TOTS 21

L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver a l’Alforja té nous ermitans

En Pere Ferré i la Mònica Arbós, els nous ermitans de l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, a la porta d’entrada del santuari. Foto: Mar Rovira

L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, situada al terme municipal d’Alforja (Baix Camp), té nous ermitans. Des de fa un mes, en Pere Ferré i la Mònica Arbós són els encarregats de tenir cura del santuari i d’atendre els visitants que s’allotgen a les estances del temple o bé que hi fan parada per fer un àpat, segons avançava el Diari Més.

De moment, conserven les feines actuals, però tenen previst deixar-ho tot per dedicar-se plenament a la gestió de l’ermita. «Des de joves sempre havíem volgut portar l’ermita i fins ara no ens havien donat la concessió, volíem contacte amb la natura», han explicat a l’ACN.

Durant tot el matí d’aquest diumenge, en Pere i la Mònica no han parat de servir esmorzars als excursionistes, motoristes i ciclistes que s’han acostat fins a l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, ubicada a 787 metres d’altitud, entre el terme municipal d’Alforja i Riudecols. «Ens hem quedat sense pa, sense tomàquets i sense res, haurem de fer brasa per dinar», ha dit en Pere, entre somriures.

Des de fa gairebé 30 anys, la parella desitjava gestionar el temple de pelegrinatge i ho havien intentat diverses vegades. Finalment, l’Arquebisbat de Tarragona els ha concedit la gestió del santuari per un any. Ells confien a allargar l’estada a l’ermita i deixar les seves feines per dedicar-se al manteniment de les instal·lacions religioses. En Pere és pintor i la Mònica treballa al Colmado Giner de Reus. Ara mateix, enfilen cada cap de setmana cap al santuari, després de treballar tota la setmana.

Amb l’ajuda del seu fill, s’ocupen de cuinar àpats, de l’hostatgeria i de cuidar el recinte. «Tenim mil projectes al cap, ens estem adaptant al lloc, però volem fer activitats culturals», ha assenyalat la Mònica. Amb tot, entre les seves prioritats destaquen portar la connectivitat al temple, ja que encara no disposa d’Internet.

Suspeses les activitats religioses per celebrar la festivitat de la Mare de Déu

L’Associació d’Amics de la Mare de Déu de Puigcerver d’Alforja i Riudecols han anul·lat la missa i el recital de poemes previstos per aquest diumenge al santuari, que se celebra cada primer diumenge d’agost per commemorar la festivitat del dia 5, dedicada a la verge. L’entitat ha cancel·lat la jornada per l’actual situació de pandèmia, tot i que s’han celebrat les misses als respectius municipis.

ACN

 

Alforja modifica el POUM per evitar la instal·lació de macrocentrals eòliques

Imatge de l’acte celebrat el passat divendres 23 de juliol. Foto: Cedida

L’Ajuntament d’Alforja va aprovar, en la sessió plenària celebrada el passat 21 de juliol, una modificació del Pla d’Ordenació Urbana Municipal que comporta la suspensió per un període mínim de dos anys de qualsevol llicència d’activitat a la zona sud-oest del municipi, a l’entorn de l’ermita de Puigcerver. Aquesta modificació del POUM va ser aprovada per unanimitat de les tres forces polítiques presents al consistori alforgenc (PDeCAT, ERC i PSC) i s’ha produït després de la reactivació del projecte eòlic El Molló-Serra del Mirador que, cas de fer-se, instal·laria diversos molins a Alforja, i més concretament a la zona de Puigcerver, amb una alçada que triplicaria la del campanar del municipi. A més, per poder dur a terme aquest projecte caldria eixemplar i obrir pistes forestals amb una gran afectació sobre el territori.

A més d’aquesta decisió adoptada en el ple municipal, l’alcalde d’Alforja, Joan Josep Garcia (PDeCAT), el regidor Sergi Abril (ERC) i la regidora Diana Salvadó (PSC) van participar divendres en un acte organitzat a Alforja per l’Ateneu Cultural Josep Taverna amb l’objectiu de conèixer el posicionament dels grups polítics presents a l’Ajuntament sobre aquesta qüestió i en la que també hi van participar representants d’entitats que s’oposen als diversos macroprojectes d’instal·lació de noves centrals eòliques.

Tant l’alcalde com els dos regidors es van mostrar contraris als macroprojectes, es van mostrar favorables a la preservació del territori i van pronunciar-se a favor que la Generalitat adopti mesures per evitar aquestes grans instal·lacions que, segons va expressar un dels ponents, cas de dur-se a terme ocuparien amb molins totes les serres muntanyoses que envolten Alforja.

Per la seva part, l’alcalde d’Alforja va dir que ell mateix i l’Ajuntament faran el possible per aturar aquestes grans instal·lacions, però l’alcalde va referir-se al projecte Vedat del Pany, que també és previst, si es du a terme, que es faci a l’entorn de l’ermita de Puigcerver, per recordar que si bé Alforja es pot veure molt afectada per aquest projecte, l’Ajuntament hi té poca cosa a fer ja que aquesta actuació afecta els termes municipals de Riudecols i Duesaigües. ‘Tot i la proximitat del projecte a Alforja, nosaltres en aquest cas som simples convidats de pedra’ va dir l’alcalde.

Redacció

 

L’alcalde d’Alforja, Joan Josep Garcia, president del PDeCAT a la Vegueria de Tarragona

Joan Josep Garcia. Foto: Cedida

El PDeCAT va celebrar ahir la seva Assemblea de la Vegueria de Tarragona i va escollir president a Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja i diputat a la Diputació. Garcia ocupava, fins ara el càrrec de president de forma interina. A la nova executiva del PDeCAT hi són Mònica Boquera, com a Secretària d’Organització, Marc Rovira, com a responsable de Política Municipal, Irene Mallol, responsable de coordinació del Àmbits temàtics del partit i Ramon Vilaltella, que s’ocuparà de la comunicació.

L’equip de la nova direcció territorial, que està format per un total de quinze membres, el completen militants de les diferents comarques, vinculats, majoritàriament al món local.

La nova direcció de la vegueria té com a objectiu “ impulsar l’acció política del partit al territori, de forma coordinada amb les nostres alcaldes i alcaldesses”, en paraules del nou president Joan Josep Garcia.

Els propers dies el Partit Demòcrata continuarà en el seu procés de renovació de càrrecs territorials, escollint els nous equips comarcal i les persones que formaran part del Consell Nacional.

Carles Pellicer, a la Direcció Executiva Nacional

Aquesta renovació va lligada al procés que el PDeCAT va iniciar en la seva darrera Assemblea Nacional que va escollir a Àngels Chacón com a secretaria general, i a Marc Solsona com a secretari general adjunt i David Bonvehí com a president. La nova Direcció Executiva Nacional del PDeCAT compta amb Carles Pellicer, alcalde de Reus, en representació de la Vegueria de Tarragona.

Redacció

 

La PDE s’oposa a un possible minitransvasament de l’Ebre al Baix Camp

La bandera antitransavasament de la PDE al vaixell Lo Sirgador del riu Ebre. Foto: Anna Ferràs

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) s’oposa a un possible minitransvasament de l’Ebre al Baix Camp. La Plataforma denuncia que autoritzar més detraccions d’aigua del riu amb noves concessions del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) és «incongruent» amb defensar el Delta. Les Borges del Camp, Alforja, Riudecols, Botarell, l’Aleixar i Vilaplana són els sis pobles del Baix Camp que ho demanen. Argumenten que pateixen contaminació dels aqüífers i problemes d’abastiment per episodis puntuals de sequera. Els alcaldes d’aquests municipis es reuniran aquest divendres per emetre un posicionament conjunt per defensar aquest projecte, amb un cost valorat en 5,3 milions d’euros en la primera fase, si bé podria enfilar-se als 8 milions d’euros.

Al poble d’Alforja ja s’ha iniciat la tramitació per fer arribar aigua del minitransvassament de l’Ebre al municipi. El ple de l’Ajuntament ho va aprovar per unanimitat a mitjans de mes. Totes les forces polítiques presents al consistori -Junts, ERC i PSC- hi van estar d’acord. En aquest poble de prop de 1.900 habitants només disposen de l’aigua d’un parell de pous i es registren concentracions de nitrats, arsènic i fitosanitaris en els seus aqüífers.

Des d’Alforja es defensa la necessitat de garantir l’abastament constant i regular d’aigua sense haver de dependre de la climatologia i assegurar-se els recursos hídrics que en el futur pot necessitar el municipi. «L’arribada de l’aigua de l’Ebre asseguraria els cabals necessaris i eliminaria la dependència dels factors climàtics», mantenen fons municipals. Segons càlculs inicials d’aquest municipi, el cost d’aquest projecte seria d’uns 431.000 euros.

Alforja ja és un dels 63 municipis -i 25 indústries- consorciats del CAT, però només disposa d’una dotació de reserva. Per fer efectiva l’arribada d’aquesta aigua, s’ha delegat al Consell Comarcal del Baix Camp la petició d’una subvenció conjunta a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que podria comportar una aportació de l’ACA de 4 milions d’euros per a un projecte que té un cost valorat actualment en 5,3 milions, en la seva primera fase.

Al projecte s’hi afegeixen cinc municipis més, pobles petits situats a la zona nord de la comarca que junts sumen entre 7.000 i 8.000 habitants -des de Vilaplana, amb mig miler de veïns, a les Borges del Camp, el més poblat, amb 2.000. És per això que aquests sis pobles volen reorganitzar-se i tenen intenció de constituir una mancomunitat que s’ocupi d’assumir i desenvolupar l’execució de la inversió i de la gestió de la nova infraestructura.

Oposició ebrenca

La PDE s’oposa a aquesta nova concessió d’aigua del Consorci. «Cada detracció que es fa a la conca de l’Ebre, sigui on sigui, es faci a Santander o amb el CAT, és el mateix. Al final repercuteix en el tram final del riu, al Delta», ha denunciat la portaveu Matilde Font. La Plataforma insisteix al Govern que cal fer una moratòria de les concessions d’aigua del riu i plantejar un ús de l’aigua «racionalitzat». «Si es vol salvar el delta de l’Ebre, calen polítiques que no detraguin més aigua i que facin baixar més cabal pel riu i més sediments, que estan retinguts en els 200 embassaments que hi ha tota la conca», ha reclamat.

Des de la PDE reclamen al CAT que fa anys que s’hauria d’estar retornant els cabals que agafa «perquè el Delta ho necessita». «Del que s’enduen, encara se n’emporten més», ha lamentat la portaveu. També reclamen al Govern que deixi de ser «incongruent», oposant-se al transvasament de l’Ebre a Santander, que també rebutja la PDE mentre aproven més concessions d’aigua a l’àrea de Tarragona. «La Generalitat ha de deixar de fer polítiques mediambientals discordants com dir que volen salvar el delta de l’Ebre mentre aproven plans per nous canals de regadiu, com el Segarra-Garrigues o el Xerta-Sénia, o ampliar la xarxa del CAT per portar aigua més amunt d’on arriba ara», ha denunciat Font.
Els consums d’aigua del CAT s’han reduït els últims anys, sobretot a la indústria, però la Plataforma rebutja que se’n segueixin oferint. «Volem que deixin d’agafar aigua del CAT, que vagin reduint i retornin els cabals cap al tram final de l’Ebre», ha insistit la portaveu.

Representants de la PDE han fet diverses reunions a Alforja i també a la Conca de Barberà, on ja s’ha presentat la primera fase per ampliar la xarxa del minitransvasament cap a la comarca. La Plataforma farà arribar informació a la ciutadania sobre els efectes que té el projecte. «Seguirem fent el que tinguem a l’abast i treballant conjuntament per oposar-nos a aquestes detraccions del cabal del riu Ebre, quan allà tenen aigua suficient per al consum i es poden fer altres tipus de polítiques per abastir a la gent sense extreure aigua del CAT», ha apuntat Matilde Font.

Ministransvasament a la Conca de Barberà

El Consorci d’Aigües de Tarragona va entregar el 25 març, al Consell Comarcal de la Conca de Barbera, el projecte de la primera fase per estendre la xarxa entre Sarral a Forés. L’administració comarcal actuarà com a entitat subministradora d’aigua als ajuntaments i regularà la connexió amb el CAT. El projecte consta de tres fases i s’estima que tindrà un cost d’11,7 MEUR, finançats per l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Tarragona i els municipis. Tot plegat permetrà que Conesa, Forès, Llorac, Passanant i Belltall, les Piles, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb millorin l’abastiment d’aigua potable. La primera fase del projecte està pendent d’executar algunes expropiacions i resoldre el finançament. Les obres podrien començar a finals d’enguany i s’allargaran vuit mesos.

La concessió límit del CAT és de 126 hectòmetres cúbics (hm³) anuals (segons la llei de 1981) però l’agost del 2019 es va reduir a un màxim de 94,71 hm³ perquè les indústries en gasten menys. El consum mitjà dels últims anys s’ha situat sobre els 73 hm³ i el màxim històric del Consorci es va registrar el 2007, amb 79,9 hm³. Fonts del CAT apunten que hi ha marge per ampliar els municipis consorciats i que la repercussió dels projectes de la Conca de Barberà o el possible minitransvassament al Baix Camp té poc impacte perquè es tracta de municipis amb poca densitat de població.

Núria Torres / Anna Ferràs

 

 

Alforja inicia els tràmits per fer arribar aigua de l’Ebre al municipi

Imatge d’arxiu de l’Ajuntament d’Alforja. Foto: Cedida

El ple de l’Ajuntament d’Alforja celebrat aquest dimecres, 14 d’abril, ha acordat per unanimitat de totes les forces polítiques presents al consistori (Junts, ERC i PSC) iniciar la tramitació per fer arribar aigua del minitransvassament de l’Ebre al municipi. L’objectiu és garantir l’abastament constant i regular d’aigua sense haver de dependre de la climatologia i assegurar-se els recursos hídrics que en el futur pot necessitar el municipi.

Alforja, igual com altres municipis del Baix Camp, és molt depenent de la climatologia per assegurar-se l’abastament d’aigua. L’arribada de l’aigua de l’Ebre asseguraria els cabals necessaris i eliminaria la dependència dels factors climàtics.

Per fer efectiva l’arribada d’aquesta aigua, el plenari alforgenc ha acordat delegar en el Consell Comarcal del Baix Camp la petició d’una subvenció conjunta l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que podria comportar una aportació de l’ACA de 4 milions d’euros per a un projecte que té un cost total valorat actualment en 5,3 milions.

A més a més d’Alforja, en el projecte també hi participen Les Borges del Camp, Riudecols, Vilaplana i l’Aleixar. Per a l’Ajuntament d’Alforja, segons els càlculs inicials, el cost total d’aquest projecte seria d’uns 431.000 euros.

A banda d’aquesta gestió, el ple també va acordar la creació d’una mancomunitat de municipis que, juntament amb la resta d’ajuntaments, s’ocuparà d’assumir i desenvolupar l’execució de la inversió i de la gestió de la nova infraestructura.

Redacció

 

Alforja pren possessió dels terrenys i les naus de l’antiga Valira

Nau de l’antiga nau de Valira a Alforja (Baix Camp), abandonada des de fa deu anys -l’activitat industrial va cessar l’any 2011-, a l’espera de la resolució d’un concurs de creditors. Foto:Ajuntament d’Alforja

Ajuntament d’Alforja ha pres possessió simbòlicament de les naus i els terrenys que antigament ocupava l’empresa Valira després d’haver dipositat 312.402,24 euros en compliment de la resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya. L’acte de presa de possessió  posa punt final, 10 anys després, al concurs de creditors i al procediment que es va seguir després de la paralització de l’activitat d’aquesta emblemàtica fàbrica alforgenca.

Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja, els regidors Magí Ferré i Francina Aroca i la secretària de l’ajuntament alforgenc van entrar simbòlicament en els terrenys de l’antiga Valira, que fa anys que estaven abandonats i en desús.

Ara, i un cop superat aquest tràmit, l’Ajuntament podrà iniciar el desenvolupament del PAU 10 (Pla d’Actuació Urbanística 10) que ja té força avançat i que inclou, a més dels antics terrenys de la Valira, un terreny adjacent pertanyent a un únic propietari particular. Per la seva part, la Diputació de Tarragona aportarà a l’Ajuntament d’Alforja 95.000 euros per fer front a aquesta operació, quantitat que ja estava consignada en el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2015-2018.

El desenvolupament del PAU 10 comportarà que l’Ajuntament d’Alforja pugui disposar dels terrenys necessaris, que seran urbanitzats i on es durà a terme l’ampliació del cementiri i la instal·lació d’una sala de vetlles i on s’emplaçarà una zona verda i un mirador adjacents al cementiri de més de 3.000 metres quadrats. El projecte també preveu la creació d’un ampli vial central de distribució interna, d’espai per a l’aparcament de vehicles i per al desenvolupament d’una zona d’equipaments, comercial i de petita i mitjana indústria. En conjunt, el terreny sobre el que s’actuarà té una superfície de 10.567 metres quadrats.

Des del punt de vista de l’alcalde d’Alforja, Juanjo Garcia, la recuperació dels antics terrenys de la Valira comporta el compliment d’un compromís que ell mateix com alcalde i el seu grup polític consideraven com a prioritari atesa la preocupació de molts alforgencs i alforgenques per la situació d’abandonament dels terrenys i de les antigues naus des que Valira va cessar l’activitat.

A més, afegeix l’alcalde, «el desenvolupament d’aquesta actuació urbanística significarà un abans i un després, ja que Alforja reforçarà la seva capacitat en la prestació de serveis i en el desenvolupament de noves zones d’equipaments, comercial i industrial, la qual cosa afavorirà l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball».

Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja, els regidors Magí Ferré i Francina Aroca i la secretària de l’ajuntament alforgenc van entrar simbòlicament en els terrenys de l’antiga Valira. Foto: Cedida

2 milions d’euros

L’antiga fàbrica Valira, un cop va finalitzar la seva activitat industrial l’any 2011, va quedar abandonada a l’espera de la resolució del concurs de creditors. En plena activitat, la fàbrica donava feina a més de 70 persones i externalitzava una part de la seva producció entre moltes cases del municipi, de tal manera que la fallida de la Valira va afectar notablement Alforja, tant des d’un punt de vista econòmic com pel simbolisme que va comportar la pèrdua d’aquest actiu.

Un cop iniciat el procediment concursal, bancs i creditors van taxar els terrenys i les naus en més de 2 milions d’euros, però temps després l’ajuntament va iniciar un procés d’expropiació sobre aquests terrenys per poder fer efectiva l’ampliació del cementiri, que registrava una molt alta ocupació, i per crear-hi una sala de vetlles i una zona verda.

Pel que fa al cementiri, l’any 2011 ja era gairebé al límit de la seva capacitat. L’Ajuntament va fer una primera ampliació dels nínxols existents sense modificar les dimensions del recinte, però aquesta ampliació actualment ja està gairebé exhaurida.

El procediment que s’ha seguit i el desenvolupament del PAU 10 permetran fer una ampliació molt més important del nombre total de nínxols i dotar al municipi d’una sala de vetlles, de tal manera que es garantirà la continuïtat de l’equipament funerari durant els propers 50 anys. A més, molt possiblement s’obrirà una segona porta d’accés al cementiri des del nou vial.

Pel que fa a la zona verda, que s’ubicarà a tocar del cementiri, constituirà, per la seva situació elevada, un mirador sobre el nucli antic alforgenc.

Finalment, i pel que fa a l’antiga nau principal i a la resta del terreny disponible, a hores d’ara no està decidit quin ús se’n farà, tot i que el més important, remarca l’alcalde, és poder disposar de la propietat dels terrenys, que es preveu que tindran una gran importància en el desenvolupament del futur d’Alforja a mig termini.

Redacció

 

Un nou passeig per vianants connectarà la riera d’Alforja amb l’avinguda Mestral de Cambrils 

L’avinguda, que destaca pels seus 30 metres d’amplada, travessarà en diagonal la trama urbana. Foto: Ajuntament

Un passeig arbrat de 30 metres d’amplada per a vianants connectarà la riera d’Alforja amb l’avinguda Mestral de Cambrils. Les obres, que ja han començat, formen part de la urbanització del tram comprès entre els carrers Tramuntana, Horta de Santa Maria, Garbí i el Passeig Sant Joan Baptista de La Salle. 

L’obertura d’aquest nou carrer que travessarà la trama urbana en diagonal està contemplada al Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), que ha de seguir la promotora que està construint els nous blocs d’edificis en aquesta unitat d’actuació urbanística. A més, l’empresa també haurà de construir la vorera que ressegueix el perímetre del solar. La previsió és que les obres de les voreres acabin abans de l’estiu i de l’avinguda per a vianants a finals d’any.

El regidor d’Urbanisme, Enric Daza, ha destacat que, amb la urbanització d’aquesta zona, Cambrils guanya un ampli passeig per a vianants, gràcies al Pla d’Ordenació gestionat pel Departament d’Urbanisme. «És un nou espai verd pensat per passejar a peu o en bicicleta i gaudir en família amb zones enjardinades i jocs infantils», ha afirmat el regidor.

Una avant-sala del Parc del Pescador ampla, verda i sense vehicles 

El nou passeig per a vianants dona continuïtat al traçat de l’Avinguda Mestral, que uneix la platja i el port de Cambrils amb el barri de l’estació a través de l’avinguda Horta de Santa Maria i amb el futur creixement de Les Comes. El tram que s’està urbanitzant, comprès entre la riera i l’avinguda Horta de Santa Maria, és la continuació natural i immediata del recorregut per als vianants que enllaça el port i les platges centrals de Cambrils amb aquesta zona de la ciutat, creuant el Parc de Pescador i la riera.

La nova avinguda, que es convertirà en una avant-sala del Parc del Pescador, es caracteritza per la seva traça en diagonal respecte la trama urbana que l’envolta, la seva generosa amplària de 30 metres i un plantejament més proper a una zona verda que a un carrer.

Aquest passeig arbrat de 120 metres de longitud serà utilitzat únicament per vianants i ciclistes, en recorreguts diferenciats, sense circulació de vehicles, i tindrà una gran presència d’arbrat i zones enjardinades, acompanyades de jocs infantils.

Les idees principals d’ordenació i intervenció que han guiat la proposta són mantenir els valors ambientals naturals del lloc, conservant i posant en valor els grups de grans arbres existents; afavorir la connectivitat per als vianants en la traça del carrer; distanciar clarament la circulació de bicicletes dels passos per als vianants per a millorar la seguretat de tots dos recorreguts; generar una zona d’estar en l’àmbit d’accés a l’equipament de l’Ateneu; crear un enjardinament adequat al lloc que acompanyi els nous recorreguts generant perspectives sobre els arbratges de gran port existents, i organitzar unes zones de jocs infantils

Dos eixos de circulació: un passeig per a vianants i un carril bici 

Les obres van a càrrec de la promotora dels nous blocs que s’estan construint entre la riera i l’av. Horta de Sta Maria, seguint el POUM. Foto: Ajuntament

La proposta s’estructura al llarg de dos eixos de circulació, per als vianants i per a les bicicletes, que respecten la major part dels arbratges existents.

El passeig per als vianants, de 6 metres d’amplada, es desenvolupa al llarg d’un eix gairebé paral·lel a l’alineació dels edificis situats al sud, separant-se d’ells per mitjà d’un parterre que dotarà d’intimitat al passeig i als habitatges.

Des del passeig de La Salle, l’accés al nou recorregut per als vianants queda flanquejat pels grans grups d’eucaliptus que es conserven ja que, per la seva gran altura i volum, aporten un caràcter molt singular a aquesta nova zona enjardinada.

El traçat del nou passeig per als vianants de Mestral s’accentua amb una alineació d’arbres que delimitaran el seu recorregut, juntament amb la disposició periòdica de mobiliari urbà i fanals d’il·luminació. Tindrà un pendent molt suau i, al voltant de l’accés a l’equipament, aquest passeig es dilata formant una petita zona d’estar, una avantsala de l’edifici.

L’últim tram d’aquest passeig, fins a enllaçar amb l’avinguda Horta de Santa Maria, queda caracteritzat pels nombrosos plàtans ja existents enfront de l’equipament.

D’altra banda, el carril bici, de 3 metres d’amplada, discorre entre les superfícies enjardinades ocupant una situació topogràfica una mica més elevada. El seu traçat també és paral·lel a l’eix del carrer, però s’adapta a un grup d’arbres existent formant dos girs que, a més, contribuiran a reduir la velocitat dels ciclistes que baixin en direcció al passeig Sant Joan Baptista de La Salle.

Entre el passeig per als vianants i el carril bici, un parterre de gespa, acompanyat de la plantació de nous arbres, falsos pebrers, allotja dues àrees de jocs infantils. L’estructura de la vegetació potencia la disposició dels nous recorreguts i els diferents àmbits, integrant les agrupacions d’arbres existents.

Redacció