Un mural commemora els 25 anys de la Biblioteca d’Alforja en l’emplaçament actual

Un mural de grans dimensions al Passatge Primer d’Octubre commemora els 25 anys de la Biblioteca Pública Municipal d’Alforja en el seu emplaçament actual.

El mural va ser encarregat per l’Ajuntament d’Alforja a l’artista grafiter Gasic Painter i s’hauria d’haver enllestit l’any passat, quan es commemoraven els 25 anys de l’actual ubicació de la biblioteca, però la pandèmia va dificultar el compliment d’aquest calendari i l’execució del mural va quedar posposada fins ara, quan ja és una realitat.

La primera referència a la creació d’una biblioteca pública a Alforja data de l’any 1934, quan a proposta de l’Alcaldia es va acordar la seva creació i la sol·licitud d’una subvenció a la Generalitat que, segons consta, va enviar-hi llibres. L’any 1937, en ple conflicte bèlic, es va decidir ubicar la biblioteca a l’escola.

Anys després, i un cop passats els estralls de la Guerra Civil, a Alforja el moviment associatiu es va articular al voltant dels Amics d’Alforja, entitat que va promoure i impulsar el mestre alforgenc Josep Taverna i que, entre altres coses, va fundar la nova biblioteca d’Alforja l’any 1956.

Al llarg dels anys la biblioteca alforgenca ha estat instal·lada en diverses ubicacions, però en els últims 25 anys ha quedat situada en el seu emplaçament actual.

El mural s’inspira en diversos elements alforgencs: el campanar, els gegants, els 25 anys de biblioteca a l’emplaçament actual i en els llibres com a objecte que impregna de cultura, entreteniment i transmissió de coneixements la vida quotiana alforgenca.

 

Els Menuts d’Alforja, nou espai de relació familiar

Imatge del nou espai de relació. Foto: Ajuntamwnt

Ahir divendres, 20 de maig, es va inaugurar oficialment “Els Menuts d’Alforja”, una innovadora iniciativa per facilitar la relació familiar i el coneixement i l’intercanvi d’experiències en la criança d’infants de 0 a 5 anys.

“Els Menuts d’Alforja” és iniciativa de dues mares alforgenques, la Maria Molero i la Sara Rubio, que van proposar a l’Ajuntament aprofitar l’espai de mòduls prefabricats que havia deixat lliures la llar d’infants municipal La Ribeta quan es va traslladar al nou edifici davant l’escola Josep Fusté.

Com no podia ser d’altra manera, l’Ajuntament ha donat tot el suport a la proposta i ahir a la tarda l’alcalde, Joan Josep Garcia, va acompanyar les famílies en l’acte inaugural, conjuntament amb la regidora d’Educació, Francina Aroca, i la regidora Anna Òdena com a participant de la iniciativa.

En la presentació de l’espai, les dues promotores van expressar la seva alegria per la bona acollida que ha tingut la proposta, ja que diverses famílies alforgenques ja s’hi han inscrit, així com l’ajut i el suport que han trobat en l’Ajuntament.

Espai de relació i aprenentatge

“Els Menuts d’Alforja” neix com un espai on les famílies poden anar amb els seus fills i filles més petits per a què aquests hi juguin, i per compartir espai de relació i d’intercanvi d’experiències sobre la criança amb altres famílies.

Les famílies participants es comprometen al manteniment de l’espai i a aportar una quota simbòlica, però necessària, per a l’organització de tallers lúdics i educatius per als més petits, així com xerrades per als pares i mares sobre criança i sobre les diferents etapes de creixement i de desenvolupament dels infants. La previsió és fer aquestes activitats periòdicament.

 

Una avaria deixa sense llum 594 abonats d’Alforja, Cornudella i Arbolí

 

Uns 594 abonats d’Alforja, Cornudella de Montsant i Arbolí segueixen sense subministrament elèctric després que s’hagi notificat una avaria a la xarxa elèctrica de mitja tensió per part d’Endesa. Prèviament, la incidència ha afectat uns 3.164 abonats de vuit poblacions del Baix Camp i el Priorat. Concretament, es tracta dels municipis d’Alforja, Arbolí, Capafonts, Cornudella de Montsant, la Febró, Prades, Ulldemolins i Vilanova de Prades. La companyia subministradora ha rebut l’avís a un quart de quatre d’aquesta tarda i té diversos operaris treballant per resoldre la incidència. Segons Endesa, està previst que l’avaria estigui resolta abans de les set del vespre.

 

Alforja felicita Maria Grau Àvila, de 100 anys, la dona més gran del municipi

L’alcalde d’Alforja, Juanjo Garcia, i la regidora d’Ensenyament i Serveis Socials, Francina Aroca, durant la visita a Maria Grau Àvila. Foto: Ajuntament

L’alcalde d’Alforja, Juanjo Garcia, i la regidora d’Ensenyament i Serveis Socials, Francina Aroca, van visitar la setmana passada Maria Grau Àvila, que el passat 7 de febrer va fer 100 anys. Aquesta iaia centenària és actualment la persona més gran d’Alforja. Nascuda el 7 de febrer de 1922, té 3 fills i filles, 4 nets i 5 besnetes.

L’alcalde i la regidora li van lliurar un ram de flors i es van sumar d’aquesta manera a les felicitacions que aquesta alforgenca centenària ha rebut al llarg d’aquests dies amb motiu dels seus 100 anys.

Actualment a Alforja hi ha quinze avis i àvies que enguany faran 95 o més anys, però en aquests moments, Maria Grau Àvila és la més gran de tots ells.

Redacció

 

D’Alforja al Japó: Història d’una pintora

Un llibre i una exposició al MAMT redescobreixen l’obra i la trajectòria de la pintora Isabel Saludes. Foto: Diputació

‘Espai, temps i silenci’ s’ha presentat aquest dijous al vespre al Museu d’Art Modern de Tarragona, en un acte presidit pel diputat de Cultura de la Diputació, Joan Josep Garcia, i amb la participació de l’artista alforgenca i de l’autor del volum, Antonio Salcedo

El color i la llum de la seva Alforja natal han acompanyat la pintora Isabel Saludes (1946) al llarg de la seva trajectòria artística. L’obra de l’autora alforgenca s’ha pogut admirar en països com el Japó, Alemanya, França, Portugal o Suïssa, i ara torna al seu entorn d’origen mitjançant el llibre ‘Isabel Saludes. Espai, temps i silenci’ (Col·lecció Tamarit de llibres d’art. Diputació de Tarragona i Viena Edicions) i de l’exposició del mateix nom, oberta fins al 17 d’abril al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona (MAMT).

Tant l’exposició com la publicació s’han presentat aquest dijous dia 3 de febrer al vespre, amb la participació d’Isabel Saludes; de l’autor del llibre, Antonio Salcedo; del director de Viena Edicions, Enric Viladot, i del diputat delegat de Cultura de la Diputació, Joan Josep Garcia, qui ha presidit l’acte. El representant de la institució en aquest esdeveniment ha fet èmfasi en “el talent, prestigi i trajectòria internacional de la pintora alforgenca”, alhora que ha destacat que el llibre i la mostra “esdevenen un pas més en la normalització de la difusió de les trajectòries i de l’obra de les dones artistes”. D’altra banda, es tracta de la primera monografia global dedicada a aquesta artista. En aquest sentit, Isabel Saludes ha donat les gràcies a tothom qui ha fet possible l’exposició i el llibre, així com al seu municipi. Alhora, ha assenyalat que totes dues iniciatives pretenen reflectir la seva passió per la pintura: “M’inspiro en la senzillesa de les coses que configuren el món rural”.

Isabel Saludes

Nascuda a Alforja el 1946, va realitzar els seus estudis artístics a la Facultat de Belles Arts de Barcelona. La seva producció artística es basa en la recerca d’un llenguatge propi en l’àmbit de l’expressionisme abstracte, amb plantejaments espacials de caire arquitectònic que matisa amb tocs de realisme.

La seva primera exposició significativa va tenir lloc al març de 1986 a la Galeria Matisse de Barcelona, amb un important ressò en l’àmbit artístic. L’any 1992 va formar part en la mostra conjunta que van realitzar els galeristes de Barcelona en el marc dels Jocs Olímpics, en la qual s’aportava una visió panoràmica de l’art català del moment. Isabel Saludes Anna Lentsch van ser-ne les dues úniques dones seleccionades. La internacionalització de la seva obra s’inicia al Japó el 1994 i continua a Alemanya, França, Portugal i Suïssa. Les exposicions s’alternen i de vegades es presenten de forma simultània en diversos països, fet que palesa el reconeixement per la seva obra.

A part de la seva faceta de pintora, ha desenvolupat una destacada tasca en l’ensenyament de l’art amb la publicació dels llibres ‘Creativitat i Art contemporani’ (1985) i ‘Dels Impressionistes a l’Op Art. La pintura Contemporània’ (1987). Isabel Saludes també és membre de la Associació Catalana de Crítics d’Art (ACCA) i de l’Associació Internacional de Crítics d’Art (AICA), i participa de manera habitual en la secció d’art de la revista Serra d’Or.

Redacció

L’Ajuntament d’Alforja suspèn tots els actes de la Festa Major de Sant Sebastià

L’arribada dels Reis Mags, el passat dia 5, va ser un dels actes que va registrar molt seguiment aquestes passades festes de Nadal. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament d’Alforja ha decidit suspendre tots els actes de la Festa Major de Sant Sebastià, que s’havia de celebrar els dies 21, 22 i 23 d’aquest mes de gener i que ja tenia tota la programació tancada i enllestida.

L’equip de Govern, a causa de la situació de ‘risc molt alt de rebrot del Covid’ a Alforja, ha acordat la suspensió de tots els actes, tot i que el divendres 21 es mantindrà com a festiu local. Per la seva part, l’alcalde, Juanjo Garcia, va comunicar als portaveus d’ERC, Sergi Abril, i del PSC, Diana Salvadó, aquesta decisió. Els dos portaveus han donat suport a aquesta decisió del Govern municipal ja que, segons van coincidir, és millor en aquests moments extremar la prudència.

Una de les activitats més reeixides de la programació festiva és el concurs de ‘playback’ en les modalitats infantil i d’adults que s’havia de celebrar el divendres 21 i el diumenge 23. Al concurs ja s’hi havien inscrit diverses colles i des de fa setmanes diversos grups infantils i d’adults estaven assajant cançons i coreografies. Aquest concurs, però, no es podrà celebrar, però excepcionalment l’Ajuntament ha decidit traslladar-lo a la Festa Major de Sant Miquel, que es celebrarà el proper mes de setembre.

A banda d’aquesta activitat, la Festa Major ja tenia emparaulades una cobla i un espectacle, a més de diverses activitats complementàries, però tot plegat ha quedat suspès.

Alforja presenta actualment un ‘risc molt alt de rebrot Covid’ i, tot que des de l’estiu s’havia anat recuperant una certa normalitat en la programació festiva, cultural i social del municipi, algunes de les activitats previstes, com per exemple el Parc Infantil de Nadal es van haver de suspendre i, en altres casos s’ha hagut de variar el format previst inicialment.

L’arribada dels Reis Mags, el passat dia 5, va ser un dels actes que va registrar molt seguiment aquestes passades festes de Nadal, però el retorn a una major normalitat encara haurà d’esperar.

Redacció

 

Entitats ecologistes criden a preservar el paisatge de l’entorn d’Alforja aprofitant la Marató

Participants en la caminada reivindicativa fins l’ermita de Puigcerver d’Alforja amb una pancarta en defensa del territori. Foto: Ariadna Escoda

Una quarantena de persones s’han reunit aquest diumenge a l’ermita de Puigcerver d’Alforja (Baix Camp) en el marc d’una jornada en defensa del territori. L’acció, convocada per l’Ateneu Cultural Josep Taverna, ha tingut una doble vessant: reivindicativa i solidària. Així, s’ha posat èmfasi en la preservació del paisatge del Camp de Tarragona i s’han recollit donacions en favor de la trentena edició de la Marató de TV3, dedicada a la salut mental. El president de l’ateneu alforgenc, Andreu Ferrer, ha assegurat que l’entorn de l’ermita està “amenaçat” pel projecte del parc eòlic ‘Lo Vedat del Pany’. Des de GEPEC han proposat l’ampliació de l’àrea d’actuació del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades per protegir aquest espai.

Sota el lema ‘Defensem el paisatge. Defensem casa nostra’, l’Ateneu Cultural ha realitzat una caminada que ha començat al nucli d’Alforja i ha recorregut el Coll d’Alforja, la cresta de la serra del Mirador, el Coll de Cortiella, la Miranda i finalment, ha acabat a l’ermita de Puigcerver. Es tracta d’un entorn natural on recentment s’han plantejat diversos projectes d’energies renovables. Segons Ferrer, no es posicionen en contra de la transició ecològica, sinó que es faci “malmetent altres béns públics que haurien d’estar estrictament protegits”. En aquesta línia, el president de l’Ateneu Cultural ha assegurat a l’ACN que en el cas de ‘Lo Vedat del Pany’, l’estudi d’impacte ambiental que no va incloure una espècie protegida de flora que hi ha a la zona. Per tot plegat, Ferrer ha instat a la necessitat de protegir l’espai de l’ermita de Puigcerver o la serra del Mirador, on s’hi ha plantejat un avantprojecte d’energia eòlica.

Una quinzena de persones han matinat aquest diumenge per caminar durant unes cinc hores pel paisatge natural d’aquestes muntanyes. Aquesta és una sortida que cada any organitza la secció excursionista de l’ateneu cultural i que serveix per tancar l’any, a més d’arreglar el pessebre que es troba al Cim del Mirador. Els anys que aquesta cita coincideix amb la celebració de la Marató de TV3, els organitzadors fusionen les dues causes –la solidària i la reivindicativa- i s’ha deixat col·locada una vidriola perquè els assistents poguessin fer donacions per la causa.

Reivindicacions variades del territori

Més enllà del parc eòlic ‘Lo Vedat del Pany’, diverses entitats ecologistes han fet sentir la seva veu envers altres qüestions ambientals que es plantegen a la zona. N’és un exemple el cas del cabal ecològic del riu Siurana, sobre el qual GEPEC ha considerat que la proposta feta aquesta setmana pel Govern no és suficient i per això reclamen ampliar-lo.

El vicepresident de l’organisme, Ernest Vives, també ha rebutjat la proposta de la construcció de la MAT que afectaria diverses comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Vives ha criticat que aquest tipus de projectes “creuen el territori d’est a oest i de nord a sud per transportar l’energia a les zones amb més consum”, un model al qual GEPEC s’hi oposa frontament. Per contra, exigeix que els projectes energètics tinguin en compte el posicionament de les diferents entitats del territori abans d’implantar-se. L’acció d’aquest diumenge ha estat organitzada per l’Ateneu Josep Taverna i hi ha col·laborat GEPEC, la Plataforma Riu Siurana Viu i la Xarxa Catalana per la transició energètica justa.

Ariadna Escoda

 

Set nens d’Alforja i les seves famílies reparen les destrosses incíviques que havien fet al Parc de Salut

 

Imatges tant de les destrosses ocasionades (les tres primeres) com de la reparació que s’hi ha fet (les dues últimes). Fotos: Cedides

Set nens d’Alforja, ajudats per les seves famílies, han reparat durant el matí d’aquest dilluns, 1 de novembre, les destrosses que els menors havien fet a la tanca de fusta, al terra i al cartell del Parc de Salut, ubicat a l’antic camp de futbol d’Alforja.

El passat 9 d’octubre, algunes peces de la tanca de fusta que envolta el Parc de Salut van ser arrancades (si bé cal puntualitzar que el cartell informatiu de vidre havia estat apedregat amb anterioritat), i algunes de les lloses del terra tou d’aquesta instal·lació van ser arrencades. Aquest comportament incívic va ser detectat per alguns veïns de la zona que immediatament van avisar a familiars dels menors causants de les destrosses i a l’alcalde, Juanjo Garcia.

Els menors, per tant, van ser sorpresos quan encara eren al lloc i els familiars que hi van comparèixer, en concret una mare, i l’alcalde, a més de renyar-los, els van dir que calia que fossin ells mateixos els que comuniquessin a les seves respectives famílies que eren els autors de les destrosses.

Aquest comportament incívic va ser denunciat i condemnat públicament per l’Ajuntament, tot i que en cap moment es va fer públic que es coneixia qui eren els autors, a l’espera que ells mateixos fessin el pas de donar compte als seus familiars.

Posteriorment, i passats uns dies, els menors i les seves famílies es van posar en contacte amb l’Ajuntament i es van comprometre a reparar tots els desperfectes aportant el material necessari i la mà d’obra, a càrrec dels menors, per reparar el dany causat a aquestes instal·lacions.

Aquesta actuació per retornar el Parc de Salut al seu estat original s’ha dut a terme durant el matí d’aquest dilluns, 1 de novembre, quan menors i familiars han reparat la major part dels desperfectes ocasionats al Parc de Salut, que ha recuperat el seu estat original, si bé el cartell encara no ha sigut substituït per un de nou.

L’alcalde, per la seva part, ha expressat la seva satisfacció per la reparació que s’ha dut a terme i considera que, malgrat els desperfectes i la condemna inicial, finalment cal valorar positivament la voluntat reparadora tant dels menors com de les seves famílies. L’Ajuntament valora molt positivament la seva col·laboració. Fins al punt que considera aquest l’aspecte “que més cal valorar i la major lliçó que cal extreure d’aquests fets que, per molt condemnables que siguin, no passen de ser una bretolada per part d’una colla de menors que, finalment, amb el suport de les seves famílies, han reparat el dany causat”.

L’alcalde també ha fet una crida a evitar i a denunciar qualsevol comportament incívic.

Redacció

 

El futbol sala aleví d’Alforja, protagonista del pregó de la Festa Major

L’alcalde, Joan Josep Garcia, amb el president del club, Jacint Salvadó. Foto: Tots21

Els components de l’Alforja Futbol Sala aleví, i per extensió, tot el club, han estat els veritables protagonistes de l’arrencada de la Festa Major d’Alforja. Campions territorials i havent aconseguit l’ascens a la Divisió d’Honor catalana, els jugadors, president i tècnic van gaudir d’una jornada d’homenatge i van protagonitzar un pregó diferent, on els joves jugadors -12 i 13 anys d’edat- van ser entrevistats, mentre el president de l’entitat, Jacint Salvadó, rebia de mans de l’alcalde, Joan Josep Garcia, un guardó amb la figura icònica del campanar de la vila. Tot, amb una gran presència de públic al pavelló.

L’alcalde presentà els joves afirmant: ‘Són una colla de nois molt joves que van posar el nom d’Alforja a dalt de tot del futbol català’. L’heroïcitat ‘no va ser reconeguda al seu moment degut a les restriccions de la pandèmia’, ja que l’ascens es produí a la temporada 2019-20. En la següent, els alforgencs han tingut el plaer de jugar amb equips monstres com el Barça o l’Indústries Santa Coloma, a qui van guanyar en la darrera jornada celebrada a Alforja quan ‘venien a guanyar la lliga aquí’, relatava un dels nois de l’equip. Un equip d’un poble de 1.800 habitants, enfrontant-se amb equips com el Barça.

Els joves jugadors, mentre eren entrevistats. Foto: Tots21

La clau ha estat, com deia un dels tècnis, Joan Gené, ‘que estem davant dues generacions de jugadors molt bons’, i animà el públic a assistir al pavelló ‘ara que el Barça fa peneta, i us ho passareu molt bé’. L’altra tècnic que ha obrat el miracle ha estat Nil Garcia.

L’alcalde, al seu torn, recordava el pes enorme que l’Alforja FS té a la vila i al món esportiu, en comptar amb 130 fitxes federades, disposar de sis categories, més un equip sènior i equips femenins. ‘Cada dia vénen a Alforja jugadors i familiars de pobles del Baix Camp i del Tarragonès’, fins i tot de Salou. ‘Es tracta d’un dels equips esportius més importants de la demarcació de Tarragona’, matisà l’alcalde, que anuncià una inversió de més de 90.000 euros per tal de millorar el terra del pavelló. També es preveu que els partits es podran veure on line.

Acabat el pregó, tenia prevista la seva actuació l’actor Pep Plaza, que es va veure atrapat en un gran col.lapse produït a l’autopista venint de Barcelona.

Jaume Garcia

 

Comença la Festa Major de Sant Miquel d’Alforja amb el pregó i l’actuació de Pep Plaza

L’equip aleví de futbol sala serà pregoner de la festa. Foto: Cedida

Alforja enceta aquest dijous, dia 23, la seva Festa Major. Enguany, tot i les limitacions, el programa és més complet i extens amb la intenció de recuperar la normalitat. Del programa d’enguany hi ha moltes coses a destacar, començant pels pregoners, l’equip Aleví de l’Alforja Futbol Sala de la temporada 2019-2020, un equip que va ser campió de Lliga a la demarcació de Tarragona i que posteriorment ho va arrodonir amb l’ascens a Divisió d’Honor Catalana.

Les imitacions i l’humor de Pep Plaza, el concert de Sardanes, els concerts, els gegants, la presentació del llibre ‘Can Batllet’, l’Encesa de Sant Miquel o la Mini Olimpíada Alforgenca, una competició divertida i oberta a tota la família, són alguns d’aquests elements destacats i que, poc a poc, ens van retornant a la normalitat.

Però per a tots aquells i aquelles que encara ho dubten, dues opcions més: un espectacle de màgia, la major de les il·lusions, o un acte de fe, l’acte litúrgic en honor del patró d’Alforja, Sant Miquel.

L’Orquestra Mitjanit actuarà a Alforja. Foto: Cedida

El programa complert és aquest:

DIJOUS 23 DE SETEMBRE

13:00h- REPIC DE CAMPANES per la Festa Major de Sant Miquel d’Alforja.
20.00h— PREGÓ DE FESTA MAJOR a càrrec d’ Alforja FS amb l’equip estrella de divisió d’honor, a l’acabar ESPECTACLE a càrrec de Pep Plaza. Seguidament encesa de la traca pels pregoners.
Lloc: Pavelló Municipal.
Aforament limitat, per ordre d’entrada (esdeveniment assentat).
Retransmissió en directe, a través del canal de YouTube de l’ajuntament.

DIVENDRES 24 DE SETEMBRE

11:00h a 14:00h i 16:00h a 19:30h- INFLABLES INFANTILS
Lloc: Parc Amics d’Alforja.
12:00h- INAGURACIÓ DE LA 66ª EXPOSICIÓ D’ARTISTES LOCALS, “Escultor Jassans”, estarà obert els dies 25 i 26.
Lloc: Ateneu Cultural-Josep Taverna.
13.00h— CONCERT DE SARDANES a càrrec de La Cobla Principal
de Tarragona.
Lloc: Plaça de dalt.
19.00h— PRESENTACIÓ ALFORJA FS, TEMPORADA 2021-2022 a càrrec de tots els membres de l’Alforja FS.
Lloc: Pavelló Municipal.
Aforament limitat, per ordre d’entrada (esdeveniment assentat). Retransmissió en directe, a través del canal de YouTube de l’Alforja FS.
22.30h a 00:30h— CONCERT JOVE a càrrec de l’ Orquestra Mitjanit.
Lloc: Pavelló Municipal.
Aforament limitat, per ordre d’entrada (esdeveniment assentat).

DISSABTE 25 DE SETEMBRE

10:00h-30è CAMPIONAT LOCAL DE BITLLES DE LES VALLS D’ALFORJA a càrrec de l’Ateneu Cultural-Josep Taverna.
Lloc: Ermita de Sant Antoni.
10:30h-AMERICANA INFANTIL DE PÀDEL a càrrec de Patxanguerus Pàdel Alforja.
Lloc: Parc Amics d’Alforja, pistes de pàdel.
Reserva prèvia Ajuntament.
11:30h- PLANTADA DE GEGANTS al carrer Nabril Baix. Seguidament de la Plaça de Dalt fins al Parc dels Amics d’Alforja, una vegada al parc ballada dels gegants a càrrec dels Geganters i grallers d’Alforja.
16:00h a 19:30h- INFLABLES INFANTILS.
Lloc: Parc Amics d’Alforja.
17:00h—PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “CAN BATLLET” a càrrec de Joana Danes Ribas.
Lloc: Casa de Cultura.
Aforament limitat, per ordre d’entrada (esdeveniment assentat).
18.00h a 20.30h—CONCERT DE FESTA MAJOR amb l’orquestra
Metropol.
Lloc: Pavelló Municipal.
Aforament limitat, per ordre d’entrada (esdeveniment assentat).
19.00h—CORRE BARS a càrrec dels Joves d’Alforja i els bars
participants (Bar-Restaurant La Nau, Bar Cochero, El Parc Bar Pàdel Tennis,
Restaurant Cal Pepe, La Xurrera d’Alforja i la Rostisseria Ca la Xurre).

 

L’alcalde d’Alforja fa un balanç positiu de mig mandat destacant els projectes econòmics de futur

L’alcalde d’Alforja, Joan Josep Garcia, durant la seva intervenció. Foto: Tots21

L’alcalde d’Alforja, Joan Josep Garcia, ha fet aquest divendres un balanç de mig mandat en un acte públic on ha destacat que s’ha acomplert gairebé la meitat de les propostes del programa presentat a les eleccions municipals -un 44%, és a dir, 19 de 47 accions i tres accions covid afegides- i subratllant especialment les inversions municipals fetes de cara a la generació d’empreses i llocs de treball, tot en un context de màxima dificultat com ha estat l’any i mig de la pandèmia. La intervenció de l’alcalde ha estat coral, donant pas als regidors i regidores de l’equip de govern, que han exposat el treball fet en aquests poc més de dos anys de govern de l’actual mandat.

‘Som un govern municipal preocupat i ocupat per millorar la qualitat de vida dels alforgencs i alforgenques: treballem perquè els serveis municipals siguin cada dia millor i les necessitats dels col·lectius més vulnerables estiguin cobertes’, ha arrencat l’alcalde, que s’ha sincerat sobre la pandèmia, relatant que ‘ningú es podia esperar el que vindria’, una pandèmia que ha capgirat les prioritats.

Garcia ha volgut destacar que l’equip de govern ‘fa costat a les empreses del municipi perquè creen llocs de treball i aporten dinamisme i riquesa al nostre poble. Fem una gestió econòmica rigorosa dels recursos municipals i tenim ambició en el plantejament dels projectes però els fem adaptats a la realitat i les possibilitats d’Alforja’.

La crisi de la pandèmia ho va trastocar tot al març de 2020: ‘Vam distribuir les targetes-menjador als nens i nenes que tenien beca concedida quan es van tancar les escoles el mes de març de 2020 i amb Adamo-ayuda vam facilitar fibra òptica els nens i nenes del nucli urbà. I desde l’ajuntament vam fer arribar el senyal d’internet a les urbanitzacions per facilitar la connectivitat, sobretot d’infants amb més dificultats d’accés a internet per seguir el curs telemàticament durant el confinament de 2020’. Altrament, el consistori va treballar estretament amb les professionals de Serveis Socials ‘per atendre les famílies més vulnerables’. El mateix alcalde i regidors s’enfilaven a teulades de vivendes per col.locar-hi els receptors.

El Pla de Reactivació

Així mateix, es van destinar 175.000 euros del pressupost 2020 al Pla de Reactivació -un 15% del pressupost anual-, ‘una iniciativa aprovada per unanimitat de totes les forces polítiques. Aquesta acció va permetre realitzar diverses obres de reparació i manteniment del municipi a càrrec d’empreses locals, amb l’objectiu de mantenir l’activitat econòmica i preservar els llocs de treball’, ha manifestat l’alcalde, que ha subratllat molt especialment la tasca de l’oposició de suport en aquesta situació i en l’aprovació dels pressupostos de 2021, fets també per unanimitat ja que l’equip de govern va incorporar les propostes de l’oposició.

En l’anàlisi general dels anys 2019-2021 de la legislatura Alforja, Garcia i els seus regidors destacaven les principals accions realitzades: durant els moments més durs de la pandèmia ‘vam mantenir reunions sectorials freqüents amb els empresaris i empresàries del municipi, especialment amb el sector de la restauració. Per ajudar el sector, es van ampliar les terrasses existents o es van aprovar nous espais de terrassa’. L’Ajuntament va acordar congelar tots els impostos per al 2021, excepte la brossa, que per l’increment de cànons de la Generalitat i de les tarifes de tractament, es va haver de pujar en 17euros l’any.

La construcció de la nova Llar d’Infants la Ribeta

La regidora d’Educació, Francina Aroca, ha destacat en la seva intervenció que aquesta ha estat una obra ‘molt important i emblemàtica per Alforja’, pel ‘compromís d’aquest govern amb l’educació dels infants del poble des de les primeres etapes, pel compromís amb la conciliació laboral, personal i familiar. Per això la nova llar és un edifici amb totes les comoditats per a l’educació pública dels 0 als 3 anys ubicada en un solar just davant de l’escola per ajudar a l’organització de les famílies’. La inversió feta ha estat de 300.000 euros.

Xec nadó

Amb la voluntat de donar suport a les famílies alforgenques, l’Ajuntament ha mantingut la recepció als nens i nenes nascuts en 2020 que han rebut un xec de 150 euros i un lot de bolquers reutilitzables fabricats a la nostra comarca i valorats en 175 euros, a més d’una orla commemorativa.

Organització dels Casals d’estiu

L’Ajuntament va assumir per primer cop l’organització del Casal d’Estiu 2020 i han repetit en 2021. Només aquest 2021 han assistit 112 nens i nenes de 3 a 12 anys, atesos per 12 monitors i monitores. La mitjana d’assistents ha estat de 50 nens i nenes per setmana, tot i que la setmana de més activitat hi ha hagut 79 infants, del 12 al 16 de juliol, un 75% d’increment respecte a la setmana de més inscrits en 2020, subratllava al seu torn la regidora Anna Òdena.

La Gent gran d’Alforja

‘La gent gran d’Alforja també és un col·lectiu al que prestem especial atenció’, ha afirmat la regidora Aroca. ‘Per això col·laborem molt estretament amb el Casal dels Avis en tot allò que necessiten per millorar l’atenció i la qualitat de vida de la gent gran que hi resideix o assisteix al centre de dia. També estem molt atents a les necessitats de la gent gran que viu sola al poble. Ens coordinem amb els Serveis Socials del Consell Comarcal per facilitar a la nostra gent els recursos d’atenció domiciliària o de teleassistència que necessita’.

Les urbanitzacions

Quant a les urbanitzacions del terme, el regidor Marcial Serena informava que avança el procés urbanístic iniciat en la passada legislatura per incorporar les urbanitzacions Portugal, Garrigots i Barqueres al municipi i recepcionar-les completament. ‘S’està treballant en la redacció dels projectes d’urbanització i reparcel·lació de les 3 urbanitzacions, per executar les obres necessàries que permetin recepcionar-les definitivament’. Per això es passa del sistema de compensació al de cooperació, ‘que vol dir que la iniciativa de les obres d’urbanització serà municipal tot i que el cost ha d’anar a càrrec dels veïns i veïnes’.

En el cas de la urbanització Portugal el projecte de reparcel·lació i urbanització es va aprovar en el ple del passat 21 de juliol, delegant el redactat al Consell Comarcal. Prèviament, l’11 de juliol, l’Ajuntament van fer una reunió amb els veïns i veïnes per parlar d’aquest tràmit. ‘Amb aquesta trobada reprenem les reunions trimestrals que manteníem abans de la pandèmia’. Altrament, Els Garrigots ja té aprovat el projected’urbanització i reparcel·lació. I en el cas de les Barqueres, ja està apunt d’aprovar el projecte d’urbanització i reparcel·lació.

Seguretat

Des de l’Ajuntament ‘ajudem les entitats esportives del nostre poble, que tenen molta projecció, com Alforja FS i el Club Patxanguerus d’Alforja’, ha destacat. També s’està treballant en la renovació total del terra del pavelló ‘i esperem obtenir una subvenció de la Diputació per finançar aquesta obra’.

La regidora Òdena, d’altra banda, informava que mitjançant un conveni amb els Mossos d’Esquadra, ‘hem activat també 2 càmeres que fan lectura de les matrícules dels vehicles que entren o surten del poble. Les imatges estan connectades amb la base de dades dels Mossos per detectar vehicles que estiguin denunciats per robatori o per haver participat en algun delicte’. Aquesta actuació per millorar la seguretat ha suposat una inversió de 15.000 euros.

Medi Ambient

L’Ajuntament ha aportat 12.000 euros al projecte per instal·lar plaques fotovoltaiques a l’ermita de Puigcerver per a autoconsum. És la mateixa aportació que ha fet al projecte l’Arquebisbat i la Diputació.

Joventut

En aquest terreny, s’està treballant per fer un curs de Monitor/a en el Lleure Educatiu Infantil i Juvenil per a la formació i la titulació específica de persones joves a Alforja que els interessi treballar en aquest sector.

Festes

En festes, ha destacat que ‘tampoc no hem renunciat a celebrar les festes majors, encara que amb restriccions i amb mesures de seguretat COVID. Especialment emotiva va ser la Festa Major de Sant Miquel de 2020, quan vam retre homenatge al personal sanitari personificat en la Dra. Elena Taverna i en Josep M. Duran. Vam tenir espectacles com el de Quim Masferrer o el de José Corbacho i Javi Sancho, entre d’altres activitats. En canvi no vam poder celebrar la Nit del Pataco, ni l’any passat ni aquest, i altres activitats han quedat molt reduïdes i restringides per les mesures que dicta el Procicat’.

La pandèmia ha comportat una afectació important també a l’economia i per això des de l’Ajuntament ‘hem promogut plans d’ocupació municipal, per a la contractació de persones aturades demandants d’ocupació per a tasques de la brigada i tasques administratives a l’Ajuntament. Ha estat el regidor de Serveis Generals, Magí Ferré, l’encarregat d’informar els assistents d’aquest capítol.

Una imatge del públic que ha assistit a l’acte. Foto: Tots21

Personal i Serveis Generals

Per facilitar les tasques de la Brigada Municipal, l’Ajuntament va comprar a través de la central de contractació de l’Associació Catalana de Municipis un vehicle, una pick up, de 5 places, que permet carregar eines i arribar a parts del terme de més difícil accés. Hi van invertir 24.000 euros.

Aquest mes de febrer es va posar en marxa l’ascensor i la rampa per accedir a l’Ajuntament. Una inversió de 39.000 euros per superar les barreres arquitectòniques que podien impedir les persones amb mobilitat reduïda accedir a les oficines municipals. Altrament, s’està fent una conducció per portar aigua potable del poble a la urbanització Horts del Serra i per portar al poble l’aigua del pou d’aquesta zona, que no es pot utilitzar per al consum humà però que sí la fem servir per regar.

També es va aprofitar per portar la fibra òptica i continuar així ampliant la xarxa de telecomunicacions per tot el terme municipal. La inversió ha estat de 233.000 euros, amb 95.000 euros finançats a través del Pla d’Acció Municipal de la Diputació.

Una altra actuació ha estat la instal·lació d’un punt de càrrega per a vehicle elèctrics. Es tracta d’un punt semi ràpid i es poden carregar 2 vehicles a la vegada. Es troba ubicat a l’Avinguda Catalunya. ‘D’aquesta manera, Alforja dona un pas més cap a un model d’eficiència energètica i de transició energètica a partir de les energies renovables. En aquest model de transició energètica és important que els edificis municipals siguin l’avançada i per això, la nova llar d’infants ja compta amb plaques solars fotovoltaiques per autoconsum d’energia elèctrica verda’, destacava l’alcalde.

El pavelló i l’escola municipal són altres dos edificis en els que ‘ja estem treballant perquè puguin produir l’energia que consumeixen i reduir així el consum d’energia fòssil i substituir-lo per energia verda’.

Una altra obra destacada ha estat que a la rotonda s’han creat 90 places d’aparcament gratuït amb una inversió de 42.000 euros. És una actuació per a la millora del trànsit i la pacificació del poble, creant àrees d’aparcament dissuasiu com les que ja es van fer la legislatura passada.

‘També volíem fer una àrea d’aparcament al camp de futbol vell, però més de 200 veïns i veïnes van demanar un espai d’esbarjo. Arrel aquesta demanda vam decidir fer un Parc de gossos, que funciona molt bé’, ha subratllat Garcia.

Una zona verda al mig del nucli antic

En qüestions urbanístiques, Alforja, com altres municipis té reptes importants en el manteniment i l’habitabilitat del nucli antic. Així, ‘hem pogut arribar a un acord pel que fa a Ca l’Aleu i incorporarem la part del jardí interior al poble per fer una zona verda al mig del nucli antic. No hem pogut, però, arribar a un acord amb el fons d’inversió que és propietat del cinema vell, i és difícil que ho aconseguim, per adquirir aquest edifici per al poble’, ha afirmat l’alcalde. De tota manera, ‘sí que hem pogut arribar amb un acord per comprar per 62.000 euros l’antic hostal de l’Àmàlia, amb l’objectiu que el poble tingui aquesta reserva de terrenys per poder ampliar en el futur el Parc dels Amics d’Alforja, sobretot per si es necessita eixamplar les instal·lacions esportives actuals, tenint en compte que el Parc dels Amics és un espai important de relació entre els alforgencs i alforgenques’.

En Promoció econòmica, Garcia ha posat l’èmfasi en ajudar les empreses del poble i facilitar l’emprenedoria, ‘i per això fem costat a totes les iniciatives que es posen en marxa, com el relleu al capdavant de la farmàcia o l’obertura d’una casa rural al poble durant el 2020, en plena pandèmia, però que té una alta ocupació.

Un dels projectes més ambiciosos és la modificació del Pla Urbanístic d’Alforja i l’expropiació dels terrenys de la Valira per ampliar el cementiri i fer una sala de vetlles, fer una zona verda, fer una zona d’aparcament, disposar de terrenys per a equipaments i per a la instal·lació de petita indústria i serveis comercials. En total, els terrenys que passen a propietat municipal són 10.567 m2. Garcia ha detallat la dificultat que ha suposat aquesta actuació o que s’han dipositat 312.402,24 euros en compliment de la resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya, dels quals l’Ajuntament ha finançat 95.000 euros mitjançant el Pla d’Actuació Municipal de la Diputació de Tarragona. ‘Aquesta operació assegura el futur desenvolupament del municipi, sobretot pel que fa a serveis’.

Capacitat de negociació

En el camp polític, Garcia ha volgut subratllar: ‘Em sento especialmente orgullós de la capacitat de negociació que tenim en aquest Ajuntament i que ha permès aprobar el pressupost per al 2021 per unanimitat de totes les forces polítiques representades al Consistori. Feia molts anys que això no passava i hem d’estar tots i totes molt satisfets d’aquesta unitat d’acció per millorar cada dia el nostre poble.

Objectius de futur immediat

Quant a objectius per a 2021-2023, el primer és ‘complir el nostre programa’. I els reptes són: ‘Defensar el nostre poble, que ens exigirà molta dedicació els propers mesos i anys: la defensa del nostre poble perquè no s’hi instal·lin macroprojectes energètics o no ens trinxin el terme municipal amb línies d’evaquació com la MAT que volen fer des de l’Aragó fins a Barcelona’. L’Ajuntament i el seu alcalde personalment ‘hi estem en contra i farem tot el que estigui a lanostra mà per impedir-ho’.

Una primera mesura ha estat modificar el Pla d’Ordenació Urbana del municipi en l’àrea de l’ermita de Puigcerver. ‘Hem ampliat la zona de protecció i s’ha aprovat la suspensió durant 2 anys de qualsevol llicència d’activitat en aquesta zona. Un cop més ha estat una acció feta amb la unanimitat de totes les forces polítiques de l’Ajuntament’.

Un segon repte és ‘assegurar el futur del nostre poble. Aquesta és una acció valenta, que té el suport de l’Agència Catalana de l’Aigua -ACA- i está en línia amb el pla director de l’aigua que s’ha fet. És una acció que no requereix extreure més aigua del riu Ebre, sinó aprofitar aigua del minitransvassament que ara no s’aprofita’. Alforja té un problema de nitrats, fet que pot suposar que l’ACA es faci càrrec de gairebé tot el cost de la inversió.

Finalment, es tracta de ‘millorar la qualitat de vida de les persones, ajudant i donant oportunitats als col·lectius més vulnerables. Un exemple, i entre d’altres ja explicats, és l’acord amb Comaigua, l’empresa comarcal que gestiona l’aigua del poble, per crear un fons que asseguri el subministrament bàsic a les famílies amb més dificultats, i sempre sota el criteri dels Serveis Socials’.

També assegurant la igualtat de drets per a tothom. ‘Per això fem actes que visibilitzin col·lectius com LGTBI+, o accions contra les violències masclistes. I ajudant els aforgencs i alforgenques amb mesures com la contenció d’impostos i escoltant les seves propostes.

Jaume Garcia

 

Alforja estrena una llar d’infants innovadora situada davant de l’escola

La presidenta de la Diputació, amb l’alcalde d’Alforja, el vicepresident de la Diputació i la directora de la llar. Foto: Tots21

Alforja ha culminat aquest matí de dissabte una antiga reivindicació que es remuntava a 30 anys, nascuda de l’impuls d’un grup de mares, com era poder disposar d’un edifici de la llar d’infants nou i en condicions dignes que deixés en l’oblit els barracots en els que han conviscut els marrecs molt de temps. Avui ha estat possible en un acte d’inaguració on l’alcalde, Joan Josep Garcia, ha subrallat l’innovador que és el projecte arquitectònic, la seva ubicació davant de l’escola del municipi -Josep Fusté- i el fet que damunt de la llar s’hagi aixecat una zona verda per a gaudi del municipi.

La llar cobreix un antic descampat abandonat, un lloc que fa pendent sortint de l’Avinguda de Catalunya, davant de l’escola i creuant l’avinguda. Una de les seves particularitats és que està sota el nivell del carrer aprofitant el pendent. En la seva façana, situada al sud i molt assolellada, s’ha construït un carrer on només es pot accedir a la llar d’infants, ja que no hi ha altres edificis als costats i al davant.

La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha estat la convidada a l’acte d’inauguració de la Llar d’Infants Municipal La Ribeta, nom que afaga de la varietat local d’avellana. Ho ha fet acompanyada de l’alcalde del municipi i diputat de Cultura de la institució, Joan Josep Garcia, i del vicepresident primer de la institució, Quim Nin. Tampoc s’han perdut l’acte la Colla de Gegants i Grallers d’Alforja i les mestres de la llar d’infants.

El nou equipament, que ofereix unes instal·lacions àmplies, adaptades, segures i accessibles per als infants i les seves famílies, s’ha realitzat amb la col·laboració econòmica de la Diputació a través del Pla d’Acció Municipal. En concret, la institució supramunicipal hi ha invertit un total de 266.000 euros. La resta de l’aportació ha estat municipal, ‘gràcies al bon estat de les finances de l’Ajuntament’, ha destacat l’alcalde en el contacte amb la premsa. Garcia ha fet un parlament inaugural on ha volgut recordar de manera molt especial les mares promotores de la reivindació.

La directora del recinte, Júlia Balcells, al seu torn, ha destacat que la nova llar d’infants, que s’espera entri en funcionament durant aquest curs 2021-2022, oferirà un total de tres espais principals connectats entre ells i amb accés directe al jardí. Una distribució que va en consonància amb la línia pedagògica del centre, basada en el respecte cap a l’infant i en el foment de la seva autonomia.

Imatge de la plaça verda situada al sostre de la llar d’infants. Foto: Tots21

La nova ubicació, just davant de l’Escola Josep Fusté, ‘millorarà la comoditat de les famílies amb fills matriculats als dos centres educatius i alhora representarà un avantatge per als centres, que podran compartir més projectes’, ha subratllat la presidenta de la Diputació en la seva intervenció. Aquest curs s’han matriculat a La Ribeta un total de 21 alumnes.

La presidenta Llauradó ha destacat que ‘equipaments com aquesta llar d’infants són la millor mostra de la vitalitat d’un municipi i una clara aposta pel futur. A més la inversió en serveis ajuden a l’equilibri territorial i fan més atractiva la vida als pobles més petits, de manera que s’afavoreix l’arrelament.

Per la seva banda l’alcalde del municipi del Baix Camp i diputat de la Diputació, Joan Josep Garcia, ha agraït l’ajut de la Diputació en fer realitat projectes als pobles petits: ‘El nou edifici de la llar d’infants que avui inaugurem és un expemple dels serveis que oferim a Alforja que millorarà la vida de les famílies que hi viuen i motivarà que d’altres s’animin a traslladar-s’hi’. L’alcalde ha demanat a Llauradó que perseveri al Departament d’Ensenyament perquè el trasllat de centre es pugui fer aquest estiu de manera que el nou curs es pugui iniciar a la nova llar. ‘La pandèmia ha endarrerit tràmits i obres i també l’originalitat del projecte constructiu ha fet que la Generalitat se l’hagi estudiat amb deteniment’, ha destacat Garcia.

Un moment de la descoberta de la placa. Foto: Tots21

La lluita contra el despoblament

La llar soluciona una carència local, però s’emmarca en una estratègia política que va més enllà, com és la lluita contra el despoblament. A nivell d’Alforja, l’alcalde té clar aquest repte, a partir de l’ús a tot el municipi de la fibra òptica, la posada en marxa de la llar d’infants, la creació d’un viver d’empreses a la zona de l’antiga Valira i la futura arribada d’un gran supermercat que aportarà llocs de treball i riquesa. A nivell de la Diputació, tres quarts del mateix: la lluita contra la desertització oferint els serveis públics que demanen els vilatans per no abandonar els seus pobles i evitar una ‘Tarragona buidada’.

Al municipi d’Alforja Noemí Llauradó també ha conegut de primera mà el resultat de diverses obres de pavimentació i millora efectuades amb la col·laboració del Pla d’Acció Municipal de la Diputació, a més d’alguns projectes previstos com ara la reconversió d’una nau industrial en espai polivalent -l’antiga Valira, terrenys ja de l’Ajuntament- o l’arranjament de la zona esportiva i social “El Parc dels Amics d’Alforja”, amb l’adquisició d’un espai, un antic hostal, de cara a un creixement futur del Parc dels Amics d’Alforja, epicentre de la vida social i esportiva del municipi.

Justament, l’actuació a l’antiga Valira és ‘el que més mals de cap em va comportar en la meva arribada coma  alcalde’, ha dit Garcia, ja que ell entrava a l’Alcaldia quan l’empresa tancava portes. Reconvertir la situació oferint noves oportunitats d’inversió i llocs de treball ‘ha estat des d’aleshores la meva obsessió i la de l’equip de govern’.

Són unes actuacions que milloraran la seguretat i comoditat dels habitants d’Alforja i que, en el seu conjunt, representaran a la Diputació una inversió de prop de 90.000 euros. Tot aquest conjunt d’actuacions ‘parlen del futur prometedor que estem treballant des de l’Ajuntament, pensant sobretot en els seus ciutadans’, ha destacat l’alcalde.

Jaume Garcia

 

La presidenta de la Diputació i l’alcalde d’Alforja inauguren la nova llar d’infants municipal La Ribeta

L’alcalde d’Alforja i diputat provincial, Joan Josep Garcia. Foto: Diputació de Tarragona

La presidenta de la Diputació, Noemí Llaurado, serà rebuda dissabte per l’alcalde d’Alforja i diputat provincial, Joan Josep Garcia, i per la Corporació alforgenca. Llauradó signarà el Llibre d’Honor de l’Ajuntament d’Alforja i acte seguit començarà una visita per conèixer diversos projectes i obres ja fetes en què ha col·laborat l’ens intercomarcal.

L’arribada de Llauradó a l’Ajuntament d’Alforja està prevista cap a les 11 del matí. Posteriorment és previst fer una visita als terrenys i les naus de l’antiga Valira, en procés d’urbanització i reconversió en un centre d’emprenedoria i d’activitats i serveis, al Parc dels amics d’Alforja, on s’han dut a terme obres de pavimentació de l’aparcament, conducció d’aigües pluvials, etc, i on és previst fer-hi una ampliació dels terrenys dedicats a l’activitat esportiva.

Finalment, la visita acabarà a la nova Llar d’Infants Municipal la Ribeta on Llauradó presidirà l’acte inaugural d’aquest equipament que, amb un cost de més de 300.000 euros, ha estat finançada per la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament d’Alforja.

La nova llar d’infants és situada a l’Avinguda Catalunya, davant mateix de l’escola Josep Fusté. La seva construcció i disseny és força innovador i arriscat, ja que la llar d’infants aprofita un desnivell entre dos carrers per la qual cosa des de l’Avinguda Catalunya només es veu una plaça i, sota d’aquesta nova plaça és on es situa aquest nou equipament.

L’acte inaugural de la nova llar d’infants és previst que comenci a dos quarts d’una del migdia.

 

L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver a l’Alforja té nous ermitans

En Pere Ferré i la Mònica Arbós, els nous ermitans de l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, a la porta d’entrada del santuari. Foto: Mar Rovira

L’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, situada al terme municipal d’Alforja (Baix Camp), té nous ermitans. Des de fa un mes, en Pere Ferré i la Mònica Arbós són els encarregats de tenir cura del santuari i d’atendre els visitants que s’allotgen a les estances del temple o bé que hi fan parada per fer un àpat, segons avançava el Diari Més.

De moment, conserven les feines actuals, però tenen previst deixar-ho tot per dedicar-se plenament a la gestió de l’ermita. “Des de joves sempre havíem volgut portar l’ermita i fins ara no ens havien donat la concessió, volíem contacte amb la natura”, han explicat a l’ACN.

Durant tot el matí d’aquest diumenge, en Pere i la Mònica no han parat de servir esmorzars als excursionistes, motoristes i ciclistes que s’han acostat fins a l’ermita de la Mare de Déu de Puigcerver, ubicada a 787 metres d’altitud, entre el terme municipal d’Alforja i Riudecols. “Ens hem quedat sense pa, sense tomàquets i sense res, haurem de fer brasa per dinar”, ha dit en Pere, entre somriures.

Des de fa gairebé 30 anys, la parella desitjava gestionar el temple de pelegrinatge i ho havien intentat diverses vegades. Finalment, l’Arquebisbat de Tarragona els ha concedit la gestió del santuari per un any. Ells confien a allargar l’estada a l’ermita i deixar les seves feines per dedicar-se al manteniment de les instal·lacions religioses. En Pere és pintor i la Mònica treballa al Colmado Giner de Reus. Ara mateix, enfilen cada cap de setmana cap al santuari, després de treballar tota la setmana.

Amb l’ajuda del seu fill, s’ocupen de cuinar àpats, de l’hostatgeria i de cuidar el recinte. “Tenim mil projectes al cap, ens estem adaptant al lloc, però volem fer activitats culturals”, ha assenyalat la Mònica. Amb tot, entre les seves prioritats destaquen portar la connectivitat al temple, ja que encara no disposa d’Internet.

Suspeses les activitats religioses per celebrar la festivitat de la Mare de Déu

L’Associació d’Amics de la Mare de Déu de Puigcerver d’Alforja i Riudecols han anul·lat la missa i el recital de poemes previstos per aquest diumenge al santuari, que se celebra cada primer diumenge d’agost per commemorar la festivitat del dia 5, dedicada a la verge. L’entitat ha cancel·lat la jornada per l’actual situació de pandèmia, tot i que s’han celebrat les misses als respectius municipis.

ACN

 

Alforja modifica el POUM per evitar la instal·lació de macrocentrals eòliques

Imatge de l’acte celebrat el passat divendres 23 de juliol. Foto: Cedida

L’Ajuntament d’Alforja va aprovar, en la sessió plenària celebrada el passat 21 de juliol, una modificació del Pla d’Ordenació Urbana Municipal que comporta la suspensió per un període mínim de dos anys de qualsevol llicència d’activitat a la zona sud-oest del municipi, a l’entorn de l’ermita de Puigcerver. Aquesta modificació del POUM va ser aprovada per unanimitat de les tres forces polítiques presents al consistori alforgenc (PDeCAT, ERC i PSC) i s’ha produït després de la reactivació del projecte eòlic El Molló-Serra del Mirador que, cas de fer-se, instal·laria diversos molins a Alforja, i més concretament a la zona de Puigcerver, amb una alçada que triplicaria la del campanar del municipi. A més, per poder dur a terme aquest projecte caldria eixemplar i obrir pistes forestals amb una gran afectació sobre el territori.

A més d’aquesta decisió adoptada en el ple municipal, l’alcalde d’Alforja, Joan Josep Garcia (PDeCAT), el regidor Sergi Abril (ERC) i la regidora Diana Salvadó (PSC) van participar divendres en un acte organitzat a Alforja per l’Ateneu Cultural Josep Taverna amb l’objectiu de conèixer el posicionament dels grups polítics presents a l’Ajuntament sobre aquesta qüestió i en la que també hi van participar representants d’entitats que s’oposen als diversos macroprojectes d’instal·lació de noves centrals eòliques.

Tant l’alcalde com els dos regidors es van mostrar contraris als macroprojectes, es van mostrar favorables a la preservació del territori i van pronunciar-se a favor que la Generalitat adopti mesures per evitar aquestes grans instal·lacions que, segons va expressar un dels ponents, cas de dur-se a terme ocuparien amb molins totes les serres muntanyoses que envolten Alforja.

Per la seva part, l’alcalde d’Alforja va dir que ell mateix i l’Ajuntament faran el possible per aturar aquestes grans instal·lacions, però l’alcalde va referir-se al projecte Vedat del Pany, que també és previst, si es du a terme, que es faci a l’entorn de l’ermita de Puigcerver, per recordar que si bé Alforja es pot veure molt afectada per aquest projecte, l’Ajuntament hi té poca cosa a fer ja que aquesta actuació afecta els termes municipals de Riudecols i Duesaigües. ‘Tot i la proximitat del projecte a Alforja, nosaltres en aquest cas som simples convidats de pedra’ va dir l’alcalde.

Redacció

 

L’alcalde d’Alforja, Joan Josep Garcia, president del PDeCAT a la Vegueria de Tarragona

Joan Josep Garcia. Foto: Cedida

El PDeCAT va celebrar ahir la seva Assemblea de la Vegueria de Tarragona i va escollir president a Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja i diputat a la Diputació. Garcia ocupava, fins ara el càrrec de president de forma interina. A la nova executiva del PDeCAT hi són Mònica Boquera, com a Secretària d’Organització, Marc Rovira, com a responsable de Política Municipal, Irene Mallol, responsable de coordinació del Àmbits temàtics del partit i Ramon Vilaltella, que s’ocuparà de la comunicació.

L’equip de la nova direcció territorial, que està format per un total de quinze membres, el completen militants de les diferents comarques, vinculats, majoritàriament al món local.

La nova direcció de la vegueria té com a objectiu “ impulsar l’acció política del partit al territori, de forma coordinada amb les nostres alcaldes i alcaldesses”, en paraules del nou president Joan Josep Garcia.

Els propers dies el Partit Demòcrata continuarà en el seu procés de renovació de càrrecs territorials, escollint els nous equips comarcal i les persones que formaran part del Consell Nacional.

Carles Pellicer, a la Direcció Executiva Nacional

Aquesta renovació va lligada al procés que el PDeCAT va iniciar en la seva darrera Assemblea Nacional que va escollir a Àngels Chacón com a secretaria general, i a Marc Solsona com a secretari general adjunt i David Bonvehí com a president. La nova Direcció Executiva Nacional del PDeCAT compta amb Carles Pellicer, alcalde de Reus, en representació de la Vegueria de Tarragona.

Redacció

 

La PDE s’oposa a un possible minitransvasament de l’Ebre al Baix Camp

La bandera antitransavasament de la PDE al vaixell Lo Sirgador del riu Ebre. Foto: Anna Ferràs

La Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) s’oposa a un possible minitransvasament de l’Ebre al Baix Camp. La Plataforma denuncia que autoritzar més detraccions d’aigua del riu amb noves concessions del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) és “incongruent” amb defensar el Delta. Les Borges del Camp, Alforja, Riudecols, Botarell, l’Aleixar i Vilaplana són els sis pobles del Baix Camp que ho demanen. Argumenten que pateixen contaminació dels aqüífers i problemes d’abastiment per episodis puntuals de sequera. Els alcaldes d’aquests municipis es reuniran aquest divendres per emetre un posicionament conjunt per defensar aquest projecte, amb un cost valorat en 5,3 milions d’euros en la primera fase, si bé podria enfilar-se als 8 milions d’euros.

Al poble d’Alforja ja s’ha iniciat la tramitació per fer arribar aigua del minitransvassament de l’Ebre al municipi. El ple de l’Ajuntament ho va aprovar per unanimitat a mitjans de mes. Totes les forces polítiques presents al consistori -Junts, ERC i PSC- hi van estar d’acord. En aquest poble de prop de 1.900 habitants només disposen de l’aigua d’un parell de pous i es registren concentracions de nitrats, arsènic i fitosanitaris en els seus aqüífers.

Des d’Alforja es defensa la necessitat de garantir l’abastament constant i regular d’aigua sense haver de dependre de la climatologia i assegurar-se els recursos hídrics que en el futur pot necessitar el municipi. “L’arribada de l’aigua de l’Ebre asseguraria els cabals necessaris i eliminaria la dependència dels factors climàtics”, mantenen fons municipals. Segons càlculs inicials d’aquest municipi, el cost d’aquest projecte seria d’uns 431.000 euros.

Alforja ja és un dels 63 municipis -i 25 indústries- consorciats del CAT, però només disposa d’una dotació de reserva. Per fer efectiva l’arribada d’aquesta aigua, s’ha delegat al Consell Comarcal del Baix Camp la petició d’una subvenció conjunta a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que podria comportar una aportació de l’ACA de 4 milions d’euros per a un projecte que té un cost valorat actualment en 5,3 milions, en la seva primera fase.

Al projecte s’hi afegeixen cinc municipis més, pobles petits situats a la zona nord de la comarca que junts sumen entre 7.000 i 8.000 habitants -des de Vilaplana, amb mig miler de veïns, a les Borges del Camp, el més poblat, amb 2.000. És per això que aquests sis pobles volen reorganitzar-se i tenen intenció de constituir una mancomunitat que s’ocupi d’assumir i desenvolupar l’execució de la inversió i de la gestió de la nova infraestructura.

Oposició ebrenca

La PDE s’oposa a aquesta nova concessió d’aigua del Consorci. “Cada detracció que es fa a la conca de l’Ebre, sigui on sigui, es faci a Santander o amb el CAT, és el mateix. Al final repercuteix en el tram final del riu, al Delta”, ha denunciat la portaveu Matilde Font. La Plataforma insisteix al Govern que cal fer una moratòria de les concessions d’aigua del riu i plantejar un ús de l’aigua “racionalitzat”. “Si es vol salvar el delta de l’Ebre, calen polítiques que no detraguin més aigua i que facin baixar més cabal pel riu i més sediments, que estan retinguts en els 200 embassaments que hi ha tota la conca”, ha reclamat.

Des de la PDE reclamen al CAT que fa anys que s’hauria d’estar retornant els cabals que agafa “perquè el Delta ho necessita”. “Del que s’enduen, encara se n’emporten més”, ha lamentat la portaveu. També reclamen al Govern que deixi de ser “incongruent”, oposant-se al transvasament de l’Ebre a Santander, que també rebutja la PDE mentre aproven més concessions d’aigua a l’àrea de Tarragona. “La Generalitat ha de deixar de fer polítiques mediambientals discordants com dir que volen salvar el delta de l’Ebre mentre aproven plans per nous canals de regadiu, com el Segarra-Garrigues o el Xerta-Sénia, o ampliar la xarxa del CAT per portar aigua més amunt d’on arriba ara”, ha denunciat Font.
Els consums d’aigua del CAT s’han reduït els últims anys, sobretot a la indústria, però la Plataforma rebutja que se’n segueixin oferint. “Volem que deixin d’agafar aigua del CAT, que vagin reduint i retornin els cabals cap al tram final de l’Ebre”, ha insistit la portaveu.

Representants de la PDE han fet diverses reunions a Alforja i també a la Conca de Barberà, on ja s’ha presentat la primera fase per ampliar la xarxa del minitransvasament cap a la comarca. La Plataforma farà arribar informació a la ciutadania sobre els efectes que té el projecte. “Seguirem fent el que tinguem a l’abast i treballant conjuntament per oposar-nos a aquestes detraccions del cabal del riu Ebre, quan allà tenen aigua suficient per al consum i es poden fer altres tipus de polítiques per abastir a la gent sense extreure aigua del CAT”, ha apuntat Matilde Font.

Ministransvasament a la Conca de Barberà

El Consorci d’Aigües de Tarragona va entregar el 25 març, al Consell Comarcal de la Conca de Barbera, el projecte de la primera fase per estendre la xarxa entre Sarral a Forés. L’administració comarcal actuarà com a entitat subministradora d’aigua als ajuntaments i regularà la connexió amb el CAT. El projecte consta de tres fases i s’estima que tindrà un cost d’11,7 MEUR, finançats per l’Agència Catalana de l’Aigua, la Diputació de Tarragona i els municipis. Tot plegat permetrà que Conesa, Forès, Llorac, Passanant i Belltall, les Piles, Santa Coloma de Queralt, Sarral, Savallà del Comtat i Vallfogona de Riucorb millorin l’abastiment d’aigua potable. La primera fase del projecte està pendent d’executar algunes expropiacions i resoldre el finançament. Les obres podrien començar a finals d’enguany i s’allargaran vuit mesos.

La concessió límit del CAT és de 126 hectòmetres cúbics (hm³) anuals (segons la llei de 1981) però l’agost del 2019 es va reduir a un màxim de 94,71 hm³ perquè les indústries en gasten menys. El consum mitjà dels últims anys s’ha situat sobre els 73 hm³ i el màxim històric del Consorci es va registrar el 2007, amb 79,9 hm³. Fonts del CAT apunten que hi ha marge per ampliar els municipis consorciats i que la repercussió dels projectes de la Conca de Barberà o el possible minitransvassament al Baix Camp té poc impacte perquè es tracta de municipis amb poca densitat de població.

Núria Torres / Anna Ferràs

 

 

Alforja inicia els tràmits per fer arribar aigua de l’Ebre al municipi

Imatge d’arxiu de l’Ajuntament d’Alforja. Foto: Cedida

El ple de l’Ajuntament d’Alforja celebrat aquest dimecres, 14 d’abril, ha acordat per unanimitat de totes les forces polítiques presents al consistori (Junts, ERC i PSC) iniciar la tramitació per fer arribar aigua del minitransvassament de l’Ebre al municipi. L’objectiu és garantir l’abastament constant i regular d’aigua sense haver de dependre de la climatologia i assegurar-se els recursos hídrics que en el futur pot necessitar el municipi.

Alforja, igual com altres municipis del Baix Camp, és molt depenent de la climatologia per assegurar-se l’abastament d’aigua. L’arribada de l’aigua de l’Ebre asseguraria els cabals necessaris i eliminaria la dependència dels factors climàtics.

Per fer efectiva l’arribada d’aquesta aigua, el plenari alforgenc ha acordat delegar en el Consell Comarcal del Baix Camp la petició d’una subvenció conjunta l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) que podria comportar una aportació de l’ACA de 4 milions d’euros per a un projecte que té un cost total valorat actualment en 5,3 milions.

A més a més d’Alforja, en el projecte també hi participen Les Borges del Camp, Riudecols, Vilaplana i l’Aleixar. Per a l’Ajuntament d’Alforja, segons els càlculs inicials, el cost total d’aquest projecte seria d’uns 431.000 euros.

A banda d’aquesta gestió, el ple també va acordar la creació d’una mancomunitat de municipis que, juntament amb la resta d’ajuntaments, s’ocuparà d’assumir i desenvolupar l’execució de la inversió i de la gestió de la nova infraestructura.

Redacció

 

Alforja pren possessió dels terrenys i les naus de l’antiga Valira

Nau de l’antiga nau de Valira a Alforja (Baix Camp), abandonada des de fa deu anys -l’activitat industrial va cessar l’any 2011-, a l’espera de la resolució d’un concurs de creditors. Foto:Ajuntament d’Alforja

Ajuntament d’Alforja ha pres possessió simbòlicament de les naus i els terrenys que antigament ocupava l’empresa Valira després d’haver dipositat 312.402,24 euros en compliment de la resolució del Jurat d’Expropiació de Catalunya. L’acte de presa de possessió  posa punt final, 10 anys després, al concurs de creditors i al procediment que es va seguir després de la paralització de l’activitat d’aquesta emblemàtica fàbrica alforgenca.

Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja, els regidors Magí Ferré i Francina Aroca i la secretària de l’ajuntament alforgenc van entrar simbòlicament en els terrenys de l’antiga Valira, que fa anys que estaven abandonats i en desús.

Ara, i un cop superat aquest tràmit, l’Ajuntament podrà iniciar el desenvolupament del PAU 10 (Pla d’Actuació Urbanística 10) que ja té força avançat i que inclou, a més dels antics terrenys de la Valira, un terreny adjacent pertanyent a un únic propietari particular. Per la seva part, la Diputació de Tarragona aportarà a l’Ajuntament d’Alforja 95.000 euros per fer front a aquesta operació, quantitat que ja estava consignada en el Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2015-2018.

El desenvolupament del PAU 10 comportarà que l’Ajuntament d’Alforja pugui disposar dels terrenys necessaris, que seran urbanitzats i on es durà a terme l’ampliació del cementiri i la instal·lació d’una sala de vetlles i on s’emplaçarà una zona verda i un mirador adjacents al cementiri de més de 3.000 metres quadrats. El projecte també preveu la creació d’un ampli vial central de distribució interna, d’espai per a l’aparcament de vehicles i per al desenvolupament d’una zona d’equipaments, comercial i de petita i mitjana indústria. En conjunt, el terreny sobre el que s’actuarà té una superfície de 10.567 metres quadrats.

Des del punt de vista de l’alcalde d’Alforja, Juanjo Garcia, la recuperació dels antics terrenys de la Valira comporta el compliment d’un compromís que ell mateix com alcalde i el seu grup polític consideraven com a prioritari atesa la preocupació de molts alforgencs i alforgenques per la situació d’abandonament dels terrenys i de les antigues naus des que Valira va cessar l’activitat.

A més, afegeix l’alcalde, “el desenvolupament d’aquesta actuació urbanística significarà un abans i un després, ja que Alforja reforçarà la seva capacitat en la prestació de serveis i en el desenvolupament de noves zones d’equipaments, comercial i industrial, la qual cosa afavorirà l’activitat econòmica i la creació de llocs de treball”.

Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja, els regidors Magí Ferré i Francina Aroca i la secretària de l’ajuntament alforgenc van entrar simbòlicament en els terrenys de l’antiga Valira. Foto: Cedida

2 milions d’euros

L’antiga fàbrica Valira, un cop va finalitzar la seva activitat industrial l’any 2011, va quedar abandonada a l’espera de la resolució del concurs de creditors. En plena activitat, la fàbrica donava feina a més de 70 persones i externalitzava una part de la seva producció entre moltes cases del municipi, de tal manera que la fallida de la Valira va afectar notablement Alforja, tant des d’un punt de vista econòmic com pel simbolisme que va comportar la pèrdua d’aquest actiu.

Un cop iniciat el procediment concursal, bancs i creditors van taxar els terrenys i les naus en més de 2 milions d’euros, però temps després l’ajuntament va iniciar un procés d’expropiació sobre aquests terrenys per poder fer efectiva l’ampliació del cementiri, que registrava una molt alta ocupació, i per crear-hi una sala de vetlles i una zona verda.

Pel que fa al cementiri, l’any 2011 ja era gairebé al límit de la seva capacitat. L’Ajuntament va fer una primera ampliació dels nínxols existents sense modificar les dimensions del recinte, però aquesta ampliació actualment ja està gairebé exhaurida.

El procediment que s’ha seguit i el desenvolupament del PAU 10 permetran fer una ampliació molt més important del nombre total de nínxols i dotar al municipi d’una sala de vetlles, de tal manera que es garantirà la continuïtat de l’equipament funerari durant els propers 50 anys. A més, molt possiblement s’obrirà una segona porta d’accés al cementiri des del nou vial.

Pel que fa a la zona verda, que s’ubicarà a tocar del cementiri, constituirà, per la seva situació elevada, un mirador sobre el nucli antic alforgenc.

Finalment, i pel que fa a l’antiga nau principal i a la resta del terreny disponible, a hores d’ara no està decidit quin ús se’n farà, tot i que el més important, remarca l’alcalde, és poder disposar de la propietat dels terrenys, que es preveu que tindran una gran importància en el desenvolupament del futur d’Alforja a mig termini.

Redacció

 

Un nou passeig per vianants connectarà la riera d’Alforja amb l’avinguda Mestral de Cambrils 

L’avinguda, que destaca pels seus 30 metres d’amplada, travessarà en diagonal la trama urbana. Foto: Ajuntament

Un passeig arbrat de 30 metres d’amplada per a vianants connectarà la riera d’Alforja amb l’avinguda Mestral de Cambrils. Les obres, que ja han començat, formen part de la urbanització del tram comprès entre els carrers Tramuntana, Horta de Santa Maria, Garbí i el Passeig Sant Joan Baptista de La Salle. 

L’obertura d’aquest nou carrer que travessarà la trama urbana en diagonal està contemplada al Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM), que ha de seguir la promotora que està construint els nous blocs d’edificis en aquesta unitat d’actuació urbanística. A més, l’empresa també haurà de construir la vorera que ressegueix el perímetre del solar. La previsió és que les obres de les voreres acabin abans de l’estiu i de l’avinguda per a vianants a finals d’any.

El regidor d’Urbanisme, Enric Daza, ha destacat que, amb la urbanització d’aquesta zona, Cambrils guanya un ampli passeig per a vianants, gràcies al Pla d’Ordenació gestionat pel Departament d’Urbanisme. “És un nou espai verd pensat per passejar a peu o en bicicleta i gaudir en família amb zones enjardinades i jocs infantils”, ha afirmat el regidor.

Una avant-sala del Parc del Pescador ampla, verda i sense vehicles 

El nou passeig per a vianants dona continuïtat al traçat de l’Avinguda Mestral, que uneix la platja i el port de Cambrils amb el barri de l’estació a través de l’avinguda Horta de Santa Maria i amb el futur creixement de Les Comes. El tram que s’està urbanitzant, comprès entre la riera i l’avinguda Horta de Santa Maria, és la continuació natural i immediata del recorregut per als vianants que enllaça el port i les platges centrals de Cambrils amb aquesta zona de la ciutat, creuant el Parc de Pescador i la riera.

La nova avinguda, que es convertirà en una avant-sala del Parc del Pescador, es caracteritza per la seva traça en diagonal respecte la trama urbana que l’envolta, la seva generosa amplària de 30 metres i un plantejament més proper a una zona verda que a un carrer.

Aquest passeig arbrat de 120 metres de longitud serà utilitzat únicament per vianants i ciclistes, en recorreguts diferenciats, sense circulació de vehicles, i tindrà una gran presència d’arbrat i zones enjardinades, acompanyades de jocs infantils.

Les idees principals d’ordenació i intervenció que han guiat la proposta són mantenir els valors ambientals naturals del lloc, conservant i posant en valor els grups de grans arbres existents; afavorir la connectivitat per als vianants en la traça del carrer; distanciar clarament la circulació de bicicletes dels passos per als vianants per a millorar la seguretat de tots dos recorreguts; generar una zona d’estar en l’àmbit d’accés a l’equipament de l’Ateneu; crear un enjardinament adequat al lloc que acompanyi els nous recorreguts generant perspectives sobre els arbratges de gran port existents, i organitzar unes zones de jocs infantils

Dos eixos de circulació: un passeig per a vianants i un carril bici 

Les obres van a càrrec de la promotora dels nous blocs que s’estan construint entre la riera i l’av. Horta de Sta Maria, seguint el POUM. Foto: Ajuntament

La proposta s’estructura al llarg de dos eixos de circulació, per als vianants i per a les bicicletes, que respecten la major part dels arbratges existents.

El passeig per als vianants, de 6 metres d’amplada, es desenvolupa al llarg d’un eix gairebé paral·lel a l’alineació dels edificis situats al sud, separant-se d’ells per mitjà d’un parterre que dotarà d’intimitat al passeig i als habitatges.

Des del passeig de La Salle, l’accés al nou recorregut per als vianants queda flanquejat pels grans grups d’eucaliptus que es conserven ja que, per la seva gran altura i volum, aporten un caràcter molt singular a aquesta nova zona enjardinada.

El traçat del nou passeig per als vianants de Mestral s’accentua amb una alineació d’arbres que delimitaran el seu recorregut, juntament amb la disposició periòdica de mobiliari urbà i fanals d’il·luminació. Tindrà un pendent molt suau i, al voltant de l’accés a l’equipament, aquest passeig es dilata formant una petita zona d’estar, una avantsala de l’edifici.

L’últim tram d’aquest passeig, fins a enllaçar amb l’avinguda Horta de Santa Maria, queda caracteritzat pels nombrosos plàtans ja existents enfront de l’equipament.

D’altra banda, el carril bici, de 3 metres d’amplada, discorre entre les superfícies enjardinades ocupant una situació topogràfica una mica més elevada. El seu traçat també és paral·lel a l’eix del carrer, però s’adapta a un grup d’arbres existent formant dos girs que, a més, contribuiran a reduir la velocitat dels ciclistes que baixin en direcció al passeig Sant Joan Baptista de La Salle.

Entre el passeig per als vianants i el carril bici, un parterre de gespa, acompanyat de la plantació de nous arbres, falsos pebrers, allotja dues àrees de jocs infantils. L’estructura de la vegetació potencia la disposició dels nous recorreguts i els diferents àmbits, integrant les agrupacions d’arbres existents.

Redacció