La Secuita reparteix en un dia 120 contenidors per fer compost en una iniciativa sostenible pionera

D’esquerra a dreta, el director de l’Agència de Residus, l’alcalde de La Secuita i el senador de La Selva del Camp Josep Rufà, amb un compostador. Foto: Tots21

Eudald Roca, amb el diputat de la Diputació Josep Forasté i el senador Josep Rufà. Foto: Tots21

L’Ajuntament de La Secuita ha repartit en un sol dia 120 packs per fer compost orgànic -compostadores- a les vivendes del municipi -que incou L’Argilaga, Vistabella i Les Gunyoles- que tinguin jardí o hort per tal que els veïns es facin el compost a casa i redueixin la petjada de carboni dels vehicles de la brossa que haurien de circular pel municipi per retirar-lo, i facin tot el circuit de recuperació a casa seva. Es tracta d’un primer lliurament d’un total de 300 contenidors casolans previstos per repartir.

La iniciativa ha merescut l’aplaudiment de la Generalitat de Catalunya, que per mitjà del director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire,  ha estat present a la Festa del Compost celebrada aquest matí de dissabte a les instal.lacions esportives municipals.

Peraire destacava a Tots21 que en els reptes que l’Agència té en matèria de residus ‘hi figura el de l’orgànica, i des de la nova direcció de la conselleria d’Acció Climàtica i de l’Agència de Residus hi apostem, i La Secuita s’hi està avançant fent el compostatge de quilòmetre zero. Defensem el quilòmetre zero en molts aspectes i també en la gestió dels residus orgànics, una fracció la qual és possible fer-ho. En aquest sentit, La Secuita s’avança en un procés inventat, però poc aplicat’.

La jornada ha comptat amb un taller de compostatge i jocs infantils de fusta. Foto: Tots21

‘No és una acció d’un dia, està pensada i planificada per venir i quedar-se. L’Ajuntament no ha fa per obligació legal, sinó per compromís i determinació, i això és excepcional’, subratllava el director de l’Agència de Residus.

La jornada ha comptat amb la presència de força famílies del municipi que havien demanat rebre el cubell del compost i avui l’han rebut, signant un document de compromís. Durant la mateixa, s’ha celebrat un taller de compostatge i jocs de fusta per la mainada, a més d’un concert del grup tarragoní Cultrum, col.laborador amb la iniciativa. De l’assessorament i el seguiment sobre com funciona el compostatge casolà se n’ecarrega l’entitat vallenca Cel Rogent, que avui distribuïa els packs.

L’alcalde, Eudald Roca, ha agraït els ciutadans el seu compromís amb la sostenibilitat i que se sumin a la iniciativa municipal. Josep Forasté, diputat de Medi Ambient de la Diputació, també ha estat present en l’acte, com també el senador de La Selva del Camp Josep Rufà. Eudald Roca ha explicat a Tots21 que el sistema s’aplicarà a vivendes que siguin el domicili habitual dels beneficiaris i que tinguin hort o jardí ‘i servirà perquè amb el compost que generin les famílies adobin els seus terrenys’. No serà d’aplicació per als qui visquin en blocs de pisos o habitatges sense jardí o hort.

D’aquesta manera, ‘si s’aconsegueix fer el 50% de la selecció amb aquest sistema, reduirem en 650 tones a l’any la generació que fem a La Secuita’, ha subratllat l’alcalde, a més de ‘no haver de desplaçar camions de la brossa ni ocupar espais de contenidors al carrer’.

Forasté i Rufà, d’altra banda, han valorat la iniciativa novedosa de La Secuita i Forasté ha destacat que justament enguany al Diputació de Tarragona ha obert una línia de subvenció de fins a 600.000 euros en matèria de residus que inclou també el compostatge. A aquest línia demanarà sumar-s’hi el consistori de La Secuita.

J. Garcia

 

300 famílíes de La Secuita amb jardí o hort podran fer compost a casa seva

 

Fins a 300 famílies de La Secuita, que inclou quatre nuclis de població, podran fer compost a casa seva gràcies a una iniciativa promoguda per l’Ajuntament, iniciada com a idea fa tres anys i que veurà la llum el proper 27 de novembre en el marc d’una Festa del Compost que organitza el consistori.

La proposta, absolutament novedosa a les comarques de Tarragona, suposa que l’Ajuntament repartirà 300 compostadores -recipients per a la brossa- on es podrà barrejar les restes del menjar amb la dels jardins o horts, un sistema de barreja ideal per a crear el compost, base nutritiva de la terra com a adob. El repartiment es farà entre les 10 i les 13:30 hores.

A més a més, les famílies interessades signaran amb el consistori un document de compromís, responsabilitzant-se a fer la selecció per crear el compost, document que és més d’intencions però que vol reflexar el grau de compromís dels ciutadans.

L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, ha explicat a Tots21 que el sistema s’aplicarà a vivendes que siguin el domicili habitual dels beneficiaris i que tinguin hort o jardí ‘i servirà perquè amb el compost que generin les famílies adobin els seus terrenys’. No serà d’aplicació per als qui visquin en blocs de pisos o habitatges sense jardí o hort.

D’aquesta manera, ‘si s’aconsegueix fer el 50% de la selecció amb aquest sistema, reduirem en 650 tones a l’any la generació que fem a La Secuita’, ha subratllat l’alcalde, a més de ‘no haver de desplaçar camions de la brossa ni ocupar espais de contenidors al carrer’.

Els quatre nuclis de La Secuita -La Secuita, Vistabella, L’Argilaga i Les Gunyoles- sumen només 1.700 habitants.

El sistema és tan novedós que ha despertat l’interès de la Generalitat i el director de l’Agència de Residus de Catalunya, Isaac Peraire, es desplaçarà el dia 27 a La Secuita per fer-ne seguiment en el que serà una Festa del Compost que compta amb el suport de l’escola local Guillem de Claramunt, declarada escola verda i col.laboradora amb l’Amazònia. L’escola s’ha prestat a ser protagonista d’un vídeo promocional de l’Ajuntament ja que ‘els nens i nenes són els millors prescriptors de cara al comportament dels pares sobre la selecció correcta dels residus domèstics’, ha destacat Roca.

En la jornada hi haurà tallers sobre compostatge per a tota la família, jocs infantils tradicionals amb peces de fusta, parlaments de les autoritats, un concert amb el grup Cultrum i el repartiment dels compostadors familiars.

Concretament, s’organitzaran dos jocs, ‘planta amb compost’ i ‘escura amb cura’. En el primer d’ells, les famílies barrejaran terra amb compost i posteriorment, plantaran una planta -enciam o aromàtica- en un test compostable. Quan la planta hagi crescut, el test es podrà plantar directamet a terra.

En el segon cas, es tracta d’un joc cooperatiu en el que participaran simultàniament cinc equips -cinc famílies o cinc grups d’infants-, on cada equip assumirà el paper d’un bactert descomponedor que ha d’avançar per la pila de compost fins a descompondre la matèria orgància. Durant el joc, els bacteris trobaran diverses dificultats al compostador -manca d’aigua, excés d’aigua, temps sec, residus impropis- que hauran d’anar solucionant entre tots els equips per assolir l’objectiu final.

El projecte comptarà amb l’assessoramernt de l’entitat Cel Rogent ja que en ser novedós es preveu que pugui generar dubtes. Els 300 contenidors seran facilitats per l’Ajuntament i aquests no sortiran de les cases ja que l’adob es vertirà als jardins particulars o als horts. Cel Rogent anirà fent el seguiment davant els dubtes que hi pugui haver sobre com cal barrejar restes de menjar amb fulles, gespa o rames.

En una segona fase, l’Ajuntament es plantejarà tractar les grans podes a nivell municipal de manera que ‘els pagesos i els veïns en puguin gaudir del compost per abonar les seves terres’.

Jaume Garcia

 

 

Sara Dalmau presenta al Catllar el seu darrer llibre sobre animalons

L’artísta polifacètica Sara Dalmau, natural de L’Argilaga, presentarà el proper 29 d’octubre al Catllar (Sala polivalent del Centre Cultural, 19h) “Converses, trobades i contes amb animalons”, on l’autora, acompanya amb artístiques il.lustracions seves, experiències i sentiments d’una corrua de bestioletes i, també, éssers humans estimats i rebutjats.

 

Els Mossos detenen in fraganti quatre homes per furtar garrofes a la Secuita

Els Mossos ja van arrestar un dels venedors a principi de mes pel mateix motiu

Imatge d’arxiu d’una detenció dels Mossos. Foto: Mossos

Agents dels Mossos d’Esquadra de la comissaria de Tarragona van detenir diumenge quatre homes de 25, 30, 32 i 45 anys, tres d’ells de nacionalitat espanyola i un de nacionalitat veneçolana, amb domicilis a Tarragona i Lleida, com a presumptes autors d’un delicte de furt. A més, a tres d’ells també se’ls va detenir per atemptat als agents de l’autoritat.

Els fets van tenir lloc diumenge al migdia a la pedania de les Gunyoles, a la Secuita. Els mossos van rebre avís que un camp de garrofes hi havia diverses persones discutint arran d’un furt.

En arribar al lloc, els mossos van contactar amb el propietari de la finca qui els va explicar que havia sorprès a un grup de persones furtant-li garrofes i quan els va recriminar aquests s’hi van enfrontar. El pagès va marxar cap al poble a demanar ajuda.

Tot seguit, els mossos van acompanyar l’home fins al seu camp i allà van localitzar dos vehicles. Van accedir al camp de garrofes i van veure diversos sacs plens d’aquest llegum preparats per emportar-se’ls. Llavors, sota un garrofer els mossos van localitzar un dels detinguts furtant.

Mentre un dels agents l’interrogava, un altre va continuar fent recerca pel camp i va sorprendre un altre grup d’homes que també furtaven garrofes. En veure presència policial, van sortir corrents i quan el mosso els va donar ordres clares perquè s’aturessin, van fer cas omís i els hi van llençar pedres.

Finalment, els mossos van detenir un total de quatre homes. El que havien localitzat en un primer per furt i els altres tres per furt i atemptat als agents de l’autoritat.

Els mossos van retornar-li al pagès les garrofes sostretes les quals tenien un pes total de 720 kg.

Aquestes detencions s’emmarquen en el dispositiu de prevenció que els mossos estan portant a terme en l’àmbit rural per evitar el furt de garrofes. Un dispositiu que a banda dels patrullatges també inclou controls als venedors en els diferents magatzems del territori.

Redacció

 

Dijous arrenca la Festa Major de Les Gunyoles

La Festa Major de Les Gunyoles s’inicia aquest dijous, 2 de setembre, amb una caminada nocturna. Tindrà lloc aquest llarg cap de setmana després que es decidís ajornar-la de les seves dates habituals, la festivitat del Carme, degut a la pandèmia.
La caminada  sortirà a les 19:30 hores de la plaça davant del Casal. Es demana dur roba adequada per caminar i llanterna. A la sortida, l’organització disposarà de begudes per als assistents.
L’endemà divendres, dia 3, se celebrarà un campionat de bitlles. La inscripció es pot fer a l’inici del mateix. I a les 22:30 hores, Nit de Versions amb el grup Hatfull.
Dissabte, el menú festiu s’inicia a les 18 hores: durant tota la tarda hi haurà inflables per a grans i petits. A les 22:30 arribarà l’actuació de l’Orquestra Pensylvania.
Finalment, diumenge tindrà lloc, a les 12 hores, la missa solemne de Festa Major. A les 13 hores arribarà el vermut ‘per a 2’ al Bar del Casal i a les 19 hores, l’espectacle infantil ‘Aquesta bruixa és un encant’. La festa clourà a les 22 hores amb l’obra de teatre ‘Marit i muller, quin merder’, amb els actors Ramón i Mayte Carreras.
En tots els actes caldrà usar la mascareta, respectar la distància social i seguir les indicacions de l’organització. Organitza les festes Voluntaris de Les Gunyoles, amb la col.laboració de la Diputació de Tarragona.

Anna d’Ivori tanca aquest dissabte la 4a Primavera Musical a Vistabella

La tarragonina presentarà el seu darrer treball ‘Ales de paper’. Foto: Cedida

El punt final a la quarta edició de la Primavera Musical a Vistabella servirà per aterrar als nostres dies. La tarragonina Anna d’Ivori clourà el festival aquest dissabte 5 de juny amb el seu darrer treball ‘Ales de paper’. Un concert en el qual l’artista transmetrà les ganes de volar als assistents, en una obra que parla del creixement personal.

Acompanyada de la seva banda, Anna d’Ivori oferirà un concert que s’ha forjat a partir de les seves experiències personals i de com ho ha afrontat des de l’aprenentatge i la maduresa. Podrem gaudir de temes amb un tarannà tranquil, però que ens faran volar.

Venda d’entrades

El certamen complirà amb els protocols exigits per fer front a la situació sanitària. Es recorda l’ús obligatori de la mascareta i evitar aglomeracions.

Les entrades es podran adquirir només per anticipat i online com a mesura Covid-19 al web del cicle. El preu és de 12 euros per cada concert.

www.primaveramusicalvistabella.com

Església del Sagrat Cor de Vistabella, un espai per recuperar

Més enllà de la voluntat d’obrir l’Església del Sagrat Cor de Vistabella al món artístic, aquest cicle també té la voluntat de ser un trampolí per col·laborar en la restauració d’aquest element modernista.

En els darrers anys, han restaurat alguns elements d’aquesta obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. L’església va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011.

Redacció

 

Ouigo fa parada al Camp de Tarragona amb la línia d’alta velocitat a baix cost

Imatge de la presentació a l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona. Foto: Ouigo

L’alta velocitat de baix cost fa parada per primer cop a Tarragona. Els trens de la línia Madrid-Barcelona, que opera la companyia francesa Ouigo, s’aturen des d’aquest dijous a l’estació del Camp de Tarragona. Ouigo presta el servei des de fa tres setmanes, competint amb Renfe, arrel de la liberalització del sistema ferroviari. Dels cinc trajectes diaris, un s’atura a Tarragona. L’operador diu que aquesta parada és una prova pilot -fins al 2 d’octubre-, però la intenció és incrementar-les i que Tarragona s’acabi consolidant com una estació “clau”. Les autoritats del territori han coincidint en què l’aposta de Ouigo evidencia la importància de connectar l’estació, al terme de la Secuita, amb la ciutat de Tarragona i la resta del territori.

Molta afluència de passatgers en els primers trens d’Ouigo aturats aquest dijous al matí a Tarragona. Provinents de Madrid, la Sofía i tres amigues han baixat engrescades del tren, que ha fet parada puntual a l’estació del Camp a les 12 i 18 minuts, a l’hora prevista. A punt de començar uns dies de vacances a Altafulla després d’acabar els exàmens de la carrera, expliquen que una col·lega els va aconsellar aquesta nova companyia ferroviària pels preus competitius i també per la comoditat i amplitud interior del tren -de dos pisos i capacitat per a mig miler de passatgers. “Les dues hores i escaig de viatge ens han passat volant, hem estat molt còmodes i a sobre és barat, de tornada segur que també l’agafarem”, diu Sofía.

A l’edifici de l’estació, directius d’Ouigo i autoritats locals inauguraven oficialment aquesta parada en el trajecte entre Barcelona i Madrid que opera des de fa tres setmanes i que des d’ara s’atura també a Tarragona -una vegada al dia per sentit. Per al pròxim any, Ouigo demanarà que se li permeti continuar operant al Camp durant tot l’any i, fins i tot, que se li concedeixin més freqüències per a l’estiu de 2022. “Estem a Tarragona amb la intenció ferma de quedar-nos”, ha afirmat la directora de la companyia a Espanya, Hélène Valenzuela, tot remarcant el gran impacte econòmic que generarà en una zona lligada al turisme, sector molt colpejat per la pandèmia. “Pretenem contribuir al creixement de Tarragona”, ha dit.

Valenzuela també ha fet balanç de l’aterratge de la companyia francesa a Catalunya des del passat 10 de maig, amb el trajecte entre les capitals catalana i espanyola, amb parada a Saragossa i, des d’aquest dijous, a Tarragona, en les quals “s’han superat amb escreix les nostres estimacions”, amb una ocupació mitjana que ronda el 80%. Les autoritats locals han coincidit en la importància de la intermodalitat i de facilitar la mobilitat a la zona a fi que l’estació d’alta velocitat quedi ben connectada amb el territori, a nivell d’accessos i freqüències. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, reitera que al transport metropolità li manquen competències i considera l’arribada d’Ouigo com “una finestra d’oportunitat” que cal aprofitar.

Núria Torres

 

‘El segle XX per a flauta i piano’, penúltim concert de la Primavera Musical a Vistabella 

El pianista Àlex Alguacil i el flautista Christian Farroni.

El penúltim concert del cicle Primavera Musical a Vistabella tindrà com a protagonista aquest 29 de maig (20.30 hores) el duet de cambra format pel pianista Àlex Alguacil i el flautista Christian Farroni amb ‘El segle XX per a flauta i piano’.

Schnittke, Bartók, Hindemith, Prokofiev: quatre compositors del segle XX, quatre estètiques, tres nacionalitats, dos transcripciones i dues obres originals. La proposta permetrà endinsar-se en el laberint del so modern del segle XX. La força dels nacionalismes, les reaccions a l’expressió romàntica, la lluita contra les idees polítiques extremistes, el re-descobriment de la música popular i la indiferència del gran públic envers els estereotips de la música clàssica, van impulsar gairebé de forma violenta noves formes de creativitat i de investigació acústica i instrumental. En la gran diversificació estètica i programàtica del s. XX, la flauta torna a ser un dels instruments protagonistes per la ductilitat del seu so i les possibilitats d’expansió de les seves tècniques interpretatives.

La tarragonina Anna d’Ivori clourà el festival el 5 de juny amb el seu darrer treball ‘Ales de paper’.

Les entrades es podran adquirir només per anticipat i online com a mesura Covid-19 al web del cicle. El preu és de 12 euros per cada concert.

www.primaveramusicalvistabella.com

Església del Sagrat Cor de Vistabella, un espai per recuperar

Més enllà de la voluntat d’obrir l’Església del Sagrat Cor de Vistabella al món artístic, aquest cicle també té la voluntat de ser un trampolí per col·laborar en la restauració d’aquest element modernista. En els darrers anys, han restaurat alguns elements d’aquesta obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. L’església va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011.

Redacció

 

‘El viatge de les mans’ arriba a la Primavera Musical

aquest dissabte 15 de maig la quarta ‘Primavera Musical a Vistabella’ arriba a l’equador amb el concert ‘El viatge de les mans’. El trio format per Toni Xuclà, Clàudia Cabero i Gemma Abrié. Foto: Cedida

La Primavera Musical a Vistabella 2021 arriba a l’equador amb un concert que redescobreix els orígens de la poesia. De la mà de Toni Xuclà, Clàudia Cabero i Gemma Abrié convida a viure un original viatge musical i poètic que trenca barreres temporals. El concert serà aquest dissabte 15 de maig a les 20.30 h a l’església del Sagrat Cor de Vistabella.

La quarta Primavera Musical a Vistabella vol fer un homenatge a la creació. El tercer concert busca viatjar als inicis de la poesia feta cançó i, per aconseguir-ho, es fixarà en la importància de les mans. “Les mans són desig, amor, passió i art perquè no hi ha música ni escriptura ni pintura sense una mà”. Així és com el conjunt format pel guitarrista Toni Xuclà, la contrabaixista Gemma Abrié i Clàudia Cabero a la veu, exposen el seu punt de partida.

‘El viatge de les mans’ és una recreació històrica que parteix dels primers poetes i poetesses catalanes amb músiques d’avui i els connecten també amb els artistes actuals.

Un cicle que s’allarga fins al 5 de juny

En el penúltim concert seguirem avançant en el temps. El duet de cambra format pel pianista Àlex Alguacil i el flautista Christian Farroni presentarà el programa ‘El segle XX per a flauta i piano’, el 29 de maig. Un concert on es podran copsar les diferències i els matisos del so modern del segle passat de la mà dels compositors Schnittke, Bartók, Hindemith i Prokofiev. Un reflex del moment social que es vivia que va donar pas a noves formes d’investigació acústica i instrumental.

I el punt final a la quarta edició de la Primavera Musical a Vistabella servirà per aterrar als nostres dies. La tarragonina Anna d’Ivori clourà el festival el 5 de juny amb el seu darrer treball ‘Ales de paper’. Un concert en el qual l’artista transmetrà les ganes de volar als assistents en una obra que parla del creixement personal.

Els primers quatre concerts es duran a terme a les 20.30 h, mentre que l’últim se celebrarà a les 21.30 h a l’exterior de l’església.

Venda d’entrades

El certamen complirà amb els protocols exigits per fer front a la situació sanitària. Es recorda l’ús obligatori de la mascareta i evitar aglomeracions.

Les entrades es podran adquirir només per anticipat i online com a mesura Covid-19 al web del cicle. El preu és de 12 euros per cada concert.

www.primaveramusicalvistabella.com

Església del Sagrat Cor de Vistabella, un espai per recuperar

Més enllà de la voluntat d’obrir l’Església del Sagrat Cor de Vistabella al món artístic, aquest cicle també té la voluntat de ser un trampolí per col·laborar en la restauració d’aquest element modernista. En els darrers anys, han restaurat alguns elements d’aquesta obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. L’església va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011.

Redacció

 

Acaba la restauració de les façanes de l’església jujoliana de Vistabella

Imatge de la façana principal de l’església del Sagrat Cor, fotografiada la setmana passada. Foto: Tots21

Aquest passat mes de març han finalitzat les obres corresponents a la Fase 1a i 2 del projecte de restauració de l’església del Sagrat Cor de Vistabella, a la Secuita. L’autor del projecte, l’arquitecte Santi Prats, ha estat l’encarregat de dirigir-les. La segona fase ha suposat netejar completament les quatre façanes del recinte de culte de manera que han desaparegut les humitats i la brutíssia.

L’execució dels treballs, corresponents a aquestes fases, van iniciar-se a les darreries de l’any 2020 i han anat a càrrec de l’empresa constructora Construccions Jaen Vallés. El cost de l’actuació ha estat d’uns 184.000 € i han col·laborat en el finançament, via subvenció, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de la Secuita i l’Arquebisbat de Tarragona.

L’abast dels treballs de la Fase 1a tenien per objectiu finalitzar les partides que van quedar pendents d’executar a la Fase 1 i han consistit en la nova construcció de les cobertes del magatzem i la sagristia, la neteja, reparació i rejuntat de la resta de cobertes i la il·luminació exterior. Tot i semblar un tema irrellevant, l’actual sistema d’il·luminació és totalment sostenible i es passarà de gastar 14 kw a 0,35 kw.

Els treballs de la Fase 2 han tingut per objectiu la neteja, reparació i rejuntat de totes les façanes de l’edifici, s’han substituït les reixes de protecció dels vitralls, s’han reposat els que estaven trencats o havien desaparegut i s’han refet les arestes que defineixen el volum de l’edificació. La finalització d’aquests treballs deixa la fàbrica o epidermis de l’edifici que Jujol va projectar completament restaurada.

Una anècdota dels veïns

Com a anècdota curiosa, l’origen de la pedra que ha servit per a refer el coronament dels murs del cos secundari. Tota ella procedeix de finques veïnes dels voltants de Vistabella. Els seus propietaris l’han cedida gratuïtament per aquest fi, és pedra natural «de marge» que ha servit per a reposar la mamposteria perduda i refer la franja superior de les façanes del magatzem i la sagristia que s’havien perdut. Roser Martín, delegada diocesana per al Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Tarragona, ha afirmat a Tots21 que ‘estem molt agraïts amb la col·laboració i implicació dels veïns de Vistabella. Mai fallen, sempre hi són i formen part d’aquest gran projecte’.

L’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, en 2020, abans de la restauració. Es pot comprovar la diferència quant a netedat que mostrava el temple. Foto: Tots21

Com a descobriment «arquitectònic» un parell de detalls, la reixa del pati interior està formada per perfils d’acer de llantes de carruatge gastades i reciclades en la línia «Arte Povera» jujolià. A la sagristia, s’ha descobert part del paviment hidràulic original sota un armari, no original, que han desmuntat.

La restauració interior

Les següents fases definides al projecte de restauració se centraran en la restauració de l’interior de l’església i consistiran en la climatització de l’espai, l’arranjament dels paviments de la capella de la Mare de Déu del Roser i nau, la restauració dels elements interiors de fusta i ferro, la restauració de les pintures sobre maó i per últim la il·luminació interior. ‘El cost aproximat, encara per concretar amb exactitud, està al voltant d’uns 360.000 € i per a dur a terme aquestes fases es compta amb una subvenció del PO FEDER de Catalunya 2014-2020 i estem cercant finançament per altres vies’, han indicat des de l’Arquebisbat. La propietat s’ha de reunir amb l’autor del projecte per acabar de concretar l’ordre d’execució dels treballs pendents, ‘però esperem que es puguin iniciar un cop tinguem consensuat el planning i estiguin licitades i adjudicades les obres’, afirma Martín.

Tal com desitja l’Ajuntament de la Secuita, l’horitzó és tenir les obres de restauració completament finalitzades al 2023, any en què se celebrarà el centenari de la seva construcció. ‘És un repte engrescador que en les actuals circumstàncies de pandèmia es fa difícil, però tal i com va comentar amb l’alcalde de la Secuita, el dia de la presentació del nou cicle de concerts de la Primavera Musical de Vistabella, ho veiem una mica més a prop’, destaca Martín.

Vistabella està immersa en aquestes dates en la celebració de la quarta edició de la Primavera musical. L’alcalde, Eudald Roca, destacava en la inauguració que justament assolir ingressos de cara a facilitar la reforma de l’edifici és un dels leit motivs del festival musical. El Sagrat Cor és un edifici molt estimat a Vistabella, recorda sempre el mandatari, ‘ja que va ser aixecat amb l’esforç dels propis vilatans, que van aportar hores de feina, el solar o els materials’.

L’Església del Sagrat Cor de Vistabella és un Bé Catalogat d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric. Gaudeix del màxim nivell de catalogació que contempla la Llei 9/1993, de patrimoni cultural català. Es va incoar l’expedient de catalogació l’any 2010 i s’acordà definitivament la seva catalogació el 25 de març de 2011.

Jaume Garcia

 

‘L’Homenatge als grans mestres’ enceta dissabte la 4a ‘Primavera Musical’ de Vistabella

El trio format pel pianista Dani Ruiz, Oriol Estivill al clarinet i el violoncel·lista Roger Morelló serà l’encarregat d’engegar el festival aquest dissabte 24 d’abril a les 20.30 h a l’Església del Sagrat Cor de Vistabella. Foto: Cedida

‘Homenatge als grans mestres: Casals, Beethoven i Brahms’ encetarà la quarta Primavera Musical a Vistabella aquest dissabte 24 d’abril. El trio de les comarques de Tarragona format pel pianista Dani Ruiz, Oriol Estivill al clarinet i el Violoncel·lista Roger Morelló ens conviden a fer un viatge en el temps. A través de les obres de dos compositors catalans actuals, Elisenda Fàbregas i Marc Migó, repassaran referents com Beethoven o Pau Casals. Completaran el concert amb un dels trios de Brahms.

Un cicle de 5 concerts

La segona cita primaveral arribarà l’1 de maig amb la soprano tarragonina Marta Mathéu i l’organista Juan de la Rubia. Oferiran el programa ‘Magnificat, la figura de la Verge Maria, de l’època medieval al Barroc’. El 15 de maig serà el torn de Toni Xuclà, Clàudia Cabero i Gemma Abrié amb ‘El viatge de les mans’. Un concert de guitarres i contrabaix que ens transportarà als inicis de la poesia feta cançó. En el penúltim concert, el duet de cambra format pel pianista Àlex Alguacil i el flautista Christian Farroni presentarà el programa ‘El segle XX per a flauta i piano’ el 29 de maig. I la tarragonina Anna d’Ivori clourà el festival el 5 de juny amb el seu darrer treball ‘Ales de paper’.

Venda d’entrades

El certamen complirà amb els protocols exigits per fer front a la situació sanitària. Es recorda l’ús obligatori de la mascareta i evitar aglomeracions. Les entrades es podran adquirir només per anticipat i online com a mesura Covid-19 al web del cicle. El preu és de 12 euros per cada concert. També es podrà adquirir un abonament per als cinc concerts per valor de 48 euros. www.primaveramusicalvistabella.com

Església del Sagrat Cor de Vistabella, un espai per recuperar

Més enllà de la voluntat d’obrir l’Església del Sagrat Cor de Vistabella al món artístic, aquest cicle també té la voluntat de ser un trampolí per col·laborar en la restauració d’aquest element modernista. En els darrers anys, han restaurat alguns elements d’aquesta obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. De fet, aquest 2021 s’han enllestit els treballs de millora de la façana del temple, que corresponen a la segona fase del projecte de restauració.

L’església va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011.

Redacció

 

Torna la Primavera Musical a Vistabella amb cinc propostes clàssiques i contemporànies

Els organitzadors, avui davant l’església jujoliana de Vistabella. Foto: Cedida

La Primavera Musical a Vistabella arriba a la seva quarta edició i es vesteix de nou amb un programa musical format per cinc concerts de cambra, de nou amb intèrprets del territori i seguint els formats reduïts donat l’entorn on tindran lloc, l’interior de l’església del Sagrat Cor, obra de Jujol i que acaba de finiquitar la seva segona fase de restauració.

En 2023, any del centenari de la finalització de la seva construcció, es vol reobrir amb les darreres fases completades: l’interior, amb disseny de mobiliari i frescos jujolians, segons ha confirmat l’alcalde de La Secuita -municipi d’on pertany Vistabella-, Eudald Roca, durant la presentació del festival, feta davant la ciutadania de Vistabella.

Recordem que la darrera edició es va viure la tardor passada, després d’ajornar-la per la pandèmia, i ara se celebrarà entre l’abril i el juny, les dates habituals. El cicle tindrà lloc a l’església del Sagrat Cor de Vistabella, menys la darrera actuació, que pel bon temps tindrà lloc a l’exterior -5 de juny-.

El trio format pel pianista Dani Ruiz, Oriol Estivill al clarinet i el violoncel·lista Roger Morelló serà l’encarregat d’engegar el festival el pròxim 24 d’abril. ‘Homenatge als grans mestres’ presenta l’obra de dos compositors catalans actuals, Elisenda Fàbregas i Marc Migó, que a través de les seves creacions fan un clar viatge en referents com Beethoven o Pau Casals. El conjunt procedent de les comarques de Tarragona completarà el concert amb un dels trios de Brahms.

La segona cita primaveral arribarà l’1 de maig amb la soprano tarragonina Marta Mathéu i l’organista Juan de la Rubia. Oferiran el programa ‘Magnificat, la figura de la Verge Maria, de l’època medieval al Barroc’. Un viatge en el temps centrat en la figura de la verge, on sentirem des de fragments del ‘Llibre vermell de Montserrat’ a àries del Magnificat de J. S. Bach, en una de les poques obres en què el compositor utilitza el llatí com a idioma de l’obra, entre altres àries de relleu escrites en alemany.

La tercera proposta ens farà viatjar als inicis de la poesia feta cançó. ‘El viatge de les mans’ tindrà lloc el 15 de maig. Toni Xuclà, Clàudia Cabero i Gemma Abrié s’han unit i ens porten un original viatge musical i poètic. Oferiran un concert de guitarres i contrabaix en el qual la veu serà també protagonista. Partiran dels primers poetes i poetesses catalanes amb músiques d’avui i es connectaran també amb els artistes actuals.

En el penúltim concert seguirem avançant en el temps. El duet de cambra format pel pianista Àlex Alguacil i el flautista Christian Farroni presentarà el programa ‘El segle XX per a flauta i piano’ el 29 de maig. Un concert on es podran copsar les diferències i els matisos del so modern del segle passat de la mà dels compositors Schnittke, Bartók, Hindemith i Prokofiev. Un reflex del moment social que es vivia que va donar pas a noves formes d’investigació acústica i instrumental.

I el punt final a la quarta edició de la Primavera Musical a Vistabella servirà per aterrar als nostres dies. La tarragonina Anna d’Ivori -amb arrels familiars a Vistabella- clourà el festival el 5 de juny amb el seu darrer treball ‘Ales de paper’. Un concert en el qual l’artista transmetrà les ganes de volar als assistents en una obra que parla del creixement personal.

Els primers quatre concerts es duran a terme a les 20.30h, mentre que l’últim es preveu celebrar a les 21.30h a l’exterior de l’església.

Un cicle consolidat

En l’acte de presentació que s’ha celebrat aquest diumenge a Vistabella, l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, ha destacat que “estem molt contents de tirar endavant la quarta edició coincidint amb la finalització de la segona fase de restauració del temple”. De fet, s’ha completat la segona fase del projecte general de restauració de l’església del Sagrat Cor de Vistabella, que ha enllestit la millora de la façana del temple. El suport de l’Arquebisbat i dels patrocinadors ho fan possible.

Roca ha anunciat que ja hi ha intèrprets internacionals que s’han mostrat interessats a actuar a l’església jujoliana, d’on es destaca la seva sonoritat. Les reduïdes dimensions del temple faran que estigui ocupat per entre 70 i 80 persones durant el festival. De fet, els concerts tindran una durada reduïda d’entre 50 minuts i una hora, ha destacat al seu torn el representant de l’alcalde a Vistabella, Josep Maria Mañé.

D’altra banda, el director artístic musical, Marc Guerris, ha explicat que “fem un viatge sonor des del passat, entre el medieval i el barroc, fins al present amb un concert de música pop”.

Venda d’entrades per internet

El certamen complirà amb els protocols exigits per fer front a la situació sanitària. Es recorda l’ús obligatori de la mascareta i evitar aglomeracions. Les entrades es podran adquirir només per anticipat i online com a mesura Covid-19 al web del cicle. El preu és de 12 euros per cada concert. També es podrà adquirir un abonament per als cinc concerts per valor de 48 euros.

www.primaveramusicalvistabella.com

Església del Sagrat Cor de Vistabella, un espai per recuperar

Més enllà de la voluntat d’obrir l’Església del Sagrat Cor de Vistabella al món artístic, aquest cicle també té la voluntat de ser un trampolí per col·laborar en la restauració d’aquest element modernista. En els darrers anys, han restaurat alguns elements d’aquesta obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. L’església va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011.

Redacció

 

La Secuita celebra ‘una història d’èxit’ amb les noves travesseres urbanes ‘humanitzades’

L’alcalde, el primer per la dreta, avui amb la presidenta de la Diputació. Foto: Tots21

‘Una història d’èxit’. Així ha definit l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, la reforma de les travesses urbanes que eren de la Diputació de Tarragona i que patien molts problemes de trànsit al seu pas per la localitat del Tarragonès.

La millora, separant dos vies amb dos sentits de circulació diferents, ampliant voreres i creant proteccions per als vianants, ha suposat ‘un tràfic menys dens i més moderat. S’ha aconseguit l’objectiu que es buscava’, ha conclòs Roca. ‘Sense posar mesures més dures, com bandes rugoses, el nou model està funcionant’, recalcava Roca a Tots21. ‘Abans teníem una carretera molt estreta; quan passaven dos vehicles de grans dimensions gairebé no podien passar, i ocasionava talls i embussos. Era una carretera estreta de dos sentits de circulació. Ara s’ha desdoblat en dos sentits únics per dos carrers diferents, s’ha estretat la calçada i s’ha protegit els vianants, també les cantonades, i el trànsit s’ha dividit al 50% en cada vial de manera que ha baixat el nombre de vehicles i la velocitat a la que circulen’, ha resumit.

Entre les actuacions que s’han realitzat en la reforma de les travesseres destaca l’ampliació de les voreres i l’assignació d’un únic sentit de circulació a la TV-2231, ja que no era possible compatibilitzar en un sol vial les voreres i els dos sentits de circulació a causa de l’amplada de la via. La circulació en sentit nord s’ha desviat al carrer del Progrés, que s’ha habilitat com a travessera. També s’han redissenyat les zones d’aparcament, s’hi han construït dues rotondes per millorar el flux de la circulació i la seguretat; s’ha renovat l’enllumenat i s’ha millorat el drenatge, entre d’altres. En total, les obres de condicionament de les travesseres han suposat una inversió de més d’1,3 milions d’euros.

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, ha visitat avui les obres, com també les del Centre de Dia per la gent gran i Casal d’Avis, un espai municipal conjunt acabat de construir a la zona esportiva i que entrarà en servei aquest any.

La Diputació de Tarragona s’havia encarregat de la reforma integral de les travesseres de la Secuita (T-223 i TV-2231). La presidenta ha visitat el municipi acompanyada del diputat delegat del Servei d’Assistència al Territori, Adam Tomàs; de la diputada del Pla d’Actuació Municipal (PAM), Marta Blanch; del diputat de Medi Ambient, Salut Pública, Enginyeria Municipal i Territori, Josep Forasté, i de la diputada delegada de Recursos Humans, Sílvia Puerto.

Un moment de la visita al Centra de Dia i Casal d’Avis municipal. Foto: Tots21

Nou equipament per a la gent gran amb el suport del PAM

Durant la seva visita a la Secuita, també han conegut de prop l’estat de les obres d’un nou edifici municipal entre els carrers de la Confraria del Roser, del Progrés i de Josep Gassió, que oferirà serveis de Centre de Dia per a la gent gran del municipi i Casal en un model sanitari i social nou que combina els dos serveis. Aquest equipament, que està a punt d’enllestir-se, compta amb un ajut de 331.035 euros procedent del Pla d’Acció Municipal (PAM) 2017-2018 de la Diputació, a més de 14.485 euros més en concepte de mobiliari.

Es tracta d’una notabe actuació que té un pressupost de 900.000 euros, dels quals l’Ajuntament en financia 500.000. El pressupost és de dues anualitats, 2017 i 2018. L’adjudicació es va fer en dues fases ja que la primera adjudicatària va acollir-se a una concurs de creditors. Tindrà 20 places tutelades de Centre de Dia i un local per la gent gran.

La presidenta de la Diputació ha destacat que tant la millora de la carretera com el nou centre de dia ‘contribueixen a una millor qualitat de vida i afavoreixen un territori més equilibrat i sostenible’. Per la seva part, l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, ha agraït el suport de la Diputació als municipis petits alhora de tirar endavant projectes tan necessaris pel benestar de la ciutadania.

Jaume Garcia

 

Els escolars de La Secuita només mengen productes de proximitat, carn halal i fets al moment

Una monitora, ensenyant a fer un plat a la mainada. Foto: Cedida

Conill de Salomó, bajoques i ous de Montbrió, formatges i iogurts de La Pobla de Montornès, verdures del Catllar, seitó de la Llotja de Tarragona, pollastre de Reus, taronges del Delta… i carn halal, matada de cara a La Meca i amb certificat. No és una cooperativa ecologista qui ho promou, és l’Ajuntament de La Secuita qui ho aplica des de fa temps a l’escola i a la llar infantil, que es troben al mateix lloc. Era per tant possible sortejar les condicions a la baixa que en preu estableixen les empreses concessionàries de la cuina per retallar en qualitat de la menja, i poder tenir aliments de qualitat i de proximitat i respectant totes les cultures.

La bona qualitat del servei de menjador de les escoles de La Secuita ha despertat l’interès del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya que va visitar abans de la pandèmia el lloc per poder comprovar els criteris a seguir i el resultat final de l’elaboració, amb el conseller Josep Bargalló al capdavant.

L’alcalde, Eudald Roca, ho relata a +Oxigen: ‘El servei de cuina de les escoles de La Secuita utilitza productes de proximitat i de productors de la zona, la seva elaboració és al moment, ous, llegums, fruites i verdures ecològiques, no admet peixos com la tilàpia o el panga sinó que utilitza peixos de la nostra zona i cultura, totes les carns compten amb certificació halal i es cuinen a la planxa o al forn, totes les salses o acompanyaments s’elaboren al moment, restant prohibit l’ús de salses prefabricades i industrials, sucres els mínims, oli d’oliva, productes a l’engròs i envasos reciclables’.

Un alumne menut, mirant una caçola a la cuina. Foto: Cedida

Tots els menús estan supervisats per una doctora dietista endocrina i els pares i mares són coneixedors, no sols del menú del dia sinó també dels elements que el componen. ‘Aquí no tenim espaguetis a la Bolonyesa, estan fets amb blat integral, tomàquet i oli d’oliva’, relata l’alcalde.

L’aposta del consistori implica que ‘les grans empreses concessionàries que abans concursaven al menjador escolar de La Secuita ja no ho fan perquè no els surt rentable. La rentabilitat s’aconsegueix amb el personal laboral o amb la qualitat de la menja, i sempre optaven per rebaixar la qualitat de la cuina’, recorda Roca.

Com es pot fer això sense incrementar el cost per als pares? Subvencionant-ho. És el que fa l’Ajuntament, que paga entre 1,10 i 1,30 euros el cost de cada dinar i el monitoratge, que té un cost de 7,5 euros per nen i dia. ‘Si féssim com es feia abans, amb productes d’ínfima qualitat, el cost per als pares seria de 6,63 euros’. Serveixen uns 180 menús al dia. Això implica que al cap del curs l’Ajuntament hagi de desembutxacar 23.000 euros per al menjador escolar, molts diners per un consistori que no té indústria quimica, visible a la lllunyania des del municipi. ‘Es tracta de prioritzar què és el que vols: si gastar-te’ls en festes o en l’alimentació de la canalla’. Joan Domingo i Víctor Echevarria són els cuiners que s’encarreguen de la compra i confecció dels dinars in situ. Darrerament, el Víctor ha canviat de lloc i ha estat substituït per una noia.

Visita del conseller Bargalló al centre escolar de La Secuita. Foto: Cedida

Joan Domingo és el que anomenen gestor de la cuina. ‘Abans, entre els anys 1991 i 2010, se servia càtering, no hi havia cuina ni espai, ni canalla suficient. Després, els pobles han crescut molt’. Domingo pot permetre’s fer cuina km 0 perquè no busca rebentar els preus: ‘Vam coincidir un Ajuntament que volia servir menjar de qualitat i nosaltres, que ho volem fer així’, recorda. Compra els productes al Mercat del Camp, però especificant al detall què busca i fins i tot és capaç de servir-lo a mida del noi o la noia: ‘Puc demanar que em posin 10 grams menys de sucre en un iogurt per un alumne determinat. La Danone no ho podria fer perquè serveix moltíssima quantitat, però els productors d’aquí sí que ho poden fer’. O que li serveixin canelons sense sal.

Quin és el secret que amaga el Domingo per guanyar-se la vida? Molt senzill: ‘Només som dues persones treballant i jo no pago caps de departament perquè no en tinc’.

L’èxit acompanya la iniciativa. Les directores de l’escola d’Infantil i Primària Guillem de Claramunt i de la llar d’infants Els Guillemets, Elisenda Sanz i Maria Rosa Barreto, respectivament, ho corroboren. Són 115 els alumnes de l’escola que dinen, d’un total de 148. També un grapat de marrecs de l’escola bressol. ‘Fins i tot s’hi queden mestres i fem demostracions per als pares i alumnes’, recorda Sanz.

Un cop a l’any, la Maria Rosa Barreto, que també és la responsable de la qualitat alimentària, encarrega una auditoria per certificar la qualitat i procedència dels productes. Explica un altre exemple de salut i ecologia que s’hi practica: ‘Els iogurts vénen sense el cubilet de plàstic; en Domingo els serveix a litres i en flaneres. Així estalviem usar i llençar plàstics’, relata a +Oxigen.

Al seu torn, Sanz destaca com a factor positiu que el menjar es cuini al lloc i al moment: ‘No és el mateix que quan ve de càtering’, recalca.

La visita de Bargalló va incloure un dinar. Què van menjar? Menú: patates i mongetes verdes bullides, amanides amb oli d’oliva, hamburgueses de conill i iogurt.

Durant el dinar, el conseller va explicar l’interès del seu departament en el model de gestió de menjador, i veient els bons resultats, era per intentar implantar-lo a la resta de les escoles de Catalunya.

‘Menjar és tan important com l’educació’, corrobora la directora de l’escola bressol.

Jaume Garcia

 

El Consell Comarcal del Tarragonès impulsa les Marxes Exploratòries des de la perspectiva de gènere

Seu del Consell Comarcal.

El Projecte de Marxes Exploratòries des de la perspectiva de gènere es tracta d’una activitat de sensibilització per a dones sobre la seguretat des de una perspectiva comunitària i feminista. Amb aquesta iniciativa es dona importància de l’entorn físic sobre les nostres percepcions. A més, les Marxes Exploratòries són una eina per a descriure i analitzar col·lectivament l’espai urbà. Consisteixen a recórrer un entorn concret amb un grup reduït de dones per tal de detectar i analitzar quins elements físics i socials condicionen la seva percepció de seguretat. Les persones participants valoren el coneixement relacionat amb els llocs on quotidianament viuen i es mouen, alhora que valoren la seva participació activa en el disseny i la transformació urbana. Aquestes marxes organitzades tenen una perspectiva feminista, on les assistents parlaran sobre els elements que afavoreixen a la vida quotidiana, els principals elements de relació amb el territori existent, i les percepcions d’inseguretat així com quins elements influeixen en aquestes percepcions. Durant el recorregut es realitzaran fotografies d’aquells espais i elements que es van trobant a l’entorn urbà i que influeixen en la percepció d’(in)seguretat. El recorregut pot tenir una durada aproximada de 2 hores.

Aquest projecte és una acció impulsada des del Departament de Benestar Social i Família del Consell Comarcal del Tarragonès i, més concretament, des del seu Servei d’Atenció i Informació a les Dones (SIAD). Els informes que s’obtinguin d’aquestes marxes són un material útil per a les àrees d’urbanisme, seguretat i mobilitat del municipi ja que identifiquen situacions favorables o desfavorables en espais concrets i criteris per tal de millorar-los.

Aquestes marxes exploratòries s’impulsaran inicialment en cinc municipis del Tarragonès.

  • Vilallonga del Camp: 11/12/2020, de 18 a 20h
  • La Secuita: 12/12/2020, d’11 a 13h
  • Altafulla: 14/12/2020, de 17:30 a 19:30h
  • El Morell: 17/12/2020, de 17:30 a 19:30h
  • Creixell: 18/12/2020, de 17:30 a 19:30h

Les marxes exploratòries estaran dinamitzades pel Col·lectiu Punt 6, una cooperativa d’arquitectes, sociòlogues i urbanistes de procedències diverses amb més de 15 anys d’experiència local, estatal i internacional.

Redacció

 

La Secuita crea un model assistencial nou: obrirà un Centre de Dia i un Casal de la gent gran al mateix edifici

Obres de construcció del Centre de Dia i Casal. Foto: Tarragona21

El municipi de La Secuita tindrà els propers mesos un Centre de Dia i Casal de la Gent Gran innovador per quant compartirà edifici i a la vegada servirà per donar servei als quatre nuclis del municipi, La Secuita, L’Argilaga, Vistabella i Les Gunyoles. L’equipament, molt avançat, podria estar enllestit el proper mes de desembre, i es troba al carrer Josep Maria Gassó, en un espai d’equipaments municipals on destaquen la piscina, les pistes poliesportives, les de padel i els vestidors.

Es tracta d’una notabe actuació que té un pressupost de 900.000 euros, dels quals l’Ajuntament en financia 500.000 i la Diputació de Tarragona, els 400.000 euros restants. El pressupost és de dues anualitats, 2017 i 2018. L’adjudicació es va fer en dues fases ja que la primera adjudicatària va acollir-se a una concurs de creditors.

L’alcalde, Eudald Roca, ha explicat a Tarragona21 la innovació que suposa compartir en un mateix edifici un Centre de Dia i un Casal de la Gent Gran, de manera que s’ha volgut ‘no discriminar aquelles persones que necessiten els serveis del Centre de Dia, però també van a fer una partida o a xerrar amb els seus amics al Casal d’Avis’. Només una porta separarà els dos equipaments, de manera que es crearà una sensació de continuïtat que reduirà la sensació d’aïllament dels usuaris dels Centres de Dia habituals. ‘Les persones que estan soles s’abandonen. Necessiten companyia i fer activitats’. El Centre de Dia farà atenció personalitzada. Per usar el Casal només caldrà estar empadronat al poble -que, recordem, té quatre nuclis- i tenir més de 65 anys.

L’alcalde, Eudald Roca, a l’entrada del futur recinte. Foto: Tarragona21

Aquest model innovador va requerir de pedagogia per part de l’Ajuntament, pedagogia adreçada a la Generalitat. El Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ‘ens deia que l’habitual és que una cosa sigui un Centre de Dia i una altra, el local per als avis. Per què han d’estar diferenciats, els preguntàvem, si els avis van junts?’

L’edifici és un recinte molt exterior, lluminós i amb una àmplia balconada orientada al sud. Es troba ubicat en una illa molt potent d’equipaments municipals. ‘Fa deu anys vam fer la piscina i els vestidors; fa sis, les instal.lacions esportives, les de padel, de futbol sala i bàsquet i ara, els equipaments per a la gent gran. A l’estiu, el lloc funciona molt bé i és molt usat per les famílies’.

Els quatre nuclis de població de La Secuita funcionen d’una forma autogestionària també inusual: les entitats de cada nucli decideixen quines són les seves necessitats. ‘Les entitats participen directament de les polítiques d’inversió municipal. Intentem dotar a cada nucli d’uns mínims d’autosuficiència. Els quatre nuclis tenen quatre casals que són autogestionats i el pressupost municipal es redacta en funció de les aportacions dels veïns. Tots els veïns saben què s’hi farà al seu nucli i quan es farà’, recorda l’alcalde.

La gestió dels nous equipaments serà municipal, menys l’apartat sanitari que és tasca de la Generalitat: ‘Volem gestionar-ho nosaltres i gestionar-ho bé’, recalca l’alcalde. L’Ajuntament també s’ocupa de la gestió directa de l’escola bressol municipal. El consistori ha creat una estructura amb tres braços, i en un d’ells, anomenat Serveis a la Ciutadania, hi figuren la llar d’infants, el menjador, el Centre de Dia i Serveis Socials; en l’altra braç, Serveis al Territori, i en el tercer, els Serveis administratius. El consistori té molt clar que ‘és tan important la feina de la dona de la neteja com la de la secretària de l’Ajuntament’.

Jaume Garcia

 

La Secuita ‘humanitza’ les carreteres d’entrada creant recorreguts urbans

Un dels carrers que ha viscut la remodelació, on es dibuixa una corba. Foto: Tarragona21

L’Ajuntament de La Secuita està enllestint un ambiciós programa de condicionament de travesseres urbanes, que afecta les carreteres que travessen el poble i carrers paral.lels per fer-los més segurs i evitar els problemes de mobilitat i seguretat habituals, com els estacionaments en doble filera. Així mateix, el projecte inclou la creació d’uns recorreguts urbans destinats a fer segur el trànsit especialment per als escolars del municipi.

Els carrers afectats són U d’Octubre, Progrés, Dr. Porta, Verge del Pilar i les carreteres TV-2231 -que ve de Perafort i continua fins a L’Argilaga- i la TV-2230, de Tarragona a Vallmoll.

L’alcalde, Eudald Roca, ha explicat a Tarragona21 que la reforma d’aquests carrers ha consistit a reduir la doble circulació en una de sola, rebaixar l’amplada de la calçada -de quatre metres- per reduir la velocitat, a la vegada que s’han creat voreres. A més, en diversos trams s’ha buscat una fórmula original extreta d’altres països, com França, per tal de reduir la velocitat dels vehicles: que el carrer no sigui rectilini sinó que faci corves a modus de ‘xicanes’. Es perd així la sensació de carretera que tenia abans.

El projecte, que ja s’està enllestint, ha tingut un pressupost d’1,5 milions d’euros, finançat al 90 per cent per la Diputació de Tarragona, titular de les carreteres, i ha inclòs el soterrament de tot els serveis i la construcció de dues rotondes. S’han soterrat 1.500 metres de gas, 1.000 metres de canonada d’aigua, telefonia i llum. ‘És el projecte més important que estem executant’, recalca l’alcalde.

Una de les dues noves rotondes. Foto: Tarragona21

‘Es tracta d’una prova pilot i funciona molt bé’, ha subratllat l’alcalde. Les obres van començar el febrer d’enguany, però es van veure aturades pel confinament. Ara estan en la recta final. L’Ajuntament financia l’embelliment de les dues rotondes i el mobiliari urbà.

El projecte es troba ara en la fase de ‘donar prioritat als recorreguts peatonals col.locant jardineres, pilones i baranes per protegir els recorreguts escolars’. A la zona escolar de La Secuita conviuen l’escola de primària i l’escola bressol, zona on a més hi ha construït un aparcament en superfície. Que els dos centres educatius estiguin junts forma part d’un projecte educatiu integral i ambiciós, que inclou afavorir la mobilitat dels pares, alguns dels quals han de dur el fill gran a primària i el menut a la llar d’infants i als que els és necessari que no es trobin en edificis apartats. Temps hi haurà de parlar del model educatiu de La Secuita, que es basa en la participació ciutadana.

El procés va començar fa deu anys amb l’aquisició dels terrenys per fer l’aparcament i ara culminarà amb la propera finalització dels recorreguts: ‘Es tracta que en recorreguts curts puguis anar als llocs caminant i alhora que facilitem l’aparcament’, destaca Roca.

Jaume Garcia

 

La ‘Primavera Musical a Vistabella’ tanca amb 400 espectadors

Els encarregats de posar el punt final al festival han estat Ensemble O Vos Omnes i el saxofonista Gerard Marsal. Foto: Cedida

La tercera edició de la Primavera Musical a Vistabella s’ha tancat aquest dissabte amb 400 espectadors. Un certamen que s’ha celebrat amb les condicions exigides per la situació sanitària i al 50% d’aforament. Els encarregats de posar el punt final al festival han estat Ensemble O Vos Omnes i el saxofonista Gerard Marsal, en un concert que ha fusionat la música antiga i la contemporània.

Cinquè ple assolit. La cloenda de la Primavera Musical a Vistabella ha tingut lloc aquest dissabte 24 d’octubre. Un cicle que es va ajornar els mesos d’abril i maig, però que finalment s’ha pogut realitzar entre el setembre i l’octubre. Per cloure una tercera edició diferent i marcada per la situació sanitària, l’Església del Sagrat Cor de Vistabella ha comptat amb una fusió única pensada per a l’ocasió. Al centre del recinte modernista, la força d’Ensemble O Vos Omnes, i movent-se per diferents espais, el saxofonista Gerard Marsal.

Una proposta del Renaixement que ha combinat la música de Josquin Des Prez interpretada per 6 cantants a cappella, amb la capacitat d’improvisació del saxofonista Gerard Marsal. Una experiència diferent que ha posat en contacte la música de fa cinc segles amb la nostra realitat.

Un cicle format per cinc concerts

Com el seu nom indica, la Primavera Musical a Vistabella, s’havia de celebrar els mesos d’abril i maig. Davant de la situació sanitària, l’organització del cicle i l’Ajuntament de la Secuita va decidir ajornar-lo a la tardor. El festival de música de cambra s’ha pogut realitzar gràcies al suport d’institucions com la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona i també al suport privat.

Durant el cicle, s’han pogut escoltar diferents estils i sonoritats. El tret de sortida va anar de la mà de Naisa Duo, formació liderada per Neus Plana i Maria Camahort. Un projecte musical que barreja la interpretació de la flauta i la guitarra amb la percussió corporal a través de compositors clàssics i contemporanis. També vam viatjar en un romanç del segle XV amb el baríton de la Secuita, Francesc Ortega, la pianista Victoria Guerrero i les narracions del periodista Xavier Graset. Els amants de la corda fregada van gaudir del Quintet Montsant amb ‘Orient.cat’. Un programa que també afegia la percussió per donar lloc a ritmes orientals. El penúltim concert va arribar de la mà del violoncel·lista reusenc Roger Morelló i de la polifacètica Chia-Ying Chuang amb ‘Baroque meets jazz’.

Església del Sagrat Cor de Vistabella, un espai per recuperar

Més enllà de la voluntat d’obrir l’Església del Sagrat Cor de Vistabella al món artístic, aquest cicle també té la voluntat de ser un trampolí per col·laborar en la restauració d’aquest element modernista. En els darrers anys, han restaurat alguns elements d’aquesta obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Tot i que ja s’han arranjat la part del campanar i de la teulada, encara falta millorar alguns aspectes de les parets interiors i exteriors. L’església va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011.

Redacció

 

El Quintet Montsant arriba aquest diumenge a la Primavera Musical de Vistabella

La formació està forjada per un quartet de corda i el cinquè element és la percussió (frame drums). De fet, el Quintet Montsant va néixer de la idea que la música no té etiquetes i que cal apropar el repertori actual a l’espectador.

El Quintet Montsant protagonitzarà l’equador de la Primavera Musical a Vistabella. El cicle musical posarà en escena la màgia de la corda fregada amb la percussió. El concert serà aquest diumenge 11 d’octubre, a les 20.30h, a l’església del Sagrat Cor de Vistabella.

La tercera Primavera Musical a Vistabella arriba al seu tercer concert amb un concert atípic i desenfadat que barreja la tradició i la contemporaneïtat. El Quintet Montsant presentarà un programa on es podrà gaudir d’una col·lecció de músiques tacades per la influència ètnica. ‘Orient.cat’ ens ofereix un repertori format per obres de compositors contemporanis catalans d’arreu del món, on el fil conductor és l’orientalisme.

La formació està forjada per un quartet de corda i el cinquè element és la percussió (frame drums). De fet, el Quintet Montsant va néixer de la idea que la música no té etiquetes i que cal apropar el repertori actual a l’espectador.

Un cicle que s’allarga fins al 24 d’octubre

El penúltim concert arribarà de la mà del violoncel·lista reusenc Roger Morelló i de la polifacètica Chia-Ying Chuang que, en aquesta ocasió, interpretarà la flauta de bec. El 17 d’octubre oferiran ‘Baroque meets jazz’, un viatge entre el barroc i el jazz.

El punt final serà el 24 d’octubre amb la formació coral Ensemble O Vos Omnes. Portarà a escena un programa lligat a la figura del compositor del renaixement: Josquin Desprez. En aquesta ocasió, els acompanyarà el saxofonista Gerard Marsal. Un experiment musical que posarà en contacte la música de fa cinc segles amb la realitat del moment. Tots els concerts es duran a terme a les 20.30 h.

Les entrades es podran adquirir de manera online

El certamen musical complirà amb els protocols exigits per fer front a la covid-19. Es recorda l’ús obligatori de la mascareta. A la vegada, les entrades es podran adquirir de manera online a través de www.primaveramusicalvistabella.com.

El preu de les entrades és de 12 euros.

Església del Sagrat Cor de Vistabella, un espai per recuperar

Més enllà de la voluntat d’obrir l’Església del Sagrat Cor de Vistabella al món artístic, aquest cicle també té la voluntat de ser un trampolí per col·laborar en la restauració d’aquest element modernista. En els darrers anys, han restaurat alguns elements d’aquesta obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. Tot i que ja s’han arranjat la part del campanar i de la teulada, encara falta millorar alguns aspectes de les parets interiors i exteriors. L’església va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011.

Redacció

 

La restauració de l’església jujoliana de Vistabella entra en una nova fase

L’Església del Sagrat Cor de Vistabella. Foto: Mayo Lorda

Jujol, l’arquitecte tarragoní -1879/1949- que cada cop és més reconegut internacionalment i que se’l situa, sense exageracions, a l’alçada de Gaudí, només va veure construïda i acabada una església, la de Vistabella, nucli agregat del municipi de La Secuita, una joia artística de primer nivell. L’Ajuntament i l’Arquebisbat iniciaran la segona fase de la seva restauració en aquest mes d’octubre.

Feta la primera fase fa cinc anys, restaurant-ne la torre del campanar i la coberta -campanar que amenaçaven ensulsida- li tocarà ara la millora de les façanes d’una obra de nou inclassificable i que desborda imaginació, creativitat i coneixements tècnics únics, no només en arquitectura, sinó en dibuix, pintura, escultura o arts menors.

L’Església del Sagrat Cor de Vistabella és un Bé Catalogat d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric. Gaudeix del màxim nivell de catalogació que contempla la Llei 9/1993, de patrimoni cultural català. Es va incoar l’expedient de catalogació l’any 2010 i s’acordà definitivament la seva catalogació el 25 de març de 2011.

Fou aixecada en un nucli que no tenia església gràcies a la capta popular. ‘Tot el poble, d’una manera o altra, hi va col.laborar’, recorda l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca. ‘Les famílies que podien fer-ho econòmicament hi van ajudar, com també en la cessió dels terrenys, mentre tots els industrials que hi hava al poble -el fuster, el serraller, etc- hi van treballar- Qui no tenia diners aportava la mà d’obra, qui tenia un carro anava a buscar les pedres i les portava. Això ha generat un sentiment únic entre el poble de Vistabella i l’església, a més de tota la genialitat amb què Jujol s’hi expandi’.

Làmpara d'interior de l'església. Foto: Jaume Garcia

Làmpada d’interior de l’església. Foto: Jaume Garcia

Les obres de la Fase 1 (cobertes i campanar) van tenir un cost de 264.000 €. Van col·laborar en el seu finançament el Departament de Cultura, via subvenció, la Diputació de Tarragona, via subvenció, l’Ajuntament de la Secuita, via subvenció, i amb fons propis de l’Arquebisbat de Tarragona i l’Església de Vistabella.

‘Les obres de la Fase 2 (façanes) tindran un cost aproximat de 180.000 €. El cost real encara no se sap ja que encara no s’han iniciat les obres. En el seu finançament col·laboraran el Departament de Cultura, via subvenció triennal, l’Ajuntament de la Secuita, via conveni de col·laboració i amb fons pròpies de l’Arquebisbat de Tarragona i l’Església de Vistabella’, subratlla a Tarragona21 Roser Martín, delegada diocesana per al Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Tarragona, titular de l’edifici.

L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, situa en ‘uns sis mesos’ l’execució d’aquests treballs. ‘Junt amb la fase anterior, aconseguirem acabar tot l’embolcall de l’església, i això ens permetrà, en una tercera fase, treballar els interiors, que és veritablement la nostra aposta forta: tornar a donar tota la força interior que tenia el temple, amb les seves pintures i els racons dissenyats per Jujol. El conjunt és una meravella’.

Estava previst que les obres de les façanes s’iniciessin el primer trimestre de 2020, però el decret per estat d’alarma va impossibilitar-ho. S’ha reprès tot el procediment un cop les circumstàncies ho han permès. El projecte de restauració de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella va ser redactat el desembre de 2015 per l’arquitecte Santi Prats i Rocavert.

L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, davant la façana de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella. Foto: Jaume Garcia

Un cop finalitzin les fases que tenen com a objectiu la consolidació estructural de la fàbrica, vindrà una de les tasques més apassionants que se li poden encarregar a un restaurador o restauradora: es duran a terme les fases de restauració de l’interior del temple que segons el projecte són: paviments de la capella de la Mare de Déu del Roser i nau central, restauració dels elements interiors de fusta i ferro, restauració interior i pintures sobre maó i la il·luminació. El criteri d’intervenció ‘serà el màxim respectuós amb els valors artístics i culturals que li han merescut la catalogació a l’edifici’, afirma la responsable de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat.

L’interior va patir els estralls de la guerra civil: s’hi va cremar tot el que van poder cremar, l’altar major, talles religioses, una de les dues làmpades,… Les parets i columes quedarien ennegrides, però l’edifici aguantà.

La decoració pictòrica, clarament visible, malgrat tot, és un cant a l’alegria dels colors i a la majestuositat de la Verge, però també un ‘horror vacui’, un horror al buit que no deixa espai sense esgrafiar, pintar, decorar, també amb pintures amb relleu fetes amb un punxó metàl.lic, una tendència que ja observem en altres obres de Jujol, com a la capella de Mas Carreras, a Roda de Berà.

Interior del campanar. Foto: Jaume Garcia

Llegenda dibuixada per Jujol en una de les parets interiors. Foto: Jaume Garcia

‘Jujol treballà a Vistabella amb materials de detritus, un motllo de fusta per fer les finestres era reutilitzat per fer una làmpada, on també emprava llaunes de llet condensada. Aquesta làmpada ha estat exposada fins fa poc al Museu d’Art Modern de Nova York’, recorda l’alcalde. ‘També feia servir material de la zona, carreus de Sant Martí de Maldà per al terra o alabastre de Sarral, i les parets exteriors i l’interior dels arcs són senzilles pedres de marges. Qualsevol material que es veu a l’església està dissenyat per Jujol i amb material reciclat, una arada, un pany de porta, ell treballa el material més humil que us pugueu imaginar i en fa una obra d’art, que és visible en qualsevol detall de l’església’. Materials simples a major glòria de l’art, amb una imaginació desbordada destinada a l’elevació divina.

El cor de l’església, fet de fusta i simulant una menjadora per a animals, amb barana de fusta en diagonal. Foto: Jaume Garcia

El Camp de Tarragona rep l’habitual homenatge jujolià amb una decoració pictòrica amb la presència de raïm, pàmpols i espígols de blat, ben visibles, al.legories religioses del pa i del vi i alhora, productes de la terra, de la seva terra.

L’Ajuntament s’ha fixat com a rumb que la restauració final de l’interior, amb què l’obra quedarà completa, pugui estar enllestida per a poder celebrar el centenari de la consagració de l’edifici, en 2023. La restauració necessita al voltant de 600.000 euros d’injecció econòmica, la meitat dels quals, aproximadament, ja tenen llum verda a través de la Unió Europea.

‘L’objectiu és que l’edifici quedi totalment restaurat i consolidat, però no tenim una previsió exacta de quan serà. Dependrà de les circumstàncies i la disponibilitat econòmica que tingui la propietat’, afirma al seu torn Roser Martín, delegada diocesana per al Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Tarragona.

Jaume Garcia / Mayo Lorda