.

L’Església del Sagrat Cor de Vistabella. Foto: Mayo Lorda

Jujol, l’arquitecte tarragoní -1879/1949- que cada cop és més reconegut internacionalment i que se’l situa, sense exageracions, a l’alçada de Gaudí, només va veure construïda i acabada una església, la de Vistabella, nucli agregat del municipi de La Secuita, una joia artística de primer nivell. L’Ajuntament i l’Arquebisbat iniciaran la segona fase de la seva restauració en aquest mes d’octubre.

Feta la primera fase fa cinc anys, restaurant-ne la torre del campanar i la coberta -campanar que amenaçaven ensulsida- li tocarà ara la millora de les façanes d’una obra de nou inclassificable i que desborda imaginació, creativitat i coneixements tècnics únics, no només en arquitectura, sinó en dibuix, pintura, escultura o arts menors.

L’Església del Sagrat Cor de Vistabella és un Bé Catalogat d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric. Gaudeix del màxim nivell de catalogació que contempla la Llei 9/1993, de patrimoni cultural català. Es va incoar l’expedient de catalogació l’any 2010 i s’acordà definitivament la seva catalogació el 25 de març de 2011.

Fou aixecada en un nucli que no tenia església gràcies a la capta popular. ‘Tot el poble, d’una manera o altra, hi va col.laborar’, recorda l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca. ‘Les famílies que podien fer-ho econòmicament hi van ajudar, com també en la cessió dels terrenys, mentre tots els industrials que hi hava al poble -el fuster, el serraller, etc- hi van treballar- Qui no tenia diners aportava la mà d’obra, qui tenia un carro anava a buscar les pedres i les portava. Això ha generat un sentiment únic entre el poble de Vistabella i l’església, a més de tota la genialitat amb què Jujol s’hi expandi’.

Làmpara d'interior de l'església. Foto: Jaume Garcia

Làmpada d’interior de l’església. Foto: Jaume Garcia

Les obres de la Fase 1 (cobertes i campanar) van tenir un cost de 264.000 €. Van col·laborar en el seu finançament el Departament de Cultura, via subvenció, la Diputació de Tarragona, via subvenció, l’Ajuntament de la Secuita, via subvenció, i amb fons propis de l’Arquebisbat de Tarragona i l’Església de Vistabella.

‘Les obres de la Fase 2 (façanes) tindran un cost aproximat de 180.000 €. El cost real encara no se sap ja que encara no s’han iniciat les obres. En el seu finançament col·laboraran el Departament de Cultura, via subvenció triennal, l’Ajuntament de la Secuita, via conveni de col·laboració i amb fons pròpies de l’Arquebisbat de Tarragona i l’Església de Vistabella’, subratlla a Tarragona21 Roser Martín, delegada diocesana per al Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Tarragona, titular de l’edifici.

L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, situa en ‘uns sis mesos’ l’execució d’aquests treballs. ‘Junt amb la fase anterior, aconseguirem acabar tot l’embolcall de l’església, i això ens permetrà, en una tercera fase, treballar els interiors, que és veritablement la nostra aposta forta: tornar a donar tota la força interior que tenia el temple, amb les seves pintures i els racons dissenyats per Jujol. El conjunt és una meravella’.

Estava previst que les obres de les façanes s’iniciessin el primer trimestre de 2020, però el decret per estat d’alarma va impossibilitar-ho. S’ha reprès tot el procediment un cop les circumstàncies ho han permès. El projecte de restauració de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella va ser redactat el desembre de 2015 per l’arquitecte Santi Prats i Rocavert.

L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, davant la façana de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella. Foto: Jaume Garcia

Un cop finalitzin les fases que tenen com a objectiu la consolidació estructural de la fàbrica, vindrà una de les tasques més apassionants que se li poden encarregar a un restaurador o restauradora: es duran a terme les fases de restauració de l’interior del temple que segons el projecte són: paviments de la capella de la Mare de Déu del Roser i nau central, restauració dels elements interiors de fusta i ferro, restauració interior i pintures sobre maó i la il·luminació. El criteri d’intervenció ‘serà el màxim respectuós amb els valors artístics i culturals que li han merescut la catalogació a l’edifici’, afirma la responsable de Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat.

L’interior va patir els estralls de la guerra civil: s’hi va cremar tot el que van poder cremar, l’altar major, talles religioses, una de les dues làmpades,… Les parets i columes quedarien ennegrides, però l’edifici aguantà.

La decoració pictòrica, clarament visible, malgrat tot, és un cant a l’alegria dels colors i a la majestuositat de la Verge, però també un ‘horror vacui’, un horror al buit que no deixa espai sense esgrafiar, pintar, decorar, també amb pintures amb relleu fetes amb un punxó metàl.lic, una tendència que ja observem en altres obres de Jujol, com a la capella de Mas Carreras, a Roda de Berà.

Interior del campanar. Foto: Jaume Garcia

Llegenda dibuixada per Jujol en una de les parets interiors. Foto: Jaume Garcia

‘Jujol treballà a Vistabella amb materials de detritus, un motllo de fusta per fer les finestres era reutilitzat per fer una làmpada, on també emprava llaunes de llet condensada. Aquesta làmpada ha estat exposada fins fa poc al Museu d’Art Modern de Nova York’, recorda l’alcalde. ‘També feia servir material de la zona, carreus de Sant Martí de Maldà per al terra o alabastre de Sarral, i les parets exteriors i l’interior dels arcs són senzilles pedres de marges. Qualsevol material que es veu a l’església està dissenyat per Jujol i amb material reciclat, una arada, un pany de porta, ell treballa el material més humil que us pugueu imaginar i en fa una obra d’art, que és visible en qualsevol detall de l’església’. Materials simples a major glòria de l’art, amb una imaginació desbordada destinada a l’elevació divina.

El cor de l’església, fet de fusta i simulant una menjadora per a animals, amb barana de fusta en diagonal. Foto: Jaume Garcia

El Camp de Tarragona rep l’habitual homenatge jujolià amb una decoració pictòrica amb la presència de raïm, pàmpols i espígols de blat, ben visibles, al.legories religioses del pa i del vi i alhora, productes de la terra, de la seva terra.

L’Ajuntament s’ha fixat com a rumb que la restauració final de l’interior, amb què l’obra quedarà completa, pugui estar enllestida per a poder celebrar el centenari de la consagració de l’edifici, en 2023. La restauració necessita al voltant de 600.000 euros d’injecció econòmica, la meitat dels quals, aproximadament, ja tenen llum verda a través de la Unió Europea.

‘L’objectiu és que l’edifici quedi totalment restaurat i consolidat, però no tenim una previsió exacta de quan serà. Dependrà de les circumstàncies i la disponibilitat econòmica que tingui la propietat’, afirma al seu torn Roser Martín, delegada diocesana per al Patrimoni Cultural de l’Arquebisbat de Tarragona.

Jaume Garcia / Mayo Lorda