D’esquerra a dreta, Eusebi Campdepadrós, Eudald Roca, Ramon Maria Sans i Josep Rufà, aquest dijous a la seu del Col.legi d’Advocats de Tarragona. Foto: DiariTots21
David li ha guanyat la partida a Goliath. Divuit anys després, l’Ajuntament de La Secuita ha guanyat un recurs que va interposar contra Adif, que es negava a pagar la construcció d’un ramal per a subministrar aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), procedent de l’Ebre, a l’estació de l’AVE i al propi municipi, segons ha sabut DiariTots21.
La sala del contenciós-administratiu de l’Audiència Nacional ha estimat parcialment el recurs que va presentar l’Ajuntament l’any 2006 per quant considerava que Adif havia vulnerat un conveni signat entre ambdues parts per fer el ramal. Adif ha reconegut els termes de la sentència, però tot i això pot legalment recórrer al Tribunal Suprem, un acte que seria contradictori amb l’acceptació de la sentència.
La sentència suposa que Adif haurà de fer les obres. Si no és així, es demanarà l’execució de la sentència i aleshores, l’obra hauria d’entrar als Pressupostos generals de l’Estat.
El tema va sorgir en 2006 quan l’Ajuntament de La Secuita i Adif van signar un conveni que suposava, en paraules de l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, “un win win per a les dues parts”. L’estació del Camp de Tarragona ja se subministrava aleshores amb aigua de l’Ebre -que no sempre pot ser suficient, especialment en casos de sequera-, però va sorgir el problema dels llots contaminats a l’embassament de Flix que va fer perillar un subministrament regular d’aigua a l’estació i la resta de punts on subministrava el CAT.
Paral.lelament, l’Ajuntament de La Secuita no tenia connexió amb l’aigua de l’Ebre -encara no la té- i se subminstrava, com ara, amb pous propis. Aquests pous podien servir per subministrar aigua a l’estació de l’AVE si es contruïa un ramal de la línia principal del CAT. Així, l’aigua aniria als dipòsits de La Secuita, allí seria tractada i s’enviaria tant al poble com a l’estació de l’AVE si aquesta tenia tallat el subminstrament del CAT per contaminació.
Però en 2010 el problema dels llots contaminats de Flix es va solventar i Adif va decidir prescindir del conveni. A més, l’Estat va determinar que al cap de quatre anys i si no hi havia reclamació quedaven sense efecte els convenis signats amb totes les administracions a l’Estat espanyol. A l’Ajuntament de La Secuita va arribar un document per firmar sobre la caducitat del conveni i és quan el consistori va presentar la demanda que ara, 18 anys després, ha guanyat. Ho va fer abans que expirés el termini de quatre anys, fet que ha estat clau en la victòria judicial.
“Estem molt orgullosos que un Ajuntament petit com La Secuita, que no arriba als 2.000 habitans, hagi pogut enfrontar-se i guanyar tot un organisme estatal com Adif, que havia actuat amb prepotència”, ha afirmat l’alcalde.
Al seu torn els advocats Eusebi Campdepadrós i Ramon Maria Sans, responsables de la defensa de l’Ajuntament, han declarat que “l’Estat actua amb deslleialtat i incompleix sistemàticament els seus propis convenis creant una gran inseguretat jurídica a administracions com els ajuntaments. Especialment greu és en casos de municipis petits com La Secuita, que no tenen les eines per defensar-se, i en situacions de béns de primera necessitat, com és l’aigua”.
La lluita de 18 anys va ser seguida per diputats i senadors d’ERC, especialment per l’aleshores senador Josep Rufà, que subratlla que “va ser una batalla constant contra governs del PP i del PSOE desinteressats en el tema”.
La sentència
Els fets ens situen en data 15 de desembre de 2006, quan es va signar el conveni de col·laboració entre Adif i els Ajuntaments de La Secuita i Perafort. En aquest conveni s’incloïen les clàusules Primera i Segona, que deien que Adif duria a terme “les actuacions oportunes per a la redacció del projecte de subministrament d’aigües alternatiu al principal” des del punt d’escomesa assenyalat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) “de conformitat amb l’Ajuntament de La Secuita”.
Aquesta infraestructura alternativa facilitaria l’escomesa d’aigua a l’Estació de Camp de Tarragona durant els mesos de juliol i agost, així com en els casos d’incidència tècnica, per gravetat aprofitant el desnivell existent.
El projecte es redactaria, diu la sentència, a fi de compatibilitzar que la solució adoptada sigui beneficiosa tant per a l’Ajuntament com per a Adif. La redacció del projecte corresponia efectuar-la a Adif.
La segona clàusula deia que “la construcció de l’escomesa serà compartida per Adif i l’Ajuntament de La Secuita. Adif assumeix la construcció de la conducció de la part comuna troncal”, que es defineix com la conducció que va des del punt de connexió amb el “ramal Francolí” fins al punt d’encreuament entre la carretera TV-2231 amb el camí de Tarragona seguint el traçat projectat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), “necessària tant per al futur proveïment alternatiu de l’estació com del municipi de La Secuita”. Per part seva, cada organisme assumiria el cost del seu corresponent tram: Adif, l’escomesa des de la part comuna troncal fins a l’estació a través del camí de Tarragona de titularitat municipal; i l’Ajuntament de La Secuita, l’escomesa des de la part comuna troncal fins al nucli urbà.
L’escomesa d’aigua tant en la part troncal com en la privativa d’Adif seria de titularitat d’Adif, sent compartit el de la part comuna troncal amb l’Ajuntament de la Secuita.
Posteriorment, però, Adif va al.legar que noves circumstàncies feien innecessari el ramal privatiu. Així, des de 2010, el subministrament d’aigua “està garantit durant tot l’any pel propi Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), de la qual Adif és membre”, afirma Adif. I afegia que addicionalment, “cal destacar que actualment l’estació disposa de tres dipòsits d’aigua sanitària freda, un de 125 m³ i dos de 25 m³ cadascun per a situacions d’incidència”.
‘Al cor de Vistabella’ és un viatge en el temps que descobreix com Jujol va construir el temple. Foto: Cedida
El diumenge 7 de juliol es podrà gaudir novament de la visita teatralitzada ‘Al cor de Vistabella’, a l’església del Sagrat Cor de Vistabella. La companyia de teatre Amelie Produccions durà a terme l’acció teatral a les 12 h. Una proposta de l’Ajuntament de la Secuita en el marc dels actes de celebració del centenari de l’església del Sagrat Cor de Vistabella, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol.
‘Al cor de Vistabella’ és un viatge en el temps a través del qual la sagristana del temple i una altra veïna conviden a descobrir com l’arquitecte Jujol va construir íntegrament el temple, l’únic a tot Catalunya. Una església creada amb l’ajuda de tots els veïns del poble i amb infinitat de materials reciclats. Una experiència que permetrà descobrir les pintures originals i elements ornamentals fets amb materials de la vida quotidiana.
La visita teatralitzada es programarà una vegada al mes al llarg del 2024. L’entrada té un preu de 15 euros i es pot adquirir físicament el mateix dia de la visita. Els menors de 8 anys tenen entrada gratuïta.
L’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, ha participat d’una mesa de concertació per concretar els projectes a potenciar. Foto: Cedida
L’Ajuntament la Secuita i la Diputació de Tarragona han planificat les actuacions i projectes municipals que formaran part del pla ImpulsDipta, el nou model de cooperació econòmica i assistencial amb els ens locals del Camp de Tarragona, les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès. L’alcalde de la Secuita, ha participat a la mesa de concertació, celebrada recentment a l’edifici Síntesi de la Diputació a Tarragona, durant la qual s’han abordat conjuntament les futures inversions, els programes i les assistències que el pla inclourà, així com la seva planificació, a proposta de l’equip de govern.
A partir d’aquesta anàlisi s’ha establert un document bàsic de planificació definitiva, que es concretarà en un conveni de concertació que se signarà properament. En destaquen les següents actuacions: la construcció del nou magatzem per a la Brigada Municipal, la urbanització del carrer Catalunya de la Secuita, el dotar a tots edificis municipals de captadors fotovoltaics i les programacions de cicles culturals entre d’altres actuacions programades.
El pla ImpulsDipta de la Diputació pretén ser un revulsiu per a la gestió, l’organització i l’economia dels diferents municipis. En aquest sentit, es tracta d’un model que s’adapta al cicle inversor de cada ajuntament, i està pensat per utilitzar i rendibilitzar al màxim les quantitats que s’atorgaran a cadascun. D’altra banda, amb aquest sistema se simplificarà fins a un 75% la tramitació administrativa dels ajuntaments amb la Diputació de Tarragona.
El pressupost total del pla ImpulsDipta per al municipi de la Secuita ascendeix a 835.230,21 € per a aquest mandat. Aquest dota els municipis de recursos econòmics que permetin tirar endavant projectes o actuacions rellevants per al municipi, però també estableix àmbits d’actuació obligatoris, considerats estratègics per a la demarcació en el seu conjunt. D’aquesta manera, el municipi de la Secuita haurà de destinar, almenys, el 5% dels recursos que li hagin estat atorgats (41.761,51 €) en matèria de cultura i interès ciutadà, el 10% (83.523,02 €) a salut pública (aigua, piscines, plagues…) i el 15% (125.284,53 €) a actuacions per a la transició ecològica (eficiència energètica, residus, prevenció d’incendis…) i el 70% (584.661,15 €) a inversions.
El pla Impuls Dipta regulador de la cooperació de la Diputació de Tarragona amb els ens locals mitjançant concertació estableix com a principis bàsics l’autonomia local, la flexibilitat territorial, el treball en xarxa, la sostenibilitat, la gestió eficient, el bon govern, la concertació i la suma d’esforços i recursos per assolir objectius comuns.
Plaques fotovoltaiques instal.lades a l’escola de La Secuita. Foto: Cedida
L’Ajuntament de La Secuita calcula que podrà autoabastir-se al 100 per cent amb energia solar l’any vinent i constituir una mancomunitat energètica que podria ser en forma de cooperativa.
Després d’haver equipat amb plaques fotovoltaiques les escoles del municipi, el Centre de Dia i l’edifici consistorial, el proper objectiu passa per equipar el Casal de l’Argilaga i un magatzem nou municipal que construirà l’Ajuntament.
D’aquesta manera, junt amb actuacions fetes a Les Gunyoles i Vistabella -els altres dos nuclis del municipi- “el subministrament es farà totalment amb captadors solars”, ha anunciat a DiariTots21 el seu alcalde, Eudald Roca. “La Secuita ja està coberta i quan cobrim L’Argilaga endegarem els tràmits per ser una comunitat energètica. L’eficiència actual anual és del 60 per cent, però estem capats perquè només produïm l’energia que gastem, no la produïm en excés per no regalar-la a les companyies elèctriques”.
Una segona fase més ambiciosa passarà per constituir-se en una mena de cooperativa energètica amb els veïns que tenen captadors d’energia o teulades per disposar-ne. “Per ser autosuficients ens cal entre 12 i 14 hectàrees” de fotovoltaica, afirma Roca.
Plaques solars a les cobertes de l’Ajuntament. Foto: Cedida
Hi jugarà un paper destacat el futur magatzem de la Brigada, el projecte del qual s’aprovarà aquest mes de juny i es preveu que es liciti a finals de setembre. El magatzem actual era petit i s’ha convertit en aparcament públic gratuït. El nou disposarà de 600 metres quadrats i s’ubicarà en un entorn d’equipaments, junt als dipòsits d’aigua i de gas. Entraria en funcionament el primer trimestre de 2025 amb una inversió de 500.000 euros (dels quals, 400.000 procedeixen del PAM de la Diputació de Tarragona). A L’Argilaga, l’equipació de captadors solars del Casal sumarà una aportació de 35.000 euros, dels quals 30.000 són aportació de la Diputació. El pressupost municipal total de 2024 és de 2,9 milions d’euros.
El magatzem tindrà captadors solars i es calcula que el conjunt dels quatre nuclis podran produir 120 kilowats a finals d’any, quan acabin les obres a L’Argilaga. Quan ho faci el magatzem el total sumarà entre 170 i 180 kilowats.
El consistori aplicarà un sistema de recuperació de nit dels kilowats sobrers durant el dia, a la vegada que buscarà acords amb els veïns que disposen de plaques per usar-les per a la mancomunitat energètica amb un sistema de compensació.
La 7a Primavera Musical es tancarà amb un muntatge sonor, poètic i visual a la façana del temple modernista de Jujol. Foto: Cedida
La setena Primavera Musical a Vistabella es clourà aquest dissabte 8 de juny amb un muntatge creat especialment per retre homenatge al centenari de la construcció de l’església del Sagrat Cor de Vistabella. El concert serà protagonitzat per diversos músics i formacions i la seva actuació es combinarà amb poemes visuals. L’actuació es durà a terme a l’exterior, a la façana de l’església, a les 22 h, amb l’arquitectura com una protagonista més.
Després dels èxits amb l’actuació de KamBrass Quintet i Judit Neddermann, aquest dissabte arriba la cirereta del pastís de la setena Primavera Musical a Vistabella. ‘Tot ple d’art, temple d’amor, joieta d’or’ serà un espectacle musical, visual i poètic que comptarà amb la participació de diversos músics. Entre ells, hi haurà les sopranos Mireia Tarragó i Clara Brunet, el tenor Roger Padullés, el pianista Bruno Anguera, el violinista Albert Carbonell, el conjunt ‘Txek’ format per Nando Taló i Siscu Aguilera, així com Pau Puig a la dolçaina i també la participació de KamBrass Quintet.
Un muntatge que farà valdre els orígens del temple: una església pensada per al poble i construïda amb l’ajuda de tots els veïns. D’aquesta manera, la música connectarà l’espectador amb la terra i el camp. També s’hi podran escoltar composicions d’època modernista i músiques de caràcter religiós. Tot plegat, estructurat sota el guió del cineasta Marc Barceló.
Les entrades es podran adquirir a través del web del cicle www.primaveramusicalvistabella.com . L’entrada de cada concert tindrà un cost de 15 euros.
Accions teatrals, visites guiades, exposicions…
Amb motiu del centenari de la construcció de l’església, també s’han posat en marxa altres activitats culturals. D’una banda, fins a finals d’any i un diumenge al mes, el temple acollirà l’acció teatralitzada ‘Al cor de Vistabella’, a les 12 h. Les pròximes dates són: 16 de juny, 7 de juliol, 25 d’agost i 8 de setembre.
Un viatge en el temps a través del qual la sagristana del temple i una altra veïna conviden a descobrir com l’arquitecte Jujol va construir íntegrament el temple, l’únic a tot Catalunya. Una església creada amb l’ajuda de tots els veïns del poble i amb infinitat de materials reciclats. Una experiència que permetrà descobrir les pintures originals i elements ornamentals fets amb materials de la vida quotidiana. L’entrada té un preu de 15 euros i es pot reservar a través del compte @visitvistabella. Els menors de 8 anys tenen entrada gratuïta.
D’altra banda, Camins Km0 ofereix visites guiades per a tot aquell que vulgui descobrir l’obra de Josep Maria Jujol. Per reservar, cal contactar amb @camins_km0 .
A la tardor, també es posarà en marxa l’exposició ‘L’obra de Jujol a Vistabella’, a l’interior de l’església. Una mostra que reunirà fotografies, documents i maquetes sobre com l’arquitecte Josep Maria Jujol va idear i crear l’església del Sagrat Cor.
Més enllà de la voluntat d’obrir l’Església del Sagrat Cor de Vistabella al món artístic, aquest cicle també té la voluntat de ser un trampolí per col·laborar en la restauració d’aquest element modernista. En els darrers anys, s’han restaurat alguns elements d’aquesta obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. L’església va ser declarada com a Bé Cultural d’Interès Nacional l’any 2011.
Imatge actual de la façana i dels treballs que s’hi estan fent. Foto: DiariTots21
L’icònic edifici modernista de Ca Domingo de L’Argilaga -un dels quatre nuclis de La Secuita– s’ha salvat de l’enfonsament total i la seva pèrdua. L’actuació de l’Ajuntament, adquirint primer l’edifici i actuant-hi per tal de consolidar-lo, ha evitat que es degradés encara més i permet que no acabi desapareixent. El segon capítol d’aquesta actuació queda per més endavant: decidir el seu ús.
L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, ha afirmat a DiariTots21 que l’edifici, que presideix la plaça del mateix nom, s’havia ensorrat en el seu interior l’any 2018, “afectant els remats de disseny modernista de la part superior de les façanes”, a més de provocar esquerdes, visibles a primera vista, i altres pèrdues. “Després d’haver adquirit l’edifici a partir d’una donació feta pel propietari fa dos anys, hem procedit a col.locar una estructura de ferro per tal d’assegurar l’edifici i donar-li l’aspecte que tenia”, un esplendorós immoble modernista que sobresurt del nucli de L’Argilaga, continua explicant Roca. Les obres acabaran a finals d’aquest mes de maig.
Assegurada l’estructura tant exterior com interior amb grans columnes i bigues de ferro, es tracta ara de recuperar elements tan vistosos com les filigranes modernistes. Tot i la vistositat que encara ofereix l’edifici, el cert és que els elements modernistes, que el fan tan característic, no són originals de l’edifici, que és del segle XIX, i que va viure una reforma important amb el pas del temps, concretament a principis del segle XX, que és quan s’hi van implantar aquests elements.
Imatge dels treballs a la façana lateral. Foto: DiariTots21
L’alcalde relata que l’immoble era de la família Dalmau, els potentats de L’Argilaga durant força temps, però va arribar a tenir diferents usos: la Mancomunitat de Catalunya hi va erigir una escola fins l’any 1959. Durant la guerra havia estat la seu del sindicat CNT i posteriorment també fou un cinema.
‘Què s’hi farà? Tenim diverses propostes, però cal tocar de peus a terra’. Eudald Roca, alcalde de La Secuita
Al seu temps, la plaça i tot l’entorn dels edificis formava part de la propietat dels Dalmau fins que finalment va esdevenir una plaça pública. A l’interior de l’edifici es poden veure pintades de l’època de la guerra civil, la revolució i la dictadura, cridant a favor de la FAI, de la JONS o a favor dels requetés.
“Aquesta és l’aposta més important que fa l’Ajuntament per conservar el patrimoni”, subratlla Roca. El cost total de l’actuació suma 100.000 euros, dels quals 73.000 procedeixen de la Diputació de Tarragona.
Què s’hi farà a l’edifici? “Tenim diverses propostes, però cal tocar de peus a terra”, respon l’alcalde. En tot cas, en ser de titularitat municipal i ser patrimoni arquitectònic, sembla força evident que es destinarà a equipaments… culturals?
D’esquerra a dreta, Montse Salort, Josep Maria Mañé, Lurdes Malgrat i Marc Gerris. Foto: DiariTots21
Amb la satisfacció d’haver endegat un any dedicat al centenari de la benedicció de l’església del Sagrat Cor ple d’èxists, Vistabella encara la setena edició de la Primavera Musical amb una triple proposta musical, que clourà amb un espectacle on el temple que va construir Josep Maria Jujol en serà el gran protagonista.
La Primavera Musical tancarà a partir d’aquest dissabte la celebració del centenari, que tindrà elr emat final amb una exposició a l’octubre comandada pel director de l’Escola Superior d’Arquitectura de la URV i gran expert en jujol, Roger Miralles.
Aquesta setena edició estarà formada per tres muntatges musicals que es concentraran entre el 25 de maig i el 8 de juny. Un conjunt de concerts variats de música de cambra de petit format, íntims i de gran qualitat amb la participació de formacions com KamBrass Quintet, Judit Neddermann i diversos solistes de renom de la demarcació de Tarragona, que protagonitzaran l’espectacle final ubicats en difeents llocs de la façana de l’església.
La setena Primavera Musical a Vistabella dona continuïtat a la celebració del centenari de l’església del Sagrat Cor, que es va iniciar l’any passat amb sis concerts. La primera proposta arriba de la mà de KamBrass Quintet, un grup de joves músics emergents. Un conjunt de vent metall que oferirà ‘Bach to origins’.
Dos Bachs
La primera part del concert buscarà els orígens d’aquest tipus de formació amb una obra del compositor espanyol Isaac Albéniz. Tot seguit, dos Bachs pendran el relleu del concert. D’una banda, el conegut Johann Sebastian Bach amb el Preludi i fuga original per a orgue i, de l’altra, el trompista americà Jan Bach amb ‘Rounds and Dances’, formada per cinc moviments de diferents estils. També s’hi podran escoltar peces de W. Lutoslawski i Enrique Granados. Un quintet format pels trompetistes Guillem Cardona Zaera i Joan Pàmies Magrané, Maria Servera Monserrat a la trompa, Xavier Gil Batet al trombó i el tuba Oriol Reverter Curto. El concert serà dissabte 25 de maig a les 20.30 h.
Judit Neddermann
L’1 de juny Judit Neddermann farà parada a Vistabella amb el seu cinquè disc: ‘LAR’. Una proposta que es mou entre el folklore ibèric i la música brasilera, estils que sempre han format part de la trajectòria de l’artista. ‘LAR’ és un disc en el qual Neddermann torna a casa, honra les arrels, s’envolta de músics estimats i crea cançons que busquen l’amor, la pau, la celebració i la llum. Un treball on es mostra sense impostures, de manera natural, amb la seva veu com a peça essencial. Un concert molt íntim, a duet amb el guitarrista Pau Figueres, qui juntament amb Arnau Figueres també ha coproduït el disc. La cita serà a les 20.30 h.
El concert de cloenda
El punt final de la celebració del centenari es viurà el 8 de juny a les 22 h. Una proposta que es gaudirà des de l’exterior de l’església, amb la seva arquitectura com a protagonista de la nit.
‘Tot ple d’art, temple d’amor, joieta d’or’ serà un espectacle musical, visual i poètic que comptarà amb la participació de diversos músics. Entre ells, hi haurà les sopranos Mireia Tarragó i Clara Brunet, el tenor Roger Padullés, el pianista Bruno Anguera, la violinista Marta Cardona, el conjunt ‘Txek’ format per Nando Taló i Siscu Aguilera, així com Pau Puig a la dolçaina i també la participació de KamBrass Quintet.
Un muntatge que farà valdre els orígens del temple: una església pensada per al poble i construïda amb l’ajuda de tots els veïns. D’aquesta manera, la música connectarà l’espectador amb la terra i el camp. També s’hi podran escoltar composicions d’època modernista i músiques de caràcter religiós. Tot plegat, estructurat sota el guió del cineasta Marc Barceló.
Per la seva banda, el director musical Marc Guerris ha destacat que “aquesta setena edició ens fa molta il·lusió perquè tanca la nostra participació al centenari de l’església i demostra, una vegada més, que el cicle musical està consolidat”. A la vegada, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Secuita, Josep Maria Mañé, ha explicat que “fins al moment, les activitats relacionades amb el centenari del temple ens han portat nous visitants a Vistabella i esperem que aquesta joia modernista cada vegada sigui més coneguda”.
Venda d’entrades
Les entrades es podran adquirir a través del web del cicle www.primaveramusicalvistabella.com. L’entrada de cada concert tindrà un cost de 15 euros. També es podrà adquirir un abonament de 3 concerts, al preu de 38 euros.
Altres activitats: accions teatrals, visites guiades, exposicions
Amb motiu del centenari de la construcció de l’església, també s’han posat en marxa altres activitats culturals. D’una banda, fins a finals d’any i un diumenge al mes, el temple acollirà l’acció teatralitzada ‘Al cor de Vistabella’, a les 12 h.
Un viatge en el temps a través del qual la sagristana del temple i una altra veïna conviden a descobrir com l’arquitecte Jujol va construir íntegrament el temple, l’únic a tot Catalunya. Una església creada amb l’ajuda de tots els veïns del poble i amb infinitat de materials reciclats. Una experiència que permetrà descobrir les pintures originals i elements ornamentals fets amb materials de la vida quotidiana. L’entrada té un preu de 15 euros i es pot reservar a través del compte @visitvistabella. Els menors de 8 anys tenen entrada gratuïta.
Visites guiades
D’altra banda, Camins Km0 ofereix visites guiades per a tot aquell que vulgui descobrir l’obra de Josep Maria Jujol. Per reservar, cal contactar amb @camins_km0 .
A la tardor, també es posarà en marxa l’exposició ‘L’obra de Jujol a Vistabella’, a l’interior de l’església. Una mostra que reunirà fotografies, documents i maquetes sobre com l’arquitecte Josep Maria Jujol va idear i crear l’església del Sagrat Cor.
Careta promocional del documental que es podrà veure a partir de l’1 de maig a la plataforma Filmin. Foto: Cedida
El pròxim 1 de maig, dins dels actes organitzats amb motiu del 75 aniversari de la mort de l’arquitecte Josep Maria Jujol, la plataforma de streamingFilmin estrena el documental “Jujol, l’església de Vistabella”.
El documental ha estat dirigit per Luis Campo Vidal, en una producció de Sagesse SL, i té una durada de 26 minuts. Es podrà veure en versió original en català, amb subtítols en castellà i anglès. La peça està rodada en format digital HD amb preses i càmeres amb les quals fins ara no s’havia contemplat aquest monument de Vistabella (la Secuita).
El treball té com a objectiu donar a conèixer l’església de Vistabella i donar a conèixer la imatge de Josep Maria Jujol, geni de l’arquitectura catalana i gran col·laborador d’Antoni Gaudí.
La història relata com el poble de Vistabella no tenia església parroquial, i els seus habitants es veien obligats a anar a l’església de la Secuita, bastant allunyada, a través de camins de terra que, quan plovia, es transformaven en fangars. Per això en 1917 els seus habitants van encarregar a Jujol la construcció d’una església modesta, però que fos reflex del poble, i que estigués dedicada al Sagrat Cor de Jesús.
Vistabella és el gran espectacle la promoció de la pedra. En les seves obres hi ha una incorporació d’elements propis del territori. Per tant, hi ha una harmonia, una unió perfecta entre l’edifici i els terrenys del voltant.
El sopar es va desenvolupar al casal municipal dels Garidells. Foto: Cedida
Com cada any es va fer el tradicional sopar de la Societat de Caçadors l’Aliança de la Secuita i els Garidells, amb el corresponent agraïment als propietaris dels terrenys que cedeixen el dret de caça a la societat per tal de gestionar-lo. La trobada es va realitzar al casal municipal dels Garidells, donat que l’entitat gestiona terrenys en els dos municipis.
El sopar va comptar amb la presència de l’alcalde dels Garidells, Marc Bigordà, i de diversos regidors dels dos municipis representats en la societat, a més del president de la cooperativa de Vila-rodona, Adrià Rabadà, i d’altres membres de la junta. També es va tenir la presència del president i del vicepresident de la federació de caça, Joaquim Vidal i José Pérez, respectivament, així com amb el president i diferents membres de la colla del senglar el Trabuc, que dóna suport a l’Aliança.
Àngel Xifré i Glòria Tibau van rebre l’obsequi d’un llibre en agraïment al seu suport. Foto: Cedida
A més de l’alcalde dels Garidells, el sopar va estar presidit pel delegat del Govern de la Generalitat al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, i per la directora d’Acció Climàtica, Glòria Tibau, a qui la societat va lliurar com a obsequi del llibre Ca Eivissenc: L’Alternativa 1987-2022, en agraïment al seu suport.
En total, la reunió va aplegar al voltant de 90 persones, entre autoritats, socis i la junta de la societat l’Aliança, a més de molts propietaris de les finques forestals.
Una moment de la vista teatralitzada a l’interior de l’església del Sagrat Cor. Foto: DiariTots21
Vistabella ha protagonitzat avui un salt en la promoció de la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, autor de l’espectacular església del Sagrat Cor de la petita vila, vila que forma part de La Secuita, L’Argilaga i Les Gunyoles. Acabada l’any passat la darrera fase de la restauració del temple jujolià, ha donat inici aquest diumenge a les visites teatralitzades, que tindran lloc un diumenge al mes i que porten la firma de la companyia teatral reusenca Amelie Produccions, amb Josep Maria Pinyol, Anna Fortuny i Roser Martínez al capdavant.
D’aquesta forma, amb un format de 50 minuts i amb dues actrius caracteritzades d’època -la sagristana de l’església i una veïna del poble-la visita ha transportat el públic a l’any 1923 i ha servit per refermar l’aposta per posar en valor el temple i fer-ho en un format atractiu. El Sagrat Cor és l’única església que Jujol va veure acabada en vida. S’esdevé la fita, a més a més, en l’any del 75è aniversari de la mort de l’arquitecte.
La ‘conspiració jujoliana’ dels municipis del Camp de Tarragona, per tant, segueix fent passes endavant per tal de captar el públic interessat en l’art, el patrimoni monumental i la història al voltant d’una de les grans figures de l’arquitectura internacional, injustament oblidada.
Un moment de l’inici de la visita. Foto: DiariTots21
En aquest cas, amb un afegit emotiu: l’església de Vistabella va ser erigida per petició popular ja que no n’existia cap a la vila i els seus habitants havien de desplaçar-se a la veïna La Secuita, distant dos quilòmetres, entre camins de pols i fang, per complir amb els rituals religiosos. I a més a més, van ser els mateixos habitants els que la van construir, uns treballant-hi in situ, d’altres aportant materials i d’altres el terreny.
Aquest relat històric, més l’apassionant món que Jujol dibuixa a l’església del Sagrat Cor, formen part del corpus de la visita, que també introdueix escenes de l’època i que comença amb la sagristana rebent a l’exterior del temple unes suposades cosidores que havien de venir a fer feina per a la inauguració de l’església, cosidores que són el públic que seguirà la visita.
A dins, es viurà una segona confusió quan una veïna del poble creurà que ha arribat l’Orquestra La Principal de Valls, que en 1923 va ser la protagonista musical de la benedicció del temple.
L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, relatava que les visites formen part del conjunt d’actes del centenari de la consagració de l’església, com ara concerts, presentació de llibres o una futura exposició. “No ens hem atrevit a tocar la figura de Jujol”, deia l’alcalde en referència a l’hora d’escenificar els personatges. Aquest cicle de visites clourà a finals de desembre. Roca subratllava: “La implicació de la gent de Vistabella amb la seva església és molt gran, també avui en dia, ja que al seu moment, tots els vilatans van col.laborar en la seva construcció”.
Els visitants, situats davant l’altar amb la imatge del Sagrat Cor. Foto: DiariTots21
La visita suposarà un impactant descobriment per a moltes persones que desconeixen el Sagrat Cor, farcida de peces artístiques de mutitud d’arts, i no només d’arquitectura, sinó de pintura, escultura, fusteria, enrajolats,… és inabarcable el món jujolià que s’expressa en un recinte petit que des del carrer té forma de quadrat, però que quan un hi entra, perd de vista la forma exterior, una altra de les sorpreses arquitectòniques pròpies d’un Jujol que s’avançà com ningú en la utilització de materials reciclats que trobava pel camp o en qualsevol raconet.
El Cor de l’església, amb unes baranes que simulen una menjadora per animals, un dels molts detalls sorprenents que mostra el temple. Foto: DiariTots21
La posada en marxa de les visites teatralitzades ha comptat també amb la presència del delegat territorial de la Generalitat, Àngel Xifré; la directora dels Serveis Territorials de Cultura, Lurdes Malgrat; la diputada provincial de la Diputació, Sílvia Puerto, a més del regidor de Cultura, Josep Maria Mañé, i altres regidors del consistori. No hi ha faltat un dels grans experts en Jujol, el director de l’Escola d’Arquitectura de la URV, Roger Miralles.
La companyia de teatre Amelie Produccions estrena el 7 d’abril la seva proposta. Foto: Cedida
La companyia de teatre Amelie Produccions estrena la visita teatralitzada ‘Al cor de Vistabella’ el diumenge 7 d’abril a les 12 h. Una proposta de l’Ajuntament de la Secuita en el marc dels actes de celebració del centenari de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella, obra de l’arquitecte Josep Maria Jujol. L’acció teatral convida a viatjar en el temps pocs dies abans de la inauguració del temple.
Aquest 2024 es tanca la celebració del centenari de la consagració de l’Església del Sagrat Cor de Vistabella i des de l’Ajuntament de la Secuita han organitzat un seguit d’activitats per donar a conèixer el valuós patrimoni modernista del municipi. En la visita teatralitzada que arrenca diumenge es fa un viatge en el temps a través del qual la sagristana del temple i una altra veïna conviden a descobrir com l’arquitecte Jujol va construir íntegrament el temple, l’únic a tot Catalunya.
Es tracta d’na església creada amb l’ajuda de tots els veïns del poble i amb infinitat de materials reciclats. Una experiència que permetrà descobrir les pintures originals i elements ornamentals fets amb materials de la vida quotidiana.
La visita teatralitzada es programarà una vegada al mes al llarg del 2024. L’entrada té un preu de 15 euros i es pot adquirir físicament el mateix dia de la visita. Els menors de 8 anys tenen entrada gratuïta.
Amelie Produccions és una companyia professional creada el 2019. Des dels seus inicis s’ha caracteritzat per produir espectacles de petit format i apostar per la proximitat amb el públic. Han creat ‘Maria Rosa‘ d’Àngel Guimerà, ‘No estem sols‘ creació col·lectiva, ‘7 de lletres, lectures dramatitzades‘ creació col·lectiva, ‘Guimerà: infant, llop i àngel‘ d’Encarna Laínez, una acció teatralitzada a la Casa Museu Àngel Guimerà i l’espectacle ‘Cecília’, versió lliure d’Aigües Encantades, de Joan Puig i Ferreter.
Roigé i Castellà, amb els alcaldes de la Secuita i Perafort, a més del cap de projectes de la Cambra. Foto: Cedida
Laura Roigé, presidenta de la Cambra de Tarragona, ha traslladat aquesta setmana al subdelegat del Govern de l’Estat a Tarragona, Santi Castellà, les inquietuts de l’ens que presideix té a causa de les mancances que arrastra l’estació del Camp de Tarragona del tren d’alta velocitat (AVE), entre les que destaquen els problemes dels accessos.
Acompanyada per l’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, i l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, a més del director de Projectes i Competitivitat de la Cambra, Jordi Cáceres, Laura Roigé ha volgut conèixer de primera mà els projectes que el Govern té per l’estació de l’AVE, a banda de reclamar les millores pendents que necessita aquesta infraestructura estratègica pel territori.
En aquest sentit, els alcaldes i la Cambra han demanat un millor accés a l’estació transformant l’antiga N-240, des de Sant Salvador fins a la rotonda d’accés a l’estació, en una via de dos carrils més un. A més, han proposat que aquesta inversió s’inclogui dins els pròxims Pressupostos Generals de l’Estat, ja que la millora no resulta especialment complicada des d’un punt de vista tècnic i es pot encaixar dins el mateix espai de servitud de la via.
Les parts també han expressat el malestar per la lentitud en els tràmits d’aprovació del pàrquing que impulsa l’Ajuntament de la Secuita, que no podrà estar operatiu fins el 2026. En aquest sentit, creuen que és necessari que la Generalitat de Catalunya construeixi amb la màxima celeritat el ramal d’accés des de la carretera del Catllar fins a l’Estació de l’AVE. Una demanda que la Cambra i els alcaldes de la Secuita i Perafort ja li van expressar a Laura Vilagrà, consellera de Presidència, l’abril de 2022 en una reunió al Palau de la Generalitat.
Detall d’un abocament d’àmfores dins el rebliment de la pedrera al jaciment de Costa de la Serra a la Secuita. Foto: Cedida ICAC-CERCA
La nova campanya arqueològica al jaciment tardorepublicà de Costa de la Serra, a La Secuita (Tarragonès) ha permès delimitar l’extensió exacta de la muralla nord i dos murs d’aterrossament a la part sud, amb indicis de funcionalitat defensiva.
Un equip d’arqueòlegs de l‘Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) -CERCA ha treballat durant quatre setmanes aquest mes de febrer en la part més alta de les restes, que és la que “amagava més incògnites”. També han identificat un mur de tanca de deu metres de longitud i diverses estructures externes que, tot i estar “força degradades” dibuixen un conjunt dins el complex constructiu.
Després d’una dècada d’estudis previs, amb què s’havia revelat l’existència d’un conjunt constructiu complex, l’equip d‘arqueòlegs de l’ICAC-CERCA ha pogut arribar a capes estratigràfiques molt profundes, les quals han resultat de “gran interès, amb abundància de ceràmica i materials que oferiran, amb les anàlisis pertinents, pistes crucials sobre l’ús i la datació del jaciment“.
A la part baixa del jaciment s’ha localitzat la trinxera de fonamentació de la muralla sud. Els arqueòlegs també han constatat la presència d’una filada més de carreus que s’adapta a l’orografia del turó. A més, la intervenció ha revelat la presència d’una pedrera annexa al jaciment, fet que indica, que la construcció del complex es va planificar “meticulosament”.
L’equip, dirigit per Joan Canela, Toni Corrales i Maria Carme Belarte, l’han format una vintena de persones, entre els quals el personal tècnic i investigador de l’ICAC, estudiants del màster en Arqueologia Clàssica (MACA) i voluntaris. La intervenció forma part del projecte de recerca quadriennal ‘El territori de Cessetània occidental al primer mil·lenni aC: del bronze final a la romanització’ i ha estat cofinançada pel Departament de Cultura i l’Ajuntament de La Secuita.
Marina Esquerrà, coordinadora IMPaCT Catalunya; Olga Ochoa, directora assistencial d’atenció primària ICS Camp de Tarragona; Imma Grau, gerent de la Regió Sanitària de Tarragona, i Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira
Arrenca, al Camp de Tarragona, un macroprojecte per estudiar les causes de les malalties de la població, que durarà 20 anys
El macroprojecte Cohort IMPaCTestudiarà per què emmalalteix la població amb l’objectiu de prevenir i tractar les malalties. Durant vint anys, es farà un estudi exhaustiu que analitzarà les causes i l’evolució de la salut dels participants. La investigació, impulsada per l’Institut de Salut Carlos III del Ministeri de Ciència i Innovació i Universitats, s’iniciarà a nou municipis del Camp de Tarragona i hi participaran 4.000 usuaris. A Catalunya, es farà seguiment de 24.000 persones i al conjunt de l’Estat de 200.000. “És el primer gran projecte a l’altura d’altres països europeus; fins ara molts dels resultats aplicats venen de cohorts estrangers sense saber si s’adapten a la nostra població”, ha dit l’investigador principal, Josep Basora.
El macroestudi Cohort IMPaCT s’ha posat en marxa aquesta setmana a l’àrea bàsica del Baix Francolí. Concretament, a les poblacions dels Pallaresos, Constantí, el Morell, Vilallonga del Camp, el Rourell, la Secuita, Perafort, la Pobla de Mafumet i els Garidells, així com al barri de Sant Ramon i Sant Salvador de Tarragona. Actualment, s’estan seleccionant aleatòriament les 4.000 persones d’aquesta àrea que hi participaran. Els impulsors del projecte han remarcat que no es tracta d’una cohort de voluntaris sinó que se seleccionaran les persones per tal que siguin representatives.
Basora ha detallat que començaran a estudiar les malalties comunes, com ara l’obesitat, però també altres com les cardiovasculars o el càncer. Les malalties mentals també seran un àmbit d’estudi prioritari. “És un estudi que vol comprendre les causes de les malalties i les condicions de salut, fem molt èmfasi en tot allò que acompanya a l’envelliment de la població, estudiant el deteriorament funcional associat a l’edat, així com influencien les desigualtats socioeconòmiques a l’estat de salut”, ha subratllat l’investigador principal del projecte.
Josep Basora, investigador principal del projecte. Foto: Mar Rovira
El també director de l’Institut d’Investigació en Atenció Primària de Salut Jordi Gol (IDIAPJGol) ha afirmat que el macroestudi arrenca a les comarques tarragonines per “l’excel·lència” dels seus investigadors. Alhora, ha negat que estigui relacionat amb el fet de voler estudiar la possible relació de determinades malalties amb la indústria petroquímica, instal·lada al territori. “Estudiar les 4.000 persones d’aquí ens pot donar claus de malalties mediambientals, de com influeix la forma de viure i fer també estudis arrelats al territori”, ha afegit Basora.
La mostra inclou un rang ampli de població
Segons ha explicat la investigadora IDIAPJGol i coordinadora IMPaCT Catalunya, Marina Esquerrà, la mostra es fa a un ampli rang de persones, amb edats compreses entre els 16 i 79 anys. Totes elles respondran primer qüestionaris i després participaran en exploracions físiques i proves fisiològiques, així com en anàlisi de biomarcadors. Aquestes proves es duran a terme al mateix centre d’atenció primària (CAP), des d’on es coordina la investigació. Esquerrà ha fet una crida a la població més jove perquè hi participi, ja que els interessa fer un seguiment de la seva salut durant els vint anys que s’allargarà el macroestudi. Així mateix, ha dit que la voluntat és repetir les proves cada cinc anys.
Una imatge de la presentació de l’estudi. Foto: Mar Rovira
Els responsables de la Cohort IMPaCT han assegurat que l’estudi permetrà fer un “salt qualitatiu” en la investigació sobre medicina de precisió a l’Estat Espanyol. Es farà en cinquanta àrees de salut d’arreu d’Espanya, sis dels quals a Catalunya. El projecte es va iniciar el març de 2023 amb una prova pilot a Mallorca i Madrid. Després s’ha estès per altres comunitats autònomes i es desplegarà aviat a l’Aldea (Baix Ebre), Sant Fost de Campsentelles (Vallès Oriental), Manresa (Bages), Lleida (Segrià) i a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelonès).
Els primers resultats, d’aquí a cinc anys
L’investigador principal del projecte ha apuntat que els primers resultats del macroestudi podrien arribar d’aquí a cinc anys. Basora sosté que la majoria de les cohorts fetes han obtingut els resultats en un període comprés entre els cinc i deu anys. Amb tot, ha indicat que les primeres conclusions dependran del tipus de malaltia que s’investigui. A banda, ha destacat que en el cas de l’Estat Espanyol és la primera vegada que es fa un macroestudi poblacional a diferència de països com Regne Unit, França, Alemanya, Suècia o els Estats Units, en els quals, diu, ja s’han fet aquests estudis.
D’esquerra a dreta, Luis Campo Vidal, Noemí Llauradó, Eudald Roca, Joan Planellas i Lourdes Malgrat. Foto: Tots21
Vistabella va donar per inaugurada la tercera i darrera fase de la restauració de l’església del Sagrat Cor, obra de l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol, en el centenari de la seva benedicció -1923, per part de l’aleshores cardenal Francesc d’Assís Vidal i Barraquer-, culminant així un dels actes centrals de la celebració i recuperant l’esplendor del temple.
El passi en plena església d’un documental del realitzador Luis Campo Vidal i les paraules de l’alcalde, Eudald Roca; l’arquebisbe de Tarragona i Primat, Joan Planellas, de la regidora Elvira Sauceda; de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i de la directora territorial de Cultura, Lourdes Malgrat, conformaven un acte que omplia de nou l’església jujoliana, una petita obra d’art objecte d’admiració internacional.
Alcalds i regidors de municipis jujolians i destacats arquitectes, entre el públic. Foto: Tots21
Els alcaldes de l’entorn jujolià es van conjurar per donar valor a la seva obra i hi van ser presents: el mandatari dels Pallaresos, Xavier Marcos -protagonista recent de les enlluernadores Jornades Modernistes del Camp de Tarragona-; l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili; l’alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz, i la regidora de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos, donaren suport a l’acte junt a una col.lecció de representants institucionals -el delegat de la Generalitat, Àngel Xifré; els directors territorials de Presidència i Cultura, Àngel Cortadellas i Lourdes Malgrat, respectivament, o el diputat el Congrés, Jordi Salvadó.
Des del 22 de juliol, en què l’arquebisbe de Tarragona beneïa les obres, la minúscula vila de Vistabella ha viscut un conjunt d’emocions al voltant d’un centenari que evoca la participació del poble en la celebració d’un repte, construir amb les seves mans una església en una vila que no en tenia i que havia de desplaçar-se a La Secuita per les celebracions litúrgiques del dia del Senyor.
Així ho recordava la celebració de la Primavera Musical, una aposta cultural en la que hi ha tingut mà directa el regidor de Cultura, Josep Maria Mañé, o la presentació del primer llibre que relata la història de l’església -‘Vistabella i Jujol. Cent anys (1923-2023)’, obra de Montserrat Salort– i del conte que ho resumeix -‘El petit tresor de Vistabella’-, de Salort i Ramon Vilella-. Dues fites que precedien a la inauguració oficial de la restauració, viscuda aquest divendres, 17 de novembre.
Elvira Sauceda, Eudald Roca i Josep Maria Mañé. Foto: Tots21
Els treballs havien arrencat amb l’eliminació de les humitats del subsol que afectaven l’interior de l’església, amb la construcció d’una rasa perimetral. La restauració començà en 2016, afectant el campanar i la neteja dels arcs que configuren part de la coberta de l’edifici. La segona fase es va iniciar el 2021, dirigida a les quatre façanes, a més de consolidar estructuralment el sostre de les dues sagristies. També es va procedir a la il·luminació exterior. La tercera i darrera fase, duta a terme entre 2022 i 2023, s’ha centrat en la neteja de les parets de maçoneria, afectades per l’incendi de la Guerra Civil, fet que ha proovocat que sobresurtin les pintures originals.
L’alcalde, Eudald Roca, rememorava unes paraules profètiques d’un dels protagonistes que fa més de cent anys va fer possible que s’erigís l’església, el prohom vistabellenc Pere Margalef: “Ni que no pogués ho faria; convé que sigui una obra de tots, per això vull que tots hi ajudem”, que fou la resposta que aquest va donar quan els pagesos, jornalers i menestrals de Vistabella el van anar a veure per demanar-li d’aixecar una església al poble. Una frase “que resumeix l’esperit del poble de Vistabella, que avui us acull amb els braços oberts”, començava dient l’alcalde.
Així va ser “i qui era propietari del terreny el va posar a disposició del projecte; qui tenia diners els aportava, i qui no en tenia, oferia jornals i materials”, recordava Roca. Calia algú que dissenyés l’església, i per relacions, amistat i proximitat fou Jujol l’escollit “Van dipositar la seva confiança en ell, encara que no entenien gairebé aquella maqueta feta de filferros que els va presentar per indicar-los com seria el temple a construir”, una església que no tenia una nau amb un campanar al costat, com estaven acostumats a veure. “Vull destacar que per una família de l’època, desatendre les feines del camp, que aleshores eren manuals, va suposar un gran esforç econòmic, ja que estem parlant en molts dels casos d’economies de supervivència”.
L’obra, malgrat els impediments, aniria fent-se realitat, amb uns manobres improvisats “que arrencaven les pedres del camp amb les mans, portaven els maons de la bòbila del Morell, els alabastres de Sarral, les lloses del terra de les padreres de Sant Martí de Maldà, la sorra del riu Francolí, la calç de Valls…”, amb ferrers, fusters, pintors i mestres d’obra de Vistabella, com l’Antoni Gou, el Joan i Salvador Gils, el Josep Brulles o el Ramon Farré, i amb un ús dels materials quotidians “que només fan els infants i els genis”.
L’alcalde acabava el parlament donant les gràcies a l’Isidre Brunet per les seves visites a l’Arquebisbat i al Departament de Cultura de la Generalitat per convèncer-los de fer l’obra de restauració d’un edifici que es trobava malmès pel pas del temps i l’acció de l’home, una proposta iniciada en 2008 i que ha vist un llarguíssim recorregut i ha suposat un gran sacrifici econòmic per l’Ajuntament: “Crec que vam ser capaços de transmetre el valor i l’estima per aquesta obra d’art”, subratllava Roca, que també tindria paraules d’agraïment per Josep Maria Mañé i per a “tot el poble de Vistabella”, com també recordà l’anterior rector, Josep Maria Ferrer. I dedicà paraules especialment agraïdes a l’anterior director territorial de Cultural, Jordi Agràs, present a l’acte, “que es va implicar més enllà del que demana el seu càrrec”.
“Som un poble petit, de Tercera Regional, i ara estem jugant la Champions League”, resumia gràficament l’alcalde.
Les seves paraules van ser precedides per les de la regidora Elvira Sauceda, presentadora de l’acte, les del mateix arquebisbe, Joan Planellas, les de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la intervenció de la directora territorial de Cultura, Lourdes Malgrat.
I el moment culminant es viuria amb el passi d’un documental en què desfilarien els grans experts en l’obra de Jujol, els arquitectes Josep Maria Jujol júnior, Josep Llinàs, Roger Miralles, Guillem Carabí o l’experta en patrimoni Concepció Pegi. Una idea sorgia del documental: “El passat, el present i el futur col.lapsen en el mateix edifici”.
De fons, un escenari on s’observava la recuperació de l’interior de l’església: les pintures al.legòriques de temàtiques religioses i de la natura present al Camp de Tarragona pintades per Jujol i el seu col.laborador, els vitralls perfectament estudiats i les parets de nou il.luminades.
Un operari treballa en el nou paviment asfàltic. Foto: Diputació de Tarragona
La Diputació de Tarragonaassaja l’ús d’un nou paviment asfàltic més sostenible en un tram de 400 metres de la carretera TP-2031 de la seva titularitat al municipi de la Secuita (Tarragonès). El nou material, desenvolupat per un grup de recerca de la URV, està basat amb l’ús de líquids iònics i agents fotocatalítics per millorar la durabilitat del ferm, la seva capacitat d’autoregeneració i reduir del consum energètic durant el procés de formació. Segons l’ens provincial, la seva producció i aplicació, a temperatures més baixes de l’habitual, redueix les emissions de CO2 i és més sostenible. La prova s’emmarca dins del projecte d’especialització i competitivitat territorial (PECT), ‘Cuidem el que ens uneix’ de la Diputació.
L’empresa Sorigué, amb qui la URV té un conveni signat en el marc d’aquest projecte de col·laboració, és l’empresa encarregada de la fabricació del betum i de la mescla d’asfalt que s’aplicarà en aquesta nova prova. Afectarà dues seccions del tram de 400 metres: una de 2.600 metres quadrats destinada com a àrea de prova del nou paviment, i una altra de 1.300 metres quadrats de paviment convencional, destinada com a control i contrast.
Pla general de l’església del Sagrat Cor, a Vistabella, obra de Josep Maria Jujol. Foto: Núria Torres
El pròxim 17 de novembre se celebrarà l’acte d’inauguració de les obres de reforma de l’esglèsia del Sagrat Cor de Vistabella, l’única que va aixecar l’arquitecte Josep Maria Jujol. Després que s’hagués de suspendre aquest acte el passat 22 de juliol per coincidir amb la jornada de reflexió de les últimes eleccions generals, ja hi ha data per inaugurar els treballs que han tornat l’esplendor a l’interior d’aquesta obra modernista.
L’acte, que està previst per les 19 hores, comptarà amb la presència de la consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Natàlia Garriga; la presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó; l’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i l’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, entre d’altres autoritats.
A més de l’explicació dels treballs que s’hi han dut a terme per part de l’arquitecte director de l’obra, l’acte comptarà amb l’estrena d’un documental sobre Jujol i l’esglèsia del Sagrat Cor de Vistabella, que ha estat finançat per l’Ajuntament de la Secuita. L’alcalde del municipi, Eudald Roca, ha explicat a Tots21 que “moltes televisions estan interessades a emetre aquest documental, però s’hauran d’esperar a la seva estrena el dia 17 de novembre per poder-ho fer”.
Balconada jujoliana dins l’església del Sagrat Cor. Foto: Tots21
Les obres
L’Arquebisbat de Tarragona, titular de l’edifici, va millorar primer la torre del campanyar i la coberta i, en una segona fase, les quatre façanes. Les darreres fases, ja enllestides, afecten a l’interior de l’església. Amb aquesta inauguració, Vistabella tindrà l’obra completa l’any del centenari de la seva construcció -1923-2023-.
Una imatge nocturna de l’església jujoliana del Sagrat Cor de Vistabella. Foto: Cedida
L’església del Sagrat Cor és un Bé Catalogat d’Interès Nacional (BCIN), en la categoria de Monument Històric. Gaudeix del màxim nivell de catalogació que contempla la Llei 9/1993, de patrimoni cultural català. Es va incoar l’expedient de catalogació l’any 2010 i s’acordà definitivament la seva catalogació el 25 de març de 2011.
La Jove Capella Reial de Catalunya actuarà el pròxim dissabte. Foto: Cedida
El cicle de Primavera Musical a Vistabella està a punt d’arribar al final. Aquest pròxim dissabte 4 de novembre, es tanca el cicle amb un concert de luxe, el de la Jove Capella Reial de Catalunya, que començarà a les 20.30h.
Coneguda com una de les millors formacions de música antiga, interpretarà la Missa de Difunts de Cristóbal de Morales, considerada una de les grans obres hispàniques del segle XVI.
L’alcalde de la Secuita, Eudald Roca, ha explicat que “tenim un concert excepcional per acomiadar la Primavera Musical. A més, el format, que posa la Jove Capella Reial de Catalunya al centre de l’església i el públic al seu voltant, el convertiran en un espectacle de luxe”.
Roca ha comentat que aquesta formació “tenia moltes ganes d’actuar a l’esglèsia del Sagrat Cor de Vistabella. L’edificiació en si i la seva sonoritat fan que molts dels grans vulguin venir a tocar aquí”.
Així, davant de 150 persones, l’aforament màxim de l’església, aquesta formació iniciativa de Jordi Savall i Lluís Vilamajó, posarà la cirereta del pastís d’aquesta Primaver Musical de Vistabella.
El cicle de Primavera Musical a Vistabellareprén els concerts amb l’arribada de la tardor.
El pròxim dissabte 28 d’octubre s’ha programat un concert d’Ensemble Lisboa 1740 a dos quarts de nou de la nit i, el dia següent, el diumenge 29, a les 20h arriba el torn de Vilart Ensemble.
El 4 de novembre serà la Jove Capella Reial de Catalunya qui actui a les 20.30h.
Com sempre, tots els concerts tindran lloc a l’església del Sagrat Cor de Vistabella. Les entrades es poden comprar a la web del festival: primaveramusicalvistabella.com.
El públic va omplir el recinte de l’església del Sagrat Cor de Vistabella. Foto: Tots21
Hi ha pocs exemples a l’edat contemporània on una població s’hagués bolcat en la construcció d’una església. Aquesta era una pràctica habitual a l’Edat Mitja, però no en ple any de Nostre Senyor de 1918. Això és el que va succeir aquell any en una petita vila del Tarragonès de poc més de cent habitants quan es va encaparrar a tenir sí o sí una església perquè els seus habitants no haguessin de desplaçar-se al municipi veí per celebrar els actes litúrgics.
Fou així com Vistabella -distant mitja hora a peu de La Secuita, amb la que forma municipi junt amb L’Argilaga i Les Gunyoles– ha envalentonar-se a edificar en un solar cedit per un véi l’església del Sagat Cor. I el destí va voler que fos l’arquitecte tarragoní Josep Maria Jujol el seu autor. De Jujol s’han escrit moltes obres i de l’església de Vistabella, també, però cap no havia recollit la memòria oral dels veïns que van veure com els seus pares i els seus avis van treballar en l’obra que va marcar el poble.
Montserrat Salort, durant la seva intervenció. Foto: Tots21
S’hi ha atrevit la mestre Montserrat Salort, veïna de Vistabella -“la Montse de Cal Mallafrè”, com la coneixen- i descendent en tercera generació de l’oncle Pere Mallafrè i Gibert, impulsor i mecenes de l’obra. Dissabte es presentava a l’interior de l’església finalment restaurada -en el que suposava una inauguració no oficial dels treballs acabats- el llibre ‘Vistabella i Jujol. Cent anys (1923-2023)‘, en un dels actes centrals del centenari de la benedicció del temple. Però alhora, Salort és autora també, junt al dibuixant Ramon Vilella, del ‘Petit tresor de Vistabella. 1923-2023. Primer centenari‘, un conte il.lustrat que relata el devenir del temple i destinat principalment a la mainada.
L’acte omplí l’església a vessar, de públic i de records d’un conjunt d’històries que Salort recopila i que quedarà per sempre salvat del terrible oblit, negre sobre blanc. Records dels promotors Pere Mallafrè -d’una gran religiositat-, de Josep Gils -que donaria els terrenys per fer l’església-, i de Joan Llobet, rector de la parròquia de La Secuita i també ferm defensor d’un projecte que havia nascut de l’anhel d’en Mallafrè de “deixar un llegat per a Vistabella que li donés un distintiu especial. La necessitat de tenir una església propia al poble va fer decantar aquest desig cap a la contrucció del temple”, explicava l’autora.
Els veïns del poble també li van fer aquesta petició: “Vostè ens hauria de fer l’església”, li van dir, i ell respongué: “Ni que no pogués ho faria; convé que sigui obra de tots, per això vull que tots hi ajudem”. Frase que seria lapidària i que acabaria marcant la història del temple.
L’atreviment de Montserrat Salort, com ella mateixa ho definia, li suposà cercar força documentació en arxius com el de l’Arquebisbat de Tarragona, però també iniciar una tasca d’història oral apassionant, recopilant memòria encara viva dels vistabellencs i vistabellenques, trobant-se amb ells, com si fos una periodista o una historiadora professional, bloc de notes i bolígraf en mà, “amb les persones grans que encara surten a prendre la fresca i anotar el que m’explicaven”.
Imatge de l’altar després de la restauració. Foto: Tots21
Balconada jujoliana dins l’església del Sagrat Cor. Foto: Tots21
D’allí en sortirien pistes que acabarien configurant el llibre, en el qual es recupera la memòria dels treballadors i artistes que hi van col.laborar. “Jujol va cercar professionals de la zona, bons coneixedors de la construcció amb pedra seca”, relata Salort al llibre. Seria Josep Brulles, de La Secuita, l’escollit per fer de mestre d’obres, mentre el ferrer principal seria Antoni Gou Andreu, dels Garidells. Quant a la pintura tan característica de l’església, Jujol seria “el que va dibuixar i pintar la totalitat de les pintures que decoren l’església. No li agradaven els espais buits i en el projecte de l’església va procurar tenir parets per pintar”, explica l’autora. Tot i que rebutjava delegar en aquest camp va fer-se amb les habilitats del pintor-ajudant Ramon Ferrer, de Cal Llop, de Vallmoll. Finalment, Joan Gils, Salvador Gils o Manel Robert en serien els fusters.
S’iniciaria aleshores la tasca dels vistabellencs d’ajudar a construir l’església buscant pedres perdudes pels camps del terme, carregant-les, apilant-les, contruint un somni col.lectiu que els acabaria donant una identitat singular. Definiren la cohesió social de l’època, en diríem avui. “S’organitzaren per carrers: un dia li tocava als veïns d’un carrer treballar en l’església i l’altre dia, a un altre carrer”, recordava l’autora.
El ferrer de La Secuita
“Els maons, els feien en una bòbila del Morell, i la pedra per fer el terra i els altars, en unes pedreres a prop de Sant Martí de Maldà, a Lleida. Calien vuit carros per transportar-ho cap a Vistabella”, relata al seu torn la petita història il.lustrada. I per fer els lampadaris, baranes i reixes “van cercar ferros, llaunes, filferros i cèrcols per les cases, els magatzems i els corrals del poble. L’Anton, el ferrer de La Secuita, va ser l’encarregat de fer realitat les creacions artístiques dissenyades per en Jujol”, recorda el llibret.
Finalment, el 25 d’abril de 1923 es va beneir i inaugurar l’església, acte del qual en donà llarg testimoni el diari tarragoní La Cruz.
Des d’alehores i fins ara, la silueta triangular de l’església esdevindria un referent icònic del Camp de Tarragona. Ho explicaria durant la presentació el representant de la Fundació Mútua Catalana Francesc Roig amb la seva narrativa rica en detalls i acurada en les definicions: “Sovint constatem que el paisatge singular de la majoria dels pobles que coneixem i les ciutats que visitem està condicionat gairebé sempre per l’acció dels homes, la seva identificació visual, allò que recordem ve determinada per decisions preses en algun moment de la història. Per exemple, identifiquem París amb la Torre Eiffel, però també per Notre Damme; Nova Iork, pels gratacels de Manhattan i per l’èpica de l’estàtua de la Llibertat, o Istambul, per la mesquita blava i també per Santa Sofia. Paisatges singulars, únics, modificats per l’acció de l’home. Això configura la història. El cas de Vistabella és exactament el mateix, però en petit: un lloc que ha acabat esdevenint el referent modernista per excel.lència de les nostres comarques gràcies a la singularitat de l’església que avui ens acull”.
Detall d’una finestra. Foto: Tots21
El llibre és també un relat acurat dels principals esdeveniments i tradicions religioses i no religioses que s’han celebrat a l’església fins avui en dia, com ara el costum dels veïns d’ensenyar l’església als que vénen de fora i no la coneixen.
L’acte comptà també amb les paraules de l’alcalde, Eudald Roca; de l’editor Manuel Rivera, del mateix il.lustrador Ramon Vilella -obra del qual segueix les traces de la coneguda dibuixant Pilarín Bayés-, i del president de la Fundació Mútua Catalana -que ha fet l’aportació principal en l’edició del llibre-. Entre el públic hi fou present el vicepresident del Consell Comarcal del Tarragonès i alcalde de Perafort, Joan Martí Pla -el pare del qual va ser pastor a Vistabella- i el nou rector, Josep Queraltó.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
