Nit d’intensa tempesta la viscuda al Camp de Tarragona la de dissabte, amb xàfecs concentrats en poc temps.
El Servei Meteorològic de Catalunya informa que al seu pas pel Tarragonès els xàfecs han deixat intensitat torrencial (més de 40 mm en 30 min) a l’estació de Tarragona-Complex Educatiu, amb 44,3 mm en 30 minuts; dels quals 29,3 mm s’han acumulat en 10 minuts i 4,9 mm en un sol minut.
A Reus es podien veure canalitzacions escopint aigua fins als edificis del davant del carrer, com succeïa al carrer Alt de Sant Salvador i mostrem en aquest vídeo. La tempesta, una veritable cortina d’aigua, ha aigualit la celebració de la Champions dels aficionats madridistes que s’havien reunit a la plaça Prim.
La tongada de fortes tempestes de les darreres hores ha deixat prop de 120 avisos als Bombers de la Generalitat per inundacions i per caiguda d’elements no estructurals a la via pública, la majoria concentrats al Camp de Tarragona (87) i, concretament, a Reus (52 avisos).
Els aiguats es van iniciar dissabte a la tarda i van escombrar diverses comarques com el Maresme (Canet de Mar, amb 51 litres; i Arenys de Mar, amb 49,6 litres), el Vallès Oriental (Vallgorguina, amb 52 litres; i Sant Celoni, amb 39 litres), el Barcelonès, el Baix Camp i el Tarragonès. El telèfon d’emergències 112 havia rebut fins a les 05.00 hores de la matinada 240 trucades relacionades amb els intensos xàfecs, principalment des del Baix Camp (126).
Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat aquest matí l’alerta del Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (Inuncat) després que el Servei Meteorològic de Catalunya informi que, en aquests moments, ja s’ha acabat l’episodi de pluja intensa. Les tempestes han descarregat amb més intensitat entre la mitjanit i les dues de la matinada, fins i tot aproximant-se a intensitat torrencial.
Al llarg de tot l’episodi, la intensitat de precipitació ha estat elevada a moltes de les estacions automàtiques de la xarxa del Servei Meteorològic de Catalunya, tot i que no a totes s’ha arribat a superar el llindar de 20 mm en 30 minuts a més, hi ha hagut calamarsades i pedregades a diversos indrets de Catalunya. Se n’han reportat a les següents poblacions de Manresa, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida de Montbui i Vallbona d’Anoia.
Algunes dades:
Constantí (Tarragonès): 21,5 mm
Vinyols i els Arc (Baix Camp): 31,1 mm
Nulles (Alt Camp): 39,1 mm, dels quals 25,7 s’han recollit en només 10 minuts.
L’Ajuntament de Roda de Berà està alarmat davant l’anunci que l’operador Adif emprengui obres de nit a l’estiu a la via de tren que passa per la costa. Així ho ha manifestat el seu alcalde, Pere Virgili, a DiariTots21.
Es tracta d’unes obres que ha de fer al túnel de Berà, corresponent a la via Barcelona-València, fet que obligarà Adif a tallar la via Tarragona-Sant Vicençde Calders des de finals del mes de setembre fins al març de 2025. “Però abans d’emprendre les obres hi haurà treballs previs de consolidació i millora del túnel, com sondejos, cates, acopi de materials o instal.lació del centre de treball, i aquests ens enganxaran de ple estiu”. Com afectaran? “Durant juliol, agost i setembre treballaran de nit. Després ho faran les 24 hores. Ells addueixen que les obres són interès general de l’Estat”, afirma Virgili.
On afectarà? “Principalment als càmpings -el càmping Platja Berà serà el més afectat-, a la residència del Banc d’Espanya, la via, els xiringuitos i a la banda sud del túnel. I a la banda nord, un grup de pisos de segona línia. Dos mesos que treballen aquests negocis i hauran de patir sorolls totes les nits?”, es pregunta Virgili, que no es creu la resposta d’Adif que no faran soroll.
Virgili ha advertit personalment a Adif que ell es posarà “al costat dels veïns en les seves protestes. I si tinc veïns que es queixen, enviaré la Policia Local i farem els tràmits que calgui fins impedir els treballs”.
Fonts d’Adif han subratllat a DiariTots21 que la decisió de treballar de nit encara no està presa però per escurçar terminis en una obra que s’allargarà uns cinc mesos i afectarà desenes de milers de passatgers entre Tarragona i Sant Vicenç de Calders l’opció que es planteja és fer-les de nit. En tractar-se de treballs en un túnel es destaca que els sorolls seran molt menors que a l’aire lliure.
El Consell de Ministres va autoritzar el febrer de 2023 al Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma) a licitar, a través d’Adif, les obres d’adaptació a l’ample internacional o UIC del túnel de Roda de Berà, amb una inversió de 15,1 milions d’euros (sense IVA).
L’actuació representa un nou impuls al desenvolupament del Corredor Mediterrani, en flexibilitzar l’explotació d’aquest eix estratègic, habilitant un itinerari per l’interior en una zona de gran potencial socioeconòmic i industrial amb el qual promoure el transport de mercaderies per ferrocarril.
Les obres suposaran l’ampliació del túnel per a adaptar-lo a l’ample internacional, mitjançant la implantació del tercer carril en totes dues vies, la qual cosa permetrà la circulació de trens d’ample estàndard i ibèric a velocitats de fins a 120 km/h.
Amb els treballs previstos, s’augmentaran les dimensions de la secció actual, mitjançant el rebaixi de la rasant del túnel, de gairebé 422 m de longitud, per a complir amb els estàndards d’interoperabilitat que requereix el tercer fil, igual que altres túnels que integren el traçat del Corredor Mediterrani a Catalunya, com els de Martorell o Castellbisbal.
L’alcalde, Roc Muñoz, i la regidora d’Indústria i Turisme, Lucía López, davant la nova marca turística. Foto: DiariTots21
L’impacte que l’Ajuntament de La Canonja busca provocar amb l’apertura del Museu del Mamut i del futur Planetari -que se situaran al Mas de l’Abeurador i el seu entorn- és del tal magnitud que s’ha atrevit a llençar una marca turística pròpia. Per primera vegada, un dels municipis més característicament industrials de Catalunya tindrà una marca turística que vol compaginar els actius de la indústria química amb els turístics, basats no en el sol i platja -és impossible, La Canonja no té platges- sinó en els patrimonials i culturals.
‘La Canonja. Re-descobreix-la‘ és el lema d’aquesta marca, presentada divendres a l’edifici Època davant la societat civil canongina i representants de la indústria química. El consistori ja va sorprendre aquest mandat creant la regidoria d’Indústria i Turisme, que comanda la primera tinenta d’alcalde, Lucía López, però com deia l’alcalde, Roc Muñoz, “no era una sorpresa tenir una regidora d’Indústria, un fet lògic en aquest municipi, però sí la de Turisme”.
Obra de l’empresa del territori Garamond, el relat que explica la marca neix observant la situació de La Canonja al mapa. Lucía López, que s’estrenava en un acte públic de pes, explicava que la nova imatge “és actual, moderna i transmet valors” d’un municipi “situat entre Tarragona, Reus, Vila-seca, Salou i Cambrils, ubicats sota el paraigües de la marca turística Costa Daurada i Terres de l’Ebre, amb un atractiu socioeconòmic molt important”. La Canonja, per tant, “vol formar part d’això i fer-ho amb la complicitat del teixit associatiu, aprofitant-nos de les sinergies i refermant la nostra identitat”.
Els regidors de l’equip de govern, posant davant el logo. Foto: DiariTots21
La força de la identitat ve definida a La Canonja en ser considerat un municipi mediterrani, rural, amigable, familiar, cultural, històric i patrimonial. El director de l’agència, Ramon Vidiella, exposà que aquestes característiques són les que defineixen la marca turística, una destinació “transversal i molt integradora”. A partir d’ara, la clau del seu èxit serà que “tot el municipi se la faci seva”.
L’alcalde cloïa l’acte subratllant que l’equipament que li donarà potència a la marca, el Museu del Mamut, té pendent adjudicar l’empresa que l’omplirà de contingut. Al Museu el seguirà el Planateri, de manera que a La Canonja es podrà resseguir el passat, el present i el futur de la humanitat i de les constel.lacions. Justament un turisme cultural, familiar, estudiantil i d’estudiosos nodriran aquests equipaments, que es complementen amb la reforma i posada en marxa del nou Teatre Municipal Orfeó Canongí, el propi edifici Època i el Castell de Masricart.
L’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, en una imatge d’arxiu. Foto: Cedida
La despesa de personal al consistori de Roda de Berà s’ha incrementat de 5,5 milions d’euros a 8 milions en nou anys, és a dir, des del període 2016 a 2024. El principal motiu són els increments salarials als treballadors municipals que l’Estat obliga a aplicar als ajuntaments sigui per increment del cost de la vida o per actualitzacions, i també per l’increment del nombre d’agents de la Policia Local, una de les prioritats de l’equip de govern rodenc els darrers mandats.
L’alcalde, Pere Virgili, ha mostrat a DiariTots21 la seva queixa pel fet que el Govern central “fixa increments salarials, que trobo molt correctes, però no vénen acompanyats d’aportacions econòmiques als consistoris i som nosaltres els que ho hem d’assumir en els nostres pressupostos”.
Aquest és un dels factors que ha tensionat els pressupostos municipals d’enguany, que es van aprovar el febrer passat i sumen15 milions d’euros. “L’equilibri ha estat difícil i ens obliga a fer retallades, també pel fet afegit dels increments dels costos energètics, de carburants i dels materials per les obres”, ha subratllat Virgili.
La situació ha provocat que s’hagin hagut d’incrementar els principals impostos i taxes un 10% -IBI, Vehicles i brossa-, quan en alguns anys anteriors, concretament en els exercicis de 2016 i 2017, havien estat rebaixats (reducció del 5% en l’IBI i del 10% en Vehicles). Això fa que el pressupost hagi deixat d’estar equilibrat i amb els romanents de tresoreria no s’hi arribi, “de manera que ens hem vist obligats a pujar impostos. O deixàvem de prestar serveis o apujàvem impostos. Què haguéssim suprimit? El bus urbà? La llar d’infants? No ho podem fer”.
A més a més, les constants exigències de l’administració a l’hora de fer tràmits -executar projectes a la via pública, per exemple- “demanen tanta burocràcia, tants papers que per cada treballador de la Brigada o paleta que tinc al carrer en necessito dos tramitant papers”, s’exclama Virgili. “Això no és sostenible, algú li ha de posar seny”, conclou. “El dia 1 de gener ja ens hem gastat més de la meitat del pressupost en sous i Seguretat Social. Estem per sobre del 50% quan el recomanable seria el 35%”.
‘Ara em trobo inversions que tenen més metres quadrats de paperassa que de superfície de l’obra’
Virgili constata que als seus inicis com a regidor del consistori, en 2003, “la llei et permetia fer una millora d’un carrer i ampliar-ho al del costat sense problemes. Demanaves tres pressupostos, es licitava i es concedia seguint la llei amb una tramitació àgil i amb molt poca paperassa. Ara em trobo inversions que tenen més metres quadrats de paperassa que de superfície de l’obra. Els tràmits són eterns”.
Control horari de la despesa
Altrament, el control de la despesa és tan intens a l’Ajuntament que enguany s’ha imposat un sistema de control horari de les despeses dels regidors, de manera que gràcies a un treball informàtic els regidors poden conèixer cada hora del dia el grau de despesa de la seva àrea.
D’altra banda, el consistori està encara pendent de rebre els 300.000 euros que han de venir de les aportacions de l’Estat, també important per equilibrar els comptes. “Donada la incertesa que provoquen aquestes aportacions, vam decidir no incloure-les al pressupost municipal com a ingrés previst. Vam optar per ser prudents”, ha detallat l’alcalde. Virgili confia que l’any que ve “es podrà tornar a la normalitat”.
Les inversions
El capítol d’inversions s’ha vist reduït per enguany, però també és cert que tancat fiscalment l’any 2023, s’han traspassat les inversions previstes i engegades, és a dir, les plurianuals, com la reforma de Cal Guivernau per convertir l’edifici en seu de la biblioteca municipal, la nova connexió de l’aigua de l’Ebre o els canvis de canonades d’aigua en diferents carrers.
Una de les prioritats és “la millora de la xarxa d’aigua i tenim la sort que la Generalitat ha entès el problema que patim i ens dóna certa flexibilitat, mentre que l’Agència Catalana de l’Aigua ens fa aportacions destacades (250.000 euros i una segona que és el traspàs d’una inversió que anava a Cal Guivernau cap a una de les fases de canvi de canonades d’aigua, que suma 100.000 euros més), tot per l’aprofitament de l’aigua que es malbarata per les pèrdues”.
Cal Guivernau
Les obres de Cal Guivernau segueixen aturades per exigències dels arqueòlegs i la partida de la Generalitat s’ha pogut reorientar ja que es permet fer-ho quan es tracta d’una tema tan sensible com és l’aigua. La partida procedia del Pla Únic d’Obres i Serveis (PUOiS), pla al que el consistori tornarà a optar quan es reprenguin les obres a Cal Guivernau. El mateix passa amb les ajudes de la Generalitat per la futura biblioteca, ajudes a les que va renunciar el consistori davant la paralització de les obres.
La part del lleó de les ajudes per la futura biblioteca, però, “està assegurada amb els fons europeusNext Generation“, recalca l’alcalde. L’Ajuntament està redefinint el projecte, per petició de la Generalitat, per no afectar les restes trobades. Un cop estigui fet “arrancaran les obres”.
Renovació de canonades d’aigua
D’altra banda, el consistori està acabant la renovació de les canonades d’aigua a la urbanització Berà Mar i a continuació afrontarà el nucli antic. Fins a finals d’any també es treballarà en una altra zona del nucli urbà: “Veurem aixecar carrers cada dia. Se que a la ciutadania no li agrada, però s’ha de fer”, alerta l’alcalde.
El monumental paraigües, presidint la plaça de la Vila. Foto: DiariTots21
Prades ha interpretat una simfonia de colors, de fantasia, d’alegria i de molta creativitat aquest diumenge. El dia central de la Festa de la Farigola ha desbordat en imaginació les obres fetes amb ganxet de les dones de la vila, agrupades en l’Associació de Dones Verge de l’Abellera. La fita més destacada, impressionant, ha estat observar un enorme paraigües muntat sobre un immens tronc al bell mig de la plaça de la Vila, paraigües fet amb peces de ganxet.
“Elles han estat nou mesos teixint un total de 96,5 quilòmetres de fil de cotó per realitzar un paraigües gegant de 12,5 metres de diàmetre i 7 d’alçada”, subratllava a DiariTots21 l’alcalde, Llorenç Torruella. “Avui és un dia d’alegria amb la satisfacció que tothom ha col.laborat en aquesta festa”, detallava.
El paraigües era replicat en format petit per una col.lecció de paraigües instal.lats als balcons de l’Ajuntament, mentre de la font mil.lenària sorgien flors bellament disposades i treballs de ganxet que simulaven la sortida de l’aigua. Els carrers, al seu torn, mostraven una gran riquesa de motius decoratius a modus de borrasses fetes de ganxet, com també nombroses façanes presentaven sorprenents decoracions. En un dels carrers la decoració era formada per bicicletes.
Ja a l’entrada de la vila vermella destacava poderosament una rèplica gegantina del famós quadre de Prades -titulat ‘Prades. El poble‘-, fet per Joan Miró, un pintor habitual a la vila, amb qui es reunia amb pintors com Ivo Pascual Rodés.
El segon dia de les celebracions arribava, doncs, diumenge, amb en el concurs de guardiment de façanes -en el jurat hi figurava també l’alcalde de Salou, Pere Granados-, el segon dia de mercat artesà i les degustacions de tisana a la plaça Major. A més d’aquestes activitats la jornada començava a les nou del matí amb el XIV Concurs de pintura ràpida i el VIII Concurs de pintura ràpida infantil. Mentre l’art feia la seva màgia pels carrers de Prades, a la plaça Major s’oferiren tallers infantils a partir de les 10 i amenització musical a partir del punt del migdia, amb la Five Cats Dixie Street Band.
El mural de la Pilarín Bayés
A més, Prades compta des d’aquest diumenge amb un mural que retrata la història i els elements característics del present, obra de la popular dibuixant Pilarín Bayés, que a la vegada ha creat un conte. Situat al carrer de Sant Martí, a tocar de la plaça de la Vila, està inspirat en les Muntanyes de Prades. L’artista osonenca i Eduard Juncosa signarien posteriorment al Castell l’Auca del Comtat les Muntanyes de Prades, que ella mateixa es va encarregar d’il·lustrar amb textos de Juncosa, i l’historiador feia el mateix amb el seu llibre ‘El privilegi fundacional del Comtat de les Muntanyes de Prades‘, un comtat del qual enguany se celebren els 700 anys de la seva creació.
L’últim acte especial arribava ja de tarda amb el lliurament dels premis dels concursos de pintura ràpida per adults i infantil, així com del concurs de guarniment de façanes. Un altre concurs obert a tots els visitants i veïns de Prades que passaren per la Festa de la Farigola era el concurs d’Instagram.
A continuació us oferim un recull d’imatges. Fotos: DiariTots21
Nomad Festival Xperience ha aterrat per primer cop al Baix Gaià davant la sorpresa dels seguidors del festival i dels residents del poble aquest 2024. Ha tingut lloc del 24 al 26 de maig i l’objectiu era celebrar tres jornades inoblidables amb propostes gastronòmiques i culturals com concerts, espectacles, jocs i foodtrucks dels millors restaurants nacionals. L’èxit ha acompanyat la celebració del festival, de manera que s’han superat les expectatives més optimistes.
Dues noies, durant el concert nocturn. Foto: Cedida
Espectaculars van ser els concerts de dissabte, dels que van ser testimoni DiariTots21, un dedicat a Bob Marley i el darrer, un esclatant tribut a Queen -per part del grup Bulsara-, que omplí el recinte per seguir les evolucions d’un grup català que toca talment com els originals. Tot el gran repertori de la banda britànica va sonar de manera gairebé mimètica per al gaudí d’uns seguidors extasiats, que anaven taral.lejant les cançons.
El grup Bulsara, rendint tribut a Queen. Foto: DiariTots21
Però no tot eren concerts. La Torre d’en Guiu, un amable i ampli parc verd a tocar del riu Gaià, esdevenia així l’escenari ideal perquè les famílies portessin la canalla per gaudir de jornades entre jocs, tallers, concerts i parades artesanals, amb el complement de les food trucks, que permetien restar-hi hores.
Nomad Festival Xperience va néixer el 2019 com una evolució i aposta de futur de l’esdeveniment itinerant Nomad Festival, amb ja nou anys d’experiència per diferents poblacions de Catalunya. La filosofia Nomad ofereix una fusió de música en viu, gastronomia, animació familiar i Market de marques independents, tot sempre en espais a l’aire lliure curosament decorats amb detalls de l’essència mediterrània i apostant també per utilitzar
materials reciclats, de sostenibilitat, proximitat i originalitat.
Imatge de l’escenari dels concerts la tarda de dissabte. Foto: DiariTots21
Una imatge de la Torre d’en Giu plena de gent. Foto: Cedida
Un dels estands situats a la Torre d’en Giu. Foto: Cedida
Il·lusió davant el primer Nomad a El Catllar
El soci fundador i CEO de Nomad Festival, Danni Vicente, destaca que “per nosaltres és una fita molt especial començar la temporada 2024 en un nou espai. A poques setmanes que arribin les nits d’estiu, des de l’organització i Ajuntament hem sigut capaços d’escollir unes dates i un espai que ha fet als residents i visitants viure per uns moments nits estivals amb amics i família. La nostra previsió no era superar els vuit mil assistents i menys fer sold out tal com va passar dissabte”.
Per part de Jordi Ruiz, alcalde del Catllar i a l’hora causant que Nomad Festival arribés al poble afirma que “de fa temps segueixo aquest esdeveniment itinerant i sabia que apropar aquest projecte al nostre poble era assolir dos objectius simultanis. El primer, oferir als residents que hi som tot l’any una opció d’oci de qualitat per totes les famílies. I en segon terme, seguidors del festival i veïns de poblacions veïnes coneguessin la nostra població per tal d’engrescar-los a tornar a venir durant l’any”
En propers dies l’Ajuntament del Catllar i Nomad Festival realitzaran una reunió de tancament d’aquesta edició i planificaran la propera.
Per part del Nomad Festival recordar que les properes dates més destaques i públiques son les del proper cap de setmana (31 al 02 de Juny) a Olot, Malgrat de Mar (5 al 7 de Juliol), Calonge (19 al 28 de Juliol) i Torredembarra (del 24 al 28 de Juliol) a Cal Bofill.
Imatge actual de la façana i dels treballs que s’hi estan fent. Foto: DiariTots21
L’icònic edifici modernista de Ca Domingo de L’Argilaga -un dels quatre nuclis de La Secuita– s’ha salvat de l’enfonsament total i la seva pèrdua. L’actuació de l’Ajuntament, adquirint primer l’edifici i actuant-hi per tal de consolidar-lo, ha evitat que es degradés encara més i permet que no acabi desapareixent. El segon capítol d’aquesta actuació queda per més endavant: decidir el seu ús.
L’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, ha afirmat a DiariTots21 que l’edifici, que presideix la plaça del mateix nom, s’havia ensorrat en el seu interior l’any 2018, “afectant els remats de disseny modernista de la part superior de les façanes”, a més de provocar esquerdes, visibles a primera vista, i altres pèrdues. “Després d’haver adquirit l’edifici a partir d’una donació feta pel propietari fa dos anys, hem procedit a col.locar una estructura de ferro per tal d’assegurar l’edifici i donar-li l’aspecte que tenia”, un esplendorós immoble modernista que sobresurt del nucli de L’Argilaga, continua explicant Roca. Les obres acabaran a finals d’aquest mes de maig.
Assegurada l’estructura tant exterior com interior amb grans columnes i bigues de ferro, es tracta ara de recuperar elements tan vistosos com les filigranes modernistes. Tot i la vistositat que encara ofereix l’edifici, el cert és que els elements modernistes, que el fan tan característic, no són originals de l’edifici, que és del segle XIX, i que va viure una reforma important amb el pas del temps, concretament a principis del segle XX, que és quan s’hi van implantar aquests elements.
Imatge dels treballs a la façana lateral. Foto: DiariTots21
L’alcalde relata que l’immoble era de la família Dalmau, els potentats de L’Argilaga durant força temps, però va arribar a tenir diferents usos: la Mancomunitat de Catalunya hi va erigir una escola fins l’any 1959. Durant la guerra havia estat la seu del sindicat CNT i posteriorment també fou un cinema.
‘Què s’hi farà? Tenim diverses propostes, però cal tocar de peus a terra’. Eudald Roca, alcalde de La Secuita
Al seu temps, la plaça i tot l’entorn dels edificis formava part de la propietat dels Dalmau fins que finalment va esdevenir una plaça pública. A l’interior de l’edifici es poden veure pintades de l’època de la guerra civil, la revolució i la dictadura, cridant a favor de la FAI, de la JONS o a favor dels requetés.
“Aquesta és l’aposta més important que fa l’Ajuntament per conservar el patrimoni”, subratlla Roca. El cost total de l’actuació suma 100.000 euros, dels quals 73.000 procedeixen de la Diputació de Tarragona.
Què s’hi farà a l’edifici? “Tenim diverses propostes, però cal tocar de peus a terra”, respon l’alcalde. En tot cas, en ser de titularitat municipal i ser patrimoni arquitectònic, sembla força evident que es destinarà a equipaments… culturals?
Cues per seguir la conferència de Néstor Marquès sobre la fascinació que provoca Roma. Foto: DiariTots21
La passió per la Tarraco romana i per Roma en general s’està tornant a desfermar en aquesta 26èna edició de Tarraco Viva, que encara la recta final, un any dedicat a un tema fascinant, com és la Mediterrània, bresol de cultures, de pensament, de creences i finalment, de la democràcia.
Repartit en diversos escenaris i amb els punts neuràlgics situats a l’espai tradicional del Camp de Mart, amb el gran afegit de les instal.lacions del Port de Tarragona, el públic està responent de manera espectacular a la variada oferta que s’hi mostra.
El festival romà de Tarragona, enfila l’últim cap de setmana d’activitats amb els jardins del Camp de Mart com a escenari principal del programa i amb grans entrades de públic en nombroses activitats: moltes conferències han penjat el cartell de ‘sould out’ durant aquest dies, i s’ha observat de nou que experts com Joaquín Ruiz de Arbulo o Néstor Marquès -autor recent d’una gran obra sobre la Roma de l’emperador Constantí, editada per Desperta Ferro-, arrastren veritables masses de públic.
El públic seguint la conferència de Ruiz de Arbulo. Foto: DiariTots21
No només l’escriptor valencià Santiago Posteguillo omple recintes, també el tudelà Ruiz de Arbulo és estimadíssim a la seva ciutat d’adopció, d’on des de fa 24 anys participa a Tarraco Viva amb conferències. La d’avui, centrada en August i l’aparell literari que li va donar suport, ha hagut de canviar d’escenari donat l’overbooking que hi havia, i passar a celebrar-se a l’Antiga Audiència -amb capacitat per a més de 200 persones- en comptes del lloc inicialment programat, els Serveis Territorial de Cultura de la Generalitat -amb capacitat per menys de 100 persones-. Ruiz de Arbulo porta dies omplint Tarraco Viva amb la seva conferència.
És la manera de relatar la història de Roma el que fa tan atractives les conferències de Ruiz de Arbulo, que sempre que pot fa comparacions amb l’actualitat, o narra episodis emotius com el fet que la tomba de Juli Cèsar -coneguda on es troba el lloc on va ser incinerat un cop mort- “rep cada dia de l’any un ram de flors fresques” d’algun anònim ciutadà. I han passat gairebé 2.100 anys des del seu assassinat.
Recreaió al Camp de Mart de la legió romana del segle IV dC. Foto: DiariTots21
El Mediterrani ha centrat la 26a edició amb el mar com a punt de trobada per a cultures, però també conflictes. El festival es reivindica com un referent internacional de divulgació històrica i científica entre el gran públic. “Com més coneixes un patrimoni, més te l’estimes. La divulgació deriva en més bona conservació i gestió del patrimoni, i si intervé la ciutadania, millor que millor”, ha afirmat a l’agència ACN el director del festival, Magí Seritjol.
Pendents del balanç d’aquesta edició, l’organització reconeix bones sensacions després de rebre més de 6.000 persones el cap de setmana passat.
Neus Baena, junt a Josep Sementé, Salvador Ferré -president del Consell Comarcal- i Paco Montoya, representant de Repsol. Foto: DiariTots21
La història de l’arriscat compromís portat a terme pels sacerdots i religiosos obrers i el seu entorn format per creients durant el franquisme a Tarragona no es perdrà en la memòria.
Un llibre, ‘Del nacionalcatolicisme a la democràcia. Món obrer, Església de base i antifranquisme a Tarragona (1951-1977)’, de la historiadora Neus Baena Gallardo, ha recollit a partir de desenes d’entrevistes i fons documentals el llegat de grups de persones, no massa nombroses a Tarragona, que es van enfrontar a l’església oficial, conservadora i avaladora del franquisme per lluitar a favor de canviar les condicions de vida dels obrers i per canviar el règim. L’obra que veu ara la llum va ser guanyadora del Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura de l’any 2019.
La presentació tenia lloc dimecres a la seu del Consell Comarcal del Tarragonès i anà a càrrec de Josep Sementé Moyà, activista social, que impartí una veritable lliçó magistral del context en què es va viure aquesta desigual batalla entre l’oficialitat franquista i els sacerdots, laïcs, laïques i monges de base, on ell també en seria protagonista, i que sovint arrastraria també a la Joventut Obrera Catòlica (JOC) i a l’Hermandad Obrera de Acción Católica (HOAC).
“Jo sóc obrerista. Jo sóc del partit de Jesucrist“, deixà dit l’alforgenc Josep Asens. El rotund contrast entre el missatge de l’Evangeli i el desinterès que mostrava l’església oficial per les pèssimes condicions de vida dels obrers va obrir els ulls a gent procedent de la mateixa església de manera que es van enfrontar per principis als seus tutors i al règim en general.
Ho explicava de manera dramàtica Sementé. “Als anys 40, Tarragona tenia 40.000 habitants, però als anys 60 n’eren 106.000 amb l’esclat dels barris obrers. Però l’interès de l’església era, en primer lloc, aixecar una església als barris de nova creació, i només algun capellà es procupava per les condicions materials dels treballadors, per l’estat dels carrers o per si hi havia clavegueram”.
Sementé, que titllà de “valent, útil i imprescindible” el llibre de Baena, situava un tall cronològic crucial en la mentalitat i l’actuació dels sacerdots i religiosos obrers a partir dels anys 60 gràcies al Concili Vaticà II, que suposà un alè d’aire fresc a l’església conservadora. “Molta gent es preguntà per què servia la fe” davant les condicions paupèrrimes de vida dels obrers. Començà aleshores la col.laboració amb els sindicats de classe, amb els organitzadors de manifestacions, assistint també a les mateixes, amb el risc de ser detinguts per la policia o de patir les purgues dins l’església, i ambdós fets s’acabarien produint. Sementé recordava també el papel cabdal de les dones, com ara les que formaren l’Institut de les Missioneres Seculars, amb seus a La Selva del Camp i Reus.
Aquest compromís profund, arriscat, “no tindrà, per desgràcia, continuïtat avui en dia”, concloïa amb aquest lament Sementé, que preguntava al públic, farcit de persones que van viure l’època i que apareixen al llibre, què en queda de tot allò. I és que “la lluita sindial i política contra el franquisne a les comarques de Tarragona no hauria reeeixit sense l’aportació dels creients”.
L’autora, Neus Baena, subratllava al seu torn “la lluita ètica, l’entrega total sense cap benefici personal” dels implicats en aquesta batalla desigual, de ments inquietes “plenes d’esperança, d’utopia i amb la ferma convicció que podrien canviar les coses en uns temps que eren foscos, uns temps que es vivien amb por, amb gent represaliada, amb el perill de perdre la vida, amb un enfrontament amb les estructures de l’església d’un grup de persones que es van posar al costat dels obrers”.
Foren persones com Miquel Barberà, Jaume Fernàndez -el primer capellà obrer de la diòcesi de Tarragona-, Josep Asens, Lluís Maria Moncunill, Teresa Feliu o Ricard Cabré, que afirmaria en el llibre: “No podem pensar només en el cel. És aquest món el que hem de canviar i al que hem de lluitar. Per tant, no podem passar-nos la vida somiant amb el cel o vivint en una espiritualitat desencarnada.
Un espai emblemàtic no només per a La Canonja sinó per al Camp de Tarragona, l’antic prostíbul sant Vicenç Ferrer, a peu de la N-340 i davant de la gran indústria química, comença a ser història. En un mes i mig hauran acabat els treballs de demolició de tota la zona, que inclou l’antic prostíbol i dues naus més.
Avui s’ha donat pas a l’enderroc de les façanes de l’edifici, previ treball de buidatge de l’interior fet dies enrere, que a la zona compta a més amb dues naus industrials, que també seran enderrocades per tal que l’Ajuntament ho destini al Centre de Descarbonització de la indústria química si finalment la Generalitat li dona el seu suport econòmic.
En anteriors pressupostos, la Generalitat preveia aportar cinc milions i mig d’euros per crear el Centre de Descarbonització, quantitat que havia d’inloure’s en els nous pressupostos, que mai es van aprovar. El total de la inversió suma 15 milions d’euros.
Es tracta d’un recinte de 7.500 metres quadrats que l’Ajuntament de La Canonja va adquirir per 1,5 milions d’euros i està enderrocant a través de la firma Carbonell Excavacions. El 80 per cent del material que serà demolit es reaprofitarà per a nous usos per tal de donar-li una nova vida. A més, de l’interior s’ha extret el fibrociment. “És bo reaprofitar tots els materias que surtin d’aquí ara que parlem de sostenibilitat”, ha detallat l’alcalde
L’alcalde, Roc Muñoz, ha comentat a la premsa en la vista d’obres realitzada aquest dimarts que la voluntat del consistori és la de crear el Centre de Descarbonització, però l’avantprojecte que cursà el consistori encara no ha tirat endavant per part de l’administració catalana. Les finques estan qualificades com a terciari i com a industrial, i passaran a ser requalificades com a equipaments públics. En cas que no tirés endavant el Centre de Descarbonització hi ha un pla B com a equipaments municipals.
“És un projecte molt potent i és necessari que la Generalitat l’assumeixi”, recalcava l’alcalde. Situaria encara més La Canonja com a epicentre de la química en un punt ben comunicat davant el polígon químic sud. Al temps, l’Ajuntament ha proposat a l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) es desplaci a aquest nou edifici, on gaudiria molt més espai que a l’actual seu de Tarragona.
Muñoz ha detallat que el Centre de Descarbonització comptaria amb un espai per a laboratoris, sales de conferències i administració, que complementarien les plantes pilot de descarbonització que funcionaran a la indústria química.
‘L’emplaçament és ideal i disposa de molta superfície, està situat davant la carretera nacional, davant de la indústria química i per on passarà el tren tramvia del Camp de Tarragona’. Roc Muñoz, alcalde de La Canonja
Muñoz considera que l’emplaçament “és ideal i disposa de molta superfície -l’avantprojecte municipal dibuixa 8.000 metres quadrats per al Centre de Descarbonització-, situat davant la carretera nacional, davant de la indústria química i per on passarà el tren tramvia del Camp de Tarragona“. Justament en aquest put hi ha prevista una parada.
El sant Vicenç Ferrer va ser un prostíbul molt conegut que a la vegada tenia un restaurant buffet on hi anava gent que no necessàriament usava el bordell. L’alcalde reconeixia que no estava vivint una sensació d’alleugiment am l’enderroc de l’edifici: “Tinc sentiments creuats. És un edifici que ha presidit l’entrada de La Canonja molts anys i realment el que volíem era treure’l d’aquí”.
Durant la pandèmia, el bordell va tancar i poc a poc es va anar desgradant. L’Ajuntament va adquirir aleshores la finca, però no per derribar-lo sinó per dedicar-lo a equipaments municipals, “però el mal estat de l’edifici feia recomanable tirar-lo a terra. Era la solució més senzilla”.
D’esquerra a dreta, Montse Salort, Josep Maria Mañé, Lurdes Malgrat i Marc Gerris. Foto: DiariTots21
Amb la satisfacció d’haver endegat un any dedicat al centenari de la benedicció de l’església del Sagrat Cor ple d’èxists, Vistabella encara la setena edició de la Primavera Musical amb una triple proposta musical, que clourà amb un espectacle on el temple que va construir Josep Maria Jujol en serà el gran protagonista.
La Primavera Musical tancarà a partir d’aquest dissabte la celebració del centenari, que tindrà elr emat final amb una exposició a l’octubre comandada pel director de l’Escola Superior d’Arquitectura de la URV i gran expert en jujol, Roger Miralles.
Aquesta setena edició estarà formada per tres muntatges musicals que es concentraran entre el 25 de maig i el 8 de juny. Un conjunt de concerts variats de música de cambra de petit format, íntims i de gran qualitat amb la participació de formacions com KamBrass Quintet, Judit Neddermann i diversos solistes de renom de la demarcació de Tarragona, que protagonitzaran l’espectacle final ubicats en difeents llocs de la façana de l’església.
La setena Primavera Musical a Vistabella dona continuïtat a la celebració del centenari de l’església del Sagrat Cor, que es va iniciar l’any passat amb sis concerts. La primera proposta arriba de la mà de KamBrass Quintet, un grup de joves músics emergents. Un conjunt de vent metall que oferirà ‘Bach to origins’.
Dos Bachs
La primera part del concert buscarà els orígens d’aquest tipus de formació amb una obra del compositor espanyol Isaac Albéniz. Tot seguit, dos Bachs pendran el relleu del concert. D’una banda, el conegut Johann Sebastian Bach amb el Preludi i fuga original per a orgue i, de l’altra, el trompista americà Jan Bach amb ‘Rounds and Dances’, formada per cinc moviments de diferents estils. També s’hi podran escoltar peces de W. Lutoslawski i Enrique Granados. Un quintet format pels trompetistes Guillem Cardona Zaera i Joan Pàmies Magrané, Maria Servera Monserrat a la trompa, Xavier Gil Batet al trombó i el tuba Oriol Reverter Curto. El concert serà dissabte 25 de maig a les 20.30 h.
Judit Neddermann
L’1 de juny Judit Neddermann farà parada a Vistabella amb el seu cinquè disc: ‘LAR’. Una proposta que es mou entre el folklore ibèric i la música brasilera, estils que sempre han format part de la trajectòria de l’artista. ‘LAR’ és un disc en el qual Neddermann torna a casa, honra les arrels, s’envolta de músics estimats i crea cançons que busquen l’amor, la pau, la celebració i la llum. Un treball on es mostra sense impostures, de manera natural, amb la seva veu com a peça essencial. Un concert molt íntim, a duet amb el guitarrista Pau Figueres, qui juntament amb Arnau Figueres també ha coproduït el disc. La cita serà a les 20.30 h.
El concert de cloenda
El punt final de la celebració del centenari es viurà el 8 de juny a les 22 h. Una proposta que es gaudirà des de l’exterior de l’església, amb la seva arquitectura com a protagonista de la nit.
‘Tot ple d’art, temple d’amor, joieta d’or’ serà un espectacle musical, visual i poètic que comptarà amb la participació de diversos músics. Entre ells, hi haurà les sopranos Mireia Tarragó i Clara Brunet, el tenor Roger Padullés, el pianista Bruno Anguera, la violinista Marta Cardona, el conjunt ‘Txek’ format per Nando Taló i Siscu Aguilera, així com Pau Puig a la dolçaina i també la participació de KamBrass Quintet.
Un muntatge que farà valdre els orígens del temple: una església pensada per al poble i construïda amb l’ajuda de tots els veïns. D’aquesta manera, la música connectarà l’espectador amb la terra i el camp. També s’hi podran escoltar composicions d’època modernista i músiques de caràcter religiós. Tot plegat, estructurat sota el guió del cineasta Marc Barceló.
Per la seva banda, el director musical Marc Guerris ha destacat que “aquesta setena edició ens fa molta il·lusió perquè tanca la nostra participació al centenari de l’església i demostra, una vegada més, que el cicle musical està consolidat”. A la vegada, el regidor de Cultura de l’Ajuntament de la Secuita, Josep Maria Mañé, ha explicat que “fins al moment, les activitats relacionades amb el centenari del temple ens han portat nous visitants a Vistabella i esperem que aquesta joia modernista cada vegada sigui més coneguda”.
Venda d’entrades
Les entrades es podran adquirir a través del web del cicle www.primaveramusicalvistabella.com. L’entrada de cada concert tindrà un cost de 15 euros. També es podrà adquirir un abonament de 3 concerts, al preu de 38 euros.
Altres activitats: accions teatrals, visites guiades, exposicions
Amb motiu del centenari de la construcció de l’església, també s’han posat en marxa altres activitats culturals. D’una banda, fins a finals d’any i un diumenge al mes, el temple acollirà l’acció teatralitzada ‘Al cor de Vistabella’, a les 12 h.
Un viatge en el temps a través del qual la sagristana del temple i una altra veïna conviden a descobrir com l’arquitecte Jujol va construir íntegrament el temple, l’únic a tot Catalunya. Una església creada amb l’ajuda de tots els veïns del poble i amb infinitat de materials reciclats. Una experiència que permetrà descobrir les pintures originals i elements ornamentals fets amb materials de la vida quotidiana. L’entrada té un preu de 15 euros i es pot reservar a través del compte @visitvistabella. Els menors de 8 anys tenen entrada gratuïta.
Visites guiades
D’altra banda, Camins Km0 ofereix visites guiades per a tot aquell que vulgui descobrir l’obra de Josep Maria Jujol. Per reservar, cal contactar amb @camins_km0 .
A la tardor, també es posarà en marxa l’exposició ‘L’obra de Jujol a Vistabella’, a l’interior de l’església. Una mostra que reunirà fotografies, documents i maquetes sobre com l’arquitecte Josep Maria Jujol va idear i crear l’església del Sagrat Cor.
D’esquerra a dreta, Mercè Rovira, Anna M. Bofarull i Cris Gambín, envoltades d’antics projectors al Museu del Cinema de Vilallonga. Foto: DiariTots21
Jornada de reivindicació de la igualtat de home-dona en el món del cinema amb la presència de tres destacades representants del setè art a Tarragona: la directora Anna M. Bofarull, l’actriu Mercè Rovira i la codirectora del FIC-CAT i realitzadora àudiovisual Cris Gambín. Les tres van alçar la veu des de Vilallonga del Camp per posar damunt la taula la llosa que ha de suportar la dona per accedir a un circuit ja de per sí complicat.
La sala de cinema de Vilallonga celebra enguany el seu 60è aniversari amb un conjunt d’actes, el segon dels quals era la taula rodona ‘Dona i cinema’, que tenia lloc aquest divendres i que reunia les tres ponents, sota la moderació de Jordi Sardiña. S’hi exposarien dades contundents de la disparitat home-dona, com que al sector només el 17 per cent són dones. Especialment significatiu és que en càrrecs de direcció -de films, de fotografia, de producció- es troben molt poques dones. En canvi, en les tasques tradicionalment adjudicades a la dona, com maquillatge o vestuari, sí que abunden.
Els rols segueixen perpetuant-se tot i que com deia Mercè Rovira, s’està produint un increment de la presència de la dona, ajudat també per la normativa que atorga més puntuació a les produccions amb dones. Tot i això, la realitat segueix sent, com deia Anna Bofarull, “que les dones ens hem d’esforçar molt més per demostrar la nostra valua”. Bofarull encertava amb una frase contundent: “Reclamo el dret de les dones a fer pel.lícules mediocres, com fan els homes”. El dia que això passi la situació estarà més normalitzada.
Organitzadors i ponents, en acabar la taula rodona. Foto: DiariTots21
La discriminació persistent es mostra en infinitat de situacions. La mateixa Cris Gambín va estudiar Periodisme “i mai vaig veure com una opció estudiar Cinema perquè no hi havia referents”, com Isabel Coixet, Carla Simon, Clara Roquet o Elena Martín. Casos habituals són negar pressupostos a pel.lícules perquè són dirigides per dones o el fet que les dones dirigeixen drames o comèdies, però no films de terror, ciència ficció o altres gèneres. Gambín subratllava al respecte: “Quan tinguem dones dirigint pel.lícules de tots els gèneres aleshores estarem en una bona situació”.
L’empenta de la dona els darrers anys -amb premis Gaudí, Goya o a la Berlinale– ha provocat també cert malestar amb homes que es veuen desplaçats i no entenen “que el món està canviant i nosaltres no hem de demanar perdó per haver posat la poteta en aquest sector”, en paraules d’Anna Bofarull. Cris Gambín terciava: “Qui ho veu com un problema és potser perquè veu que hi ha un talent femení que li pot prendre la feina. A les dones ens costa moltíssim disposar de la primera oportunitat”. La taula rodona abordaria més temes, com la difícil conciliació familar. “Normalitat i paritat” fou la reclamació final.
Presentaren l’acte dues dones: la presidenta del Centre Recreatiu -entitat on hi ha el cinema de Vilallonga-, Carme Bargalló, i la tresorera de l’Associació de Dones, Elisa Camps.
Josep Maria Vallès, mostrant un antic projector. Foto: DiariTots21
La jornada viuria un colofó brillant amb una visita guiada al Museu del Cinema de Vilallonga de la mà del seu creador, Josep Maria Vallès, un portent de coneixements sobre el sector. Anna M. Bofarull, Mercè Rovira i Cris Gambín contemplarien astorades la col.lecció de projectors antics, cartells originals de pel.lícules històriques o documents de la censura franquista mentre la sala del cinema annexa -considerada pel director tarragoní Jesús Monllaó com la que ofereix el millor so i àudio de la província- emetia el film ‘Ooh, la la’.
Un moment de la volada d’estels. Foto: DiariTots21
Estels sobrevolant la platja. Foto: DairiTots21
L’Hospitalet de l’Infant ha convertit el vent en un aliat i ha desplegat 300 estels al cel de la platja en la primera edició d’una original iniciativa municipal: el Festival del Vent. Paradoxes de la vida, avui feia poc vent i les grans construcions, de fins a 18 metres de llargada -com era el cas d’un enorme ós de color carabassa- no han pogut desplegar-se. Però d’altres, sí, per al gaudí del nombrós públic reunit.
Ha estat indiscutiblement el dia de les famílies, que aprofitaven el festival, amb epicentre a la plaça del Coll de Balaguer, per apuntar la mainada a fer tallers per confegir-se els seus propis estels. Ha quedat clar en la diada d’avui que el dels estels és tot un món amb particularitats per a cada tipus d’estel, i amb seguidors que tenen un ampli coneixement del règim dels vents i com afrontar-los per treure’n el millor rendiment.
Ho explicava Víctor López, president del Barcelona Estels Club, l’entitat que s’ha encarregat de portar fins a 32 estelers per fer volar els seus aparells i mostrar a la ciutadania com es condueixen aquests artilugis: “Cada model d’estel s’adequa a un règim de vent diferent. No tots els estels poden volar amb la mateixa intensitat de vent”.
N’hi de formes triangulars amb cua, rectangulars amb una apertura o gegantins, com l’ós de 18 metres, a qui li entra el vent per la boca. “Cadascun necessita un tipus de vent diferent per poder enlairar-se”, deia López. La clau no són les formes que presenten, sinó “la matèria primera. Un estel molt gran no usa varetes, sinó que és tubular i per tant emmagatzema el vent, de manera que un estel petit pot no volar i aquest, sí”.
Cal saber de tècnica per usar els estels, però també conèixer els tipus de vent que et trobes. López relatava que fins i tot contemplant com es mou una gavina, com bat les ales, es pot saber el règim de vents que hi ha i usar un estel o un altre.
La tècnica comença per “posar-se d’esquenes al vent, subjectar amb una mà el comandament i amb l’altra, el fil per evitar que se t’escapi l’estel. I encabat, conèixer la meteorologia, la topografia i algunes coses més. Tot això ja és més complex”. Amb un manòmetre a la mà es pot saber si determinats estels poden volar o no i és habitual avortar enlairaments si no bufa prou vent. El lloc més difícil per fer-los volar no és la platja, sinó la muntanya, pels vents forts i canviants que hi ha.
Entre els tallers n’hi havia per a fabricar fins a 300 estels de sis models existents per a infants principiants. Tot i que associem estels amb mainada, gent de totes les edats practiquen aquest hobby, i la tradició sol passar de pares a fills.
Entre els que s’han atrevit a usar un estel hi havia la regidora de Turisme, Elidia López: “Que fàcil que resulta!”, comentava a DiariTots21. El cert és que li havien deixat un model molt estable que feia anar a no massa alçada. La regidora es mostrava molt satisfeta de la gent que estava responent al Festival, donat que sempre suposa un risc per a l’organització afrontar un nou repte. Especialment concorreguts han estat els tallers, destacava la regidora: “És un goig que la canalla pugui construir-se un estel i al moment fer-lo volar”.
D’altra banda, la regidora subratllava que el Festival suposa “donar-li un valor al municipi en allò tan característic que té com és el vent, presentant-lo de manera positiva. Es tracta que la gent conegui que tenim una destinació on es pot venir a fer volar estels”. A més a més, suposa un al.licient per als sectors professionals del municipi en atreure força gent fora de la temporada turística. Caldrà valorar ara si en properes edicions l’Ajuntament aposta per ampliar el Festival a dos dies en comptes d’un.
A mesura que anava passant el matí, la plaça del Coll de Balaguer anava omplit-se de famílies amb canalla petita, que a més de practicar la construcció d’un estel podien contemplar un jardí eòlic, que cuidava Joan Faure. Es tractava d’un espai a la sorra on els estels estaven clavats i feien un petit moviment amb els cops de vent, un lloc simpement decoratiu. Un altre punt atractiu d’una festa que ha sorprès la concurrència.
El brindis inaugural de la nova fira gastronòmica. Foto: DiariTots21
El Parc del Pescador ha estrenat aquesta tarda de divendres la primera edició de la Romesco Food & Drink, una nova iniciativa liderada per l’Associació d’Empresaris de l’Hosteleria de Cambrils (AEHC) amb el suport de l’Ajuntament. Un brindis de les autoritats i organitzadors ha obert un cap de setmana ple de gastonomia local i begudes diverses en un marc irrepetible.
S’han encarregat d’obrir el foc l’alcalde, Alfredo Clúa; la regidora de Turisme, Camí Mendoza, i el representant de AEHC, Xavier Martí. Com deia l’alcalde, “els ingredients del romesco uneixen agricultura, pesca i restauració”, tres eixos molt cambrilencs d’una població que en paraules de Martí “és més que la capital gastronòmica de la Costa Daurada“. El romesco és, en paraules de Camí Mendoza, un plat “molt cambrilenc, amb ingredients de la mar i de la terra”.
La mostra Romesco Food & Drinks és un projecte personal de la junta i de l’associació, inspirat en el model d’èxit de la Fira del Vi. Compta amb 12 estands de restaurants cambrilencs que ofereixen fins diumenge degustacions creatives del tradicional plat del romesco, platillos i tapes variades amb salsa de romesco, i 12 paradetes més de diferents empreses de cerveses artesanes cambrilenques i catalanes, corpinnats, i caves del territori.
Durant els tres dies de fira, els i les visitants també poden gaudir de demostracions de cuina tradicional i tastos de cerveses artesanes i caves, una programació lúdica de música en directe, havaneres i rom cremat dels pescadors cambrilencs, una mostra d’artesans, un espai VIP per a gent gran, i activitats infantils i familiars, entre altres. A més, el dissabte 18 de maig, el xef Arnau Bosch impartirà una MasterClass per a nens d’entre 7 i 12 anys a la zona de la barca, amb la col·laboració de la Confraria de Pescadors de Cambrils.
D’esquerra a dreta, Àngel Xifré, Mariàngels Fondevila i Xavier Marcos. Foto: DiariTots21
No podia ser en un altre lloc que als Pallaresos on es donava inici, el dimecres, 15 de maig, als actes de celebració dels 75 anys de la mort de l’arquitecte i artista tarragoní Josep Maria Jujol, commemoració que el Departament de Cultura de la Generalitat ha organitzat i que comptarà amb un seguit d’activitats que s’aniran coneixent.
Per què als Pallaresos? Perquè l’Ajuntament ha convertit el municipi en un imant del poder evocador del gran artista i arquitecte, població on enguany tindrà lloc la celebració de les IV Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, que cada any atreuen unes 6.000 persones en un cap de setmana del mes de novembre que clou un mes de conferències modernistes.
Logotip dels 75 anys de la mort de Jujol
L’1 de maig del 1949 va morir l’arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor català Josep Maria Jujol, autor que trascendeix el Modernismel. La commemoració inclou un cartell riquíssim d’activitats als municipis jujolians i la confecció d’un logotip. Al llarg de tot el 2024 es duran a terme actes als municipis que compten amb l’empremta de Jujol a les comarques de Tarragona que es poden consultar a la web dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona: https://tuit.cat/BVY1P
Una conferència magistral, titulada “Jujol, un llegat fèrtil”, pronunciada per Mariàngels Fondevila, doctora per la Universitat de Barcelona i conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va donar el tret de sortida, aquest dimecres a la tarda, als actes dels 75 anys de la mort de l’arquitecte català. L’acte va comptar amb la presència del delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, Àngel Xifré; la directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lurdes Malgrat, i l’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos.
Aquest tenia lloc al Centre Jujol. Els Pallaresos és una de les localitats del Camp de Tarragona que compten amb part de les obres més destacades de l’arquitecte. També tenen obra Bràfim, Constantí, Creixell, Montferri, Renau, Roda de Berà, Vistabella, Tarragona, Vallmoll, El Vendrell o Vimbodí i Poblet.
Totes aquestes poblacions conformen un corpus que permet parlar de la petjada de Jujol en terres tarragonines, un llegat molt lligat al territori i als ciutadans que –coincidint amb aquesta efemèride‑ es vol destacar i que s’agrupa en un programa que queda recollit en el logotip corporatiu de l’efemèride, produït per la Generalitat de Catalunya.
Jujol, un llegat fèrtil
No és una coincidència que el títol de la conferència de Mariàngels Fondevila hagi estat el triat, perquè Jujol destaca per ser el mestre del modernisme rural, en contraposició al modernisme urbà.
El modernisme s’inspira en la natura i l’art de Jujol també es va inspirar en els colors i els paisatges agrícoles del Camp de Tarragona, on tenia les arrels emocionals i familiars. Una zona també fèrtil en esglésies, ermites, fonts o masos on es barregen materials de proximitat, misticisme, i formes orgàniques impossibles de classificar.
Jujol crea un llenguatge propi, fet a mida de les necessitats dels pobles rurals on treballava, adequant les obres a les collites, a la climatologia, als colors i als materials del Camp. Les seves obres floreixen fèrtilment davant d’unes vinyes, en una clariana d’un pinar, o naveguen per sobre la mar a tocar del balcó del Mediterrani.
Mariàngels Fondevila, durant la conferència. Foto: Francesc Sech
Mariàngels Fondevila, conferenciant
La conferenciant subratllà la gran estima i entusiasme que Jujol provocà en Gaudí ja des dels inicis en què va començar a treballar pel geni de Reus i feu un repàs al reconeixement i la influència que amb el pas del temps ha tingut i té Jujol entre els grans arquitectes, com Oriol Bohigas -en certa manera, el seu descobridor-, Josep Llinàs, o artistes com Tàpias o Perejaume.
Gràcies a una exposició que el MNAC va celebrar en 2002, començà a rebre donacions i dacions de mobiliari, tapissos o làmpedes de Jujol i així és com disposa actualment d’un fons de l’aquitecte i artista que és referent arreu.
L’acte fou presentat pel delegat de la Generalitat, al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, i tancat per l’alcalde, Xavier Marcos, que subratllà especialment “l’esforç que fem els petits municipis jujolians per posar en valor la seva obra malgrat els minsos recursos de què disposem”.
Voluntaris i nens allotjats, inaugurant l’ampliació de Dreams Village. Foto: DiariTots21
PortAventura World ha inaugurat avui el somni més emblemàtic i social del complex, el Dreams Village. Quatre nous habitatges se sumen als sis ja existents des de 2019, un paquet destinat als nens que han patit o pateixen malalties greus, acompanyats de les seves famílies, una experiència de sis dies d’allotjament gratuït que ja ha rebut 400 famílies i ha acollit fins ara un miler.
De la mà de la Fundació PortAventura que presideix Ramon Marsal, i amb el suport de diverses empreses -com la Fundació La Caixa o Transgourmet Ibérica, avui presents-, PortAventura fa realitat la felicitat de nens i nenes que pateixen malalties, alguns cops cròniques, i que aconsegueixen treure-se-les del cap almenys durant uns dies de felicitat i a més fer-ho en companyia d’altres nens que també pateixen o han patit malalties greus.
Helena, amb la seva mare -a la dreta de la imatge- i la seva tieta, davant un dels apartaments. Foto: DiariTots21
Famílies com la de la nena Helena Philomene Dahzogbo Yehouenou van poder gaudir dels sis dies d’estada, on la jove Helena va poder participar no només de les atraccions del parc -“he pujat a totes elles”, deia cofoïa-, sinó també relacionar-se amb nens i nenes, fent noves amistats ,”amics amb els que he seguit veient-me”. “Va ser la setmana més feliç de la meva vida des que em van diagnosticar la malaltia”, concloïa l’Helena.
Interior d’un dels apartaments, amb amplis espais pensats per a persones discapacitades. Foto: DiariTots21
Es tracta principament de nens i nenes que pateixen malalties oncològiques o de transtorn alimentari. El projecte va començar quan es va observar que quan els nens ingressats als hospitals milloraven molt en rebre la vista de les populars mascotes de PortAventura.
El president de PortAventura, Arturo Mas-Sardà, celebrava la inauguració, “un pas molt significatiu en el nostre compromís amb aquest projecte”. La inauguració “marca una fita important en la història de la nostra fundació”, revelava, “un exemple de com les companyies podem ajudar a transformar l’entorn”. PortAventura “vol dmostrar el nostre compromís social amb les famílies. Aquest projecte té un gran potencial d’impacte en els nens i a les seves famílies”, concloïa.
Ramon Marsal, president de la Fundació PortAventura, agraïa a tots la seva presència a l’acte i recordava: “Esperem seguir amb il.lusió i ganes per poder donar emocions i atorgar una estabilitat a les famílies, que tant ho necessiten”. Posteriorment, s’ha emocionat en recordar a la premsa els moments més emotius viscuts amb els nenes i les seves famílies: “Tots els moments són emocionants, cada dia, en cada moment es produeixen”, deia amb dificultat.
Marsal ha afirmat també: “Estem molt orgullosos de presentar l’ampliació del PortAventura Dreams Village. Des de la seva creació el 2019 hem contribuït en la recuperació d’un miler d’infants i les seves famílies i amb les quatre noves cases que presentem vam rebre centenars de famílies més. L’ampliació era una prioritat absoluta, i estem molt feliços de veure-la materialitzada”.
Així mateix, el president ha volgut traslladar el seu agraïment a les entitats col·laboradores en aquesta segona fase del projecte, Transgourmet i la Fundació “la Caixa” ja que, “sense la seva inestimable aportació i el seu suport incondicional, PortAventura Dreams Village i tot el que representa no podria seguir creixent”.
Per a desenvolupar aquesta iniciativa, Fundació PortAventura es recolza en una xarxa de col·laboradors: empreses privades, altres fundacions i, principalment, hospitals. Hospitals maternoinfantils de referència a Espanya com l’Hospital Infantil Universitari Nen Jesús de Madrid, l’Hospital Sant Joan de Déu i l’Hospital Vall d’ Hebron. Un estudi universitari ja ha demostrat els beneficis d’aquesta iniciativa nascuda al Camp de Tarragona.
El programa posa sobre la taula la importància del benestar emocional en la lluita contra una malaltia i brindar suport i motivació a les famílies. La Doctora Annabella García Morán, psicòloga clínica de l’Hospital Vall d’Hebron, responsable de la coordinació i contacte amb les famílies i investigadora del grup de psiquiatria, salut mental i adiccions del VHIR, ha apuntat durant l’acte que “un comitè mèdic format per psicòlegs i treballadors socials selecciona aquelles famílies que mostrin una major necessitat d’una recuperació psicoemocional intensa. A més, abans de la seva arribada al village, un equip treballa amb els infants per definir els objectius psicològics de l’estada. El nostre propòsit és fer que Dreams contribueixi de manera significativa a la seva recuperació, emprant l’oci com una poderosa eina terapèutica”.
Imatge d’un dels espectacles de carrer de l’edició d’enguany de Trapezi. Foto: Cedida
Prova superada. El segon any de la direcció artística del Trapezi, formada per Cristina Cazorla i Alba Sarruate, ha passat amb nota l’examen. L’avalen no només les xifres -l’examen inevitable per a qualsevol balanç-, sinó el nivell de les propostes ofertes, la recuperació d’espais emblemàtics, l’impacte que ha tingut entre els professionals que venien a pescar noves companyies -300 professionals s’han acostat a Reus– o el fet de tancar l’edició el dissabte perquè el diumenge hi havia eleccions.
Tot ha semblat aliniar-se. Fins i tot la pastisseria Padreny ha creat la galeta de l’elefant. I també positiva ha estat la bona acollida de les jornades professionals, que permeten donar a conèixer les produccions i crear un mercat de circ durant tot l’any.
Posant xifres a l’edició número 28 del Trapezi, direm que unes 40.000 persones han desfilat per algun dels 46 espectacles oferts durant quatre dies i amb ocupacions elevades -17 ‘sold outs’, per exemple-. Es tracta de números similars als de l’any passat, segons ha apuntat l’organització aquest dilluns en la roda de premsa de balanç final.
Els impulsors han destacat l’alta ocupació en les 69 representacions dels 46 espectacles previstos, on han actuat 212 artistes. En concret, en un 90% dels casos que calia pagar entrada, s’han esgotat; mentre que en la resta s’ha superat el 90% de l’aforament.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, dibuixava un “balanç molt positiu” de l’edició d’enguany, amb la ciutat “plena de gent” i que ha posat en valor “l’enllaç entre la cultura i la promoció” del municipi.
Exultants es mostraven les codirectores artístiques de la fira, Cristina Cazorla i Alba Sarruate, que insistien en la importància de la col.laboració de molta gent per assolir l’èxit, que “ha arribat després que Trapezi superés la crisi i la pandèmia”. I han detallat exemples de directors artístics de grans recintes espanyols que consideraven “aquesta com la millor edició de la Fira del Circ” i han començat a interessar-se per contractar espectacles de circ en recintes tancats i habituats només al teatre.
Detalls exitosos han estat també repartir la programació per la ciutat i posar-la en una franja horària similar, de manera que ha permès que molta més gent hagi pogut veure els espectacle més còmodament. O bé el retorn del Cabaret, la producció de Trapezi on han actuat grans artistes com Ricky, El profesor de tenis, Xana i Dieguito, Duo Laiaiona, Marta Bolibar, Doble Mandoble, Trocos Lucos i Roc Sala Trio. La carpa de la Plaça Antón Borrell ha acollit l’espectacle durant dijous, divendres i dissabte esgotant les entrades dels tres dies.
Parlar del suïcidi
Especialment interessant ha estat que el Trapezi ’24 ha proposat temàtiques socials dures i punyents, en línia amb el camp innovador que es va buscant any rere any. El regidor de Cultura de Reus, Daniel Recasens, que ja havia indicat a DiariTots21 l’elevadíssim grau d’exigència del públic reusenc, ha subratllat que aquestes propostes, “més enllà del valor del lleure”, també expliquen diferents situacions de la vida “a través de l’humor i l’absurd”. “Hem parlat del suïcidi, la maternitat o la salut mental veient espectacles i passant-nos-ho bé, però també fent-nos pensar”, ha apuntat. Finalment, Sarraute ha revelat que de cara l’any que ve ja tenen companyies que volen ser a Reus per estrenar les seves creacions.
Parlàvem de la presència de professionals del sector. Doncs bé, com cada any, la Fira Trapezi ha organitzat un punt de trobada del sector per tal d’afavorir vincles i complicitats entre professionals i entitats del món del circ, promoure el treball artístic, presentar creacions actuals i proposar possibles col·laboracions.
Les activitats més destacables han estat la trobada entre programadors i artistes en taules de presentació de projectes i converses i el showcase, on s’han mostrat fragments de peces en creació per tal de despertar l’interès de les persones programadores en espectacles futurs. Per dur a terme aquestes jornades s’ha col·laborat estretament amb APCC, CircoRed i COFAE.
Aquesta edició, les jornades professionals “Trapezi Pro Catalan Arts” s’han desenvolupat en format presencial els dies 8, 9 i 10 de maig acollint a 306 professionals del circ que s’han reunit al Trapezi.
El cap de llista del PSC, Salvador Illa, i els dirigents del PSC en una compareixença després de guanyar les eleccions. Foto: Jordi Borràs
Amb el 99% dels vots, escrutats el PSC ha guanyat de manera clara les eleccions autonòmiques d’aquest 12 de maig, amb 42 diputats -9 més que en 2021- en les que Junts+ ha quedat situat en segona posició, passant de 32 a 35 diputats i vencent el seu rival d‘ERC, queha patit una davallada històrica, passant de 33 a 20 diputats. Per primer cop, el PSC guanya en vots i diputats i per primer cop en una dècada no hi ha majoria absoluta independentista.
L’independentisme no suma (59 diputats o 61 si se suma Aliança Catalana), mentre que un tripartit d’esquerres està fregant la majoria absoluta, amb 68 diputats. Una segona opció de govern és la suma de PSC i Junts+. La majoria absoluta es troba en 68 diputats.
El PPC, al seu torn, ha obtingut un extraordinari resultat, passant de 3 a 15 diputats, mentre el seu gran rival a la dreta, Vox, ha assolit també un bon resultat, mantenint els 11 diputats. L’independentisme d’esquerra també viu un càstig amb la CUP, que ha passat de 9 a 4, mentre Comuns Sumar ha baixat de 8 a 6 escons. Aliança Catalana entra amb dos diputats.
Coneguts els resultats, el cap de llista del PSC a les eleccions catalanes, Salvador Illa, s’ha postulat per “liderar la nova etapa” que creu que enceta Catalunya després dels resultats dels comicis. Arran de la clara victòria dels socialistes, Illa ha anunciat que pretén presentar-se a la investidura per ser president de la Generalitat un cop es constitueixi la Mesa del Parlament, però no ha aclarit quins suports voldrà buscar.
El socialista ha celebrat els bons resultats del PSC, que per primer cop en 45 anys ha guanyat les eleccions tant en vots com en escons. Segons Illa, un dels factors que ha influït en la victòria són les polítiques del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a l’Estat.
El PSC ha guanyat les eleccions autonòmiques a la ciutat de Tarragona aconseguint passar d’un 24,49% dels vots a un 28,02%, amb prop de 3.000 vots més, amb un 97% dels vots escrutats.
En segon lloc s’ha situat el PPC, amb un 17,75% dels vots i 3.500 vots més, un creixement espectacular de més de 10 punts. Junts+ resta en tercera posició, amb un 15,69% dels vots. El segueix ERC, que passa del 18,92% al 12,43. Vox es col.loca en cinquè lloc amb un 11,46% dels vots, similar al de 2021, i Comuns Sumar arriba al 4,53%, el que es tradueix en una baixada d’1,34%. La CUP també baixa percentatge fins al 3,75% i Aliança Catalana obté un 2,48%.
En diverses poblacions del Camp de Tarragona els tres primerss llocs han estat per als partits no independentistes: PSC, PPC i Vox.
A Vila-seca, amb el 100% escrutat, el PSC ha assolit el primer lloc amb el 31,05% dels vots. Segon ha estat Vox, amb el 18,93%i tercer, el PPC, amb el 15,95%. El primer partit independentista és Junts+, amb l’11,05%, sefguit d’ERC.
A La Canonja, el PSC ha quedat primer amb el 38,42% dels vots, seguit de Vox, amb el 15,41% i en tercer lloc el PPC, amb el 13,50% dels vots.
A Salou, la relació és PSC, PPC i Vox als tres primers llocs. El PSC ha assolit el 28,60% dels vots, per 20,09% el PPC i 16,94% Vox.
A Constantí, l’escrutini encara no ha acabat al moment de fer aqeusta crònica.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
