Vídeo: Els estels envaeixen el cel de l’Hospitalet de l’Infant

🔊 Escoltar la notícia

L’Hospitalet de l’Infant ha convertit el vent en un aliat i ha desplegat 300 estels al cel de la platja en la primera edició d’una original iniciativa municipal: el Festival del Vent. Paradoxes de la vida, avui feia poc vent i les grans construcions, de fins a 18 metres de llargada -com era el cas d’un enorme ós de color carabassa- no han pogut desplegar-se. Però d’altres, sí, per al gaudí del nombrós públic reunit.

Ha estat indiscutiblement el dia de les famílies, que aprofitaven el festival, amb epicentre a la plaça del Coll de Balaguer, per apuntar la mainada a fer tallers per confegir-se els seus propis estels. Ha quedat clar en la diada d’avui que el dels estels és tot un món amb particularitats per a cada tipus d’estel, i amb seguidors que tenen un ampli coneixement del règim dels vents i com afrontar-los per treure’n el millor rendiment.

Ho explicava Víctor López, president del Barcelona Estels Club, l’entitat que s’ha encarregat de portar fins a 32 estelers per fer volar els seus aparells i mostrar a la ciutadania com es condueixen aquests artilugis: “Cada model d’estel s’adequa a un règim de vent diferent. No tots els estels poden volar amb la mateixa intensitat de vent”.

N’hi de formes triangulars amb cua, rectangulars amb una apertura o gegantins, com l’ós de 18 metres, a qui li entra el vent per la boca. “Cadascun necessita un tipus de vent diferent per poder enlairar-se”, deia López. La clau no són les formes que presenten, sinó “la matèria primera. Un estel molt gran no usa varetes, sinó que és tubular i per tant emmagatzema el vent, de manera que un estel petit pot no volar i aquest, sí”.

Cal saber de tècnica per usar els estels, però també conèixer els tipus de vent que et trobes. López relatava que fins i tot contemplant com es mou una gavina, com bat les ales, es pot saber el règim de vents que hi ha i usar un estel o un altre.

La tècnica comença per “posar-se d’esquenes al vent, subjectar amb una mà el comandament i amb l’altra, el fil per evitar que se t’escapi l’estel. I encabat, conèixer la meteorologia, la topografia i algunes coses més. Tot això ja és més complex”. Amb un manòmetre a la mà es pot saber si determinats estels poden volar o no i és habitual avortar enlairaments si no bufa prou vent. El lloc més difícil per fer-los volar no és la platja, sinó la muntanya, pels vents forts i canviants que hi ha.

Entre els tallers n’hi havia per a fabricar fins a 300 estels de sis models existents per a infants principiants. Tot i que associem estels amb mainada, gent de totes les edats practiquen aquest hobby, i la tradició sol passar de pares a fills.

 

Entre els que s’han atrevit a usar un estel hi havia la regidora de Turisme, Elidia López: “Que fàcil que resulta!”, comentava a DiariTots21. El cert és que li havien deixat un model molt estable que feia anar a no massa alçada. La regidora es mostrava molt satisfeta de la gent que estava responent al Festival, donat que sempre suposa un risc per a l’organització afrontar un nou repte. Especialment concorreguts han estat els tallers, destacava la regidora: “És un goig que la canalla pugui construir-se un estel i al moment fer-lo volar”.

D’altra banda, la regidora subratllava que el Festival suposa “donar-li un valor al municipi en allò tan característic que té com és el vent, presentant-lo de manera positiva. Es tracta que la gent conegui que tenim una destinació on es pot venir a fer volar estels”. A més a més, suposa un al.licient per als sectors professionals del municipi en atreure força gent fora de la temporada turística. Caldrà valorar ara si en properes edicions l’Ajuntament aposta per ampliar el Festival a dos dies en comptes d’un.

A mesura que anava passant el matí, la plaça del Coll de Balaguer anava omplit-se de famílies amb canalla petita, que a més de practicar la construcció d’un estel podien contemplar un jardí eòlic, que cuidava Joan Faure. Es tractava d’un espai a la sorra on els estels estaven clavats i feien un petit moviment amb els cops de vent, un lloc simpement decoratiu. Un altre punt atractiu d’una festa que ha sorprès la concurrència.