Turull demana a Tarragona el vot a Junts per frenar ‘una franquícia de La Moncloa’

Turull i Sales, amb altres candidats, al final del míting. Foto: DiariTots21

Junts ha centrat en el duel Puigdemont-Illa el míting d’aquest dimarts celebrat a Tarragona, posant en contrast la defensa de Catalunya de Junts i el “sucursalisme” del candidat socialista.

El secetari general de Junts, Jordi Turull, ha demanat el vot a la formació de Puigdemont diumenge que ve perquè les eleccions “van de dues persones”, Puigdemont o Illa.

Turull ha continuat argumentant: “Diumenge guanyarem i deixarem amb un pam de nas molta gent que se les prometia molt felices”. I ha refermat l’argument que Junts parla de valors i de país: “Aquestes eleccions van de Catalunya, d’aixecar el país, de salvar la llengua, d’aixecar la nostra economia, el nostre model d’ensenyament i de la dignitat de les nostres institucions i no pas de tenir una franquícia de la Moncloa aquí, que no ens manin des d’allà. Som davant una gran cruïlla i en aquestes eleccions ens juguem moltes coses”. Turull ha continuat subratllant que les eleccions van de “què puc fer jo pel país, per aixecar-lo”.

El 12M “va de dos: o del president Puigdemont o de Salvador Illa i no hi ha color entre l’un i l’altre, és com comparar la marxa Radetzki amb la cançó de Los Pajaritos”, ha reiterat.


Altres notícies:


I ha posat en qüestió la trajectòria d’Illa: “A l’hora de triar entre els interessos del poble i del partit vosaltres no us heu de tancar cinc dies per triar l’opció”, ha dit referint-se als alcaldes de Junts presents a l’acte. “A Illa no l’haureu vist mai protestant per Catalunya, el vau veure l’1 d’octubre queixar-se perquè estaven atonyinant els ciutadans simplement per votar?”, s’ha preguntat. “No molestar l’amo” és la línea d’Illa, que sempre té el no per resposta com en el model de finançament propi, el traspàs de ports i aeroports o en polítiques en matèria d’immigració. “Només té un sí per Catalunya quan Pedro Sánchez diu sí. Al seu cap i al seu ccor només hi té Pedro Sánchez i el PSOE”. “Ho acabarem”, ha conclòs en referència al procés.

Mònica Sales

La candidata tarragonina, Mònica Sales, ha posat l’èmfasi en “la gent que té necessitats, aquest ha de ser un país facilitador”. Sales ha subratllat: “Tenim la sort de ser la gent que acompanya Puigdemont, d’estar al costat d’una persona que durant sis anys ho ha patit de tot; ara uns volen reflexionar cinc dies, però nosaltres portem sis anys rebent obstacles. Persistir és vèncer, i Catalunya necessita fer-se respectar, com a país, i des de les deu comarques (de Tarragona) aportem el bo i millor per construir un país amb igualtat d’oportunitats”. Sales observa que el país “està adormit, per això la força de les deu comarques serà decisiva per guanyar les eleccions i provocar el retorn del president Puigdemont”.

Sales ha abudant en el contrast Puigdemont-Illa i ha situat en la capacitat de lideratge un dels punts forts de Puigdemont: “Aquest lideratge no el pot fer algú que està lligat de mans i de peus. Hem de tenir clar a quina banda de la taula som i nosaltres sempre estem amb Catalunya i no amb Ferraz” (seu del PSOE). “El vot a Puigdemont és un vot per al país. Ara està en joc el sucursalisme o l’ambició de país”.

I ha acabat amb una petició: “Ens queden tres dies i us demano que sigueu portadors de la il.lusió del projecte de Puigdemont. No tingueu cap dubte que guanyarem, aixecarem Catalunya i la farem lliure””.

En l’acte han intervingut també els membres de la llista Pere Segura, Jovita Baltasar i Jordi Bertran.

El número 2 de la llista, Jordi Bertran, ha tingut paraules per l’exalcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal, i de Vila-seca, Josep Poblet, presents al míting. Bertran ha recordat els que van posar la papereta l’1 d’octubre i que ja no hi són. “La feina que ha fet Puigdemont ho recordarà la història”, ha dit. El candidat ha destacat també la figura, “amb coratge”, de Mònica Sales. “El Delta de l’Ebre és un exemple de reconversió d’un paratge, i la Mònica ens ajudarà molt a fer-ho, és la nostra enxaneta i ens farà tocar el cel el dia 12”.

El candidat ha demanat “eliminar toxicitats”, i a Tarragona, recordava que l’alcaldia de Nadal “va esborrar la ciutat grisa dels socialistes, creant una ciutat radical i brillant, que encara enyorem”. I ha qüestionat que l’Ajuntament actual hagi estat capaç en sis anys de dotar d’un local als Xiquets de Tarragona. Ha apel.lat els polítics a sortir del Parlament “i reconnectar amb la gent i que sigui la Generalitat del sí, els ciutadans estan farts de sentir no”.

Al seu torn, Baltasar ha situat un dels reptes en refundar l’administració “per fer-la menys burocràtica i més eficaç”. “Catalunya està adormida”, destacava, un país que necessita “infraestructures de qualitat i posicionar-nos al món i amb la marca Costa Daurada”. I ha apostat perquè el 12 de maig “es faci respectar les comarques del sud de Catalunya”.

L’alcalde de Vila-seca i número 6 de la candidatura, Pere Segura, durant la seva intervenció. Foto: DiariTots21

L’alcalde de Vila-seca i candidat, Pere Segura, ha posat l’èmfasi en un projecte que s’ha enfortit pas a pas, dia a dia. “Som una pinya imparable”. Ha situat el context, “un moment crucial amb molta gent indecisa, amb el president Puigdemont i el senyor Illa en un frec a frec. Però ara estem remuntant fins la victòria final. No volem ni podem relaxar-nos”. I s’ha adreçat als indecisos: “Nosaltres som la gent dels fets i no de les paraules. No som els del no a tot o els del sí, sinó els que fem l’impossible, possible, els que respectem l’equilibri territorial” per encabat demanar “un govern responsable, rigorós, que afronti els reptes imminents, que són el canvi climàtic, la llengua, la digitalització i la immigració” . I ha reclamat un país de drets i deures: “La immigració no pot ser un campi qui pugui”, ha subratllat. “No podem tolerar una immigració que pugui generar inseguretat, incivisme o que s’aprofiti del país que hem construït entre tots”. Ha posat també el dit a l’ull al “sucursalisme” del PSC.

Josep Cruset: ‘Ara, Pedro Sánchez sí que ens coneix’

El diputat a Madrid Josep Cruset ha destacat per la seva part que Junts “té projecte, equip, lideratge i actitud, i la nostra candidata ho té”. Ha recordat que el 23 juliol Junts ho tenia “tot en contra”, amb un Pedro Sánchez “que volia donar per acabat el procés, però Junts aconseguí set diputats, i ara Pedro Sánchez sí que ens coneix”. “Estava mal acostumat a tenir sempre els vots quan els necessitava, sovint contra Catalunya, però quan ens hem plantat, com en la llei d’amnistia, i gràcies amb això tenim la possibilitat d’acabar la feina i fer posible el retorn del president Puigdemont”.

“Aquest diumenge ens juguem tenir un país o una sucursal d’una gestoria i la gent hi serà com sempre en els moments claus”, ha conclòs.

Jordi Sendra, portaveu municipal de Junts a Tarragona, encetava el míting recordant resultats heroics d’anteriors eleccions. “Aquesta és la darrera vegada que veieu Carles Puigdmont des d’una pantalla perquè la propera vegada vindrà passejant-se per la Rambla com a ciutadà lliure i president de Catalunya”.

Ha animat a guanyar diumenge perquè Catalunya “necessita un govern que sàpiga plantar-se i el govern de Puigdemont ho ha demostrat per acabar amb el desori i patiment dels ciutadans per anar a Barcelona a treballar”.

Reus comença a fer olor a Ganxet Pintxo

Un moment de la presentació de l’edició d’enguany de la Ganxet Pintxo. Foto: DiariTots21

Aquesta setmana es viurà tret de sortida de la 23ena edició de la ruta de tapes reusenca Ganxet Pintxo. El restaurant El Castell, nou en l’escena local, ha estat el lloc triat per a la presentació de la Ganxet Pintxo, que tindrà lloc del 9 al 26 de maig, ampliant de 10 a 18 dies la proposta ja que a partir d’ara es farà una sola edició anual i no dues, com es venia celebrant.  Les tapes tindran un preu de 4 euros i també inclouran el quinto o la canya Estrella Damm. En total hi participen 33 establiments.

El xef del restaurant El  Castell, Mohamed Lahmaidi mostrant a seva tapa. Foto: DiariTots21

Justament, el xef del restaurant El  Castell, Mohamed Lahmaidi, ha mostrat la seva aposta: “Una tapa amb piadina amb base de guacamole i farcida de tonyina, marinada amb reducció de vermut de Reus i acompanyada d’avellanes”.

A l’acte de presentació hi han assistit Jaume Batista, coordinador de la Ganxet Pintxo i vicepresident de la Cambra de Comerç de Reus; Noemí Llauradó, regidora de Promoció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus; Javier Tirado, responsable Trade Marketing Damm; Albert Soley i Núria Vilanova, del Banc de Sang i Teixits del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.

Jaume Batista ha destacat que reduir de dues a una convocatòria permet poder destinar tots els recursos a una sola edició, afegint un cap de setmana més a la convocatòria. Segons Batista, aquesta decisió “dona l’opció als restauradors i restauradores d’aprofitar més el material gràfic de la ruta i els serveix de porta d’enllaç amb Sant Joan, Sant Pere i l’estiu”.

Quan donar sang té premi

Una de les sorpreses paral.leles de la Ganxet Pintxo és l’alta acceptació de la campanya de donació de sang que es farà a l’Hospital de Sant Joan, seguint així una la històrica col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de l’Hospital de Sant Joan, articulant una campanya extraordinària de donació de sang. Enguany la campanya és més necessària que mai atenent que les reserves del Banc es troben en una situació límit.

Albert Soley destacava que per la Ganxet Pintxo es recapta més sang que per la Marató anual de l’entitat. Així doncs, totes les persones que vagin a donar sang els dies 14, 15, 16, 21, 22 i 23 de maig rebran dos vals per bescanviar per tapes, gentilesa dels establiments participants. L’horari per donar sang és de 9 a 14 hores i de 15 a 20 hores. Es recomana que els interessats en fer les seves donacions realitzin la reserva prèvia a la pàgina donarsang.gencat.cat.

Premis de la ruta i aposta per les xarxes socials

Com és habitual, els clients de la ruta tindran l’oportunitat de votar les millors tapes de la Ganxet Pintxo a través de la web de Gastronosfera, una votació que servirà per determinar el guanyador d’un àpat per a dues persones en un restaurant Estrella Michelin per gentilesa d’Estrella Damm.

Una altra novetat són el gran número de premis que tindran lloc. A més, en aquesta edició s’ha fet una ferma aposta per les xarxes socials. En aquest sentit, s’han previst sortejos entre el públic amb diversos premis.

Els premis als que es pot optar són els següents:

Premis per a consumidors:
Premi 1- Les persones que participin en les votacions de la millor tapa a través de la web de Gastronosfera entraran en el sorteig d’un àpat per a dues persones en un restaurant Estrella Michelin de la província.
Premi 2- Sorteig de 2 tapes + 1 entrada doble a PortAventura + 1 entrada doble a Infinitum Beach Club.
Premi 3- Sorteig de 2 tapes + 2 Pack Visit Reus (Reus Promoció) + 1 entrada doble a Aquatònic.
Requisits per participar en els premis 2 i 3:
• Seguir a @GanxetPintxo a les xarxes socials.
• Etiquetar 3 persones amb les quals els agradaria compartir la ruta.
• Opcionalment es pot compartir a les històries.

Premis per a restauradors:

Premi 1- Millor tapa- 1 estand gratuït a l’espai Gastro de la fira Reus Viu el Vi, que se celebrarà del 7 al 9 de juny. Es farà recompte de les votacions emeses entre el 9 i el 19 de maig (les dues primeres setmanes de la ruta) per donar temps al restaurant guanyador de preparar tota la logística per assistir a la fira.
Premi 2- 2ª millor tapa – assortiment de productes Estrella Damm.
Premi 3- 3ª millor tapa – assortiment de productes Estrella Damm.

La intenció, segons el coordinador de la Ganxet Pintxo, és “engrescar tant el públic com els establiments participants, qui volem que se sentin part activa de la ruta. Sense ells, establiments i consumidors, la ruta no seria possible”.

Així doncs, la Ganxet Pintxo Primavera 2024 “té tots els elements per consolidar-se com a referent al territori i encarar un futur encara més exitós. El fet que concentrem tots els esforços en una sola edició sumat al nivell gastronòmic de la ruta (gràcies a l’assessorament d’Eva Haussman) fa pensar que aquesta serà una de les edicions més sonades de la Ganxet Pintxo”, conclou Jaume Batista.

L’edició d’enguay coincidirà a més durant quatre dies amb la celebració del Festival de Circ Trapezi. La regidora de Projecció de Ciutat, Noemí lauradó, ha celebrat que la ruta “dinamitzi el sector gastronòmic de Reus i la ciutat en general, i les multituds de gent que segueixen la ruta també fan cap als comerços”.

La foto de grup dels participants a la ruta es farà el dimecres 8 de maig, a les 11 hores a la plaça de Prim. La inauguració de la ruta serà el dijous 9 de maig a les 20 hores a l’espai Llotja de Reus.

La Ganxet Pintxo és una iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus, amb el patrocini d’Estrella Damm i el suport de l’Ajuntament de Reus.

Casa Navàs presenta el primer Festival Experiències, amb quatre propostes artístiques

Artistes i orgaiztdors, avui a les escales de Casa Navàs. Foto: DiariTots21

La Casa Navàs de Reus ha creat un producte nou que reuneix el fet de viure experiències culturals difrerents amb descobrir els racons desconeguts del monumental edifici modernista de Lluís Domènech i Montaner situat a la plaça del Mercadal.

Es tracta del Festival Experiències Casa Navàs, una nova manera de conèixer l’interior de l’edifici modernista i espais que habitualment no es mostren al públic. A més, a la vegada, permetrà descobrir quatre peces artístiques creades per professionals de diferents disciplines del territori.

Així doncs, mentre el públic visita la Casa Navàs, en diverses estances es trobarà artistes com el mag Jordi Caps, el músic Silvio Álvarez i el ballarí Ovidi Álvarez, les actrius Marina Buisan i Nataniel Sánchez, o el músic Toni Just, acompanyat de l’actriu i ballarina Aïda Pitarch i l’artista plàstic Guillem Duran. La primera edició del festival tindrà lloc el divendres 7 de juny i se n’oferiran quatre passis entre 2/4 de 8 i les 9 del vespre seguint un recorregut que començarà a l’antiga botiga.

“La Casa Navàs fa un pas més en el seu recorregut històric per reunir les activitats culturals del territori i crea el seu propi festival amb l’objectiu de donar projecció al talent dels artistes de Reus i voltants”, ha destacat la seva directora, Sílvia Sagalà. La iniciativa compta amb el suport de l’Agència Reus Promoció de l’Ajuntament de Reus.

Píndoles escèniques de 20 minutos 

Gràcies al Festival, el públic visitarà l’interior de la casa, a través d’un recorregut inèdit que ensenyarà espais que no es mostren habitualment, com ara el soterrani de l’edifici o la sala de la bomba de la segona planta. Al llarg del recorregut, el visitant es trobarà amb quatre píndoles escèniques de 20 minuts creades per professionals del territori, que inclouran música i dansa, màgia, teatre i una performance que combinarà una lectura dramatitzada amb música i arts plàstiques.

Quatre espectacles

El Festival ha programat quatre espectacles de diferents disciplines perquè el públic gaudeixi de primera mà d’experiències artístiques força variades entre elles, i conegui la casa d’una manera més enriquidora, en aquest cas a partir de les arts escèniques. “El nou festival neix sota el precepte que l’art crea art”, subratlla Sagalà. Tant
és així que dels quatre espectacles programats, n’hi ha dos de nova creació que s’han inspirat en la casa, un dels quals produït per la mateixa Casa Navàs.

Un d’aquests espectacles, Consemblant, l’han creat expressament els joves artistes reusencs Silvio i Ovidi Álvarez a partir de la inspiració que l’espai on es mostrarà, la botiga de la Casa Navàs, els ha generat. De nou han tornat a ajuntar esforços per crear un muntatge que combina dansa contemporània amb música i que tracta la simbiosi amb la tecnologia.

Producció pròpia

D’ altra banda, la Casa Navàs ha apostat per produir la performance Reus en guerra, basat en textos seleccionats pel periodista David Fernàndez, a partir del llibre ‘Viure sota les bombes. Els bombardeigs a Reus (1937-1939)’, d’Ezequiel Gort i Salvador Palomar, i la conferència «La Guerra Civil en la memòria personal», d’Ezequiel Gort. Aquesta performance barreja la música en directe del guitarrista Toni Just, la pintura de l’artista plàstic Guillem Duran i la lectura de textos interpretats per l’actriu Aïda Pitarch. L’espectacle es representarà al soterrani de la casa, un espai que connecta amb el refugi antiaeri de la plaça del Mercadal i crearà una atmosfera especial.

Un altre dels muntatges previstos anirà a càrrec de Jordi Caps, un dels mags i mental·listes més reconeguts de tot l’Estat, que l’any 2022 es va proclamar primer i únic mag a guanyar el programa televisiu Got Talent. Amb A propíssim, Caps ha preparat un muntatge que inclourà cartomàgia, mentalisme i, per a l’ocasió, també tocs
modernistes.

Finalment, la companyia Les candidates presentarà l’obra de microteatre Interrail, interpretada per les actrius Marina Buisan i Nataniel Sánchez. Interrail és una obra curta; una comèdia realista, àgil i amb un rerefons tràgic i sincer, que pretén donar veu a situacions quotidianes en què les dones es poden veure reflectides i en què els homes poden reflexionar sobre els seus privilegis de gènere.

Al seu torn, la regidora de Projecció de Ciutat, Noemí Llauradó, ha volgut posar èmfasi en la presentació del festival en el fet que Casa Navàs aposti “pel talent del territori” i perquè els visitants “visquin experiències diferents”.

Les entrades per al Festival Experiències Casa Navàs tenen un cost de 23 € i permetran recórrer l’interior de la Casa Navàs acompanyats d’un guia, i gaudir dels diferents espectacles programats durant les dues hores que dura el muntatge. Els socis del Club Casa Navàs tindran preferència per reservar l’entrada, ho podran fer des d’avui i fins al 13 de maig enviant un correu a info@casanavas.cat. A partir del 14 de maig tothom que ho vulgui podrà comprar l’entrada a la mateixa Casa Navàs, a l’Oficina de Turisme del Gaudí Centre i a través del lloc web www.casanavas.cat.

 

Vídeos: Sabor Salou apunta a rècord d’assistents

L’alcalde de Salou, Pere Granados, tallant pernil en un dels estands de Sabor Salou. Foto: DiariTots21

Una gentada s’ha reunit aquesta tarda al passeig Jaume I per no perdre’s l’arrencada de la dotzena edició de Sabor Salou superant de llarg l’assistència de l’any passat i anunciant que aquest pot ser un cap de setmana de rècord històric de visitants en aquesta fira gastronòmica dels restaurants i bars de la capital de la Costa Daurada. I per amanir la inauguració ha estat l’experta barista i pastissera de TV3 Gessamí Caramés la gran protagonista.

L’alcalde, Pere Granados, ha donat el tret de sortida recordant que a Salou “la gent repeteix” en visites i en assistència a cetàmens com aquest. No ha volgut oblidar que Salou ha estat escollida recentment com “una de les poques ciutats de l’estat espanyol que són felices”.


Altres notícies:


Granados ha subratllat que Sabor Salou s’ha consolidat com “la millor referència i la millor manifestació de la gastronomia i la restauració local”, amb “una proposta de plats de proximitat elaborats per restauradors de gran professionalitat, que impulsa una de les ofertes de major nivell afegit, capaç de generar dinamisme i ocupació sostenible i estable durant tot l’any”. Una bona alternativa perquè residents i visitants puguin “compartir experiències gastronòmiques, junt a la celeració de tallers i actuacions musicals”.

 

Gessamí Caramés, al seu torn, ha posat en valor la gastronomia de proximitat, subratllant que els productes frescos i de qualitat han de tenir forçosament un preu més elevat.

Nadiva de l’Ametlla de Mar, recordava el “contacte freqüent que he tingut sempre amb Salou“, quan fer-hi cap suposava “un moment de desconnexió i de felicitat, com si me n’anés de vacances a prop de casa. Salou m’oferia una sensació de llibertat i de temps lliure”. Sobre la fira, destacava que Sabor Salou “funciona”, certàmens com aquest “posen en valor tota la feina que hi ha darrera els fogons”.

 

Aquest esdeveniment emblemàtic, que cada any congrega més de 40.000 aficionats a la bona cuina, tant residents com visitants, es presenta com una finestra oberta a la riquesa culinària de Salou, oferint una mostra excepcional de la gastronomia local, juntament amb els productes més selectes amb Denominació d’Origen Protegida del territori.

Imatge que oferia el passeig Jaume I la tarda de divendres. Foto: DiariTots21

Pernil, calamars, croquetes, truita, paella,… gran és la varietat de les tapes. Foto: DiariTots21

L’alcalde, el subdelegat del Govern, Santiago Castellà; Gessamí Caramés i les puvilles de Salou. Foto: DiariTots21

Sabor Salou, organitzat per la regidoria de Dinamització Econòmica, no només pretén celebrar la diversitat i qualitat de la cuina local, sinó també potenciar el teixit empresarial del municipi, donant visibilitat als establiments i professionals que treballen perquè Salou es converteixi en un punt de referència gastronòmic.

 

 

Junqueras a Reus: ‘Nosaltres serem els que contruirem un país independent’

Oriol Junqueras, amb Raquel Sans i Carme Forcadell, al míting de Reus. Foto: DiariTots21

Oriol Junqueras ha refermat el paper conductor d’ERC en la consecució de la independència de Catalunya en un míting que ha omplert a vessar la zona escollida per fer l’acte a la plaça de la Llibertat a Reus.

En dura pugna amb Junts per l’electorat independentista, el president del partit ha defensat l’autenticitat del projecte d’ERC remetent-se a la història: “Vam proclamar la República, vam defensar l’estat català el 1934, vam lluitar als camps de batalla a la guerra i als camps de batalla europeus contre el feixisme. Som els que vam tornar a restaurar la Generalitat i vam fer possible el referèndum de l’u d’octubre perquè qui va portar les urnes als col.legis electorals veu ser vosaltres, militans d’ERC”. “Nosaltres serem els que farem el referèndum i construirem un país independent”.

El president d’ERC, que s’havia passejat pels carrers de Reus abans del míting, havia iniciat la seva intervenció amb una proposta provocadora, recordant el naixement d’Antoni Gaudí, tema sempre polèmic entre les poblacions de Reus i Riudoms. “Reus va donar al món personatges extraordinaris en aquell moment. Per què va ser així?”, es preguntava. I concloïa que gràcies a contractes de llarg recorregut per explotar la terra.

‘Hem de pensar en una Catalunya de 8 milions d’habitants, altres enyoren la que en tenia només sis’, Oriol Junqueras

Junqueras ha posat sobre la taula que a Catalunya hi ha 440.000 nens en risc d’exclusió social per expressar la idea republicana de “pensar en tothom”. “Hem de pensar en una Catalunya de 8 milions d’habitants, altres enyoren la que en tenia només sis, i encara uns altres enyoren els privilegis que ells tenien. La gent de Junts i el PSC enyoren aquesta Catalunya. Nosaltres estimem la dels vuit milions perquè volem que tothom visqui bé. No estem d’acord que més d’un milió de persones que treballa i paga impostos no pugui votar”. I en frase bíblica ha dit: “És just i necessari garantir una societat justa”, i per assolir-ho cal “grans majories, construir moltes aliances”.


Altres notícies:


Al seu torn, la candidata per Tarragona, Raquel Sans, ha arrencat expressant “la vocació de servei públic d’ERC, de manera que quan governem passen coses que són transformadores, com la gratuïtat de l’Infantil-2 i haver limitat els preus del lloguer. Fem polítiques per la gent, no per lobbis”.

Sans ha posat les dones al centre de les polítiques públiques del govern d’ERC. “La primera conselleria d’Igualtat i Feminismes de la història, presidida per una dona, i la primera consellera de Territori han estat d’ERC“.

‘Amb Illa, el català perilla’, Raquel Sans

I respecte al català, ha afimat que Junts “va fer retallades a TV3 i va suprimir el Club Supertres“, al temps que ha subscrit una frase de la consellera Vilagrà: “Amb Illa, el català perilla”. El candidat socialista “porta quasi tota la campanya fent mítings en castellà i la seva proposta per les nostres escoles és el trilingüisme, com proposava Ciutadans“. Ara bé, “la llengua catalana, la defensa ERC“, ha subratllat. També ha reivindicat els 93 anys d’història d’ERC sense corrupció: “Ni tres per cent ni mascaretes”, ha conclòs en referència a Convergència i al PSOE.

Sobre finançament, ha criticat la postura negativa dels socialistes sobre millorar-lo. “També ho deien dels indults i també de l’amnistia”. La candidata ha donat pas de manera virtual a Marta Rovira, secretària general d’ERC.

Marta Rovira: ‘Continua la repressió política’

Rovira ha subratllat que avui en dia “continua la repressió política i ara a Ginebra som més gent que abans”. Ha recordat que ERC ha aconseguit la supressió del delicte de sedició, l’arribada dels indults i ara està batallant perquè es faci efectiva la llei d’amnistia. “Com pot ser que el PSC hagi votat diversos cops contra la llei d’amnistia al Parlament? Els fa por la democràcia, i el dèficit fiscal?”, es preguntava.

‘El referèndum de l’1 d’octubre va ser l’acte democràtic més gran fet en aquest país’, Carme Forcadell

La intervenció més emotiva ha estat la de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, que ha agraït que “molts de vosaltres haguéssiu vingut a les portes de la presó de Mas d’Enric quan jo hi era interna, i per això sempre vindré a Reus quan m’ho demaneu”. I ha recordat el referèndum de l’1 d’octubre, “l’acte democràtic més gran fet en aquest país”. “En set anys hem passat de la Catalunya autonòmica a la Catalunya independentista”.

Rovira ha tingut paraules per Pedro Sánchez, ja que aquest va afirmar al seu moment que els empresonats complirien les penes, i ha afirmat: “Tornarem a fer el referèndum i el guanyarem”. I ha acabat amb una frase contundent: “Les dones d’ERC mai hem volgut ser princeses, volem ser presidentes”, per fondre’s amb una llarga abraçada amb Raquel Sans, a qui va conèixer a la presó. La diputada al Parlament Irene Aragonès, finalment, ha obert el foc demanant “omplir de vots republicans el 12M”.

Un grup d’unes 10 persones han protestat durant un moment de la intervenció de Junqueras arran de l’assassinat de la cuinera Núria.

 

Cayetana diu a Reus que ‘votar Illa és votar Puigdemont’

Cayetana Álvarez de Toledo, passejant per Reus amb Pere Lluís Huguet i membres de la candidatura. Foto: DiariTots21

Sense perdre un bri de la seva contundència que l’ha fet ser coneguda com la ‘dama de ferro’ de la política espanyola, la portaveu adjunta i diputada al Congrés pel PP, Cayetana Álvarez de Toledo, ha afirmat avui a Reus -on ha protagonitzat un acte electoral-, que el candidat socialista a la Generalitat, Salvador Illa, “s’ha tret la màscara en parlar de pactar amb Junts“.

La diputada ha continuat afirmant que “Salvador Illa es presenta com a constitucionalista, però és el major impostor de la política espanyola, i avui s’ha tret la màscara i per fi ha dit públicament que el que faria és pactar amb Junts. És a dir, la presumpta convivència pactant amb la reincidència. Com es casa això? Votar Illa és votar Puigdemont: més procés i més decadència”. L’alternativa del PP “és la veritable afirmació del constitucionalisme”, ha conclòs.

En una trobada amb la premsa, Álvarez de Toledo ha defensat que “el procés de liquidació de la nació constitucional i de l’estat de dret va néixer a Catalunya i aquí serà enterrat”. Ha acusat Pedro Sánchez d’haver ressucitat el procés, “que havia estat derrotat per l’Estat”, “amb despreci a la llei, atac i colonització de les institucions, atacs als jutges, als mitjans lliures, demonització de l’oposició, i el pitjor de tot, que és que ha promogut el frentisme”. L’opció PP és “no ja liderar els constitucionalistes, sinó els demòcrates”.

Acompanayada del cap de llista per Tarragona, l’advocat Pere Lluís Huguet, Álvarez de Toledo no s’ha mossegat la llengua: “Nosaltres frenarem i revertirem el procés separatista que lidera el president del Govern, un procés que no portarà la independència a Catalunya, però sí ha portat una decadència en educació, en ocupació, i en economia”.

I ha abundat: el PP “defensarà amb ungles i dents la democràcia. El president del Govern ha fet un salt qualitatiu en la seva agressió a la democràcia, anunciant el que ell qualifica de procés de regeneració de la democràcia, però és pur (George) Orwell, amb atac als  pilars i contrapoders del sistema democràtic: la premsa lliure, la justícia independent i l’oposició”. Dos documents són claus: “El pacte subscrit amb Junts el 9 de novembre, que atorga una amnistia a canvi d’una investidura, el que suposa una transacció corrupta, homologant delinqüents”. El segon document és la recent carta als ciutadans, en què “fa un pas més en la criminalització dels innocents, atacant els contrapoders de la democràcia”. Premsa lliure i jutges independents són la resposta que defensa el PP.

Al seu torn, Huguet ha desgranat les apostes populars en matèria educativa, que passen per “acabar amb els barracots, defensar un ensenyament trilingüe, per la formació dels professors i per una educació de qualitat”. Altrament, ha citat un llarg memorial de dèficts del Govern de la Generalitat, especialment quant a mancances en infraestructures.

Cap de setmana de cita amb les dues rodes al Saló de la Moto de Reus

Josep Baiges i Carmina Folch, revisant una de les motos de l’equip Yamaha Folch Endurance. Foto: DiariTots21

Arriba aquest cap de setmana la 18èna edició del Saló de la Moto de Reus i ho fa amb un sector en alça quant a vendes i un certamen plenament consolidat per FiraReus Events. Serà aquest divendres quan més de 20 expositors amb 50 marques mostraran les seves millors peces, inclosos les firmes top, com Yamaha, Honda, Kawasaki, Suzuki, Indian, Ducatti o BMW Motorrad. S’hi mostraran ciclomotors, scooters i maxiscooters, tricicles i quadricicles, esportives, clàssiques, elèctriques, quads, etcètera.

Serà tambe el moment per homenatjar l’històric pilot i empresari reusenc Josep Maria Folch, onze vegades guanyador del Campionat de 24 hores del Circuit de Catalunya amb el seu equip Yamaha Folch Endurance, i malauradament desaparegut l’any passat.

El Saló li retrà un homenatge i serà la seva filla, Carmina, la que el protagonitzarà aquest divendres a les 18 hores. I al mes de juliol, es repetirà l’homenatge en una nova edició de els 24 hores, a Montmeló, competició on tornarà a estar present el Yamaha Floch Endurance.

Carmina Folch, amb la moto del seu equip. Foto: DiariTots21

La llarga relació de Reus amb el món de la motocicleta ha estat posada en valor pel regidor de Promoció Econòmica i conseller delegat de Redessa, Josep Baiges, que també tenia un record per Josep Maria Folch, “un exemple dels empresaris reusencs que gairebé del no res crearen grans empreses”. Un Folch etern guanyador que sempre deia: “No serveix de res ser segon!”. Per alguna raó va ser conegut com “el mag de Reus”. La seva mort, ocorreguda el junt de 2023, va ser recollida per la premsa estatal.

El Saló es consolida, per tant, com el vector firal de les comarques del sud de Catalunya, un espai on es tanquen operacions i que esdevé clau per les concessionàries, com destacava a la premsa la pròpia Carmina Folch. Seran 7.000 metres quadrats d’exposició interior, més 4.000 metres exteriors per a aparcaments de motocicletes, amb vehicles a dues rodes nous i també espai per a la segona mà.


Altres notícies:


El Saló oferirà a més a més articles com marques de roba i complements i a la vegada es podrà fer proves en les àmplies avingudes que hi ha al voltant de FiraReus.

Baiges ha posat èmfasi en el fet que el Saló de la Moto celebra una nova edició “havent-se consolidat com l’esdeveniment de referència per als aficionats i aficionades a les motocicletes de la demarcació. Pel que fa als expositors, el saló és una gran oportunitat per a les empreses que hi participen d’impulsar les seves vendes, que viuen un moment de bonança amb un increment de l’11% en el darrer any”.

Els clubs d’aficionats a les motos de la ciutat li donen suport i hi seran presents. Són els Amics de la Moto, l’Eutyches, el GAVEN, el Mac Reus i el Moto Club Tragamillas. En el seu nom, el president del Mac Moto Reus, Albert Pujol, destacava que “Reus és una ciutat referent a Catalunya i a l’estat en el món del motor i de la motocicleta”. També subratllava, però, el problema que té el sector del vehicle antic amb les noves ordenances fiscals, a qui s’aplica una taxa, un tema que es troba a debat entre el consistori i les entitats per trobar-hi una solució. “L’Ajuntament vol ser molt sensible a aquelles persones que tenen cura i conserven els seus vehicles”, subratllava al seu torn Josep Baiges.

Quant a les activitats, el saló oferirà un parc infantil/juvenil de trànsit amb bicicletes i patinets, organitzat amb la col·laboració del Servei Català de Trànsit. A més, els clubs organitzaran diverses activitats, com sortides, tallers i xerrades, oferint als participants una experiència completa. També s’oferirà un espai de descans per a motoristes al costat de la zona de bar, i un pàrquing aparcament exclusiu i gratuït per a les motocicletes dels visitants.

L’horari de la fira serà el següent: el divendres 3, de 17 h a 21 h, i el dissabte 4 i el diumenge 5, d’11 h a 21 h.

 

Hi ha suficient aigua a l’Ebre per abastir Barcelona sense que el riu pateixi?

D’esquerra a dreta, Esteve Giralt -moderador del debat-, Albert Vilalta, Narcís Prat i Carles Ibáñez. Foto: DiariTots21

Transvasament de l’Ebre sí o no? Hi ha suficient aigua a l’Ebre per abastir Barcelona i Girona sense que el riu pateixi massa? Aquest ha estat el moll de l’os del debat viscut divendres al Port de Tarragona dins el cicle ‘L’aigua del futur’, que ha reunit tres experts al Tinglado 1.

Moderat pel periodista Esteve Giralt, el debat ha tingut com a protagonistes Carles Ibáñez, investigador d’Eurecat i biòleg; Narcís Prat, professor emèrit d’ecologia a la UB; i l’enginyer Albert Vilalta, membre del Grup estructural de l’aigua -format per quatre col.legis professionals-.

Hi ha suficient aigua de l’Ebre per dur-la a Barcelona en la situació d’alarma que viuen làrea metropolitana i Girona? L’enginyer Albert Vilalta ha defensat que sí. L’Ebre baixa ara com ara amb un cabal de 200 metres cúbics per segon i el que s’enviaria a Barcelona seria de només un 1%: “A la zona de l’Ebre diuen estar d’acord que aquesta aigua vagi a Tarragona, però no a Barcelona”, afirmava. “Hi ha una oposició social, pero té a veure amb altres greuges territorials, de manca d’inversions, d’oportunitats, i l’aigua és un sentiment”. Vilalta ha conclòs: “Un 1,5 metres cúbics/segon que té disponibles el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) suposa un 1% del cabal que baixa de l’Ebre”.

L’enginyer ha defensat en primer lloc l’ús de l’aigua regenerada i les dessalinitzadores, ara bé aposta perquè “les xarxes són més resilients quan estan interconnectades i l’Ebre forma part d’aquesta visió general”.

La interconnexió de xarxes

Vilalta s’ha extès en l’argumentari: “Apostem clarament per l’aigua regenerada i la dessalada, per l’aigua local, no som transvasistes. El recurs objecte de trasvàs és la interconnexió de xarxes i com a actuació d’emergència, la interconnexió CAT-ATLl (Aigües Ter-Llobregat) amb una visió absolutament temporal i en situacions d’emergència”. I continuava argumentant: “Tenim un problema temporal i la proposta que fa l’ACA es queda curta, però per tenir les infraestructures funcionant passaran cinc anys. S’ha parlat del transport d’aigua amb vaixells, de dessalinitzadores mòbils, però el problema el tenim ja i els consum actuals ja són molt ajustats. Tenim un dèficit actual de 100 hectòmetres. Ja tenim una concessió, que és el CAT, i no s’utilitza tota. S’hauria de connectar sí o sí”, ha subratllat de manera vehement. I ha alertat: “Tenim 300 hectòmetres cúbics d’aigua que es vessen al mar, tenim una gran capacitat, però tardarem anys a fer-ho. Hem d’anar a buscar els mateixos beneficis que va tenir el Camp de Tarragona quan es moria de set i amb un dia es resoldria el problema metropolità”, rematava en referència al cabal de l’Ebre. “El que volem són vaixells?”, es preguntava emfàticament.


Altres notícies:


Al seu torn, Narcís Prat qüestionava rotundament la interconnexió dient que “no és un tema de futur, fer un tub per quatre anys, i a més a les Terres de l’Ebre no el volen”. L’ecòleg aposta per la reutilització, amb “una bona actuació local on cada racó s’espabili i no amb una interconnexió de conques”.

Vilalta responia: “Tenim un problema immediat, sí que tenim molt de potencial per regenerar, però hi haurà restriccions del consum a la indústria”. I ha negat que els col.legis professionals plantegin un transvassament. Anul.lar el minitrasvasament “seria un desastre per a Tarragona. Els transvasament del Ter a Barcelona i de l’Ebre a Tarragona han salvat el país”, rematava.

Ibáñez responia argumentant que excepte l’Ebre, el Ter i el Llobregat s’eixuguen. “Volem una dessalinitzadora més o un riu eixut? Ibáñez dubtava de les xifres dels defensors del transvasament de conques: “Si el problema és d’un 1%, no hi ha problema”, rebatia, i posava èmfasi en usar els resursos locals de manera conscient: “Quan tens abundància tens més demanda, fins que aquesta supera l’oferta”. Per tant, replantejava el model: “Es pot viure millor amb menys aigua, amb menys recursos”, fixant límits. Ibáñez ha titllat de “bestiesa” el demanat transvasament de l’Ebre al Priorat: “El millor és usar aigua de Reus, però a Reus no els interessa perquè l’aigua de l’embassamt els resulta gratis”.

Al seu torn, Narcís Prat s’inclinava per estalviar i buscar nous recursos, implantant dessalinitzadores i alertava: “El Ter baixa amb un 40% de capacitat respecte a fa 50 anys per la presència d’arbres”. “Ser realista no és ser catastrofista”, apostillava. I ha demanat una solució als polítics.

L’estat de l’Ebre

Quin és l’estat del riu Ebre? Albert Vilalta ha detallat els problemes que presenta, problemes de salinització i de defensa de la costa. La pèrdua catastròfica de sediments és evident.

Al seu torn, Narcís Prat ha posat l’èmfasi en el seu mal estat, amb concentracions químiques i de plàstics, “jo no em crec el que diu la CHE”, postil.lava. Al Baix Ebre deixen anar un cabal per la central d’Ascó, ha dit, i ha acusat el Pla Hidrològic de ser igual que els altres: “Hi ha un lobby molt fort, l’agrari, que consumeix el 70% del recursos, que diu que el pastís sempre és igual, i després el lobby industrial, de manera que els cabals ecològics no es compleixen”.

Carles Ibáñez alertava que el riu segueix sense tenir sediments i les expectatives amb el canvi climàtic són de reducció progressiva de cabals, amb el consegüent agreujament d’aquesta situació.

Quin hauria de ser el cabal ecològic de l’Ebre? Narcís Prat detallava que ja es coneix, però és ignorat pels qui ho han d’aplicar: “Per la CHE el riu acaba a Tortosa”, deia. Ibáñez, per la seva part, informava que s’havia fixat en els 100 metres cúbics per segon, després va baixar a 80, que és el que necessiten les nuclears per refrigerar-se: “És un cabal ecològic polític”, rematava. “Quan a un riu li treus el 40 o 50% de l’aigua tens problemes”.

Com revertir l’estat del Delta? Ibáñez exposava que aquest s’elevarà un metre el nivell del mar a final de segle: “Ja s’estan construint dics a les llacunes i els aiguamolls estan sent connectats lliurement amb el mar. Això anirà a més i al final no sortirà a compte conrear arròs”.

El Delta no té sediments perquè aquests s’acumulen als pantans i no s’alliberen. Narcís Prat posava una nova acusació sobre la taula: el 2002 ja es va valorar que el millor era deixar baixar els sediments de l’embassament de Riba-roja, “però la CHE no ho vol fer tot i que científicament és un tema que es coneix i té solució”. Finalment, Ibáñez ha defensat una nova política de gestió de sediments integrada: “Els costos de no fer això supera els beneficis”.

 

Creixell no vol que es perdi l’aparcament de la platja tocant al Gorg

Imatge del Gorg de Creixell. Foto: Creixell Turisme

L‘Ajuntament de Creixell no vol que es perdi la zona que s’utilitza des de sempre com a aparcament a la platja, situat a prop del Gorg i presentarà batalla perquè això no passi. El projecte constructiu del Departament d’Acció Climàtica contempla actuar en aquesta zona, que forma part d’un Pein, amb la desaparicio de l’aparcament, situat davant dels apartaments Constelación.

L’Ajuntament ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el projecte, de què no en va tenir notícia per part del Departament d’Acció Climàtica fins que ja estava aprovat. La notificació els va arribar el mes de febrer passat quan l’aprovació feta pel conseller data del 2 d’octubre de 2023. En el document es preveu un seguit d’actuacions a la zona del Gorg, com ara expropiacions de terrenys del propi Gorg i, a més, que l’aparcament deixi de ser-ho. El consistori va presentar el rercurs el 23 d’abril, dimarts passat, dins el termini habilitat pel Departament d’Acció Climàtica per fer-ho.

Foto aèria de l’entorn. L’aparcament s’usa davant dels dos edificis que hi ha al costat de la gran zona verda de l’esquerra de la imatge

L’alcaldessa, Montse Muñoz, i el regidor de Medi Ambient, Roberto Sánchez, han afirmat a DiariTots21 que la presentació del recurs obeeix “a la manca d’informació que ha tingut l’Ajuntament per part de la Generalitat”, que s’ha assabentat del projecte constructiu de recuperació ecològica i ambiental de la zona humida del Gorg quan ja estava aprovat el mateix i de casualitat, gràcies a una popietària afectada per una expropiació. Altrament, la raó de fons és impedir que desaparegui l’aparcament: “La població de Creixell porta tota la vida usant aquest aparcament i no hi ha alternativa perquè no hi ha espais a la zona de la platja perquè en creem un”, afirma l’alcaldessa, que continua argumentant que “els ho hem dit al Departament d’Acció Climàtica però es treuen les puces del damunt i no els preocupa la situació en la que podem quedar”.

D’altra banda, les expropiacions practicades a les finques que ocupa el Gorg s’han fet “a uns preus baixíssims, de manera que tenim el cas d’una finca de més de 4 hectàrees que només rebrà una mica més de 4.000 euros”, argumenten l’alcaldessa i el regidor.

Imatge de la platja del nord, afectada pel recent temporal de març. Foto: Cedida

Un problema afegit és que a la zona del Gorg és on la platja presenta una superfície més ampla, per tant pot rebre més estiuejants. En canvi, l’absència de l’aparcament en aquesta zona destinaria la gent cap a la platja del nord, en direcció a Roda de Berà, on gairebé no queda platja arran del darrer temporal i de manera bastant habitual. Un altre argument municipal és que si se suprimeix l’aparcament, “s’afavoreix que els estiuejants no vinguin a Creixell i optin per altres municipis, amb el perjudici econòmic que això suposaria”, afirma l’alcaldessa.

En definitiva, es demana que “poguem seguir usant l’aparcament com sempre ha estat, no condemnar la població de Creixell a perdre’l per anar a la platja. Es podria fer amb una concessió de l’espai marítimo-terrestre de Costes. Paral.lelament, suposaria que l’Ajuntament podria exercir un major control sobre el mateix, de manera que podria estar regulat, cosa que avui en dia no passa, i d’aquesta manera protegiríem millor la zona natural”.

Francesc Mauri alerta a Tarragona sobre l’hidrogen verd

Francesc Mauri, durant la seva intervenció. Foto: DiariTots21

El popular meteoròleg de TV3 Francesc Mauri ha alertat avui a Tarragona sobre les expectatives que genera l’hidrogen verd. “Som al santuari de l’hidrogen, que és Tarragona -ha afirmat-, i té raó de ser amb la indústria química que hi ha, però pensar en ell com el nou paradigma energètic per tot arreu seria caure a les urpes del llop”. Per què? Perquè “algú te l’ha de vendre, algú l’ha de transportar, manufacturar, i es perd el 40% en els cotxes. En canvi, el vehicle elèctric només perd el 10%”.

Mauri ha desmuntat diversos mites i s’ha mostrat “provocador” en la seva intervenció en la jornada ‘L’aigua del futur’, que organitza el Port des de l’11 d’abril i que clourà aquest divendres.

El meteoròleg ha començat amb una frase: “La terra no té problema, el tenim nosaltres”. “El pitjor que podria passar és que plogui i se solucioni la sequera en les properes setmanes. Els humans no reaccionem si no ens donen bufetades”. Sobre les plaques fotovoltaiques, ha afirmat que orientades al nord produeixen tanta energia com al nord d’Europa i ha destacat la importància clau de l’aïllament dels edificis.

Quant a l’energia, reclama prescindir dels hidrocarburs. “El món no será món si no electrifiquem”, i ha rebutjat els combustibles sintètics. “O canviem de model o ens estavellarem”, ha dit emfàticament. “Sabem on arribarà l’aigua del mar, com aquí on som ara, al Serrallo, a Roda de Berà, a Segur, a Altafulla, que estan a punt de tirar a terra els passejos marítims”. El tercer informe de canvi climàtic indica canvis estructurals i més en el món energètic.

Al respecte, ha destacat el cas de regressió de la costa afirmant que les platges no existiran. “Els que van comprar a primera línea de mar no van fer una bona compra, sinó els de la segona”, ha dit gràficament. També ha abordat el cas de les emissions mundials: el 26,6% es deu a la generació d’electricitat i el 17,2 a combustibles fòssils. Qui contamina més amb diferència és el transport terrestre i el 40% de les mercaderies dels vaixells són d’hidrocarburs. I ha desmentit el pes en contaminació dels minerals rars respecte al carbó, petroli i gas natural, molt inferiors.

Un dels reptes de futur: al 2050, Barcelona tindrà la temperatura de Màlaga, mentre Lleida, en nou mesos a l’any viurà la temperatura de Sevilla: què hi creixerà?, es preguntava. “Serà la societat de Monegros”, responia. “Caldrà protegir els conreus del sol amb plaques fotovoltaiques. Si no els protegim no prosperaran”.

La pluja i la sequera

En la segona conferència de la jornada, la directora del Meteocat, Sarai Sarroca, ha intervingut destacant que al final de 2021 va començar la sequera. “Falten 500 litres per metre quadrat a Catalunya, mentre que al sistema Ter-Llobregat, encara més, quantitats superiors al que plou tot un any a Tarragona”, ha dit en la seva intervenció. “Sempre hem patit sequeres a Catalunya, però no hi ha precedents com la d’ara”.

“Cal garantir l’aigua sense perdre la mirada sostenible, respectant el territori i la seva gent. Catalunya serà una de les zones que patirà més sequeres, l’actual és un aperitiu del que vindrà. Ens hem de preparar”, afirmava. Per les properes setmanes, Sarroca espera que la pluja s’animi a la segona quinzena de maig, però Meteocat no preveu sortir de la situació actual d’execpcionalitat.

Saül Garreta: Cal una visió de 360 graus

La jornada ha estat inaugurada pel president del Port, Saül Garreta, que ha posat l’èmfasi en què l’aigua “demostra els nostres límits: hem sobrepassat tots els indicadors que fan que la vida estigui compromesa. Ho tenim complicat per revertir-ho, però la bona notícia és que tenim més bons professionals que mai, tenim eines i i concienciació”.

“El Port és dels millors en eficiència en ús de l’aigua i reducció de pèrdues”, ha lluït, i ha reclamat tenir una visió de 360 graus, amb una idea clara de país: “No hi ha solucions miraculoses, ni regeneració ni dessaladores, sinó un conjunt de gestions”. Garreta ha demanat als professionals buscar solucions i ha apostat per la col.laboració público-privada.

Les altres ponències han abordat l’impacte de la sequera i el canvi climàtic al Port de Tarragona -per part del científic David Teruel-, la gestió del territori -per part de l’enginyer agrònom Ignasi Servià-, i solucions per fer front a l’escassetat de l’aigua. Divendres s’abordarà la gestió de l’aigua a Tarragona.

 

Polítics socialistes del Camp mostren el seu suport a Pedro Sánchez

El sorprenent anunci fet pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de suspendre la seva agenda i obrir un període de reflexió per determinar si continua o al capdavant el Govern ha desfermat un corrent de solidaritat entre els alcaldes, regidors i diputats socialistes del Camp de Tarragona, que s’estan expressant via xarxes socials.

Així, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha tuitejat: “Fa molt que s’han superat les línies que mai haguéssim pensat que se superarien. L’assetjament en totes les seves facetes per a destruir una persona que està exercint un càrrec públic es repeteix en massa ocasions i sempre hi ha els mateixos al darrere”.

 

Al seu torn, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma també a la xarxa X (antiga Twitter): “Quan la incapacitat de la dreta política es converteix en un intent d’ocultar els avenços socials, econòmics i laborals atacant els temes personals, es creuen nivells intolerables. Ánimo presidente @sanchezcastejon los y las Socialistas estamos contigo”.

 

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha afirmat: “No todo vale! Mucho ánimo y mucha fuerza, presidente. Todo mi apoyo @sanchezcastejon.

 

L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, també s’ha expressat pel mateix mitjà: “En nombre de todos l@s socialistas de Cambrils, toda nuestra fuerza para ti y tu familia”.

L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, ha tuitejat: “No todo vale en política. Un abrazo enorme Presidente”.

 

Diputats, senadors, regidors de diferents localitats del Camp de Tarragona també s’ha sumat a les mostres de rebuig a l’estratègia de la dreta i de suport a Pedro Sánchez, com ara els casos de la regidora de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos; el regidor de Patrimoni, Nacho García, la diputada al Parlament i candidata, la vallenca Rosa Ibarra, la diputada Valle Mellado o la tarragonina Ivana Martínez. Les mostres de suport estan acompanyades de la carta adreçada als ciutadans per Pedro Sánchez.

 

Madrid deixa potes enlaire la reforma de 4,5 quilòmetres del passeig de les Cales de Miami

L’alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, amb el regidor d’Obra Pública, Miguel del Viso, visitant les obres paralitzades. Foto: DiariTots21

El Ministeri de Transició Energètica ha paralitzat una obra clau a Miami-Platja: la reforma del Passeig de les Cales, el que dona al conjunt de cales que fan tan especial el nucli costaner del Baix Camp. Madrid no respon al telèfon sobre quan les reiniciarà i la temporada d’estiu s’acosta.

Així, el 29 de febrer va aturar unes obres que ocupen 4,5 quilòmetres de llargada i 65.000 metres quadrats de superfície sense donar explicacions a l’Ajuntament de quan les reprendria. En tot aquest entorn no es pot circular amb cotxe, la zona està plena de tanques que van conduint els vianants per evitar les obres, i no es pot accedir a les cales. I això, a dos mesos de la temporada d’estiu . L’alcalde, Fran Morancho, ha titllat “d’insostenible” el cas, i ha afirmat que si el Ministeri no compleix abans de l’estiu, com era el seu propi compromís, aixecaran les tanques perquè la gent pugui accedir a les 2.500 vivendes que hi ha, i a les cales.

Després de gairebé dos mesos amb les obres del Passeig de les Cales de Miami Platja aturades, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp “exigeix” al Ministerio per a la Transición Energética y el reto demográfico (MITECO) “la represa dels treballs de forma imminent per poder salvar la temporada d’estiu”.

En una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí en l’àmbit de l’obra, l’alcalde Fran Morancho, acompanyat pel regidor d’Obra Pública, Miguel del Viso, ha posat de manifest la falta de resposta per part del Ministeri i la necessitat d’accelerar el tràmit administratiu encallat des de fa setmanes.


Altres notícies:


Morancho ha destacat que “no es tracta d’una obra petita, sinó que afecta molts veïns i veïnes, empreses, que no poden accedir als seus locals o pisos, però també amb repercussions a la resta del municipi”. Ha afegit: “el Ministeri no és conscient del greuge que això suposa en un municipi turístic com el nostre, amb l’accés a 6 de les cales restringit i nombrosos habitatges de lloguer turístic en aquesta zona. Ja hem tingut problemes per Setmana Santa i aquesta paralització ens afecta al nostre motor econòmic. No ens podem jugar la temporada turística, no ho podem permetre”.

Davant d’aquesta problemàtica l’Ajuntament també ha advertit que si no es reprenen les obres aviat, es veurà obligat a treure les tanques de delimitació d’obra o a dur a terme alguna acció per permetre els accessos en aquesta zona.

La paralització de les obres

Les obres del passeig de les Cales, adjudicades fa un any, tenien un termini d’execució de 6 mesos. Un període que l’Ajuntament va veure que era “molt ajustat”, demanat pel mateix Ministeri, que les volia acabar entre el març i l’abril, sí o sí, pel calendari de subvencions dels Fons Next Generation, a les què s’acull l’obra.

Davant la premura del temps, l’Ajuntament va proposar una modificació del projecte quant a reducció de pavimentació i actualització de lluminàries, així com una ampliació de temps per tal d’adaptar-se a les exigències de termini motivades per tenir part del finançament provinent dels Fons Next Generation.

El Ministeri per a la Transició energètica (MITECO) va comunicar a finals de febrer al consistori que les obres quedaven temporalment aturades a l’espera que s’aprovés aquesta modificació del projecte executiu, fet que encara no s’ha produït i que manté els treballs parats des de llavors.

Cal recordar també que aquestes obres no estan finançades ni executades per l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, que segueix en contacte constant amb la direcció de l’obra (el Servei provincial de Costes) perquè es resolgui de forma imminent. En aquest sentit, el consistori confia també que de reprendre’s els pròxims
dies, encara es podria salvar la temporada.

 

Constantí pinta de colors Sant Jordi

Imatge que oferia el carrer Major de Constantí el matí de la diada de Sant Jordi. Foto: DiariTots21

Constantí ha tornat a sorprendre aquesta diada de Sant Jordi, que ha estat acompanyada d’un matí amb un temps molt més esplèndid de l’esperat. La jornada ha reunit fins a 30 parades al carrer Major, presentant una decoració de nou original, amb borrasses fetes amb ganxet per les dones del poble per cobrir el sol, amb una nova i aparatosa entrada al recinte, amb artistes, pintores i les entitats de la vila venent els seus articles, molts d’ells fets a mà.

Els llibres eren els protagonistes, és clar, com els que regalava la Biblioteca Municipal amb un joc de sorpreses en què un triava un sobre amb lemes on s’insinuava la temàtica del llibre. No ha faltat l’Associació Cultural Literària de Constantí, oferint les seves publicacions, o l’Ajuntament, amb la revista Rutes de Constantí, i exemplars dels monogràfics Estudis de Constantí o punts de llibre editats per la diada.

Les escoles mossèn Ramon Berguedà i Centcelles han estat un any més presents, com l’institut i també els gegants menuts. La presidenta de l’AFA de l’institut, Critina Callejón, mostrava un elenc de manualitats fetes per la canalla i les seves mares, que formen part dels gegants petits. És el segon any que munten parada per Sant Jordi.

No han faltat tampoc l’Associació de Pensionistes i Jubilats -que repartia plantes, el Club Patí Constantí, que venia manualitats molt elaborades, com pins i punts de llibre, fetes per dos socis que són veritables artistes, explicava la seva presidenta, Anna Guillemat. Uns altres habituals són l’Associació d’Amics de la Colla COCA, els tituars de la coneguda Dragonina, que es mostrava a l’estand, on hi eren la Isabel Soriano, l’Àfrica San Martín i l’Herminia Domingo.

Una artista constantinenca s’estrenava: l’Esther Gregorio, que junt a Mariano Sancho, oferia quadres fets per ells. Mentre el carrer Major bullia de públic, a la plaça de l’església es llegien contacontes per la mainada i l’alcalde, Óscar Sánchez, departia amb els paradistes. Al costat, Constantí Ràdio, l’emisora municipal, emetia el matí programació especial en directe.

La regidora de Cultura, Dolors Fortuny, destacava a DiariTots21 “l’increment de parades d’enguany, que ha arribat a la trentena, i la vitalitat de les entitats participants”. Fortuny es mostrava sorpresa “per la gran afluència de públic tractant-se d’un dia laboral”. La jornada seguirà per la tarda, on una de les activitats més destacades serà la representació de la llegenda de sant Jordi.

Us oferim una galeria d’imatges de la jornada. Fotos: DiariTots21:

L’entrada al recinte

L’estand de l’Ajuntament

Constantí Ràdio ha emès en directe durant el matí

Montse Llauradó, a la parada de la Bilblioteca Municipal

L’AFA de l’escola Mossèn Ramon Bergadà, amb la presidenta, Pecus Díaz -la tercera per l’esquerra-, al capdavant: fan originals punts de llibre

L’Associació Cultural Literària de Constantí no podia fallar

Cristina Callejón, presidenta de l’AFA de l’institut i monitora

L’Associació de Pensionistes i Jubilats serveis plantes

El Club Patí Constantí, amb Anna Guillemat -quarta per l’esquerra- al capdavant

Esther Gregorio i Mariano Sancho ofereixen els seus quadres

L’alcalde, Óscar Sánchez, amb la regidora de Cultura, Dolors Fortuny

 

Vila-seca torna a oferir art efímer al carrer per Sant Jordi

Andrea Mora recrea en un llibre gegant el mite del rei Mides. Foto: Cedida

Arriba un Sant Jordi de nou diferent a Vila-seca. Ja no és novetat que la creativitat juvenil en sigui el protagonista amb creacions fetes per les escoles d’art i disseny de Reus i Tarragona al bell mig dels carrers i places. És ‘Efimera. Art al Carrer’, que tornarà a guarnir el Centre Històric i el Jardí del Castell de Vila-seca amb les escultures i els diversos dissenys ideats per alumnes de les dues escoles. Són 12 propostes artístiques repartides per la vila.

Aquest matí l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; la regidora de Cultura, Manuela Moya i el diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació de Tarragona, Òscar Sánchez, juntament amb el professor de l’escola de Tarragona, Àlvar Calvet, i la directora de l’escola de Reus, Anna Gispert, han visitat totes les creacions elaborades pels alumnes.

Així doncs, Vila-seca es tornarà a convertir, durant la Diada de Sant Jordi, en un espai cultural on els llibres reciclats i la creació artística es donen la mà. Concretament, aquestes 12 creacions dels alumnes de les escoles d’art les podrem trobar en un total de 6 espais: al Jardí del Castell de Vila-seca, a la plaça de l’Església Vella (davant del Celler), al carrer del Comte de Sicart, a la plaça de Voltes, al portal de Sant Antoni, a la plaça de l’Església.

Laura Escribano, amb la seva obra ‘En memòria de la lectura incompetent’. Foto: DiariTots21

Hi podem trobar obres com un llibre gegant on es recrea breument la història del mite del rei Mides, d’on destaquen poderosament tres quadres a l’oli de gran bellesa, tot elaborat per l’alumna Andrea Mora. O un espai contundent de crítica als joves que no llegeixen literatura ubicat a la plaça de les Voltes: Laura Escribano hi ha muntat un taüt ple de llibres de les grans obres de la literatura universal que apareixen cremats i amb una corona de flors.

El Castell de Vila-seca

A la mateixa façana del Castell hi ha disposada una cascada de teles de quatre tonalitats diferents a partir del vermell, que formen una mena de passadís pel qual el ciutadà pot transcórrer “perquè els vermells li transmetin diverses emocions”, segons explicaven dues de les seves autores, Laura Maria Carrasco i Beth Matamoros.

Autores i autoritats, en una de les instal.lacions al Jardí del Castell. Foto: DiariTots21

L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha destacat la creativitat dels alumnes de les escoles d’art, “els quals cada any trien eixos inspiradors que sempre sorprenen i són molt diversos”. En aquest sentit, la regidora de Cultura, Manuela Moya, ha afegit que “són eixos inspiradors que tenen a veure amb les inquietuds de la joventut, allò que els preocupa o els mou”. Per la seva banda, el diputat Òscar Sánchez ha destacat Vila-seca com “un municipi on conflueix natura, història i art i on, a més a més, Sant Jordi sempre es viu de forma molt original”.

Cal recordar que més d’una vintena d’actes, que ja es van iniciar el passat 2 d’abril, farceixen el programa de la Diada de Sant Jordi d’enguany a Vila-seca. Com també és tradicional, el mateix 23 d’abril les parades de llibres i roses ompliran el Jardí del Castell al llarg de tota la jornada, mentre que al Celler hi haurà la Cantata de les
escoles de Vila-seca a les 11.00 h.

Per al públic més familiar, la Biblioteca comptarà amb un estand amb mostra de novetats de llibres per a totes les edats, es presentarà la guia de novetats de jocs de taula i s’oferirà un espai de lectura i lleure per als més petits. Ja a la tarda, tindran lloc tallers infantils a càrrec de la Ludoteca Tot Joc, es llegiran contes per a la diversitat i, a les 18.00 h, es farà la presentació de ‘La llegenda dels Diables de Vila-seca‘, d’Andreu Faro. Es tracta del conte número 3 de la col·lecció “Elements festius de Vila-seca”. A les 18.45 h els petits gaudiran d’un espectacle familiar a càrrec de la Ludoteca i, per últim, a les 19.30 h hi haurà festa popular amb la Colla Gegantera i Grallers de Vila-seca, els Xiquets de Vila-seca i l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.

 

Vídeos i fotos: Riudoms, capital del ball de bastons

El Ball de Bastons de Riudoms, organitzadors de la I Trobada, a les escales de la plaça de l’església. Foto: DiariTots21

Riudoms s’ha convertit aquest diumenge d’olor intens a roses i aroma a tinta de llibres en la capital del món dels bastoners. Set colles vingudes del Baix Camp i del Tarragonès han protagonitzat una primera trobada de colles que ha estat coronada amb l’èxit i les ganes de tornar-ho a reprendre dintre de dos anys.

La colla de bastoners local, una secció de l’històric Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (Cerap), secció creada fa només set anys i que comanda Berta Mora com a cap de colla , ha viscut el seu bateig de foc organitzatiu amb un desplegament musical, coreogràfic i fins i tot sentimental que s’ha posat a la butxaca el nombrós públic que ha seguit el festival celebrat als carrers de la vila, especialment en el seu tram final, culminant la festa amb una ballada col.lectiva  celebrada a la plaça de l’església.


Altres notícies:


La cercavila de bastoners havia començat a la plaça de la Palmera, al costat de les escoles velles, amb una sortida de les set colles, on en punts concrets del recorregut s’aturaven per mostrar els seus balls i les seves habilitats usant els bastons i creant jocs de coreografia que fan tan clàssica l’expressió catalana que diu: ‘Això acabarà amb un ball de bastons’. El recorregut ha seguit pel carrer del Doctor Fleming, l’avinguda de Catalunya i l’avinguda Primer d’Octubre fins arribar a la plaça Arnau de Palomar i a la plaça de l’església de Sant Jaume, on s’han viscut els moments més esclatants.

La comitiva festiva era un homenatge també a la diversitat dels vestitst, tots acolorits i amb detalls com cintes per al pèl, bandes sobre el pit o cascavells als peus, uns colors que feien referència als municipis representats: Altafulla -amb una colla que suma 21 anys de trajectòria i on hi faltà la seva coalcaldessa, Alba Muntades-, l’Orfeó Reusenc, l’Esbart Dansaire Ramon Dolzina de Vila-seca, Salou, la Germandat de Santa Llúcia de Reus, La Selva del Camp, Cambrils i, tancant la rua, Riudoms.

 

La rua acabaria a la plaça de l’església, amb la imponent església de sant Jaume com a escenari de fons. Allí, cada colla mostrava els seus balls davant el nombrós públic reunit, i la festa acabaria amb una ballada conjunta en forma de cercle de tots els grups participants, una explosió final de companyonia i tradició popular. La secció infantil del Ball de Bastons de Riudoms trencaria el protocol tradicional oferint una inesperada peça de pop català.

 

D’esquerra a dreta, l’alcalde, el regidor de Cultura, la presidenta del Cerap i la cap de colla dels bastoners de Riudoms. Foto: DiariTots21

Tancarien els actes els parlaments de les autoritats: una joiosa Berta Mora recolliria un merescut ram de flors per part de la canalla de la seva pròpa colla, mentre la presidenta del Cerap, Agnès Olivé, que s’havia fet un fart de fer fotografies de tota la jornada, agrairia la tasca dels col.laboradors de la jornada. També intervindria el regidor de Cultura, Jordi Gallissà, mentre l’alcalde, Ricard Gili, anunciaria el que tothom esperava: la trobada de bastoners se celebrarà cada dos anys a Riudoms, alternant-se cada any amb la trobada de la colla Gegantera.

A continuació us oferim una galeria de fotos de la Trobada. Fotos: DiariTots21:

La colla d’Altafulla i a sota, l’alcaldessa, Alba Muntades, que ha deixat la gralla per sumar-se al ball

L’Orfeó Reusenc

La colla de Vila-seca

Els bastoners de Salou

La Germandat de Santa Llúcia de Reus

La Selva del Camp no ha faltat a la cita

La veterana colla cambrilenca, amb més de cent anys d’història

La colla riudomenca, davant l’església

Imatge de la ballada conjunta final

 

Publicar un conte amb 10 anys a Castellvell

Oriol Beltran, al centre, jun t amb la resta de premiats, membres del jurat i el regidor de Cultura, Jordi Jové. Foto: DiariTots21

Cada any un alumne de deu anys estrena llibre a Castellvell del Camp. El d’enguany es diu Oriol Beltran, li diuen el Leo Messi del Santes Creus i no només mou amb destresa els peus, sinó també la mà: acaba de guanyar l’onzena edició del conte del Lluert, l’animalet de grans dimensions que anima les festes de Castellvell del Camp. Amb el conte ‘El lluert construeix un teatre al poble’, s’ha endut els 40 euros del premi, consistent en poder adquirir llibres a la llibreria Gaudí de Reus. El seu treball ha estat il.lustrat per Nerea Borrell i publicat en format llibret. El tema del concurs d’enguany era ‘Veus per un món millor’.

El parc de les Oliveres s’ha omplert de canalla, pares, mares i parades d’entitats de la vila per viure el lliurament del premi, que cada any organitza l’Associació de timbals i bestiari de Castellvell del Camp, que presideix Núria Sardà.

El guanydor, amb el jurat, la cap de l’organització, la dibuixant i de fons el lluert. Foto: DiariTots21

El segon premi ha recaigut en Ruth Lluís Puigdomènech i el tercer, en Pol Córdoba Domingo. Hi ha hagut, a més, cinc accèssits -habitualment eren tres-, que han anat a parar a Marc Robles, Júlia Casellas, Isona Boix, Valentina Mármol i Marina Segarra. El jurat, format sempre i únicament per dones, ha estat presidit per l’escriptora Mònica Escuer i format a més per l’actriu Maria Bravo i per la membre dels timbalers Lorena Garriga. Disset han estat els participants, l’alumnat de cinquè del CEIP Santa Anna, sense excepció.

La parada de l’Associació Protectora Mius de Castellvell,. Foto: DiariTots21

El parc ha mostrat també una diversitat d’articles en les seves parades: productes per als gats de l’Associació Protectora Mius de Castellvell, que es responsabilitza de les colònies de gats de la vila. També s’oferien llibres, punts de llibre, articles de bijuteria, dolços, i un col.lecció de joguines de cliks en forma de sant Jordi i de drac, on s’hi podia veure l’alcalde, Josep Manel Sabaté, preparant-los. Un contacontes i un concert del cor Lianna has clos la sessió.

L’alcalde, servint clicks de sant Jordi. Foto: DiariTots21

Acabaria la jornada amb la presentació d’un llibre molt especial donat qui és el seu protagonista. Es tracta de ‘Petites memòries d’un infant de Castellvell del Camp‘, del periodista Josep Maria Martí i Martí, a càrrec del regidor de Cultura, Jordi Jové i Balanyà, i amb la lectura de fragments del llibre, a càrrec de Francina Baldrís.

 

Cambrils uneix l’art espanyol amb el de Corea del Sud

L’alcade de Cambrils, amb Alberto Insa, durant la inauguració de la mostra. Foto: Cedida

De la mà de l’artista cambrilenc Alberto Insa, Cambrils ha quedat unida artísticament amb Corea del Sud gràcies a una espectacular exposició de 50 artistes espanyols presentada a la sala d’exposicions El Pati del Centre Cultural, que romandrà al lloc fins al 8 de maig. Després viatjarà al país asiàtic en una estimulant aventura artística.

Es tracta dels artistes que prenen part en el 10è Festival Internacional d’Art Geoje del Museu temàtic Haegeumgang i del Museu d’Art Yukyung de Corea del Sud, explicava al DiariTots21 el mateix Insa, membre del jurat d’aquest concurs. La inauguració, conduïda per Insa, fou tot un èxit de públic. Entre els assistents es trobava l’alcalde, Alfredo Clúa.

Alberto Insa, amb la seva obra. Foto: Cedida

Insa no se n’estava de l’èxit de la trobada, i subratlla la professionalitat i l’interès que expressen els coreans en el concurs: “És espectacular veure com ho preparen tot. L’any passat van ser 275 artistes de tot el món es van mostrar les obres a quatre museus diferents. Aquest any, amb motiu del desè aniversari, se superarà la xifra”, explicava. Nomès un però: les obres dels artistes mexicans no es poden veure a Cambrils i faran cap directament a Corea del Sud, on hi faran cap totes al mes de junt: al concurs es premiaran les deu millors propostes d’entre totes les que arribaran, no només d’Espanya, sinó de tot  el món. La temàtica de la mostra és cosmopolita:  “De Cambrils a Corea del Sud. Llengua de convivència, l’art”.

A la mostra cambrilenca tabé hi ha obra d’artistes locals, com ara Roser Coma, Rosa Mata, Rafael Rubio, Dera Wells, Dora Brown, Asunción Grifoll, M. Dolores Samaniego, Misericòrdia Olesti, Queralt Ossorio o Pepo Argilaguet.

A més de membre del jurat, Insa és el representant d’una cinquantena d’artistes de l’Estat espanyol, 28 de Mèxic i tres artistes més de Pakistan. Aquest concurs internacional es va iniciar l’1 de desembre de 2023 i s’allargarà fins al 30 de novembre d’enguany.

Flower power a Constantí

Cosidores del Grup Retalls, davant una jardinera confeccionada per elles. Foto: Cedida

Constantí ha despertat aquest divendres abonant-se al flower power, a les flors que anuncien que som a la primavera i que tenim davant nostre la diada de Sant Jordi. En un nou exercici de contribució dels grups de dones i col.lectius com el Grup Retalls, i gràcies a ells el municipi ofereix un aspecte de jardí de vil.la romana que podria perfectament anunciar la presència propera de Centcelles i dels seus jardins.

Un Sant Jordi més, arriba l’hora de mostrar i de demostrar la gràcia creativa de la seva gent, de les seves dones, que són les que confegeixen amb ganxet els 500 exemplars de flors que han escampat pel nord, sud, est i oest del poble, des de l’entrada venint de Tarragona, el carrer Major, les escoles velles, el carrer sant Pere, les muralles medievals, els rentadors, on en les jardineres públiques, fanals i diversos racons llueixen les flors: “Ens en falten cent més per instal.lar”, deien Joana Jurado i Fàtima Torrents, del Grup Retalls.

Decoració al carrer Major i davant l’Ajuntament. Foto: DiariTots21

I a la tanca que voreja el parc de les Escoles Velles, 14 llibres de format gran fets amb goma i paper adornen l’enreixat: obres centrals de la literatura universal i també catalana a la vista de tothom, títols triats per la Biblioteca Municipal, tal com explicava la regidora de Cultura, Dolors Fortuny, de qui sorgí la idea.

La regidora de Cultura, Dolors Fortuny, davant un exemplar de llibre gegant. A sota, aspecte de l’exposició. Fotos: Diari Tots21

A la mateixa plaça de les Escoles Velles arrencava l’exposició de Sant Jordi formada per lletres de grans dimensions que recorden la diada: cadascuna d’elles, decorada de manera lliure per 14 entitats del poble. “L’any que ve ampliarem el text de manera que puguin incorporar-se més associacions”, explicava Fortuny. La jornada ha continuat amb l’actuació musical de l’Escola Municipal de Música, que ho ha fet en tres escenaris diferents i encadenant les seves actuacions: primer a les Escoles Velles, després davant l’edifici consistorial i finalment a la plaça de l’Església.

Tot és a punt ja, doncs, per l’arribada de Sant Jordi a Constantí, on els colors brillen de manera diferent cada 23 d’abril.

 

Mario Basora: ‘Posem l’expertesa de la Cambra de Comerç de Reus al servei del territori en la gestió dels Fons de Transició Nuclear’

Mario Basora, president de la Cambra de Comerç de Reus. Foto: Cedida

L’experiència, l’expertesa i l’eficàcia en la gestió de la Cambra de Comerç de Reus es posen al servei del territori per gestionar els Fons de Transició Nuclear, el paquet d’ajudes que tenen per objecte reduir l’impacte del futur tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs creant nova riquesa i llocs de treball.

“La Cambra de Comerç de Reus juga un paper molt important, és un actor central en aquests Fons, i es tracta d’una gran oportunitat per al territori, especialment per ajudar petites i mitjanes empreses”, destaca en una entrevista al DiariTots21 el president de la Cambra de Comerç, Mario Basora.

Així, “la Cambra de Reus, membre integrant de l’òrgan de governança del Fons, abarca la gran majoria del territori beneficiat per aquests ajuts, un 69 per cent dels pobles que en són beneficiaris del Fons de Transició Nuclear, és a dir, 67 dels 96 pobles dels entorns del Penta 1 i Penta 2 (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona)”, ha afirmat el president de la corporació reusenca. Desglossat, dels 18 municipis de la regió del Penta 1, 17 són del territori de la Cambra de Reus, i dels 79 municipis del Penta 2, 50 són de la Cambra reusenca.

La Cambra ha participat activament de la proposta de reglament que desenvoluparà la llei dels Fons, llei que serà reformada per incloure les peticions fetes pels seus actors, entre elles, les de la pròpia Cambra de Reus, al temps que la institució ja està rebent peticions de suport tècnic.

“L’expertesa i acompanyament en matèria tècnica és el nostre punt fort junt a una xarxa de relacions amb empreses i institucions d’una entitat creada en 1886”, destaca el seu president.

Què és el Fons de Transició Nuclear?

“L’impacte del tancament de les centrals comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i incideix en el teixit econòmic dels municipis que les envolten”, destacava Basora. “Per aquest motiu i amb la finalitat de promoure actuacions de  desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica de les zones afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear, en 2020 es va crear la llei que crea l’impost que dota l’anomenat Fons de Transició Nuclear”, que grava amb un 50% els seus ingressos relacionats amb les activitats d’origen nuclear.

L’objectiu del Fons “és donar resposta així a l’impacte del tancament de les nuclears, que incidirà en el teixit econòmic dels municipis afectats per les zones nuclears del territori cameral de les comarques del Baix Camp, Priorat, Terra Alta i la Ribera d’Ebre, entre tots els altres inclosos en el Penta 1 i Penta 2”. Són a més territoris que en alguns casos ja sofreixen despoblació, per als quals la Cambra demana vetllar especialment.

A qui va destinat?

“Es pretén reindustrialitzar la zona. La idea és dinamitzar l’activitat empresarial perquè els treballadors de les centrals puguin seguir treballant al territori. Es pensa en unes empreses tractores, com pot ser la coreana Lotte, que a Mont-roig del Camp crearà 600 llocs de treball, però també en empreses petites i mitjanes. I així sorgiran diverses línies d’ajut, unes destinades a empreses d’alt impacte, i altres per a empreses del territori, del sector industrial, el primari, del sector del turisme rural -del que se’n parlarà més endavant- o de l’agroalimentari i vitivinícola, ajudant-los en la seva tramitació, però també en la seva digitalització, per posar un exemple. Es vol que es modernitzin les comarques de l’interior, potenciant les empreses que ja hi són de manera que puguin incrementar el seu volum de negoci i contractin personal, a la vegada que es busca fomentar les noves implantacions”.

Al respecte, la Cambra de Reus va aconseguir que no tirés endavant una proposta inicial que pretenia que per rebre els ajuts, les inversions mínimes havien de ser de 500.000 euros i amb la contractació de cinc persones. Aquestes condicions van ser rebaixades a 100.000 euros i una persona contractada. “No és factible demanar a empreses del territori inversions de 500.000 euros”, recalca Basora, que posa l’èmfasi en el fet que ja existeixen projectes preparats que esperen l’arribada d’ajudes com aquestes: “És una oportunitat per potenciar les zones d’interior, ja que en altres tipus d’ajudes no podrien acollir-se”.


Altres notícies:


Assessorar i acompanyar

A més d’assessorar i acompanyar empreses i municipis, la Cambra de Reus també ajudarà a aquells pobles petits que tinguin dubtes de què fer amb l’arribada d’ajudes molt quantioses, en alguns casos de més de 1,5 milions d’euros.

L’any 2023 es va començar a caminar amb aquests ajuts, però com que el calendari es tirava al damunt, es decidí repartir el Fons de manera igualitària i anivellada segons les dues zones afectades. Són 96 municipis els beneficiaris, més les empreses, amb un total de 83 milions d’euros recaptats per l’impost i liquidats en dues bestretes. Enguany, la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat ha reduït l’aportació a 35,2 milions d’euros, que es preveu es compensin l’any que ve.

Ara s’han definit 15 línies d’actuació, de les que s’han anunciat les seves bases i restem pendents del calendari de publicació. Set són per a empreses i vuit són actuacions públiques. Basora recorda que “hi ha set convocatòries a empreses, per un valor de 24,8 milions d’euros, i vuit actuacions públiques, dotades amb 10,4 milions d’euros”. Les Cambres de Comerç de Reus, Tortosa i Lleida també rebran ajuts, en aquest cas de 45.000 euros cadascuna, junt a d’altres organitzacions empresarials i sindicals per a dur a termes les funcions de consultoria i acompanyament.

Quines línies d’actuació estan adreçades a empreses i al sector públic

De moment ja es coneixen les primeres línies d’actuació, aprovades per l’òrgan de govern, que són aquestes: quant a empreses, la primera convocatòria de les bases està destinada a projectes d’alt impacte, amb un Fons de 7 milions d’euros per a ser executats entre els anys 2024 i 2026. En segon lloc, hi ha una línea -prevista per al mes de maig- per a noves oportunitats de negoci (2,9 MEU); una tercera línea, per a reindustrialització (5 MEU), prevista per a l’abril; la creació d’una central hidroelèctrica reversible (900 euros), ajuts a l’estratègia alimentària de Catalunya (3,5 MEU), ajuts a l’impuls Coop (4,5 MEU), i ajuts a la modernització de regadius (1 MEU).

A banda, hi ha les vuit línies públiques, que afecten a projectes de transició energètica (390.000 euros) a la innovació per a la transformació de la societat i l’economia digital (3.478.500 euros), la Xarxa Impuls Projectes FTN (315.000 euros), convocatòria de projectes locals (3 MEU), LIFE MigratoEbre (159.000 euros), Modernització de la xarxa de distribució del Delta de l’Ebre (3MEU), l’Estratègia Newspace (47.000 euros) i el Contracte Ivalua (5.829,78 euros).

En resum, “la Cambra de Reus té els coneixements més que suficients i els recursos tècnics i de gestió per conduir a les empreses, als municipis i als Consells Comarcals per a gestionar de manera professional i eficient les seves necessitats, conduint-los cap a la millor solució per afrontar els Fons de Transició Nuclear ja que cada cas és diferent. No és el mateix un municipi de 400 habitants, que un de més gran o empreses de dimensió o volumetries diferents”.

 

‘Desconfiar’ i ‘practicar la prevenció’, les millors eines contra els ciberatacs

 

D’esquerra a dreta, Marco Jiménez, Mario Basora i Xavier Hervàs. Foto: DiariTots21

La gran preocupació que mostren les petites i mitjanes empreses del territori pels ciberatacs i ciberfraus ha motivat que la Cambra de Comerç de Reus hagi destinat una conferència del cicle VermutsReus a abordar el tema amb el criminòleg dels Mossos d’Esquadra Marco Jiménez, cap de la unitat de seguretat ciutadana del cos a Reus.

La ponència, celebrada aquest dimarts, ha deixat al descobert els perills que ofereix la tecnologia quan un no està al corrent de protegir els seus espais i confia en excés en la bondat del correu o de les trucades que rep. Les estafes informàtiques han crescut un 508% en només vuit anys i dels 2,5 milions de delictes coneguts ocorreguts a Espanya en 2023 prop de mig milió eren ciberdelictes, més d’un 19%. Però la xifra de segur que és més elevada donat que molts casos no es denuncien.

Jiménez ha posat damunt la taula la gran quantitat de possibilitats que té l’estafa cibernètica, com aquesta creix any rere any, i com s’intensifica la seva perillositat amb l’arribada de la intel.ligència artificial. Un exemple que se citava: “Amb només deu minuts d’imatges penjades a Youtube, es podria falsificar la veu del president de la Cambra de Comerç de Reus”, Mario Basora, que es trobava sentat al costat de l’agent dels Mossos i òbviament astorat davant l’exemple.


Altres notícies:


Un altre cas, en aquest cas citat pel cap de l’ABP Baix Camp-Priorat, Xavier Hervàs: “En la darrera Junta de Seguretat de Reus una gravació de premsa amb la meva veu la van traducir a l’anglès. Apareixia jo parlant en anglès. Menys la meva esposa, que sabria identificar petits detalls meus, qualsevol persona podria creure que era jo. I la falsificació es va fer amb un programari gratuït”.

Els casos que més por provoquen en el dia a dia són aquells que et poden buidar el compte corrent enviant-te missatges falsos a través de correu electrònic, SMS o per estafes telefòniques. És tan fàcil caure-hi, deia Jiménez, “justament perquè els ciberdelinqüents juguen amb la pressa”. El principal consell que donen els Mossos és “desconfiar” i “actuar amb prevenció”. Desconfiar vol dir “sospitar de correus electrònics no sol.licitats, no revelar cap informació a no ser que un estigui segur de la font, tallar la trucada telefònica davant qualsevol sospita -a la Comisaria dels Mossos també rebem trucades fraudulentes-i contrastar la informació que facilitin amb altres fonts”.

Sobretot cal “mantenir la calma i no cedir a cap pressió, perquè busquen les nostres dades i les busquen de manera ràpida. Un hacker tarda entre una i vuit hores en trencar una contrassenya difícil”, subratllava.

Detalls trascendents: “Mantingueu actualitzada la contrassenya, cal activar el doble factor d’autentificació -es pot buscar a Google Authenticator-, tenir el software actualitzat i instal.lats els antivirus“. També és fonamental disposar de còpies de seguretat de manera regular i no repetir contrassenyes en diferents comptes ni en diferents xarxes socials. “Hi ha gestors de contrassenyes fiables, com LastPass, Keeper o bitwarden. Penseu que el 66% dels usuaris usen les mateixes contrassenyes o semblants, i el 81% dels robatoris de dades té el seu origen en contrassenyes dèbils o repetides”, rematava l’expert.

Però els fraus a les empreses també tenen un capítol curiós: el que va destinat als directius, als CEOs, quan aprofiten que són de vacances i disposen d’un substitut, per exemple: “Els ciberdelinqüents estan pendents del que publiquen a les xarxes socials, els investiguen i aleshores actuen com ara fer-se passar per un proveïdor del CEO o demanant una recepció de comunicació sol.licitant una transferència”. Un cas de frau telefònic exposat és el d’una dona molt amable que es feia passar per membre d’un departament de la pròpia empresa per demanar accedir a l’ordinador del pobre receptor de la trucada per actualitzar el sistema. Què hagués hagut de fer l’incaute treballador? “No donar mai les dades a algú desconegut, penjar i trucar tot seguit al número de telèfon d’on s’ha rebut la trucada”. Estafes n’hi ha també accedint al whatsapp, per la qual cosa s’aconsella borrar els missatges amb molta regularitat.

Tant seriós és el tema que els Mossos han posat en marxa una patrulla virtual com a regió policial al marge de les nou regions que hi ha a Catalunya: “Patrullem per els xarxes, especialment en casos punyents com són els de pedofília”, informava el cap Hervàs.