Les empreses alerten d’una crisi per l’elevat absentisme laboral

El president de la Cambra de Reus, Mario Basora, durant la presentació de l’informe. Foto: Cedida

Totes les alarmes estan  enceses. Els empresaris de la demarcació de Tarragona alerten d’una tendència que cada cop es va agreujant més: l’elevat absentisme laboral, molts cops injustificat, de manera que faltar a la feina un divendres -cap de setmana- o un dilluns -fi del cap de setmana- comença a ser una tendència habitual especialment entre els joves. El problema de fons és el canvi cultural de la generació jove i la manca de resposta de l’administració.

La Cambra de Comerç de Reus era aquest divendres escenari de la presentació de l’informe de conjuntura econòmica del segon trimestre de l’any a la província de Tarragona, on s’ha exposat aquest greu problema.

El CEO de l’empresa Solcam i responsable de la Comissió d’Energia de la Cambra de Comerç de Reus, Marc Segura, ha posat sobre la taula el problema recurrent de les empreses: l’absentisme laboral, un tema que ha ampliat el director provincial de la mútua Umivale Activa, Ferran Pellisé, en el seu torn de paraula. Segons Pellisé, “estem arribant a rècords històrics d’absentisme laboral. Hem registrat les pitjors xifres dels últims 16 anys i on el cost majoritari és assumit per les empreses”. I és que mentre a Espanya es parla d’un percentatge del 5,5% d’absentisme laboral, dos o tres punts per sobre que a Catalunya, al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre la xifra s’enfila per sobre del 6%.

La Cambra de Comerç de Reus ha estat l’escenari de la presentació de l’Informe de conjuntura econòmica 2n trimestre 2024, elaborat per la Càtedra per al Foment de la Innovació Empresarial de la URV i el Grup de Recerca d’Indústria i Territori en col·laboració amb les 4 cambres de comerç de la província.

La presentació ha anat a càrrec d’Agustí Segarra, professor emèrit de la URV en Economia Aplicada, que ha estat acompanyat de la directora de la càtedra i coordinadora del Màster en Emprenedoria i Innovació, Mercedes Teruel. Ha obert l’acte el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora.

Segarra ha destacat els següents aspectes respecte a la dinàmica econòmica en els diferents nivells. L’economia mundial mostra senyals de més dinamisme de l’activitat en un context de moderació de la inflació i una relaxació suau de la política monetària on les economies més afectades per les tensions globals deixaran enrere l’estancament econòmic, beneficiant economies com la nostra, que depenen més estretament de l’operativa comercial bilateral amb els països de la zona euro. En l’economia espanyola destaca el dinamisme de la producció i l’ocupació en comparació de la resta d’economies de la Unió Europea. Pel que fa a l’economia catalana creix per damunt de les economies veïnes però el seu ritme es moderarà.

El mercat laboral

Acte seguit ha abordat un monogràfic respecte el mercat laboral i l’ocupació. Pel que fa a les comarques de la Catalunya sud, Segarra ha destacat el creixement continuat de la població activa, un 5,74% respecte del mateix trimestre de 2023. Aquest percentatge és lleugerament inferior a la mitjana catalana (6,39%), però força superior al de l’economia espanyola (2,96%). La demarcació registra per primera vegada 424.000 actius i 368.000 persones ocupades, mentre que l’economia espanyola supera la xifra rècord dels 24,2 milions d’actius i Catalunya arriba als 4,12 milions. A més, s’observa un major dinamisme del mercat de treball al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. El nombre d’afiliats a la Seguretat Social ha crescut un 4,25% entre el primer trimestre de 2023 i el mateix trimestre de 2024.

D’altra banda, la intensa entrada de dones i d’immigrants a la població activa fa que la taxa d’atur es resisteixi a disminuir. No obstant això, la reducció de 4.000 aturats durant el primer trimestre de 2024 posa en relleu el gran dinamisme del mercat laboral local per absorbir les noves entrades d’actius en sectors que demanden perfils poc qualificats.

Pel que fa al mercat de treball local, s’ha caracteritzat per un increment notable del nombre de persones ocupades, una incorporació de potencials actius al mercat de treball local derivada de la progressiva incorporació de les dones i la vinguda d’immigrants i, a la vegada, una reducció més moderada del nombre d’aturats.
Segarra ha marcat com a reptes per a les comarques del sud de Catalunya la necessitat de polítiques industrials i laborals actives adaptades a la realitat de cada territori. “La imbricació de les dues polítiques és imprescindible per garantir una creixent diversificació productiva i la consolidació d’un mercat de treball que, a mitjà termini, es pugui plantejar l’erradicació de l’atur com una de les principals lacres de la nostra economia”, apunta el professor.

La visió empresarial

Després de la presentació de l’informe, dos empresaris del territori Cambra han exposat la seva visió sobre l’actual situació econòmica. Per una banda, el CEO de Solcam Energia i coordinador de la Comissió d’Energia de la Cambra, Marc Segura, ha parlat dels reptes que té el sector energètic amb el tancament de les centrals nuclears en el nostre territori així com envers la transició energètica que continuarà essent cabdal en tant que la demanda de consum no disminuirà sinó que continuarà a l’alça.

D’altra banda, ha criticat les polítiques de l’administració que, “més que ajudar al creixement de l’economia, l’obstaculitzen amb la manca d’eficiència en la resolució dels procediments administratius que generen drets per a les empreses o bé donant veu a col·lectius que s’oposen de manera sistemàtica a projectes molt profitosos per a les nostres comarques”.

 

La Secuita guanya ‘la guerra de l’aigua’ a Adif, que haurà de subministrar aigua del CAT al poble

D’esquerra a dreta, Eusebi Campdepadrós, Eudald Roca, Ramon Maria Sans i Josep Rufà, aquest dijous a la seu del Col.legi d’Advocats de Tarragona. Foto: DiariTots21

David li ha guanyat la partida a Goliath. Divuit anys després, l’Ajuntament de La Secuita ha guanyat un recurs que va interposar contra Adif, que es negava a pagar la construcció d’un ramal per a subministrar aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), procedent de l’Ebre, a l’estació de l’AVE i al propi municipi, segons ha sabut DiariTots21.

La sala del contenciós-administratiu de l’Audiència Nacional ha estimat parcialment el recurs que va presentar l’Ajuntament l’any 2006 per quant considerava que Adif havia vulnerat un conveni signat entre ambdues parts per fer el ramal. Adif ha reconegut els termes de la sentència, però tot i això pot legalment recórrer al Tribunal Suprem, un acte que seria contradictori amb l’acceptació de la sentència.

La sentència suposa que Adif haurà de fer les obres. Si no és així, es demanarà l’execució de la sentència i aleshores, l’obra hauria d’entrar als Pressupostos generals de l’Estat.

El tema va sorgir en 2006 quan l’Ajuntament de La Secuita i Adif van signar un conveni que suposava, en paraules de l’alcalde de La Secuita, Eudald Roca, “un win win per a les dues parts”. L’estació del Camp de Tarragona ja se subministrava aleshores amb aigua de l’Ebre -que no sempre pot ser suficient, especialment en casos de sequera-, però va sorgir el problema dels llots contaminats a l’embassament de Flix que va fer perillar un subministrament regular d’aigua a l’estació i la resta de punts on subministrava el CAT.

Paral.lelament, l’Ajuntament de La Secuita no tenia connexió amb l’aigua de l’Ebre -encara no la té- i se subminstrava, com ara, amb pous propis. Aquests pous podien servir per subministrar aigua a l’estació de l’AVE si es contruïa un ramal de la línia principal del CAT. Així, l’aigua aniria als dipòsits de La Secuita, allí seria tractada i s’enviaria tant al poble com a l’estació de l’AVE si aquesta tenia tallat el subminstrament del CAT per contaminació.

Però en 2010 el problema dels llots contaminats de Flix es va solventar i Adif va decidir prescindir del conveni. A més, l’Estat va determinar que al cap de quatre anys i si no hi havia reclamació quedaven sense efecte els convenis signats amb totes les administracions a l’Estat espanyol. A l’Ajuntament de La Secuita va arribar un document per firmar sobre la caducitat del conveni i és quan el consistori va presentar la demanda que ara, 18 anys després, ha guanyat. Ho va fer abans que expirés el termini de quatre anys, fet que ha estat clau en la victòria judicial.

“Estem molt orgullosos que un Ajuntament petit com La Secuita, que no arriba als 2.000 habitans, hagi pogut enfrontar-se i guanyar tot un organisme  estatal com Adif, que havia actuat amb prepotència”, ha afirmat l’alcalde.

Al seu torn els advocats Eusebi Campdepadrós i Ramon Maria Sans, responsables de la defensa de l’Ajuntament, han declarat que “l’Estat actua amb deslleialtat i incompleix sistemàticament els seus propis convenis creant una gran  inseguretat jurídica a administracions com els ajuntaments. Especialment greu és en casos de municipis petits com La Secuita, que no tenen les eines per defensar-se, i en situacions de béns de primera necessitat, com és l’aigua”.

La lluita de 18 anys va ser seguida per diputats i senadors d’ERC, especialment per l’aleshores senador Josep Rufà, que subratlla que “va ser una batalla constant contra governs del PP i del PSOE desinteressats en el tema”.

La sentència

Els fets ens situen en data 15 de desembre de 2006, quan es va signar el conveni de col·laboració entre Adif i els Ajuntaments de La Secuita i Perafort. En aquest conveni s’incloïen les clàusules Primera i Segona, que deien que Adif duria a terme “les actuacions oportunes per a la redacció del projecte de subministrament d’aigües alternatiu al principal” des del punt d’escomesa assenyalat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) “de conformitat amb l’Ajuntament de La Secuita”.

Aquesta infraestructura alternativa facilitaria l’escomesa d’aigua a l’Estació de Camp de Tarragona durant els mesos de juliol i agost, així com en els casos d’incidència tècnica, per gravetat aprofitant el desnivell existent.

El projecte es redactaria, diu la sentència, a fi de compatibilitzar que la solució adoptada sigui beneficiosa tant per a l’Ajuntament com per a Adif. La redacció del projecte corresponia efectuar-la a Adif.

La segona clàusula deia que “la construcció de l’escomesa serà compartida per Adif i l’Ajuntament de La Secuita. Adif assumeix la construcció de la conducció de la part comuna troncal”, que es defineix com la conducció que va des del punt de connexió amb el “ramal Francolí” fins al punt d’encreuament entre la carretera TV-2231 amb el camí de Tarragona seguint el traçat projectat pel Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), “necessària tant per al futur proveïment alternatiu de l’estació com del municipi de La Secuita”.  Per part seva, cada organisme assumiria el cost del seu corresponent tram: Adif, l’escomesa des de la part comuna troncal fins a l’estació a través del camí de Tarragona de titularitat municipal; i l’Ajuntament de La Secuita, l’escomesa des de la part comuna troncal fins al nucli urbà.

L’escomesa d’aigua tant en la part troncal com en la privativa d’Adif seria de titularitat d’Adif, sent compartit el de la part comuna troncal amb l’Ajuntament de la Secuita.

Posteriorment, però, Adif va al.legar que noves circumstàncies feien innecessari el ramal privatiu. Així, des de 2010, el subministrament d’aigua “està garantit durant tot l’any pel propi Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), de la qual Adif és membre”, afirma Adif. I afegia que addicionalment, “cal destacar que actualment l’estació disposa de tres dipòsits d’aigua sanitària freda, un de 125 m³ i dos de 25 m³ cadascun per a situacions d’incidència”.

Pla Quadriennal viari: La Diputació millorarà la carretera de Vilallonga a La Selva

La presidenta de la Diputació, Noemí Llauradó, amb el responsable de l’Àrea d’Infraestructures del Territori, Jaume Vidal, i altres tècnics. Foto. DiariTots21

La Diputació de Tarragona executarà en aquest mandat la millora de la carretera de Vilallonga del Camp a La Selva del Camp -la carretera de l’ermita de Paretdelgada, laTV-7223-. Es tracta d’una vella reivindicació per millorar una carretera estreta i defectuosa. S’hi invertiran 3,4 milions d’euros en un tram de 4,4 kilòmetres, una obra que eixamplarà la via.

Es tracta d’una de les inversions destacades que acometrà la Diputació al Camp de Tarragona entre aquest any i el 2027. La Diputació de Tarragona ha fitxat les actuacions de millora que impulsarà a la seva xarxa viària aquest mandat en el nou Programa quadriennal d’inversions a la xarxa local 2024-2027, que s’aprovarà aquest divendres 26 de juliol al ple de la corporació.

També al Camp de Tarragona, en aquest cas al Baix Camp, s’executarà una rotonda entre Castellvell i Almoster per evitar l’actual gir a l’esquerra per accedir a la urbanització Castellmoster. La inversió sumarà 350.000 euros. Als Pallaresos es preveu la construcció d’una rotonda de Tarragona a la C-51, a la intersecció de la carretera TP- 2031 i TV-2236. La inversió serà de 385.000 euros.

15 actuacions

El programa inclou 15 actuacions amb un pressupost aproximat de 27,79 milions d’euros (9 més que en el quadrienni anterior), entre les quals destacad poderosament el condicionament de la carretera que uneix la Ràpita amb Poble Nou del Delta (Amposta) i que suposarà una inversió d’11 milions d’euros.

La selecció dels projectes que inclou el programa quadriennal s’ha realitzat seguint una metodologia que prioritza les actuacions segons tres criteris tècnics de seguretat, rendibilitat i impacte, i tenint en compte també l’equilibri territorial i el progres social i econòmic de la demarcació. El programa l’han presentat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i la diputada delegada d’Infraestructures del Territori, Iris Castell.

Noemí Llauradó ha destacat que la nova T-2021 entre la Ràpita i Poble Nou del Delta “és la inversió més alta en carreteres en els últims 20 anys a les Terres de l’Ebre”, amb 11M€ i 10 km de recorregut. Alhora, ha assegurat que “les connexions entre pobles, i les comunicacions en general, tenen un retorn social i econòmic destacat; milloren les oportunitats dels municipis i contribueixen a l’equitat territorial. Calen bones carreteres, i ben segures, que afavoreixin la mobilitat sostenible i a la Diputació treballem per fer-ho possible”. De la seva part, la diputada delegada d’Infraestructures del Territori, Iris Castell, ha detallat les diferents actuacions i l’aplicació dels diferents criteris tècnics emprats en la seva selecció: seguretat, rendibilitat i impacte.

De les actuacions previstes al programa quadriennal, la més destacada serà la de la carretera que uneix la Ràpita amb Poble Nou del Delta. Aquest és un projecte de gran envergadura i molt reivindicat que suposarà una inversió d’11 milions d’euros. La futura T-2021 millorarà el traçat de la via en 10 quilòmetres, fent-la més segura i alhora contribuirà a la millora de l’activitat econòmica, agrícola, turística i de serveis en aquesta zona. En concret, s’eixamplarà la via en 7,8 quilòmetres, es milloraran les interseccions, es construiran dues rotondes i un itinerari segur per a vianants i ciclistes. Amb l’objectiu de guanyar temps en l’execució d’aquesta actuació, de necessitat prioritària, la Diputació ja va començar a treballar-hi l’any 2022 i es va iniciar el tràmit ambiental a començaments del 2023, just després de l’aprovació definitiva del Pla Zonal que li confereix la competència per poder actuar-hi. El projecte constructiu es preveu que s’aprovi inicialment aquest 2024 i les obres començaran durant el 2025.

Entre les actuacions que prioritza el programa quadriennal, també destaquen el citat condicionament de la TV-7223, de Vilallonga a la Selva del Camp; la millora de la TV-2401 de la Bisbal del Penedès a la C-51 pel Montmell per 1,7 milions d’euros, i la T-320, que uneix Montbrió i l’estació de Botarell, una obra que, amb una inversió d’1,2 milions d’euros, facilitarà que hi pugui passar paral·lelament la canonada d’aigües del CAT.

Què es prioritza

La selecció de les actuacions incloses al programa quadriennal s’ha realitzat segons una proposta tècnica elaborada amb una metodologia de priorització d’actuacions basada “en criteris de seguretat viària, rendibilitat socioeconòmica i d’impacte sobre els usuaris vulnerables”, ha subratllat Llauradío. Aquesta valoració facilita un primer llistat de carreteres prioritàries, d’entre les quals, també es fa una selecció tenint en compte criteris d’equilibri territorial i de progrés social i econòmic per concretar les actuacions seleccionades.

Pel que fa a la seguretat, es prioritzen les actuacions en trams de carreteres i interseccions que presenten nivells d’accidentabilitat més alta que la resta o que tenen un risc de sinistralitat potencial elevat. Quant a la rendibilitat socioeconòmica de les inversions, es tenen en compte el nombre d’usuaris i el cost estimat de l’actuació, prioritzant les actuacions que, amb un menor cost, milloren les condicions de circulació per a un nombre major de vehicles. Per últim, també es valora com l’actuació redueix l’impacte social i ambiental de les carreteres a l’entorn que travessen i millora la qualitat de vida de les persones que viuen i treballen a prop, reduint conflictes amb els usos confrontants o millorant la mobilitat interior a un nucli urbà, tant en vehicle com en transport públic, a peu i en bicicleta.

El Programa quadriennal és un instrument de gestió que preveu el Pla Zonal de la xarxa local de carreteres de la Diputació de Tarragona, que dona resposta a la voluntat de programar les actuacions per períodes de 4 anys i que millora la planificació, la integritat i la transparència en les decisions d’inversió a la xarxa local de carreteres. El manteniment i la millora de la xarxa viària de la Diputació de Tarragona és una de les prioritats de la institució, ja que la bona connexió viària és un element essencial per assegurar un progrés i desenvolupament equilibrat entre tots els municipis de la demarcació i garantir, per igual, la qualitat de vida de les persones del Baix Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

L’Hospitalet obre una finestra d’oportunitat amb el vòlei platja amb el Campionat de Catalunya

D’esquerra a dreta, Maribel Zamora, Assumpció Castellví i Yolanda Marqués. Foto: DiariTots21

L’Hospitalet de l’Infant ha aconseguit entrar al circuit del Campionat de Catalunya de vòlei platja torneig Vichy Catalán gràcies a una tradició de 30 anys de celebració de campus i estades de tecnificació a les seves instal.lacions esportives, de la mà de la Federació Catalana de Voleibol.

L’entrada de l’Hospitalet al circuit català esdevé un primer pas per a noves col.laboracions amb la Federació Catalana de Voleibol per tal d’assentar l’esport al municipi i fer-ho de la mà dels centres educatius, com també si es crea un club esportiu.

Serà aquest cap de setmana, 27 i 28 de juliol, quan la platja de la Punta del Riu rebrà les 16 parelles masculines i 16 femenines per disputar, a modus d’eliminatòria directa, la prova de l’Hospitalet del tour, que inclou sis localitats catalanes més i que diumenge per la tarda veurà les finals masculina i femenina en un entorn on es muntarà un grup de grades per a 400 espectadors i es respectarà el medi ambient. La darrera prova del ciruit català seran ja les finals, a celebrar a Badalona.

Per l’Hospitalet de l’Infant passaran les millors parelles del circuit català de vòlei platja. La prova de l’Hospitalet serà la cinquena d’un total de set, coincidint, a més, amb l’última de les disputades durant el mes de juliol. Els esportistes més habituals del circuit buscaran deixar la seva petjada i aparèixer en els noms de la història com els primers vencedors de la prova.

”Ens interessa molt ser una de les seus d’aquest campionat i esperem que la prova de l’Hospitalet de l’Infant es consolidi, perquè amb aquest esdeveniment esportiu posem en valor les nostres platges i les seves banderes blaves, per la seva qualitat ambiental, així com els serveis i criteris de sostenibilitat”, ha explicat l’alcaldessa de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, Assumpció Castellví, que ha afegit que “és una nova oportunitat per situar el municipi en el mapa nacional i internacional i no només en l’aspecte esportiu, sinó en tots els àmbits”.

L’alcaldessa també ha fet referència a la repercussió econòmica que tindrà aquest esdeveniment, del qual “es podran beneficiar els comerciants i restauradors locals”; i a la repercussió mediàtica (la prova es podrà veure a través del canal Esport 3 i diversos mitjans de comunicació esportius de Barcelona se’n faran ressò).

Suport del consistori

“L’Ajuntament, per promocionar l’esport a la zona, ha donat suport a aquest esdeveniment de platja, que esperem que sigui tot un èxit, tant de participació com d’espectadors a les graderies”, ha dit al seu torn la regidora d’Esports, Yolanda Marqués, qui ha explicat que el municipi treballarà aquesta propera temporada per oferir el voleibol com a activitat extraescolar, amb “la voluntat d’arrelar aquest esport al municipi”.

Una segona derivada és la intenció de crear un club de voleibol al municipi -l’Hospitalet no en té cap- i els inputs en aquest sentit són positius. La celebració de la prova a l’Hospitalet serà un revulsiu potent.

Per la seva banda, Maribel Zamora, presidenta de la Federació Catalana de Voleibol, ha destacat que “estar a l’Hospitalet de l’Infant és estar a casa’, perquè tal com ha recordat a la roda de premsa que ha tingut lloc avui dilluns, 22 de juliol, “la relació entre l’Ajuntament de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i la Federació Catalana de Voleibol fa més de 30 anys que dura ja que és el municipi que acull els campus i les estades d’estiu’, el que suposa ‘una alegria immensa i suposa una garantia d’èxit en la celebració del Campionat de Catalunya de Vòlei
Platja’.

Pel que fa a la competició pròpiament dita, la parella Puri-Kliokmanaite domina amb mà de ferro, si bé en categoria masculina s’han proclamat diversos vencedors al llarg de les quatre proves que s’han disputat fins ara. Tot està obert, així doncs, per acabar de veure un circuit de vòlei platja que promet moltes emocions i grans enfrontaments d’aquí al final de la temporada, que tindrà lloc a Badalona el cap de setmana del 24 i 25 d’agost.

A l’Hospitalet, els partits tindran lloc dissabte i diumenge, de 9 a 20 h, aproximadament (les finals es jugaran diumenge a partir de les 18 h). El públic podrà gaudir d’aquest espectacle esportiu de manera gratuïta.

Un homenatge a l’acollliment familiar obre el pregó de la Festa Major de Castellvell

L’Eusebio, durant el pregó. Foto: DiariTots21

Castellvell del Camp està de Festa Major -dedicada a la seva estimada patrona, Santa Anna-, i no només inicia uns dies de gresca, que a més enllaçaran amb el CastellvellMusic Fest, sinó que enceten un any de celebració molt especial per a la localitat: els 600 anys de Santa Anna, que clouran en 2025 amb les Quinquennals.

Un homenatge a les famílies d’acollida ha servit per encetar oficialment la festa ja que el pregó l’han pronunciat una parella, l’Eusebi Vidal Bleda i l’Agustina Abad Alberge, que fa anys van venir a viure a Castellvell, s’hi van integrar, i finalment han esdevingut una família acollidora. El món de l’acollida té una significació i sensibilitat molt especials per quant s’han d’encarregar de marrecs que procedeixen d’entorns molt complicats.


Altres notícies:


D’això en feia  referència l’alcalde, Josep Manel Sabaté, en presentar-los, subratllant que la parella “ens mostra la solidaritat, l’amor i el compromís amb els altres”, i “la bellesa de la seva tasca”, un “exemple a seguir per tots nosaltres”.

L’Eusebi, al seu torn, destacava en el pregó: “Nosaltres som una família forastera que va arribar al Nadal del 1999 i a poc a poc, entre penyes, sardinades, sopars de carrer, bitlles, patchwork i algunes coses més, anem fent lligams, i ens sentim integrats en aquesta meravellosa població, perquè un no és d’on neix, més aviat és d’on pastura. I ja ens sentim com uns més de Castellvell”.

El Lluert, durant la seva actuació. Foto: DiariTots21

Les autoritats i els pregoners, fent camí cap al balcó de l’Ajuntament. Foto: DiariTots21

La ballaruca del Lluert i els gegants -que en 2025 celebraran 40 anys de vida- van acompanyar el seguici d’autoritats cap al balcó de l’Ajuntament, on es va llegir el pregó, i van amenitzar-lo amb un ball a la mateixa plaça.

La festa havia començat amb actes previs. Així, dijous tenia lloc a l’Ateneu un Monòleg feminista a càrrec de l’actriu Maria Bravo, de Teatrosfera. I el mateix divendres, abans del pregó, l’Associació de Dones Santa Anna obria la tradicional mostra anual dels treballs manuals realitzats durant el curs.

Les membres de la junta de l’Associació de Dones presents a la inauguració. La segona per l’esquerra és Graciel.la Monné. Foto: DiariTots21

Un moment de la inauguració de l’exposició de manualitats. Foto: DiariTots21

Es tracta d’un repàs d’obres fetes totes a mà de disciplines com el patchwork, la costura, la mitja, el ganxet, manualitats, el brodat, les puntes de coixí, un taller lliure de bolsos, pintura i teules decorades, explicava a DiariTots21 la presidenta de l’associació, Graciel.la Monné.

Entre les peces destacaven un grup de teules decorades a modus de façanes d’habitatges, confeccionades per la Tutu Galvan, Maribel Mateu, Anna  Maria Sugranyes i Isabel Molina. Es tracta de petites obres d’art en el que les autores aprofiten teules d’obra per convertir-les en maquetes de façanes de cases, amb tots els detalls inclosos, com el d’una cigonya al seu nit a dalt de tot d’una de les vivendes.

Uns exemples de teules decorades. Foto: DiariTots21

El taller de bolsos ha estat conduït per Katy Figuereo -professora-, i ha comptat amb les alumnes Graciel.la Monné, Isabel Molina, Maribel Mateu, Tutu Galván, Roser Felip, Isabel Aguilar, Anna Sancho, Manoli Domínguez, Maite Alcaraz, Andrea Juanpere i Thais Cartayà.

En la inauguració de la mostra, el regidor de Cultura, Jordi Jové, ha fet vots perquè l’Associació de Dones “segueixi creixent cada cop més i amb dones de totes les edats”. L’entitat compta amb la gens menyspreable xifra de 140 associades i a més de manualitats, ofereix pràctiques d’esport i manteniment, com pilates, ioga, zumba o gimnàstica.

El correfoc amb els Banyuts, el Lluert i la colla convidada. Foto: Cedida

No faltaria en la jornada atapeïda d’actes la sortida dels Diables de Castellvell, els Banyuts, comandada per Marc Martí, el cap de colla, amb les Tabaleres, que comptaren amb la participació de la colla convidada dels Diables de Fontrubí. El sopar de motxilla al poliesportiu clouria els actes inaugurals de la festa, sense oblidar l’esclat musical posterior.

Consulteu la programació d’actes de la Festa Major de Santa Anna en aquest enllaç.

 

Més actes, més dies i lluita contra el canvi climàtic, a la Festa Major de Constantí

Autoritats i representants de Constantí Ràdio, durant la presentació. Foto: DiariTots21

La Festa Major d’Estiu de Constantí presenta enguany més actes i més dies d’extensió, sumant dos caps de setmana, donat que la festivitat de Sant Feliu cau entre setmana. A més, incorpora la lluita contra el canvi climàtic, el que farà variar el recorregut d’actes tradicionals i vigilar que la mainada no rebi la calor del sol de manera contundent.

Aquest divendres 19 de juliol s’ha fet l’acte de presentació del programa de Festa Major d’Estiu a Constantí en honor a Sant Feliu, amb més de quaranta activitats obertes a tothom que començaran el dijous 25 de juliol i s’allargaran fins el 4 d’agost.

Un novedós escenari ha estat el protagonista de l’acte de presentació: s’ha fet a la Piscina Municipal i ha comptat amb la presència de l’alcalde, Óscar Sánchez, i el regidor de Festes, Ismael Perroni, a més de diverses regidores de l’equip de govern (integrants de la Comissió Tècnica de festes) com Dolors Fortuny (Cultura), Mercè Martínez (Serveis i Urbanisme) i Virginia Bautista (Serveis Socials i Gent Gran).

L’alcalde, Óscar Sánchez, ha destacat que “es tracta d’una de les festes majors més àmplies i extenses que s’han programat en els últims anys” i ha subratllat que “és una festa a l’abast de tothom, inclusiva, i amb actes per a totes les edats i tots els públics”.

Marxandatge de color rosa

Per la seva banda, el regidor de Festes, Ismael Perroni, ha explicat que aquest any “la Festa Major inclou dos caps de setmana d’activitats, pel fet que el dia de Sant Feliu cau en dijous” i ha volgut posar en valor “el caràcter participatiu de les festes”. Pel que fa al marxandatge de Festa Major, que cada any es basa en un dels elements del seguici, té com a protagonistes l’Àliga i la Mulassa. I el color triat és el rosa “per trencar clixés” entre home-dona, ha subratllat el regidor de Festes.

El dijous 25 de juliol arrencaran els actes previs a la Festa Major amb la cloenda del Cicle de Concerts a Centcelles que protagonitzarà el Trio Mulier. El divendres 26 de juliol es farà la presentació del llibre “Será eterno” de Fernanda Muñoz, el Festival d’estiu del Club Patí Constantí i un concert de Popurris Trio. La nit acabarà amb l’espectacle de música i Dj’s “Menéalo on Tour”

El dissabte 27 de juliol, al llarg del matí, tindrà lloc una trobada de vehicles clàssics organitzada per Moto Clàssic Constantí i, ja a la nit, arribarà l’espectacle de revista “Cabaret Vintage”. Pel que fa al diumenge 28 de juliol, cal destacar la XII Sortida de Motos i Cotxes clàssics, un vermut rumbero amb Jose de Son Caló i l’actuació castellera a càrrec dels Xiquets de Tarragona i els Nois de la Torre.

La tradicional cercavila

El tret de sortida oficial arribarà el dimecres 31 de juliol amb la tradicional cercavila pels carrers del poble i el Pregó, que aquest any estarà protagonitzat per l’actor Joan Pera. El dijous 1 d’agost, dia de Sant Feliu, concentrarà com és habitual els actes més tradicionals i solemnes, amb les matinades, el seguici popular, el solemne ofici religiós i el concert i ball de Festa Major, que aquest any anirà a càrrec de l’Orquestra Nova Blanes.

El divendres 2 d’agost tindrà lloc la primera actuació del Ball parlat de Dames i Vells i el tradicional sopar organitzat per la Societat El Casino. A les 23.00 hores arribarà un dels plats forts musicals de la Festa Major d’aquest any amb el concert dels 25 anys de Constantí Ràdio, a càrrec de Momo (Tribut a Queen) i Músics de Carrer (Tribut a Txarango). La nit acabarà amb una sessió musical del DJ Jordi Alcañiz.

El dissabte 3 d’agost tindrà lloc la XI edició del Torneig de Bàsquet 3×3 Vila de Constantí, inflables per als més petits i una exhibició de Trial amb Arnau Farré, organitzada pel Moto-Club Constantí. Seguidament, es farà el correfoc infantil i una nova actuació de Dames i Vells. Ja a la nit, la música en directe serà la gran protagonista amb un espectacle de tribut a Núria Feliu, i una nova edició de la Nit de Barraques a l’aparcament de la Piscina Municipal, amb les actuacions de Els Amics de les Arts, la Prole Band i DJ Trapella.

L’últim dia de Festa Major, el diumenge 4 d’agost, començarà amb el IV Torneig d’Escacs Ràpids Memorial Agustín Grajero, que organitza el Club d’Escacs Constantí, i un tobogan gegant per als infants. Ja al vespre tindrà lloc l’obra de teatre “You say tomato”, protagonitzada per Anna Moliner i Joan Negrié. La Festa Major finalitzarà amb els Versots a Sant Miquel dels Diables de Constantí, el tradicional correfoc pels carres del poble i el Castell de Focs artificials a la piscina municipal.

Totes les activitats de la Festa Major d’estiu les podeu consultar a www.constanti.cat

La URV fa un gran salt per ajudar a la investigació mèdica de malalties greus

Fàtima Sabench, degana de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, mostra la zona lliure de patògens, amb la cabina de descontaminació i la sala d’estabulació per treballar amb animals inmunodeprimits. Foto: Cedida

La Universitat Rovira i Virgili (URV) ha fet un salt en investigació biomèdica i biotecnològica que serà cabdal per a trobar nous fàrmacs i vacunes per tractar un ventall amplíssim de malalties que van des del càncer, la diabetes o les patologies coronàries. Això serà possible gràcies al nou Estabulari de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, que es va inaugurar dimecres.

“És un abans i un després”, reconeixia la degana de la Facultat de Medicina, Fàtima Sabench. És un pas més, com recordava el seu rector, Josep Pallarès, per aconseguir que la URV es doti d’un Parc Científic al voltant del campus Bellissens de Reus i a partir de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut -el pas clau de la qual serà el seu trasllat del centre de Reus a l’entorn de Bellissens, on també hi ha l’Hospital Universitari Sant Joan-.

El nou Estabulari de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de la Universitat Rovira i Virgili és un nou servei únic i centralitzat al territori per a la recerca bàsica i clínica dels àmbits de la medicina, la nutrició, la bioquímica i la biotecnologia.

Com s’aplicarà

Ubicat al Parc Científic URV-Bellissens, hi podran accedir investigadors i investigadores dels grups de recerca de la Universitat i dels centres de recerca i hospitals associats, a més d’empreses, que podran avançar en l’estudi de teràpies aplicables als camps de la neurologia, la psicologia, l’oncologia, les malalties metabòliques, la immunologia i la toxicologia, entre d’altres.

El nou equipament de 452,3 m2, que es posarà en funcionament a la tardor, ha comptat amb el cofinançament de Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Tarragona, l’Ajuntament de Reus i la mateixa URV. Conjuntament han aportat 1,79 milions d’euros per implementar aquest projecte per millorar la potència en recerca biomèdica de la Universitat i de l’ecosistema del sud de Catalunya.

L’impacte sobre la salut de les persones

Els estudis experimentals són un pas previ indispensable per a l’aplicació dels resultats de la recerca sobre els humans, que reverteix en la millora de la salut de les persones. “I disposar d’aquest equipament significa que es podran escurçar les etapes de la recerca abans d’arribar a una aplicació definitiva sobre els humans gràcies a dues novetats que el converteixen en una infraestructura singular a Catalunya”, destacava la degana.

Els ratolins metabolitzen molt més ràpid els fàrmacs i per tat es poden conèixer els seus efectes molt abans, incomparablement molt abans, que amb els humans. El centre disposarà de 1.200 ratolins i rates, sobre els que “no s’experimentarà, sinó s’hi treballarà”, ha puntualitzat la degana de la Facultat, que ha detallat que se seguirà “escrupulosament” el codi ètic de la Generalitat en el tractament dels animals.

D’una banda, la instal·lació té una zona d’estabulació lliure de patògens específics amb microaïlladors autoventilats que permeten allotjar ratolins amb immunitat reduïda. Per garantir que no hi entraran agents patògens s’estableixen diferents tipus de barreres: la filtració absoluta de l’aire d’entrada i sortida, l’esterilització dels materials i objectes que hi entren i el control del personal que accedeix a la zona, que ha d’estar en quarantena durant 48 hores.

Aquest model d’estabulació permetrà fer estudis d’immunologia i farmacologia i malalties com ara diabetis, arterioesclerosi i diferents càncers, entre d’altres.

De l’altra banda, es podran crear soques transgèniques de ratolins per estudiar, per exemple, la funció de gens específics, la formació de tumors, el desenvolupament embrionari i la regulació de la funció cerebral així com provar teràpies gèniques o teràpies dirigides a cèl·lules específiques, entre d’altres.

També es podran estudiar els efectes metabòlics de diferents tècniques quirúrgiques, així com també es podrà assajar l’efectivitat i toxicitat de nous tractaments per a malalties relacionades amb la disfunció metabòlica i la nutrició, així com testar noves molècules amb potencial terapèutic.

Imatge de la presentació del nou estabulari, amb Laia Pellejà, directora d’iCERCA; Noemí Llauradó, presidenta de la Diputació; Josep Pallarès, rector de la URV; Josep Baiges, regidor de Promoció Econòmica de Reus, i Fàtima Sabench, degana de la Facultat de Medicina. Foto: Cedida

Que l’Estabulari de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut tingui les condicions d’estar lliure de patògens específics garanteix un estat de seguretat superior respecte d’un estabulari convencional. Així, aquesta zona disposa de l’espai d’estabulació, una d’experimentació i un laboratori de micromanipulació, criopreservació i fecundació in vitro, per crear noves línies d’animals transgènics. Si bé també hi ha un espai per a estabulació estàndard amb cinc sales i zona d’experimentació amb dos quiròfans.

Atracció de talent

Altres beneficis esperats són la col·laboració amb instituts de recerca sanitària i alimentària, com l’IISPV i l’IRTA, la generació de llocs de treball altament qualificats, generar patents i contractes amb empreses i laboratoris de química, farmàcia, veterinària, medicina i psicologia, entre d’altres.

Aquest projecte està cofinançat amb un ajut de 685.035 euros pel Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya, en el marc del projecte Singulars, amb un ajut de 300.000 euros per la Diputació de Tarragona, amb un ajut de 100.000 euros per l’Ajuntament de Reus i la resta, per la mateixa URV.

 

La Festa Major de Riudoms creix amb la Nit del Cavall i nous balls tradicionals

Entitats i autoritats, amb l’imponent Cavall dels Nebot, presentant el programa de la Festa Major de Riudoms. Foto: DiariTots21

La Festa Major de Sant Jaume de Riudoms, la gran festa de l’estiu, presentarà novetats en els balls populars i tradicionals i en les activitats festives, com són l’estrena d’un grup de petitons, d’entre 3 i 5 anys d’edat, del Ball de Bastons del Cerap (Centre d’Estudis Arnau de Palomar), així com l’estrena del Ball de Panderos, de l’Associació de Tradicions Culturals de Riudoms. En aquest cas són nou les persones inscrites en un ball que se celebra per parelles, segons explicava a DiariTots21 el seu director i músic, Pau Melero. El Ball s’estrenarà el dia 26.

Aquest dimarts s’ha presentat a la plaça de l’Església de Riudoms els actes de la Festa Major amb una posada en escena diferent: han estat les entitats participants de la festa les protagonistes d’explicar al públic i a la premsa les activitats de què podrà gaudir la gent, junt a l’alcalde, Ricard Gili, i els regidors de Festes, Arnau Carbonell, i de Cultura, Jordi Gallisà.

Pau Melero, amb un vestit de la nova secció dels Panderos. Foto: DiariTots21

El Ball de Bastons, amb set anys d’història i responsable d’haver organitzat enguany la primera Trobada de Balls de Bastons, presentarà la categoria baby de l’entitat, formada per vuit nens i nenes. El Ball de Bastons té actualment tres categories per edats i ja es planteja ampliar-les, explicava la seva cap de colla, Berta Mora.

Justament destaca del programa com una altra gran novetat la Mostra de Danses del Seguici Festiu de Riudoms, que tindrà lloc el 26 de juliol a les 20 hores a la plaça de l’Església, amb l’actuació del Ball de Bastons del Cerap, Ball de Cercolets, Gitanes, Valencians, Patafut i Panderos. A continuació s’encetarà el correfoc infantil, que canvia de data, i posteriorment, l’Ulé Barraques, amb sis actuacions. Hi haurà vuit barraques per a vuit entitats i el recinte doblarà espai donades les cues que es van viure l’any passat.

La Nit del Cavall

Però anem a pams. La Festa Major arrencarà el 20 i acabarà el 28 de juliol. Per tant, amplia dies i esponjarà la vintena d’actes perquè les entitats puguin presentar-les en més bones condicions.

La principal novetat serà la Nit del Cavall, una iniciativa de l’Associació del Cavall dels Nebot, que obrirà les festes el dia 20 a la nit. Es tracta d’un espectacle nocturn on s’hi barrejarà cultura popular amb música electrònica amb els cornudellencs Bonkers. Hi prendran part elements festius tant de Riudoms com de fora del poble. Es pretén atreure el jovent al món del seguici festiu, subratllava Francesc Mestre, president de l’entitat.

Nova serà també una cercavila de grups de batucada, liderada pel grup riudomenc Riudrum’s. Tindrà lloc divendres, 27 de juliol, al migdia i hi prendran part grups del Baix Camp i del Priorat.

El programa s’ha presentat a la plaça de l’Església, davant el públic. Foto: DiariTots21

Altrament, durant tota la Festa Major, del 20 al 28 de juliol, es podrà participar en una versió riudomenca del conegut Joc de la Pastanaga, que durà el títol de ‘L’avellana assassina’. Caldrà baixar-se una aplicació adient per a participar-hi, ha detallat Arnau Carbonell. Se n’encarregarà de l’organització l’entitat l’Esplai.

El pregó, el llegirà l’actriu riudomenca Tuni Salvadó, coneguda especialment per haver participat al concurs ‘El llop’, de TV3, i membre també del col.lectiu Dramèdia Teatre, anunciava el regidor de Cultura. Serà el dia 24 a les 20 hores al Teatre Auditori del Casal Riudomenc. A continuació s’encendrà al tronada al Replà de l’església.

Serà també un moment esperat la celebració del correfoc de Festa Major, on hi prendran part la Colla de Diables de Riudoms i Lo Dràcom -la bèstia de foc creada fa un any-, així com altres colles properes o vingudes de Mallorca i el País Basc. Com a novetat i per donar més protagonisme a cada colla, els correfocs infantil i adults es faran en dies diferents.

Gili: ‘L’equip de Riudoms’

La participació de les entitats és l’eix de la Festa Major, destacava l’alcalde, Ricard Gili, a l’hora de situar el marc d’aquesta celebració: “Sou vosaltres l’equip de Riudoms, els que moveu Riudoms perquè si no hi fóssiu, Riudoms es mouria molt menys”. Gili ha subratllat que l’encadenament de festes, des de sant Joan, passant després per les festes dels Barris, Sant Jaume i la Fira de l’Avellana “demostren que som un poble viu perquè aquestes activitats són molt més que festes”.

Sant Jaume es planteja també per a totes les edats, incidia al seu torn el regidor de Festes. Així, el 25 de juliol tindrà lloc un Escape Room pels carrers de Riudoms, “una activitat per a tots, però especialment dirigida als joves”. El dia 27 s’oferirà una activitat per als més petits a la plaça de l’Om, un espectacle d’animació infantil amb el grup Can Cantem. I per als adults, el 25 de juliol s’organitzarà un concert tribut a Mecano, i el dia 27, el Ball de Festa Major, amb la presència de la prestigiosa Orquestra Saturno.

SOM i PSC presenten una moció de censura als Pallaresos

Façana de l’Ajuntament dls Pallaresos. Foto: Ajuntament

Els grups municipals PSC Els Pallaresos -actualment, a l’oposició- i SOM Els Pallaresos -a govern- van registrar dilluns passat una moció de censura contra l’alcalde actual dels Pallaresos, l’independent Xavier Marcos. Aquesta decisió s’ha pres “amb la finalitat de redirigir el rumb del municipi i encarar el futur amb optimisme i renovades energies”, apunten les dues formacions en un comunicat.

D’aquesta manera, el ple que debatrà la moció tindrà lloc el 29 de juliol a les 12 hores. El primer any de mandat han governat Independents dels Pallaresos i SOM -una coalició formada per gent d’ERC, Comuns i Pirates-. Independents dels Pallaresos, SOM i PSC tenen tres regidors cadascun d’ells. La resta del consistori, el composen el PP i Junts, amb un regidor cadascun d’ells.

En el mateix comunicat al.leguen que “després d’un període marcat per disconformitats i una gestió que no ha satisfet les necessitats de la ciutadania”, les dues formacions han pres la decisió de “rectificar el rumb” i “impulsar un canvi que prioritzi el benestar del nostre poble, materialitzant els compromisos adquirits amb els nostres veïns”. La coalició formada per PSC Els Pallaresos i SOM Els Pallaresos representa “un projecte d’esquerres unit, compromès amb els valors de la justícia social, la transparència i la participació ciutadana”, continua el comunicat.

Aquesta aliança es basa “en la confiança mútua” i en una visió compartida del futur dels Pallaresos, “centrada en el progrés sostenible, la inclusió social i la millora dels serveis públics. Estem decidits a treballar conjuntament per implementar polítiques que responguin a les necessitats reals de la nostra comunitat i per fomentar un entorn en el qual tots els veïns i veïnes se sentin representats i escoltats”.

Les dues formacions vol oferir “una acció de govern que aposti per un municipi més participatiu, amb una administració propera i eficaç, capaç de portar a terme iniciatives que millorin la qualitat de vida de tothom”. Els Pallaresos “mereix un lideratge que prioritzi els interessos comuns i que estigui compromès amb el benestar de tots els ciutadans.”, conclouen, al temps que destaquen: “Confiem que aquesta moció de censura serà el primer pas per obrir una nova etapa als Pallaresos, una etapa marcada pel diàleg, la col·laboració i la construcció d’un futur millor per al nostre poble”.

L’acord entre SOM i el PSC fixa que serà el regidor socialista i exalcalde Jordi Sans qui governarà els primers 17 mesos, mentre la resta del mandat ho farà Maria Grau, portaveu de SOM.

Reus ja té iniciades el 78% de les accions del Pla de mandat

Foto de família de l’equip de govern, que ha fet el balanç del primer any de PAM. Foto: Cedida

En un lloc tan emblemàtic com el Dipòsit Municipal de Vehicles, i emblemàtic perquè s’hi està construint el parc fotovoltaic més gran de Reus, l’equip de govern de l’Ajuntament de Reus ha fet un balanç aquest dilluns del desenvolupament del Pla d’Acció Municipal 2023-27 en el primer any de mandat, el full de ruta que inclou 405 accions per desenvolupar a la ciutat de la mà del govern tripartit (PSC, ERC i Ara Reus).

El primer balanç anual dóna com a resultat que el 78% de les 405 actuacions incloses al Pla d’Acció Municipa ja s’han iniciat.  El volum d’accions ja executades és del 19%, mentres que el 23% d’accions compromeses tenen planificat el seu inici a partir del darrer trimestre de 2024.

El PAM té tres eixos, que mostren aquest grau d’execució:

Eix 1. Les persones al centre: 20,7%.

Eix 2. Ciència, innovació i creixement econòmic: 21%.

Eix 3. Ciutat verda i sostenible: 15,8%.

Passem comptes

La presentació del balanç d’execució del PAM forma part del compromís de retiment de comptes de l’acció de govern, com ho és l’actualització de la informació al a la web planificació.reus.cat, ha explicat la regidora de Bon Govern, Transparència i Participació, Montserrat Flores. Aquesta actualització de l’eina reporta informació de l’acció duta a terme fins el 30 de juny, però es preveuen en total 7 retiments de comptes, un per semestre, de manera que la informació de la web s’actualitzarà 2 vegades a l’any.

Flores ha detallat que “s’ha fet un salt qualitatiu en el retiment de comptes, ja que s’ha augmentat la informació recollida”: descripció de l’acció, que ha de permetre ubicar i entendre la necessitat de l’acció; percentatge d’execució de l’acció a 30 de juny; ubicació de l’acció en el mapa de ciutat, si és una acció sobre el territori; i els objectius de desenvolupament sostenible de l’agenda 2030 als que s’orienta l’acció.

Balanç per eixos

Eix 1. Les persones al centre
L’alcaldessa, Sandra Guaita, ha explicat que aquest eix contempla 240 accions i és el més nombrós. Els àmbits els que presenten un grau d’execució més elevat són: “accés a l’habitatge: amb un 39,1% dels compromisos per a tot el mandat complerts; infants, joves i persones grans: amb un 28,5%; i igualtat i diversitat: amb un 27,6%”, ha subratllat.

En matèria d’habitatge destaquen les següents accions, ha explicat l’alcaldessa: “La constitució el 7 de març del Consell Municipal d’Habitatge; la licitació del nou Servei d’Habitatge; l’aprovació del protocol de compra per ampliar el parc d’habitatge de lloguer assequible; l’impuls de la promoció d’habitatge oficial pública a Mas Iglesias; el projecte de La Hispània; i la regeneració urbana del Barri Fortuny”.

En materia d’Infància, Joventut i Gent Gran “ja es disposa de l’avantprojecte de la primera EBM en 15 anys”, mentre s’ha posart en marxa “una variada oferta d’activitats culturals, d’oci, formatives i saludables en tots els períodes de l’any i, sobre tot, en els vacacionals i hem fet la Jove Reus Fest Carnaval, el Tropifest;, s’ha creat el laboratori Prototip(s); i s’està impulsant un programa d’accions contra la soledat no desitjada”.

En l’àmbit de la Igualtat i la Diversitat, Guaita ha posat l’èmfasi en el fet que “s’està promovent el desenvolupament de les persones amb discapacitat; el Pla Municipal sensellarisme; la revisió mecanismes d’atenció integral víctimes de violència; així com millores al Centre Social el Roser”.

En Salut, s’impulsa el nou servei d’orientació al benestar emocional i mental i en l’àmbit de l’Atenció Ciutadana, s’ha creat el nou espai d’ajuts al web municipal; i s’està fent la substitució progressiva de la cita prèvia obligatòria.

En l’àmbit de la cultura, s’han iniciat les obres del Museu d’Art i Història per actualitzar el relat, la museografia i l’edifici; i ja es disposa del projecte guanyador del Concurs d’Idees pel futur nou espai escènic al Centre Catòlic

Eix 2. Ciència, innovació i creixement econòmic

La primera tinenta d’alcaldessa, Noemí Llauradó, ha concretat que aquest eix contempla 86 accions i ha destacat “l’impuls a les activitats relacionades amb la ciència i la innovació per posicionar-nos com una ciutat referent en aquest àmbit”: posada en marxa del laboratori d’innovació Reus Living Lab; celebració de nous esdeveniments per posicionar el Tecnoparc en l’àmbit tecnològic; col·laboració amb la URV per organizar jornades, accions de divulgació i per fomentar la implantació a la ciutat d’start-ups i spin-off del sector universitari.

També ha posat sobre la taula la promoció de Reus com a capital de l’esport i pol d’atracció del turisme esportiu, exemplificat en fites com l’Eurocopa d’hoquei o la celebració el proper octubre del Reus Special Olympic Meeting.

Un dls objectius de l’àrea és “potenciar la Reus Film Office com a eina de projecció de ciutat amb accions com la gravació d’un videoclip de la famosa cantant Rigoberta Baldini al Barri Gaudí”. Altrament, ha destacat l’esforç per posicionar sectors estratègics de la ciutat com un element de referència exterior; per exemple, l’acció de promoure la marca vermut de Reus fora de la ciutat.

En un altre ordre de coses, es busca potenciar i modernitzar els mercats municipals i fomentar el comerç als barris i  treballar per esdevenir “una destinació comercial i de restauració de referència”, capaç d’atreure visitants. Destaca l’èxit de la passada campanya de Nadal, el renovat festival de Roses o la celebració a la ciutat dels Premis Lladonosa. Fibalment, es vol un impuls a l’Economia Social i Solidària a través d’un Pla d’acció

Eix 3. Ciutat verda i sostenible

El tercer tinent d’alcalde, Daniel Rubio, ha concretat aquest eix, que contempla 79 accions dividides en tres àmbits: medi ambient, recursos naturals i animals de companyia; espai públic i cohesió urbanística; i mobilitat sostenible. Rubio ha destacat “l’impuls del Pla de la Bicicleta, la Ganxeta i la millora de la connexió de carrils bici amb les escoles i els autobusos, o el desplegament del Pla de la Zona de Baixes Emissions”.

La pacificació del Tomb de Ravals, que va començar amb una prova pilot al raval Santa Anna que després va esdevenir definitiva; i la pacificació del carrer Ample són altres exemples del PAM, com “la redacció dels projecte per a la remodelació del carrer Astorga amb l’objectiu de convertir-lo en un gran eix que uneixi els barris Fortuny, Juroca, Parcel·les Cases i Montserrat amb la resta de la ciutat”.

També en sostenibilitat, destaca poderosament el desplegament del RenatuReus, “del qual ja s’estan redactant els projectes de creació de refugis climàtics a quatre escoles de la ciutat, igual que la bassa naturalitzada o les relacionades amb la millora i neteja dels espais lúdics, infantils i zones verdes a la ciutat. Així com els espais d’esbarjo per a gossos”. També es promou la reforma de l’estació d’autobusos en conveni amb la Generalitat.

En l’àmbit de l’aigua, destaquen la recuperació del patrimoni històric relacionat amb l’aigua (Pont de Calderons); fomentar accions educatives i de sensibilització cap a una nova cultura de l’aigua; garantir el proveïment d’aigua a la ciutat mitjançat la recuperació de pous propis.

Parc fotovoltaic al Dipòsit de Vehicles

Finalment, en l’àmbit de l’energia, destaca el desenvolupament de sectors estratègics per a la ciutat com són les comunitats energètiques; i el foment de l’eficiència i la transició energètica amb l’autoconsum. Rubio ha subratllat que “en aquests dos anys hem constituït la comunitat energètica més gran de l’Estat”.

Justament al Dipòsit de Vehicles, al polígon Agroa-Reus, s’està enllestint un parc de plaques fotovoltaiques que a la vegada fan de parasol per als vehicles. Oferiran energia a les empreses del polígon Agro-Reus. Més endavant es pretén crear un segon camp al cementiri, del que s’està redactant el projecte. També es preveu fer una horta solar en una zona propera a les infraestructures, terrenys que solen ser sobrers.

Vídeos: Eufòria als carrers per celebrar la victòria d’Espanya a l’Eurocopa

 

Milers de persones han sortir als carrers per celebrar la victòria d’Espanya a la final de l’Eurocopa contra Anglaterra (2-1). Poblacions com Tarragona o Reus s’han llençat a reviure el que van experimentar per darrer cop amb la darrera Eurocopa guanyada, la de 2012.

 

Amb samarretes de La Roja, banderes espanyoles i crits com ‘¡Yo soy español!’, l’eufòria s’ha desfermat a la plaça del Mercadal de Reus, on s’han reunit unes 2.000 persones, algunes també amb banderes i samarretes de Colòmbia i Argentina.

Noms de jugadors com Lamine Yamal o Cucurella han estat vitorejats pels seguidors, una gran majoria joves, que també han llençat petards i coets i jugat amb pilotes de futbol.


A Tarragona la festa ha començat al Parc del Francolí, on s’han congreat unes 6.000 persones per seguir la final en pantalla gegant.

La selecció espanyola s’ha proclamat aquest vespre campiona d’Europa per quarta vegada en la seva història en vèncer Anglaterra per 2-1 amb gols de Nico Williams i Oyarzábal, que ha contrarestat el gol de Palmer, que havia situat l’empat a un i semblava abocar la final a la pròrroga.

Vídeos: La música celta irlandesa enamora Els Pallaresos

El públic se sumà amb força ganes al ball irlandès. Foto: Cedida

Què té la música celta irlandesa que enamora tant el públic? Es va comprovar dissabte al vespre al Bosc del Cremat dels Pallaresos, quan més de 200 persones van respondre a la primera jornada del Festival Músiques del Món. El públic va acabar ballant col.lectivament al so dels instruments tradicionals irlandesos.

Gent de totes les edats, des de nens a adults, van sumar-se a l’arrencada del festival, que organitza amb un gran èxit l’Escola de Música Lautaro, amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos. La direcció artística corre a càrrec de Newen Tahiel i Mirza Sierra.


Altres notícies:


Ja és un costum veure alguns espectadors seguir el ritme musical dels grups, com passà en l’edició anterior amb un concert de música grega tradicional, però aquest dissabte, la participació va ser desbordant, ajudada per la gran empatia del grup.

Cada any s’ofereix un repertori musical variat en dues jornades consecutives de concerts, que han permès seguir propostes de música índia, grega, africana o celta, entre d’altres, un vano mot ampli d’estils, tendències, escoles i gustos sota la marca de la qualitat musical.

 

Fou Hambrest Orquestra la protagonista de la vetllada de dissabte. El grup està format per Eva Gálvez (veu i violí), Raul Fernandez (whistle, uilleann pipes, bodhran i acordió), Dídac Pedrero (contrabaix) i Nacho Gálvez, a la guitarra.

 

Hambrest és un grup de música d’influències cèltiques que fusiona temes tradicionals amb composicions pròpies, creant un so únic i captivador. La formació inclou contrabaix, guitarra acústica, violí, whistles, gaita irlandesa i acordió, instruments que junts ofereixen una experiència sonora rica i variada.

 

Amb un profund respecte per la tradició musical irlandesa i una part d’innovació contemporània, el grup aconsegueix un equilibri perfecte entre el clàssic i el modern. Les seves actuacions en directe són dinàmiques i plenes d’energia, capturant l’atenció i el cor de l’audiència.

Aquest diumenge, música afrocolombiana

El festival clourà aquest diumenge a partir de les 20 hores amb l’actuació de Sentiment Cimarron, que aborda la música afrocolombiana. El grup està format per Alexis Aristizabal Ospina (saxo, marimba i percussió), Rubeidiz Ojeda Tarazona (percussió), Karen Muñoz Morales (veu) i Jose Fernando Pontón (percussió i canya de mill). Els ballarins són Laura Narejo i Juan Carlos Román.

Sentiment Cimarron és un espectacle basat en la música i dansa que conten històries que il·lustren els trets més característics de la cultura popular colombiana, omplint l’escena d’alegria i colorit. La posada en escena aquesta enriquida per la varietat de vestits típics donant bellesa a l’espectacle recreats amb instruments afrocolombians com el tambor alegre, tambora, maraques, flauta de mill, marimba, veu, tots ells transportant-vos a un viatge al carib colombià.

Acabat el concert es podrà seguir en pantalla gegant la final de l’Eurocopa de futbol entre Espanya i Anglaterra.

Mor Jordi Llopart, exalcalde de Creixell

Jordi Llopart. Foto: DiariTots21

El Tarragonès s’ha despertat aquest dissabte amb la notícia d’una gran pèrdua. L’exalcalde de Creixell i actual regidor de Cultura, Turisme i Esports i segon tinent d’alcalde, Jordi Llopart, de 66 anys, ha mort aquesta passada nit. Una caiguda ha estat la causa del decés. Llopart lluitava des de feia anys contra una malaltia. Casat, pare i avi, havia estat alcalde des de 2011 fins a 2023, i en una anterior etapa en 2003. També fou conseller comarcal del Tarragonès, d’on fou vicepresident.

L’alcaldessa de Creixell, Montserrat Muñoz Madueño, i tota la corporació municipal se sumen al dolor dels seus familiars i amics i sent aquesta pèrdua “com la marxa d’una persona única que ha deixat un gran llegat en el nostre municipi”. El consistori ha decretat tres dies de dol oficial, al temps que les banderes dels edificis públics municipals nejaran a mig pal. Aquest  dissabte a la tarda se celebrarà un ple extraordinari de condol.

Nascut a Molins de Rei, formava part dels molts ciutadans que havien escollit Creixell per viure-hi. Ell hi arribà a finals dels anys 80. La seva família hi tenia una casa de vacances des dels anys 70.


Altres notícies:


En la seva llarga etapa com a alcalde des de 2011 va haver d’enfrontar-se, junt a l’actual alcaldessa, Montse Muñoz i aleshores tinenta d’alcalde, a una herència econòmica-financera de l’Ajuntament desastrosa, que va fer que el consistori fos intervingut per l’Estat. Llopart, de formació bancària -va treballar al Deutsche Bank, a Tarragona- va redreçar la situació, que va obligar el consistori a haver de practicar retallades i negociar durant anys amb bancs i administracions.

Durant el seu mandat Creixell va viure un impuls en la faceta de promoció econòmica. Van sorgir iniciatives com la marca turística Baix Gaià costa, promoguda des de Creixell i que junt als consistoris de costa del Baix Gaià assisteix cada any a diverses fires turístiques de l’Estat espanyol i a Andorra.

Llopart, en jurar el càrrec de conseller comarcal. Foto: Cedida

També sota el seu mandat es va instaurar el Mercat Medieval o el festival de novel.la negra en català Creixell.crims, que justament era inaugurat aquest divendres, 12 de juliol, al Casal Municipal. També es va donar impuls al coneixement de la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol, autor del coronament de l’església de Sant Jaume, a través d’iniciatives promogudes per l’aleshores regidor de Cultura, Francesc Sentís. Llopart era actualment regidor de Cultura en el govern de coalició. En altres àmbits, també es va aconseguir obrir el Mercat Municipal i es va remodelar la plaça Major. L’Ajuntament també va haver de fer front a la complexa gestió de la pandèmia.

Home d’una gran sensibilitat i tolerància, atent als problemes de la gent, el seu tarannà el convertia en una excel.lent persona. DiariTots21 se suma a les mostres de condol i vol fer-les extensives a la seva família.

El cos de Llopart serà diumenge al tanatori de Creixell, de 16 a 20 hores, mentres que dilluns, 15 de juliol, a les 11 hores, tindrà lloc el sepeli a l’església de sant Jaume.


Les reaccions al decés n’ s’ha fet esperar, entre elles les de l’Ajuntament de Torredembarra o l’exalcade d’Altafulla, Fèlix Alonso. També la del secretari general de Junts, Jordi Turull, formació de la que era militant Llopart:


Accediu a una entrevista a Jordi Llopart en aquest enllaç.

Maria Teresa Solana guanya el premi de novel·la negra Margarida Aritzeta

El Festival de novel.la negra de Creixell ha donat el tret de sortida sense víctimes. Ha estat la tarda de divendres al Casal Municipal quan s’ha desplegat la tercera edició en una gala on s’han concedit dos premis literaris, el Margarida Aritzeta Vila de Creixell de novel.la nera en català, i el destinat als joves i dedicat a l’escriptor tarragoní Jordi Tiñena.

Teresa Solana, rebent el guardó Margarida Aritzeta Vila de Creixell. Foto: DiariTots21

Ha estat la barcelonia Teresa Solana, resident a Bristol, la vencedora del III Premi Margarida Aritzeta Vila de Creixell per ‘Carpe diem’. “És un honor rebre aquest premi, que porta el nom d’una de les grans escriptores de la literatura catalana”, ha afirmat l’escriptora en rebre el taló amb els 3.000 euros, un diploma i un obsequi de l’Ajuntament.

Al seu torn, Marc Aguilar, de Celdrà, s’ha endut la Menció especial del premi per ‘Operació Gran Animal’. Al guardó s’han presentat 45 originals i el nivell general el premi ha estat clarament superior respecte al de l’any passat, quan va quedar desert.

De ‘Carpe Diem’ el jurat en destaca la “fluïdesa i agilitat”, la capacitat d’ubicar en “espais familiars” i el “to d’humor”. Pel que fa a ‘Operació Gran Animal’, el jurat en destaca la “qualitat literària” i una temàtica “interessant”. Marc Aguilar resideix a Celrà (Gironès).

Quant al II Premi juvenil de relatsde misteri Jordi Tiñena, ha estat la vencedora en la categoria de Batxiller Fàtima Cubell. En la categoria de ercer i quart d’ESO ha resultat vencedora Laia Sancho, mentre que per primer i segon d’ESO ha estat guanyadora Laia Beltran. Dues mencions especials han estat concedides a Víctor Cano i Víctor Carrasco.  Ha assistit a l’acte la vídua de Jordi Tiñena, la periodista Berta Ramos.

Quant a guardons, el millor aparador criminal ha estat per a la farmàcia de Creixell.

La presentació s’ha fet de manera diferent, a quatre mans i a dues veus: la directora de festival, Raquel Gámez-Serrano, i la directora de Bibliocreixell, Maribel Perez Fontanillas, han pujat a l’escenari per protagonitzar una presentació que ha inclòs un vídeo de les dues presentadores, un format que recordava el tan proper FIC-CAT de Roda de Berà i on el gran protagonista de la tarda-nit ha estat, a més dels guanyadors dels premis, l’incombustible autor de novel.la criminal en català Andreu Martín.

Maribel Perez Fontanillas i Raquel Gámez-Serrano, presentant la gala. Foto: DiariTots21

La jornada inaugural ha tingut un espai final dedicat al gran Andreu Martín, autor que porta més de 50 anys publicant llibres -amb més de 130 obres editades-, guanyador d’innombrables premis -com el Ciutat de Barcelona, Ciutat d’Alzira, Pepe Carvalho o el de memòries Gaziel-, que ha sortit a l’escenari acompanyat de l’editor Alex Martín Escribà i l’escriptora Raquel Gámez-Serrano, per muntar una taula rodona literària i criminal.

Andreu Martín, amb el II Premi a la Trajectòria. Foto: DiariTots21

“La literatura és joc”, subratllava Martín. “Hi ha mil possibilitats a la literatura, però sempre hi ha el joc al darrera”. Juan Marsé ja explicava les regles del joc, referia l’escriptor. “Jo continuo jugant amb mi mateix a l’hora de crear les històries i després amb els lectors”. A continuació, Andreu Martín ha rebut el II Premi a la Trajectòria.

La part institucional ha comptat amb les salutacions del diputat de la Diputació de Tarragona Eduard Rovira i l’alcaldessa de Creixell, Montse Muñoz.

Eduard Rovira, durant la seva intervenció. Foto: DiariTots21

El diputat ha posat l’accent en el fet que “la promoció de la cultura és un eix essencial de la Diputació, mantenint i millorant el patrimoni comú. En cultura busquem posicionar-nos com a regió creativa innovadora, i garantint una formació especialitzada i d’alt nivell en totes les expressions artistiques”. En les diverses línies d’actuació, l’ens supramunicipal busca també fomentar “una programacio de qualitat i continuada, la promoció i la difusió cultural”. En definitiva, “fer de les nostres comarques un bon lloc on viure”.

L’alcaldessa, Montse Muñoz, durant el seu parlament. Foto: DiariTots21

Al seu torn, Montse Muñoz ha recordat el regidor de Cultura, Jordi Llopart, absent per una malaltia i ha citat les diverses activitats que ofereix el festival aquests dos dies, “dues jornades on es posarà Creixell al mapa. Serà un esdeveniment important, la tercera edició, i volem que continuï molts anys”. Muñoz ha agraït l’empenta de les organitzadores, “que formen un gran equip”.

L’acte ha comptat també amb l’actuació de Centrescènic, Escola de Dansa i Teatre de Torredembarra, que dirigeix Creu Alvarez, i del pianista Albert Abelló.

PortAventura instal·la un aparell que millora la recepció del so als nens amb problemes auditius

Un pare amb la seva filla, utilitzant el nou bucle magnètic que aquest dijous ha presentat Port Aventura. Foto: DiariTots21

PortAventura ha posat en marxa un sistema de bucles magnètics que permet als nens i nenes amb problemes auditius poder seguir els espectacles amb una gran millora auditiva.

La responsable de Sostenibilitat i Comunicació de l’empresa, Choni Fernandez, ha apuntat que amb aquesta innovació el parc segueix l’estela de la sostenibilitat entesa com a inclusivitat. Una de les grans innovacions que ofereix el parc els darrers anys és Dreams Village, deu habitatges pensats per nens i nenes amb malaties severes, una aposta també en la línia de la sostenibilitat social i la inclusivitat.

 

El bucle magnètic permet als usuaris amb pròtesis o audífons rebre molt millor el so, discriminant el soroll ambiental i fent més nítida la recepció.

Carlos Peinado, amb el seu fill, gaudint de l’espectacle de Sèsam Aventura amb el nou sistema de bucle magnètic. Foto: DiariTots21

Un dels pares que ha vingut amb el seu fill, el madrileny Carlos Peinado, destacava a DiariTots21 que el bucle magnètic ofereix molta millor recepció i reclamava a les administracions “que ampliïn els llocs on hi hagi bucles magnètics, que encara són pocs”.

 

Què fan els bucles magnètics

Els bucles magnètics transformen el senyal d’àudio en un camp magnètic, so que després capten els audiòfons i els implants coclears, amb la qual cosa es permet que les persones amb dificultats auditives rebin el so de manera molt més nítida.

Aquesta tecnologia, ara com ara disponible en espais estratègics del resort com l’oficina d’atenció a clients amb necessitats especials, el complex PortAventura Dreams Village, el teatre de Sèsam Aventura o les taquilles, permet adaptar l’experiència a persones amb aquestes necessitats específiques. Els espais on es pot fer servir aquesta solució innovadora estan senyalitzats i compten amb la informació necessària perquè els usuaris puguin aprofitar-la de manera totalment gratuïta.

A PortAventura Dreams Village, a més, s’ha instal·lat el sistema Visual Places, que permet traduir notificacions sonores en alertes visuals amb l’objectiu de millorar la comoditat i la seguretat dels visitants.

Addicionalment, els visitants amb dificultats auditives podran fer ús de l’aplicació Visualfy Mobile, disponible en 100 idiomes, dissenyada per transformar les notificacions del mòbil en avisos sensorials, de llum, color o vibració.

Durant la presentació del projecte en un acte al teatre de SésamoAventura, Choni Fernández ha apuntat que “treballem contínuament per adaptar les nostres instal·lacions, fer-les més accessibles i garantir que qualsevol persona pugui gaudir al màxim de la visita, independentment de les seves necessitats, complint amb el nostre propòsit de crear experiències inoblidables que generin un impacte positiu en les persones. Aquest projecte amb Visualfy és un pas molt important per a nosaltres, ja que permet que els nostres visitants amb dificultats auditives gaudeixin d’una experiència més segura i completa”.

El resort ha organitzat una trobada en què famílies amb nens amb problemes neurològics que desencadenen dificultats auditives, han gaudit del nou espectacle d’estiu Sesame Street SummerFest a través d’aquest nou sistema.

Per la seva banda, Manel Alcaide, CEO de Visualfy, ha explicat que “per a Visualfy és un honor poder col·laborar amb la Fundació PortAventura per millorar la inclusió de les persones sordes o amb pèrdua auditiva. Des que coneixem PortAventura Dreams, ja ens vam enamorar del projecte i quan vam descobrir que PortAventura també és B Corp vam estar totalmente segurs que compartim una preocupació per l’impacte social i mediambiental. Ara, després d’uns mesos treballant, veiem que tenen ganes de continuar avançant per millorar la inclusió de totes les persones i per nosaltres és un orgull poder acompanyar-los en aquest camí, per eliminar barreres junts i adaptar el parc a un món cada cop més divers”.

Segons l’Organització Mundial de la Salut, més de 466 milions de persones pateixen pèrdua auditiva i més de 1.100 milions de joves estan en risc de tenir pèrdua d’audició. De cara al 2050, s’estima que més de 900 milions de persones al món patiran pèrdua d’audició.

Altres facilitats per a les persones amb discapacitat

En els darrers anys, PortAventura World està intensificant la seva tasca en termes d’accessibilitat, com a part dels seus ferm compromisos socials. Entre altres serveis, el resort compta amb una oficina d’atenció al visitant amb necessitats especials, on es facilita informació personalitzada a qui la requereixi. A més, les persones amb discapacitat tenen una tarifa especial a l’entrada i al passi de temporada. En el cas de tenir un 75% de discapacitat, el passi és gratuït.

D’altra banda, al resort, les persones amb mobilitat reduïda poden trobar una área d’estacionament reservada i controlada per estacionar el vehicle a una zona propera a l’entrada. Aquests visitants amb discapacitat i amb mobilitat reduïda, o que pateixin determinats trastorns del neurodesenvolupament, tenen també accés sense barreres arquitectòniques a les atraccions i als recintes amb espectacles i als restaurants.

A les atraccions de PortAventura World també s’estan desenvolupant importants avenços en aquest sentit. Per exemple, Uncharted: L’enigma de Penitence, l’última atracció de PortAventura Park, compta amb una experiència de realitat virtual perquè les persones amb mobilitat reduïda puguin experimentar l’atracció com si hi haguessin pujat. Per aquesta iniciativa, PortAventura World va ser reconeguda a la primera edició dels premis FITUR 4all a la categoria d’Empresa Inclusiva.

Totes les atraccions disposen de personal format per atendre persones amb discapacitat i necessitats especials, així com mapes que mostren les localitzacions accessibles de les instal·lacions.

 

Lluís Fàbregas, nou president del Nàstic

Fàbregas, el primer per l'esquerra situat en primera fila, junt al president sortint. Foto: Nàstic

Fàbregas, el primer per l’esquerra situat en primera fila, junt al president sortint. Foto: Nàstic

Lluís Fàbregas és el nou president del Nàstic des de les 19:10 hores d’aquesta tarda de dimecres, substituint al càrrec Josep Maria Andreu, un històric president que ha fet un pas al costat en una decisió que ja estava meditada i presa des de feia temps. Així ho va decidir per unanimitat el Consell d’Administració.

La junta general extraordinària d’accionistes el Nàstic ha aprovat en primer lloc nomenar conseller del Nàstic Lluís Fàbregas. El Consell ja havia pres l’acord unànime de nomenar-lo president del Nàstic amb caràcter executiu.

Fàbregas ha intervingut davant l’assemblea afirmant ser “un honor i un privilegi” haver estat proposat en un càrrec “que mai a la vida hagués pensat que ostentaria”. Fàbregas s’ha posat al servei dels interessos “de totes les persones que formen part de l’entitat, siguin accionistes, jugadors, o aficionats”, i ha afirmat que busca treballar “amb honestedat per afrontar un repte complex, el d’un club amb 140 anys d’història”.

En ser un càrrec executiu, Fàbregas percebrà retribució, fet que ha aprovat la junta. Podrà rebre fins a 80.000 euros a l’any com a topall.

La Junta general d’accionistes ha donat pas prèviament a la dimissió com a president de Josep Maria Andreu, que passa a ser un vocal. Els consellers li han agraït “la seva brillant gestió, que ha aconseguit les fites, recuperant l’esperit d’identificació dels seguidors i de la ciutat de Tarragona amb el Nàstic”.

Al seu torn, Andreu s’ha adreçat els socis recordant que la decisió de marxar s’havia pres temps enrere i ha agraït els socis i accionistes del Nàstic “que han fet que s’acomplissin molts dels nostres desitjos”, tot i que encara “ens sentim amb el cor trencat després del que vam viure el darrer partit davant el Málaga, caient de forma surrealista el darrer segon, plens d’impotència”. “Ha estat un honor i un orgull haver servit al club, i seguiré sent del Nàstic, però des d’una posició diferent”, ha conclòs.

La Junta general extraordinària d’accionistes del Nàstic ha aprovat també ampliar el capital social, mitjançant compensació de crèdits, en la quantitat màxima de 3.020.000 euros mitjançant l’emissió i posada en circulació de 3O.2OO accions nominatives de 100 euros de valor nominal cadascuna d’elles. L’aprovació s’ha fet sense vots en contra i una sola abstenció, la del periodista Enric Pujol. El capital total, doncs, arriba ara als 9,9 MEU.

Durant la Junta general d’accionistes, els socis han exposat “la soledat institucional” en la que viu el Nàstic -visible a la final del play off contra el Málaga- i també hi ha hagut crítiques per l’actuació de determinats socis del gol de muntanya o per l’excés de capacitat de púbilc que s’ha produït en algun cas.

“Quan t’enfrontes a equips poderosos, passen coses”, ha respost Josep Maria Andreu, en referència al tracte que rep el Nàstic: “Jo deia als jugadors i a l’entrenador que era molt important quedar primer per pujar directament. No és de rebut que des de la Federació vagin al camp del Depor i ens anul.lin un gol legal i ens expulsin un jugador, i posin l’àrbitre com a àrbitre de la final del play off”, argumentava Andreu.

“Al (jugador número) 3 li tinc la mida presa i l’expulsaré”, va dir l’àrbitre el divendres abans de l’enfrontament amb el Málaga, i “va ser expulsat injustament el dia del partit”, ha desvetllat Andreu, que ha afirmat que l’acta de l’arbitre es va inflar amb insults “que no van ser així”. El cop econòmic de no pujar “és de 20 milions d’euros, són paraules majors”.

Andreu ha recordat també que el Consell d’Administració ha evitat la desaparició del Nàstic pels deutes que va rebre.

‘Anirem fins al final’

Sobre l’amenaça de sancions al Nàstic, el conseller Antoni Jordà, ha afirmat que hi ha hagut “massa coincidències” en el partit del Málaga: “Tots vam veure què va passar el dia del Málaga: totes les targetes van ser als nostres jugadors, es va expulsar  un jugador a qui tenen presa la mida”. També s’ha citat que un jugador del Málaga va llençat amb força una pilota al públic sense rebre targeta i es va prorrogar dos cops la segona part de la pròrroga. A més, l’acta dels Mossos d’Esquadra “no concideix amb l’acta de l’àrbitre. Estem parlant d’una cortina de fum”.

A partir d’ara ha vingut el recurs esportiu per frenar els quatre partit de sanció al Nàstic i els 12 partits de sanció a David Concha i cinc partits a Nacho González: “Si convé anirem al contenciós-administratiu”, ha afegit, i s’estudiarà si la demanda és civil. “Hem d’anat fins al final”, és la conclusió.

En declaracions a la premsa un cop acabat l’acte, Fàbregas ha subratllat que “mai m’hagués imaginat arribar” a ser president de l’entitat. El nou màxim responsable ha destacat que l’economia està sanejada justament per l’ampliació de capital que ha cobert la junta, fet que els permet “tenir una economia saludable de cara al present i al futur”.

Ja en el camp esportiu, el repte és quedar primers per assegurar-se l’ascens. Fàbregas ha reiterat “la confiança màxima” en el cos tècnic de l’última temporada i ha incidit en el et que des de fa una setmana, quan es va obrir el període per a noves altes, ja n’hi ha 216 de noves.

Cambrils celebra que un any de mandat ha encarrilat ‘els principals problemes’

L’alcalde, amb la majoria de regidors de l’equip de govern de Cambrils. Foto: DiariTots21

L’equip de govern quatripartit de Cambrils (PSC, ERC, Junts i En Comú Podem) celebra que en el primer any de mandat s’han desllorigat un seguit de temes que restaven pendents d’executar, segons ha destacat l’alcalde, Alfredo Clúa, en el balanç conjunt que ha fet amb la resta de portaveus municipals de govern i en el que ha presentat el pla de mandat (PAM).

“Els problemes principals que tenia Cambrils estan gairebé resolts”, ha resumit Clúa, que ha posat l’èmfasi en els acords per tirar endavant l’ampliació del polígon industrial Belianes Sud -un entorn que estava “infrautilitzat”, i els convenis per executar aparcaments disuassoris que sumaran mil places noves.

Ja s’ha arribat a un acord per adequar el nou pàrquing de la Diagonal del Mar (al costat de la rotonda de la carretera de Montbrió) i per ampliar el de la Font Coberta amb un solar contigu a 5 minuts de la platja. A més, la setmana passada Ferrocarrils de la Generalitat va autoritzar a l’Ajuntament a utilitzar els terrenys del futur tramvia com a aparcaments mentre no comencin les obres.

S’espera també que en aquest mandat tiri endavant l’execució del Teatre-Auditori, que es farà per fases per tal “d’adequar-los a la realitat”. Es dóna per fet que es redactarà el projecte aquest mandat i també es coneixerà la manera d’acollir-se a subvencions.


Altres notícies:


L’alcalde ha plantejat els eixos del PAM del mandat, on incrementen les inversions públiques. “Aquest serà el mandat de les infraestructures i de l’urbanisme”, ha puntualitzat, “amb un pla d’inversions amb un calendari d’actuacions marcat”. El PAM fixa 116 accions concretes.

Com a prioritats destaca l’elaboració d’un nou Pla Local d’Habitatge, l’adequació del projecte del Teatre Auditori, el canvi de model del Festival Internacional de Música, la creació de la Casa de la Festa, la construcció del nou pavelló poliesportiu a Vilafortuny, la segona fase de remodelació de l’entorn de la Rambla Jaume I i del carrer Orquídies, la via verda a l’antic traçat ferroviari, la millora de la neteja de la ciutat, la reurbanització de la zona de l’antiga estació de ferrocarril, la rehabilitació del Mercat municipal de la Vila o l’ampliació de l’oferta d’aparcaments dissuasius entre d’altres.

Al respecte de les obres i entrant en detall, Clúa ha subratllat les properes inversions en la millora dels carrers Pau Casals i Colom, que rebran 800.000 euros procedents de la Diputació. L’alcalde ha destacat justament les notables aportacions que la Diputació de Tarragona farà per les obres de Cambrils, que sumaran 1,2 milions d’euros, quan fa uns anys eren de 250.000. En les entrades de la Diputació hi ha els 200.000 euros de la Casa de la Festa i els 200.000 euros de la reforma del Mercat de la vila., entre d’altres També s’executarà l’avinguda Baix Camp. Precisament, ha recordat que el futur eix comercial del Mercat de la vila està de nou en licitació.

Altrament, del Consejo Superior de Deportes s’ha assolit 650.000 euros per a equipaments esportius. Tot plegat, en un any s’han aconseguit dos milions d’euros de subvencions.

D’altra banda, amb inversions d’altres entitats es farà l’Eix Cívic, el projecte conjunt amb Mont-roig i l’Hospitalet, o el TramCamp. “Serem un ajuntament que es coneixerà per la diversitat dels projectes executats”, ha conclòs Clúa.

Més inversió

“Hem aprovat uns pressupostos que han multiplicat per 10 les partides d’inversió; l’Ajuntament sols tenia diners per mantenir els seus propis serveis. No podia invertir. No podíem consentir tenir Cambrils aturat. Les empreses cambrilenques començaven a notar la baixa presència de la inversió pública en la creació de riquesa. Això canviarà”, ha assegurat l’alcalde.

Al respecte de la seguretat ciutadana, ha anunciat la recuperació de la patrulla de platges gràcies a l’increment del planter de la Policia Local. El cos disposarà de set agents fixos i 9 interins, fet que permetrà recuperar, tres anys després, la policia de platja.

Sobre suport social, ha recordat que el pressupost municipal d’enguany va incrementar en 500.000 euros les partides destinades a Serveis Socials i ha afirmat que un altre dels temes estrella serà recuperar els serveis públics, que ha admès que són “molt millorables”, perquè “han estat massa desatesos”.

En el terreny de la sostenibilitat, ha remarcat que l’elevat cost de l’energia elèctrica per al municipi -1,9 milions d’euros anuals- es veurà dràsticament reduït amb les polítiques d’eficiència energètica que s’implantaran a “totes les instal.lacions municipals” i amb canvis en l’enllumenat. L’alcalde ha explicat que s’està activant una licitació per fer un estudi d’estalvi d’energia per obtenir una subvenció europea per fer més eficient l’enllumenat públic.

Al respecte del PAM, ha posat èmfasi en el fet que s’ha basat en els punts que tenien en comú els programes electorals dels partits que van acordar el pacte de govern, un PAM que suposa “un compromís seriós” amb la ciutadania, ciutadania que conforma l’eix principal del document.

Balanç d’un any

L’alcalde ha dibuixat un balanç de l’any de mandat subratllant que està envoltat “d’un equip potent, il.lusionat i amb experiència en la gestió”, i ha posat l’èmfasi en la “proximitat” envers els ciutadans.

Vídeos: Esclata Sant Pere!

Reus ha viscut entre solemne i meravellosament festiva la vigília de Sant Pere i les Completes, la gran diada de la ciutat, que ha atret milers de reusencs al Mercadal, al carrer Major , a la plaça de Sant Pere i a l’interior de la Prioral per viure i reviure la tradició de l’Anada a Completes, l’Ofici Solemne i l’esclat de la tronada, amb el castell de focs posterior, tot amb l’acompanyament pel seguici festiu de la ciutat.

Imatge del Mercadal poc abans de l’anada a Completes. Foto: DiariTots21

Enguany  el convidat d’honor de la Festa Major ha estat el rector de la URV, Josep Pallarès. També hi han estat presents com a convidats els alcaldes i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, precedits per la Bandera de la Ciutat, els macers i els Guardadors de la Tronada, amb Anton Baiges al capdavant, i amb l’acompanyament musical de la Banda Simfònica de Reus.

Els abanderats han estat Cori Sánchez, presidenta de l’Associació de Familiars d’Alzheimer; Alfons Barenys, amb motiu del centenari de la Cobla Reus, i Núria Serrano, directora de l’Escola General Prim, amb motiu del seu 50è aniversari.

 

Ha estat el ball solemne curt de l’Àliga , en respecte a les autoritats, que encapçalava l’alcaldessa, Sandra Guaita, un dels moments culminats de la festa, que rematava la disbauxa controlada dels grups festius i abans que les autoritats enfilessin cap a la Prioral per seguir les Completes.

 

 

Ja dins a l’interior del temple i mentre ressonava la pólvora del seguici festiu al carrer, l’homilia era conduïda per Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro, prior de la Prioral de Sant Pere, que presidí l’ofici amb l’antiga capa pluvial, peça reservada per a aquest acte, confeccionada i regalada a la prioral durant la primera meitat del s. xx per Marià Fortuny Madrazo, fill de l’il·lustre pintor reusenc Marià Fortuny.

L’obertura de l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere, amb tres panys, ha estat un altre dels moments reusencs per exel.lència. Recordem que les claus que obren l’urna, les guarden el prior, l’alcaldessa i un dels preveres de l’Arxiprestat. Antigament, era custodiada pel síndic de la Comunitat de Preveres. Durant la celebració s’han pogut sentir els «Goigs de Sant Pere», amb l’acompanyament musical de l’orgue de la prioral a càrrec de Josep Enric Peris i Vidal.

Tot seguit, ha arribat el Toc General, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus, des de la Prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa continuà amb les ballades dels gegants i del bestiari i l’encesa de la Tronada marcada pel moviment del mocadors blanc de l’alcaldessa, que l’agità des del balcó municipal, com mana la tradició.

Rematarien la diada un castell de focs plantat al mig de la plaça, que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanals i de proximitat, amb jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artificis.

Us oferim un recull d’imatges. Fotos i vídeos: DiariTots21 i Ajuntament de Reus

 

Consulteu la programació en aquest enllaç.

 

El jutge tarragoní Carlos Preciado entra al CGPJ

Carlos Hugo Preciado. Foto: Cedida

Un magistrat tarragoní, Carlos Hugo Preciado Domènech (Tarragona, 1969), que ha fet una meteòrica carrera judicial, és un dels 20 magistrats que formen part del renovat Consell General del Poder Judicial gràcies al pacte PSOE-PP.

Domènech és doctor en Dret, magistrat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i advocat en l’actualitat sense exercir. El nou magistrat del CGPJ és especialista en assumptes socials.

Preciado no ha volgut fer declaracions a DiariTots21 a l’espera que es faci oficial la seva publició al BOE.

Forma part de la Sala social del TSJC. Donada la seva vàlua i capacitat de treball, el Gabinet Tècnic del Tribunal Suprem l’ha fitxat aquest últim any per a ajudar a superar les deficiències que la falta de magistrats de la Sala Quarta de l’alt tribunal ha provocat.

És conegut per la precisió dels seus treballs jurídics. És autor de nombroses publicacions i ha rebut guardons dels Graduats Socials per la seva dedicació. Va ingressar en la carrera judicial en 2007 i ha exercit en els jutjats de Valls i Reus abans de recalar en el TSJC, on és considerat un excel·lent jurista. Ha compaginat aquesta labor amb l’acadèmica, sent professor associat de Dret Penal de la Universitat Rovira i Virgili (URV).

L’autor va introduir als seus llibres sobre dret la tesi que al món laboral també hi ha drets humans que cal respectar. Ha estat la seva gran aportació al dret, aportació reconeguda arreu.

‘M’ha agafat per la poesia’

Com a poeta, ha publicat els llibres «Una vida incurable» i «Poesia de paisà». La primera de les seves obres recull 63 poemes. En una entrevista concedida a DiariTots21, Preciado afirmava sobre el llibre de poemes: “El covid ha provocat efectes secundaris a molta gent, també a mi, que m’ha agafat per la poesia”, explicava. “La poesia és creativitat i també és teràpia. Et permet ser crític i és un format més efectiu que usar les paraules gruixudes. Si has de criticar, fes-ho de manera intel.ligent i de manera esforçada”.

Altrament, de jove s’havia dedicat a la música en una banda de rock prou coneguda a Tarragona: Wolfgang.

D’altra banda, ha obtingut el Premi extraordinari de doctorat, també de fi de màster, i guardonat pel mèrit de la justícia social. És autor de 23 monografies publicades en editorials de prestigi, especialista en drets humans, relacions laborals i dret penal, a més de redactor o assessor extern en diverses revistes jurídiques.

 

El Nàstic cau de la manera més cruel possible (2-2)

Els jugadors del Nàstic, abatuts en acabar el partit. Foto: Fabián Acidres

El Nàstic ha caigut de forma increïble en la darrera jugada de la pròrroga, després d’haver-se avançat per 2-0 amb 10 jugadors. Una actuació lamentable de l’àrbitre, que ha anunciat dos descomptes consecutius a la pròrroga, ha expulsat Nacho de manera incomprensible, ha provocat un final inesperat. Antoñito ha fet el 2-2 definitu quan els malaguenys es veien eliminats.

Una veritable llàstima. Una suprema crueltat. Llàgrimes, moltes llàgrimes a les grades, a la llotja, arreu de l’estadi quan semblava aconseguit l’ascens havent fet una demostració de domini i de valentia on només ha sobrat la jugada final.

El Nàstic viuria una tarda-nit històrica, d’aquelles que des que va pujar a Segona la temporada 2004-05 no ha deixat de fer-ho, per poder tornar cinc anys després a la categoria de plata. Els jugadors es trobaven en trepitjar la gespa amb un espectacular mosaic grana que mostrava el públic que ha omplert fina la bandera el Nou Estadi Costa Daurada. L’ambient era irrepetible.


Altres notícies:


Gorostidi i Andy Escudero tornaven a l’onze inicial, que oferia l’absència de Recio. El Málaga repetia l’aliniació que li donà la victòria a La Rosaleda fa una setmana.

Als 2 minuts, David Concha feia una entrada voluntariosa per l’esquerra, encarant tres rivals, però sense possibilitat per rematar. Era un avís de les ganes dels grana. I efectivament, dos minuts després, Nacho remataria de cap una falta llençada per Andy per la banda esquerra, i la bimba queia damunt la xarxa superior de la porteria, arran del travesser.

En la següent jugada, Gorostidi l’engaltava de fora l’àrea i el rebuig d’un defensa acabava a córner. Ja eren tres avisos dels tarragonins, que havien sortit mossegant, tot i que fins al minut 44 no arribaria la primera ocasió de gol.

Al quart d’hora, el Nàstic baixava les revolucions i el Málaga començava a dominar el joc. S’escenificava així un intercanvi de cops, amb resposta dels tarragonins recuperant de nou la iniciativa, domini que mantindria fins al final dels primers 45 minuts.

Apretava de valent el Nàstic amb dues jugades de perill consecutives, la darrera una centrada de David Concha que se li escapava al porter andalús. Tot seguit, Trigueros veuria la tarjeta groga i minuts després, Nacho, en una acció de falta innecessària, també la rebria. Els dos centrals quedaven amonestats. En el cas de Nacho, acabaria sent dramàticament decisiva.

I al minut 44, en una contra sensacionalment ben lligada per David Concha, Pablo Fernández i Joan Oriol, aquest es desfeia amb un cop de meluc d’un rival amagant el xut per empalmar des de fora l’àrea en direcció a l’escaire contrari. Per poc no entrava. Era la primera gran ocasió grana. Amb els crits de l’afició de ‘¡Sí, se puede!’, acabava una elèctrica primera part de domini local clar, però faltava el gol que suposés l’ascens.

Expulsió clau

Sortia amb el ganivet entre les dents el Nàstic a la segona part, trenant més bé les jugades, acumulant homes a dalt i buscant crear ocasions de gol, però la defensa blanc-i-blava es mostrava molt sòlida.

Els grana, celebrant el primer gol. Foto: Fabián Acidres

Al minut 62 Nacho rebria la segona targeta groga i seria expulsat en una decisió incomprensible de l’àrbitre, Eder Mallo, per una falta que havia comès el grana. Era el moment clau de la final: el Nàstic es quedava amb deu homes i la necessitat de fer un gol o tot s’hauria acabat. Gorka substituiria un Pablo Fernández que acabaria coix. Començava un altre partit.

I seria Gorka qui tindria el gol en una rematada de volea. Seria el preludi del gol de Godoy, quan al minut 71 remataria de cap d’esquenes a la porteria concloent un sensacional llançament llarg de fora de banda d’Oscar Sanz. Semblava impossible marcar-li a aquest Málaga que té una defensa superba i amb un jugador menys.

Al Málaga li tocava ara fer el que no havia fet fins aleshores, apretar a dalt i buscar l’empat per evitar la pròrroga. Al 81, Varo desviava una centrada-xut que anava a dins. Els andalusos posaven el turbo i caldria defensar de manera més que excel.lent.

Mouria banqueta Dani Vidal i Marc Fernández entraria per un extrarodinari David Concha.  La tremenda pressió provocava un fort xut ras de Dani Lorenzo que passava arran del pal dret de Varo. Un atac i gol en tota regla. Aguantaria el Nàstic fins i tot forçant un córner a favor i la final arribaria a la pròrroga.

L’inici de la pròrroga seria polèmica per una entrada forta de Roberto , mereixedora de targeta groga, però l’àrbitre se l’estalviaria. De nou fantasmes a l’estadi. I a la següent jugada, Gorka Santamaría remataria de cap un globus centrat des de la dreta i obraria el miracle: 2-0 al minut 2 de la pròrroga amb 10 homes. Als darrers instants de la primera part de la pròrroga, una jugada enredada a més no poder dins l’àrea de Varo acabava amb tres intents de remat del Málaga que acabaven amb la pilota suaument a les mans del porter grana.

Faltaven només 15 minuts, la segona part de la pròrroga, i el Málaga es veia forçat a fer dos gols per pujar a Segona. Un 2-1 li donaria l’ascens al Nàstic. Això no es podia perdre. Borja Martínez substituiria un Gorostidi que no podia ni caminar.

Doncs arribaria el gol visitant. Després d’un terrible atac i gol, Dioni faria el 2-1 en rematar un excel.lent rebuig de Varo als dos minuts de la represa. Un nou factor inesperat entraria en joc: les reiterades pilotes que el públic llançava al camp per perdre temps derivaria en la decisió de l’àrbitre de suspendre momentàniament el partit quan érem al minut 114 en un clima d’alta tensió entre els jugadors dels dos equips.

En la represa, l’àrbitre concediria els dos descomptes consecutius i al final del final del final de tot, Antoñito faria el 2-2, rematant a boca de canó . Una tragèdia absolutament immerescuda.