D’esquerra a dreta, Esteve Giralt -moderador del debat-, Albert Vilalta, Narcís Prat i Carles Ibáñez. Foto: DiariTots21
Transvasament de l’Ebre sí o no? Hi ha suficient aigua a l’Ebre per abastir Barcelona i Girona sense que el riu pateixi massa? Aquest ha estat el moll de l’os del debat viscut divendres al Port de Tarragona dins el cicle ‘L’aigua del futur’, que ha reunit tres experts al Tinglado 1.
Moderat pel periodista Esteve Giralt, el debat ha tingut com a protagonistes Carles Ibáñez, investigador d’Eurecat i biòleg; Narcís Prat, professor emèrit d’ecologia a la UB; i l’enginyer Albert Vilalta, membre del Grup estructural de l’aigua -format per quatre col.legis professionals-.
Hi ha suficient aigua de l’Ebre per dur-la a Barcelona en la situació d’alarma que viuen làrea metropolitana i Girona? L’enginyer Albert Vilalta ha defensat que sí. L’Ebre baixa ara com ara amb un cabal de 200 metres cúbics per segon i el que s’enviaria a Barcelona seria de només un 1%: “A la zona de l’Ebre diuen estar d’acord que aquesta aigua vagi a Tarragona, però no a Barcelona”, afirmava. “Hi ha una oposició social, pero té a veure amb altres greuges territorials, de manca d’inversions, d’oportunitats, i l’aigua és un sentiment”. Vilalta ha conclòs: “Un 1,5 metres cúbics/segon que té disponibles el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) suposa un 1% del cabal que baixa de l’Ebre”.
L’enginyer ha defensat en primer lloc l’ús de l’aigua regenerada i les dessalinitzadores, ara bé aposta perquè “les xarxes són més resilients quan estan interconnectades i l’Ebre forma part d’aquesta visió general”.
La interconnexió de xarxes
Vilalta s’ha extès en l’argumentari: “Apostem clarament per l’aigua regenerada i la dessalada, per l’aigua local, no som transvasistes. El recurs objecte de trasvàs és la interconnexió de xarxes i com a actuació d’emergència, la interconnexió CAT-ATLl (Aigües Ter-Llobregat) amb una visió absolutament temporal i en situacions d’emergència”. I continuava argumentant: “Tenim un problema temporal i la proposta que fa l’ACA es queda curta, però per tenir les infraestructures funcionant passaran cinc anys. S’ha parlat del transport d’aigua amb vaixells, de dessalinitzadores mòbils, però el problema el tenim ja i els consum actuals ja són molt ajustats. Tenim un dèficit actual de 100 hectòmetres. Ja tenim una concessió, que és el CAT, i no s’utilitza tota. S’hauria de connectar sí o sí”, ha subratllat de manera vehement. I ha alertat: “Tenim 300 hectòmetres cúbics d’aigua que es vessen al mar, tenim una gran capacitat, però tardarem anys a fer-ho. Hem d’anar a buscar els mateixos beneficis que va tenir el Camp de Tarragona quan es moria de set i amb un dia es resoldria el problema metropolità”, rematava en referència al cabal de l’Ebre. “El que volem són vaixells?”, es preguntava emfàticament.
Al seu torn, Narcís Prat qüestionava rotundament la interconnexió dient que “no és un tema de futur, fer un tub per quatre anys, i a més a les Terres de l’Ebre no el volen”. L’ecòleg aposta per la reutilització, amb “una bona actuació local on cada racó s’espabili i no amb una interconnexió de conques”.
Vilalta responia: “Tenim un problema immediat, sí que tenim molt de potencial per regenerar, però hi haurà restriccions del consum a la indústria”. I ha negat que els col.legis professionals plantegin un transvassament. Anul.lar el minitrasvasament “seria un desastre per a Tarragona. Els transvasament del Ter a Barcelona i de l’Ebre a Tarragona han salvat el país”, rematava.
Ibáñez responia argumentant que excepte l’Ebre, el Ter i el Llobregat s’eixuguen. “Volem una dessalinitzadora més o un riu eixut? Ibáñez dubtava de les xifres dels defensors del transvasament de conques: “Si el problema és d’un 1%, no hi ha problema”, rebatia, i posava èmfasi en usar els resursos locals de manera conscient: “Quan tens abundància tens més demanda, fins que aquesta supera l’oferta”. Per tant, replantejava el model: “Es pot viure millor amb menys aigua, amb menys recursos”, fixant límits. Ibáñez ha titllat de “bestiesa” el demanat transvasament de l’Ebre al Priorat: “El millor és usar aigua de Reus, però a Reus no els interessa perquè l’aigua de l’embassamt els resulta gratis”.
Al seu torn, Narcís Prat s’inclinava per estalviar i buscar nous recursos, implantant dessalinitzadores i alertava: “El Ter baixa amb un 40% de capacitat respecte a fa 50 anys per la presència d’arbres”. “Ser realista no és ser catastrofista”, apostillava. I ha demanat una solució als polítics.
L’estat de l’Ebre
Quin és l’estat del riu Ebre? Albert Vilalta ha detallat els problemes que presenta, problemes de salinització i de defensa de la costa. La pèrdua catastròfica de sediments és evident.
Al seu torn, Narcís Prat ha posat l’èmfasi en el seu mal estat, amb concentracions químiques i de plàstics, “jo no em crec el que diu la CHE”, postil.lava. Al Baix Ebre deixen anar un cabal per la central d’Ascó, ha dit, i ha acusat el Pla Hidrològic de ser igual que els altres: “Hi ha un lobby molt fort, l’agrari, que consumeix el 70% del recursos, que diu que el pastís sempre és igual, i després el lobby industrial, de manera que els cabals ecològics no es compleixen”.
Carles Ibáñez alertava que el riu segueix sense tenir sediments i les expectatives amb el canvi climàtic són de reducció progressiva de cabals, amb el consegüent agreujament d’aquesta situació.
Quin hauria de ser el cabal ecològic de l’Ebre? Narcís Prat detallava que ja es coneix, però és ignorat pels qui ho han d’aplicar: “Per la CHE el riu acaba a Tortosa”, deia. Ibáñez, per la seva part, informava que s’havia fixat en els 100 metres cúbics per segon, després va baixar a 80, que és el que necessiten les nuclears per refrigerar-se: “És un cabal ecològic polític”, rematava. “Quan a un riu li treus el 40 o 50% de l’aigua tens problemes”.
Com revertir l’estat del Delta? Ibáñez exposava que aquest s’elevarà un metre el nivell del mar a final de segle: “Ja s’estan construint dics a les llacunes i els aiguamolls estan sent connectats lliurement amb el mar. Això anirà a més i al final no sortirà a compte conrear arròs”.
El Delta no té sediments perquè aquests s’acumulen als pantans i no s’alliberen. Narcís Prat posava una nova acusació sobre la taula: el 2002 ja es va valorar que el millor era deixar baixar els sediments de l’embassament de Riba-roja, “però la CHE no ho vol fer tot i que científicament és un tema que es coneix i té solució”. Finalment, Ibáñez ha defensat una nova política de gestió de sediments integrada: “Els costos de no fer això supera els beneficis”.
Imatge del Gorg de Creixell. Foto: Creixell Turisme
L‘Ajuntament de Creixell no vol que es perdi la zona que s’utilitza des de sempre com a aparcament a la platja, situat a prop del Gorg i presentarà batalla perquè això no passi. El projecte constructiu del Departament d’Acció Climàtica contempla actuar en aquesta zona, que forma part d’un Pein, amb la desaparicio de l’aparcament, situat davant dels apartaments Constelación.
L’Ajuntament ha presentat un recurs contenciós-administratiu contra el projecte, de què no en va tenir notícia per part del Departament d’Acció Climàtica fins que ja estava aprovat. La notificació els va arribar el mes de febrer passat quan l’aprovació feta pel conseller data del 2 d’octubre de 2023. En el document es preveu un seguit d’actuacions a la zona del Gorg, com ara expropiacions de terrenys del propi Gorg i, a més, que l’aparcament deixi de ser-ho. El consistori va presentar el rercurs el 23 d’abril, dimarts passat, dins el termini habilitat pel Departament d’Acció Climàtica per fer-ho.
Foto aèria de l’entorn. L’aparcament s’usa davant dels dos edificis que hi ha al costat de la gran zona verda de l’esquerra de la imatge
L’alcaldessa, Montse Muñoz, i el regidor de Medi Ambient, Roberto Sánchez, han afirmat a DiariTots21 que la presentació del recurs obeeix “a la manca d’informació que ha tingut l’Ajuntament per part de la Generalitat”, que s’ha assabentat del projecte constructiu de recuperació ecològica i ambiental de la zona humida del Gorg quan ja estava aprovat el mateix i de casualitat, gràcies a una popietària afectada per una expropiació. Altrament, la raó de fons és impedir que desaparegui l’aparcament: “La població de Creixell porta tota la vida usant aquest aparcament i no hi ha alternativa perquè no hi ha espais a la zona de la platja perquè en creem un”, afirma l’alcaldessa, que continua argumentant que “els ho hem dit al Departament d’Acció Climàtica però es treuen les puces del damunt i no els preocupa la situació en la que podem quedar”.
D’altra banda, les expropiacions practicades a les finques que ocupa el Gorg s’han fet “a uns preus baixíssims, de manera que tenim el cas d’una finca de més de 4 hectàrees que només rebrà una mica més de 4.000 euros”, argumenten l’alcaldessa i el regidor.
Imatge de la platja del nord, afectada pel recent temporal de març. Foto: Cedida
Un problema afegit és que a la zona del Gorg és on la platja presenta una superfície més ampla, per tant pot rebre més estiuejants. En canvi, l’absència de l’aparcament en aquesta zona destinaria la gent cap a la platja del nord, en direcció a Roda de Berà, on gairebé no queda platja arran del darrer temporal i de manera bastant habitual. Un altre argument municipal és que si se suprimeix l’aparcament, “s’afavoreix que els estiuejants no vinguin a Creixell i optin per altres municipis, amb el perjudici econòmic que això suposaria”, afirma l’alcaldessa.
En definitiva, es demana que “poguem seguir usant l’aparcament com sempre ha estat, no condemnar la població de Creixell a perdre’l per anar a la platja. Es podria fer amb una concessió de l’espai marítimo-terrestre de Costes. Paral.lelament, suposaria que l’Ajuntament podria exercir un major control sobre el mateix, de manera que podria estar regulat, cosa que avui en dia no passa, i d’aquesta manera protegiríem millor la zona natural”.
Francesc Mauri, durant la seva intervenció. Foto: DiariTots21
El popular meteoròleg de TV3 Francesc Mauri ha alertat avui a Tarragona sobre les expectatives que genera l’hidrogen verd. “Som al santuari de l’hidrogen, que és Tarragona -ha afirmat-, i té raó de ser amb la indústria química que hi ha, però pensar en ell com el nou paradigma energètic per tot arreu seria caure a les urpes del llop”. Per què? Perquè “algú te l’ha de vendre, algú l’ha de transportar, manufacturar, i es perd el 40% en els cotxes. En canvi, el vehicle elèctric només perd el 10%”.
Mauri ha desmuntat diversos mites i s’ha mostrat “provocador” en la seva intervenció en la jornada ‘L’aigua del futur’, que organitza el Port des de l’11 d’abril i que clourà aquest divendres.
El meteoròleg ha començat amb una frase: “La terra no té problema, el tenim nosaltres”. “El pitjor que podria passar és que plogui i se solucioni la sequera en les properes setmanes. Els humans no reaccionem si no ens donen bufetades”. Sobre les plaques fotovoltaiques, ha afirmat que orientades al nord produeixen tanta energia com al nord d’Europa i ha destacat la importància clau de l’aïllament dels edificis.
Quant a l’energia, reclama prescindir dels hidrocarburs. “El món no será món si no electrifiquem”, i ha rebutjat els combustibles sintètics. “O canviem de model o ens estavellarem”, ha dit emfàticament. “Sabem on arribarà l’aigua del mar, com aquí on som ara, al Serrallo, a Roda de Berà, a Segur, a Altafulla, que estan a punt de tirar a terra els passejos marítims”. El tercer informe de canvi climàtic indica canvis estructurals i més en el món energètic.
Al respecte, ha destacat el cas de regressió de la costa afirmant que les platges no existiran. “Els que van comprar a primera línea de mar no van fer una bona compra, sinó els de la segona”, ha dit gràficament. També ha abordat el cas de les emissions mundials: el 26,6% es deu a la generació d’electricitat i el 17,2 a combustibles fòssils. Qui contamina més amb diferència és el transport terrestre i el 40% de les mercaderies dels vaixells són d’hidrocarburs. I ha desmentit el pes en contaminació dels minerals rars respecte al carbó, petroli i gas natural, molt inferiors.
Un dels reptes de futur: al 2050, Barcelona tindrà la temperatura de Màlaga, mentre Lleida, en nou mesos a l’any viurà la temperatura de Sevilla: què hi creixerà?, es preguntava. “Serà la societat de Monegros”, responia. “Caldrà protegir els conreus del sol amb plaques fotovoltaiques. Si no els protegim no prosperaran”.
La pluja i la sequera
En la segona conferència de la jornada, la directora del Meteocat, Sarai Sarroca, ha intervingut destacant que al final de 2021 va començar la sequera. “Falten 500 litres per metre quadrat a Catalunya, mentre que al sistema Ter-Llobregat, encara més, quantitats superiors al que plou tot un any a Tarragona”, ha dit en la seva intervenció. “Sempre hem patit sequeres a Catalunya, però no hi ha precedents com la d’ara”.
“Cal garantir l’aigua sense perdre la mirada sostenible, respectant el territori i la seva gent. Catalunya serà una de les zones que patirà més sequeres, l’actual és un aperitiu del que vindrà. Ens hem de preparar”, afirmava. Per les properes setmanes, Sarroca espera que la pluja s’animi a la segona quinzena de maig, però Meteocat no preveu sortir de la situació actual d’execpcionalitat.
Saül Garreta: Cal una visió de 360 graus
La jornada ha estat inaugurada pel president del Port, Saül Garreta, que ha posat l’èmfasi en què l’aigua “demostra els nostres límits: hem sobrepassat tots els indicadors que fan que la vida estigui compromesa. Ho tenim complicat per revertir-ho, però la bona notícia és que tenim més bons professionals que mai, tenim eines i i concienciació”.
“El Port és dels millors en eficiència en ús de l’aigua i reducció de pèrdues”, ha lluït, i ha reclamat tenir una visió de 360 graus, amb una idea clara de país: “No hi ha solucions miraculoses, ni regeneració ni dessaladores, sinó un conjunt de gestions”. Garreta ha demanat als professionals buscar solucions i ha apostat per la col.laboració público-privada.
Les altres ponències han abordat l’impacte de la sequera i el canvi climàtic al Port de Tarragona -per part del científic David Teruel-, la gestió del territori -per part de l’enginyer agrònom Ignasi Servià-, i solucions per fer front a l’escassetat de l’aigua. Divendres s’abordarà la gestió de l’aigua a Tarragona.
El sorprenent anunci fet pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de suspendre la seva agenda i obrir un període de reflexió per determinar si continua o al capdavant el Govern ha desfermat un corrent de solidaritat entre els alcaldes, regidors i diputats socialistes del Camp de Tarragona, que s’estan expressant via xarxes socials.
Així, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha tuitejat: “Fa molt que s’han superat les línies que mai haguéssim pensat que se superarien. L’assetjament en totes les seves facetes per a destruir una persona que està exercint un càrrec públic es repeteix en massa ocasions i sempre hi ha els mateixos al darrere”.
Hace mucho que se han superado líneas que jamás pensábamos que se superarían. El acoso y derribo en todas las facetas para destruir a una persona que está ejerciendo un cargo público se repite en demasiadas ocasiones y siempre con los mismos detrás.
Al seu torn, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma també a la xarxa X (antiga Twitter): “Quan la incapacitat de la dreta política es converteix en un intent d’ocultar els avenços socials, econòmics i laborals atacant els temes personals, es creuen nivells intolerables. Ánimo presidente @sanchezcastejon los y las Socialistas estamos contigo”.
Quan la incapacitat de la dreta política es converteix en un intent d’ocultar els avenços socials, econòmics i laborals atacant els temes personals, es creuen nivells intolerables
Ànimo Presidente @sanchezcastejon los y las Socialistas, estamos contigo pic.twitter.com/Lf8B0XYkU0
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, també s’ha expressat pel mateix mitjà: “En nombre de todos l@s socialistas de Cambrils, toda nuestra fuerza para ti y tu familia”.
L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, ha tuitejat: “No todo vale en política. Un abrazo enorme Presidente”.
Diputats, senadors, regidors de diferents localitats del Camp de Tarragona també s’ha sumat a les mostres de rebuig a l’estratègia de la dreta i de suport a Pedro Sánchez, com ara els casos de la regidora de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos; el regidor de Patrimoni, Nacho García, la diputada al Parlament i candidata, la vallenca Rosa Ibarra, la diputada Valle Mellado o la tarragonina Ivana Martínez. Les mostres de suport estan acompanyades de la carta adreçada als ciutadans per Pedro Sánchez.
L’alcalde de Mont-roig, Fran Morancho, amb el regidor d’Obra Pública, Miguel del Viso, visitant les obres paralitzades. Foto: DiariTots21
El Ministeri de Transició Energètica ha paralitzat una obra clau a Miami-Platja: la reforma del Passeig de les Cales, el que dona al conjunt de cales que fan tan especial el nucli costaner del Baix Camp. Madrid no respon al telèfon sobre quan les reiniciarà i la temporada d’estiu s’acosta.
Així, el 29 de febrer va aturar unes obres que ocupen 4,5 quilòmetres de llargada i 65.000 metres quadrats de superfície sense donar explicacions a l’Ajuntament de quan les reprendria. En tot aquest entorn no es pot circular amb cotxe, la zona està plena de tanques que van conduint els vianants per evitar les obres, i no es pot accedir a les cales. I això, a dos mesos de la temporada d’estiu . L’alcalde, Fran Morancho, ha titllat “d’insostenible” el cas, i ha afirmat que si el Ministeri no compleix abans de l’estiu, com era el seu propi compromís, aixecaran les tanques perquè la gent pugui accedir a les 2.500 vivendes que hi ha, i a les cales.
Després de gairebé dos mesos amb les obres del Passeig de les Cales de Miami Platja aturades, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp “exigeix” al Ministerio per a la Transición Energética y el reto demográfico (MITECO) “la represa dels treballs de forma imminent per poder salvar la temporada d’estiu”.
En una roda de premsa que ha tingut lloc aquest matí en l’àmbit de l’obra, l’alcalde Fran Morancho, acompanyat pel regidor d’Obra Pública, Miguel del Viso, ha posat de manifest la falta de resposta per part del Ministeri i la necessitat d’accelerar el tràmit administratiu encallat des de fa setmanes.
Morancho ha destacat que “no es tracta d’una obra petita, sinó que afecta molts veïns i veïnes, empreses, que no poden accedir als seus locals o pisos, però també amb repercussions a la resta del municipi”. Ha afegit: “el Ministeri no és conscient del greuge que això suposa en un municipi turístic com el nostre, amb l’accés a 6 de les cales restringit i nombrosos habitatges de lloguer turístic en aquesta zona. Ja hem tingut problemes per Setmana Santa i aquesta paralització ens afecta al nostre motor econòmic. No ens podem jugar la temporada turística, no ho podem permetre”.
Davant d’aquesta problemàtica l’Ajuntament també ha advertit que si no es reprenen les obres aviat, es veurà obligat a treure les tanques de delimitació d’obra o a dur a terme alguna acció per permetre els accessos en aquesta zona.
La paralització de les obres
Les obres del passeig de les Cales, adjudicades fa un any, tenien un termini d’execució de 6 mesos. Un període que l’Ajuntament va veure que era “molt ajustat”, demanat pel mateix Ministeri, que les volia acabar entre el març i l’abril, sí o sí, pel calendari de subvencions dels Fons Next Generation, a les què s’acull l’obra.
Davant la premura del temps, l’Ajuntament va proposar una modificació del projecte quant a reducció de pavimentació i actualització de lluminàries, així com una ampliació de temps per tal d’adaptar-se a les exigències de termini motivades per tenir part del finançament provinent dels Fons Next Generation.
El Ministeri per a la Transició energètica (MITECO) va comunicar a finals de febrer al consistori que les obres quedaven temporalment aturades a l’espera que s’aprovés aquesta modificació del projecte executiu, fet que encara no s’ha produït i que manté els treballs parats des de llavors.
Cal recordar també que aquestes obres no estan finançades ni executades per l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, que segueix en contacte constant amb la direcció de l’obra (el Servei provincial de Costes) perquè es resolgui de forma imminent. En aquest sentit, el consistori confia també que de reprendre’s els pròxims
dies, encara es podria salvar la temporada.
Imatge que oferia el carrer Major de Constantí el matí de la diada de Sant Jordi. Foto: DiariTots21
Constantí ha tornat a sorprendre aquesta diada de Sant Jordi, que ha estat acompanyada d’un matí amb un temps molt més esplèndid de l’esperat. La jornada ha reunit fins a 30 parades al carrer Major, presentant una decoració de nou original, amb borrasses fetes amb ganxet per les dones del poble per cobrir el sol, amb una nova i aparatosa entrada al recinte, amb artistes, pintores i les entitats de la vila venent els seus articles, molts d’ells fets a mà.
Els llibres eren els protagonistes, és clar, com els que regalava la Biblioteca Municipal amb un joc de sorpreses en què un triava un sobre amb lemes on s’insinuava la temàtica del llibre. No ha faltat l’Associació Cultural Literària de Constantí, oferint les seves publicacions, o l’Ajuntament, amb la revista Rutes de Constantí, i exemplars dels monogràfics Estudis de Constantí o punts de llibre editats per la diada.
Les escoles mossèn Ramon Berguedà i Centcelles han estat un any més presents, com l’institut i també els gegants menuts. La presidenta de l’AFA de l’institut, Critina Callejón, mostrava un elenc de manualitats fetes per la canalla i les seves mares, que formen part dels gegants petits. És el segon any que munten parada per Sant Jordi.
No han faltat tampoc l’Associació de Pensionistes i Jubilats -que repartia plantes–, el Club Patí Constantí, que venia manualitats molt elaborades, com pins i punts de llibre, fetes per dos socis que són veritables artistes, explicava la seva presidenta, Anna Guillemat. Uns altres habituals són l’Associació d’Amics de la Colla COCA, els tituars de la coneguda Dragonina, que es mostrava a l’estand, on hi eren la Isabel Soriano, l’Àfrica San Martín i l’Herminia Domingo.
Una artista constantinenca s’estrenava: l’Esther Gregorio, que junt a Mariano Sancho, oferia quadres fets per ells. Mentre el carrer Major bullia de públic, a la plaça de l’església es llegien contacontes per la mainada i l’alcalde, Óscar Sánchez, departia amb els paradistes. Al costat, Constantí Ràdio, l’emisora municipal, emetia el matí programació especial en directe.
La regidora de Cultura, Dolors Fortuny, destacava a DiariTots21 “l’increment de parades d’enguany, que ha arribat a la trentena, i la vitalitat de les entitats participants”. Fortuny es mostrava sorpresa “per la gran afluència de públic tractant-se d’un dia laboral”. La jornada seguirà per la tarda, on una de les activitats més destacades serà la representació de la llegenda de sant Jordi.
Us oferim una galeria d’imatges de la jornada. Fotos: DiariTots21:
L’entrada al recinte
L’estand de l’Ajuntament
Constantí Ràdio ha emès en directe durant el matí
Montse Llauradó, a la parada de la Bilblioteca Municipal
L’AFA de l’escola Mossèn Ramon Bergadà, amb la presidenta, Pecus Díaz -la tercera per l’esquerra-, al capdavant: fan originals punts de llibre
L’Associació Cultural Literària de Constantí no podia fallar
Cristina Callejón, presidenta de l’AFA de l’institut i monitora
L’Associació de Pensionistes i Jubilats serveis plantes
El Club Patí Constantí, amb Anna Guillemat -quarta per l’esquerra- al capdavant
Esther Gregorio i Mariano Sancho ofereixen els seus quadres
L’alcalde, Óscar Sánchez, amb la regidora de Cultura, Dolors Fortuny
Andrea Mora recrea en un llibre gegant el mite del rei Mides. Foto: Cedida
Arriba un Sant Jordi de nou diferent a Vila-seca. Ja no és novetat que la creativitat juvenil en sigui el protagonista amb creacions fetes per les escoles d’art i disseny de Reus i Tarragona al bell mig dels carrers i places. És ‘Efimera. Art al Carrer’, que tornarà a guarnir el Centre Històric i el Jardí del Castell de Vila-seca amb les escultures i els diversos dissenys ideats per alumnes de les dues escoles. Són 12 propostes artístiques repartides per la vila.
Aquest matí l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; la regidora de Cultura, Manuela Moya i el diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació de Tarragona, Òscar Sánchez, juntament amb el professor de l’escola de Tarragona, Àlvar Calvet, i la directora de l’escola de Reus, Anna Gispert, han visitat totes les creacions elaborades pels alumnes.
Així doncs, Vila-seca es tornarà a convertir, durant la Diada de Sant Jordi, en un espai cultural on els llibres reciclats i la creació artística es donen la mà. Concretament, aquestes 12 creacions dels alumnes de les escoles d’art les podrem trobar en un total de 6 espais: al Jardí del Castell de Vila-seca, a la plaça de l’Església Vella (davant del Celler), al carrer del Comte de Sicart, a la plaça de Voltes, al portal de Sant Antoni, a la plaça de l’Església.
Laura Escribano, amb la seva obra ‘En memòria de la lectura incompetent’. Foto: DiariTots21
Hi podem trobar obres com un llibre gegant on es recrea breument la història del mite del rei Mides, d’on destaquen poderosament tres quadres a l’oli de gran bellesa, tot elaborat per l’alumna Andrea Mora. O un espai contundent de crítica als joves que no llegeixen literatura ubicat a la plaça de les Voltes: Laura Escribano hi ha muntat un taüt ple de llibres de les grans obres de la literatura universal que apareixen cremats i amb una corona de flors.
El Castell de Vila-seca
A la mateixa façana del Castell hi ha disposada una cascada de teles de quatre tonalitats diferents a partir del vermell, que formen una mena de passadís pel qual el ciutadà pot transcórrer “perquè els vermells li transmetin diverses emocions”, segons explicaven dues de les seves autores, Laura Maria Carrasco i Beth Matamoros.
Autores i autoritats, en una de les instal.lacions al Jardí del Castell. Foto: DiariTots21
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha destacat la creativitat dels alumnes de les escoles d’art, “els quals cada any trien eixos inspiradors que sempre sorprenen i són molt diversos”. En aquest sentit, la regidora de Cultura, Manuela Moya, ha afegit que “són eixos inspiradors que tenen a veure amb les inquietuds de la joventut, allò que els preocupa o els mou”. Per la seva banda, el diputat Òscar Sánchez ha destacat Vila-seca com “un municipi on conflueix natura, història i art i on, a més a més, Sant Jordi sempre es viu de forma molt original”.
Cal recordar que més d’una vintena d’actes, que ja es van iniciar el passat 2 d’abril, farceixen el programa de la Diada de Sant Jordi d’enguany a Vila-seca. Com també és tradicional, el mateix 23 d’abril les parades de llibres i roses ompliran el Jardí del Castell al llarg de tota la jornada, mentre que al Celler hi haurà la Cantata de les escoles de Vila-seca a les 11.00 h.
Per al públic més familiar, la Biblioteca comptarà amb un estand amb mostra de novetats de llibres per a totes les edats, es presentarà la guia de novetats de jocs de taula i s’oferirà un espai de lectura i lleure per als més petits. Ja a la tarda, tindran lloc tallers infantils a càrrec de la Ludoteca Tot Joc, es llegiran contes per a la diversitat i, a les 18.00 h, es farà la presentació de ‘La llegenda dels Diables de Vila-seca‘, d’Andreu Faro. Es tracta del conte número 3 de la col·lecció “Elements festius de Vila-seca”. A les 18.45 h els petits gaudiran d’un espectacle familiar a càrrec de la Ludoteca i, per últim, a les 19.30 h hi haurà festa popular amb la Colla Gegantera i Grallers de Vila-seca, els Xiquets de Vila-seca i l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.
El Ball de Bastons de Riudoms, organitzadors de la I Trobada, a les escales de la plaça de l’església. Foto: DiariTots21
Riudoms s’ha convertit aquest diumenge d’olor intens a roses i aroma a tinta de llibres en la capital del món dels bastoners. Set colles vingudes del Baix Camp i del Tarragonès han protagonitzat una primera trobada de colles que ha estat coronada amb l’èxit i les ganes de tornar-ho a reprendre dintre de dos anys.
La colla de bastoners local, una secció de l’històric Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (Cerap), secció creada fa només set anys i que comanda Berta Mora com a cap de colla , ha viscut el seu bateig de foc organitzatiu amb un desplegament musical, coreogràfic i fins i tot sentimental que s’ha posat a la butxaca el nombrós públic que ha seguit el festival celebrat als carrers de la vila, especialment en el seu tram final, culminant la festa amb una ballada col.lectiva celebrada a la plaça de l’església.
La cercavila de bastoners havia començat a la plaça de la Palmera, al costat de les escoles velles, amb una sortida de les set colles, on en punts concrets del recorregut s’aturaven per mostrar els seus balls i les seves habilitats usant els bastons i creant jocs de coreografia que fan tan clàssica l’expressió catalana que diu: ‘Això acabarà amb un ball de bastons’. El recorregut ha seguit pel carrer del Doctor Fleming, l’avinguda de Catalunya i l’avinguda Primer d’Octubre fins arribar a la plaça Arnau de Palomar i a la plaça de l’església de Sant Jaume, on s’han viscut els moments més esclatants.
La comitiva festiva era un homenatge també a la diversitat dels vestitst, tots acolorits i amb detalls com cintes per al pèl, bandes sobre el pit o cascavells als peus, uns colors que feien referència als municipis representats: Altafulla -amb una colla que suma 21 anys de trajectòria i on hi faltà la seva coalcaldessa, Alba Muntades-, l’Orfeó Reusenc, l’Esbart Dansaire Ramon Dolzina de Vila-seca, Salou, la Germandat de Santa Llúcia de Reus, La Selva del Camp, Cambrils i, tancant la rua, Riudoms.
La rua acabaria a la plaça de l’església, amb la imponent església de sant Jaume com a escenari de fons. Allí, cada colla mostrava els seus balls davant el nombrós públic reunit, i la festa acabaria amb una ballada conjunta en forma de cercle de tots els grups participants, una explosió final de companyonia i tradició popular. La secció infantil del Ball de Bastons de Riudoms trencaria el protocol tradicional oferint una inesperada peça de pop català.
D’esquerra a dreta, l’alcalde, el regidor de Cultura, la presidenta del Cerap i la cap de colla dels bastoners de Riudoms. Foto: DiariTots21
Tancarien els actes els parlaments de les autoritats: una joiosa Berta Mora recolliria un merescut ram de flors per part de la canalla de la seva pròpa colla, mentre la presidenta del Cerap, Agnès Olivé, que s’havia fet un fart de fer fotografies de tota la jornada, agrairia la tasca dels col.laboradors de la jornada. També intervindria el regidor de Cultura, Jordi Gallissà, mentre l’alcalde, Ricard Gili, anunciaria el que tothom esperava: la trobada de bastoners se celebrarà cada dos anys a Riudoms, alternant-se cada any amb la trobada de la colla Gegantera.
A continuació us oferim una galeria de fotos de la Trobada. Fotos: DiariTots21:
La colla d’Altafulla i a sota, l’alcaldessa, Alba Muntades, que ha deixat la gralla per sumar-se al ball
L’Orfeó Reusenc
La colla de Vila-seca
Els bastoners de Salou
La Germandat de Santa Llúcia de Reus
La Selva del Camp no ha faltat a la cita
La veterana colla cambrilenca, amb més de cent anys d’història
Oriol Beltran, al centre, jun t amb la resta de premiats, membres del jurat i el regidor de Cultura, Jordi Jové. Foto: DiariTots21
Cada any un alumne de deu anys estrena llibre a Castellvell del Camp. El d’enguany es diu Oriol Beltran, li diuen el Leo Messi del Santes Creus i no només mou amb destresa els peus, sinó també la mà: acaba de guanyar l’onzena edició del conte del Lluert, l’animalet de grans dimensions que anima les festes de Castellvell del Camp. Amb el conte ‘El lluert construeix un teatre al poble’, s’ha endut els 40 euros del premi, consistent en poder adquirir llibres a la llibreria Gaudí de Reus. El seu treball ha estat il.lustrat per Nerea Borrell i publicat en format llibret. El tema del concurs d’enguany era ‘Veus per un món millor’.
El parc de les Oliveres s’ha omplert de canalla, pares, mares i parades d’entitats de la vila per viure el lliurament del premi, que cada any organitza l’Associació de timbals i bestiari de Castellvell del Camp, que presideix Núria Sardà.
El guanydor, amb el jurat, la cap de l’organització, la dibuixant i de fons el lluert. Foto: DiariTots21
El segon premi ha recaigut en Ruth Lluís Puigdomènech i el tercer, en Pol Córdoba Domingo. Hi ha hagut, a més, cinc accèssits -habitualment eren tres-, que han anat a parar a Marc Robles, Júlia Casellas, Isona Boix, Valentina Mármol i Marina Segarra. El jurat, format sempre i únicament per dones, ha estat presidit per l’escriptora Mònica Escuer i format a més per l’actriu Maria Bravo i per la membre dels timbalers Lorena Garriga. Disset han estat els participants, l’alumnat de cinquè del CEIP Santa Anna, sense excepció.
La parada de l’Associació Protectora Mius de Castellvell,. Foto: DiariTots21
El parc ha mostrat també una diversitat d’articles en les seves parades: productes per als gats de l’Associació Protectora Mius de Castellvell, que es responsabilitza de les colònies de gats de la vila. També s’oferien llibres, punts de llibre, articles de bijuteria, dolços, i un col.lecció de joguines de cliks en forma de sant Jordi i de drac, on s’hi podia veure l’alcalde, Josep Manel Sabaté, preparant-los. Un contacontes i un concert del cor Lianna has clos la sessió.
L’alcalde, servint clicks de sant Jordi. Foto: DiariTots21
Acabaria la jornada amb la presentació d’un llibre molt especial donat qui és el seu protagonista. Es tracta de ‘Petites memòries d’un infant de Castellvell del Camp‘, del periodista Josep Maria Martí i Martí, a càrrec del regidor de Cultura, Jordi Jové i Balanyà, i amb la lectura de fragments del llibre, a càrrec de Francina Baldrís.
L’alcade de Cambrils, amb Alberto Insa, durant la inauguració de la mostra. Foto: Cedida
De la mà de l’artista cambrilenc Alberto Insa,Cambrils ha quedat unida artísticament amb Corea del Sud gràcies a una espectacular exposició de 50 artistes espanyols presentada a la sala d’exposicions El Pati del Centre Cultural, que romandrà al lloc fins al 8 de maig. Després viatjarà al país asiàtic en una estimulant aventura artística.
Es tracta dels artistes que prenen part en el 10è Festival Internacional d’Art Geoje del Museu temàtic Haegeumgang i del Museu d’Art Yukyung de Corea del Sud, explicava al DiariTots21 el mateix Insa, membre del jurat d’aquest concurs. La inauguració, conduïda per Insa, fou tot un èxit de públic. Entre els assistents es trobava l’alcalde, Alfredo Clúa.
Alberto Insa, amb la seva obra. Foto: Cedida
Insa no se n’estava de l’èxit de la trobada, i subratlla la professionalitat i l’interès que expressen els coreans en el concurs: “És espectacular veure com ho preparen tot. L’any passat van ser 275 artistes de tot el món es van mostrar les obres a quatre museus diferents. Aquest any, amb motiu del desè aniversari, se superarà la xifra”, explicava. Nomès un però: les obres dels artistes mexicans no es poden veure a Cambrils i faran cap directament a Corea del Sud, on hi faran cap totes al mes de junt: al concurs es premiaran les deu millors propostes d’entre totes les que arribaran, no només d’Espanya, sinó de tot el món. La temàtica de la mostra és cosmopolita: “De Cambrils a Corea del Sud. Llengua de convivència, l’art”.
A la mostra cambrilenca tabé hi ha obra d’artistes locals, com ara Roser Coma, Rosa Mata, Rafael Rubio, Dera Wells, Dora Brown, Asunción Grifoll, M. Dolores Samaniego, Misericòrdia Olesti, Queralt Ossorio o Pepo Argilaguet.
A més de membre del jurat, Insa és el representant d’una cinquantena d’artistes de l’Estat espanyol, 28 de Mèxic i tres artistes més de Pakistan. Aquest concurs internacional es va iniciar l’1 de desembre de 2023 i s’allargarà fins al 30 de novembre d’enguany.
Cosidores del Grup Retalls, davant una jardinera confeccionada per elles. Foto: Cedida
Constantí ha despertat aquest divendres abonant-se al flower power, a les flors que anuncien que som a la primavera i que tenim davant nostre la diada de Sant Jordi. En un nou exercici de contribució dels grups de dones i col.lectius com el Grup Retalls, i gràcies a ells el municipi ofereix un aspecte de jardí de vil.la romana que podria perfectament anunciar la presència propera de Centcelles i dels seus jardins.
Un Sant Jordi més, arriba l’hora de mostrar i de demostrar la gràcia creativa de la seva gent, de les seves dones, que són les que confegeixen amb ganxet els 500 exemplars de flors que han escampat pel nord, sud, est i oest del poble, des de l’entrada venint de Tarragona, el carrer Major, les escoles velles, el carrer sant Pere, les muralles medievals, els rentadors, on en les jardineres públiques, fanals i diversos racons llueixen les flors: “Ens en falten cent més per instal.lar”, deien Joana Jurado i Fàtima Torrents, del Grup Retalls.
Decoració al carrer Major i davant l’Ajuntament. Foto: DiariTots21
I a la tanca que voreja el parc de les Escoles Velles, 14 llibres de format gran fets amb goma i paper adornen l’enreixat: obres centrals de la literatura universal i també catalana a la vista de tothom, títols triats per la Biblioteca Municipal, tal com explicava la regidora de Cultura, Dolors Fortuny, de qui sorgí la idea.
La regidora de Cultura, Dolors Fortuny, davant un exemplar de llibre gegant. A sota, aspecte de l’exposició. Fotos: Diari Tots21
A la mateixa plaça de les Escoles Velles arrencava l’exposició de Sant Jordi formada per lletres de grans dimensions que recorden la diada: cadascuna d’elles, decorada de manera lliure per 14 entitats del poble. “L’any que ve ampliarem el text de manera que puguin incorporar-se més associacions”, explicava Fortuny. La jornada ha continuat amb l’actuació musical de l’Escola Municipal de Música, que ho ha fet en tres escenaris diferents i encadenant les seves actuacions: primer a les Escoles Velles, després davant l’edifici consistorial i finalment a la plaça de l’Església.
Tot és a punt ja, doncs, per l’arribada de Sant Jordi a Constantí, on els colors brillen de manera diferent cada 23 d’abril.
Mario Basora, president de la Cambra de Comerç de Reus. Foto: Cedida
L’experiència, l’expertesa i l’eficàcia en la gestió de la Cambra de Comerç de Reus es posen al servei del territori per gestionar els Fons de Transició Nuclear, el paquet d’ajudes que tenen per objecte reduir l’impacte del futur tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs creant nova riquesa i llocs de treball.
“La Cambra de Comerç de Reus juga un paper molt important, és un actor central en aquests Fons, i es tracta d’una gran oportunitat per al territori, especialment per ajudar petites i mitjanes empreses”, destaca en una entrevista al DiariTots21 el president de la Cambra de Comerç, Mario Basora.
Així, “la Cambra de Reus, membre integrant de l’òrgan de governança del Fons, abarca la gran majoria del territori beneficiat per aquests ajuts, un 69 per cent dels pobles que en són beneficiaris del Fons de Transició Nuclear, és a dir, 67 dels 96 pobles dels entorns del Penta 1 i Penta 2 (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona)”, ha afirmat el president de la corporació reusenca. Desglossat, dels 18 municipis de la regió del Penta 1, 17 són del territori de la Cambra de Reus, i dels 79 municipis del Penta 2, 50 són de la Cambra reusenca.
La Cambra ha participat activament de la proposta de reglament que desenvoluparà la llei dels Fons, llei que serà reformada per incloure les peticions fetes pels seus actors, entre elles, les de la pròpia Cambra de Reus, al temps que la institució ja està rebent peticions de suport tècnic.
“L’expertesa i acompanyament en matèria tècnica és el nostre punt fort junt a una xarxa de relacions amb empreses i institucions d’una entitat creada en 1886”, destaca el seu president.
Què és el Fons de Transició Nuclear?
“L’impacte del tancament de les centrals comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i incideix en el teixit econòmic dels municipis que les envolten”, destacava Basora. “Per aquest motiu i amb la finalitat de promoure actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica de les zones afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear, en 2020 es va crear la llei que crea l’impost que dota l’anomenat Fons de Transició Nuclear”, que grava amb un 50% els seus ingressos relacionats amb les activitats d’origen nuclear.
L’objectiu del Fons “és donar resposta així a l’impacte del tancament de les nuclears, que incidirà en el teixit econòmic dels municipis afectats per les zones nuclears del territori cameral de les comarques del Baix Camp, Priorat, Terra Alta i la Ribera d’Ebre, entre tots els altres inclosos en el Penta 1 i Penta 2”. Són a més territoris que en alguns casos ja sofreixen despoblació, per als quals la Cambra demana vetllar especialment.
A qui va destinat?
“Es pretén reindustrialitzar la zona. La idea és dinamitzar l’activitat empresarial perquè els treballadors de les centrals puguin seguir treballant al territori. Es pensa en unes empreses tractores, com pot ser la coreana Lotte, que a Mont-roig del Camp crearà 600 llocs de treball, però també en empreses petites i mitjanes. I així sorgiran diverses línies d’ajut, unes destinades a empreses d’alt impacte, i altres per a empreses del territori, del sector industrial, el primari, del sector del turisme rural -del que se’n parlarà més endavant- o de l’agroalimentari i vitivinícola, ajudant-los en la seva tramitació, però també en la seva digitalització, per posar un exemple. Es vol que es modernitzin les comarques de l’interior, potenciant les empreses que ja hi són de manera que puguin incrementar el seu volum de negoci i contractin personal, a la vegada que es busca fomentar les noves implantacions”.
Al respecte, la Cambra de Reus va aconseguir que no tirés endavant una proposta inicial que pretenia que per rebre els ajuts, les inversions mínimes havien de ser de 500.000 euros i amb la contractació de cinc persones. Aquestes condicions van ser rebaixades a 100.000 euros i una persona contractada. “No és factible demanar a empreses del territori inversions de 500.000 euros”, recalca Basora, que posa l’èmfasi en el fet que ja existeixen projectes preparats que esperen l’arribada d’ajudes com aquestes: “És una oportunitat per potenciar les zones d’interior, ja que en altres tipus d’ajudes no podrien acollir-se”.
A més d’assessorar i acompanyar empreses i municipis, la Cambra de Reus també ajudarà a aquells pobles petits que tinguin dubtes de què fer amb l’arribada d’ajudes molt quantioses, en alguns casos de més de 1,5 milions d’euros.
L’any 2023 es va començar a caminar amb aquests ajuts, però com que el calendari es tirava al damunt, es decidí repartir el Fons de manera igualitària i anivellada segons les dues zones afectades. Són 96 municipis els beneficiaris, més les empreses, amb un total de 83 milions d’euros recaptats per l’impost i liquidats en dues bestretes. Enguany, la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat ha reduït l’aportació a 35,2 milions d’euros, que es preveu es compensin l’any que ve.
Ara s’han definit 15 línies d’actuació, de les que s’han anunciat les seves bases i restem pendents del calendari de publicació. Set són per a empreses i vuit són actuacions públiques. Basora recorda que “hi ha set convocatòries a empreses, per un valor de 24,8 milions d’euros, i vuit actuacions públiques, dotades amb 10,4 milions d’euros”. Les Cambres de Comerç de Reus, Tortosa i Lleida també rebran ajuts, en aquest cas de 45.000 euros cadascuna, junt a d’altres organitzacions empresarials i sindicals per a dur a termes les funcions de consultoria i acompanyament.
Quines línies d’actuació estan adreçades a empreses i al sector públic
De moment ja es coneixen les primeres línies d’actuació, aprovades per l’òrgan de govern, que són aquestes: quant a empreses, la primera convocatòria de les bases està destinada a projectes d’alt impacte, amb un Fons de 7 milions d’euros per a ser executats entre els anys 2024 i 2026. En segon lloc, hi ha una línea -prevista per al mes de maig- per a noves oportunitats de negoci (2,9 MEU); una tercera línea, per a reindustrialització (5 MEU), prevista per a l’abril; la creació d’una central hidroelèctrica reversible (900 euros), ajuts a l’estratègia alimentària de Catalunya (3,5 MEU), ajuts a l’impuls Coop (4,5 MEU), i ajuts a la modernització de regadius (1 MEU).
A banda, hi ha les vuit línies públiques, que afecten a projectes de transició energètica (390.000 euros) a la innovació per a la transformació de la societat i l’economia digital (3.478.500 euros), la Xarxa Impuls Projectes FTN (315.000 euros), convocatòria de projectes locals (3 MEU), LIFE MigratoEbre (159.000 euros), Modernització de la xarxa de distribució del Delta de l’Ebre (3MEU), l’Estratègia Newspace (47.000 euros) i el Contracte Ivalua (5.829,78 euros).
En resum, “la Cambra de Reus té els coneixements més que suficients i els recursos tècnics i de gestió per conduir a les empreses, als municipis i als Consells Comarcals per a gestionar de manera professional i eficient les seves necessitats, conduint-los cap a la millor solució per afrontar els Fons de Transició Nuclear ja que cada cas és diferent. No és el mateix un municipi de 400 habitants, que un de més gran o empreses de dimensió o volumetries diferents”.
D’esquerra a dreta, Marco Jiménez, Mario Basora i Xavier Hervàs. Foto: DiariTots21
La gran preocupació que mostren les petites i mitjanes empreses del territori pels ciberatacs i ciberfraus ha motivat que la Cambra de Comerç de Reus hagi destinat una conferència del cicle VermutsReus a abordar el tema amb el criminòleg dels Mossos d’Esquadra Marco Jiménez, cap de la unitat de seguretat ciutadana del cos a Reus.
La ponència, celebrada aquest dimarts, ha deixat al descobert els perills que ofereix la tecnologia quan un no està al corrent de protegir els seus espais i confia en excés en la bondat del correu o de les trucades que rep. Les estafes informàtiques han crescut un 508% en només vuit anys i dels 2,5 milions de delictes coneguts ocorreguts a Espanya en 2023 prop de mig milió eren ciberdelictes, més d’un 19%. Però la xifra de segur que és més elevada donat que molts casos no es denuncien.
Jiménez ha posat damunt la taula la gran quantitat de possibilitats que té l’estafa cibernètica, com aquesta creix any rere any, i com s’intensifica la seva perillositat amb l’arribada de la intel.ligència artificial. Un exemple que se citava: “Amb només deu minuts d’imatges penjades a Youtube, es podria falsificar la veu del president de la Cambra de Comerç de Reus”, Mario Basora, que es trobava sentat al costat de l’agent dels Mossos i òbviament astorat davant l’exemple.
Un altre cas, en aquest cas citat pel cap de l’ABP Baix Camp-Priorat, Xavier Hervàs: “En la darrera Junta de Seguretat de Reus una gravació de premsa amb la meva veu la van traducir a l’anglès. Apareixia jo parlant en anglès. Menys la meva esposa, que sabria identificar petits detalls meus, qualsevol persona podria creure que era jo. I la falsificació es va fer amb un programari gratuït”.
Els casos que més por provoquen en el dia a dia són aquells que et poden buidar el compte corrent enviant-te missatges falsos a través de correu electrònic, SMS o per estafes telefòniques. És tan fàcil caure-hi, deia Jiménez, “justament perquè els ciberdelinqüents juguen amb la pressa”. El principal consell que donen els Mossos és “desconfiar” i “actuar amb prevenció”. Desconfiar vol dir “sospitar de correus electrònics no sol.licitats, no revelar cap informació a no ser que un estigui segur de la font, tallar la trucada telefònica davant qualsevol sospita -a la Comisaria dels Mossos també rebem trucades fraudulentes-i contrastar la informació que facilitin amb altres fonts”.
Sobretot cal “mantenir la calma i no cedir a cap pressió, perquè busquen les nostres dades i les busquen de manera ràpida. Un hacker tarda entre una i vuit hores en trencar una contrassenya difícil”, subratllava.
Detalls trascendents: “Mantingueu actualitzada la contrassenya, cal activar el doble factor d’autentificació -es pot buscar a Google Authenticator-, tenir el software actualitzat i instal.lats els antivirus“. També és fonamental disposar de còpies de seguretat de manera regular i no repetir contrassenyes en diferents comptes ni en diferents xarxes socials. “Hi ha gestors de contrassenyes fiables, com LastPass, Keeper o bitwarden. Penseu que el 66% dels usuaris usen les mateixes contrassenyes o semblants, i el 81% dels robatoris de dades té el seu origen en contrassenyes dèbils o repetides”, rematava l’expert.
Però els fraus a les empreses també tenen un capítol curiós: el que va destinat als directius, als CEOs, quan aprofiten que són de vacances i disposen d’un substitut, per exemple: “Els ciberdelinqüents estan pendents del que publiquen a les xarxes socials, els investiguen i aleshores actuen com ara fer-se passar per un proveïdor del CEO o demanant una recepció de comunicació sol.licitant una transferència”. Un cas de frau telefònic exposat és el d’una dona molt amable que es feia passar per membre d’un departament de la pròpia empresa per demanar accedir a l’ordinador del pobre receptor de la trucada per actualitzar el sistema. Què hagués hagut de fer l’incaute treballador? “No donar mai les dades a algú desconegut, penjar i trucar tot seguit al número de telèfon d’on s’ha rebut la trucada”. Estafes n’hi ha també accedint al whatsapp, per la qual cosa s’aconsella borrar els missatges amb molta regularitat.
Tant seriós és el tema que els Mossos han posat en marxa una patrulla virtual com a regió policial al marge de les nou regions que hi ha a Catalunya: “Patrullem per els xarxes, especialment en casos punyents com són els de pedofília”, informava el cap Hervàs.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Foto: Tjerk Van der Meulen
Rubén Viñuales afronta el tram final del seu primer any com a alcalde de Tarragona amb moltes carpetes obertes i algunes de les claus del mandat en vies de solució. En aquesta entrevista condedida al DiariTots21 desglossa les prioritats de l’any 2024 i del mandat.
La seguretat i la neteja de la via pública són les prioritats de l’equip de govern?
Seguretat, neteja i via pública, en general, ho són, però també ens preocupa molt l’execució dels Fons Next Generation. Es tracta d’una oportunitat molt gran per a la ciutat que ha de servir per transformar-la i perquè sigui socialment més justa. És el que reclama la gent.
En seguretat hem aplicat elements tecnològics com l’App, hem dissenyat i posat en marxa el nou organigrama de la Guàrdia Urbana, amb el nou sistema de patrullatge a peu, que és la policia de proximitat, una demanda que ens reclamava la ciutadania.
Què notarà la ciutadania amb la nova contracta de la brossa i la neteja?
Moltes coses, de fet, de tot: per primer cop hi haurà un control per part d’una empresa externa de l’execució de la feina. Cobraran pel que netejaran. A més a més disposarem de nova maquinària, s’actuarà per primer cop als polígons industrials -una absència que no s’entenia-, també actuaran en carrers nous, on fins ara no entraven. Hi ha moltes novetats en la contracta i la gent notarà que per fi Tarragona estarà més neta.
Especialment important serà el control que es faci del servei?
No només el control, també totes les millores tecnològiques que proposa l’empresa o les rutes, o el fet de crear illes emergents a la Part Alta. També acabarem amb els contenidors soterrats,… Són incontables les novetats i millores que contempla i s’hi suma el fet que l’empresa té ganes de fer-ho i té experiència en altres ciutats de Catalunya. Confiem que faran una bona feina.
Parlava de l’oportunitat que suposen els Fons Next Generation. Quin calendari hi ha?
La majoria de projectes són d’execució fins al 31 de desembre de 2025 com a data límit, tot i que alguns poden tenir una pròrroga de sis mesos. Tenim el Fòrum de la Colònia, el Francolí, la plataforma del Miracle, el que ja s’ha comentat, però també la construcció de 192 habitatges socials al PP-10, una de les coses de les que més orgullós em sento com a alcalde. Destaquen també inversions com la humanització de l’N-340, la construció de pantalles acústiques a l’autovia, la reforma de l’entrada de Tarragona davant del tanatori, i finalment, com a tema estratègic, el POUM.
Quan es concediran els 192 habitatges socials?
La seva entrega haurà de ser com a data límit l’octubre de 2026, segons marquen els Fons Next Generation. Es tracta de lloguer social, amb una reserva del 25% per a joves i del 25% per a persones grans vulnerables. Davant l’absència de la Generalitat en un tema que és de la seva competència, serem nosaltres els que construirem els habitatges.
Com afecta a Tarragona que la Generalitat hagi prorrogat els pressupostos, i de retruc també el Govern central els hagi prorrogat?
No hauria d’afectar a la Ciutat de la Justícia perquè ja es trobava en un paquet d’infraestructures aliè als pressupostos. A l’Hospital Joan XXIII podria afectar-li en alguna de les fases, no en la primera. Però que la Generalitat no tingui aprovats els pressupostos ens provoca inseguretat i fa que no podem planificar. I això és el pitjor que ens pot passar. A l’administració pública, planifiques avui i executes al cap de bastant de temps degut als tràmits que et marca la llei. I ara aquesta situació implica una manca de confiança del ciutadà envers l’administració. Llàstima que En Comú Podem no ha estat a l’alçada (va rebutjar els pressupostos de la Generalitat). De vegades, els arguments d’En Comú Podem són molt febles.
Parlem del POUM. Què estan fent ara i quan creuen que podria entrar en vigor?
La nostra intenció és presentar-lo al plenari a finals d’any o a principis de l’any que ve. Hem fet l’avanç, ara ens trobem amb els informes de valoració econòmica i d’altres informes. Estem funcionant amb les Normes Subsidiàries, que acaben el 2025, i la intenció és presentar el POUM abans que finalitzin. Sempre hi ha l’opció, però, de demanar una pròrroga. Quan abans ho tinguem, millor; és necessari per seguretat jurídica, per planificació, perquè és l’últim POUM de creixement de Tarragona. Per què? Per un concepte de com ha de ser l’urbanisme: cada cop cal compactar més la ciutat per fer més eficient la gestió dels serveis públics. Tarragona ha de créixer per no decréixer, però de manera sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment. Si una d’aquestes peces fallà, no és sostenible. Els següents POUMs ja seran de transformació o reconversió.
Per on creixerà Tarragona?
Tarragona creixerà per tot arreu: per la zona de Ponent, pel Francolí, per l’Horta gran, al sud, a la zona de Llevant, a Terres Cavades, a una part de La Budellera, al PEMU-14, al PP-1 -l’entrada per l’avinguda d’Andorra-, i mantindrem el parc tecnològic a la zona entre Sescelades i La Salle. El creixement de la ciutat ha de ser homogeni. L’únic dispers és Mas d’en Sordé, que té tot el sentit perquè és un continuum de zona ja edificada, i a mes salva l’edifici de Mas d’en Sordé.
Com quedarà la Tabacalera? És un equipament de 60.000 metres quadrats i no és possible que una ciutat com Tarragona el pugui omplir amb una sola proposta. Què hi haurà finalment?
Serà un continuum d’oferta formativa, cultural i tecnològica. Hi ha una frase que diu: ‘He construït castells a l’aire tan macos que em conformo amb les seves ruïnes’. És el que ens passaria si volguéssim donar un únic ús a la Tabacalera. Vam optar per tenir un relat clar, que no fos un totum revolutum. Ha de ser un espai formatiu, cultural i tecnològic. Amb el formatiu, arribarà la implantació d’estudis universitaris d’un centre adscrit a la URV, que a més podrà ampliar estudis en el camp tecnològic; també en el formatiu, amb la idea que vagi a la Tabacalera el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, que porta molts anys buscant una finca alternativa, i amb el tecnològic, amb el treball de l’artífex del 22@Barcelona, Miquel Barceló, que ja està fent tota la feina necessària per fer l’informe científic del què, el com i l’on respecte a aquest districte digital que ha de ser Tabacalera.
Què vol ser aquest districte digital?
Un barri amb una mixtura d’usos residencials i empreses tecnològiques, que generi un ecosistema d’empreses d’aquest sector que es retroalimenten entre sí. Això és el que estem treballant i ho vam encarregar al millor professional que hi ha en aquest camp.
Com està el cas de la CLH, el seu trasllat als terrenys de la Universitat Laboral?
Vaig mantenir una reunió a tres bandes amb l’empresa i el Port. És una actuació a tres bandes: per un costat CLH marxa del lloc, el compensem en part, segons la sentència judicial, perquè pugui construir a l’altra banda del riu. CLH marxaria als actuals terrenys de la Laboral, que estan molt a prop de la zona portuària, i la Laboral aniria a Campclar, on nosaltres cediríem els terrenys. Aquesta combinació és la que la Universitat es mereix.
I es potencia els barris de Ponent
Així és, amb l’Anella Medierrània, la zona del vial Tarradellas, on es podria edificar, i no oblidem que per allí discorrerà el tramvia del Camp de Tarragona. I hi tindríem una estació del tramvia, que a més donaria servei a la Universitat Laboral.
Què passarà amb Ca l’Ardiaca. Es convertirà en un parador nacional?
Reconec que quan una cosa se’m posa al cap sóc intens. He parlat amb el ministre de Turisme i amb la directora de Paradores. Tarragona ha de tenir un parador nacional i el tindrà. Hem fet propostes de diferents ubicacions. Una podria ser a Ca l’Ardiaca i l’altra, si acaba marxant el Conservatori de Música del carrer Cavallers a la Tabacalera, es disposaria d’un edifici de 2.300 metres quadrats, que podria ser una possibilitat. Però crec que Ca l’Ardiaca és el lloc ideal. S’hi faria un hotel boutique, amb unes 40 habitacions grans o 50 menys grans, suficient per un hotel boutique d’un parador nacional, i a més a més, en quin lloc més atractiu!: al pla de la Seu, al costat de la façana de la Catedral de Tarragona, on hi havia el Temple d’August.
Ho diu amb molta rotunditat. Té una certa via oberta amb el ministeri perquè sigui així?
Sí, però tambe li dic una cosa: o és ara o mai. La directora de Paradores, Raquel Sánchez, és companya i amiga, i el ministre Jordi Hereu, també. Però no és per amistat, ho és per dret. De les 15 ciutats Patrimoni de la Humanitat gairebé som l’única que no té res a la vista semblant a un parador nacional. Ja hem enviat cartes al ministre i a la directora demanant formalment el parador.
Van aprovar els pressupostos municipals amb un molt ampli suport, 20 vots a favor de 27 regidors, però el PSC governa en solitari i necessiten ampliar al govern. Passades les eleccions autonòmiques, podria haver algun pacte?
El que volem és donar estabilitat a la ciutat. Som un partit de govern, de gestió i d’estabilitat, i un govern de 14 regidors podria atorgar aquesta estabilitat. Sense el govern de coalició hem aconseguit aprovar les ordenances fiscals i la major aprovació d’un pressupost des de fa dècades. Si no hi ha manera de poder sumar, seguirem treballant i fent partícep a l’oposició de totes les decisions i fer-los veure la realitat: són essencials per aquesta ciutat. Jo sóc generós de mena i compartir sempre és un bon negoci.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament?
Per sort, estem bé perquè enguany, per primera vegada, és molt probable que poguem sortir de la tutela financera de la Generalitat: baixarem del 75% del deute. No oblidem que vam arribar a estar al 165%, una barbaritat. L’alcalde Ballesteros va començar el camí de la feina ingent de reduir-lo sense perdre de vista la prestació de serveis i la inversió. Hem aconseguit aprovar un pressupost d’inversions de 21 milions d’euros, que és el major de la història de Tarragona, sense oblidar els prop de 30 que vindran dels Fons Next Generation i sense comptar els que s’han aconseguit via altres d’administracions, com la Ciutat de la Justícia o l’Hospital Joan XXIII. Vénen bons temps per Tarragona i a això li hem de sumar l’ajuda del Govern d’Espanya com és ara la inversió per humanitzar l’N-340.
El problema és la despesa corrent. Fa cinc anys, l’Empresa Municipal de Transports tenia un dèficit de 9 milions d’euros. Enguany és de 15 milions. Hauré de presentar aviat un modificatiu de crèdit de prop d’un milió d’euros per dotar l’EMT. Això és insostenible.
Es pot convertir en un servei una mica sostenible amb la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona, de manera que es gestioni conjuntament el transport públic?
No hi ha altre camí. Els alcaldes anem en aquesta línia. Un dels camps que modestament he liderat és la creació de l’àrea metropolitana de Tarragona. Hem de mancomunar serveis per a l’eficiència dels municipis grans i per a benefici dels més petits. On hi ha més consens és en el transport. És el principal problema i el 2028 finalitza la concessió administrativa de Transports de la Generalitat. Hem de gestionar-ho nosaltres com a àrea metropolitana.
Camp de Tarragona vol dir també residus i energia
L’energia és molt important, fins i tot l’habitatge i la seguretat. En seguretat hem fet la primera passa, amb la creació d’una aplicació compartida amb els municipis. Nosaltres hem anat al davant com a ajuntament més gran. El concepte de seguretat és molt metropolità: en quants municipis del Camp de Tarragona pot estar vostè en un sol dia?
Ens uns quants, i de fet hi estic sovint
Amb l’aplicació, les càmeres es connectaran de seguida quan hi hagi un delicte, o en el cas d’una dona víctima de violència masclista, ja que podrà apretar el botó del pànic al seu mòbil i es connectarà la càmara i l’àudio del mòbil a la comisaria. O bé es podrà fer seguiment amb càmeres segons el seu trajecte i fins i tot la policia et podrà trucar si no arribes a una hora acordada. També la podran usar familiars o tutors per ajudar les persones afectades de demència senil, per exemple. Evidentment, respectant el permís dels usuaris o tutors. I a més a més, presenta un preu raonable.
Parlant de territori: què passarà amb Hard Rock amb les eleccions enmig?
En Comú Podem s’ha passat de frenada. El projecte de Hard Rock és un casino i la resta són tendes i hotels. És molt més semblant a la Roca Village -són els mateixos propietaris, de fet- que no pas a Las Vegas. Ni molt menys. A més a més ha superat tots els filtres. I evidentment respectarà les condicions mediambientals. Ningú no se les pot saltar. Ja veurà com després de les eleccions s’aprovarà el Pla Director. Guanyi qui guanyi, tot i que qui guanyarà serà Salvador Illa. Fins i tot si guanya la CUP es farà Hard Rock.
Per què està tan segur?
Perquè quan tot és correcte ho has d’aprovar. Si amb tots els requisits aprovats dius que no, això té un nom…
…Prevaricació. O sigui, veurem Hard Rock realitzat
Jo no sóc l’inversor, ni els conec, però li dic que estic convençut que en no massa temps, es resoldrà favorablement el Pla Director Urbanístic.
Óscar Sánchez, l’alcalde de Constantí. Foto: Cedida
Óscar Sánchez, l’alcalde de Constantí, afronta el tram final del primer any del nou mandat amb els pressupostos aprovats des de finals de desembre passat i amb diversos fronts inversors i de millora de la via pública que repassa en aquesta entrevista amb el DiariTots21, junt a altres temes destacats, com la gestió de la brossa o l’arribada d’empreses al polígon industrial.
L’Ajuntament ha tancat l’any 2023 amb un romanent de tresoreria d’un milió d’euros. Per què és tan elevat i en què destinaran els diners?
És tan elevat perquè a l’hora de confegir el pressupost municipal seguim una política molt prudent. També en els impostos, on fixem sempre la banda més baixa en ingressos i quan fem la liquidació apareixen més sobrants. Per exemple, en l’Impost de la Construcció busquem el marge més baix. O en l’arribada d’empreses al polígon sempre apareixen noves empreses que no estaven contemplades. Ho fem també amb la resta d’impostos.
I al pressupost no inclouen inversions, però en canvi estan invertint cada any. Com ho fan?
Pressupostem les inversions, però les dotem més endavant amb el romanent de tresoreria. Amb el que hem ingressat de més fem inversió. El pressupost de l’Ajuntament és d’11 milions d’euros. És molt similar al de l’any passat, amb un lleuger increment degut a noves inversions al polígon industrial.
Heu decidit baixar un 10% l’IBI quan la resta d’ajuntaments els puja. Per què?
Hem hagut de complir la llei de residus de l’Estat i recaptar per la taxa de la brossa el seu cost real. La llei no ens deixava cap marge. La taxa de la brossa puja un 80% perquè era molt baixa: el cost l’assumia l’Ajuntament, però la llei ja no et permet fer-ho. I per equilibrar-ho l’hem hagut de pujar, però per compensar-ho hem abaixat l’IBI. També s’explica el descens de l’IBI perquè tenim una bona situació econòmica.
Imatge del nou edifici que serà seu de la sala de vetlles
Esteu en el tram final del pla d’inversions 2021-24. Quines seran les principals inversions que farà l’Ajuntament?
La sala de vetlles té molt avançada la part interior i quedarà pendent l’exterior de l’edifici. Esperem que després de l’estiu pugui entrar en funcionament. Paral.lelament estem creant la funerària supramunicipal del Camp de Tarragona amb Reus, Salou i Vila-seca. Oferirà un servei de qualitat, cent per cent públic i amb un preu més econòmic que el del mercat privat. La sala de vetlles està situada entre el poble i el cementiri, de manera que la gent gran hi podrà anar a peu. Era una obra molt esperada.
Com es troba el futur Centre Cultural Teatre Auditori?
Al 2021 vam pactar canvis amb l’oposició per adequar-lo a l’actualitat, com ara la necessitat que tingui plaques fotovoltaiques, que no estaven comtemplades a l’anterior projecte. El volem fer més polivalent, no només un Teatre Auditori, sinó un recinte cultural on hi pugui anar la ràdio, l’Escola de Música, i que disposi d’instal.lacions noves i de qualitat.
Vam fer un concurs d’idees entre arquitectes i tenim l’esborrany del projecte executiu. Ens vam trobar amb un inconvenient i és que comptàvem amb un ajut de la Generalitat. Amb aquesta partida Catalunya hagués tingut un nou equipament escènic, però no es va contemplar. Per tant, el finançament recaurà en l’Ajuntament, parlem de 3,8 milions d’euros. Tenim fixada una partida de 2 milions en l’actual pla d’inversions, però faltaran gairebé dos milions més. Volem tirar-lo endavant en el nou pla d’inversions. Ens agradaria que enguany puguessin començar les obres, però abans volem tenir el 100% del finançament assegurat, i que no ens passi com va passar abans, que l’obra va quedar aturada. Un cop en marxa, la idea és crear una programació escènica estable.
Imatge virtual de la piscina coberta
En quina fase es troba la futura piscina coberta?
La volem ubicar entre els col.legis Centcelles i Ramon Bergadà i vam haver de canviar els usos del sòl, i fer un concurs d’idees per al projecte. Estem en fase de revisió del projecte per tal de rebaixar partides econòmiques. Acabat aquest procés licitaríem la construcció i la seva gestió. El Centre Cultural serà cent per cent municipal i la piscina coberta sortiria a concessió: una empresa la construiria i l’explotaria durant 20 anys.
Quin calendari teniu per a la piscina coberta?
La idea és començar les obres aquest mandat. L’entorn tindrà un edifici nou, amb gimnàs, quatre pistes de pàdel i altres serveis. Serà un complex esportiu molt notable i donarà molta vida a l’avinguda Onze de Setembre.
Imatge virtual del futur entorn de la Muralla
També remodelareu la muralla medieval del carrer Sant Pere. Quan es farà?
Ja tenim prevista la partida. Vam expropiar sis cases i tenim el projecte per al seu enderrocament. Després es farà un estudi de la muralla, i encabat el projecte de rehabilitació.
Què hi fareu a la zona?
L’entorn serà un jardí amb pedres i tota la Muralla estarà reformada. També voldríem tirar a terra una altra casa que hem adquirit, davant la Biblioteca, fer la plaça una mica més gran i canviar el paviment. I en un futur millorarem tot el carrer de la Font. Aquesta actuació tindrà lloc en el proper mandat.
També estan executant obres de manteniment als carrers
Estem fent molt d’arranjament de la via pública i d’edificis municipals, petites millores que eren necessàries, voreres, senyalització, etcètera. De fet no parem d’actuar en aquest camp. Al 2023 vam viure la segona inversió més important de la història de l’Ajuntament: dos milions d’euros, i de fet la més important va ser un any abans. Constantí estava totalment paralitzat i el nostre objectiu era i és transformar-lo. Per una banda, a nivell cultural oferim un amplíssim ventall d’activitats, i d’altra banda, tirem endavant la transformació de l’entorn públic, amb renovació de carrers i de serveis.
Diversos exemples de millores que s’han fet als carrers de Constantí
Ara podem comprovar que les inversions que hem fet aquests anys han donat com a fruit que en plena sequera a Catalunya, el rendiment de la nostra xarxa hídràulica es de les més elevades de Catalunya: cada cop que obrim un carrer per fer-ne millores canviem totes les canonades d’aigua. No és només una millora estètica sinó de rendiment de l’aigua. Hem canviat tota la xarxa del grup Centcelles, els carrers Sant Pere, Barcelona, Major, l’entrada des del polígon Riu Clar, carrer Falset, Raval de Sant Cristòfol, carrer Girona, Serapi, dels Horts,… I vam destinar 700.000 euros a fer el dipòsit de l’aigua nou, ja que no estava en funcionament perquè presentava esquerdes. Estem canviat la gespa natural en rotondes o en parcs per gespa artificial, que vam extreure del camp de futbol, camp que vam renovar. Justament, hem tingut recentment molts equips de futbol a la Costa Daurada Cup i aquests se sorprenien gratament de les instal.lacions que tenim.
En definitiva, quan vam entrar a governar ens vam trobar amb un Constantí paralitzat, on no es feia res o molt poc, i ara l’hem canviat completament de manera que volem ser un poble de primera al Camp de Tarragona de la mà d’aquest procés de transformació, tot i que sóc conscient que queden moltes coses per fer. Crec que aquest és el camí i la ciutadania ha vist un canvi i ho valora quan vénen les eleccions. Tenim un molt bon equip que es fa un fart de treballar i intentem fer-ho el més ràpid possible malgrat els impediments que les lleis et plantegen a l’hora de tramitar els projectes. Un alcalde del Baix Llobregat em deia que en quatre anys només li havia donat temps per asfaltar un carrer.
Què fan per fomentar l’ocupació?
Hem promogut plans d’ocupació de manera que cada sis mesos en tirem endavant un, és una proposta que abans que nosaltres entréssim a governar no es feia. Donem l’opció a gent desocupada de treballar a l’Ajuntament en tasques de manteniment, neteja o de serveis. I amb els plans d’ocupació provoquem que gent que desistia de trobar feina, s’apunti a l’atur. El polígon industrial contracta molta gent de Constantí.
Imatge aèria del polígon de Constantí
Quines novetats en implantacions esperen al polígon industrial?
Tenim dues naus que s’han construït i que estan pendents que arribi una empresa finalista de logística. A banda, estem desenvolupant la zona de Les Gavarres, també un pla parcial a l’entrada del polígon, a més de l’escola de pilots de motociclisme i la nova rotonda nord. Finalment, junt amb la Generalitat, construirem la rotonda sud, a la carretera de Reus, perquè l’accés al polígon sigui més segur. Aquesta rotonda enllaçarà, en un futur, amb l’Aeroport, fet que beneficiarà l’arribada d’inversions. És a dir, seguim en la línia de donar-li una marca al polígon.
Com està el projecte d’instal.lació de Lidl?
S’instal.larà a Les Gavarres. Serà una inversió molt potent, amb una superfície de 200.000 metres quadrats de sostre de nau, és a dir, de l’edifici. En aquests moments s’està tramitant el pla parcial amb els propietaris, s’està demanant informes sectorials a Adif, Carreteres, l’ACA,… I estem negociant amb Ematsa signar un conveni per a l’arribada de l’aigua, ja que Ematsa dóna servei al polígon Riu Clar, que es troba situat al costat de Les Gavarres. Esperem que abans que acabi el mandat puguin començar les obres. Aquest centre de Lidl donarà servei a tot el sud d’Europa, a França, Espanya i Portugal. He de subratllar que la Cambra de Comerç de Tarragona ens va ajudar molt en l’arribada d’aquesta inversió. Aquestes actuacions ens donaran un cop de mà per tal d’afrontar les grans obres que volem fer al poble, com la millora de carrers i la construcció o acabament d’equipaments.
El parc de 19 habitatges de lloguer social de Constantí. Foto: Cedida
Heu posat en marxa 19 habitatges socials de lloguer. Com ha estat?
En primer lloc vull comentar que tenim un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat i disposem de tècnics que estan ajudant a crear comunitats de veïns al grup Centcelles per tal que puguin rebre ajuts per afrontar les millores en les esquerdes. Vam demanar a l’Agència de l’Habitatge que la Generalitat comprés aquests 19 habitatges per posar-los a disposició de la gent de Constantí, una condició que els vam remarcar. Aviat sortiran les bases per a l’adjudicació dels pisos. Hi ha una part destinada a gent jove i una altra, a persones majors de 50 anys. Són pisos nous, d’entre 80 i 90 metres quadrats, amb traster i pàrquing situats al carrer Jaume I. Estem molt satisfets perquè s’ha assolit l’objectiu que teníem de posar aquest parc d’habitatges, que estava tancat, a disposició de la ciutadania de Constantí.
Us heu reunit amb entitats per planificar les activitats com festes majors i d’altres. Quin objectiu teniu?
Nosaltres som representants dels nostres veïns i hem d’escoltar-los i recollir les seves idees, i també els expliquem l’acció que estem fent. Crec que actuem amb transparència i que ens caracteritzem per tenir un contacte directe amb la gent. I en el camp cultural, hi apostem a fons com a eina de formació i de cohesió social.
Quines prioritats teniu en seguretat?
No estàvem obligats a tenir Policia Local, però en el seu dia es va veure convenient crear el cos i nosaltres hem ampliat el número d’agents, tenim un caporal i dos agents més, i dos auxiliars administratius. Comptem amb més material i aprovarem un nou conveni per millorar les condicions laborals. També donarem el vist-i-plau a la relació de llocs de treball, on la conseqüència directa serà un increment de sou de tots els funcionaris de l’Ajuntament i als agents de la Policia Local. En seguretat cal dir que a mitjans de 2023 vam patir petits furts continuats, això és cert. Ara la cosa ha canviat i tenim pau.
Constantí es troba al mig de la futura àrea metropolitana i formeu part del grup de set municipis promotors. Què espereu de la futura àrea?
Constantí ha de beneficiar-se de l’àrea metropolitana en molts sentits, en matèria energètica, de residus, i sobretot en transport públic.
El transport públic és un forat negre a Constantí?
Sí. El servei és de finals dels anys 80, anticuat. No té sentit que Tarragona tingui una empresa municipal de transports que generi un alt dèficit, que Reus també presenti dèficit i que Vila-seca tingui també el seu transport públic. Cal donar servei a tota la població perquè la interacció dels ciutadans en aquests municipis és diària.
Necessiteu més freqüències de pas d’autobusos?
Necessitem la interrelació de tots els municipis amb una única empresa que doni servei a tots, com passa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Patim poques freqüències de pas, especialment per anar al polígon industrial. També tenim mancances amb la connexió amb Tarragona, a part que els autobusos haurien de ser més sostenibles, oferir més comoditats i presentar un millor preu al ciutadà. Properament mantindrem una reunió amb tècnics dels ajuntaments per seguir treballant en aquesta línia. La concessió d’autobusos acaba el 2028 i ho hem de tenir llest abans.
En sostenibilitat tenen previst instal.lar plaques fotovoltaiques?
Tenim l’empresa IOSA Green Energy al polígon, que ha instal.lat un camp de plaques de 17 hectàrees i només li queda pendent que rebi el permís de la Generalitat per connectar-se amb la subestació. Subministrarà a tot el polígon industrial amb energia verda. És un polígon logístic i per tant no necessita tanta energia com altres polígons industrials, com passa amb el químic.
Si hagués de fer un resum de la tasca de l’equip de govern, com ho definiria?
La clau és el procés de transformació, tant a nivell cultural, de via pública i d’atenció a les persones. Crec que la ciutadania ho està valorant.
D’esquerra a dreta, Esteve Giralt, Quim Barriach, Ignasi Servià i Oriol Ponti. Foto: DiariTots21
“Enguany perdré tota la producció d’avellaners: deu hectàrees, el que suposa una inversió de 300.000 euros”. Qui així s’expressava era Quim Barriach, enginyer i regant del Pantà de Riudecanyes que aquest 2024 portarà dos anys sense poder regar els seus camps per la sequera continuada. “El primer any els avellaners van poder aguantar sense aigua, però enguany moriran tots”, afirmava en un debat sobre el riu Siurana que arrencava el cicle dedicat a l’aigua que se celebrarà fins al 5 de maig del Port de Tarragona.
El riu Siurana i el seu intens conflicte al Priorat centrà la primera de les quatre jornades dedicades als rius més cabdalosos de les comarques de Tarragona. La taula rodona, celebrada la tarda de divendres al Tinglado 1, portava per títol ‘El riu Siurana. Aigua i agricultura: un conflicte local en un problema global’.
Fou conduït pel periodista Esteve Giralt i a més de Quim Barriach, comptà amb la presència d’Ignasi Servià, consultor en temes estratègics i territorials relacionats amb els regadius i secretari de la Comissió de l’Aigua del COEA de Catalunya, i Oriol Ponti, de la Plataforma pel riu Siurana. Excusà la seva assistència Miquel Àngel Prats, secretari i administrador de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes i president de l’Associació Catalana de Comunitats de Regants (ACATCOR).
Les posicions radicalment allunyades mostraren la cruesa d’un debat que es viu amb una gran tensió al Priorat, amb denúncies judicials i petició de penes de presó incloses, i on la Plataforma reclama aigua per als pagesos de la comarca, que aquesta no discorri riu avall per abastir l’embassament de Riudecanyes i especialment, posa en dubte el model d’ús de l’aigua reivindicant una postura política que va més enllà de superar l’actual sequera.
Els regants, ben al contrari, demanen que es respecti les concessions legals que van obtenir al seu moment i reclamen solucions com el transvasament d’aigua del riu Ebre cap al riu Siurana, però també als pantans de Margalef i Els Guiaments. L’enginyer Servià i el regant Barriach ho exemplificaven afirmant que entre els tres embassaments sumen 24 hectòmetres cúbics, una xifra molt reduïda per un cabal com el del riu Ebre, “que sol baixar amb mil hectòmetres, de vegades 2.000, i en el pitjor dels casos, amb 200”, afirmava Barriach.
Si la sequera continua amb aquest ritme es passarà d’un territori de regadiu a un de secà -el sistema Siurana-Riudecanyes beneficia 4.000 hectàrees del Camp de Tarragona, que corresponen a les comarques de l’Alt i Baix Camp i el Tarragonès-. El fet suposarà una gran pèrdua del valor econòmic de les terres, afimava Barriach: “Una hectàrea de regadiu es paga a 35.000 euros, mentre que una de secà, a 7.000”.
Oriol Ponti, en canvi, no vol sentir a parlar de transvasaments: “Portar aigua de l’Ebre al pantà de Siurana mentre se segueixen transvasant 6 hectòmetres a Riudecanyes és un sense sentit”, responia. I plantejava objectius de llarg recorregut i opcions com regar amb l’aigua de l’Estació depuradora de Reus. Al respecte acusava l’Ajuntament de Reus, titular d’accions de l’embassament de Riudecanyes, de ser un dels responsables del conflicte per quant “ja se serveix del Consorci d’Aigües de Tarragona“, una aigua que és més cara que la de Riudecanyes, mentre gaudeix de 2,5 hectòmetres cúbics del sistema Siurana-Riudecanyes, que li surt més barat.
Ponti jutjava escandalós que la societat municipal Aigües de Reus “hagués tingut un cash flow d’1,5 milions d’euros”. “El canvi de model ha de ser molt més profund -reclamava-, de paradigma, un canvi en la gestió dels drets de la concessió d’aigua, prioritzant les necessitats, que han de ser decidides socialment i no en funció d’uns drets de concessió privats”. També fou motiu de debat si cal mantenir el cabal ecològic del riu Siurana en l’estat actual de sequera.
Sí hi hagué un cert consens en dos fets: la necessitat d’usar més aigua regenerada i que la Generalitat es posi mans a l’obra per frontar amb celeritat el problema de la sequera que és l’episodi actual d’un canvi climàtic més profund.
D’esquerra a dreta, Josep Baiges, Sandra Guaita, Àurea Rodríguez, Robert Moragues, Anna Maria Sagarra i Joan Sansaloni. Foto: DiariTots21
Mai és tard per escoltar Àurea Rodríguez quan aborda temes complexos en tecnologia digital i la seva repercusió social. Dijous passat, en la presentació del seu darrer llibre, ‘Antes muerta que sin IA‘, els assistents van poder descobrir una Àurea defensora aferrissada del que ella defineix com a “feminisme algorítmic”, és a dir, la lluita contra la capacitat que té la intel.ligència artificial per aprofundir en l’esquerda entre homes i dones. Unes senzilles dades ho avalen: “Les empreses d’intel.ligència artificial són propietat d’homes, només el 13% de les start ups estan liderades per dones i el 26% dels usuaris de Twitter són dones. Finalment, qui dissenya els algoritmes són homes”. Com pot aparèixer la dona quan es fan cerques amb precedents com aquests? Aquesta és la batalla de l’Àurea, que està disposada a intervenir a l’ONU per fer-ho veure.
La Comunitat Redessa havia preparat una activitat especial emmarcada en l’entorn literari –tot coincidint amb la proximitat de Sant Jordi– i també en el de les noves aplicacions de la tecnologia basada en la intel·ligència artificial. Es tractava de la presentació del llibre d’Àurea Rodríguez, experta en innovació i tecnologia amb més de vint anys d’experiència en organitzacions, administracions i empreses tecnològiques, fet en un entorn de taula rodona amb altres experts i en un espai físic còmode, la ‘sala dels sofàs’ de Redessa.
Acompanyaren Àurea Rodríguez dos experts en tecnologies, Joan Sansaloni, amb una llarga trajectòria de promoció empresarial, i Anna Maria Sagarra, bioquímica i coaching. L’alcaldessa, Sandra Guaita, en feu la presentació, molt en línia amb el feminisme algorítmic de la ponent, i el regidor de Promoció Econòmica i ‘jefe’ de Redessa -com el definiren-, Josep Baiges, la cloenda. Conduí l’acte Robert Moragues, en nom de la Fundació Gresol, entitat coorganitzadora de la trobada
Sobre la intel.ligència artificial s’acumulen els dubtes, les pors i el rebuig. És bona, és dolenta, és neutra, suposarà un canvi radical en la nostra manera de viure? Aquestes qüestions es plantejaren en el debat. La protagonista del mateix recordava que hi ha estudis que sostenien que ens afectaria cap a l’any 2030, però la covid ho ha accelerat fins a l’any 2024. I se sap en quins camps professionals ho farà. Un exemple: “Ahir vaig anar a unes jornades a Barcelona on hi havia gent de diversos països, vaig demanar si hi havia traductors i em van respondre que no, que la traducció és tecnològica. A partir d’ara ja no veurem traductors”, sentenciava.
Un moment de la celebració de la taula rodona. Foto: DiariTots21
‘Aturar el mar és impossible’
Però també ho patiran altres tasques que afecten directament a les dones, com feines administratives o de comptabilitat: “Moltes professions seran completament substituïbles”, sosté Àurea Rodríguez. Però hi ha més canvis a la vista: “200 cantants han publicat un manifest protestant perquè la IA està creant música usant les seves veus. El cert és que intentar aturar el mar és impossible”, deia l’autora usant una frase que els antitecnològics més temen escoltar. Ara bé, hi ha hagut reconversions de professions, “com passar d’usar el pinzell per a dibuixar i pintar a utilitzar el ratolí d’ordinador”. No és tan pessimista en aquests sentit l’autora, que veu obrir-se un camp enorme de possibilitats. La clau és la formació massiva de la ciutadania: “El 75% per cent de la població mundial té smartphones, una xifra que supera l’accés a l’aigua potable”. I en frase brillant que firmaria Max Weber si visquéss ara, Àurea Rodríguez afirmava: “Hi ha països africans que han passat del segle XIX al XXI saltant-se el segle XX”.
Del debat sorgiren aportacions com la necessitat que no es perdi la figura clàssica del mestre, defensada per Sansaloni, mentre Anna Maria Sagarra posava èmfasi en la necessitat “de tenir facilitadors que ens guiïn i ens donin les eines, i també els millors educadors. Finlàndia va apostar per l’educació i avui és el setè país del món en innovació i un dels més feliços”.
L’esquerda home-dona
Quedava clar que en la relació home-dona, Àurea Rodríguez és una “pessimista algorítmica”: “De 197 països que hi ha al món, cap no és igualitari”, subratllava. “Estem traspassant al món digital els mals usos del món real, però el món digital i de la IA presenta molta més potència. Elon Musk és un empresari privat, supermilionari, que ha decidit pel seu compte intervenir en la guerra d’Ucraïna sense que sabem per què. I si decideix intervenir a favor d’altres?”. Recordava que “les principals empreses que neixen al món estan basades en la IA. Pensem que Google té 118.000 treballadors a tot el món i la Generalitat, que només opera a Catalunya, 240.000″. I l’exemple més evident d’irracionalitat és que la Comissió d’Igualtat de l’ONU està presidia per Aràbia Saudí.
La IA no arreglarà el món, intercedia Sansaloni, en això no es pot delegar. I al final de la pista que et condueix a la IA no hi ha un home, “sinó un dòlar”, afirmava en també frase afortunada. La IA no deixa de ser una eina, una mena de navall suïssa mutitasking.
Alfons Tejero, Assumpció Castellví i Elidia López, durant la presentació del nou producte turístic. Foto: DiariTots21
Un dia de març de l’any 1932, quan a l’Estat espanyol governava la II República, un aviador francès del servei postal, que cobria la ruta Marsella-L’Alger, va haver de fer un aterratge forçós degut als forts vents d’una mestralada que va envair l’Hospitalet de l’Infant, terra propícia a les ventades. L’aparell va aterrat presumiblement a l’avui platja naturista del Torn.
Dins de l’aparell hi viatjaven sis persones: el pilot, el copilot, un mecànic, personal del correu postal francès i dos viatgers, dos jueus d’Alger. El pilot era ni més ni menys que l’aviador i escriptor francès Antoni de Saint-Exupéry, que encara no havia escrit l’obra que el faria immortal per la literatura universal, ‘El Petit Príncep‘.
Saint-Exupéry va fer l’estada forçada a l‘Hospitalet, aleshores un petit llogarret mariner, on va dinar en una antiga fonda -la de Cal Pacara, ja desapareguda-, servint-se suquet s’escamarlans i vi blanc. L’endemà, a trenc d’alba, va enlairar l’aparell per seguir la ruta cap a Màlaga i d’allí, trespassar l’Estret de Gibraltar. Entremig, el cònsul francès emplaçat a Tarragona es va adreçar a lloc per interessar-se per la tripulació i l’aviador va entrar en contacte amb gent de la vila. Descendents d’aquells vilatans, com el fill del que fou el carter del poble, Josep Sancho, encara recorden històries que els explicaven els seus pares d’aquests vinguda inesperada del que acabaria sent un il.lustre de la literatura mundial, que en la seva gran obra emanava valors humans que han estat exemple per a generacions.
Aquesta apassionant peripècia, completament desconeguda menys per la gent de l’Hospitalet de l’Infant -i no tota- ha motivat la creació d’un relat turístic i cultural que suma el personatge de l’escriptor-aviador, els valors que irradia la seva obra més coneguda i els valors naturals, paisatgístics, de tranquil.litat i de companyonia que ofereix l’Hospitalet de l’Infant, en una proposta de ruta innovadora i allunyada del turisme de masses, que discorrerà pel Sender Litoral del Jonquet, que uneix les platges de l’Arenal i del Torn i que es mantindrà tot l’any com a suport a la desestacionalització turística, i que a la vegada destinarà una setmana -la de Sant Jordi- a farcir d’activitats la vila.
Com va sorgir la idea
La idea de crear un producte turístic a l’entorn de la història de l’aterratge va sorgir l’any 2022 i s’ha materialitzat ara en aquesta “ruta innovadora, amb la qual s’oferirà durant tot l’any una experiència immersiva, transformadora i memorable”, segons ha explicat en roda informativa l’alcaldessa, Assumpció Castellví.
“Qui faci aquesta ruta podrà connectar amb si mateix i amb les persones que l’acompanyen i fer un recorregut farcit de reptes personals, que li faran pensar, il·lusionar-se i transformar-se”, ha afegit l’alcaldessa.
Activitats per al benestar personal
I és que, segons ha precisat, “al llarg del recorregut pel Sender Litoral del Jonquet, el que es proposarà a la gent serà participar en set dinàmiques, que treballen el benestar personal, i que posen de relleu valors com l’amor, l’amistat, la innocència, la gratitud, la tolerància… Uns valors que giren al voltant de la història de El Petit Príncep i que volem que s’associen a l’Hospitalet de l’Infant”.
Un exemple d’aquestes dinàmiques és la que ens proposa seure a la platja, tancar els ulls i parar atenció al que sentim al nostre voltant: el soroll de les onades del mar, la suau brisa a la cara, el cant dels ocells; i i buscar un element que hi hagi al voltant que representi allò que ens fa especials. Un altre repte ens convida a donar les gràcies a algun dels membres del grup que ens acompanyen durant el recorregut o a altres persones que no hi són en aquel moment al nostre costat, a través d’un missatge de text, un àudio, etc.
La regidora de Turisme, Elidia López, ha titllat de “producte regeneratiu” la nova oferta, “que ens fa viatjar de forma conscient i a la vegada ens transforma a nosaltres mateixos”. La regidora ha detallat que qui vulgui participar en aquestes activitats i viure aquesta experiència s’haurà d’adreçar a l’Oficina de Turisme per recollir el passaport del Viatge a l’Infant. Aquest passaport conté la informació sobre cadascun dels reptes que es plantegen: “Cada dinàmica ve acompanyada d’unes instruccions i d’un relat perquè els participants entenguin què s’ha de fer a cada punt de la ruta; i s’inclouen diferents il·lustracions que pretenen evocar l’entorn on es duu a terme cada repte plantejat”, ha subratllat.
Després de superar cada repte, a cada punt de la ruta (senyalitzat amb un pilar de fusta), els participants podran segellar el passaport amb el senyal que hi trobaran tot ubicant la pàgina contra el símbol-segell i rascant-la amb el llapis.
Un cop hagin fet totes les activitats proposades i tinguin tots els segells al passaport que acrediten que les han completat, podran dirigir-se a l’Oficina de Turisme per rebre uns obsequi, consistent en productes de marxandatge de Turisme l’Hospitalet de l’Infant i la Vall de Llors.
El passaport estarà disponible en diferents idiomes: català, castellà, francès i anglès i conté una postal, perquè els participants, després d’haver fet aquest Viatge a l’Infant, que com el llibre d’Exupéry reivindica la infància com un territori per a recuperar l’essencial, se l’enviïn als seus éssers estimats i comparteixin aquesta experiència.
Amb aquest nou producte de turisme experiencial i regeneratiu, que compta amb el suport de la Diputació de Tarragona i que s’ha creat amb l’ajuda de l’empresa Abismal i l’assessorament del doctor en Turisme Jaume Marín, l’Ajuntament pretén diversificar l’oferta turística, desestacionalitzar la temporada turística i internacionalitzar la destinació. “Cal tenir en compte que El Petit Príncep és una obra reconeguda a tot el món i que aquest producte ens pots ajudar a arribar a diferents països que comparteixen l’estima per aquest clàssic de la literatura”, ha argumentat l’alcaldessa, Assumpció Castellví.
Pensant en el potencial de futur que pot tenir aquest producte i en el valor afegit que pot aportar a la marca turística del municipi, l’Ajuntament té previst continuar invertint en aquest per fer-lo créixer de manera sostenible. “Cada any hi anirem incorporant noves accions i nous recursos que puguin ser atractius, com ara murals, elements escultòrics, altres actes, etc. Una de les accions ja previstes serà la instal·lació d’una escultura que representi l’avioneta de Saint-Exupéry que va aterrar a l’Hospitalet de l’Infant, a l’inici de la ruta, que també farà les funcions de photocall”, ha assegurat Assumpció Castellví.
“Aquest producte està pensat perquè el veïnat i les associacions locals en formin part, el desenvolupin, se’l facin seu i plantegin noves experiències. Està liderat per la Regidoria de Turisme, però hi tenen cabuda tots els sectors econòmics del municipi (la restauració, el comerç, l’hoteleria…) i totes les entitats. Esperem comptar amb la seva col·laboració”, ha dit l’alcaldessa.
Precisament, per donar a conèixer aquest nou producte i implicar la població de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant en aquest projecte, la Regidoria de Turisme ha organitzat un programa d’actes gratuïts a l’entorn de l’univers de El Petit Príncep. Durant l’anomenada “Setmana El Petit Príncep”, prevista del 20 al 28 d’abril, hi haurà una sessió de cinema, un espectacle familiar, tallers infantils, concursos de lectura en veu alta del llibre i de dibuix ràpida.
El primer acte serà la presentació de la ruta Viatge a l’Infant, que tindrà lloc el dissabte 20 d’abril, a les 11 h, davant de l’escultura de El Petit Príncep de l’artista cambrilenc David Callau, que hi ha al passeig de l’Arenal. Els participants rebran un obsequi i seran conduïts després fins a l’inici de la ruta.
A més, durant aquella setmana, a set restaurants de l’Hospitalet de l’Infant s’hi podrà degustar un suquet d’escamarlans, que és el plat que va assaborir Antoine Saint-Exupéry durant la seva estada a l’Hospitalet de l’Infant. En concret, als establiments següents: Restaurant LB21, Bar-Restaurant D’Antis, Bar-Cervecería Cal Rullo, Restaurant Vanes, Restaurant-Pizzeria Can Donatello, Restaurant La Strega i Restaurant Nàutic.
El programa complet d’actes es pot consultar a la pàgina web municipal: www.vandellos-hospitalet.cat
El vincle entre El Petit Príncep i l’Hospitalet de l’Infant
La vinculació de El Petit Príncep amb l’Hospitalet de l’Infant va sortir a la llum l’any 2004, arran de la publicació al Diari de Tarragona d’un article de l’advocat i economista Francisco Merelo Barberà, titulat “El día que conocí a Saint-Exupéry en Vandellòs”, en què explicava el seu testimoni. L’any 2018, el periodista Javier Díaz va reprendre aquesta informació en un altre article publicat al mateix diari amb el títol “El Principito aterrizó en Vandellòs”; i posteriorment, l’Alfons Tejero, expert en la història del municipi de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, va estirar del fil i va aprofundir en la investigació, reconstruint documentalment aquest episodi històric. Així, va aconseguir esbrinar el punt de l’aterratge, el mes i l’any, quin avió pilotava, el lloc on va dinar (l’hostal del número 33 de la Via Augusta), entre altres detalls.
Aquesta arrancada serà només el començament d’un producte que té un llarg recorregut i que inspirarà noves propostes perquè l’univers de Saint-Exupéry és gairebé inabastable i farcit de seguidors arreu del món.
Paperetes dels diversos partits, preparades per ser repartides entre els col·legis electorals del 23-J. Foto: Guifré Jordan
Una vintena de partits es presenten a les pròximes eleccions al Parlament del 12 de maig. 7 de les quals són independentistes. A la demarcació de Tarragona es presenten 19 candidatures. Es tracta de la segona província catalana amb més concurrència, darrera de la de Barcelona.
A banda de les tres forces que tenen representació a la cambra catalana (ERC, Junts i la CUP) també concorren als comicis Alhora, la formació liderada per l’exconsellera Clara Ponsatí; Aliança Catalana, el partit d’extrema dreta de Sílvia Orriols; el Front Nacional de Catalunya; i Convergents, el partit de l’exconseller Germà Gordó, que es presenta només a la demarcació de Tarragona. El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) publica aquest dimecres totes les llistes que han aconseguit les signatures que necessiten per presentar-se al 12-M.
Al marge dels 8 partits que actualment tenen representació al Parlament (PSC, ERC, Junts, Vox, CUP, comuns, Cs i PPC), n’hi ha una dotzena més que es presenten a les eleccions del 12 de maig. Són Frente Obrero, Partit Animalista amb el Medi Ambient (PACMA), Partit Comunista dels Treballadors de Catalunya, Partit Univers Català, Reinicio Político, Família y Vida, Izquierda por España, Per un món més just, Aliança Catalana, Alhora, Recortes Zero, Front Nacional de Catalunya i Convergents.
Alguns dels partits amb representació al Parlament han canviat la marca sota la qual es presenten. En el cas de Junts, aquestes eleccions incorporen el nom del seu candidat i es presenten amb la marca de Junts+Carles Puigdemont per Catalunya. Una estratègia similar a la que va fer Xavier Trias a les últimes eleccions municipals.
També és el cas dels comuns que aquesta vegada concorren amb el nom Comuns Sumar sense una aliança amb Podem. I la CUP s’han registrat a les eleccions amb la marca CUP-Defensem la Terra.
72 candidatures a les quatre demarcacions
Concretament, a Barcelona es presenten 20 candidatures; 16 a Girona; 17 a Lleida; i 19 a Tarragona. Així doncs, sumen 72 candidatures a les quatre demarcacions. El nombre de llistes s’ha reduït lleugerament respecte a les últimes eleccions al Parlament del 2021, quan se n’hi van inscriure 83, però continua sent molt superior a les 50 de les eleccions del 2017.
Les formacions polítiques podran corregir les irregularitats que detectin les Juntes Electorals Provincials fins al 14 d’abril i les candidatures definitives es publicaran al DOGC el 16 d’abril.
Consulta les candidatures provisionals per Tarragona aquí:
El director general de BASF a Espanya i Portugal, Carles Navarro
BASF Espanya està pendent de la decisió que els propers mesos prendrà el seu Consell Directiu, situat a Alemanya, que aprovarà o desestimarà que La Canonja tingui la fàbrica de reciclatge de bateries per a cotxes.
Es tractaria d’una inversió molt substancial, de centenars de milions d’euros, que aniria incrementant la seva activitat i que aconseguiria el seu màxim en 2028-30, segons ha anunciat avui el director general de BASF per a Espanya i Portugal, Carles Navarro, en una roda de premsa virtual on ha analizat les dades de 2023.
La planta de BASF a La Canonja suma punts molt positius, com el seu entorn industrial, estar tocant al mar -de cara al transport marítim- o el subministrament elèctric amb les xarxes tancades. Molt positiu també és el creixement econòmic que està vivint Espanya i la seva dinàmica productiva: “Espanya és una excepció en aquest camp”, ha afirmat Navarro. Un altre factor positiu és la facilitat d’obtenció d’aigua gràcies als recursos del riu Ebre (80% de la captació per a la indústria química de Tarragona) i al 20% dels recursos propis per la reutilització que fa la química, una xifra que es vol fer arribar al 40% quan l’empresa AITASA acometi noves inversions.
Es tractaria d’una planta d’impacte europeu i que compta ja amb ajuts aprovats de 126 milions d’euros entre la Comissió Europea (100 milions), el Ministeri d’Indústria (15) i la Generalitat (11,2).
La fàbrica de Tarragona és l’únic projecte existent a la companyia i no competeix amb altres centres de BASF. Contempla ubicar-se a l’interior de site de La Canonja, en un recinte de 22 hectàrees. Comportaria la creació de 200 llocs de treball directes i 200 més indirectes.
La fàbrica reciclaria bateries de vehicles amb “una tecnologia novedosa”, partint d’una massa negra, desmuntant les bateries i triturant els seus càtodes amb un procés de piròlisi per recuperar els metalls, com magnesi, liti o cobalt, per passar-ho a sals per crear nous càtodes per a noves bateries. “Això és molt novedós i suposa reemplaçar els metalls preciosos per altres metalls que no tenim a Europa, amb l’estalvi econòmic que suposa, inclòs l’estalvi en emissions de CO2, emissions que es produeixen en les mines extractives de fora d’Europa”, ha subratllat Navarro.
Altrament, el hub d’enginyeria de Tarragona de la companyia, iniciat a meitats de 2023, ha doblat el seu personal, passant de 10 a 20 empleats i es troba buscant més talent.
BASF ha tancat l’any 2023 amb una reducció de vendes del 13 per cent pel descens de la demanda del mercat. La xifra se situa en 1.358 milions d’euros. En 2024 no s’espera una recuperació dinàmica econòmica a Europa, però sí als darrers mesos de l’any. “Estem vivint temps complexos i desafiants”, ha recalcat Navarro. En 2023 s’han fet inversions per valor de 45 milions d’euros, de les que destaca el centre de producció de Guadalajara (7 MEU). I per 2024 s’espera que sumin 40 milions.
Aquest descens és el resultat de l’efecte negatiu dels preus (-7%), que l’any anterior havien crescut significativament, i d’una demanda més feble (-6%). Els resultats, en línia amb les previsions del sector, permeten observar com el Grup ha sabut mantenir la dinàmica al país, amb un comportament més positiu que el que van tenir en el mateix període les vendes de BASF a nivell global, on es van situar en un -21% respecte a l’any anterior.
En aquest ambient, amb una situació complexa a Alemanya, els centres d’Espanya i Tarragona destaquen per la seva bona dinàmica, “el s eu bon nivell d’activitat i ocupació”.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
