D’esquerra a dreta, Josep Baiges, Sandra Guaita, Àurea Rodríguez, Robert Moragues, Anna Maria Sagarra i Joan Sansaloni. Foto: DiariTots21
Mai és tard per escoltar Àurea Rodríguez quan aborda temes complexos en tecnologia digital i la seva repercusió social. Dijous passat, en la presentació del seu darrer llibre, ‘Antes muerta que sin IA‘, els assistents van poder descobrir una Àurea defensora aferrissada del que ella defineix com a “feminisme algorítmic”, és a dir, la lluita contra la capacitat que té la intel.ligència artificial per aprofundir en l’esquerda entre homes i dones. Unes senzilles dades ho avalen: “Les empreses d’intel.ligència artificial són propietat d’homes, només el 13% de les start ups estan liderades per dones i el 26% dels usuaris de Twitter són dones. Finalment, qui dissenya els algoritmes són homes”. Com pot aparèixer la dona quan es fan cerques amb precedents com aquests? Aquesta és la batalla de l’Àurea, que està disposada a intervenir a l’ONU per fer-ho veure.
La Comunitat Redessa havia preparat una activitat especial emmarcada en l’entorn literari –tot coincidint amb la proximitat de Sant Jordi– i també en el de les noves aplicacions de la tecnologia basada en la intel·ligència artificial. Es tractava de la presentació del llibre d’Àurea Rodríguez, experta en innovació i tecnologia amb més de vint anys d’experiència en organitzacions, administracions i empreses tecnològiques, fet en un entorn de taula rodona amb altres experts i en un espai físic còmode, la ‘sala dels sofàs’ de Redessa.
Acompanyaren Àurea Rodríguez dos experts en tecnologies, Joan Sansaloni, amb una llarga trajectòria de promoció empresarial, i Anna Maria Sagarra, bioquímica i coaching. L’alcaldessa, Sandra Guaita, en feu la presentació, molt en línia amb el feminisme algorítmic de la ponent, i el regidor de Promoció Econòmica i ‘jefe’ de Redessa -com el definiren-, Josep Baiges, la cloenda. Conduí l’acte Robert Moragues, en nom de la Fundació Gresol, entitat coorganitzadora de la trobada
Sobre la intel.ligència artificial s’acumulen els dubtes, les pors i el rebuig. És bona, és dolenta, és neutra, suposarà un canvi radical en la nostra manera de viure? Aquestes qüestions es plantejaren en el debat. La protagonista del mateix recordava que hi ha estudis que sostenien que ens afectaria cap a l’any 2030, però la covid ho ha accelerat fins a l’any 2024. I se sap en quins camps professionals ho farà. Un exemple: “Ahir vaig anar a unes jornades a Barcelona on hi havia gent de diversos països, vaig demanar si hi havia traductors i em van respondre que no, que la traducció és tecnològica. A partir d’ara ja no veurem traductors”, sentenciava.
Un moment de la celebració de la taula rodona. Foto: DiariTots21
‘Aturar el mar és impossible’
Però també ho patiran altres tasques que afecten directament a les dones, com feines administratives o de comptabilitat: “Moltes professions seran completament substituïbles”, sosté Àurea Rodríguez. Però hi ha més canvis a la vista: “200 cantants han publicat un manifest protestant perquè la IA està creant música usant les seves veus. El cert és que intentar aturar el mar és impossible”, deia l’autora usant una frase que els antitecnològics més temen escoltar. Ara bé, hi ha hagut reconversions de professions, “com passar d’usar el pinzell per a dibuixar i pintar a utilitzar el ratolí d’ordinador”. No és tan pessimista en aquests sentit l’autora, que veu obrir-se un camp enorme de possibilitats. La clau és la formació massiva de la ciutadania: “El 75% per cent de la població mundial té smartphones, una xifra que supera l’accés a l’aigua potable”. I en frase brillant que firmaria Max Weber si visquéss ara, Àurea Rodríguez afirmava: “Hi ha països africans que han passat del segle XIX al XXI saltant-se el segle XX”.
|
Altres notícies: |
Del debat sorgiren aportacions com la necessitat que no es perdi la figura clàssica del mestre, defensada per Sansaloni, mentre Anna Maria Sagarra posava èmfasi en la necessitat “de tenir facilitadors que ens guiïn i ens donin les eines, i també els millors educadors. Finlàndia va apostar per l’educació i avui és el setè país del món en innovació i un dels més feliços”.
L’esquerda home-dona
Quedava clar que en la relació home-dona, Àurea Rodríguez és una “pessimista algorítmica”: “De 197 països que hi ha al món, cap no és igualitari”, subratllava. “Estem traspassant al món digital els mals usos del món real, però el món digital i de la IA presenta molta més potència. Elon Musk és un empresari privat, supermilionari, que ha decidit pel seu compte intervenir en la guerra d’Ucraïna sense que sabem per què. I si decideix intervenir a favor d’altres?”. Recordava que “les principals empreses que neixen al món estan basades en la IA. Pensem que Google té 118.000 treballadors a tot el món i la Generalitat, que només opera a Catalunya, 240.000″. I l’exemple més evident d’irracionalitat és que la Comissió d’Igualtat de l’ONU està presidia per Aràbia Saudí.
La IA no arreglarà el món, intercedia Sansaloni, en això no es pot delegar. I al final de la pista que et condueix a la IA no hi ha un home, “sinó un dòlar”, afirmava en també frase afortunada. La IA no deixa de ser una eina, una mena de navall suïssa mutitasking.
Director DiariTots21
