El “pitch” se celebrarà el 6 de juny, durant la setmana del Festival, al Casal Municipal Les Monges. Foto: Cedida
El Festival Internacional de Cinemaen Català (FIC-CAT) de Roda de Berà celebrarà la primera jornada de pitch de projectes en llengua catalana. Una sessió on tothom, qui tingui un projecte en llengua catalana en fase de desenvolupament, tindrà l’oportunitat de presentar els seus projectes davant d’empreses productores per a aconseguir finançament o col·laboracions per a poder realitzar la seva obra.
L’esdeveniment pretén accionar noves propostes de cinema en català, fer xarxa entre professionals, donar visibilitat, eines i recursos a nous talents, així com posicionar Roda de Berà al mapa del sector. Les inscripcions per a optar a participar al pitch es poden fer fins el 19 d’abril al web del Festival, on també es poden consultar les bases.
D’entre tots els projectes inscrits es farà una selecció dels que, finalment, tindran l’opció de participar. Entre els criteris que seguirà el jurat per a fer la selecció, es valorarà que els projectes tinguin ja algun/a productor/a associat/a i que les persones participants provinguin de les comarques tarragonines.
Els projectes poden ser llargmetratges i curtmetratges, tant de ficció com documentals, en llengua catalana. La jornada se celebrarà dijous 6 de juny al matí, durant la setmana del FIC-CAT, al Casal Municipal Les Monges de Roda de Berà.
Aquesta jornada comptarà amb un jurat format per destacades figures de diverses disciplines del panorama audiovisual, el qual triarà el projecte guanyador, que obtindrà l’oportunitat única de rebre un servei d’assessorament a càrrec d’Efímero Films.
La celebració tarragonina del Pride en defensa dels drets LGTBI+ se celebrarà el 15 de juny. Foto: Gencat
La conselleria d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona està ultimant tots els preparatius perquè la ciutat celebri enguany el seu primer festival Pride el pròxim 15 de juny. El festival s’ha organitzat amb motiu del Dia Internacional de l’Orgull LGTBI+ –que cada any se celebra el 28 de juny– arrencarà al matí a la plaça Corsini amb diverses activitats adreçades a tota la ciutadania i continuarà a la tarda amb una desfilada circular per la Rambla Nova. La mateixa tarda del 15 de juny, continuaran les activitats a la plaça Corsini i el programa es tancarà amb un concert amb diverses actuacions musicals i Djs.
“Tarragona és una ciutat orgullosament diversa i enguany celebrarem el primer Pride perquè volem que la ciutadania celebri i reivindiqui mitjançant nombroses activitats que interpel·len a tota la societat, conscienciant sobre la defensa dels drets i les llibertats del col·lectiu LGTBI+“, ha subratllat la consellera d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI+, Cecilia Mangini. La consellera també ha destacat la “importància que tenen aquestes celebracions i reivindicacions en clau local, ja que permeten la participació directa de la ciutadania contribuint positivament en la necessària transformació social que es requereix per generar una societat més justa i igualitària”. “Per això animem a tots els tarragonins i tarragonines i la resta de la ciutadania del territori que es reservin el pròxim dia 15 de juny per celebrar i reivindicar la diversitat”, ha conclòs Mangini.
Després que en el mes de febrer obrís la licitació, el passat divendres 15 de març l’Ajuntament de Tarragona va adjudicar l’organització de la primera edició del festival Pride a l’empresa Respira Comunicación Experiencial, S.L. per un import de 16.586,68€ amb IVA inclòs.
La farmacèutica Èlia Esteve explica el funcionament dels productes menstruals a una clienta. Foto: Cedida
Un total de 15.917 dones de la vegueria de Tarragona s’han adreçat a les farmàcies de la demarcació des del passat 4 de març per adquirir productes menstruals reutilitzables dins la campanya “La meva regla, les meves regles“. Aquesta iniciativa impulsada pel Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya posa a disposició de totes les dones del país, de manera gratuïta, copes i calces menstruals i compreses de tela.
Durant els prop de quinze dies que la campanya porta en marxa, s’han dispensat 13.305 productes menstruals en les 201 farmàcies adherides a l’acció a la vegueria de Tarragona. S’ha fet també 2.612 reserves de producte. Per comarques, el Tarragonès és on més productes menstruals reutilitzables s’han recollit, un total de 6.392; seguit del Baix Camp amb 5.358; l’Alt Camp amb 971; la Conca de Barberà amb 511 i el Priorat amb 136. Per tipus de producte, a la vegueria de Tarragona les calces menstruals han estat les més sol·licitades per les dones amb un 54,8% del total, seguides de les copes menstruals que han demanat un 32,9% de les dones i, finalment, les compreses de tela, que han estat les escollides per un 12,3% de la població femenina. A escala global, a cada hora s’entreguen 2.000 productes menstruals reutilitzables a les farmàcies d’arreu de Catalunya que ja han repartit, avui dia, 225.000 unitats en les 3.284 farmàcies catalanes participants.
Aquestes dades les ha donat a conèixer el delegat del Govern a Tarragona, Àngel Xifré, i la directora dels Serveis Territorials d’Igualtat i Feminismes a la demarcació, Eva Ferran, en una visita a la farmàcia Rosa Maria Seró Martí a Valls. També hi ha assistit la regidora d’Igualtat i Feminismes del municipi, Dèbora Fernández.
El delegat del Govern ha destacat la bona acollida de la campanya per part de la població i ha agraït la tasca de les farmàcies tarragonines per garantir el bon funcionament de la campanya. Àngel Xifré ha explicat que “la campanya és una mesura inèdita al món que trenca tabús i posa els drets sexuals i reproductius de les dones al centre del debat públic i està sent un èxit arreu de Catalunya”. Xifré ha volgut remarcar també “la importància del component social i ecologista d’aquesta acció, ja que combat la pobresa menstrual i en garanteix l’equitat en l’accés als productes i, alhora, fomenta que siguin reutilitzables”.
Per la seva banda, Èlia Esteve, farmacèutica de la farmàcia on s’ha fet la visita, ha explicat que “hi ha moltes usuàries que venen amb la idea clara del producte que volen i d’altres que és la primera vegada que utilitzen aquests productes, moltes d’elles noies joves”. Esteve ha destacat que “aquesta campanya és una bona manera d’incentivar l’ús de productes menstruals reutilitzables”.
Les farmàcies són l’espai on es distribueixen gratuïtament els productes menstruals reutilitzables: una copa menstrual, unes calces menstruals o un paquet de dues compreses de tela a totes aquelles nenes, dones i persones menstruants que ho sol·licitin. Per obtenir el producte de la seva preferència, la persona interessada només haurà de presentar el codi QR, individual i intransferible, que trobarà a l’espai de salut digital La Meva Salut (tant via pàgina web o via aplicació mòbil). En el moment de l’entrega els i les professionals farmacèutiques explicaran quins són els productes menstruals que es reparteixen i acompanyaran en l’elecció del producte que més s’ajusti a les necessitats de cada persona. L’entrega del producte serà immediata, sempre que la farmàcia disposi d’unitats disponibles del producte escollit. Si no és el cas es podrà demanar, com es fa habitualment amb altres productes i medicaments, i estarà disponible en un termini aproximat de 48 hores.
El projecte d’ampliació de l’Hospital Joan XXIII és el pal de paller d’una etapa en què s’han engegat altres millores, també en la Primària
Nou edifici pont durant les obres de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona. Foto: Departament de Salut
Punt i a part del sistema sanitari al Camp de Tarragona des del novembre del 2022 i amb la implementació d’un seguit d’accions, moltes d’elles ja completades, per oblidar els efectes de la pandèmia. Equipaments i plans d’acció conjunta per reforçar l’atenció primària, comunitària i hospitalària són algunes de les mesures engegades durant una etapa en què el reforç de l’atenció a la salut mental suposa un altre dels esforços de present i futur.
En ple procés de transformació de l’Hospital Joan XXIII, el 2024 és un any important per visualitzar millores en l’obra sanitària més ambiciosa que s’ha encarregat mai a la demarcació i que ha de servir per a les següents generacions. Mentre avança la primera fase dels treballs, el servei no s’ha aturat. La construcció de l’edifici pont acabarà de manera imminent i durant aquest trimestre es preveu completar els passos previs per a l’aixecament de l’edifici principal. La intenció és seguir el full de ruta malgrat no aprovar-se els pressupostos de 2024.
Un 2023 en què Salut va capitalitzar la signatura del conveni del parc sanitari de Valls, que acollirà l’Hospital Pius, un CAP i un centre sociosanitari. El Departament insisteix en la necessitat de disposar de terrenys per edificar la superfície, d’entre 25.000 i 35.000m2 amb possible ampliació. Actualment, s’avança en la definició dels terrenys.
Millor servei, més proper
La generació de noves aliances estratègiques entre hospitals ha sigut un dels objectius establerts, exemplificat en casos com la creació de la Unitat de Cirurgia Toràcica i el Servei de Cirurgia Plàstica, compartida entre Joan XXIII i Sant Joan Reus. Sinergies com aquesta optimitzen els serveis i l’adapten a les necessitats dels usuaris. En aquesta línia, està en procés de desplegament una central d’esterilització territorial, que comptarà també amb l’Hospital Pius de Valls.
El conseller de Salut saluda l’equip professional del CAP Falset. Foto: Departament de Salut
D’altra banda, la RSCT desenvolupa un pla de seguiment de malalties minoritàries per evitar, en la mesura del possible i en col·laboració amb els hospitals de referència del país, que el pacient i l’entorn hagin de desplaçar-se més enllà del territori per sotmetre’s a la totalitat de proves. Aviat s’arrencarà, també, la constitució del grup impulsor per al cribratge del càncer de cèrvix. En la mateixa línia, es treballa per completar el model integral de cures pal·liatives pediàtriques, ja iniciat el 2023.
La Primària
En un any, Salut va anunciar i executar l’ampliació del CAP La Granja-Torreforta, que incrementa en 2.670m2 els serveis de Pediatria, ASSIR, Rehabilitació i SEM, amb sis milions d’euros invertits. En la mateixa línia, va obrir-se el centre de rehabilitació del CAP Falset, amb 393m2 i 1,4 milions destinats a la ciutadania local i l’àrea d’influència.
La reobertura del consultori del barri Gaudí de Reus i els nous consultoris de Riudecols i Les Pobles són alguns dels projectes ja enllestits. En l’horitzó, el CAP Torredembarra, en tràmits previs per invertir-hi 2,5 milions d’euros; també els CAP del Morell, Alcover i Montblanc, en fases prèvies per definir-hi ampliacions.
Altres plans de desenvolupament de l’atenció primària ja són una realitat: és el cas de la programació per motius, que alleugereix l’accés al servei, i la incorporació de nous rols a la totalitat de la Primària de la Regió per treballar comunitàriament: benestar emocional, fisioteràpia, higienistes bucodentals i dietistes – nutricionistes.
Manel Balcells, durant l’estrena de l’ampliació del CAP La Granja – Torreforta. Foto: Departament de Salut
Salut mental, infància i atenció integrada
La salut mental és una de les principals preocupacions i ocupacions, per això s’ha creat la Unitat funcional de recuperació i projecte de vida, un recurs comunitari format per un equip multidisciplinari que té com a objectiu evitar ingressos a llarga estada psiquiàtrica i oferir una alternativa a l’hospitalització. Entre les mesures destaquen l’hospital de dia i l’Espai Àgora. Mentrestant, s’ha posat en marxa i consolidat la salut mental a totes les ABS a través del CSMA i el CSMIJ.
Més enllà d’això, la RSCT és ja exemple pel model Barnahus, que atén menors víctimes d’abusos sexuals en col·laboració amb altres departaments i es desplega ara en nous punts de Catalunya.
D’altra banda, arrenca el model d’atenció integrada, social i sanitària a les persones que viuen a residències per millorar l’assistència, l’eficiència i la sostenibilitat. Això suposa que els equips de primària atendran els usuaris i usuàries. A inicis del 2024 s’han constituït el comitè operatiu del territori, els comitès operatius i els equips de coordinació. També es treballa en la futura ampliació del sociosanitari Francolí de Tarragona a fi de respondre a les necessitats futures.
La Regió avança
El Pla de Salut 2021-2025, full de ruta que estableix les metes assistencials i d’implementació dels serveis, ha iniciat o executat ja gairebé el 90% de les accions previstes.
Reunió de treball a l’Institut Pere Mata. Foto: Departament de Salut
Cal destacar que la RSCT és pionera en el reforç del paper de col·lectius com les infermeres mitjançant el primer Comitè de Direccions d’Infermeria existent a Catalunya. Obre una finestra per rebre informació de primera mà i participar directament en la gestió de les polítiques de salut. La proposta ha complert un any d’existència, amb balanç positiu de totes les direccions.
El 2023 ha sigut l’any de la consolidació i el desplegament de moltes de les apostes instaurades a finals del 2022 i amb l’arrencada de la nova gerència a la Regió Sanitària Camp de Tarragona. És, així, l’any en què es deixa enrere el llastre arrossegat per la pandèmia de la COVID-19. D’aquesta manera, millora l’accessibilitat a la primària i augmenta l’activitat quirúrgica, assolint rècords històrics mai vistos al territori. Mentrestant, cauen els casos atesos fora de termini. També puja el nombre de consultes externes i proves diagnòstiques, reduint-se llistes d’espera perquè set de cada deu usuaris rebin atenció en cinc o menys dies.
D’esquerra a dreta, Alexandre Viejo, Jordi Castellà i Cristòfol Dauden, investigadors de l’estudi. Foto: Cedida
Entrar a una pàgina web i acceptar les galetes és un gest molt comú i repetit en moure’s per Internet. Però aquesta petita acció, que es fa moltes vegades de forma automàtica i irracional per poder continuar amb la navegació, comporta riscos de seguretat: en consentir les galetes es perd el control sobre la informació sensible de l’usuari, ja que no pot revisar les condicions que acaba d’acceptar. Amb l’objectiu d’evitar aquesta vulnerabilitat a la xarxa, un equip investigador de la Universitat Rovira i Virgili ha desenvolupat un entorn innovador basat en la tecnologia de la cadena de blocs (blockchain) que permet als usuaris controlar en tot moment què passa amb les seves dades personals i per a què es fan servir.
L’acceptació de les galetes atorga un permís perquè es comparteixi informació sensible, i això posa en perill la privacitat dels usuaris, que no tenen la certesa de com serà utilitzada ni amb quins objectius. Per mitigar aquests riscos, la Unió Europea va proposar el Reglament general de protecció de dades (RGPD), amb què els proveïdors de serveis obtenen un consentiment explícit per part de les persones interessades per recopilar i processar les seves dades personals. La resposta de molts proveïdors a la xarxa a aquest requeriment ha estat presentar un formulari als usuaris quan accedeixen a un servei: el d’acceptació de les galetes. Però la llei no defineix com aquests proveïdors han de demostrar de forma transparent que ja tenen aquests consentiments i, d’altra banda, la majoria d’usuaris desconeixen quins drets tenen sobre les seves dades personals ni disposen de mètodes eficients per estar a l’aguait del que terceres persones fan amb les seves dades.
L’estudi liderat per la URV ha consistit a crear una plataforma de gestió de dades personals basat en la tecnologia de la cadena de blocs (blockchain) . Permet generar contractes intel·ligents (smart contracts) que, un cop generats, queden de per vida publicats a la cadena de blocs sense possibilitat que ningú hi trampegi, bé modificant els termes acordats o bé negant tenir relació amb aquell contracte.
Per poder utilitzar aquest contracte intel·ligent, l’usuari s’ha d’instal·lar un programa al navegador que intercepta la petició del consentiment i respon en funció de les seves preferències. “Aquesta petita acció permet una navegació més àgil i segura, i compleix amb els principals requisits de la llei de protecció de dades que exigeix Europa”, afirma Jordi Castellà, investigador del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, que ha participat en la recerca.
A més, tots els consentiments acceptats es poden controlar i gestionar des d’una aplicació mòbil per fer seguiment de qui els té, quan s’han atorgat, per a què s’estan fent servir i modificar els detalls dels consentiments en qualsevol moment.
Pel que fa als proveïdors de serveis a la xarxa, aquest entorn els permet demostrar que han obtingut el consentiment dels usuaris en cas que s’hi faci una auditoria. L’accés a la informació es fa mitjançant un sistema de control d’accés segur.
Aquesta recerca proposa una gestió més transparent i segura de les dades personals i atorga a l’usuari més i millor control sobre la seva informació.
Una treballadora de Mas d’Enric encenent una espelma en record a la dona assassinada al centre penitenciari. Foto: Neus Bertola
Els treballadors de Mas d’Enric han carregat contra les propostes de diàleg de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart i el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. “No volem mans esteses tacades de sang de la Núria”, han indicat els funcionaris. Els han acusat de mentir i manipular i han exigit a la titular de Justícia que “admeti que no està preparada i plegui”. També han dit que la mort de la Núria no és un fet puntual: “Demà puc ser jo o qualsevol dels meus companys”, ha clamat una empleada visiblement afectada. Prop de 200 funcionaris s’han concentrat a l’exterior de centre des de primera hora per denunciar la “manca de seguretat” que pateixen. A banda, també han exigit la dimissió del director de la presó.
La protesta a la presó de Mas d’Enric ha aplegat prop de 200 treballadors. A dos quarts d’una els manifestants han permès la sortida de 25 funcionaris que es trobaven a l’interior del centre penitenciari des de les set del matí de diumenge. Els crits de “tots som Núria” i “consellera i calderó dimissió” han tornat a ser els càntics més repetits.
La Francina, una de les empleades del centre, ha lamentat les paraules de la consellera i del secretari de Mesures Penals i ha criticat que després de cinc dies “ningú hagi assumit culpes” ni hagi sortit “a demanar perdó”. Així mateix, ha avisat que “alguna negligència ha passat quan s’ha emportat una vida per davant”.
També ha reiterat que s’ha obligat els funcionaris a allargar el seu torn i romandre la nit d’aquest diumenge a l’interior de la presó. Ha dit que Calderó menteix i ha afirmat que aquestes ordres s’ha enviat per escrit. “És molt ossat fer aquestes afirmacions però com ell ens dirigeix però no sap com funciona un centre penitenciari fa aquestes declaracions”, ha valorat.
Minut de silenci a Mas d’Enric en record a la companya assassinada. Foto: Autor: Neus Bertola
Una altra treballadora, la Maragda, s’ha mostrat “trista i indignada” amb la situació, no només per la mort de la seva companya Núria, sinó perquè “sembla que als polítics no els importa”, ha dit. En una atenció a la premsa en que s’ha mostrat visiblement afectada, ha recordat que si res no canvia podria tornar a succeir un fet similar: “Demà puc ser jo o qualsevol els meus companys”, ha lamentat.
Per tot plegat ha exigit a Ubasart que assumeixi la seva responsabilitat i plegui: “Senyora consellera només li demanem que accepti i admeti que no està preparada, és com posar la guineu a vigilar la gallina”, ha avisat. Alhora, ha reclamat “mitjans” per protegir, tant als funcionaris com als interns. “Hi ha molts reclusos que estan patint les conseqüències dels quatre matons de torn”, ha assegurat. Així, ha remarcat que no tots els interns són violents.
Demanen la dimissió del director de Mas d’Enric
A les dotze del migdia els concentrats han llegit un manifest en què s’ha exigit la dimissió “immediata” del director del centre, Francisco Romero. En el text, els funcionaris han recordat que aquest és l’únic responsable d’un centre penitenciari de l’Estat sota l’exercici de les funcions del qual s’ha produït un assassinat. “No ha estat un accident ni un fet puntual”, han advertit els membres de la plantilla que han dit que “era qüestió de temps”.
En aquets sentit, han assegurat que el tràgic succés respon a una “cadena d’errors” del qual el fan màxim responsable. “És inacceptable que segueixi al càrrec”, han valorat. Alhora han lamentat la seva “manca de lideratge efectiu” i han afirmat que cal un “canvi de direcció urgent per garantir la seguretat al centre.
També han criticat que després de la mort de la Núria, el director de Mas d’Enric no decretés una jornada de dol. “Es sorprenent i indignant”, han afirmat els empleats que han explicat que el dia després va ordenar que tot seguís com en una jornada ordinària. “La mort de la Núria serà una llosa a la seva esquena de per vida”, han advertit.
Escalada de la inseguretat
Han considerat que des de que el centre penitenciari va obrir les seves portes, la manca d seguretat ha crescut de forma exponencial. “Hem estat testimonis d’una disminució alarmant del nombre de funcionaris de la plantilla interior”, han relatat els afectats que han assenyalat que no s’ha fet cap “esforç per ampliar la plantilla” i que “aquesta negligència ha posat en risc la seguretat de treballadors i interns”.
Els treballadors també han explicat que han estat molts mesos sense subdirector d’Interior i han acusat Romero d’haver desistit de les seves funcions. “La seva inacció i manca de responsabilitat ha anul·lat la nostra autoritat i ha generat impunitat davant les agressions que patim”, han explicat els funcionaris que han dit que els interns “s’han vist empoderats”.
Ho farà tant amb incentius econòmics com amb mesures per afavorir el projecte personal i professional
El conseller de Salut, durant la seva visita institucional al CAP Flix. Foto: Departament de Salut
El 20% d’equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya és considerat de difícil cobertura en l’àmbit rural. Són places que habitualment metges i metgesses, infermers i infermeres i treballadors i treballadores socials no escullen per treballar-hi. En total, són 73 EAP dels 378 que hi ha a tot el país.
Per revertir aquesta situació i afavorir l’equitat en l’accés als serveis públics de salut en tot el territori català, el Govern de la Generalitat, per mitjà del Departament de Salut, ha posat en marxa el Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària. Es tracta d’un pla que promourà incentius econòmics i mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal dels professionals que ja treballen o optin per treballar en aquestes zones rurals.
“És tota una aposta, importantíssima, perquè aquests llocs de difícil cobertura rural puguin ser més atractius per als professionals”, va remarcar el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, durant la presentació del pla que va tenir lloc al CAP de Flix (Ribera d’Ebre). “És també un esforç per prioritzar aquests 73 equips perquè tinguin un increment, a més dels ja previstos en els convenis respectius, tant en el de l’ICS com el del SISCAT”, va afegir.
El conseller de Salut reunit amb professionals del CAP Flix. Foto: Departament de Salut
De 2.000 a 3.500 € més a l’any
El Pla preveu uns incentius econòmics que complementen el de muntanya actual. L’impacte global per Salut serà d’11,5 milions d’euros anuals. En aquest sentit, els metges i metgesses de Medicina Familiar i Comunitària i els i les pediatries d’aquests centres de difícil cobertura rebran un increment anual d’uns 3.500 € i els infermers i infermeres, llevadors i llevadores, i els i les treballadores socials, 2.000.
D’altra banda, el Pla també preveu un conjunt de mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal. Així, en l’àmbit professional es desplegaran mesures com la de facilitar la investigació i la docència, la formació continuada, la connexió amb professionals del sistema de salut i la priorització d’interconsultes, el lideratge, i la flexibilització de la jornada, garantint el servei, entre d’altres.
I en l’àmbit personal, el Pla preveu, amb col·laboració amb les entitats municipalistes, mesures per afavorir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació de la unitat familiar o subvencions per a formació, entre d’altres. Per aquestes mesures, Salut establirà acords de col·laboració amb diferents entitats municipalistes.
EAP de difícil cobertura
Per tal d’identificar els EAP de difícil cobertura de l’àmbit rural, Salut va tenir en compte sis indicadors ponderats: la distància de l’equip de primària a l’hospital, l’alta ruralitat, la sobrecàrrega estacional, les guàrdies, la distància al consultori local i l’envelliment de la població. Aquests indicadors permeten determinar diferents nivells de llocs de difícil cobertura, categoritzats en nivell alt, mig i baix.
El conseller de Salut durant l’atenció als mitjans a Flix. Foto: Departament de Salut
Es tracta d’un mètode robust, que permet actualitzar-se periòdicament i discriminar adequadament els llocs de difícil cobertura estructural. Aquest indicador sintètic és el que ha permès identificar d’entre els 378 EAP de Catalunya, els 73 equips de difícil cobertura, la gran majoria de l’Institut Català de la Salut (ICS). I és que l’ICS gestiona aproximadament el 80% dels EAP del país. Concretament, l’estudi de Salut ha identificat 61 EAP de l’ICS de difícil cobertura: 36 de nivell alt i 25, de mig. De la resta d’EAP del sistema de salut, 6 són considerats de nivell alt i, 6 més, de nivell mitjà.
La representació va omplir de gom a gom el teatre de l’Orfeó i repetirà al maig. Foto: Cedida
El Teatre Municipal Orfeó Canongí ple de gom a gom va poder acollir la setmana passada, dins dels actes del 8-M, la nova obra de teatre del grup de Las Chicas de Oro.
Les 350 persones que van assistir de públic van gaudir d’una obra de molta actualitat i plena de sorpreses inesperades, on les grans artistes van criticar en clau d’humor i ironia un dels problemes que més ens preocupa, la desocupació.
Amb cançons i parodies musicals, les artistes van poder manifestar la precarietat laboral i les dificultats per accedir al món laboral.
El gran èxit obtingut amb aquesta nova estrena ha fet que des de la regidoria d’Acció Social i Ciutadania de l’Ajuntament de la Canonja replantegi una nova data per tornar a representar l’obra, ja que molts canongins es van quedar sense entrades. Tant és així que el proper 25 de maig a les 19 hores, de nou el Teatre Municipal Orfeó Canongí obrirà les seves portes per acollir a Las Chicas de Oro.
Els tarragonins de la nova executiva nacional: Rubén Viñuales, Rosa Maria Ibarra, Kenneth Martínez, Sandra Guaita i Javier Villamayor. Foto: Cedida
La federació del PSC del Camp de Tarragona ha sortit reforçat del Congrés nacional del partit que s’ha dut a terme aquest cap de setmana a Barcelona. En concret, sis militants de les comarques tarragonines (5 del Camp de Tarragona i una de les Terres de l’Ebre) han estat elegits per ser membres de la comissió executiva del partit.
Així, Rosa Maria Ibarra és la nova secretaria de món agrari, pesca, ramaderia i agricultura, Sandra Guaita és la titular de la secretaria de defensa animal, Javier Villamayor és el secretari de programes i els alcaldes de Tarragona, Rubén Viñuales i del Vendrell, Kenneth Martínez, també passen a formar part de la executiva del PSC. A més, l’ebrenca Bibiana Porres, es la nova secretaria d’implantació territorial.
En relació tant al Congrés del partit com a la nova comissió executiva entrant, el primer secretari del PSC del Camp de Tarragona, Kenneth Martínez, ha afirmat que “des de les comarques tarragonines estem molt satisfets. Realment tenir cinc representants directes del Camp de Tarragona al màxim òrgan de decisió del partit entre Congressos significa que tindrem veu pròpia, i forta, a l’hora de defensar els interessos d’aquestes comarques en el conjunt nacional. I tots els ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona se’n veuran beneficiats, no tan sols els socialistes”. Martínez ha afegit que de cara a aquestes properes eleccions “no ens conformem amb guanyar, sinó que volem assolir una majoria sòlida que ens permeti governar per a tothom i recuperar aquesta Catalunya social, sense divisions ni fronts excloents, de la que estàvem tan orgullosos. I ningú millor que Salvador Illa per fer-ho possible des de la presidència.”
El primer secretari dels socialistes tarragonins ha afirmat que “el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre seran essencials per assolir aquesta majoria necessària per tornar a situar Catalunya en rumb de progrés. Estem convençuts que una gran majoria vol una Generalitat que torni a servir a tots els catalans i catalanes i que prioritzi els serveis socials. Una Catalunya, respectuosa de la seva diversitat i del seu pluralisme, i que torni a ser respectada i admirada, no tan sols al conjunt d’Espanya sinó també a les institucions europees. Si tots i totes anem a votar ho aconseguirem. Aquest és el repte que tenim per endavant aquestes propers setmanes”, ha conclòs.
Gisbert: ‘Si no tens accés a la tecnologia, quedes exclòs de la IA i de moltes coses, perquè les IA no funcionen amb qualsevol aparell’. Foto: Tots21
Nascuda a la Sénia (Montsià) i vilabellenca d’adopció, Mercè Gisbert és Doctora en Ciències de l’Educació per la Universitat de Barcelona (UB), Catedràtica en Tecnologia Educativa de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i coordinadora general del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia (FIET) que des de fa deu anys lidera la URV i que enguany s’ha centrat a debatre sobre l’entrada de la intel·ligència artificial (IA) en l’educació. Tot plegat la converteix en una de les veus més autoritzades en l’àmbit català i estatal sobre pedagogia, noves tecnologies i, principalment, els reptes educatius que se’ns presenten.
Quan i com neix una eina tan potent com és el FIET?
La primera edició del fòrum es va fer l’any 2014 i la va promoure la Generalitat en el marc del Tricentenari del 1714. L’objectiu era tractar sobre el futur de l’educació i mirar al futur sempre requereix parlar de tecnologia. En aquell moment vam crear una estructura amb un grup d’experts catalans i un grup d’Espanya i del Món, érem unes 100 persones de 17 països i de 64 institucions. La segona edició va ser telemàtica, perquè estàvem confinats, i enguany ens hem reunit 141 experts de 19 països de més de 100 institucions diferents i molt diverses. A banda, anem fent trobades per via telemàtica, perquè aquesta no és una feina que es fa en els quatre dies que ens trobem a Tarragona.
Entenc que no es tracta només del futur de la Pedagogia.
No, no. Parlem de l’educació en general. L’objectiu fonamental és posar l’educació al centre i analitzar la tecnologia en funció del que pot aportar a l’educació i no al revés. La tecnologia és una realitat, per tant, hem de veure com aquesta realitat pot impactar en l’educació per a millorar-la i per fer els processos més eficients i efectius.
Entre els mals resultats de les proves PISA i les inquietants notícies sobre les IA, sumem dos temes espinosos.
En aquest cas són dos móns paral·lels, que són aquí i que es converteixen en dues realitats que no canviaran, i haurem de fer el sigui necessari per fer-les convergir. La qüestió tecnològica i PISA considero que tenen una relació més aviat indirecta, encara que la premsa l’ha volgut relacionar.
Quin és el vostre paper en les decisions finals que prenen les autoritats educatives?
Som més de cent persones en tot el món que discuteixen sobre polítiques educatives, inclusió social, ètica i tecnologia, xarxes de participació ciutadana, nous models d’aprenentatge, nous escenaris… Tot això és una quantitat de coneixement que crea un conjunt molt potent i els resultats poden ser molts i diversos, però l’impacte ja no dependrà de nosaltres, perquè l’únic que podem fer en el nostre cas és transferir les conclusions als organismes públics. Per exemple, nosaltres considerem que la IA és una tecnologia molt potent que impactarà molt més que altres tecnologies en l’àmbit educatiu, però si les polítiques públiques no s’encarreguen d’assegurar l’equitat digital, tindrem un problema més gran encara, perquè la bretxa que produirà serà pitjor que l’actual.
I quina seria la proposta per fer arribar la IA a tothom?
Aquí els experts en ètica i cohesió es fixen sobretot en el fet que, si no tens accés a la tecnologia, quedes exclòs de la IA i de moltes coses, perquè les IA no funcionen amb qualsevol aparell. Això ens porta a pensar que una de les opcions per tenir accés a aquesta tecnologia d’última generació pot ser la Cultura. Què pot fer la Cultura en això? Pot fer una mica d’equilibri, perquè, entesa des de la base, arriba a tots els públics i pot ajudar a apuntalar els coneixements elementals. Des de la creativitat i el desenvolupament artístic també es pot transmetre coneixement i aquesta és la idea immediata. Si no incentivem que el coneixement bàsic de la IA arribi a tots els públics, molta gent que en quedarà fora.
Però es tracta d’una tecnologia que amaga moltes incògnites.
Un dels especialistes ens explicava que ell es nega a parlar d’intel·ligència artificial i que cal parlar de models computacionals que permeten prendre decisions, perquè, en realitat, no és intel·ligència. La intel·ligència és humana, no és artificial, per tant, hi ha tot un discurs sobre aquest tema que hauríem de tenir la serenitat d’afrontar com a societat. Per altra banda, hem de tenir molt clar que no podem començar a aplicar massivament una tecnologia que ha creat una empresa, amb una finalitat que no coneixem, i que segur que no és educativa, perquè seria un desastre i aniríem malament. Per tant, caldrà una nova formació per al professorat i un nou entorn d’aprenentatge
La sensació és que hi ha diversos entorns i models educatius, alguns molt tradicionals i altres molt avançats, i no queda clar quin és el millor.
Ara mateix els models de formació no tenen prou en compte els nous processos d’aprenentatge. Internet, com a xarxa, té una estructura ramificada que es podria dir que emula l’estructura neuronal del cervell per aprendre, i per això enganxa tant. L’estructura de la xarxa és igual que l’estructura mental per captar la informació i construir coneixement. Si tens un sistema clàssic, en el qual un explica i un altre escolta, el cervell se’n va, perquè, fora de l’escola i del format lineal d’ensenyar, hi ha tot un món que no s’adapta al de l’escola. El gran fracàs de l’ús de la tecnologia el tenim aquí, en què el model de l’escola no canvia prou de pressa i l’altre va a mil per hora. Mentalment, estem en el model d’internet, però educativament estem en el d’abans.
Sobre això, hi ha pares que es queixen que la canalla no saps escriure.
Això és una mica allò de “cualquier tiempo pasado fue mejor”, i no és cert, o la màxima de “la letra, con sangre entra”. No podem comparar-nos en com van aprendre els nostres pares i encara menys en com van aprendre els nostres avis. Allò no es pot aplicar. De fet, ara molts dels meus estudiants són avatars tecnològics, perquè no els veig presencialment, de manera que, si pretenc fer allò d’abans, m’equivocaré. La hibridació a tots els nivells és necessària.
La pandèmia va marcar un abans i un després?
La pandèmia va ser molt dura, però la gent ja no recorda de la sort que vam tenir de disposar de la tecnologia per poder continuar endavant. I ara, en comptes de reconèixer que entre tots vam fer un esforç titànic i vam aprendre molt de les noves tecnologies, hi ha una plataforma de 400 famílies que volen tornar a l’ensenyament tradicional… o uns altres pares que reclamen els mòbils fora de l’escola… Si no voleu mòbils, no els compreu! Si, per una banda, compres el mòbil i després exigeixes a l’escola que el prohibeixi, no estem fent res, i tot l’esforç d’adaptar l’escola al món real se’n va en orris, i quan el xiquet surti fora del centre es trobarà una realitat diferent.
No és un dilema nou. Abans de Gutenberg no hi havia llibres. En algun moment el llibre va ser una tecnologia nova.
Per descomptat i, unes dècades enrera, passar de la ploma al bolígraf va crear un debat similar, molt semblant al que tenim per deixar enrere el bolígraf per la nova tecnologia. En conjunt, el discurs és idèntic. No ha canviat ni una coma.
Però sembla que els professors tampoc ho tenen del tot clar.
El problema fonamental és que una part important del professorat no controla la tecnologia més enllà de ser-ne usuari. Com no l’entén, li té certa por, i com que li té por, prefereix que no hi sigui, per complicar-se menys.
Recordo que a BUP no em deixaven tenir la calculadora científica per fer matemàtiques.
Es pot entendre. Necessitem que els nostres estudiants aprenguin a resoldre problemes, no que obtinguin només un resultat, però sempre costa més preparar una classe per tenir-los actius i fer coses que no pas donar-los simplement apunts.
Mercè Gisbert és coordinadora general del Fòrum Internacional d’Educació i Tecnologia. Foto: Tots21
Bé, però l’educació per “projectes” tampoc agrada a tothom…
És exactament això. No tot serveix per a tot, i la tecnologia l’hem d’assumir amb una mirada polièdrica, amb tot això que comentàvem. En el cas de la IA encara més, perquè és molt més complexa. Un dels ponents ens deia, “la IA et pot ajudar molt, però també et pot complicar molt la vida”. Necessitem tenir coneixement de la tecnologia per saber fins a quin punt ens pot complicar la vida, perquè hem de ser proactius. L’altre problema és que molt poques empreses controlen aquesta tecnologia i poden arribar a controlar la nostra vida. Sense moviments socials que contrarestin això i sense una educació que formi gent crítica, estarem en perill.
Fins a quin punt la tecnologia s’ha d’adaptar per educar o l’educació s’ha d’adaptar al que marca la tecnologia?
Ara passen les dues coses i han de passar les dues coses. El que ens cal és conèixer i treballar què en podem treure. La tecnologia més potent en aquest camp només arriba a emular una tercera part de les connexions neuronals del cervell humà. Si deixem les coses en mans de la tecnologia, la culpa serà nostra. Es pot fer per comoditat o per control, però no per sistema. A la universitat de Hong Kong es van gastar una milionada en set “bots” per respondre preguntes recurrents dels alumnes i la gent es va rebel·lar, perquè els feien moltes preguntes que els “bots” no sabien respondre.
I així arribem al dilema de les dades que es troben a internet…
Doncs sí. Per això és tan important controlar les dades que donem a les empreses tecnològiques. Som conscients que tenen les nostres dades? Doncs ho hauríem de ser, perquè des del simple rastreig que fa el Google Maps a les dades que recullen els assistents de veu o les connexions sense fils, tots són canals que poden permetre que la gent t’enviï o intenti robar-te missatges, vídeos o material no desitjat. L’autoregulació és fonamental, perquè “el pare govern” ho regular tot, però mai servirà de res si tu continues fent males praxis.
Aquesta és la part perversa de la tecnologia.
Si suprimim la tecnologia als alumnes, els neguem la possibilitat d’aprendre a contrarestar-la i a descobrir tota aquesta part negativa, i això serà un problema greu. Per això els professors han de ser competents digitals i els alumnes han de ser també competents digitals, no només alfabetitzats digitals.
L’educació està tan malament com s’ha dit últimament?
A Catalunya la innovació pedagògica sempre ha estat una marca del país i això encara és així. La salut del sistema educatiu és bona, i que PISA hagi anat malament no vol dir que l’educació sigui un desastre. Allò és una foto d’aquell dia a aquella hora i et dóna idees de coses que requereixen més atenció o recursos, però el problema el tenim a l’hora de fer canvis més ràpids i de manera més proactiva, perquè els anteriors resultats PISA ja donaven aquest problema i no es va actuar prou. Per tant, no es pot considerar un reflex global del sistema, sinó d’un problema concret.
I en l’àmbit tecnològic?
Els nostres centres, en general, estan ben dotats, inclús en les zones rurals. El problema potser encara és la connexió a la xarxa, tot i que després de la pandèmia ha millorat una mica. Tenim projectes molt interessants, la majoria dels professors estan ben formats i la prova és que hem tingut 450 persones inscrites al fòrum públic. No tenim prou evidències per dir si va molt bé o si anem malament, però sabem que en general va bastant bé. Algunes coses es poden millorar i altres serà difícil canviar-les, de manera que tenim una normalitat que va fluctuant, però no és un moment especialment crític. N’hem tingut de pitjors. Això sí, hi ha molta feina per fer.
Dos treballadors de Mas d’Enric penjant una pancarta, durant les protestes d’aquesta setmana. Foto: Neus Bertola
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha avisat que estan “tots els escenaris sobre la taula” en coordinació amb el Departament d’Interior per garantir que aquest dilluns les presons funcionen amb normalitat.
“La situació d’ahir i abans d’ahir no es pot repetir”, ha dit en roda de premsa. Ha explicat que Justícia treballa en coordinació amb Presidència i “especialment” amb Interior per garantir que dilluns, quan sembla que es repetiran les protestes dels funcionaris, es garanteixen els “drets i la seguretat” d’interns i treballadors. Ha reiterat també la “mà estesa” al diàleg. D’altra banda, ha refermat el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, en el càrrec i aquest ha fet el mateix amb el director de Quatre Camins, Domingo Estepa.
La consellera ha defensat que la millor via per desescalar el conflicte és la de la negociació, per això ha reiterat les peticions als sindicats perquè seguin a negociar. Una negociació a través de la qual estan disposats “a parlar de tot”. “Però per parlar hem de seure a la taula”, ha afegit.
En ser preguntada sobre si un dels escenaris seria que els Mossos d’Esquadra ocupessin els llocs de treball dels funcionaris dins de les presons, Ubasart s’ha limitat a respondre que estan tots els escenaris oberts sense concretar-ne quins són i a dir que no hi ha cap decisió presa. “En situacions de crisi cal comptar amb diversos escenaris i a partir d’aquí prendre decisions quan sigui el moment de prendre decisions”, ha declarat.
La consellera ha insistit que l'”obligació” del Govern és garantir el normal funcionament de les presons i ha recordat que aquest és un servei “essencial i delicat”. Ha reconegut que s’ha de garantir el dret a la protesta però que aquest ha de ser “compatible” amb el funcionament de les presons. “No parlem de talls a les carreteres que ens fan arribar més tard a casa sinó d’un servei essencial molt delicat”, ha afegit.
Referma Calderó en el càrrec
Els sindicats, i els treballadors mobilitzats, han demanat insistentment aquests dies la destitució del secretari de Mesures Penals, Amand Calderó. De fet, aquest mateix diumenge el portaveu d’UGT, sindicat majoritari, ha insistit en declaracions a RAC1 a dir que sense aquesta destitució no hi ha negociació possible. Ubasart hi ha respost refermant-lo en el càrrec: “És la millor persona que podem tenir al capdavant del sistema i de la gestió d’aquesta crisi”.
La consellera ha explicat que el secretari va començar la seva tasca a presons el 1984 com a voluntari i ha dit que porta tota una vida construint el model penitenciari català. També ha destacat que va ser el responsable de tancar la Model i el que va estar al capdavant de la gestió de les presons durant la pandèmia, una gestió que ha assegurat és exemple arreu d’Europa. Per tot plegat, ha asseverat que no té dubtes sobre la professionalitat i la vàlua de Calderó.
Com ha fet amb ell Ubasart, Calderó ha refermat també en el seu càrrec el director de la presó de Quatre Camins, Domingo Estepa. Els funcionaris d’aquell centre que van protagonitzar la protesta d’aquest dissabte van demanar la seva destitució per la seva actitud i una política penitenciària que asseguren que no posa en perill la seva seguretat.
Calderó ha dit però que Estepa és un “excel·lent” professional que porta anys com a director de presons, ara a Quatre Camins i abans a Lledoners; i que ha asegurat que és “valorat per la plantilla”. A més, ha considerat un “incident concret que no es pot extrapolar” el moment en què el director va sortir aquest dissabte a les portes on s’estava produint la protesta i els treballadors li van girar l’esquena, sense produir-se cap diàleg entre ells.
Accions en marxa per millorar el clima a les presons
D’altra banda, Ubasart ha volgut fer un reconeixement a la tasca dels treballadors de presons i els ha agraït la feina d’aquests dies en una situació complicada. Ha demanat que no es barregi la mort d’una treballadora a mans d’un intern amb altres reivindicacions dels treballadors, ja que ha asseverat que el cas de Mas d’Enric és d’una extrema gravetat però “excepcional”.
En aquest sentit, ha defensat que des de la seva arribada a la conselleria estan treballant per millorar el clima social i el benestar emocional als centres penitenciaris. Entre d’altres, ha explicat que al març s’han desplegat 111 professionals per prevenir incidents i que el Govern ha aprovat introduir 407 nous efectius sobre els que caldria planificar el seu desplegament. També es treballava en la posada en marxa d’unitats d’intervenció per treballar amb els perfils més vulnerables i que tenen comportaments més disruptius. Aquestes unitats tenien previst inicialment 185 professionals més. La consellera ha explicat que tot això “ha quedat aturat” per les protestes i per això ha tornat a repetir la crida al diàleg per poder acabar la feina.
Normalitat aquest diumenge
Aquest diumenge les presons catalanes estan funcionant amb normalitat, sense bloquejos i amb l’activitat ordinària de cap de setmana. Així, els interns poden sortir de les cel·les i s’estan fent les comunicacions i les visites de familiars previstes.
En primera fila, supervivents del refugi i de la Guerra a Castellvell. D’esquerra a dreta, Jordi Puigrodon, Pancraç Gelonch, Jaume Nebot, Marcel.lina Jordà i Maria Rosa Solé. Al darrere, les autoritats. Foto: Tots21
Castellvell del Camp ha viscut amb l’alè contingut la reapertura el públic d’un dels dos refugis antiaeris de la Guerra Civil amb què comptava després de quatre anys de cerca i posterior restauració del que es trobava perdut sota una antiga era i que la gent gran encara recordava.
Maria Rosa Solé ha tornat 85 anys després al refugi. Foto: Tots21
Amb 89 anys, la Maria Rosa Solé Gaspà ha tornat a baixar les escales d’un recinte llarguerut i extraordinàriament estret, clarament claustrofòbic, per reviure com amb amics i comptant amb només tres anys d’edat, havien de córrer cames avall per refugiar-se quan sonaven les sirenes perquè arribava l’aviació feixista italiana a sembrar el terror entre la població civil de Reus… i la de Castellvell.
Vuitanta-cinc anys després, la Maria Rosa baixava les escales del refugi del carrer sant Jaume, tot i que dies abans ja ho havia fet per primer cop, rememorant “les pors” que passaren aleshores. “Recordaré amb emoció tota la vida quan he tornat a baixar al refugi”, deia.
Tot i tenir tres anys, rememorava molts detalls del moment, com que cada veí “tenia assignat un seient. Hi havia unes caixes, on hi seiem, i a sota d’elles un cistell amb menjar, amb pa negre, bacallà, sucre moreno, oli, càntirs d’aigua i mantes”.
Ella hi baixava amb unes amigues, “la Maria, l’Adelaida i el Lluís perquè els meus pares tenien uns malalts que cuidaven a l’hospital. Recordo que hi havia vegades que no hi volia baixar perquè ho veia tant fosc que semblava que entrava en una gola del llop”. “Les sirenes podien tocar al matí, a mitja tarda o a la nit. Un cop ens hi vam passar la nit”. Però no es perdia l’esperança: “Deien sovint que si sortíem vius teníem molts projectes per fer”. L’aviació no va arribar mai a bombardejar Castellvell, “però sentíem el soroll dels avions”, recorda la Maria Rosa.
Com ella, el Jordi Puigrodon, el Pancraç Gelonch, el Jaume Nebot i la Marcel.lina Jordà són els testimonis vius, supervivents de la guerra i de les seves estades als dos refugis de Castellvell que avui han assistit en primera fila a la inauguració de la fi de les obres de restauració del refugi del carrer Sant Jaume, que han tingut un cost de 224.000 euros i que han estat sufragats en bona part per la Diputació de Tarragona i també pel Departament de Cultura de la Generalitat. El consistori, poca broma, n’ha aportat uns 90.000.
El Jordi Puigrodon explicava també com s’alimentaven: “A casa vivíem a prop del refugi que hi havia a la plaça de l’Ajuntament. El pa era negre a més no poder i passàvem molta gana. Quan tocava la sirena, aleshores jo tenia quatre o cinc anys, anaves corrents al refugi, on t’hi trobaves amb 20 o 25 persones, i tots amb la por al cos”. El Jordi parlava de l’estraperlo que hi havia amb el menjar, però durant la guerra no n’hi hagué i aquest fou posterior.
La Marcel.lina Jordà, de 90 anys, també anava al refugi de la plaça. Només tenia quatre anys quan baixava al refugi, i també recorda la por i el pànic: “De dia anàvem al camp, al tros, quan sentíem els avions i veiem com uns camions duien el menjar a l’estraperlo. Vam anar a viure a un maset”. La seva padrina “posava la seva vida en perill anant a Reus per un camí, però aconseguia portar-nos pa blanc ja que a Reus hi havia un pastisser que coneixíem”, recordava. La Marcel.lina no ha baixat al refugi ara reinagurat, però ho farà més endavant. L’edat es l’edat.
Castellvell tenia dos refugis, però passada la guerra un quedà inutilitzat en quedar colgat de ciment. El segon és el que s’ha descobert. Es va construir “a pic i pala” per la mateixa població de Castellvell, explicava gràficament el regidor de Cultura de l’Ajuntament, Jordi Jové. L’alcalde, Josep Manel Sabaté, citava a més que tenien coneixement de la seva existència i així ho van demanar com a grup municipal en 2019 abans de les eleccions, a propòsit d’unes obres al nucli antic. Va ser estrenar-se com a alcalde i el 15 de juny localitzaven una de les portes d’entrada al refugi, que baixa sis metres de profunditat, té 86 metres de llargada, disposa de dues entrades i sortides -per si una queda boquejada per un bombardeig-, està obrat en una part i s’ha hagut de consolidar. És molt estret, de 70 centímetres per 1,70 cms. d’alçada. “Es va generar un rebombori quan es va localitzar”, subratllava l’alcalde.
El consistori va resseguir topogràficament el seu recorregut i va acabar descobrint la segona porta, que es troba al mig del carrer Pompeu Fabra, que quedà tapiada des que el 1939 Franco va manar tapiar les portes dels refugis antiaeris. Cas curiós: el refugi va ser localitzar per un saurí, a qui l’Ajuntament li va demanar que li donés un cop de mà.
L’alcalde, dirigint-se al públic. Foto: Tots21
L’alcalde, la presidenta de la Diputació i el delegat de la Generalitat, inaugurant l’espai. Foto: Tots21
En temps de guerra, a Castellvell hi havia un destacament del camp d’aviació de Reus i amb comunicació per ràdio, visió amb prismàtics i uns reflectors de lllum situats a l’entrada del poble, a la zona de la piscina municipal, es resseguia i s’alertava de l’arribada d’avions.
L’acte d’inauguració ha començat a Cal Baranxó, la Casa de Cultura. L’alcalde, Josep Sabaté, ha subratlat que el projecte de rehabilitació demostra “una clara aposta per recuperar la memòria històrica del municipi”. Sabaté ha animat a tota la població a que vingui a visitar el refugi. “Avui és un dia molt emocionant per a Castellvell“, ha afirmat, que recordava com els testimonis li relataven “com en aquells temps alguns veïns volien fins i tot dur-se la cabra al refugi”. Sabaté ha agraït als regidors del consistori, als treballadors de l’Ajuntament i a la Diputació i la Generalitat el seu suport en fer realitat aquesta espectacular recuperació de la memòria històrica.
Jordi Puigrodon, descendint pel refugi. Foto: Ariadna Escoda
La presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, ha posat en valor, al seu torn, el fet que “avui recuperem un tros de la història recent del país. Des de la Diputació entenem que reconstruir i preservar espais com aquest refugi antiaeri a Castellvell del Camp és crucial per entendre d’on venim, qui som i, sobretot, per educar les futures generacions sobre els errors que no s’han de repetir. La restitució d’aquest espai ens ha de servir de reflexió i de fraternitat entre les persones”.
Un grup de persones, fent la primera visita. Foto: Tots21
També ha intervingut el delegat de la Generalitat, al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, que ha subratllat la importància de recuperar “la memòria democràtica” del país amb accions com les dutes a terme per l’Ajuntament de Castellvell i de deixar llegats de pes com aquest.
L’antic refugi, un cop finalitzada la seva rehabilitació, es podrà visitar el proper dissabte 23 de març durant el matí en el transcurs de la recreació històrica ‘Castellvell en Guerra’. A partir d’aquí, l’Ajuntament organitzarà jornades de portes obertes durant la Setmana Santa i els caps de setmana, fins a la museïtzació definitiva del refugi, que permetrà programar-hi visites de manera regular.
El viceconseller de Comunicació i Estratègia del Govern, Sergi Sabrià. Foto: Bernat Vilaró
El viceconseller d’Estratègia i Comunicació del Govern, Sergi Sabrià, ha admès que “van fallar coses” a la presó de Mas d’Enric amb la mort d’una cuinera a mans d’un intern que després es va suïcidar. “És evident que van fallar coses perquè no hi hauria d’haver pogut tenir accés (a ganivets)”, ha dit Sabrià en declaracions a Catalunya Ràdio en preguntar-li com pot ser que un pres condemnat per un crim amb arma blanca treballés a la cuina amb accés amb ganivets. El viceconseller ha indicat que la situació aquest dissabte “ha millorat moltíssim” respecte a la de divendres, tot i que ha admès preocupació pels dos focus de bloqueig. Sobre una possible intervenció dels Mossos, ha assegurat que “està tot preparat per donar solucions”.
Sabrià ha dit que confia que la normalitat s’anirà recuperant poc a poc a les presons, i ha assegurat que des del Govern “no estan preocupats” perquè es pugui produir un descontrol als centres penitenciaris. “Estem preocupats de resoldre el crim gravíssim i tenir interlocució amb els sindicats. Això ha de passar, continuarem insistint en la nostra disponibilitat de seure en qualsevol moment”, ha dit.
En aquest sentit, ha reconegut que han tingut converses, però “segurament massa parcials”, i no en el format que vol el Govern, asseguts en una taula de forma tranquil·la. Per ara ha fet d’intermediari el Departament de Presidència, per la via de Funció Pública.
Sabrià, que ha assegurat que el sistema de presons a Catalunya “funciona”, ha reconegut que és “increïble” que hagi mort una treballadora pública, i ha demanat esperar al resultat de la investigació policial, judicial i la interna encarregada pel Departament de Justícia. “I si cal que això comporti canvis de protocol s’han de fer, conjuntament amb els sindicats”, ha reblat.
Sobre la possible actuació dels Mossos per restablir la normalitat a les presons, ha explicat que hi ha un “sistema de coordinació permanent”. De fet, aquest dissabte a primera s’han reunit ell mateix amb la vicepresidenta del Govern, Laura Vilagrà, la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el titular d’Interior, Joan Ignasi Elena. “Està tot preparat per donar solucions”, ha dit.
En aquest sentit, ha indicat que el treball del Govern és conjunt. “Cadascú ha de fer el seu paper, un de sol no ho resoldrà. Amb la vicepresidenta al capdavant”, ha conclòs.
Imatge de la promoció que s’adjudicarà a Constantí
El Departament de Territori, a través de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, adjudicarà abans d’aquest estiu els primers pisos comprats a la Sareb. Són 19 habitatges d’una promoció situada a Constantí, que va comprar l’Institut Català del Sòl (INCASÒL) a finals de l’any passat i que ara es destinaran a lloguer assequible.
La consellera de Territori, Ester Capella i Farré, ha visitat aquest matí els pisos i ha posat en valor que “incrementem el parc d’habitatge públic de lloguer social per donar solucions a les famílies de Catalunya” perquè “els preus de mercat no han permès a moltíssimes famílies accedir a un habitatge sense destinar-hi una part molt important dels seus ingressos”.
Els habitatges estan situats al carrer de Jaume I, 18-21, de Constantí. Es tracta d’una promoció, construïda l’any 2009, de 74 habitatges distribuïts en 3 edificis de planta baixa, planta soterrani i tres plantes pis on ja hi ha famílies residint-hi. L’INCASÒL va adquirir a la Sareb 19 habitatges, 22 places d’aparcament, 22 trasters i un local, per un import d’1,2 MEUR. Els pisos tenen una superfície d’entre 80 i 90 m2. Un total de 12 disposen de 3 dormitoris i 7 en tenen 4.
Tal com ha explicat la consellera, “19 famílies inscrites en el Registre podran disposar aquest estiu d’un d’aquests pisos, que esta en les millors condicions possibles, ben acabats”. De fet, només cal fer-ne l’actualització documental (cèdules, butlletins i certificació energètica).
L’Agència de l’Habitatge Catalunya publicarà a principis del mes d’abril les bases a la seva pàgina web. Entre altres requisits caldrà estar inscrit i admès al Registre de Sol·licitants d’Habitatges amb Protecció Oficial (RSHPO), estar empadronat al municipi de Constantí i disposar d’uns ingressos superiors a 18.000 euros anuals i màxim de 4 vegades l’IPREM.
Es reserven 5 habitatges per a joves fins a 35 anys. La selecció dels adjudicataris es farà per sorteig entre totes les sol·licituds que complexin els requisits. Les rendes mensuals oscil·laran entre els 362 i els 420 euros. Tots els habitatges tenen inclòs en aquest preu una plaça d’aparcament i un traster.
Fins ara, l’INCASÒL ha adquirit nou promocions a grans tenidors amb un total de 444 habitatges per un import total de 57,4 MEUR i invertirà 9,7 MEUR en la seva rehabilitació i adequació. Una promoció és en fase de construcció i les vuit restants són edificis ja construïts que es trobaven tancats i en diferent estat de conservació. Les promocions es troben als municipis de Barcelona, Constantí, Camprodon, Pobla de Segur, Reus, Salt, Valls (2 promocions) i Vilanova.
Sareb és una empresa que forma part de l’esquema plantejat per l’Estat espanyol i les autoritats europees per a recapitalitzar les entitats financeres més afectades per la crisi financera de 2008. No son un banc, sino la companyia que va absorbir els actius deteriorats d’aquelles entitats.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart. Foto: ACN
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ha descartat aquest divendres a la tarda dimitir del càrrec ni tampoc destituir el secretari de Mesures Penals, Amand Calderó, com demanen els sindicats de presons.
Ubasart creu que dimitir “segurament seria la decisió més fàcil, però no la més encertada”, i ha dit que la cúpula de Justícia i dels serveis penitenciaris tenen la “responsabilitat i l’obligació” de gestionar la crisi arran del bloqueig de les presons per la mort d’una cuinera de la presó de Mas d’Enric a mans d’un pres dimecres a la tarda. Per tot això, la consellera ha tornat a demanar que els sindicats dialoguin per posar fi a la “complicada” situació que es viu aquest divendres a les presons i a les portes del cap de setmana.
Dos dies després del crim a la presó del Catllar, Ubasart i Calderó han comparegut per primer cop públicament per parlar del cas, han expressat el seu condol i s’han mostrat “consternats i trasbalsats”. No han volgut donar detalls dels fets de dimecres, ni tant sols de l’expedient del pres que hauria matat a punyalades la cuinera i després s’hauria suïcidat. Aquest divendres els sindicats han bloquejat total o parcialment totes les presons del país, cosa que ha generat problemes al seu interior, principalment, que no hi ha prou plantilles perquè els interns puguin sortir de les seves cel·les. Els sindicats diuen que volen negociar millores de seguretat, però no consideren que Ubasart i Calderó siguin interlocutors vàlids i en demanen la dimissió.
A les 14 hores la consellera havia convocat els representants dels treballadors, però aquests no s’han presentat. La interlocució es fa ara mateix amb càrrecs inferiors, com el director general de serveis penitenciaris. La consellera i Calderó, així com altres càrrecs, s’han reunit diverses vegades de manera telemàtica amb els directors de cada centre per monitorar la situació de cada presó.
Ubasart i Calderó s’han mostrat especialment “preocupats” per la tensió que es viu en alguns mòduls, ja que els presos no poden sortir de les cel·les i han de menjar dins. A més, els divendres a la tarda i els caps de setmana és el moment de les visites familiars i de les sortides de permís. Aquesta tensió acumulada pot representar un risc per als treballadors, han dit. “La situació de molta complexitat no és bona per a ningú”, ha dit Calderó. Tots dos han agraït la feina diària dels funcionaris, i més en un dia com aquest divendres, però han demanat que els sindicats permetin recuperar la normalitat aquest divendres al vespre.
En concret, a les presons de Mas d’Enric, Ponent, Lledoners, Brians 1, Brians 2 i Wad-Ras els presos encara no han pogut sortir de les cel·les. A les de Puig de les Basses, Quatre Camins i Joves s’han pogut obrir parcialment. De moment no consten incidents importants a cap presó.
Sobre les reivindicacions més genèriques dels sindicats, Ubasart i Calderó han dit que les entenen i les veuen legítimes, i han assegurat que el Departament ha fet un esforç els últims anys per augmentar les plantilles, properament amb 400 treballadors i més endavant amb 400 més. “Estem disposats i preparats per negociar”, ha dit la consellera.
El crim de Mas d’Enric
Pel que fa al cas concret, han dit que col·laboren amb els Mossos d’Esquadra i el jutjat de Tarragona per esclarir els fets, però també s’obrirà una informació reservada interna per aclarir quins protocols han fallat i què es pot fer perquè no es repeteixi un cas similar. De fet, han explicat que el pres, condemnat el 2016 per matar a punyalades una prostituta, feia uns quatre anys que treballava a la cuina del centre, i no els consta cap queixa de la cuinera sobre la seva agressivitat, com han dit alguns companys seus.
Han explicat que no tenen més informació que la que ja s’ha traslladat a la policia, i la investigació interna està previst que acabi la setmana que ve. “És un cas molt greu i complex, i cal un anàlisi reposat, exhaustiu i rigorós”, ha dit Ubasart. “No ens precipitarem, però no ens enrocarem en prendre mesures si les veiem necessàries fruit de la situació i les dades”, ha reblat.
El director del centre i el del CIRE, on treballava la cuinera morta, ja s’han reunit amb la seva família.
Preguntada sobre les crítiques dels sindicats a la gestió d’aquesta crisi i a la comunicació feta per part del Departament, Ubasart ha defensat la seva feina des de dimecres a la tarda, quan ja va anar a Mas d’Enric i des d’aleshores s’ha reunit amb la cúpula del departament i de les presons catalanes. “Creiem que és el que s’havia de fer, sempre es pot dir que es podria haver fet diferent, potser sí, però la seqüència té una certa lògica”, ha reblat.
Una cartell demanant justícia per a la victima en la protesta dels treballadors de la presó de Mas d’Enric que tallen l’accés. Foto: ACN
Els treballadors de la presó de Mas d’Enric, al Catllar, han arribat al límit i denuncien al carrer les mancances en seguretat arrel de l’assassinat de la cuinera Núria López el passat dimecres a mans d’un intern
Miquel López, treballador de la presó de Mas d’Enric, explica que el reclús tenia una expedient per agredir un altre pres, i que la víctima estava sola quan la va matar. Així, el pres que dimecres va matar la cuinera havia estat expedientat fa uns mesos per una agressió a un altre reclús, a qui li va clavar un cop de puny. Arran d’aquest expedient, l’home va ser apartat de la cuina temporalment però se li va permetre tornar un cop superada la sanció interposada. Altres fonts han explicat a l’ACN que l’home era autoritari i que no hauria d’haver tornat a la cuina després d’aquest fet.
També reclama més personal i la dimissió de la consellera de Justícia. I ha denunciat que a la cuina, on va passar el crim, no hi ha cap funcionari a dins: “S’han volgut estalviar funcionaris i al carrer Major i hi ha agressions. Jo he estat l’estiu passat al mòdul 4, amb 100 reclusos, i amb només dos funcionaris, quan el mínim hauria de ser de quatre”.
López creu que el motiu del crim era que l’agressor “era una persona dominant i devia estar fart que el manessin. Jo coneixia com era”. El funcionari és taxatiu: “La consellera ha de dimitir, les seves polítiques de buenisme, aquella que diu que tots som bons, no funcionen”.
Al seu torn, Ramón Cobos, un sanitari de la presó, explica en aquest vídeo que ell mateix ha patit agressions: “No tenim seguretat, falta personal i no es fa res. I el que ha passat no es pot permetre”:
Los responsables de Elix Polymers con las dos empresas galardonadas. Foto: Cedida
La empresa Elix Polymers, líder mundial en la fabricación de termoplásticos, lleva años reconociendo la colaboración y el esfuerzo de sus proveedores. A través del galardón “ELIX Polymers Outstanding Performance Award 2023”, la compañía quiere incentivar y reconocer la excelencia, la integridad, el compromiso, la resiliencia y el desarrollo sostenible de sus proveedores.
Haciendo referencia al año 2023, Elix Polymers ha destacado la colaboración tanto de Aurorium Netherlands BV, empresa dedicada a la investigación, desarrollo, producción y distribución de polímeros, copolímeros y plásticos técnicos entre otros productos, como de Dominion Servicios Medioambientales, empresa de servicios medioambientales de limpieza industrial, tratamiento y transporte de residuos, eligiéndolos mejores proveedores del año 2023 y entregándoles el galardón “Elix Polymers Outstanding Performance Award 2023”.
“Es un honor recibir este reconocimiento que valida el esfuerzo y compromiso de todo nuestro equipo en la búsqueda constante de la excelencia en la gestión de nuestros servicios. Para nosotros, esta distinción no solo es un testimonio de nuestro compromiso, sino también un estímulo para continuar esforzándonos y superando las expectativas en el futuro. Esperamos seguir colaborando estrechamente para alcanzar metas de excelencia aún mayores en el futuro”, afirma Asier Arondo, Director de Dominion Servicios Medioambientales.
“Es un orgullo para nosotros recibir el premio al mejor proveedor de Elix Polymers. Nuestra relación empezó hace varios años y durante todo este tiempo nuestro equipo ha trabajado para ofrecerles el mejor servicio y los mejores productos posibles. Este premio es un reconocimiento a nuestros esfuerzos y nos comprometemos a mantener los más altos estándares de rendimiento en el futuro”, comenta Jacob Hartstra, Sales and Market Development Manager de Aurorium Netherlands BV.
En el marco de la misión de Elix Polymers de asegurar rapidez y flexibilidad en la respuesta a las necesidades de los clientes, proponiendo proactivamente soluciones óptimas, ambos proveedores han cumplido altamente las expectativas, poniendo a disposición de Elix todo su potencial y recursos, proporcionado un valor añadido a toda su cadena de valor, y creando soluciones que responden a las necesidades de la compañía.
“Es importante crear un ecosistema de proveedores con los mismos retos, desafíos y objetivos que nosotros. Somos una empresa de valores que quiere a su lado compañías que compartan nuestra visión y valores”, afirma Narcis Vidal, Operations & Supply Chain Director de Elix Polymers.
Para Elix Polymers es importante agradecer y premiar a sus proveedores por ser una parte fundamental que les ayuda a garantizar la calidad de productos y servicios de forma flexible y ágil. Por este motivo, la compañía lleva ocho años reconociendo con este premio a aquellos proveedores que además de aportar valor a sus procesos operativos, claramente demuestran su apoyo en la consolidación de su estrategia corporativa.
Este año Elix Polymers ha apostado por darle un enfoque solidario al evento, entregando a los galardonados unos trofeos realizados por Ayúdame3D, una entidad social española que gracias a la tecnología de impresión 3D ayuda a colectivos vulnerables de todo el mundo con sus brazos mecánicos impresos en 3D, denominados trésdesis. Estos trofeos solidarios, diseñados de manera personalizada para la ocasión y, utilizando materiales sostenibles como plástico reciclado y de origen vegetal, han sido fabricados con las mismas impresoras 3D que cambian vidas. De esta manera ELIX Polymers contribuye directamente al desarrollo de la ayuda humanitaria de Ayúdame3D en todo el mundo.
Treballadors de la presó de Mas d’Enric tallant l’accés al centre penitenciari per demanar la dimissió de la consellera de Justícia arran de l’assassinat d’una cuinera. Foto: ACN
Els funcionaris de presons estan bloquejant els accessos a diverses presons catalanes per impedir els canvis de torn com a senyal de protesta per l’assassinat dimecres d’una treballadora a Mas d’Enric.
Precisament en aquest centre del Catllar un centenar de treballadors han tallat l’accés amb pneumàtics i branques. A més, mostren dues pancartes on reclamen més justícia, més seguretat i més recursos. Els empleats han portat un ram de flors i han encès espelmes en record de la treballadora morta. La protesta es repeteix a Brians 1 i 2, Lledoners, Quatre Camins i Joves, Ponent i també afecta el centre de dones de Wad-Ras.
La voluntat és aturar la vida interna dels centres penitenciaris en senyal de protesta pels darrers esdeveniments. Els treballadors tenen la intenció de no deixar que els presos surtin a esmorzar, sinó servir-los a les cel·les; i que tampoc es facin els tallers i altres activitats exteriors programades. En aquest sentit, tampoc volen deixar fer les sortides a jutjats ni que entrin les visites.
Els Mossos d’Esquadra s’han desplaçat fins als accessos de diversos centres penitenciaris, on estan fent talls abans de la protesta per evitar que el col·lapse sigui major.
La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, i el seu equip es troben reunits per monitorejar els esdeveniments i garantir els serveis penitenciaris.
Vilallonga del Camp, la localitat del Tarragonès on vivia Núria López López, la dona assassinada dimecres a la presó de Mas d’Enric per un pres que estava internat per haver comès un assassinat amb brutalitat, ha sortit al carrer per celebrar un minut de silenci per la seva veïna.
I ha expressat el seu desengany amb el sistema penitenciari preguntant-se com és possible que el pres tingués accés als ganivets de la cuina, amb un dels quals va apunyalar diversos cops la Núria abans de llevar-se ell mateix la vida.
Un moment de la concentració celebrada a Vilallonga. Foto: Tots21
A la concentració hi ha assistit també el consistori i el seu alcalde, Gerard Gené, que ha pronunciat unes paraules de condol, de condemna i rebuig de l’assassinat “de la nostra veïna”, crim del que “exigim responsabilitats judicials a qui correspongui per permetre que un pres d’aquestes característiques hagués obtingut un grau de confiança tal” que li permetés estar a la cuina. En paraules adreçades a TotsTarragona21, l’alcalde Gené s’ha preguntat també: “Com és possible que passi això?”.
La Núria, recordava l’alcalde, “va venir a viure a Vilallonga fa set o vuit anys, crec que per temes de feina. Justament, vivia a prop de casa meva i era molt característic veur-la treure a passejar la seva gossa dos o tres cops al dia. Tenia un grup d’amics i amigues del poble”, que avui s’han sumat al dol.
Justament, la família de la Núria ha estat avui al seu pis i s’han endut la gosseta Fiona i el cotxe de la Núria. El seu cos serà incinerat, tot i que està per determinar a on, segons han indicat a TotsTarragona21 fonts de la família. La nit del crim una de les preguntes que es feien els coneguts de la Núria és qui cuidaria de la gosseta, que pateix d’un càncer i necessita medicació.
Prop d’un centenar de persones concentrades a les portes de la presó de Mas d’Enric per rebutjar la mort d’una treballadora en mans d’un intern. Foto: Mar Rovira
Prop d’un centenar de persones de la presó de Mas d’Enric del Catllar s’han concentrat aquest dijous a les portes del centre penitenciari per mostrar la seva indignació i consternació per la mort d’una cuinera per part d’un intern, que es va suïcidar després de cometre el crim. Els funcionaris han fet més de cinc minuts de silenci i han dipositat un ram de flors al centre de la protesta.
També han demanat la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que ha assistit a l’acte. “Reiterar la voluntat d’acompanyar els treballadors i donar el condol als familiars de la víctima davant d’aquest trist i greu incident”, ha dit Ubasart. El Departament ha obert una investigació interna per estudiar si modifiquen els protocols.
Altrament, el Departament de Justícia de la Generalitat ha expressat la seva “consternació” pels fets d’aquest dimecres i vol fer arribar el condol a la família i amics de les persones mortes. El Departament fa extensiu el condol als professionals de l’àmbit penitenciari en uns moments “molt complexos”. Per aquest motiu, agraeix al conjunt de la comunitat penitenciària la seva “professionalitat i posa en valor l’extraordinària tasca que desenvolupen en el dia a dia a les presons”.
“El Departament comparteix la tristesa i el dolor dels professionals penitenciaris”, assegura el comunicat. Ubasart i Calderó volen fer arribar el suport al conjunt dels treballadors i especialment a l’equip de Mas d’Enric, “que va actuar amb la màxima professionalitat i cura aquest dimecres i com sempre fa”.
Justícia i la direcció de la presó col·laboren amb la investigació policial i judicial. En aquests moments el cas està sota secret de les actuacions. A primera hora de la tarda d’aquest dimecres, la consellera Ubasart es va traslladar al centre penitenciari juntament amb l’equip directiu de la Secretaria de Mesures Penals amb el secretari Calderó al capdavant per acompanyar els professionals de la presó. El Departament va sol·licitar el suport de l’equip psicològic del SEM, que es va traslladar al centre.
“Estem davant d’uns fets molt greus. Els Mossos s’han fet càrrec de la investigació i ara hem de deixar treballar els professionals”, ha apuntat la consellera.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.