7-noviembre-2016.- El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte apoya la decisión del comité organizador de los Juegos del Mediterráneo de retrasar la celebración de los mismos a 2018. Para el Ministerio, unos Juegos internacionales de esta importancia tienen la suficiente trascendencia como para que todas las instituciones que participan en su organización se tomen un tiempo adicional y consigan que su celebración sea un gran éxito para España.
El Ministerio se congratula de esta decisión y estima que es una medida muy beneficiosa para el éxito de esta gran cita internacional. España acaba de salir en estos días de un año muy peculiar por el bloqueo institucional que ha impedido la existencia de un Gobierno estable, pese a lo cual el compromiso del Ejecutivo con los Juegos del Mediterráneo de Tarragona ha sido indudable. El Gobierno ha consignado aportaciones económicas por valor de 6,4 millones de euros para la organización de los Juegos Olímpicos del Mediterráneo. Además, le ha otorgado al evento la calificación de “acontecimiento de especial interés” en los Presupuestos Generales del Estado, lo que supone que toda inversión privada destinada a su celebración podrá acumular exenciones fiscales de hasta el 90%. Esta cantidad adicional supondrá que Estado se convierta en el principal socio de las aportaciones económicas para los Juegos del Mediterráneo.
El próximos jueves, el ministro de Educación, Cultura y Deporte, Íñigo Méndez de Vigo, se reunirá con el alcalde de Tarragona, Josep Félix Ballesteros, y con el presidente del Comité Olímpico Internacional, Alejandro Blanco, para estudiar las nuevas vías de colaboración a desarrollar para que, en 2018, Tarragona cumpla exitosamente con el encargo recibido por parte del Movimiento Olímpico.
Els XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2017 són fruit d’una decisió de la ciutat de Tarragona, presa molt abans de l’any 2011, moment en què la candidatura de la ciutat va resultar elegida per a la celebració del certamen.
Aquesta decisió, directament o indirecta, afecta tots els ens organitzadors i les institucions relacionades. És el cas de les 16 seus addicionals (12 al Camp de Tarragona i 2 a Barcelona).
La Diputació de Tarragona va entendre, des del primer moment, que els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 es convertien en un objectiu de caràcter representatiu, que ultrapassava el caràcter estrictament local i que, per això, era necessari actuar de manera molt especial, conscients del pes i de la responsabilitat d’aquesta representativitat davant de la Mediterrània, d’Europa i del món.
Per aquest motiu, la Diputació de Tarragona ha actuat amb total lleialtat a la ciutat de Tarragona, al seu Govern i al seu Consistori, i s’ha posat també al costat del Govern de la Generalitat i dels municipis que tenen el caràcter de subseus, col·laborant en tots els tràmits per arribar fins on som. També ha contribuït a la implicació de la Diputació de Barcelona, que fa costat a dues ciutats que són subseus d’aquella demarcació.
En concret, la Diputació de Tarragona garanteix més de vint actuacions de millora i/o adequació dels equipaments esportius que han d’acollir les diferents disciplines esportives assignades a cada municipi. El cost assumit de forma proactiva i voluntària per part de la Diputació s’enfila fins als 10 M€.
D’altra banda, s’ha enllestit l’adequació de la TAP, que és l’equipament cobert i preparat per a actes de gran format amb més capacitat de tota la nostra regió. Aquesta actuació única i singular significa una inversió de gairebé 24 M€
La Diputació de Tarragona considera que cap de les actuacions dutes a terme per aquesta institució està perduda: recuperació del patrimoni monumental, promoció, inversions, millores en equipaments, foment de l’esport, etc.
En conseqüència, i pel que fa a la pròrroga d’un any en la seva celebració, la Diputació considera que no genera cap problema, ni un, a l’ens supramunicipal. En qualsevol cas, aquesta pròrroga pot resultar útil per al projecte, donat que la manca de finançament per part de l’Estat feia molt difícil garantir la correcta viabilitat de l’esdeveniment.
En conclusió, la Diputació de Tarragona valora, com sempre ha fet, aquests Jocs Mediterranis com una oportunitat d’activació, de promoció i de projecció; que han de servir per mostrar-nos com una societat organitzada, innovadora i competent; i han de propiciar que l’esdeveniment sigui sostenible i que ens deixi uns actius molt millors que els que teníem abans.
Desitgem sincerament que tots aquests criteris, propòsits i valors conflueixin cap al 2018 i siguin la base de l’èxit que esperem d’aquests Jocs Mediterranis Tarragona 2018.
Diputació de Tarragona, 7 de novembre de 2016
Davant l’anunci d’ajornament a 2018 dels Jocs del Mediterrani, l’Ajuntament de Reus reitera el seu compromís amb aquest esdeveniment i es posa a disposició de l’Ajuntament de Tarragona per contribuir a l’èxit d’una cita esportiva amb la qual el consistori i la societat civil de Reus continuen sentint-s’hi plenament implicats. Els objectius esportius, socials i econòmics dels jocs s’han de mantenir inalterables, malgrat el canvi de data de la celebració de l’esdeveniment esportiu.
Els Jocs Mediterranis, dels quals Reus n’és subseu, continuen sent un motor de progrés i una oportunitat per obrir-se als pobles de la Mediterrània, i a posicionar Tarragona, Reus i la resta del territori a nivell internacional.
L’Ajuntament de Reus referma el seu suport tant a l’Ajuntament de Tarragona com al comitè organitzador dels jocs, en tant que l’èxit de la competició serà un reconeixement a la capacitat d’esforç, de col·laboració i de treball en equip del conjunt del territori. L’Ajuntament Reus anima el de Tarragona a continuar liderant un projecte d’abast territorial que ha d’aprofitar la gran oportunitat de posar d’acord tots els agents implicats en un objectiu comú.
Reus contribuirà a l’èxit dels jocs amb tot el seu potencial i la seva experiència en l’organització de nombrosos esdeveniments esportius de primer nivell, i amb unes instal·lacions posades al dia, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Reus amb la Diputació de Tarragona.
Els treballadors de l’Hospital Santa Tecla volem manifestar i donar a conèixer a la població la situació en la que es troba actualment el nostre centre.
Volem denunciar les retallades en personal i la manera que tenen de gestionar-ho.
No es cobreixen dies personals, sindicals, baixes, hores de reducció maternal… és a dir qualsevol tipus d’incidència. I la manera de gestionar-ho és mobilitzant el personal d’un lloc a l’altre. És a dir es deixa un servei amb menys treballadors per cobrir-ne un altre. Això comporta que un treballador pot anar a qualsevol servei en el qual no ha treballat mai i desconeix el seu funcionament, com pot ser UCI i/o Urgències, serveis especials en els quals el personal necessita una formació específica. Per lo que crea estrès i angoixa del personal tant al treballador que es reubicat com al propi personal del servei.
L’empresa es basa en l’ocupació de cada servei i no en la complexitat dels pacients que han de ser atesos.
Les condicions en les que treballem segueixen sent precàries ja que hi ha personal que fa molts anys que té un contracte de jornada reduïda sense poder accedir a una jornada completa i d’altres ni tan sols tenen un contracte indefinit.
També volem remarcar l’esforç que fa tot el personal ja que des del 2008, que es va congelar el sou, seguim treballant amb la màxima professionalitat.
El proper dia 4 de novembre el nostre Ajuntament i la cúpula de l’ ICS celebraran el 50 aniversari del nostre hospital de referència Joan XXIII.
Com sempre el nostre alcalde sortirà a la foto.
El nostre alcalde i el seu pintoresc equip de govern, que mai no han mogut un dit per defensar el nostre hospital, ara es presenten com els paladins del Joan XXIII.
On eren el senyor alcalde i els seus al 2015 quan la ciutadania sortia al carrer demanant un servei d’ Hemodinàmica obert les 24 hores? Què va fer, prèviament, mentre el Hall de l’HJ23 acollia taules per recollir signatures al respecte?
On era el senyor alcalde al 2011 quan es va fer la retallada dràstica a nivell de tancament de llits, reducció de proves diagnòstiques, intervencions quirúrgiques tan amb ingrés com de CMA (cirurgia major ambulatòria)? Què va fer quan el pressupost es baixava a Joan XXIII alhora que es pujava a l’hospital de Sta. Tecla?
Encara no l’hem sentit obrir la boca.
Tampoc no l’hem sentit dir res, des que vam denunciar fa un mes que es retiraven els TAVIs (implantació transcatèter de vàlvula aòrtica) a Joan XXIII i es traslladaven a Barcelona.
Tampoc no l’hem vist a cap de les jornades – tancaments que s’han fet durant 4 anys en defensa de l’Hospital Joan XXIII.
Com tampoc no l’hem vist a tot el seguit de concentracions, talls de trànsit i més accions que es van fer en contra de les retallades que van ofegar l’hospital.
Sempre que hem volgut reunir-nos amb el senyor alcalde tant com a junta de personal, com a Grup de Treball o com a sindicat, a part de no presentar-se ell i enviar a altres persones; ens ha donat la raó com als bojos, però encara és hora que mogui un dit, més enllà de fer-se fotos i de dedicar bones paraules.
Senyor Alcalde, vostè mai no ha fet cap declaració seriosa exposant el tipus de model sanitari que defensa.
A qui vol enganyar, alcalde?
Deixi d’exhibir-se en celebracions, deixi de fer el paperot i mulli’s dient quin model d’hospital i de sanitat defensa.
Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona
Passat demà és la jornada internacional del veganisme. El dia 1 de Novembre de 1944, DONALD WATSON va fundar la primera associació vegana al Regne Unit. Ell va ser la persona que va instaurar el concepte VEGANISME per a anomenar el fet de, a banda de no alimentar-se d’animals, tampoc fer-ho dels seus derivats (ous, llet i mel), ja que
igualment comporten el seu patiment.
Aviat el significat de la paraula s’amplià, i avui és molt més que una forma d’alimentar-se. EL VEGANISME ES UN PRINCIPI ÈTIC I POLÍTIC que deriva directament del Principi d’Igualtat, i que rebutja qualsevol tipus de superioritat moral pel fet de pertànyer a una altra espècie (ESPECISME), en analogia directa al sexisme, el classisme
o l’etnicisme.
Tots els animals senten, tant física com emocionalment i tenen interessos. El fet d’explotar-los únicament per considerar-nos una espècie intel·ligent superior, no és més que un abús de poder sobre aquells i aquelles que no es poden defensar.
Els animals no han nascut per servir a la humanitat. Com digué Alice Walker, «els animals existeixen al món per les seves pròpies raons. No van ser fets per a l’humà, de la mateixa manera que els negres no van ser fets per als blancs, ni la dona per a l’home».
Els animals tenen consciència i volen viure i gaudir de la seva vida com nosaltres volem gaudir de la nostra. Nosaltres, com a espècie dominant, no podem continuar torturant-los, explotant-los i matant-los com actualment fem, sinó que és la nostra obligació moral protegir-los i ajudar-los.
Reclamem que es deixi d’explotar als animals en la industria alimentària, quan està demostrat que una alimentació vegetariana estricta i equilibrada és completa, saludable i satisfactòria, com avalen la mateixa ONU i la FAO. Rebutgem l’explotació i la mort de qualsevol animal per part de les indústries pelletera i tèxtil, ja que en ple x. XXI tenim moltes alternatives ètiques per a cobrir el nostre cos.
Rebutgem el testat de qualsevol producte en animals, un acte totalment sàdic i horrorós. Rebutgem els espectacles que utilitzen animals i, en definitiva, denunciem qualsevol pràctica que tracti als animals com a meres mercaderies, perquè animals també som nosaltres, i no volem fer res a ningú que no volem que ens facin a nosaltres.
Els animals no humans volen, de la mateixa manera que nosaltres, estimar i ser estimats, gaudir de la Vida i de la Llibertat. Nosaltres com a espècie que ostenta el poder els hi traiem aquest dret en benefici propi. Volem una Societat justa, responsable i respectuosa amb els animals.
Fins que aquest dia no arribi, SEGUIREM LLUITANT PER L’ALLIBERAMENT ANIMAL.
NI DIETA, NI MODA, NI NEGOCI, NI COMPASSIÓ!
EL VEGANISME ÉS UNA EINA POLÍTICA I CONTRA TOTA OPRESSIÓ!
La secció sindical de CGT ha exposat els punts següents al Sr. Comín, Conseller de Salut de Catalunya.
1. Davant la “rumorologia” que corre de què es passarà la oncohematologia a Reus, vam preguntar en Junta de Personal i a la Direcció del centre ens ha dit que no es tenia notícia, ens sembla molt fort que a data 11 d’octubre la direcció no sàpiga res, quan tot apunta de que el dijous dia 13 ve a anunciar-ho.
El Sr. Comin ens ha contestat que tota la oncologia estarà centralitzada a Reus i encara no saben si Joan XXIII continuarà oferint servei d’oncohematologia.
2. Les tavi, que són unes vàlvules que s’ implanten a pacients cardíacs als que no se’ls pot fer una intervenció de cirurgia cardíaca i que s’estaven implantant a Joan XXIII, ara ha decidit la seva conselleria que només es facin a 5 centres i quina casualitat tots de Barna, com sempre. Tot es fa a la metròpoli i es deixa a les colònies deixades de racó.
La resposta del Conseller és que es prima la qualitat del servei davant de la proximitat. Nosaltres pensem que Tarragona pot donar la mateixa qualitat assistencial que Barcelona i que no és més que un altra mostra de centralisme.
3. No es pot inaugurar una remodelació d’urgències baixant els ràtios de personal en 2 DUE,1 TCAE i un zelador per torn. Ens sembla una irresponsabilitat per part de la direcció de l’hospital i de la conselleria per permetre-ho.
4. Es tanca tota una planta, quan la nit del 10 al 11 restaven 18 pacients esperant ingrés. Aquesta planta servia per a que els pacients estiguessin fins el seu ingrés definitiu. Ens sembla una irresponsabilitat tancar-la.
5. Volem expressar la nostra disconformitat en els ràtios de personal, sobretot al torn de nit i els caps de setmana, sobretot perquè els llocs de comandaments segueixen augmentant. Ens sembla una irresponsabilitat per part de la direcció i insistim en què si el pacient està ben cuidat és gràcies a la professionalitat de la gent que treballa a aquest centre.
Respecte als punts 3, 4 i 5 ens ha contestat que està d’acord en que hi han ràtios insuficients però que al ser un problema pressupostari la solució és difícil. La nostra resposta és que els llocs de treball de base són insuficients però els comandaments estan sobre dimensionats, per tant, pensem que es podria compensar i que és necessari un esforç d’inversió imprescindible per tenir uns ràtios adequats, indispensables per una atenció de qualitat a l’hospital, i que ara es fa gràcies al sobreesforç, bona voluntat i dedicació dels professionals que hi treballen.
6. Volem saber la quantitat de diners que s’invertirà en l’ampliació de Joan XXIII i quan començarà.
Es construirà un hospital Joan XXIII nou del 2017 al 2021. Costarà 48 milions d’euros més 8 milions d’euros d’equipament.
7. Volem saber quan realment tindrem l’UCI pediàtrica. Ens contesta que al febrer.
8. Volem saber quin és el deute de la Xarxa Santa Tecla amb Joan XXIII (que CGT estima en uns 500.000 euros) i quan es cobrarà.
Des de la Gerència Territorial de l’ICS ens diuen que es faran tots els requeriments necessaris per tal de cobrar el deute.
9. Respecte a la precarietat laboral i contractual, ens ha dit que estan fent un pla per donar estabilitat laboral amb millors contractes i interinatges i que al gener de 2017 hi haurà una nova convocatòria de places d’ocupació pública. Li hem comentat que a l’hospital continuen havent contractes de mes a mes i de tres mesos en tres mesos a bastants treballadors que porten entre 3 i 7 anys treballant a l’hospital.
Per la CGT el més important que hem tret d’aquesta reunió és saber que es construirà definitivament un nou hospital públic i que serà Joan XXIII i això és un pas més per la nostra reivindicació: els diners públics han de ser per a la sanitat pública i no s’ha de derivar i un cèntim a la sanitat privada.
Potser algunes autoritats de Tarragona, com el nostre batlle, s’haurien de definir sobre el tipus de sanitat que volen.
Senyor Josep Fèlix Ballesteros, com a regidores de la CUP de Tarragona a l’Ajuntament de la ciutat li fem arribar aquesta carta oberta per tal que el debat esdevingui protagonista i, sobretot, prevalgui per damunt de les desqualificacions que de la seva boca han sortit per amagar la divergència d’opinions entre l’Equip de Govern que vostè presideix (format per PP, PSC i Josep M. Prats) i l’oposició d’ICV, ERC i la CUP al voltant des Jocs Mediterranis Tarragona 2017… o 18.
Vostè, senyor alcalde, ha acusat les conselleres d’aquestes tres formacions de «biocotejar» els Jocs, com si aquest suposat «boicot» hagi estat el culpable que els Jocs no tirin endavant o, si ho fan, sigui de la manera com ara avancen, és a dir cada dia pitjor. I no és així. Si els Jocs no avancen com vostè voldria no és per culpa nostra ni per les nostres posicions, sinó per la seva pròpia ineptitud per entendre que l’actual context econòmic fa impossible fer avançar ciutats a cops de gran esdeveniment. Aquest model, que podríem posar en qüestió per moltes qüestions que porta aparellades, ha esdevingut obsolet i vostè i el seu voltant ho haurien de saber.
No, senyor Ballesteros, nosaltres mai no hem fet boicot als Jocs, senzillament li hem explicat, en veu alta, allò que la majoria de la població diu i repeteix: «ah, es fan els Jocs aquests?», «quant costaran?», «Millor que no es facin, millor que no…», «atureu-los!». Vostè dirà que no és la majoria de tarragonines i tarragonins qui no vol els Jocs, però nosaltres li contestem que sí, que la majoria de tarragonines i tarragonins no vol aquests Jocs. I li contestem amb la mateixa raó amb què vostè diu que sí, ja que va ser vostè mateix i el seu grup polític qui va impedir que sabéssim què pensava la ciutadania sobre aquest tema prohibint via votació en un plenari que es pogués fer una consulta ciutadana per saber-ho. No se’n recorda? Mengi cues de pansa, doncs…
Què hem de fer, doncs, segons vostè? Dir allò que ens vam comprometre a defensar, o sigui la voluntat popular, expressada en les opinions de totes i tots, o la voluntat dels que es folraran amb aquest fet únic que són els Jocs Mediterranis? Vol que a aquestes alçades ens llencem a defensar un projecte fracassat des del primer dia? O potser ens demana l’adhesió a els seus projectes, seus i no de ciutat, per compartit el fracàs absolut a què aquests van encaminats?
No, senyor Ballesteros, nosaltres no som com vostès, no canviem d’opinió cada dos dies o cada cop que qui mana de veritat ens diu que ho fem. Les coses que proposem i a què donem suport passen un procés de debat i de selecció, des que entren a casa i fins que esdevenen projectes o propostes, i quan les decidim costa canviar d’opinió a no ser que les noves propostes siguin ben clares i entusiasmadores. No és el cas, Aquests Jocs sap tothom que seran un fracàs i no ens hi sumarem perquè l’obcecació per fer quelcom que ningú demana ni vol no entra dins dels nostres projectes.
Sr. Ballesteros, tanta por té a veure com s’afona el seu projecte únic per justificar els pactes vergonyants amb el PP i Prats a l’Ajuntament i amb Poblet a la Diputació? Tanta por li fa que els Jocs esdevinguin l’aparador internacional de la seva forma de fer a casa nostra: opaca, sense cap mena de participació en les decisions i afavorint sempre els més rics? Tanta por té que el seu únic projecte de ciutat s’estavelli per culpa, precisament, d’un dels seus socis a l’Ajuntament, que mira cap a un altre lloc mentre vostès reclama diners s l’Estat i quan aquest en dóna, sempre pocs i insuficients, es posa els seus millors vestits i mira a càmera per dir que ha estat gràcies a ell?
Ens acomiadem de vostè amb el convenciment que la lectura d’aquestes ratlles no el portarà a reflexionar ni un segon. La seva decisió està presa i peti qui peti aquest projecte l’intentarà tirar endavant. Els Jocs no es faran o, si es fan, passaran sense pena ni glòria. La ciutat quedarà endeutada, impossibilitada per anys, i vostè passarà a la història local com el responsable de no saber tirar enrere quan tots els elements l’aconsellaven de fer-ho. Que lluny queda aquella manera de fer que, diuen, el va caracteritzar quan va arribar al càrrec que ara llueix per darrer cop, que lluny queda aquell bé comú com a objectiu de govern.
Davant les acusacions de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, que afirma que “la CUP, ICV i ERC boicotegen sense escrúpols la celebració dels Jocs del Mediterrani del 2017”, des de la Candidatura d’Unitat Popular manifestem:
Que el boicot als Jocs del Mediterrani 2017 es produeix directament des de files socialistes i els seus aliats populars de govern, amb la improvisació i opacitat permanents, que han acompanyat el projecte des de bon inici.
Que la llavor dels dubtes ha estat sembrada des de bon inici per les mateixes mans que van decidir tirar endavant un projecte sense el finançament assegurat.
Que les llavors només creixen en terreny adobat, mai en terres infèrtils…
Que mai mostrarem suport ni polític ni personal en projectes que considerem contraris als interessos de la majoria de la població.
Que posarem tants “obstacles” com siguin necessaris per evitar que se segueixi estafant la ciutadania, perquè pensem que tan de bo s’haguessin posat “obstacles” al pàrquing Jaume I (un forat físic i econòmic de 32 M€) o el projecte faraònic del Mercat Central, quan requeria únicament una rehabilitació.
Que no ens deixarem arrossegar per les pressions que representen els reclams d’unitat i consens, perquè no ens fa por nedar a contracorrent quan en tenim el convenciment.
Que, precisament perquè pensem en un futur que sigui millor que el present, no farem seguidisme de la política d’aparador i que només ha beneficiat a uns pocs a la ciutat.
Un cop més, la nostra absoluta desconfiança envers les promeses d’Espanya, les quals gairebé sempre han acabat en paper mullat.
Que considerem lamentable i vergonyós utilitzar el drama de les persones refugiades per tirar endavant un macroesdeveniment que no aturarà ni pal·liarà les morts a l’altra riba de la Mediterrània i a les seves aigües.
Que el nostre batlle ens pot acusar de tot el que vulgui i que està en el seu lliure dret d’esbroncar-nos tant com necessiti, però que no ens farà recular. La història ens absoldrà.
Aquest dimarts ha tingut lloc la primera reunió del període de consultes per al quart expedient d’acomiadaments col·lectius a MIRÓ (Kabaena Directorship, SLU), que afecta 180 treballadors i treballadores, gairebé tots a Catalunya.
Segons l’Administració Concursal, la situació de l’empresa es pot resumir en el següents punts:
1. No hi ha tresoreria suficient per pagar crèdits contra la massa.
2. Allargar el procés negociador pot ser contraproduent amb l’objectiu de vendre algunes unitats productives.
3. Els afectats pels acomiadaments col·lectius són aquells treballadors que es troben amb situació de permís retribuït, tot i que l’empresa no els paga. Per aquesta raó, l’Administració Concursal considera que s’ha de tancar l’expedient en un termini prudencial, ja que aquesta mesura permetria a aquests treballadors que no cobren tenir ingressos a través de la prestació per desocupació un cop extingits els seus contractes de treball.
4. No es pot millorar la indemnització legal (20 dies per any, màxim 12 mensualitats). El FOGASA es faria càrrec d’aquesta quantitat, així com de liquidacions i salaris pendents.
5. L’Administració Concursal reconeix que hi ha diners que han sortit de l’empresa, i que aquest fet no ha fet més que agreujar la situació que pateix.
Davant aquest posicionament, des de la UGT i CCOO hem manifestat la nostra intenció de negociar amb l’objectiu d’arribar a un acord, però que per arribar-hi cal que l’empresa posi damunt de la taula millores socials i una reorganització del que es deu als treballadors i les treballadores, al marge dels impediments que poden sorgir del compliment del que disposa la Llei Concursal.
Així mateix, hem traslladat a l’Autoritat Concursal que estem parlant de persones treballadores que perdran el seu lloc de treball, i considerem de justícia social que desvinculin la seva relació laboral amb les millors condicions possibles. D’altra banda, demanem que aquells treballadors que continuïn a l’empresa a causa de la compra de les unitats productives ho facin mantenint les seves condicions existents i tinguin un futur professional adequat.
Per totes aquestes raons demanem a l’empresa que estudiï, valori i traslladi a la taula negociadora les mesures socials i/o econòmiques, condicionades o no condicionades, que puguin ser inici d’un acord. Així mateix, la part social ha rebut la documentació econòmica requerida, que serà ara estudiada per acreditar si l’existència de la causa.
El Departament de Justícia, seguint amb la seva política de no dotar amb els recursos humans necessaris els jutjats de Catalunya, aposta ara per reduir plantilla en més de 200 funcionaris arreu de Catalunya, la majoria a Barcelona, i entre els quals també es troben afectats diferents jutjats de violència contra la dona, a la nostra demarcació, Tarragona i Reus, així com la Secció Tercera de l’Audiència Provincial de Tarragona.
En un context de reducció de plantilla que arrosseguen els jutjats des de fa anys, denunciem que aquest nou anunci agreuja encara més la situació del personal dels jutjats, que es veuran encara més desbordats per l’acumulació de tasques, i de la ciutadania, més quan parlem de realitats tan sensibles com ho són les víctimes de la violència masclista. Aquesta xacra social no ha anat a menys, per tant, no hi ha dades objectives que justifiquin aquesta retallada de la plantilla dels jutjats exclusius o amb funcions de violència vers les dones.
■ Es revegetarà amb plantes autòctones l’aiguamoll i les dunes de la platja Llarga.
■ L’activitat tindrà lloc el proper diumenge 25 de setembre, a partir de les 10.30h.
■ Les persones que ho desitgin podran fer una excursió prèvia, per conèixer el litoral tarragoní, entre la platja del Miracle i la platja Llarga. (Sortida a les 9h de davant la caseta de la Creu Roja de la platja del Miracle).
El proper diumenge 25 de setembre l’Associació Aurora i DECATHLON organitzen una Jornada de Voluntariat Ambiental al Litoral de Tarragona. Aquesta activitat compta amb el suport de Fundación Biodiversidad i l’Ajuntament de Tarragona, i la col·laboració del grup GATA.
Es tracta d’una jornada de voluntariat ambiental en un tram del litoral tarragoní, en la qual es realitzaran les següents actuacions:
– Descoberta de l’espai natural.
– Revegetació de l’aiguamoll i de les dunes de la platja Llarga.
El punt de trobada serà a la platja Llarga al costat del Club de Vela.
El programa de l’activitat serà el següent:
– 10.30h: Trobada a la platja Llarga i formalització de les inscripcions
– 11h: Presentació de l’activitat
– 11.15 a 13.15h: Revegetació de l’aiguamoll i de les dunes de la platja Llarga.
– 13.15h: Pícnic
Prèviament, les persones que ho desitgin podran realitzar una excursió per conèixer el litoral tarragoní entre la platja del Miracle i la platja Llarga. La sortida començarà a les 9h de davant la caseta de la Creu Roja de la platja del Miracle.
S’aconsella portar calçat adequat. Els menors d’edat han de venir acompanyats d’un adult que se’n faci responsable.
A través d’aquest tipus d’iniciatives DECATHLON aposta per portar a terme accions que contribueixin a cuidar els espais naturals i disminuir l’impacte ambiental, promovent al mateix temps l’esport a l’aire lliure.
Les persones que vulguin participar han d’apuntar-se prèviament enviant un missatge amb les teves dades (nom, telèfon i correu electrònic) a administracio@associacioaurora.org o trucant al 977.520.205 (de dilluns a divendres, de 10 a 14h i de 15 a 17h). El mateix dia de l’activitat es formalitzaran les inscripcions.
Aquesta ha estat una temporada atípica, sabíem que seria la darrera d’una etapa que ha estat fonamental pel Nàstic. La construcció de la pista d’atletisme de Campclar va ser una fita important pels atletes del Nàstic. La secció d’atletisme del Nàstic va fer un canvi total en els seus plantejaments atlètics i de Ciutat. Va poder oferir als nois i noies de Tarragona la possibilitat de practicar atletisme en unes instal·lacions adequades i de nivell per l’època.
L’arribada de tècnics qualificats va fer possible tot un seguit de resultats pràcticament en totes les proves atlètiques del calendari. En aquest període de temps van aparèixer noms i atletes que han pujat al nivell més alt de l’atletisme nacional i internacional. Aquesta es una petita representació :
Silvia Navarro , Maria del Mar Romero , Montserrat Torell , Marta Romagosa, Tania Orlowsky, Asuncion García, Nuria Lezcano, Silvia Madorrán, Soledad Vidal, Alba Feliu, Natalia Rodríguez, , Raquel Pérez, Maite Montaña, Angeles Cotano, Pilar Izquierdo, Judith Gran, Olga Sánchez, Rosa Achón, Aurora Lario, Laura Matas, Núria Gómez, Isabel Morales, Irene Polo, Elvira Raya, Marian Blanch, Serafina Solé, Cecilia Solé, Ainhoa Cabré, Lidia Gómez, Ariadna Salgado, Juani Gómez, Carles Franqués, Carles Subirós, Marc Bertran, Eduard Ortega, Carlos Angeles, Joaquin Cotano, Jordi LLop, Rafael Centella, Paul Buscail, Gaietà Cornet, Raul Sabaté, Carlos Encinas, Sergi Hidalgo, Joel Santapau, LLuis Mezquida, Andrés Ramos, Juan Carlos Blanch, Javier Brota, Daniel Rustarazu, Antonio Santaella, Ramon Nolla,Antoni Castel, Carles Galán, José María Cañellas, Antonio Santisteban, Eugenio Moreno, Eduardo Quijano, Luis Cilvetti, Francesc Carrilero, Jordi Lezcano, Ricardo Jiménez, Jose A. Ubieto, J.A. Maceira, Aleix Olivé, J.A. Encinas, , Francisco Peralta, Albert Tusquellas, Miguel Alvarez, Sebastià Gilart P., David Villalobos, Angel García, Jose Luis Manrique, Dídac Tantull, Ivan Pujol, Emilio Martín, Francisco Barea, Anscari Salgado….
Els tècnics que ens han estat acompanyant durant aquesta etapa a Campclar han estat Montse LLaveria, Joan Rius, Sebastià Gilart, Manuel Gómez, Silvia Madorrán, Rafael Centella, Miguel Escalona, Josep Anglés, Francisco Peralta i Lidia Gómez. Entrenadors que juntament amb els monitors de l’Escola, que han sabut mantenir i millorar el nivell dels atletes i situar al Nàstic com un referent a les nostres contrades. Feina que no ha estat només a les pistes de Campclar, també en la participació en tots els controls, competicions de pista i de Cros i Campionats que s’han desenvolupat al llarg de la geografia Catalana i Espanyola. Molts d’ells, com Montse LLaveria, Joan Rius, Manuel Gómez i Miguel Escalona seleccionats en trobades i concentracions nacionals i internacionals de tècnics d’atletisme.
Tot això ha estat possible, també, gràcies a la col·laboració de tots els components de l’Agrupació Atlètica de Catalunya i concretant-ho ne el seu President Ricard Llorens. La col·laboració que s’ha mantingut entre els dos clubs ha fet possible que hi hagués un benefici per als dos clubs i especialment pels atletes que han pogut participar en competicions del més alt nivell, com es la divisió d’honor nacional.
Aquesta nova etapa i durant aquesta temporada ens suposarà temps, viatges, preocupacions, readaptar-nos a nous horaris, noves situacions, etc…Per això us volem agrair la vostra confiança amb nosaltres.
Durant tota aquesta temporada hem tingut un regust agredolç, la pista ha desaparegut i ho ha fet plena de totes aquelles esperances i il·lusions que s’han produït durant tots aquests anys. Però sabem que donarà pas a una nova instal·lació, amb més capacitat, de més qualitat, renovarem les il·lusions, renovarem l’esperança i renovarem també aquest sentiment cap l’atletisme i el Nàstic que ens ha portat fins aquí. Ens posarem a treballar per a poder donar a Tarragona un atletisme de més qualitat, si cal per això necessitem el vostre suport.
Aquesta temporada 2016-17 ens demanarà sacrificis, tant als entrenadors i monitors com als mateixos atletes i als pares/mares dels nois i noies de l’Escola del Nàstic. Una part dels nostres atletes tornaran a les instal·lacions del Nàstic a la Budellera i haurem de realitzar entrenaments a pistes atlètiques del nostre voltant. Des d’aquí volem donar les gràcies als responsables i gerents d’aquestes pistes per la predisposició, sempre positiva, de col·laborar i d’ajudar-nos en aquests moments, a l’espera de les noves i definitives instal·lacions. Des d’aquí també volem agrair la col·laboració rebuda per tant de l’Ajuntament i els Clubs d’atletisme de Valls i la direcció de l’Escola de Riu-clar per a la cessió de les seves instal·lacions i així poder realitzar els entrenaments de pista a Valls i pels atletes de l’Escola a l’Escola Riu-clar
Des del mes de setembre els entrenaments dels atletes els realitzem a l’espai de l’antiga pista d’atletisme a la Budellera i la resposta dels atletes ha estat excel·lent. Aquest dissabte dia 17 de setembre hem volgut iniciar aquesta nova etapa amb un entrenament a pista. Hem realitzat un entrenament a les pistes de Serrahima-Barcelona on els atletes de promoció i també els de categories cadets i juvenils han participat en un entrenament juntament amb els nostres companys de l’AAC i també amb els tècnics de Barcelona. S’han realitzat grups de velocitat, marxa, alçada, mig fons, tanques, perxa i llargada. L’experiència ha estat molt positiva i sens dubte tornarem a realitzar aquestes activitats amb els nostres atletes a l’espera de poder gaudir de la nova pista d’atletisme Municipal.
Des de l’Assemblea Local de la CUP de Tarragona es vol manifestar públicament satisfacció per l’èxit de convocatòria que es va viure ahir a la nostra ciutat i a la resta del Principat, tant a les manifestacions organitzades per les organitzacions independentistes com a les organitzades per l’Esquerra Independentista i Anticapitalista, de les quals la CUP participa, com va ser el cas de la manifestació convocada a les 20 h a Reus.
El fet que milers de persones (110.000, segons les dades de l’organització) ocupessin la Rambla Nova de Tarragona, des del balcó del Mediterrani fins a la plaça Imperial Tàrraco, és més que significatiu i, entre moltes altres fets, evidencia que la manifestació d’aquest 11 de Setembre ha estat la més massiva de la història de la ciutat. Per tot això, i pel grau d’implicació i la diversitat dels manifestants, des de la CUP es vol felicitar la organització d’aquest esdeveniment, però sobretot volem felicitar les persones que hi van assistir perquè sense elles cap procés de ruptura democràtica és possible i perquè són elles les que impulsen la independència del Principat de Catalunya, dia a dia, any rere any.
Des de la CUP volem recordar que el més difícil està per fer i que caldrà ocupar els carrers i places dels Països Catalans sempre que sigui necessari. Caldrà fer, de la unilateralitat i de la desobediència a les institucions i les lleis antidemocràtiques de l’Estat espanyol, la via del trencament amb Espanya. Sense desobediència no hi ha independència!
Des del Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona ens fem aquesta pregunta, des que el batlle de la nostra ciutat va començar a reclamar, d’un dia per l’altre, un nou hospital a la ciutat.
Per una part el Senyor Alcalde diu que vol un hospital nou, però mai es defineix si vol que la gestió i la titularitat siguin públiques o privades. Ara bé, sempre que parla del nou hospital menciona el binomi POUM-Terres Cavades, i al Grup de Treball ens fa pensar en allò que deia la Trinca: “Vés per on, vés per on, diu que el seu regne no és d’aquest món…”
Per què diem això? A qui afavoreix un hospital nou a Terres Cavades sense definir si ha de ser públic o privat? No cal dir res més: a aquells que “el seu regne no és d’aquest món”, lògicament a la Xarxa Sta. Tecla.
És molt casual que després de ser investigat pel cas Inipro el senyor batlle es preocupi de la sanitat, quan després de reunions tant amb el Grup de Treball com amb els sindicats i el seus responsables sempre “ens havien passat en raons”.
És molt casual també que després de que el CATSalut es comprometi amb l’ampliació de l’Hospital Joan XXIII i tingui un pressupost assignat, ens surti el nostre il·lustre batlle reivindicant un hospital nou, repetim SENSE DIR SI HA DE SER PÚBLIC O PRIVAT.
Quins interessos defensa vostè, Alcalde?
Per què no ha convocat un ple extraordinari tal com li vam demanar aquest 2016 el Grup de Treball amb data de 25 de gener a través de la CUP i amb data de 22 de juliol mitjançant la CGT?
Ens fa l’efecte que vostè amaga el cap sota l’ala i no vol agafar el bou per les banyes i donar la cara.
Vostè no vol definir-se sobre si vol un model públic o privat que permeti que es derivin diners públics a entitats privades com la Xarxa Sta. Tecla (entitat que té 3 llistes d’espera i discrimina els i les pacients en funció de si van via sanitat pública, mútues o pagant directament per intervencions concretes), el CAP Muralles (que està en encausament judicial), l’empresa privada de salut mental Fundació Pere Mata o les empreses d’ambulàncies.
Tampoc no es defineix sobre si vol que es permeti fer activitat privada als centres que encara són 100% públics, la qual cosa repercutirà en generar dues llistes d’espera i una discriminació dels pacients que van per la pública.
Podem intuir quina és la seva postura recordant què va fer el seu partit, el PSOE de Tarragona, quan se’ls va convidar el primer plenari d’aquesta legislatura, el passat juliol de 2015, a “rebutjar la creació de qualsevol organisme sanitari o aliança estratègica a les nostres comarques que impliqui la participació d’agents privats en la gestió de la sanitat pública, per tal de garantir la integritat i el caràcter públic de l’ICS”. S’hi van oposar. Igualment, vostè i els seus, es van oposar a “instar el Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya a informar públicament de les afectacions dels plans funcionals del Tarragonès i el Baix Penedès i a paralitzar-ne la seva implementació, fins que no hi hagi un consens entre les institucions públiques del territori i els treballadors i treballadores de la sanitat pública”.
Per tant, podem intuir quina és la seva postura real en relació a la sanitat pública. Tanmateix, s’entesta en afirmar, a bombo i platerets, que defensa la sanitat pública. No ens quadra.
Per això, il·lustríssim Alcalde, vol fer el favor de definir-se vostè i el seu vario pinto equip de govern? Li preguem que ens deixi d’explicar “ sopars de duro”, i que convoqui el ple monogràfic de sanitat perquè cada opció política que està a l’Ajuntament es defineixi i la població de Tarragona puguem saber de quin peu calcen els i les nostres representants a l’Ajuntament, tant de l’equip de govern com de l’oposició.
Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública de Tarragona
A 10 meses de la celebración de los Juegos del Mediterráneo 2017 en nuestra ciudad, queremos manifestar nuestras inquietudes con respecto a todo lo que rodea a dicho evento.
Financiación pública: Inquieta ver cómo va pasando el tiempo y las promesas; la inversión pública (y la privada) no llegan y en vistas de la inestabilidad política que vivimos, no hay indicios de que suceda pronto.
Más endeudamiento: El Ayuntamiento de Tarragona arrastra una deuda de más de 200 millones de euros que obliga a destinar cerca del 15% del presupuesto anual a pagar intereses. Y se ha vuelto a pedir otro préstamo, esta vez a
CaixaBank por valor de 12 millones de euros para hacer frente a las primeras obras. Por lo que sabemos, además del gasto que supone la construcción de la Anilla Olímpica y demás infraestructuras, la concesión por 40 años y los
correspondientes cánones a empresas privadas podrían suponer un gasto total de más de 200 millones de euros. Estamos duplicando la hipoteca a la que tendremos que hacer frente los ciudadanos tarraconenses y las siguientes
generaciones.
No se ha consultado: Estos Juegos se han estado vendiendo como un macroproyecto de ciudad, cómo la oportunidad de la década y a la ciudadanía de Tarragona nos habría gustado decir la nuestra. No se ha consultado a pesar de
haberse solicitado formalmente en un pleno. De haberse realizado, seguramente se habría hablado de dotar de instalaciones deportivas a la mitad de nuestros colegios que carecen de ellas, por ejemplo.
Nombres y empresas de dudosa transparencia: No deja de sorprendernos la aparición de nombres ilustres como el de Iñaki Urdangarin, Jordi Pujol Ferrusola o Agustí Mallol detrás del patrocinio, expropiación o empresas relacionadas con los Juegos, como Santagadea, todo “muy limpio”.
¿Creación de empleo? Seguimos liderando las tasas de paro en Cataluña y los puestos de trabajo que supuestamente se iban a crear con los Juegos, van disminuyendo al mismo ritmo que los presupuestos operativos.
¿Es el mejor momento del Mediterráneo para celebrar los Juegos? Cuatro mil atletas de élite visitarán nuestra ciudad el próximo verano; la misma cantidad de personas que han muerto en el Mare Nostrum este último año huyendo de la guerra. Queremos remarcar esto en el aniversario de una fotografía, que se nos grabó a todas las personas en la retina: viendo la trágica imagen del pequeño Aylan, ahogado en una playa turca. Desde entonces, este mar entre dos tierras, se ha llevado la vida de 423 niños más.
Estamos hartas de ver al Mediterráneo como una fosa de gente desesperada que buscaba libertad.
Por todas estas razones, Podemos Tarragona colabora con las plataformas ciudadanas Els Jocs de la Fam y Stop Mare Mortum para informar y concienciar a la ciudadanía de Tarragona sobre el impacto que van a tener estos Juegos en sus vidas y dejar como legado una ciudadanía mucho más movilizada que reaccione ante cualquier vulneración de los derechos humanos.
Tenemos una firme convicción, hay que empoderarse para fiscalizar las actuaciones de nuestros políticos.
Ens adrecem al govern de l’Ajuntament de Tarragona en relació a diverses informacions aparegudes en premsa en els últims dies sobre les obres del mercat municipal. En primer lloc, en l’entrevista a la consellera Ferrando, presidenta d’ESPIMSA publicada el 26 de juliol, s’afirma que si no s’acaben les obres abans del 15 de novembre, el trasllat dels paradistes al nou edifici serà el gener de 2017. Aquestes manifestacions ens sorprenen i ens disgusten perquè en diverses ocasions tant la consellera com l’alcalde han afirmat que el trasllat seria a l’agost de 2016 i com a molt tard per Santa Tecla i que aquestes dates, després d’innumerables retards, eren definitives. Ens disgusta perquè suposa endarrerir encara més una obra que s’eternitza (aviat celebrarem els 10 anys d’obres) i que ha causat i causa nombrosos inconvenients a comerciants i veïnat.
D’altra banda, tenim coneixement de que el mes de novembre passat es va signar un contracte de cessió d’ús d’un espai a l’edifici del mercat a Mercadona. Segons ens han informat aquests contracte preveu la instal·lació de Mercadona en sis mesos des de la data de signatura del contracte. Per tant, el maig de 2016. També ens han informat de que el retard en la instal·lació suposa una indemnització a Mercadona. Voldríem que se’ns confirmés si això és cert i, cas de que ho sigui, quin és l’import de la indemnització mensual pel retard en la instal·lació. Pensem que aquesta és una informació que ha de ser pública.
El 27 de juliol apareix també una informació segons la qual la consellera manifesta que l’Ajuntament està estudiant la recuperació de la gestió del nou pàrquing del mercat que va ser cedit a l’empresa constructora per 6,4 M d’€. En el seu dia se’ns va informar de que aquesta cessió es realitzava perquè era l’única manera que tenia l’Ajuntament de poder obtenir finançament suficient per finalitzar les obres. Més enllà de que estem totalment a favor de la gestió pública dels aparcaments, ens sorprèn la notícia i ens agradaria saber si l’Ajuntament ha aconseguit nous recursos que permetin afrontar el finançament de l’obra sense comptar amb aquests 6,4 M d’€ o quines han estat les causes d’aquest canvi de criteri.
Per últim, sorprenen i alarmen algunes informacions aparegudes sobre la privatització de l’anella mediterrània i l’endeutament a llarg termini. Un endeutament que afegit a altres “llegats” com el no-pàrquing de Jaume I pot hipotecar el futur de la ciutat.
Des de l’Associació cada cop que presentem una proposta o fem una reivindicació se’ns diu que no hi ha diners. Així, per exemple, un edifici emblemàtic com el Banc d’Espanya porta 10 anys tancat i no pot rehabilitar-se si no s’aconsegueix finançament perquè “l’Ajuntament no té diners”.
Sincerament, no entenem res i ens agradaria que algú ens ho expliqués.
El Col·legi denuncia que molts professionals de la informació de les Terres de l’Ebre s’han sentit més d’una vegada intimidats a l’hora de cobrir els espectacles taurins al territori, especialment els fotògrafs o càmeres de televisió.
El Col·legi de Periodistes de Catalunya expressa el seu més profund malestar davant la situació que alguns periodistes han viscut el passat cap de setmana a l’hora de cobrir informativament l’acte organitzat per l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre a Sant Jaume d’Enveja. En el transcurs d’aquesta festa es va llegir un manifest on es diu textualment que les festes amb bous de les Terres de l’Ebre “pateixen la persecució per part d’alguns mitjans de comunicació” i s’assegura que els mitjans, les entitats animalistes o alguns polítics estan en contra de la festa i intenten impedir-la.
En aquest manifest s’assenyala directament als mitjans de comunicació i als professionals que exercim la professió de periodistes com actors o responsables d’un conflicte del qual simplement ens limitem a informar. No entenem per això que es limiti o s’impedeixi l’accés dels professionals a aquest tipus d’actes o que s’increpi, insulti i coaccioni els periodistes simplement pel fet d’enregistrar imatges.
El Col·legi denuncia que molts professionals de la informació, i especialment els de les Terres de l’Ebre, puguin sentir-se en més d’una ocasió intimidats a l’hora de cobrir els espectacles taurins al territori, sobretot els fotògrafs o càmeres de televisió. El Col·legi de Periodistes lamenta que aquesta tensió s’ha anat incrementant fins al punt d’arribar a línies roges que no es poden creuar com ara limitar la nostra feina o els constants insults i amenaces de denúncia que alguns mitjans de comunicació i periodistes reben de forma constant.
Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya demanen a l’Agrupació de Penyes i Comissions Taurines de les Terres de l’Ebre –així com alguns alcaldes i dirigents polítics del territori que els donen suport- que posin seny i no contribueixin a encendre focs denunciant suposada mala praxi per part dels mitjans de comunicació, quan el que haurien de fer és contribuir a facilitar la feina dels professionals que volem complir amb el deure democràtic de fer arribar la informació a la ciutadania.
El passat dijous 2 de juny del 2016 vam rebre mitjançant un comunicat a l’agenda virtual de la Llar d’Infants, la intenció per part de l’Ajuntament de Creixell del tancament de la mateixa el proper 30 de juny. A dia d’avui no hem rebut cap explicació documentada amb raonaments jurídics dels motius d’ aquest tancament.
L’equip professional de La Llar d’infants Estel de Mar ha ajudat a fer créixer molts nens i nenes durant aquests anys, i amb la seva implicació ha marcat una diferència a la zona, donant-li una riquesa tan gran com el somriure d’un infant.
Des que al 2012 van agafar les rendes d’un centre de capa a caiguda, any rere any han crescut les matriculacions, oferint un projecte innovador i amb l’objectiu de ser cada any millors, donant gràcies per la implicació i professionalitat del seu equip.
Tenim poques escoles públiques al nostre país que implantin el Mètode Montessori. Aquest equip vol que la Llar sigui una Escola Verda (a Catalunya només hi ha dos centres de primer cicle d’educació infantil establerts com a tal) on vulguin educar als nostres fills des del respecte per als animals i les plantes amb un galliner i un hort que són l’enveja dels mateixos avis que porten els seus néts a la Llar.
Moltes llars oferiran anglès i hores de psicomotricitat perquè els nens tinguin un desenvolupament correcte per al seu futur a l’escola dels grans, però poques tindran un circuit vial on entendran de ben petits que el risc està al carrer, que està just davant de la mateixa Llar.
Gràcies a ells i al seu projecte matriu educatiu, cada any és diferent, es creen nous reptes, s’adapten al nen i formen els grups a partir de la personalitat del propi infant, i això fa que les famílies s’impliquin. La Llar ens ofereix any rere any flexibilitat, proximitat i participació.
Vivim a la era de la informació i les xarxes socials. La Llar, en el seu afany de millorar i donar més tranquil·litat i informació als pares, tenim a la nostra disposició una agenda virtual, on ens ofereixen totes les eines necessàries per no estar desconnectats de la vida dels nostres fills mentre tenim les obligacions diàries.
Dit això, i donant l’agraïment etern a aquest equip educatiu present, no volem oblidar-nos que la Llar la fan funcionar uns professionals amb una formació impecable i un reciclatge constant, però l’afecte i carícies que ofereixen als nostres fills no vénen de sèrie, això s’ha de sentir i viure, i el que no volem és una gerència i uns polítics més preocupats per xifres i enveges passades.
Ni l’equip professional, ni els pares, ni el poble es mereixen quedar-se sense Llar.
Totes les mares i pares estem d’acord i manifestem que:
– Volem una Llar de titularitat pública i viable a Creixell per garantir un dels principis fonamentals dels nostres petits que és l’educació.
– Volem que es mantingui els mateixos preus i horaris tal i com està establert en a les Normes d’Organització i Funcionament del Centre.
– Volem la continuïtat de l’equip educatiu i del projecte, perquè creiem en el que estan duent a terme.
– Volem que tot aquest procés no interfereixi en la realització del Casal d’estiu programat del 27 de juny al 26 d’agost en les mateixes instal·lacions i amb el mateix equip educatiu.
– Volem una solució ràpida, abans del 21 de Juny, ja que en cas que es tanqués la llar quedaríem desemparats i sense possibilitat de matriculació en altres llars, ja que estem fora de termini.
– Volem una solució permanent a la continuïtat de la llar.
I per què volem tot això? Doncs perquè…
Quan una Llar et dóna la tranquil·litat de deixar amb tota la confiança els teus fills, aquesta llar no es tanca.
Quan una llar té unes instal·lacions impecables amb un manteniment excepcional, aquesta llar no es tanca.
Quan una llar té un servei de cuina com el de casa, aquesta llar no es tanca.
Quan una llar té un projecte innovador, aquesta llar no es tanca.
Quan una llar té una educació activa que ajuda als nens i nenes a créixer, aquesta llar no es tanca.
Quan un equip té la flexibilitat d’adaptar-se a les nostres necessitats, aquest equip no es tanca.
Quan un equip educatiu té la sensibilitat de posar-se a la nostra pell, aquest equip no es tanca.
Quan un poble no creu en el seus fills, aquest poble TANCA.
Reproduïm a continuació les conclusions de la trobada de sectors econòmics i socials de Tarragona per reclamar que es tirin endavant un seguit d’iniciatives econòmiques que frenen el progrés del Camp de Tarragona:
“En els darrers temps sentim més i més veus que ens alerten que, malgrat els permanents esforços d’empresaris i treballadors tarragonins per ser competitius, el nostre futur industrial es veu amenaçat per tres greus problemes que fa anys que els tenim, que els patim, però que continuen sense resposta per part de qui té a les seves mans poder donar-hi solució.
Són tres grans frens al futur dels nostres sectors productius. Tres frens per poder ser més competitius, per internacionalitzar més la nostra economia i per incrementant les nostres exportacions. A l’economia global, no poder avançar avui, vol dir retrocedir demà.
El primer problema, ja històric, és la manca del corredor mediterrani; poder comptar amb una connexió ferroviària d’ample europeu que ens connecti amb Europa, per garantir que, juntament amb el Port de Tarragona, les nostres indústries, des de les agroalimentàries a les manufactureres, siguin més competitives.
El segon problema per a la nostra indústria és l’alt cost de l’energia elèctrica, que situa artificialment alt, massa alt, el preu que paguen les nostres empreses, i també les nostres famílies. Un preu molt més elevat que països europeus amb els quals competim: des d’Alemanya a Gran Bretanya, passant per França. Un cost que no correspon a la dinàmica de preus de mercat sinó a decisions que responen a interessos molt llunyans geogràficament i econòmicament als nostres que té a veure amb la política industrial.
I el tercer problema és també d’infraestructures de transport, en aquest cas per carretera, i que també ve de lluny. A la paràlisi en les obres de vies estratègiques com l’A27, se li suma l’injustificable col·lapse de la N340 en tota la demarcació, de les Terres de l’Ebre al Penedès, al qual cal sumar-hi la llarga, lamentable i trista llista d’accidents.
No tenim les infraestructures de transport que ens corresponen, i hem de pagar un cost de l’energia elèctrica molt per sobre de la mitjana de la Unió Europea.
El sector químic serà una de les indústries que més creixerà en les properes dècades a tot el món, però els països que se’n beneficiaran d’aquest creixement seran només els que esdevinguin més competitius avui. Tarragona és al bell mig d’una zona estratègica per continuar sent el principal pol industrial químic del sud del Mediterrani, i per poder mantenir, i fins i tot augmentar, els 35.000 llocs de treball directes i indirectes que genera. Una ocupació qualificada i estable, que arriba al 95% de contractació indefinida. Una indústria, a més, que al seu voltant genera progrés, com el que suposa tot l’entorn de coneixement que s’ha desenvolupat a Tarragona, i que ha portat a tenir una Universitat i uns centres de formació, recerca i investigació pioners arreu del món. I una indústria que incentiva els altres sectors productius que conviuen amb ella, que genera el 60% dels moviments del Port de Tarragona, i que té relació amb 1 de cada 3 llocs de treball dels municipis on està implantada.
Aquest pol industrial de primer nivell és i serà fort només si les empreses que l’integren poden millorar la seva competitivitat de costos de fabricació i transport, com passa amb la resta dels nostres sectors productius.
Malgrat l’esforç col·lectiu dels agents econòmics i socials, l’actual situació laboral de les comarques tarragonines és molt lluny, massa, de ser satisfactòria. La creació d’ocupació és molt lenta i el percentatge de persones aturades és gairebé 4 punts més alta que la mitjana catalana. Tots tenim molt clar que amb la sortida de la crisi no n’hi haurà prou. Si aquest és el present, si volem garantir el futur industrial de Tarragona, cal solucionar i aviat els greus problemes que amenacen la nostra competitivitat.
De la mà d’experts i especialistes en logística, energia i transport ferroviari hem analitzat aquests grans problemes que patim de fa massa anys, i que amenacen el futur de moltes empreses i de milers de llocs de treball. Una anàlisi que assenyala com a causa de la priorització d’unes inversions que no responen a valors com la eficiència del diner públic o l’impuls de l’activitat empresarial. Només des d’una visió aliena a les nostres necessitats i al nostre territori, s’explica com les grans inversions i decisions industrials han anat a finançar, des de fa molts anys, autovies
sense vehicles, costosíssimes línies d’AVE sense passatgers, o polítiques de preus de l’energia elèctrica que són incompatibles amb una economia competitiva.
Per això no tenim —ni està en perspectiva quan el podríem tenir— el corredor mediterrani. Per això tampoc tenim una xarxa viària que ens connecti de manera segura i competitiva, evitant col·lapses i sinistralitat. Per això patim un cost de l’energia que no ens deixa competir de tu a tu amb països com Alemanya, França o Gran Bretanya, i que perjudica les empreses i les famílies. Perjudica tothom.
Però no ens hem reunit avui per lamentar-nos. No som aquí per queixar-nos. L’època dels memorials de greuges i de les reclamacions als successius governs de l’Estat, ja s’ha esgotat per la reiterada i demostrada manca de resultats positius. No ens lamentem més perquè no ens escoltin.
Passem-ne pàgina i treballem tots plegats per construir un futur on garantim els actuals i els futurs llocs de treball, que n’han de ser més i millor qualificats. Superem l’època de la queixa i fem possible una Tarragona més competitiva dins Europa, una Tarragona on fructifiqui la creació de treball i el progrés social i econòmic.
Ja no ens lamentem més. Ben al contrari. L’acte d’avui és un acte de compromís i confiança en el nostre futur, si tothom el defensa coordinadament, aplegats. Per això fem una crida al conjunt de la societat civil tarragonina, a les seves organitzacions, entitats i associacions, a totes les persones que viuen i treballen a Tarragona a fer pinya, des de demà mateix, per poder assolir les solucions a aquests problemes que tenim aquí. I per assolir-ho aviat. Per superar uns problemes que compartim amb la resta del país i pels quals, des de Tarragona, podem donar –hem de donar– un
nou i decisiu pas endavant. Un pas col·lectiu on tots siguem protagonistes en aconseguir les solucions als greus problemes que ens amenacen.
Treballadors, professionals, empresaris, directius… ciutadanes i ciutadans de Tarragona: tots som necessaris, tothom és imprescindible per donar força a aquesta unitat cívica que ha de fer possible que en els propers anys aquests problemes siguin cosa del passat, i afrontem els reptes amb les eines necessàries per ser competitius i per crear nous llocs de treball estables i de qualitat. Una unitat cívica que ja hem començat a construir les organitzacions i entitats convocants de l’acte d’aquest vespre.
Avui donem un primer pas. Demà i en les properes setmanes preparem-ne el segon. Serem més i amb més força.
Sí al futur de les empreses i dels treballadors i treballadores de Tarragona. Sí al nostre futur!”
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
