.

.

TOTS 21

Creixell proposa als germans Romero Lladó als premis del consell comarcal del Tarragonès

L’any 2016, els germans Romero Lladó van cedir desinteressadament a l’ajuntament un recull de 45 peces sobre l’ofici de boter. Foto: Ajuntament.

En el darrer Ple municipal del Creixell, celebrat aquest passat dijous a la Casa de la Vila, la Corporació ha aprovat proposar els germans Josep i Carlos Romero de Cal Telesforo de Creixell a la vuitena convocatòria de la concessió de distincions de mèrit als serveis distingits del Consell Comarcal del Tarragonès 2022.

Un any més el Consell Comarcal ha obert convocatòria per a la concessió de distincions de mèrits de serveis distingits, amb l’objectiu d’honorar persones o entitats en mèrits a la labor realitzada o conducta seguida que hagin contribuït a augmentar el prestigi d’un municipi del Tarragonès o de la comarca en el seu conjunt i l’Ajuntament de Creixell hi proposarà els germans Josep i Carlos Romero de Cal Telesforo.

Des de l’Ajuntament s’ha acordat proposar aquestes persones, ja que reunien tots els requeriments de la distinció.

La importància de l’ofici de boter a Creixell

Els creixellencs germans Romero, descendents directes del Telesforo Bardina, han volgut que quedi com a llegat per a tot el poble de Creixell una col-lecció d’eines de boter, ofici que ells mateixos han exercit durant molts anys. També han volgut deixar petjada de la importància que va tenir al llarg de molts anys l’industria de boters a Creixell, sobretot a finals del segle XIX i principis del segle XX.

En Josep Romero Lladó (1935) i el seu germà Carlos Romero Lladó (1936) descendents de Cal Telesforo, com s’anomenava a Creixell la seva casa familiar, van gaudir des de ben petits de les seves arrels creixellenques i han participat des de molt joves a la vida social del nostre municipi, malgrat que per motius laborals, durant molts anys han viscut a Barcelona. Ells de jovenets ja treballaven a la Toneleria Bardina de Barcelona. Tot i així, sempre que podien venien a Creixell una gran part del seu temps i s’estaven a la seva casa familiar de Cal Telesforo, al carrer Nou del nucli històric de Creixell.

Actualment i de forma permanent, es pot veure a la Casa de Cultura Cal Cabaler de Creixell una mostra molt interessant i inèdita sobre les eines de boters de Cal Telesforo-Bardina de Creixell, instal·lada el setembre de l’any 2016 quan els germans Romero Lladó ho van cedir desinteressadament a l’ajuntament.

Es tracta d’una mostra de 45 peces, preparada molt acuradament pels  germans creixellencs Josep i Carlos Romero sobre l’ofici de boter, ja que ells i la seva família hi van treballar durant molts anys. És també un repàs a l’historia de la Toneleria Bardina de Barcelona.Cal destacar que aquesta mostra d’eines de boter, té una importància i un caràcter excepcional.

S’ha de posar en valor que la mostra d’eines de boter dels germans Romero i que tenim a Creixell per tal que tothom en pugui gaudir, és del tot complerta i gairebé única a tota Catalunya, atesa la circumstància que hi ha totes les eines i estris de boter que calen per a fer una bota o tina, no en falta cap.  

Els vells oficis van desapareixent en la mesura que va minvant la demanda dels productes als que destinaven el seu esforç. Durant molts segles, els únics envasos que s’han utilitzat per el transports d’alcohols eren de fusta. I no només per al vi, fins i tot s’utilitzaven també per a productes relacionats amb la indústria química.  Però van anar apareixen nous materials com l’acer inoxidable primer i després totes les varietats del plàstic Els germans Josep i Carlos Romero són grans coneixedors de l’art de la toneleria. Són descendents directes de Telesforo Bardina, creador que fou al segle XX de la industria més important de botes i tines de Catalunya.

Telesforo Bardina i Pagés va néixer a Creixell el 5 de gener de l’any 1888. Era boter i tinaire. Primer, el Telesforo va fer de boter a Creixell, a on es feien les botes que s’enviaven directament a Cuba. Després va marxar cap a Barcelona, on va crear una indústria molt important, la Toneleria Bardina.

Els creixellencs germans Romero, descendents directes del Telesforo Bardina, han volgut que quedi com a llegat per a tot el poble de Creixell tota aquesta  exposició d’eines de boter. També han volgut deixar petjada de la importància que va tenir al llarg de molts anys l’industria de boters a Creixell, sobretot a finals del segle XIX i principis del segle XX.

Redacció

 

Els Mossos denuncien sis persones per accedir a espais protegits de Torredembarra i Creixell

Les persones denunciades transitaven per zones restringides considerades de protecció especial. Foto: Mossos

Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat Regional de Medi Ambient de la Regió Policial Camp de Tarragona van denunciar sis persones per no respectar la prohibició d’accés que protegeix l’Espai d’Interès Natural (EIN) de les platges de Torredembarra i Creixell (Tarragonès).

Des de feia setmanes, la URMA estava portant a terme un dispositiu especial de vigilància d’aquest espai. Un dispositiu que donava resposta a les informacions rebudes pels mossos sobre les conductes d’algunes persones que accedien a l’espai protegit i amb les seves conductes estaven malmeten l’espai natural.

El Pla Especial que regula aquests espais permet únicament als visitants circular pels camins, les àrees i les infraestructures expressament habilitades, amb la finalitat de protegir els seus valors naturals i paisatgístics.

Un dels principals objectius és justament la defensa de les diferents espècies reproductores protegides, com el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) , ocell declarat en perill d’extinció, o diversos tipus de sargantana en règim de protecció especial, així com la preservació de flora com l’espècie Sempreviva menuda (Limonium girardianum), catalogada com a amenaçada per la normativa catalana.

Durant el patrullatge específic a la zona, els agents van localitzar i denunciar les sis persones per no respectar la prohibició d’accés. S’ha de tenir en compte que l’incompliment de les obligacions i les prohibicions establertes en el marc de les normes dels plans de protecció del medi natural i del paisatge que recull la Llei 12/1985 de 13 de juny, d’espais naturals, contempla sancions d’entre tres-cents i tres-mil euros.

D’altra banda, també es vigila l’accés d’animals domèstics a la platja dels Muntanyans, que es troba prohibit per la normativa municipal.

Redacció

 

Creixell es prepara per a gaudir de la Festa del Santíssim Sagrament

En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneit pels carrers de la vila. Foto: Ajuntament

Creixell es prepara per a gaudir de la Festa del Santíssim Sagrament o de la Minerva, que s’escau sempre el tercer  diumenge  de setembre. Aquesta festa es feia antigament per celebrar que la verema s’havia pràcticament acabat en uns temps a on el conreu de la vinya era molt important a la localitat. En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneit pels carrers de la vila. Els nois i noies porten en unes safates guarnides amb blondes i amb les coques en processó fins a l’església. També porten uns cistells amb vi dolç. El vi i les coques es beneeixen a Missa i són repartits entre tots els assistents, que poden menjar i veure la coca i el vi dins de l’església com un fet excepcional.

Després de l’Ofici Solemne, es fa la posterior Processó del Santíssim Sagrament pels carrers, acompanyats de la cobla i en els darrers anys també de la Coral Santa Rosalía de Torredembarra.

Quan això s’acaba a la porta de l’església es fa la subhasta de la Coca del Goig i els diners recaptats es donen íntegrament a la parròquia de Sant Jaume de Creixell.  Es guarneixen alguns altars durant el recorregut de la Processó.

Creixell compta també un Ball de Diables que constitueix el Seguici Popular a la Processó i que participen activament a totes les activitats culturals del municipi, i una parella de gegants, el Gilmundo i la Minerva. El gegant representa a Artal Gilmundo, el primer Carlà de Creixell que va arribar a la Vila l’any 1083 enviat pel Rei de França per poblar el municipi de Creixell. La Geganta Minerva representa d’una part l’herència romana de les nostres terres i principalment la Festa de la Minerva, que es manté viva encara avui en dia i té els seus orígens a Creixell des de l’any 1620.

Programa d’actes

 Dissabte 17 de setembre

18:00h Kids Party Show i jocs  infantils del Ball de Diables de Creixell a la plaça del Mirador.

21:30h Correfoc a càrrec del Ball de Diables de Creixell. Inici a la plaça Major, c/Nou, avda doctor Pujol, c/Sant Jaume i finalització davant Cal Cabaler.

23:00h a la Plaça del Mirador Ball amb el grup musical Ruben’s.

Diumenge 18 de setembre

11:30h Processó del Pa Beneït. Sortida des de l’Ajuntament.

12:00h Ofici Solemne amb l’acompanyament de la Coral Santa Rosalia a l’Església de Sant Jaume. Seguidament Processó del Santíssim Sagrament amb l’acompanyament de la Cobla de Ministrers i la Coral Santa Rosalia de Torredembarra. I tot seguit Subhasta de la Coca del Goig.

18:30h a la Plaça del Mirador: Festa Eivissenca a càrrec de Titus Music ( vine de blanc ).

Diumenge 2 d’octubre

9:00h a la Rambla de les Moreres: Vl Trobada de Vehicles Clàssics  Creixell. Organitza Amics dels Clàssics Creixell  amb la col·laboració del Ball de Diables de Creixell.

En cas de mal temps les activitats de Ball es faran al Casal Municipal

Redacció

 

Creixell es prepara per a la Diada Nacional

L’ajuntament de Creixell realitzarà l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de Setembre al monument situat a la plaça Lluís Companys, a partir de les 12h.

El programa de la jornada és el següent:

11:45h. Concentració de les autoritats, partits polítics, associacions, entitats, col·lectius i públic en general al voltant del monument de la Plaça Lluís Companys.

12:00h. Parlaments i Ofrena Floral de la Corporació Municipal, partits polítics, associacions i particulars.

L’ordre de l’ofrena floral serà el següent: Alcalde i Corporació Municipal, partits polítics, associacions, entitats, col·lectius i públic en general

Redacció

 

El misteri càtar de Jujol a Creixell

D’esquerra a dreta, Josep Luis Soler, Francesc Sentís i Eduard Berga, durant l’inici de les jornades. Foto: Tots21

Podria haver un missatge encriptat al coronament del campanar de l’església de Sant Jaume de Creixell, dissenyat per Jujol, i relacionat amb els càtars? Era Jujol defensor dels càtars? O n’era contrari? Aquest és el gran interrogant que una investigadora ha llençat avui a Creixell en una jornada destinada a donar a conèixer un projecte europeu cultural per posar en valor els camins dels càtars, que també discorrien pel Baix Gaià.

El treball d’un any de l’arquitecta Mònica Sans ha donat com a fruit diverses hipòtesis apassionants. Tot es basa en el penell i les escultures que coronen el campanar, on hi ha una creu càtara, occitana, i quatre escultures de quatre sants. El treball parteix de la restauració que es va fer del campanar, conduïa per l’arquitecte Josep Llinàs. El penell té la creu i un lleó ‘amb una postura esporuguida, que mira enrere amb por i fuig de la creu, inhabitual en la figura icònica dels lleons’.

El penell, amb el lleó fugisser i la creu càtara. Foto: Territori Jujol

Mònica Sans consultà l’Arxiu Jujol i els documents sobre el campanar per destriar el misteri. Jujol no deixava gairebé res per escrit, però hi ha breus però clares referències al catarisme als documents de l’arquitecte sobre el campanar de Creixell. Al campanar hi ha quatre escuts i quatre escultures de sants: Sant Lluís IX de França, Joan de Matha, Domènec de Guzman i Francesc d’Assís, els tres darrers, fundadors de tres ordres mendicans i perseguidors d’heretges. I en un document, Jujol cita les dates de la creauda contra els albigesos, iniciada en 1209. Sant Lluís està situat al sudoest; Sant Domènec, al sudest; Joan Mata, al noroest, i Francesc d’Assís, al nordest. Vol dir alguna cosa aquesta disposició? Sant Lluís va ser cofundador dels Franciscans, ordre de la qual Jujol era devot.

Per què la creuada contra els càtars, els cristians bons homes perseguits per l’Església fins a la seva destrucció, apareix a Creixell? El lleó només sorgeix tres cops en tota l’obra de Jujol. I la creu occitana no la reprodueix enlloc més de la seva obra, i ja sabem que Jujol ‘res ho feia gratuït’. Jujol s’hagués trobat, en la documentació que consultà, que Creixell tenia relació històrica amb França i al segle XVI occitans repoblaren Creixell. Més pistes: ‘El gentilici de Creixell ve de l’Empordà i un templer, Dalmau de Creixell, va ser a la batalla de les Navas de Tolosa, i a Muret hi hagué un Creixell’.

Sans creu que el penell representa la mort de Simó de Montfort, gran perseguidor dels càtars, un fet històric que els tolosencs celebraren i que es recorda en una pintura que l’explica amb un lleó atravessat per una llança, el lleó, el símbol de Simó de Monfort. ‘Es pot llegir com un posicionament a favor dels càtars o en contra’, deia l’organitzador de les jornades, Josep Lluís Soler, que destacava que Creixell és l’únic lloc on Jujol plasma iconografia càtara. ‘A Creixell teniu una joia de la interpretació i del misticisme de Jujol’, concloïa. En resum, ‘Tolosa, càtara i occitana, guanya França’ i així ho reflexa Jujol al campanar.

Mònica Sans. Foto: Tots21

Els Camins càtars

La jornada ha començat amb la intervenció de Josep Luís Soler, coordinador del projecte ‘Camins Càtars, un itinerari cultural europeu’, que ha destacat que allò que va passar fa vuit segles, l’anorreament dels càtars, ‘va canviar la història del país’. El projecte europeu que coordina Soler busca promoure ‘un turisme cultural més autèntic, no centrat només en el souvenir, sinó saber com hem arribat aquí’.

Sobre els càtars es disposa de poca documentació degut a la seva aniquilació, fet que ha provocat també que no hagi atret l’interès dels investigadors. El projecte, que busca pau, convivència i evitar aniquil.lacions i purgues, ‘relliga territoris i posa en valor la força del bé, una espiritualitat relacionada també amb el campanar de Creixell, el Baix Gaià i Catalunya’. El seu àmbit abraçava l’antiga Corona d’Aragó, les Illes i el sud de Catalunya. El Baix Gaià, en ser territori fronterer amb els musulmans, es va omplir de castells i fortaleses i va acollir l’exili càtar.

Es tracta ‘d’una gran oportunitat per al territori perquè ens dona sentit, amb diversos camins i no només un, com el de Santiago’, deia Soler. ‘Els camins dels càtars és una història verídica i fou el major exili’ hagut aleshores. El projecte ‘relliga també la relació amb Occitània, ja perduda, però que sumava un llegat cultural comú. Occitània és un dels nostres orígens’, subratllà Soler. Pretén també recuperar edificis com el castell de Querol, entrada a la Vall del Gaià, o que Cal Cabaler, la casa de cultura de Creixell, sigui un espai cultural on s’abordi el catarisme.

L’aniquilació dels càtars

La Batalla de Muret de 1213, amb la mort del rei català Pere el Catòlic, suposà la derrota i l’exili dels càtars, perseguits com a heretges per l’Església. Camins de transhumància, camins ramaders i romans van servir als càtars per desplaçar-se fins a les terres de Tarragona, de l’Ebre i fins a València, camins que estan identificats. Eren càtars com Mauri de Montaillou, ‘el millor exemple del viatge cap a les terres tarragonines’, una localitat, Montaillou, on encara es reviu l’esperit càtar. Tota la família va emigrar a les terres de Tarragona.

La Vall del riu Gaià és un recorregut que destaca en aquest camí, ja que enllaçava amb la Catalunya central -Calaf, Pons, Solsona- fins al Cadí i la Seu d’Urgell. És el camí conegut com dels bons homes.

La ruta europea inclou restes càtares com creus occitanes situades en camins o missatges encriptats en murals i pintures, com un retaule de Santes Creus, dedicat a Maria Magdalena, on apareix embarassada. O el camí del Sant Calce, que es conservaria a València, diu la llegenda.

El públic ha omplert la sala d’actes de Cal Cabaler per seguir la jornada. Foto: Tots21

El catarisme a Tarragona

Per la seva part, Eduard Berga, investigador i expert en els estudis dels càtars, ha destacat la importància que el catarisme va tenir al seu moment i ha situat les mostres de catarisme que tenim a les nostres comarques. Així, al baix relleu del timpà de l’església de Siurana, Crist no apareix patint, com seria la forma normativa, sinó com un ‘bon home’ que predica als seus deixebles, amb els braços extesos, seguint l’esperit càtar de predicar la bondat. D’altra banda, a La Sénia va viure la darrera comunitat càtara documentada. Altrament, el santuari de Santa Maria de Queralt comença actualment el Camí dels Bons Homes.

La primera anotació que es troba és una ordre del papa a l’arquebisbe de Tarragona per investigar els heretges. L’arquebisbe ho derivà a la Cartoixa d’Scala Dei. A ells se’ls encarregà la primera inquisició a les terres de Tarragona, feina que van fer ‘amb molta destresa’. Un escrit de 1250 parla de l’heretge Joan de Cornudella i demana a cornudellencs i pradencs que anessin a Roma. Siurana apareix també en un document que parla d’un diaca càtar que s’hi desplaçà per predicar.

‘Entre 1220 i 1230 ha hi havia una comunitat de càtars important a la regió banyada pel riu Siurana’, protegits per seguidors d’ells, destacava Berga. Més tard, el papa informaria a l’arquebisbe de Tarragona que el territori està ‘infectat’ d’heretges. La Inquisició s’instauraria a Catalunya des de la seu tarragonina en un Concili celebrat de 1235. Catalunya seria el primer lloc on s’instal.laria formalment la Inquisició, després de Tolosa i ho faria l’Arquebisbat. Hi ha documentació, relatava Berga, que cita l’existència a l’Arxiu Episcopal de Tarragona de molts llibres de sentències inquisitorials, amb els noms dels inquisidors. Fins ara només s’han trobat a Tarragona 15 documents originals sobre l’heretgia. Fora de Tarragona s’han localitzat documents que parlaven dels heretges tarragonins.

Càtars a la Serra de Montsant i Prades

A Porrera, al Priorat, hi havia establertes, almenys, cinc famílies càtares que acollien a les seves cases els bons homes quan venien a predicar, explicava el bon home Arnau Bretós, de Berga. ‘La Serra de Montsant i les Muntanyes de Prades van ser el territori de Catalunya on el catarisme va perdurar al llarg d’un segle, segons els registres documentals’, redundava el ponent. De 1220 a finals de segle hi hagué càtars a les Muntanyes de Prades.

L’estudiós Jordi Ventura afirma que ‘probablement no hi ha cap lloc a Catalunya on la presència de dissidents càtars fos més clara i persistent al llarg del temps que a la vila de Prades’. Els càtars de Tarrragona ‘no eren només migrants, sinó gent d’aquí, amb families que mantenien la tradició de mantenir l’ensenyament càtar’, subratllava Berga. A Tarragona es va construir una torre dels heretges, de la qual encara avui es té notícia, per separar-los dels presos comuns. Se sap que hi hagué 33 heretges empresonats en una època determinada. I a Arbolí, també al Priorat, destaca la persecució de famílies de càtars a meitats del segle XIII, i surten condemnats gent de Cornudella, també del Priorat, a partir de documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. A Ulldemolins també hi hagué detinguts i a la Terra Alta, els Costums d’Orta, de 1296, fixen una regla de pena de mort per als heretges. I a Tortosa, en 1307, ja molt tard, encara hi ha persecució.

La jornada

La ‘jornada càtara’ ha continuat amb l’exhibició per primer cop a Tarragona del documental ‘Bogre, la gran heretgia europea’, de Fredo Valla, una degustació gastronòmica, un tast poètic i un recital musical.

L’alcalde, Jordi Llopart, havia presentat la jornada subratllant que gràcies a la feina de la Fundació hi ha força documentació sobre Jujol i el campanar de Creixell. Llopart ha destacat el positiu de donar una altra visió sobre Jujol i Creixell a partir de l’entorn càtar del Baix Gaià.

Francesc Sentís, regidor de Cultura, ha introduït la jornada destacant que ell ja va tenir l’interès, a partir de la documentació de l’Arxiu Jujol, en la relació entre l’arquitecte i el catarisme.

‘D’ací a 700 anys lo llorer reverdrà’, va dir el darrer dels càtars abans de ser mort.

Jaume Garcia

 

Creixell indagarà en els càtars i la seva relació amb el campanar de Jujol

Campanar de Jujol a Creixell. Foto: Ajuntament

Aquest dissabte vinent tindrà lloc a la Casa de Cultura Cal Cabaler de Creixell una Jornada cultural inèdita i singular per conèixer una de les històries més desconegudes i sorprenents rere les petjades dels càtars i el campanar de Jujol a Creixell. La jornada està organitzada per l’àrea de cultura de l’ajuntament de Creixell i Ilercavonia Terra Nostra Càtars, amb el suport de Mon Medieval i la Diputació de Tarragona.

Sessió de matí:

10h. Benvinguda i inauguració de la jornada, per part de les autoritats municipals de Creixell.

10:30h. Presentació del projecte Camins Càtars un itinerari cultural Europeu, un potencial per el Baix Gaià i Creixell, per part de José Luis Soler (coordinador del projecte europeu).

11:h. Conferencia ‘La comunitat dels càtars de les terres de Tarragona, segons els registres de la Inquisició’, per part d’Eduard Berga (investigador i expert en estudis dels Càtars).

12h. Taula rodona: Interpretació herètica del campanar de Creixell i el món místic de Jujol, amb la participació de Mònica Sans Duran i José Luis Soler.

13h. Cinema fòrum, amb la 1ªpart amb la projecció del film «Bogre la gran heretgia europea» de Fredo Valla, amb presentació inicial.

15h. Degustació gastronòmica amb el receptari de la cuina medieval dels càtars, ofert pel restaurant La Masieta de Creixell.

Sessió de tarda

16:30h. Tast poètic «Lo Tel de l’ombra», amb poesies dedicades a indrets històrics dels càtars, per part de l’escriptora Conxita Jiménez.

17h. Cinema fòrum amb la 2ª Part amb la projecció del film » Bogre la gran heretgia europea» de Fredo Valla, amb debat sobre el contingut del film documental.

19h. Recital musical. «The Catar Man» de Mònica Sans Duran. Interpretada pel grup Monnie&The Awesome Boys. La cançó «The Cathar Man» de Mònica Sans (arquitecta i cantant) està inspirada en la girola del campanar de Creixell. El misteri de la seva simbologia ha provocat una recerca personal de l’autora per intentar esbrinar els motius que van empènyer a Jujol a utilitzar una creu occitana i un lleó: dos elements decoratius molt singulars que l’arquitecte no ha fet servir en cap altre obra seva. La cançó també s’inspira en el llibre «Pere Mauri, l’últim pastor càtar» de José Luis Soler, l’himne càtar «Lo Boier (occità) i un altre document que serà desvelat durant la taula rodona del matí.

Activitats gratuïtes obertes al públic, excepte la degustació gastronòmica. Es prega registre previ al telf. 619763328 o al correu electrònic: bibliocreixell@gmail.com

Redacció

 

Xerrada a Creixell de la Cap de Relacions Institucionals del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat

Aquest dijous vinent, a les 19:00 hores, tindrà lloc a Cal Cabaler Casa de Cultura Creixell (Carrer Sant Jaume 4) la xerrada oberta al public ‘El gènere en el diagnòstic i tractament de malalties’. Es comptarà amb la participació de Mònica Morros i Serra, experta en gènere i salut, politòloga i actualment la Cap de Relacions Institucionals del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat.

Un cop finalitzada la xerrada-debat hi haurà un petit refrigeri pels assistents.

L’acte està organitzat per l’àrea de la secretaria de la dona i igualtat de l’ajuntament de Creixell, a càrrec de la regidora delegada Chelo Picon Gomis.

Redacció

 

Schumann i Beethoven a cau d’orella aquest dissabte a Creixell

Liebesgarten (Jardí de l’amor) és el títol del concert d’aquest dissabte 20 d’agost a Creixell, en el qual la soprano Olga Miracle, el tenor Emili Gispert i la pianista Maria-Neus Devesa -tots tres amb llarga trajectòria artística en el món de la música clàssica i grans especialistes del gènere Lied (cançó de concert)-, interpretaran obres de Ludwig v. Beethoven i Robert Schumann, per a dues veus i piano.

És un programa exclusivament de Lied composat per tres cicles sencers del gènere, per a transportar-nos als recitals que es feien en èpoques passades, basats en la proximitat i connexió constant amb el públic, i que s’han fet des del segle XIX a tota Europa: Una «Liederabend» (Vetllada de cançó de concert) on el públic podrà gaudir d’explicacions basades en les traduccions al català de les poesies, tot sentint-se traslladat a la manera d’entendre la música i el cant en format de «música de cambra», de la mà d’un excels Beethoven pre-romàntic i del desctacat exponent del Romanticisme, Robert Schumann.

Entrada gratuïta amb reserva al telf: 607871054

Redacció

 

Més de 6.000 persones passen per la fira ‘Creixell, Terra de Pirates’

La fira s’ha celebrat al nucli històric durant els tres dies del pont de la Mare de Déu d’agost. Foto: Ajuntament

Els principals carrers del nucli històric de Creixell han estat aquest cap de setmana l’escenari de la primera edició de la fira ‘Creixell, Terra de Pirates’, que ha rebut més de 6.000 visitants i turistes procedents principalment de França, l’Aragó, País Basc i Navarra.

Des de dissabte passat fins aquest dilluns s’han dut a terme activitats relacionades amb la temàtica dels pirates, especialment adreçades al públic familiar, des de parades d’artesania fins a atraccions i actuacions per a la canalla, animació i teatre musical, melodies pirates, tallers, pinta-cares pirata, cercavila, espectacle de foc nocturn, demostració de softcombat i màster class pirata de zumba.

Durant els dies de la fira, també hi ha hagut l’actuació del conegut Mag Laria al Casal Municipal i una exhibició de swing al Mirador a càrrec de Bàsic Escola de Ball de Reus.

La regidora de Turisme, Silvia Farrero, fa una valoració molt positiva de com s’ha desenvolupat aquesta primera fira de temàtica pirata. Una aposta que ha volgut rescatar “els temps en els quals la costa catalana es trobava plena de pirates algerians i d’altres llocs que assaltaven i saquejaven els pobles de la costa, enduent-se molts captius”. En aquest sentit diu la llegenda que quan els pirates apareixien a Creixell, els seus habitants col·locaven la imatge de pedra, que encara es conserva a la façana de l’església, de Sant Jaume a l’entrada de la població, i els pirates en veure-la fugien esparverats.

Durant els tres dies de la fira, l’associació de Comerciants i Empresaris de Creixell ha posat també una paradeta a la fira amb jocs infantils i ha repartit obsequis per a la mainada. Alhora, s’ha pogut visitar a la Casa de Cultura Cal Cabaler de Creixell l’exposició de dibuix i pintura dels alumnes del curs d’arts plàstiques que l’artista creixellenca Joana Bonán fa durant l’any a la Biblioteca Municipal.

Redacció

 

‘Creixell, Terra de Pirates’ obre la paradeta fins a dilluns

A la parada de l’ Associació de Comerciants i Empresaris de Creixel, la comitiva d’autoritats s’ha fet una fotografia en el corresponent photocall. Foto: Ajuntament

La fira ‘Creixell, Terra de Pirates’ ha obert portes aquest matí per primera vegada al nucli històric de la localitat i s’hi estarà fins dilluns (de 10:00 hores a 22:00), aplegant, entre d’altres, nombroses parades d’artesania, jocs relacionats amb els pirates i alimentació. A l’acte inaugural hi han assistit les regidores Silvia Farrero, Pili Romero, Chelo Picón, Montserrat Muñoz, Mari Carmen Marín i els regidors Francesc Sentis, Jordi Moliné, Juan Lara i Jaime Serret. L’alcalde, Jordi Llopart, ha excusat la seva assistència a causa d’un imprevist.

Durant aquests tres dies de la fira la gent trobarà una proposta molt atractivqa de lleure i comerç de temàtica pirata adreçada especialment al públic familiar. Parades d’artesania, atraccions i activitats per la canalla, animació i teatre musical, melodies pirates, tallers, cercavila, espectacle de foc nocturn, demostració de softcombat i moltes iniciatives per a tota la família.

Durant el matí ja s’han fet diferents activitats com ara una gincama per la canalla amb molt d’éxit de participació i hem tingut música en viu pels carrers.

Redacció

 

Bona rebuda del punt lila a les festes majors de Creixell

La carpa ha fet la funció de punt informatiu i de suport. Foto: Ajuntament

Creixell va aprovar l’any passat el protocol municipal contra les agressions sexuals i per raó de gènere o orientació sexual, fet que ha permès enguany posar un Punt Lila en tots els concerts de la Festa Major de Sant Jaume a càrrec de la regidoria d’Igualtat i de la Dona.

La carpa ha fet la funció de punt informatiu i de suport, amb informació sobre com atendre les víctimes de qualsevol agressió sexual o per raó de gènere o d’orientació sexual. Entre els motius de major preocupació de moltes de les noies destacava la prevenció sobre la tristement cèlebre punxada en centres nocturns d’oci.

Al punt lila també s’han proporcionat clauers alarma i s’ha informat del Centre d’Informació i Recursos per a les Dones (CIRD)

Des del consistori s’ha volgut agrair «la bona feina que ha fet l’empresa AvanTEbre i la nostra col·laboradora Ariadna Martí, agent d’igualtat».

Redacció

 

Mortaldat de peixos a la riera de la Murtra de Creixell per manca d’oxigen a l’aigua

Imatge de la inspecció. Foto: Ajuntament

La regidora de Medi Ambient de l’ajuntament de Creixell Silvia Farrero i els tècnics de Medi Ambient de la Generalitat han estat avui a la riera de la Murtra de Creixell per tal d’avaluar la situació de manca d’oxigen a l’aigua. Davant l’aparició d’una quantitat important de peixos morts ahir en aquest espai, des de l’àrea delegada de medi ambient de l’ajuntament de Creixell es va avisar als diferents serveis corresponents de medi ambient del govern català.

Durant el matí d’avui divendres 5 d’agost de 2022, un equip de tècnics mediambientals i responsables polítics, encapçalats per Farrero, el cap de l’Oficina Territorial d’Acció i Avaluació Ambiental de Tarragona del departament de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat, Laureà Giné, i els responsables de medi ambient del Parc Natural del Delta de l’Ebre i de l’empresa pública Forestal Catalana, han estat a primera hora d’avui a la Riera de la Murtra de Creixell per tal d’avaluar la situació in situ.

Segons han informat els tècnics mediambientals especialitzats en aquests tipus de situacions, la mort de peixos ha estat provocada per la manca d’oxigen a l’aigua de la riera de la Murtra que, a causa de les altes temperatures, no s’ha pogut oxigenar de manera natural. Els tècnics han destacat que, en aquesta riera de la Murtra de Creixell, s’hi troben principalment 3 espècies de peixos: les llisses o llísseres, els fartets i les anguiles.

Els tècnics mediambientals han destacat que aquestes especies animals es reprodueixen amb molta facilitat i que no tots els habitants de la riera han mort

Malgrat que hi ha hagut una mortalitat important de peixos per manca d’oxigen a l’aigua, els tècnics mediambientals també han destacat que aquestes espècies animals es reprodueixen amb molta facilitat i que no tots els habitants de la riera han mort. Ara bé, la captura dels supervivents és complicada, ja que s’estressen amb freqüència. Els tècnics mediambientals diuen que molts d’aquests peixos supervivents s’amaguen o es refugien en diferents racons de la Riera i sobreviuen, amb la qual cosa està garantida la seva reproducció natural.

Els tècnics mediambientals de la Generalitat de Catalunya faran un seguiment continuat durant les setmanes vinents de l’evolució de la situació de la Riera de la Murtra de Creixell.

Farrero ha volgut destacar la col·laboració que ha rebut des del primer moment dels tècnics de medi ambient de la Generalitat i que, malgrat que aquesta situació es repeteix periòdicament a Creixell, l’ajuntament fa tots els esforços possibles per fer front a una circumstància adversa però es fa difícil enfrontar-se a les condicions naturals. “Esperem que la previsió climatològica que anuncia pluges generalitzades arreu de Catalunya per a les properes hores, contribueixi a millorar la situació natural de la Riera de la Murtra de Creixell”, afirmava la regidora.

Redacció

 

Creixell recordarà quan era terra de pirates del 13 al 15 d’agost

La Fira ‘Creixell, Terra de Pirates’ arribarà per primera vegada a Creixell els propers dies 13, 14 i 15 d’agost de 2022. Tindrà com a escenaris els carrers del nucli històric de Creixell i aplegarà, entre d’altres, nombroses parades d’atesania i alimentació. L’horari de la fira será de les 10h. a les 22h.

Coordinat des de l’area de turisme de l’ajuntament de Creixell, a càrrec de la regidora Silvia Farrero, i amb el suport municipal la intenció és promoure esdeveniments i actes en favor de la promoció turística i econòmica de la vila, desprès de 2 d’anys d’aturada gairebé obligada de la majoria d’activitats previstes a causa de les restriccions de la pandèmia.

Durant aquests tres dies de la fira la gent trobarà una proposta molt atractivqa de lleure i comerç de temàtica pirata adreçada especialment al públic familiar. Parades d’artesania, atraccions i activitats per la canalla, animació i teatre musical, melodies pirates, tallers, cercavila, espectacle de foc nocturn, demostració de softcombat  i moltes iniciatives per a tota la família.

A l’hora d’organitzar aquesta fira i anomenar-la ‘Creixell, Terra de Pirates’, “hem tingut en compte una llegenda de la nostra Vila. En temps que la costa catalana es trobava plena de pirates algerians i d’altres llocs, aquests quan podien assaltaven i saquejaven els pobles de la costa, enduent-se molts captius”, afirma la regidora. Diu la llegenda que quan els pirates apareixien a Creixell, els seus habitants col-locàven la imatge de pedra, que encara es conserva a la façana de l’esglèsia, de Sant Jaume a l’entrada de la població, i els pirates en veure-la fugien esparverats.

DISSABTE 13 D’AGOST

11h. INAUGURACIÓ OFICIAL

11h – 13h A la Rambla de les Moreres.- Gimkana refrescant per obtenir el carnet Pirata. Nens i nenes fins a 10 anys.

ACTIVITATS PER AL NUCLI HISTÒRIC

Melodies pirates by Gemelo.

11:30h,. 13h., 19:30h, 21h

Cercaviles amb eL Grumet Escopinya, el Capità Manbik i el Pirata Marras el Malamirada

12h., 13:30h, 18:30h, 20h.

14h. L’Hora de la Taverna

ACTIVITATS A LA PLAÇA MAJOR

Demostració SOFCOMBAT

12:30h, 19h

Espectacle de foc nocturn

21:30h

ACTIVITATS A LA PLAÇA DEL MIRADOR

19h Zumba Pirata al ritme de Jorge Giralde, patrocinat per Càmping Creixell

ACTIVITATS A L’OFICINA DE TURISME DE CAL CABALER

Polsera Màgica de llum

De 20:30h a 21:30h.

A les 22h. cloenda de la jornada

DIUMENGE 14 D’AGOST

ACTIVITATS PER AL NUCLI HISTÒRIC

Melodies pirates by Gemelo.

11:30h,. 13h., 19:30h, 21h

Cercaviles amb eL Grumet Escopinya, el Capità Alanbik i el Pirata Marras el Malamirada

12h., 13:30h, 18:30h, 20h.

14h. L’Hora de la Taverna

ACTIVITATS A LA PLAÇA MAJOR

Demostració de SofCombat

12:30h, 19h

Espectacle de foc nocturn

21:30h

ACTIVITATS A L’OFICINA DE TURISME DE CAL CABALER

18-19h Pirates, ens pintem les cares? Taller Pinta-Cares

20:30h – 21:30h. Polsera Màgica de Llum.

22h, Cloenda de la jornada

DILLUNS 15 D’AGOST DE 2022

ACTIVITATS PER AL NUCLI HISTÒRIC

Melodies pirates by Gemelo.

11:30h,. 13h., 18h, 20:30h

Cercaviles amb eL Grumet Escopinya, el Capità Alanbik i el Pirata Marras el Malamirada

12h., 13:30h, 19:30h,.

14h. L’Hora de la Taverna

ACTIVITATS A LA PLAÇA MAJOR

Demostració SofCombat

12:30h, 18:30h

Espectacle de foc nocturn

21h

ACTIVITATS A L’OFICINA DE TURISME DE CAL CABALER

18-19h Pirates, ens pintem les cares? Taller Pinta-Cares

20:30h – 21:30h. Polsera Màgica de Llum.

21:30h Cloenda de la jornada

Redacció 

 

Creixell clou la Festa Major amb bon ritme

La Festa Major de Sant Jaume 2022 de Creixell va cloure ahir amb un diumenge ple d’activitats. Durant tots aquests dies s’ha notat molt que tothom enyorava fer gresca després de la pandèmia. Molts creixellencs i creixellenques, però també visitants i turistes, han participat molt activament de la programació de la festa durant aquests 9 dies.

Pel que fa als actes de diumenge:

Exhibició dels components de Happy Dance i de l’equip de competició del Club Esportiu Rítmica de Torredembarra

Els membres de l’associació Happy Dance (foto superior) i de l’equip de competició del Club Esportiu Rítmica de Torredembarra. Fotos: Ajuntament

Com ja va sent tradicional en els darrers anys, les noies i nois de l’Associació Happy Dance de Creixell ofereixen una exhibició del seu treball durant la Festa Major de Sant Jaume.

Aquest grup cada vegada és més nombrós i es van renovant regularment, ara també amb la integràció dels nois.

Enguany també s’han afegit a aquest esdeveniment les noies de l’equip de competició del Club Esportiu Rítmica Torredembarra, integrat també per algunes noies de Creixell.

A la vegada, aquestes noies, molts joves elles però que ja dominen molt bé aquest esport, van oferir una magnífica exhibició de les diferents disciplines de la gimnàstica rítmica.

Al final de les respectives exhibicions, els dos grups van rebre diferents obsequis lliurats per la regidora de Festes Pili Romero Gracia.

Sopar de germanor i Karaoke de la Festa Major

La vetllada es va acabar amb tradicional coetada la Coetada de Fi de Festes a càrrec del Ball de Diables de Creixell. Foto: Ajuntament

Al voltant de 200 persones van participar aquest diumenge al vespre a la pista esportiva municipal, al Sopar de Germanor de la Festa Major de Sant Jaume 2022 de Creixell.

Agrupats per colles d’amics i/o famílies, els creixellencs i creixellenques van gaudir d’una vetllada entranyable i divertida a on retrobar-se tots plegats després d’un parell d’anys de restriccions a causa de la pandèmia.

Cadascú es va portar el seu sopar de casa. La vetllada la van anar animant entre tots els assistents amb una sessió oberta de Karaoke que va resultar molt divertida. Al final, fins i tot la pròpia regidora de Festes es va animar a pujar a l’escenari a cantar una cançó.

La vetllada es va acabar amb tradicional coetada la Coetada de Fi de Festes a càrrec del Ball de Diables de Creixell.

Redacció

 

Creixell anul·la la Festa de l’Aigua prevista per dissabte

La Festa de l’Aigua s’havia de celebrar aquest dissabte a les 18:00 hores dins del marc d’actes de Festa Major. Foto: Ajuntament

L’ajuntament de Creixell ha anul·lat la Festa de l’Aigua prevista dins del marc de la Festa Major del poble per aquest dissabte a la Rambla de les Moreres a causa «de les restriccions d’aigua que tenen els pobles veïns», especialment Bonastre i Roda de Berà, i com «una mostra d’empatia cap a ells i de sensibilització davant la problemàtica». Així ho explicava a Tot21 la regidora delegada de Turisme i Medi Ambient, Silvia Farrero. La intenció és «replantejar l’activitat amb menys despesa d’aigua probablement cap a l’agost, però no pas de manera immediata», afegia.

En aquest sentit, Farrero aprofitava per invitar tothom a la propera Fira ‘Creixell, Terra de Pirates’  els dies 13, 14 i 15 d’agost, «on entre d’altres coses, hi haurà activitats per refrescar-nos en familia, sense fer una despesa desmesurada d’aigua».

Redacció

 

Creixell surt als carrers per viure la processó de Sant Jaume

Galeria d’imatges de la jornada. Fotos: Ajuntament

Després de la tempesta sempre vé la calma. Un cop passada la covid19, avui Sant Jaume ha tornat a sortir pels carrers del nucli históric de Creixell.

Les autoritats municipals han anat des de l’ajuntament fins a l’esglèsia acompanyats del Ball de Diables de Creixell i de la Cobla Cossetània de Tarragona.

A la porta del temple, Mossén Minguella ha rebut a la Corporació Municipal i a la Jutgessa de Pau per donar pas posteriorment a l’Ofici Solemne de Festa Major. La Coral Sant Jaume de Creixell ha cantat la Missa. Tot seguit, s’ha procedit a la Processó de Sant Jaume pels carrers de la Vila, amb molta participació de la feligresia creixellenca.

La imatge de Sant Jaume ha processionat pels carrers del nucli históric, mentre els membres del Ball de Diables de Creixell han configurat el Seguici Popular.

Redacció

 

Un pregó multitudinari de la Llar de Jubilats enceta la Festa Major de Creixell

La Montserrat Martí, en acabar la lectura del pregó, junt a l’alcalde, Jordi Llopart. Foto: Tots21

Un pregó de la veïna del municipi i secretària de la Llar de Jubilats i Pensionistes Sant Jaume va encetar oficialment la Festa Major de Creixell. La població va demostrar les ganes que té de festa i de gaudir del carrer i de les activitats sortint en massa a escoltar la Montserrat Martí, veure l’evolució dels gegants i contemplar la novedosa actuació castellera que van oferir els Castellers del Foix de Cubelles i els Nois de la Torre.

Poques vegades s’ha vist tanta gent reunida per seguir el pregó del que és la Festa Major petita, però que s’ha acabat convertint en la més multitudinària en coincidir amb l’estiu en una localitat eminentment turística.

Tot seguit els gegants de la Vila, Gilmundo I Minerva, i el gegantó Mr. Potato, portats per la colla del Ball de Diables de Creixell, van ballar amb la música de la gralla i el tabal de l’Uxue Capdevila i el Tomàs Farrés. A continuació, es feu una visita i inauguració de l’exposició de Dibuix i Pintura dels alumnes de Joana Bonan. Al vespre, a la plaça Major es va oferir ‘Bruixes’, un espectacle de teatre i dansa, a càrrec del Col·lectiu Papallones Liles de Creixell. La Festa Major havia tingut un preludi el dia 16 amb la caminada popular semi-nocturna, en la que van participar un centenar de persones, segons recordà la regidora de Festes, Pili Romero.

La gran protagonista de la jornada de divendres, però, va ser la Maria Montserrat Martí, una pregonera de pedra picada, tot geni i molt estimada a la vila. L’entitat de la que forma part celebra justament 30 anys i l’Ajuntament li ha conferit el protagonisme. L’alcalde, Jordi Llopart, recordava des del balcó consistorial que els darrers anys, el pregó el llegeix una entitat de la vila.

Nombrós públic va assistir al pregó i actes posteriors. Foto: Tots21

Un moment de l’actuació castellera. Foto: Cedida

La Montserrat feia memòria de com es va constituir l’entitat en 1992, el primer president de la qual fou Antonio Fuguet, i les activitats a les que es dedica: ‘No parem de fer-ne al llarg de l’any’, subratllava, activitats com el taller de manualitats, jocs de petanca, de dòmino, excursions, conferències, ball cada diumenge i teatre. Al temps, subratllava que ‘mai no ens ha mancat el suport institucional del nostre consistori’.

‘La cultura i el folklore popular es manifesten a la Festa Major de Sant Jaume’, continuà la pregonera, que repassà els principals actes que es viuran i els que ja s’han vist i destacà com ‘amb el pas dels anys encara continua vigent la tradició castellera’.

 

No faltà el moment reivindicatiu, quan la Montserrat demanà als qui hagin de ser candidats a les eleccions municipals de maig de l’any vinent millores a la població: ‘A Creixell hi ha moltes mancances, sobretot de cara a la gent jove, però també a la gent d’edat mitjana, la gent gran i la canalla. Us demanaria que us poseu les piles i en la mesura del que sigui possible treballeu sempre per la vostra gent per aconseguir tot allò que suposi benestar i facilitar la vida diària a totes les persones que han decidit quedar-se a viure al millor lloc del món, que és sens dubte, l’estimat Creixell’.

L’alcalde, Jordi Llopart, al seu torn, es felicità perquè aquesta Festa Major hagi deixat enrere els rigors de la pandèmia, ‘que ens ha afectat a tots, a nivell d’entitats, d’activitats i també quant a poder tirar endavant actuacions necessàries’. Llopart destacà que la  Festa es pot celebrar ‘amb plena normalitat’, al temps que tenia paraules de record per als que es va emportar la covid i que ‘no poden estar aquí’. ‘Vull tenir un record a totes les persones, siguin o no del poble, que durant aquests dos anys han tingut la desgràcia de perdre algun familiar o algun amic. Els portem a dins, de manera que preservar la seva memòria és ser-ne fidels’. L’alcalde acabà el seu parlament afirmant que la Festa Major busca ser ‘la unió entre totes les persones de municipi, i demano que ens ho passem bé, que comencem a tornar a sortir de casa i tornem a viure’.

Consulteu el programa de la Festa Major de Sant Jaume en aquest enllaç.

J. Garcia

 

Sorpresa pel gran èxit de la primera edició del Festival de Novel·la Criminal de Creixell

Els productors de la sèrie ‘Crims’, durant la taula rodona que va cloure el Festival. Foto: Tots21

L’organització de la primera edició de Creixell.Crims, el Festival de Novel.la Criminal en Català celebrat a la localitat de la Costa Daurada es mostra ‘molt satisfeta’ del resultat del mateix, tant en ‘l’elevada participació del públic, que ens ha sorprès, com en l’organització d’un festival complexe i ambiciós’, en paraules del regidor de Cultura de l’Ajuntament, Francesc Sentís.

No és cap secret que l’Ajuntament observava amb un punt d’escepticisme el grau d’èxit que podria tenir el Festival, tenint present que no hi ha antecedents a Creixell d’organitzar festivals d’aquesta temàtica i sent un sector concret del món literari. Però la realitat ha superat les expectatives posades en ell.

Durant dos dies, divendres i dissabte passats, 15 i 16 de juliol, diferents escenaris de Creixell han celebrat actes com l’homentatge a l’escriptora vallenca Margarida Aritzeta, el lliurament d’un premi de novel.la negra que duu el seu nom,  taules rodones, un dinar amenitzat per una monologuista, la celebració de sis taules rodones i un concert. La taula rodona que va tenr més seguidors, organitzada al Mirador de Creixell, va ser ‘l’esperada, la dels productors de la sèrie de TV3 Crims’, subratllava Sentís. Van ser la cap de continguts, Anna Punsí, i el guionista CarlosTorres els que hi van assistir, acompanyats d’un vídeo de Carles Porta, el director del programa.

Imatge d’una de les taules rodones celebrades al Mirador de Creixell. Foto: Tots21

Sorgit d’una idea de l’escriptora afincada a Creixell Raquel Gámez-Serrano, el festival clou ‘amb una elevada presència de professionals, d’escriptors i escriptores, d’editorials, de públic i també amb l’enorme ajuda d’un elevat grup de voluntaris de Creixell que han estat atents als nombrosos detalls que calia solucionar’, ha destacat Sentís. La presència de gent forània -vinguda de Roda de Berà i de Torredembarra, principalment- s’ha deixat notar en l’hosteleria i la restauració locals, especialment del nucli de la vila, on se celebrà el festival.

L’Ajuntament aposta clarament per la continuació del Festival i vol deixar-lo encaminat, tot i que l’any vinent hi ha eleccions municipals i serà el nou govern local qui decidirà al respecte. Tot i això, Sentís creu que l’experiència ha estat ‘prou satisfactòria com perquè ho tornem a organitzar’.

Raquel Gámez-Serrano ha afirmat, al seu torn, que ‘estem molt satisfets amb el resultat del festival. El seu format multidisciplinar el feia diferent a qualsevol altre de l’estat i alhora era tot un repte. Combinar literatura amb música en directe, jazz i orquestra, exhibició de lindy-hop i altres activitats com el maridatge i tastet de cerveses, per part de Les Clandestines de Montferri, o fins i tot un monòleg no era gens fàcil. I molt menys si havia de transcórrer en tres espais diferents de la vila i a més convocar un premi literari de renom com és el Premi Margarida Aritzeta-Vila de Creixell. La resposta de participació al premi va ser aclaparadora: més de quaranta novel.les hi optaven’.

Els objectius eren clars ‘i així els vam exposar en la primera roda de premsa en què vam presentar el festival. Volíem un festival obert a tots els ciutadans del Baix Gaià, atraure el màxim de públic per difondre el gènere criminal’, continua. ‘Ens hem de congratular perquè van passar més de quatre-centes persones per les nostres instal.lacions i es van vendre en un dia més d’una seixantena de llibres’.

L’èxit no el deuen a una sola causa, sinó a la suma de diversos factors. ‘Primer, a la il.lusió i la passió amb què tant la regidoria de Cultura, Esports i Patrimoni, a càrrec de Francesc Sentís, com la directora de la Biblioteca Municipal de Creixell, Maribel Pérez Fontanillas, principal instigadora, van entomar el projecte, secundat per l’alcalde, Jordi Llopart, i segon a la implicació de servidora com a directora, amb una dedicació total diària de cinc mesos. Hi ha un tercer factor encara més important: la feina dels voluntaris, autodenominats «els criminals», que amb gran disposició i alegria van ajudar a que tot anés rodat’.

Gámez-Serrano també està convençuda que l’any vinent serà «més i millor». ‘Quan tot un poble s’aboca en un festival que és un cant a la cultura, a la literatura que conreen els autors de primer nivell com els que ens van visitar, d’arreu dels Països Catalans, la continuïtat de Creixell.Crims està garantit’.
Jaume Garcia

 

Cent participants a la Caminada Popular de Creixell

Imatge dels participants. Foto: Ajuntament

Fins a cent caminadors i caminadores de Creixell i dels pobles de l’entorn han participat enguany a la XVII Caminada Popular de Creixell, que va tenir com a punt culminant el pic de la Mola. Amb 318 metres d’alçada i ubicat dins del terme municipal de Creixell, és el sostre comarcal del Tarragonès.

La ruta es va iniciar al Consultori Mèdic de Creixell i va transcòrrer per La Coma, costat de L’AVE, Mas Mercadè, camí de Mas Gibert, El Comellar Gran, La Mola, La Gavatxa, antic GR-92 i Mas Mercadé. Va ser un recorregut total de 9 quilòmetres a peu amb 300 metres de desnivell. La Caminada va començar a les set de la tarda i es va allargar fins a mitjanit. Els i les participants anàven ben equipats i portàven també llanternes i frontals de llum Tots els i les participants amb l’inscripció van rebre una samarreta commemorativa.

Aquesta Caminada és la que es tenia preparada per a l’any 2021 i que a causa de la pandèmia no es va poder realitzar.

Des de l’ajuntament s’agraeix la impliació del Club Esportiu Muntanyenc de Creixell, “que un any més ha col·laborat en aquest esdeveniment previ a la Festa Major de Sant Jaume 2022”.

Redacció

 

Localitzat un nou os a la platja de Creixell

Imatge d’arxiu d’un socorrista de la costa de Torredembarra. Foto: Anna F / Ajuntament de Torredembarra

Un nou os, que pot ser humà, el quart dels trobats fins ara de procedènia humana i que podria tractar-se d’un fèmur, ha estat localitzat aquest matí de dissabte, 16 de juliol, a la platja de Creixell, a l’altura del càping Gavina, on dies enrere ja es va localitzar un altre os, concretament una costella.

Una persona ha fet la troballa i s’ha adreçat al socorrista de la zona, que ha avisat la Policia Local i aquesta, a la Guàrdia Civil, segons han indicat a Tots21 fonts municipals.

Ja són una dotzena de restes que les dues darreres setmanes han estat localitzades a les platges de Creixell, Altafulla i Torredembarra, segons anuncià Diari de Tarragona, de les que quatre són humanes i la resta, Pendent de confirmar. Les troballes van començar amb un crani humà localitzat als Muntanyans, a Torredembarra, que en no comptar amb les dents, no s’ha pogut verificar el seu ADN.

Redacció