TARRAGONA 21

EMATSA converteix l’aigua en element de patrimoni històric

D’esquerra a dreta: Josep Maria Toldrà, responsable del projecte de la URV; Josep Maria Palet, director de l’ICAC; Anna Ferré, técnica del projecte; Jordi Fortuny, president d’Ematsa i Daniel Milan, director gerent d’Ematsa. Foto: EMATSA

L’aigua és feréstega i se t’escapa de les mans. Requereix infraestructures per poder ser dominada i aprofitada pels nuclis humans. EMATSA va decidir donar joc a les institucions de la demarcació i crear aliances per radiografiar tots aquells elements històrics destinats a garantir-ne l’ús i que han acabat sent un patrimoni més del territori. D’aquesta manera, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV han culminat la documentació d’aqüeductes, molins, pous, fonts i dipòsits per a la seva posterior preservació. El catàleg recull 104 elements patrimonials relacionats amb el cicle integral de l’aigua existents des d’època dels romans fins a l’actualitat.

Segons el president d’EMATSA, Jordi Fortuny, aquest és un primer pas de cara a convertir en un futur la recopilació «en una eina pedagògica i de difusió». Al capdavall l’empresa municipal és «hereva de la gestió de l’aigua en aquest territori» i per això també la veu com un «element cultural» que forja identitats. En definitiva, representa l’inici d’una bona amistat amb organismes com l’ICAC i l’ETSA, amb qui ha vaticinat relacions «llargues i fructíferes» per què, de fet, el catàleg ha de donar pas a l’elaboració d’un Pla Estratègic. L’objectiu final és plantejar propostes d’actuació que vindran a integrar els elements patrimonials documentats en els circuits culturals dels quatre municipis estudiats.

El catàleg agrupa els municipis als quals EMATSA dona servei (Tarragona, els Pallaresos, la Canonja i el Catllar). El director de l’ICAC, Josep Maria Palet, destacava «la col·laboració interinstitucional» que ha permès fer realitat la idea, el retorn a la societat del coneixement adquirit gràcies als esforços i diners públics invertits i la importància de l’aigua com a recurs de primer ordre en un entorn mediterrani. Les estructures de l’aigua «són línies en el paisatge que han esdevingut elements organitzadors de la vida de les persones», argumentava.

Per la seva banda, el coordinador del projecte i professor lector de l’ETSA, Josep Maria Toldrà, destacava que més enllà de muralles i temples també hi ha patrimoni, a més de les dificultats tècniques que ha suposat al llarg del temps superar els reptes de les infraestructures que han de canalitzar un recurs clau pels assentaments humans. «El catàleg és un exemple de col·laboració entre l’arquitectura i l’arqueologia que mostra com la lògica territorial configura els serveis», assegurava.

La tècnica del projecte, Anna Farré, ha estat la responsable de donar els detalls que han permès transformar el treball de camp (incloent entrevistes a persones com el Josep Zaragoza del Catllar, capaç d’identificar amb l’ajut de la memòria els punts d’interès del municipi) i la documentació bibliogràfica (des del catàleg de béns a protegir de Tarragona fins a la planimetria arqueològica de Tarraco o l’inventari fluvial del Gaià) en un llistat, mapat i banc de dades que representen un conjunt de 104 elements patrimonials integrats en 83 punts d’interès:

8 aqüeductes i sistemes

12 molins, sínies i altres estructures

12 conduccions i trams

11 pous

21 torres i respiralls

12 dipòsits i cisternes

28 fonts i abeuradors

Cal tenir present que no tots els elements disposen de fitxa pròpia perquè en alguns casos són reiteratius. Per exemple, la Mina de l’Arquebisbe, una canalització d’aigua de 30 quilòmetres que transcorre per diversos municipis des de Puigpelat fins a Tarragona, compta amb 9 elements ubicats en els municipis objecte de l’estudi.

Cada punt d’interès catalogat compta amb una fitxa d’informació que inclou una fotografia, la descripció de les dades patrimonials, el context històric i la documentació consultada. Així mateix, s’ubica cada element en un mapa de la zona i es fa una valoració tècnica del seu interès patrimonial i l’estat de conservació en què es troba. A més, ja s’ha establert una base cartogràfica amb la geolocalització de tots els elements a fi de crear una eina de consulta en línia de tot el document.

Reproducció d’una de les fitxes que es poden trobar al catàleg, corresponent a l’Aqueducte del Llorito.

El catàleg inclou elements de diverses èpoques: des d’elements romans fins a xarxes de distribució i captació contemporànies i encara en ús que són considerades patrimonials. La forquilla històrica és per tant molt ample. El Pou de Boronat, propietat de la família Boronat i que es localitza a la zona de l’Horta Gran de Tarragona, és un element de període contemporani. Els molins del Mas de Mascaró i de l’Horta (ubicats a la part nord de l’horta de Tarragona) són del període medieval. I, el conjunt de tres dipòsits actualment emplaçats als Jardins de la Diputació són del període romà. Farré, en tot cas, dedicava un especial interès a destacar la història de l’Aqüeducte del Llorito, és a dir, el relat «d’un projecte fracassat però que pot ser vist com un conte».

Enllaç al catàleg complet: https://www.ematsa.cat/wp-content/uploads/2020/07/CATALEG_ELEMENTS_PATRIMONIALS_EMATSA_2020.pdf

(El catàleg està disponible per consulta i descàrrega a la web d’Ematsa: https://www.ematsa.cat/responsabilitat-social-corporativa/)

J.S.

 

Una investigació d’IQOXE conclou que la planta va explotar per una cadena de causes ‘imprevisibles’

Pla tancat de la planta d’IQOXE a la Canonja, després del transvasament dels residus d’òxid de propilè del tanc afectat per l’explosió. Foto: ACN

Una cadena de causes ‘imprevisibles’ va provocar l’explosió que el 14 de gener passat va provocar tres morts i sis ferits a Tarragona en esclatar un reactor de la planta d’oxid d’etilè d’IQOXE. Van ser quatre causes que ho van generar de manera consecutiva i la darrera d’elles va ser la més imprevisible de totes, el fet que el producte final que s’estava elaborant, anomenat MPEG 500, esclatés a una relativa baixa temperatura. IQOXE descarta una errada humana.

Aquest supòsit era desconegut per la ciència, segons han afirmat avui els experts de l’Institut Químic Sarrià (IQS) que han presentat a Tarragona les conclusions de la investigació que ha fet sobre l’explosió. L’IQS ha elaborat l’informe a petició de la mateixa companyia i conclou que el sinistre es va produir per una sèrie de factors, alguns d’ells desconeguts fins aleshores, que es van encadenar.

A partir d’ara, IQOXE ha decidit no fabricar més aquest producte ni aixecar la planta que el produïa. Paral.lelament, l’empresa s’està posant en contacte amb el sector químic i investigador per anunciar-los els efectes desconeguts d’aquesta reacció imprevista, efectes que van fer, per exemple, que una peça de 800 quilos del reactor sortís disparada a 2,5 quilòmetres de distància, impactés en un habitatge de Torreforta i provoqués una de les tres víctimes mortals. Es desconeixia que un projectil fruit d’una explosió d’un reactor químic pogués agafar tanta distància.

Així mateix, l’empresa considera que amb l’informe, que situa les causes en fets desconeguts per la ciència, es descarta que es pugui actuar judicialment per la via penal, però té assumit -‘només faltaria’, ha dit gràficament l’advocat de la companyia, Javier Fontcuberta- el procediment civil, en el qual està indemnitzant veïns afectats que poden relacionar la causa-efecte de l’accident en les destrosses a les seves llars o negocis. Han comparegut a la roda de premsa Julià Sempere, catedràtic de l’IQS; Eduard Serra, profesor del Departament d’Enginyeria Química i responsable de Seguretat de l’IQS; i l’advocat d’IQOXE, Javier Fontcuberta.

S’amplia el secret de sumari

El cas es troba sent investigat pel jutjat número 1 de Tarragona sota secret de sumari. Justament avui, s’ha notificat que aquest s’amplia fins al 10 d’agost, decisió que ha lamentat l’empresa sinistrada: ‘Estem sorpresos que després de sis mesos es prolongui el secret del sumari. Això suposa molts inconvenients’, ha afirmat l’advocat. L’empresa ha defensa que disposava de ‘la tecnologia més nova, eficient i fins avui, la més segura’ en aquest camp.

Un moment de la presentació dels resultats de la investigació feta per l’Institut Químic de Sarrià. Foto: Tarragona21

Segons l’Institut Químic de Sarrià, el component que va entrar inicialment en combustió va ser l’MPEG, el producte que es fabricava dins el reactor afectat, i no l’òxid d’etilè, com es creia d’entrada, i que és jusament el més perillós. Tal com han apuntat els experts de l’IQS, que l’MPEG es «descomposés» a aquelles temperatures -d’uns 300 graus- no estava contemplat pels experts.

Abans, però, i des de les 15 hores del dia 14 de gener, van succeir-se un seguit d’anomalies indetectables pels mecanismes de control i seguretat de la planta. Entre aquestes circumstàncies es trobava la inestabilitat de la barreja que es va produir dins el reactor quan es va introduir òxid d’etilè, la diferència de temperatura entre la part alta i la base del reactor, que el producte final no cobria, almenys l’ejector petit del reactor, i que la velocitat de la reacció , ‘indetectable’, no permetés maniobra alguna. Així, els dos operaris que es trobaven a la zona zero i que moririen en l’explosió no van tenir ni un minut per reaccionar.

Els tècnics de l’IQS han remarcat en diverses ocasions que el sinistre es va produir per l’encadenament de quatre factors que, aïlladament, no suposaven cap problema de seguretat. Fins i tot han reconegut que algun d’ells ja havia passat anteriorment. L’element que fins al moment era desconegut era la descomposició de l’MPEG a uns 300 graus. Aquest producte, que és el que es fabricava al reactor de la planta de derivats d’òxid d’etilè d’IQOXE, és «una substància perfectament coneguda», que no era la primera vegada que la companyia produïa i que fins ara no havia generat «accidents greus» enlloc, segons ha indicat Julià Sempere, catedràtic d’enginyeria química de l’IQS.

«No hi ha bibliografia que descrigui la descomposició explosiva del producte», ha apuntat Eduard Serra, responsable de seguretat de l’IQS. «Aquest accident no l’hagués previst ningú. No es contemplava l’escenari de l’explosió del reactor per descomposició del producte», ha complementat. De fet, segons han explicat, durant la investigació s’ha descobert que l’MPEG-500 es descompon i «es comporta de manera estranya», fins al punt d’explotar, 200 graus per sota de l’òxid d’etilè, una substància altament explosiva i que inicialment era la principal sospitosa d’haver generat la deflagració. Serra i Sempere però, han incidit en el fet que el sinistre es va produir en els moments finals del procés de fabricació de l’MPEG-500, motiu pel qual en aquell moment al reactor hi havia poca quantitat d’òxid d’etilè i, en canvi, s’acumulaven unes 20 tones del producte final.

Esbrinar les causes del sinistre s’ha hagut de fer sense els ordinadors de la sala de control, que van quedar destruïts, i sense aparells existents de mesura, però els investigadors consideren que ‘és l’única hipòtesi factible’, no desmuntable per altres fets. Un detall clau seria si el programari informàtic que registrava el que va passar aquella tràgica tenia una còpia, però el secret de sumari ha impedit a l’empresa informar-ne.

‘Cap dels fets per sí sols hagués desencadenat l’explosió, únicament la coincidència de tots ells generà una situació que nosaltres hem reproduït al laboratori i que comporta la descomposició violenta del MEG’, ha afirmat Sempere.

Jaume Garcia

 

 

UGT i CCOO convoquen una concentració davant la planta d’IQOXE a la Canonja

UGT-FICA i CCOO d’Indústria lamenten profundament l’accident laboral ocorregut ahir a la planta d’IQOXE Emulsiones, de Vila-seca, com a conseqüència del qual va morir un treballador de Dominion, una de les subcontractes que opera a la planta química. L’accident es va produir a primera hora del matí quan, per causes que encara es desconeixen, l’operari va caure pel forat del muntacàrregues. En una nota de premsa conjunta, UGT-FICA i CCOO d’Indústria «volem transmetre el nostre sincer condol a la família i companyes i companys de la víctima».

En el mateix comunicat, UGT i CCOO exigeixen a l’Administració «la màxima celeritat en la investigació per aclarir les causes d’aquest lamentable succés i prendran les mesures oportunes per depurar les possibles responsabilitats de l’accident. Així mateix, UGT i CCOO reclamen a la direcció d’IQOXE que s’extremin les mesures de seguretat a la planta d’emulsions per evitar que es produeixin nous accidents».

Aquest, afirmen, «és el cinquè mort en accident que es produeix als polígons petroquímics de Tarragona en l’últim any i mig. Per a UGT i CCOO, aquest accident corrobora que les reivindicacions que van motivar la vaga a la petroquímica del passat 19 de febrer encara són vigents i seguirem lluitant per donar-hi resposta».

Davant la situació, UGT-FICA i CCOO d’Indústria han convocat una concentració de delegats i delegades aquest divendres, 10 de juliol, a les 12 hores, davant la planta d’IQOXE de La Canonja per «condemnar l’accident, exigir més seguretat i manifestar el seu condol i suport als companys i companyes de la víctima».

Redacció

 

La Generalitat dona el primer pas per crear l’àrea metropolitana de Tarragona amb sis municipis

El secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha donat a conèixer avui als alcaldes i representants municipals de Tarragona, Reus, Salou, la Canonja, Constantí i Vila-seca la voluntat d’impulsar un Pla director urbanístic (PDU). Foto: Generalitat

Els plans directors urbanístics tenen l’abast suficient com per transcendir les fronteres municipals i ordenar grans àrees de sòl amb problemàtiques comunes però administracions locals diferents. Per tant, són un marc adequat per decidir, per exemple, traçats d’infraestructures o gestió de corredors ecològics que van més enllà de la competència d’un ajuntament.

La primera àrea metropolitana del país, la de Barcelona, compta des de fa dècades amb un instrument d’ordenació supramunicipal, com és el Pla General Metropolità (PGM). El Departament de Territori i Sostenibilitat impulsa ara la redacció de plans directors urbanístics amb una voluntat similar per a les àrees urbanes de Tarragona i de Girona, si bé adaptats a les particularitats de cada territori. Es preveu que la Comissió de Territori de Catalunya que es reunirà a finals de juliol autoritzi al Departament a iniciar la redacció d’aquests dos PDU.

Objectius i tramitació

L’àrea urbana de Tarragona, formada per sis municipis, abasta 185,66 km2, on hi viuen 300.984 persones, amb una densitat de 1.621 habitants per quilòmetre quadrat. Els objectius del PDU que ordenarà aquesta àrea, i que s’han exposat als representants municipals, són:

  1. Possibilitar un marc de competitivitat per al desenvolupament econòmic.
  2. Establir un model de desenvolupament sostenible que integri la diversitat.
  3. Ordenar els espais oberts i les infraestructures de l’àmbit

Una vegada la Comissió de territori de Catalunya autoritzi l’inici de la redacció del PDU, el primer pas serà l’elaboració de l’anomenat document d’objectius i propòsits generals. Aquest document se sotmetrà a un primer procés de participació ciutadana on es donarà veu tant als ajuntaments com als agents socials, econòmics i ambientals del territori, i a la ciutadania interessada. Les seves aportacions serviran per redactar un primer document del PDU que la Comissió territorial d’urbanisme del Camp de Tarragona aprovarà inicialment.

El document aprovat inicialment se sotmetrà al preceptiu període d’informació pública i audiència als ajuntaments, per tal que ajuntaments i ciutadania puguin presentar les al·legacions que estimin oportunes. Un cop estudiades aquestes al·legacions i incorporades, si s’escau, el PDU serà aprovat provisionalment per la Comissió territorial d’urbanisme del Camp de Tarragona i, poc després, elevat a la Comissió de Territori de Catalunya per al seu darrer vistiplau. El conseller de Territori i Sostenibilitat signarà l’aprovació definitiva i el PDU es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat (DOGC), iniciant la seva vigència el dia següent.

El secretari de l’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, ha donat a conèixer avui als alcaldes i representants municipals de Tarragona, Reus, Salou, la Canonja, Constantí i Vila-seca la voluntat d’impulsar un Pla director urbanístic (PDU) que ordeni l’àrea metropolitana tarragonina, la segona més gran de Catalunya després de la de Barcelona.

L’objectiu del Departament és oferir als sis municipis que conformen la realitat metropolitana de Tarragona un instrument de planejament supramunicipal per consensuar l’ordenació de les infraestructures, especialment les ferroviàries, i dels espais oberts. En aquest sentit, Agustí Serra, ha posat en valor: «El sistema urbà del Camp de Tarragona definirà el model urbà d’una realitat metropolitana, que donarà coherència, entre d’altres, a la gestió de la mobilitat».

Reaccions dels alcaldes

L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, s’ha fet ressò de la notícia de Tarragona21 via Twitter i en la primera reacció ha afirmat: ‘Sabem que el camí no serà fàcil però des de @TGNAjuntament ens hi posarem molt seriosament. Crear sinergies és molt important per tenir un territori ordenat, competitiu i capaç de fer front als reptes mediambientals i socials’

Al seu torn, l’alcalde de Salou, Pere Granados, ha afirmat a aquest digital sobre el nou organisme que es crearà: ‘Han ser àrees de col·laboració i cooperació entre municipis, en favor de les persones i el progrés del territori».

Redacció

 

L’ACA destina més de 315.300 euros per adequar les lleres d’una dotzena de cursos fluvials de les comarques de Tarragona

Riera de la Boella (la Canonja), abans i després dels treballs. Foto: ACA

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha finalitzat les actuacions de manteniment i conservació de lleres previstes a les comarques de Tarragona i que han suposat una inversió superior als 315.300 euros.

En total s’han dut a terme dotze actuacions en cinc comarques (Alt i Baix Camp, el Tarragonès, la Conca de Barberà, el Baix Penedès), consistents en la desbrossada selectiva de vegetació que obstaculitzava el pas de l’aigua, la retirada d’arbres morts i caiguts, la retirada de terres i l’eliminació d’espècies vegetals invasores com la canya americana, entre d’altres.

Els treballs, duts a terme en trams de cursos fluvials que transcorren fora de zona urbana dels municipis de Mont-roig del Camp, Pratdip, la Canonja, la Pobla de Montornès, Maspujols, Aiguamúrcia, Montblanc i Sant Jaume dels Domenys, tenen l’objectiu de garantir el pas de l’aigua, minimitzar el risc de desbordaments i potenciar el creixement de les espècies vegetals autòctones.

 Un total de 12 actuacions en vuit municipis

A continuació es detallen les actuacions dutes a terme, especificant la inversió i la naturalesa dels treballs:

Més de 40 actuacions entre 2020-2021

Pel que fa al programa de manteniment i conservació de lleres per al 2020-2021, aprovat recentment pel consell d’administració de l’ACA, hi ha previstes a les comarques tarragonines més de 40 actuacions en trams no urbans, amb una inversió prevista de 198.000 euros.

Les actuacions en trams urbans, per la seva banda, s’articularan mitjançant subvencions amb els ajuntaments. Aquestes actuacions seran finançades íntegrament per l’Agència.

Redacció

 

Estudiants de la UOC i de la URV potencien la presència de jaciments prehistòrics a la Viquipèdia

Excavacions al Barranc de la Boella fa un parell d’anys. Foto: IPHES

Un grup de 35 estudiants de l’assignatura obligatòria Arqueologia del Quaternari, que s’estudia a segon curs del grau d’Antropologia i Evolució Humana, impartit conjuntament per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i la Universitat Rovira i Virgili (URV), han elaborat noves entrades sobre jaciments prehistòrics a la Viquipèdia i Wikipedia, i han efectuat actualitzacions a les ja existents, en les seves versions en català i espanyol, segons les mancances observades.

Concretament, els jaciments tractats han estat el Barranc de la Boella (La Canonja, Tarragona), Gran Dolina (Atapuerca, Burgos), l’Abric Romaní i l’Abric Agut (ambdós a Capellades, Barcelona), Irikaitz (Cestona, Guipúzcoa), Cova Foradada (Calafell, Tarragona), i la Cova del Tossal de la Font (Vilafamés, Castelló). Entre tots abasten una cronologia que va des del milió d’anys d’antiguitat -i en els quals s’han localitzat les evidències de les primeres poblacions europees- fins a les darreres societats caçadores i recol·lectores de fa uns 10.000 anys. S’han combinat entrades en espanyol i català depenent de les necessitats de la pròpia enciclopèdia.

Com es conegut, la Viquipèdia és una enciclopèdia de lliure accés, poliglota i que s’edita de manera col·laborativa. “Realitzar aquest treball en el marc d’una assignatura universitària ha tingut diversos avantatges”, observa Palmira Saladié, arqueòloga, professora associada de la URV i investigadora de l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social)”. “Els alumnes han pogut adquirir una visió holística dels jaciments prehistòrics, s’han apropat a les diferents disciplines implicades en la seva anàlisi i interpretació, i han adquirit certes habilitats en l’ús del llenguatge tècnic i científic”, assenyala Saladié.

A més, “han pogut treballar en equip, tal i com requereix l’estudi del comportament humà del passat, i han tingut l’oportunitat de donar difusió al resultat final del treball realitzat i del qual probablement altres estudiants en el futur en podran treure profit”, apunta la mateixa professora. Laia Nogué, alumna de l’esmentada assignatura assegura: “Haver treballat un jaciment arqueològic del Quaternari en equip, per posteriorment publicar-lo a la Viquipèdia, ha estat una manera d’aprendre com de complex i pluridisciplinari és l’estudi de les societats prehistòriques”.

El grau d’Antropologia i Evolució Humana és de caràcter interuniversitari (URV-UOC) i està coordinat per la Rovira i Virgili. L’objectiu és formar estudiants en el camp de l’antropologia, en els seus vessants principals, que són el social i cultural de les societats actuals, i alhora en l’àmbit de l’evolució humana des d’un punt de vista biològic i conductual.

La Canonja aprova un pla de xoc d’un milió d’euros per fer front a la crisi de la Covid-19

Façana de l’Ajuntament de La Canonja en una imatge d’arxiu. Foto: ACN

L’Ajuntament de la Canonja ha aprovat aquest dijous 11 de juny, en el primer ple telemàtic de la institució, un paquet de mesures socials i econòmiques excepcionals per tal de reactivar l’economia i el comerç local, i per ajudar a les famílies canongines a mitigar els efectes de la crisi ocasionada per la Covid-19. La suma total de recursos econòmics mobilitzats per fer front, de manera directa, a la crisi causada per la pandèmia s’eleva a un milió d’euros.

Una de les mesures aprovades ha estat la concessió d’ajuts d’urgència per atendre les despeses bàsiques dels nuclis de convivència integrats per persones empadronades al municipi de la Canonja i garantir la seva sostenibilitat econòmica, per les especials dificultats provocades per la declaració de l’estat d’alarma derivat de la crisi sanitària generada per la COVID-19. Aquests ajuts van destinats a garantir les despeses bàsiques de la llar, amb l’objectiu de mitigar els efectes de la pandèmia, i consisteixen en una prestació econòmica extraordinària, amb un únic pagament, per facilitar l’adquisició de productes d’alimentació i d’higiene personal, farmàcia, subministraments bàsics de la llar (aigua, llum, gas o altres), o d’altres que es puguin considerar indispensables o necessaris per la situació familiar o personal.

L’import d’aquesta prestació, es veurà augmentat en el cas que el sol·licitant o algun membre del nucli de convivència s’hagi vist afectat per un expedient de regulació temporal d’ocupació, es trobés en situació d’atur a data de declaració de l’estat d’alarma o hagi perdut la feina a partir d’aquesta.

S’entén per nucli de convivència al mateix domicili, el format per la persona sol·licitant amb altres persones amb qui està unida per matrimoni o relació anàloga de convivència, o per lligams de consanguinitat fins al segon grau, és a dir, avis, pares, fills, germans i/o néts, o per adopció, que conviuen en el mateix domicili.

S’atorgarà un únic ajut per cada nucli de convivència de 125 € pel primer membre amb un increment de 100 € per cada membre de més.

S’abonarà un suplement de 100 € per cada membre del nucli que s’hagi vist afectat per un expedient de regulació temporal d’ocupació, es trobés en situació d’atur fins el 14 de març de 2020 (inclòs) o hagi perdut la feina a partir d’aquesta data.

També s’han aprovat les bases reguladores per a la concessió d’ajuts al comerç, petites empreses i autònoms, atorgant-los liquiditat per contribuir al compliment de les seves obligacions empresarials i al manteniment de la seva activitat i ocupació, així com als que s’han vist obligats a tancar el seu establiment durant l’estat d’alarma o han vist reduïda la seva facturació en relació a la mitjana efectuada en el semestre natural anterior a la declaració de l’estat d’alarma. Aquests ajuts consistiran en una prestació econòmica extraordinària, amb un únic pagament, i  seran compatibles amb altres subvencions estatals o autonòmiques. L’import màxim d’aquesta tipologia d’ajut serà un únic pagament de 300 €.

En el cas que el sol·licitant, a partir de la declaració de l’estat d’alarma i mentre siguin vigents aquestes bases, s’hagi vist obligat a tancar el seu establiment per aquesta causa, o hagi vist reduïda la seva facturació en relació a la mitjana efectuada en el semestre natural anterior a la declaració de l’estat d’alarma en un mínim d’un 50%, se li abonarà una quantitat suplementària de 150 €. En el cas que la reducció en la facturació sigui d’entre un 30 i fins el 50 %, s’abonarà una quantitat suplementària de 100 €.

La dotació pressupostària destinada a aquests ajuts pels nuclis de convivència i al comerç, petites empreses i autònoms és de 820.000 euros.

També s’ha aprovat la suspensió, durant el que queda de 2020, de la taxa d’ocupació pública de les terrasses d’establiments de restauració. Pel que fa a la resta de tributs municipals, que s’havien de començar a pagar al maig, s’han posposat els períodes de pagament tres mesos i podran ser fraccionats sense interessos.

També s’han modificat els requisits de les bases reguladores dels ajuts d’urgència social per ampliar el nombre de beneficiaris, suplementant la seva partida amb 15.000 euros més, i també les que regulen la concessió de subvencions, per a persones jubilades o pensionistes, perceptores de prestacions baixes, per a fer efectives despeses bàsiques de la llar. De la mateixa manera que s’han incrementat les subvencions destinades a entitats socials amb un suplement d’11.000 euros més.

Pel que fa a les subvencions ja existents, s’han augmentat per segona vegada aquest 2020 arribant al 50% d’increment, les destinades a persones joves per fer front al lloguer d’habitatge. També s’han incrementat les subvencions per despeses de llibres i material escolar, els premis pels estudiants de 2º de BAT amb millor expedient acadèmic i els ajuts per estudis universitaris. Les subvencions a empreses i nous emprenedors per a la promoció de l’ocupació al municipi han vist incrementades també les quantitats a atorgar, suplementant la partida amb 25.000 euros més.

Així mateix, per poder adaptar-se a la situació derivada de la crisi sanitària, dotant les instal·lacions i el personal municipal dels elements de protecció adequats i facilitar també als petits negocis locals i als veïns de materials d’higiene i protecció, l’Ajuntament ha destinat una partida de 50.000 euros per aquests elements.

Tot i aquest esforç econòmic tant important, l’Ajuntament manté íntegrament tot el seu programa d’inversions per a aquest 2020, que supera els 8 milions d’euros. El que sí s’ha fet és destinar els 200.000 € de la partida dels pressupostos participatius a despeses i subvencions per la COVDI-19.

L’Arquebisbat no troba proves de delicte canònic en els dos mossens acusats d’abusos

Imatge d’arxiu de l’arquebisbe Joan Planellas. Foto: Arquebisbat de Tarragona.

L’Arquebisbat de Tarragona ha assenyalat que «no s’ha trobat prova delictiva que, canònicament, incrimini penalment» als mossens acusats de presumptes abusos sexuals Francesc Xavier Morell (rector de les parròquies de Constantí i de la Canonja quan es va destapar el seu cas) i Josep Maria Font (rector de la parròquia de Sant Pere de Cambrils quan s’haurien produit els fets pels quals se l’investiga). Malgrat aquest conclusió dels informes oberts de la seu episcopal, i tal com afirma en nota de premsa feta pública aquest dijous, «el nou arquebisbe (Joan Planellas), compromès en garantir la plena transparència en aquesta matèria, el passat dia 25 de febrer, va traslladar tota la informació que té l’Arquebisbat i les diligències fetes amb relació a aquests mossens, a la Fiscalia provincial perquè, si ho creu necessari, pugui realitzar les diligències i investigacions oportunes».

El comunicat afegeix que «l’Arquebisbe Joan amb voluntat sincera de màxima pulcritud en qüestions de gravetat, com són els possibles delictes a menors, vol col·laborar plenament com a primer interessat perquè s’imposi la veritat i la justícia. Al mateix temps demanem que, si no es demostra el contrari, es respecti en tot moment l’honorabilitat d’aquests dos preveres».

De fet, el comunicat estava destinat a destacar el nomenament dels nous membres de l’Oficina de prevenció i protecció d’abusos de l’Arquebisbat. Aquesta Oficina estarà formada «per la psicòloga Sra. Inés Virgili, que serà la responsable de l’acollida; per la treballadora social, Sra. Carmen Cumplido com a assessora; i per l’advocat Sr. Carles Ferrer. Tots ells professionals laics i pares de família als quals agraïm la seva disponibilitat. L’oficina estarà coordinada pel promotor de justícia de l’Arquebisbat, Mn. Albert Fortuny». L’Oficina posa a disposició un correu electrònic oficina.abusos@arqtgn.cat i un número de telèfon 977 22 96 30 que estarà disponible les 24 hores del dia.

 

 

L’escola concertada demana al Departament que renovi el concert de Primària a les escoles que compleixin la llei

L’escola Aura, situada en terme de Reus. Foto: Ajuntament de Reus

L’escola concertada considera que la resolució provisional del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya que denega els concerts educatius a les escoles diferenciades -entre les que es troba la Institució Tarragona, formada per l’Aura i el Turó-a partir del curs 21-22 ‘no respecta la normativa vigent’. Per això, demana al Departament d’Educació que, mentre sigui vigent, ‘rectifiqui i renovi per a 6 anys’ els concerts educatius a les escoles que opten per aquest model pedagògic, com s’ha fet amb la resta de centres.

Les escoles concertades de Catalunya atenen ‘un dret fonamental’ i els concerts educatius ‘en són garantia del seu compliment’. El dret a l’educació ‘és tan essencial’ que mereix ‘una aplicació escrupolosa de la legalitat vigent’ i per tant ‘instem a que els procediments s’ajustin i s’apliquin d’acord amb ella, subratlla en un comunicat conjunt fet públic aquest 3 de juny.

És l’obligació de l’Administració Educativa ‘garantir la demanda social’ que les famílies fan a l’exercir la seva elecció educativa, ja sigui pública o concertada. Per tant, ‘per més que s’hagi concedit una pròrroga’, consideren que aquesta actuació ‘no respecta una demanda social, que és demanda legal, i és causa d’un greu prejudici a les famílies que opten per aquestes escoles’, destaca. Amb aquest comunicat les patronals signants demanen que el Departament d’Educació ‘rectifiqui’ i ‘renovi’ el concert de primària a les escoles diferenciades de Catalunya. Signen el comunicat l’Agrupació Escolar Catalana (AEC), la Confederació de Centres Autònoms d’Ensenyament de Catalunya (CCAEC), Federació Catalana de Centres  d’Ensenyament de Catalunya (FCCE) i la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC).

Redacció

 

 

Som Poble de La Canonja demana que se suspengui l’autorització a IQOXE

La Candidatura Som Poble de la Canonja presentarà al proper ple de l’Ajuntament de la Canonja del dia 11 del mes de juny una moció per instar a la Generalitat que suspengui l’autorització ambiental d’IQOXE.

La iniciativa ha sorgit arran de les últimes informacions derivades de la investigació del Síndic de Greuges. En la investigació del Síndic es va posar al descobert que l’empresa IQOXE tenia el pla d’autoprotecció en tramitació i, per tant, sense homologar. Per la Candidatura municipalista de la Canonja, és molt greu que, el passat 13 de maig, la pròpia Generalitat donés permís a l’empresa per reobrir la planta d’òxid d’etilè sense el pla d’autoprotecció homologat.

En l’accident del passat 14 de gener ‘la manca de transmissió d’informació de l’empresa cap al centre d’operació de Catalunya (CECAT) va ser un dels factors que va fer més difícil la gestió dels serveis d’emergència i de l’activació del PLASEQCAT’, afirma. Els plans d’autoprotecció inclouen un conjunt de mesures destinades a preveure, prevenir i controlar-ne el risc i també a donar una resposta adequada a les emergències i garantir la integració d’aquestes mesures a les actuacions del sistema públic. ‘Posar altre cop en activitat l’empresa IQOXE sense tenir el pla d’autoprotecció homologat és posar en perill la població de la Canonja i dels municipis propers’, afirma.

Per tot això, Som Poble la Canonja proposa que l’Ajuntament de la Canonja ‘faci d’institució propera als ciutadans i treballi per la seguretat de la població mentre el procés judicial obert contra IQOXE no aclareix els fets’.

 

Els alcaldes reclamen participar més en l’elaboració del nou Plaseqta

Pla general de l’incendi a IQOXE on hi hagué l’explosió. Foto: ACN

Els alcaldes de Tarragona, la Canonja, Constantí, Vila-seca i el Morell han reclamat poder participar més en l’elaboració del nou Plaseqta, durant la seva compareixença en la comissió d’estudi de la seguretat de del sector de la petroquímica del Parlament.

Els batlles han descrit amb detall com van viure i com van reaccionar a l’emergència generada arran de l’explosió a IQOXE el passat 14 de gener, i han criticat la gestió que es va fer des de la Direcció General de Protecció Civil. També han reclamat nous sistemes d’informació per a la població per casos d’emergències químiques i transparència a les empreses. Finalment, alguns han reconegut que si ara hi hagués un nou sinistre, continuarien tenint dubtes sobre com actuar.

Les explicacions dels alcaldes han anat totes en una línia similar. Han expressat el seu desencís per la manca d’informació que van rebre durant la gestió del sinistre a IQOXE i han demanat fer un replantejament de la gestió de les emergències i de la informació que es transmet a la ciutadania en aquests episodis. «Hi va haver una descoordinació total, amb informacions contradictòries. El Plaseqcat va coix, no funciona», ha etzibat l’alcalde de Constantí, Òscar Sánchez. El batlle del Morell, Eloi Calbet, ha assenyalat que ell mateix va haver de trucar al 112 per demanar informació. «Posem en qüestió que mitja hora després de l’explosió Protecció Civil no sabés quin producte es cremava i quins efectes tenia», ha apuntat el batlle de Tarragona, Pau Ricomà.

Més presència en les decisions

Un altre element que ha aparegut ha estat la redacció del nou Plaseqta, que es troba en fase de revisió. Tots han estat d’acord en que la gestió es faci des del territori i de manera centralitzada, i han criticat, amb més o menys intensitat, que no se’ls ha tingut prou en compte a l’hora de redactar el nou document. En aquest punt, han aparegut les competències sobre l’activació de les sirenes. «La responsabilitat de tocar les sirenes és de la Generalitat. No tenim cap botó a la Canonja perquè sonin», ha apuntat Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, localitat on es troba situada IQOXE. El seu homòleg de Vila-seca, Pere Segura, ha anat més enllà i ha demanat: «Que no ens posin la responsabilitat a nosaltres de que hem de tocar les sirenes», ja que en la seva opinió es podrien generar incongruències sobre quins municipis les activen i quins no davant d’una situació de risc químic.

Pel que fa a la coordinació amb la Generalitat, han comentat que per elaborar l’informe final de la Taula d’Avaluació i Seguiment de l’explosió a IQOXE, el Govern no va comptar gaire amb ells. L’alcalde de Tarragona ha parlat de tres reunions, però el de Constantí tan sols n’ha citat una. «No vam tenir la possibilitat d’aportar el nostre punt de vista des dels ajuntaments», ha etzibat Òscar Sánchez. De fet, sobre un hipotètic nou accident al complex petroquímic, l’alcalde constantinenc ha afirmat: «Si avui o demà hi ha un accident, no sabem a qui trucar».

Més inversions

Els batlles també han posat de manifest la necessitat d’invertir en tecnologies i sistemes per alertar la població, però també per controlar els perills de les empreses petroquímiques. Segura ha demanat que l’administració tingui «elements propis de monitorització» per tal de no haver d’esperar a que sigui l’empresa la que informi dels fets. «La informació no ha de ser propietat de les empreses, ha de ser pública», ha reiterat. Des del Morell, Eloi Calbet ha proposat fins i tot obrir un canal de TDT sobre emergències, amb informació al moment que permeti visualitzar les plantes. En la seva opinió seria, a més, un «exercici de transparència de les companyies».

Per la seva banda, Ricomà ha apuntat que les inversions previstes per la Generalitat per millorar aquests aspectes són insuficients. El Govern preveu destinar 7 MEUR en els propers quatre anys. «Ara diem que per canviar el paradigma invertirem un milió i escaig cada any i som 27 municipis. L’edifici del 112 va costar 33 milions», ha recordat. Un altre aspecte que ha aparegut és que cal millorar de formació a la ciutadania sobre com actuar en aquests episodis, ja sigui amb campanyes de comunicació o fent simulacres.

ACN

 

Aura i Turó organitzen un cicle de conferències en línia per a les famílies

Ferran Ramon Cortes. Foto: Cedida

Amb motiu del 50è aniversari que celebra Institució Familiar d’Educació, s’ha organitzat un cicle de conferències entre el 4 i el 15 de maig que ajudin a superar a les famílies la difícil situació que ens ha tocat viure.

#EducarEnTempsdeConfinament és el nom d’aquest cicle que ens porta a un grup d’experts en diferents matèries que parlaran d’allò que habitualment tracten aquestes escoles a les reunions trimestrals: família, educació, valors, hàbits, emocions, entusiasme, felicitat, resiliència, autonomia…

Entre els experts que ja han passat aquesta setmana pel canal de Youtube d’Institució cal anomenar a la periodista Eva Millet que va parlar de com sortir airosos del confinament; l’speaker i consultor Carlos Andreu va donar les claus per a la felicitat familiar en aquets temps que estem més hores junts.

La pedagoga Eva Bach, es va posar en el lloc dels alumnes i va parlar del confinament amb ulls d’infant i d’adolescent. L’experta en resiliència Reyes Rite va donar eines per gestionar l’adversitat i no morir en l’intent. La setmana la va tancar el professor José Martín Aguado que va parlar d’educar cap i cor amb llibres, sèries i música. Totes aquestes conferències estan penjades al Canal de Youtube i es poden veure en qualsevol moment. S’hi pot accedir des de la pàgina web https://webinar.institucio.org/

Aquesta setmana continuaran les xerrades amb l’especialista en comunicació interpersonal Ferran Ramon Cortes que dilluns dia 11 tractarà de com coneixe’ns millor per entendre’ns millor. Continuarà dimarts Maria Zalbidea, analista de tendències de C4E i experta en educació digital, que parlarà de com gestionar el benestar digital de la família durant el confinament. Dimecres el psicòleg i escriptor Pep Marí ens explicarà com ser només pares. L’expert en educació i família Juan José Javaloyes parlarà el dijous a les 7 h de “hijos, suegras y el resto de la familia en el amor”. I acabarem la setmana amb Fernando Sarráis, psiquiatra, psicòleg i escriptor que donarà consells per una vida més feliç.

La comissió de la petroquímica començarà les compareixences la setmana que ve

En el primer bloc s’analitzaran els fets succeïts a IQOXE el passat 14 de gener. Foto: ACN

La comissió d’estudi de la seguretat del sector de la petroquímica de Tarragona ha posat aquest dimecres fil a l’agulla al seu pla de treball. En una sessió telemàtica, els grups han acordat començar la ronda de compareixences la setmana vinent.

En el primer bloc s’analitzaran els fets succeïts a IQOXE el passat 14 de gener, amb la presència dels responsables dels serveis d’emergències que van actuar a primera línia, representants sindicals i veïnals, responsables de l’empresa i del sector químic i alcaldes de municipis afectats. Per més endavant quedaran les propostes de millora de seguretat industrial i mediambiental.

 

L’Ajuntament de la Canonja dona les gràcies als comerços que han prestat serveis essencials durant la crisi de la Covid-19

L’alcalde de La Canonja, en un dls establiments comercials. Foto: Cedida

L’Ajuntament de la Canonja ha volgut fer un reconeixement especial a tots els comerços que durant aquests dies de confinament s’han mantingut oberts per garantir els serveis essencials al municipi. L’alcalde Roc Muñoz i el regidor de Promoció Econòmica, Paco Roca, van lliurar uns adhesius als 22 comerços que han estat oberts on diu: «Aquest establiment ha treballat per garantir els serveis essencials durant la crisi de la Covid-19». L’alcalde agraeix molt la feina que han dut a terme els comerciants de la Canonja “que han obert i molts d’ells han fet lliurament a domicili dels seus productes, doncs s’estan esforçant moltíssim i en condicions realment difícils”.

També cal dir que durant els primers dies de confinament, la Guàrdia Municipal va repartir elements de protecció com mascaretes, pantalles i guants a tots els comerços que estaven oberts per garantir la salut i la seguretat dels seus treballadors.

Des de l’Ajuntament també s’està treballant en l’estudi de mesures per poder ajudar a aquells establiments, autònoms i petites empreses que han vist afectada la seva activitat i que tindran dificultats, doncs no se sap en quines condicions podran reinicia-la. Per això farem servir totes les eines que tinguem a l’abast per reduir l’impacte que està tenint la crisi a aquests negocis que no poden treballar amb normalitat.

 

L’alcalde de la Canonja signa un conveni amb IQOXE de col·laboració amb Càritas local

Un moment de la trobada entre l’alcalde i reresentants d’OQIXE. Foto: Cedida

L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, ha signat aquest matí un conveni de col·laboració amb l’empresa Indústries Químiques de l’Òxid d’Etilè (IQOXE) per a facilitar l’aportació econòmica que pretén realitzar IQOXE per a les activitats socials que duu a terme l’entitat Càritas en el municipi de la Canonja, en el marc de la situació d’emergència sanitària i social generada pel risc de propagació del Covid-19.

L’empresa finançarà durant els pròxims sis mesos el banc d’aliments de Càritas la Canonja que atén les necessitats dels veïns més vulnerables, la situació dels quals s’ha vist agreujada per la crisi de la Covid-19. L’acord de col·laboració està impulsat per l’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, Càritas diocesana i l’empresa filial de CL Grup Industrial.

“En moments com els que estem vivint s’agraeix molt les aportacions que es fan per part de les empreses i en aquest cas concret per part d’IQOXE, això demostra la sensibilitat social i la implicació que hi ha amb la gent del territori”, comenta l’alcalde Roc Muñoz.

Aquesta contribució permetrà que Càritas la Canonja assorteixi cada mes a les famílies més necessitades amb productes de primera necessitat com 3.255 litres de llet, 618 paquets de pasta o 750 litres d’oli d’oliva entre molts altres aliments. Quant als productes d’higiene personal, CL Grup Industrial donarà 705 ampolles de gel de bany, 960 litres de detergent per a la roba i 960 litres de netejador.

La companyia també aportarà 4.000 unitats de gel fabricat per Perseida Bellesa, marca de cosmètica, perfumeria i higiene de CL Grup Industrial.

Per la seva banda, l’Ajuntament ha incrementat la subvenció anual prevista a Càritas de 3.000 euros, fins a 8.000.

L’Ajuntament de la Canonja celebra Sant Jordi des de casa amb diverses activitats

Imatge d’un Senalló de Contes a la Biblioteca fa uns mesos.

El Patronat de Cultura de l’Ajuntament de la Canonja i la Biblioteca Pública municipal proposen activitats per celebrar la Diada de Sant Jordi des de casa. Pels més menuts, el dijous 23 a les 5 de la tarda, la contacontes Gisela Llimona explicarà la llegenda de Sant Jordi, i alguna sorpresa més, en directe des del Facebook Canonja Cultura.

I per fer aquest Sant Jordi més especial i fomentar la lectura, l’Ajuntament anima a joves i adults a que durant la setmana us graveu recomanant un llibre i llegint-ne un petit fragment i a que el vídeo fent una publicació pública a Facebook, etiquetant a Canonja Cultura i afegint el Hashtag #SantJordilaCanonja perquè canongins i canongines el puguem veure. I si voleu participar del vídeo de recomanacions que muntaran per la celebració del 23 de juliol, envieu també el vídeo al WhatsApp del 605 914 414.

Finalment, aquest dijous també es donaran a conèixer els guanyadors del concurs de redacció i dibuix «Sant Jordi a casa” que es publicaran a la web i a xarxes socials.

 

La pluja causa inundacions i talls de carrers a municipis de Tarragona

Un agent de la Guàrdia Municipal de La Canonja, tallant l’accés a la Riera de La Boella. Foto: Twitter

La pluja ha causat aquest diumenge inundacions a diversos municipis de la demarcació de Tarragona. A Cambrils, la Policia Local ha tallat a primera hora d’aquest matí la circulació en dos trams de l’avinguda Diputació. La via s’ha reobert al cap de tres hores.

A la Canonja, s’han tallat els accessos a la Riera de la Boella perquè l’aigua baixava amb força. Pel que fa a Calafell (Baix Penedès), la Policia Local ha informat que s’han tallat per acumulació d’aigua diferents carrers de la part baixa de la localitat, com ara el passeig Marítim de Segur. També s’ha tallat la carretera C-31, a l’altura del quilòmetre 49, sentit Tarragona.

A hores d’ara, ja s’ha reobert la circulació al passeig Marítim a Segur de Calafell, entre els carrers Vístula i Antonio Almanzor, a l’aparcament del Blanquet, així com a la zona del carrer Lluís Companys, la carretera del Sanatori i la C-31, segons han indicat a Twitter els agents policials.

ACN

Roc Muñoz: ‘La Festa de la Municipalitat d’enguany la celebrarem més endavant, i la farem grossa’

Roc Muñoz, durant la celebració, l’any passat, de la Festa de la Municipalitat. Foto: Tarragona21

La Canonja es preparava per celebrar avui dimecres una fita històrica, els 10 anys de la seva municipalitat, és a dir, de la seva independència respecte a Tarragona. Un 15 d’abril de 2010 es feia ja oficial el nou municipi de Catalunya. Estava tot previst per commemorar a l’engròs la primera xifra rodona de la data de la recuperació de la total autonomia municipal, però el coronavirus ho ha aturat, més ben dit, ho ha ajornat. Hem entrevistat telefònicament l’alcalde, Roc Muñoz, que fa un repàs de com s’està vivint el confinament al municipi.

Aquest dimecres és un dia clau per La Canonja, amb la Festa de la Municipalitat que no es pot celebrar com voldrien. Què faran?

La llàstima és que no podem donar-li tot el relleu que es mereix. És una celebració rodona en commemorar-se els deu anys, i on volíem obrir el nou edifici per a la gent gran de La Canonja. No serà  possible ara i tampoc fer un dia de portes obertes amb el confinament continuat i l’estat d’alarma que es va decretar des del Govern central. Però ho recuperarem.

Quines funcions farà el nou edifici?

L’edifici està situat a la Rambla 15 d’abril. Substituirà els actuals serveis, que són a la plaça de Catalunya, junt amb Serveis Socials. És un edifici prou digne, però que se’ns havia quedat petit. El nou edifici és molt gran i diàfan, destinat a tota la gent gran de la població.

Aquest dimecres, però, celebraran actes, ni que sigui des dels balcons

La regidoria de Festes de l’Ajuntament anima la població que engalani els balcons. A les 9 del matí l’AMTP Orfeó Canongí-El Tecler, amb la col·laboració de la Guàrdia Municipal, Protecció Civil i la Brigada, s’encarregarà d’interpretar les matinades pels carrers del poble, i a les 12 del migdia, fins a les 2 de la tarda, serà l’hora del vermut musical en directe als nostres balcons. El dj Nacho Lascasas oferirà una sessió en directe des del seu Facebook Más & Más especial per tots els canongins i canongines.

I a les 8 del vespre, com cada dia, sortirem tots al balcó per aplaudir com a mostra de suport i agraïment als sanitaris i a tota aquella gent que està treballant, oferint el seu esforç i alguns la seva vida per garantir-nos els serveis bàsics.

També demaneu a la ciutadania que tregui als balcons els domasos i banderes de La Canonja

Ho demanem, sí, i que llueixin més que en altres ocasions, com també hi ha iniciatives de joves perquè expliquin com estan passant el confinament amb dibuixos i relats.

Hi haurà un 15 d’abril més endavant, donat el confinament, doncs?

Recuperar alguns dels actes previstos, sí que ho farem, tot i que amb la dinàmica que portem amb el coronavirus no sabem quan serà. En tot cas, ho farem enguany i la farem grossa. És una data importantíssima.

Què ha suposat per La Canonja, per als seus ciutadans, aquests 10 anys de municipalitat?

Hem guanyat en autonomia, en la nostra situació econòmica, en la nostra perspectiva de futur. Ha estat importantíssim per La Canonja. Abans d’aconseguir la municipalitat, nosaltres ja érem una Entitat Municipal Descentralitzada amb moltes competències, però la seguretat econòmica que et dóna la plena municipalitat no s’havia vist mai.

Les perspectives són fabuloses, ho dic sincerament. En aquests deu anys no hi hagut fets que ens fessin pensar que havia estat un desastre el pas que vam donar, tot el contrari. No hem anat a pitjot, sinó a molt, molt millor, en una proporció de cent a mil.

Sortíem d’un situació on necessitàvem un seguit d’infraestructures que hem anat assolint amb els anys. L’exemple de la nova seu de la gent gran és una petita mostra del que es pensa fer en els propers temps.

Quan parlem de La Canonja independent, sempre pensem ens els beneficis de la indústria química, però també n’hi ha altres pel fet de ser un municipi que figura al mapa de Catalunya i que com a tal manté relacions amb altres municipis i institucions. Això és així, no?

Això s’ha notat molt, no cal dir-ho. Un exemple: nosaltres formem part de la Mancomunitat de Residus dels Camp de Tarragona, de Sirusa, l’empresa que té la planta incineradora on van els residus finals de La Canonja i altres localitats. Ara ens asseiem a la taula com a municipi fundador. Abans formaven part de la gran ciutat -Tarragona- i ara hi ets com a membre de ple dret. Com aquest exemple, en tenim bastants més. En el servei d’aigua i clavegueram formem part d’Ematsa: ara som un actor diferent de quan formàvem part de la gran ciutat.

Parlem del confinament, què s’ha fet des del consistori com a més destacat?

Des del municipi hem seguit les instruccions que ens venien i ens vénen des del Govern central i des de la Generalitat. Nosaltres hem fet que tota la plantilla de la Guàrdia Municipal treballi tots els torns, les 24 hores del dia, amb una dedicació plena i exclusiva. Ens està funcionant de forma magnífica. Són els que controlen que el confinament es porti correctament. He d’agrair la gent de Protecció Civil, que fa una feina impagable, i la Brigada Municipal, que està al carrer, encarregant-se de la neteja, d’enretirar les andròmines i de desinfectar. També s’escombra el carrer i gràcies a ells el poble està en bones condicions i net. Ho aprecies quan surts al carrer gràcies a que un seguit de persones s’hi dediquen.

Com està sent la reacció de la ciutadania al confinament?

En general, molt bona. Des de dijous i fins dimarts passat hi ha hagut unes quaranta denúncies a persones que no seguien el confinament i estaven al carrer sense motiu o feien activitats no essencials. Ara bé, són quaranta denúncies sobre 6.000 habitants i no tots els quaranta són de La Canonja. És d’agrair que la gent es comporti i vegi que el confinament és necessari per acabar amb la pandèmia.

L’Ajuntament també ha fet de repartidor de targetes moneder

Ho vam repartir nosaltres des de Serveis Socials, de manera correcta i mantenint les distàncies. Crec que es va organitzar molt bé.

La crisi sanitària comporta una crisi econòmica. Quines mesures heu arbitrat des del consistori i quines podeu arbitrar per alleugerir la situació a empreses i autònoms?

Entre altres mesures hem fet la suspensió dels terminis de cobrament en voluntària de tots el padrons de caràcter col•lectiu, que gestiona l’Ajuntament, i les seves liquidacions, l’ajornament dels cobraments mitjançant el sistema de fraccionament, ajornaments i altres pagaments personalitzats o la suspensió de tots els procediments d’inspecció i sancionadors de tot tipus.

Hem parat el primer cop en impostos. Estem estudiant de cara al futur implementar noves mesures. No vull avançar-me al que està passant. Entenc que qui primer actua es el Govern central, aplicant mesures econòmiques, després el Govern de la Generalitat, i per últim i complementant allò que no s’hagi fet, nosaltres ho farem com a govern del municipi. Si acordem alguna eina d’ajuda, es pot fer a posteriori.

La situació és d’intercesa, tothom vol saber quan s’acabarà tot això, quan tornarà la normalitat i com serà aquesta normalitat. Avançar-se prenent mesures podria comportar haver de fer-se enrere després

És així, cal esperar al que digui el Govern central. Jo crec que el confinament s’allargarà una mica més, una o dues setmanes més, fins a prop de meitats del mes de maig. Les mesures de desconfinament s’aniran aplicant progressivament, no seran de cop.

Jo em pregunto: què passarà amb els estudiants? Crec que aquest trimetre i mig, i potser el curs, està perdut. No sé si des de casa podran acabar el curs, veig que serà molt complicat. No tothom té els mateixos mitjans per fer-ho i dubto que l’administració estigui en disposició de poder oferir-los a tots. Tot és molt complexe. Jo vodria que les mesures que es prenguin no siguin per quedar bé, i si no es poden implementar, dir-ho a la població.

A La Canonja tenen situacions sanitàries dramàtiques?

No tenim situacions dramàtiques. Des de l’Ajuntament hi estem molt al damunt i cada setmana truquem a totes les persones grans del municipi. Ho fem des de Serveis Socials, una acció capitanejada per la regidora. Disposem també d’un grup de voluntaris per si les persones grans necessiten que els comprin alguns articles.

No vull acabar sense agrair tot l’esforç que fa tanta gent de La Canonja perquè tot vagi bé i ens en sortim.

Jaume Garcia

 

Baixa un 10% el consum d’aigua a Tarragona i un 9% el del CAT per l’estat d’alarma

Imatge de la seu d’EMATSA a Tarragona. Foto: EMATSA

El decret d’estat d’alarma i de confinament ha tingut una repercusió directa i automàtica en el consum d’aigua dels tarragonins i de la població de la província de Tarragona, a més de la gran indústria química dels polígons nord i sud del Camp, segons han informat a Tarragona21 fonts de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona -EMATSA- i del Consorci d’Aigües de Tarragona -CAT-.

A Tarragona ciutat, EMATSA ha constatat un descens del 10% en el consum d’aigua en comparació amb la mateixa setmana de l’any passat, segons indiquen fonts de la companyia. Tot i que l’estat d’alarma situa l’empresa com a servei essencial i per tant concentra les tasques en temes urgents i així no disposa de dades mes detallades, sí dedueix que els sectors de l’hosteleria, bars i restaurants, càmpings, obres als carrers i la indústria han baixat el consum. En canvi, les llars domèstiques, on gairebé tothom està confinat, i els hospitals enregistren més consum, que no compensa la davallada general.

La caiguda va ser ‘abrupta’. Es va iniciar l’endemà del decret d’estat d’alarma, el dia 15 de març, i va ‘caure en picat’ el dia 16, que era dilluns, laborable, un descens que es manté fins dimarts passat, darrer en disposar-se de les dades. ‘Des dels dies 28 i 29 hem notat que s’ha estabilitzat el descens, és a dir, quan va acabar de paralitzar-se l’activitat econòmica, des d’aleshores es manté el mateix consum baix’, indiquen les mateixes fonts.

A banda de Tarragona, EMATSA subministra també als municipis dels Pallaresos, El Catllar i La Canonja. També hi ha descens de consums, tot i que són menors en aquests menys a La Canonja perquè no disposen de centres de treball com el Port de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, càmpings i hotels, on es concentra molta gent i activitat.

El descens del consum al Catllar ha estat del 6%; als Pallaresos, del 7,5% i a La Canonja, municipi fortament industrialitzat, del 10%.

Es tracta d’un descens d’unes dimensions que no s’havien donat des de feia temps. L’any 2008 es van sumar dues crisis, ‘l’econòmica i la sequera’, que provocà una intensa campanya municipal d’estalvi d’aigua, que va donar els seus fruits amb un descens que es va mantenir sostingut. La dada anual del descens de 2008 va arribar a ser de cinc punts sobre l’any anterior.

EMATSA va posar en marxa el dia 13 de març un pla de contingència en ser un servei essencial, amb l’objectiu de ‘garantir l’aigua potable i depurable’, la seva qualitat i quantitat. Ja va comunicar a l’opinió pública que no hi hauria escassetat ni pèrdua de qualitat. Ser servei essencial vol dir que alguns treballs no estrictament necessaris van deixar-se de prestar, com la lectura de comptadors i les obres que no són correctives. Altrament, el 51% de la plantilla practica el teletreball.

De cara al futur, es preveu una recuperació, però en funció de com es desenvolupi el final de la crisi i si el retorn a la feina i a l’activitat és o no esgraonat, com també dependrà del manteniment del teixit productiu.

Josep Xavier Pujol, el primer a la dreta, en una imatge d’arxiu. Foto: Tarragona21

CAT: descensos entre el 8 i el 9%

D’altra banda, el Consorci d’Aigües de Catalunya, el gran subministrador d’aigua en alta a 89 consorciats -que són ajuntaments de la província i indústries majoritàriament del sector petroquímic del Camp de Tarragona-, també ha viscut i viu un descens del consum. El seu director gerent, Josep Xavier Pujol, ho detalla a Tarragona21.

En el cas del subministrament als 63 ajuntaments de la província de Tarragona, el descens ha estat del 8,2% en data d’aquest dilluns. El dia 16 de març ja es constatava un fort descens. La comparativa es fa respecte a la primera quinzena del mateix mes de març d’enguany ja que cada any pot haver una pluviometria diferent i no seria correcte comparar-ho amb dades del mateix període de l’any passat. Quan plou menys, els consistoris i les indústries tiren de fons líquids propis, que solen ser pous i mines.

En el cas de la gran indústria, el descens és del 9,3%. Hi ha diferències entre el polígon nord i el sud. En el primer cas, el descens és de l’ordre de l’11% i al sud, del 8%. Al nord hi ha indústria que consumeix més i genera més volums que al sud. ‘Hi ha menys consum, menys mobilitat, menys exportació i això es reflecteix en el descens’, destaca Pujol sobre el complex químic.

En canvi, les empreses que subministren gasos, essencials en aquesta crisi sanitària, viuen increments notables del consum en haver de necessitar més aigua per a produir-los i poder satisfer la demanda.

Les dades del descens general són significatives ja que el CAT es mou en forquilles d’entre dos i tres punts amunt o avall, però no del vuit i del nou per cent.

Malgrat la davallada, l’afectació en l’economia del CAT no és significativa. ‘Simplement deixem de facturar un import variable’, subratlla el seu gerent. ‘No s’ingressen aquests diners però tampoc es gasten’, recorda. El CAT genera unes factures fixes i altres variables. ‘És com una comunitat de veïns, que suporta els costos fixos entre tots i a partir d’aquí hi ha un variable’.

La postcrisi presenta també incògnites, si més no ningú sap què passarà exactament ja que depèn de molts factors i caldrà estar amatent del retorn de l’activitat econòmica i de la diària.

A nivell intern, el CAT ha fet anàlisis al personal que ara és clau en l’operativa, té el 35% del personal teletreballant, el seu Consell d’Administració celebra reunions virtuals, té les obres no essencials aturades, i fa torns de 12 hores en comptes de vui per evitar contactes entre empleats. Continua fent operacions de manteniment i les que no són essencials ‘les posposem’. ‘La prioritat és el laboratori i la sala de control’, és a dir, tenir una aigua de qualitat i que es controli el seu subminstrament.

Jaume Garcia

 

L’Ajuntament de La Canonja col·labora amb la compra de matèria prima per a fabricar viseres protectores

El canongí Lluís Reverté forma part d’aquest grup de voluntaris que disposen d’impressores 3-D. Foto: Cedida

L’Ajuntament de la Canonja ha col·laborat amb la compra i subministrament de matèria prima per a la fabricació d’unes 200 viseres protectores amb impressores 3-D que està duent a terme una xarxa formada per 150 persones del Camp de Tarragona de forma totalment altruista.

Els «coronavirus makers», com s’anomena el grup, produeixen viseres protectores que després es reparteixen entre els centres hospitalaris i residències.

El canongí Lluís Reverté forma part d’aquest grup de voluntaris que disposen d’impressores 3-D i col·labora en la fabricació del plàstic de les viseres. La Guàrdia Municipal ha rebut avui unes quantes d’aquestes màscares per fer arribar a comerços i d’altres col·lectius que precisin del seu ús.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies