.

.

TOTS 21

Creixell pinta un banc en homenatge a les víctimes de la violència vicària

El banc que s'ha pintat a Creixell. Foto: Cedida

El banc que s’ha pintat a Creixell. Foto: Cedida

Creixell ha viscut un cap de setmana ple d’actes amb motiu del Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones, el 25N, organitzats per la Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament amb la col·laboració del col·lectiu feminista Papallones Liles i del Col·lectiu Dones de Creixell. Entre els actes programats, destaca la pintada popular d’un banc en homenatge a totes les víctimes de la violència vicària.

Els actes van arrencar divendres passat, 25 de novembre, amb la lectura del Manifest institucional del 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

L’endemà dissabte 26 de novembre, al matí, el col·lectiu Papallones Liles va convocar una acció per restaurar murals feministes fets contra la violència masclista al llarg de la Rambla de les Moreres, que havien patit actes vandàlics.

Homenatge a les víctimes de la violència vicària
Un dels actes destacats del programa del 25N va serà la Pintada entre la ciutadania de Creixell d’un banc en contra de la violència vicària, una iniciativa de l’Ajuntament de Creixell que va tenir lloc el dissabte al migdia a la plaça del Mirador. Amb aquesta acció el veïnat va voler fer un homenatge a totes les víctimes de la violència vicària, una forma de violència exercida per part d’un progenitor contra el seu fill o filla amb l’objectiu de causar dolor a la mare. La regidora d’Igualtat, Chelo Picón, expressava així l’acció: “Hem pintat un banc amb els colors de la violència vicària, una de les violències més cruels, perquè comporta una doble violència, l’exercida contra els infants a mans dels seus progenitors i el dolor més gran a una mare”.

El mateix dissabte, a la tarda, a Cal Cabaler, es va gaudir del clip teatral ‘Barbàrie’, a càrrec de Papallones Liles, i una xerrada-col·loqui sobre violència de gènere, a càrrec del Col·lectiu de Dones de Creixell.

Els actes van continuar aquest diumenge 27 de novembre, al migdia, a la plaça Major, amb l’acte commemoratiu “Teixint estrelles al cel”, en record de les víctimes de la violència envers les dones i la violència vicària. Per donar visibilitat a l’activitat es van penjar cartells per tota la plaça amb el nom de la víctima i la data de la seva defunció.

El documental ‘Patriarcado, el organismo nocivo” tanca els actes
Per tancar els actes del 25N, el diumenge a la tarda es va estrenar al Casal Municipal de Creixell el documental ‘Patriarcado, el organismo nocivo’, una producció de Pandora Box TV dirigida per  Teresa Soler Garrido i Albert Sanfeliu Rodríguez. La pel·lícula proposa una mirada des de la pedagogia, com a eina transformadora per la prevenció de la violència de gènere i per crear consciència social i cívica. El documental arribava a Creixell després de rebre la distinció del Ministeri de Cultura com a pel·lícula especialment indicada pel foment de la igualtat de gènere (apta +12 anys).

El documental està basat en el testimoni de quatre dones que han patit violència masclista, amb capacitat de reflexió encara més gran que les seves pròpies històries. Les dones comparteixen la seva sorprenent mirada sobre la violència masclista, des de la força, sense victimització ni paternalisme.

En acabar la projecció, la regidora d’Igualtat, Chelo Picón, va encentar un col·loqui participatiu amb el públic assistent i el codirector, Albert Sanfeliu Rodríguez.

 

Creixell senyalitza les entrades amb rètols de «Localitat compromesa contra la violència de gènere”

Coincidint amb el 25N, la regidoria de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Igualtat de l’Ajuntament de Creixell ha senyalitzat tres entrades i sortides del municipi amb uns rètols violetes on s’hi llegeix “Creixell, localitat compromesa contra la violència de gènere”. Aquest dijous a la nit, l’Ajuntament també ha estrenat els llums violetes al balcó de la casa consistorial.

La regidora d’Igualtat, Chelo Picón, ha destacat que aquesta senyalització és una iniciativa pionera al territori que pretén “visualitzar que som un municipi compromès durant tot l’any amb la lluita contra la violència envers les dones, amb serveis de suport a les víctimes, eines per detectar casos de maltractament, campanyes de conscienciació, reivindicacions a través de l’art i activitats diverses”.

Els actes programats pel 25N a Creixell han arrencat aquest divendres al migdia, amb la lectura del Manifest institucional del 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.

Demà dissabte 26 de novembre, a partir de les 11 h, l’associació Papallones Liles farà un repàs dels murals fets contra la violència masclista al llarg de la Rambla de les Moreres.
Pintada contra la violència bicaria

Un dels actes destacats del programa del 25N serà la Pintada entre la ciutadania de Creixell del banc en contra de la violència bicaria, a càrrec de l’Ajuntament de Creixell, que tindrà lloc el dissabte 26 de novembre, a les 12 h, a la plaça del Mirador.

El mateix dissabte, a les 18:30 h, a Cal Cabaler, es podrà gaudir d’un monòleg a càrrec de l’associació Papallones Liles. A continuació, a les 19 h, al mateix espai, es farà una xerrada sobre violència de gènere, a càrrec del Col·lectiu de Dones. En acabar, se servirà un refrigeri per a tothom.

Els actes es reprendran l’endemà diumenge 27 de novembre, a les 12 h, a la plaça Major, amb l’acte commemoratiu “Teixint estrelles al cel”.
Presentació del documental ‘Patriarcado, el organismo nocivo”

Per tancar els actes del 25N, el diumenge 27 de novembre, a les 18 h, s’estrenarà al Casal Municipal de Creixell el documental ‘Patriarcado, el organismo nocivo’, una producció de Pandora Box TV dirigida per Teresa Soler Garrido i Albert Sanfeliu Rodríguez. La pel·lícula no para de recollir èxits per la seva mirada des de la pedagogia, com a eina transformadora per la prevenció de la violència de gènere i per crear consciència social i cívica. El documental arriba a Creixell pocs dies després de rebre la distinció del Ministeri de Cultura com a pel·lícula especialment indicada pel foment de la igualtat de gènere (apta +12 anys).

La presentació del documental anirà a càrrec de la regidora d’Igualtat, Afers socials, Gent Gran i Salut de Creixell, Chelo Picón Gomis, i comptarà amb la presència de la senadora per ERC, Laura Castel Fort. Després de la projecció, s’iniciarà un col·loqui participatiu amb el públic assistent i el codirector, Albert Sanfeliu Rodríguez.

 

L’alcalde de Creixell reclama que entri a pressupostos de l’Estat el pas elevat de l’N-340 i la rotonda

Unió de l’avinguda Catalunya amb l’N-340, un encreuament perillós

Creixell demana una doble solució als problemes de mobilitat, seguretat i connexió amb l’N-340. A tal fi, l’alcalde ha desplegat una doble estratègia, on es demana via Madrid que els pressupostos generals de l’Estat ho incloguin, alhora que té pendent una reunió amb el cap de la Unitat de Carreteres a Tarragona. Jordi Llopart ha recordat a Tots21 que es tracta ‘de dues inversions que estaven previstes fet temps enerere i ni es van tirar endavant’ per part del Govern central.

L’alcalde de Creixell, Jordi Llopart, ha mantingut diverses converses telefòniques amb Alberto Hernández, cap de la Unitat de Carreteres de Tarragona del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, en relació a diferents qüestions relatives al pas per Creixell de la carretera N-340. Ara per ara el consistori està pendent que es confirmin el més aviat possible dia i hora per mantenir una reunió presencial a Tarragona.

Els temes principals d’aquestes converses mantingudes fins ara i que són projectes que depenen de l’Estat, són principalment dos: la ubicació d’una rotonda a la N-340, a la cruïlla amb l’entrada principal de Creixell per l’avinguda Catalunya, i l’altre la construcció d’un pas elevat per creuar la carretera N-340 entre La Plana de Creixell i la Barquera de Roda de Berà.

La rotonda

Pel que fa a la rotonda de la cruïlla amb l’avinguda Catalunya, ja existeix un avant-projecte que, en el seu dia es va quedar sense dotació pressupostària per part del Ministeri i es van destinar els diners a fer altres rotondes a la zona de les Terres de l’Ebre. ‘La rotonda salvaria un encreuament perillós, més propi d’una altra època, que incrementa molt la circulació a partir de la Setmana Santa i tota la temporada estival’, ha destacat Llopart.

En relació al pas elevat, l’Ajuntament de Creixell ha tramès al Ministeri ‘les nombroses queixes que hem rebut dels veïns de la urbanització creixellenca de la Plana en relació a la problemàtica que es genera’, sobretot a l’estiu per l’accés de vianants des de la Plana cap a la zona de la platja, afirma l’alcalde.

Mitjançant el grup parlamentari Plural – Juntsxcat al Congrés dels Diputats-, l’alcalde Jordi Llopart ha demanat al Govern Espanyol que inclogui aquests dos projectes en els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2023 que s’han d’aprovar avui al Congrés dels Diputats. ‘Des de l’ajuntament de Creixell creiem també que és molt necessari buscar una solució a l’estat actual de l’asfalt de l’N-340 entre Torredembarra i el Vendrell i especialment al seu pas per Creixell’, ha destacat Llopart.

Finalment, des de l’ajuntament de Creixell també som molt conscients de la problemàtica generada per les bandes rugoses de l’AP-7 i les molèsties acústiques que ocasionen als veïns i veïnes, especialment als residents de les zones properes d’aquesta via. En aquest sentit, hem demanat al Ministeri que actuï en conseqüència per solventar el problema.

J. Garcia

 

El documental ‘Patriarcado: el organismo nocivo’ arriba a Creixell

El Casal Municipal del Creixell acolirà diumenge 27 de novembre (18:00 hores) la presentació del documental Patriarcado: el organismo nocivo’, que proporciona respostes obertes a preguntes tancades: quins models i paranys pengen del sistema patriarcal?, l’home és també víctima? és suficient la denúncia de la violència de gènere? està en mans de la indústria del porno l’educació sexual de la joventut?

Apassionant i pròxim, transcorre fora dels patrons que ens condicionen. Sobre tabús i qüestions en penombra, des dels seus angles cecs, per a desaprendre. Reflexions exemplars. 4 dones poderoses. Els seus testimonis sense victimització ni paternalisme. Amb emoció i força. Juntament amb la intensa argumentació dels especialistes, ofereixen una contundent eina útil, preventiva i efectiva per fer front a aquesta xacra.

El documental ha obtingut la distinció del Ministerio de Cultura com pel·licula especialment indicada pel foment de la Igualtat de Gènere. Apta per a majors de 12 anys

Després de la projecció, hi haurà col·loqui participatiu amb el públic assistent i codirector.

Redacció

 

Primer pas perquè desapareguin les torres elèctriques de les zones poblades de Roda de Berà i Creixell

Actualment un total de 33 torres creuen els municipis de Roda de Berà i de Creixell, des del límit amb El Vendrell i fins a la urbanització Poblamar, de la Pobla de Montornès. Foto: Ajuntament de Roda

 

Avui s’ha iniciat l’aixecament de les actes prèvies a l’ocupació de les finques afectades pel projecte

 

Es desmuntaran les actuals 33 torres elèctriques, la major part d’elles ubicades a Roda de Berà, i s’instal·laran 26 de noves en un nou traçat, paral·lel a l’autopista AP-7

 

Aquest matí s’han reunit a l’Ajuntament de Roda de Berà representants tècnics del departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural; el director de la zona est de Lleida i Tarragona, i el tècnic enginyer en cap d’E-Distribución Redes Digitales, amb els propietaris de les finques afectades pel projecte de la variant de la línia elèctrica 110 kV SE Tarragona-SE la Geltrú i SE Altafulla-SE Garraf, per tal de fer l’aixecament de les actes prèvies a l’ocupació de les finques per on discorrerà el nou traçat de les torres elèctriques al terme municipal de Roda de Berà.

Actualment un total de 33 torres creuen els municipis de Roda de Berà i de Creixell, des del límit amb El Vendrell i fins a la urbanització Poblamar, de la Pobla de Montornès. Travessen zones residencials, a Roda de Berà els barris de Les Torres i de Berà Mar, motiu pel qual l’objectiu principal del projecte es traslladar les torres i allunyar-les el màxim possible dels veïns i veïnes.

Aquesta havia estat una demanda històrica del veïnat, amb el suport dels ajuntaments, els qui ara per fi veuran desaparèixer les torres dels seus carrers. El nou traçat, de 6,4 quilòmetres, necessitarà 26 noves torres -20 d’elles al terme municipal rodenc-, més modernes i estretes que les anteriors, i discorrerà quasi paral·lel a l’autopista AP-7. Amb el nou camí també hi ha noves finques afectades, i tot i que l’Ajuntament va intercedir aconseguint millores considerables al projecte, una petita part dels propietaris continuen mostrant-se reticents en alguns detalls.

El projecte d’E-Distribución té un cost de 2 milions d’euros i està preparat per començar quan tots els permisos i autoritzacions estiguin llestes. L’avantprojecte inicial va ser redactat fa més de 8 anys, al 2014, i ha estat modificat en diverses ocasions, convertint-se en el projecte actual, el qual compta amb informes favorables de diferents departaments de l’Estat i de la Generalitat.

L’alcalde Pere Virgili s’ha mostrat molt satisfet de que per fi s’hagi donat avui aquest primer pas, molt important per a Roda de Berà, tot esperant que aviat puguem ser testimonis de la desinstal·lació de les torres elèctriques actuals a Les Torres i Berà Mar.

Redacció

 

Creixell es prepara per a la Castanyalloween 2022

Creixell ja té enllestit el programa d’actes per celebrar, aquest cap de setmana vinent, la Castanyalloween 2022.

Divendres

A partir de les 17:30 h al Casal Municipal de Creixell, sortida de la cercavila ‘Truco o Trato’.

A les 18h. a la Plaça Major, Exposició del Concurs de Carabasses decorades i lliurament de premis a la finalització del ‘Truco o Trato’. Animació, berenar infantil i conta-contes.

Dissabte

A les 21:30h Sopar Terrorífic al Casal Municipal. Cadascú es porta el seu sopar. Cal inscriure’s a Cal Cabaler (telèfon 977138272).

A les 22:30h al Casal Municipal música amb DJ,s i disfresses de Halloween. L’entrada és lliure. La venda de castanyes i el servei de bar anirà a càrrec del Ball de Diables de Creixell.

Redacció

 

L’Ajuntament de Creixell edita la ‘Guia d’ús per una comunicació no sexista’

 

La Regidoria d’Igualtat distribuirà el quadern entre tot el personal del consistori amb l’objectiu d’evitar expressions de llenguatge sexista

 

La Regidoria d’Igualtat de l’Ajuntament de Creixell ha editat la ‘Guia d’ús per una comunicació no sexista’ que es distribuirà entre tot el personal del consistori. La guia creada per la promotora d’igualtat, Ariadna Martí Fernández, conté expressions per evitar l’ús del llenguatge sexista en documents oficials i formularis, alhora que compara amb nombrosos exemples les “formes sexistes” i les “formes no sexistes” utilitzades per l’administració local tant en el llenguatge oral com en l’escrit. El quadern també dona consells sobre com saber si es fa un ús sexista del llenguatge i perquè és tan important el llenguatge no sexista en una societat democràtica.

La guia orienta el personal de l’Ajuntament sobre com fer un bon ús de la concordança d’expressions que sovint abusen de les denominacions dobles, en masculí i en femení: “Els treballadors i treballadores escollits i escollides”(no recomanable) “La plantilla escollida” (recomanable). El quadern també presenta un glossari de mots sexistes com “els alumnes, tutor o els funcionaris”, que es poden substituir per formes no sexistes com “l’alumnat, tutoria o el personal funcionari”, entre moltes altres paraules i expressions.

La regidora d’Igualtat, Chelo Picón, ha posat en valor la importància de la guia i cita la declaració d’intencions que apareix en la mateixa: “Si nosaltres canviem el llenguatge i els comportaments, la ciutadania veurà un canvi en nosaltres. Comencem per dintre, i a poc a poc, canviarem el poble”.

El Centre Informació i Recursos a les Dones (CIRD)

L’edició de la ‘Guia d’ús per una comunicació no sexista’ és un recurs de la Regidoria d’Igualtat, a través del Centre Informació i Recursos a les Dones (CIRD), que es troba ubicat a les dependències del Consultori Local de Creixell.

Cal recordar que aquest servei va néixer el 2021 amb l’objectiu d’informar sobre els recursos disponibles per a les dones en àmbits diversos (social, salut, laboral, tràmits de divorci, violència de gènere, habitatge, ajuts diversos, llenguatge no sexista,…). Des de la regidoria s’ha anat dotant el CIRD de recursos com ara publicacions o fulletons informatius d’interès per a les dones i els homes, a més d’organitzar activitats i xerrades en col·laboració amb les entitats i altres accions d’igualtat.

Redacció

 

Un grup de jubilats de Roda de Berà i Creixell inicia el ‘Campus de l’experiència’ a l’escola Camp Joliu de l’Arboç

El campus és un pla de formació continua que té per objectiu estimular els coneixements adquirits i aprendre’n de nous, i que també inclou tallers i activitats d’esbarjo. Foto: Cedida

Un grup de persones grans de la Llar Municipal de Jubilats Roda de Berà i Jubilats de Creixell van iniciar aquest dimarts 11 d’octubre el “Campus de l’experiència”, a iniciativa de Gregoria Alonso, membre de la junta de la llar i alumna de segon curs del Campus. Es tracta d’un pla de formació continua que té per objectiu estimular els coneixements adquirits i aprendre’n de nous. La formació acadèmica d’aquesta nova etapa va a càrrec de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC), en l’escola Camp Joliu de l’Arboç.

El “Campus de l’experiència” és una nova manera d’anar a la universitat, un projecte de formació acadèmica de tres anys de durada que fomenta l’interès per nous àmbits del saber i capacita per assumir de nous. S’ofereixen assignatures diferents :història, art, filosofia,literatura, ciència, tecnologia,dret,economia,sociologia,psicologia i ciències de la salut com tallers optatius : anglès, noves tecnologies (TIC), pintura, coral i teatre.

La gerent de L’Arc Serveis, -entitat organitzadora que gestiona el Centre de dia per a gent gran Marinada de Roda-, Jerusalem Torra, posa en valor que gràcies al Campus de l’experiència “practiquem la ment activa per una millora de la qualitat de vida de les persones majors, alhora que aconseguim un empoderament que dona sentit al seu dia a dia i disposem d’un instrument que vincula el present amb el futur amb l’objectiu d’aconseguir eines que ens ajudin a viure la vida que realment volem i escollim en cada moment, així com seguir construint Projectes de Vida ”.

L’inici del campus, aquest dimarts a l’escola Camp Joliu, va estar marcat per l’emoció afegida de descobrir coses noves, nous espais i noves persones de comarques veïnes.

Redacció

 

Un home denuncia que li han entrat al seu xalet de Creixell i els Mossos li troben 150 plantes de marihuana

Imatge d’arxiu d’una patrulla de mossos.

Els Mossos d’Esquadra investiguen l’assalt a un habitatge unifamiliar de Creixell la matinada d’aquest dilluns. Els policies han rebut l’avís del propietari del domicili que ha assegurat que un grup de persones han entrat a casa seva i li han donat diversos cops. Quan els agents s’hi han desplaçat, la presumpta víctima els ha permès accedir a dins i allà hi han trobat una plantació d’interior amb 150 plantes de marihuana. Segons han informat fonts dels mossos, els assaltants haurien marxat amb certa rapidesa sense endur-se res, possiblement alertats per sorolls dels veïns. El cos manté oberta la investigació per esclarir els fets i han denunciat l’home per tràfic de drogues.

ACN

 

L’alcalde de Creixell (Junts) defensa ‘fermament’ continuar al Govern

Jordi Llopart, en una imatge d’arxiu. Foto: Tots21

L’alcalde de Creixell i candidat a conseller nacional de Junts pel Tarragonès, Jordi Llopart, ha defensat ‘fermament’ la continuïtat del partit al Govern de la Generalitat. Llopart considera que ‘el Govern de Catalunya és molt millor amb la participació de Junts’. Llopart ha donat suport a un manifest d’alcaldes de Junts del Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre en aquest sentit. Llopart es pregunta ‘què guanya el partit si surt de l’Executiu català’ i adverteix de ‘les enormes limitacions d’estar a l’oposició’.

Llopart ha fet aquestes declaracions a Tots21 després d’haver avisat el partit, el dia abans, que les faria i responent així les paraules de Laura Borràs i de Carles Puigdemont, que es van pronunciar a favor del trencament del Govern, ‘tot i que des del partit se’ns va insistir a no fer posicionaments públics’. Llopart es mostra ‘molt indignat per aquesta manera d’actuar, especialment de gent que té el pes que té’.

Llopart, que va ser el primer alcalde de la zona a passar de CDC a Junts, demana ‘unitat’ al partit i es pregunta ‘sortir del partit per anar a on? Ningú m’ho ha aclarit’. Tota la formació de Junts a Creixell votarà a favor de seguir governant amb ERC. ‘Tenim una responsabilitat amb el poble de Creixell i estar fora del Govern de la Generalitat ens perjudicaria molt’, ha conclòs.

Entre els signants del manifest es troben també els alcaldes del Morell, Eloi Calbet; de Perafort, Joan Martí Pla; de L’Argentera, Lluís M. Castellví; de L’Aleixar, Toni Abelló; de Maspujols, José Antonio Rodríguez; de Les Borges del Camp, Quim Calatayud; de Riudoms, Sergi Pedret; d’Alforja, Juanjo Garcia; de Prades, Lídia Bargas, i de Capçanes, Lluís de l’Arca.

També han signat el manifest els alcaldes de La Bisbal de Falset, Emília Busquets; de Margalef, Joaquim Vilà; de Porrera, Joan Carles Garcia; de L’Ampolla, Francesc Arasa; de La Pobla de Massaluca, Antoni Ferré; de Masdenverge, René Gonel; de Freginals, Josep Roncero, i de Rasquera, Àngels Llombart, a més d’altres regidors i alcaldables del partit de la província.

Aquest dimecres a la tarda els cinc regidors de Junts a l’Ajuntament de Barcelona -Neus Munté, Jordi Martí, Ferran Mascarell, Francina Vila i Joan Rodríguez- també han defensat la continuïtat de Junts en el Govern de la Generalitat.

J. Garcia

 

Creixell celebra el Dia Internacional de la Gent Gran amb un acte festiu i reivindicatiu

Imatges de la jornada. Fotos: Ajuntament

 

L’acte organitzat per la regidoria de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Igualtat va oferir una “Founde de Xocolata” als majors de 65 anys, que van participar en els tallers i en la lectura del manifest

 

En motiu del Dia Internacional de la Gent Gran, que se celebra l’1 d’octubre, la regidoria de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Igualtat de l’Ajuntament de Creixell va organitzar el passat divendres 30 de setembre un acte festiu i reivindicatiu, que va comptar amb l’assistència de prop de 90 persones majors de 65 anys del municipi.

El Casal Municipal de Creixell va ser el lloc escollit per oferir una “Founde de Xocolata”, amb brioixos, fruites, pastissos i dolços de tot tipus. La tarda va ser molt dinàmica, on les persones grans van poder participar en diferents tallers, van gaudir de música, sevillanes i d’un Photocall i van confeccionar el mural “De major Vull ser major i Vull ser…”, on van poder escriure els seus pensaments, quines activitats els agradaria fer i què esperen de l’Ajuntament en matèria de polítiques per a gent gran. La presidenta de la Llar de Jubilats i Pensionistes Sant Jaume de Creixell, Montserrat Martí, va ser l’encarregada de fer la lectura del manifest. El moment més entranyable va arribar quan va aparèixer la gent gran de la residència Mimara de Creixell, on es va posar en valor a totes les persones majors del municipi per integrar-los dins la comunitat.

L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Creixell, Jordi Llopart, la regidora de Benestar Social, Gent Gran, Salut i Igualtat, Chelo Picón, a més de diversos regidors i regidores del consistori. L’alcalde va adreçar unes paraules a les persones grans del Casal amb un discurs reivindicatiu i emotiu a favor dels drets de la gent gran.

L’acte va donar el tret de sortida a tot un seguit d’activitats que es realitzaran al municipi adreçades a les 919 persones majors de 65 anys empadronades a Creixell (Font: Idescat). La regidora Chelo Picón explica que “promourem actuacions per defensar la dignitat i la saviesa dels nostres majors, posant les persones grans al centre de totes les accions i polítiques”, i afegeix “a Creixell tenim un repte, i és que volem apostar per un envelliment satisfactori, amb una actitud positiva i optimista”.

Una dia per reivindicar els drets de la gent gran

La finalitat d’aquesta jornada reivindicativa és reflexionar sobre els reptes socials i polítics que representa el creixement demogràfic. Això comporta millorar la qualitat de vida de les persones grans, el seu dret a construir un projecte de vida que doni sentit al seu dia a dia, oferir-los recursos i eines que els ajudi i acompanyi en la seva nova etapa, ajudar a integrar-los en el sistema de benestar, oferir-los protecció envers l’abús i el maltractament, disminuir la soledat no volguda, així com trencar estereotips i mites negatius associats a la vellesa.

Redacció

 

Creixell proposa als germans Romero Lladó als premis del consell comarcal del Tarragonès

L’any 2016, els germans Romero Lladó van cedir desinteressadament a l’ajuntament un recull de 45 peces sobre l’ofici de boter. Foto: Ajuntament.

En el darrer Ple municipal del Creixell, celebrat aquest passat dijous a la Casa de la Vila, la Corporació ha aprovat proposar els germans Josep i Carlos Romero de Cal Telesforo de Creixell a la vuitena convocatòria de la concessió de distincions de mèrit als serveis distingits del Consell Comarcal del Tarragonès 2022.

Un any més el Consell Comarcal ha obert convocatòria per a la concessió de distincions de mèrits de serveis distingits, amb l’objectiu d’honorar persones o entitats en mèrits a la labor realitzada o conducta seguida que hagin contribuït a augmentar el prestigi d’un municipi del Tarragonès o de la comarca en el seu conjunt i l’Ajuntament de Creixell hi proposarà els germans Josep i Carlos Romero de Cal Telesforo.

Des de l’Ajuntament s’ha acordat proposar aquestes persones, ja que reunien tots els requeriments de la distinció.

La importància de l’ofici de boter a Creixell

Els creixellencs germans Romero, descendents directes del Telesforo Bardina, han volgut que quedi com a llegat per a tot el poble de Creixell una col-lecció d’eines de boter, ofici que ells mateixos han exercit durant molts anys. També han volgut deixar petjada de la importància que va tenir al llarg de molts anys l’industria de boters a Creixell, sobretot a finals del segle XIX i principis del segle XX.

En Josep Romero Lladó (1935) i el seu germà Carlos Romero Lladó (1936) descendents de Cal Telesforo, com s’anomenava a Creixell la seva casa familiar, van gaudir des de ben petits de les seves arrels creixellenques i han participat des de molt joves a la vida social del nostre municipi, malgrat que per motius laborals, durant molts anys han viscut a Barcelona. Ells de jovenets ja treballaven a la Toneleria Bardina de Barcelona. Tot i així, sempre que podien venien a Creixell una gran part del seu temps i s’estaven a la seva casa familiar de Cal Telesforo, al carrer Nou del nucli històric de Creixell.

Actualment i de forma permanent, es pot veure a la Casa de Cultura Cal Cabaler de Creixell una mostra molt interessant i inèdita sobre les eines de boters de Cal Telesforo-Bardina de Creixell, instal·lada el setembre de l’any 2016 quan els germans Romero Lladó ho van cedir desinteressadament a l’ajuntament.

Es tracta d’una mostra de 45 peces, preparada molt acuradament pels  germans creixellencs Josep i Carlos Romero sobre l’ofici de boter, ja que ells i la seva família hi van treballar durant molts anys. És també un repàs a l’historia de la Toneleria Bardina de Barcelona.Cal destacar que aquesta mostra d’eines de boter, té una importància i un caràcter excepcional.

S’ha de posar en valor que la mostra d’eines de boter dels germans Romero i que tenim a Creixell per tal que tothom en pugui gaudir, és del tot complerta i gairebé única a tota Catalunya, atesa la circumstància que hi ha totes les eines i estris de boter que calen per a fer una bota o tina, no en falta cap.  

Els vells oficis van desapareixent en la mesura que va minvant la demanda dels productes als que destinaven el seu esforç. Durant molts segles, els únics envasos que s’han utilitzat per el transports d’alcohols eren de fusta. I no només per al vi, fins i tot s’utilitzaven també per a productes relacionats amb la indústria química.  Però van anar apareixen nous materials com l’acer inoxidable primer i després totes les varietats del plàstic Els germans Josep i Carlos Romero són grans coneixedors de l’art de la toneleria. Són descendents directes de Telesforo Bardina, creador que fou al segle XX de la industria més important de botes i tines de Catalunya.

Telesforo Bardina i Pagés va néixer a Creixell el 5 de gener de l’any 1888. Era boter i tinaire. Primer, el Telesforo va fer de boter a Creixell, a on es feien les botes que s’enviaven directament a Cuba. Després va marxar cap a Barcelona, on va crear una indústria molt important, la Toneleria Bardina.

Els creixellencs germans Romero, descendents directes del Telesforo Bardina, han volgut que quedi com a llegat per a tot el poble de Creixell tota aquesta  exposició d’eines de boter. També han volgut deixar petjada de la importància que va tenir al llarg de molts anys l’industria de boters a Creixell, sobretot a finals del segle XIX i principis del segle XX.

Redacció

 

Els Mossos denuncien sis persones per accedir a espais protegits de Torredembarra i Creixell

Les persones denunciades transitaven per zones restringides considerades de protecció especial. Foto: Mossos

Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat Regional de Medi Ambient de la Regió Policial Camp de Tarragona van denunciar sis persones per no respectar la prohibició d’accés que protegeix l’Espai d’Interès Natural (EIN) de les platges de Torredembarra i Creixell (Tarragonès).

Des de feia setmanes, la URMA estava portant a terme un dispositiu especial de vigilància d’aquest espai. Un dispositiu que donava resposta a les informacions rebudes pels mossos sobre les conductes d’algunes persones que accedien a l’espai protegit i amb les seves conductes estaven malmeten l’espai natural.

El Pla Especial que regula aquests espais permet únicament als visitants circular pels camins, les àrees i les infraestructures expressament habilitades, amb la finalitat de protegir els seus valors naturals i paisatgístics.

Un dels principals objectius és justament la defensa de les diferents espècies reproductores protegides, com el Corriol camanegre (Charadrius alexandrinus) , ocell declarat en perill d’extinció, o diversos tipus de sargantana en règim de protecció especial, així com la preservació de flora com l’espècie Sempreviva menuda (Limonium girardianum), catalogada com a amenaçada per la normativa catalana.

Durant el patrullatge específic a la zona, els agents van localitzar i denunciar les sis persones per no respectar la prohibició d’accés. S’ha de tenir en compte que l’incompliment de les obligacions i les prohibicions establertes en el marc de les normes dels plans de protecció del medi natural i del paisatge que recull la Llei 12/1985 de 13 de juny, d’espais naturals, contempla sancions d’entre tres-cents i tres-mil euros.

D’altra banda, també es vigila l’accés d’animals domèstics a la platja dels Muntanyans, que es troba prohibit per la normativa municipal.

Redacció

 

Creixell es prepara per a gaudir de la Festa del Santíssim Sagrament

En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneit pels carrers de la vila. Foto: Ajuntament

Creixell es prepara per a gaudir de la Festa del Santíssim Sagrament o de la Minerva, que s’escau sempre el tercer  diumenge  de setembre. Aquesta festa es feia antigament per celebrar que la verema s’havia pràcticament acabat en uns temps a on el conreu de la vinya era molt important a la localitat. En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneit pels carrers de la vila. Els nois i noies porten en unes safates guarnides amb blondes i amb les coques en processó fins a l’església. També porten uns cistells amb vi dolç. El vi i les coques es beneeixen a Missa i són repartits entre tots els assistents, que poden menjar i veure la coca i el vi dins de l’església com un fet excepcional.

Després de l’Ofici Solemne, es fa la posterior Processó del Santíssim Sagrament pels carrers, acompanyats de la cobla i en els darrers anys també de la Coral Santa Rosalía de Torredembarra.

Quan això s’acaba a la porta de l’església es fa la subhasta de la Coca del Goig i els diners recaptats es donen íntegrament a la parròquia de Sant Jaume de Creixell.  Es guarneixen alguns altars durant el recorregut de la Processó.

Creixell compta també un Ball de Diables que constitueix el Seguici Popular a la Processó i que participen activament a totes les activitats culturals del municipi, i una parella de gegants, el Gilmundo i la Minerva. El gegant representa a Artal Gilmundo, el primer Carlà de Creixell que va arribar a la Vila l’any 1083 enviat pel Rei de França per poblar el municipi de Creixell. La Geganta Minerva representa d’una part l’herència romana de les nostres terres i principalment la Festa de la Minerva, que es manté viva encara avui en dia i té els seus orígens a Creixell des de l’any 1620.

Programa d’actes

 Dissabte 17 de setembre

18:00h Kids Party Show i jocs  infantils del Ball de Diables de Creixell a la plaça del Mirador.

21:30h Correfoc a càrrec del Ball de Diables de Creixell. Inici a la plaça Major, c/Nou, avda doctor Pujol, c/Sant Jaume i finalització davant Cal Cabaler.

23:00h a la Plaça del Mirador Ball amb el grup musical Ruben’s.

Diumenge 18 de setembre

11:30h Processó del Pa Beneït. Sortida des de l’Ajuntament.

12:00h Ofici Solemne amb l’acompanyament de la Coral Santa Rosalia a l’Església de Sant Jaume. Seguidament Processó del Santíssim Sagrament amb l’acompanyament de la Cobla de Ministrers i la Coral Santa Rosalia de Torredembarra. I tot seguit Subhasta de la Coca del Goig.

18:30h a la Plaça del Mirador: Festa Eivissenca a càrrec de Titus Music ( vine de blanc ).

Diumenge 2 d’octubre

9:00h a la Rambla de les Moreres: Vl Trobada de Vehicles Clàssics  Creixell. Organitza Amics dels Clàssics Creixell  amb la col·laboració del Ball de Diables de Creixell.

En cas de mal temps les activitats de Ball es faran al Casal Municipal

Redacció

 

Creixell es prepara per a la Diada Nacional

L’ajuntament de Creixell realitzarà l’acte institucional de la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de Setembre al monument situat a la plaça Lluís Companys, a partir de les 12h.

El programa de la jornada és el següent:

11:45h. Concentració de les autoritats, partits polítics, associacions, entitats, col·lectius i públic en general al voltant del monument de la Plaça Lluís Companys.

12:00h. Parlaments i Ofrena Floral de la Corporació Municipal, partits polítics, associacions i particulars.

L’ordre de l’ofrena floral serà el següent: Alcalde i Corporació Municipal, partits polítics, associacions, entitats, col·lectius i públic en general

Redacció

 

El misteri càtar de Jujol a Creixell

D’esquerra a dreta, Josep Luis Soler, Francesc Sentís i Eduard Berga, durant l’inici de les jornades. Foto: Tots21

Podria haver un missatge encriptat al coronament del campanar de l’església de Sant Jaume de Creixell, dissenyat per Jujol, i relacionat amb els càtars? Era Jujol defensor dels càtars? O n’era contrari? Aquest és el gran interrogant que una investigadora ha llençat avui a Creixell en una jornada destinada a donar a conèixer un projecte europeu cultural per posar en valor els camins dels càtars, que també discorrien pel Baix Gaià.

El treball d’un any de l’arquitecta Mònica Sans ha donat com a fruit diverses hipòtesis apassionants. Tot es basa en el penell i les escultures que coronen el campanar, on hi ha una creu càtara, occitana, i quatre escultures de quatre sants. El treball parteix de la restauració que es va fer del campanar, conduïa per l’arquitecte Josep Llinàs. El penell té la creu i un lleó ‘amb una postura esporuguida, que mira enrere amb por i fuig de la creu, inhabitual en la figura icònica dels lleons’.

El penell, amb el lleó fugisser i la creu càtara. Foto: Territori Jujol

Mònica Sans consultà l’Arxiu Jujol i els documents sobre el campanar per destriar el misteri. Jujol no deixava gairebé res per escrit, però hi ha breus però clares referències al catarisme als documents de l’arquitecte sobre el campanar de Creixell. Al campanar hi ha quatre escuts i quatre escultures de sants: Sant Lluís IX de França, Joan de Matha, Domènec de Guzman i Francesc d’Assís, els tres darrers, fundadors de tres ordres mendicans i perseguidors d’heretges. I en un document, Jujol cita les dates de la creauda contra els albigesos, iniciada en 1209. Sant Lluís està situat al sudoest; Sant Domènec, al sudest; Joan Mata, al noroest, i Francesc d’Assís, al nordest. Vol dir alguna cosa aquesta disposició? Sant Lluís va ser cofundador dels Franciscans, ordre de la qual Jujol era devot.

Per què la creuada contra els càtars, els cristians bons homes perseguits per l’Església fins a la seva destrucció, apareix a Creixell? El lleó només sorgeix tres cops en tota l’obra de Jujol. I la creu occitana no la reprodueix enlloc més de la seva obra, i ja sabem que Jujol ‘res ho feia gratuït’. Jujol s’hagués trobat, en la documentació que consultà, que Creixell tenia relació històrica amb França i al segle XVI occitans repoblaren Creixell. Més pistes: ‘El gentilici de Creixell ve de l’Empordà i un templer, Dalmau de Creixell, va ser a la batalla de les Navas de Tolosa, i a Muret hi hagué un Creixell’.

Sans creu que el penell representa la mort de Simó de Montfort, gran perseguidor dels càtars, un fet històric que els tolosencs celebraren i que es recorda en una pintura que l’explica amb un lleó atravessat per una llança, el lleó, el símbol de Simó de Monfort. ‘Es pot llegir com un posicionament a favor dels càtars o en contra’, deia l’organitzador de les jornades, Josep Lluís Soler, que destacava que Creixell és l’únic lloc on Jujol plasma iconografia càtara. ‘A Creixell teniu una joia de la interpretació i del misticisme de Jujol’, concloïa. En resum, ‘Tolosa, càtara i occitana, guanya França’ i així ho reflexa Jujol al campanar.

Mònica Sans. Foto: Tots21

Els Camins càtars

La jornada ha començat amb la intervenció de Josep Luís Soler, coordinador del projecte ‘Camins Càtars, un itinerari cultural europeu’, que ha destacat que allò que va passar fa vuit segles, l’anorreament dels càtars, ‘va canviar la història del país’. El projecte europeu que coordina Soler busca promoure ‘un turisme cultural més autèntic, no centrat només en el souvenir, sinó saber com hem arribat aquí’.

Sobre els càtars es disposa de poca documentació degut a la seva aniquilació, fet que ha provocat també que no hagi atret l’interès dels investigadors. El projecte, que busca pau, convivència i evitar aniquil.lacions i purgues, ‘relliga territoris i posa en valor la força del bé, una espiritualitat relacionada també amb el campanar de Creixell, el Baix Gaià i Catalunya’. El seu àmbit abraçava l’antiga Corona d’Aragó, les Illes i el sud de Catalunya. El Baix Gaià, en ser territori fronterer amb els musulmans, es va omplir de castells i fortaleses i va acollir l’exili càtar.

Es tracta ‘d’una gran oportunitat per al territori perquè ens dona sentit, amb diversos camins i no només un, com el de Santiago’, deia Soler. ‘Els camins dels càtars és una història verídica i fou el major exili’ hagut aleshores. El projecte ‘relliga també la relació amb Occitània, ja perduda, però que sumava un llegat cultural comú. Occitània és un dels nostres orígens’, subratllà Soler. Pretén també recuperar edificis com el castell de Querol, entrada a la Vall del Gaià, o que Cal Cabaler, la casa de cultura de Creixell, sigui un espai cultural on s’abordi el catarisme.

L’aniquilació dels càtars

La Batalla de Muret de 1213, amb la mort del rei català Pere el Catòlic, suposà la derrota i l’exili dels càtars, perseguits com a heretges per l’Església. Camins de transhumància, camins ramaders i romans van servir als càtars per desplaçar-se fins a les terres de Tarragona, de l’Ebre i fins a València, camins que estan identificats. Eren càtars com Mauri de Montaillou, ‘el millor exemple del viatge cap a les terres tarragonines’, una localitat, Montaillou, on encara es reviu l’esperit càtar. Tota la família va emigrar a les terres de Tarragona.

La Vall del riu Gaià és un recorregut que destaca en aquest camí, ja que enllaçava amb la Catalunya central -Calaf, Pons, Solsona- fins al Cadí i la Seu d’Urgell. És el camí conegut com dels bons homes.

La ruta europea inclou restes càtares com creus occitanes situades en camins o missatges encriptats en murals i pintures, com un retaule de Santes Creus, dedicat a Maria Magdalena, on apareix embarassada. O el camí del Sant Calce, que es conservaria a València, diu la llegenda.

El públic ha omplert la sala d’actes de Cal Cabaler per seguir la jornada. Foto: Tots21

El catarisme a Tarragona

Per la seva part, Eduard Berga, investigador i expert en els estudis dels càtars, ha destacat la importància que el catarisme va tenir al seu moment i ha situat les mostres de catarisme que tenim a les nostres comarques. Així, al baix relleu del timpà de l’església de Siurana, Crist no apareix patint, com seria la forma normativa, sinó com un ‘bon home’ que predica als seus deixebles, amb els braços extesos, seguint l’esperit càtar de predicar la bondat. D’altra banda, a La Sénia va viure la darrera comunitat càtara documentada. Altrament, el santuari de Santa Maria de Queralt comença actualment el Camí dels Bons Homes.

La primera anotació que es troba és una ordre del papa a l’arquebisbe de Tarragona per investigar els heretges. L’arquebisbe ho derivà a la Cartoixa d’Scala Dei. A ells se’ls encarregà la primera inquisició a les terres de Tarragona, feina que van fer ‘amb molta destresa’. Un escrit de 1250 parla de l’heretge Joan de Cornudella i demana a cornudellencs i pradencs que anessin a Roma. Siurana apareix també en un document que parla d’un diaca càtar que s’hi desplaçà per predicar.

‘Entre 1220 i 1230 ha hi havia una comunitat de càtars important a la regió banyada pel riu Siurana’, protegits per seguidors d’ells, destacava Berga. Més tard, el papa informaria a l’arquebisbe de Tarragona que el territori està ‘infectat’ d’heretges. La Inquisició s’instauraria a Catalunya des de la seu tarragonina en un Concili celebrat de 1235. Catalunya seria el primer lloc on s’instal.laria formalment la Inquisició, després de Tolosa i ho faria l’Arquebisbat. Hi ha documentació, relatava Berga, que cita l’existència a l’Arxiu Episcopal de Tarragona de molts llibres de sentències inquisitorials, amb els noms dels inquisidors. Fins ara només s’han trobat a Tarragona 15 documents originals sobre l’heretgia. Fora de Tarragona s’han localitzat documents que parlaven dels heretges tarragonins.

Càtars a la Serra de Montsant i Prades

A Porrera, al Priorat, hi havia establertes, almenys, cinc famílies càtares que acollien a les seves cases els bons homes quan venien a predicar, explicava el bon home Arnau Bretós, de Berga. ‘La Serra de Montsant i les Muntanyes de Prades van ser el territori de Catalunya on el catarisme va perdurar al llarg d’un segle, segons els registres documentals’, redundava el ponent. De 1220 a finals de segle hi hagué càtars a les Muntanyes de Prades.

L’estudiós Jordi Ventura afirma que ‘probablement no hi ha cap lloc a Catalunya on la presència de dissidents càtars fos més clara i persistent al llarg del temps que a la vila de Prades’. Els càtars de Tarrragona ‘no eren només migrants, sinó gent d’aquí, amb families que mantenien la tradició de mantenir l’ensenyament càtar’, subratllava Berga. A Tarragona es va construir una torre dels heretges, de la qual encara avui es té notícia, per separar-los dels presos comuns. Se sap que hi hagué 33 heretges empresonats en una època determinada. I a Arbolí, també al Priorat, destaca la persecució de famílies de càtars a meitats del segle XIII, i surten condemnats gent de Cornudella, també del Priorat, a partir de documents de l’Arxiu de la Corona d’Aragó. A Ulldemolins també hi hagué detinguts i a la Terra Alta, els Costums d’Orta, de 1296, fixen una regla de pena de mort per als heretges. I a Tortosa, en 1307, ja molt tard, encara hi ha persecució.

La jornada

La ‘jornada càtara’ ha continuat amb l’exhibició per primer cop a Tarragona del documental ‘Bogre, la gran heretgia europea’, de Fredo Valla, una degustació gastronòmica, un tast poètic i un recital musical.

L’alcalde, Jordi Llopart, havia presentat la jornada subratllant que gràcies a la feina de la Fundació hi ha força documentació sobre Jujol i el campanar de Creixell. Llopart ha destacat el positiu de donar una altra visió sobre Jujol i Creixell a partir de l’entorn càtar del Baix Gaià.

Francesc Sentís, regidor de Cultura, ha introduït la jornada destacant que ell ja va tenir l’interès, a partir de la documentació de l’Arxiu Jujol, en la relació entre l’arquitecte i el catarisme.

‘D’ací a 700 anys lo llorer reverdrà’, va dir el darrer dels càtars abans de ser mort.

Jaume Garcia

 

Creixell indagarà en els càtars i la seva relació amb el campanar de Jujol

Campanar de Jujol a Creixell. Foto: Ajuntament

Aquest dissabte vinent tindrà lloc a la Casa de Cultura Cal Cabaler de Creixell una Jornada cultural inèdita i singular per conèixer una de les històries més desconegudes i sorprenents rere les petjades dels càtars i el campanar de Jujol a Creixell. La jornada està organitzada per l’àrea de cultura de l’ajuntament de Creixell i Ilercavonia Terra Nostra Càtars, amb el suport de Mon Medieval i la Diputació de Tarragona.

Sessió de matí:

10h. Benvinguda i inauguració de la jornada, per part de les autoritats municipals de Creixell.

10:30h. Presentació del projecte Camins Càtars un itinerari cultural Europeu, un potencial per el Baix Gaià i Creixell, per part de José Luis Soler (coordinador del projecte europeu).

11:h. Conferencia ‘La comunitat dels càtars de les terres de Tarragona, segons els registres de la Inquisició’, per part d’Eduard Berga (investigador i expert en estudis dels Càtars).

12h. Taula rodona: Interpretació herètica del campanar de Creixell i el món místic de Jujol, amb la participació de Mònica Sans Duran i José Luis Soler.

13h. Cinema fòrum, amb la 1ªpart amb la projecció del film «Bogre la gran heretgia europea» de Fredo Valla, amb presentació inicial.

15h. Degustació gastronòmica amb el receptari de la cuina medieval dels càtars, ofert pel restaurant La Masieta de Creixell.

Sessió de tarda

16:30h. Tast poètic «Lo Tel de l’ombra», amb poesies dedicades a indrets històrics dels càtars, per part de l’escriptora Conxita Jiménez.

17h. Cinema fòrum amb la 2ª Part amb la projecció del film » Bogre la gran heretgia europea» de Fredo Valla, amb debat sobre el contingut del film documental.

19h. Recital musical. «The Catar Man» de Mònica Sans Duran. Interpretada pel grup Monnie&The Awesome Boys. La cançó «The Cathar Man» de Mònica Sans (arquitecta i cantant) està inspirada en la girola del campanar de Creixell. El misteri de la seva simbologia ha provocat una recerca personal de l’autora per intentar esbrinar els motius que van empènyer a Jujol a utilitzar una creu occitana i un lleó: dos elements decoratius molt singulars que l’arquitecte no ha fet servir en cap altre obra seva. La cançó també s’inspira en el llibre «Pere Mauri, l’últim pastor càtar» de José Luis Soler, l’himne càtar «Lo Boier (occità) i un altre document que serà desvelat durant la taula rodona del matí.

Activitats gratuïtes obertes al públic, excepte la degustació gastronòmica. Es prega registre previ al telf. 619763328 o al correu electrònic: bibliocreixell@gmail.com

Redacció

 

Xerrada a Creixell de la Cap de Relacions Institucionals del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat

Aquest dijous vinent, a les 19:00 hores, tindrà lloc a Cal Cabaler Casa de Cultura Creixell (Carrer Sant Jaume 4) la xerrada oberta al public ‘El gènere en el diagnòstic i tractament de malalties’. Es comptarà amb la participació de Mònica Morros i Serra, experta en gènere i salut, politòloga i actualment la Cap de Relacions Institucionals del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat.

Un cop finalitzada la xerrada-debat hi haurà un petit refrigeri pels assistents.

L’acte està organitzat per l’àrea de la secretaria de la dona i igualtat de l’ajuntament de Creixell, a càrrec de la regidora delegada Chelo Picon Gomis.

Redacció

 

Schumann i Beethoven a cau d’orella aquest dissabte a Creixell

Liebesgarten (Jardí de l’amor) és el títol del concert d’aquest dissabte 20 d’agost a Creixell, en el qual la soprano Olga Miracle, el tenor Emili Gispert i la pianista Maria-Neus Devesa -tots tres amb llarga trajectòria artística en el món de la música clàssica i grans especialistes del gènere Lied (cançó de concert)-, interpretaran obres de Ludwig v. Beethoven i Robert Schumann, per a dues veus i piano.

És un programa exclusivament de Lied composat per tres cicles sencers del gènere, per a transportar-nos als recitals que es feien en èpoques passades, basats en la proximitat i connexió constant amb el públic, i que s’han fet des del segle XIX a tota Europa: Una «Liederabend» (Vetllada de cançó de concert) on el públic podrà gaudir d’explicacions basades en les traduccions al català de les poesies, tot sentint-se traslladat a la manera d’entendre la música i el cant en format de «música de cambra», de la mà d’un excels Beethoven pre-romàntic i del desctacat exponent del Romanticisme, Robert Schumann.

Entrada gratuïta amb reserva al telf: 607871054

Redacció

 

Més de 6.000 persones passen per la fira ‘Creixell, Terra de Pirates’

La fira s’ha celebrat al nucli històric durant els tres dies del pont de la Mare de Déu d’agost. Foto: Ajuntament

Els principals carrers del nucli històric de Creixell han estat aquest cap de setmana l’escenari de la primera edició de la fira ‘Creixell, Terra de Pirates’, que ha rebut més de 6.000 visitants i turistes procedents principalment de França, l’Aragó, País Basc i Navarra.

Des de dissabte passat fins aquest dilluns s’han dut a terme activitats relacionades amb la temàtica dels pirates, especialment adreçades al públic familiar, des de parades d’artesania fins a atraccions i actuacions per a la canalla, animació i teatre musical, melodies pirates, tallers, pinta-cares pirata, cercavila, espectacle de foc nocturn, demostració de softcombat i màster class pirata de zumba.

Durant els dies de la fira, també hi ha hagut l’actuació del conegut Mag Laria al Casal Municipal i una exhibició de swing al Mirador a càrrec de Bàsic Escola de Ball de Reus.

La regidora de Turisme, Silvia Farrero, fa una valoració molt positiva de com s’ha desenvolupat aquesta primera fira de temàtica pirata. Una aposta que ha volgut rescatar “els temps en els quals la costa catalana es trobava plena de pirates algerians i d’altres llocs que assaltaven i saquejaven els pobles de la costa, enduent-se molts captius”. En aquest sentit diu la llegenda que quan els pirates apareixien a Creixell, els seus habitants col·locaven la imatge de pedra, que encara es conserva a la façana de l’església, de Sant Jaume a l’entrada de la població, i els pirates en veure-la fugien esparverats.

Durant els tres dies de la fira, l’associació de Comerciants i Empresaris de Creixell ha posat també una paradeta a la fira amb jocs infantils i ha repartit obsequis per a la mainada. Alhora, s’ha pogut visitar a la Casa de Cultura Cal Cabaler de Creixell l’exposició de dibuix i pintura dels alumnes del curs d’arts plàstiques que l’artista creixellenca Joana Bonán fa durant l’any a la Biblioteca Municipal.

Redacció