.

.

TOTS 21

Creixell fa una crida a ajudar a alletar 20 cadells de gossos

Imatge dels 20 cadells. Foto: Facebook

Des de l’àrea de Protecció dels Animals de l’ajuntament de Creixell s’han fet ressò d’una crida important. Es necessita urgentment llet de cadell de gos per poder alletar 20 gossets de la fotografia que anaven a ser sacrificats.

Qualsevol persona que pugui aportar algun pot de llet de cadell, ho pot fer arribar a Cal Cabaler, Casa de Cultura Creixell, en horari de 9h a 14h de dilluns a divendres.

 

La delegada del Govern, Teresa Pallarès, visita Creixell

Imatges de la visita de la delegada del Govern, Teresa Pallarès, a Creixell, amb el moment de la signatura en el Llibre d’Honor de la Corporació. Fotos: Ajuntament

L’Ajuntament de Creixell ha rebut aquest dimarts la visita de la delegada del Govern de la Generalitat a Tarragona, Teresa Pallarès. La reusenca ha estat rebuda a la Casa de la Vila per l’equip de govern encapçalat per l’alcalde, Jordi Llopart, que li ha traslladat un seguit de qüestions relacionades amb el municipi per tal que des de la Delegació pugui fer-se seguiment.

La trobada s’emmarca en el programa de treball que la delegada del Govern ha programat amb l’objectiu de conèixer de prop la realitat i necessitats dels diferents municipis del territori, per tal d’oferir-los la màxima col·laboració. Pallarès ha signat en el Llibre d’Honor de la Corporació, com a testimoni de la seva visita al municipi creixellenc.

Llopart ha valorat molt positivament la visita i el tarannà de la delegada del Govern. Alhora ha palesat que «aquests contactes amb les administracions d’àmbit superior són sempre positius, perquè és molt important i necessari que els ajuntaments siguin escoltats a l’hora de programar i aplicar les actuacions municipals dins dels àmbits competencials de cada administració”.

Redacció

 

Creixell recull gairebé 200 joguines solidàries per a nens i nenes de famílies vulnerables

La regidora Benestar Social de Creixell, Chelo Picón, amb les joguines recollides. Foto: Ajuntament

Aquest passat cap de setmana ha tingut lloc a Creixell la tercera edició de la campanya solidària ‘Recollida de joguines: Donem joc’ impulsada per l’àrea delegada de Benestar, Atenció Social, Gent Gran, Secretaria de la Dona i Igualtat de l’Ajuntament de Creixell, a càrrec de la regidora Chelo Picón. S’han recollit gauirebé 200 joguines solidàries.

Una campanya solidària que dona una segona vida a les joguines «que s’han quedat petites» en mans dels nens que més ho necessiten. Les famílies poden compartir les seves joguines perquè siguin donades a entitats de tot el país, i les que ja «hagin jugat massa» es destinen al reciclatge. Aquesta campanya treballa amb el Centre Especial d’Ocupació ILADE, donant suport així a la integració laboral de persones amb discapacitat.

Enguany la campanya s’ha fet també amb el suport de la Regidoria de Comerç i Turisme i ha comptat amb la col·laboració de la Fundación Crecer Jugando, que han recollit moltes joguines també per als infants de Creixell, a través de l’acció solidària ‘Comparte y recicla’, fruit de donacions de nenes i nenes d’arreu de l’Estat. L’ajuntament de Creixell, en el mes de desembre de 2020 va signar un conveni de col.laboració amb la Fundación Crecer Jugando.

La campanya consisteix en la recollida de joguines noves o reciclades, que estiguin en bon estat i que no tinguin contingut bèl·lic ni sexista. Les joguines van adreçades a infants de famílies vulnerables del municipi de Creixell, que són seleccionades prèviament per la seva situació per part de membres de Càritas Tarragona a Creixell i per la mateixa àrea de Benestar i Atenció Social.

Enguany, per evitar aglomeracions a causa de la pandèmia, el repartiment de joguines entre els infants es farà de manera esgraonada, aquest dimecres 5 de gener, a partir de les 15 hores, a la sala de plens de l’Ajuntament de Creixell.

Redacció

 

L’ajuntament engega el programa ‘Creixell et dona la benvinguda’, adreçat als nous nadons a partir de l’any vinent

La regidora Chelo Picón amb les dues responsables de la Cooperativa Niu, les altafullenques Noemí Ferret i Rebeca Luciani. Foto: Ajuntament

L’alegria i la il·lusió d’estar esperant un nadó és única. I les sensacions que comporta, també, en veure, per exemple, com a la família i als amics se’ls il·lumina la cara quan se’ls dona la bona notícia. Per això, l’Ajuntament de Creixell vol fer valdre, a partir del nou any 2022, les celebracions de benvinguda als nadons del municipi.

El consistori ha engegat un programa amb el títol ‘Creixell et dona la benvinguda’ que, a banda d’enviar a les famílies una carta de presentació del municipi i tots els serveis que disposen, a partir del 2022 també se’ls farà entrega d’una canastreta amb productes artesanals elaborada per la Cooperativa Niu, de les altafullenques Noemí Ferret i Rebeca Luciani, que recentment ha estat reconeguda en els Premis Emprèn 2021 de la Diputació de Tarragona.

Aquest matí s’ha fet a Cal Cabaler la presentació oficial del projecte. La regidora de Benestar i Atenció Social, Chelo Picón, ha explicat que es tracta d’una iniciativa molt adient i que el programa combina l’artesania amb l’economia social. I en aquest sentit ha destacat que són productes fets a mà i de Km 0.

Redacció

 

Estudiants d’arquitectura de la URV fan una intervenció efímera en l’obra inacabada de Jujol del campanar de Creixell

Els alumnes i docents d’Arquitectura de la URV durant i després de fer la intervenció efímera en l’estructura inacabada de Jujol al campanar de l’església de Creixell. Foto: Mar Rovira 

Estudiants d’Arquitectura de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han fet aquest dijous una intervenció efímera en l’estructura original que coronava el campanar de l’església de Sant Jaume de Creixell. Els alumnes han reinterpretat l’obra inacabada de Josep Maria Jujol i han col·locat a l’estructura de ferro teles de color blaves i blanques, fetes amb els pigments «més jujolians» i panells de zinc, entre altres elements. L’any 2009 van reparar l’estructura que té més de set metres. «Els dibuixos de Jujol eren molt més rics d’allò que es va construir i amb la intervenció volíem aportar tota aquesta riquesa», ha afirmat a l’ACN Roger Miralles, director de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la URV.

Segons Miralles es desconeixen les causes per les quals Jujol no va acabar l’obra. «No sabem per què no ho acaba, la veritat és que ens agradaria que estigués fet, la intervenció efímera és una prova per fer-ho realitat». Per ara, però no hi ha previst cap projecte per culminar l’estructura metàl·lica feta per l’arquitecte modernista. «No ens agrada la idea de restaurar o preservar sinó la idea de continuar, només ens cal que l’església o algú financi l’actuació, nosaltres estarem encantats de fer-la», ha subratllat el director.

En la intervenció efímera hi han participat setze alumnes de l’escola d’arquitectura de la URV que es van apuntar al taller Educa Jujol, finançat per la Fundació La Caixa. «Sense ells no hagués estat possible, han fet una feina extraordinària», ha destacat Miralles. Una de les estudiants que ha format part del projecte és la Patrícia Lardiés. Ella se sent afortunada perquè ha tingut entre les mans els plànols originals de Jujol i ha valorat l’experiència de molt enriquidora. «Hem après a reinterpretar plànols antics, la simbologia de l’època, de fer coses a escala 1-1 quan a l’escola encara no ho fem», ha explicat.

En concret, els estudiants han col·locat elements efímers sobre l’estructura de ferro de Jujol, com ara teles o panells de zinc i s’han disfressat d’àngels, després de documentar-se i fer recerca sobre com podia haver estat l’obra si l’arquitecte l’hagués acabat. Segons Miralles, Jujol amb aquesta obra volia explicar mitjançant les formes la mediació entre la terra i el món del cel. «El revestiment hauria d’anar amb ceràmica, de color blau i blanc, això es veuria brillant i com un element molt lleuger i aeri, per això, ho hem fet amb tela», ha detallat l’expert.

A la vegada, ha explicat que els escuts que hi ha representats corresponien als sants que havien anat a les croades i ha assenyalat que han interpretat que el coronament de la torre és la porta cap al cel. L’any 1917, Jujol va col·locar una estructura que coronava l’antic campanar i, damunt, un element mòbil, un penell, que n’accentuava la seva verticalitat. D’aquesta manera, es va donar visibilitat a l’església. Aquesta obra forma part del projecte ‘Territori Jujol’.

Mar Rovira

 

Noies de la vila donen vida al manifest pel 25N a Creixell

Imatge de la lectura del manifest. Foto: Ajuntament

L’acte central per commemorar el Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones a Creixell és la lectura del tradicional manifest que any rere any denuncia les injustícies que pateixen les dones d’arreu del món. També és l’eix de les activitats que la regidoria i les entitats i col·lectius de la vila preparen especialment per aquest dia.

Per això aquest migdia s’ha fet aquest acte a la plaça Major de la vila. Hi ha assistit l’alcalde de Creixell Jordi Llopart, la regidora delegada de l’àrea de la secretaria de la dona i igualtat Chelo Picón així com també els regidors Jordi Moliné, Silvia Farrero i Jaime Serret. També hi han estat presents les representants del col.lectiu feminista creixellenc Papallones Liles i representants d’altres associacions i partits polítics locals així com veïns i veïnes.

La regidora delegada de l’àrea de la secretaria de la dona i igualtat, Chelo Picón, ha agraït la presencia a totes les persones assistents a l’acte.

La regidora Picón ha destacat que una quarta part de la població de Catalunya són persones de més de 60 anys i el 63% són dones. El maltractament a les dones grans és una violència normalitzada a vegades per la pròpia víctima i per la qual no s’ha fet massa en el temps.

Una altra de les violències que pateixen les dones, segons ha destacat la regidora, és la violència institucional, que és aquella que exerceixen les institucions públiques, com ara qüestion ar el testimoni, oferir informació inadequada, falta de formació de gènere, androcentrisme de la justícia, falta de voluntat política, etc.

En la lectura del manifest realitzat per dues noies de la vila, també s’ha destacat que cal construir un teixit comunitari i una xarxa de recursos que siguin font de salut i qualitat de vida per a totes les dones i tots els col.lectius oprimits d’aquesta societat.

Necessitem estendre la cultura dels afectes i les cures, necessitem vincles segurs, respectuosos i amorosos, en tots els àmbits de les nostres vides.

A la finalització de la lectura del manifest, s’ha fet la dinàmica «Alcem les mans vioetes» que ha consistit en pintar.se les mans de lila i deixar l’empremta en un mural.

Els actes del 25N a Creixell continuen fins el proper dilluns 29 de novembre i podeu trobar tot el programa a: www.creixell.cat

Redacció

 

Incendi sense ferits en un habitatge de Creixell

Imatge dels intents de reanimar al gos afectat pel fum. Foto: Ajuntament

Aquest matí al voltant del migdia, s’ha produït un petit incendi a un habitatge de l’avinguda Doctor Pujol de Creixell. El succés ha causat danys materials al domicili, s’ha cremat un sofà i el pis s’ha omplert de fum. Afortunadament no hi ha hagut danys a persones. Però un gosset que era sol al pis, ja que la propietària estava treballant, ha resultat intoxicat pel fum.

La Policia Local de Creixell s’ha personat immediatament al lloc dels fets. També la regidora delegada de Protecció dels Animals de Creixell Pili Romero i el regidor d’urbanisme Jordi Moliné, s’han personat al lloc dels fets des del primer moment per tal d’interessar.se pels fets. A més s’han desplaçat al lloc dels fets 4 dotacions de Bombers i també membres de Protecció Civil de Creixell.

Segons les primeres averiguacions realitzades per Bombers i Policia Local, s’ha cremat un sofà que ha provocat que el fum s’escampés per l’interior de l’habitatge.

El gos, un mascle de 6 anys de nom Obi, ha estat tret de l’habitatge amb una llitera i ha estat atès al carrer per Bombers, Policia Local, un tècnic sanitari i la família propietària de l’animal.

Se li ha proporcionat oxígen al gosset i se li han fet maniobres de reanimació. També ha vingut un veterinari de Torredembarra. Finalment, s’ha recuperat favorablement.

Des de l’ajuntament de Creixell, volem agrair a Bombers, Policia Local, Protecció Civil, Veterinària de Torredembarra, sanitari i veïns de l’habitatge sinistrat, la seva bona feina per tal que aquest succés hagi tingut un bon final, especialment pel gosset Obi i per la seva família propietària.

Redacció

 

Creixell enllesteix el programa d’actes per commemorar el 25-N

El 25 de novembre va ser declarat Dia internacional contra la violència de gènere durant el primer Encuentro Feminista de Latinoamérica y del Caribe celebrat a Bogotà (Colòmbia) l’any 1981. En aquesta trobada, les dones van denunciar la violència de gènere en l’àmbit domèstic i la violació i l’assetjament sexual en l’àmbit dels governs, incloent-hi la tortura i els abusos que patien moltes presoneres polítiques.

Es va escollir aquest dia per commemorar el violent assassinat de les germanes i activistes polítiques Minerva, Patria i Maria Teresa Mirabal, van ser assassinades per la policia secreta del dictador Rafael Trujillo a la República Dominicana mentre anaven a Puerto Plata a visitar els seus marits empresonats el 25 de novembre de 1960.

Cada any, amb motiu d’aquest dia assenyalat, la Generalitat de Catalunya, les Diputacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, l’Ajuntament de Barcelona, la Federació de Municipis de Catalunya, l’Associació Catalana de Municipis  i la Delegación del Gobierno a Catalunya, consensuem un manifest per a commemorar i visibilitzar aquesta data i tot el que representa. Des de l’àrea de la Secretaria de la Dona i Igualtat, l’Ajuntament de Creixell ens adherim al 25N.

Tots els actes s’han programat a la nostra Vila des de l’àrea de la Secretaria de la Dona i Igualtat de l’ajuntament de Creixell, amb la col·laboració del col·lectiu feminista creixellenc Papallones Liles i les administracions públiques.

Programa d’actes del 25-N a Creixell

Diumenge, 21 de novembre

Homenatge ‘Les sabates vermelles’

Dinàmica Les Caixes

12:00h.  Plaça Major de Creixell

Dijous, 25 de novembre

Lectura del Manifest

Dinàmica ‘Alcem les mans violetes’

12:00h. Plaça Major de Creixell

Divendres, 26 de novembre

Parlem sobre les violències i quins recursos tenim?

18:00h. Cal Cabaler

Dissabte, 27 de novembre

Lectura dramatitzada 25-N performance ‘El violador ets tu’

11:00h. Plaça Major de Creixell

A càrrec del col·lectiu feminista Papallones Liles.

Dilluns, 29 de novembre

Formació Violència sexual

18:00h. Cal Cabaler

A càrrec de Sonia Ricondo, advocada i assessora.

Redacció

 

Felicitació a una àvia centenària de Creixell

Imatge de la celebració. Foto: Ajuntament

Aquest dimecres 10 de novembre, la regidora de Benestar i Atenció Social de l’ajuntament de Creixell, Chelo Picón, ha visitat l’àvia Quiteria Mercadé i Jané amb motiu de la celebració del seu 100è aniversari a la residència L’Ermita. La festa ha comptat amb un gran berenar amb l’assistència dels seus fills, familiars, amics i altres residents.

Com a detalls d’aniversari, no hi han faltat un gran pastís, un ram de flors per a l’homenatjada i també la Medalla Centenària de la Generalitat de Catalunya de mans de la regidora.

Quiteria Mercadé i Jané, que va nèixer a Bonastre i ja fa gairebé 10 anys que viu a la residència creixellenca, s’ha mostrat molt contenta i emocionada d’aquesta celebració.

Redacció

 

Creixell fa una crida a utilitzar la deixalleria de Roda després de recollir en nou mesos 6 tons de matalassos

L’ajuntament ha obert diferents expedients per sancionar els comportaments incívics de les persones que llencen la brossa i les andròmines i voluminosos a la via pública. Foto: Ajuntament

Durant els darrers dies del mes d’octubre l’ajuntament de Creixell ha aconseguit millorar la recollida de brossa dels contenidors després de restablir el control dels itineraris de la nova concessionària. “Ara el que ens cal a tots plegats, és que els creixellencs i creixellenques prenguem consciència que el reciclatge és cosa de totes i tots”, s’assegura des del consistori en una nota de premsa en la qual s’afirma que “la deixalleria supramunicipal de Roda de Berà, està sent poc utilitzada. El 90 % de les persones que abandonen voluminosos i andròmines al carrer, no han avisat al servei de recollida municipal que s’ofereix gratuïtament un cop per setmana. Només cal trucar al telf. 977800202 i donar les dades”. És per això que des de l’area de Medi Ambient es fa «una crida a tothom per tal de que es faci servir la deixalleria supramunicipal de Roda de Berà, que la tenim molt a prop, i que prenguem consciència tots plegats que el reciclatge ens beneficia a totes i a tots”.

Des de l’ajuntament s’ha fet una recopilació de les dades dels primers nou mesos de l’any 2021 pel que fa a la recollida de voluminosos, fusta i/o matalassos que els incívics llencen i que la Brigada Municipal de l’ajuntament ha fet als carrers creixellencs. Segons es pot veure al quadre adjunt, la Brigada Municipal de Creixell ha recollit 6.220 quilos de matalassos dels carrers creixellencs, 23.600 quilos de voluminosos i 48.730 quilos (48 tones) de fusta, majoritàriament mobles vells.

“Aquestes són les dades de tot lo que recull la nostra Brigada Municipal els dimarts i dimecres del costat dels contenidors del municipi”, es recull al comunicat. “Després, tot això, s’ha de destriar, a través d’un procés manual, i posar-ho en diferents ‘banyeres’ per tal que sigui recollit posteriorment. Això incrementa substancialment el preu de la recollida per part de l’empresa concessionària”.

La Brigada Municipal “té adscrites moltes tasques. Mentre es dedica molt de temps a la recollida i classificació d’andròmines i voluminosos de la via pública, fruit de l’incivisme, hi ha altres tasques que queden pendent, amb el conseqüent perjudici del servei i de la resta de vilatans”.

L’ajuntament “no pot anar a llençar tots aquests residus a la deixalleria ja que és una administració pública i l’ús de la deixalleria és per a persones físiques”.

“És molt important doncs -continuen la nota- que els veïns, veïnes i estiuejants de la Vila facin un bon ús del servei de recollida d’andròmines i voluminosos que l’ajuntament de Creixell té establert tots els dimarts. També cal conscienciar-nos que cal que utilitzem la deixalleria supramunicipal de Creixell per tal de poder fer un bon reciclatge de totes aquestes deixalles que no poden anar als contenidors habituals de reciclatge”.

L’ajuntament de Creixell ja contempla a les ordenances municipals un apartat per sancionar els comportaments incívics de les persones que llencen la brossa i les andròmines i voluminosos a la via pública. En aquest sentit, ja s’han obert diferents expedients sancionadors. Les multes que pot imposar l’ajuntament van des dels 600€ als 3000€ en funció de la gravetat de cada infracció que es realitzi.

Redacció

 

Torna el Concurs de Carabasses de Creixell per Halloween

Imatge del Concurs de Carabasses del 2019. Foto: Ajuntament

Un any més, l’àrea de Festes de l’Ajuntament de Creixell torna a celebrar el Concurs de Carabasses de Halloween. Aquesta vegada hi haurà dues categories:

  • -Infantil-juvenil, fins a 14 anys inclosos.
  • Adults, a partir de 15 anys.

Es podrà presentar una carabassa per persona i la temàtica de la decoració és lliure. No es poden incloure espelmes de foc, per seguretat.

Les carabasses s’hauran de portar a Cal Cabaler durant la setmana del 25 al 29 d’octubre, on quedaran exposades, i el lliurament dels premis serà el dia 30 d’octubre a les 18:30 h. a la Plaça del Mirador. Aquest serà un més dels actesde caràcter familiar organitzats aquest mateix dia, i que es completen amb el següent programa:

  • Espectacle de titelles ‘Joan sense por’ a càrrec de la Cia. Més Tumàcat.
  • Pintacares.
  • Personatges de la pel·lícula Coco.
  • DJ’S .
  • Concurs de disfresses de Halloween infantil i adult.
  • Venda de castanyes i servei de bar a càrrec del ball de diables de Creixell.

Redacció

 

Creixell: Jujol i el patrimoni monumental de la vila

Dibuix fet per Jujol del coronament. Foto: Arxiu Jujol / Arxiu Municipal

Creixell compta amb una de les obres destacades de Josep Maria Jujol, que té la virtut de ser absolutament visible des d’arreu ja que es tracta del coronament del campanar de l’església de sant Jaume. Fou una realitat en 1917 i fa quatre anys, l’Ajuntament celebrà el centenari amb un conjunt d’activitats desenvolupades al llarg de l’any.

En la nostra ruta creixellenca, parlem de Jujol i Creixell, però també del ric patrimoni monumenal d’una vila d’on també sobresurt un espectacular castell medieval, tres torres de defensa també medievals i un casalot notable, Cal Cabaler, seu de la Regidoria de Cutura que comanda Francesc Sentís. A banda, als carrers del nucli de la vila ‘es poden veure cases dels segles XVI, XVII i XVIII, algunes d’elles amb la data al dintell, i a la zona de mar es conserva una antiga casa d’indians’, informa Sentís. No falten algunes restes d’una vil.la romana i especialment interessant és que es va localitzar i identificar recentment fins a nou embarcadors romans a la costa creixellenca, el major nombre localitzat fins ara a les costes tarragonines. Notable és l’existència d’àmfores romanes, algunes peces de les quals es poden contemplar exposades a Cal Cabaler, veritable nucli d’activitats culturals i d’història de la vila.

El regidor de Cultura, Francesc Sentís, davant de Cal Cabaler. Foto: Tots21

Una repàs a la història

Les restes més antigues trobades a Creixell són les d’una vila romana dels segles II i III, a la zona de la Clota, entre la carretera nacional i la platja. Això no vol dir que no podien haver hagut altres pobladors anteriors als romans, del que no en tenim cap evidència. També en les aigües del litoral del municipi de Creixell han aparegut restes de ceràmica romana: àmfores, algunes senceres, àncores de plom i de pedra, morters i altres estris.

Les primeres notícies documentades les trobem a meitat del s. XI, quan és nomenat el lloc de les Morisques, pertanyent a l’actual terme de Creixell, en la donació de la Quadra de Clarà. Posteriorment surt el nom de Creixell diverses vegades nomenat en documents de donació i venda.

Li va ser concedida Carta de població el 22 de març de 1190 pel bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, qui tenia certs interessos a la zona del Baix Gaià.

L’origen del nom està, probablement, en el poble que pertany a Borrassà a l’Alt Empordà anomenat Creixell. Se l’ha conegut com a “Castelli Crescentis”, “Crexello” i posteriorment Crexell i Creyxell. Durant la segona República se’l va nomenar Creixell de Mar per diferenciar-lo del de Girona.

En el fogatge del 1358 diu que Creixell, Roda i Berà són del prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d’Osona. ‘Encara que sembla ser que la senyoria havia de ser compartida, ja que l’any 1381 l’Infant Joan ven la jurisdicció dels castells de Creixell, Roda i Berà al monestir de Casserres, que des de llavors tindrà ple domini, sent Creixell, el lloc de màxima jerarquia’, destaca Sentís.

Al s. XVI, els pobles de Tarragona es caracteritzen, per la gran vitalitat de la Comuna del Camp, però en contrapartida hi va haver continus atacs dels pirates als pobles propers, i les pestes que assolaven els pobles. Cal destacar d’aquest període la massiva entrada de francesos, fet que suposava per al poble un augment demogràfic notable.

Al 1572 va tenir lloc el canvi de senyoria de Creixell, que va passar a mans de la Companyia de Jesús per la secularització del Priorat de Casserres, desprès d’una lenta agonia. Els jesuïtes van recuperar les malmeses defenses de la vila i van promulgar, l’any 1646, les Ordinacions de Creixell, Roda i Berà que seran les bases de la relació dels súbdits amb els seus senyors i un òrgan de govern fins la seva expulsió l’any 1767.

La senyoria va ser comprada per l’acabalat propietari reusenc Salvador Marc i els seus descendents van mantenir-la fins l’abolició dels drets senyorials decretada durant el regnat d’Isabel II.

Imatge de la torre del campanar amb l’obra de Jujol coronant-lo. Foto: Tots21

L’església de sant Jaume i el coronament

L’any 1917 el rector de la parròquia de Sant Jaume de Creixell, Ramon Martí, va encarregar a l’arquitecte Josep M Jujol i Gibert la construcció del Coronament modernista del campanar. De les arestes sense finestres del pis de les campanes arranquen quatre arc parabòlics metàl·lics recoberts amb rústega de gran vistositat que enlaira la cúpula, també parabòlica, fins a 9 metres per sobre de la torre del campanar, fent que la torre mes el coronament donin una alçada total de 35 metres.

Les aretes neixen de la base on hi ha les estàtues dels quatre Sant que va dissenyar Jose M Jujol i que representen a Sant Domènec, Sant Francesc d’Assis, Sant Lluís de França i Sant Joan de Malta, tots ells defensors del Sant Rosari, a qui sembla dedicat aquest coronament.

L’obra culminava amb un penell de ferro colat composat per un lleó fugint i una creu com a símbol de la imposició del Bé sobre el Mal. Aquest penell va ser retirat l’any 1954 per que suposava un perill per la estructura i es va tornar a col·locar en el seu lloc l’any 2012 després de la remodelació i arranjament que es va dur a terme.

El Castell

El Castell i el talús medieval. Foto: Tots21

El Castell de Creixell és el monument més contundent que té la vila i forma part del conjunt de castells i fortaleses defensives que discorren al llarg i a l’entorn del riu Gaià, que fou frontera amb les terres dels sarraïns. No és visitable ja que és privat. De fet, dels diversos castells del Gaià només el del Catllar és municipal, es pot visitar i té un programa d’activitats regular.

No obstant això, la simple contemplació del recinte exterior del de Creixell és motiu suficient per anar a la vila. Una part de la façana és original, la resta va ser reconstruïda després d’un incendi en època de guerres, recorda el regidor de Cultura.

L’any 1083 el rei Felip de França nomenà castlà de Creixell Artal Gilmundo. És el document més antic que s’ha trobat amb el topònim de Creixell. Al llarg del temps, el castell va estar saquejat diversos cops. Va ser popietat dels jesuïtes i del prior de Caserres. La part més antiga que es conserva és el seu talús de pedra, únic vestigi que resta de la primitiva fortalesa, contruït entre finals del segle XI o inicis del XII. Són les restes de fortificació d’aquest tipus millor conservades de la comarca. L’edifici actual consta de planta baixa, primer pis i golfes. El seu interior està habilitat com a vivenda particular dels seus propietaris, els De Palacio. Del castell sortien llargs túnels d’evacuació cap a mar i muntanya, encara existents, tot i que tapiats en diferents trams. S’usaven davant les ràzzies dels pirates i corsaris com la manera de fugir amagats del perill.

Torre de defensa. Foto: Tots21

Tres torres de defensa… o quatre?

Destaca poderosament a Creixell la presència mot evident de tres torres de defensa que formaven part de les muralla medieval, un petit tram de la qual és visible a la Rambla de les Moreres, darrere el casalot de Cal Cabaler. Les tres torres estan integrades entre les cases del nucli històric.

La Torre de Ca la Miquelina és una d’elles. Situada davant mateix de l’església, vigilant el flanc oriental de l’antic clos, es troba adossada a la casa a la qual li afaga el nom. Té uns deu metres d’alçada, de planta rectangular, es troba coronada per tres merlets acabats en forma piramidal a cada costat.

La Torre de Cal Jeroni es troba al sector nord de la plaça Major, amb una casa adossada al davant seguint el traçat del carrer. Medeix 15 metres d’alçada. La seva tasca era la de defensar i vigilar el sector de migdia del poble. L’estat de conservació exterior és perfecte, cita Salvador Llorac al llibre ‘Creixell’.

Torre de Cal Xacó. A la meitat de l’actual carrer de Sant Jaume, defensant i vigilant el sector oest del nucli, ha estat molt reformada en estar adossada a les cases del voltant. Ha perdut els merlets que la coronaven.

En 1953 fou enderrocada la Torre de l’Hostal de la Figuereta o de Mar. Es trobava a peu de la carretera N-340. Era una torre de defensa i vigilància davant els atacs dels turcs i magribins al segle XVI.

No obstant la infomació que ens facilita Llorac, el regidor de Cultura té dubtes de si podia haver hagut una quarta torre defensiva a la muralla medieval donada la configuració d’una vivenda de planta quadrada en un lloc que donaria continuïtat a la muralla, entre dues de les torres actuals.

Els grans casals de la vila

Cal Cabaler. Notable edificicació salvada de l’anorreament gràcies a la pressió popular, és l’actual seu de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament.

Cal Cabaler és una gran casa benestant del segle XVIII, construïda l’any 1783 segons la inscripció de la portalada d’entrada. L’edifici està format per la casa pairal que li dóna nom i la torre de Cal Xacó, integrada dins la casa.

Aquesta torre de 9,5 metres d’alçada i planta quadrada és un edifici de caràcter militar del segle XIV que amb el pas dels temps ha perdut els merlets que la coronaven. Juntament amb el castell i les torres de Ca la Miquelina i Cal Jeroni formava part de l’estructura defensiva de la vila, que servia de refugi per a la població en moments de perill.

Ca la Miquelina. Foto: Tots21

Ca la Miquelina, al carrer de l’església i al costat de la torre que li dona nom. Pot ser el casal més interessant del municipi on cal destacar dues reixes a la planta baixa amb un importat mèrit artístic i els finestrals de pedra picada. Especialment el que està sobre la porta principal que és d’estil gòtic-flamíger, possiblement del segle XV i que recordava on vivien els representants de la Baronia.

Cases del sege XVIII davant del castell. Foto: Tots21

El casc antic

El cas antic de Creixell no ha estat molt canviat i conserva el seu encant d’una vila antiga on podem observar les diferents èpoques de bonança en les que s’ampliaven els seus carrer. Així podem veure dates a les portes de les cases renovades o construïdes en el segle XVII, en el carrer de l’església, del XVIII prop del castell, com Cal Peces i Cal Cabaler al carrer Sant Jaume o Cal Figuerola a la plaça Major, construïda al XIX i tantes altres cases totes elles d’interès per tothom.

Els masos

Mas Gibert. Es troba al nord del terme municipal sobre un turó a 149 metres sobre el nivell del mar. Es creu que la seva construcció es del segle XVI tot i que en un portal podem veure la data de 1676. La seva estructura és típica de les masies catalanes.

El seu estat és deplorable i ha estat saquejada en moltes ocasions i està totalment abandonada. Tot i això conserva una premsa de lliure, també anomenada de biga o de palanca, en bastant bon estat.

Mas Mercader. La seva construcció mes antiga és del segle XVIII i consta la data de 1722 a l’entrada. Està a tocar del terme de La Pobla de Montornès, tan és així que la capella del mas dedicada a Santa Teresa està en dit terme.

A finals del segle XIX va sofrir una profunda remodelació que va canviar el seu aspecte de masia tradicional creant una sensació de casa fortificada, coronant els murs amb merlets que li donen categoria de casal senyorial. La decoració que tenia en les seves estances també reflectia la posició dels deus propietaris.

Actualment està en un estat deplorable i el vandalisme i saqueig continuat des dels anys 90 del segle passat han malmès, irreversiblement aquest important patrimoni del nostre municipi.

La Masieta. Era un mas que estava a migdia de la línia de ferrocarril Madrid-Barcelona per la via de Rosa de Berà. Esta totalment derruïda i només es poden distingir alguns murs mig enderrocats

També comentarem la existència de dues masies més que es van construir durant el segle XX de les que nomes està en peu la de La Masó, a tocar del cas urbà en la urbanització del mateix nom. L’altre també va donar nom a la zona on es trobava, La Plana, i va ser enderrocada per els promotors de la urbanització.

La petjada dels romans

A Creixell s’han trobat restes d’una vila romana del segle II i III a la zona de La Clota, entre la Via Augusta i el mar. Les restes catalogades pertanyien al taller d’un terrissaire que probablement abastia de les seves àmfores a la zona del Baix Gaià actual. Les restes van ser traslladades a prop del casc antic de Creixell, a la plaça de l’Abad Aureli Maria Escarré, sota la plaça del Mirador. La resta de la vila segueix a La Clota pendent d’estudi.

Altrament, l’estudiosa Patrícia Terrado ha localitzat a la costa de Creixell fins a nou embarcaders romans, el major nombre dels localitzats a la costa tarragonina i part de la barcelonina.

Jaume Garcia

 

Èxit de participació a la Cinquena Trobada de Vehicles Clàssics a Creixell

Imatges de la jornada. Fotos: Ajuntament

Aquest passat diumenge dia 26 de setembre de 2021 es va celebrar la cinquena edició de la Trobada de Vehicles Clàssics de Creixell. Aquesta esdeveniment, que marca el final dels actes de la Festa Major del Santíssim Sagrament-La Minerva de Creixell, s’ha pogut realiutzar novament enguany després de la parada obligada de l’any passat a causa de la pandèmia de la Covid19.  A la rambla de les Moreres i als voltants del Casal Municipal s’hi van concentrar un total de 220 cotxes clàssics i 10 motocicletes. Aleix Sospedra, director de l’organització de l aTrobada va palesar la seva satisfacció ja que «la participació tant de vehicles clàssics com de públic assistent s’ha multiplicat en relació a l’anterior edició del 2019».

Més d’un miler de persones van passar al llarg del matí pels carrers del nucli històric de la Vila creixellenca per contemplar aquestes enyorades joies del motor del segle XX

L’acte estava organitzat pels Amics dels clàssics de Vilanova i la Geltrú i el Ball de Diables de Creixell, amb el suport de la regidoria de festes de l’Ajuntament de Creixell. També hi va col·laborat el Motor Club Creixell-MDC Racing i el Motor Club del Ford Fiesta de Catalunya.

A primera hora del matí, els membres del Ball de Diables de Creixell varen preparar un esmorzar típic català de seques amb butifarra. Es van servir més de 400 racions d’aquest tradicional àpat català; també es van servir les tradicionals postres de músic amb vi dolç.  Els 220 cotxes clàssics i les 10 motocicletes varen quedar exposades finalment a la Rambla de les Moreres i als voltants del Casal Municipal.

Durant l’esdeveniment es va fer lliurament de diferents reconeixements a alguns dels participants. Es va lliurar un premi al vehicle clàssic millor restaurat, que va ser un SEAT 1430 FU 1600 propietat de Hermenegildo Lozano. També va tenir premi el vehicle clàssic més antic, essent el guardonat un SIATA TURISA propietat de Jaume Cabot. També es va premiar a la motocicleta millor conservada, una IMPALA I el reconeixement a la motocicleta més antiga va ser per una BSA de l’any 1925 propietat del Sr.Ricardo de L’Aleixar.

També es va fer un reconeixement als clubs més nombrosos que havien fet acte de presència a la Trobada amb un major nombre de vehicles clàssics. Els guardons van ser en primer lloc per Amics dels Clàssics de Vilanova i la Geltrú; en segón lloc per Amigos SEAT 1124, 1430 y 124 SPORT de Catalunya; i en tercer lloc pel Motor Club FORD FIESTA.

La regidora de Festes de l’ajuntament de Creixell Pili Romero va presidir l’acte de lliurament de reconeixements i premis. Per part del creixellenc Aleix Sospedra, director de l’organització i impulsor de la Trobada, es va lliurar una placa commemorativa de reconeixement a l’Ajuntament de Creixell i al Ball de Diables de Creixell per la seva participació i col.laboració en les cinc edicions de la Trobada de Clàssics.

Al final de la Trobada tots els vehicles participants van fer una ruta pels carrers del nucli històric de Creixell i per les urbanitzacions fins arribar a la platja, fent sonar els seus claxons.

Redacció

 

L’alcalde de Creixell demana una marca turística del Baix Gaià perquè amb Costa Daurada ‘no anem enlloc’

Imatge recent del castell de Creixell. Foto: Jaume Garcia / Tots21

L’alcalde de Creixell, Jordi Llopart, ha demanat la creació d’una marca turística dels pobles del Baix Gaià, del que forma part Creixell, perquè es pugui visibilitzar així l’oferta turística i els atractius d’aquests municipis, que queden ocults en la marca Costa Daurada, de la Diputació de Tarragona.

Així de clar es va mostrar en un acte celebrat la setmana passada a la vila en el context de la signatura d’un conveni amb la patronal PIMEComerç Tarragona per tal de revitalitzar el comerç local.

Llopart té previst fer un contacte amb alcaldes de la zona per tal de vehicular aquesta demanda, que es visualitza molt clarament en les fires on acudeix la marca Costa Daurada, ja que el Baix Gaià queda desaparegut.

L’argumentari de Llopart és clar i ve de lluny: ‘Hi ha una cosa que està molt clara: un Ajuntament com el nostre, amb 3.700 habitants, estarà limitat a la seva població, però si ens ajuntem la resta de municipis del Baix Gaià estem parlant de 60.000 habitants, sense comptar la temporada d’estiu. Tinc pendent la intenció de desfer-nos de la Costa Daurada. Preferim anar sols en fires i si hi ha alguna previsió de fer alguna reunio amb municipis del voltant, millor’.

L’alcalde de Creixell, el tercer per l’esquerra, junt al president de PIMEComerç Tarragona. Foto: Tots21

Cal ‘sortir d’aquesta línia, perquè els pobles petits no aconseguim res anant així’, és a dir, amb la marca Costa Daurada i sense identitat pròpia que es visibilitzi. ‘Tots ho sabem i no ho discutim: la marca Costa Daurada l’entenem com Cambrils, Vila-seca, Salou i PortAventura. No podem promocionar-nos’. Llopart posa com a exemple un plat típic de Creixell, els esmarris, invisible a l’exterior: ‘No és el mateix poder-lo promocionar en una fira. Si podem anar amb el Baix Gaià, podem fer el que fa molts anys s’està intentant, la marca Baix Gaià, però això no acaba d’arrancar’. ‘Junt amb altres marques, no anirem enlloc’, afirmà rotundament. A les fires ‘no podem mostrar els nostres atractius i ens limitem a mostrar un codi QR perquè la gent ho miri i santes pascues. Ens hem de començar a reinventar d’una altra manera. Amb PIMEC, el comerç i el turisme ens anem a la marca Baix Gaià’, declarà.

Al seu torn, Florenci Nieto, president de PIMEC Tarragona i present a l’acte, afirmà que l’alcalde ‘és molt valent. Davant de la directora general de Comerç de la Generalitat, que venia en representació del conseller d’Empresa i del propi president de la Generalitat, va dir que avui pertanyem de la comarca del Tarragonès, però demà ja en parlarem, perquè nosaltres podem crear una subcomarca que el dia de demà sigui independent, que es digui Baix Gaià. D’alcaldes així n’hi ha pocs’. Les paraules de Llopart vam provocar ‘un catacrack’ a la Generalitat, amb la sorpresa del propi president de la Generalitat. Nieto defensà: ‘Jo hi crec en el Baix Gaià, com l’alcalde de Roda, que també pensa igual’. Nieto afirmà, sense citar, que un antic president del Consell Comarcal del Tarragonès ‘hi posà pals a les rodes i li vaig demanar que no fos un titella’. Aquest ja no és president i des d’aleshores les coses ‘han estat més fàcils’.

El Baix Gaià té un consorci propi i els principals atractius són la linia de castells i fortificcions defensives que separava cristians de musulmans a l’edat mitjana, la riqueda natural del riu Gaià i la de les seves platges.

Jaume Garcia

 

El regatista creixellenc Marc Claramunt, a punt per iniciar una aventura de 4.050 milles nàutiques

Marc Claramunt. Foto: Cedida

El jove regatista creixellenc Marc Claramunt ja ho té tot a punt per iniciar una aventura de 4.050 milles nàutiques, la ‘Minitransat 2021’, una regata que creua l’Atlàntic en solitari en vaixells de 6’5 metres. La sortida és aquest diumenge 26 de setembre de 2021 des del port de Les Sables d’Olonne, a França; d’allà navegarà fins a Santa Cruz de la Palma, a les Illes Canaries, a on està previst que hi arribin el 3 d’octubre. I d’allí la regata seguirà fins al port de Saint-François a l’illa caribenya de Guadalupe, a on està prevista l’arribada a partir del 9 de novembre.

L’Àrea de Turisme de l’ajuntament de Creixell col·labora amb el jove regatista. El vaixell del Marc llueix el logotip de l’àrea de Turisme de Creixell després que la regidora, Silvia Farrero, i el regatista signessin un conveni de col.laboració i promoció.

Redacció

 

Més de 120 vehicles participaran a la trobada de clàssics de Creixell

La mascareta serà obligatòria al recinte exterior de l’exposició dels vehicles. Foto: Ajuntament

Creixell acollirà diumenge 26 de setembre de 2021 la cinquena edició de la Trobada de Vehicles Clàssics de Creixell, on participaran més de 120 vehicles clàssics, tant turismes com motocicletes, que ja s’han inscrit prèviament.

Aquest esdeveniment es reprèn enguany després de la parada obligatòria de l’any passat a causa de la pandèmia. La mascareta serà obligatòria al recinte exterior de l’exposició dels vehicles.

La concentració i exposició de vehicles es farà a la rambla de les moreres i als voltants del Casal Municipal. Al llarg del matí els visitants i assistents a la trobada podran contemplar aquestes enyorades joies del motor del segle XX. L’acte està organitzat pels Amics dels clàssics de Vilanova i la Geltrú, Amics dels Clàssics de Creixell i el Ball de Diables de Creixell, amb el suport de l’ajuntament de Creixell.

També hi ha col·laborat el Motor Club Creixell-MDC Racing, així com diferents patrocinadors privats.

A primera hora del matí, els membres del Ball de Diables de Creixell prepararan un esmorzar típic català de «seques amb botifarra». Tots els cotxes clàssics i les motocicletes quedaran exposades a la rambla de les moreres i als voltants del Casal Municipal, al nucli històric de Creixell. Durant l’esdeveniment es farà lliurament de diferents reconeixements i distincions als participants.

Al final de la Trobada tots els vehicles faran una ruta per diferents municipis del Baix Gaià.

L’edició d’enguany de la Trobada de Vehicles Clàssics de Creixell està dedicada a la memòria de la creixellenca Sisqueta Figuerola, que ens va deixar recentment a l’edat de 93 anys.
La imatge del cartell d’aquest any és una fotografia de la Sisqueta Figuerola amb una moto Montesa Brío dels anys 50. I és que la Sisqueta era una dona pionera, una dona creixellenca avançada al seu temps.

Redacció

 

Creixell reviu la Processó del Pa Beneït

Una imatge de la Processó del Pa Beneït de Creixell. Foto: Cedida

Un any més, la Processó del Pa Beneït de Creixell ha pogut sortir novament al carrer. Els nens i nenes més petits de la vila, acompanyats dels que han fet la primera comunió enguany, han portat en processó les safates guarnides amb les coques cap a l’església. Les autoritats municipals, amb l’alcalde, Jordi Llopart, al capdavant els han acompanyat juntament amb la colla del Ball de Diables del Seguici popular i els músics de la Colla Fénix de Reus.

L’any passat, a causa de la Covid19, aquesta tradicional Processó del Pa Beneït no es va poder realitzar, com tampoc la del Santíssim Sagrament, que enguany tampoc s’ha fet. Aquest és l’acte més tradicional de la Festa Major del Santíssim Sagrament de Creixell. A lñ’acabar l’ofici solemne, a la plaça de l’esglèsia es subhasta la coca del goig.

La Festa Major del Santíssim Sagrament, anomenada també de la Minerva, es celebra cada tercer diumenge del mes de setembre. El nom li vé de la confraria homónima, que es va fundar a Creixell el 26 de juliol de l’any 1620 a l’església parroquial de Sant Jaume de Creixell. Abans aquesta festa era la festa major grossa de Creixell. Es feia per commemorar que la verema ja s’havia acabat. Però quan l’agricultura i especialment el conreu de la vinya i el cotó a Creixell van deixar pas al turisme com a principal motor econòmic de la Vila, la Festa Major de Sant Jaume es va consolidar com la Festa Major Grossa del nostre poble.

Els concerts programats per fer a la zona esportiva finalment van tenir lloc al Casal Municipal a causa del mal temps.

 

Creixell arriba a un acord ‘històric’ per ajudar el comerç local de la mà de l’estructura de PIMEC

Un moment de la presentació de l’acord. Foto: Cedida

‘Un acord històric’. Així ho ha definit el president de PIMEComerç Tarragona, Florenci Nieto, el conveni rubricat aquest divendres a Cal Cabaler amb l’Ajuntament de Creixell i Associació de Comerciants i Empresaris de Creixell, un document ‘inèdit’ a les comarques de Tarragona i a bona part de Catalunya, que ajudarà el comerç creixellenc a afrontar el turbulent present i el futur en molt millors condicions gràcies al suport d’una patronal de primer nivell a Catalunya.

La signatura ha posat el colofó a una estratègia municipal comandada pel regidor de Comerç i que ha tingut el primer fruit en la recent constitució, ‘al quart intent’, de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Creixell, pas previ imprescindible per poder acollir-se a l’ajuda i suport de PIMEC. Nieto ha destacat que ‘molts ajuntaments us estant obervant per copiar el vostre model de suport al comerç’. A partir d’ara, la PIMEC abordarà els problemes del comerç de Creixell, des de la necessitat de liquiditat puntual -a través de l’Institut Català de Finances, per exemple- o a llarg termini, a la vegada que farà de pont amb les administracions o formarà els comerciants. El ventall que s’obre ara és molt ampli, però sense l’existència de l’Associació no es podia fer.

PIMEComerç Tarragona, l’Ajuntament de Creixell i l’Associació de Comerciants i Empresaris de Creixell (ACEC) han signat aquest matí al Centre d’Interpretació Turística i Casa de Cultura Cal Cabaler un conveni de col·laboració on hi ha participat Jordi Llopart, alcalde de Creixell; Jaime Serret, regidor de Comerç; Silvia Farrero, regidora de Turisme; Florenci Nieto, president de PIMEComerç Tarragona; Marta Vilaspasa, presidenta de l’ACEC; i Sandra Oms, secretària-interventora de l’ajuntament de Creixell, que ha donat fé de la signatura del conveni. A l’acte hi han estat presents també els regidors i regidores de l’equip de govern municipal així com diferents empresaris i comerciants de la Vila creixellenca.

Aquest conveni té com a objectiu ‘consolidar i impulsar el model de comerç urbà’, un dels aspectes cabdals del qual és la dinamització comercial, i pretén ‘enfortir el teixit existent i professionalitzar la seva acció, enfortint alhora l’associació local i les seves actuacions de representació’, han destacat el regidor de Comerç i el president de PIMEComerç Tarragona.

L’Ajuntament de Creixell, a través de l’àrea delegada de Comerç i Promoció Econòmica a càrrec del regidor Jaime Serret, impulsa, promociona i dona suport a tot mena d’accions i activitats relacionades amb el desenvolupament econòmic del teixit empresarial i comercial del municipi.

L’ACEC és una entitat sense ànim de lucre que té com a objectius representar els interessos de la petita empresa local i fomentar actuacions que ajudin a impulsar el consum local i millorar la gestió dels negocis, essent no només el comerciant el beneficiari final i directe, sinó també la mateixa població de Creixell.

PIMEComerç és la patronal de comerç de Catalunya, que té entre els seus objectius ‘defensar i representar els interessos dels petits i mitjans empresaris i professionals comerciants de Catalunya per a fer que el comerç de proximitat sigui competitiu i compti amb els recursos que li calen per continuar sent el motor de l’economia’. Per al desenvolupament de l’objecte del conveni, les institucions consideren adient realitzar accions de manera conjunta a partir dels següents eixos estratègics:

Treballar conjuntament pel desenvolupament i creixement del comerç i la restauració de Creixell.

Col·laborar per potenciar el teixit associatiu i productiu de la ciutat.

Col·laborar en l’obtenció d’un comerç 100% sostenible.

El suport de l’Ajuntament de Creixell a l’Associació de Comerciants i Empresaris de Creixell (ACEC) es concretarà en una aportació de 660 € anuals, i el conveni tindrà una vigència de dos anys.

El president de PIMEComerç Tarragona, Florenci Nieto, ha declarat que «aquest acord és un pas important per promocionar i impulsar el teixit comercial de Creixell, ja que cal donar tot el suport possible al comerç de proximitat perquè continuï sent el centre neuràlgic de les poblacions».

Per la seva banda, l’alcalde de Creixell, Jordi Llopart, ha destacat la implicació dels comerciants i empresaris de Creixell amb la nova associació que s’ha creat. A la vegada, Llopart ha destacat que durant la pandèmia l’Ajuntament ha estat ‘molt pendent dels comerciants i petits empresaris del municipi’.

La presidenta de l’AECC, Marta Vilaspasa, ha agraït la signatura d’aquest conveni ja que «suposa una eina de suport i assessorament molt important pels petits empresaris i comerciants de Creixell». Finalment, el regidor de cormerç de Creixell, Jaime Serret, ha palesat la ferma voluntat de la regidoria de comerç i ha volgut resumir en una frase la finalitat principal de la seva tasca i la de l’Ajuntament envers el comerç local: «‘En què us podem ajudar?’ Amb aquest eslógan el regidor Serret ha volgut destacar tota la feina que s’està fent tant des de l’Ajuntament com des de la pròpia PIMEC i l’Associació d’Empresaris i Comerciants de Creixell.

Jaume Garcia

 

Creixell recorda els morts per la Covid en la commemoració de la Diada

Imatges de la Diada. Fotos: Ajuntament

Aquest 11 de Setembre, Diada Nacional de Catalunya, l’ajuntament de Creixell ha dut a terme la commemoració institucional al monument situat a la plaça Lluís Companys. A l’inici s’ha tingut un moment de record a totes les persones del poble que ens han deixat a causa de la Covid i pels qui han patit la malaltia. A l’acte, que ha presidit l’alcalde, Jordi Llopart, hi han assistit la majoria de regidors i regidores de la Corporació Municipal, representants dels partits polítics locals i de les associacions i entitats, així com veins i veines. També hi eren els representants de Mossos d’Esquadra, Policia Local i Protecció Civil. S’ha fet l’hissada de la Senyera, el parlament oficial de l’alcalde i finalment l’ofrena floral al monument per part del consistori, els partits politics i les entitats. L’acte s’ha acabat amb el Cant dels Segadors.

Redacció

 

Tot a punt per a la Festa Major de Creixell

El disseny de la samarreta de la festa ha estat realitzat per la creixellenca Betty Ghoul, i representa a la Geganta Minerva de Creixell descansant arrepenjada al Campanar de Jujol. Foto: Ajuntament

La Festa Major del Santíssim Sagrament o de la Minerva de Creixell  es celebra sempre des del segle XVII cada tercer diumenge del mes de setembre. Abans aquesta festa era la festa major grossa, la mes sentida i estimada pels creixellencs de socarrel. Es feia per commemorar que la verema ja s’havia acabat. Però quan l’agricultura i especialment el conreu de la vinya i el cotó a Creixell van deixar pas al turisme com a principal motor econòmic de la Vila, la Festa Major de Sant Jaume es va consolidar com la Festa Major Grossa del poble.

Aquesta festivitat s’anomena també la Festa de la Minerva, que es manté viva encara avui en dia i té els seus orígens el 1620. Concretament el nomli vé de la Confraria homónima que va ser fuindada a Creixell el dia 26 de juliol de l’any 1620. Aquesta festa es feia per celebrar que la verema s’havia pràcticament acabat en uns temps a on el conreu de la vinya era molt important a Creixell. En aquesta festa és tradicional la Processó del Pa Beneit pels carrers de la Vila. Els nois i noies porten en unes safates guarnides amb les coques en processó fins a l’església. Es fa la subhasta de la Coca del Goig i la posterior Processó del Santíssim Sagrament pels carrers de la Vila. Es guarneixen alguns altars durant el recorregut de la Processó. Creixell té també un Ball de Diables, dues colles geganteres i un grup de danses populars que participen activament en totes les activitats culturals del municipi.

Però enguany, i dins del context actual de la pandèmia de la Covid19 que estem vivint, s’ha hagut d’adaptar  la programació dels actes. No es farà la Processó del Santíssim Sagrament pels carrers de la Vila ni el guarniment d’altars. Sí que hi haurà la Processó del Pa Beneït amb els nens i nenes portant les coques, acompanyats de les autoritats i els músics de la colla Fénix de Reus des de la Casa de la Vila fins a l’església, per anar a Ofici.

La Festa del Santíssim Sagrament o de la Minerva és la més sentida pels creixellencs de socarrel, aquella que els creixellencs i creixellenques es senten més seva.  Al sortir de l’Ofici, a la plaça de l’església es farà la tradicional subhasta de la Coca del Goig. Tampoc es farà el tradicional Correfoc. Enguany es farà una Carretillada a la Plaça del Mirador. Concerts, animació infantil, Trobada de vehicles clàssics i exposicions la dels Gegants del Baix Gaià complementaran una programació que s’ha hagut d’adaptar a les exigéncies del moment.

Enguany també s’ha posat a la venda la samarreta de la Festa Major de la Minerva. El disseny ha estat realitzat per la creixellenca Betty Ghoul, i representa a la Geganta Minerva de Creixell descansant arrepenjada al Campanar de Jujol. La samarreta es pot adquirir a la Casa de Cultura Cal Cabaler al preu de 18€.

Redacció