Las asociaciones profesionales de la Guardia Civil denuncian el hostigamiento que sufren en Cataluña

Unanimidad entre las asociaciones profesionales de la Guardia Civil para condenar el acoso y hostigamiento que están sufriendo los agentes en Cataluña.

Las asociaciones profesionales de la Guardia Civil, de manera unánime, firme y contundente manifiestan su condena tras los graves hechos sucedidos durante todo el día y la noche de ayer, 20 de septiembre, donde varios miembros de la Guardia Civil se vieron obligados a protegerse en el interior de la Consejería de Economía de la Generalitat, permaneciendo bloqueados durante 24 horas.

Además, se están realizando campañas de hostigamiento y acoso organizadas hacia los guardias civiles, así como continuas provocaciones e intimidaciones en los acuartelamientos de Cataluña.Queremos también transmitir todo el apoyo y el ánimo para los miles de guardias civiles que durante este momento excepcional están desarrollando una labor impecable, demostrando una gran profesionalidad y buen hacer.

Una vez más, siendo garantes del cumplimento de la ley y el mantenimiento del Estado de derecho. Las asociaciones profesionales de la Guardia Civil con representación en el Consejo emplazan a los poderes públicos a realizar una llamada al civismo y la cordura para que disminuya la tensión, y de manera especial cese el hostigamiento y provocación hacía la Guardia Civil, quien como institución se está limitando a cumplir ordenes de los poderes del Estado, tanto del poder ejecutivo en las ordenes impartidas por el Gobierno, como por parte del poder judicial en las instrucciones emanadas para proceder a registros y detenciones de personas en la investigación de la comisión de posibles delitos.

En estos momentos críticos, y ante la grave situación de excepcionalidad que estamos viviendo en lo que supone uno de los mayores retos de nuestra democracia, queremos resaltar el gran sacrificio que está llevando a cabo los miembros de la Guardia Civil, que estos días desarrollan su labor en defensa de la legalidad sometidos a un enorme estrés y en muchos casos bajo condiciones de gran presión, exponiendo su propia integridad física para proteger el Estado de derecho y a las libertados y derechos de la ciudadanía.

Manifest del Consell de l’Advocacia Catalana en relació als greus fets que s’estan produint a Catalunya

A la vista dels greus fets que s’estan produint en els darrers dies a Catalunya, i especialment en el dia d’avui, clarament pertorbadors de la pau social, el Consell de l’Advocacia Catalana, en representació dels 14 Col·legis d’Advocats catalans, vol manifestar:

–  El Consell de l’Advocacia catalana condemna fermament les entrades i escorcolls indiscriminats i arbitraris que s’estan produint en diferents indrets de Catalunya en edificis públics de la Generalitat, en entitats privades, en domicilis particulars i en despatxos d’advocats, i que a més vulneren de manera flagrant la Llei d’enjudiciament criminal en tot allò relatiu a les condicions en què s’han de fer les entrades i registres.

–  Especialment hem de condemnar les entrades i registres als despatxos d’advocats, fets que violen el dret al secret professional dels advocats i afecten a la protecció de les dades personals de qualsevol ciutadà, a la vegada que no respecten l’establert a la normativa de l’Advocacia que exigeix que la diligència d’entrada i escorcoll es posi en coneixement de la degana o degà del corresponent Col·legi d’Advocats.

–  Tant la defensa de les llibertats individuals i de pensament com de la legalitat vigent són pilars fonamentals dels Estats Socials i Democràtics de Dret. Ni la defensa d’aquelles llibertats pot justificar la vulneració de la llei, ni la resposta a l’exercici dels drets individuals i col·lectius pot ser únicament l’acció repressora dels Cossos i Forces de Seguretat o l’acció de la Justícia.

–  Davant de la falta de diàleg dels dirigents polítics, els degans i deganes dels 14 Col·legis d’Advocats de Catalunya exigeixen de forma immediata als governs de l’Estat Espanyol i de la Generalitat de Catalunya la constitució d’una taula de diàleg per donar solució a la situació plantejada.

–  El Consell de l’Advocacia catalana reitera que és funció de l’Advocacia garantir els drets i les llibertats de les persones mitjançant del dret de defensa i s’ofereix una vegada més a facilitar el diàleg entre els diferents agents polítics per mediar i trobar una solució al conflicte polític actualment existent, solució que ha de venir a través d’un diàleg pacífic i integrador de totes les opinions.

Comunicat de la CGT Baix Camp-Priorat davant la repressió i l’estat policial a Catalunya

Des de la Federació Comarcal Baix Camp-Priorat de la CGT, com a organització que defensem el dret d’autodeterminació dels pobles, manifestem el nostre rebuig a la repressió de l’estat espanyol contra les llibertats bàsiques que s’està produint aquests dies a Catalunya amb motiu de la convocatòria del referèndum de l’1 d’Octubre, coercint la llibertat d’expressió i de reunió, amb citacions judicials que d’entrada, ja afecten més de 700 alcaldes, pressions sobre els mitjans informatius, identificació de persones pel carrer, i confiscació de cartells, fulls informatius i altres elements de propaganda en base al seu contingut.

Aquests últims dies hem viscut de primera mà l’augment de la presència policial al nostre territori, començant pels escorcolls per part de la Guardia Civil en una impremta de Constantí, que van anar seguits dels d’un diari local de Valls, i dos dies més tard, vam ser testimonis del desembarcament a Reus d’una gran quantitat d’agents de la Policia Nacional (CNP), amb la clara intenció de fer notar la seva presència per sembrar la por i tensionar la situació, com s’ha pogut veure a Tarragona amb l’actitud provocativa de la policia davant una encartellada massiva aquest diumenge, dins una dinàmica que es mantindrà i s’accentuarà.

Davant aquests fets hem de manifestar que malgrat ens haguéssim sentit més properes amb un plantejament de ruptura per al referèndum que s’hagués vertebrat des de l’eix social, rebutgem i farem front a l’escalada repressiva que ha activat l’estat espanyol implantant un estat d’excepció de facto. Diem escalada perquè la repressió, des de la nostra organització anarcosindicalista, sempre l’hem viscut d’aprop. Igual que l’han patit moltes companyes que han tingut clar que la igualtat social es guanya lluitant.

Arribats aquest punt però, ho tenim clar, sempre lluitarem per la defensa dels drets i llibertats i contra l’opressió del règim capitalista imposat, sigui quina sigui la seva bandera.

Cal que la nostra afiliació i simpatitzants ens impliquem amb pas ferm per impedir que la deriva autoritària de l’estat espanyol trepitgi les llibertats i els drets més bàsics, perquè es tracta d’això, de que la llibertat guanyi al feixisme. I al feixisme no se’l discuteix, se’l destrueix.

Reus, 18 de setembre de 2017

Federació Comarcal Baix Camp-Priorat de la CGT

Sobre els fets ocorreguts amb La Mulassa de Torredembarra

Davant els fets ocorreguts a la Festa Major de Sant Joan i a la Festa del Quadre de Santa
Rosalia, on l’Agrupació de Balls Populars es va negar a exhibir la Mulassa i Mulasseta
davant la ciutadania de la vila, sense al·legar cap motiu racional i de pes exposo el
següent:
– L’entitat no ha fet fora als actuals mulassers perquè no existeix cap manera dins
dels estatuts d’obrir un expedient als balladors, ja que la seva actitud dins del
seguici i cercaviles ha estat correcte.
– La negativa de l’entitat per tal de que els actuals balladors no portin la mulassa
prové de temes externs relacionats amb la imatge dels balladors i l’entitat, i els
diferents comunicats emesos per la Mulassa de Torredembarra a la premsa on
no es deixava en bona posició a l’entitat, i en cap cas per cap conducta errònia
durant la Festa Major.
– La junta va decidir no treure la Mulassa ni la mulasseta ja que al no estar
expulsats els seus balladors, aquests teníem el dret a assistir-hi com a socis
balladors.
– Els mulassers vam assistir a la cercavila infantil i a la Processó seguint la nostra
condició de socis balladors de la mulassa i el Protocol de festes aprovat l’any
2012, per tal de reivindicar que si la bèstia no hi era, no era pas per que nosaltres
no volguéssim. Sense destorbar el normal desenvolupament dels actes i
pacíficament.
– Els veïns i la canalla han fet evident i ha estat un clam que ha sigut una gran
decepció per la festa que la mulassa no hi sigués present i que s’ha desvirtuat la
festa i el seguici.
Es per això que sol·licitem a l’Ajuntament com a màxima administració responsable de
Torredembarra que prengui les següents mesures davant la incapacitat de gestió per
part de l’ABPT d’un element del seguici festiu i intervingui en la situació com a
organitzadora de les festes populars:
1. Sancionar a l’Agrupació de Balls Populars de Torredembarra per incompliment
de protocol de festes al no treure la Mulassa ni Mulasseta sense cap motiu
raonable, al·legant únicament problemes de caràcter intern, quan sabia que
tenia a 22 balladors a la seva disposició.

2. Sol·licitar a l’ABPT que esclareixi als seus balladors quina es la seva situació dels
mateixos dintre de l’entitat i el per què tot i pagar les quotes i no tindre cap
expedient ni cap sanció oberta, se’ns està privant del nostre dret a ballar la
mulassa i a formar part del seguici festiu de la Torre.
3. La voluntat dels actuals balladors no es romandre al ball per sempre, sabem que
no som imprescindibles, però únicament marxarem si l’entitat ens obre i es resol
un expedient contra nosaltres al·legant motius ocorreguts dins de l’àmbit de la
festa i del seguici.
4. En el cas de que la situació no es resolgui, sol·licitarem al consistori
l’assessorament jurídic necessari per tal de constituir una nova associació i poder
gestionar la Mulassa de Torredembarra com a entitat independent, fora de
l’ABPT o que sigui el propi ajuntament qui la gestioni, per tal de que
Torredembarra pugui gaudir de la bèstia com a icona i símbol de la Torre que és.
Atentament,
CAP DE COLLA DE LA MULASSA DE TORREDEMBARRA
FRANKI MARSAL

Comunicat del comitè d’empresa de l’EMT

El Comité de Empresa, habiéndosenos comunicado la aprobación del pliego tanto de homologación de autobuses como el de emisoras, el pasado día 29 de Junio en el Consejo de Administración, desea aprovechar la circunstancia de decir que ya era hora, que ¡ya basta!, y preguntar y preguntarnos ¿por qué no se ha hecho antes?, ¿ no ha habido un plan de renovación hasta ahora?¿ por qué se ha dejado que se llegara a este estado de deterioro repercutiendo a empleados y usuarios?.

Son problemas que vienen de tiempo ha, en el que ha habido mucha dejación, inacción, falta de previsión y oídos sordos a cada una de nuestras necesidades expuestas.
Vehículos con alrededor de 20 años, con más de un millón de quilómetros, y emisoras absolutamente obsoletas que han llevado a vivir situaciones límites durante todo este tiempo.

Año tras año, sólo se nos daba como respuesta “estamos en éllo”, y durante estos 2 últimos, este Comité totalmente renovado, con nuestras exigencias y obligaciones, ha luchado y ha bregado obteniendo la misma respuesta. Sin embargo, con la aprobación de los pliegos ya citados, se nos está abriendo un pequeño resquicio de luz.

Por consiguiente, creemos que ha llegado el momento de exigir celeridad en su aplicación, pues todo éllo afectará de una forma positiva a los trabajadores, usuarios, y ciudadanos tarraconenses en general. Todo ésto, también nos crean interrogantes, tales como: ¿para cuándo la fecha de ejecución? ¿Cuántos autobuses a renovar cada año ¿En qué condiciones, comprados o de alquiler? La insostenibilidad es patente y exigente.

Y sin olvidar, no porque sea insignificante, pues se arrastra desde alrededor de 10 años, un plan de reforma de las instalaciones de la Feat (cocheras y taller), con un estado pésimo e inaceptable .

Para terminar, aprovechamos para expresar nuestro agradecimiento a los miles de usuarios que confían en nuestra Empresa y por su paciencia. Los trabajadores de la Empresa tratan de hacer el trabajo lo mejor posible, pero aparecen obstáculos que nos lo impiden. Por éso decimos ¡BASTA!, basta de darnos la espalda, pues siempre hemos respondido a la Empresa con responsabilidad que nadie puede poner en duda, pero –quizás- al tener una presión que desborda nuestra capacidad por carecer de herramientas, hace que nuestra presión sea intolerable.

Antonio Chacón Muñoz

Comunicat ANC Tarragona: ‘Referèndum és democràcia, democràcia és votar’

El dret a l’autodeterminació és un dret que sempre hem tingut. Es reconeix en la Carta de les Nacions Unides, i en l’article primer del Pacte Internacional dels Drets Civils i Polítics i del Pacte Internacional dels Drets Econòmics, Socials i Culturals, tots ells subscrits pel Regne d’Espanya. És, doncs, un dels primers Drets Humans, i es troba emparat en el dret internacional.

En aquesta línia el nostre Parlament sobirà proporcionarà a través de la Llei del Referèndum les eines necessàries per poder garantir l’absoluta normalitat per tal que el poble de Catalunya pugui exercir el seu dret a vot.

Aquestes eines legislatives garantiran la indemnitat total del personal funcionari i de tots els servidors i servidores públiques, també els de l’Ajuntament de Tarragona.

No voler donar veu als tarragonins i les tarragonines, negant el més elemental dels drets democràtics que és el vot, impedeix que la ciutadania de Tarragona pugui fer ús d’aquesta eina, l’única que permet canvis transformadors de la societat.

Des de les nostres organitzacions Òmnium Cultural del Tarragonès i Assemblea Nacional Catalana a Tarragona lamentem que el grup socialista amb el nostre Alcalde al capdavant presenti una moció per dificultar la normal celebració del Referèndum, i més encara, que utilitzi el personal funcionari com excusa on parapetar-se per obstaculitzar el dret a decidir.

Així doncs, emplacem a l’Alcalde a que retiri aquesta moció i adopti una actitud, sinó facilitadora de l’exercici democràtic, almenys neutral, sense posar traves. En particular, demanem que no intenti privar la ciutadania de l’ús dels espais municipals perquè el dia 1 d’octubre tots els ciutadans i ciutadanes puguin decidir el seu futur.

La por no podrà evitar que la voluntat dels tarragonins i les tarragonines s’expressi.

L’1 d’octubre votarem i ho farem, amb civisme i amb normalitat democràtica, COM SEMPRE!!!!

Comunicat de l’assemblea Aturem BCN World

Hard Rock confirma la fallida del projecte Bcn World

Després de 4 anys i 9 mesos des del primer anunci del que havia de ser el revulsiu econòmic i turístic pel Camp de Tarragona, avui 30 de juny s’ha confirmat el fracàs i la mentida que portava implícit aquell anunci. El Grup Veremonte i seus seguidors van marxar, fa pocs dies també se’n va desentendre el Grup Peralada que tant interessats
semblaven. Ni tan sols queda cap dels membres i consellers del Govern de la Generalitat que ho van impulsar. Avui, amb l’obertura de les propostes finals, s’ha constatat el fracàs de Bcn World ja que només Hard Rock ha presentat una proposta que encara no s’ha desvelat.

Amb tot això es demostra un cop més que l’únic interès no ha estat trobar el millor projecte i que les empreses competissin entre elles, sinó que els inversors han anat marxant progressivament, però la Generalitat ha mantingut les reformes legislatives i la requalificació urbanística dels terrenys en benefici de la Caixa, el seu propietari.

Des de l’Assemblea Aturem Bcn World veiem el moviment de Hard Rock com l’únic que ha acceptat donar la cara per una operació urbanística que dubtosa viabilitat. Tractantse d’un únic operador que optarà a construir el ressort, les incerteses respecte qui acabarà pagant els costos externs al projecte (carreteres, depuradora, línies elèctriques,
urbanització, etc.) són més evidents.

Per tots aquests motius, l’Assemblea Aturem Bcn World es reafirma en els següents punts:

Mantenim la demanada interposada contra el Pla Director Urbanístic que ha de permetre Bcn World, ja que segueix atemptant contra un urbanisme racional i que genera elevats impactes ambientals i territorials, com ja hem anat
denunciant.
Demanem que els càrrecs públics que van iniciar la iniciativa de Bcn World cessin en el seus càrrecs, ja que avui s’ha demostrat que era inviable i que no ha despertat l’interès que havien promès a la ciutadania i van mentir al
Parlament quan van demanar que era necessari un canvi legislatiu per a poder-ho tramitar.

Aturem Bcn World continuarà la lluita contra el projecte per totes les vies fins que el Govern no aturi el Pla Director Urbanístic o fins que no siguin els mateixos tribunals que l’anul·lin.

Demanem que tota la societat civil del Camp de Tarragona reflexioni sobre les promeses de generació de llocs de feina i riquesa que els hi van prometre i que finalment han resultat falses. El Camp de Tarragona no es pot permetre tenir líders polítics que es juguin el futur desenvolupament econòmic de la seva gent només a les cartes dels casinos i l’especulació urbanística.

FUPS: ‘La Oposición de Salou, a favor de pagar falsas indemnizaciones’

En un acto de responsabilidad y en defensa de los intereses municipales, el gobierno de Salou desestimó la petición de los grupos de la oposición (Ciutadans, PP, ERC y Guanyem Salou) de crear una comisión de investigación por el caso del restaurante Villa Alexander. Petición que por suerte no prosperó, dado que no supone sinó un nuevo episodio inaceptable de la tragicomedia que llevan representando los grupos de la oposición; y porque de prosperar, solo hubiera servido para perjudicar la imagen de Salou.

Y es que una vez más estos grupos piden investigar el caso del restaurante Villa Alexander a partir de una sentencia del TSJC que no condena al Ayuntamiento a indemnizar ninguna cantidad de dinero, por lo que la propiedad no tiene tampoco ningún derecho a reclamar absolutamente nada. Todo lo contrario, la sentencia obliga a la propiedad a rectificar algunas intervenciones realizadas con las obras de adaptación del inmueble.

Y como es absurdo que se pida indemnización, el gobierno municipal muestra su determinación y firmeza en la defensa de los intereses y recursos municipales, desestimando todas y cada una de las reclamaciones infundadas presentadas por la propiedad.

Pero hay algo realmente grave que es la farsa y la mentira organizada por la oposición en presunta connivencia con la propiedad del Villa Alexander. Nos encontramos una vez más que los grupos de Ciutadans, PP, ERC y Guanyem Salou, vuelven a beneficiar el interés privado haciendo de nuevo el juego a las pretensiones de la propiedad y empresario, otorgándole un derecho que no tiene, que es cobrar una cantidad de dinero del Ayuntamiento de forma ilegítima.

Entonces, ¿que sentido tiene una comisión de investigación que no sea poner en escena de nuevo ese absurdo teatrillo que tiene montado la oposición (Ciutadans, PP, ERC y Guanyem Salou)?

Formació Unitat per Salou (FUPS)

Desídia absoluta de Junts pel Sí amb el dret a la informació

Avui es compleixen 24 anys del Congrés Constituent del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), els dies 18 i 20 de juny de 1993, com a una organització «Democràtica, Professional, Independent, Pluralista i Unitària». El 2009 hi vam afegir el ‘cognom’ de Sindicat de Professionals de la Comunicació. 24 anys en els quals hem treballat molt per a la dignificació de les condicions de treball laborals i professionals dels informadors. 24 anys en els quals un dels nostres objectius principals ha estat que –tal com ho està en la majoria de països del nostre entorn– es regulés el sector de la comunicació per garantir el Dret a la Informació de la ciutadania.

Però fins ara no ho hem aconseguit. Cert que cada cop estem més a prop, gràcies a la insistència professional i ciutadana i gràcies també a la cada cop millor receptivitat dels grups parlamentaris a la necessitat d’afrontar aquesta qüestió. Però encara som massa lluny. Amb l’Estatut de Catalunya del 2006 crèiem que seria, si no imminent, sí un procés més àgil la promulgació d’una Llei de Garantia del Dret a la Informació. I ho crèiem perquè a l’Estatut –gràcies a la insistència de l’SPC en el procés participatiu en la seva elaboració– hi consta un article, el 52, que estableix les obligacions de la Generalitat per, justament, garantir el dret de la ciutadania a rebre una informació de qualitat.

Des que l’Estatut va entrar en vigència, ens hem reunit –en totes les legislatures– amb els grups parlamentaris i amb els responsables de l’àrea en els diferents Governs instant-los a desenvolupar legislativament aquest article 52. També ho hem fet en aquesta, que ara està a punt de tancar per a la pausa estival el seu període de sessions. Ens hem reunit amb Junts Pel Sí (Jordi Cuminal i Sergi Sabrià), Catalunya Sí que Es Pot (Marta Ribas), PSC (David Pérez i Assumpta Escarp), Ciutadans (Fernando de Páramo), PP (Esperanza Garcia) i la CUP (Albert Botran). També ho hem fet amb el Secretari de Comunicació, Miquel Martín Gamisans.

Tots ells –tret del grup de JXSí– ens han mostrat la seva predisposició a afrontar i promoure el tràmit parlamentari d’elaboració d’una llei d’aquestes característiques. Els diputats del grup majoritari de la cambra, en acabar la corresponent entrevista ens van dir que en breu temps ens dirien quina era la seva posició sobre la qüestió. D’això –ja en fa més d’un any i tot i els nostres requeriments– seguim esperant la seva resposta. Fins i tot hem escrit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, apel·lant a la seva condició de periodista, promogués un pronunciament del seu grup. Ni així. Recentment ens hem tornat a dirigir a la resta de grups parlamentaris per explicar-los la situació i demanant-los que assumissin la iniciativa vista la desídia mostrada pel grup majoritari. Entenem el seu argument que sí aquest grup participés en el procés de regular un dret tan democràticament important com el de la informació, tot seria més fàcil i més àgil, però com que aquest no és el cas, és pel que els hem sol·licitat que facin un pas endavant.

Cal destacar que fins ara només estem parlant d’iniciar la tramitació parlamentària d’una llei que reguli un dret democràtic fonamental, insistim, com ho està en bona part dels països europeus i d’arreu del món. No estem parlant de continguts, que això, en tot cas, ja vindrà més endavant. Defensem aquesta regulació perquè es tracta d’un dret que pertany a la ciutadania i que per tant, l’administració té l’obligació d’establir les bases –els drets i deures– dels professionals que l’han de servir a la ciutadania. Com l’educació, la sanitat o la justícia.
Òbviament no resumim la nostra trajectòria només en relació a aquesta qüestió. En aquests 24 anys ens hem convertit en un referent de la professió en les qüestions més transcendents del sector, només cal anar a la nostra pàgina web per comprovar-ho. En qualsevol cas, celebrem aquests 24 anys de vida satisfets per la feina feta, conscients que podríem haver-ne fet més i millor. Ho seguirem intentant en els pròxims 24.

SECRETARIA DE COMUNICACIÓ

Sindicat de Periodistes de Catalunya

19 de juny de 2017

Mediterrània demana en el trentè aniversari de l’atemptat d’Enpetrol que es millorin els protocols d’alerta en cas d’accident químic

Aquest dilluns s’han complert trenta anys de l’atemptat al rack d’Enpetrol (actual Repsol), un succés que els tarragonins no oblidaran mai. L’atac va ser obra d’ETA i va consistir en l’explosió de dues bombes a la refineria d’Enpetrol a Tarragona. L’acció terrorista no va provocar cap víctima mortal però va atemorir tota la població, fins al punt que al voltant de 20.000 persones van fugir de casa seva per por a les conseqüències de les explosions. Aquest atac va marcar un abans i un després en la relació entre la societat i la indústria química pel que fa a les condicions de seguretat, ja que es van posar en marxa molts protocols i mesures de prevenció que  no existien.

Coincidint amb el trentè aniversari d’aquesta efemèride, Mare Terra Fundació Mediterrània vol recordar que encara queda molta feina a fer pel que fa als protocols d’alerta en cas d’accident químic. De fet, fa dues dècades que la fundació exigeix que es revisin i es millorin aquests protocols, doncs cada vegada que es realitza una prova de sirenes es demostra que la gran majoria de tarragonins desconeixen què han de fer en cas de risc per a la població. Això significa, en paraules del president de Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez, que “no hem aprés la lliçó del que va passar amb l’atemptat d’Enpetrol. És obvi que a partir d’aquell succés es van millorar moltes coses i hem avançat molt, però també és innegable que la ciutadania no està preparada per una situació de risc. Si es tornés a viure un episodi similar, molta gent se sentiria tan desorientada com fa trenta anys i es repetirien les mateixes escenes de pànic”.

Per tot plegat, des de Mare Terra Fundació Mediterrània es demanda des de fa molt de temps que s’integrin les entitats socials dins dels protocols, ja que aquestes podrien ajudar i molt a solucionar totes les mancances existents. “Hi ha un problema evident de comunicació entre les institucions i les químiques i la ciutadania. Hi fa falta un intermediari, i aquest paper l’haurien de jugar les associacions veïnals i les entitats socials. Fins que no les integrin en els protocols, aquests no funcionaran correctament”, insisteix Juárez.

Finalment, Mediterrània recorda que existeix una possible solució que fa temps que es demana a les institucions: repartir informació bàsica que es pugui posar darrera la porta o al refrigerador a totes les llars en zona de risc explicant què és el que cal fer en cas d’accident químic. Una eina senzilla, molt econòmica i que serviria per començar una relació més fluida entre les químiques i els ciutadans.

El diari ‘Sport’ converteix la Redacció en un estat policial

Avui dimecres 17 de maig, els treballadors de l’Sport han tornat a la feina i s’han trobat que la direcció del diari ha convertit la redacció en una espècie d’Estat policial. Per decisió personal del director general de l’editora del diari, David Casanovas –tal com ell mateix ha reconegut davant el comitè d’empresa–, agents de seguretat s’han passejat per la redacció en una clara mostra d’intimidació o coacció per part de l’empresa després que la plantilla exercís el seu dret constitucional a fer vaga.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) comparteix les crítiques dels treballadors de l’Sport a aquesta decisió i exigeix la retirada immediata d’aquesta mesura i la desaparició dels agents de seguretat de les dependències del diari. El comitè d’empresa ha impulsat una recollida de firmes entre el personal del rotatiu per denunciar aquesta situació.

En aquest escrit s’afirma que «després de 38 anys d’existència i, coincidint amb el dia immediatament posterior a les dues jornades de vaga del 15 i el 16 de maig de 2017, els treballadors de l’Sport ens hem trobat amb dos guàrdies de seguretat dins de la redacció. Volem fer constar que considerem aquesta decisió com a una mesura de coacció i intimidació a les nostres llibertats sindicals, laborals i individuals». De fet, la presència d’agents de seguretat, encara que siguin privats, és una escena que és més pròpia d’una dictadura que d’una democràcia.

A banda d’aquesta decisió, l’empresa també ha implementat altres mesures internes de pressió als treballadors que en res ajuden en la seva tasca laboral i que, per tant, van en perjudici del producte. En aquest sentit, l’SPC reclamem la retirada de totes les actuacions intimidatòries de l’empresa i que, en canvi, treballi per trobar sortides a un conflicte provocat únicament per la imposició d’una rebaixa salarial sense cap tipus de negociació.

En aquest sentit, animem els companys i companyes de l’Sport a no sentir-se intimidats i a impulsar totes les accions que creguin oportunes per defensar els seus drets com a treballadors. Aquest mateix matí, han interposat una denúncia a la Inspecció de Treball contra l’empresa per vulneració del dret de vaga per haver utilitzat esquirols per treure el diari.

Sindicat de Periodistes de Catalunya

Comunicat de la secció sindical de la CGT de l’Hospital Joan XXIII

Davant les darreres obres i modificacios de determinats serveis de l’Hospital Joan XXIII, la dita de “càntir nou aigua fresca” a aquest hospital no s’ha complert.

Afirmem això perquè pensem que tota millora en infraestructura i aparatatge ha d’anar acompanyada de la dotació necessària de recursos humans.

A finals de l’any passat van inaugurar el nou servei d’urgències amb noves sales modernes i més superfície en metres quadrats per poder atendre millor als pacients. Però a l’hora d’ampliar la contractació de personal, no tan sols no ho van fer, sino que el van reduïr.

Com naltros ja vam advertir en el seu moment a la direcció, la dotació humana va ser insuficient i en plenes dates de festes de Nadals, concretament el cap de setmana del 31 de desembre al 1 de gener, es va produir un gran colapse al servei degut a les urgències pròpies de cada any en temps de fred. Passat aquest esvoranc, van augmentar la dotació tornant a l’anterior a les obres, i un cop passada la temporada d’hivern, al mes de març, van tornar a reduïr el personal d’urgències un professional per torn (DUI, TCAI i zeladors), tornant a la sobrecàrrega assistencial.
Sembla ser que la direcció fins que no li veu les orelles al llop no reacciona, i ara espera que arribin els colapses d’estiu degut a l’augment de població estacional, per dotar el servei d’urgències de l’hospital de referència de tota la província de Tarragona, del personal que realment necessita.

Un altre despropòsit d’aquest capítol, ha estat la construcció d’una CMA nova que, en el seu moment, els va servir d’excusa per derivar vora 500 intervencions a hospitals com Santa Tecla, Sant Joan de Reus i el Pius de Valls, en lloc d’utitlitzar el 100% dels quiròfans durant tots els torns; cosa que ha anat molt be per enriquir les arques dels altres hospitals, sobretot de la Fundació Privada Xarxa Sant Pau i Santa Tecla.

A dia d’avui, amb 4 quiròfans nous de trinca, els temps quirúrgics es retrassen degut a que la direcció de l’hospital ha decidit menjar-se dos TCAI’s al.legant que a altres hospitals tenen aquets ratios i funcionen bé. D’aquesta manera ens quedem en una TCAI per dos quiròfans quan abans cada quiròfan tenia tot l’equip complert (és a dir una TCAI per quiròfan).

Tot plegat crea una tensió que no deixa treballar amb la qualitat que els treballadors, i sobretot els pacients, es mereixen.

A tot aquest despropòsit li hem de sumar que al tercer dia de fer-se la foto inaugurant les instal·lacions, es va espatllar el munta-càrregues net i, de moment, no hi ha previsió d’arreglar-lo degut a l’elevat cost que això implica. I mentrestant, tenim al zelador pujant i baixant a la segona planta a recollir el material a esterilització i corrents quan aquest material es necessita de forma urgent.

És per això que la SS de la CGT vol denunciar públicament que no es poden modernitzar i ampliar els serveis mentre es retalla personal. Tot bon funcionament necessita de mitjans tan materials com humans, éssent aquets últims els més importants.

CCOO denuncia els grans xefs amb estrelles Michelin

CCOO de Serveis denuncia que els grans xefs amb estrelles Michelin defensen tenir becaris sense cobrar, declarant que “per a ells és un privilegi”.

En els últims dies han aparegut a diversos mitjans de comunicació declaracions de diversos xefs sobre si el fet de tenir becaris “gratis” a les seves cuines és, segons alguns, “esclavitud” o “un privilegi”. Jordi Cruz, famós cuiner estrella Michelin i jutge d’un “talent show” a una televisió pública és dels qui ha dit que els “stagiers” -denominació de l’alta cuina francesa que ells utilitzen-, traduït a l’espanyol i al conveni d’Hostaleria com a “aprenent de cuina”, treballen gratis per ser per a ells “un privilegi”.

La Federació de Serveis de CCOO vol deixar clara la seva posició respecte a aquestes declaracions sobre els becaris a les cuines de restaurants de luxe:
1r.- A la legislació d’hostaleria NO existeix la categoria professional de Becari.
2n.- Existeixen la regulació de Contracte en Pràctiques, Contracte per a la Formació i l’Aprenentatge, i Contracte a Temps Parcial, els quals estan regulats als convenis col·lectius per a l’hostaleria així com a l’Acord Laboral Estatal (ALEH) del sector.
3r.- L’accés a la Formació Professional està perfectament acordat per les Associacions Patronals de la Restauració i Bars (FEHR), d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT) i les centrals sindicals CCOO i UGT.

CCOO de Serveis considera que cap treballador del sector ha d’“agrair” el fet de treballar gratis a canvi d’una suposada titulació. Els restaurants amb estrella Michelin, igual que qualsevol altre establiment del sector, estan obligats a complir amb els convenis col·lectius i la legislació vigent, Estatut dels Treballadors; el contrari originarà una competència deslleial entre empreses i una contractació fraudulenta en matèria de mà d’obra.

Cap treballador té l’obligació de pagar per treballar, perquè aquests restaurants ja cobren per elevats preus pel cobert i s’enriqueixen amb la feina d’uns treballadors que l’única cosa que volen és foguejar-se en les cuines a favor de la seva professió.

Més informació sobre la signatura del darrer Conveni d’Hostaleria de Catalunya a internet:
https://www.ccoo-servicios.es/catalunya/html/31829.html

CGT: ‘Primer de maig de 2017. Passem a l’ofensiva’

Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives.

Ja fa temps que diem prou i que tant des de la CGT com des de molts moviments socials hem oposat resistències arreu. Als llocs de treball però també als carrers. Hem intentat evitar i frenar aquest autèntic assalt a les nostres vides, perquè qui ens erosiona les nostres condicions de treball ens empobreix directament la nostra vida.

Ara, no obstant, tenim el convenciment que cal passar a l’ofensiva. I avisem que no ens limitarem a plantar cara, a restar quiets i quietes on ara estem. Ens proposem avançar. Ens posem en marxa per recuperar el terreny perdut i anar, encara, molt més enllà. Avisem: la CGT passem a l’ofensiva. I fem una crida a tots aquells moviments socials que també ho facin. Cadascú des del seu terreny, des del seu camp de batalla quotidià, amb els seus mitjans i els seus propis objectius. El temps de la queixa s’ha acabat i volem començar a albirar el temps de les conquestes.

Tenim clar que aquesta represa del moviment no passa per les institucions. L’experiència dels darrers anys i mesos ens mostra, de manera clara i crua, com les institucions són part del mateix estat que combatem, fins i tot si qui temporalment n’ocupa els seients són antigues companyes i companys de lluites socials. Aquesta ofensiva passa pel carrer, recuperant espais i iniciatives. Defensant les organitzacions de venedors/es ambulants, noves associacions com els anomenats “sindicats de barri”, organitzacions ecologistes, antirrepressives, centres socials okupats, obres socials de la PAH, espais de lluita antipatriarcal i un llarg etcètera. Però l’ofensiva també passa pels centres de treball. Nosaltres, la CGT, l’estem promovent. Cada vegada més vagues ja no són només de resistència, sinó que es marquen com a objectius recuperar drets i condicions de treball.

El conflicte de classes, el conflicte entre explotadors i explotats, existeix. Cada dia i arreu. Nosaltres, simplement, busquem fer-lo visible. Que aflori i, quan surt a la llum, el fem servir per avançar en els nostres objectius que miren cap a la revolució social. Els darrers mesos les expressions d’aquest conflicte en el món del treball han augmentat. D’exemples en tenim per tot el territori i a diferents sectors. Avisem, no obstant, que tot just és el principi. Ens posem a caminar, passem a l’ofensiva.

18 d’abril de 2017
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya

Comunicat del restaurant vegà El Vergel

Entrada al restaurant vegà

Ante la dimensión mediática alcanzada por la noticia, queremos precisar que en nuestro restaurante no se admite el consumo por los lactantes de leche de procedencia animal (no humana), y así se advierte a la entrada del local y al efectuar las reservas telefónicas. Está aceptada, por supuesto, la lactancia materna.

Esa posición obedece a que queremos ser coherentes con nuestra filosofía de vida, pero a la vez queremos ser respetuosos con la de nuestros clientes.

Es falso que hayamos expulsado a nadie del restaurante. Jamás se ha tomado ninguna medida contra nadie que haya ignorado nuestro ruego. Nunca hemos hecho uso de nuestro derecho de admisión, no hemos prohibido la entrada a ninguna persona ni le hemos invitado a marcharse. También es falso que excluyamos a los minusválidos, antes al contrario, desplazamos mesas al piso inferior para atenderles mejor.

Desde El Vergel no nos consideramos abanderados de ninguna causa, ni juzgamos a nadie por el tipo de alimentación de sus hijos. No imponemos nuestros valores ni ideas. Sencillamente intentamos hacer un ejercicio de coherencia, respetando siempre el derecho de cada persona a mantener sus opiniones.

Por ello, pedimos libertad y respeto para establecer en nuestro local las normas que creamos más convenientes, que no han sido discriminatorias, excluyentes o denigrantes, ni lo van a ser nunca. No odiamos a los bebés ni a las familias, antes al contrario, tienen nuestro afecto y respeto. Tanto es así que disponemos de tronas, sillas altas para niños, pinturas y libros para colorear y juegos de mesa”.

Alvaro Soto y Ángel Martín

Carta oberta del Teler de la Llum

Imatge d’una actuació artística sota el paraigües del Teler de la Llum. Foto: Cedida

L’any 2014, en un context de crisi que no permetia una gestió adequada de la cultura contemporània a la ciutat, es va demanar a una sèrie de col·lectius amb una llarga trajectòria d’activitat cultural i artística la col·laboració en un model provisional de centre d’art per tal de salvar aquest moment d’incertesa sense aturar l’activitat artística de Tarragona. Els col·lectius, pel bé de la ciutat, hi vam accedir i les nostres activitats van passar a formar part de la programació d’El Teler de Llum.

En aquest moment, 3 anys després, aquesta situació provisional, s’ha donat per finalitzada en una roda de premsa, sense que hi hagués una comunicació prèvia d’aquest canvi d’etapa a les entitats que ens vam prestar a col·laborar.

Malgrat tot, les entitats tenim la voluntat de continuar amb la nostra activitat, com ho hem fet sempre, per tal de dotar la ciutat d’una activitat artística i cultural dinàmica que creiem imprescindible, tot i que ho hem de fer desvinculats del centre d’art municipal. Malgrat tot, creiem fermament que des del consistori és imprescindible impulsar una línia de creació coherent, amb objectius i consensuada, a l’alçada de la capital catalana en què vivim.

Tots estem a favor que hi hagi un Centre d’Art amb una seu física. De fet, Tarragona és l’única capital de província que no compta amb un espai fix. En aquest sentit donem suport a l’obertura del Tinglado II.

Però ens sembla alarmant que novament Tarragona es troba en un buit cultural, sense programació durant mesos, sense compromís cultural amb la ciutadania.

La manca de visió, la mala praxi i les males formes posen impediments a la continuïtat de projectes de ciutat consolidats que són referents a escala internacional.

Cada any entitats i agents culturals han de tornar a negociar el suport institucional segons el vent polític de torn la qual cosa deixa en evidència que cada conseller de Cultura ha volgut fer el seu propi projecte sense tenir en compte el knowhow i la trajectòria de projectes anteriors.

Novament ens trobem en aquest punt zero, la sensació d’abandonament i una falta d’interès en una vida cultural més enllà de la cultura popular. Un abandonament que posa en risc projectes de moltes entitats que ja funcionaven quan van ser acollides pel Teler de Llum, i de les que s’ha ignorat la veu per participar en la construcció del Tinglado II. I no estem parlant de subvencions. Fórmules per participar hi ha moltes.

Des del nostre punt de vista, el Tinglado II com a nou Centre d’Art no pot ser reduït l’espai expositiu com a eix d’art contemporani d’una capital de província.

Un Centre d’Art no és una contradicció a la producció artística de tots els àmbits, sinó una oportunitat d’impulsar una fusió necessària i així recollir les trajectòries i esforços que han sorgit en l’àmbit d’art contemporani a la ciutat. Una pràctica habitual a la resta de ciutats europees.

Des de la Taula del Teler de Llum proposem l’obertura de concursos públics dirigits a entitats i artistes i processos participatius oberts a la ciutadania, i es resolgui el panorama d’austeritat que ofereix al sector de la ciutat, que provocarà que la xarxa d’artistes i entitats desaparegui o fugi cap a ciutats que sí recolzen i potencien, com Castelló, Lleida, Amposta, Saragossa o evidentment Barcelona. La sensació és que Tarragona no creu en l’art contemporani.

De les entitats Play Acció Cultural, Künstainer, Polígon Cultural, L’Artista va l’Escola, Laboratori Visual

Comunicat de l’oposició de Cambrils davant la conferència de l’alcaldessa

Pas a Pas?
Caminar només serveix si hi ha un objectiu

Davant la Conferència que l’Alcaldessa de Cambrils oferirà dimecres que ve, els partits de l’oposició desitgen oferir la seva visió de l’estat actual de Cambrils, perquè els cambrilencs puguin contrastar i valorar amb esperit crític. Sens dubte la Sra. Mendoza, que ha escollit com a títol “Impulsem Cambrils, pas a pas”, intentarà convèncer a la ciutadania que Cambrils avança; si ho fa, indubtablement, és malgrat el govern actual. Només fa falta passejar per la ciutat i parlar una mica amb la gent per adonar-se que la percepció general és que la paràlisi municipal és evident. L’impuls polític de temes fonamentals no acaba d’arribar, i la falta d’objectius comuns i de sintonia dels membres de la coalició és molt possiblement un dels motius fonamentals.

La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que Cambrils està neta. La neteja en amplis sectors del municipi, i especialment en parcs i jardins, és lamentable; en alguns casos per deixadesa, i en uns altres per incivisme. I el mateix podem dir de la il·luminació: els diferents partits portem mesos demandant que se solucionin tots dos problemes, però la lentitud i passivitat reinants fan que els pocs avanços que s’aconsegueixen siguin insuficients.

La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que dirigeix un bon govern. La descoordinació interna és manifesta, i el fet que dos regidors hagin deixat el Consistori no ajudarà, doncs tots dos hauran de posar-se al dia. Per si no fos poc, aquest fet encarirà el cost de l’equip de govern, perque s’afegeix una dedicació exclusiva a les ja existents. Tampoc ajuda que la Sra. Dalmau aparegui en els mitjans i no precisament per la seva labor com a regidora de Cambrils, sinó per un cobrament irregular en el Consell Comarcal que ja es va abordar en un ple extraordinari celebrat a instàncies de l’oposició. I si a la descoordinació li afegim el desconeixement sobre competències administratives bàsiques que han de conèixer els regidors que governen, que han pogut constatar aquells que segueixen els plens municipals, ja tenim els ingredients necessaris per determinar que l’equip de govern de Cambrils fa aigües.

La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que el seu govern és transparent. L’alcaldessa no ha complert amb el seu compromís d’informar puntualment a l’oposició dels temes importants. Tampoc s’informa, malgrat l’acordat, d’en quin estat es troben els temes aprovats en mocions plenàries, resultant simptomàtic que s’aprovés una moció sobre aquest tema. En tot cas, seguim denunciant l’absoluta falta de transparència mantinguda respecte al Conveni amb Secomsa per a la recollida d’escombraries, on es va aprovar el contracte més important que signarà aquest consistori sense explorar cap fórmula addicional per poder valorar si existia una opció millor. El que ja sabem és que gràcies a aquest conveni pujarà el cost del servei i per tant la taxa d’escombraries pròximament.

La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que el seu govern és eficient. Les contradiccions entre els regidors són constants; per a mostra l’últim episodi, les olors de la depuradora. Segons amb qui es parla les versions són diferents: en una reunió de veïns es diu que el problema està resolt, en unes altres el regidor i President de Comaigua avança que la depuradora s’ampliarà en 2018, i resulta que en una visita d’agents socials i econòmics a la Agència Catalana de l’Aigua, l’entitat explica que no es podrà executar abans de 2019. Clar que el paroxisme ho aconseguim quan el Sr. Pellicer diu que no té constància de queixes mentre informes tècnics municipals manifesten que sí que n’hi ha.

I és que no hi ha tema que ens convenci. L’engegada de la Torre del Llimó portava projectada anys, de la mateixa manera que l’enderrocament del pont de l’antiga nacional 340, o els diferents projectes de Smart city (com l’anunciat de posar càmeres de lectura de matrícula en les entrades del municipi), la qual cosa ens porta a plantejar-nos una pregunta:

Què fa aquest equip de govern? Si ens atenim als resultats i a les propostes, la resposta està clara: molt poc. Cambrils està paralitzada, si el govern es mou és a pas de cranc, els projectes s’eternitzen, i el poc que funciona és per la inèrcia de mandats anteriors. No és que no anem a bon port, és que no es va a cap lloc.
La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que té un Pla de Mandat, perquè el document en què es plasma és paper mullat. Estem expectants davant la conferència, tot i que ens temem que serà un déjà vu de la de l’any passat, on cal recordar que la frase estavella va ser “estem estudiant el tema” parlant de gairebé tot. Un any després segueixen estudiant els temes.

Molts ens diran que aquesta visió negativa es deu al fet que estem en l’oposició. Certament la nostra funció és fiscalitzar i controlar les labors de l’equip de govern, la qual cosa és sempre una tasca ingrata, i per això destacarem un aspecte positiu: la Sra. Dalmau i el PDeCat han recuperat quota de pantalla, encara que molt ens temem que molt al seu pesar. Més quota que els socialistes segur, dels quals amb prou feines en tenim noticies.

En resum: un any de més del mateix, de paràlisi municipal deguda sens dubte a la falta d’objectius comuns i bones relacions internes dels socis de govern; un any de compromisos no complerts, de contractacions discutibles, de contradiccions i d’opacitat en l’important. Si ens atenim a l’afició de l’alcaldessa a vincular les metàfores sobre el camí i el caminar als seus actes i campanyes (“Pel bon Camí”, “Reptes de futur, camins de present” i la del dimecres, “Impulsem Cambrils, Pas a Pas”), quasi ens podem imaginar els títols de les dues conferències que li queden: la de l’any que ve seria “Ja quasi arribem, seguim estudiant”, i l’última del mandat serà, gairebé sens dubte “Això s’ha acabat”.

PDECAT de Cambrils: ‘Tu també et pots equivocar’

En els darrers anys la paraula “frau” o “robar” s’ha posat massa de moda en el món de la política. No cal fer un resum dels partits que s’han vist esquitxats en trames judicials per militants o òrgans directius que s’han apropiat de diners que no els pertocaven. Arran d’aquests fets, hem agafat el costum d’utilitzar aquestes paraules sense ser conscients de la magnitud que comporten i el mal que poden arribar a fer.

La regidora de Turisme, primera tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Cambrils i portaveu del PDECat al Consell Comarcal del Baix Camp, Mercè Dalmau, ha estat acusada en aquests darrers dies de frau, robatori i un llarg etcètera d’adjectius i adverbis que s’allunyen de la realitat i de la situació en què s’ha vist involucrada.

Anem als fets. Com a tots els consellers que formen part del Consell Comarcal, a la Mercè li paguen un sou, tots els consellers tenen dos sous, el del Consell i el de l’administració on pertanyen, que quedi clar, en el seu cas i degut a la dedicació exclusiva que disposa a l’Ajuntament de Cambrils, l’import havia de ser menor que el que va rebre.

Per entrar a formar part del Consell se li va requerir una sèrie de documentació relativa a la seva situació personal, i va confiar plenament en els tècnics d’aquest ens per al seu control. La realitat és que durant el darrer any ha cobrat quelcom que no li pertocava, però en cap cas, ha estat intencionadament, ella no en tenia constància i ningú ho va detectar fins fa poc temps.

A través d’una pregunta al plenari de l’organisme, se’n van adonar que la xifra que rebia no era correcte. Just al dia següent i lluny d’amagar-se’n, la consellera va aclarir l’error presentant una instància on sol·licitava el canvi de retribució a règim d’assistències. Una retribució per règim d’assistències, que molts mesos supera en import al que avui es jutja per haver rebut incorrectament. Un cop va tenir tota la informació apamada, mitjançant una roda de premsa va donar totes les explicacions del que havia passat. A més, va ser molt contundent quan va afirmar que retornaria tots el diners que no li pertocaven amb els interessos corresponents.

No entenem que després de donar totes les explicacions pertinents, no amagar-se, i assumir l’error per totes les parts implicades, hi hagi gent que aprofiti la situació per fer sang i a més, demani la seva dimissió. El nivell polític i personal d’alguns dels seus rivals polítics ha arribat a un nivell tan baix i decebedor, que de seguida han pujat a aquest carro els partits de l’oposició del consistori cambrilenc, quan la irregularitat s’ha comès en un altre organisme.

D’una banda, tenim les “hordes” del Partit Popular de Cambrils, un partit que es podria considerar el creador de la corrupció. Els integrants locals han demostrat tenir molt poca memòria ja que fa poc temps formaven govern amb la Mercè i la coneixen, saben de la seva honradesa, tarannà i que intencionalitat de fer alguna cosa mal feta o irregular no existeix al seu mapa mental. Tothom sap que la Mercè va haver d’aguantar moltes tensions internes, intercedint molts cops de manera personal per defensar la coalició. Però la nostra líder és una dóna de paraula fins al final, i si té un pacte el manté, tot i les possibles conseqüències.

El partit de “Ciudadanos”, amb un ADN anti-Catalunya i anti-catalans, nascut només per crear conflicte i sinó inventar-lo. Poder en casos judicials farien més feina mirant dins a casa seva, sobre tot als integrants del partit de Cambrils. L’NMC, ambiciós per governar costi el que costi sense escrúpols, partit que parla en clau municipal i de proximitat ha deixat veure els seus veritables anhels polítics: passar per damunt de tot al preu que sigui, incloent les persones.

Finalment, l’Assemblea de Cambrils és el que tot ho veu al revés, sigui positiu o negatiu, muntant a cada plenari una representació de circ digne de les “mama-chicho”, i molts cops amb el suport de gent a l’ombra. Ens provoquen tristesa i decepció aquests pseudo-polítics que s’oculten darrere un àlies que a vegades és un gat, a vegades un gos, que s’entreté publicant a les xarxes socials acudits i dibuixos satírics. Digne de persones possiblement amb traumes no superats, que necessiten tirar la pedra i amagar la ma per poder ser acceptats per la societat i ser protagonistes.

Per acabar-ho d’adobar surt a la palestra el Sr. Benaiges, ex-alcalde, que ha acabat “desquiciat” darrera un facebook donant lliçons, quan el que hauria de fer, si tingués una mica de dignitat, és deixar l’orgull i demanar perdó pels seus deliris de grandesa a cadascun dels cambrilencs que trobés pel carrer, per haver portat aquesta ciutat a la pitjor època de foscor que es recorda. Un ex-alcalde que mai ha paït que fos la Sra. Dalmau qui lliurés Cambrils de la seva mala gestió i dels seus còmplices. Ho ha d’acceptar Sr Benaiges, la Mercè el va guanyar. En primer lloc perquè és més millor polític, ha demostrat ser millor gestora, però per damunt de tot perquè és millor persona.

S’hauria de ser més prudent, ja que parlen els que menys ho haurien de fer. Sovint no som conscients del mal que poden fer les xarxes socials, i escrivim sense pensar com pot afectar un missatge a una persona. No només insulten, sinó que parlen sense saber què ha passat i el més important, perquè ha passat i qui són els responsables.
Acceptem la critica per la seva tasca com a alcaldessa, altres pel paper com a regidora, quan ets valent i es prenen decisions corres aquest risc, però el que no es pot negar és que Dalmau sempre ha donat la cara en moments molt complicats, sobre tot, quan estava al capdavant del consistori. En el seu mandat, podria haver mirat cap a un altre costat quan la situació econòmica era insostenible, però va prendre decisions valentes que no només han sanejat les arques municipals, sinó que garanteixen que Cambrils pugui mirar el futur amb optimisme.

No només ho diem nosaltres, també ho recorden els partits que van treballar durant el seu mandat i els que ho fan en l’actualitat.

Des del PDECat de Cambrils defensem la trajectòria política de la Mercè Dalmau i l’encoratgem a continuar en la mateixa línia, on la transparència i la seva integritat sempre ha estat un dels eixos principals. Un error burocràtic que ja s’està resolent no pot ser ni serà un motiu de dimissió, sinó de voler fer les coses com toquen. S’ha produït un error. És cert. I tu, no t’equivoques?

EQUIP LOCAL DEL PDECAT de CAMBRILS

CSIF: ‘Mas d’Enric, Pla de xoc?’

El Departament va fer públic un Pla de Xoc per millorar les presons de Brians, Brians 2, Quatre Camins i Ponent. La quantitat destinada a aquesta finalitat és de 26.000.000 d’euros. I Mas d’Enric?

Com és possible que un equipament de nova generació i que es troba parcialment inutilitzat no es vegi inclòs en un PLA de XOC del departament per millorar infraestructures penitenciaries?

Actualment, l’ocupació d’interns no arriba al 50% de la capacitat d’aquest centre penitenciari i per aquesta “ocupació parcial” el departament va estimar una dotació de funcionaris totalment insuficient.

Aquest fet ha comportat en diverses ocasions situacions de risc per a la integritat física dels funcionaris. També els interns han sofert, en alguna ocasió, situacions que han posat en risc la seva integritat. Les quals han pogut ser solucionades gràcies, i NOMÉS, a la gran professionalitat i compromís dels funcionaris d’aquest centre, que no han dubtat en respondre a una trucada urgent del centre reclamant la seva presència. Inclús, de matinada i en dies festius, per a poder controlar i solucionar situacions de crisi molt greus.

El departament no pot amagar-se!

El departament sap perfectament (perquè CSIF Tarragona ho ha fet constar en diverses ocasions) que la manca de personal en aquest centre és brutal. Es va inaugurar un centre penitenciari amb una dotació de personal molt inferior a la necessària per donar un servei públic de qualitat. Ens falten NO menys de 60 funcionaris, per la quantitat d’interns que ocupen aquest centre en l’actualitat.

Que passarà si en un futur proper ens arriben més interns?

Ens faran arribar més funcionaris per tal d’ajustar l’error inicial del departament en la dotació de personal?

Algun dia Mas d’Enric serà un centre penitenciari d’acord amb la inversió que es va fer per aquest equipament?

Tarragona, 18 de febrer de 2017.

CSIF

El desgavell de les nostres platges. La sorra com a recurs balafiat

Des de fa temps les entitats que ens dediquem a la defensa de la natura apostem per un canvi de model pel que fa a la gestió de les nostres platges. Un exemple és l’exitós experiment a la platja urbana de la Paella de Torredembarra on a partir de restes marines s’estan creant dunes protectores. El temporal d’aquests darrers dies i l’impacte que ha generat, posa en evidència que, malgrat abocar-hi una quantitat ingent i immoral de recursos, fa anys que no gestionem correctament les nostres platges perquè les continuem perdent. No ho fem gens bé.

Un dels problemes més destacables és l’erosió que pateix el litoral. L’informe realitzat pel Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), el qual ha sigut encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l’Ebre. El nivell de la mar augmenta a Catalunya de mitjana 3,6cm cada any, perdent cada any les nostres platges entre 60 i 90 centímetres cada any segons la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot plegat ens obliga a replantejar de manera profunda la manera de gestionar les platges a com ho hem fet fins ara.

Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunar, alteració de la dinàmica litoral per ports, espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions que els nostres municipis, amb el vist-i-plau o passivitat de la resta d’administracions, duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals i que són el tema que avui volem tractar.

Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les nostres platges grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del nostre mar són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. Cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges. En aquest sentit, les platges són la punta d’un iceberg que cal gestionar en el seu conjunt protegint de manera molt més radical les praderies submarines d’episodis contaminants, arts de pesca encara legals que arrosseguen al seu perímetre, etc. Aquestes praderies fixen la sorra a la plataforma continental de manera molt eficient.

Les restes marines naturals que arriben a les platges no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar una gran quantitat de sorra que es perd o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals.

Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que no té cap sentit perquè desaprofitem el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que paguem entre tots amb fons públics. Possiblement la majoria d’Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d’una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. Aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes (que no absorveixen l’energia, sinó que la deriven a altres punts), o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. Si volem protegir aquest gran recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim.

El que demanem no és res estrany, a les Illes Balears ja fa anys que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. I a casa nostra ja tenim ajuntaments com primer Torredembarra, i ara Tarragona que han començat a posar en pràctica aquesta manera més intel·ligent, eficient i econòmica de gestionar aquest recurs econòmic i social.
També demanem que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.

Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volem fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral… si volem començar a ser part de la solució i no del problema.

GEPEC