FUPS: ‘La Oposición de Salou, a favor de pagar falsas indemnizaciones’

En un acto de responsabilidad y en defensa de los intereses municipales, el gobierno de Salou desestimó la petición de los grupos de la oposición (Ciutadans, PP, ERC y Guanyem Salou) de crear una comisión de investigación por el caso del restaurante Villa Alexander. Petición que por suerte no prosperó, dado que no supone sinó un nuevo episodio inaceptable de la tragicomedia que llevan representando los grupos de la oposición; y porque de prosperar, solo hubiera servido para perjudicar la imagen de Salou.

Y es que una vez más estos grupos piden investigar el caso del restaurante Villa Alexander a partir de una sentencia del TSJC que no condena al Ayuntamiento a indemnizar ninguna cantidad de dinero, por lo que la propiedad no tiene tampoco ningún derecho a reclamar absolutamente nada. Todo lo contrario, la sentencia obliga a la propiedad a rectificar algunas intervenciones realizadas con las obras de adaptación del inmueble.

Y como es absurdo que se pida indemnización, el gobierno municipal muestra su determinación y firmeza en la defensa de los intereses y recursos municipales, desestimando todas y cada una de las reclamaciones infundadas presentadas por la propiedad.

Pero hay algo realmente grave que es la farsa y la mentira organizada por la oposición en presunta connivencia con la propiedad del Villa Alexander. Nos encontramos una vez más que los grupos de Ciutadans, PP, ERC y Guanyem Salou, vuelven a beneficiar el interés privado haciendo de nuevo el juego a las pretensiones de la propiedad y empresario, otorgándole un derecho que no tiene, que es cobrar una cantidad de dinero del Ayuntamiento de forma ilegítima.

Entonces, ¿que sentido tiene una comisión de investigación que no sea poner en escena de nuevo ese absurdo teatrillo que tiene montado la oposición (Ciutadans, PP, ERC y Guanyem Salou)?

Formació Unitat per Salou (FUPS)

Desídia absoluta de Junts pel Sí amb el dret a la informació

Avui es compleixen 24 anys del Congrés Constituent del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), els dies 18 i 20 de juny de 1993, com a una organització «Democràtica, Professional, Independent, Pluralista i Unitària». El 2009 hi vam afegir el ‘cognom’ de Sindicat de Professionals de la Comunicació. 24 anys en els quals hem treballat molt per a la dignificació de les condicions de treball laborals i professionals dels informadors. 24 anys en els quals un dels nostres objectius principals ha estat que –tal com ho està en la majoria de països del nostre entorn– es regulés el sector de la comunicació per garantir el Dret a la Informació de la ciutadania.

Però fins ara no ho hem aconseguit. Cert que cada cop estem més a prop, gràcies a la insistència professional i ciutadana i gràcies també a la cada cop millor receptivitat dels grups parlamentaris a la necessitat d’afrontar aquesta qüestió. Però encara som massa lluny. Amb l’Estatut de Catalunya del 2006 crèiem que seria, si no imminent, sí un procés més àgil la promulgació d’una Llei de Garantia del Dret a la Informació. I ho crèiem perquè a l’Estatut –gràcies a la insistència de l’SPC en el procés participatiu en la seva elaboració– hi consta un article, el 52, que estableix les obligacions de la Generalitat per, justament, garantir el dret de la ciutadania a rebre una informació de qualitat.

Des que l’Estatut va entrar en vigència, ens hem reunit –en totes les legislatures– amb els grups parlamentaris i amb els responsables de l’àrea en els diferents Governs instant-los a desenvolupar legislativament aquest article 52. També ho hem fet en aquesta, que ara està a punt de tancar per a la pausa estival el seu període de sessions. Ens hem reunit amb Junts Pel Sí (Jordi Cuminal i Sergi Sabrià), Catalunya Sí que Es Pot (Marta Ribas), PSC (David Pérez i Assumpta Escarp), Ciutadans (Fernando de Páramo), PP (Esperanza Garcia) i la CUP (Albert Botran). També ho hem fet amb el Secretari de Comunicació, Miquel Martín Gamisans.

Tots ells –tret del grup de JXSí– ens han mostrat la seva predisposició a afrontar i promoure el tràmit parlamentari d’elaboració d’una llei d’aquestes característiques. Els diputats del grup majoritari de la cambra, en acabar la corresponent entrevista ens van dir que en breu temps ens dirien quina era la seva posició sobre la qüestió. D’això –ja en fa més d’un any i tot i els nostres requeriments– seguim esperant la seva resposta. Fins i tot hem escrit al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, apel·lant a la seva condició de periodista, promogués un pronunciament del seu grup. Ni així. Recentment ens hem tornat a dirigir a la resta de grups parlamentaris per explicar-los la situació i demanant-los que assumissin la iniciativa vista la desídia mostrada pel grup majoritari. Entenem el seu argument que sí aquest grup participés en el procés de regular un dret tan democràticament important com el de la informació, tot seria més fàcil i més àgil, però com que aquest no és el cas, és pel que els hem sol·licitat que facin un pas endavant.

Cal destacar que fins ara només estem parlant d’iniciar la tramitació parlamentària d’una llei que reguli un dret democràtic fonamental, insistim, com ho està en bona part dels països europeus i d’arreu del món. No estem parlant de continguts, que això, en tot cas, ja vindrà més endavant. Defensem aquesta regulació perquè es tracta d’un dret que pertany a la ciutadania i que per tant, l’administració té l’obligació d’establir les bases –els drets i deures– dels professionals que l’han de servir a la ciutadania. Com l’educació, la sanitat o la justícia.
Òbviament no resumim la nostra trajectòria només en relació a aquesta qüestió. En aquests 24 anys ens hem convertit en un referent de la professió en les qüestions més transcendents del sector, només cal anar a la nostra pàgina web per comprovar-ho. En qualsevol cas, celebrem aquests 24 anys de vida satisfets per la feina feta, conscients que podríem haver-ne fet més i millor. Ho seguirem intentant en els pròxims 24.

SECRETARIA DE COMUNICACIÓ

Sindicat de Periodistes de Catalunya

19 de juny de 2017

Mediterrània demana en el trentè aniversari de l’atemptat d’Enpetrol que es millorin els protocols d’alerta en cas d’accident químic

Aquest dilluns s’han complert trenta anys de l’atemptat al rack d’Enpetrol (actual Repsol), un succés que els tarragonins no oblidaran mai. L’atac va ser obra d’ETA i va consistir en l’explosió de dues bombes a la refineria d’Enpetrol a Tarragona. L’acció terrorista no va provocar cap víctima mortal però va atemorir tota la població, fins al punt que al voltant de 20.000 persones van fugir de casa seva per por a les conseqüències de les explosions. Aquest atac va marcar un abans i un després en la relació entre la societat i la indústria química pel que fa a les condicions de seguretat, ja que es van posar en marxa molts protocols i mesures de prevenció que  no existien.

Coincidint amb el trentè aniversari d’aquesta efemèride, Mare Terra Fundació Mediterrània vol recordar que encara queda molta feina a fer pel que fa als protocols d’alerta en cas d’accident químic. De fet, fa dues dècades que la fundació exigeix que es revisin i es millorin aquests protocols, doncs cada vegada que es realitza una prova de sirenes es demostra que la gran majoria de tarragonins desconeixen què han de fer en cas de risc per a la població. Això significa, en paraules del president de Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez, que “no hem aprés la lliçó del que va passar amb l’atemptat d’Enpetrol. És obvi que a partir d’aquell succés es van millorar moltes coses i hem avançat molt, però també és innegable que la ciutadania no està preparada per una situació de risc. Si es tornés a viure un episodi similar, molta gent se sentiria tan desorientada com fa trenta anys i es repetirien les mateixes escenes de pànic”.

Per tot plegat, des de Mare Terra Fundació Mediterrània es demanda des de fa molt de temps que s’integrin les entitats socials dins dels protocols, ja que aquestes podrien ajudar i molt a solucionar totes les mancances existents. “Hi ha un problema evident de comunicació entre les institucions i les químiques i la ciutadania. Hi fa falta un intermediari, i aquest paper l’haurien de jugar les associacions veïnals i les entitats socials. Fins que no les integrin en els protocols, aquests no funcionaran correctament”, insisteix Juárez.

Finalment, Mediterrània recorda que existeix una possible solució que fa temps que es demana a les institucions: repartir informació bàsica que es pugui posar darrera la porta o al refrigerador a totes les llars en zona de risc explicant què és el que cal fer en cas d’accident químic. Una eina senzilla, molt econòmica i que serviria per començar una relació més fluida entre les químiques i els ciutadans.

El diari ‘Sport’ converteix la Redacció en un estat policial

Avui dimecres 17 de maig, els treballadors de l’Sport han tornat a la feina i s’han trobat que la direcció del diari ha convertit la redacció en una espècie d’Estat policial. Per decisió personal del director general de l’editora del diari, David Casanovas –tal com ell mateix ha reconegut davant el comitè d’empresa–, agents de seguretat s’han passejat per la redacció en una clara mostra d’intimidació o coacció per part de l’empresa després que la plantilla exercís el seu dret constitucional a fer vaga.

El Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) comparteix les crítiques dels treballadors de l’Sport a aquesta decisió i exigeix la retirada immediata d’aquesta mesura i la desaparició dels agents de seguretat de les dependències del diari. El comitè d’empresa ha impulsat una recollida de firmes entre el personal del rotatiu per denunciar aquesta situació.

En aquest escrit s’afirma que «després de 38 anys d’existència i, coincidint amb el dia immediatament posterior a les dues jornades de vaga del 15 i el 16 de maig de 2017, els treballadors de l’Sport ens hem trobat amb dos guàrdies de seguretat dins de la redacció. Volem fer constar que considerem aquesta decisió com a una mesura de coacció i intimidació a les nostres llibertats sindicals, laborals i individuals». De fet, la presència d’agents de seguretat, encara que siguin privats, és una escena que és més pròpia d’una dictadura que d’una democràcia.

A banda d’aquesta decisió, l’empresa també ha implementat altres mesures internes de pressió als treballadors que en res ajuden en la seva tasca laboral i que, per tant, van en perjudici del producte. En aquest sentit, l’SPC reclamem la retirada de totes les actuacions intimidatòries de l’empresa i que, en canvi, treballi per trobar sortides a un conflicte provocat únicament per la imposició d’una rebaixa salarial sense cap tipus de negociació.

En aquest sentit, animem els companys i companyes de l’Sport a no sentir-se intimidats i a impulsar totes les accions que creguin oportunes per defensar els seus drets com a treballadors. Aquest mateix matí, han interposat una denúncia a la Inspecció de Treball contra l’empresa per vulneració del dret de vaga per haver utilitzat esquirols per treure el diari.

Sindicat de Periodistes de Catalunya

Comunicat de la secció sindical de la CGT de l’Hospital Joan XXIII

Davant les darreres obres i modificacios de determinats serveis de l’Hospital Joan XXIII, la dita de “càntir nou aigua fresca” a aquest hospital no s’ha complert.

Afirmem això perquè pensem que tota millora en infraestructura i aparatatge ha d’anar acompanyada de la dotació necessària de recursos humans.

A finals de l’any passat van inaugurar el nou servei d’urgències amb noves sales modernes i més superfície en metres quadrats per poder atendre millor als pacients. Però a l’hora d’ampliar la contractació de personal, no tan sols no ho van fer, sino que el van reduïr.

Com naltros ja vam advertir en el seu moment a la direcció, la dotació humana va ser insuficient i en plenes dates de festes de Nadals, concretament el cap de setmana del 31 de desembre al 1 de gener, es va produir un gran colapse al servei degut a les urgències pròpies de cada any en temps de fred. Passat aquest esvoranc, van augmentar la dotació tornant a l’anterior a les obres, i un cop passada la temporada d’hivern, al mes de març, van tornar a reduïr el personal d’urgències un professional per torn (DUI, TCAI i zeladors), tornant a la sobrecàrrega assistencial.
Sembla ser que la direcció fins que no li veu les orelles al llop no reacciona, i ara espera que arribin els colapses d’estiu degut a l’augment de població estacional, per dotar el servei d’urgències de l’hospital de referència de tota la província de Tarragona, del personal que realment necessita.

Un altre despropòsit d’aquest capítol, ha estat la construcció d’una CMA nova que, en el seu moment, els va servir d’excusa per derivar vora 500 intervencions a hospitals com Santa Tecla, Sant Joan de Reus i el Pius de Valls, en lloc d’utitlitzar el 100% dels quiròfans durant tots els torns; cosa que ha anat molt be per enriquir les arques dels altres hospitals, sobretot de la Fundació Privada Xarxa Sant Pau i Santa Tecla.

A dia d’avui, amb 4 quiròfans nous de trinca, els temps quirúrgics es retrassen degut a que la direcció de l’hospital ha decidit menjar-se dos TCAI’s al.legant que a altres hospitals tenen aquets ratios i funcionen bé. D’aquesta manera ens quedem en una TCAI per dos quiròfans quan abans cada quiròfan tenia tot l’equip complert (és a dir una TCAI per quiròfan).

Tot plegat crea una tensió que no deixa treballar amb la qualitat que els treballadors, i sobretot els pacients, es mereixen.

A tot aquest despropòsit li hem de sumar que al tercer dia de fer-se la foto inaugurant les instal·lacions, es va espatllar el munta-càrregues net i, de moment, no hi ha previsió d’arreglar-lo degut a l’elevat cost que això implica. I mentrestant, tenim al zelador pujant i baixant a la segona planta a recollir el material a esterilització i corrents quan aquest material es necessita de forma urgent.

És per això que la SS de la CGT vol denunciar públicament que no es poden modernitzar i ampliar els serveis mentre es retalla personal. Tot bon funcionament necessita de mitjans tan materials com humans, éssent aquets últims els més importants.

CCOO denuncia els grans xefs amb estrelles Michelin

CCOO de Serveis denuncia que els grans xefs amb estrelles Michelin defensen tenir becaris sense cobrar, declarant que “per a ells és un privilegi”.

En els últims dies han aparegut a diversos mitjans de comunicació declaracions de diversos xefs sobre si el fet de tenir becaris “gratis” a les seves cuines és, segons alguns, “esclavitud” o “un privilegi”. Jordi Cruz, famós cuiner estrella Michelin i jutge d’un “talent show” a una televisió pública és dels qui ha dit que els “stagiers” -denominació de l’alta cuina francesa que ells utilitzen-, traduït a l’espanyol i al conveni d’Hostaleria com a “aprenent de cuina”, treballen gratis per ser per a ells “un privilegi”.

La Federació de Serveis de CCOO vol deixar clara la seva posició respecte a aquestes declaracions sobre els becaris a les cuines de restaurants de luxe:
1r.- A la legislació d’hostaleria NO existeix la categoria professional de Becari.
2n.- Existeixen la regulació de Contracte en Pràctiques, Contracte per a la Formació i l’Aprenentatge, i Contracte a Temps Parcial, els quals estan regulats als convenis col·lectius per a l’hostaleria així com a l’Acord Laboral Estatal (ALEH) del sector.
3r.- L’accés a la Formació Professional està perfectament acordat per les Associacions Patronals de la Restauració i Bars (FEHR), d’Hotels i Allotjaments Turístics (CEHAT) i les centrals sindicals CCOO i UGT.

CCOO de Serveis considera que cap treballador del sector ha d’“agrair” el fet de treballar gratis a canvi d’una suposada titulació. Els restaurants amb estrella Michelin, igual que qualsevol altre establiment del sector, estan obligats a complir amb els convenis col·lectius i la legislació vigent, Estatut dels Treballadors; el contrari originarà una competència deslleial entre empreses i una contractació fraudulenta en matèria de mà d’obra.

Cap treballador té l’obligació de pagar per treballar, perquè aquests restaurants ja cobren per elevats preus pel cobert i s’enriqueixen amb la feina d’uns treballadors que l’única cosa que volen és foguejar-se en les cuines a favor de la seva professió.

Més informació sobre la signatura del darrer Conveni d’Hostaleria de Catalunya a internet:
https://www.ccoo-servicios.es/catalunya/html/31829.html

CGT: ‘Primer de maig de 2017. Passem a l’ofensiva’

Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives.

Ja fa temps que diem prou i que tant des de la CGT com des de molts moviments socials hem oposat resistències arreu. Als llocs de treball però també als carrers. Hem intentat evitar i frenar aquest autèntic assalt a les nostres vides, perquè qui ens erosiona les nostres condicions de treball ens empobreix directament la nostra vida.

Ara, no obstant, tenim el convenciment que cal passar a l’ofensiva. I avisem que no ens limitarem a plantar cara, a restar quiets i quietes on ara estem. Ens proposem avançar. Ens posem en marxa per recuperar el terreny perdut i anar, encara, molt més enllà. Avisem: la CGT passem a l’ofensiva. I fem una crida a tots aquells moviments socials que també ho facin. Cadascú des del seu terreny, des del seu camp de batalla quotidià, amb els seus mitjans i els seus propis objectius. El temps de la queixa s’ha acabat i volem començar a albirar el temps de les conquestes.

Tenim clar que aquesta represa del moviment no passa per les institucions. L’experiència dels darrers anys i mesos ens mostra, de manera clara i crua, com les institucions són part del mateix estat que combatem, fins i tot si qui temporalment n’ocupa els seients són antigues companyes i companys de lluites socials. Aquesta ofensiva passa pel carrer, recuperant espais i iniciatives. Defensant les organitzacions de venedors/es ambulants, noves associacions com els anomenats “sindicats de barri”, organitzacions ecologistes, antirrepressives, centres socials okupats, obres socials de la PAH, espais de lluita antipatriarcal i un llarg etcètera. Però l’ofensiva també passa pels centres de treball. Nosaltres, la CGT, l’estem promovent. Cada vegada més vagues ja no són només de resistència, sinó que es marquen com a objectius recuperar drets i condicions de treball.

El conflicte de classes, el conflicte entre explotadors i explotats, existeix. Cada dia i arreu. Nosaltres, simplement, busquem fer-lo visible. Que aflori i, quan surt a la llum, el fem servir per avançar en els nostres objectius que miren cap a la revolució social. Els darrers mesos les expressions d’aquest conflicte en el món del treball han augmentat. D’exemples en tenim per tot el territori i a diferents sectors. Avisem, no obstant, que tot just és el principi. Ens posem a caminar, passem a l’ofensiva.

18 d’abril de 2017
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya

Comunicat del restaurant vegà El Vergel

Entrada al restaurant vegà

Ante la dimensión mediática alcanzada por la noticia, queremos precisar que en nuestro restaurante no se admite el consumo por los lactantes de leche de procedencia animal (no humana), y así se advierte a la entrada del local y al efectuar las reservas telefónicas. Está aceptada, por supuesto, la lactancia materna.

Esa posición obedece a que queremos ser coherentes con nuestra filosofía de vida, pero a la vez queremos ser respetuosos con la de nuestros clientes.

Es falso que hayamos expulsado a nadie del restaurante. Jamás se ha tomado ninguna medida contra nadie que haya ignorado nuestro ruego. Nunca hemos hecho uso de nuestro derecho de admisión, no hemos prohibido la entrada a ninguna persona ni le hemos invitado a marcharse. También es falso que excluyamos a los minusválidos, antes al contrario, desplazamos mesas al piso inferior para atenderles mejor.

Desde El Vergel no nos consideramos abanderados de ninguna causa, ni juzgamos a nadie por el tipo de alimentación de sus hijos. No imponemos nuestros valores ni ideas. Sencillamente intentamos hacer un ejercicio de coherencia, respetando siempre el derecho de cada persona a mantener sus opiniones.

Por ello, pedimos libertad y respeto para establecer en nuestro local las normas que creamos más convenientes, que no han sido discriminatorias, excluyentes o denigrantes, ni lo van a ser nunca. No odiamos a los bebés ni a las familias, antes al contrario, tienen nuestro afecto y respeto. Tanto es así que disponemos de tronas, sillas altas para niños, pinturas y libros para colorear y juegos de mesa”.

Alvaro Soto y Ángel Martín

Carta oberta del Teler de la Llum

Imatge d’una actuació artística sota el paraigües del Teler de la Llum. Foto: Cedida

L’any 2014, en un context de crisi que no permetia una gestió adequada de la cultura contemporània a la ciutat, es va demanar a una sèrie de col·lectius amb una llarga trajectòria d’activitat cultural i artística la col·laboració en un model provisional de centre d’art per tal de salvar aquest moment d’incertesa sense aturar l’activitat artística de Tarragona. Els col·lectius, pel bé de la ciutat, hi vam accedir i les nostres activitats van passar a formar part de la programació d’El Teler de Llum.

En aquest moment, 3 anys després, aquesta situació provisional, s’ha donat per finalitzada en una roda de premsa, sense que hi hagués una comunicació prèvia d’aquest canvi d’etapa a les entitats que ens vam prestar a col·laborar.

Malgrat tot, les entitats tenim la voluntat de continuar amb la nostra activitat, com ho hem fet sempre, per tal de dotar la ciutat d’una activitat artística i cultural dinàmica que creiem imprescindible, tot i que ho hem de fer desvinculats del centre d’art municipal. Malgrat tot, creiem fermament que des del consistori és imprescindible impulsar una línia de creació coherent, amb objectius i consensuada, a l’alçada de la capital catalana en què vivim.

Tots estem a favor que hi hagi un Centre d’Art amb una seu física. De fet, Tarragona és l’única capital de província que no compta amb un espai fix. En aquest sentit donem suport a l’obertura del Tinglado II.

Però ens sembla alarmant que novament Tarragona es troba en un buit cultural, sense programació durant mesos, sense compromís cultural amb la ciutadania.

La manca de visió, la mala praxi i les males formes posen impediments a la continuïtat de projectes de ciutat consolidats que són referents a escala internacional.

Cada any entitats i agents culturals han de tornar a negociar el suport institucional segons el vent polític de torn la qual cosa deixa en evidència que cada conseller de Cultura ha volgut fer el seu propi projecte sense tenir en compte el knowhow i la trajectòria de projectes anteriors.

Novament ens trobem en aquest punt zero, la sensació d’abandonament i una falta d’interès en una vida cultural més enllà de la cultura popular. Un abandonament que posa en risc projectes de moltes entitats que ja funcionaven quan van ser acollides pel Teler de Llum, i de les que s’ha ignorat la veu per participar en la construcció del Tinglado II. I no estem parlant de subvencions. Fórmules per participar hi ha moltes.

Des del nostre punt de vista, el Tinglado II com a nou Centre d’Art no pot ser reduït l’espai expositiu com a eix d’art contemporani d’una capital de província.

Un Centre d’Art no és una contradicció a la producció artística de tots els àmbits, sinó una oportunitat d’impulsar una fusió necessària i així recollir les trajectòries i esforços que han sorgit en l’àmbit d’art contemporani a la ciutat. Una pràctica habitual a la resta de ciutats europees.

Des de la Taula del Teler de Llum proposem l’obertura de concursos públics dirigits a entitats i artistes i processos participatius oberts a la ciutadania, i es resolgui el panorama d’austeritat que ofereix al sector de la ciutat, que provocarà que la xarxa d’artistes i entitats desaparegui o fugi cap a ciutats que sí recolzen i potencien, com Castelló, Lleida, Amposta, Saragossa o evidentment Barcelona. La sensació és que Tarragona no creu en l’art contemporani.

De les entitats Play Acció Cultural, Künstainer, Polígon Cultural, L’Artista va l’Escola, Laboratori Visual

Comunicat de l’oposició de Cambrils davant la conferència de l’alcaldessa

Pas a Pas?
Caminar només serveix si hi ha un objectiu

Davant la Conferència que l’Alcaldessa de Cambrils oferirà dimecres que ve, els partits de l’oposició desitgen oferir la seva visió de l’estat actual de Cambrils, perquè els cambrilencs puguin contrastar i valorar amb esperit crític. Sens dubte la Sra. Mendoza, que ha escollit com a títol “Impulsem Cambrils, pas a pas”, intentarà convèncer a la ciutadania que Cambrils avança; si ho fa, indubtablement, és malgrat el govern actual. Només fa falta passejar per la ciutat i parlar una mica amb la gent per adonar-se que la percepció general és que la paràlisi municipal és evident. L’impuls polític de temes fonamentals no acaba d’arribar, i la falta d’objectius comuns i de sintonia dels membres de la coalició és molt possiblement un dels motius fonamentals.

La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que Cambrils està neta. La neteja en amplis sectors del municipi, i especialment en parcs i jardins, és lamentable; en alguns casos per deixadesa, i en uns altres per incivisme. I el mateix podem dir de la il·luminació: els diferents partits portem mesos demandant que se solucionin tots dos problemes, però la lentitud i passivitat reinants fan que els pocs avanços que s’aconsegueixen siguin insuficients.

La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que dirigeix un bon govern. La descoordinació interna és manifesta, i el fet que dos regidors hagin deixat el Consistori no ajudarà, doncs tots dos hauran de posar-se al dia. Per si no fos poc, aquest fet encarirà el cost de l’equip de govern, perque s’afegeix una dedicació exclusiva a les ja existents. Tampoc ajuda que la Sra. Dalmau aparegui en els mitjans i no precisament per la seva labor com a regidora de Cambrils, sinó per un cobrament irregular en el Consell Comarcal que ja es va abordar en un ple extraordinari celebrat a instàncies de l’oposició. I si a la descoordinació li afegim el desconeixement sobre competències administratives bàsiques que han de conèixer els regidors que governen, que han pogut constatar aquells que segueixen els plens municipals, ja tenim els ingredients necessaris per determinar que l’equip de govern de Cambrils fa aigües.

La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que el seu govern és transparent. L’alcaldessa no ha complert amb el seu compromís d’informar puntualment a l’oposició dels temes importants. Tampoc s’informa, malgrat l’acordat, d’en quin estat es troben els temes aprovats en mocions plenàries, resultant simptomàtic que s’aprovés una moció sobre aquest tema. En tot cas, seguim denunciant l’absoluta falta de transparència mantinguda respecte al Conveni amb Secomsa per a la recollida d’escombraries, on es va aprovar el contracte més important que signarà aquest consistori sense explorar cap fórmula addicional per poder valorar si existia una opció millor. El que ja sabem és que gràcies a aquest conveni pujarà el cost del servei i per tant la taxa d’escombraries pròximament.

La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que el seu govern és eficient. Les contradiccions entre els regidors són constants; per a mostra l’últim episodi, les olors de la depuradora. Segons amb qui es parla les versions són diferents: en una reunió de veïns es diu que el problema està resolt, en unes altres el regidor i President de Comaigua avança que la depuradora s’ampliarà en 2018, i resulta que en una visita d’agents socials i econòmics a la Agència Catalana de l’Aigua, l’entitat explica que no es podrà executar abans de 2019. Clar que el paroxisme ho aconseguim quan el Sr. Pellicer diu que no té constància de queixes mentre informes tècnics municipals manifesten que sí que n’hi ha.

I és que no hi ha tema que ens convenci. L’engegada de la Torre del Llimó portava projectada anys, de la mateixa manera que l’enderrocament del pont de l’antiga nacional 340, o els diferents projectes de Smart city (com l’anunciat de posar càmeres de lectura de matrícula en les entrades del municipi), la qual cosa ens porta a plantejar-nos una pregunta:

Què fa aquest equip de govern? Si ens atenim als resultats i a les propostes, la resposta està clara: molt poc. Cambrils està paralitzada, si el govern es mou és a pas de cranc, els projectes s’eternitzen, i el poc que funciona és per la inèrcia de mandats anteriors. No és que no anem a bon port, és que no es va a cap lloc.
La Sra. Mendoza no ens pot convèncer de que té un Pla de Mandat, perquè el document en què es plasma és paper mullat. Estem expectants davant la conferència, tot i que ens temem que serà un déjà vu de la de l’any passat, on cal recordar que la frase estavella va ser “estem estudiant el tema” parlant de gairebé tot. Un any després segueixen estudiant els temes.

Molts ens diran que aquesta visió negativa es deu al fet que estem en l’oposició. Certament la nostra funció és fiscalitzar i controlar les labors de l’equip de govern, la qual cosa és sempre una tasca ingrata, i per això destacarem un aspecte positiu: la Sra. Dalmau i el PDeCat han recuperat quota de pantalla, encara que molt ens temem que molt al seu pesar. Més quota que els socialistes segur, dels quals amb prou feines en tenim noticies.

En resum: un any de més del mateix, de paràlisi municipal deguda sens dubte a la falta d’objectius comuns i bones relacions internes dels socis de govern; un any de compromisos no complerts, de contractacions discutibles, de contradiccions i d’opacitat en l’important. Si ens atenim a l’afició de l’alcaldessa a vincular les metàfores sobre el camí i el caminar als seus actes i campanyes (“Pel bon Camí”, “Reptes de futur, camins de present” i la del dimecres, “Impulsem Cambrils, Pas a Pas”), quasi ens podem imaginar els títols de les dues conferències que li queden: la de l’any que ve seria “Ja quasi arribem, seguim estudiant”, i l’última del mandat serà, gairebé sens dubte “Això s’ha acabat”.

PDECAT de Cambrils: ‘Tu també et pots equivocar’

En els darrers anys la paraula “frau” o “robar” s’ha posat massa de moda en el món de la política. No cal fer un resum dels partits que s’han vist esquitxats en trames judicials per militants o òrgans directius que s’han apropiat de diners que no els pertocaven. Arran d’aquests fets, hem agafat el costum d’utilitzar aquestes paraules sense ser conscients de la magnitud que comporten i el mal que poden arribar a fer.

La regidora de Turisme, primera tinent d’alcaldessa de l’Ajuntament de Cambrils i portaveu del PDECat al Consell Comarcal del Baix Camp, Mercè Dalmau, ha estat acusada en aquests darrers dies de frau, robatori i un llarg etcètera d’adjectius i adverbis que s’allunyen de la realitat i de la situació en què s’ha vist involucrada.

Anem als fets. Com a tots els consellers que formen part del Consell Comarcal, a la Mercè li paguen un sou, tots els consellers tenen dos sous, el del Consell i el de l’administració on pertanyen, que quedi clar, en el seu cas i degut a la dedicació exclusiva que disposa a l’Ajuntament de Cambrils, l’import havia de ser menor que el que va rebre.

Per entrar a formar part del Consell se li va requerir una sèrie de documentació relativa a la seva situació personal, i va confiar plenament en els tècnics d’aquest ens per al seu control. La realitat és que durant el darrer any ha cobrat quelcom que no li pertocava, però en cap cas, ha estat intencionadament, ella no en tenia constància i ningú ho va detectar fins fa poc temps.

A través d’una pregunta al plenari de l’organisme, se’n van adonar que la xifra que rebia no era correcte. Just al dia següent i lluny d’amagar-se’n, la consellera va aclarir l’error presentant una instància on sol·licitava el canvi de retribució a règim d’assistències. Una retribució per règim d’assistències, que molts mesos supera en import al que avui es jutja per haver rebut incorrectament. Un cop va tenir tota la informació apamada, mitjançant una roda de premsa va donar totes les explicacions del que havia passat. A més, va ser molt contundent quan va afirmar que retornaria tots el diners que no li pertocaven amb els interessos corresponents.

No entenem que després de donar totes les explicacions pertinents, no amagar-se, i assumir l’error per totes les parts implicades, hi hagi gent que aprofiti la situació per fer sang i a més, demani la seva dimissió. El nivell polític i personal d’alguns dels seus rivals polítics ha arribat a un nivell tan baix i decebedor, que de seguida han pujat a aquest carro els partits de l’oposició del consistori cambrilenc, quan la irregularitat s’ha comès en un altre organisme.

D’una banda, tenim les “hordes” del Partit Popular de Cambrils, un partit que es podria considerar el creador de la corrupció. Els integrants locals han demostrat tenir molt poca memòria ja que fa poc temps formaven govern amb la Mercè i la coneixen, saben de la seva honradesa, tarannà i que intencionalitat de fer alguna cosa mal feta o irregular no existeix al seu mapa mental. Tothom sap que la Mercè va haver d’aguantar moltes tensions internes, intercedint molts cops de manera personal per defensar la coalició. Però la nostra líder és una dóna de paraula fins al final, i si té un pacte el manté, tot i les possibles conseqüències.

El partit de “Ciudadanos”, amb un ADN anti-Catalunya i anti-catalans, nascut només per crear conflicte i sinó inventar-lo. Poder en casos judicials farien més feina mirant dins a casa seva, sobre tot als integrants del partit de Cambrils. L’NMC, ambiciós per governar costi el que costi sense escrúpols, partit que parla en clau municipal i de proximitat ha deixat veure els seus veritables anhels polítics: passar per damunt de tot al preu que sigui, incloent les persones.

Finalment, l’Assemblea de Cambrils és el que tot ho veu al revés, sigui positiu o negatiu, muntant a cada plenari una representació de circ digne de les “mama-chicho”, i molts cops amb el suport de gent a l’ombra. Ens provoquen tristesa i decepció aquests pseudo-polítics que s’oculten darrere un àlies que a vegades és un gat, a vegades un gos, que s’entreté publicant a les xarxes socials acudits i dibuixos satírics. Digne de persones possiblement amb traumes no superats, que necessiten tirar la pedra i amagar la ma per poder ser acceptats per la societat i ser protagonistes.

Per acabar-ho d’adobar surt a la palestra el Sr. Benaiges, ex-alcalde, que ha acabat “desquiciat” darrera un facebook donant lliçons, quan el que hauria de fer, si tingués una mica de dignitat, és deixar l’orgull i demanar perdó pels seus deliris de grandesa a cadascun dels cambrilencs que trobés pel carrer, per haver portat aquesta ciutat a la pitjor època de foscor que es recorda. Un ex-alcalde que mai ha paït que fos la Sra. Dalmau qui lliurés Cambrils de la seva mala gestió i dels seus còmplices. Ho ha d’acceptar Sr Benaiges, la Mercè el va guanyar. En primer lloc perquè és més millor polític, ha demostrat ser millor gestora, però per damunt de tot perquè és millor persona.

S’hauria de ser més prudent, ja que parlen els que menys ho haurien de fer. Sovint no som conscients del mal que poden fer les xarxes socials, i escrivim sense pensar com pot afectar un missatge a una persona. No només insulten, sinó que parlen sense saber què ha passat i el més important, perquè ha passat i qui són els responsables.
Acceptem la critica per la seva tasca com a alcaldessa, altres pel paper com a regidora, quan ets valent i es prenen decisions corres aquest risc, però el que no es pot negar és que Dalmau sempre ha donat la cara en moments molt complicats, sobre tot, quan estava al capdavant del consistori. En el seu mandat, podria haver mirat cap a un altre costat quan la situació econòmica era insostenible, però va prendre decisions valentes que no només han sanejat les arques municipals, sinó que garanteixen que Cambrils pugui mirar el futur amb optimisme.

No només ho diem nosaltres, també ho recorden els partits que van treballar durant el seu mandat i els que ho fan en l’actualitat.

Des del PDECat de Cambrils defensem la trajectòria política de la Mercè Dalmau i l’encoratgem a continuar en la mateixa línia, on la transparència i la seva integritat sempre ha estat un dels eixos principals. Un error burocràtic que ja s’està resolent no pot ser ni serà un motiu de dimissió, sinó de voler fer les coses com toquen. S’ha produït un error. És cert. I tu, no t’equivoques?

EQUIP LOCAL DEL PDECAT de CAMBRILS

CSIF: ‘Mas d’Enric, Pla de xoc?’

El Departament va fer públic un Pla de Xoc per millorar les presons de Brians, Brians 2, Quatre Camins i Ponent. La quantitat destinada a aquesta finalitat és de 26.000.000 d’euros. I Mas d’Enric?

Com és possible que un equipament de nova generació i que es troba parcialment inutilitzat no es vegi inclòs en un PLA de XOC del departament per millorar infraestructures penitenciaries?

Actualment, l’ocupació d’interns no arriba al 50% de la capacitat d’aquest centre penitenciari i per aquesta “ocupació parcial” el departament va estimar una dotació de funcionaris totalment insuficient.

Aquest fet ha comportat en diverses ocasions situacions de risc per a la integritat física dels funcionaris. També els interns han sofert, en alguna ocasió, situacions que han posat en risc la seva integritat. Les quals han pogut ser solucionades gràcies, i NOMÉS, a la gran professionalitat i compromís dels funcionaris d’aquest centre, que no han dubtat en respondre a una trucada urgent del centre reclamant la seva presència. Inclús, de matinada i en dies festius, per a poder controlar i solucionar situacions de crisi molt greus.

El departament no pot amagar-se!

El departament sap perfectament (perquè CSIF Tarragona ho ha fet constar en diverses ocasions) que la manca de personal en aquest centre és brutal. Es va inaugurar un centre penitenciari amb una dotació de personal molt inferior a la necessària per donar un servei públic de qualitat. Ens falten NO menys de 60 funcionaris, per la quantitat d’interns que ocupen aquest centre en l’actualitat.

Que passarà si en un futur proper ens arriben més interns?

Ens faran arribar més funcionaris per tal d’ajustar l’error inicial del departament en la dotació de personal?

Algun dia Mas d’Enric serà un centre penitenciari d’acord amb la inversió que es va fer per aquest equipament?

Tarragona, 18 de febrer de 2017.

CSIF

El desgavell de les nostres platges. La sorra com a recurs balafiat

Des de fa temps les entitats que ens dediquem a la defensa de la natura apostem per un canvi de model pel que fa a la gestió de les nostres platges. Un exemple és l’exitós experiment a la platja urbana de la Paella de Torredembarra on a partir de restes marines s’estan creant dunes protectores. El temporal d’aquests darrers dies i l’impacte que ha generat, posa en evidència que, malgrat abocar-hi una quantitat ingent i immoral de recursos, fa anys que no gestionem correctament les nostres platges perquè les continuem perdent. No ho fem gens bé.

Un dels problemes més destacables és l’erosió que pateix el litoral. L’informe realitzat pel Centre Internacional d’Investigació dels Recursos Costaners (CIIRC), el qual ha sigut encarregat pel Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya estableix: un retrocés de 1,4 metres/any de mitjana. Al sud de Catalunya és de 2.39 a causa de la regressió del delta de l’Ebre. El nivell de la mar augmenta a Catalunya de mitjana 3,6cm cada any, perdent cada any les nostres platges entre 60 i 90 centímetres cada any segons la Universitat Politècnica de Catalunya. Tot plegat ens obliga a replantejar de manera profunda la manera de gestionar les platges a com ho hem fet fins ara.

Aquest retrocés té moltes causes: desaparició dels sistemes dunar, alteració de la dinàmica litoral per ports, espigons, desaparició de les praderies de fanerògames marines, preses als rius impedint que els sediments arribin al mar, canvi climàtic, etc. A tot això cal afegir-hi les accions que els nostres municipis, amb el vist-i-plau o passivitat de la resta d’administracions, duen a terme a les platges catalanes quan hi ha temporals i que són el tema que avui volem tractar.

Quan hi ha un temporal de grans dimensions, com el de fa uns dies, arriben a les nostres platges grans quantitats de restes marines, bàsicament de plantes marines (fanerògames). Del nostre mar són característiques, per exemple, la Cymodocea nodosa (les restes de la qual han arribat en gran quantitat aquests dies) i la Posidonia oceanica. Cal destacar que és un fenomen totalment natural i que té els seus beneficis sobre les platges. En aquest sentit, les platges són la punta d’un iceberg que cal gestionar en el seu conjunt protegint de manera molt més radical les praderies submarines d’episodis contaminants, arts de pesca encara legals que arrosseguen al seu perímetre, etc. Aquestes praderies fixen la sorra a la plataforma continental de manera molt eficient.

Les restes marines naturals que arriben a les platges no són escombraries, ni brutícia, ni tan sols arriben a provocar cap problema sanitari. En canvi generen molts beneficis com ara la protecció gratuïta contra altres temporals i la pèrdua de sorra, atès que aquestes restes estructuren i fixen la sorra i actuen com absorbidores de l’energia mareomotriu. També fan la funció de captadors de sorra, augmentant la càrrega sedimentària del vent fent reposar una gran quantitat de sorra que es perd o bé, sota la mar, o bé terra endins. No hi ha cap element o acció artificial que guanyi en eficiència a aquests filaments vegetals.

Actualment els ajuntaments de la costa catalana sorrenca retiren aquestes restes fora de l’època de bany, actuació que no té cap sentit perquè desaprofitem el servei de protecció i ecològic que fan a la platja, el que suposa un cost econòmic elevat que paguem entre tots amb fons públics. Possiblement la majoria d’Ajuntaments incorren en aquestes pràctiques per pura inèrcia, actuant sobre les platges com si fossin espais artificials estables, aplicant les mateixes lògiques com qui neteja un carrer. Però cal dir que això és fruit d’una gestió cedida a persones que no tenen formació en geomorfologia litoral moderna que tingui en compte l’impacte positiu d’aquestes plantes. Aviat serà arcaic aquest intent de retenir allò que és mòbil amb estructures sòlides fixes (que no absorveixen l’energia, sinó que la deriven a altres punts), o de que la gestió de la sorra de les platges sigui un pou sense fons on abocar inútilment recursos que no disposem. Si volem protegir aquest gran recursos econòmic que representa la primera línia del litoral, el primer que hauríem de fer és conèixer-lo. Sense fer-ho és impossible treure-li el màxim rendiment de manera sostinguda en el temps i sostenible cap a la resta d’éssers amb els que la compartim.

El que demanem no és res estrany, a les Illes Balears ja fa anys que en part apliquen aquests coneixements a les seves platges: enretiren les restes artificials manualment i deixen les naturals. I a casa nostra ja tenim ajuntaments com primer Torredembarra, i ara Tarragona que han començat a posar en pràctica aquesta manera més intel·ligent, eficient i econòmica de gestionar aquest recurs econòmic i social.
També demanem que tant l’Avantprojecte de Llei d’ordenació del litoral català, com tots els plans d’usos de les platges i les ordenances municipals d’ordenació del seu litoral que es tramitin siguin coherents amb els coneixements que potenciïn una gestió intel·ligent que respecti i augmenti el seu caràcter natural, no que hipotequi part de la seva superfície amb quotes retrògrades d’ocupació de la seva superfície.

Des de les entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya, conscients que també cal un canvi cultural generalitzat entre la població i la classe política, volem fer una crida a començar urgentment a fer aquest canvi de gestió i avançar cap a un model més sostenible, econòmic i respectuós amb els sistemes naturals del nostre litoral… si volem començar a ser part de la solució i no del problema.

GEPEC

Comunicat del PSC, Agrupació de Torredembarra

El Comitè Executiu del PSC de Torredembarra, reunit juntament amb membres del Grup Municipal de l’Ajuntament, vol donar a conèixer els següents acords adoptats per majoria

1.- El Comitè Executiu demanarà properament una reunió amb l’Executiva de la Federació del Camp de Tarragona per tal d’informar de la posició d’aquest Comitè en relació al nomenament de José Garcia com a membre de l’Executiva de la Federació. Tot i així, s’hi va fer arribar un document escrit amb la posició referent al tema citat per tal que quedes constància del nostre total desacord amb el procediment i ocultisme, cap a la nostra Agrupació, en aquest assumpte.

2.- Aquest Comitè Executiu vol fer arribar a la militància, simpatitzants i votants el nostre compromís total amb la Gestió de l’actual Govern i amb el nostre Grup Municipal, considerem que cal seguir treballant en pro d’unes polítiques socials al servei de les persones i del poble de Torredembarra, reafirmant el nostre total suport a tot el que suposi millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes.

3.- Volem fer una crida a tots el militants, i a la població en general que es senti propera als nostres ideals, per tal de treballar, amb més força si cal, en pro d’un partit unit i sense fissures, convidant-los a participar en les activitats i processos que s’iniciaran properament en el sí del PSC.

CUP Tarragona: ‘La CUP diu ‘no’ als Jocs de la Fam’

Els Jocs del Mediterrani Tarragona 2017 han estat el fracàs més gran de la història recent de la ciutat, sense cap mena de pal·liatius. I els Jocs Mediterranis Tarragona 2018 no ens trauran d’aquest convenciment com a organització anticapitalista que, abans que res, defensa els drets socials de la majoria de persones que viuen en aquesta ciutat que és Tarragona.

Quan des de l’Equip de Govern es diu que ja no hi ha cap problema, perquè l’Estat s’ha compromès amb el projecte amb l’entrada al comitè organitzador dels jocs, no s’és clar, perquè el compromís arribar tard, a aquestes alçades del projecte, i sobretot quan no s’ha compromès econòmicament. En el camí fins a aquí hem perdut l’oportunitat de replantejar un projecte que la majoria de la ciutadania veu amb recels i una bona part d’ella rebutja directament. I ho afirmem així, sense dades clares, atenent a les poques que tenim, perquè des de l’Ajuntament sempre s’han negat a fer una consulta a al ciutadania sobre el que, segons l’Equip de Govern, era el seu objectiu principal.

Els Jocs, 2017 i 2018, alhora, han estat i són encara un niu de mentides com mai abans havíem vist des de la CUP de Tarragona. Hem vist com des de l’Ajuntament de la ciutat, i més concretament des del seu Equip de Govern, s’ha enganyat la ciutadania, l’oposició i fins i tot, segurament, bona part dels qui des del primer moment, sense preguntar-se res, van donar suport explícit a aquests Jocs.

El cert és que Tarragona no necessita uns Jocs per brillar entre les ciutats de la Mediterrània, però al pas que anem aquests Jocs ens acabaran de situar com a una ciutat absolutament incapaç, ni tan sols, de mantenir un dia a dia que satisfaci les necessitats de la nostra població. Els diners del nostre pressupost municipal són migrats i dedicar tants diners, tants milions d’euros, a organitzar una activitat com aquesta, que suposadament tenia entre els seus pocs objectius la situació de la ciutat en el mapa de l’esport internacional és evident que ni s’ha aconseguit ni s’aconseguirà, ben al contrari…

Des de la CUP de Tarragona, rebutgem que es dediquin tants milions d’euros a la creació d’unes infraestructures que no serveixen per solucionar els principals problemes de la ciutadania de Tarragona, situats avui encara en la pobresa, l’atur estructural i amb un urbanisme al servei de els elits tarragonines, centrades no en fer habitatge on hi visquin les persones, sinó només per fer-ne negoci especulatiu.

FUPS: ‘Más respeto a la vida municipal y a Salou’

No tenemos ninguna duda que ante los problemas y la evolución de una ciudad, el diálogo político es absolutamente necesario para unir esfuerzos y conseguir acuerdos que faciliten el avance hacia el progreso colectivo. Por eso nosotros priorizamos los proyectos de ciudad y a los salounses por encima de cualquier sigla de partido político, al contrario del grupo municipal de C’s de Salou.

Por lo tanto, des de FUPS no hemos dudado nunca que nuestro grupo municipal, con el alcalde Granados al frente, siempre ha buscado el consenso y el acuerdo para gobernar Salou y dar a las decisiones municipales la máxima representatividad y participación.

Por eso interpretamos la crítica del concejal de C’s, José Angel Susín, como un arrebato irreflexivo e irresponsable para descalificar a un buen gobierno formado por 3 formaciones (CiU – FUPS con PSC) que han conseguido un acuerdo político para un proyecto de ciudad, atendiendo al estricto interés general y al bienestar colectivo, lejos de posiciones sectarias que és donde parece estar instalado C’s de Salou.

No es casualidad que el Sr. Susín base su crítica en falsedades y manipulaciones, en tergiversadas gestiones, y en injustas descalificaciones a personas; que es lo más contrario a la ética y la moralidad política, al que cínicamente hace referencia en su articulo.

Habla el Sr. Susín de unidad de la oposición en base a esas falsedades, a sabiendas que ha sido su grupo municipal el que no ha aceptado el diálogo con el grupo de CiU y FUPS en temas de especial trascendencia, por una cuestión puramente de farsa política, de “postureo”, que nada tiene que ver con una posición responsable y constructiva de voluntad de acuerdo en beneficio de Salou y sus ciudadanos. Cree, en cambio, que le va muy bien apelar a esa pretendida y extraña unidad, contubernio y flirteo político de la oposición, sin tener en cuenta que uno de sus socios está por la labor de la independencia de Cataluña.

Y falta a la verdad cuando lamenta que desde el gobierno no aceptamos propuestas de los grupos municipales de la oposición. Y a las pruebas nos remitimos. C’s sabe bien que hemos votado en casi la mitad de las mociones presentadas en los plenos municipales del 2016, pese a la escasa aportación de sus mociones; y en un 75% en voto con grupos de la oposición. Pero es que además el hecho de no aprobar mociones presentadas por C’s tampoco justifica afirmaciones de falta de diálogo, porque nos debemos a la coherencia de nuestras posiciones ante propuestas que consideramos insuficientemente reflexionadas, anacrónicas o que nada tienen que ver con los intereses de Salou

Sr. Susín usted elige con que compañeros desea viajar en la política como lo está haciendo ahora; con unos que abogan por la independencia de Catalunya. Pero no falte a la verdad, ni apele a esa unidad de toda la oposición, el todos contra uno, porque demuestra una grave irresponsabilidad y muy poco respeto hacia la vida pública municipal de Salou.

FUPS.

‘Valoracions de la CUP de Torredembarra vers la decisió unilateral de l’Alcalde d’ERC de despenjar l’estelada i hissar la bandera espanyola als màstils del nostre Ajuntament’

-En primer lloc, lamentem profundament que aquesta hagi estat una decisió unilateral i que no s’hagi donat opció de debat i acord amb la resta de formacions polítiques i entitats sobiranistes que resten implicades amb el procés polític que ha de culminar amb la construcció d’una república independent.

-En segon lloc, considerem com a greu la decisió i insuficient la seva argumentació. Greu per que una sola persona, per molt alcalde que sigui, no pot tirar per terra una iniciativa que entenem que representa a la majoria social d’aquest municipi. I considerem que el contingut de la roda de premsa és nefast degut a que l’únic que ens va transmetre és la seva por a obeir als postulats independentistes del seu partit, i la seva submissió a l’ordenament jurídic espanyol: aquell que nega que els i les catalanes puguem crear el nostre propi futur.

-En tercer lloc, estem en un context en que entenem que les declaracions d’intencions i la retòrica ha d’acabar. Estem cansades de veure que els que pretenen representar l’independentisme a les institucions, es baixen els pantalons a la primera de canvi i obeeixen a uns tribunals que pretenen apuntalar i legitimar el projecte polític espanyol i condemnar a tot un poble que vol ser lliure. Els i les independentistes no ens podem permetre que persones que obeeixen i apliquen la legalitat espanyola enlloc d’obeir a la legitimitat democràtica del nostre municipi i país estiguin al capdavant de les nostres institucions democràtiques, ja que amb aquestes actuacions mai serem lliures. La independència del nostre poble la construirem amb determinació, força i valentia. Si aquest alcalde no està disposat a assumir les conseqüències legals que impliquen defensar els postulats pels quals ha estat escollit, el que ha de fer és un acte d’honestedat, plegar i deixar pas a una altra persona capaç de defensar les idees i els principis de la seva formació.

-En quart lloc, demanem a la Secció Local d’ERC de Torredembarra que es posicioni davant aquests fets. Cal que aquesta formació digui públicament si la seva intenció és seguir donant compliment a les sentències de tribunals espanyols que anul·len i atempten contra la voluntat democràtica del nostre municipi, o bé si està decidida a caminar cap a la construcció d’una república independent pels Països Catalans. A ser així, exigim que aquesta formació es desentengui de la decisió del seu cap de llista, i que retiri la bandera espanyola del nostre consistori a la vegada que torni a penjar l’estelada.

-En cinquè lloc, considerem molt greu el qui, el com i el quan d’aquesta acció. És greu que siguin regidors d’ERC els que instal·lin la bandera espanyola. És greu que es convoquin a tots els mitjans del país per a mostrar aquesta acció (per a molts humiliant) demostrant que a Torredembarra, l’Alcalde està disposat a perpetuar l’opressió contra el poble català. I és greu quan es produeix això: en el marc d’un procés independentista, a menys de 7 mesos del referèndum i en un moment on diferents càrrecs electes de la CUP i d’altres formacions estan sent represaliats per complir inequívocament els principis pels quals van ser escollits i escollides.

Finalment, la CUP parlem de no obediència a la legalitat espanyola, d’obediència al poble, i d’independència perquè aquests principis representen a una opció política que des del nostre punt de vista és la garant per a la millora de les condicions de vida per a totes les persones. Entenem la independència com a un mitjà per a començar a construir un futur i un poble digne que valgui la pena ser viscut. És mentida que mitjançant la obediència a la legalitat espanyola puguem construir un futur lliure; és mentida que l’estat espanyol es pugui reformar, i és mentida que les condicions materials d’existència de les persones es puguin millorar en el marc de l’Estat Espanyol i de la Unió Europea.
FORA LA BANDERA ESPANYOLA DEL NOSTRE AJUNTAMENT. OBEÏM AL POBLE, DESOBEÏM LES SEVES LLEIS I SENTÈNCIES INJUSTES!

Torredembarra, Baix Gaià, Països Catalans
6 de Gener de 2017

Manifiesto de la UGT en defensa del poder adquisitvo de las pensiones

¡UGT ESTÁ EN LUCHA POR UNAS PENSIONES DIGNAS!

Desde UJP-UGT consideramos que la revalorización del 0,25% de las pensiones que ha llevado a cabo el Gobierno del Partido Popular para 2017, en contra de lo que le hemos pedido desde UGT, CCOO y la mayoría parlamentaria, condena a los pensionistas a perder dinero un año más y a más pobreza.

La Unión General de Trabajadores rechaza el aumento del 0,25% de las pensiones públicas (1,62 euros de media al mes para la pensión más habitual que se sitúa en 650 euros) que aprobó el Consejo de Ministros para el año 2017, el incremento mínimo fijado por la ley.

Para la UJP-UGT, esta subida es totalmente insuficiente, ya que supone una pérdida de poder adquisitivo de un 1,25% como mínimo para todos los pensionistas, pues el IPC se ha situado en enero en un 1,5%. Un recorte bastante evidente que va a aumentar los niveles de pobreza de este colectivo y reducir, más si cabe, su Estado de Bienestar.

UJP-UGT lleva defendiendo durante meses la revalorización de las pensiones entre un 1,1% y un 1,6% conforme al IPC que estaba previsto para 2017 y establecer medidas para incrementar los ingresos de la Seguridad Social. En este sentido, UJP-UGT propone asegurar el poder adquisitivo de las pensiones incluyendo también una cláusula de revisión a final de año para que no lleguemos a un sistema de pensiones mínimas. UJP-UGT reclama además, la revisión inmediata de las fuentes de financiación, para que el sistema no solo se financie a través de cotizaciones, sino también con impuestos que aseguren la financiación de todas las pensiones; Por ultimo UJP-UGT reclama, erradicar el déficit de la Seguridad Social acabando con las bonificaciones a la contratación, financiando los gastos de la Seguridad Social desde los PGE, y destapando las bases de cotización.

Para UJP-UGT, un modelo público de pensiones eficaz y eficiente es incompatible con la reforma que el Gobierno del PP aprobó en 2013, con un índice de revalorización y un factor de sostenibilidad que llevan implícitos el recorte de las pensiones a corto y medio plazo, por lo que exigimos su derogación y la puesta en marcha de medidas que aumenten el poder adquisitivo de los pensionistas y garanticen la viabilidad del sistema público.

UGT DENUNCIA LA DECISIÓN EN EXCLUSIVA DEL GOBIERNO

Desde UJP-UGT denunciamos que es única y exclusivamente la decisión del Gobierno la que va a producir el recorte de las pensiones, en contra de lo que le hemos pedido las organizaciones sindicales y la mayoría parlamentaria, alegando para su negativa una desviación presupuestaria que no parece tenerse en cuenta, cuando de rescatar autopistas se trata. Además es un mal comienzo para el tan necesario diálogo social en
materia de pensiones pues el Gobierno se ha negado incluso a tratar esta cuestión en el parlamento dando solamente un NO por respuesta a nuestras peticiones.

Para UJP-UGT, el Gobierno falta a la verdad y ha jugado durante todo este tiempo con los pensionistas ya que ha ocultado que su reforma de pensiones de 2013 contiene el mecanismo para que las pensiones pierdan poder adquisitivo de forma permanente. Por el contrario ha presumido de que los pensionistas ganaban poder adquisitivo en estos años atrás, ocultando que era porque la inflación bajaba.

La UJP-UGT considera que la voluntad de recorte del Ejecutivo queda clara, pues a la primera oportunidad, el primer año en que la inflación vuelve a la normalidad y comienza a subir, los pensionistas pierden poder adquisitivo, algo que ocurrirá también en 2017, ya que la subida futura del IPC ha sido anticipada por todos los organismos nacionales e internacionales.

UGT está en contra del proyecto del Gobierno para el sistema público de pensiones, que consiste en un sistema de pensiones cada vez más reducidas, y en el que los trabajadores cuando se jubilen sean cada vez más pobres, sistema que además no se encarga de mantener el nivel de vida de los pensionistas.

En UJP-UGT pensamos que el Ejecutivo utiliza a los actuales pensionistas y su pérdida de poder adquisitivo como conejillos de indias, para que los demás vean cómo se empobrecen y acudan necesariamente a los fondos privados de pensiones.

UGT DENUNCIA QUE EL GOBIERNO DEJA DE LADO EL DIÁLOGO SOCIAL

La decisión del Ejecutivo de subir las pensiones un raquítico 0,25% supone además un mal comienzo del diálogo social, ya que esta ha sido la primera cuestión a tratar en materia de pensiones y el Gobierno se ha negado a tenerla en cuenta. El Gobierno no solo no ha dado explicación alguna sino que ha impedido cualquier tipo de discusión ya que no reconoce las necesidades de los pensionistas, obviando los problemas de pobreza y de mala calidad de vida que acucian cada vez más a este colectivo.

Y ante todo esto, y ante la propuesta de UGT y CCOO y de la mayoría parlamentaria, el Ejecutivo simplemente ha dado un NO por respuesta, vetando esta iniciativa parlamentaria, algo que desde UJP-UGT consideramos intolerable y motivo de nuestro profundo rechazo y contra lo que, desde aquí queremos anunciar, continuaremos en lucha.

Por todo ello, para UJP-UGT está claro que los pensionistas sufrirán desde el día 1 de enero, un recorte del 1,25% en sus pensiones por decisión del Gobierno y además por su negativa a mantener el poder adquisitivo de las pensiones tal y como le hemos pedido UGT y CCOO y una mayoría parlamentaria de 178 diputados.

El Ejecutivo se ha negado a ello y ha bloqueado la Proposición de Ley que presentamos el 13 de Octubre en El Congreso, pero no porque suponga más gasto como alega, pues otros rescates privados no le han supuesto el mismo problema. El Gobierno lo que quiere es que las pensiones sean cada vez más reducidas y que el gasto público en pensiones baje.

UGT NO VA A CEDER EN SU EMPEÑO DE QUE LOS PENSIONISTAS NO PIERDAN PODER ADQUISITIVO

UJP-UGT exigimos al Gobierno que rectifique y aumente las pensiones, al menos, en un 1,5%, de acuerdo con la inflación, para que los pensionistas no pierdan poder adquisitivo, e introduzca una cláusula de revisión que garantice el poder adquisitivo de las pensiones para todo 2017, en caso de desviación al alza de la inflación real.

Y aunque el Gobierno ha demostrado que no quiere negociar, vamos a seguir proponiendo el diálogo y el consenso para que se abra un auténtico debate sobre la suficiencia actual y futura de las pensiones en nuestro país.

Por tanto vamos a seguir planteando estas cuestiones hasta el final, pero si el gobierno no reacciona y no acepta el diálogo, volveremos a plantear a los grupos parlamentarios que nos apoyaron con nuestra proposición de ley de revalorización de las pensiones para 2017, medidas para que las pensiones actuales y futuras garanticen el poder adquisitivo y la calidad de vida, ahora en cuestión, para todos los pensionistas de este país.

En UJP-UGT consideramos que es necesario que en el marco del Pacto de Toledo se aborde esta cuestión, y se acuerden medidas que incluyan la derogación del índice de revalorización y el factor de sostenibilidad, mecanismos impuestos por el gobierno en su reforma del 2013, ambos responsables de los recortes en las pensiones actuales y a futuras, hasta en un 50%, algo intolerable para UGT y que no vamos a consentir.

Y además pedimos, que consensue un acuerdo de financiación de las pensiones en el marco del Pacto de Toledo, que restituya el equilibrio financiero de la Seguridad Social a través del establecimiento de financiación adicional a través de impuestos, directos, estables y específicos, que sirvan además para dotar con los excedentes el fondo de reserva, agotado de manera irresponsable por el gobierno.

#Pensiones Dignas

Consells de Protecció Civil per a una cavalcada de Reis segura

Protecció Civil de la Generalitat ha distribuït a través d’Ajuntaments i Associacions de Voluntaris de Protecció Civil 32.500 polseres identificatives perquè els nens portin anotades dades de contacte per si es perden.

Des del twitter @emergenciescat amb l’etiqueta #cavalcadasegura, Protecció Civil de la Generalitat informa dels principals consells i possibles incidències.

Per gaudir d’una cavalcada de reis segura, Protecció Civil de la Generalitat recorda a la ciutadania i també als ajuntaments que cal prendre certes mesures bàsiques d’autoprotecció per minimitzar-ne els riscos.

Des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT de Protecció Civil de la Generalitat s’han enviat als municipis i consells comarcals un seguit de consells de seguretat per a l’organització d’una cavalcada segura, com la senyalització del recorregut i les vies d’evacuació; la retirada d’obstacles a la zona de pas de les carrosses; evitar les rutes per carrers estrets o pendents pronunciats; o llançar els caramels el més allunyat possible de la carrossa, entre altres.

A més, cal insistir en les recomanacions per al públic, especialment els adults que vagin amb nens petits. El principal risc de la cavalcada és durant el pas de les carrosses i també tenir un accident per enfilar-vos sobre algun objecte con ara contenidors, semàfors,…Cal actuar sempre amb sentit comú, seguint les instruccions dels organitzadors, i no posar-vos en risc ni exposar els nens a un possible accident.

Enguany, Protecció Civil de la Generalitat ha participat a Castelló en un grup de treball per fer una proposta de mesures de seguretat mínimes per a les cavalcades de Reis comunes a tots els municipis de l’Estat.

Durant els dies previs a les cavalcades, i també la mateixa tarda del dia 5 de gener, des del twitter @emergenciescat amb l’etiqueta #cavalcadasegura, Protecció Civil de la Generalitat informarà dels principals consells i possibles incidències.

A més, Protecció Civil de la Generalitat ha proporcionat 32.500 polseres identificatives a 18 municipis catalans amb l’objectiu que els nens les portin durant les cavalcades i així evitar que es perdin. Per fer aquesta distribució s’ha prioritzat el lliurament de polseres als municipis que disposen de servei de Protecció Civil municipal o bé d’Associació de Voluntaris de Protecció Civil (AVPC). A més de les polseres, també s’ha repartit el quadríptic ‘No et perdis’.

Les polseres de Protecció Civil són reutilitzables i permeten anotar el nom del nen/nena i un telèfon de contacte de la persona responsable en cas que el nen es perdi. Un cop acabat l’esdeveniment, es pot treure la polsera i guardar-la per un altra activitat amb molta concurrència de gent. Gràcies a aquestes polseres, si el menor es perd i no sap o no recorda el telèfon dels seus pares, els agents de seguretat o qualsevol persona que el trobi pot trucar al telèfon que hi ha anotat a la polsera i així facilitar/agilitzar el retrobament entre els pares i el nen.

Consells per al públic:

Abans de la cavalcada

Estigueu atents a les informacions oficials sobre l’esdeveniment, el recorregut i les condicions meteorològiques
Porteu calçat que us protegeixi bé els peus per evitar lesions. Si el fred és intens recordeu portar barret i utilitzar bufanda o mocador. Porteu roba còmoda i adequada a la meteorologia per evitar problemes amb el pas de les hores
Si aneu en grup, acordeu un punt de trobada fora de la zona on s’acumuli el públic per reunir-vos-hi si us separeu o us perdeu

Durant la cavalcada

No pugeu a baranes, reixes, contenidors o altres elements inestables. Podeu caure
Quedeu- vos sempre darrera les tanques o senyalització de seguretat del pas de carrosses
No us acosteu mai a les carrosses ni intenteu pujar-hi
No baixeu mai a la via per agafar caramels que quedin en el pas de les carrosses. Us podeu distreure al pas de les següents carrosses
No creueu pel mig de les carrosses ni us acosteu quan estiguin aturades o fent càrrega de combustible
No llenceu caramels contra ningú, ni al personal de seguretat, a les persones de les carrosses ni a la gent que està mirant la cavalcada
Una vegada finalitzat l’esdeveniment, abandoneu el lloc de forma ordenada, respectant l’ordre de sortida i seguint les indicacions dels serveis de seguretat.

Compte amb els més petits

Si aneu amb nens porteu-los de la mà. Expliqueu-los quins són els riscos, què no poden fer i com han d’actuar si es perden.
No deixeu que els menors pugin a cap objecte per veure millor la cavalcada: és preferible que els pugeu a coll si cal
Si trobeu un menor perdut acompanyeu-lo immediatament a la policia o als equips de seguretat
Porteu la documentació a sobre. En el cas dels nens, gent gran i discapacitats psíquics prepareu una fitxa o polsera amb les seves dades i un telèfon de contacte, i feu que la portin en un lloc visible per si es perden

Els accessos al lloc de la celebració

No empenyeu mai per accedir a una zona perquè podeu provocar una caiguda o allau: si la zona on voleu situar-vos està saturada o molt plena busqueu un altre punt on situar-vos
No us atureu en els carrers d’accés al recorregut. Són vies de pas dels serveis d’emergència i d’evacuació
Si teniu la sensació d’estar atrapats o sense sortida possible, busqueu una ubicació alternativa on pugueu localitzar una via d’evacuació. Mantingueu la calma en tot moment

En cas d’emergència

Mantingueu la calma i estigueu atents a les indicacions dels serveis d’emergència. Tingueu molta cura dels menors i persones amb discapacitats
Dirigiu-vos fora de l’acte pels llocs indicats o carrers més propers sense aturar-vos. En cap cas torneu enrere
Eviteu cridar, córrer o empènyer els altres, ja que podríeu provocar situacions molt perilloses per la gran quantitat de persones concentrades
En cas d’emergència, si truqueu al telèfon 112 des d’un telèfon mòbil i no us dóna senyal, pot ser que les línies estiguin saturades: busqueu un telèfon fix per fer la trucada

Comunict de les plataformers PTP i Pdf.camp

Les Plataformes celebren l’aprovació en la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya de
les Propostes de Resolució que insten al govern de la Generalitat a la creació de manera
immediata de l’ATM de les Terres de l’Ebre i altra sobre l’increment de la inversió i la plantilla
d’Adif a la província de Tarragona.

El passat 10 d’octubre va tenir lloc una concentració a l’estació del ferrocarril de Vila-seca en que
les diferents Plataformes que treballen els temes de la mobilitat al territori, Associació per la
Promoció del Transport Públic (PTP), Plataforma per la Defensa d’un Ferrocarril Públic i de Qualitat
(pdf.camp) i la Plataforma Trens Dignes a les Terres de l’Ebre i Priorat (PTD) així com representants
polítics dels diferents partits, alcaldes, diputats, senadors, i veïns van fer sentir la seva veu per
demanar millores a la xarxa de rodalies i mitjà distància, especialment a les línies R 14, R15 i R 16
que travessen el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

En el Manifest que els participants van subscriure es demanava una actuació decidida i urgent de
les diferents administracions implicades i de les entitats del territori per aconseguir millorar el
servei ferroviari, i apareixien entre les reivindicacions estendre els sistemes tarifaris integrats
entre els diferents modes de transport públic i la creació de la ATM dels Terres de l’Ebre.

L’11 d’octubre, a instàncies del Grup Catalunya Sí que es Pot, es va presentar la Proposta de Resolució
que finalment, amb el suport de Junts pel Sí, es va aprovar el 14 desembre a la Comissió de
Territori del Parlament de Catalunya. Cal destacar l’ampli consens aconseguit entre els diferents
grups parlamentaris, ja que a excepció del punt 1 que va ser aprovat amb l’abstenció del PP, els
punts 2 i 3 van ser aprovats per unanimitat.

Igualment important ens sembla que qualsevol decisió o revisió en matèria de mobilitat hagi de comptar amb la participació activa dels agents socials.

El nostre desig per a aquest nou any que ara comença és que aquesta Resolució no sigui una mera
declaració d’intencions i que aquests acords es materialitzin el més ràpidament possible per a
benefici dels usuaris del transport públic i de tots els ciutadans.

1. «Instar al govern de la Generalitat de Catalunya a la creació de manera immediata de l’ATM de
les Terres de l’Ebre i si s’escau del Priorat, o de qualsevol altre organisme o ens que tingui les
mateixes atribucions i competències en aquest àmbit territorial, mentre no s’implanti, al territori, el
model de desplegament de la T-Mobilitat, per tal que les decisions preses en matèria de mobilitat
siguin vinculants i consensuades amb el territori, en les mateixes condicions que tenen la resta de
territoris del país que han desplegat l’ATM.»

2. «Iniciar durant els propers tres mesos la revisió del pla director de mobilitat de les Terres de
l’Ebre amb la participació activa del conjunt d’administracions locals i agents econòmics i socials
d’aquest territori.»

3. «Implementar les mesures necessàries per a la millora tarifaria dels serveis de transport a les
Terres de l’Ebre fins a assolir la integració tarifària del conjunt de serveis»
Tanmateix es va aprovar la Proposta de Resolució sobre l’increment de la inversió i la plantilla
d’Adif a la província de Tarragona per la qual el Parlament insta a que el Govern faci les gestions
oportunes amb el Govern de l’Estat per a:

1. «Donar suport a les reivindicacions de més inversió, més recursos humans i més seguretat a la
circumscripció de Tarragona efectuades pel Comitè d’Empresa d’Adif.»

2. «Traslladar aquest acord a la direcció de l’empresa pública Adif, al Ministerio de Fomento i a tots
els parlamentaris de la demarcació que obtinguin representació al Congrés dels Diputats i al
Senat.»