Ahir dimecres, dia 20 de maig, vam poder assistir, sorpresos i expectants, a la roda de premsa del conseller d’Educació, on s’anunciava el retorn als centres educatius per a aquells territoris que vagin entrant en la segona fase del desconfinament.
Des del plasma dels televisors, el conseller proclamava tot un seguit de mesures que, malgrat la insistència de tot el conjunt de forces sindicals, ha pres de manera unilateral, sense cap negociació ni consulta als representants legals de les treballadores i treballadors de l’educació, ignorant-nos i menyspreant-nos.
El conseller ha mostrat en la seva intervenció els seus atributs de prestidigitador enviant pilotes fora, desviant l’atenció, un cop més, i rentant-se les mans sobre el retorn als centres educatius, de manera que ha acabat endossant a les direccions la responsabilitat de les mesures adoptades per ell mateix. D’altra banda, també ha mostrat la seva capacitat de creació de neologismes, encunyant el terme “servei comunitari”, eufemisme que disfressa el vell concepte que recau sobre el nostre sistema educatiu d’ “aparcament de criatures”, que avui es fa més palès que mai davant la situació d’excepcionalitat que estem vivint.
Tot aquest embolcall ha servit per presentar-nos una sèrie de mesures que, com a mínim, considerem precipitades i imprudents, per qualificar-les suaument, i que ens preocupen en gran manera, especialment al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, ja que som els territoris que entrarem, previsiblement primer, a la segona fase, la qual cosa significa la reobertura el proper 1 de juny.
Un cop més, el Conseller pren decisions des d’un despatx, assegut en una butaca totalment aliena a la realitat del dia a dia, decisions agosarades que poden implicar greus conseqüències, per les quals assegurem que li demanarem la responsabilitat si hi ha qualsevol rebrot de contagis a les nostres escoles i instituts.
La comunitat educativa, a qui el Conseller ha lloat (amb retard i potser una mica per quedar bé, ja que no ha revertit gairebé cap de les retallades més salvatges, imposades des l’any 2010 a l’escola pública pels seus antecessores en el càrrec), està disposada a seguir fent les seves tasques educatives, tal com hem fet durant tot el curs, també en temps de confinament, adaptant-nos a les circumstàncies sobrevingudes, malgrat el que considerem que no ha estat una bona gestió de la situació d’emergència. Ara bé, allò que no podem entendre és que se’ns exposi, tant als treballadors i treballadores com a l’alumnat, a una situació de risc a quinze dies d’acabar el curs, després del gran esforç que s’ha fet per part de tota la comunitat educativa durant estos dos mesos per tirar endavant un tercer trimestre virtual i que ha esdevingut, amb escreix, molt millor del que es podia preveure donades les circumstàncies d’excepcionalitat en què es va imposar.
El conjunt de sindicats hem mostrat sempre el nostre acord a reobrir els centres educatius, amb les necessàries mesures de seguretat, per a les actuacions mínimes imprescindibles: preinscripcions, proves molt concretes i acompanyaments personalitzats en cursos terminals. Les mesures explicades a la roda de premsa van molt més enllà: amb possibilitat d’agrupaments d’alumnat d’infantil, primària i d’educació secundària obligatòria i no obligatòria, i introduint criteris, no explicats a la roda de premsa, que deixen un ampli marge d’interpretació a les direccions dels centres educatius, i que poden suposar tindre alumnat de molts més cursos dins del centres.
Entenem, per tant, que aquestes mesures són irresponsables, temeràries i precipitades, i persegueixen una finalitat que no és la presentada. Estem cansats que es facin servir tot tipus de justificacions per trampejar d’altres motivacions ocultes.
L’EDUCACIÓ no és un servei d’aparcament, la conciliació de la vida familiar i laboral no se soluciona amb més zones blaves i no ha de recaure exclusivament en l’escola. Els arguments també són tramposos i fets servir a mitges: a França setanta centres que havien obert han hagut de tancar per rebrots en els contagis, i tant l’alumnat i les famílies com el professorat potser viuen amb molta més angoixa el retorn als centres educatius en aquestes condicions que el fet de quedar-se a casa. De la mateixa manera, hem de denunciar que a hores d’ara els centres educatius del nostre país amb prou feines disposen d’EPI en condicions per a dur a terme les preinscripcions presencials. Quines garanties tenim que les escoles que el senyor Bargalló proposa reobrir al mes de juny disposaran d’aquests equips? Es tornarà a repetir el que ja ha passat amb les connexions i tauletes que havien d’arribar als alumnes més desafavorits i que, en molts casos, encara no han arribat?
Hem d’afegir també a tot l’anterior les nostres peculiaritats territorials, que possiblement ni els han passat pel cap. A Tarragona, ens trobem amb el fet que una part dels i les docents provenen d’altres territoris, no només de Catalunya, sinó del País Valencià, cosa que encara dificulta més el manteniment de les mesures de seguretat.
Davant de tot aquest despropòsit demanem a les direccions dels centres educatius de Tarragona que prioritzen la salut de les persones, i que no obrin els centres o en limitin al màxim l’atenció si no es compta amb els materials convenients per a garantir-ne la seguretat.
Demanem també a tots els treballadors i treballadores que denuncien qualsevol situació irregular o que pugui afectar la seva seguretat i la dels seu alumnat, davant els seus referents sindicals amb la major celeritat possible, ja que prendrem les mesures adients per a demanar responsabilitats pels perjudicis que se’n puguin derivar.
Finalment, volem felicitar i desitjar salut a tota la comunitat educativa, expressar el nostre reconeixement al conjunt dels docents i del personal no docent per la seva tasca continuada, i a la paciència, comprensió i esforç de les famílies durant esta situació tan difícil que estem vivint. Cuidem-nos!
JUNTA PERSONAL DOCENT DE TARRAGONA USTEC-STEs CCOO ASPEPC-SPS CGT CSIF
Equip de redacció
