El castell de Vila-seca ha tornat a acollir els concerts de més envergadura, però la música ha envaït tota la localitat. Foto: Cedida
La 20a edició de la FiM, fira de música emergent i familiar de Vila-seca ha clos aquest diunenge amb rècord d’assistència de professionals del sector de la música en un cap de setmana on la ciutat tarragonina ha estat la capital de la música emergent i familiar de Catalunya.
Organitzada per l’Ajuntament de Vila-seca, un total de 39 propostes emergents i familiars s’han presentat durant els quatre dies de programació en una edició de la FiM Vila-seca que s’ha confirmat com la fira referent per a les descobertes en música emergent i familiar. Han passat més de 150 artistes sobre els 8 escenaris de la FiM que han fet de la ciutat tarragonina la capital musical del país durant un cap de setmana de primavera. La fira ha tornat a renovar el seu compromís amb l’aposta per les primícies, amb un 92% d’espectacles i concerts que seran estrenes.
En paraules de Martí Marfà, director artístic de la FiM Vila-seca des del seu reinici l’any 2021: ‘Hem tornat situar la FiM al mapa i el calendari de fires i festivals musicals del país. Hem fet una programació arriscada que aposta per les estrenes i la feminització dels escenaris i hem dissenyat un programa professional al servei d’un sector que troba en la FiM un espai de proximitat per fer-hi negoci.’
De fet, el propi alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha posat també en valor aquest certamen que ha permès gaudir d’un cap de setmana d’excel·lència musical a Vila-seca i ha volgut destacar també tot l’esforç i treball realitzat pels tècnics municipals i professionals que durant aquests dies han estat dedicats a la FiM.
El Castell de Vila-seca ha tornat a ser l’epicentre d’activitat musical i professional i, des del dijous, s’han donat cita prop de 600 professionals del sector professional, un 20% més que en l’edició anterior. Durant aquestes jornades, s’han realitzat 300 speedmeetings entre professionals, 40 mentories a artistes emergents, 42 pitchings i 5 taules rodones. Tot un èxit de participació en una edició en què el programa professional de la FiM ha organitzat una Jornada per a programadors i programadores en col·laboració amb la Direcció General de Promoció Cultural i Biblioteques del departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Àrea de Públics de l’Institut Català de les Empreses Culturals, la jornada Catalan Arts per a Professionals emergents i la jornada Sóc Autor per a artistes emergents.
Les propostes familiars amb arrel musical són un dels puntals de la fira vila-secana. Foto: Cedida
El Celler de Vila-seca ha acollit el dissabte 18 l’acte de celebració de la 20a edició com a prèvia de l’espectacle ‘Udolç’ d’Alba Careta i Henrio. La fira de música emergent i familiar ha volgut celebrar els seus 20 anys d’aposta per la música emergent i familiar en un petit acte commemoratiu. Hi han intervingut l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura i la regidora de Cultura, Manuela Moya, qui han homenatjat la tasca de Pep Graset, ex-regidor de l’Ajuntament de Vila-seca i ideòleg de la FiM. Ja el diumenge, la rumba catalana de Landry ha posat fi a quatre dies de música ininterrompuda,
La FiM, fira de música familiar i emergent de Vila-seca està organitzada per l’Ajuntament de Vila-seca amb el suport de la Diputació de Tarragona i el departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
D’esquerra a dreta, Mercè Rovira, Anna M. Bofarull i Cris Gambín, envoltades d’antics projectors al Museu del Cinema de Vilallonga. Foto: DiariTots21
Jornada de reivindicació de la igualtat de home-dona en el món del cinema amb la presència de tres destacades representants del setè art a Tarragona: la directora Anna M. Bofarull, l’actriu Mercè Rovira i la codirectora del FIC-CAT i realitzadora àudiovisual Cris Gambín. Les tres van alçar la veu des de Vilallonga del Camp per posar damunt la taula la llosa que ha de suportar la dona per accedir a un circuit ja de per sí complicat.
La sala de cinema de Vilallonga celebra enguany el seu 60è aniversari amb un conjunt d’actes, el segon dels quals era la taula rodona ‘Dona i cinema’, que tenia lloc aquest divendres i que reunia les tres ponents, sota la moderació de Jordi Sardiña. S’hi exposarien dades contundents de la disparitat home-dona, com que al sector només el 17 per cent són dones. Especialment significatiu és que en càrrecs de direcció -de films, de fotografia, de producció- es troben molt poques dones. En canvi, en les tasques tradicionalment adjudicades a la dona, com maquillatge o vestuari, sí que abunden.
Els rols segueixen perpetuant-se tot i que com deia Mercè Rovira, s’està produint un increment de la presència de la dona, ajudat també per la normativa que atorga més puntuació a les produccions amb dones. Tot i això, la realitat segueix sent, com deia Anna Bofarull, “que les dones ens hem d’esforçar molt més per demostrar la nostra valua”. Bofarull encertava amb una frase contundent: “Reclamo el dret de les dones a fer pel.lícules mediocres, com fan els homes”. El dia que això passi la situació estarà més normalitzada.
Organitzadors i ponents, en acabar la taula rodona. Foto: DiariTots21
La discriminació persistent es mostra en infinitat de situacions. La mateixa Cris Gambín va estudiar Periodisme “i mai vaig veure com una opció estudiar Cinema perquè no hi havia referents”, com Isabel Coixet, Carla Simon, Clara Roquet o Elena Martín. Casos habituals són negar pressupostos a pel.lícules perquè són dirigides per dones o el fet que les dones dirigeixen drames o comèdies, però no films de terror, ciència ficció o altres gèneres. Gambín subratllava al respecte: “Quan tinguem dones dirigint pel.lícules de tots els gèneres aleshores estarem en una bona situació”.
L’empenta de la dona els darrers anys -amb premis Gaudí, Goya o a la Berlinale– ha provocat també cert malestar amb homes que es veuen desplaçats i no entenen “que el món està canviant i nosaltres no hem de demanar perdó per haver posat la poteta en aquest sector”, en paraules d’Anna Bofarull. Cris Gambín terciava: “Qui ho veu com un problema és potser perquè veu que hi ha un talent femení que li pot prendre la feina. A les dones ens costa moltíssim disposar de la primera oportunitat”. La taula rodona abordaria més temes, com la difícil conciliació familar. “Normalitat i paritat” fou la reclamació final.
Presentaren l’acte dues dones: la presidenta del Centre Recreatiu -entitat on hi ha el cinema de Vilallonga-, Carme Bargalló, i la tresorera de l’Associació de Dones, Elisa Camps.
Josep Maria Vallès, mostrant un antic projector. Foto: DiariTots21
La jornada viuria un colofó brillant amb una visita guiada al Museu del Cinema de Vilallonga de la mà del seu creador, Josep Maria Vallès, un portent de coneixements sobre el sector. Anna M. Bofarull, Mercè Rovira i Cris Gambín contemplarien astorades la col.lecció de projectors antics, cartells originals de pel.lícules històriques o documents de la censura franquista mentre la sala del cinema annexa -considerada pel director tarragoní Jesús Monllaó com la que ofereix el millor so i àudio de la província- emetia el film ‘Ooh, la la’.
L’escriptora Marta Soldado s’ha emportat el 34è Premi Ciutat de Tarragona de novel·la Pin i Soler amb l’obra ‘El cavall de Przewalski‘. El guardó, dotat amb 21.000 euros, inclou la mussa de plata de Tarragona i la publicació del llibre amb Angle Editorial.
En aquesta categoria s’han rebut 179 obres, un 52% més que l’any passat. El jurat ho ha acordat per unanimitat, mentre que el 24è premi de Traducció ha estat per a ‘La vida al Mississipí’ de Mark Twain, presentat per Marc Donat i el 27è Premi de narrativa curta per al relat ‘Enlairament’, de Ramon Macià. Enguany, el gruix principal de participants és de la demarcació de Barcelona, malgrat que s’ha registrat un augment destacat de participants tarragonins en el premi de narrativa curta.
Al llarg de la gala celebrada aquest vespre al Teatre Tarragona també s’ha fet entrega del premi Montserrat Abelló a la trajectòria en l’àmbit de la traducció, que ha recaigut en Anna Casassas i Figueras, una de les traductores al català més reconegudes i de més rellevància dins del panorama literari actual.
La categoria de narrativa curta per Internet Tinet ha rebut 250 treballs, un 31% més que en l’anterior convocatòria, mentre que a la categoria de Traducció Vidal Alcover s’han presentat tretze projectes. Tots dos premis estan dotats amb 1.000 i 12.000 euros respectivament, a més de la publicació de les obres amb Cossetània Edicions i Edicions 1984.
Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona són convocats per l’Ajuntament de Tarragona, Òmnium Cultural del Tarragonès i el Centre de Normalització Lingüística de Tarragona. L’espectacle de la gala d’aquest vespre l’han conduït les actrius Júlia Abelló i Farners Rubio, i s’ha complementat amb un repertori del cantautor menorquí Guiem Soldevila. L’escenografia escollida s’ha inspirat en ‘El petit príncep’ amb la implicació d’alumnes de joieria artística i arts aplicades al mur de l’Escola d’Art i Disseny de Tarragona.
De Castro, amb la regidora de Cultura i els responsables de Mèdol, en l’obertura de la nova mostra . Foto: Cedida/J.C.Borrachero
L’emblemàtic edifici que acollia la seu del Banc d’Espanya a Tarragona reobre de forma temporal al públic per acollir l’exposició Zoocosis, amb què la fotògrafa Estela de Castro reflexiona sobre la situació d’abús i patiment que la captivitat provoca als animals. Zoocosis, que forma part del programa d’exhibició del Centre d’Arts Contemporànies de Tarragona, Mèdol, es podrà veure al hall de l’antiga seu bancària els divendres, dissabtes i diumenges fins al proper 16 de juny.
Durant dos anys, Estela de Castro va visitar diversos zoos i amb el seu objectiu va recollir de forma meticulosa conductes animals que encaixen en el que s’ha descrit com a Zoocosis o Comportament Anormal Repetitiu. Es tracta d’un trastorn induït per l’estrès que provoca l’estar tancats, privats del medi natural i les seves rutines, i que es manifesta amb comportaments repetitius com fer voltes sobre un mateix o llepar els barrots de les gàbies.
En l’acte de presentació de la mostra als mitjans, la consellera de Cultura i Benestar Animal de l’Ajuntament de Tarragona, Sandra Ramos, ha apel·lat a la capacitat de l’art per atreure l’atenció i generar debat sobre temes que interpel·len a la consciència crítica. “Zoocosis és una mostra que genera una incomoditat molt necessària. No parla d’animals, parla de víctimes. I no es limita a commoure. Vol que alcem la veu, que prenguem posicions sobre el que és evident però passa a segon terme per una falsa visió que segueix sent dominant: que els animals no tenen drets”, assegura.
Ramos ha posat en valor el fet “d’acollir la mostra en un nou espai de la ciutat en desús, com és el Banc d’Espanya, de la mateixa manera com ho va fer Tabacalera ara fa poques setmanes, generant un diàleg cultural més enllà dels museus i els espais normatius de la cultura, i donar visibilitat i noves interpretacions a les arts utilitzant els espais públics per apropar-les a la ciutadania”.
Així, la col·lecció no només captura el patiment en silenci dels protagonistes animals sinó que també planteja preguntes crítiques sobre l’ètica del captiveri animal i els límits de la curiositat dels humans. A través d’imatges, l’artista desafia els espectadors a reconsiderar la relació amb la natura i a reflexionar sobre les conseqüències de les accions humanes en la resta d’éssers vius.
“El zoo és un món irreal creat per l’antropocentrisme amb excuses com que en aquests recintes es conserven algunes espècies i s’educa en el respecte als animals. Però aquesta concepció és tramposa. L’únic que aprenen els infants és que l’ésser humà té dret a privar de llibertat els animals. Al final, aquesta falta de llibertat provoca estrès, soledat i apatia, i genera conductes estereotipades i repetitives en els animals”, afirma De Castro.
Explorant espais artístics no convencionals
Amb l’ocupació temporal de l’antiga seu del Banc d’Espanya, el director de Mèdol, Vicent Fibla, ha subratllat la voluntat del centre “de sortir de la zona de confort” que són els museus i d’anar a trobar el públic explorant noves formes d’ocupació i interpretació d’espais artístics no convencionals. “El Banc d’Espanya planteja un diàleg molt fèrtil amb Zoocosis. L’edifici es conserva igual que va quedar fa vint anys i està atrapat en sí mateix, com si fos un ésser viu, desnaturalitzat de les seves funcions i captiu d’un temps passat”, ha argumentat Fibla.
Zoocosis comforma la doble exposició de temàtica animalista que Mèdol, amb la col·laboració del col·lectiu Cultura Verda, ha programat aquest 2024 i que porta la signatura d’Estela de Castro. The Animals, que es va poder veure a Casa Canals fins a principis del passat mes d’abril, la conformava una col·lecció de retrats d’animals víctimes dels humans.
Estela de Castro (Madrid, 1978) és fotògrafa especialitzada en retrats. Una part de la seva obra està vinculada a la lluita pels drets humans i dels animals. És docent a diverses escoles de fotografia, ha treballat com a fotògrafa independent per al grup Planeta i SpainMedia i les seves imatges s’han publicat en mitjans com El País Semanal, El Mundo, La Vanguardia i The Times.
Més de 1.200 persones van visitar en només tres dies la mostra Digital After All instal·lada a Tabacalera. Per la seva banda, l’anterior exposició d’Estela de Castro a Mèdol, The Animals, va rebre més de 3.000 visites. La consellera ha valorat aquestes xifres “d’èxit rotund que demostren l’interès de la ciutadania per aquest tipus d’iniciatives culturals així com per visitar aquests espais en desús”.
Els protagonistes del premi Jocs Florals de Barcelona 2024, amb el tarragoní Adrià Targa al mig de la imatge. Foto: Cedida
El poeta Adrià Targa (Tarragona, 1987) ha recollit aquest dijous a la tarda el Premi de PoesiaJocs Florals de Barcelona 2024 pel llibre de poemes ‘Acròpolis’. L’artista ha rebut el guardó en el marc d’un acte celebrat al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, presidit pel regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé. Targa es va imposar als 93 poemaris presentats al premi. Durant l’esdeveniment s’ha fet el tradicional balanç poètic de l’any, a càrrec del professor i crític literari Pere Ballart, i s’ha lloa la figura de Vicent Andrés Estellés, en motiu dels cent anys del seu naixement, a càrrec del poeta i assagista valencià Enric Sòria. El traductor i poeta Marc Rovira ha llegit la glosa del premiat.
El tarragoní Adrià Targa i Ramos és llicenciat en Filologia Clàssica per la Universitat de Barcelona. Ha publicat sobretot llibres de poesia, amb els quals ha guanyat entre d’altres els premis de Poesia de Sant Cugat a la memòria de Gabriel Ferrater per ‘Boques en calma’ (Edicions 62, 2010) i el premi Vicent Andrés Estellés de Burjassot pel seu llibre més recent fins a la data, ‘Canviar de cel’ (Godall Edicions, 2021).
Altres llibres destacables de la seva trajectòria són ‘L’exili de Constança’ (Cossetània/La Gent del Llamp, 2008) i ‘Ícar’ (Edicions Poncianes, 2015), aquest darrer disponible en línia a la revista digital ‘Stroligut’.
També ha fet algunes traduccions de poesia, com l”Alcestis de Barcelona’ (Fundació Bernat Metge, 2023, edició no venal) i ha col·laborat amb articles per a mitjans digitals com ‘La Lectora’. Actualment viu al barri del Raval i treballa com a professor substitut a l’Institut Montjuïc, a la Zona Franca de Barcelona.
Organitzadors, directors i autoritats, durant la presentació. Foto: DiariTots21
Cinema i literatura, dos mons complementaris que han generat un inacabable relat d’amor, però també d’odi, es donen la mà a la 16ena edició del Festival Internacional de Cinema en Català, el FIC-CAT, que ha programat 65 propostes i que tindrà lloc de l’1 al 8 de juny a Roda de Berà.
D’aquestes, es projectaran 6 llargmetratges, 6 documentals, 12 curtmetratges, 8 produccions de 48 hores, 18 videoclips i treballs de 15 centres educatius. Els codirectors del FIC-CAT han destacat que la selecció ha estat difícil perquè les propostes cada cop tenen “més i millor qualitat”. Aprofitant la dualitat de l’eix temàtic, es lliurarà el premi honorífic al director Antoni Verdaguer i a l’escriptor Jaume Cabré. A més, aquest any, s’estrenarà el documental dedicat a Cabré, dirigit justament per Verdaguer.
De fet, la codirectora del FIC-CAT, Cris Gambín, ha remarcat el doble reconeixement amb el lliurament del guardó honorífic a l’escriptor i guionista, Jaume Cabré, i al director i també guionista Antoni Verdaguer, present en la presentació de la 16a edició feta aquest dijous. “Era la dualitat perfecta per a aquest premi honorífic, a més, casualment estaven treballant junts en un documental que tindrem en estrena, tot molt rodó”, ha expressat Gambín. Es tracta del documental ‘Jaume Cabré la música de les paraules‘, que es projectarà el diumenge 2 de juny.
“He volgut fer aquest documental perquè com diuen diversos testimonis no saben si el Jaume Cabré és un compositor que escriu o un escriptor que compon perquè la música hi ha estat molt lligada durant tota la vida”, ha subratllat Verdaguer. També ha explicat que en el documental hi ha col·laboracions “molt brillants” com la del mestre Jordi Savall o la del periodista Joaquim Maria Puyal. Verdaguer també ha agraït el reconeixent després de 53 anys de professió en el món del cinema.
Més estrenes que mai
Els organitzadors del FIC-CAT han explicat que de les 65 propostes programades, deu són estrenes. “Societat negra“, de Ramon Térmens, inaugurarà el festival el dissabte 1 de juny. Aquesta pel·lícula competeix en la secció oficial de llargmetratges i és una estrena a la Unió Europea.
També compateixen en aquesta categoria ‘Casa en flames’, de Dani de la Orden, ‘Escanyapobres’, d’Ibai Abad, ‘Llobàs’, de Pau Calpe, i ‘L’àvia i el forester’, de Sergi Miralles – film que també és una estrena a Catalunya. En aquesta mateixa categoria, però fora de competició, també es podrà veure ‘Mamifera’, de Liliana Torres.
‘Sau: La memòria submergida’, ‘Castelleres, tossudament alçades‘, ‘Jango Edwuards. L’home, el mite, la llegenda‘ i ‘Jaume Cabré la música de les paraules‘ són les peces que també s’entrenen en la secció oficial de documental del certamen -ho fan mundialment. Totes elles competeixen amb ‘Un estel fugaç’ i ‘In memoriam Biel’. Pel que fa als dotze curtmetratges, tres d’ells s’estrenen en l’àmbit mundial. Es tracta de ‘Dispara’, de Guillem Barceló, ‘Gameboy’, de Jan Saura, i ‘Ésser’, d’Anna Osset.
El dissabte 1 de juny, projectaran els divuit videoclips seleccionats a la plaça dels Pins de Roda de Berà. Així mateix, les sessions per a les escoles s’ha programat pels dies 3, 4, 5 de juny. En aquest cas, es podran veure els treballs seleccionats dels quinze centre educatius, vuit de primària i set de secundària.
A banda, el festival ha organitzat altres activitats, com xerrades, el concurs per crear curtmetratges en 48 hores – adreçats a joves de menys de 35 anys-, la jornada professional a la Casa Montjuic de Barcelona o el III Fòrum Cinema i Educació. A més, es tornarà a repetir la ‘Matinal Infantil’, dirigida especialment als infants, on es projectarà un capítol en exclusiva d’en Titó. Respecte al Pitch de projectes en llengua catalana, s’han escollit set dels 33 presentats.
Salut del cinema en català
Preguntats sobre la salut del sector cinematogràfic català, Gambín ha afirmat que hi ha una “gran varietat” de temàtiques i que un dels exemples és el film inaugural: “Sempre es diu que el cinema en català només fa un tipus de pel·lícules i, nosaltres any a any demostrem que no, ‘Societat negra’ ho té tot, drama, comèdia, et fa patir i riure”.
Comparteix parer, Toni Pinel, qui ha celebrat que hagi crescut el finançament de les produccions en els últims anys. “Creiem que ha estat un molt bon any, especialment difícil, es nota molt que hi ha hagut un canvi en el finançament de les pel·lícules”, ha dit. Amb tot, ha fet una crida: “cal que ens ho creguem més, el públic tenim la clau perquè si hi ha demanada es faci oferta”.
Gala de cloenda
La cloenda, que se celebrarà el 8 de juny, anirà a càrrec del director i guionista Pau Escribano i de l’actriu Ann Perelló. La gala es podrà veure en directe a La Xarxa+ i, com a novetat, dins La Xarxa+ hi haurà una selecció de curtmetratges d’edicions anteriors disponibles durant tot l’any. Des de l’organització també han remarcat que després de la “bona experiència” del 3 a la Carta, aquest any es disposarà d’un canal dins la plataforma de 3CAT. Com ja es va fer l’edició passada, la producció que esdevingui més viral obtindrà el Premi del Públic en línia.
A banda del ‘portus’, els municipis de l’Ager tarraconensis seran els altres protagonistes d’aquests dies. Foto: Cedida
Amb la vint-i-sisena edició ja engegada des del passat dilluns, els festival Tarraco Viva enfrontarà, a partir d’aquest divendres, el primer cap de setmana amb tot d’activitats, la gran majoria, al Moll de Costa. En una edició amb un tema central focalitzat en el Mediterrani a l’antiguitat, el Port i la proximitat amb el mar esdevenen una peça clau del festival que enguany vol explorar amb més força que mai. D’aquesta manera, entre el divendres 17 i el diumenge 19 hi haurà més d’un centenar d’activitats programades a Tarraco Viva, el 60% de les quals al Port de Tarragona.
Abans del cap de setmana, però, aquest dijous 16 de maig, destaca el debat a tres bandes que tindran el catedràtic d’Arqueologia de la URV, Joaquín Ruiz de Arbulo, l’hel·lenista Pedro Olalla i el director del festival, Magí Seritjol. Aquest debat és d’accés gratuït i es farà a partir de les 19h als Serveis Territorials del Departament de Cultura a Tarragona. Al vespre també se celebrarà una nova edició del Convivium a l’Amfiteatre, una activitat que ja té totes les entrades exhaurides.
De cara al cap de setmana, l’atenció passarà al Port i al Moll de Costa, que prenen el protagonisme del festival després que l’any passat es convertissin en una ubicació idònia per les activitats a l’aire lliure. Entre els dos dies, les instal·lacions dels Tinglados, els Refugis i el Museu del Port, així com els amplis espais exteriors, acolliran nombroses activitats del festival per a tots els públics. Algunes de les propostes ja tenen les entrades exhaurides però n’hi ha d’altres que són d’accés lliure i aforament limitat.
Activitats als municipis de “l’Ager tarraconensis”
La resta de la ciutat no deixarà de celebrar el primer cap de setmana de Tarraco Viva, amb tot d’actes, itineraris, presentacions i lectures. Els principals monuments (Amfiteatre, Circ, Necròpolis, Muralles) rebran nombroses activitats, igual que alguns dels equipaments de la ciutat, com l’Antic Ajuntament, la Reial Societat Arqueològica i el Museu d’Art Modern. I més enllà de Tarragona, aquest cap de setmana també tindrà especial rellevància l’anomenat Ager tarraconensis, és a dir, tota la programació que se celebrarà als altres municipis vinculats al festival, que són Altafulla, Cambrils, Constantí, Reus, Salou, Els Pallaresos i Vila-rodona. En tot el cap de setmana hi haurà una quinzena de propostes repartides en aquestes localitats.
A partir de la setmana que ve, el protagonisme l’agafarà l’espai de trobada per excel·lència del festival, els jardins i l’auditori del Camp de Mart, que esperen rebre una gran afluència de visitants en els darrers dies del festival. Una vint-i-sisena edició que acabarà, per cert, el diumenge 26 de maig amb l’espectacle El Mediterrani a l’antiguitat, al Refugi 1 del Moll de Costa, a partir de les 18h. Aquest acte serà d’accés lliure i gratuït, amb aforament limitat.
Tota la programació del festival es pot consultar a la seva pàgina web (www.tarracoviva.com).
D’esquerra a dreta, Àngel Xifré, Mariàngels Fondevila i Xavier Marcos. Foto: DiariTots21
No podia ser en un altre lloc que als Pallaresos on es donava inici, el dimecres, 15 de maig, als actes de celebració dels 75 anys de la mort de l’arquitecte i artista tarragoní Josep Maria Jujol, commemoració que el Departament de Cultura de la Generalitat ha organitzat i que comptarà amb un seguit d’activitats que s’aniran coneixent.
Per què als Pallaresos? Perquè l’Ajuntament ha convertit el municipi en un imant del poder evocador del gran artista i arquitecte, població on enguany tindrà lloc la celebració de les IV Jornades Modernistes del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900, que cada any atreuen unes 6.000 persones en un cap de setmana del mes de novembre que clou un mes de conferències modernistes.
Logotip dels 75 anys de la mort de Jujol
L’1 de maig del 1949 va morir l’arquitecte, dibuixant, dissenyador i pintor català Josep Maria Jujol, autor que trascendeix el Modernismel. La commemoració inclou un cartell riquíssim d’activitats als municipis jujolians i la confecció d’un logotip. Al llarg de tot el 2024 es duran a terme actes als municipis que compten amb l’empremta de Jujol a les comarques de Tarragona que es poden consultar a la web dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona: https://tuit.cat/BVY1P
Una conferència magistral, titulada “Jujol, un llegat fèrtil”, pronunciada per Mariàngels Fondevila, doctora per la Universitat de Barcelona i conservadora del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), va donar el tret de sortida, aquest dimecres a la tarda, als actes dels 75 anys de la mort de l’arquitecte català. L’acte va comptar amb la presència del delegat de la Generalitat al Camp de Tarragona, Àngel Xifré; la directora dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Lurdes Malgrat, i l’alcalde dels Pallaresos, Xavier Marcos.
Aquest tenia lloc al Centre Jujol. Els Pallaresos és una de les localitats del Camp de Tarragona que compten amb part de les obres més destacades de l’arquitecte. També tenen obra Bràfim, Constantí, Creixell, Montferri, Renau, Roda de Berà, Vistabella, Tarragona, Vallmoll, El Vendrell o Vimbodí i Poblet.
Totes aquestes poblacions conformen un corpus que permet parlar de la petjada de Jujol en terres tarragonines, un llegat molt lligat al territori i als ciutadans que –coincidint amb aquesta efemèride‑ es vol destacar i que s’agrupa en un programa que queda recollit en el logotip corporatiu de l’efemèride, produït per la Generalitat de Catalunya.
Jujol, un llegat fèrtil
No és una coincidència que el títol de la conferència de Mariàngels Fondevila hagi estat el triat, perquè Jujol destaca per ser el mestre del modernisme rural, en contraposició al modernisme urbà.
El modernisme s’inspira en la natura i l’art de Jujol també es va inspirar en els colors i els paisatges agrícoles del Camp de Tarragona, on tenia les arrels emocionals i familiars. Una zona també fèrtil en esglésies, ermites, fonts o masos on es barregen materials de proximitat, misticisme, i formes orgàniques impossibles de classificar.
Jujol crea un llenguatge propi, fet a mida de les necessitats dels pobles rurals on treballava, adequant les obres a les collites, a la climatologia, als colors i als materials del Camp. Les seves obres floreixen fèrtilment davant d’unes vinyes, en una clariana d’un pinar, o naveguen per sobre la mar a tocar del balcó del Mediterrani.
Mariàngels Fondevila, durant la conferència. Foto: Francesc Sech
Mariàngels Fondevila, conferenciant
La conferenciant subratllà la gran estima i entusiasme que Jujol provocà en Gaudí ja des dels inicis en què va començar a treballar pel geni de Reus i feu un repàs al reconeixement i la influència que amb el pas del temps ha tingut i té Jujol entre els grans arquitectes, com Oriol Bohigas -en certa manera, el seu descobridor-, Josep Llinàs, o artistes com Tàpias o Perejaume.
Gràcies a una exposició que el MNAC va celebrar en 2002, començà a rebre donacions i dacions de mobiliari, tapissos o làmpedes de Jujol i així és com disposa actualment d’un fons de l’aquitecte i artista que és referent arreu.
L’acte fou presentat pel delegat de la Generalitat, al Camp de Tarragona, Àngel Xifré, i tancat per l’alcalde, Xavier Marcos, que subratllà especialment “l’esforç que fem els petits municipis jujolians per posar en valor la seva obra malgrat els minsos recursos de què disposem”.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha lliurat un ram de flors a Carme Buixeda, vídua de Joaquim Mallafrè. Foto: Cedida
El Teatre Fortuny de Reus ha estat aquest dimecres al vespre l’escenari escollit per l’Ajuntament de Reus per retre homenatge a Joaquim Mallafrè Gavaldà, Fill Il·lustre i Medalla de la Ciutat.
L’acte ha començat amb la lectura d’un poema de Mallafrè en off, a càrrec de la seva filla, Marta Mallafrè, que presidia l’homenatge amb la seva mare, Carme Buixeda, i el seu germà, Joaquim. Tot seguit han intervingut l’alcaldessa de la ciutat i presidenta del Consorci del Teatre Fortuny, Sandra Guaita, i ha donat pas al regidor de Cultura i Política Lingüística, Daniel Recasens.
El bloc central de l’acte ha estat la ‘performace’ “Paisatge i Nit a la manera del Joaquim Mallafrè”, de Francesc Cerro. Foto: Cedida
Tot seguit s’ha escenificat la performace teatral, dirigida per Francesc Cerro Ferran, “Paisatge i Nit a la manera del Joaquim Mallafrè”. Hi han pres part Antònia Farré, Josep Murgades, Lurdes Malgrat, Joan Cavallé, Daniel Recasens, Meritxell Bargalló, Jordi Francesch, Irene Benavent i Jaume Nolla.
Finalment, Sara Sambola i Aleix Bové han musicat un poema de Joaquim Mallafrè.
La veu en off del propi Joaquim Mallafrè ha clos el sentit i emotiu homenatge.
Cartell del cicle, qu es farà els divendres 24 i 31 de maig i el 7 de juny, en directe des del balcó del Teatret. Foto: Cedida
La terrassa del Teatret del Serrallo del Port de Tarragona és l’indret de les tres actuacions del cicle musical Voramar 2024. Aquest mes de maig es reprèn un cicle musical que ofereix al públic una proposta íntima destinada a grups reduïts per tal de gaudir d’un espectacle musical, exclusiu, íntim, acollidor, amb un marc incomparable.
La proposta anirà acompanyada d’un tast de vins de cultiu ecològic de les DO’s del territori. Cal remarcar que enguany es fa una aposta per les veus femenines emergents de la música d’autora. Una aposta per l’experiència, en tots els sentits, que no deixarà indiferent al públic que s’acosti a gaudir de la música vora mar a les nits de primavera. Seran un total de tres concerts, els divendres 24 i 31 de maig i 7 de juny a les 21h. Per assistir a les actuacions musicals gratuïtes, atès l’aforament limitat, cal accedir a la plataforma https://entradium.com/ per adquirir les invitacions.
El cicle Voramar és un cicle de música que enguany aposta per les veus femenines de noves creadores del panorama més actual de la música d’autora. La combinació de l’art emergent i les propostes innovadores de la música més els vins de les DO’s del territori ens ofereixen una combinació de KM0 inigualable. D’una banda, una proposta íntima destinada a un públic reduït per tal de gaudir d’un espectacle musical, exclusiu, íntim, acollidor, amb un marc incomparable, que anirà acompanyat del tast d’un dels vins de la nostra DO més propera. Una aposta per l’experiència en tots els sentits per no deixar indiferent al públic que s’acosti a gaudir-ho en les nits d’estiu voramar. Tots els concerts són gratuïts amb invitació que s’haurà d’adquirir per la plataforma d’Entradium en els dies indicats.
Eva Sola serà al Teatret el divendres 24 de maig a les 21 hores. Aquest duet barceloní neix el 2022 de la mà d’Eva Menéndez i Albert Solà. Després d’uns concerts junts el 2021 decideixen crear el seu propi projecte per poder donar curs a tota la seva creativitat. Així, comencen a crear i compartir les seves pròpies versions on les porten al seu terreny, cosa que els va donar gran visibilitat. Des de començament d’any, ja han publicat més de mitja dotzena de singles originals, pavimentant el camí cap al que serà el seu primer àlbum. El duet ha experimentat un gran èxit amb cinc mesos a xarxes socials els deixen com a saldo 12 milions de reproduccions, 120.000 seguidors a Instagram i 40.000 a Tiktok. El secret d’Eva Sola és la senzillesa, tant de la proposta visual –Eva Menéndez i Albert Solà en pla americà mirant a càmera–, com de la musical: versions ultramelòdiques en espanyol de fragments de temes musicals que els arriben (i amb els que arriben) al cor.
La segona proposta és la de Sara Terraza, el divendres 31 de maig a les 21 hores. Terraza és una artista barcelonina que estima i viu la música de manera genuïna des que era petita i flirtejava amb aquesta de manera autodidacta. Profundament influenciada per la música soul i d’arrel afrodescendent, publica el 2017 un EP enregistrat en directe anomenat ‘Sara Terraza & The Black Sheep’ (RGB), amb el que presenta la seva banda d’aquell moment caracteritzada per una sonoritat fresca i orgànica. El 2023 publica el seu primer disc ‘Ja ploraré després’ (Satélite K), on les composicions prenen un aire més madur i introspectiu per materialitzar-se en el contingut que articula el seu propi relat. A la presentació en directe d’aquest treball discogràfic produït amb Dani López, tota mena ’emocions atresorades en el més íntim surten a la llum amb orgull i sobretot amb resiliència. I és que al final, abraçar l’error i ballar amb les pors és la millor recepta per gaudir de tot el que ha de venir.
L’últim concert serà el d’Uxue, divendres 7 de juny a les 21 hores. Uxue és una jove artista que, després de molts anys dedicats a la composició, inicia la seva carrera presentant un projecte fortament influenciat per la música afroamericana i per cantants com Amy Winehouse, Adele o Alicia Keys. El seu EP de debut, ‘The Untochable’, és un viatge a l’univers de les coses invisibles, les emocions profundes i els sentiments purs. Uxue va ser guanyadora del concurs de joves talents Objectiu Paki 2021 i actualment compta amb el suport de la Casa de la Música de Terrassa, dins el Programa de Suport a la Creació Musical de Cases de la Música.
Fotograma de ‘No vull ser un heroi’, de Joan Paüls i Igluu Studio, un dels curs seleccionats. Foto: Cedida
El Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) de Roda de Berà anuncia la selecció de curtmetratges per a la seva 16a edició. Després d’una exhaustiva tria, el comitè del festival ha escollit meticulosament una varietat de produccions. De les 251 obres presentades, els curtmetratges van ser la candidatura estrella, amb 105 films, dels quals 12 han estat seleccionats per a formar part de la Selecció Oficial:
–Adéu peixet, d’Anice Mateu. Possible Films SL.
–Anhel de llum, d’Alba Cros. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
–California, d’Albert Mariné. ECIR Films.
–Dispara!, de Guillem Barceló. Forest Film & Media.
–Ésser, d’Anna Oset. Kaboga Art & Films
–Gameboy, de Jan Saura. Forty Entertainment
–Humormàtic, de Pau Escribano. Pau Escribano, IB3 i CEF Produccions
–L’aliat, de Guillem Marí. ESCAC Films
–No vull ser un heroi, de Joan Paüls. Igluu Studio
–Sincopat, de Pol Diggler. Films de l’Orient SL.
–Vinguin les feres, de Manuela Matassini, Marina Millán, Núria Onsins, Elena Riera, Maria Roca i Marina Zubiaurs. Atiende Films.
–Welcome Tahiya, de Marta Bayarri. Momotrup Films.
El guanyador del Premi al millor Curtmetratge rebrà un trofeu del FIC-CAT a més d’un premi en metàl·lic de 1.250 €. Dins de les produccions d’enguany, Dispara!, Ésser i Gameboy s’estrenaran en exclusiva al FIC-CAT. California, d’Albert Mariné, també és candidata al Premi a la Producció de les Comarques Tarragonines. Els curtmetratges es podran visionar en diverses sessions programades dins el marc del Festival, que tindrà lloc de l’1 al 8 de juny. Els horaris de les projeccions es donaran a conèixer properament.
Quim Mallafrè, en el seu discurs a l’ajuntament de Reus, el dia que va rebre el títol de Fill Il·lustre. Foto: Cedida
L’Ajuntament de Reus ha organitzat un acte d’homenatge a Joaquim Mallafrè Gavaldà, Fill Il·lustre i Medalla de la Ciutat, que es farà aquest dimecres, dia 15 de maig, al Teatre Fortuny. L’esdeveniment compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Tarragona, de la Universitat Rovira i Virgili, el Centre de Lectura i el Consorci del Teatre Fortuny. Començarà a les 20:30 h i és amb entrada lliure i gratuïta.
Després dels parlaments institucionals, l’homenatge continuarà amb una performance teatral titulada “Paisatge i Nit a la manera de Joaquim Mallafrè”. Comptarà amb les intervencions d’Antònia Farré, Josep Murgades, Lurdes Malgrat, Joan Cavallé, Daniel Recasens, Meritxell Bargalló, Jordi Francesch, Irene Benavent i Jaume Nolla. Per la seva banda, Sara Sambola i Aleix Bové interpretaran un poema musicat de Mallafrè.
Joaquim Mallafrè Gavaldà va morir el 22 de febrer d’aquest 2024. Va tenir una dilatada activitat acadèmica com a professor de literatura i de llengües anglesa i catalana, membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, traductor de referència adaptant al català obres literàries de dimensió universal i posant les bases de la traducció moderna inspirant a noves generacions de traductors, i per la seva dedicació i compromís amb la vida cultural i associativa de la ciutat.
La tasca de Joaquim Mallafrè, l’abast de la seva influència com a filòleg, com a traductor, com a persona culturalment compromesa, ha estat enorme. Des de les aules de l’Institut Gaudí primer i després des de la Universitat Rovira i Virgili, ha estat mestre i referent per a moltes generacions de reusencs i reusenques, als quals ha sabut transmetre la riquesa i el goig de conèixer la llengua en tots els vessants que la converteixen en un mitjà de comunicació complet.
Com a traductor, la seva tasca ens ha obert les portes a obres literàries universals tan complexes i fascinants com l’Ulisses, de Joyce, el Tristam Shady, d’Sterne, o els Happy Days, de Samuel Beckett, que avui parlen en català amb un llenguatge viu i proper. A partir d’aquesta experiència com a traductor, iniciada el 1974 amb Look back in anger (Amb la ràbia al cos), de John Osborne, les seves reflexions han contribuït a establir les bases de la traducció catalana moderna.
Entre el Centre de Lectura i l’IEC
Compromès amb la cultura, en totes les seves manifestacions, especialment des del Centre de Lectura de Reus, on va assumir diferents càrrecs i responsabilitats, va ser sempre una persona propera: generosa en la transmissió del seu saber i la seva erudició, a prop dels talents incipients, interessada sempre a participar en tota mena d’activitats culturals i ciutadanes de petit i gran format.
Se li deu també, entre moltes altres coses, la presència de la veu del Camp en el diccionari de l’IEC, que va contribuir a elaborar com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on va treballar especialment dins de les comissions de Gramàtica i Lexicografia, i de la qual va ser vicepresident entre el 1999 i el 2002.
La seva tasca pedagògica, a banda de l’Institut Gaudí, on va ser catedràtic d’anglès, i de la Universitat Rovira i Virigli, on va ser professor fins al 2010, es va desenvolupar en diferents universitats catalanes i europees amb seminaris i cursets, i també amb una llarga llista de conferències.
El dijous 16 s’inaugura la FiM, amb un programa de 39 propostes fins al diumenge 19 de maig. Foto: Arxiu
Sota el lema “Demà és ara”, la FiM Vila-seca celebrarà la seva 20a edició entre el dijous 16 i el diumenge 19 de maig, amb 55 concerts d’accés lliure i gratuït. L’edició 2024 de la Fira de la Música Emergent i Familiar (FiM) programa un total de 39 formacions, de les quals 23 són actuacions de grups emergents i 32 projectes de música familiar.
Hi haurà més de 150 artistes sobre els 8 escenaris de la FiM, que faran de la ciutat tarragonina la capital musical del país durant un cap de setmana de primavera. La fira renova el seu compromís amb l’aposta per les primícies, amb un 92% d’espectacles i concerts que seran estrenes.
En paraules de Marti Marfà, director artístic de la FiM: “Vila-seca esdevindrà novament l’epicentre musical d’un país que bull de creativitat i que té set de propostes artístiques de qualitat. Per això la FiM Vila-seca presenta una programació arriscada, diversa i equilibrada, i un programa professional al servei del sector”.
Prop de tres mil alumnes d’educació primària, ESO i Cicles formatius del municipi gaudiran de les sessions escolars i dels showcases de la FiM Vila-seca. Enguany la fira ha ampliat l’oferta de programació per a escolars, en col·laboració amb els centres i agents educatius locals. L’objectiu és contribuir a la creació de públics i el foment dels hàbits culturals al territori, i alhora facilitar que els i les professionals assistents a la fira puguin veure els espectacles en situació real.
Així, la comunitat educativa de Vila-seca podrà gaudir de fins a 12 espectacles: Hotel Cuques de December Quintet, Cançons amb Trementina de David Font Forcada, Surime de Pentina el Gat, en la secció familiar i els projectes musicals emergents de Sara Aldana, Carla Collado, Carmen y María, Andreu Peral, Elena Garcia i Colomet, en la secció emergent.
La commemoració de la 20a edició de la FiM
La fira de música emergent i familiar celebrarà els seus 20 anys d’aposta per la música emergent i familiar amb un acte commemoratiu el dissabte 18 de maig a les 17:30h al Celler de Vila-seca, com a prèvia de l’espectacle Udolç d’Alba Careta i Henrio. Hi intervindran l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura i la regidora de Cultura, Manuela Moya. S’hi estrenarà una peça audiovisual per commemorar les 20 edicions de la FiM i, un cop finalitzat el concert, la Fira del Vi de Falset, organització col·laboradora de la FiM, oferirà una degustació a tots els assistents a l’acte per brindar pel passat, present i futur de la fira de música emergent.
L’espectacle escollit per a l’acte de celebració és Udolç, una proposta familiar que recupera cançons de bressol, passades pel sedàs del jazz i el pop modern, i embolcallades en una atmosfera onírica, delicada i suggestiva.
Després de les visites es farà una conferència sobre com el paisatge de la serra de l’Argentera va inspirar Gaudí. Foto: Cedida
La Nit dels Museus 2024 arriba aquest dissabte 18 de maig. Com cada any, els museus de Catalunya obriran les portes durant la tarda i la nit i oferiran activitats gratuïtes per fomentar la cultura i aconseguir que noves persones s’introdueixin a les institucions culturals. Riudoms se suma un any més a aquesta iniciativa obrint la Casa Pairal d’Antoni Gaudí, on s’hi oferiran dues visites guiades: una a les sis de la tarda i l’altra a les set.
Les visites a la casa de Gaudí seran gratuïtes i duraran aproximadament una hora. D’aquesta manera, s’obre una gran oportunitat perquè totes aquelles persones que encara no han pogut trepitjar la casa on va viure l’arquitecte, puguin captar l’ambient i la vida de l’arquitecte. Podran veure de primera mà les estances per on transitava Gaudí o el taller de caldereria de la seva família.
Per poder fer l’activitat amb comoditat, les places són limitades a 30 persones per sessió. I per participar-hi, caldrà inscriure’s-hi prèviament. Es pot trobar l’enllaç a www.riudoms.cat.
El mateix dissabte 18 de maig a la Casa Pairal d’Antoni Gaudí, una vegada acabades les visites, a les vuit del vespre, es farà la conferència “El lloc d’inspiració d’Antoni Gaudí a la serra de l’Argentera: entre l’arqueologia i la literatura”. Anirà a càrrec de l’arqueòloga Paula Santamaria i de Sònia Casas, autora de la novel·la “Retorn als orígens”, guanyadora del prestigiós premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica 2023.
Durant la xerrada s’explicarà la recerca arqueològica que ha analitzat la influència de diversos paisatges del Camp de Tarragona en l’obra de Gaudí. I com aquesta recerca ha acabat sent la font d’inspiració d’una novel·la trepidant, que té en Gaudí, Eduard Toda i els paisatges de la serra de l’Argentera alguns dels seus protagonistes.
Imatge d’un dels espectacles de carrer de l’edició d’enguany de Trapezi. Foto: Cedida
Prova superada. El segon any de la direcció artística del Trapezi, formada per Cristina Cazorla i Alba Sarruate, ha passat amb nota l’examen. L’avalen no només les xifres -l’examen inevitable per a qualsevol balanç-, sinó el nivell de les propostes ofertes, la recuperació d’espais emblemàtics, l’impacte que ha tingut entre els professionals que venien a pescar noves companyies -300 professionals s’han acostat a Reus– o el fet de tancar l’edició el dissabte perquè el diumenge hi havia eleccions.
Tot ha semblat aliniar-se. Fins i tot la pastisseria Padreny ha creat la galeta de l’elefant. I també positiva ha estat la bona acollida de les jornades professionals, que permeten donar a conèixer les produccions i crear un mercat de circ durant tot l’any.
Posant xifres a l’edició número 28 del Trapezi, direm que unes 40.000 persones han desfilat per algun dels 46 espectacles oferts durant quatre dies i amb ocupacions elevades -17 ‘sold outs’, per exemple-. Es tracta de números similars als de l’any passat, segons ha apuntat l’organització aquest dilluns en la roda de premsa de balanç final.
Els impulsors han destacat l’alta ocupació en les 69 representacions dels 46 espectacles previstos, on han actuat 212 artistes. En concret, en un 90% dels casos que calia pagar entrada, s’han esgotat; mentre que en la resta s’ha superat el 90% de l’aforament.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, dibuixava un “balanç molt positiu” de l’edició d’enguany, amb la ciutat “plena de gent” i que ha posat en valor “l’enllaç entre la cultura i la promoció” del municipi.
Exultants es mostraven les codirectores artístiques de la fira, Cristina Cazorla i Alba Sarruate, que insistien en la importància de la col.laboració de molta gent per assolir l’èxit, que “ha arribat després que Trapezi superés la crisi i la pandèmia”. I han detallat exemples de directors artístics de grans recintes espanyols que consideraven “aquesta com la millor edició de la Fira del Circ” i han començat a interessar-se per contractar espectacles de circ en recintes tancats i habituats només al teatre.
Detalls exitosos han estat també repartir la programació per la ciutat i posar-la en una franja horària similar, de manera que ha permès que molta més gent hagi pogut veure els espectacle més còmodament. O bé el retorn del Cabaret, la producció de Trapezi on han actuat grans artistes com Ricky, El profesor de tenis, Xana i Dieguito, Duo Laiaiona, Marta Bolibar, Doble Mandoble, Trocos Lucos i Roc Sala Trio. La carpa de la Plaça Antón Borrell ha acollit l’espectacle durant dijous, divendres i dissabte esgotant les entrades dels tres dies.
Parlar del suïcidi
Especialment interessant ha estat que el Trapezi ’24 ha proposat temàtiques socials dures i punyents, en línia amb el camp innovador que es va buscant any rere any. El regidor de Cultura de Reus, Daniel Recasens, que ja havia indicat a DiariTots21 l’elevadíssim grau d’exigència del públic reusenc, ha subratllat que aquestes propostes, “més enllà del valor del lleure”, també expliquen diferents situacions de la vida “a través de l’humor i l’absurd”. “Hem parlat del suïcidi, la maternitat o la salut mental veient espectacles i passant-nos-ho bé, però també fent-nos pensar”, ha apuntat. Finalment, Sarraute ha revelat que de cara l’any que ve ja tenen companyies que volen ser a Reus per estrenar les seves creacions.
Parlàvem de la presència de professionals del sector. Doncs bé, com cada any, la Fira Trapezi ha organitzat un punt de trobada del sector per tal d’afavorir vincles i complicitats entre professionals i entitats del món del circ, promoure el treball artístic, presentar creacions actuals i proposar possibles col·laboracions.
Les activitats més destacables han estat la trobada entre programadors i artistes en taules de presentació de projectes i converses i el showcase, on s’han mostrat fragments de peces en creació per tal de despertar l’interès de les persones programadores en espectacles futurs. Per dur a terme aquestes jornades s’ha col·laborat estretament amb APCC, CircoRed i COFAE.
Aquesta edició, les jornades professionals “Trapezi Pro Catalan Arts” s’han desenvolupat en format presencial els dies 8, 9 i 10 de maig acollint a 306 professionals del circ que s’han reunit al Trapezi.
Foto de família de la gala de cloenda del FIC-CAT 2023. Foto: Cedida
El concurs Jove 48 Hores del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT) demostra una vegada més el talent i la creativitat dels i de les joves cineastes. Les persones menors de 35 anys, prèviament inscrites, disposaven de tan sols 48 hores per escriure, filmar i editar una peça curta d’una durada màxima de 3 minuts.
Els treballs es van realitzar durant el passat cap de setmana, del 10 al 12 de maig. Tenint en compte l’eix temàtic de la 16a edició del FIC-CAT, “Cinema i Literatura”, els participants van rebre una premissa desafiadora que va estimular el seu enginy i originalitat. Aquesta, es basava en una reinterpretació de l’escena IX del tercer acte de l’emblemàtica obra d’Àngel Guimerà, Terra Baixa.
Aquest any, la participació inclou un total de 8 curtmetratges, i 4 d’aquests treballs provenen de les comarques tarragonines. Les obres que competeixen pel Premi Jove 48 Hores són les següents:
– Amor Lliure Amor Mort, de Pau Juez Dalmau (Sant Pere de Ribes)
– Deixa’m, de Xènia Cardiel i Irene Fernández (Valls)
– Entre dues terres, de Erick Córdova Macas i Adelmo Fonseca Rodrigues (Tarragona)
– La caça, de Natàlia Celma i Guillem De La Guardia (Barcelona)
– Llengua Baixa, de Pere Rivases Gómez (Barcelona)
– Marta, d’Alex Barroso i Pol López (Sant Feliu de Guíxols)
– Memòries, d’Arnau Saló Besora (Roda de Berà)
– Vacances pagades, d’Ot Huertas i Aniol Vidal (La Bisbal del Penedès)
Les produccions es projectaran el diumenge 2 de juny a les 12:30h al Teatre del Casino Municipal de Roda de Berà. El Jurat Jove 48 Hores, format per Laura Pau (actriu), Pol Bassó (creador de contingut cinematogràfic) i Èlia Lorente (directora de videoclips i peces experimentals), serà l’encarregat de determinar el film guanyador, que es revelarà el dissabte 8 de juny a la Gala de Cloenda del FIC-CAT i rebrà un premi de 300 € en metàl·lic així com un trofeu FIC-CAT.
La regidora de Projecció de Ciutat i el regidor de Cultura, en la presentació de la Nit dels Museus. Foto: Cedida
Amb una programació conjunta ideada pels Museus de Reus i per l’Agència Reus Promoció, el proper dissabte 18 de maig se celebrarà a la ciutat una nova edició de la Nit dels Museus que, enguany, té el lema “Museus per l’educació i la investigació”. En el cas de la capital del Baix Camp, la commemoració de la Nit dels Museus servirà aquest 2024 per acomiadar el Museu d’Art i Història de la ciutat que tancarà les seves portes fins al 2026, quan es reobrirà de nou amb una fisonomia totalment diferent.
El Dia Internacional de Museus és una bona ocasió per agrair els 63 anys de servei i acomiadar-se de l’equipament tot visitant per últim cop les exposicions permanents i les sales de reserva. Sense oblidar les activitats que es desenvolupen en els altres equipaments: el Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca, el CIMIR, el refugi de la Patacada i la bòbila del Sugranyes.
Per la seva banda, el Gaudí Centre, i d’altres espais patrimonials de la ciutat, com a l’Institut Pere Mata, el Campanar de la Prioral de Sant Pere i l’Estació Enològica aporten a aquesta celebració l’oportunitat de conèixer el ric i intens llegat arquitectònic de la ciutat mitjançant visites guiades, activitats familiars i tallers per als més joves i un seguit d’activitats accessibles i inclusives adreçades a tots els públics.
sc name=”centronoticia”][/sc]
S’han organitzat un gran nombre d’activitats i horaris ampliats que permetran que tothom pugui gaudir de la gran festa. El Dia Internacional dels Museus és una oportunitat clau per mostrar tota la feina que es fa des dels museus i els altres espais patrimonials, que el lema de l’ICOM d’enguany ho abraça perfectament. Pel Dia Internacional dels Museus es convida a la ciutadania a repensar l’educació i imaginar un futur en què l’intercanvi de coneixements transcendeixi les barreres, on la innovació s’uneixi a la tradició.
La programació gira al voltant del dissabte 18 de maig, Dia Internacional de Museus, però aquesta setmana anterior, del 14 al 17, es faran visites a les sales de reserves de les col·leccions d’art i història, arqueologia, etnografia i fotografia. Visites que s’incrementaran al llarg del dissabte 18 de maig.
La Nit dels Museus acabarà al Museu d’Art i Història (a la plaça de la Llibertat) amb visites a ritme de música de DJ fins a les dotze de la nit. Al llarg del dia, a la façana, una gran pantalla ens recordarà algunes de les exposicions que s’han realitzat durant els seixanta-un anys d’història de l’equipament.
Activitats fins a final de maig
La setmana següent, del dimarts 21 al dissabte 25 de maig, es podrà gaudir de tot el catàleg de visites que disposa els Museus de Reus. Les visites de les exposicions permanents i temporals guiades pels tècnics de la casa. Insistim que serà l’últim de visitar les del Museu d’Art i Història en el format actual. També cal destacar l’exposició del centenari del pintor Morató Aragonès que finalitza el 25 de maig.
La col·lecció d’arqueologia del Museu Salvador Vilaseca ha permès, un any més, portar a terme la col·laboració amb el festival de divulgació històrica Tarraco Viva amb una activitat familiar, un scape-room inspirat en el món dels romans a través d’enigmes i un monòleg històric: (RE) DESCOBRINT TÀRRACO. Hernández Sanahuja i les excavacions de l’eixample de Tarragona que ens trasllada al 1840 quan gràcies a aquest il·lustre personatge posa en valor l’antiga ciutat romana.
Activitat al Gaudí Centre
Des de la regidoria de Projecció de Ciutat, es vol fer especial incidència amb els temes de l’accessibilitat i la inclusió social. Per això dues de les activitats que s’han preparat al Gaudí Centre tindran lloc al carrer de manera el fet que el museu surti al carrer ja és un element trencador que apropa el museu a la ciutadania, i així mateix permet donar a conèixer la resta d’activitats que es realitzen a l’interior i el museu pròpiament.
També als jardins del Pavelló 6 de l’Institut Pere Mata s’hi realitzarà un taller. Continuant amb la línia de tenir la mirada posada en l’accessibilitat, per aquesta edició al Gaudí Centre i l’Institut Pere Mata comptaran amb dues activitats signades amb llengua de signes catalana (LSC):
– Al Gaudí Centre: Gaudí, un geni dos amors. Visita teatralitzada a càrrec de Lucky Luke Produccions.
– A l’institut Pere Mata: Visita guiada al Pavelló 6
Des de l’Agència de Reus Promoció, se sumen a la celebració de La Nit dels Museus amb un programa que inclou una gran diversitat de propostes pensades per a tothom amb visites guiades, activitats familiars i tallers o altres propostes més lúdiques, i amb la voluntat d’acostar la figura d’Antoni Gaudí i el patrimoni de la ciutat a tothom, ciutadans i visitants.
El Tinglado 1 acull la mostra ‘La Batalla de Salamina (480 aC) i el Tinglado 2 rep l’exposició ‘Coses meravelloses’. Foto: Cedida
Aquest dilluns, 13 de maig a les 18h hores, el Tinglado 1 del Moll de Costa del Port Tarragona presenta l’exposició ‘La Batalla de Salamina (480 aC)’, i, una hora més tard a les 19h el Tinglado 2 inaugura la mostra sota el títol ‘Coses meravelloses’. ‘La Batalla de Salamina (480 aC)’ es podrà visitar fins al 26 de maig i ‘Coses meravelloses’ estarà oberta al públic fins al 23 de juny. Totes dues exposicions estan dins de la programació d’activitats del festival romà Tarraco Viva que comença el 13 de maig i finalitza el 26 de maig. Es tracta de dues exposicions d’accés lliure que seran inaugurades el pròxim dilluns, 13 de maig.
Les dues exposicions formen part de la programació de la XXVI edició Tarraco Viva, el festival romà de Tarragona. L’accés a la inauguració i l’entrada a l’exposició és de caràcter gratuït. Els horaris són de dimarts a dissabte de 10h a 13h i de 17h a 20h. Diumenges i festius sempre oberts d’11h a 14 h. Cal recordar que els Tinglados romandran tancats tots els dilluns.
La mostra sobre la batalla de Salamina explica com després de la derrota de les Termòpiles (480 aC), l’immens exèrcit del rei Xerxes de Pèrsia es va dirigir a Atenes i la va saquejar, destruint gran part dels temples i monuments de la seva acròpolis. Les ciutats gregues que estaven lluitant contra els perses optaren per una estratègia conservadora: retirar-se de l’Àtica i lliurar la batalla al Peloponès. Això significava la destrucció final d’Atenes. El general atenenc Temístocles va defensar una altra estratègia, enfrontar-se a la flota persa al golf de Salamina, cosa que al final i amb molta astúcia va aconseguir. El resultat va ser la victòria del bàndol grec i la construcció d’un mite històric: la victòria de la llibertat grega enfront de la tirania persa. Un mite que ha arribat als nostres dies. Però va ser així realment?
‘Coses meravelloses’
“Sostenint una espelma davant seu, Howard Carter va introduir el cap. Va quedar-se en silenci durant els dos o tres minuts següents, la qual cosa va generar una tensió pràcticament insuportable. Jo creia que havia sofert una nova decepció, i li vaig preguntar: “Pot veure alguna cosa?”. I Carter em va respondre: “Sí, sí… Coses meravelloses!”. La mostra convida descobrir l’emocionant història de la descoberta de la tomba de Tutankamon en una exposició il·lustrada amb les fotografies originals de Harry Burton, custodiades avui pel Griffith Institute d’Oxford. La mostra segueix aquestes fotografies, rèpliques d’alguns objectes de la tomba, com també Howard Carter i els seus col·laboradors, fins a fer la descoberta més important de l’egiptologia.
Les jornades Tarraco Viva comencen a organitzar-se l’any 1999, (encara que hi va haver una edició pròleg l’any anterior) amb motiu d’una sèrie d’actes que pretenien donar suport ciutadà a la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. L’èxit de les jornades va fer veure la necessitat de plantejar-se la celebració anual, amb independència de la candidatura. Efectivament, un cop declarat patrimoni mundial, les jornades van continuar organitzant-se i cada cop amb més acceptació i participació de públic, tant local com nacional i internacional.
El ‘podcast’ permetrà als centres educatius de Constantí compartir els treballs fets sobre Centcelles. Foto: Cedida
El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT) i l’emissora municipal Constantí Ràdio han impulsat l’enregistrament i difusió del podcast “Centcelles, objectiu aigua”, dedicat al projecte educatiu i participatiu “Centcelles, el nostre objectiu”.
Aquesta nova iniciativa constarà de cinc capítols que es difondran a través de la plataforma de Constantí Ràdio i permetrà als diferents centres educatius de Constantí poder compartir el treball fet durant aquest curs dins del projecte “Centcelles, el nostre objectiu”, amb el tema de l’aigua com a protagonista. Cadascun dels centres enregistrarà un capítol amb la participació d’entre tres i quatre alumnes. Cada entrega permetrà descobrir quins projectes han desenvolupat els alumnes i quins aspectes són els que més els han impactat o agradat de l’experiència.
El primer dels capítols, dedicat a la Institucació Tarragona/ Turó, ja està disponible en aquest enllaç. Cada setmana fins a principis de juny es penjarà un nou capítol dedicat a l’Institut Constantí, l’escola Centcelles i l’escola Mossèn Ramon Bergadà. La darrera setmana es publicarà un episodi enregistrat conjuntament pels quatre centres educatius.
El podcast, a més, compta amb la col·laboració de l’Escola de Música de Constantí, que ha composat i enregistrat la sintonia de Centcelles, el nostre objectiu que es farà servir en tots els episodis.
‘Centcelles, el nostre objectiu’ és un projecte participatiu en marxa des de l’any 2013. El seu objectiu és apropar el patrimoni a tota la població de Constantí a través del treball amb els centres educatius de Constantí. Hi participen alumnes de 5è de primària i de 1r d’ESO amb la realització de diferents activitats, que tracten tant el conjunt monument de Centcelles com el patrimoni romà en general, i el desenvolupament de projectes propis en cadascun dels centres.
Entre altres activitats, els alumnes han visitat aquest curs el conjunt monumental de Centcelles i el Pont de les Caixes, i han realitzat una visita temàtica sobre l’aigua en època romana a Tinglado 4, combinada amb una visita també al Pont del Diable de Tarragona. El proper 29 de maig tindrà lloc la Fira de Projectes al Conjunt de Centcelles, una jornada en què cada centre compartirà la feina feta durant aquest curs.
El projecte està coordinat pel MNAT i compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Constantí, el patrocini de Repsol i el suport del Centre de Recursos Pedagògics del Tarragonès.
L’ambient de la fira va ser especialment festiu gràcies a les actuacions musicals de Sal150 (a la foto) i Popurri Trio. Foto: Tots21
L’aparcament del Mas de l’Abeurador, a tocar del futur museu del Mammutus, ha viscut aquest dissabte una jornada intensa a la Canonja amb la seva segona Fira del Vi, una trobada on s’han donat cita set cellers, dos concerts i diverses ofertes gastronòmiques amb l’objectiu de fomentar la cultura del vi i donar a conèixer les denominacions d’origen de casa nostra.
Malgrat que la tradició vinícola del municipi és escassa i caldria buscar-la forces dècades enrere, els canongins i canongines –a més de molts visitants arribats de municipis propers, sobretot de Tarragona– han convertit en festa grossa la seva Fira del Vi, una iniciativa que va néixer ara fa un any de la col·laboració entre l’Ajuntament de la Canonja i el Celler del Pallol, un actiu establiment reusenc dedicat al món del vi.
Els cellers que han estat convidats per acompanyar la calorosa i festiva jornada han estat Bodegues Visendra i Caves Magrinyà Calaf, de la DO Tarragona; el celler Puig-Batet, de la DO Penedès; el celler Influència, de la DO Terra Alta; el celler la Conilla, de la DO Montsant; el celler Costers del Priorat, de la DO Priorat i, com a convidats especials, les Bodegas Vallobera, de la DO Rioja.
A partir de les 11 del matí la zona firal del parc del Mas de l’Abeurador, un dels futurs centres de la cultura i la festa local quan entri en funcionament el Mammutus, ha obert la seva activitat; però l’esclat de públic ha arribat a partir de dos quarts d’una del migdia, quan estava previst l’inici del primer dels concerts del dia.
Els protagonistes d’aquesta primera actuació musical de la jornada han estat el grup de rock celta Sal150, una agradable sorpresa de quilòmetre zero (part del grup és de la Canonja), que han animat a base de rock i folk amanit amb ritmes celtes de violí i acordió un calorós migdia en el qual l’ombra dels plataners del Mas de l’Abeurador s’ha mostrat una mica escassa.
Infinitament més ràpid del que pujava la temperatura ha anat augmentant també el públic congregat a la fira, el qual, en poc més d’una hora i mitja, ha acabat consumint més de 1.600 degustacions i prop de mig miler de copes.
Una de les claus de la ràpida popularitat de la fira és, precisament, que està pensada per ser popular, tal com explicava Lídia Muñoz, regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de la Canonja. Segons Muñoz, “el nostre objectiu, en cap cas, és guanyar res amb aquesta proposta, de manera que els preus s’han intentat fer el màxim d’ajustats i facilitar que tothom en pugui gaudir”. La mateixa representant municipal considera que “del que es tracta és de fer poble i de donar a conèixer la cultura del vi”.
Després de fer curt l’any passat, enguany es van preparar 2.000 copes i 12.000 tiquets de degustació en 3.000 cartrons. Foto: Tots21
Aquest objectiu d’arribar a tots els gustos i totes les butxaques es tradueix en un sistema de venda de cartronets al preu de 10 euros, en els quals s’inclou una copa, un pitet porta copes i quatre consumicions (que poden ser de vi, de pernil o de formatge), però, a més, també es posen a la venda tiquets individuals per un sol tast al preu de 2,5 euros.
Juanjo Asensio, propietari del Celler del Pallol i coordinador de la fira, explicava que, després de l’èxit de la primera edició (l’any passat al migdia es van esgotar les copes preparades i es va fer curt de tiquets impresos), enguany s’ha optat per ampliar la comanda fins a 2.000 copes amb la imatge de la fira i s’han preparat 12.000 tiquets de degustació en 3.000 cartrons.
Vi, música i ‘food trucks’ fins la mitjanit
Amb vi i música en la recepta, la bona acceptació de l’experiència no s’entendria sense un tercer element indispensable: el menjar. En aquest cas, a més dels tastos de pernil i formatge preparats per l’organització, l’oferta es completa amb alguns grans clàssics infal·libles del menjar ràpid, com són les creps, les burgers, les salsitxes i les patates fregides… en resum, èxit assegurat! I així ha estat com els pitets porta copes de color vermell de la Canonja s’han convertit en l’uniforme recurrent del migdia canongí, tot i que, el veritable esclat de la Fira, encara havia d’arribar.
La segona part de la fira ha arrencat a mitja tarda i ja ho ha fet a bon ritme, tot i que ha estat a partir de quarts de vuit del vespre quan el recinte firal ha començat a omplir-se de gom a gom fins a l’actuació del grup de versions Popurris Trio. L’animació dels tarragonins ha fet que el ritme i el bon ambient s’hagi contagiat amb el públic durant prop de dues hores, de manera que el bon ambient i les ganes de gresca han sobreviscut encara una bona estona més fins ben passada la mitjanit.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
