Tarraco Viva se centra enguany en l’emperador Adrià i en les relacions amb Grècia

Imatge de Tarraco Viva. Foto:Tarracoviva.com

L’any passat Tarraco Viva va encetar una nova línia de fils temàtics centrats en les relacions del món Romà en general, i de Tarraco en particular, amb altres civilitzacions. Si l’edició anterior el focus es va centrar en egipte, enguany la civilització protagonista serà la grega. Les jornades començaran el 15 de maig i s’allargaran fins el 28 del mateix mes. L’acte inaugural se celebrarà el 14 de maig a les 8 del vespre al Pretori, i se centrarà en un debat amb grans especialistes sobre Roma i Grècia.

1.900 anys de l’ascens d’Adrià al tro

Coincidint que es compleixen 1.900 anys de l’ascens al tron de l’emperador Adrià, aquest serà també un dels protagonistes de l’edició d’enguany. També es compleixen 2.000 anys de la mort del poeta Ovidi i, dins del festival, les activitats gastronòmiques de Tàrraco a Taula arriben a la vintena edició. Un altre focus temàtic serà descobrir com vivien els “vicini”, el nom llatí que va donar lloc a la paraula “veí”, a les ciutats romanes.

Volen superar els 100.000 visitants

El Tarraco Viva 2017 oferirà més de 430 actes, que tindran un pressupost total d’uns 325.000 euros. Hi participaran 1.000 treballadors, 400 dels quals seran voluntaris, i 8 grups de recreació històrica. Els organitzadors del festival tenen com a objectiu superar els 100.000 espectadors que han tingut en les darreres edicions. Una de les novetats és que s’han creat 4 línies d’autobus des dels barris per gaudir d’una nova activitat: ‘Del teu barri a l’Antiga Roma.

Seguirà ampliació

El so dels timbals anunciarà la Setmana Santa de Torredembarra

Imatge d’una edició anterior de la Trobada de Timbals. Foto: Anna F / Ajuntament

El so dels timbals de la IV Trobada de Timbals donarà el tret de sortida als actes de la celebració de la Setmana Santa a Torredembarra aquest proper dissabte 1 d’abril.

En aquesta edició, hi prendran part la Banda de timbals del Pas de la Flagel·lació de la R. i V. Congregació de la Puríssima Sang de N.S.J. de Tarragona, l’Agrupación Musical Virgen del Consuelo del Vendrell, la Banda de timbals de la Hermandad del Nazareno de Torredembarra, i la Banda de timbals de la Confraria del Sant Sepulcre de Torredembarra.

Està previst que a les 17.30 h, des de la plaça del Castell, s’iniciï un recorregut pels carrers Joan Güell, pl. de la Vila, pl. de la Font, Antoni Roig fins arribar a la pl. Mn. Joaquim Boronat on es preveu finalitzi la Trobada amb una actuació de cada banda i el lliurament d’obsequis a tots els participants.

La Trobada està organitzada per la Confraria del Sant Sepulcre, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torredembarra.

El divendres següent, 7 d’abril, a les 20.30 h, al Pati del Castell, tindrà lloc la presentació de l’Opuscle i de la Setmana Santa 2017, a càrrec d’Ignasi Fossas i Colet, prior del Monestir de Montserrat. L’acte està organitzat per la Confraria de la Creu-Armats de Torredembarra.

Els principals actes de la Setmana Santa són aquests:

Dissabte, 8 d’abril, a les 18 h: Recollida i oferiment del Palmó, per part de la Confraria del Sant Sepulcre. Recorregut: Pl. Mn. Joaquim Boronat, c. Antoni Roig, pl. de la Font, pl. de la Vila, c. Joan Güell.

Diumenge de Rams, 9 d’abril

A les 10.45 h: Benedicció de Rams, a la plaça del Castell.

A les 12.45 h: Benedicció de Rams, a la plaça Josep Valls Ibern.

Divendres Sant, 14 d’abril

A les 7.30 h: Solemne Via Crucis pels carrers de la vila. En finalitzar l’acte, acatament, toc de silenci i adoració a la Creu.

A les 20.30 h: Processó del Sant Enterrament.

Diumenge de Pasqua, 16 d’abril

A les 12.15 h: Cantada de Caramelles, pels carrers de la vila.

Roberto Canessa: ‘Vaig aprendre a plorar caminant’

Roberto Canessa, a l’esquerra, amb l’escriptor Pablo Vierci, avui a Tarragona. Foto: Tarragona21

Al desembre de 1972, als peus de la serralada dels Andes, un vaquer es troba amb dos individus que vénen del gel i que sembla que el saluden amb la mà. Creu que són turistes o caçadors, perquè duen uns ferralls a les mans. No ho són. El seus noms són Nando Parrado i Roberto Canessa.

Són dos dels 16 supervivents de la tragèdia dels Andes. Les autoritats fa dos mesos que han decretat la mort dels viatgers de l’avió de la Força Aèria Uruguaia que duia un equip de rugbi a jugar a Xile i que a l’octubre s’havia estavellat a la serralada.

Una de les grans epopeies de la història, una proesa de la fe en la supervivència començava a prendre forma. Naixia un mite de superació personal i col·lectiva. Roberto Canessa ho ha relatat avui, 45 anys després, en la presentació del llibre ‘Tenía que sobrevivir’, fet a quatre mans amb l’escriptor uruguaià Pablo Vierci i que ha tingut lloc a l’Auditori de la Diputació, que ha hagut d’habilitar una segona sala donat l’allau de públic que hi ha assistit. Part dels fons obtinguts pel llibre aniran destinats a nens afectats de cardiopaties congènites, de la Fundació CorAvant. Canessa ha esdevingut en la seva vida un reconegut cirurgià expert en aquestes patologies.

Canessa va ser l’estudiant de medicina que va encarregar-se d’alimentar els supervivents tallant la carn dels companys morts en l’accident. Ell i Nando Parrado van dirigir una minúscula expedició de tres persones que un cop van saber a través de la ràdio que les autoritas havien suspès definitivament la recerca, van decidir jugar-s’ho tot forçant una aventura cruel a través de muntanyes i muntayes nevades, gel, glaç i vent gelat buscant una esperança de vida.

El públic ha desbordat l’Auditori de la Diputació. Foto: Tarragona21

“Si has de pujar a la muntanya, no la miris, i si et trobes desencisat, mira els passos que ja has fet. Va arribar un moment que ja no m’importava l’èxit o el fracàs de l’aventura, sinó el simple fet d’haver-ho intentat fins al final”.

Van ser 72 dies perduts en “l’infern de Dante”, acurrucats els pocs supervivents dins el fusselatge d’un avió que, perduda la cua i le ales, encara patia, el tercer dia, un allau que provocaria més morts.

L’accident es va emportar moltes vides, però la primera nit unes quantes més. No perdien, però, el bon humor, i un dels supervivents celebrava l’aniversari de la seva germana convidant-los a un “asado”. El primer dia es visqué un cert optimisme esperant que l’endemà els rescatarien, però a la nit descobririen que la temperatura havia baixat fins als 30 graus sota zero. Al tercer dia “vam veure passar un avió i vam sentir una immensa alegria. Aleshores vam començar a plorar els morts”. Tenien un transistor i van fabricar una antena per anar seguint les notícies.

Les sensacions que es transmetien des de les estacions de ràdio no eren bones: “”La zona ha patit la nevada més gran en 40 anys”, deia l’aparell. “En 33 accidents anteriors no hi hagut cap supervivent”, afirmava en un altre moment. “La gana et comença a apretar; cada dia ets desfàs un botó del cinturó”. Aleshores algú planteja menjar-se els cadàvers i s’obre un debat moral. Roberto es convenç que “el millor que poden fer els morts és donar-nos la vida”. I com a estudiant de medicina, creient, comença la penosa tasca de tallar la carn, dificultada per l’intens fred. “És l’experiència més humiliant que he viscut. Per què havia de fer això?”.

Canessa, a la dreta amb barba, amb Nando Parrado, a l’esquerra, i el vaquer que els va trobar

Aquella nit va ocórrer l’allau, que es va emportar més companys i que va provocar que tardessin tres dies a poder sortir de les restes de l’avió. I uns dies després, ells mateixos escoltarien per ràdio la notícia dramàtica: la cerca ha quedat suspesa. Les autoritats donen els passatgers i la tripulació per morts.

Nando Parrado, Roberto Canessa i ‘Tin Tin’ van decidir sortir d’aquella trampa mortal ara que no hi havia cap esperança de supervivència. “Hagués estat molt còmode que m’hagués quedat allà. Jo era metge, m’encarregava de tallar la carn, tenia tasques importants a fer, però aquella era la societat de la neu”. Si ells no anaven a buscar ajuda, tots moririen. “Vaig veure un company que tenia les cames trencades. No es podia moure. Jo sí, jo podia sortir d’allí a buscar ajuda”. Roberto Canessa es va imposar la missió d’impugnar el destí.

Van caminar 70 quilòmetres, “100.000 passos”, en direcció a Xile, salvant muntanyes que conduïen a més muntanyes, amb  temperatures gèlides, morts de fam, mal vestits, esprimatxats, abraçats a les nits, fins que van arribar a un prat, van veure per primer cop en dos mesos i mig un ser viu, que va resultar ser un llangardaix, i van trobar el vaquer. “Vaig aprendre a plorar caminant”.

Jaume Garcia

Mònica Borrell, nova directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

Mònica Borrell

L’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura ha designat Mònica Borrell Giró com a nova directora del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT). Borrell substitueix Francesc Tarrats, jubilat, que va accedir al càrrec en 1999 i que va arribar a ser director general del Patrimoni Cultural de la Generalitat.

Borrell ha estat seleccionada per una comissió de valoració integrada per membres de la Generalitat de Catalunya i altres assessors especialistes en museologia i gestió del patrimoni cultural com membres de la comissió territorial de Patrimoni Cultural a Tarragona i representants de la Junta de Museus de la Generalitat i de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.

Al concurs públic, que es va obrir el 15 de desembre de 2016 i va finalitzar el 9 de gener de 2017, s’hi han presentat un total de set candidatures. Els candidats han hagut d’acreditar experiència laboral en llocs de responsabilitat en l’àmbit museístic o similar; tenir els coneixements necessaris sobre museologia i temàtica del museu; coneixements en estructura econòmica i financera d’una institució, en gestió de recursos, patrimoni cultural, disseny i en execució de projectes culturals, així com coneixement de màrqueting cultural i comunicació.

Mònica Borrell és llicenciada en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona i Màster en Gestió del Patrimoni Arqueològic pel mateix centre. Del 1990 al 2006, va treballar al Museu de Gavà en tasques de difusió i didàctica; del 2006 al 2013, va ser directora gerent i directora tècnica a l’Institut Municipal de Gestió del Patrimoni Cultural i Natural de l’Ajuntament de Gavà, i des del 2013, és cap de la Unitat de Patrimoni de l’Ajuntament de Gavà i directora tècnica del Museu municipal.

Ha dirigit diversos projectes museològics i patrimonials, nombroses exposicions, projectes digitals i de didàctica del patrimoni, i ha participat en diverses activitats de gestió i recerca arqueològica. Borrell ha participat també en nombroses publicacions i conferències en l’àmbit de l’arqueologia, el patrimoni i la museografia, i ha impartit cursos a diverses universitats i centres de formació. Des del 2015, és vicepresidenta de l’Associació de Museòlegs de Catalunya.

El Museu Nacional Arqueològic de Tarragona és gestionat per l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural del Departament de Cultura. Té adscrita la gestió dels monuments i jaciments arqueològics d’època romana propietat de la Generalitat: Arc de Berà, Torre dels Escipions, Conjunt Monumental de Centcelles (Constantí), Necròpolis Paleocristiana de Tarragona, Teatre romà de Tarragona i Vil·la romana dels Munts (Altafulla).

Gir a la política de festivals d’estiu a Tarragona: s’apostarà pel teatre i s’acaba amb els festivals d’estiu

El conseler de Cultura, Josep Maria Prats, avui amb el director del FITT, Joan Negrié

Tal com ja s’ha anat anunciant en les darreres setmanes, la Conselleria de Cultura fa enguany un gir a l’estiu cultural de la ciutat. I “tot i que Tarragona compta amb el bagatge històric de tenir un dels festivals més antics de l’estat, ara ha arribat el moment d’optimitzar recursos, especialitzar-se i donar impuls a un esdeveniment existent i de qualitat com és el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT)”, segons ha apuntat el conseller de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Josep Maria Prats.

Prats ha remarcat que “cal redefinir la política cultural de l’estiu, abandonar un festival generalista que podem trobar a moltes d’altres ciutats i anar cap a l’especialització aprofitant una iniciativa existent”. El FITT se sumarà a La Setmana Cantant i la projecció simultània de l’inici de la temporada operística d’El Liceu a la Fresca a la plaça Corsini, en el marc dels actes en homenatge a l’arquitecte Josep Maria Pujol i de Barberà.

“El model de festival existent fins ara i hereu dels primers que es van fer als anys setanta sota el nom de Festivales de España, no ha acabat d’arrelar dins de l’oferta cultural de la ciutat perquè no s’ha dotat d’una singularitat o especialització al llarg d’aquestes tres dècades”, apunta Prats. Segons el regidor, “les programacions han acabat convertint-se en un programa heterogeni que s’endreça a partir de la indústria i no pas amb la voluntat d’una política cultural que vetlli per un progrés social a través de la cultura”.

És per tots aquests motius que la Conselleria aposta principalment pel Festival Internacional de Teatre (FITT), que enguany se celebrarà del 10 al 23 de juliol, un esdeveniment fins ara amb caràcter fins ara biannual, però amb la voluntat que passi a tenir periodicitat anual i que ja havia rebut el suport de l’Ajuntament, Generalitat i d’altres institucions; però que a partir d’ara i amb la presentació d’avui, passarà a ser part de la programació de les arts escèniques de tot l’any.

Enguany a més, també formarà part de l’estiu cultural La Setmana Cantant, que se celebrarà del 14 al 21 de juliol i un projecte que creix amb força com és El Liceu a la Fresca, que el 21 de juliol projectarà Il Trovatore de Verdi a més de cent municipis alhora, per tal d’apropar l’òpera a tothom i la ciutat, se suma a aquesta iniciativa.

Tots dos, FITT i Setmana Cantant, ha volgut remarcar Prats, “són projectes amb el segell tarragoní, esdeveniments únics que no tenen un símil i que sorgeixen de l’experiència i la il·lusió del treball ben fet, partint de la humilitat dels que en saben i que mica en mica fan indústria cultural, deixant petjada a la ciutat i arreu, ja que hi participen molts cantants, actors, músics, artitstes que venen de fora i resideixen uns dies a la ciutat: fem producció, indústria i marca”.

En resum, “des de la Conselleria de Cultura volem crear singularitat amb una marca cultural pròpia i això passa per recolzar l’activitat cultural de qualitat que s’esdevé a la ciutat, no per portar grans noms del panorama musical del moment, com un poti poti de noms, sinó en la línia d’apostar per un model de festival especialitzat, per la ciutat i no per a un únic espai”, ha conclòs el regidor.

No al Camp de Mart

D’altra banda, a l’estiu no es programarà al Camp de Mart des de l’Ajuntament per les males condicions que presenta, ja que es troba en situació “molt precària”, ha admès Prats.

Carta oberta del Teler de la Llum

Imatge d’una actuació artística sota el paraigües del Teler de la Llum. Foto: Cedida

L’any 2014, en un context de crisi que no permetia una gestió adequada de la cultura contemporània a la ciutat, es va demanar a una sèrie de col·lectius amb una llarga trajectòria d’activitat cultural i artística la col·laboració en un model provisional de centre d’art per tal de salvar aquest moment d’incertesa sense aturar l’activitat artística de Tarragona. Els col·lectius, pel bé de la ciutat, hi vam accedir i les nostres activitats van passar a formar part de la programació d’El Teler de Llum.

En aquest moment, 3 anys després, aquesta situació provisional, s’ha donat per finalitzada en una roda de premsa, sense que hi hagués una comunicació prèvia d’aquest canvi d’etapa a les entitats que ens vam prestar a col·laborar.

Malgrat tot, les entitats tenim la voluntat de continuar amb la nostra activitat, com ho hem fet sempre, per tal de dotar la ciutat d’una activitat artística i cultural dinàmica que creiem imprescindible, tot i que ho hem de fer desvinculats del centre d’art municipal. Malgrat tot, creiem fermament que des del consistori és imprescindible impulsar una línia de creació coherent, amb objectius i consensuada, a l’alçada de la capital catalana en què vivim.

Tots estem a favor que hi hagi un Centre d’Art amb una seu física. De fet, Tarragona és l’única capital de província que no compta amb un espai fix. En aquest sentit donem suport a l’obertura del Tinglado II.

Però ens sembla alarmant que novament Tarragona es troba en un buit cultural, sense programació durant mesos, sense compromís cultural amb la ciutadania.

La manca de visió, la mala praxi i les males formes posen impediments a la continuïtat de projectes de ciutat consolidats que són referents a escala internacional.

Cada any entitats i agents culturals han de tornar a negociar el suport institucional segons el vent polític de torn la qual cosa deixa en evidència que cada conseller de Cultura ha volgut fer el seu propi projecte sense tenir en compte el knowhow i la trajectòria de projectes anteriors.

Novament ens trobem en aquest punt zero, la sensació d’abandonament i una falta d’interès en una vida cultural més enllà de la cultura popular. Un abandonament que posa en risc projectes de moltes entitats que ja funcionaven quan van ser acollides pel Teler de Llum, i de les que s’ha ignorat la veu per participar en la construcció del Tinglado II. I no estem parlant de subvencions. Fórmules per participar hi ha moltes.

Des del nostre punt de vista, el Tinglado II com a nou Centre d’Art no pot ser reduït l’espai expositiu com a eix d’art contemporani d’una capital de província.

Un Centre d’Art no és una contradicció a la producció artística de tots els àmbits, sinó una oportunitat d’impulsar una fusió necessària i així recollir les trajectòries i esforços que han sorgit en l’àmbit d’art contemporani a la ciutat. Una pràctica habitual a la resta de ciutats europees.

Des de la Taula del Teler de Llum proposem l’obertura de concursos públics dirigits a entitats i artistes i processos participatius oberts a la ciutadania, i es resolgui el panorama d’austeritat que ofereix al sector de la ciutat, que provocarà que la xarxa d’artistes i entitats desaparegui o fugi cap a ciutats que sí recolzen i potencien, com Castelló, Lleida, Amposta, Saragossa o evidentment Barcelona. La sensació és que Tarragona no creu en l’art contemporani.

De les entitats Play Acció Cultural, Künstainer, Polígon Cultural, L’Artista va l’Escola, Laboratori Visual

L’Ajuntament convoca el primer concurs d’idees per a la Imatge gràfica de Sant Magí

Els gegants, en els actes de l’arribada de l’agua. Foto: Laia Marín

La conselleria de Festes de l’Ajuntament de Tarragona convoca, per primera vegada, un concurs d’idees per a la imatge gràfica de les festes de Sant Magí 2017. Totes les persones interessades, especialment els professionals del disseny gràfic i la publicitat, podran presentar les seves propostes del 2 al 9 de maig, ambdós inclosos, a qualsevol de les oficines de l’OMAC.

Enguany el concurs d’idees per a la proposta d’imatge gràfica es convoca per Sant Magí en comptes de Santa Tecla. D’aquesta manera es pretén donar un impuls a la festa del patró, fent-la més participativa i reflectint-ho amb una imatge sorgida d’una perspectiva purament popular. La temàtica haurà d’inspirar-se en qualsevol aspecte de les festes de Sant Magí, tenint en compte que és la festa major de l’estiu tarragoní que combina tradició i modernitat i on l’element protagonista és l’aigua.

El jurat es reunirà abans del 19 de maig i valorarà la qualitat artística, i originalitat del disseny i, en especial, l’expressivitat i potencial comunicatiu com a reclam i imatge de les festes de Sant Magí 2017.

Abelló reclama obres de millora a la Casa de la Festa per acabar amb les goteres

Filtracions d’aigua Casa de la Festa

El portaveu del Grup Municipal del Partit Demòcrata (PDECAT) a l’Ajuntament de Tarragona, Albert Abelló, ha reclamat aquest dilluns a l’equip de govern (PSC-PP-UDC) que realitzi obres de millora a la Casa de la Festa per acabar definitivament amb les filtracions d’aigua.

“Des que es va inaugurar, l’any 2008, aquest equipament pateix goteres i problemes per la manca de manteniment”, ha manifestat Abelló, que ha recordat que la Casa de la Festa “és l’espai on es conserven i s’exposen els elements patrimonials del Seguici Popular, que són d’un valor incalculable”.

La reclamació d’Abelló arriba després que aquest passat dissabte la Casa de la Festa hagi hagut de tornar a tancar portes després de patir una nova inundació a causa de la pluja. “S’està posant en perill el nostre patrimoni festiu”, ha lamentat el portaveu del Partit Demòcrata, que ha assenyalat que, a causa de les filtracions d’aigua, els baixos dels vestits dels Gegants Moros, inaugurats la passada Santa Tecla, han aparegut mullats.

Abelló ha recordat que fa un any i cinc mesos que el Plenari Municipal va aprovar per unanimitat la moció presentada pel seu Grup Municipal que acordava convertir la Casa de la Festa amb un referent cultural. “Es tracta d’un dels espais culturals més visitants de la ciutat, que rep més de 2.000 persones cada mes”, ha assenyalat el portaveu del Partit Demòcrata.

Puja en 102 l’oferta de places als camps de treball de la Generalitat per a 2017

Imatge d’un dels camps de treballs de la Generalitat

El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, i la coordinadora territorial de Joventut, Eva Ferran, han presentat aquest matí en roda de premsa l’oferta de camps de treball per aquest 2017, que al Camp de Tarragona s’amplia en un 43%. La incorporació de 5 noves activitats, passant d’una oferta de 7 camps a 11, suposa un increment de 102 places.

El delegat Òscar Peris ha destacat “l’aposta del Govern en matèria de joventut a les nostres comarques amb el programa de camps de treball que enguany suposaran una inversió al territori de 52.979,88 euros”. Per la seva banda, Eva Ferran ha explicat que projectes com aquest “contribueixen a garantir les línies estratègiques que marca el Pla Nacional de Joventut que té una voluntat transformadora i que vol canviar la realitat en què s’insereix la persona jove”.

Així, per aquest estiu a la demarcació de Tarragona hi haurà un total d’11 camps de treball amb un total de 237 places. 9 seran per a joves catalans (joves de 14 a 17 anys) i 2 per a joves d’arreu del món (majors d’edat).

Les temàtiques dels Camps organitzats enguany seran mediambientals (6), de recuperació i conservació
del patrimoni (3) i socials (2).

L’oferta al Camp de Tarragona és variada i hi ha alguns camps de treball nous i d’altres que es repeteixen. Com a novetat enguany hi ha els camps de Mont-ral, Torredembarra, l’Espluga de Francolí i la modalitat internacional a Altafulla.

El calendari és el següent:

Període de preinscripcions per als joves: del 10 d’abril (12h del migdia) fins el
18 d’abril (12h del migdia).
Sorteig: 20 d’abril.
Publicació del resultat del sorteig: 21 d’abril.
Autoadjudicació de places per a llista d’espera: 9 de maig.
Autoadjudicació oberta: 16 de maig.

El Camp reivindica la figura i l’obra del capellà i literat mossèn Ramon Muntanyola amb un any commemoratiu

Un moment de la presentació que s’ha fet avui de l’any d’actes

Capellà, poeta guardonat als Jocs Florals, defensor de la llengua catalana, orador de masses, activista cultural, biògraf… Mossèn Ramon Muntanyola i Llorach (l’Espluga de Francolí, 1917 – Barcelona, 1973) va ser un home polièdric que, a banda de la seva tasca pastoral, va destacar per la seva producció literària, pel seu compromís social i per l’energia i convicció amb què defensava els seus postulats.

Afable i obert, els qui el van conèixer asseguren que “mai no tenia un no per a ningú”. La forta empremta que va deixar al seu poble natal i a tot arreu on va exercir ha perdurat fins a l’actualitat. Tant és així, que l’Ajuntament de l’Espluga de Francolí, amb la col·laboració d’altres municipis vinculats a Muntanyola i de la Diputació de Tarragona, entre altres institucions, ha organitzat un any d’activitats a l’entorn de la vida i el llegat del clergue, coincidint amb els cent anys del seu naixement.

El programa d’actes del Centenari de Mossèn Ramon Muntanyola s’ha presentat avui al Palau de la Diputació de Tarragona, en un acte encapçalat pel president de la institució, Josep Poblet; l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol; l’alcalde de l’Espluga de Francolí, David Rovira, i el director del serveis territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs, acompanyats del coordinador del centenari, l’historiador Josep M. Vallès, i d’alcaldes i altres representants locals de municipis on Muntanyola va exercir.

Des del proper 1 d’abril, amb l’obertura de l’any commemoratiu a l’Espluga, i fins a final d’any, el seu poble natal i altres municipis de la demarcació acolliran una trentena llarga d’actes literaris, musicals i culturals en general amb què es pretén aprofundir en l’obra i la personalitat de Muntanyola.

Així, es duran a terme conferències, recitals de poesia, concerts, taules rodones, una exposició al Museu de la Vida Rural i la presentació de diferents publicacions sobre el poeta i capellà, entre les quals Dia vindrà. Antologia poètica de Ramon Muntanyola, a càrrec de Joan M. Pujals, o la reedició de la biografia del cardenal Vidal i Barraquer, escrita per Muntanyola.

Tots aquests actes, que es duran a terme en diferents indrets de la demarcació -l’Espluga de Francolí, la Selva del Camp, Senan, Montblanquet, Reus, Tarragona, Montblanc, Vila-seca, Salou i el monestir de Poblet-, conformen una programació completa i diversa que servirà per reivindicar i difondre arreu una figura emblemàtica de les lletres catalanes.

Roberto Canessa, un mite de la tragèdia dels Andes, relatarà a Tarragona com van sobreviure

Imatge molt coneguda dels supervivents, junt al fussellatge de l’avió

Tot un referent tràgic i també moral dels anys 70, la tragèdia de l’avió de l’equip de rugbi uruguaià als Andes, serà reviscuda demà dimarts a Tarragona de la mà d’un dels protagonistes més coneguts. Noms com Roberto Canessa o Nando Parrado han passat a formar part de l’imaginari de tota una època.

L’Auditori Diputació serà aquest dimarts a les 19 hores l’escenari de la presentació del llibre ‘Tenía que sobrevivir’, del supervivent de l’accident aeri dels Andes l’any 1972, Roberto Canessa, i de Pablo Vierci, escriptor i periodista. La publicació té un caràcter solidari, en suport al projecte “A Cor Obert” de la Fundació CorAvant en benefici dels infants i joves amb cardiopatia congènita i de les seves famílies.

Van ser 72 dies sobrevivint en un avió sinistrat en plena cordillera dels Andes i amb temperatures gèlides. Dels 45 passatgers, van sobreviure 27. Quan se’ls va acabar el menjar, van decidir alimentar-se amb els que van resutar morts, en un dels episodis que va provocar més polèmica en aquella època. De la tragèdia, es va publicar un primer llibre, força exitós, ‘¡Viven! La tragedia de los Andes’. L’epopeia també va ser portada al cinema.

Portada del llibre de Canessa

El Dr. Canessa explicarà en primera persona com va poder sobreviure a l’accident d’aviació, i com aquesta tràgica experiència el va motivar a salvar vides. El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, assistirà a l’acte de presentació d’aquest llibre, que descriu el triomf de l’esperit humà sobre l’adversitat.

Més informació en aquest enllaç.

Ni trampa ni cartró: Hipnosi en massa a La Canonja de la mà de l’estrella d’Antena 3 Jeff Toussaint

 

És fàcil simular en un programa de televisió gravat, però no tant fer-ho davant d’un públic on tothom es coneix. Amb aquesta premisa incrèdula vaig anar a l’Orfeó Canongí a veure la que va ser una sessió massiva d’hipnosi per part de Jeff Toussaint. És resident a Miami Platja i protagonista del programa d’Antena 3 Hipnotízame, que va aconseguir superar els 3 milions d’espectadors en l’estrena. “Si comença a pujar a l’escenari gent que no és del poble, això cantarà molt”, em comentava amb certa reticència una dona que s’asseia prop meu. Una estona més tard la mateixa dona queia desplomada a la seva butaca, adormida per l’hipnotista.

Hipnosi massiva a La Canonja de la mà de Jeff Toussaint, del programa d'Antena 3 1, 2, 3 ... Hipnotízame, en el marc del festival Impossible. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

El terra de l’escenari de l’Orfeó Canongí es va omplir de desenes de persones adormides per Toussaint. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Allau humana per agafar ‘bitllets’ imaginaris

En les dues hores i mitja llargues que va durar l’espectacle, plat fort de l’edició d’enguany del festival de màgia Impossible, els més de 200 espectadors de l’Orfeó Canongí van viure un deliri. Induïts per l’hipnotista, desenes de familiars i veïns seus feien coses cada vegada més insòlites, que podeu veure als vídeos i imatges que acompanyen la notícia (al final trobareu la llista de reproducció): adormir-se de cop amb un simple gest, quadrar-se i saludar a un general imaginari, participar en una cursa de cavalls, barallar-se per agafar uns folis blancs creient-se que eren bitllets, aguantar-se horitzontalment sobre dos banquets amb una nena dreta a sobre, o intentar seduir l’hipnotista perquè els tregués a ballar.

 

“Era conscient del que passava, però volia fer el que em deia”

Encara impactat pel que havia vist, al final de l’espectacle vaig voler parlar amb algunes persones hipnotitzades perquè m’expliquessin què els havia passat. “La majoria del temps era conscient del que passava, però tenia ganes de fer el que em deia. No tenia sensació d’estar dormint”, explica la Yolanda Pérez. Ella és la voluntaria que va aguantar-se horitzontal sobre els bancs, aguantant una nena dreta a sobre seu. “No, no noto res a la panxa ni en cap altre lloc, i això que tinc problemes d’esquena… Recordo que m’ha dit que em posés ben tibant, però no recordo haver estat sobre els bancs de fusta, ni que es posés ningú sobre meu”, explica. Tampoc recorda el número final, on es va esforçar més que ningú per cridar l’atenció de l’hipnotista perquè la convidés a ballar, tal com els havia demanat. Toussaint en va treure or, cridant-la en últim lloc.

Hipnosi massiva a La Canonja de la mà de Jeff Toussaint, del programa d'Antena 3 1, 2, 3 ... Hipnotízame, en el marc del festival Impossible. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Una nena dempeus sobre la Yolanda, en un dels moments més impactants de l’espectacle. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

La Yolanda, psicòloga de professió, recomana a tothom que pugui que passi per aquesta experiència, que ja va tenir en un taller quan estudiava la carrera. També ho fa l’Ona Veciana, una altra de les voluntàries que va pujar a l’escenari. En un moment de l’espectacle, l’hipnotista va fer creure als voluntaris que tenien molt de fred mentre dormien, i que havien de buscar la persona que tinguessin més a prop per arraulir-s’hi com si fos un coixí. Tant l’Ona com la Yolanda recorden nítidament sentir les mans congelades en aquell moment.

El terra de l’escenari, ple de cossos adormits

Al cap de poc més de mitja hora d’aquest espectacle, el terra de l’escenari de l’Orfeó Canongí estava ple d’una trentena de cossos adormits, com en una escena apocalíptica. Abans d’això, l’hipnotista havia creat l’atmosfera perfecte perquè fos un èxit. Lluny de la imatge seriosa i seca que transmet al programa d’Antena 3, Toussaint va enamorar ràpidament el públic amb la seva simpatia i el seu humor, desmitificant i explicant el que anava a fer, i com ho anava a fer. “La hipnosi no la faig jo, és una capacitat que tots tenim a dins, i que ens ajuda a ser millors”, va insistir.

Hipnosi massiva a La Canonja de la mà de Jeff Toussaint, del programa d'Antena 3 1, 2, 3 ... Hipnotízame, en el marc del festival Impossible. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Els exercicis previs a la hipnosi. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

En tot moment, Toussaint va esforçar-se per explicar al públic en què consistia el que els estava passant als participants, i a fer pedagogia sobre la hipnosi i els seus beneficis. “La vostra ment és meravellosa, només fa falta que l’obriu”, va apuntar. Va voler diferenciar entre els diferents nivells de la disciplina, des de la suggestió d’estimuls simples fins a la hipnosi terapèutica, passant per la que està enfocada a l’espectacle. També va fer ‘autobombo’ del programa d’Antena 3, una experiència molt diferent a la que es va viure al teatre, i va instar el públic a seguir el seu perfil de Facebook. “Jo us llenço la falca”, va dir, rient.

 

Com els hipnotitza?

L’hipnotista va advertir que el 95% dels que no participen se’n penedeixen, i la resposta quan va demanar voluntaris va ser massiva. En un tres i no res, l’escenari es va omplir d’una cinquantena de persones. Després d’ordenar-los en files, va començar a obrir la seva ment amb uns exercicis de relaxació amb els ulls tancats. Primer havien d’estirar els braços endavant, i imaginar-se que en un d’ells hi tenien un paquet de sucre cada cop més pesat, i a l’altre un globus d’heli cada cop més gros. “Hi ha persones més suggestionables que altres. En aquest cas, les que ho són més són les que tenen els braços més separats”, va explicar. Tot seguit, els va convèncer que tenien els ulls enganxats amb cola, de tal manera que era impossible que els obrissin. Després de fer-los entrar en un estat de relaxació total, va aparèixer la ‘màgia’: els cossos de més de trenta voluntaris anaven caient desplomats amb una simple estirada de braç o d’espatlla de Toussaint. La resta, els menys suggestionables, eren convidats a marxar.

“Toca’t el cap amb el dit, i t’adormiràs”

A partir d’aquí, l’hipnotista va fer el que va voler amb ells (o, segons ell, els va induir a que volguessin fer el que ell deia). “Ves a seure en aquella cadira, però compte, que quan t’hi asseguis t’adormiràs de cop”. I, dit i fet, la persona queia en un son profund després de recolzar-se a la cadira. “Toca’t el cap amb el dit, i t’adormiràs”. I, automàticament, el voluntari es desplomava amb el simple contacte del seu índex.

Hipnosi massiva a La Canonja de la mà de Jeff Toussaint, del programa d'Antena 3 1, 2, 3 ... Hipnotízame, en el marc del festival Impossible. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Toussaint va fer un exercici d’hipnotisme al públic sencer. Foto: Romà Rofes / Tarragona21.cat

Hipnosi massiva al públic

Un dels moments més impactants va ser quan Toussaint va deixar dormint a l’escenari totes les persones que havia hipnotitzat, i va baixar a la platea. Ens va demanar a tot el públic que ajuntéssim les mans, amb els dits índexs enganxats l’un a l’altre. “Mireu-los fixament, i imagineu-vos que un cargol us els ajunta, i que no els podeu separar. També hi teniu cola. Ara, intenteu desenganxar-los. Els que pugueu, asseieu-vos”. La meitat del públic va seguir dret. Per molt que ho intentessin, no ho podien fer. L’hipnotista va anar de butaca en butaca, i a alguns dels que estaven més absorts, va aconseguir adormir-los amb una estirada de braç, fent que es despertessin al cap de pocs segons. Probablement perquè tenia més al cap aquest article que l’exercici, jo vaig aconseguir separar els dits a la primera. Llàstima. Hauré d’esperar a la propera per explicar el relat de la meva experiència com a hipnotitzat.

Romà Rofes

 

LLISTA DE REPRODUCCIÓ:

 

Carros i cavalls conquereixen els carrers de Tarragona en una nova edició dels Tres Tombs

Una vuitantena de carros i uns 300 cavalls han desfilat aquest matí pels carrers de Tarragona en una nova edició dels Tres Tombs. L’acte, organitzat pel Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarrgona, ha començat amb un esmorzar al pàrquing de la Tabacalera.

La comitiva ha sortit del carrer Manuel de Falla ha arribat a la Font del Centenari passant pels carrers Francesc Bastos i Ramón y Cajal. Després de ser beneïts, han fet els tres tombs rodejant la Rambla Nova. Una de les novetats ha estat la desfilada de dues rèpliques de carruatges ambientats al Far West, i l’estrena d’un nou carro que transportava la imatge de Sant Antoni.

El Drogas, Asfalto i Burning actuen demà a Tarragona en el primer festival Tony Urbano

El Drogas, excantant de la mítica banda Barricada.

El Drogas, excantant de la mítica banda Barricada.

Arriba a la Tarraco Arena Plaça el primer festival Tony Urbano Tarragona, que a partir de demà dissabte 25 de Març a les 7 de la tarda oferirà 5 hores de rock sense interrupcions amb grans artistes de rock com Asfalto, Burning o El Drogas, la banda de l’exlíder de Barricada.

El festival, iniciativa de Zero Productions, també comptarà amb la participació de la banda local tarragonina Göttemberg, guanyadora del concurs de bandes que s’ha celebrat a la Sala Zero. D’altra banda, aquest esdeveniment també tindrà un caràcter solitari, ja que part de la recaudació anirà destinada a la associació “Lliga contra el càncer”.

Les entrades es poden adquirir online, o bé físicament a Shiva Music, Discos Arsis i Dr.Válvula (Tarragona) o Spook Records, Discos Qui’k i H-Records (Reus). Els membres de TAP Socis les podràn adquirir a un preu especial comprant-les a través de tap.cat i teclejant el seu DNI com a codi de descompte.

La Diputació difon l’extensa obra escultòrica del sacerdot Joan Curieses en un nou llibre de la col·lecció d’art Tamarit

Un moment de la presentació. Foto: Cedida

Un moment de la presentació. Foto: Cedida

Sacerdot i artista, Joan Curieses (Tamariz de Campos, Valladolid, 1929) ha llegat una extensa obra escultòrica arreu de les parròquies i municipis on ha exercit al llarg de la seva vida. Avui dia continua amb la seva activitat pastoral -a la Selva del Camp, l’Albiol i Almoster- si bé ja fa setze anys que va deixar la seva feina d’escultor. La seva prolífica obra es presenta ara reunida en el llibre Joan Curieses, escultor, obra del doctor en Història de l’Art Antonio Salcedo i pertanyent a la col·lecció d’art Tamarit que impulsa la Diputació de Tarragona. D’altra banda, una exposició amb el mateix títol, instal·lada al Museu Bíblic Tarraconense, permet gaudir de prop d’algunes de les obres més emblemàtiques de l’autor.

La presentació del llibre ha aplegat nombroses persones al Museu d’Art Modern de la Diputació de Tarragona, aquest dijous a la tarda. Presidit per l’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i pel president de la Diputació, Josep Poblet, l’acte ha comptat amb la participació de Joan Curieses; de l’alcalde de la Selva del Camp i vicepresident de la Diputació, Josep Masdeu; del diputat i tinent d’alcalde de l’Ajuntament de la Selva del Camp, Jordi Vinyals; del director del Museu Bíblic Tarraconense, Andreu Muñoz, i de l’autor del llibre, Antonio Salcedo. Els assistents s’han desplaçat a continuació al Museu Bíblic, on la directora del MAMT, Rosa M. Ricomà, ha fet una breu presentació de la mostra.

L’autor va tenir una participació destacada en la transformació d’espais religiosos a Catalunya arran del Concili Vaticà II (1962-1965). En aquest sentit, va ser l’encarregat de dissenyar totalment el mobiliari d’esglésies ja existents o de nova creació, i també va enriquir amb obres singulars diferents temples. Les obres de Joan Curieses se situen en diferents espais, litúrgics o laics, en municipis com Tarragona, Salou, Masllorenç, la Selva del Camp, Albinyana, Vila-seca, Botarell, Aiguamúrcia, la Riba, Pradell de la Teixeta, Mont-ral, l’Arboç, Perafort, l’Aleixar, l’Espluga Calba, Cervià de les Garrigues, Guimerà, Matadepera, Terrassa o Barcelona.

La Jove Orquestra Filharmònica de Catalunya es presenta a Tarragona i busca joves músics

Imatge de la presentació de l'orquestra. Foto: Mauri

Imatge de la presentació de l’orquestra. Foto: Mauri

Jove Orquestra Filharmònica de Catalunya, JOFICAT, una nova formació que esdevindrà la primera acadèmia orquestral permanent al país amb seu a les quatre capitals de comarca, que oferirà formació i projecció a nivell musical. La primera actuació serà el proper 6 de maig al Teatre Fortuny de Reus amb un concert dirigit per José Luis Gómez, però avui s’ha volgut presentar a Tarragona per donar suport institucional a aquesta nova formació que engega amb molta força i qualitat tan en la seva formació, la tria dels músics i dels formadors, que donaran un salt qualitatiu a la música d’aquest país i d’aquest territori.

De fet, donada la seva recent creació, encara estan duent a terme audicions per captar joves músics, d’entre 16 i 24 anys, i han aprofitat l’ocasió per fer una crida a tots els interessats. De moment tenen 50 músics i els hi agradaria comptar amb una centena. La JOFICAT pretén ser un referent a nivell nacional i un exemple a nivell internacional, en un moment en què la globalització, entre molts altres factors, determina la competitivitat dels nostres músics així com el seu reconeixement artístic tan aquí com arreu del món.

La guerra total que va patir Tarragona

Un visitant contempla l’exposició sobre la Guerra Civil a Tarragona que es mostra a l’Arxiu Històric Municipal. Foto: Tarragona21

Semblaria un sarcasme, però un gran retrat d’Stalin va presidir la façana de l’antic convent de les Teresianes, en plena Rambla Nova. Va ser l’esclat de la guera civil el que va precipitar uns esdeveniments radicalment polaritzats i on el Govern de la Generalitat va perdre durant un tràgic període el control dels carrers. El 20 de juliol del 36, 350 carlins amb alguns falangistes vincuts de diferents poblacions es passejaven per Tarragona esperant iniciar la repressió, però la rendició del general Godet davant el president de la Generalitat va mantenir Catalunya en el feu de la República.

Tarragona ha recordat avui el paper estratègic -tristement estratègic- que va tenir en la Guerra Civil, la tragèdia que va viure com a rereguarda especialment castigada i els horrors que li va tocar viure quan Espanya va esdevenir país pioner en la guerra total, un experiment que l’aviació feixista italiana i la nazi van experimentar contra la població. El fet de ser Tarragona una regió fronterera amb Aragó i Europa, industrial i amb un nus ferroviari important a Sant Vicenç de Calders la feren objectiu especial del terror.

I ho ha recordat en la jornada ‘La Guerra Civil a la demarcació de Tarragona’, desenvolupada en el marc dels actes per commemorar el final de la Guerra Civil a la ciutat el 15 de gener de 1939, amb l’entrada de les tropes franquistes. L’acte, que en un primer moment estava programat pel passat 9 de febrer, es va ajornar en senyal de dol per la sobtada mort de la regidora d’Esports Marbel Negueruela.

La jornada, organitzada pel Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya i la col·laboració de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, ha comptat amb la participació dels historiadors especialistes Ramon Arnabat, Montserrat Duch, Jaume Massó, Jordi Piqué, Josep Sánchez Cervelló, Joan Maria Thomàs i David Tormo.

Publicacions del PSUC durant la guerra, que s’exposen a l’Arxiu Històric. Foto: Tarragona21

Segueix impactant la radicalitat del moment, la criminalitat de bandes anarquistes que actuaven sense pudor per les Terres de l’Ebre i el Priorat i que el periodista Toni Orensanz va retratar en el llibre ‘L’Òmnibus de la mort’. Segueix impactant el terror vingut des de l’aire, amb base aèria italiana a la immensa plataforma de llançament que fou l’illa de Mallorca, feu franquista, i com Tarragona va patir un doble front, el de l’oest, amb frontera a l’Aragó franquista, i el de l’est, mar endins.

“L’angoixa, la inacabable angoixa” de no saber en quina hora del dia impactarà la bomba i on seran els nostres familiars en aquell tràgic moment. Ho recordava l’historiador Ramon Arnabat, autor de ‘La campanya aèria contra Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939)’ i expert en carlisme.

Les xifres de la sagnia contra la població donen un balanç de 241 morts a Tarragona ciutat, amb més de 5.000 bombes llençades. Al conjunt de la província van ser 1.107 els morts comptabilitzats, un deu per cent d’ells infants. La investigació dels darrers anys de l’historiador ha aconseguit compilar els informes originals dels aviadors italians, extraordinariament precisos. Un jutjat va obrir recentment procediment penal per tractar el cas com a crims de guerra.

El director de l’Arxiu, Jordi Piqué, ha fet al seu torn un relat dels principals esdeveniments que es van viure a la ciutat, amb un alcalde republicà vestit de milicià que donava suport a la columna Tarragona, desplaçada a l’Aragó, la presència de fins a 9.000 refugiats de guerra en moments punta, procedents d’altres províncies -Tarragona tenia aleshores 31.000 habitants-, i l’esclat revolucionari, que el propi president de la Generalitat, Josep Tarradellas, tractaria de sufocar venint a la ciutat.

La jornada ha comptat també amb les aportacions sobre la batalla de l’Ebre, les dones, la retirada i l’exili o el salvament del patrimoni.

Jaume Garcia

Últims dos dies per presentar obres al festival de cinema FIC-CAT de Roda de Berà

Cartell promocional del FIC-CAT.

Aquest divendres, 24 de març, finalitza el termini d’inscripcions del FIC-CAT 2017 de les diferents categories contemplades a concurs: llargmetratge, curtmetratge, documental, videoclip i centres educatius. Fins divendres, les inscripcions encara es poden fer de forma gratuïta al web www.fic-cat.cat.

Entre els requisits que recullen les bases hi destaca que les produccions han d’haver estat realitzades amb posterioritat a l’1 de gener de 2015 i en llengua catalana, tot i que es permet la utilització parcial d’una altra llengua sempre que estigui justificat en el context de l’obra. En totes les categories s’admet qualsevol temàtica.

Les produccions seleccionades es donaran a conèixer el diumenge 16 d’abril al web del Festival, i totes les obres seleccionades seran projectades durant els dies del Festival, del 5 a l’11 de juny. Les obres guanyadores de cada categoria obtindran un trofeu i un premi en metàl·lic. El Jurat serà qui decidirà les produccions guanyadores, les quals seran premiades de la següent manera: llargmetratge, 3.000€; curtmetratge, 2.000€; documental, 2.000€; videoclip, 500€; centre educatiu, 500€; producció de les comarques tarragonines, 500€; premi al millor guió, 500€; premi del Públic, 500€.

Un any més, el FIC-CAT impulsa la creació audiovisual entre els joves, mitjançant la modalitat JOVE 48 HORES. Les inscripcions per a aquesta categoria s’obriran el divendres 19 de maig i els participants hauran de realitzar un treball audiovisual amb tan sols 48 hores.

Bustamante i Dani Mateo, caps del cartell de la temporada primavera-estiu del Teatre Auditori de Salou

Salou presenta avui la nova programació de teatre i espectacles per a la primavera/estiu d’aquest 2017 i ho fa amb una continuïtat de continguts en l’aposta per la qualitat però amb la mateixa varietat que sempre, explicava la regidora de Cultura i Festes, Mª José Rodríguez.

Per aquesta temporada hi ha música, amb l’ex operación triunfo David Bustamante, el qual presentarà el seu darrer treball “Amor de los dos”, el novè disc en solitari d’aquest cantant càntabre (10 de maig).

Però aquesta nova temporada s’encetarà amb teatre (8 d’abril) amb l’obra de teatre ‘Avui no sopem’ de Pep Anton Gómez i Jordi Sánchez que compta amb un repartiment de luxe, entre ells el Jordi Banacoclocha o David Baigés, a més de Maife Gil.

L’obra explica la vida de la Maria Teresa i el Vicenç, un matrimoni de classe mitjana resident a Barcelona. Estan jubilats i fa temps que es plantegen marxar de la ciutat i anar a viure a la masia del poble, però mai s’acaben de decidir. Per què? Una filla de gairebé quaranta anys que encara viu amb ells i un fill amb cara de pocs amics els ho impedeixen.

Un altre dels plats forts de la producció del TAS serà l’espectacle “Dani Mateo Desencadenado”, un humorista televisiu que torna als escenaris amb un monòleg en el qual repassa els seus 10 anys en el món de d’humor (28 d’abril).

Teatre Amateur de caràcter benèfic

Però la temporada del TAS continuarà amb molts altres ingredients aquesta primavera, de marcat caràcter solidari: d’una banda, amb el suport de l’Ajuntament de Salou i l’Auditori de Barcelona, la Coral Eixàrcia de Salou , aposta per dur a terme el projecte ‘Canta grans’ amb la voluntat d’aconseguir que totes les corals de gent gran de Salou i poblacions veïnes, així com les persones grans a títol individual, tinguin l’oportunitat de veure’s involucrades en una activitat on aprofundir en els valors de la música de la mà de músics professionals i directors musicals amb una llarga trajectòria al món coral (13 de maig) amb la recaptació per a finalitats benèfiques; o el 3 de juny serà el torn per gaudir d’una comèdia musical on es fa un recorregut a la història de les havaneres La Cubana catalana de Jesús M. Zambrano Zambrano amb recaptació a favor de l’Associació de Familiars d’Alzheimer de Salou; i, finalment, el 30 de juny La verdad del amor de Teatre Bambolines de Salou.

A més, de l’actuació gratuïta del Cor Jove Vila de Salou (20 de maig) que presentarà un espectacle AMIST@T, basat en un repertori de música pop actual en el qual un grup de joves expliquen les seves emocions cantant i aconsegueixen convertir el “tu” i el “jo” en “nosaltres”.

Les sessions golfes i espectacles infantils

Com marca ja la tradició també es programaran 3 sessions golfes d’humor amb caràcter gratuït a la sala Europa del Teatre Auditori de Salou que es duran a terme a les 23.00 hores el 20 d’abril, el 18 de maig i el 15 de juny amb Jose Campoy, Tomás García, i Luis Larrodera.

Pel que fa a les obres de teatre infantil, la programació incorpora l’espectacle infantil musical per tota la família, versió del clàssic conte dels Germans Grimm El llop i les set cabretes, un musical amb molt de conte (29 d’abril); Draps (6 de maig) una obra de titelles pensat pels més menuts o la màgia amb Melanie Amazing, sota la direcció del Mag Lari i que reivindica el paper de la dona dintre del món de la màgia (18 de juny).

Finalment, al programació comptarà amb les Jornades de Cant Coral amb l’actuació de les Corals Escolars (4 de maig), de les Corals de Salou (28 de maig) que es traslladaran a l’Església de Sant Jordi (al Cap Salou) amb l’actuació del Coro Vasco Ama-lur, Coral Eixàrcia, Coral Alborada i la coral convidada Orfeó Gandesà; a més també de l’actuació de les Corals de l’Escola de Música (4 de juny) i com a cor convidat, el Cor Jove de Begues.

Les bases del pla d’usos de la Tabacalera hi inclouen el Museu d’Història i ‘espais culturals autogestionats’

Imatge exterior del complex de l’antiga Tabacalera. Foto: Tarragona21

L’Ajuntament de Tarragona preveu convocar abans de l’estiu el concurs per la redacció del Pla Funcional de la Tabacalera, que podria estar llest abans de finals d’any. Les bases contemplen que en l’espai s’hi inclogui el Museu Nacional Arqueologia Tarragona, la Biblioteca Pública de Tarragona, l’Institut Català Arqueologia Clàssica, el Museu d’Història de Tarragona, l’ampliació de l’Arxiu Municipal, espais d’autogestió vinculats a la cultura i a l’art, el Centre d’Interpretació de l’antiga fàbrica Tabacalera, locals d’entitats vinculades al patrimoni, sales d’exposicions -eix cívic entitats- i espais de reserva.

Tres dies abans de la manifestació de la Tabacalera

“Després d’un any de l’acord marc signat entre l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat, en la visita del conseller de Cultura Santi Vila l’abril del 2016, aquesta setmana s’ha concretat el contingut de les bases del pla”, afirma l’Ajuntament en un comunicat. L’anunci arriba tres dies abans de la manifestació convocada per la plataforma Oppida (dissabte 25 de març), que protesta pels 10 anys que l’equipament porta tancat, i que precisament demana que l’espai de magatzems del mòdul 6 sigui un equipament autogestionat.

Floria: “No caldrà esperar 10 anys a habilitar el mòdul 6”

“Ens hem reunit amb Oppida altres vegades i compartim el seu projecte d’autogestió, però també els hem dit que s’ha de fer en un espai acotat i que s’han de regularitzar com a associació”, ha manifestat la portaveu del govern municipal, Begoña Floria. La portaveu ha insistit en què “no caldria esperar 10 anys més” a fer realitat aquest projecte, ja que tot i que la transformació de la Tabacalera és un projecte a llarg termini, el mòdul 6 podria ser un dels primers on s’actués. Floria també ha manifestat que, respecte al projecte d’autogestió, “a dia d’avui tinc altres propostes”, més enllà de la d’Oppida.

Segons l’Ajuntament, la Generalitat pagarà els 110.000 euros que costa el Pla Funcional, que s’adjudicarà en dues fases. En la primera, tots aquells equips interessats tindran el termini d’un mes per presentar una primera proposta funcional. D’aquests, un jurat tècnic n’escollirà i premiarà cinc de finalistes que hauran d’aportar un segon projecte més complert, que finalment farà decantar els guanyadors. Tot plegat s’estima que pugui durar entre 3 i 6 mesos.

A banda de l’obligació d’incloure-hi els equipaments mencionats, el Pla Funcional haurà de complir les clàusules següents:

  • Conservar i incloure els equipaments existents realitzats el 2011 (Tarragona Impulsa, Arxiu Municipal, Capsa de Música)
  • Treballar en la resta de superfície de 46.761m2  (dels 52.000m2 totals)
  • Definir els usos dels 14 edificis de diferents mides i volums (entre naus industrials, magatzems…
  • El disseny ha de facilitar la interpretació del discurs històric del passat, el present i el futur de la ciutat a través dels diferents equipaments que s’hi han d’instal·lar
  • Treballar per tenir en compte l’entorn de la Part Baixa de la ciutat posant en valor tot el llegat patrimonial existent
  • Tenir en compte la Tabacalera com el centre territorial de tot el patrimoni romà. Poder incloure en el circuit museístic espais com Centcelles o Arc de Berà.
  • Teixir un únic discurs únic des del Museu Arqueològic, la gran Biblioteca central de la ciutat i l’esdevenir d’experiències artístiques i d’intercanvi de coneixement