.

Quim Mallafrè, en el seu discurs a l’ajuntament de Reus, el dia que va rebre el títol de Fill Il·lustre. Foto: Cedida

L’Ajuntament de Reus ha organitzat un acte d’homenatge a Joaquim Mallafrè Gavaldà, Fill Il·lustre i Medalla de la Ciutat, que es farà aquest dimecres, dia 15 de maig, al Teatre Fortuny. L’esdeveniment compta amb la col·laboració del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, de la Diputació de Tarragona, de la Universitat Rovira i Virgili, el Centre de Lectura i el Consorci del Teatre Fortuny. Començarà a les 20:30 h i és amb entrada lliure i gratuïta.

Després dels parlaments institucionals, l’homenatge continuarà amb una performance teatral titulada “Paisatge i Nit a la manera de Joaquim Mallafrè”. Comptarà amb les intervencions d’Antònia Farré, Josep Murgades, Lurdes Malgrat, Joan Cavallé, Daniel Recasens, Meritxell Bargalló, Jordi Francesch, Irene Benavent i Jaume Nolla. Per la seva banda, Sara Sambola i Aleix Bové interpretaran un poema musicat de Mallafrè.

Joaquim Mallafrè Gavaldà va morir el 22 de febrer d’aquest 2024. Va tenir una dilatada activitat acadèmica com a professor de literatura i de llengües anglesa i catalana, membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, traductor de referència adaptant al català obres literàries de dimensió universal i posant les bases de la traducció moderna inspirant a noves generacions de traductors, i per la seva dedicació i compromís amb la vida cultural i associativa de la ciutat.


Altres notícies:


La tasca de Joaquim Mallafrè, l’abast de la seva influència com a filòleg, com a traductor, com a persona culturalment compromesa, ha estat enorme. Des de les aules de l’Institut Gaudí primer i després des de la Universitat Rovira i Virgili, ha estat mestre i referent per a moltes generacions de reusencs i reusenques, als quals ha sabut transmetre la riquesa i el goig de conèixer la llengua en tots els vessants que la converteixen en un mitjà de comunicació complet.

Com a traductor, la seva tasca ens ha obert les portes a obres literàries universals tan complexes i fascinants com l’Ulisses, de Joyce, el Tristam Shady, d’Sterne, o els Happy Days, de Samuel Beckett, que avui parlen en català amb un llenguatge viu i proper. A partir d’aquesta experiència com a traductor, iniciada el 1974 amb Look back in anger (Amb la ràbia al cos), de John Osborne, les seves reflexions han contribuït a establir les bases de la traducció catalana moderna.

Entre el Centre de Lectura i l’IEC

Compromès amb la cultura, en totes les seves manifestacions, especialment des del Centre de Lectura de Reus, on va assumir diferents càrrecs i responsabilitats, va ser sempre una persona propera: generosa en la transmissió del seu saber i la seva erudició, a prop dels talents incipients, interessada sempre a participar en tota mena d’activitats culturals i ciutadanes de petit i gran format.

Se li deu també, entre moltes altres coses, la presència de la veu del Camp en el diccionari de l’IEC, que va contribuir a elaborar com a membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on va treballar especialment dins de les comissions de Gramàtica i Lexicografia, i de la qual va ser vicepresident entre el 1999 i el 2002.

La seva tasca pedagògica, a banda de l’Institut Gaudí, on va ser catedràtic d’anglès, i de la Universitat Rovira i Virigli, on va ser professor fins al 2010, es va desenvolupar en diferents universitats catalanes i europees amb seminaris i cursets, i també amb una llarga llista de conferències.