Imatge d’un dels mòduls del centre penitenciari Mas d’Enric al Catllar. Foto: Arnau Martínez / Ariadna Escoda
El ple de l’Ajuntament del Catllar ha condemnat l’assassinat del dia 13 de març d’una treballadora del Centre Penitenciari de Mas d’Enric, situat en el seu terme municipal, presumptament a mans d’un intern del centre.
El consistori ha expressat: “Volem acompanyar en el sentiment a familiars i amics de la víctima en un moment tan difícil com aquest. També demanem que s’investiguin fins el final els fets per depurar les responsabilitats que se’n puguin derivar”.
Des de la corporació municipal del Catllar, “també volem demanar que des del Departament de Justícia de la Generalitat es prenguin les mesures necessàries perquè fets tan greus com aquest no es tornin a repetir”. Els funcionaris i treballadors de les presons catalanes, com és el cas de Mas d’Enric, “fan una tasca molt important per a la reinserció a la societat de les persones condemnades. Per això, se’ls ha de dotar dels recursos adequats per aconseguir resultats positius en aquesta tasca i minimitzar el risc de situacions que puguin acabar en fets tan greus i lamentables com el succeït aquest dimecres a Mas d’Enric“, conclou el posicionament del plenari.
Vilallonga del Camp, la localitat del Tarragonès on vivia Núria López López, la dona assassinada dimecres a la presó de Mas d’Enric per un pres que estava internat per haver comès un assassinat amb brutalitat, ha sortit al carrer per celebrar un minut de silenci per la seva veïna.
I ha expressat el seu desengany amb el sistema penitenciari preguntant-se com és possible que el pres tingués accés als ganivets de la cuina, amb un dels quals va apunyalar diversos cops la Núria abans de llevar-se ell mateix la vida.
Un moment de la concentració celebrada a Vilallonga. Foto: Tots21
A la concentració hi ha assistit també el consistori i el seu alcalde, Gerard Gené, que ha pronunciat unes paraules de condol, de condemna i rebuig de l’assassinat “de la nostra veïna”, crim del que “exigim responsabilitats judicials a qui correspongui per permetre que un pres d’aquestes característiques hagués obtingut un grau de confiança tal” que li permetés estar a la cuina. En paraules adreçades a TotsTarragona21, l’alcalde Gené s’ha preguntat també: “Com és possible que passi això?”.
La Núria, recordava l’alcalde, “va venir a viure a Vilallonga fa set o vuit anys, crec que per temes de feina. Justament, vivia a prop de casa meva i era molt característic veur-la treure a passejar la seva gossa dos o tres cops al dia. Tenia un grup d’amics i amigues del poble”, que avui s’han sumat al dol.
Justament, la família de la Núria ha estat avui al seu pis i s’han endut la gosseta Fiona i el cotxe de la Núria. El seu cos serà incinerat, tot i que està per determinar a on, segons han indicat a TotsTarragona21 fonts de la família. La nit del crim una de les preguntes que es feien els coneguts de la Núria és qui cuidaria de la gosseta, que pateix d’un càncer i necessita medicació.
Prop d’un centenar de persones concentrades a les portes de la presó de Mas d’Enric per rebutjar la mort d’una treballadora en mans d’un intern. Foto: Mar Rovira
Prop d’un centenar de persones de la presó de Mas d’Enric del Catllar s’han concentrat aquest dijous a les portes del centre penitenciari per mostrar la seva indignació i consternació per la mort d’una cuinera per part d’un intern, que es va suïcidar després de cometre el crim. Els funcionaris han fet més de cinc minuts de silenci i han dipositat un ram de flors al centre de la protesta.
També han demanat la dimissió de la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, que ha assistit a l’acte. “Reiterar la voluntat d’acompanyar els treballadors i donar el condol als familiars de la víctima davant d’aquest trist i greu incident”, ha dit Ubasart. El Departament ha obert una investigació interna per estudiar si modifiquen els protocols.
Altrament, el Departament de Justícia de la Generalitat ha expressat la seva “consternació” pels fets d’aquest dimecres i vol fer arribar el condol a la família i amics de les persones mortes. El Departament fa extensiu el condol als professionals de l’àmbit penitenciari en uns moments “molt complexos”. Per aquest motiu, agraeix al conjunt de la comunitat penitenciària la seva “professionalitat i posa en valor l’extraordinària tasca que desenvolupen en el dia a dia a les presons”.
“El Departament comparteix la tristesa i el dolor dels professionals penitenciaris”, assegura el comunicat. Ubasart i Calderó volen fer arribar el suport al conjunt dels treballadors i especialment a l’equip de Mas d’Enric, “que va actuar amb la màxima professionalitat i cura aquest dimecres i com sempre fa”.
Justícia i la direcció de la presó col·laboren amb la investigació policial i judicial. En aquests moments el cas està sota secret de les actuacions. A primera hora de la tarda d’aquest dimecres, la consellera Ubasart es va traslladar al centre penitenciari juntament amb l’equip directiu de la Secretaria de Mesures Penals amb el secretari Calderó al capdavant per acompanyar els professionals de la presó. El Departament va sol·licitar el suport de l’equip psicològic del SEM, que es va traslladar al centre.
“Estem davant d’uns fets molt greus. Els Mossos s’han fet càrrec de la investigació i ara hem de deixar treballar els professionals”, ha apuntat la consellera.
Imatge d’un dels mòduls del centre penitenciari Mas d’Enric al Catllar. Foto: Arnau Martínez / Ariadna Escoda
Un pres del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar, condemnat per assassinat ha matat aquest dimecres a la tarda una cuinera del centre i després s’ha suïcidat, segons ha comunicat el sindicat CATAC. Els Mossos d’Esquadra investiguen la doble mort. Els cossos han estat trobats a la cuina, concretament a la càmera frigorífica.
El crim, segons ‘elcaso.cat’, s’ha produït entre les 16 i 17 hores. La dona era treballadora del Centre d’Iniciatives per la Reinserció (CIRE) i ha mort per les ferides d’arma blanca causades pel pres, que també treballa a la cuina del centre. El sindicat ha convocat per aquest dijous al migdia una concentració de condol i rebuig al crim. L’assassinat s’hauria produït dins una de les càmeres frigorífiques del centre.
La víctima, Núria López López
La víctima, Núria López López, de 46 anys, era de Castelldefels i residia en Vilallonga del Camp, segons ha sabut Tots21. Tenia una gossa, Fiona, afectada de càncer, que la que se n’ha fet càrrec la propietària del pis on vivia. Els Mossos d’Esquadra estaven buscant la nit de dimecres contactar amb familiars de la víctima.
L’autor de l’assassinat complia condemna d’11 anys per homicidi, justament per la mort a punyalades d’una dona. El pres es trobava a la zona de cuines justament perquè era una persona de confiança i que podia accedir a estris de cuina com ganivets.
Treballadors del centre han expressat a Tots21 el temor que “algun dia podria passar algun fet desgraciat per la manca de personal i perquè determinats presos es mouen amb molta llibertat”.
Des de la UGT, s’ha lamentat la pèrdua i acompanyen en el sentiment als seus familiars. “Són uns fets gravíssims que mai haurien d’haver-se produït. Durant els darrers anys, la UGT, com a sindicat majoritari a les presons catalanes, ha denunciat la greu situació que viuen els funcionaris en els centres penitenciaris a Catalunya”.
Certament, el perfil actual dels interns “ha variat molt respecte al de fa deu anys i s’ha denunciat reiterades vegades amb l’agreujant de les patologies mentals que molts pateixen i que són un impediment i una dificultat per al desenvolupament de les tasques dels professionals penitenciaris, tant de rehabilitació com de vigilàncies, cosa que es reflecteix en l’increment constant d’agressions que pateixen els professionals penitenciaris. De fet, fa escasses setmanes, es va denunciar que l’any 2023 s’havia patit un significatiu increment en les agressions cap a funcionaris, justament, d’aquesta presó”, afirma el sindicat.
Un moment de la col.locació de refugis per a gats al Catllar
L’objectiu és tenir localitzats i esterilitzats els animals i a la vegada intentar reduir la molèstia que suposa l’existència de tants felins descontrolats
La Regidoria de Benestar Animal del Catllar ha iniciat aquest dissabte, 2 de març, la instal·lació de refugis per a gats ferals en diferents punts del municipi. Els primers refugis s’han ubicat són a Els Manous i Pins Manous. L’objectiu és garantir el benestar dels animals, tenir-los localitzats i esterilitzats i a la vegada intentar reduir les queixes veïnals davant la molèstia que suposa l’existència de tants animals descontrolats.
Aquesta iniciativa es tira endavant amb el suport de les associacions animalistes del municipi: Bigotis CAT i Tarraco Pinscher. Els contenidors dels refugis han estat decorats en part pels infants que van assistir al Parc de Nadal organitzat per l’AFA de l’Institut Escola L’Agulla.
Des de l’Ajuntament del Catllar es dona les gràcies a aquestes entitats i també als veïns i veïnes que durant els darrers anys han estat alimentant els gats ferals de forma desinteressada. Es demana la col·laboració a tota la ciutadania perquè aquest projecte pugui titar endavant.
Imatge d’arxiu d’una acció de les Escoles Verdes. Foto: Generalitat
El proper dimarts 5 de març se celebrarà a El Catllar un dels Fòrums del Programa Escoles Verdes, que
comptarà amb la participació d’un centenar d’alumnes i docents d’14 centres educatius de primària
de tot el Tarragonès.
El programa d’Escoles Verdes és un programa de la Generalitat de Catalunya que sorgeix com un compromís per donar suport a tots els centres educatius de Catalunya que volen innovar, incloure, avançar, sistematitzar i organitzar accions educatives que tinguin la finalitat d’educar en relació als nous reptes i valors de la sostenibilitat.
Aquesta xarxa d’escoles per la sostenibilitat compta actualment amb 760 centres educatius, dels quals 172 són del Camp de Tarragona. Anualment aquests centres organitzen un Fòrum, una trobada de docents i alumnes per compartir experiències, propostes i idees. Enguany, al fòrum dels centres de primària del Tarragonès, cada centre serà representat per un o dos docents i entre quatre i sis alumnes, membres del comitè ambiental, que és l’òrgan de participació que planifica i dinamitza les accions d’Escola Verda.
En total, unes 90 persones es reuniran per compartir les accions d’educació per la sostenibilitat que duen a terme als seus centres. A partir de les 9 h del matí, els alumnes i els mestres d’aquestes escoles es trobaran al Centre Cultural del Catllar en la benvinguda institucional, on seran rebuts per els representants del Serveis Territorials d’Educació de Tarragona, de l’Ajuntament de El Catllar i la coordinadora del projecte Escoles Verdes a Tarragona.
Seguidament tindrà lloc el mercat d’experiències, en el qual uns alumnes de cada centre exposen i expliquen una de les accions que realitzen al centre com a escola verda, mentre la resta d’alumnes del centre passegen i coneixen les experiències dels companys d’altres centres, o participen als tallers de sostenibilitat que s’han elaborat en el marc del 25è aniversari de la Xarxa d’Escoles Verdes.
Després de dinar, alumnes i docents, es retrobaran desprès de tot un dia en espais separats i compartiran les experiències descobertes d’altres centres i de les vivències dels tallers en els que han participat. Aquest moment també servirà per preparar el retorn al centre educatiu.
Per finalitzar es realitzarà un breu taller teatre amb tots els centres per posar en comú a la cloenda de l’acte i acomiadar-nos de manera vivencial.
L’Ajuntament del Catllar, amb la col·laboració de diverses entitats del municipi, ha organitzat un complet programa d’actes i activitats per commemorar el Dia de la Dona, que se celebra el 8 de març.
Aquest divendres, 1 de març, a les 18:00 hores, s’inaugurarà al vestíbul i la sala polivalent del Centre Cultural una exposició sobre les escriptores que al llarg de la història han reivindicat els drets de les dones. Es podrà visitar de forma gratuïta fins el 31 de març, els dilluns, de 16:00 a 20:00 hores, i de dimarts a divendres de 9:00 a 13:00 i de 16:00 a 20:00 hores A llarg del mes de març hi ha disponible a la Biblioteca municipal una mostra de llibres, revistes i contes sobre feminisme.
El 8 de març, Dia de la Dona, estan previstos diversos actes. A les 18:00 hores, al Centre Cultural, es farà la xerrada “Igualtat de tracte i no discriminació”, organitzada per l’Agrupació de Dones del Catllar. Anirà a càrrec de Maria Victòria López Oliva, psicòloga general sanitària i membre del Grup de treball de violència masclista del COP de Catalunya.
A les 19:15 hores, a la plaça de la Vila, es llegirà el manifest del 8-M, es farà l’encesa lila i els alumnes d’ESO de l’Institut-Escola L’Agulla presentaran el joc “Dones inspiradores. Racons d’història”. Es tracta d’un joc que han ideat els mateixos alumnes, a través del qual podrem conèixer la vida de diverses dones tot fent ruta pels racons del poble. A les 19:30 hores, a la mateixa plaça de la Vila, el duet Cometa Eme oferirà un concert acústic.
El diumenge 10 de març, seguiran els actes commemoratius del 8-M amb el torneig Americana de tennis i pàdel i portes obertes, amb l’objectiu de visibilitzar la dona a l’esport. Serà de 10:00 a 13:00 hores a la Torre d’En Guiu, organitzat pel Club de tennis i pàdel El Catllar. I a les 18:00 hores, al Centre Cultural, taula rodona “L’esport femení al Catllar”.
Finalment, el 16 de març, a la Torre d’En Guiu, de 8:30 a 13:00 hores, iniciació a les vies ferrades a càrrec del Club excursionista Sense Fronteres.
El Centre Cultural del Catllar serà un dels escenaris el proper 16 de març, a les 19:00 hores, de ‘Cap butaca buida’, una iniciativa que té com a objectiu plantar la primera llavor perquè la jornada esdevingui la Diada Nacional del Teatre. Al Catllar es podrà veure Ivan i els gossos, de Hattie Naylor, amb direcció de Xavier Boada Boada i interpretació de Pau Rosell. La proposta teatral s’emmarca dins la programació d’hivern del Centre Cultural del Catllar.
Ivan i els gossos se situa a Moscou l’hivern de 1996. La caiguda del règim comunista ha abocat milers de persones al carrer. Ivan Mishukov té 4 anys i per a ell, la paraula casa es tenyeix per l’olor a vodka i les galtes vermelles de la seva mare contra la paret. Quan casa deixa de ser un lloc segur, s’escapa als carrers buscant un lloc on formar-hi part, llençant-se a la immensitat de Rússia enmig del fred de l’hivern. Ivan i els gossos és una amarga carta de comiat cap la nostra humanitat, que ens convida a escoltar totes les coses salvatges que ens envolten enmig de la ciutat.
Les entrades es poden comprar per 5 euros a www.entrapolis.com. L’Ajuntament del Catllar ofereix la possibilitat qui no pugui o no sàpiga comprar les entrades on-line a poden adquirir-les amb targeta o efectiu, a les oficines municipals en horari d’atenció al públic.
Una iniciativa teatral del país
La primera edició del projecte Cap Butaca Buida, una iniciativa impulsada per l’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA), Time Out, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) amb el suport de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona. ha posat a la venda 60.457 entrades en 145 espais escènics de tot Catalunya per al dissabte 16 de març amb el repte que no en quedi ni una de lliure.
En total s’oferiran 176 obres, algunes de la cartellera i d’altres programades especialment per a la jornada. A portal del projecte es poden consultar totes les obres i sales disponibles, a més del compte enrere de butaques buides. L’objectiu de la iniciativa és plantar la primera llavor perquè la jornada esdevingui la Diada Nacional del Teatre, a l’alçada d’altres esdeveniments culturals massius.
Cap Butaca Buida també té un vessant solidari. Així, ADETCA destinarà el 2% de la recaptació total (en referència al percentatge que es reclama per a cultura del pressupost de la Generalitat) a un projecte que utilitzi la cultura com a eina de millora i transformació social. En aquesta primera edició de Cap Butaca Buida, l’entitat beneficiària serà l’ONG Pallassos Sense Fronteres per “la seva tasca humanitària”.
“La Roser” és la proposta teatral que es podrà veure el proper 24 de febrer, a les 19:00 hores, al Centre Cultural del Catllar, dins la programació d’hivern. Es tracta d’una coproducció del Teatre Bartrina i Les Artistes Locals, dirigida per Iban Beltran i Ana Pérez. El repartiment l’integren Irene Benavent Bodro, Alba Aluja Mollar i Georgina Llauradó Camps.
El muntatge teatral ens porta a les ciutats preindustrials del segle XIX i a famílies treballadores anònimes que reflecteixen un passat que ens parla de com som ara. Estem davant d’un conte local i global de la mà d’una dona curiosa i inquieta, la Roser. Un viatge que remou, identitari i tan íntim que acaba sent història pròpia.
Les entrades es poden comprar per 5 euros a www.entrapolis.com. L’Ajuntament del Catllar ofereix la possibilitat que qui no pugui o no sàpiga comprar les entrades on-line poden adquirir-les amb targeta o efectiu a les oficines municipals en horari d’atenció al públic.
El proper divendres 23 de febrer, a les 19 hores, al Centre Cultural del Catllar, se celebrarà una nova edició de la concessió de distincions de Mèrit de Serveis Distingits. L’acte el presentarà la periodista Núria Cartañà i l’amenitzarà el grup musical Julivert.
Aquestes distincions tenen com objectiu honorar persones o entitats en mèrits a la labor realitzada, que hagin contribuït a augmentar el prestigi d’un municipi del Tarragonès o de la comarca en el seu conjunt.
Les propostes les presenten els Ajuntaments del Tarragonès, a proposta del Ple municipal i s’atorguen a persones o entitats dels municipis de la comarca que s’hagin distingit en una continuada tasca cultural, científica, econòmica, social o urbanística.
En aquesta convocatòria es lliuraran les distincions següents:
Ajuntament d’Altafulla, Antònia Coscojuela Dieste
Ajuntament del Catllar, a títol pòstum, Joan Ignasi Porta Lacueva
Ajuntament de Constantí, Joan Reig i Solé
Ajuntament de Creixell, Germans Romero Lladó de Cal Telesforo
Ajuntament del Morell, Escola de Música del Morell
Ajuntament dels Pallaresos, Associació Escola de Música Lautaro dels Pallaresos
Ajuntament de Perafort, Joan Josep Padreny Boix
Ajuntament de Roda de Berà, Entitat Urbanística del Roc de Sant Gaietà de Roda de Berà
Ajuntament de Salomó, Comissió de Festes de Salomó
Ajuntament de Salou, Creu Roja Salou
Ajuntament de Tarragona, Esbart Santa Tecla de Tarragona
Ajuntament de Torredembarra, Ball de Diables de Torredembarra
D’esquerra a dreta, Ricard Ramon, Josep Zaragoza, Joan Díaz. Andrea Córdoba -de l’Associació Mediambiental La Sínia- i el regidor Xaver Canadell, regidor de Cultura, que presentà l’acte. Foto: Tots21
Una llarguíssima, apassionada, però també sumament conflictiva relació entre la resclosa del Catllar, la seva població i la dels voltants, es posà de manifest en una xerrada a tres bandes celebrada la tarda de divendres al Centre Cultural del Catllar per commemorar els 60 anys de la posada en funcionament de la resclosa moderna.
Si hi ha un territori que mostra una estima potser fora de mides ver el seu riu, que li confereix una àura gairebé divina, que de vegades sembla tractar-lo com un ser superior, una mena de força de la natura que li regula la vida i la mort, una sort de tradició pagana que recorre el riu Gaià per explicar-se a sí mateixa, aquest territori és el del Baix Gaià, riu amat per pagesos, per industrials, per ociosos estiuejants i per ecologistes conscienciats.
Aquest enorme ventall de sensibilitats remotes, de realitats percebudes de manera prou diferent, suraven com ho fa la tortuga de rierol a la taula rodona que celebrà els 60 anys de la construcció de la nova resclosa del Catllar, l’obra que substituïa l’anterior, que des del segle XIII derivà l’aigua del riu al pas per la zona de la Fàbrica per a ús dels pagesos i dels industrials moliners, perquè riu avall, el Gaià comptà durant molt de temps amb quatre molins plenament actius, que sostingueren una dura i tricentenària batalla contra els pagesos per aprofitar la darrera gota d’aigua, escadussera, que menava del Gaià.
La xerrada comptà amb tres ponents: l’alt tècnic de la Unió Europea i expert en agricultura i ús de l’aigua, el rierenc Ricard Ramon; l’historiador catllarenc i referent en investigació local Josep Zaragoza i el membre de l’Associació Mediambiental La Sínia, Joan Díaz.
Es tractava de tres protagonistes de la història recent del riu Gaià que l’han abordat des de diferents vessants: Ricard Ramon és l’autor de l’imprescindible llibre ‘La lluita per l’aigua a la conca baixa del Gaià’ (Cossetània, Valls, 2022); Josep Zaragoza coneix el riu centímetre a centímetre i l’Associació Mediambiental La Sínia ha estat i és la peça clau que ha protagonitzat, amb el suport de l’Ajuntament, la salvació del riu, la recuperació i manteniment seu cabal ecològic, i la revifalla de la resclosa i les seves espècies, culminades amb l’exitosa reintroducció de la tortuga autòctona a partir de 2014, exemplar que va tenir descendència nascuda al mateix riu.
El públic va omplir el Centre Cultural del Catllar per seguir la xerrada. Bastants d’ells havien estat testimonis del que s’explicava. Foto: Tots21
Una suma de conflictes entre pagesos i industrials moliners dibuixen la història d’una resclosa que va ser aixecada a l’Edat Mitja, al segle XIII i que posteriorment, en 1964, viuria una reconstrucció clau de mans de la Comunitat de Regants, aleshores constituïda, que acabaria guanyant la partida històrica als moliners, qui sempre havien tingut el suport de l’Estat en la seva batalla per guanyar-se una gota d’aigua.
Terra magre, de sòlida seca, Ricard Ramon introduïa la part històrica de la resclosa des del segle XIII, el que seria un eix de vertebració econòmica en direcció al mar. Una resclosa que regulava l’ús de l’aigua del Catllar avall, i a partir d’aquest territori, fins a arribar al mar, tocant a Tamarit i superat Ferran, floririen els conflictes i els agravis. “Tota gota d’aigua compta”, no es cansava de repetir.
Única resclosa del Gaià que abastia a quatre molins “ha estat permanentment font de lluita, entre els senyors feudals i els pagesos, i els darrers tres segles, entre pagesos i industrials dels molins”, molins com el de Fortuny o el Molinet, alguns ensulsits i altres ja inexistents. Un dels desapareguts és avui un taller mecànic.
Ramon repassà les fites històriques de la batalla de l’aigua i d’entre elles destacà poderosament una sentència de la Batllia Reial de 1830, que determinaria l’organització del repartiment de l’aigua fins als anys 70. Així es va determinar que els pagesos usarien l’aigua de dia i els moliners, de nit.
Passarien els anys, passarien les dècades i la resclosa mantindria el seu esquelet de pedra, anticuat, desfasat, fet de manera tradicional i desubicat en ple segle XX, quan arribaria el gran moment de l’avellana, que substituiria el cànem, i l’era del conreu de la mongeta, esdevenint el Gaià l’hort periurbà de la zona urbana de Tarragona. Paral.lelament, els molins no aturarien, ni molt menys, la seva activitat, que amb el temps deixaria enrera el blat per abraçar el pinso. Aquests canvis poderosos demanarien “més aigua”, de manera que “es generaria una gran conflictivitat”, recordaria Ricard Ramon. “Cada gota compta”, subratllaria en tot moment.
Neix la Comunitat de Regants
Seguirien vivint-se moments de tensió, fins i tot amb les dones que usaven els rentadors del Catllar. La batalla posaria, però, el seu punt i final a partir de 1958, amb la constitució formal de la Comunitat de Regants de la Riera: els pagesos s’organitzarien jurídicament i d’aquesta manera aconseguirien una concessió de 500 litres per segon. “Des de llavors, la resclosa passaria a ser propietat dels Regants i no dels moliners“, destacaria Ramon. En 1964 es posaria en funcionament la nova resclosa i els regants aconseguirien que els moliners paguessin el 50% del cost de l’obra perquè constaria com una millora de l’antiga, la medieval resclosa del Catllar, i no com una de nova.
La Sínia ha reintroduït la tortuga de rierol i foragitat les espècies invasores. Foto: Tots21
No acabaria aquí la història. En 1974 l’aleshores Enpetrol -avui, Repsol– construiria la presa riu amunt i decidiria entubar el reg, amb la qual cosa “la funció de la resclosa perdria tot el sentit i entraria en la fase d’abandonament”. Aleshores, el riu quedaria marcat per una pèssima actuació de la Junta d’Aigües de Catalunya -predecessora de l’actual Agència Catalana de l’Aigua (ACA)-, que en paraules de Joan Díaz “cometria un desastre” arrasant la llera des de la desembocadura fins a la resclosa.
Viuria el maldestre riu Gaià el seu darrer episodi amb l’entrada en acció de l’Associació Mediambiental la Sínia, que reestructuraria el canal fluvial, extrauria els llods acumulats procedents de l’embassament, reintroduiria la tortuga rierol, espècie endèmica i amenaçada per altres tortugues forànies, renaturalitzaria la zona amb vegetació pròpia i iniciaria un programa pedagògic extens amb la mainada, organitzant jornades de reintroducció d’espècies animals i cura de les vegetals de manera que la resclosa i el seu entorn han tornat a la vida i ja no és possible veure fotografies tan impactants com aquella on es veu la celebració, l’any 1976, d’una cursa de motos Enduro al bell mig d’un riu mortalment sec.
Visita de l’alcalde del Catllar, Jordi Ruiz, a les instal·lacions d’EMATSA
L’alcalde del Catllar, Jordi Ruiz, ha fet una visita institucional aquest dijous, 15 de febrer, a les instal·lacions de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona (EMATSA), que ofereix el servei d’aigua al Catllar. La visita, que ha fet amb el gerent de l’empresa, Daniel Milan, ha servit per conèixer el centre de control des d’on es gestiona el cicle urbà de l’aigua, així com els principals projectes que impulsa EMATSA aquest any 2024.
En la trobada s’han tractat diferents aspectes que afecten el subministrament d’aigua al Catllar. Un d’aquests temes és el Fons Social d’EMATSA, que des de l’Ajuntament i l’empresa intentaran potenciar i donar-ne difusió entre els veïns i veïnes del municipi, perquè la gent en situació de vulnerabilitat pugui aconseguir avantatges i bonificacions en la factura de l’aigua.
També han parlat de la col·laboració amb els centres escolars del municipi, tant públics com privats, per augmentar les activitats que realitzen amb EMATSA per conèixer el cicle de l’aigua i com reduir-ne el consum.
Finalment han abordat els punts del municipi pendents de connectar a la xarxa d’EMATSA, com és la urbanització Coll de Tapioles, i la futura depuradora que ha de donar servei a part del terme del Catllar.
El Carnaval del Catllar se celebrarà el proper dissabte, 17 de febrer. La concentració de comparses i disfresses serà a les 17:00 hores a l’Institut Escola L’Agulla. La rua, amb animació d’Anna Mateu, arrencarà mitja hora després. L’itinerari és el següent: carrer de França, carrer del President Macià, carrer Prat de la Riba, carrer 11 de setembre, carrer camí de la Font fins arribar a la Torre d’en Guiu.
A la Torre d’en Guiu hi haurà berenar i obsequi pels i nenes disfressats. I des de les 19:00 a les 2:00 hores continuarà la festa amb Mass Islike-The Goliards Collective i DJ Strombo.
Hi haurà servei de barra i, entre les 21:30 i la 1:30 hores, estarà instal·lat el Punt Lila, espai destinat a informar, sensibilitzar, prevenir i atendre les violències masclistes així com lluitar contra les actituds i comportaments sexistes.
Recordem que l’any passat es va decidir, a través d’una votació popular, celebrar el Carnaval del Catllar la setmana següent a la data del calendari.
Foto de família dels protagonistes de la vetllada, amb la vídua del Sergi -la tercera per l’esquerra-. Foto: Tots21
“L’Everest no em fa por, però el K2,sí”, va dir un dia un conegut alpinista. És la muntanya maleïda del planeta, la més dificultosa, una piràmide vertical de gel on a l’hivern ha desaparegut la neu. Cap alpinista l’ha conquerida en els mesos del fred i un català, Sergi Mingote, resident a Parets del Vallès, ho va intentar l’hivern de 2021 i hi va deixar la vida. El cineasta i amic seu Albert Barceló ha enllestit un documental que narra la darrera expedició de Mingote, una aventura que acabaria amb la vida de l’alpinista català per una caiguda quan anava a atacar el cim, però també amb la de quatre expedicionaris més, atrapats dies després per un temporal amb temperatures de -60 graus.
El Catllar es convertia aquest divendres en la segona localitat catalana on es podia visionar el documental, en una jornada tendre, humana, emotiva, que comptaria amb la presència de la vídua de l’alpinista, Miriam Roset, i amb el company de cordada del Sergi, Carlos Garranzo, a més del president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino, i el responsable de l’Àrea de Formació de la FEEC, Jordi Magrinyà, que participarien en una taula rodona posterior a l’emissió del documental, que conduiria el periodista tarragoní i gran amant de la muntanya Josep Suñé.
Seria la primera tinent d’alcalde i regidora de Cultura de l’Ajuntament, Mercè Gavaldà, qui presentaria el documental –‘I l’Àliga vola. Sergi Mingote K2 Hivernal’– en un escenari, el teatre auditori del Centre Cultural, ple a vessar, amb prop de 300 persones.
Un moment de la taula rodona celebrada al Centre Cultural. Foto: Tots21
La jornada fou també de solidaritat envers la fundació Onat, dedicada a les persones discapacitades, una de les moltes creacions que Mingote faria en la seva vida més enllà d’escalar parets als confins del món. Entre els presents assistí a l’acte també el líder socialista Salvador Illa, amic del Sergi i que el tractà també ja que quan Illa fou alcalde de la Roca del Vallès, el Sergi ho va ser de Parets.
El documental, presentat també amb un gran èxit de públic fa 15 dies a la vila natal del Sergi, Parets del Vallès, ha pogut ser realitat malgrat que les promeses que sorgiren per al seu finançament es van fondre amb el pas del temps i van avortar un projecte que Barceló volia que fos “gran, com el mateix Sergi ho era”. Barceló tardaria anys a completar-ho emmig “d’un bloqueig mental” provocat per la mort del seu amic i les dificultats de fer-lo, entre elles, haver de seleccionar milers d’imatges, de fotografies i de vídeos que havia filmat fruit d’una relació gestada entre ambdós durant gairebé 25 anys de viatges a la Patagònia i a diferents cims, ell amb la càmera a la mà.
L’Everest en directe per TV3
El tàndem Barceló-Mingote va protagonitzar en 2003 una fita mediàtica única: retransmetre en directe per TV3 l’arribada del Sergi al cim de l’Everest, narrada entre llàgrimes pels reporters de la televisió pública catalana.
El documental és un treball intimista, inusualment familiar, on la relacio del Sergi amb la seva dona i la seva filla Júlia -la ‘Juju’, com li deia- forma el gruix del treball escènic. Barceló no aporta música de fons i es remet essencialment al so en directe. El documental incorpora les gravacions que el propi Sergi es va fer durant la seva darrera expedició.
‘Quan mires l’abisme, l’abisme et mira a tu’, deia Nietzsche sobre les persones que s’enfronten al risc extrem. Difícil serà sempre entendre la ment dels alpinistes, la seva fascinació pel risc en estat pur, per la seva cerca de la misticitat que els suposa conquerir els cims més alts, un afany aventurer que inevitablement anirà sempre associat al risc de trobar la mort. “No hi penses en la mort, sinó no hi aniries”, repetien Carlos Garranzo i Jordi Magrinyà quan intentaven respondre a la pregunta de per què és necessari tot això?
Imatge del públic que omplí el teatre auditori del Catllar. Foto: Tots21
S’intueix el patiment de la Míriam Roset i de la Júlia quan cada dia els trucava el Sergi des del Pakistan, a 10.000 quilòmetres de distància, a més de 6.000 metres d’alçada i amb 35 graus sota zero, quan es trobava al campament base i els explicava que l’endemà pujaria al camp 1 per a fer l’aclimatació a la temperatura i la pressió, per encabat tornat a baixar al campament base. I així durant uns quants dies fins que arribaria l’atac final al cim.
El Carlos, veterà amic del Sergi i veterà de les cordades a 8.000 metres d’alçada, ha de respondre la pregunta que li fa el Josep Suñé: ‘Has fet les paus amb la mort?’. “Tots ho portem a dins. Saps que tens les paperetes que et poden tocar, però aquesta possibilitat no la parlem contínuament, sino no hi aniriem. Cal ser positiu. Penses que a tu no et tocarà”. “És molt dur viure la mort d’un amic. Potser estic endurit per haver fet de bomber 33 anys. Ho assumeixes, passes pàgina i a continuar”.
Al documental apareixen molts alpinistes celebrant moments d’alegria i festa al campament base. Però no tot és gresca. Hi ha moltes hores mortes, es viu un fred intens, els peus estan congelats dins les tendes de campanya, hi ha fam molt sovint. Seran prop de dos mesos de convivència. “A aquestes expedicions hi has d’anar amb amics, sinó tindràs problemes. En 50 dies que dura l’expedició sorgiran bronques. Quan el teu company et pren l’últim tall de xoriço que queda li donaries un cop amb el piolet”, exclama el Carles.
La Míriam intervé i marca l’apunt final: “El Sergi era feliç allà, li ho veia a la cara: poques vegades li havia vist aquella expressió”. L’homenatge al Sergi acabaria amb el públic ‘fent l’àliga’, un gest que repetia l’alpinista amb els seus amics.
El Centre Cultural del Catllar acollirà el proper divendres, 2 de febrer, a partir de les 19:00 hores, la projecció del documental I l’Àliga vola. Sergi Mingote K2 Hivernal, que estarà seguida d’un col·loqui. En aquesta taula, moderada pel periodista Josep Suñé, hi prendran part el president de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), Jordi Merino i Urbano; el responsable de l’Àrea de Formació de la FEEC, Jordi Magrinyà i Güell; i l’alpinista i amic de Sergi Mingote, Luis Carlos Garranzo Ibáñez.
La localitat tarragonina serà la segona del país on es podrà veure el documental, després que el film s’estrenés amb gran èxit d’asistència el passat 19 de gener a Parets del Vallès, localitat on va néixer l’alpinista, un dels més destacats de la història a Catalunya, i de la qual en va ser alcalde. Les entrades costen 3 euros, que es destinaran a la Fundació creada per Mingote, i ja es poden adquirir a través del portal entrapolis.com.
Tres anys de la mort d’un dels grans alpinistes catalans
Sergi Mingote va perdre la vida en un fatídic accident el 16 de gener de 2021 al K2, el segon cim més alt del mon, situat a la serralada de l’Himalaia i que està considerat el més dur del món. Tres anys després, Albert Barceló ha pogut reunir la força i l’energia per acabar el documental que narra l’última expedició del seu company i amic.
Barceló va acompanyar a Mingote en moltes de les seves expedicions i va relatar a través dels seus documentals totes les conquestes dels últims 25 anys. Van fer plegats la restransmissió en directe de la pujada a l’Everest, a TV3. I després van produir una sèrie de nou documentals, també per a la televisió catalana.
El documental parteix de la reflexió al voltant dels motius de l’atracció pel risc en el món de l’alpinisme. Com ho viuen els familiars de la persona que decideix emprendre una expedició? Què els empeny a sobrepassar els propis límits i a plantejar-se reptes cada vegada més inassolibles? Són temes que es volen abordar en el debat posterior a la projecció del documental.
El film, produït per ØN –empresa del mateix Albert Barceló–, està fet a partir d’entrevistes al mateix Mingote: una abans de marxar cap al K2 i una altra al camp base. La seva filla, la Júlia, i la dona, la Míriam, també parlen en el documental, en unes imatges enregistrades fa poc. El film compta amb imatges d’arxiu de la trajectòria de l’alpinista i també de l’últim viatge al K2.
El documental es projectarà al Centre Cultural del Catllar. Foto: Google
El Centre Cultural del Catllar acollirà el proper 2 de febrer, a les 19:00 hores, la projecció del documental I l’Àliga vola. Sergi Mingote K2 Hivernal, que estarà seguida d’un debat posterior. La localitat tarragonina serà la segona del país on es podrà veure el documental, després que el film s’estrenés el passat 19 de gener a Parets del Vallès, localitat on va néixer l’alpinista, un dels més destacats de la història a Catalunya, i de la qual en va ser alcalde.
Les entrades costen 3 euros, que es destinaran a la Fundació creada per Mingote, i ja es poden adquirir a través del portal entrapolis.com.
Sergi Mingote va perdre la vida en un fatídic accident el 16 de gener de 2021 al K2, el segon cim més alt del mon, situat a la serralada de l’Himalaia i que està considerat el més dur del món. Tres anys després, Albert Barceló ha pogut reunir la força i l’energia per acabar el documental que narra l’última expedició del seu company i amic.
Barceló va acompanyar a Mingote en moltes de les seves expedicions i va relatar a través dels seus documentals totes les conquestes dels últims 25 anys. Van fer plegats la restransmissió en directe de la pujada a l’Everest, a TV3. I després van produir una sèrie de nou documentals, també per a la televisió catalana.
El documental parteix de la reflexió al voltant dels motius de l’atracció pel risc en el món de l’alpinisme. Com ho viuen els familiars de la persona que decideix emprendre una expedició? Què els empeny a sobrepassar els propis límits i a plantejar-se reptes cada vegada més inassolibles? Són temes que es volen abordar en el debat posterior a la projecció del documental.
El film, produït per ØN –empresa del mateix Albert Barceló–, està fet a partir d’entrevistes al mateix Mingote: una abans de marxar cap al K2 i una altra al camp base. La seva filla, la Júlia, i la dona, la Míriam, també parlen en el documental, en unes imatges enregistrades fa poc. El film compta amb imatges d’arxiu de la trajectòria de l’alpinista i també de l’últim viatge al K2.
Representació d’El Cant de la Sibil·la a l’església del Catllar. Foto: Tots21
L’església de Sant Joan Baptista del Catllar es va omplir el vespre d’aquest dijous de veïns i veïnes que no es volien perdre la representació d’El Cant de la Sibil·la. Ni un sol banc buit i cares d’expectació. Era el primer cop que aquesta representació musical del segle X es representava al municpi.
Deu minuts després de les set de la tarda, s’apagaven els llums i entraven els mateixos intèrprets que protagonitzen El Cant de la Sibil·la a la Basílica de la Sagrada Família de Barcelona, que compta amb música i direcció del productor rierenc Sergi Planas.
El Cant de la Sibil·laés una tradició mil·lenària sorgida al territori d’Aquitània poc després de l’any 900 araran dels temors mil·lenaristes. Aquesta tradició va arrelar especialment als PaïsosCatalans, únic lloc on ha persistit fins a dia d’avui. El Cant és l’anunci de la fi del món i de l’Apocalipsi a través de la Sibil·la, figura pròpia de la mitologia clàssica, però adoptada pel cristianisme.
La versió que es va representar aquest dijous al Catllar parteix d’una melodia medieval, que es fa servir a la tornada. La resta és una creació original de Sergi Planas. Pel que fa al text, s’utilitza la versió en català antic, pròpia de Mallorca, que és una de les més esteses arreu. El resultat d’aquesta creació va ser fortament aplaudida a l’església del Catllar, on el públic va acabar posant-se dempeus.
Aquest ha estat el primer cop que El Cant de la Sibil·la es representa al Catllar, però no serà l’últim. L’alcalde del municipi, Jordi Ruiz, ha avançat que la intenció és que es pugui celebrar cada any per aquestes dates.
A continuació us deixem una galeria d’imatges de la representació.
L’alcalde del Catllar, Jordi Ruiz, durant l’entrevista. Foto: Mayo Lorda
Nascut a Barcelona, desplaçat a Torredembarra per temes familiars, i encabat, al Catllar, Jordi Ruiz és un nouvingut en el món de la política local. Des del 15 de juny és el nou alcalde del Catllar. Molts el coneixen per la seva faceta professional al Gimnàstic de Tarragona. TotsTarragona21 l’ha entrevistat per conèixer el seu perfil més personal, menys polític.
Com vas fer cap aquí?
Vaig néixer a Barcelona fa 52 anys, però els meus pares tenien casa d’estiueig a Torredembarra. Hi anàvem cada estiu. Va succeir que el meu pare es va jubilar anticipadament i va decidir anar-nos-en a viure a Torredembarra. Jo hi vaig fer cap amb 15 anys.
En quin barri barceloní vas néixer?
Entre Gràcia i Guinardó, a prop del camp de l’Europa, al final de la Ronda Guinardó. Del Camp de Tarragona em sorprèn que molta gent agafi el cotxe per fer qualsevol cosa. A Barcelona, la gent camina molt més que aquí.
Mantens relació amb Barcelona?
Ja fa temps que he perdut el contacte amb Barcelona. Però si em pregunteu d’on sóc, no sabria dir si de Barcelona, de Torredembarra o del Catllar. Fa anys que no visc a Torredembarra; d’allà vaig traslladar-me a viure a La Móra, un lloc que m’encanta, com també m’agrada Cala Tamarit. Vaig viure a La Móra uns anys pagant un lloguer molt alt, aleshores vaig intentar comprar l’habitatge, però no el van voler vendre.
I aleshores vas venir al Catllar?
Sí, van sortir al mercat les cases del golf. Vaig estar a punt de fer la paga i senyal, però no es va poder desenvolupar aquest projecte i va sortir al mercat la promoció de Parc Llevant-2 i em vaig quedar una caseta. El Catllar és una zona privilegiada, amb el seu entorn rural, tot i que també amb els problemes que comporta.
Jordi Ruiz, de petit. Foto: Cedida
Quins records tens de la teva infantesa?
Tinc records agradables de la meva infantesa a Barcelona, com el dia de la castanyada, quan feíem castanyes patint un fred intens. Mireu ara quin temps fa. És increïble el que està passant amb el canvi climàtic. Recordo quan va néixer el meu primer fill, l’any 2015. El dia 24 de desembre al migdia, em trobava fent el vermut vestit amb màniga curta.
Jo sóc el petit de tres germans. Em porto 18 anys amb el meu germà gran, el Maurici, i 14 amb la meva germana, l’Anna. Això ha fet que fos el mimat de la casa. I encara ho sóc!
Conserves les amistats del barri de Gràcia?
Sí, les conservo, sobretot les del col.legi Estel. Des que vaig anar a pàrvuls formem un grup i com a mínim ens veiem un cop a l’any. Una vegada, ja adult, vaig anar al col.legi, em vaig presentar com a exalumne, i el que vaig tenir com a director encara hi era. Vaig notar un canvi absolut respecte a la meva època, quan a les classes regnava un silenci absolut. Em van deixar entrar en una d’elles i el xivarri que hi havia a l’aula era terrible. Ho vaig comentar amb el director i em va dir que les escoles d’ara no tenen res a veure amb les de la meva època d’alumne: aleshores es respectava les persones i quan el mestre deia de callar, tots callaven. És una pena el que passa ara: és un reflex de la societat d’avui en dia.
Quin era el teu somni de petit?
Ser futbolista. Jo ja tenia relació amb el futbol a Torredembarra, però això ja era una altra cosa.
Recordo també que a l’escola jo jugava a futbol i ho feia força bé. Aleshores a mi i a un amic meu ens va fitxar l’Espanyol. Hi vaig estar dos anys, vaig passar de l’aleví a l’infantil, i allí em van dir que ja no podria anar més amunt i em van cedir a la Penya Manigua, la seva penya principal, fins que vaig aterrar a Torredembarra.
Formant el planter de l’equip de futbol de la URV. Ruiz és el tercer per la dreta del grup de jugadors d’empeus. Foto: Cedida
Ets del Barça o del Madrid?
Del Barça, i en sóc soci, igual que els meus fills.
I amb l’Espanyol, no tens un cert sentiment?
Sí, i això no ho entén cap amic meu. Aprofito per fer-ho públic: es pot ser del Barça i de l’Espanyol. Jo sóc del Barça, no us equivoqueu, però també vull que guanyi l’Espanyol. El meu avi em portava a Sarrià i tinc aquest sentiment favorable a un equip català, com també vull que el Girona guanyi, tot i que als del Nàstic potser no els farà massa gràcia llegir-ho (somriu). Els meus grans amics són del Barça i antipericos, però jo no, ho sento.
Vas arribar a Torredembarra amb 15 anys. Què vas fer aleshores?
Allí vaig estudiar a l’institut, després vaig fer Relacions Laborals a la URV, i a Barcelona vaig cursar un màster de gestió esportiva municipal. A partir d’aquí vaig començar a encarrilar la meva vida professional començant a treballar a l’UD Torredembarra, on gestionava totes les seccions esportives. Hi vaig començar com a administratiu i vaig acabar sent-ne el gerent. N’estic molt orgullós del fet que la Generalitat ens va premiar amb el títol de club català amb més seccions esportives, en teníem 16 en funcionament. Vam aconseguir triomfs importants, com que les noies fossin campiones d’Europa de patinatge sobre rodes. I això, sense tenir un pavelló cobert. Allà vaig deixar molts amics i n’estic molt content d’aquella etapa.
I llavors va arribar el Nàstic
Sí, vaig rebre una trucada del Nàstic. Era l’any 2006 i l’equip acabava de pujar a Primera Divisió.
Qui et va trucar i què et va oferir?
Em va trucar el director general d’aleshores, Xavier Monclús. Jo ja tenia relacions amb el Nàstic per la meva feina. Recordo perfectament aquella trucada: em trobava esmorzant a la zona esportiva de Torredembarra i justament estava llegint una notícia en què es deia que el Nàstic havia ofert un càrrec a una persona de Pontevedra, que finalment no la va acceptar. Amb el Xavi Monclús ja havíem comentat abans l’opció que jo formés part del Nàstic, però va quedar en només una conversa. Ara bé, en llegir la notícia i veure la trucada del Xavi vaig pensar que em volia fitxar. I així va ser: ens vam veure, em va fer la proposta i crec que vaig trigar 0,1 segons a dir que sí sense saber ni les condicions.
Et feia molta il.lusió
Molta. El Nàstic acabava d’ascendir a Primera Divisió, com he dit, i jo que sóc ‘futbolero’ era com veure que el teu somni s’ha fet realitat.
Jordi Ruiz va ser soscampió d’Espanya de futbol platja. A la imatge, el segon per la dreta, d’empeus. Foto: Cedida
Quina feina li va oferir?
Ser adjunt a la gerència, estar al seu costat. Hi vaig entrar a treballar el 3 de juliol del 2006, fa 17 anys, i allí segueixo fins al dia d’avui. És una experiència brutal en tots els sentits. Vaig començar fent unes tasques, que es van anar redirigint, i avui m’encarrego de totes les instal.lacions, del dia de partit, i de la seguretat, un tema més nou, ja que amb els fets desgraciats que van passar fa uns anys entre el Depor i l’Atlético de Madrid, LaLiga va demanar que tots els equips havien de tenir un director de seguretat. El club em va pagar la formació durant un any. A la primera comissió de seguretat en el futbol que va muntar LaLiga hi havia quatre equips, dos de Primera i dos de Segona. El Nàstic hi era i jo era membre de la junta.
Al Nou Estadi Costa Daurada del Nàstic. Foto: Cedida
També m’encarrego de l’àrea social del club: tinc relació amb totes les penyes del Nàstic, porto l’atenció al soci, em desplaço als barris,… Molta gent t’acaba coneixent.
Com a encarregat de les instal.lacions superviso des del canvi de gespa a la gestió de l’estadi quan s’hi fan anuncis, o el canvi dels seients. He conviscut amb molts presidents i directors generals i tens l’avantatge que no estàs en primera línia. Un dia algú del club em va dir: ‘Jordi, a tu no et faran mai fora perquè algú ha de treballar’ (es riu). És cert que he viscut molts alts i baixos en el club, però crec que els nastiquers mai li podran pagar al president, Josep Maria Andreu, el seu esforç per donar estabilitat al club, aconseguir cohesió social i el sacrifici personal que ha fet i fa.
A part del futbol, quin altre esport t’agrada?
Vaig haver de deixar el futbol perquè vaig tenir una lesió de lligaments creuats. Vaig buscar un esport alternatiu, que és el running, córrer per la muntanya.
Molt bé pels genolls no anirà…
Una cosa és córrer per l’asfalt i l’altra, per la muntanya. He fet la Marató de Barcelona i les mitges maratons de Tarragona, i afecten molt als genolls, però córrer per la muntanya suposa que l’impacte de la petjada sigui més suau.
Segueixes corrents per la muntanya ara que fas d’alcalde?
Des que sóc alcalde no tinc temps per a res. Tot té un preu i he deixat de banda la meva família. Surto de casa a les 7 del matí i hi arribo a les vuit del vespre. Amb sort, veig desperts els meus fills, els llegeixo un conte al llit i a dormir. Em costa molt deixar-los per anar-me’n a córrer. Tota l’estona que no puc estar amb ells durant la setmana el vull aprofitar els caps de setmana. Penseu a més d’alcalde, treballo al Nàstic i cada 15 dies tinc partit al Nou Estadi. Tinc pensat tornar a córrer de manera puntual esgarrapant temps.
Amb la seva parella, la Marta, i els dos fills, el Max i l’Elna. Foto: Cedida
A què es dedica la teva parella?
La meva parella, la Marta, és mestra a Valls, a l’escola Cor de Maria. Tenim dos fills, el Max i l’Elna, que tenen set i quatre anys.
Com la maternitat d’Elna, la institució humanitària dedicada a ajudar dones
Sí, un dels viatges que volem fer el 2024 és anar a veure aquesta institució a França.
Els portes a una escola privada o pública?
A una privada, a l’escola anglesa del Catllar. El meu fill juga a futbol amb els prebenjamins del Catllar.
Des que ets alcalde, com portes la pressió familiar?
He de dir que si no fos per la meva dona seria impossible ser alcalde: ella està fent un doble esforç, està suplint les hores que jo no hi sóc. Ella em va donar molt de suport quan em van oferir encapçalar una llista electoral, però ho hem parlat i hem reconegut que no pensàvem que fos una feina tan asfixiant.
És la resposta que ens donen molts alcaldes i regidors que entren en política municipal
Jo estic renunciant a moltes coses perquè fas d’alcalde tota la setmana. La qüestió és que jo no sóc polític, sóc un veí que s’ha posat al davant d’això per intentar ajudar. El problema que tinc és que em faig meus els problemes de les persones. Acaben sent problemes personals meus i quan no els puc ajudar el desencís és gran.
Fa poc que sóc alcalde i crec que m’he d’anar recol.locant. Penseu que jo vinc del món de l’empresa privada, on tot és molt més àgil. A l’Ajuntament, moltes coses no depenen de tu. Els funcionaris de l’Ajuntament m’alertaven que m’estava comprometen massa amb els terminis d’execució de les coses, de manera que no podria complir el que havia promès. Tot i ser així, s’ha utilitzat molt l’excusa que la burocràcia paralitza la feina: si hi ha voluntat política, les coses surten. Hi ha polítics que usen aquests arguments com a excuses, i la imatge deteriorada dels polítics obeeix a això. Observo que quan vaig començar a ser alcalde, era l’enemic per molt bé que ho fes. Crec que estic en una línia de demostrar amb fets la feina que volem fer. Ho palpo. Quan una casa pateix un robatori, em presento allí, o quan em truca una veïna molt amoïnada vaig al moment a veure-la.
Ets accessible
Li dono molta importància a les petites coses, no només a les grans.
Als petits detalls hi ha Déu, diuen
Fa poc vaig anar al barri Manous i una veïna em va recriminar que una tapa del clavegueram estava malmesa des de feia temps. Doncs vaig agafar la Brigada i l’endemà el problema estava solucionat. Ara bé, reconec que no pots arribar a tot arreu. I també veus que en un lloc on no s’ha fet mai res, arregles dues coses i te’n demanen cinc. La gent és molt exigent, fins i tot egoïsta.
No creus que si l’alcalde actua noblement, i t’interesses de debò per solucionar els problemes de la gent, la ciutadania ho acabarà valorant?
N’estic convençut. La gent ho veu i ho agraeix.
És un hàndicap no ser del Catllar?
Jo sempre dic als meus companys que sóc l’alcalde menys conegut de la història del Catllar, i amb diferència. Ho assumeixo, però no vull ser el pitjor alcalde de la seva història. Vull que se’m reconegui per la feina i se’m jutgi per això.
Per què et vas presentar per ser alcalde? Es respirava un ambient polític a la teva família?
El meu pare, que ens va deixar l’any passat, va ser regidor de Turisme i Promoció Econòmica a Torredembarra per ERC. Jo em vaig decantar per estudiar i treballar i quan vaig venir aquí vaig veure que hi havia mancances al Catllar, vaig contactar amb els veïns, em vaig moure i finalment em van proposar per encapçalar la llista de Junts. Va ser una regidora la que em va proposar, la Rosa Maria Sánchez, del Morell, la presidenta del Club Bàsquet El Morell.
Jo feia de veí que presentava peticions i reclamacions a l’Ajuntament perquè emprengués millores que eren necessàries i també és cert que tenia bona entrada amb els mitjans de comunicació per la meva feina al Nàstic. Jo era poc conegut, però vaig envoltar-me de gent coneguda i preparada. La número 2 és la Mercè Gavaldà, filla de l’excalde Josep Maria.
Et definiries com una persona resolutiva?
Aquesta paraula surt molt quan parlen de mi, però l’important és tenir ganes. Els amics em diuen que a mi em va la marxa. No, em va la marxa de fer les coses bé. Em va la marxa fins a cert punt.
Però et va la marxa per canviar les coses
Exacte. Ja ho feia com a veí.
Què penses de tenir un club com l’Sport Center Golf Costa Daurada?
Molt bona pregunta, estic encantat de tenir el golf aquí. El meu fill fa classes de golf i practica el pàdel. Tenim unes instal.lacions privilegiades com són les del Golf Costa Daurada. I jo afegiria, el British School. Ens ve gent de l’Hospitalet de l’Infant, de Calafell, de molts llocs.
Però fins ara no hi ha hagut una sinèrgia des de l’Ajuntament. El primer que vaig fer va ser reunir-me amb els seus directius i preguntar-los: En què us puc ajudar? Vull estar al seu costat. El golf, malauradament, es troba en terme municipal de Tarragona, però podem fer coses.
El Catllar ha de generar riquesa més enllà dels impostos que pugui cobrar. El golf porta contactes d’arreu i en àrees molt diverses.
Una darrera pregunta: què t’agradaria que la gent descobrís de tu amb aquesta entrevista?
Que sóc una persona propera. Hi ha qui em diu que sóc molt seriós, però qui em coneix sap que darrera la figura d’alcalde hi ha algú que vol ajudar les persones. Això és vocacional. El que altres veuen com un sacrifici jo ho disfruto. Tinc whatsapps que m’emocionen, que em diuen que no saben com pagar-me l’esforç que faig per ells.
El 23 de setembre vam patir uns aiguats que van fer molt mal en dos punts del Catllar: un a Parc Llevant-2, on ja s’han fet actuacions de neteja, i després a la Quadra de Manous, un lloc menys conegut, que no és mediàtic, situat a prop de la presó. La gent estava desesperada perquè se li havien inundat les cases. I és que segons on vius tens més o menys ressò. Em vaig preocupar per ells, vaig anar a Barcelona a reunir-me amb el director general de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i ara tenim una trobada amb la delegada territorial d’aquest organisme i els veïns perquè no els torni a passar mai més això. I es tracta d’una actuació que costarà diners. Eren només quatre famílies, però ho vull solucionar. Es van mostrar sorpresos d’aquesta reacció quan fins ara ningú s’havia preocupat per ells.
Xavier Canadell, fotografiat en una de les sales de la Biblioteca Municipal. Foto: TotsTarragona21
Xavier Canadell (Mo1-te pel Catllar) és tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Catllar. La seva formació ha pactat governar aquest mandat amb Junts i PSC, amb qui es repartiran l’Alcaldia. Canadell lidera un moviment sorgit de l’1 d’Octubre, que ha passat de tenir un regidor a sumar-ne dos en aquest mandat. S’encarrega de les regidories d’Hisenda, Subvencions, Turisme, Promoció Econòmica, Patrimoni i Cultura, que no són poca cosa.
Governen amb Junts i el PSC. Com està sent la relació amb ells?
És bona, al final no deixem de ser persones. I l’alcalde dóna joc. Sí que és cert que a la nostra assemblea li va costar pactar amb el PSC, perquè és el partit del 155, però l’alternativa era que governés Somos, un partit sense experiència i amb propostes que poden estar fora de les normatives i atribucions municipals. Les persones que viuen fora del nucli antic tenen una visió diferent del Catllar: ells han triat viure de manera diferent, en un lloc tranquil, aïllat, i els és igual venir al Catllar, independentment de quin municipi sigui. Tries la tranquil.litat i resulta que et trobes vivint al Catllar i per carretera estàs a 7 o 8 quilòmetres de distància. Són persones que forma part del Catllar i a més es tracta de dues terceres parts del municipi. Hi ha urbanitzacions que toquen als Pallaresos i allà hi tenen els serveis. Però són del Catllar i hi hem d’aportar-los serveis, seguretat, vigilància, facilitar la participació o traslladar-hi serveis que necessitin o demanin.
Estic sorprès positivament de la nostra relació amb l’equip de govern perquè tenim clar que volem fer coses pel municipi.
La relació amb l’alcalde és bona?
Sí. Aquest mandat tindrem alcaldies de curta durada. Amb l’alcalde i els regidors ens ajudem de manera constant. Hi ha bon rotllo.
Parlàveu de les urbanitzacions. Què proposeu?
Proposem descentralitzar serveis de manera puntual: crear un mòdul mòbil de la Biblioteca Municipal, per exemple. Estem creant una normativa de zones de mercat no sedentari: voldríem crear-la a la carretera del Pont d’Armentera, seria un mercat setmanal. Ho volem provar, pot ser un servei que cohesioni, que sigui un punt de trobada, que faciliti la convivència.
També proposem iniciar serveis descentralitzats més permanents a mesura que anem recepcionant zones urbanitzades i disposem d’espais municipals i competències per actuar-hi.
A les urbanitzacions teniu també necessitats en vialitat
És un tema molt ambiciós i cal veure quins recursos i ajudes tindrem. Estem parlant d’unir la zona de Mas d’Enric amb el nucli, a través del camí del Mas de Salort. El camí travessa tots els accidents del territori fins a Mas d’Enric. Hi ha un projecte de pacificació del territori per poder anar d’un lloc a l’altre de manera més fàcil. El projecte no està del tot abordat encara, caldrà debatre’l més. Això és a llarg termini. Altrament, en l’anterior mandat es va fer l’Inventari de camins, que és una bona eina, i ara s’està fent neteja i manteniment. D’això se n’encarrega el regidor Antonio López.
Com has trobat l’estat financer de l’Ajuntament?
Depèn de qui ho afirmi, dirà que està molt bé perquè no presenta endeutament, però té un dèficit claríssim de falta d’execució del pressupost. Ha costat mot abordar les inversions perquè s’ha planificat poc. Aquest és un dels objectius que tenim: que els projectes que siguin executables es pressupostin. I aquells que només siguin una idea, que no es pressupostin. Resulta que al final tenim estalvis, però no projectes. Cal buscar l’execució del pressupost al màxim. A més, ens podem endeutar moderadament. L’endeutament no es basa en els estalvis o en el patrimoni sinó en la generació de fons en tresoreria. Aquí anem coixos: és un municipi molt dispers i per tant, molt costós.
Quant a otorgar subvencions a les entitats, quin projecte teniu?
Quant a subvencions a les entitats del poble que col.laboren amb activitats, aquestes van d’acord a un conveni amb l’Ajuntament que així les acredita. Fins ara no es feia ben bé així, ja que no era un requeriment legal. Ara cal formalitzar-ho i permet al consistori un seguiment ajustat de les accions subvencionades, amb més transparència..
Els convenis de vegades provoquen problemes amb entitats poc vertebrades o que no tenen el costum de moure’s amb gestories
Ho estem fent i intentem ajudar-los. Els convenis es basen en l’experiència del que estan fent: sabem que els Diables fan activitats per la Festa Major, per exemple.
Pujaran l’IBI?
Tenim l’IBI al 0,73% sobre el valor cadastral. Som dels pocs municipis que no l’hem tocat perquè hem de veure com de just seria augmentar-lo a tothom alhora. Volem veure si els valors cadastrals estan ben calculats o si cal fer-ne de nous perquè l’IBI ha de ser just. De fet, cada punt que pugis de l’IBI t’implica molt poc ingrés. Si ha de pujar l’IBI ha de ser una pujada equitativa i justa. És una de les propostes que presentem. Preveiem aprovar aviat els pressupostos
Per on aniran?
De moment són de subsistència. Com els recursos líquids els tenim en estalvis, no els podem incorporar al pressupost: hem d’esperar al tancament de l’any, fet que succeirà al març. No hi ha cap obra espectacular prevista en el pressupost inicial, ni el pavelló esportiu, ni la remodelació de la Biblioteca, ni el camí de Salort, més enllà d’arranjar algun carrer o comprar maquinària. Aquests projectes, els incorporarem al març. Tenim pendent definir els usos de la Biblioteca i de les Ecoles Velles. Algú proposa fer una modificació dels usos d’un edifici municipal per trasllar-hi les entitats, i situar-hi el Casal de Joves i també situar i iniciar la contrucció del pavelló reivindicat. És una possibilitat.
Què fareu a la Biblioteca?
La Biblioteca ha de ser el centre neuràlgic de les propostes en cultura del Municipi juntament amb el Castell, la fàbrica d’idees i programació.
Es tracta que les persones amb mobilitat reduïda hi puguin accedir, instal.lant-hi un ascensor, i fer-la més gran per la part de baix. Ho estem projectant. L’equip de govern està en línia de tirar-ho endavant. Després caldrà adequar les Escoles Velles, un recinte on ara no s’hi fa res. Es canviarà el seu ús i caldrà decidir què hi va, però en tot cas també necessitarà un ascensor.
En urbanitzacions caldrà fer accions de millora en edificis socials. L’Ajuntament recepcionarà tres o quatre urbanitzacions i caldrà fer accions si volem que hi hagi activitat associativa. Pins Manous ja celebra activitats en el seu centre municipal: cal potenciar-ho. Es tracta de prioritzar, de calendaritzar-les, i ho estem fent, proposant les accions en inversions fins al 2027.
Què fareu en patrimoni, un dels trets característics del Catllar?
Estem a punt de licitar l’inventari de béns municipal. Necessitem saber exactament què tenim: l’edifici de l’Ajuntament, el Centre Cultural, el Castell -que forma part d’un patronat-, les Escoles,… També tenim terrenys, però no sabem quins. En un any ho hem de tenir clar.
Al Catllar disposeu d’un castell municipal visitable, amb guies i un relat històric, el Centre d’Interpretació del riu Gaià, l’església barroca, el Teatre Auditori, la Biblioteca, la fàbrica, les agulles,… Què hi fareu amb amb tot això?
Primer, mantenir-lo. I després, la Fundació del Castell té un projecte pedagògic sobre la seva història i l’entorn. I tenen encarregat publicar un llibre d’història del municipi. I hi ha el projecte pedagògic per escoles i per altres grups poblacionals. També tenim més restes ibèriques, torres de defensa i una gran quantitat de patrimoni de pedra seca, de barraca i de marge. És un territori inacabable. Es tracta de potenciar el nostre patrimoni. Aquí s’incardinen Cultura, Turisme, Patrimoni i fins i tot la natura.
Quant a l’espai d’autocaravanes cal que estigui controlat amb una persona destinada a aquesta feina, regulant les preses d’aigua i l’abocament. I volem aproximar-nos més a les terres del Baix Gaià. Tinc la impressió que el Consorci Turístic del Baix Gaià no acaba de funcionar. Al Baix Gaià hi ha municipis de costa que tenen altres expectatives respecte a les dels municipis d’interior, molt lògiques, però aquí hi ha un altre relat.
La Diputació i la Generalitat hi haurien d’actuar?
Aquí és on som. Tenim un relat històric i natural. Veiem que la Diputació actua amb molt d’interès amb les entitats ecologistes que estudien el riu Gaià. Estan preparant el camí històric del riu. Hi ha interès i diners. Aquest és un tram del riu importantíssim, una mena de node de connexions i encreuaments de dos camins. Es tracta de potenciar l’esport familiar i saludable.
Portes també la cartera de Promoció Econòmica. Quines són les prioritats que tens?
Això que comentàvem és promoció econòmica. Altrament, no és fàcil, però intentarem seure el actors econòmics que tenim, també els de fora del nucli, que és més difícil. Es tracta de copsar quines necessitats hi ha. Al Catllar no hi ha comerç, per tant, què prefereixen, un restaurant o el forn de pa? Un exemple: estan encantats amb el mercadet setmanal, que els dóna vida. Cal fer una taula de diàleg i potenciar el turisme. Podem baixar impostos, però la inversió en un comerç, en uns baixos, l’ha de fer un particular corrent un risc d’inversió, nosaltres podem col·laborar en facilitar la implantació i la promoció. Apostem per la col·laboració i la creació de sinèrgies..
També pensem a generar una petita zona de naus, visualment amables, que es potenciaria com a espai de treball comú, magatzems compartits, coworking o facilitant a un particular que ho exploti. Ho hem de perfilar.
Teniu bones connexions amb fibra òptica? Ajuda que vingui gent de fora a teletreballar?
Les tenim relativament bones i és cert que ve gent de fora, que demana espais de reunions i treball conjunt i col·laboratiu. Aquestes idees hi són. Cal crear sinèrgies. La clau del mandat és que ens posem d’acord en com dinamitzem la ciutadania en tots els àmbits.
Potenciareu les arts escèniques?
Volem crear la figura del programador cultural i tenir previstes les accions culturals, mirant de crear hàbits de consum cultural al municipi. Tenim bons professionals. I farem una programació estable.
El Lycée Français International de Reus ha anul·lat les classes aquest matí. Foto: Cedida
Tres escoles privades de la demarcació de Tarragona han rebut una amenaça de bomba per correu electrònic que ha posat en alerta la comunitat educativa. Es tracta del Lycée Français Internacional de Reus, la Jigsaw British School del Catllar i la Socrates Educa International School de Salou.
Les dues primeres han tancataquest matí davant aquesta amenaça. L’escola francesa va rebre el correu diumenge i va avisar les famílies que aquest matí romandria tancada. La Jigsaw British School ha rebut la visita dels Mossos aquest matí abans de començar les classes i tampoc ha obert. Per la seva banda, la Socrates Educa International School, que ja havia obert portes quan han arribat els agents de la Policia catalana, ha continuat l’activitat amb normalitat després que els Mossos han realitzat les comprobacions pertinents i han pogut verificar que era una falsa alarma.
Els Mossos d’Esquadra han fet les comprovacions pertinents i han informat que és una falsa alarma. Foto: ACN
Aquestes no són les úniques escoles que han rebut aquest correu electrònic. Segons ha avançat el Diari de Tarragona, una vintena de centres educatius de tot Espanya han rebut el mateix mail, totes elles amb el mateix perfil: escoles privades internacionals.
Els Mossos d’Esquadra a Catalunya i la Policia Nacional a la resta de l’Estat estan investigant l’origen d’aquests correus que han arribat a diverses escoles de l’Aragó, Catalunya, Illes Balears i la Comunitat Valenciana. Mossos ha informat que es tracta d’una falsa alarma i que el cos no ha donat cap ordre de tancament dels col·legis. Han estat les direccions dels mateixos centres les que han decidit tancar.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
