TOTS 21

El Catllar celebra la Diada nacional al monument commemoratiu de l’Onze de Setembre

Carles Castillo, junt a l’alcalde, Joan Morlà, i la resta de regidors. Foto: Tots21

El Catllar ha celebrat aquest matí la Diada nacional de Catalunya al monument commemoratiu situat a l’entrada de la Torre d’en Guiu i amb el protagonisme de la societat civil local, que ha dipositat el ram de flors corresponent als peus del monument de les quatre barres. L’encarregat de fer la lectura del manifest ha estat el diputat al Parlament Carles Castillo, resident al Catllar, que ha seguit el text de l’Associació Catalana de Municipis.

Castillo ha destacat que ‘l’11 de setembre de cada any pengem la senyera als balcons i places per reafirmar un sentiment d’identitat, de pertinença i de mirada envers les nostres arrels com a nació. És una ocasió per explicar al món el nostre sentiment d’identitat, de pertinença i de mirada envers les nostres arrels com a país.’ En un acte clarament municipalista, Castillo ha afegit: ‘Els municipis hem centrat tots els nostres esforços en donar resposta als múltiples reptes que la pandèmia ha generat. Des de la proximitat, amb polítiques imaginatives, amb esforç, amb constància i una característica que sempre ha regit el municipalisme: ser present i estar al costat de la ciutadania a qualsevol hora i en qualsevol moment’.

El diputat ha continuat: ‘Un any més, som aquí per reivindicar el dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes catalans. El dret a exercir de forma cívica, democràtica i radicalment pacífica la llibertat individual i col·lectiva de les catalanes i catalans, vinguin d’on vinguin i pensin el que pensin. I en aquest camí el municipalisme sempre serà un aliat del poble de Catalunya, en la defensa de les seves idees, malgrat la repressió política i judicial i els empresonaments.’

L’acte ha comptat amb la presència de representants de fins a 12 entitats i partits polítics del municipi, que han fet el lliurament dels rams de flors. La interpretació dels Segadors i un concert de sardanes posterior han posat fi a la celebració.

Les entitats que han fet l’ofrena han estat l’Agrupació de Dones del Catllar, el Club Esportiu El Catllar, Club Tennis El Catllar, Colla de Diables del Catllar, Colla de Gegants i Grallers del Catllar, la Comunitat de Regants i la Cooperativa Agrícola. Quant a partits polítics, han estat representats ERC-AM, PSC, El Catllar-ECG, Junts i Mou1TepelCatllar.

Us oferim una galeria d’imatges de la jornada d’avui. Fotos: Tots21

J. Garcia

 

Concert de blues aquest divendres al Catllar

El Catllar viurà aquesta tarda-nit de divendres, 10 de setembre, un concert de blues amb la banda Dats pel Blues. Serà a la plaça Pau Sulé i Mensa a partir de les 20 hores. L’entrada és gratuïta, amb mesures de control d’aforament. Organitza l’Ajuntament del Catllar.

 

El Catllar celebrarà dissabte la Diada Nacional al monument commemoratiu

L’Ajuntament del Catllar celebrarà aquest dissabte la Diada Nacional de Catalunya al monument commemoratiu de l’11 de Setembre. L’acte començarà a les 11 del matí amb l’ofrena floral i la lectura del manifest. Tot seguit, s’interpretaran sardanes amb la Cobla Ressò dels Dansaires del Baix Penedès.

 

El tèoleg Josep Gil, un ‘esperit lliure’, presenta les seves Memòries al Catllar

D’esquerra a dreta, Carod-Rovira, Joan Morlà, Josep Gil, Josep Maria Gavaldà i Carme Vidalhuguet. Foto: Tots21

El teòleg reusenc Josep Gil i Ribas, una de les grans eminències en teologia de Catalunya, ha publicat les seves Memòries al tall dels 93 anys, unes Memòries ‘políticament correctes’, que diria l’exalcalde del Catllar Josep Maria Gavaldà, i ha escollit ‘el meu poble’, és a dir, El Catllar, per fer-ne la presentació. Ha estat aquest dimarts a la terrassa de l’imponent castell de la vila, on ha tingut lloc un acte on els oradors que l’han precedit han fet honor al nivell intel.lectual de l’homenatjat. Unànime ha estat considerar Gil, a més d’un dels grans pensadors, un esperit crític dins l’església, a qui ha fustigat tota la seva vida per actituds conservadors i ultraconservadores que ha mantingut tot i els canvis socials que s’han viscut al món des dels anys 60 del segle passat.

L’acte comptà amb la presència de l’alcalde, Joan Morlà; el president de Patronat de la Fundació del Castell i exalcalde, Josep Maria Gavaldà; el filòleg, escriptor i exvicepresident de la Generalitat, Josep-Lluís Carod-Rovira; l’editora Carme Vidalhuguet i l’autor.

Fill adoptiu del Catllar, d’on va ser rector per dues vegades -la primera, en 1982, com recordava l’exalcalde Gavaldà-, Gil és recordat per l’impuls donat als joves amb la creació de nombroses iniciatives tant per a joves com en el context de la parròquia local, de la qual s’encarregà de proposar la restauració integral de l’interior de l’església, en el que fou ‘el projecte cultural més important’ viscut al Catllar, subratllava Gavaldà en la seva intervenció, un temple, sant Joan, considerat ‘un dels millors edificis setcentistes del Camp de Tarragona’, i una restauració que tingué lloc en el context de la celebració, en 1990, del segon centenari de la seva construcció. Al Catllar creà el Consell pastoral de la parròquia, dinamitzà grups de joves i promogué la restauració del Santíssim.

Gil fou un mossèn de poble i de ciutat ‘compromès amb el seu temps, sovint anant a contracorrent de l’església, un personatge incòmode al sí de l’església’, remarcava Gavaldà. Justament, ‘malgrat la seva preparació intel.lectual i la seva capacitat organitzativa, mai ha tingut un càrrec’ al sí de la institució. Autor de més de 30 llibres, coneixedor de 8 llengües, s’atançà a Alemanya per conèixer i llegir els teòlegs alemanys. Gil s’impregnà del mandat conciliar que volia que el missatge de l’església arribés als joves.

Imatge de part del públic que assistí a l’acte. Foto: Tots21

En la seva intervenció, Carod-Rovira destacava que un cop llegides les Memòries, Gil ‘pot sostenir-se la mirada davant el mirall sense abaixar els ulls’. L’autor ‘no es moca en mitja màniga’. Gil va néixer el mateix any que poetes com Joan Vergés, Carles Barral o revolucionaris com el Che… ‘i també la Sara Montiel’. El teòleg va perdre el seu pare als dos anys i el seu germà petit als vuit. La seva mare esdevindria clau al llarg de la seva vida. A les Memòries, ho cita diversos cops: ‘I m’afanyo a afegir que, per a mi, la mare ho va ser tot, per tant, va ser també pare i mare’.

Esperit lliure

‘Un esperit lliure’ és com definia Carod-Rovira un teòleg ‘amb posicions i mirades poc convencionals en el seu gremi; cristià, capellà, partidari de la bona taula i de les bones escriptures, sí, però un esperit lliure’. Gil reclamà que la dona pugués exercir el ministeri ordenat i criticà durament el silenci de l’església en els casos de pederàstia.

‘No es mossega la llengua, Mossèn Gil, en aquestes Memòries, ben al contrari, la fa anar i força. I, des de la seva llibertat com a persona, d’una intensitat no superior al compromís que manifesta amb la seva fe, no s’està de denunciar i qüestionar tot allò que creu denunciable i qüestionable’, afirmava Carod. ‘I si parla clar, si pren partit, és perquè és un ésser viu que es vol també coherent i, en el fons, diria que les seves paraules són un gest d’amor i de lleialtat cap a la seva consciència de cristià’. Gil ‘critica coses de la seva església, justament perquè se l’estima. N’estima el passat més gloriós, en viu la complexitat del present i es preocupa per la incertesa del seu futur, des del convenciment que la seva Església ha de fer un pensament i situar-se, sense embuts, al segle XXI. Per això és d’una contundència sense matisos quan blasma, amb tota duresa, els episodis de pederàstia protagonitzats per clergues. I confessa que ha evolucionat en el seu concepte de “pecat” i en el pas d’un Déu-repressor a un Déu que ens vol ben vius en la felicitat i la joia’, recordava el filòleg. Defensa també que el paper sacerdotal no ha d’estar per damunt de la resta dels batejats i critica el celibat, situant-se ‘més a prop de Pere, que era casat’. També ha defensat el pluralisme clerical. En definitiva, ‘un capellà alliberador que ha trencat barreres sense por al compromís, la llibertat i la felicitat’.

L’editora Carme Vidalhuguet -Pagès editors-, subratllava, al seu torn, la valentia de la seva escriptura, la seva seguretat, amb l’ús ‘d’una prosa segura, valenta, reflexiva, crítica i lliure’. Gil, per la seva part, feia una breu intervenció per agrair especialment als catllarencs i catllarenques l’estima que sempre li han mostrat. L’alcalde, finalment, es dirigia a Gil: ‘Podeu sentir-vos molt orgullós dels amics que teniu. Heu escollit el nostre poble per a fer-hi la vostra residència’.

Jaume Garcia

 

El Catllar acollirà el dia 7 la presentació del llibre ‘Memòries’ de mossèn Gil

La Terrassa del Castell del Catllar acollirà aquest pròxim dimarts dia 7, a partir de les 19:00 hores, la presentació del llibre ‘Memòries’ de mossèn Josep Gil i Ribas. L’acte comptarà amb la presència de Josep Maria Gavalda, president de la Fundació del Castell del Catllar; Carme Vidalhuguet, filòloga i editora; Josep-Lluís Carod-Rovira, filòleg i escriptor, i el mateix autor.

Redacció

 

El pregó de Joan Rovira dona inici a la Festa Major del Catllar

Un moment de la lectura del pregó. Foto: Twitter Joan Rovira

Joan Rovira i Miró va ser l’encarregat ahir de donar inici a la Festa Major del Catllar, amb un programa farcit d’actes que s’allargaran fins al 23 d’agost, amb tronada final a la Torre d’en Guiu amb la col·laboració de la Colla de Diables. L’escollit per donar el tret de sortida és estudiant de Filologia Catalana i aficionat als castells. Ha estudiat la història castellera del Catllar i la figura de Ramon Roca i Vilà, cronista casteller del segle XIX. El seu treball de recerca ‘El Catllar, la joia dels castells al Baix Gaià’ va ser premiat per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya el 2017.

El calendari dibuixat des de l’ajuntament per gaudir de la cita, sempre garantint les mesures sanitàries, barreja cultura, música i esports. Entre els concerts que es podran presenciar a la Torre d’en Guiu s’hi trobemn els de Beth (dissabte 14 a les 22:00 hores); ‘El Pot Petit en concert’ (dimarts 17 a les 19:00 hores) i les Havaneres i Rom Cremat amb ‘Sons de Mar’ (dimecres 18, a les 22:00 hores al Local Social de Pins Manous).

Divendres 20 d’agost es dia per deixar-se anar amb els concerts de Festa Major a càrrec de l’Orquestra Selvetana a les 19:30 hores i a les 23:00 hores.

El dissabte 21 d’agost és el torn per a les entitats de seguici popular, amb les Matinades amb els Grallers del Catllar i la posterior ballada dels gegants, capgrossos i recollida del xumet. El dia es clourà amb el Concert Jove amb Allioli Versions (22:00 hores, Torre d’en Guiu).

Diumenge es temps per al Correfoc (21:30 hores, Escoles Velles) i per al espectacle Tribut a Pepe Rubianes (23:00 hores, Torre d’en Guiu).

Veure el programa complet clicant aquí.

Redacció

 

Un despreniment al Catllar obliga a limitar la circulació per l’avinguda Catalunya

Imatge del semàfor provisional instal·lat per regular el tràfic. Foto: Ajuntament

Aquest dimarts s’ha produït un despreniment del revestiment i dels elements d’evacuació d’aigües pluvials de l’immoble situat a l’avinguda de Catalunya, núm. 43 del Catllar. Segons ha informat l’ajuntament, «savant el risc per la seguretat dels vianants, del trànsit rodat i de les construccions i instal·lacions confrontants, s’ha hagut de limitar a un únic sentit de circulació el tram afectat, i s’ha instal·lat un semàfor per regular-ne la circulació».

Redacció

 

Sara Dalmau exposa les seves ‘Segones vides’ al Catllar

La pintora de l’Argilaga exposarà les seves obres al Centre Cultural del Catllar des del 13 d’agost fins l’1 de setembre. Foto: Cedida

Sara Dalmau Sans, autora del cartell d’activitats castelleres del Catllar d’enguany, donarà a conèixer a seva nova sèrie de pintures sobre objectes trobats en una exposició al Centre Cultural del Catllar entre els dies 13 d’agost i 1 de setembre.

La pintora Sara Dalmau Sans, establerta a l’Argilaga, ha participat més d’una quarantena d’exposicions, tant individuals com col·lectives, en una gran varietat d’espais singulars (de l’hotel Ritz fins al Monestir de Santes Creus passant per restaurants o jardins). Realitza les seves creacions principalment sobre fusta, que considera com a matèria viva, i els temes de les seves obres s’enfoquen vers allò natural, la figura i les històries femenines.

La nova sèrie de Dalmau inclou 33 peces amb base d’elements de creació humana en desús (dogues, cèrcols, eines, claus) que l’autora ha anat trobant a poc a poc i que, un cop intervinguts amb tècnica mixta, adquireixen nous i insospitats significats. Segons Sara Dalmau els objectes «ferits, enteranyinats, polsosos, mancats d’amor, d’un frec o tal vegada de l’essència humana a prop d’ells, em demanaven deixar la pressa i trobar el temps per oferir-los unes segones vides».

La inauguració de l’exposició, el proper divendres, 13 d’agost a les 19h a la Sala Polivalent del Centre Cultural del Catllar, comptarà amb la presència de Joan Morlà, alcalde del Catllar. A més d’una oportunitat per conèixer les obres de la mà de l’autora, aquest acte coincidirà amb la inauguració de la Casa de la Festa, un espai expositiu dedicat als elements del seguici festiu del Catllar.

L’aforament de l’espai durant la inauguració estarà controlat mitjançant entrada anticipada gratuïta que es pot aconseguir a www.elcatllar.reservaplay.cat. La visita a l’exposició serà lliure i no caldrà reserva entre el dia 14 d’agost i l’1 de setembre de 16 a 20h.

Redacció

 

El Catllar recupera el traçat de l’antic camí que porta a la Secuita

Imatges de l’actuació que s’està duent a terme.

L’Ajuntament del Catllar està recuperant des de mitjan de la setmana passada un tram de gairebé mig quilòmetre del traçat de l’antic camí que porta a la Secuita. Les actuacions duraran deu dies.

Per tot això, i segons ha informatel consistori per les seves xarxes socials, es preveuen les següents actuacions: 1. Poda de vegetació intrusiva existent a banda i banda del camí fins a una alçada de 3 metres. Inclou la poda d’arbres caiguts o inclinats que interfereixin el pas del camí.

2. Desbrossada de la superfície del camí amb una amplada d’entre 1,80 i 2,20 m segons orografia del terreny.

3. Extracció d’arbrat de dimensions mitjanes amb eliminació de la soca existent sobre la rasant del terreny. Es retiraran les restes vegetals produïdes.

Redacció

 

El Catllar posa en marxa un Centre d’Interpretació referent en la conca del riu Gaià

Un moment de la primera visita al Centre d’Interpretació. Foto: Mayo Lorda

El Catllar disposa des d’aquest divendres d’un nou espai públic municipal, referent en un territori ampli, destinat a donar valor i coneixement al riu Gaià, epicentre de la vida dels pobles de diferents comarques que gaudeixen del seu pas des de Santa Coloma de Queralt fins a Altafulla.

Es tracta del Centre d’Interpretació del riu Gaià, una iniciativa municipal que compta amb el suport de l’Associació La Sínia, peça clau en la defensa dels valors del riu i en el seu coneixement a través d’accions que duen a terme en el seu decurs des de fa anys. Dia important, per tant, el viscut al Gaià que obre portes i possibilitats al Catllar i referma l’aposa per un riu que podria optar a tenir més protecció europea en el futur.

L’lacalde i altres autoritats, en el parlament inaugural. Foto: Mayo Lorda

L’ermita de sant Ramon, un edifici de començaments del segle XVI i que forma part del patrimoni cultural del municipi, és l’espai escollit per acollir el Centre d’Interpretació, una ermita d’una sola nau situada en l’entorn de l’antic emplaçament industrial de La Fàbrica, que es dedicà al paper i els teixits i ara reobrirà com a cooperativa d’habitatges, ermita ubicada damunt d’un turonet i a tocar del riu. ‘És un edifici modest que acull una proposta molt important amb voluntat de ser referència. Ha de seguir caminant en la conservació i difusió mediambiental de la conca de riu Gaià’, destacava en el parlament inaugural l’alcalde del Catllar, Joan Morlà.

L’alcalde recordà que per posar en marxa el Centre d’Interpretació s’hi va fer un arranjament a fons, que començà en 2007 davant l’estat d’abandonament de l’antiga ermita, on destacà els treballs fets a la coberta. Ja en 2015 es va fer l’acondicionament de l’entorn. L’entitat mediambiental La Sínia feu la proposta a l’alcalde d’aleshores, Josep Maria Gavaldà, de dotar de contingut l’espai per esdevenir un centre d’interpretació. Els posteriors alcaldes, Antonio López i Joan Díaz, van seguir endavant amb el projecte fins arribar a la inauguració. ‘Potser tot s’ha dilatat molt en el temps’, destacava Morlà, ‘però el que importa és que hem arribat fins aquí’.

Els acaldes de Querol i Altafulla, apadrinant el nou equipament. Foto: Mayo Lorda

L’Ajuntament i l’entitat mediambiental La Sínia mantenen una acord de custòdia del territori en el riu Gaià, ‘molt interessant i fructífer, d’aquí la restauració ecològica i funcional del tram fluvial del riu a la zona de la resclosa de La Fàbrica’, subratllà Morlà.

El Centre d’Interpretació formarà part, a més, d’un conjunt de visites que inclouran el flamant castell medieval del Catllar, l’únic de propietat municipal en territoris de l’antiga zona fronterera que formava el riu Gaià entre terres cristianes i musulmanes, de manera que els visitants podran fer una ruta que inclourà el castell, l’església, el Centre d’Interpretació i la resclosa de La Fàbrica, situada al riu, tot en un entorn proper.

Héctor Hernández, tècnic de custòdia de La Sínia, destacava a Tots21 que el centre mostrarà els recursos naturals dels diferents trams del riu Gaià i alhora serà el punt de sortida d’activitats escolars i per a visitants que es faran al lloc i al riu Gaià, així com activitats a la resta de la conca. La Sínia porta anys recuperant flora i fauna en tota la zona del Gaià i especialment al Baix Gaià. ‘Volem que aquest sigui un espai dinamitzador i des d’aquí es puguin generar diversos materials que puguin anar als diferents punts de la conca del riu. Treballem la conservació de la biodiversitat al riu i també és important explicar-ho, i això és el que farem al centre’.

Raquel Córdoba, presidenta de La Sínia, subratllava al seu torn que per començar, ara obre una exposició dins l’ermita, pero més endavant s’hi faran xerrades, presentació de llibres i altres activitats. Entre les accions habituals que fa La Sínia hi ha plantades al riu, eliminació de plantes exòtiques, censos de peixos o activitats d’educació ambiental.

El nou recinte fou apadrinat pels alcaldes de dos trams oposats del riu, el de Querol, Jordi Pijoan, i la d’Altafulla, Alba Muntadas, i comptà amb la presència del director territorial d’Acció Climàtica, Àngel Xifré, i del diputat de Medi Ambient de la Diputació, Josep Forasté. L’exposició mostra la diversitat de la vida faunística al llarg riu, amb atenció a les espècies humides i exòtiques, els peixos, gorgs, ràpids i parets alçades, el naixament del riu, la xiloteca -indústria de la fusta a partir dels arbres- i l’activitat industrial de les antigues fàbriques elèctriques, tèxtis i de paper.

Jaume Garcia

 

‘La memòria salvada’, de Josep Llop, arriba a un castell del Catllar… també salvat

D’esquerra a dreta, Josep Llop, Josep Gil, Joan Morlà i Josep Maria Gavaldà. Foto: Mayo Lorda

El Catllar ha retornat a les activitats culturals al seu imponent castell medieval, un dels pocs casos en què una fortificació d’aquesta mena és de titularitat municipal. Un dels protagonistes que fos així, l’arquitecte canongí Josep Llop -que fou arquitecte municipal al Catllar- presentava aquest divendres la seva primera novel.la, ‘La memòria salvada’, editada per la tarragonina Silva i amb el teòleg Josep Gil -reusenc afincat al Catllar- com a presentador estel.lar.

Fa basarda veure com el consistori catllarenc ha recuperat amb rigor un castell que és una de les joies patrimonials per descobrir de les comarques de Tarragona i epicentre cultural de la subcomarca del Baix Gaià, un castell que conserva dues torres en perfecte estat de revista, un fossar perimetral on només li falta tenir aigua i cocodrils, restes de sitges dels aliments fruit de les servituds dels vasalls dels senyors i fins i tot un immens pou de gel, inhabitual en terres de secà com les de la costa tarragonina.

Hi ha en aquest país pocs teòlegs del nivell de Josep Gil, autor d’una monumental història del cristianisme, a més de treballs sobre Kant. Situat sempre en un entorn progressista, ha estat sovint flagel del conservadurisme vaticà. Gil feu de presentador del llibre i ‘d’amo del castell’, és a dir, d’amfitrió, exercí l’alcalde, Joan Morlà, mentre que el president de la Fundació del Castell, l’exalcalde Josep Maria Gavaldà, també participà de la presentació. En acabada aquesta, Gavaldà feu una de les coses que segurament més li agrada: una visita al castell, comentada per ell.

Coneixíem Josep Llop pels seus estudis històrics sobre La Canonja i Masricart, sobre la Vila-seca del segle XVI, sobre les esglésies dels jesuïtes de Tarragona, però sobretot per un llibre que va aixecar una notable polseguera i que el va dur als tribunals, ‘La industrialització de Tarragona (1957-1971) i les seves circumstàncies’, un llibre-denúncia de la corrupció franquista que acompanyà l’arribada de la química a La Canonja i que acabà amb el primer procés per corrupció del franquisme d’un càrrec polític, en aquest cas el governador civil de Tarragona del moment.

Un dels actors llegint un fragment del llibre. Foto: Mayo Lorda

Vista parcial del castell des de l’interior, amb una de les dues torres a la imatge. Foto: Jaume Garcia

Llop, assagista prolífic, va decidir fer el salt a la novel.la històrica, un pas temerós, del que se’n surt prou bé. Josep Gil destacava en la presentació que l’obra transita entre la ficció i la no ficció, participant de diversos gèneres i subgèneres, ‘el relat d’intriga, la història èpica, la narració familiar, el fulletó romàntic, la biografia novel.lada, l’assaig breu d’idees, la divulgació històrica i artística, entre d’altres’.

‘La memòria salvada’ parteix de la descoberta, en 1969, d’unes restes funeràries en una antiga església dels jesuïtes de Tarragona, la de Sant Agustí, viscuda i explicada per un nen que acompanya el seu avi, mestre de cases. Restes que desperten un enigma adormit durant segles, una làpida amb una inscripció, amb els cavallers Lluís Gavaldà i Onofre Morell Gavaldà com a nissaga familiar central. L’autor salvava així de la pèrdua els personatges de la novel.la, reals, com anys enrere va ajudar a salvar un castell del Catllar que es trobava en runes -‘unes miserables runes’, ho definiria Llop-, ja que va ser l’autor del projecte de consolidació de l’edifici i del seu entorn.

Gavaldà, fent la visita guiada al castell. Foto: Mayo Lorda

‘Tota la novel.la circula cap a l’oblit, pocs anys després de la desaparició del seus protagonistes, tot i la seva gran importància, seran oblidats, però més tard se salvarà la seva memòria i es demostrarà que sempre val la pena fer el recorregut’, relatava l’autor.

L’alcalde, Joan Morlà, subratllava la vinculació tan especial que Llop té amb El Catllar, que estava acompanyat d’un mossèn Gil que és, al seu torn, ‘fill adoptiu de la vila’. La presentació, feta a la terrassa del castell, va incloure una prèvia amb una actuació de dos actors catllarencs, Ferran Rull i Martí Olalla, que escenificaren un relat heroïc, el dels Gavaldà, fet per dos trovadors medievals.

Jaume Garcia / Mayo Lorda

 

Arxivada la causa oberta contra Joan Morlà Mensa, alcalde del Catllar 

L’alcalde del Catllar, Joan Morlà. Foto: Cedida

El Jutjat d’Instrucció número 6 de Tarragona ha decidit el sobreseïment provisional i l’arxivament de la causa oberta contra l’alcalde del Catllar, Joan Morlà Mensa. Segons ha informat ERC per mitjà d’un comunicat de premsa, l’alcalde republicà estava investigat per no tramitar els comunicats d’incidència de trànsit que els vigilants del municipi posaven.

El desembre del 2019 Morlà ja va declarar davant el jutjat, defensant que a través d’un conveni signat l’any 2002 amb el Servei Català de Trànsit, la potestat sancionadora al municipi s’havia delegat als Mossos d’Esquadra.

La decisió d’arxivar la causa dona la raó a l’alcalde, qui celebra poder deixar enrere aquest cas, però al mateix temps ha lamentat que “més enllà d’aquesta resolució, el mal que es fa, sovint és difícil de guarir”. En aquest sentit, ha reclamat un major “respecte per la presumpció d’innocència”, un tracte de la informació “més responsable i menys lesiu” cap a les persones que encara no han estat jutjades, i la “indemnitat dels qui acusen de forma intencionada instrumentalitzant la justícia”. 

Redacció

 

Desarticulen un grup criminal de Salou i El Catllar especialitzat en tràfic de marihuana

Aquest matí s’han fet tres entrades, dues a Salou i una al Catllar, on s’han intervingut 800 plantes de marihuana i 4.500 euros en efectiu. El cap del grup ha intentat fugir saltant per una finestra però ha pogut ser interceptat. Foto: Mossos

Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona han detingut avui tres homes i una dona, d’edats entre 29 i 64 anys, tres de nacionalitat sèrbia i un de nacionalitat espanyola, veïns del Catllar i Salou, com a presumptes autors d’un delicte de pertinença a grup criminal, delictes de tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.

La investigació es va iniciar arran de la informació policial generada durant l’any 2020 gràcies a dos importants operacions dutes a terme per la mateixa Unitat d’Investigació i en que es van practicar un total de vuit entrades i perquisició contra el cultiu interior de marihuana. En aquelles dues investigacions es va veure vinculacions delictives i van permetre els investigadors descobrir aquest grup criminal desarticulat avui.

Durant la fase d’investigació els mossos van ubicar una plantació interior de marihuana en una urbanització del Catllar. El responsable d’aquesta era un veí de Salou que ja havia estat detingut l’any 2020 en una de les dues investigacions esmentades anteriorment.

Aquest grup criminal repeteix els patrons ja analitzats anteriorment. Es tracta de ciutadans de l’Est que contacten amb persones de la zona per externalitzar tasques com la instal·lació del sistema de cultiu, el lloguer de vehicles o la funció de testaferro. Posteriorment, aquest grup de persones encarregats de la logística s’integren al grup criminal.

Segons la investigació, el cultiu efectuat aquí tindria destinació a diversos països europeus a través de testaferros d’origen francès. En aquest sentit, la investigació continua oberta per tal de localitzar i detenir més persones relacionades amb la distribució de la marihuana.

Aquesta matinada, efectius d’investigació juntament amb ordre públic dels mossos han fet les tres entrades i perquisicions a la casa del Catllar on hi havia la plantació i a dos domicilis més a Salou, un on resideix el cap del grup criminal i un on viu el detingut de nacionalitat espanyola encarregat de la part logística.

Durant l’entrada a Salou, el líder del grup ha intentant fugir per la finestra però ha pogut ser interceptat i detingut.

Pel que fa al material intervingut, els mossos han trobat aproximadament unes 800 plantes de marihuana localitzades en quatre estances diferents de la casa del Catllar i amb estadis de creixement diferents. Això permetia al grup una producció continuada. A la mateixa casa també s’ha intervingut tota la instal·lació pel cultiu, amb il·luminació, aires condicionats i sistema d’eliminació d’olors i també tot el sistema elèctric connectat il·legalment.

També a les entrades s’han intervingut uns 4.500 euros en efectiu, ordinadors, terminals de telefonia mòbil, vehicles, munició i altres elements destacats per a la investigació.

Els detinguts passaran durant les properes hores a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona.

Redacció

 

Comença la vacunació contra la covid-19 entre els interns de les presons

Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN

Aquest dimecres ha començat el procés de vacunació contra la covid-19 entre els interns dels nou centres penitenciaris d’arreu de Catalunya. En total hi ha 6.154 persones que en els propers quinze dies rebran la primera dosi de la vacuna, fet que suposa el 92% de la població reclusa, la majoria d’entre 18 i 55 anys. Es tracta d’una mesura per evitar la propagació del virus entre aquells interns que es troben en règim ordinari, és a dir, que no gaudeixen de permisos de sortida. A dia d’avui, 688 interns han patit la covid-19 des del març de 2020, dels quals actualment n’hi ha 116 amb positiu actiu arreu del país, 78 dels quals al mòdul número 4 del centre penitenciari de Quatre Camins, a La Roca del Vallès.

El procés de vacunació es duu a terme a partir d’avui als centres penitenciaris Puig de les Basses, Ponent, Mas d’Enric, Lledoners, Brians 1, Brians 2, a la resó de joves, a Quatre Camins, i a Wad-Ras. L’objectiu és arribar al màxim nombre d’interns, donat que rebre la vacuna és voluntari, fet pel qual es preveu arribar a fins a 6.143 persones d’entre 18 i 55 anys, a qui s’administrarà la d’AstraZeneca, a més d’onze més majors de 80 anys, a qui s’administrarà de la Pfizer. Això suposaria arribar a un 92% de la població reclusa, i que es troben en règim ordinari, és a dir, que no poden entrar i sortir de la presó amb permisos. A aquest gruix hi cal sumar 167 interns als centres educatius juvenils.

«El dia d’avui és important perquè fem un pas endavant per immunitzar tota la població reclusa amb garanties de seguretat», ha detallat el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de Catalunya, Amand Calderó, que aquest dimecres ha assistit a la primera jornada de vacunacions a la presó de Quatre Camins. El fet que tant interns com professionals de centres penitenciaris comparteixin entorns tancats comporta un risc de contagi ràpid, motiu pel qual vacunar tant un col·lectiu com l’altre és una garantia per a reduir la possibilitat que es registrin brots.

De fet, a dia d’avui s’ha registrat un total de 688 positius de covid-19 entre la població reclusa en centres penitenciaris d’arreu del territori, 38 dels quals actius fins ahir. «Ara hi ha, però, un brot al mòdul 4 de Quatre Camins amb 78 positius més», afegeix Calderó, que apunta que ara caldrà aïllar-los a tots.

A banda dels interns del mòdul 4, a la resta de centres penitenciaris l’afectació se centra en catorze interns ingressats a la unitat sanitària covid-19 de Puig de les Basses, vuit a la unitat sanitària covid-19 de Brians 2, dos a la infermeria de Brians 1, un a la Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària de Brians 1, onze al seu domicili, en aplicació de l’article 86.4 o de permís, un al Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa, i un més en un hospital de la xarxa pública.

No obstant, la vacunació dels interns no suposarà abaixar la guàrdia pel que fa a les mesures de prevenció de contagis a l’interior de les presons, on cal dur mascareta i mantenir les normes d’higiene. Pel que fa a nous ingressos, caldrà sotmetre’ls a les proves PCR corresponents, així com als interns que surten de permís.

Una vacuna voluntària

A Quatre Camins hi ha 1.100 interns, i l’objectiu és arribar al màxim de persones possible, donat que es tracta d’una vacunació voluntària. «La recepció és important, els interns estan privats de llibertat i quan hi ha confinaments se’ls interna entre deu i catorze dies, i que se’ls vacuni suposa que això pot variar», apunta Montserrat Sánchez, adjunta a la direcció de l’Equip d’Atenció Primària de La Roca del Vallès, que considera que es pot veure la vacuna com un element que privi de menys llibertats a l’interior de la presó.

En aquest sentit, espera que la pedagogia que s’està fent perquè els interns es vacunin tingui efectes positius i que la majoria opti per rebre les dosis corresponents. Un dels que ja ha rebut aquesta mateix dimecres és Libardo Hortúa, que creu que fer el pas pot evitar més maldecaps entre els interns.

«Jo em moc per tot el centre per la meva feina, treballo a la bugaderia», explica després de rebre la primera dosi, juntament amb les instruccions bàsiques, la informació sobre els efectes secundaris i paracetamol. En el seu cas, veu com amb la vacunació es pot començar a recuperar una certa normalitat al centre penitenciari, on l’activitat s’ha reduït significativament per evitar contactes i possibles contagis.

La vacunació entre els professionals

La vacunació dels interns arriba mes i mig després que hagin començat a vacunar-se els professionals que treballen en contacte amb ells, als centres penitenciaris i als centres educatius de justícia juvenil. Es tracta de professionals essencials que treballen a primera línia.

Els primers a ser immunitzats van ser el mig miler de treballadors destinats a les infermeries i unitats covid on ingressen els interns positius asimptomàtics o amb símptomes lleus, i a les unitats de salut mental. Més tard, va arribar el torn de la vacunació massiva del col·lectiu de professionals de presons i justícia juvenil, en concret dels treballadors d’entre 18 i 55 anys, que són un 80% de la plantilla.

Alberto Segura Lorrio

 

Cs reclama a la Junta Electoral que faci retirar ‘la simbologia partidista’ de la façana de l’ajuntament del Morell i del castell del Catllar

Imatge d’arxiu del Castell del Catllar, amb l’Estalada de fons. Foto: Marc Ortín (El Temps)

Ciutadans (Cs) ha portat a la Junta Electoral l’ajuntament del Morell perquè li faci retirar la pancarta, «amb simbologia partidista», que hi ha a la façana del consistori. A més, Cs també ha demanat a la Junta Electoral la retirada de la «simbologia partidista» que oneja al castell del Catllar. El text assenyala «l’incompliment de la resolució que obliga el Govern i els Ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els espais públics, especialment en període electoral». I recorda, a més, que «la igualtat de sufragi és essencial en la representació democràtica». Per això, requereix la retirada dels edificis públics «de qualsevol simbologia partidista que contingui imatges o expressions vinculades o similars a les que utilitzi qualsevol dels partits que concorren a les eleccion»s.

Des de la formació taronja s’ha constatat que «tot i les diferents resolucions de la Junta electoral central i de les provincials, als balcons de diferents ajuntaments i també d’edificis municipals continuen penjades pancartes i simbologia amb un contingut clarament partidista, que s’associa amb algunes de les formacions que es presenten a les eleccions», ha explicat el portaveu de Cs a l’ajuntament del Morell, Francisco Palma. I per aquest motiu ha presentat un recull de proves que ho acrediten.

Per això, es demana a les juntes electorals de zona que «obliguin els ajuntaments a retirar la pancarta i qualsevol altre símbol partidista de les façanes d’edificis municipals» i que «tant els consistoris com la resta d’administracions garanteixin el compliment del principi de neutralitat». Des de Ciutadans es reclamen «unes eleccions del 14-F lliures i uns edificis públics que representin a tots els catalans, no només a una part».

El portaveu de Ciutadans a l’ajuntament  del Catllar, Jordi Porta,  ha criticat que els partits separatistes utilitzin les institucions «com a tauló de propaganda política al servei de la seva causa». «Volem unes eleccions lliures i no veure com els partits separatistes novament volen adulterar la democràcia utilitzant les institucions per enviar missatges partidistes», ha conclòs el representant de la formació liberal.

Redacció

 

Mor un pres de Mas d’Enric per coronavirus a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN

Un home de 55 anys que complia condemna al centre penitenciari Mas d’Enric ha mort per coronavirus a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, segons ha informat la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima informa. La víctima, que no tenia patologies prèvies, complia una pena de cinc anys de presó per un delicte d’estafa, i estava ingressat a la presó del Catllar (Tarragonès) des del juliol del 2019. L’home va ser diagnosticat de pneumònia per covid-19 i va ser traslladat a l’hospital l’11 de desembre. Portava 28 dies ingressat a l’UCI. Segons el Departament de Justícia en aquests moments hi ha 72 presos positius de covid als centres penitenciaris catalans i 416 persones han superat la infecció.

Pel que fa a la ubicació dels positius, 35 són a la unitat covid-19 de la presó de Puig de les Basses de Figueres; 11 a la de Brians 2 i 3 a la unitat semioberta de Brians 1, ambdues a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); 12 a la infermeria de Mas d’Enric; 2 a la infermeria de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages); 1 a la unitat d’ingressos de la presó de Ponent, a Lleida; 1 al centre penitenciari de Dones de Barcelona; 1 en un hospital de la xarxa pública, i 6 als seus domicilis.

ACN

 

Miqui Puig & ACP protagonitzen el ‘Vermut Sonor al Catllar’

La Associazione Ciclistica Popolare (ACP) toca guitarres i tambors des de el any 2013, quan Miqui Puig va refundar el seu grup d’acompanyament. Puig, després de cantar amb ‘Los sencillos’, sempre ha tingut molt clar que el so defineix, marca i evoluciona dia a dia. I per a presentar el seu últim treball, ’15 Cançons de amor, fang i motocicletes’ (2019), ha dissenyat un repertori ballable que treu la
pols a totes les joies (grans i petits ‘hits’) que ha escrit i cantat durant més de trenta anys de carrera. El podreu escoltar aquest dissabte dia 19 (12.30 hores) a la Torre d’en Guiu del Catllar, en un vermut sonor d’entrada a 3 euros l’entrada que es pot adquirir a entradium. La recaptació es destinarà íntegrament a La Marató de TV3 per la Covid-19.

Si voleu veure un tast del que ofereix Puig, cliqueu aquí.

Redacció

 

Denuncien l’agressió d’un intern del centre penitenciari Mas d’Enric a un funcionari de presons

Image exterior del centre penitenciari de Mas d’Enric. Foto: Roger Segura

Un intern del centre penitenciari Mas d’Enric, al Catllar, va agredir un funcionari de presons amb un bolígraf manipulat per transformar-lo en un punxó el dissabte passat, segons ha denunciat el sindicat UGT.

El funcionari va rebre diverses punxades a l’espatlla, molt a prop del coll, que duia protegit per una armilla de seguretat. El sindicat ha lamentat el fet i ha remarcat que es tracta d’una acció que constitueix un delicte tipificat al Codi Penal. Per això ha exigit que s’apliqui el primer grau al reu i que la direcció de la presó denunciï el cas al jutjat. També ha demanat que es prenguin «les mesures que calguin» per garantir la seguretat dels treballadors.

Segons el relat del sindicat, tot plegat va començar quan l’intern va calar foc al matalàs de la cel·la «amb l’excusa que no tenia tabac», tot i que en l’escorcoll posterior se li va trobar un paquet amagat. Després, afegeix la mateixa font, va desobeir les ordres dels funcionaris, de la cap d’unitat i del cap de serveis i va respondre-hi «amb extrema violència, tant física com verbal» adduint que necessitava més medicació i que no n’hi proporcionaven.

Davant d’aquesta situació l’equip d’intervenció va entrar a la cel·la «per intentar salvaguardar-li la vida», moment en què el reu «arremet violentament» contra un dels treballadors i li clava l’arma «repetidament a l’espatlla, molt a prop del coll que sortosament protegeix l’armilla».

 

Crescuda controlada del cabal del tram final del Gaià per millorar l’estat ambiental del riu

Tram del riu Gaià durant la maniobra de cabals generadors. Foto: ACA

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Repsol efectuen des d’aquest dimecres al matí una crescuda controlada del cabal del Gaià per regenerar ambientalment el tram final del riu. L’operació, que s’allargarà durant tot un dia fins el matí d’aquest dimecres, alliberarà un cabal màxim de dos metres cúbics per segon des de la sortida de la presa del Catllar, propietat de Repsol. La maniobra s’efectua aprofitant l’alt volum de reserves a l’embassament i és la tercera que s’efectua al llarg d’aquest 2020 –les anteriors van ser durant febrer i maig al llarg de tres dies-. S’aplica en virtut del conveni signat per Repsol i l’ACA l’any 2010 per fixar el cabal ecològic del Gaià, interromput des de la construcció de la presa l’any 1975.

Segons l’ACA, les pluges registrades a principis d’any van incrementar el volum d’aigua emmagatzemat a l’embassament del Catllar i això ha permès que des del 23 de gener d’aquest any hagi circulat aigua en el tram baix del Gaià de manera continua, al voltant d’uns 100 litres per segon. Entre les nou del matí d’aquest dimarts i de demà dimecres s’alliberaran, gradualment, fins a 2 metres cúbics per segon amb l’objectiu de reperfilar la llera, arrossegar la vegetació i afavorir els diferents hàbitats del riu.

El cabal pot augmentar de manera sobtada durant la maniobra, amb la possibilitat que pugui afectar trams baixos i guals. Per aquest motiu, el CECAT ha avisat als municipis aigües avall de la presa perquè actuïn amb precaució.

ACN

 

El centre penitenciari Mas d’Enric suspèn els vis-a-vis pel brot de covid-19

Pati per a comunicacions familiars i de convivència del Centre Penitenciari Mas d’Enric, al Catllar. Foto: ACN

El Departament de Justícia ha suspès els vis-a-vis familiars i de convivència al centre penitenciari Mas d’Enric del Catllar a causa del brot de covid-19. La presó comptabilitza aquest dilluns 45 interns i 7 funcionaris positius de coronavirus. La resta de centres penitenciaris continuen permetent les comunicacions per locutori i també els vis-a-vis, el que comporta desplaçaments de familiars i persones properes, entre municipis i durant el cap de setmana, que estan «justificats» segons una comunicació de la Secretaria de Mesures Penals i dels Mossos. Des de l’inici de la pandèmia hi ha hagut 267 positius per coronavirus entre els interns i 278 entre els funcionaris i ara hi ha 70 interns i 72 funcionaris amb el virus.

A Mas d’Enric, la durada de la suspensió la determinarà l’evolució del brot. El centre penitenciari, en canvi, manté les comunicacions per locutori, que són aquelles que es fan a través d’un vidre.

A les presons els interns també podran continuar sortint de permís malgrat el confinament perimetral municipal. El Govern considera justificats els desplaçaments de les persones internes en centres penitenciaris i de justícia juvenil que es trobin gaudint d’algun permís, tant per desplaçar-se al seu lloc de residència habitual o familiar com per tornar al centre.

A hores d’ara, i des de l’inici de la pandèmia, 267 interns han donat positiu per coronavirus i 197 han estat donats d’alta. De la resta, 45 estan ingressats a la infermeria de Mas d’Enric; 9 a la Unitat hospitalària COVID-19 de Brians 2, 12 romanen al seu domicili, 2 al Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa i 2 a la infermeria de Brians 1. També s’han confirmat 278 casos positius de coronavirus entre els funcionaris, dels quals 206 ja han estat donats d’alta.

ACN