TOTS 21

‘La memòria salvada’, de Josep Llop, arriba a un castell del Catllar… també salvat

D’esquerra a dreta, Josep Llop, Josep Gil, Joan Morlà i Josep Maria Gavaldà. Foto: Mayo Lorda

El Catllar ha retornat a les activitats culturals al seu imponent castell medieval, un dels pocs casos en què una fortificació d’aquesta mena és de titularitat municipal. Un dels protagonistes que fos així, l’arquitecte canongí Josep Llop -que fou arquitecte municipal al Catllar- presentava aquest divendres la seva primera novel.la, ‘La memòria salvada’, editada per la tarragonina Silva i amb el teòleg Josep Gil -reusenc afincat al Catllar- com a presentador estel.lar.

Fa basarda veure com el consistori catllarenc ha recuperat amb rigor un castell que és una de les joies patrimonials per descobrir de les comarques de Tarragona i epicentre cultural de la subcomarca del Baix Gaià, un castell que conserva dues torres en perfecte estat de revista, un fossar perimetral on només li falta tenir aigua i cocodrils, restes de sitges dels aliments fruit de les servituds dels vasalls dels senyors i fins i tot un immens pou de gel, inhabitual en terres de secà com les de la costa tarragonina.

Hi ha en aquest país pocs teòlegs del nivell de Josep Gil, autor d’una monumental història del cristianisme, a més de treballs sobre Kant. Situat sempre en un entorn progressista, ha estat sovint flagel del conservadurisme vaticà. Gil feu de presentador del llibre i ‘d’amo del castell’, és a dir, d’amfitrió, exercí l’alcalde, Joan Morlà, mentre que el president de la Fundació del Castell, l’exalcalde Josep Maria Gavaldà, també participà de la presentació. En acabada aquesta, Gavaldà feu una de les coses que segurament més li agrada: una visita al castell, comentada per ell.

Coneixíem Josep Llop pels seus estudis històrics sobre La Canonja i Masricart, sobre la Vila-seca del segle XVI, sobre les esglésies dels jesuïtes de Tarragona, però sobretot per un llibre que va aixecar una notable polseguera i que el va dur als tribunals, ‘La industrialització de Tarragona (1957-1971) i les seves circumstàncies’, un llibre-denúncia de la corrupció franquista que acompanyà l’arribada de la química a La Canonja i que acabà amb el primer procés per corrupció del franquisme d’un càrrec polític, en aquest cas el governador civil de Tarragona del moment.

Un dels actors llegint un fragment del llibre. Foto: Mayo Lorda

Vista parcial del castell des de l’interior, amb una de les dues torres a la imatge. Foto: Jaume Garcia

Llop, assagista prolífic, va decidir fer el salt a la novel.la històrica, un pas temerós, del que se’n surt prou bé. Josep Gil destacava en la presentació que l’obra transita entre la ficció i la no ficció, participant de diversos gèneres i subgèneres, ‘el relat d’intriga, la història èpica, la narració familiar, el fulletó romàntic, la biografia novel.lada, l’assaig breu d’idees, la divulgació històrica i artística, entre d’altres’.

‘La memòria salvada’ parteix de la descoberta, en 1969, d’unes restes funeràries en una antiga església dels jesuïtes de Tarragona, la de Sant Agustí, viscuda i explicada per un nen que acompanya el seu avi, mestre de cases. Restes que desperten un enigma adormit durant segles, una làpida amb una inscripció, amb els cavallers Lluís Gavaldà i Onofre Morell Gavaldà com a nissaga familiar central. L’autor salvava així de la pèrdua els personatges de la novel.la, reals, com anys enrere va ajudar a salvar un castell del Catllar que es trobava en runes -‘unes miserables runes’, ho definiria Llop-, ja que va ser l’autor del projecte de consolidació de l’edifici i del seu entorn.

Gavaldà, fent la visita guiada al castell. Foto: Mayo Lorda

‘Tota la novel.la circula cap a l’oblit, pocs anys després de la desaparició del seus protagonistes, tot i la seva gran importància, seran oblidats, però més tard se salvarà la seva memòria i es demostrarà que sempre val la pena fer el recorregut’, relatava l’autor.

L’alcalde, Joan Morlà, subratllava la vinculació tan especial que Llop té amb El Catllar, que estava acompanyat d’un mossèn Gil que és, al seu torn, ‘fill adoptiu de la vila’. La presentació, feta a la terrassa del castell, va incloure una prèvia amb una actuació de dos actors catllarencs, Ferran Rull i Martí Olalla, que escenificaren un relat heroïc, el dels Gavaldà, fet per dos trovadors medievals.

Jaume Garcia / Mayo Lorda

 

Arxivada la causa oberta contra Joan Morlà Mensa, alcalde del Catllar 

L’alcalde del Catllar, Joan Morlà. Foto: Cedida

El Jutjat d’Instrucció número 6 de Tarragona ha decidit el sobreseïment provisional i l’arxivament de la causa oberta contra l’alcalde del Catllar, Joan Morlà Mensa. Segons ha informat ERC per mitjà d’un comunicat de premsa, l’alcalde republicà estava investigat per no tramitar els comunicats d’incidència de trànsit que els vigilants del municipi posaven.

El desembre del 2019 Morlà ja va declarar davant el jutjat, defensant que a través d’un conveni signat l’any 2002 amb el Servei Català de Trànsit, la potestat sancionadora al municipi s’havia delegat als Mossos d’Esquadra.

La decisió d’arxivar la causa dona la raó a l’alcalde, qui celebra poder deixar enrere aquest cas, però al mateix temps ha lamentat que “més enllà d’aquesta resolució, el mal que es fa, sovint és difícil de guarir”. En aquest sentit, ha reclamat un major “respecte per la presumpció d’innocència”, un tracte de la informació “més responsable i menys lesiu” cap a les persones que encara no han estat jutjades, i la “indemnitat dels qui acusen de forma intencionada instrumentalitzant la justícia”. 

Redacció

 

Desarticulen un grup criminal de Salou i El Catllar especialitzat en tràfic de marihuana

Aquest matí s’han fet tres entrades, dues a Salou i una al Catllar, on s’han intervingut 800 plantes de marihuana i 4.500 euros en efectiu. El cap del grup ha intentat fugir saltant per una finestra però ha pogut ser interceptat. Foto: Mossos

Agents dels Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Tarragona han detingut avui tres homes i una dona, d’edats entre 29 i 64 anys, tres de nacionalitat sèrbia i un de nacionalitat espanyola, veïns del Catllar i Salou, com a presumptes autors d’un delicte de pertinença a grup criminal, delictes de tràfic de drogues i defraudació de fluid elèctric.

La investigació es va iniciar arran de la informació policial generada durant l’any 2020 gràcies a dos importants operacions dutes a terme per la mateixa Unitat d’Investigació i en que es van practicar un total de vuit entrades i perquisició contra el cultiu interior de marihuana. En aquelles dues investigacions es va veure vinculacions delictives i van permetre els investigadors descobrir aquest grup criminal desarticulat avui.

Durant la fase d’investigació els mossos van ubicar una plantació interior de marihuana en una urbanització del Catllar. El responsable d’aquesta era un veí de Salou que ja havia estat detingut l’any 2020 en una de les dues investigacions esmentades anteriorment.

Aquest grup criminal repeteix els patrons ja analitzats anteriorment. Es tracta de ciutadans de l’Est que contacten amb persones de la zona per externalitzar tasques com la instal·lació del sistema de cultiu, el lloguer de vehicles o la funció de testaferro. Posteriorment, aquest grup de persones encarregats de la logística s’integren al grup criminal.

Segons la investigació, el cultiu efectuat aquí tindria destinació a diversos països europeus a través de testaferros d’origen francès. En aquest sentit, la investigació continua oberta per tal de localitzar i detenir més persones relacionades amb la distribució de la marihuana.

Aquesta matinada, efectius d’investigació juntament amb ordre públic dels mossos han fet les tres entrades i perquisicions a la casa del Catllar on hi havia la plantació i a dos domicilis més a Salou, un on resideix el cap del grup criminal i un on viu el detingut de nacionalitat espanyola encarregat de la part logística.

Durant l’entrada a Salou, el líder del grup ha intentant fugir per la finestra però ha pogut ser interceptat i detingut.

Pel que fa al material intervingut, els mossos han trobat aproximadament unes 800 plantes de marihuana localitzades en quatre estances diferents de la casa del Catllar i amb estadis de creixement diferents. Això permetia al grup una producció continuada. A la mateixa casa també s’ha intervingut tota la instal·lació pel cultiu, amb il·luminació, aires condicionats i sistema d’eliminació d’olors i també tot el sistema elèctric connectat il·legalment.

També a les entrades s’han intervingut uns 4.500 euros en efectiu, ordinadors, terminals de telefonia mòbil, vehicles, munició i altres elements destacats per a la investigació.

Els detinguts passaran durant les properes hores a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona.

Redacció

 

Comença la vacunació contra la covid-19 entre els interns de les presons

Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN

Aquest dimecres ha començat el procés de vacunació contra la covid-19 entre els interns dels nou centres penitenciaris d’arreu de Catalunya. En total hi ha 6.154 persones que en els propers quinze dies rebran la primera dosi de la vacuna, fet que suposa el 92% de la població reclusa, la majoria d’entre 18 i 55 anys. Es tracta d’una mesura per evitar la propagació del virus entre aquells interns que es troben en règim ordinari, és a dir, que no gaudeixen de permisos de sortida. A dia d’avui, 688 interns han patit la covid-19 des del març de 2020, dels quals actualment n’hi ha 116 amb positiu actiu arreu del país, 78 dels quals al mòdul número 4 del centre penitenciari de Quatre Camins, a La Roca del Vallès.

El procés de vacunació es duu a terme a partir d’avui als centres penitenciaris Puig de les Basses, Ponent, Mas d’Enric, Lledoners, Brians 1, Brians 2, a la resó de joves, a Quatre Camins, i a Wad-Ras. L’objectiu és arribar al màxim nombre d’interns, donat que rebre la vacuna és voluntari, fet pel qual es preveu arribar a fins a 6.143 persones d’entre 18 i 55 anys, a qui s’administrarà la d’AstraZeneca, a més d’onze més majors de 80 anys, a qui s’administrarà de la Pfizer. Això suposaria arribar a un 92% de la població reclusa, i que es troben en règim ordinari, és a dir, que no poden entrar i sortir de la presó amb permisos. A aquest gruix hi cal sumar 167 interns als centres educatius juvenils.

«El dia d’avui és important perquè fem un pas endavant per immunitzar tota la població reclusa amb garanties de seguretat», ha detallat el secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de Catalunya, Amand Calderó, que aquest dimecres ha assistit a la primera jornada de vacunacions a la presó de Quatre Camins. El fet que tant interns com professionals de centres penitenciaris comparteixin entorns tancats comporta un risc de contagi ràpid, motiu pel qual vacunar tant un col·lectiu com l’altre és una garantia per a reduir la possibilitat que es registrin brots.

De fet, a dia d’avui s’ha registrat un total de 688 positius de covid-19 entre la població reclusa en centres penitenciaris d’arreu del territori, 38 dels quals actius fins ahir. «Ara hi ha, però, un brot al mòdul 4 de Quatre Camins amb 78 positius més», afegeix Calderó, que apunta que ara caldrà aïllar-los a tots.

A banda dels interns del mòdul 4, a la resta de centres penitenciaris l’afectació se centra en catorze interns ingressats a la unitat sanitària covid-19 de Puig de les Basses, vuit a la unitat sanitària covid-19 de Brians 2, dos a la infermeria de Brians 1, un a la Unitat Hospitalària Psiquiàtrica Penitenciària de Brians 1, onze al seu domicili, en aplicació de l’article 86.4 o de permís, un al Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa, i un més en un hospital de la xarxa pública.

No obstant, la vacunació dels interns no suposarà abaixar la guàrdia pel que fa a les mesures de prevenció de contagis a l’interior de les presons, on cal dur mascareta i mantenir les normes d’higiene. Pel que fa a nous ingressos, caldrà sotmetre’ls a les proves PCR corresponents, així com als interns que surten de permís.

Una vacuna voluntària

A Quatre Camins hi ha 1.100 interns, i l’objectiu és arribar al màxim de persones possible, donat que es tracta d’una vacunació voluntària. «La recepció és important, els interns estan privats de llibertat i quan hi ha confinaments se’ls interna entre deu i catorze dies, i que se’ls vacuni suposa que això pot variar», apunta Montserrat Sánchez, adjunta a la direcció de l’Equip d’Atenció Primària de La Roca del Vallès, que considera que es pot veure la vacuna com un element que privi de menys llibertats a l’interior de la presó.

En aquest sentit, espera que la pedagogia que s’està fent perquè els interns es vacunin tingui efectes positius i que la majoria opti per rebre les dosis corresponents. Un dels que ja ha rebut aquesta mateix dimecres és Libardo Hortúa, que creu que fer el pas pot evitar més maldecaps entre els interns.

«Jo em moc per tot el centre per la meva feina, treballo a la bugaderia», explica després de rebre la primera dosi, juntament amb les instruccions bàsiques, la informació sobre els efectes secundaris i paracetamol. En el seu cas, veu com amb la vacunació es pot començar a recuperar una certa normalitat al centre penitenciari, on l’activitat s’ha reduït significativament per evitar contactes i possibles contagis.

La vacunació entre els professionals

La vacunació dels interns arriba mes i mig després que hagin començat a vacunar-se els professionals que treballen en contacte amb ells, als centres penitenciaris i als centres educatius de justícia juvenil. Es tracta de professionals essencials que treballen a primera línia.

Els primers a ser immunitzats van ser el mig miler de treballadors destinats a les infermeries i unitats covid on ingressen els interns positius asimptomàtics o amb símptomes lleus, i a les unitats de salut mental. Més tard, va arribar el torn de la vacunació massiva del col·lectiu de professionals de presons i justícia juvenil, en concret dels treballadors d’entre 18 i 55 anys, que són un 80% de la plantilla.

Alberto Segura Lorrio

 

Cs reclama a la Junta Electoral que faci retirar ‘la simbologia partidista’ de la façana de l’ajuntament del Morell i del castell del Catllar

Imatge d’arxiu del Castell del Catllar, amb l’Estalada de fons. Foto: Marc Ortín (El Temps)

Ciutadans (Cs) ha portat a la Junta Electoral l’ajuntament del Morell perquè li faci retirar la pancarta, «amb simbologia partidista», que hi ha a la façana del consistori. A més, Cs també ha demanat a la Junta Electoral la retirada de la «simbologia partidista» que oneja al castell del Catllar. El text assenyala «l’incompliment de la resolució que obliga el Govern i els Ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els espais públics, especialment en període electoral». I recorda, a més, que «la igualtat de sufragi és essencial en la representació democràtica». Per això, requereix la retirada dels edificis públics «de qualsevol simbologia partidista que contingui imatges o expressions vinculades o similars a les que utilitzi qualsevol dels partits que concorren a les eleccion»s.

Des de la formació taronja s’ha constatat que «tot i les diferents resolucions de la Junta electoral central i de les provincials, als balcons de diferents ajuntaments i també d’edificis municipals continuen penjades pancartes i simbologia amb un contingut clarament partidista, que s’associa amb algunes de les formacions que es presenten a les eleccions», ha explicat el portaveu de Cs a l’ajuntament del Morell, Francisco Palma. I per aquest motiu ha presentat un recull de proves que ho acrediten.

Per això, es demana a les juntes electorals de zona que «obliguin els ajuntaments a retirar la pancarta i qualsevol altre símbol partidista de les façanes d’edificis municipals» i que «tant els consistoris com la resta d’administracions garanteixin el compliment del principi de neutralitat». Des de Ciutadans es reclamen «unes eleccions del 14-F lliures i uns edificis públics que representin a tots els catalans, no només a una part».

El portaveu de Ciutadans a l’ajuntament  del Catllar, Jordi Porta,  ha criticat que els partits separatistes utilitzin les institucions «com a tauló de propaganda política al servei de la seva causa». «Volem unes eleccions lliures i no veure com els partits separatistes novament volen adulterar la democràcia utilitzant les institucions per enviar missatges partidistes», ha conclòs el representant de la formació liberal.

Redacció

 

Mor un pres de Mas d’Enric per coronavirus a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona

Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN

Un home de 55 anys que complia condemna al centre penitenciari Mas d’Enric ha mort per coronavirus a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, segons ha informat la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima informa. La víctima, que no tenia patologies prèvies, complia una pena de cinc anys de presó per un delicte d’estafa, i estava ingressat a la presó del Catllar (Tarragonès) des del juliol del 2019. L’home va ser diagnosticat de pneumònia per covid-19 i va ser traslladat a l’hospital l’11 de desembre. Portava 28 dies ingressat a l’UCI. Segons el Departament de Justícia en aquests moments hi ha 72 presos positius de covid als centres penitenciaris catalans i 416 persones han superat la infecció.

Pel que fa a la ubicació dels positius, 35 són a la unitat covid-19 de la presó de Puig de les Basses de Figueres; 11 a la de Brians 2 i 3 a la unitat semioberta de Brians 1, ambdues a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat); 12 a la infermeria de Mas d’Enric; 2 a la infermeria de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages); 1 a la unitat d’ingressos de la presó de Ponent, a Lleida; 1 al centre penitenciari de Dones de Barcelona; 1 en un hospital de la xarxa pública, i 6 als seus domicilis.

ACN

 

Miqui Puig & ACP protagonitzen el ‘Vermut Sonor al Catllar’

La Associazione Ciclistica Popolare (ACP) toca guitarres i tambors des de el any 2013, quan Miqui Puig va refundar el seu grup d’acompanyament. Puig, després de cantar amb ‘Los sencillos’, sempre ha tingut molt clar que el so defineix, marca i evoluciona dia a dia. I per a presentar el seu últim treball, ’15 Cançons de amor, fang i motocicletes’ (2019), ha dissenyat un repertori ballable que treu la
pols a totes les joies (grans i petits ‘hits’) que ha escrit i cantat durant més de trenta anys de carrera. El podreu escoltar aquest dissabte dia 19 (12.30 hores) a la Torre d’en Guiu del Catllar, en un vermut sonor d’entrada a 3 euros l’entrada que es pot adquirir a entradium. La recaptació es destinarà íntegrament a La Marató de TV3 per la Covid-19.

Si voleu veure un tast del que ofereix Puig, cliqueu aquí.

Redacció

 

Denuncien l’agressió d’un intern del centre penitenciari Mas d’Enric a un funcionari de presons

Image exterior del centre penitenciari de Mas d’Enric. Foto: Roger Segura

Un intern del centre penitenciari Mas d’Enric, al Catllar, va agredir un funcionari de presons amb un bolígraf manipulat per transformar-lo en un punxó el dissabte passat, segons ha denunciat el sindicat UGT.

El funcionari va rebre diverses punxades a l’espatlla, molt a prop del coll, que duia protegit per una armilla de seguretat. El sindicat ha lamentat el fet i ha remarcat que es tracta d’una acció que constitueix un delicte tipificat al Codi Penal. Per això ha exigit que s’apliqui el primer grau al reu i que la direcció de la presó denunciï el cas al jutjat. També ha demanat que es prenguin «les mesures que calguin» per garantir la seguretat dels treballadors.

Segons el relat del sindicat, tot plegat va començar quan l’intern va calar foc al matalàs de la cel·la «amb l’excusa que no tenia tabac», tot i que en l’escorcoll posterior se li va trobar un paquet amagat. Després, afegeix la mateixa font, va desobeir les ordres dels funcionaris, de la cap d’unitat i del cap de serveis i va respondre-hi «amb extrema violència, tant física com verbal» adduint que necessitava més medicació i que no n’hi proporcionaven.

Davant d’aquesta situació l’equip d’intervenció va entrar a la cel·la «per intentar salvaguardar-li la vida», moment en què el reu «arremet violentament» contra un dels treballadors i li clava l’arma «repetidament a l’espatlla, molt a prop del coll que sortosament protegeix l’armilla».

 

Crescuda controlada del cabal del tram final del Gaià per millorar l’estat ambiental del riu

Tram del riu Gaià durant la maniobra de cabals generadors. Foto: ACA

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Repsol efectuen des d’aquest dimecres al matí una crescuda controlada del cabal del Gaià per regenerar ambientalment el tram final del riu. L’operació, que s’allargarà durant tot un dia fins el matí d’aquest dimecres, alliberarà un cabal màxim de dos metres cúbics per segon des de la sortida de la presa del Catllar, propietat de Repsol. La maniobra s’efectua aprofitant l’alt volum de reserves a l’embassament i és la tercera que s’efectua al llarg d’aquest 2020 –les anteriors van ser durant febrer i maig al llarg de tres dies-. S’aplica en virtut del conveni signat per Repsol i l’ACA l’any 2010 per fixar el cabal ecològic del Gaià, interromput des de la construcció de la presa l’any 1975.

Segons l’ACA, les pluges registrades a principis d’any van incrementar el volum d’aigua emmagatzemat a l’embassament del Catllar i això ha permès que des del 23 de gener d’aquest any hagi circulat aigua en el tram baix del Gaià de manera continua, al voltant d’uns 100 litres per segon. Entre les nou del matí d’aquest dimarts i de demà dimecres s’alliberaran, gradualment, fins a 2 metres cúbics per segon amb l’objectiu de reperfilar la llera, arrossegar la vegetació i afavorir els diferents hàbitats del riu.

El cabal pot augmentar de manera sobtada durant la maniobra, amb la possibilitat que pugui afectar trams baixos i guals. Per aquest motiu, el CECAT ha avisat als municipis aigües avall de la presa perquè actuïn amb precaució.

ACN

 

El centre penitenciari Mas d’Enric suspèn els vis-a-vis pel brot de covid-19

Pati per a comunicacions familiars i de convivència del Centre Penitenciari Mas d’Enric, al Catllar. Foto: ACN

El Departament de Justícia ha suspès els vis-a-vis familiars i de convivència al centre penitenciari Mas d’Enric del Catllar a causa del brot de covid-19. La presó comptabilitza aquest dilluns 45 interns i 7 funcionaris positius de coronavirus. La resta de centres penitenciaris continuen permetent les comunicacions per locutori i també els vis-a-vis, el que comporta desplaçaments de familiars i persones properes, entre municipis i durant el cap de setmana, que estan «justificats» segons una comunicació de la Secretaria de Mesures Penals i dels Mossos. Des de l’inici de la pandèmia hi ha hagut 267 positius per coronavirus entre els interns i 278 entre els funcionaris i ara hi ha 70 interns i 72 funcionaris amb el virus.

A Mas d’Enric, la durada de la suspensió la determinarà l’evolució del brot. El centre penitenciari, en canvi, manté les comunicacions per locutori, que són aquelles que es fan a través d’un vidre.

A les presons els interns també podran continuar sortint de permís malgrat el confinament perimetral municipal. El Govern considera justificats els desplaçaments de les persones internes en centres penitenciaris i de justícia juvenil que es trobin gaudint d’algun permís, tant per desplaçar-se al seu lloc de residència habitual o familiar com per tornar al centre.

A hores d’ara, i des de l’inici de la pandèmia, 267 interns han donat positiu per coronavirus i 197 han estat donats d’alta. De la resta, 45 estan ingressats a la infermeria de Mas d’Enric; 9 a la Unitat hospitalària COVID-19 de Brians 2, 12 romanen al seu domicili, 2 al Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa i 2 a la infermeria de Brians 1. També s’han confirmat 278 casos positius de coronavirus entre els funcionaris, dels quals 206 ja han estat donats d’alta.

ACN

 

Pugen a 44 els interns de la presó de Mas d’Enric positius de covid-19

Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN

44 presos del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), han donat positiu per covid-19, segons ha informat aquest divendres la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia. Els 44 infectats estan a la infermeria del centre. Aquest dijous Justícia informava del brot de covid-19 a la presó tarragonina, concretament al mòdul 6, que compta amb 95 reclusos. A banda dels 44 presos, també hi ha 5 funcionaris infectats.

El Govern indica que al conjunt de les presons catalanes hi ha 69 presos afectats per covid-19, sumant-hi els 44 del Catllar. Entre els professionals hi ha 71 casos positius, amb els 5 del centre tarragoní.

ACN

 

La presó de Mas d’Enric registra un brot amb 22 positius

Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN

La Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima del Departament de Justícia ha informat que la presó de Mas d’Enric (El Catllar) ha registrat un brot de covid-19 al mòdul 6 amb 22 positius. El mòdul compta amb 95 reclusos i encara hi ha 40 persones pendents de resultats. Segons ha apuntat la Secretaria, tots els positius han estat traslladats a la infermeria del centre penitenciari, mentre que els negatius es quedaran en cel·les sotmeses «a una rigorosa desinfecció».

Salut també farà proves a tots els treballadors del mòdul afectat. Actualment a les presons catalanes hi ha 36 interns positius, 22 dels quals són a Mas d’Enric; mentre que hi ha 64 positius de covid-19, dos dels quals al centre tarragoní.

ACN

 

Detectats set interns positius per covid i aïllats dos mòduls de la presó de Mas d’Enric

Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN

La presó de Mas d’Enric, al Catllar, ha detectat set interns positius de covid i ha hagut d’aïllar dos mòduls. Dels set positius, tres eren interns que ja eren a la presó i van començar a tenir símptomes, mentre que els altres quatre són interns que van ingressar per primer cop o tornaven d’algun permís. A aquests quatre, com marca el protocol, se’ls va fer una prova PCR que va donar positiu. Segons han confirmat fonts penitenciàries a l’ACN, els interns dels dos mòduls poden fer vida relativament normal però no poden sortir del seu mòdul respectiu per fer activitats a l’exterior de la presó o en altres mòduls del centre.

El sindicat CSIF veu aquest brot com a «preocupant ja que, a la primera onada, Mas d’Enric va aconseguir no tenir cap contagi per covid-19, tot i que els seus treballadors es van queixar que les màscares que els proveïen estaven caducades i van ser ells mateixos els que van haver de comprar-se el seu propi material de protecció.

Des de la secció de CSIF de Mas d’Enric demanen mesures urgents de protecció i denuncien que no hi ha mascaretes FFP2 per als funcionaris i que els segueixen lliurant mascaretes caducades tot i tenir diversos positius dins de el centre. «Els professionals que treballem allà haurem d’extremar les precaucions usant les mascaretes tot el temps. Des de CSIF ja hem demanat a l’equip de direcció una remesa de màscares FFP2 a disposició dels funcionaris d’aquests mòduls i una altra remesa per als interns. Ja hem aconseguit que, des d’ahir, es reparteixin mascaretes FFP2 als funcionaris del primer mòdul que es va tancar per contagi de covid-19. A la resta de la plantilla es farà entrega d’una mascareta normal ja que ens diuen que no hi ha prou FFP2 per a tothom», expliquen en un comunicat

El sindicat ha exigit que s’esmeni aquesta situació al més aviat i que els funcionaris tinguin mascaretes suficients per cobrir els torns, que es realitzin, de manera urgent, proves PCR a interns i treballadors del col·lectiu penitenciari, tant de vigilància com de tractament (les últimes proves que es van realitzar van ser al maig), prioritzant els treballadors que van prestar els seus serveis la setmana anterior en els mòduls afectats, exigeixen mesures de protecció de manera immediata i la restricció de les comunicacions especials, a nivell català, per aturar aquesta nova onada de contagis.

Pol Solà

 

Clausuren una festa il·legal al Catllar amb més d’un centenar de persones que incomplien les mesures sanitàries

Els Mossos d’Esquadra han clausurat la matinada d’aquest diumenge una festa no autoritzada que s’havia organitzat en una masia del Catllar (Tarragonès), on hi participaven 130 persones. Durant l’operatiu policial, els assistents s’han enfrontat amb els agents i n’han dificultat l’actuació amb un «comportament hostil i agressiu», segons informa el cos en una nota.

La policia ha denunciat administrativament l’organitzador i ha intervingut els equips de música. També s’ha aixecat una acta per no respectar les restriccions sanitàries i una altra per diverses substàncies estupefaents que els assistents han llençat a terra en veure la policia. A més, s’ha detingut un home com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública.

Els organitzadors de la festa havien fet la convocatòria a través de les xarxes socials i tenien la intenció d’allargar-la fins dilluns al matí. Els agents han accedit a l’interior del recinte a mitjanit i han trobat que els assistents no duien mascareta ni respectaven cap mesura sanitària. També han comprovat que hi havia equips de música en funcionament i que part dels participants estava ballant i consumint begudes. El dispositiu ha acabat al voltant de dos quarts de quatre de la matinada.

El detingut és un home de 24 anys i de nacionalitat japonesa que passarà a disposició judicial al jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Tarragona en les properes hores. Al jove se li ha intervingut 35 bosses d’una barreja de cocaïna i LSD, dotze dosis de LSD, 53 pastilles d’èxtasi, una bossa amb marihuana i 170 euros en efectiu.

 

La Guàrdia Civil desarticula un grup organitzat dedicat al cultiu i tràfic de marihuana a Reus, Castellvell i El Catllar

Durant l’operació es van detenir 7 persones per la seva presumpta implicació en els delictes de tràfic de drogues (cultiu i elaboració de marihuana), pertinença a grup criminal i defraudació de fluid elèctric. Foto: Cedida

La Guàrdia Civil en col·laboració amb la Guàrdia Urbana de Reus i en el marc de l’operació “Farol”, ha desarticulat un grup organitzat dedicat al tràfic de drogues, desmantellant tres plantacions de marihuana en les localitats de Reus, El Catllar i Castellvell del Camp, amb més de 2.000 plantes, detenint a 7 persones per la seva presumpta implicació en els delictes de tràfic de drogues (cultiu i elaboració de marihuana), pertinença a grup criminal i defraudació de fluid elèctric.

La recerca es va iniciar a l’inici de l’any, quan la Guàrdia Civil va detectar la possible activitat il·legal, que estaria desenvolupant un conegut delinqüent establert a Reus, quan se’l va relacionar amb l’establiment de cultius de marihuana a l’interior de diversos immobles de la província.Per a això tenia al seu servei diverses persones dedicades exclusivament a la cura i manteniment d’aquests.

Arran d’aquesta informació i de les recerques dutes a terme, es van poder situar 3 habitatges, on pel que sembla es podria estar conreant i elaborant substancies estupefaents. Els habitatges objecte de recerca es trobaven vigilades per gossos i s’havien llogat feia més d’1 any. Aquestes no tenien cap mena d’activitat quotidiana a excepció de les visites que realitzava el líder de l’organització per a comprovar de l’estat dels cultius. Un fet que va confirmar les sospites dels investigadors, corroborant que els habitatges s’havien llogat exclusivament per a habilitar-les per al cultiu, manipulació i distribució de marihuana.

Així, durant el matí d’ahir es va procedir a l’explotació de la informació reeixida en la recerca, una vegada obtinguts els corresponents manaments d’entrada i registre de l’Autoritat Judicial.

Després d’accedir a l’interior dels immobles, es va poder observar que en tots ells s’havien condicionat diferents estades per a albergar la infraestructura necessària per a cadascuna de les fases de cultiu, des de la plantació fins a l’assecador i envasament de la substància. Al mateix temps també es va descobrir que els immobles es trobaven connectats de manera fraudulenta a la xarxa de subministrament elèctric, fet habitual en aquesta mena de cultius d’alt rendiment.

En un dels registres va ser localitzada una infraestructura amb 22 galls de baralla, sense complir cap mena de mesura relacionada amb la protecció dels animals

Cal ressaltar que en un dels registres va ser localitzada una infraestructura amb 22 galls de baralla, sense complir cap mena de mesura relacionada amb la protecció dels animals, posant aquest fet en coneixement del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil per a ulteriors actuacions.

Fruit dels registres, els investigadors van intervenir 2.024 Plantes de marihuana, 50 quilos de cabdells de la mateixa substància, 1 arma de foc llarga, 1 pistola táser, bàscules, 1 envasadora i 1 peladora, així com material relacionat amb el cultiu indoor d’alt rendiment.

Així mateix van procedir a la detenció de 6 homes i 1 dona d’entre 30 i 50 anys, de nacionalitat espanyola, diversos d’ells amb innombrables antecedents policials, als quals se’ls imputen els delictes d’integració en grup criminal, tràfic de drogues (cultiu, elaboració i tràfic de marihuana) i defraudació de fluid elèctric:Aquests després de prestar declaració en dependències policials van ser posats a la disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Reus.

Redacció

 

Detingut per atracar dues vegades una benzinera del Catllar en quinze dies

Imatge del presumpte lladre captat per una càmera de seguretat de la gasolinera del Catllar on es van produir els robatoris. Foto: ACN

Els Mossos d’Esquadra han detingut un veí de Tarragona de 33 anys acusat d’atracar dues vegades una benzinera del Catllar en quinze dies. El primer assalt es remunta al 15 d’agost quan l’home va accedir a un establiment de la carretera del Pont d’Armentera amb el rostre cobert per una mascareta. Després d’amenaçar la treballadora amb un ganivet de cuina, es va endur els diners que hi havia a la caixa, segons els Mossos. El 30 d’agost l’home va tornar a atracar la gasolinera de la mateixa manera. Els investigadors van detenir-lo dilluns al seu domicili de Tarragona on els Mossos van trobar una arma de foc simulada, així com diversos elements de roba que el lladre havia fet servir per als robatoris.

Així mateix, també es van confiscar dues bosses de marihuana envasada al buit d’uns 50 grams cadascuna, materials i altres elements per a la producció d’una plantació interior predestinada al tràfic d’aquesta substància.

El detingut va quedar dimecres en llibertat amb càrrecs després de passar a disposició del jutge de guàrdia com a presumpte autor de dos delictes de robatori amb violència i intimidació.

ACN

 

El Catllar suspèn la Cursa de BTT Open Natura prevista pel 9 d’agost

L’Ajuntament del Catllar ha fet públic aquest dilluns la seva decisió de suspendre finalment la cursa de BTT Open Natura prevista pel dia 9 d’agost. Segons  justifiquen en el compte oficial de Twitter del consistori, «tot i que l’organització de la cursa ha presentat els protocols de seguretat adequats a la fase de represa, considerem que fer una cursa d’entre 300 i 400 participants provinents de tot Catalunya, és un risc alt de propagació de la Covid-19 amb les dades i previsions actuals. Esperem poder reempendre aquesta cursa de cara a futures edicions», conclou l’anunci.

Redacció

 

EMATSA converteix l’aigua en element de patrimoni històric

D’esquerra a dreta: Josep Maria Toldrà, responsable del projecte de la URV; Josep Maria Palet, director de l’ICAC; Anna Ferré, técnica del projecte; Jordi Fortuny, president d’Ematsa i Daniel Milan, director gerent d’Ematsa. Foto: EMATSA

L’aigua és feréstega i se t’escapa de les mans. Requereix infraestructures per poder ser dominada i aprofitada pels nuclis humans. EMATSA va decidir donar joc a les institucions de la demarcació i crear aliances per radiografiar tots aquells elements històrics destinats a garantir-ne l’ús i que han acabat sent un patrimoni més del territori. D’aquesta manera, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV han culminat la documentació d’aqüeductes, molins, pous, fonts i dipòsits per a la seva posterior preservació. El catàleg recull 104 elements patrimonials relacionats amb el cicle integral de l’aigua existents des d’època dels romans fins a l’actualitat.

Segons el president d’EMATSA, Jordi Fortuny, aquest és un primer pas de cara a convertir en un futur la recopilació «en una eina pedagògica i de difusió». Al capdavall l’empresa municipal és «hereva de la gestió de l’aigua en aquest territori» i per això també la veu com un «element cultural» que forja identitats. En definitiva, representa l’inici d’una bona amistat amb organismes com l’ICAC i l’ETSA, amb qui ha vaticinat relacions «llargues i fructíferes» per què, de fet, el catàleg ha de donar pas a l’elaboració d’un Pla Estratègic. L’objectiu final és plantejar propostes d’actuació que vindran a integrar els elements patrimonials documentats en els circuits culturals dels quatre municipis estudiats.

El catàleg agrupa els municipis als quals EMATSA dona servei (Tarragona, els Pallaresos, la Canonja i el Catllar). El director de l’ICAC, Josep Maria Palet, destacava «la col·laboració interinstitucional» que ha permès fer realitat la idea, el retorn a la societat del coneixement adquirit gràcies als esforços i diners públics invertits i la importància de l’aigua com a recurs de primer ordre en un entorn mediterrani. Les estructures de l’aigua «són línies en el paisatge que han esdevingut elements organitzadors de la vida de les persones», argumentava.

Per la seva banda, el coordinador del projecte i professor lector de l’ETSA, Josep Maria Toldrà, destacava que més enllà de muralles i temples també hi ha patrimoni, a més de les dificultats tècniques que ha suposat al llarg del temps superar els reptes de les infraestructures que han de canalitzar un recurs clau pels assentaments humans. «El catàleg és un exemple de col·laboració entre l’arquitectura i l’arqueologia que mostra com la lògica territorial configura els serveis», assegurava.

La tècnica del projecte, Anna Farré, ha estat la responsable de donar els detalls que han permès transformar el treball de camp (incloent entrevistes a persones com el Josep Zaragoza del Catllar, capaç d’identificar amb l’ajut de la memòria els punts d’interès del municipi) i la documentació bibliogràfica (des del catàleg de béns a protegir de Tarragona fins a la planimetria arqueològica de Tarraco o l’inventari fluvial del Gaià) en un llistat, mapat i banc de dades que representen un conjunt de 104 elements patrimonials integrats en 83 punts d’interès:

8 aqüeductes i sistemes

12 molins, sínies i altres estructures

12 conduccions i trams

11 pous

21 torres i respiralls

12 dipòsits i cisternes

28 fonts i abeuradors

Cal tenir present que no tots els elements disposen de fitxa pròpia perquè en alguns casos són reiteratius. Per exemple, la Mina de l’Arquebisbe, una canalització d’aigua de 30 quilòmetres que transcorre per diversos municipis des de Puigpelat fins a Tarragona, compta amb 9 elements ubicats en els municipis objecte de l’estudi.

Cada punt d’interès catalogat compta amb una fitxa d’informació que inclou una fotografia, la descripció de les dades patrimonials, el context històric i la documentació consultada. Així mateix, s’ubica cada element en un mapa de la zona i es fa una valoració tècnica del seu interès patrimonial i l’estat de conservació en què es troba. A més, ja s’ha establert una base cartogràfica amb la geolocalització de tots els elements a fi de crear una eina de consulta en línia de tot el document.

Reproducció d’una de les fitxes que es poden trobar al catàleg, corresponent a l’Aqueducte del Llorito.

El catàleg inclou elements de diverses èpoques: des d’elements romans fins a xarxes de distribució i captació contemporànies i encara en ús que són considerades patrimonials. La forquilla històrica és per tant molt ample. El Pou de Boronat, propietat de la família Boronat i que es localitza a la zona de l’Horta Gran de Tarragona, és un element de període contemporani. Els molins del Mas de Mascaró i de l’Horta (ubicats a la part nord de l’horta de Tarragona) són del període medieval. I, el conjunt de tres dipòsits actualment emplaçats als Jardins de la Diputació són del període romà. Farré, en tot cas, dedicava un especial interès a destacar la història de l’Aqüeducte del Llorito, és a dir, el relat «d’un projecte fracassat però que pot ser vist com un conte».

Enllaç al catàleg complet: https://www.ematsa.cat/wp-content/uploads/2020/07/CATALEG_ELEMENTS_PATRIMONIALS_EMATSA_2020.pdf

(El catàleg està disponible per consulta i descàrrega a la web d’Ematsa: https://www.ematsa.cat/responsabilitat-social-corporativa/)

J.S.

 

Front comú del Catllar, La Secuita, Pallaresos, Perafort, Renau i Vilallonga per reclamar al consell que posi fi a la «nefasta» gestió de la brossa

Imatge de la reunió dels alcaldes extreta del Facebook de l’Ajuntament de La Secuita.

Els alcaldes de El Catllar, La Secuita, Els Pallaresos, Perafort, Renau i Vilallonga del Camp es van reunir dimarts passat per exigir al Consell Comarcal del Tarragonès que prengui les mesures necessàries per posar fi a «la nefasta gestió» de la recollida de la brossa als municipis per part de l’empresa adjudicataria del servei, FCC. Aquesta és la valoració que en fa l’ajuntament de La Secuita en una nota de premsa penjada al seu compte de Facebook. 

Al comunicat es pot llegir que «després de nombroses queixes per part dels ajuntaments des de fa un any i donada la pasibitat del Consell Comarcal en solucionar-les han amenaçat en portar el contracte als tribunals. Joan Martí Pla, alcalde de Perafort i President del Consell Comarcal del Tarragonès, s’ha compromès a convocar una reunió extraordinaria dels 19 municipis consorciats amb l’empresa FCC i cercar les solucions definitives pel correcte funcionament del servei abans de finalitzar el mes de juliol».

Redacció

 

La Sala Trono desvela el veritable origen de la pandèmia

‘Les Variacions Bildelberg’ d’Oriol Grau, reprèn la seva gira aquest cap de setmana i es podrà veure la versió actualitzada de l’espectacle dissabte 4 de juliol a les 19.30 h al Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès i diumenge 5 a les 20.00 h al Centre Cultural del Catllar.

Oriol Grau torna a firmar i protagonitzar aquesta peça en què el públic assistirà a la reunió del club més exclusiu del món i haurà de prendre decisions sobre els temes d’actualitat. En aquesta ocasió, toca fer balanç de l’última arma biològica creada pel Club Bildelberg, la famosa COVID-19; tractar temes com el Brexit, Donald Trump o la regulació de l’eutanàsia; i decidir quina serà la pròxima pandèmia mundial.

Són les dues primeres funcions que la productora tarragonina oferirà després de l’estat d’alarma en compliment de les mesures de seguretat i prevenció als espais de representació i amb l’opció de ser vista en directe per streaming. Es tracta d’una aposta ferma dels Ajuntaments de reactivar l’activitat cultural i contribuir al fer que el sector tingui una petita oportunitat de refer-se una mica de l’aturada de les seves activitats.

Redacció