TARRAGONA 21

EMATSA converteix l’aigua en element de patrimoni històric

D’esquerra a dreta: Josep Maria Toldrà, responsable del projecte de la URV; Josep Maria Palet, director de l’ICAC; Anna Ferré, técnica del projecte; Jordi Fortuny, president d’Ematsa i Daniel Milan, director gerent d’Ematsa. Foto: EMATSA

L’aigua és feréstega i se t’escapa de les mans. Requereix infraestructures per poder ser dominada i aprofitada pels nuclis humans. EMATSA va decidir donar joc a les institucions de la demarcació i crear aliances per radiografiar tots aquells elements històrics destinats a garantir-ne l’ús i que han acabat sent un patrimoni més del territori. D’aquesta manera, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV han culminat la documentació d’aqüeductes, molins, pous, fonts i dipòsits per a la seva posterior preservació. El catàleg recull 104 elements patrimonials relacionats amb el cicle integral de l’aigua existents des d’època dels romans fins a l’actualitat.

Segons el president d’EMATSA, Jordi Fortuny, aquest és un primer pas de cara a convertir en un futur la recopilació «en una eina pedagògica i de difusió». Al capdavall l’empresa municipal és «hereva de la gestió de l’aigua en aquest territori» i per això també la veu com un «element cultural» que forja identitats. En definitiva, representa l’inici d’una bona amistat amb organismes com l’ICAC i l’ETSA, amb qui ha vaticinat relacions «llargues i fructíferes» per què, de fet, el catàleg ha de donar pas a l’elaboració d’un Pla Estratègic. L’objectiu final és plantejar propostes d’actuació que vindran a integrar els elements patrimonials documentats en els circuits culturals dels quatre municipis estudiats.

El catàleg agrupa els municipis als quals EMATSA dona servei (Tarragona, els Pallaresos, la Canonja i el Catllar). El director de l’ICAC, Josep Maria Palet, destacava «la col·laboració interinstitucional» que ha permès fer realitat la idea, el retorn a la societat del coneixement adquirit gràcies als esforços i diners públics invertits i la importància de l’aigua com a recurs de primer ordre en un entorn mediterrani. Les estructures de l’aigua «són línies en el paisatge que han esdevingut elements organitzadors de la vida de les persones», argumentava.

Per la seva banda, el coordinador del projecte i professor lector de l’ETSA, Josep Maria Toldrà, destacava que més enllà de muralles i temples també hi ha patrimoni, a més de les dificultats tècniques que ha suposat al llarg del temps superar els reptes de les infraestructures que han de canalitzar un recurs clau pels assentaments humans. «El catàleg és un exemple de col·laboració entre l’arquitectura i l’arqueologia que mostra com la lògica territorial configura els serveis», assegurava.

La tècnica del projecte, Anna Farré, ha estat la responsable de donar els detalls que han permès transformar el treball de camp (incloent entrevistes a persones com el Josep Zaragoza del Catllar, capaç d’identificar amb l’ajut de la memòria els punts d’interès del municipi) i la documentació bibliogràfica (des del catàleg de béns a protegir de Tarragona fins a la planimetria arqueològica de Tarraco o l’inventari fluvial del Gaià) en un llistat, mapat i banc de dades que representen un conjunt de 104 elements patrimonials integrats en 83 punts d’interès:

8 aqüeductes i sistemes

12 molins, sínies i altres estructures

12 conduccions i trams

11 pous

21 torres i respiralls

12 dipòsits i cisternes

28 fonts i abeuradors

Cal tenir present que no tots els elements disposen de fitxa pròpia perquè en alguns casos són reiteratius. Per exemple, la Mina de l’Arquebisbe, una canalització d’aigua de 30 quilòmetres que transcorre per diversos municipis des de Puigpelat fins a Tarragona, compta amb 9 elements ubicats en els municipis objecte de l’estudi.

Cada punt d’interès catalogat compta amb una fitxa d’informació que inclou una fotografia, la descripció de les dades patrimonials, el context històric i la documentació consultada. Així mateix, s’ubica cada element en un mapa de la zona i es fa una valoració tècnica del seu interès patrimonial i l’estat de conservació en què es troba. A més, ja s’ha establert una base cartogràfica amb la geolocalització de tots els elements a fi de crear una eina de consulta en línia de tot el document.

Reproducció d’una de les fitxes que es poden trobar al catàleg, corresponent a l’Aqueducte del Llorito.

El catàleg inclou elements de diverses èpoques: des d’elements romans fins a xarxes de distribució i captació contemporànies i encara en ús que són considerades patrimonials. La forquilla històrica és per tant molt ample. El Pou de Boronat, propietat de la família Boronat i que es localitza a la zona de l’Horta Gran de Tarragona, és un element de període contemporani. Els molins del Mas de Mascaró i de l’Horta (ubicats a la part nord de l’horta de Tarragona) són del període medieval. I, el conjunt de tres dipòsits actualment emplaçats als Jardins de la Diputació són del període romà. Farré, en tot cas, dedicava un especial interès a destacar la història de l’Aqüeducte del Llorito, és a dir, el relat «d’un projecte fracassat però que pot ser vist com un conte».

Enllaç al catàleg complet: https://www.ematsa.cat/wp-content/uploads/2020/07/CATALEG_ELEMENTS_PATRIMONIALS_EMATSA_2020.pdf

(El catàleg està disponible per consulta i descàrrega a la web d’Ematsa: https://www.ematsa.cat/responsabilitat-social-corporativa/)

J.S.

 

Front comú del Catllar, La Secuita, Pallaresos, Perafort, Renau i Vilallonga per reclamar al consell que posi fi a la «nefasta» gestió de la brossa

Imatge de la reunió dels alcaldes extreta del Facebook de l’Ajuntament de La Secuita.

Els alcaldes de El Catllar, La Secuita, Els Pallaresos, Perafort, Renau i Vilallonga del Camp es van reunir dimarts passat per exigir al Consell Comarcal del Tarragonès que prengui les mesures necessàries per posar fi a «la nefasta gestió» de la recollida de la brossa als municipis per part de l’empresa adjudicataria del servei, FCC. Aquesta és la valoració que en fa l’ajuntament de La Secuita en una nota de premsa penjada al seu compte de Facebook. 

Al comunicat es pot llegir que «després de nombroses queixes per part dels ajuntaments des de fa un any i donada la pasibitat del Consell Comarcal en solucionar-les han amenaçat en portar el contracte als tribunals. Joan Martí Pla, alcalde de Perafort i President del Consell Comarcal del Tarragonès, s’ha compromès a convocar una reunió extraordinaria dels 19 municipis consorciats amb l’empresa FCC i cercar les solucions definitives pel correcte funcionament del servei abans de finalitzar el mes de juliol».

Redacció

 

La Sala Trono desvela el veritable origen de la pandèmia

‘Les Variacions Bildelberg’ d’Oriol Grau, reprèn la seva gira aquest cap de setmana i es podrà veure la versió actualitzada de l’espectacle dissabte 4 de juliol a les 19.30 h al Teatre Municipal Cooperativa de Barberà del Vallès i diumenge 5 a les 20.00 h al Centre Cultural del Catllar.

Oriol Grau torna a firmar i protagonitzar aquesta peça en què el públic assistirà a la reunió del club més exclusiu del món i haurà de prendre decisions sobre els temes d’actualitat. En aquesta ocasió, toca fer balanç de l’última arma biològica creada pel Club Bildelberg, la famosa COVID-19; tractar temes com el Brexit, Donald Trump o la regulació de l’eutanàsia; i decidir quina serà la pròxima pandèmia mundial.

Són les dues primeres funcions que la productora tarragonina oferirà després de l’estat d’alarma en compliment de les mesures de seguretat i prevenció als espais de representació i amb l’opció de ser vista en directe per streaming. Es tracta d’una aposta ferma dels Ajuntaments de reactivar l’activitat cultural i contribuir al fer que el sector tingui una petita oportunitat de refer-se una mica de l’aturada de les seves activitats.

Redacció

 

La Diputació aprovarà destinar 18,6 milions en quatre anys per millorar la seva xarxa viària

El Ple de la Diputació de Tarragona aprovarà aquest divendres 26 de juny el Programa quadriennal d’inversions a la xarxa local 2020-2023, que recull els projectes d’obres que la institució considera prioritaris i que preveu executar a les seves carreteres durant aquest mandat. Segons la proposta, la Diputació realitzarà 16 actuacions fins al 2023 (10 a les comarques del Camp de Tarragona i al Baix Penedès i 6 a les Terres de l’Ebre) amb una inversió d’uns 18.650.000 euros, que permetran millorar un total de 36 quilòmetres de la xarxa viària.

La selecció dels projectes de carreteres per aquest mandat s’ha realitzat basant-se en una proposta tècnica del Servei d’Assistència al Territori (SAT) de la Diputació de Tarragona elaborada amb una metodologia de priorització d’actuacions a la xarxa local basada en criteris de seguretat viària, rendibilitat socioeconòmica i d’impacte sobre els usuaris vulnerables, mitjançant dades quantitatives objectives com el cost de l’obra, l’accidentalitat de la via, la geometria, el trànsit i la població propera a les carreteres. Finalment, s’han tingut en compte criteris d’equilibri territorial i de progrés social i econòmic per concretar les actuacions seleccionades.

El Programa quadriennal elaborat mitjançant aquesta metodologia és un instrument de gestió que preveu el Pla Zonal de la xarxa local de carreteres de la Diputació de Tarragona que dona resposta a la recomanació de programar les actuacions per períodes de 4 anys i que millora la planificació, la integritat i la transparència en les decisions d’inversió a la xarxa local de carreteres.

Segons el Programa Quadriennal 2020-2023, al Camp de Tarragona i al Baix Penedès, es condicionaran la T-203, entre el cementiri del Catllar i la carretera TP- 2031; la T-321 entre la T-310Z i Vilanova d’Escornalbou; la TV-7042 entre el polígon PEMU2 i Montblanc, i la TV-2043 a Albinyana. També es duran a terme millores puntuals a la T-3136 a Botarell; el condicionament de la T-751 entre la Masó i Vallmoll, i de la TV-2034 entre Valls i Puigpelat; a més de la construcció de les circumval·lacions de la Torregassa (TV-2122) i de Pradell de la Teixeta (TV-3223) i la construcció d’una rotonda a la TV-2126, just a la intersecció d’accés a Baronia de Mar (Bellvei).

Terres de l’Ebre

Pel que fa a les Terres de l’Ebre, es prioritzarà el condicionament de la T-324 entreBenissanet i Móra d’Ebre; la construcció d’una rotonda a la TV-3025, a la intersecció amb el Camí de les Candenes a l’Ametlla de Mar; també es preveuen millores puntuals a la TV-3421 entre Mas de Barberans i Roquetes i la construcció d’una rotonda a la mateixa via a l’encreuament amb el carrer Constitució de Roquetes. Una circumval·lació a Ulldecona (TV-3313) i l’inici de construcció d’un bypass a la TV- 3401 entre l’Ampolla i Deltebre completen el llistat d’obres previstes a les comarques ebrenques fins al 2023.

«Aquesta inversió total prevista fins al 2023 també vol ser una eina de reactivació econòmica a les nostres comarques» ha assegurat la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó durant la presentació del Programa quadriennal. «La Diputació està fent un esforç pressupostari molt important per tal de fomentar la despesa pública i reactivar l’economia al nostre territori», ha afegit.

Durant la seva intervenció, el diputat delegat dels Serveis d’Assistència al Territori (SAT) de la Diputació de Tarragona, Adam Tomàs, ha destacat que «tenir un document tècnic que digui quines són les carreteres en les quals és prioritari invertir és un exercici de transparència i, sobretot, d’ordenació pressupostària, que ens ajudarà a explicar a tothom per què són aquestes les carreteres que es tiren endavant».

Per la seva banda, el diputat delegat d’Oficina Tècnica i Projectes i Obres de la Diputació, Carles Pellicer, ha explicat que «la selecció i priorització dels projectes s’ha realitzat atenent criteris objectius tècnics». Segons ha detallat Pellicer «la proposta tècnica és fruit d’una metodologia que està incorporada al Pla Zonal en base a criteris de seguretat, rendibilitat socioeconòmica i impacte».

El manteniment i la millora de la xarxa viària de la Diputació de Tarragona és una de les prioritats de la institució, ja que la bona connexió viària és un element essencial per assegurar un progrés i desenvolupament equilibrat entre tots els municipis de la demarcació i garantir, per igual, la qualitat de vida de les persones del Baix Penedès, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre.

Altres projectes al Ple

Al Ple d’aquest divendres també se sotmetrà a votació l’aprovació inicial de dos projectes més de carreteres. Es tracta de la construcció d’una rotonda a la T-313, a l’accés de Riudecanyes, i de la millora de la TV-7002 de Vimbodí a Poblet. A més, també es preveu aprovar una proposta de conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-rodona amb l’objectiu de millorar-ne les travesseres. Aquests tres projectes no estan inclosos en aquest Pla Quadriennal, atès que ja s’hi està treballant des de fa temps.

Rotonda a la T-313, a Riudecanyes
La construcció d’una rotonda a la T-313, a l’accés de Riudecanyes, permetrà millorar la seguretat en aquest punt, a més d’eixamplar i condicionar el traçat entre aquesta rotonda i la següent intersecció amb la TV-3131. L’obra inclourà la construcció d’un nou itinerari de vianants entre el pont de Riudecanyes i el cementiri, un pas de vianants i un illot amb refugi que permetrà romandre segurs si cal aturar- se quan es creui la via a peu. També es reordenaran els accessos a l’entorn de la rotonda i s’eixamplarà el camí de la Comunitat de Regants del Pantà de Riudecanyes per facilitar el trànsit cap a finques veïnes i cap a la deixalleria municipal. A més, el projecte preveu millorar l’enllumenat, reposar la senyalització, l’abalisament, col·locar barreres de seguretat i reposar els serveis afectats.

Els treballs donaran una major seguretat i ordenació al transit de vehicles i a la resta d’usuaris de la via. Es tracta d’un tram amb una rasant de fort pendent, que dificulta la visibilitat i els moviments dels vehicles, amb una accidentalitat alta i un traçat amb revolts tancats. El pressupost d’execució d’aquest projecte és de 599.916,84 euros.

Segona fase de la carretera TV-7002 de Vimbodí a Poblet

El projecte aprovat al ple correspon a la segona i última fase de millora d’aquesta carretera, que uneix els dos nuclis principals del municipi de Vimbodí i Poblet, i que representa l’accés natural al monestir des de les comarques de Lleida per la N-240. Les obres, amb un pressupost d’execució per contracta de 2.407.430,81 euros, es duran a terme en un tram de més de 3 km, des d’on finalitza la primera fase fins a l’entrada mateixa del monestir.

El projecte inclou l’ampliació de la calçada fins assolir un mínim de 6.30 metres en tot aquest tram, que inclou dos ponts (un sobre el barranc dels Torrents i l’altre sobre el riu Sec), que també s’ampliaran. Així mateix, es donarà continuïtat a l’actual carril per a bicicletes que ja es va construir en la primera fase i s’habilitarà un mirador panoràmic a l’alçada del punt quilomètric 2,100.

Travesseres de Vila-rodona

El conveni de col·laboració amb l’Ajuntament de Vila-rodona té per objectiu millorar la seguretat de tots els usuaris a les travesseres de les carreteres TV-2443 i TP- 2003 pel municipi. En concret, l’acord permetrà la cessió temporal a la Diputació del carrer Pau Robert i Rabadà i dels terrenys necessaris (de titularitat municipal) per tal que el pugui condicionar i prolongar fins a la carretera TP-2003. Així, la institució serà qui redactarà el projecte i s’encarregarà de l’execució i el finançament de les obres.

Els treballs consistiran en la prolongació del carrer Pau Robert i Rabadà per connectar-lo amb la TV-2443 per tal que passi a fer la funció de travessera. Això permetrà cedir a l’ajuntament com a vials municipals els dos trams de les travesseres de la TV-2443 i de la TP-2003 i reordenar-hi els espais per tal que vehicles i vianants hi puguin circular amb més seguretat. Aquesta solució evitarà haver de construir una circumval·lació i garantirà la seguretat de vehicles i vianants, ja que la travessera actual que acull el principal accés a la zona escolar i esportiva del municipi, té una amplada insuficient i no té voreres.

Redacció

 

Detingut un home del Catllar per quinze robatoris amb força de cable telefònic al Tarragonès

Pla general dels metres de cable telefònic aeri recuperat dels robatoris pels Mossos, Foto: Mossos

Els Mossos han detingut un veí del Catllar (Tarragonès), de 43 anys, per quinze robatoris amb forma de cable telefònic. Els furts van afectar els municipis de Perafort, el Catllar, els Pallaresos i la Secuita. La investigació es va iniciar al març després d’un seguir de talls de cable telefònic que van deixar sense subministrament de telèfon i dades d’Internet a un centenar de famílies en ple confinament per l’emergència sanitària. Les pèrdues que van provocar els furt tenen un cost d’uns 90.000 euros. Amb la sospita que l’autor dels robatoris vivia prop, es va muntar un dispositiu que va acabar amb la seva detenció diumenge passat quan tallava cable en el mateix indret dels altres sabotatges.

En l’entrada i registre del domicili de l’arrestat, al carrer Monnars del Catllar, es va localitzar 10 metres de cable de coure amb el plàstic cremat, 30 metres més sense cremar, i un quilòmetres de cable aeri telefònic, que la companyia subministradora ha reconegut. També tenia una gran quantitat d’albarans de diferents deixalleries del Tarragonès on n’hauria venut. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.

El detingut passarà a disposició del jutjat en funcions de guàrdia de Tarragona les pròximes hores.

Redacció

 

Els centres educatius de Tarragona reben un 10% dels alumnes que podien anar-hi en la primera setmana

Dos alumnes de cinquè de primària de l’Institut Escola l’Agulla del Catllar, entrant al centre per primera vegada en més de dos mesos el passat 1 de juny. Foto: Eloi Tost (ACN)

Un 10% dels alumnes que tenen la possibilitat de tornar als centres educatius de Tarragona ho ha acabat fent en els primers dies de reobertura de les aules, segons les dades dels serveis territorials d’Educació. En declaracions a l’ACN, el seu director, Jean Marc Segarra, apunta que les famílies «han estat prudents» a l’hora d’enviar els menors a l’escola, però que tot i la baixa ocupació s’ha aconseguit l’objectiu de donar-los suport lectiu. A més, Segarra explica que fins el 19 de juny -data de finalització del curs- calculen que un 90% dels estudiants haurà passat pel seu centre, ja sigui «per fer alguna tutoria individualitzada, classe o cloenda». A més, indica que la intenció és iniciar el curs vinent de manera totalment presencial.

Segarra subratlla que amb la reobertura de les aules «es buscava un triple objectiu: suport lectiu i orientació, acompanyament tutoritzat i tancament d’aquest curs i planificació del 2020-2021». Sobre els alumnes que han anat als centres apunta que són «bastants menys» de la capacitat que es podia absorbir «perquè la gent potser té por».

El responsable dels serveis territorials a Tarragona concreta que els que més estan anant físicament a classe són els dels cursos de final d’etapa, com 6è de primària, 4t d’ESO, 2n de batxillerat i els últims cursos dels cicles de Formació Professional. Amb tot, posa en valor la tasca dels docents per adaptar-se a les noves circumstàncies.

Poc moviment al Catllar

Un dels centres que va tornar a l’activitat l’1 de juny va ser l’institut escola l’Agulla del Catllar (Tarragonès). El primer dia tan sols tres infants van anar a classe. Aquest dimarts van tenir «un pic de més de vint», explica el director, Francesc Seritjol, tot i que la mitjana ha estat «d’entre cinc i deu». L’escola estava preparada per rebre’n més de 40, d’un total de 500 alumnes. «Venen a fer el comiat i a rebre suport emocional», comenta Seritjol, que reconeix que el gruix de la feina la continuen fent de manera telemàtica.

A més, el director destaca que no han tingut dificultats per aplicar els protocols sanitaris i de distanciament durant aquests dies. Ara, un dels objectius serà poder fer un acte de comiat amb els estudiants de 4t d’ESO, que el curs vinent canvien d’institut. «El farem a nivell intern, amb l’equip directiu, la tutora i els alumnes. Si al setembre es pot, ja el farem com sempre, amb les famílies i els altres alumnes, que sempre els hi canten una cançó», detalla.

Intentar aconseguir la màxima presencialitat

Pel que fa el proper curs, Segarra avança que la previsió del departament és «començar el 14 de setembre i intentar anar al 100% de presencialitat», especialment a infantil i primària. «Ho veiem factible. Hi ha feina però és factible», remarca. Per aconseguir-ho, estan fent una relació dels espais que hi ha en cada centre, per adaptar-se a les directrius que marqui Salut. Tot plegat, també implicarà ampliar els recursos humans i «a partir d’aquí gestionar amb les administracions públiques els espais que puguin fer falta». El responsable dels serveis territorials posa com a data límit el 15 de juliol per tenir tots aquests elements damunt la taula per prendre decisions.

Tot i això, Segarra assumeix que hi ha centres que no disposen de gaires alternatives. En aquests casos proposa «jugar amb blocs de matí i tarda», així com «alternar la presencialitat i la virtualitat amb els grups més grans». «Hi ha moltes manera d’organitzar-nos», valora.

Casals d’estiu garantits

Jean Marc Segarra també dona per fet que aquest estiu hi haurà casals, tant al juliol com a l’agost. «Tenim les instruccions del Procicat i de la Direcció General de Joventut» per fer les activitats, comenta. Assegura que els casals es podran fer «amb mesures estrictes», però molt més flexibles que a les fases 1 i 2. Així, es preveu una ràtio de deu alumnes per cada monitor.

De fet, des de la conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies s’ha decidit ampliar de 5 a 11 milions d’euros el pressupost previst per a activitats de lleure educatiu aquest estiu. Això inclourà un increment de 1,15 milions d’euros fins a 4,65 milions per a beques, que beneficiaran unes 40.000 famílies. A més, hi haurà una nova partida d’un milió d’euros per als organitzadors de les activitats per adaptar-les a les mesures de seguretat per la covid-19 i 1,5 milions més per a contractar uns 140 professionals de suport, fins i tot més enllà de l’estiu. L’any passat, 485.000 infants i joves, i 64.000 monitors i caps, van participar en 9.800 activitats de lleure d’estiu a Catalunya.

Eloi Tost – ACN

Almenys set detinguts i 2.000 plantes de marihuana intervingudes pels Mossos d’Esquadra al Tarragonès

Imatge de la plantació de marihuana en una nau industrial de Vila-seca. Foto: Mossos d’Esquadra

Els Mossos d’Esquadra han detingut set homes al Tarragonès acusats de formar part d’una organització criminal especialitzada en el cultiu interior de marihuana. Durant l’operatiu que s’ha fet aquest dimarts s’han intervingut prop de 2.100 plantes de marihuana, 17.000 euros en efectiu i una arma de foc amb munició. Els agents han fet mitja dotzena d’entrades i registres simultànies, tres de les quals a Vila-seca, i la resta al Catllar, Salou i la Pineda. Entre els detinguts hi ha un empresari que aprofitava la seva capacitat logística i entramat comercial per promoure l’activitat criminal. En aquest sentit, tenia a VIla-seca dues naus de la seva empresa preparades per acollir una plantació amb un potencial de 3.000 plantes, segons Mossos.

Els arrestats són sis homes de nacionalitat albanesa i un altre de nacionalitat espanyola, tots veïns del Tarragonès. Se’ls acusa d’un suposat delicte contra la salut pública pel cultiu de marihuana, pertinença a organització criminal i defraudació de fluid elèctric perquè tenien la llum punxada. També hi ha una dona investigada pels mateixos fets.

La investigació es va iniciar a principis d’any arran d’unes informacions que apuntaven que en una casa del Catllar s’hi cultivava marihuana. Els mossos van comprovar que durant les nits s’escoltava contínuament sorolls de maquinària d’aires condicionats i que la casa desprenia una forta olor a marihuana.

L’organització tenia tres estaments diferenciats: els jardiners, els instal·ladors i la direcció del grup, que comptava amb la participació d’un empresari que aprofitava el seu patrimoni i entramat comercial per destinar-lo a aquesta activitat criminal. A més, segons els Mossos l’empresari es reunia sovint amb el cap de l’organització i participava de forma activa i directa amb l’activitat criminal, atès que supervisava i col·laborava amb les tasques d’instal·lació de la futura plantació que havia d’ocupar les dues naus que pertanyien a la seva empresa fins feia dos mesos aproximadament.

Durant la investigació els Mossos també van poder vincular directament l’organització amb una plantació de més de 3.000 plantes de marihuana que es va localitzar a Abrera (Baix Llobregat) a mitjan gener.

Amb les entrades i registres d’aquest dimarts els Mossos donen per desarticulada l’organització criminal. S’han intervingut prop de 2.100 plantes de marihuana, 17.000 euros en efectiu, quatre vehicles d’alta gamma, una arma curta semiautomàtica del calibre 22 i dues caixes de munició, més de 100 transformadors i làmpades, gran quantitat de terminals de telefonia mòbil, humidificadors, aparells d’aire condicionat i documentació, entre d’altres objectes.

En dues de les naus de Vila-seca hi havia part de la instal·lació finalitzada i 1.000 torretes preparades per ser plantades amb un potencial de cultiu que podria haver superat amb escreix les 3.000 plantes. Una vegada s’han finalitzat les diferents entrades, la companyia subministradora ha tallat les connexions il·legals a les escomeses de fluid elèctric.

Els set detinguts resten en dependències policials a l’espera de passar en les properes hores a disposició del jutjat de guàrdia de Tarragona.

ACN

 

La Fàbrica del Catllar tindrà 20 cohabitatges

Estat actual de La Fàbrica. Fotografia: Rafael López-Monné.

La Comissió d’urbanisme ha aprovat definitivament aquest divendres la modificació del planejament municipal del Catllar (Tarragonès) per fer possible dotar de nous usos i recuperar l’antic recinte industrial conegut com La Fàbrica, evitant així la seva degradació i potenciant la conservació d’aquest element representatiu del passat fabril.

El conjunt arquitectònic de La Fàbrica es troba al nord del nucli urbà i es composa de diverses edificacions. Per una banda, hi ha dos edificis fabrils, la Fàbrica Vella, del 1754, i la Fàbrica Nova, del 1860. També es pot trobar un molí fortificat del segle XIII i l’anomenada colònia, una construcció que acollia els antics habitatges dels treballadors. El conjunt de La Fàbrica, primer indústria paperera i després tèxtil, va caure en desús el 1975 i, actualment, la seva integritat es troba compromesa.

La Cooperativa La Fàbrica de la Transició, propietària del recinte fabril, impulsa un projecte per donar nous usos i recuperar el conjunt, que ara es podrà tirar endavant amb la modificació del planejament municipal.

Així, es preveu habilitar 20 unitats de cohabitatge a l’edifici de la Fàbrica Nova. És una modalitat de convivència on les persones usuàries disposen, a més dels seus allotjaments propis, d’espais i serveis comuns, com ara bugaderia, neteja, menjador o locals per a reunions i esports, per exemple. La Fàbrica Vella, de la seva banda, podrà acollir usos hotelers i activitats culturals i la colònia es destinarà a viver d’empreses per a iniciatives promogudes pels residents a les unitats de cohabitatge o per entitats del territori.

Detinguts quatre membres d’una família que havien ocupat una casa al Catllar per plantar-hi marihuana

Els Mossos ja els investigaven però un incendi en la instal·lació elèctrica va precipitar la intervenció policial.

Els Mossos d’Esquadra han detingut quatre membres d’una mateixa família que havien ocupat una casa al Catllar (Tarragonès) per cultivar-hi marihuana. La policia catalana va engegar la investigació al maig, però el cas es va precipitar dimarts arran d’un incendi a l’interior de l’immoble. El foc es van iniciar pel mal estat de l’escomesa il·legal del fluid elèctric, segons la policia. Els serveis d’emergències van poder controlar l’incendi i van atendre les quatre persones per inhalació de fum. Una vegada van comprovar que es trobaven bé de salut, però, els Mossos els van detenir per suposats delictes contra la salut pública, usurpació d’immoble i defraudació de fluid elèctric.

Dimarts a la tarda la policia va fer una entrada i registre al domicili en la qual va confiscar 400 esqueixos de marihuana, quatre quilograms de cabdells secs, 20 làmpades, 20 transformadors, dos aparells d’aire condicionat, diversos ventiladors i filtres, una arma de foc curta semiautomàtica presumptament detonadora, una pistola elèctrica i diversa documentació. El clan familiar tot just havia fet la collita de la droga i la producció es trobava ara en una fase inicial amb una nova plantació a base d’esqueixos.

Els quatre arrestats són tres homes i una dona, d’entre 24 i 36 anys i veïns de Tarragona (Tarragonès), però la investigació continua oberta i no es descarten noves detencions. Tots quatre han quedat en llibertat amb càrrecs aquest dijous després de passar a disposició del jutjat de guàrdia de Tarragona.

ACN

L’Institut Escola l’Agulla del Catllar rep un 10% dels alumnes que esperava el primer dia de reobertura

Dos nens a la llar d’infants municipal del Catllar aquest matí. FOTO: Eloi Tost

L’Institut Escola l’Agulla del Catllar ha tornat a l’activitat aquest dilluns després de més de dos mesos d’aturada obligada pel coronavirus. En la jornada del retorn només han assistit tres de la trentena d’alumnes que esperaven, d’un total de més de 450 que hi ha habitualment. Malgrat no hi ha pogut haver contacte físic, estudiants i professors han estat contents de retrobar-se. Per evitar massificacions han determinat hores d’entrada diferents per cada curs i cada dia hi haurà nivells diferents. Paral·lelament, a la llar d’infants municipal han tingut sis infants, principalment fills de personal sanitari. Les mesures per garantir el distanciament social i la neteja són presents tant a l’entrada com en diferents espais dels centres.

El matí a l’Institut Escola l’Agulla del Catllar ha estat més tranquil del previst. Les mesures de seguretat que ha establert l’equip docent pràcticament no s’han hagut de posar en pràctica, ja que la presència d’alumnes ha estat molt inferior a l’esperada. A primera hora no n’ha vingut cap i no ha estat fins a les onze del matí, quan hi havia prevista l’arribada dels de cinquè de primària, quan n’han arribat tres. L’Elsa, el Nicolás i l’Álex han estat els primers en trepitjar el centre després de més de dos mesos.

«Tenia ganes de tornar a l’escola per veure la professora i per aprendre com haurà de ser l’any que ve. He enyorat els amics perquè m’agrada més estar a l’escola que fer-ho tot amb l’ordinador», ha explicat l’Elsa. La primera classe s’ha centrat en la vessant d’acompanyament emocional, fent que els joves expliquessin com s’han sentit aquest temps i les seves experiències personals.

També els mestres desitjaven trepitjar de nou les aules. En el cas de P5 però, la professora Pili s’ha quedat sola. «Esperàvem cinc nens, suposo que els pares s’ho han pogut arreglar», ha comentat resignada. Pili destaca que en el cas d’educació infantil han preparat taules separades. «Cadascú té els seus colors, i al pati juguen només amb la seva joguina i han de mantenir les distàncies», ha concretat. En la seva opinió, amb els més petits les mesures són més complicades d’aplicar i també de fer entendre, ja que «la seva vida és interactuar i tocar-se». De fet, part de l’aprenentatge es fa a través del tacte.

Per garantir la seguretat el centre ha aplicat les indicacions del departament d’Educació. «Hem dividit la porta d’entrada en dos parts, als nivells superiors hem marcat quina taula es pot fer servir i quina no, la neteja de mans s’ha de fer sovint…», ha indicat el director, Francesc Seritjol. Sobre la poca presència d’estudiants, Seritjol ho ha atribuït a que després de setmanes de confinament, les famílies ja tenen els mecanismes per garantir la cura dels menors i «l’horari de nou a una a molts no els hi solucionava la situació laboral». Així doncs, el curs seguirà telemàticament fins el 19 de juny.

Nervis a la llar d’infants

A la llar d’infants municipal del Catllar també s’han hagut d’adaptar a una «situació totalment nova», ha indicat la seva directora, Coia Dolç. «Hi havia nervis per tots cantons. No sabíem com reaccionarien els nens després de dos mesos i mig. Ho hem preparat tot molt i hem enviat el protocol a les famílies amb un vídeo explicatiu en forma de conte per als nens», ha apuntat.

Han tingut sis infants, que des del primer moment s’han adaptat a la situació. «Quan ens han vist han fet el ‘clic'», ha assenyalat Dolç. En el cas dels nens tan petits el vincle afectiu és part del treball diari. «Sempre portem el gel hidroalcohòlic al damunt per poder-nos rentar les mans després que ens hagin tocat», ha remarcat. Per garantir millor la distància de seguretat, allarguen les estades al pati.

Roger Segura – ACN

L’ACA i Repsol alliberaran cabal de la presa del Catllar

Imatge de l’inici de les maniobres. Foto: Cedida

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i Repsol està duent a terme, des d’avui i fins el dijous al matí, una maniobra d’alliberament de cabals generadors (crescuda controlada) en el tram final del riu Gaià, incrementant el cabal de sortida des de la presa del Catllar, al Tarragonès. S’aprofita així l’alt volum de reserves emmagatzemades, amb l’objectiu de millorar l’estat mediambiental del riu.

Aquesta actuació s’adopta en el marc del conveni de col·laboració signat entre les dues entitats l’any 2010, amb la finalitat de fixar un cabal ecològic en el riu Gaià, que havia quedat interromput des de la construcció de la presa l’any 1975.

Des d’avui i fins dimecres s’alliberaran fins a 3 m3/s (quan habitualment el cabal del riu és nul o fins a 0,124 m3/s), amb l’objectiu de facilitar el moviment de llims i fangs a la llera, reperfilar-la , arrossegar la vegetació i afavorir els diferents hàbitats del riu. S’aprofita que, arran dels darrers episodis de pluges registrats a Catalunya, l’embassament del Catllar ha incrementat considerablement el volum d’aigua embassada, la qual cosa permetrà realitzar una crescuda controlada aigües avall.

La darrera maniobra de cabals generadors en el riu Gaià es va dur a terme en el mes de febrer de 2020, quan es van alliberar 3 m3/s durant 48 hores. Aquestes tipus d’actuacions estan contemplades en la planificació hidrològica (2016-2021) en l’àmbit de les conques internes, i en el conveni signat entre REPSOL i l’ACA al 2010, sempre i quan les condicions ho permetin.

Baixa un 10% el consum d’aigua a Tarragona i un 9% el del CAT per l’estat d’alarma

Imatge de la seu d’EMATSA a Tarragona. Foto: EMATSA

El decret d’estat d’alarma i de confinament ha tingut una repercusió directa i automàtica en el consum d’aigua dels tarragonins i de la població de la província de Tarragona, a més de la gran indústria química dels polígons nord i sud del Camp, segons han informat a Tarragona21 fonts de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona -EMATSA- i del Consorci d’Aigües de Tarragona -CAT-.

A Tarragona ciutat, EMATSA ha constatat un descens del 10% en el consum d’aigua en comparació amb la mateixa setmana de l’any passat, segons indiquen fonts de la companyia. Tot i que l’estat d’alarma situa l’empresa com a servei essencial i per tant concentra les tasques en temes urgents i així no disposa de dades mes detallades, sí dedueix que els sectors de l’hosteleria, bars i restaurants, càmpings, obres als carrers i la indústria han baixat el consum. En canvi, les llars domèstiques, on gairebé tothom està confinat, i els hospitals enregistren més consum, que no compensa la davallada general.

La caiguda va ser ‘abrupta’. Es va iniciar l’endemà del decret d’estat d’alarma, el dia 15 de març, i va ‘caure en picat’ el dia 16, que era dilluns, laborable, un descens que es manté fins dimarts passat, darrer en disposar-se de les dades. ‘Des dels dies 28 i 29 hem notat que s’ha estabilitzat el descens, és a dir, quan va acabar de paralitzar-se l’activitat econòmica, des d’aleshores es manté el mateix consum baix’, indiquen les mateixes fonts.

A banda de Tarragona, EMATSA subministra també als municipis dels Pallaresos, El Catllar i La Canonja. També hi ha descens de consums, tot i que són menors en aquests menys a La Canonja perquè no disposen de centres de treball com el Port de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, càmpings i hotels, on es concentra molta gent i activitat.

El descens del consum al Catllar ha estat del 6%; als Pallaresos, del 7,5% i a La Canonja, municipi fortament industrialitzat, del 10%.

Es tracta d’un descens d’unes dimensions que no s’havien donat des de feia temps. L’any 2008 es van sumar dues crisis, ‘l’econòmica i la sequera’, que provocà una intensa campanya municipal d’estalvi d’aigua, que va donar els seus fruits amb un descens que es va mantenir sostingut. La dada anual del descens de 2008 va arribar a ser de cinc punts sobre l’any anterior.

EMATSA va posar en marxa el dia 13 de març un pla de contingència en ser un servei essencial, amb l’objectiu de ‘garantir l’aigua potable i depurable’, la seva qualitat i quantitat. Ja va comunicar a l’opinió pública que no hi hauria escassetat ni pèrdua de qualitat. Ser servei essencial vol dir que alguns treballs no estrictament necessaris van deixar-se de prestar, com la lectura de comptadors i les obres que no són correctives. Altrament, el 51% de la plantilla practica el teletreball.

De cara al futur, es preveu una recuperació, però en funció de com es desenvolupi el final de la crisi i si el retorn a la feina i a l’activitat és o no esgraonat, com també dependrà del manteniment del teixit productiu.

Josep Xavier Pujol, el primer a la dreta, en una imatge d’arxiu. Foto: Tarragona21

CAT: descensos entre el 8 i el 9%

D’altra banda, el Consorci d’Aigües de Catalunya, el gran subministrador d’aigua en alta a 89 consorciats -que són ajuntaments de la província i indústries majoritàriament del sector petroquímic del Camp de Tarragona-, també ha viscut i viu un descens del consum. El seu director gerent, Josep Xavier Pujol, ho detalla a Tarragona21.

En el cas del subministrament als 63 ajuntaments de la província de Tarragona, el descens ha estat del 8,2% en data d’aquest dilluns. El dia 16 de març ja es constatava un fort descens. La comparativa es fa respecte a la primera quinzena del mateix mes de març d’enguany ja que cada any pot haver una pluviometria diferent i no seria correcte comparar-ho amb dades del mateix període de l’any passat. Quan plou menys, els consistoris i les indústries tiren de fons líquids propis, que solen ser pous i mines.

En el cas de la gran indústria, el descens és del 9,3%. Hi ha diferències entre el polígon nord i el sud. En el primer cas, el descens és de l’ordre de l’11% i al sud, del 8%. Al nord hi ha indústria que consumeix més i genera més volums que al sud. ‘Hi ha menys consum, menys mobilitat, menys exportació i això es reflecteix en el descens’, destaca Pujol sobre el complex químic.

En canvi, les empreses que subministren gasos, essencials en aquesta crisi sanitària, viuen increments notables del consum en haver de necessitar més aigua per a produir-los i poder satisfer la demanda.

Les dades del descens general són significatives ja que el CAT es mou en forquilles d’entre dos i tres punts amunt o avall, però no del vuit i del nou per cent.

Malgrat la davallada, l’afectació en l’economia del CAT no és significativa. ‘Simplement deixem de facturar un import variable’, subratlla el seu gerent. ‘No s’ingressen aquests diners però tampoc es gasten’, recorda. El CAT genera unes factures fixes i altres variables. ‘És com una comunitat de veïns, que suporta els costos fixos entre tots i a partir d’aquí hi ha un variable’.

La postcrisi presenta també incògnites, si més no ningú sap què passarà exactament ja que depèn de molts factors i caldrà estar amatent del retorn de l’activitat econòmica i de la diària.

A nivell intern, el CAT ha fet anàlisis al personal que ara és clau en l’operativa, té el 35% del personal teletreballant, el seu Consell d’Administració celebra reunions virtuals, té les obres no essencials aturades, i fa torns de 12 hores en comptes de vui per evitar contactes entre empleats. Continua fent operacions de manteniment i les que no són essencials ‘les posposem’. ‘La prioritat és el laboratori i la sala de control’, és a dir, tenir una aigua de qualitat i que es controli el seu subminstrament.

Jaume Garcia

 

Incrementen el cabal de sortida des de la presa del Catllar per recuperar el riu Gaià des del punt de vista ambiental

Imatge del riu Gaià

L’Agència Catalana de l’Aigua ha incrementat el cabal de sortida des de la presa del Catllar des d’aquest dimarts i fins al dijous per recuperar el riu Gaià des del punt de vista ambiental. S’alliberaran fins a 3 m3/s d’aigua durant tres dies per netejar la llera de llims i fangs provinents del temporal Glòria, reperfilar-la, arrossegar la vegetació i afavorir els diferents hàbitats del riu. La darrera llevantada ha provocat que l’embassament del Catllar hagi incrementat considerablement el volum d’aigua embassada, el que permet fer una crescuda controlada d’aigües avall. L’actuació està consensuada amb Repsol, propietària de la presa. El cabal del Gaià és habitualment nul o fins a 0,124 m3/s.

 

Ematsa garanteix el subministrament d’aigua a Tarragona, La Canonja, el Catllar i Els Pallaresos

Els municipis consorciats amb l’empresa mixta tarragonina Ematsa tenen el subministrament d’aigua assegurat. Així ho ha comunicat la companyia. Aquest matí, el Consorci d’Aigües de Tarragona ha patit una avaria que ha provocat el tall de subministrament d’aigua. Ematsa, com a proveïdor d’aigua dels municipis de La Canonja, el Catllar, Tarragona i Els Pallareros, és una de les companyies subministradores afectades.

Des de primera hora del matí, els equips tècnics d’Ematsa s’han activat per fer front a la situació i ha posat en marxa tots els recursos propis necessaris per garantir el subministrament a la població. A hores d’ara el subministrament està garantit a tots els municipis als quals presta el servei.

Tot i això, ‘es recomana fer un ús responsable de l’aigua i evitar consums extraordinaris com sistemes de rec’.

L’Agència de Residus atorga 350.000 euros per clausurar abocadors incontrolats, entre ells el del Catllar

Jose Maria Tost, L’Agència de Residus de Catalunya. Foto: Cedida

L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) ha atorgat 346.898 euros per clausurar punts d’abocament incontrolat de residus de la construcció, com a resultat de la convocatòria d’ajuts de l’any 2019. Es destinaran a deu municipis catalans per tancar 42 punts d’abocament.

Els imports satisfan el 100% de les quantitats que han sol·licitat els municipis de Sarrià de Ter, Golmés, l’Ametlla de Mar, Papau-Saverdera, Aspa, Vinaixa, Vilagrassa, Tordera, Castellserà i El Catllar. L’objectiu és contribuir a la recuperació de les condicions naturals dels terrenys afectats i evitar riscos sobre la salut de les persones o el medi ambient.

La subvenció inclou la retirada dels residus i la clausura i revegetació del punt d’abocament incontrolat a més de la redacció del projecte tècnic en el cas que no el porti a terme l’ens local beneficiari. El termini d’execució de les actuacions subvencionades serà de 24 mesos, des de la data de resolució d’atorgament de l’ajut.

El Catllar inicia els treballs de restauració del tram fluvial del riu Gaià

Primers treballs de retirada de terres i imatge de la resclosa del Catllar

Primers treballs de retirada de terres i imatge de la resclosa del Catllar

El paratge de la Resclosa de la Fàbrica, s’ubica al municipi del Catllar (Tarragonès) en l’àmbit fluvial delimitat entre el Pont vell de l’antiga línia de ferrocarril Reus-Roda i la Resclosa a peus de la Fàbrica. Aquest tram del riu Gaià està situat, dos quilòmetres aigües avall de l’embassament del Gaià i està catalogat com a Xarxa Natura 2000 (Riu Gaià – ES5140019) i és catalogat com a Zona d’especial Protecció per a la Aus (zona ZEPA).

La proposta neix i es recolza sobre l’experiència consolidada de l’any 2013, en la que es va implementar una primera actuació de restauració d’aquest entorn, amb una important intervenció a la llera que va suposar la reobertura de la zona humida del paratge de la Resclosa a peus de la Fàbrica del Catllar. També és resultat dels cabals ambientals que des de l’any 2011 s’alliberen des de l’embassament del Gaià, fruit del conveni entre la pròpia Agència Catalana de l’Aigua i l’empresa propietària, REPSOL. I cal destacar que l’any 2017, l’Agència Catalana de l’Aigua i l’Associació Mediambiental la Sínia van signar un conveni per a la custòdia fluvial del riu Gaià. El conjunt d’actuacions, complementaries entre si, que inclouen aquesta proposta són:

– Ampliació i reestructuració geomorfològica del canal fluvial del Gaià al sector nord de la zona d’actuació
– Extracció de sediments a la bassa fluvial de la resclosa, per tal de consolidar i recuperació la profunditat i superfície d’aquesta zona humida.
– Recuperació de la funcionalitat de la comporta de la resclosa i canal de desguàs, amb la seva substitució per una de nova.
– Revegetació de la zona d’actuació i eliminació de peus de flora al·lòctona.
– Organització d’una jornada de voluntariat, que ha de servir com a presentació del projecte als veïns i veïns una vegada finalitzats els treballs.

L’actuació recuperarà aproximadament 1.500 m2 d’aigües lliures prèviament colmatades per sediment i vegetació, que suposarà la millora de l’estat ecològic general de la massa d’aigua, l’augment de la dinàmica fluvial (circulació d’aigua i sediments aigües avall de la resclosa en episodis d’alliberament de cabals), la recuperació de gran part de la biodiversitat aquàtica i semi aquàtica pròpia de la comarca del Tarragonès i en l’increment de l’interès social vers la zona restaurada (lleure, educació i voluntariat ambientals etc.).

Està previst que els treballs finalitzin a final d’any i que durant el mes de desembre es realitzi la jornada de voluntariat ambiental oberta a la participació de tothom, i que servirà com a presentació i explicació dels treballs realitzats.

El cicle «Contes d’un món divers» arriba a les biblioteques del Tarragonès

Cartell del cicle "Contés d'un Món Divers"

Cartell del cicle «Contés d’un Món Divers»

El proper divendres 11 d’octubre, a la Biblioteca Municipal del Catllar, comença el cicle “CONTES D’UN MÓN DIVERS”, que es desenvoluparà aquesta tardor a les biblioteques i punts de lectura del Tarragonès.

Un dels programes que desenvolupa el Consell Comarcal del Tarragonès és el que apropa històries a través dels contes, als nens i a les nenes de la comarca. Gràcies al patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana podem donar continuïtat a aquesta activitat, amb un nou cicle “Tardor de contes a les Biblioteques i Punts de lectura del Tarragonès” amb la participació dels municipis del Catllar, Roda de Berà, Salomó, Perafort, els Pallaresos, la Nou de Gaià, Vilallonga del Camp, Creixell, Altafulla, Constantí i Torredembarra.

Aquest cicle “Contes d’un món divers” ens descobrirà històries d’Europa i Àfrica, amb l’objectiu de posar en valor la diversitat cultural que ens obre nous horitzons i ens enriqueix.

El cicle el fan tres contacontes: la Rat Cebrián, l’Agus Farré i la Karme González, tots amb una llarga trajectòria al món de les biblioteques, l’ensenyament i les arts escèniques, per tant, saben molt bé els continguts que poden agradar i enriquir als infants. Des de la seva perspectiva i des de la seva manera personal d’explicar contes, ens aproparan històries i emocions. La Rat “Aquí i allà… contes!”, l’Agus “Kana Ma Kana / Temps era temps” i la Karme “Viatge al cor d’Àfrica i la vella Europa”.

Un pres de Mas d’Enric s’enfronta a més de 26 anys de presó per calar foc a la cel·la

Interior de la presó de Mas d’Enric. Foto: Tarragona21

La fiscalia demana 26 anys i mig de presó per a un reclús del centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), que la matinada del 7 de juny del 2016 va amuntegar els dos matalassos de la cel·la i els va calar foc amb un encenedor. Segons relata l’escrit d’acusació de la fiscalia, l’acció de l’home va obligar a desallotjar tot el segon mòdul del centre. A més, quan el traslladaven a aïllament, va oposar una gran resistència i es va escapar dels funcionaris. L’individu va llençar pedres als funcionaris i va ocasionar destrosses en diversos espais del centre penitenciari amb extintors i estris del gimnàs. Mitja dotzena d’interns van resultar ferits, la majoria per inhalació de fum, i un funcionari va passar gairebé vuit mesos de baixa.

Segons relata la fiscalia, els fets van passar cap a dos quarts de tres de la matinada. L’home, que ocupava una cel·la del mòdul número dos, va amuntegar els dos matalassos que hi havia i hi va calar foc amb un encenedor. En activar-se les alarmes d’incendi, els funcionaris de presons van acudir a la cel·la i en van treure l’acusat inconscient. Com que el fum s’havia propagat pel passadís i fins i tot estava entrant en altres cel·les, el cap de torn va decidir desallotjar-les, per la qual cosa es van obrir les estances i es va ordenar als interns que baixessin al pati.

Un cop desallotjades les cel·les, els funcionaris tenien al reclús ja conscient i entre un reixat per evitar que la resta de presos l’agredissin. En el moment de traslladar-lo a l’aïllament, l’acusat va oferir una gran resistència, es va oposar a ser emmanillat fent força amb els braços i va aconseguir desfer-se dels funcionaris. A un d’ells li va propinar una puntada a les costelles i seguidament se’n va anar corrent pel carrer major.

En aquest vial l’acusat va llençar pedres contra els funcionaris, sense que cap d’elles impactés contra els treballadors, i contra els vidres de les portes dels mòduls dos i tres, que va arribar a trencar. L’acusat també va despenjar un extintor per colpejar de nou les portes dels mòduls dos i tres, així com la porta d’accés al departament de dones.

Tot seguit, es va dirigir cap a la zona esportiva, va accedir a la zona de la piscina saltant un mur i, després de trencar dues portes de vidre amb un extintor, va entrar a la zona de musculació on va llençar peces de ferro -de les que s’utilitzen per subjectar les peses- contra les pantalles d’il·luminació del sostre i contra la càmera de videovigilància. L’home va malmetre dues pantalles i el dispositiu d’enregistrament. A més, també va forçar les portes d’accés a la farmaciola i d’accés al lavabo i les dutxes.

L’eficàcia dels funcionaris evita un mal major

Finalment, els funcionaris de presons el van poder reduir, tot i que van haver d’emprar força física i immobilitzar-lo a terra abans de posar-li les manilles atesa la gran resistència que oferia. L’home va ocasionar danys a les instal·lacions per un import de 1.774 euros. A més, els danys provocats directament com a conseqüència de l’incendi estan valorats en 2.786 euros.

Segons l’escrit del fiscal, almenys cinc interns es van intoxicar per inhalació de fum. A més, un altre pres es va fer mal en topar contra una porta quan desallotjava la cel·la enmig del fum. Per la seva banda, el funcionari agredit va haver de ser operat i va estar 230 dies de baixa, dos dels quals els va passar a l’hospital. A més, li han quedat algunes seqüeles físiques a la mà.

L’acusat està diagnosticat d’un trastorn inespecífic de la personalitat, trastorn per consum d’alcohol i cocaïna, i trastorn adaptatiu mixt. El dia dels fets va patir un quadre d’agitació psicomotriu i alteracions conductuals que van obligar a ingressar-lo a la unitat hospitalària psiquiàtrica. Malgrat tot, segons la fiscalia aquest episodi no va ser psicòtic, per la qual cosa no tenia afectades les seves capacitats.

El ministeri públic demana per a l’home 18 anys de presó per un delicte d’incendi, 4 anys i mig de presó per un delicte d’atemptat; 6.000 euros de multa pel delicte de danys; 4 anys de presó per dos delictes de lesions -dos anys per cadascun- i una altra multa de 4.500 euros per cinc delictes de lesions -a raó de tres mesos de multa amb una quota diària de deu euros per cadascun-.

A més, en concepte de responsabilitat civil la fiscalia demana que l’home indemnitzi el centre penitenciari de Mas d’Enric amb 6.416,6 euros pels danys ocasionats; al funcionari de presons amb 24.200 euros per les lesions i 435.222 euros per les seqüeles, i als sis presos que van resultar ferits amb 1.140 euros en conjunt.

ACN. Roger Segura

Justícia premia tres funcionaris de la presó del Catllar per aturar una baralla amb mediació i apagar un incendi

En el lliurament de guardons en motiu de la Mercè, patrona dels serveis penitenciaris, es reconeix Pilar Heras, un mosso i diverses entitats

En el lliurament de guardons en motiu de la Mercè, patrona dels serveis penitenciaris, es reconeix Pilar Heras, un mosso i diverses entitats

El Departament de Justícia ha distingit aquest dilluns una cinquantena de professionals i entitats col·laboradores per ser un model a seguir per la manera com han desenvolupat la seva tasca als centres penitenciaris, els centres de justícia juvenil i en els programes de mesures penals alternatives i atenció a la víctima. Els guardons s’atorguen cada any amb motiu de la festivitat de la Mercè, patrona dels serveis penitenciaris.

Entre els premiats d’enguany hi destaquen tres professionals de la presó Mas d’Enric, del Catllar (Tarragonès), per dues actuacions que la Generalitat posa com a exemple d’excel·lència professional.
En el primer cas, dos funcionaris van intervenir en un mòdul per un ‘codi 2’, que s’activa en situacions de descontrol. En aquesta ocasió, per la protesta violenta d’un nombrós grup de presos per la separació de dos interns que iniciaven una forta discussió.

Els professionals van accedir al mòdul sense equipació antiavalots i, sense fer ús de la força, a través del diàleg, van aconseguir que els interns desistissin de la seva actitud agressiva i desafiant. L’incident va acabar sense cap ferit gràcies a l’experiència, l’ofici i l’autoritat dels professionals que hi van intervenir. Els treballadors de Mas d’Enric van resoldre amb èxit l’incident gràcies al respecte que han aconseguit fruit del tracte diari amb els presos implicats en aquest episodi.

El segon cas fa referència a l’actuació de l’equip que, sota el comandament d’un cap de servei, va salvar la vida d’un intern que va calar foc a la seva cel·la. El fum provocat per l’incendi va envair el passadís del mòdul i va cegar les càmeres de seguretat. Els professionals van actuar ràpidament per ventilar la zona. Es van equipar amb les màscares i les bombones de respiració autònoma i d’extinció per evacuar l’intern cap a la infermeria. Alhora, van apagar les flames i van atendre la resta de presos per comprovar que podien respirar i tranquil·litzar-los.

Pilar Heras, distinció a títol pòstum

L’acte, presidit per la consellera de Justícia, Ester Capella, al Palau de Pedralbes de Barcelona, també ha comptat amb la presència del secretari de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, Amand Calderó. Justícia també ha reconegut a títol pòstum la trajectòria de cinc professionals, entre els quals, Pilar Heras (1954-2019), pedagoga, investigadora i especialista en mediació i justícia restaurativa, que va ser directora d’Execució Penal a la Comunitat i de Justícia Juvenil des del 2016 i fins a la seva mort, i que va «deixar empremta pel seu compromís amb la generació de noves oportunitats per als més vulnerables».

La festa de la Mercè serveix igualment per distingir professionals, institucions i entitats externes que han destacat en la seva col·laboració en l’àmbit penitenciari, la justícia juvenil o les mesures penals alternatives. Enguany ha estat reconegut un agent del Grup de Recerca Activa de Fugitius dels Mossos d’Esquadra que va resultar greument ferit durant la seva intervenció en la detenció d’un intern que no havia retornat d’un permís. I s’ha destacat la tasca de l’Associació d’Alcohòlics Rehabilitats de Lleida, la Fundació Suport Social Solidari, la Federació d’Associacions de Defensa Forestal Les Gavarres i EnVi Associació.

En conjunt, hi ha uns 5.500 professionals que depenen del Departament de Justícia i que treballen en l’àmbit penitenciari, la justícia juvenil, el CIRE –l’empresa pública que forma i dona feina als interns–, l’execució penal a la comunitat i l’atenció a la víctima.

ACN. Pol Solà

Arrenca el programa EscolAQUA amb les escoles com a divulgadores de l’ús de l’aigua de l’aixeta

L'objectiu és que les escoles i instituts públics es converteixin en prescriptors de l'ús habitual de l'aigua de l'aixeta i, alhora, ajudar a conscienciar i sensibilitzar sobre l'enorme impacte ecològic i econòmic de l'ús de l'aigua embotellada.

L’objectiu és que les escoles i instituts públics es converteixin en prescriptors de l’ús habitual de l’aigua de l’aixeta i, alhora, ajudar a conscienciar i sensibilitzar sobre l’enorme impacte ecològic i econòmic de l’ús de l’aigua embotellada.

Avui divendres 20 de setembre s’ha posat en marxa el programa EscolAQUA, una iniciativa d’Ematsa amb la participació de 10 centres educatius de Tarragona, La Canonja, Els Pallaresos i El Catllar. L’objectiu és que les escoles i instituts públics es converteixin en prescriptors de l’ús habitual de l’aigua de l’aixeta i, alhora, ajudar a conscienciar i sensibilitzar sobre l’enorme impacte ecològic i econòmic de l’ús de l’aigua embotellada. «En el món es consumeixen cada minut al voltant d’un milió d’ampolles, les quals tard o d’hora fan cap al mar.

Per tant, tot allò que suposi conscienciar a la població i a les escoles de que l’ús de l’aigua és bo pel medi és una bona opció per apostar per ella», ha explicat el director gerent d’Ematsa, Daniel Milan. Durant la presentació s’han mostrat les grans diferencies entre l’aigua d’aixeta i l’embotellada, un litre de la qual es entre 100 i 300 vegades més cara que l’aigua d’aixeta. I això no ho és tot, ja que, tal com ha comentat el director gerent d’Ematsa l’aigua embotellada no només és més cara, sinó que també contamina molt més.

Es tracta d’un seguit d’activitats adaptades des de primària fins a secundaria amb l’objectiu d’aconseguir que siguin els propis alumnes els impulsor del canvi. Un bon exemple d’això és la proposta portada a terme per les professores participants del Institut Pons d’Icart, on són els propis alumnes el que fan difusió del projecte. «Aquest any esperem que amb aquesta iniciativa vegin que realment són ells el canvi, ja que seran ells els qui crearan les activitats i els qui, en el projecte final, aniran a les escoles de primària a ensenyar el que podem fer».

Aquesta nova edició ve amb dues novetats. En primer lloc, es portarà terme la creació i edició d’un llibre sobre el projecte EscolAQUA a través de la col·laboració dels propis alumnes i les escoles, el qual veurà la llum per Sant Jordi. Per una altra part, Good Karma Project s’uneix al programa per mostrar un altre punt de vista, amb l’objectiu d’informar del problema però, sobretot, de posar solució a la problemàtica per curar del nostre Mar Mediterrani.

I és que, tal com han manifestat el canvi comença en els més petits. EscolAQUA és un projecte de Responsabilitat Social Corporativa basada en la transferència de coneixement que busca el canvi d’hàbits i les transformacions de costums. Tot això, a través d’un servei d’assessorament amb una amplia proposta d’activitats, però seran les propies escoles les que decidiran la millor manera de difondre el contingut.

Aquest lloc pot utilitzar algunes “cookies” per a millorar la seva experiència de navegació. Per favor, abans de continuar amb la seva navegació per el nostre lloc web, li recomanem que llegeixi la POLÍTICA DE COOKIES

ACEPTAR
Aviso de cookies