Ens trobem quasi al final d’aquesta legislatura i és el moment de fer la vista enrere per veure el nostre recorregut, celebrar els encerts i aprendre dels errors. Han sigut quatre anys de molta feina, amb una pandèmia que va tancar-nos a tots a casa i que durant dos anys va estar present en el nostre dia a dia i, per tant, també en la feina del consistori.
Volem que Constantí continuï caminant endavant, avanci cap al nostre ideal de poble: un municipi que sigui divers, integrador, solidari, amb rica vida social, que cada cop sigui més modern i que se sàpiga adaptar als nous temps.
Dolors Fortuny és primera tinenta d’alcalde
L’Ajuntament té com a compromís vetllar per la qualitat de vida de la seva gent. Així doncs, hem continuat prioritzant els serveis d’atenció social. En aquest sentit el menjador de les escoles municipals ha estat obert fins i tot en període de vacances, perquè tots els nens poguessin fer un àpat calent cada dia, ja fos en els mesos lectius o no. A més, els estudis assistits han seguit funcionant per aconseguir brindar als infants i joves un espai per acompanyar-los a l’hora de fer els deures.
La col·laboració entre els centres educatius i l’Ajuntament ha continuat vigent també en aquesta legislatura: consistori, escoles i institut han treballat junts per la realització conjunta d’activitats. D’aquesta manera, el projecte “Centcelles, el nostre objectiu” ha sumat quatre edicions més, l’alumnat de les escoles ha continuat col·laborant per la realització dels “Contes a moltes mans”, i els Ludi Constantinenses ja sumen dues edicions. Durant aquesta legislatura, també hem celebrat el centenari de les escoles municipals, acte que vam commemorar amb una placa, una exposició fotogràfica i la renovació de la façana de l’edifici de les Escoles Velles.
L’alumnat dels centres educatius de Constantí ha tingut una nova incorporació aquest últim any: les escoles van passar a tenir els seus propis gegantons, els mestres Ramon i Maria, que podran fer ballar com a part del seguici municipal. D’altra banda, l’alumnat de l’institut ja té també el seu propi element de seguici, el Lleó de Centcelles.
A més, l’Institut de Constantí, amb col·laboració amb l’Ajuntament, va començar a oferir un PFI d’auxiliar de comercialització de productes i logística aquest nou curs escolar. També hem de destacar el conveni de col·laboració amb el Departament d’Educació per desenvolupar programes de formació i inserció per a joves de Constantí.
No ens hem oblidat pas de la formació d’adults, i és que l’Escola d’Adults i amb el suport de l’oficina de treball ha continuat adaptant-se a les necessitats de la població, oferint cursos que afavoreixin la millora de la capacitació laboral dintre del context que ens envolta: hem seguit oferint els certificats de professionalitat subvencionats pel SOC de l’àmbit sociosanitari i de l’àmbit administratiu, hem mantingut els cursos de carretoner, de plataforma elevadora, D’AEQT…, sense oblidar el cursos de competències bàsiques per a les persones que més ho necessiten i els vinculats al servei de primera d’acollida augmentant el nombre de cursos de català respecte anys anteriors, promovent l’ús i l’aprenentatge de la nostra llengua entre totes les persones nouvingudes.
A més a més, s’ha volgut mantenir el comerç local actiu.
Amb aquest objectiu, des de l’àrea de promoció econòmica hem dut a terme diferents actuacions conjuntament amb la Unió de Botiguers de Constantí, com ara concursos d’aparadors nadalencs, el Rasca-Rasca de Nadal, campanyes de sorteigs de vals de compra a descanviar a les botigues de Constantí… Durant l’any 2020, i a causa de la pandèmia, l’Ajuntament va concedir més de 46.000 euros en ajuts a comerços i autònoms afectats per la COVID-19.
En quant al nostre polígon, un dels motors econòmics del nostre municipi, encara hi ha marge de creixement , l’obertura del nou centre logístic Amazon és un clar exemple, però també ho és el manteniment dels incentius a totes les empreses que contractin aturats del municipi i als nous emprenedors.
A més, l’Ajuntament continua oferint plans ocupacionals per contractar aturats del nostre municipi i any rere any se suma al programa de contractació de joves en pràctiques.
La cultura ha estat més que present durant aquesta legislatura. En aquests anys hem creat i consolidat els Premis Centcelles de Composició Musical, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Constantí, l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens”, el MNAT (Museu Nacional Arqueològic de Tarragona) i, amb el patrocini de Repsol, els Premis Centcelles de Composició Musical van tenir una increïble rebuda i la participació ha sigut extraordinària en cada una de les edicions. Gràcies a la implicació i col·laboració de les associacions, entitats i de tots els constantinencs i constantinenques, hem pogut realitzar nombrosos actes culturals, fins i tot després del confinament, que va ser una època difícil per a la cultura. S’han continuat publicant els “Estudis de Constantí”, hem dut a terme diverses presentacions de llibres d’autors locals i el Grup Cultural Mestresses de Casa va escriure un llibre de receptes tradicionals.
Finalment, tot i que amb un any de retard, vam poder celebrar els set-cents anys de l’arribada del Braç de Santa Tecla, una jornada festiva en col·laboració amb la ciutat de Tarragona, en la qual es va realitzar una caminada simulant el mateix trajecte que va seguir la relíquia en el seu camí de Constantí cap a Tarragona. Les caminades i bicicletades han gaudit d’una bona rebuda, hem seguit amb el conjunt de representacions culturals i ja sumem 4 edicions dels premis literaris, que compten amb participants d’arreu del món. A més, Centcelles ha acollit desenes d’actes i concerts durant aquests anys, i la població ha rebut molt bé activitats com les nits d’estiu, els concursos de paelles i de sardanes, les nits de poesia o la festa de les escoles. Hem fet diverses excursions amb una gran assistència i així volem que continuï!
Després del 2020, un any tan difícil culturalment parlant, hem volgut treballar per apropar l’accés a la cultura a tots els constantinencs i constantinenques, potenciar la cultura local mitjançant exposicions d’artistes del poble i presentacions de llibres escrits per constantinencs. Volem cuidar la cultura i la creativitat que neix del nostre poble.
Sens dubte, no hauria sigut possible sense la incansable feina de tots els treballadors municipals i de les associacions i entitats de Constantí. Hem d’estar orgullosos de la riquesa que tenim al municipi, de tots el que conformen aquesta xarxa i de la seva implicació en fer de Constantí un millor lloc per viure.
Moltes gràcies!!!
Dolors Fortuny és primera tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de Constantí
L’alcalde, Fran Morancho, amb representants de l’empresa sudcoreana
L’empresa sud-coreana ILJIN obrirà a Mont-roig la seva primera fàbrica a Europa amb un projecte d’inversió de 600 milions d’euros que contempla la creació de 500 nous llocs de treball i la previsió d’obrir el 2025 una planta de producció de 30.000 m2 al polígon dels Comellarets. Aquesta ha estat la gran notícia dels últims mesos, no només a Mont-roig del Camp, sinó a tot el Camp de Tarragona.
ILJIN Materials és una de les úniques empreses del món que es dedica a la fabricació de làmines de coure per a bateries de vehicles elèctrics i productes electrònics. Aquesta serà la primera fàbrica que ILJIN Materials, amb un projecte d’alt valor tecnològic, obrirà a Europa mitjançant la qual vol arribar als seus clients europeus. El novembre de 2021 van començar els primers contactes entre l’Ajuntament de Mont-roig del Camp i l’empresa, que van ser succeïts per trobades amb diferents nivells tècnics i directius d’ILJIN. En aquest treball de mesos també hi van participar diverses direccions generals de la Generalitat, la més destacada la d’Indústria, així com la Secretaria d’Estat d’Indústria.
Imatge virtual de la futura plaça Jaén de Miami
Continua la reforma de l’avinguda Barcelona de Miami Platja
L’Ajuntament de Mont-roig del Camp rebrà una subvenció d’1,8 milions d’euros dels fons de recuperació europeus per les obres de la segona fase de l’avinguda de Barcelona de Miami Platja, que ja han entrat a la fase final d’acabats. Es tracta d’una subvenció dels fons Next Generation gestionats pel Ministeri d’Indústria, Comerç i Turisme i una molt bona noticia pel municipi ja que es podran alliberar aquests diners i destinar-los a finançar altres inversions. Les obres de construcció d’aquest nou tram de l’avinguda Barcelona s’espera que estiguin llestes entre els mesos d’abril i maig connectant amb el tram que ja estava remodelat des de fa quatre anys fins a la Plaça Tarragona.
D’altra banda, la plaça Jaén, un cop finalitzin les obres iniciades l’any passat, es convertirà en un nou espai de referència a Miami Platja amb la incorporació d’algunes de les darreres novetats en aquest tipus d’espais d’oci i socialització al carrer amb una gran zona de jocs que comptarà amb una setantena d’activitats lúdiques.
Les obres del passeig de les Cales, el 2023
El Govern de l’Estat ha posat fil a l’agulla perquè el 2023 sigui l’any de l’inici del passeig de les Cales a Miami Platja. El passat mes de desembre la Secretaria de Medio Ambiente va publicar la licitació de l’execució de les obres. El passeig de les Cales és una de les reivindicacions històriques per millorar aquesta zona, que no és de competència municipal, i que des de fa temps patia un greuge comparatiu amb altres localitats del litoral. Recordem que fa més de vint anys que l’Ajuntament va fer la tramitació urbanística per protegir aquestes cales i que l’any 2010 l’estudi d’arquitectura i disseny Capella Garcia Arquitectura va dissenyar el projecte original, que ara ha servit de base per desenvolupar l’actual proposta. Les obres, que tindran un cost aproximat d’11 milions d’euros, permetran donar continuïtat al litoral de Miami Platja, millorant l’accés a les cales i naturalitzant l’espai.
Transformació de la N340 i nova passera per unir urbanitzacions
El Ministerio de Transportes, Movilidad i Agenda urbana està treballant en 2 projectes reivindicats des de fa temps des del municipi i que permetran millorar la mobilitat i fomentar una vialitat més segura i humanitzada. Es tracta de la reconversió de la Nacional 340, des de la riera de Riudecanyes, límit amb el terme municipal de Cambrils, fins a la plaça Dr. Fleming de Miami Platja amb l’objectiu d’incorporar la carretera al teixit urbà. El 2016 es va fer la primera demanda a la Subdelegació del Govern espanyol perquè es fes la cessió d’aquest tram així com una intervenció per tal d’humanitzar aquesta carretera.
Fotomuntatge del futur carril bici a l’N-340
Per altra banda, s’ha aconseguit la construcció d’una passera per a vianants i bicicletes que connectarà Bonmont – Casalot – Via Marina amb Miami Platja. Aquesta és una petició del veïnat de les urbanitzacions nord que tenen a Miami Platja com a nucli de referència i una manca de connexió segura per als desplaçaments a peu o amb vehicles no motoritzats. Finalment, i després de treballar-hi molt de temps, l’Estat ha acceptat fer les inversions i el projecte ja està contemplat dins dels pressupostos del 2023 del Govern espanyol.
Mont-roig tindrà un complex esportiu i d’oci obert a la ciutadania
L’Ajuntament està treballant en la creació d’un important complex esportiu a Mont-roig, a l’actual zona esportiva, que té una dotació pressupostària de 2’2 milions d’euros. L’objectiu és endreçar aquest espai i obrir-lo a la ciutadania perquè sigui un punt de referència de l’esport i l’oci. Per aconseguir-ho es redissenyarà l’espai de tal forma que quedaran uns carrers centrals que connectaran els diversos equipaments. Alguns d’ells es reubicaran, com és el cas de la piscina que canviarà de lloc i de disseny.
Així mateix es construirà un skatepark, una zona de gimnàs exterior, un espai de jocs infantils i una plaça per a activitats diverses. Es tracta d’una operació urbanística rellevant per millorar aquest espai i que tots els equipaments d’aquesta zona estiguin connectats, obrint al poble també, l’institut Antoni Ballester. Per dur a terme aquest canvi s’ha fet un procés participatiu amb joves, entitats i persones vinculades a l’esport del municipi, les conclusions del qual s’estan tenint en compte en el projecte, que també inclou millores en les instal·lacions existents.
3,9 milions d’euros per transformar la destinació turística
L’Ajuntament, el govern de l’Estat i la Generalitat financen a parts iguals un programa per a la sostenibilitat del sector que preveu 12 actuacions. L’objectiu del Programa de Plans de Sostenibilitat Turística en Destinacions 2022 és impulsar la transformació de les destinacions turístiques cap a un model basat en la sostenibilitat mediambiental, socioeconòmica i territorial, així com donar suport al desenvolupament d’estratègies de resiliència davant dels nous reptes als quals s’enfronta el sector turístic. Uns criteris que s’alineen perfectament amb el projecte presentat per l’Ajuntament de Mont-roig del Camp, motiu pel qual ha estat seleccionat dins l’apartat de municipis turístics.
Recreació virtual de la futura Ecoteca, un nou espai per avançar cap a una nova cultura del consum, l’ús i la recuperació dels recursos
El Pla de Sostenibilitat Turística permetrà el finançament de 12 accions diferents que aposten per la transformació i modernització del sector turístic a través de la sostenibilitat i la digitalització, augmentant la seva competitivitat i resiliència. Amb aquesta inversió s’executarà l’Ecoteca, el pla director del centre històric de Mont-roig, la remodelació de l’entorn de la plaça Girona, la creació d’un centre de convencions o la construcció d’una xarxa d’itineraris saludables, a més de diverses accions en digitalització i millora de la competitivitat turística.
L’Esfera nova, nova seu de Turisme
Nova oficina de Turisme a Miami Platja
Miami Platja ha estrenat una nova oficina de Turisme i atenció al visitant a la Plaça de Tarragona. La nova construcció és un dom geodèsic prefabricat de 30 metres quadrats i recobert per plaques de PVC elàstic. El disseny del projecte ofereix una continuació de l’espai enjardinat existent, generant així una zona verda atractiva continuada i una lectura integrada amb la nova oficina de turisme, que vol esdevenir un punt de referència pel seu disseny.
Entra en funcionament el Club de Mar
El Club de Mar va iniciar l’any passat la seva activitat coincidint amb l’inici de la temporada turística. Recordem que a través d’aquest projecte, impulsat per l’Ajuntament, es pretén ampliar l’oferta d’activitats nàutiques, desestacionalitzar la temporada, ajudar a fomentar l’ocupació i donar un impuls al turisme i a la competitivitat de la destinació. A més, un dels objectius principals d’aquesta nova instal·lació és la de crear escola i promoure la pràctica de les activitats nàutiques entre els infants del municipi. Finalment, l’empresa Aunar Group SL, va ser la guanyadora de la licitació del servei, per un període de 8 anys.
Mont-roig del Camp ja és municipi turístic durant tot l’any
Mont-roig del Camp ha aconseguit la qualificació de zona turística, a efectes dels horaris comercials, durant els 365 dies a l’any des de la primavera de l’any 2021. Es tracta d’una declaració que atorga la Direcció General de Comerç del Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i que permet que l’horari d’obertura al públic dels establiments comercials pugui ser de les 7 a les 22 h, també fora de la temporada alta. De fet, des de l’any 1994 Mont-roig del Camp ja gaudia de la qualificació de municipi turístic entre el període de Setmana Santa i el mes d’octubre. Per aconseguir-ho, el novembre de 2019 l’Ajuntament va sol·licitar a la Generalitat poder ampliar a tot l’any el període de qualificació de zona turística a efectes d’horaris comercials, rebent el suport de l’Associació d’Empresaris i Comerciants de Mont-roig del Camp, l’Associació d’Hostaleria de Miami Platja i l’Associació Foment Empresarial Miami.
L’Ecoteca, un nou espai per avançar cap a una nova cultura del consum, l’ús i la recuperació dels recursos
L’Ajuntament de Mont-roig del Camp té previst començar a construir l’Ecoteca, un centre que tindrà com a principal objectiu fomentar l’economia circular i la recuperació de materials i que es vol convertir en un punt de referència per a la conscienciació i formació de la ciutadania, factor essencial en el desenvolupament d’una nova cultura del consum, ús i reutilització dels recursos.
L’equipament comptarà amb diversos espais complementaris a la pròpia activitat d’un centre de recepció de residus. Així, el 50% de les instal·lacions estaran destinades a fomentar l’economia circular i la sostenibilitat. Aquesta zona inclourà un espai de recuperació de materials, és a dir, un taller i magatzem per donar una segona vida a bona part dels residus que arribin al centre. També una botiga de productes de segona mà, on es podran comprar els materials que s’hagin pogut recuperar a les instal·lacions. També hi haurà una aula de formació ambiental que podrà ser utilitzada pels centres escolars o per fer activitats per a la ciutadania. Finalment inclourà una zona d’horts ecològics. Cal destacar que en aquest espai no es recepcionaran residus orgànics i no es farà cap tipus de tractament ni transformació dels residus, és a dir, només es recolliran i es classificaran de forma temporal.
Nou conveni de recollida de residus i neteja viària redimensionat
A mitjans de novembre de 2022 es va aprovar un nou conveni de recollida de residus i neteja viària que tindrà una vigència de 4 anys. El motiu és que el conveni inicial havia quedat obsolet i no es podia actualitzar d’acord amb les modificacions que ha patit el municipi: increment d’urbanitzacions recepcionades i de carrers o augment de població i del nombre de contenidors, entre d’altres. També l’antiguitat dels vehicles que realitzen els serveis feia necessària la seva substitució immediata. A més, la deficiència en el servei podia arribar a perjudicar econòmicament el consistori, ja que la Unió Europea ha definit mesures estrictes de penalització a la producció de residus per tal d’afavorir polítiques de prevenció i valorització. Per tot plegat, el nou document suposarà una millor eficiència en la gestió pública del servei i més agilitat per fer front a circumstàncies no previstes. Hi haurà una inversió en el camp de les TIC que permetrà un major control de contenidors i recopilació de dades i un nou sistema de seguiment de les flotes dels vehicles.
El servei podrà adequar-se en cada moment a les necessitats del municipi, ja sigui per circumstàncies no previstes o per la pròpia estacionalitat (temporada turística). A més, el nou conveni de la brossa permetrà implantar una prova pilot de recollida de residus porta a porta, que començarà inicialment en tres zones del municipi (30% de la població) els pròxims mesos, amb la intenció d’ampliar-la progressivament a la resta de municipi.
Imatge de plaques fotovoltaiques en edificis municipals. Ja n’hi ha set que en tenen
Plaques fotovoltaiques als edificis municipals
L’Ajuntament ha posat en marxa un pla d’impuls de les plaques fotovoltaiques, sobre coberta, per dotar d’autoconsum elèctric a 7 edificis municipals: Casa de la Vila, Casa de Cultura Agustí Sardà, Poliesportiu de Mont-roig, Espai Jove K1, Oficines Municipals de Miami Platja, Poliesportiu de Miami Platja i Centre Polivalent de Miami Platja. Amb la seva entrada en funcionament es preveu una producció total anual de 514 MWh d’energia, que representa el consum anual de 151 llars i un important estalvi d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle.
Iniciatives a favor de la transició energètica
L’Ajuntament ha aprovat aquesta legislatura diverses iniciatives que estan alineades amb el Pla per a la transició energètica i ecològica del municipi. En concret, s’ha creat una ordenança per tal d’incentivar la instal·lació de plaques fotovoltaiques i fomentar l’autoconsum. En aquest document s’hi detallen les últimes modificacions que s’han dut a terme en aquest àmbit i que consisteixen en una bonificació de l’IBI del 50% durant 5 anys per a immobles que hagin instal·lat plaques solars, amb un màxim de 1.000 euros anuals de bonificació per llar i també bonificacions a l’ICIO, del 80% per a obres que incorporin la instal·lació de sistemes d’aprofitament d’energies renovables a edificacions ja existents.
Servei gratuït d’assessorament energètic
En aquesta línia, s’ha posat en marxa un servei gratuït d’assessorament energètic. L’objectiu d’aquesta iniciativa és donar suport i sobretot incentivar a la ciutadania a fer la transició cap a les energies renovables. En concret, el servei ofereix suport tècnic especialitzat per entendre la lectura de les factures de les companyies subministradores; consells per a la millora de la gestió i l’eficiència energètica de les llars i en l’optimització dels serveis d’electricitat i gas; informació sobre la tramitació d’ajuts o gestions amb les empreses energètiques, així com informació sobre tramitació, bonificacions i ajuts disponibles per al foment d’instal·lacions amb fonts d’energia renovables.
Millora en l’atenció a les OMAC
En aquest mandat hi ha hagut un gran esforç per posar en marxa millores en l’atenció ciutadana a les OMAC des de diversos canals. Unes millores que es van accentuar durant la pandèmia, ja que la major part dels tràmits s’havien de fer virtualment. El servei de cita prèvia es va ampliar a tota la franja horària del servei, de 9 a 14 h, de dilluns a divendres. Paral·lelament a l’ampliació d’aquest servei es va implantar un nou sistema de torns que permet gestionar millor el temps d’espera dels usuaris, un cop a les oficines.
12 espais amb wifi gratuïta gràcies a Wifi4EU
L’Ajuntament s’ha adherit al projecte europeu Wifi4EU mitjançant el qual s’ofereix a la ciutadania connexió a Internet, a través d’una xarxa wifi pública, gratuïta i segura. En el marc d’aquest programa, el consistori ha habilitat 12 zones de connexió gratuïtes, en espais públics i en edificis municipals. Es tracta de la biblioteca Joan Miró, el Casal d’avis, el poliesportiu, l’espai Jove, el Centre Obert, la plaça Miramar i el carrer Aureli M. Escarré de Mont-roig, així com la biblioteca Miramar, el casal d’avis, el poliesportiu, la plaça Tarragona i el Parc Lilí Álvarez de Miami Platja. Aquests punts de wifi obert són accessibles i per utilitzar-los caldrà cercar la xarxa ‘WiFi4EU’ acceptar les condicions i iniciar la sessió.
L’Aula Mentor arriba al municipi
Des del mes de setembre del 2021 i gràcies a la col·laboració amb el Ministerio de Educación y Formación Profesional, l’Ajuntament és entitat col·laboradora de l’Aula Mentor, un programa de formació oberta, lliure i a través d’Internet. L’objectiu és proporcionar una educació permanent i contribuir al reciclatge formatiu i a la qualificació professional. La formació, que es pot seguir a distància i adaptant horaris i necessitats, permet obtenir un certificat d’aprofitament del Ministeri d’Educació. Qui necessita assessorament o ordinador, trobarà l’Aula Mentor a l’Aula TIC de Miami Platja, dos dies a la setmana.
Ajuts per a emprenedors i al comerç del nucli antic de Mont-roig
Aquesta legislatura s’ha creat una nova línia de subvencions de fins a 3.000 euros per dinamitzar el comerç del nucli antic de Mont-roig. Es van plantejar també les línies d’ajuts per empreses i persones emprenedores. Es tracta d’ajudes, d’una banda, per a nous emprenedors, ja siguin autònoms, empreses (microempreses: fins a 9 assalariats) i establiments comercials que iniciïn una activitat empresarial amb domicili social i centre de treball al municipi i que realitzin una inversió per la seva posada en funcionament. I, de l’altra, les ajudes per incentivar la creació de llocs de treball al municipi mitjançant la contractació de treballadors aturats.
Nou directori empresarial municipal
També per fomentar el teixit empresarial local, es va crear un directori empresarial municipal, una nova eina per donar visibilitat a les empreses, comerços, persones autònomes i professionals del municipi, de tots els sectors econòmics. Des de l’Ajuntament es considera que en el context actual, en què les noves tecnologies són una eina bàsica per al comerç i les empreses, tenir un directori actualitzat és bàsic per tal que els potencials clients puguin localitzar les empreses i professionals i contractar serveis o comprar als negocis del municipi. Amb l’ús del directori, s’aconsegueix establir una relació més propera amb els consumidors, incentivar el consum intern i, en essència, dinamitzar el teixit empresarial local.
Càmeres de seguretat
Mont-roig del Camp instal·larà ben aviat càmeres de seguretat. El nou sistema estarà format per 13 càmeres lectores de plaques de matrícula i una càmera d’ambient, que estaran repartides per diversos punts estratègics. Un cop entrin en funcionament quedaran registrats a les bases de dades tots el vehicles que entrin i surtin del municipi des de qualsevol punt d’accés a la localitat. Aquest sistema de videovigilància permetrà incrementar la eficàcia de la policia Local en la resolució de fets delictius, aprofitant alhora, els avantatges de les noves tecnologies. I és que aquesta informació facilitarà la tasca dels cossos i forces de seguretat en la resolució de robatoris, furts o altres delictes. Així mateix s’incrementa la sensació de seguretat i es redueixen els fets incívics i delictius. De fet, està demostrat que la instal·lació de càmeres redueix els delictes (en altres localitats fins a un 70% dels robatoris).
Nova ordenança de protecció, control i tinença d’animals
La regidoria d’Entorn Natural i Salut Pública ha impulsat una actualització de la normativa municipal en matèria d’animals domèstics redactant una nova Ordenança Municipal de Protecció, Control i Tinença d’Animals. Amb aquesta nova ordenança els animals del municipi gaudiran legalment de protecció i respecte, a la vegada que obligarà als seus propietaris i propietàries a respectar espais públics i seguir conductes cíviques. La nova normativa està especialment pensada per oferir una solució a les colònies de gats ferals, per tal d’evitar conflictes i molèsties al veïnat. Entre les principals mesures destaca el fet que es realitzarà un control de la natalitat de la colònia mitjançant l’esterilització dels animals sanitàriament aptes i la millora de les condicions de salubritat dels indrets on s’ubiquin.
En aquest sentit, l’Ajuntament ha realitzat una campanya per esterilitzar prop de 400 gats procedents de les colònies més nombroses del municipi. L’esterilització permet mantenir una població estable i evitar els problemes associats al zel, com ara les baralles, el marcatge territorial o els miols de reclam. L’objectiu de la campanya és mantenir una vigilància de les colònies.
Imatge de la construció del parc d’esbarjo per a gossos
Parc d’esbarjo per a gossos
Han començat les obres d’un nou parc d’esbarjo per a gossos, que estarà situat en un solar que hi ha entre les avingudes Verge de Montserrat i Diversitat i el carrer Santa Teresa de Miami Platja. Amb un pressupost de licitació de 40.000 €, la finalitat és crear un espai tancat on es puguin passejar els gossos de forma lliure amb tota seguretat. Internament, aquest parc estarà dividit en dos recintes, un pels gossos més petits i l’altre, pels gossos més grans. A cada zona s’instal·larà un circuit d’agilitat i un espai de joc lliure, a més de fonts, papereres i taules on podran descansar els propietaris dels animals. Bona part del circuit d’agilitat pels cans es construirà donant una segona vida a elements en desús restaurats o procedents de restes de grans obres municipals.
El nou Pla Local de Joventut posa èmfasi en la salut
La regidoria de Joventut compta amb un nou Pla Local que, amb una durada de 4 anys, del 2022 al 2026, estableix les línies de treball d’aquesta àrea per tal de millorar la qualitat de vida del col·lectiu jove del municipi. Una de les principals novetats, davant d’una necessitat accentuada durant la pandèmia, és que es dota de més entitat i pressupost al programa Salut Jove. Es tracta d’un programa que inclou accions especialment dirigides a l’àmbit de la sexualitat i l’afectivitat, la prevenció el consum de drogues i la salut mental.
L’Àrea d’Esports presenta nous serveis
L’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha posat en marxa una sèrie de novetats per millorar el servei i estendre l’activitat física a nous segments de la població, des dels petits fins a la gent gran. Es tracta d’un nou horari de classes dirigides als poliesportius, activitats específiques per a joves i gent gran, una nova sala de fitness a Mont-roig, noves màquines a Miami Platja i un servei d’assessorament tècnic especialitzat. També s’ha posat en marxa una nova sala de spinning al poliesportiu de Mont-roig, més gran que l’anterior i que compta amb més aparells per a la pràctica d’aquest esport. A més, s’ha instal·lat un sistema audiovisual per a realitzar classes virtuals de cycling, ampliant també l’horari del servei.
Servei d’acompanyament a la gent gran
L’Ajuntament ha iniciat aquesta legislatura el servei d’acompanyament a la gent gran, que ha tingut molt bona acollida segons els mateixos usuaris i usuàries. Es tracta d’un servei a través del qual l’equip d’agents de civisme acompanya a les persones més grans de 80 anys perquè de forma autònoma puguin continuar fent algunes de les seves tasques quotidianes. Aquest acompanyament està pensant perquè la gent gran pugui perllongar l’autonomia als seus domicilis i evitar l’aïllament, en els casos en què no tenen el suport pròxim dels seus familiars.
Un moment de la presentació de les noves línies, l’abril de 2022
Connexió diària i directa amb Reus i Tarragona
Miami Platja disposa de noves connexions directes i diàries per carretera als principals centres educatius de formació professional, universitaris i centres sanitaris de referència de la demarcació, des de l’abril. Es tracta de dues noves línies d’autobús que ha posat en marxa el departament de Territori de la Generalitat després de la insistència i les reclamacions històriques del govern municipal per tal de comptar amb alternatives reals al transport privat. Una de les línies connecta Miami Platja amb la Laboral i l’Estació d’autobusos de Tarragona. El servei disposa de sis expedicions per sentit de dilluns a divendres feiners, i de dues expedicions per sentit els caps de setmana i festius. L’altre servei connecta Miami Platja amb Reus (Hospital St. Joan – campus de la URV a Bellissens i biblioteca). Es tracta d’un autobús directe que farà sis expedicions per sentit de dilluns a divendres feiners, i que redueix fins a un 40% el temps de trajecte.
Millores en la circulació a Costa Zèfir i Casalot
Les millores a Costa Zèfir han estat significatives i han suposat un canvi important en la circulació al voltant de l’escola Marcel·lí Esquius, per l’elevat tràfic que acumula a les entrades i sortides del centre. D’una banda, s’ha reduït el nombre de carrils i el sentit de la circulació en alguns carrers, per deixar-ho en un sol carril per a vehicles i creant un nou carril bici, que rodeja tot el centre. Una altra de les novetats d’aquesta reordenació del trànsit és la creació de dos espais de Petó i adéu, just al costat de les entrades del centre escolar. Es tracta de zones d’aparcament reservades per tal que les famílies que porten els fills i filles a l’escola en cotxe puguin parar bé el vehicle sense interrompre el trànsit i acomiadar de forma ràpida els menuts.
Per altra banda, també s’han fet diverses millores a la urbanització del Casalot amb l’objectiu de pacificar el trànsit. D’una banda, amb la col·locació de nous reductors de velocitat prefabricats i la senyalització vertical que l’acompanya a l’avinguda del Casalot, passant també a ser zona de velocitat 20 quilòmetres per hora per tal de reduir el perill pels vianants. Les millores també han contemplat la creació de noves zones verdes, un parc infantil, mobiliari urbà, entre d’altres.
Imatge d’un dels estacionaments de bicicletes
Més comoditats pels usuàries i usuàries de bicicletes
L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha instal·lat disset punts per aparcar bicicletes amb l’objectiu de facilitar als usuaris un lloc per poder aparcar les seves bicicletes de forma segura i, al mateix temps, fomentar la utilització d’aquest vehicle com a alternativa en els desplaçaments dins el terme municipal. L’acció s’emmarca dins del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) del nostre municipi.
Finalitzades les obres de reforma de l’avinguda del Mar
L’avinguda del Mar de Miami Platja llueix des de fa poc més d’un any una nova imatge després de finalitzar-se les obres de remodelació d’aquest espai. L’objectiu principal de la reforma, que ha dut a terme l’Ajuntament, ha estat el de millorar l’accessibilitat a la via pública mitjançant l’adaptació dels passos de vianants. Amb les obres també s’ha volgut potenciar l’ús de l’espai públic fent-lo més amable amb la incorporació de mobiliari urbà, arbrat i jardineria. S’ha construït una mitjana central que s’ha enjardinat amb espècies arbustives. A més, i per potenciar la pràctica esportiva, s’ha dotat l’espai d’un nou carril bici que uneix la plaça de Tarragona amb el Parc esportiu Lilí Álvarez, ampliant així la xarxa de carril bici del barri de La Florida.
Nou Reglament de Participació Ciutadana aprovat per majoria
El Ple de l’Ajuntament de Mont-roig del Camp celebrat el desembre de 2021 va aprovar per unanimitat el Reglament de Participació Ciutadana de Mont-roig del Camp, un document que esdevé el punt de partida necessari per estructurar la participació ciutadana al municipi. Mitjançant aquest instrument es regula de quina manera es pot dur a terme la participació de la ciutadana al municipi, ja sigui a través de processos de consulta, de deliberació, d’implementació o d’avaluació de qualsevol assumpte relacionat amb les polítiques públiques del consistori. Així, alguns dels instruments que contempla aquest reglament són, per exemple, les consultes populars, les peticions específiques sobre el funcionament dels serveis públics, la intervenció ciutadana en les sessions públiques del Ple o els òrgans formals de participació com els consells municipals, entre d’altres.
Primers pressupostos participatius
L’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha posat en marxa la primera edició dels pressupostos participatius, una iniciativa a través de la qual els veïns i veïnes poden decidir en quins projectes d’inversió volen que es destinin 300.000€ del pressupost municipal del 2023. Els pressupostos participatius són una aposta perquè la ciutadania s’impliqui en el desenvolupament de les polítiques públiques, possibiliten la reflexió de necessitats, la identificació de demandes, el seguiment de l’execució del pressupost i, per tant, la rendició de comptes continuada.
Les dones que formaran part del nomenclàtor municipal
El procés participatiu Dona Nom per feminitzar el nomenclàtor del municipi va tancar-se amb un gran èxit de participació amb l’objectiu de visibilitzar les dones. Es tracta de dones pioneres, dones emprenedores, dones valentes, dones lluitadores, dones compromeses… en definitiva, dones que els veïns i veïnes de Mont-roig i Miami Platja han considerat que mereixien un reconeixement a través de les seves votacions. El canvi de noms dels carrers, encara per determinar, tindrà lloc els pròxims 5 anys. Finalment, els noms seleccionats per formar part del futur nomenclàtor municipal han estat els següents:
• Maribel Zafra Agea
• Ana Muñoz Martínez
• Montserrat Llorens Martí
• Magda Guerrero Mercader
• Mercedes de los Milagros Campos Sánchez
• Magdalena Serra i Vernet
• Rosa Virgili Granell
• Mercedes Boquera Boquera
• Maria Elena Maseras i Ribera
• Pepa Colomer i Luque
El Racó dels estels
El Racó dels estels, nou espai destinat al dol perinatal i gestacional
Els cementiris municipals de Mont-roig i de Miami Platja van estrenar, coincidint amb la festivitat de Tots Sants de l’any passat, ‘El Racó dels estels’, un nou espai destinat al dol gestacional i perinatal. L’objectiu és oferir un lloc idoni per a les persones que han viscut, d’una manera o altra, la mort d’un nadó durant la gestació o poc després d’haver nascut, un dels fenòmens d’estrès emocional més intensos als quals es pot enfrontar una persona. Per crear aquests espais, s’ha comptat amb la participació ciutadana i amb l’entitat local de dol Deixa’t Abraçar, que ha ajudat a dissenyar un espai acollidor per a l’acompanyament d’aquesta pèrdua. A l’espai s’hi pot llegir la dedicatòria: Als batecs que han emmudit i ara perviuen a les estrelles.
L’alcalde i la directora ed la Fundació Joan Miró, davant una reproducció en gran del quadre
Molt bona acollida del centenari de ‘La Masia de Joan Miró
Amb la celebració del centenari del quadre La Masia de Joan Miró, la Fundació Mas Miró i l’Ajuntament de Mont-roig del Camp han aconseguit consolidar, difondre i remarcar àmpliament la importància del context social, paisatgístic i sensorial del Mas Miró, tot generant una oportunitat única per connectar i entendre millor l’artista i el seu paisatge emocional. Durant els últims set mesos del 2022, al voltant de 5.500 persones han assistit a la trentena d’activitats que s’han programat al Mas Miró i també en diverses localitzacions de Mont-roig i Miami Platja.
Celebració dels 40 anys dels Premis literaris
El Centre Cultural Església Vella va acollir a finals de l’any 2021 el lliurament dels Premis Literaris Vila de Mont-roig 2021 en una jornada molt especial, ja que també va servir per celebrar els 40 anys de la seva creació. Durant l’acte es van entregar fins a 14 premis i accèssits, comptant amb dues noves categories, la de poesia local i la de microrelats, creades coincidint amb l’efemèride i que van tenir molt bona acceptació. Els Premis s’han anat celebrat anys rere any i també s’ha fet l’edició del llibre que recull els treballs premiats l’any anterior.
Emotiu acte de distinció al Fill il·lustre de Mont-roig del Camp, el mestre Antoni Benaiges i Nogués
Mont-roig del Camp va celebrar l’estiu del 2021 un emotiu acte per distingir al primer Fill Il·lustre del municipi, el mestre Antoni Benaiges i Nogués. Anteriorment, el plenari havia aprovat per unanimitat el seu nomenament amb l’objectiu de dignificar la figura d’aquest mestre republicà, nascut a Mont-roig el 1903 i afusellat pels sollevats feixistes el 1936. En l’acte, que es va celebrar a la Plaça Mossèn Gaietà Ivern, l’alcalde Fran Morancho i la regidora de Cultura Mei Benach van lliurar la distinció a Elisa Benaiges i Jaume Roigé, nebots del mestre Benaiges. Després de l’acte de distinció es va descobrir la placa commemorativa dedicada a Antoni Benaiges, que s’ha col·locat davant de la seva casa natal, al carrer Major, 6. Amb aquesta intervenció, Mont-roig, s’integra a la Xarxa d’Espais del Memorial Democràtic.
Pacte de municipi per fer front a la Covid
Tots els grups municipals amb representació a l’Ajuntament de Mont-roig del Camp van unir forces en un Pacte de Municipi per fer front a les conseqüències que ens va deixar en l’àmbit local la crisi sanitària de la Covid-19. Aquest va ser un acord històric que es va aprovar per unanimitat el passat 30 de juny de 2020 i a través del qual l’Ajuntament va dur a terme una modificació de crèdit per destinar un pressupost inicial de 4 milions d’euros a la implamentació de 68 mesures.
Es tractava d’actuacions que tenen per objectiu donar suport a les persones més vulnerables, ajudar les famílies amb dificultats, crear ocupació i acompanyar l’empresariat local en la seva recuperació econòmica. Per aconseguir-ho, es van reforçar les ajudes existents i es van crear noves subvencions, programes i serveis de suport a la ciutadania i a l’economia local. Durant el procés d’elaboració del pla, es va fer una profunda revisió del pressupost municipal del 2020, redirigint els comptes per donar resposta a les noves necessitats. Es van eliminar despeses menys prioritàries, es van deslliurar fons no disposats per la suspensió d’activitats i programes, es va disposar de part del fons de contingència i es van repensar les inversions.
Entre altres mesures, es va posar en marxa un programa de seguiment a la gent gran a partir de la creació d’una xarxa de voluntariat; es va ampliar el servei d’atenció a domicili, es va mantenir el servei d’aigua en cas d’impagament, es va reforçar la col·laboració amb la Creu Roja, es va estar en contacte amb els centres educatius, es va fer una campanya a favor dels infants amb autisme, es van lliurar més de 300 targetes moneder, es va activar més informació contra la violència masclista; les biblioteques, llars d’infants i l’escola de música van potenciar les activitats en línia, es va fer promoció de l’activitat física a casa o es van fer propostes culturals i per a joves adaptades o a les xarxes socials així com es van ajornar a suspendre els pagaments de tributs.
Un dels factors que més ha marcat aquest mandat, que estem a punt de tancar, ha estat la crisi de la Covid, per les afectacions a les persones i a la gestió municipal. Si parlem del nostre Ajuntament, cal dir que tot allò que estava planificat s’ha hagut d’endarrerir, alguns projectes han mutat, altres han perdut o guanyat prioritat i hem hagut de posar en marxa serveis que no prevèiem. Una pandèmia inesperada, que mai haguéssim cregut que ens cauria a sobre, ens ha sorprès sense estar preparats. Ha estat dur, estrany i tot un repte gestionar el municipi amb la COVID. Però arribem al final de mandat amb esperança.
Fran Morancho és alcalde de Mont-roig del Camp
Durant els anys de la pandèmia vam fer tot allò que va estar a les nostres mans per parar el cop, per guarir ferides, sempre des de la nostra capacitat i competències limitades, però ho vam fer des del convenciment que ho podíem fer i ho havíem de fer. I no parlo només com a alcalde, ni com a govern, parlo també de tots i totes les treballadores municipals i de la resta de regidors de l’oposició. Tots junts vam aplicar 68 mesures que incidien amb pràcticament tots els àmbits de la nostra vida diària. Totes i tots ho vam fer com millor sabíem, amb la responsabilitat que ens tocava, i crec que ho vam aconseguir. De fet, la ciutadania ens ho ha reconegut, especialment la gent gran, que ens ha donat un notable en la gestió de la pandèmia.
El coronavirus va ser tot un desafiament, i ens va aturar la màquina un temps, però també ens va millorar com a municipi. Vam veure la millor cara de la gent que viu aquí, la seva humanitat i generositat. I sobretot, ens va aportar noves oportunitats per créixer i continuar endavant. Una d’aquestes grans oportunitats que ens han arribat, la més generosa, han estat uns fons de recuperació europeus post COVID que ens estan picant l’ullet i que ens permeten somniar amb un futur molt millor. Més de 42 milions d’euros dels Next Generation, gestionats pel Govern espanyol, finançaran projectes pendents al nostre municipi que s’executaran ben aviat, durant aquest 2023 i el pròxim 2024.
L’avinguda de Barcelona de Miami Platja continuarà perfeccionant-se com un punt de trobada amb un gran atractiu comercial; la inversió industrial de l’empresa coreana ILJIN, la més gran a Catalunya feta per una empresa privada amb 600 milions d’euros, crearà al voltant de mig miler de llocs de treball al polígon dels Comellarets; la transformació de la N340 per fer-la més segura i més urbana; la construcció d’una nova passera per a vianants i bicicletes que unirà les urbanitzacions del nord amb Miami Platja… són alguns dels projectes que es realitzaran en els pròxims mesos o que ara s’ancoren al nostre municipi gràcies a aquest finançament extraordinari.
L’arribada d’aquestes inversions no és casual. Hi ha influït la bona sintonia que tenim amb l’Estat, però també amb altres administracions i organismes. Hem teixit complicitats. Hi ha influït també la nostra tenacitat, el fet de fer-nos “pesats”. Hi ha influït que molts eren projectes que perseguíem des de fa molt de temps. I també que són projectes treballats, planificats, i a punt per a posar-se en marxa, just allò que busca l’Estat per poder justificar davant Europa l’execució dels fons abans de 2025 i no haver-los de tornar.
Una menció a part mereix la inversió d’iljin al municipi. La incidència és tan potent, que des que es va fer pública la inversió coreana ens han vingut a picar a la porta més empreses interessades en instal·lar-se al municipi que en els darrers deu anys. Diuen que la sort no t’atrapa per sorpresa, sinó que se t’enganxa de tant que l’has perseguit. És això. Recordo plens de l’anterior mandat, on l’oposició ens renyava perquè pensaven que no estàvem fent res pel desenvolupament dels polígons industrials del poble. Llavors ja ho dèiem, que volíem i estàvem fent les coses bé. Com he dit més d’una vegada, res de tot això es fa per combustió espontània, els projectes no són bolets sense solta ni volta, tot està planificat, tot ha estat abans imaginat, tot ha estat fruit d’estratègies clares, de saber cap a on anem. L’horitzó el vam ubicar fa anys.
Estàvem farts de ser un municipi amb una renda per càpita per sota de les mitjanes del territori; de tenir un atur que se’ns dispara a la que comença la temporada de fred; de tenir vergonyosament un atur femení d’edat mitjana més alt que, de nou, les mitjanes registrades; de tenir una població jove i estudiant que abandona, que marxa o que no es forma perquè no veu perspectives de futur clares. Amb l’objectiu de batre’ns contra aquesta realitat socioeconòmica, que ve de lluny, i per tant és estructural, venim traçant un camí concret que podríem dir, com a punt de partida, que va iniciar-se el 2015, quan vaig tornar a l’alcaldia. Fa temps, sí. I és cert que encara no hem abocat tots els resultats que necessitem. Però és que les solucions màgiques a temes tan complexos no existeixen ni són instantànies.
Portem set anys dirigint-nos a un model de municipi, urbanístic, econòmic, laboral, social, de benestar, energètic, molt clarament traçat que tot just comença a generar resultats en alguns sectors, com l’urbanístic i el turístic, però que encara ha de reportar resultats en molts altres aspectes. Sovint s’acusa als polítics de tenir una visió a curt termini perquè només ens interessem per les eleccions. Nosaltres hem triat treballar projectes a llarg termini perquè són els que realment tenen una incidència transformadora per al benestar de la gent. Portem set anys treballant- cert que amb una aturada inesperada de 2 anys per la pandèmia – i encara ens en tres més per començar a veure resultats potents i realment transformadors!
Per acabar, podem dir doncs, que el nostre municipi segueix en transformació i reprenent un camí que vam aparcar el març de 2020, amb unes decisions marcades pel Pla Estratègic 2030, que configurava el municipi que volem i necessitem: econòmicament diversificat, amb un urbanisme més sostenible, on siguin més importants les persones que els vehicles, on les futures generacions trobin oportunitats.
El mandal acaba a Castellvell del Camp amb un bon exercici de cultura de la coalició. Ara bé, ha estat la inesperada pandèmia i la seva complicadíssima gestió una extraordinària prova de foc per donar resposta a la ciutadania. D’ella, però, n’hem après molt.
EIXOS FONAMENTALS DE L’ACCIÓ DE GOVERN
-REVERSIÓ DE LES CONTRIBUCIONS ESPECIALS
Una de les primeres accions va ser revertir unes contribucions especials per la millora dels carrers del nucli històric. La postura de tot l’equip de govern era contrària estimant que es tractava d’una millora i tenia que córrer a càrrec de l’Ajuntament.
-GESTIÓ ECONÒMICA I PRESSUPOSTÀRIA. INCREMENT DELS PRESSUPOSTOS I ELIMINACIÓ DEL DEUTE
Tenint sempre en compte l’equilibri pressupostari i el compliment de la regla de despesa, la quantia total del pressupost s’ha incrementat en un 31%, passant dels 2.416.000 € l’any 2019 als 3.175.000 l’any 2023, predominant les inversions reals destinades a Urbanisme, Seguretat, Cultura i Transició Energètica. Malgrat aquest creixement i amb la gestió del romanent de tresoreria a final de mandat el deute de l’Ajuntament serà “zero” ja que s’amortitzaran tots els crèdits, eliminant així el sobrecost que es derivaria de les pujades de tipus d’interès.
-GESTIÓ URBANÍSTICA. CAP UN CASTELLVELL ON VIURE SIGUI AGRADABLE I SEGUR
L’eix principal de la gestió urbanística ha estat millorar la seguretat vial amb la millora del paviment, fonamentalment als barris perifèrics i també la instal·lació d’il·luminació més eficients (substitució de bombetes incandescents per leds) i augmentant la cobertura d’una bona il·luminació.
També en l’àmbit de les comunicacions s’emmarca el desplegament de fibra òptica, que ja durant la pandèmia va abastar pràcticament la totalitat dels habitatges, la qual cosa va fer de Castellvell un lloc escollit per moltes persones per residir-hi i teletreballar.
Una de les càmares lectores de matrícules instal.lades a Castellvell. Foto: Cedida
L’augment de la seguretat s’aconsegueix amb la implantació de càmeres lectores de matrícula a totes les entrades i sortides del municipi, decisió que ha provocat que disminuïssin els robatoris des de l’inici del mandat.
En l’àmbit urbanístic és important destacar l’execució d’una sentència judicial pendent d’anys anteriors, que incorpora a Castellvell 13 habitatges que fins ara eren al terme d’Almoster, amb les conseqüències que això té en termes d’ingressos per al municipi.
Una prioritat en l’aspecte urbanístic és la interconnexió entre tots els barris. La finalització del vial que unirà les urbanitzacions properes a la carretera d’Almoster amb el nucli urbà evitant el trànsit per la carretera farà que els veïns pugui accedir al nucli de forma més segura.
-ATENCIÓ A LES PERSONES. COHESIÓ CIUTADANA. CAP UN CASTELLVELL MÉS SOLIDARI
La nostra preocupació ha estat sempre evitar que Castellvell es transformés en una ciutat dormitori o en segones residències de les grans ciutats de l’entorn. Per això calen actuacions que afavoreixin la cohesió veïnal i la solidaritat.
Són eficients els programes d’atenció a les persones i serveis socials coordinats amb el Consell Comarcal del Baix Camp, però també facilitar l’escolarització des de la llar d’infants, que ha multiplicat per tres la seva capacitat.
El programa de Cohesió comunitària i bon veïnatge promogut des de l’Ateneu Popular de Castellvell dona els seus fruits amb una alta participació en les activitats destinades a promoure la convivència, la solidaritat, la sostenibilitat i un present i futur millor a totes les generacions, des de la infància a la gent gran amb una especial atenció a la dinamització de joves, que són el futur d’una societat cohesionada i solidària.
L’alcalde, Josep Sabaté, durant una exposició a Cal Barenxó. Foto: Tots21
-PROMOCIÓ I DINAMITZACIÓ DE LA CULTURA I L’ESPORT
La cultura, i dins d’ella i de forma específica, l’esport, forma part de les necessitats bàsiques de la població. A l’inici del mandat la despesa per habitant i any en cultura era de 49 €, molt per sota de la mitjana i del que era desitjable. A 2022 la despesa per habitant i any en cultura és de 193 €, superant Reus, quan fins l’any 2019 havia estat molt per sota d’ella.
L’objectiu de tenir una Biblioteca Pública integrada en el Sistema de Biblioteques de la Generalitat es va fer realitat el 2021. Des d’aleshores el creixement de la biblioteca tant en activitats com en nombre d’usuaris ha estat espectacular. Tanmateix les activitats interbibliotecàries, com el préstec interbibliotecari o les exposicions temàtiques, també han experimentat un creixement considerable.
Castellvell compta amb un camp de bitlles catalanes. Foto: Tots21
Quant a associacionisme cultural i esportiu s’han donat d’alta dues associacions culturals els darrers dos anys i també un nou club esportiu ha fet de Castellvell la seva seu, mantenint tot el teixit associatiu vinculat a la cultura. Fruit de tot això s’han pogut desenvolupar fires temàtiques i festivals com el Castellvell MusicFest, festival transversal que abasta tots els estils musicals amb una projecció àmplia a nivell nacional.
El dèficit sistèmic d’equipaments esportius i culturals es va compensant amb la millora de les instal·lacions com la piscina municipal i la pista poliesportiva i la construcció d’un camp de bitlles catalanes. També amb l’adquisició d’un terreny per una futura ubicació d’un Teatre Auditori i de l’antic Celler del Vi per tal de transformar-lo en equipament cultural.
-MEMÒRIA HISTÒRICA. UN POBLE SENSE MEMÒRIA ÉS UN POBLE SENSE FUTUR
La recuperació de la memòria i de la identitat de Castellvell han estat sempre una prioritat de l’Equip de Govern. Això s’ha materialitzat en:
Compra del Celler del Vi per a destinar-lo a equipament cultural.
Descobriment i rehabilitació d’un dels tres refugis antiaeris de la Guerra Civil, rehabilitació i museïtzació.
Recuperació de la Memòria Oral i inici de la base de dades audiovisual i documental, amb activitat liderada per la Biblioteca Pública.
-GESTIÓ DE RECURSOS I TRANSICIÓ ENERGÈTICA. GESTIÓ DE RESIDUS. CAP UN CASTELLVELL SOSTENIBLE
La necessitat de contribuir a la lluita contra el canvi climàtic i afavorir la sostenibilitat futura fan prioritàries aquestes actuacions En aquest sentit, a les activitats educatives i de sensibilització s’han d’afegir activitats concretes com la instal·lació de plaques fotovoltaiques a les teulades de l’Ajuntament i de la Pista Poliesportiva per tal d’alimentar mitjançant l’autoconsum compartit totes les instal.lacions municipals (escola, llar d’infants, zona poliesportiva i piscina, centre cultural de cal Barenxó, consultori mèdic, casal d’entitats, Ajuntament i altres). També s’han instal·lat punts de recàrrega de vehicles elèctrics i s’ha fet la compra d’un vehicle elèctric per a servei de l’Ajuntament.
Castellvell ha implantat el servei de recollida de la brossa porta a porta. Foto: Tots21
Altres accions destacades han estat aquestes:
Hem afavorit la instal·lació particular de plaques fotovoltaiques mitjançant la bonificació del 50% de l’IBI durant 5 anys.
Implantació de la recollida selectiva d’escombraries porta a porta amb la intenció de millorar la gestió de residus i disminuir també en el possible la factura de la seva gestió.
Acció coordinada amb l’Ajuntament de Reus per al soterrament de les torres de la línia Reus-Serós al seu pas pels dos municipis i contemplada ja als pressupostos de la Generalitat.
El Centre de Dia i Casal de la gent gran una fita exemplar. Foto: Cedida
Visita institucional al Centre de Dia el març de 2021. Foto: Tots21
Al municipi de la Secuita tothom hi compta!!
RESPONEM DAVANT LA COVID 19
En l’àmbit sanitari aquesta legislatura ha estat marcada i condicionada per un fet, fins aleshores sense precedents, la COVID 19.
Davant aquesta situació d’excepcionalitat i tenint en compte que als quatre pobles que conformen el nostre municipi hi viuen moltes persones d’edat avançada, l’ajuntament va impulsar la creació d’un grup de voluntariat per tal de donar resposta a les seves necessitats com fer la compra d’aliments, medicaments… Tanmateix, es va posar en marxa un protocol d’atenció telefònica per així poder mantenir un contacte continu amb les persones més vulnerables del municipi, reforçant-ho amb un servei d’atenció psicològica, també via telefònica, amb l’objectiu d’apaivagar els efectes negatius derivats del confinament.
Al mateix temps i davant la nova situació econòmica, derivada de la pandèmia, que va afectar a moltes economies familiars del municipi (ERTOS), es va incrementar la partida pressupostària d’ajut a les famílies amb 30.000€. Bàsicament es van destinar a vals d’aliments, rebuts de subministrament elèctric, material farmacèutic i al pagament de lloguer o hipoteca.
L’Ajuntament ha hagut de fer front a la pandèmia de la covid 19. Foto: Cedida
En l’àmbit educatiu es va gestionar el repartiment de material informàtic per a l’alumnat que no en disposava. També es va facilitar la connectivitat a internet, de forma gratuïta, a totes les famílies més vulnerables per tal que tots els infants poguessin realitzar les seves classes virtuals.
De la mateixa manera, per tal de garantir la correcta alimentació de tot l’alumnat, pels que disposaven d’ajut de menjador, es va efectuar el repartiment de les targes menjador que permetien a les famílies la compra gratuïta dels aliments.
Des de l’escola bressol, i per estar en constant contacte amb el seu alumnat, es van realitzar un seguit d’activitats lúdiques, via telemàtica, que permetia la interacció amb els infants i les famílies (pel tal de mantenir el vincle del tot necessari en aquesta etapa educativa). Des de tots els sectors es va valorar molt positivament aquesta iniciativa.
MANTENIR ELS QUATRE CONSULTORIS MÈDICS, UN DRET AL QUAL NO HI VOLEN RENUNCIAR
Ha estat un dels objectius d’aquest ajuntament el continuar mantenint oberts els quatre consultoris mèdics del nostre municipi, amb assistència tant mèdica com de infermeria, malgrat les situacions desfavorables amb les que ens trobem.
Això ens suposa una contínua inversió, d’equipament de material i manteniment de les instal·lacions, però entenem que el nostre veïnat té dret a una atenció primària propera i de qualitat.
Imatge de les Aules de la Gent Gran. Foto: Cedida
LA GENT GRAN, OBJECTIU PRIORITARI DE LA LEGISLATURA
Una de les assignatures pendents d’aquest ajuntament era la de disposar d’un espai adient per a la nostra gent gran, un merescut retorn a la seva implicació en el dia a dia dels nostres pobles.
No podíem permetre que la nostra gent gran es quedés aïllada i per això hem volgut afavorir la seva capacitat per relacionar-se, de fer amistat, de compartir estonetes…Tampoc volíem que es produís un desarrelament amb el seu poble i veïns.
Per donar resposta a tot això s’ha construït un nou equipament, obert, lluminós, eficient i amb amplis espais on hi ha el Casal de la gent gran i el Centre de dia.
El Casal de la gent gran és un punt de trobada, sociabilització i comunicació, d’entrada lliure per a totes les persones majors de 60 anys del municipi, on s’hi desenvolupen diverses activitats com conferències, tallers… També s’hi pot anar a fer petar la xerrada, jugar la partida, llegir la premsa o veure un programa de televisió.
Aquest espai també ofereix servei de perruqueria, podologia, fisioteràpia i menjador al migdia.
La part de Centre de dia presta una atenció personal i especialitzada, dissenyada per a un màxim de 20 usuaris/es. Comptem amb un equip professional multidisciplinar amb personal de gerontologia, infermeria, fisioteràpia, psicopedagogia, educadora social així com servei administratiu i de consergeria.
Sabem la importància que té per les famílies el fet de poder confiar que els seus familiars reben l’atenció i estima que es mereixen mentre ells desenvolupen les seves tasques diàries. Un cop de mà a facilitar la conciliació laboral i familiar.
També som conscients de la necessitat que tenen els usuaris de saber, que en tot moment, compten amb persones dedicades a ells i elles, a la vegada que poden continuar relacionant-se amb la gent del seu entorn.
L’ESCOLA: EIX VERTEBRADOR DEL MUNICIPI
Des de l’ajuntament sempre s’ha entès que l’escola ha d’anar més enllà de la simple formació acadèmica, no ha de ser només un espai on els infants dels municipi desenvolupin la seva primera formació, sinó que tenim la ferma convicció que ha de ser l’eix vertebrador de tot el municipi.
Des de sempre, s’ha participat de forma activa i en col·laboració amb tota la comunitat educativa. S’han fet convenis a tres bandes (escola-AMPA-ajuntament) per tal d’impulsar l’espai de biblioteca, la compra de material divers…
Visita escolar al Galió Andalucía. Foto: Cedida
S’han subvencionat activitats esportives,dins l’horari lectiu, per a assegurar l’accés a aquestes de tot l’alumnat i com un complement de formació integral.
També s’ha ajudat econòmicament a la realització de diferents activitats a fer fora del Centre com és la contractació d’autobusos per a les estades de colònies i altres sortides.
Tanmateix, s’ha mantingut una estreta col·laboració amb els pares i mares dels alumnes facilitant-los els espais, aportació econòmica i materials necessaris per al desenvolupament de les activitats programades.
L’escola bressol el futur del municipi. Foto: Cedida
Escola Bressol: l’aposta de futur
Entenem que el primer contacte dels infants i de les famílies amb el sistema educatiu és fonamental per això hem creat un equip docent que té una base multidisciplinària, per cobrir diferents àrees de l’educació ja sigui dins el propi Centre com en l’entorn social del municipi.
Des de l’escola bressol «Els Guillemets» volem afavorir de manera natural i lúdica l’aprenentatge vivencial i significatiu necessari per a desenvolupar els fonaments de les estructures cognitives bàsiques que ens permetran adquirir cotes de coneixement cada vegada més altes.
Les llengües també tenen un paper fonamental dins l’escola bressol. Seguint la nostra metodologia d’aprendre d’una manera lúdica, introduïm la llengua anglesa mitjançant cançons.
La nostra metodologia multidisciplinar i la multiprofessionalitat de l’equip educatiu ens permet donar respostes globals, contemplant els infants des de diferents perspectives ( cognitiva, afectiva, social, psicomotriu i comunicativa), totes elles encaminades a potenciar el desenvolupament harmònic i integral dels infants.
‘hem aconseguit grans inversions a través del Fons Next Generation, a través del quals fem un pas important per transformar la ciutat’. Foto: Tjerk Van der Meulen
L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, fa un balanç del mandat en aquesta entrevista, on repassa les constants dificultats que l’equip de govern ha hagut de superar des de l’inici del mateix i els canvis que han començat a operar-se en la ciutat i que tindran continuïtat amb un seguit de projectes que ja estan encaminats.
Quin balanç fa del mandat. Què destacaria?
Ha estat un mandat marcat els dos primers anys per una pandèmia i una crisi econòmica i social que ha estat la més difícil des de fa dècades. També fets sobrevinguts com l’accident d’IQOXE, l’afectació de temporals a les nostres platges i l’afegit molt important de trobar-nos amb una sentència que anul·la el POUM. Però malgrat tot això, em quedo amb la determinació del Govern de la ciutat per perpetrar el canvi a la ciutat de Tarragona. Un canvi que ja és palès i visible i que sense dubte ha de continuar. Aquest canvi es basa principalment en escoltar als tarragonins i tarragonines i fer-los participar en les decisions importants per la ciutat, com el dibuix de la Tarragona del present i del futur, entre altres. I això no són paraules buides. Anem cap a una Tarragona que camina sota el rumb de la cohesió, la sostenibilitat i la cultura com a eixos fonamentals.
Posi’m exemples de participació, en què pot incidir la ciutadania?
El POUM o el Pla Integral de la Part Baixa, per exemple. El Pla d’Ordenació Urbanística Municipal va ser anul·lat per una sentència judicial. Lluny d’enfonsar-nos en el negativisme de què significa no tenir un marc jurídic urbanístic vam convertir-ho en una oportunitat. Vam iniciar un procés participatiu. El POUM ha d’anar molt més enllà de definir en quins espais es pot construir i en quins no. El POUM tindrà conseqüències directes sobre aspectes tan centrals com l’habitatge, la regeneració de barris sencers, la mobilitat, el model comercial, la generació d’equipaments culturals de proximitat, la cohesió social o la qualitat ambiental. Per això vam engegar el procés de participació real més gran que ha tingut mai Tarragona. Ens calen totes les mirades: la feminista, la dels nens, la de les persones amb dificultats motrius, la de la gent gran, la de tots els ciutadans que viuen a Tarragona i també la dels que s’hi desplacen perquè hi tenen la feina o el negoci. I el Pla Integral de la Part Baixa té el mateix objectiu: escoltar i transformar entre tots un dels barris claus de Tarragona.
Quins temes s’han desencallat durant aquest mandat?
S’han desencallat temes molt importants que estaven cronificats, com el Fòrum Judicial, la Ciutat de Repòs, el Museu de la Necròpolis, la Savinosa o el Banc de la Ciència i del Coneixement. Hem demostrat capacitat de negociació i voluntat real de voler trobar una solució a tot plegat. A banda, hem aconseguit grans inversions a través del Fons Next Generation, a través del quals fem un pas important per transformar la ciutat. Uns fons europeus que seran claus per actuar en espais com la plataforma del Miracle, el Serrallo, el carrer Canyelles (ja remodelat) i que ens permetrà connectar -amb carrils bici- la ciutat de punta a punta.
El turisme sostenible és un dels eixos del seu mandat. A què es refereix?
El que volem és preservar i posar en valor l’espai natural i, sobretot, que les actuacions fetes en un sentit turístic tinguin com a objectiu la millora de les condicions de la població en general. Aquest és un concepte bàsic del turisme sostenible que des de Tarragona afrontem per primera vegada i ho fem amb màxima seriositat i il·lusió. A tot això, també apostem pel turisme que es desplaça en tren, per això estem fent campanyes –com una de recent a Madrid- per promocionar un fet que és evident i és que estem a dues hores i mitja de Madrid. La línia de l’AVE fins a Lyon i Marsella també ens permetrà connectar millor amb un client que ja tenim i que l’apassiona la nostra ciutat com és el francès. Tarragona té un model turístic que consisteix a compartir experiències amb els tarragonins i tarragonines.
Aparèixer al número 31 del rànquing turístic del New York Times suposo que és un estímul molt potent.
És una gran injecció d’autoestima perquè és un reconeixement públic a una realitat que tots els tarragonins i tarragonines sabem. Tarragona és meravellosa i al mateix temps és meravellós que des de fora vegin el que nosaltres ja sabem. La internacionalització és un dels nostres objectius turístics.
S’han recuperat les xifres d’abans de la pandèmia?
Sens dubte. El 2022 ha sigut un any rècord pel turisme a Tarragona, molt per sobre de les xifres del 2019. També hem crescut en turistes internacionals, com els nord-americans i ho estem seguint amb atenció. Creiem fermament en el potencial de la nostra ciutat per consolidar-nos com a destinació turística de qualitat i sostenible.
Quines altres apostes té en l’àmbit turístic?
Doncs el cicloturisme. Fa just una setmana presentàvem a Fitur, de la mà de l’Associació de Ciutats de la Ruta Bètica Romana, una proposta que té per objectiu posar en valor l’antiga via de més de 1.800 km de longitud que hi ha entre Cadis i la frontera francesa, que uneix amb Roma. Estem aprofitant totes les sinergies amb altres ciutats similars en mida o en riquesa patrimonial com Tarragona per atreure visitants. Atreure un turisme de qualitat que és el nostre propòsit. El turisme ha estat un dels eixos principals d’aquest mandat i és tan estratègic per aquest Govern que jo mateix em vaig posar al capdavant del Patronat de Turisme.
Formar part del Grup Ciutats Patrimoni ajuda a la promoció de la ciutat?
Sí, perquè ens obre també espais de promoció internacional molt potents. Anar acompanyat d’altres 14 ciutats amb atractius meravellosos ens ha permès promocionar-nos en mercats com l’americà o l’asiàtic, on una delegació del Grup va fer un tour promocional l’any passat per donar a conèixer, entre altres, la ciutat de Tarragona. No deixem de promocionar-nos anant directament on creiem que podem créixer en el mercat turístic. Per això hem fet un gran esforç per promocionar Tarragona amb accions gens explotades fins aquest moment. Enguany, per primera vegada, Tarragona ha assumit la tercera vicepresidència del GCPHE i s’ha materialitzat durant l’assemblea general que es va celebrar a FITUR 2023. En referència a aquest tema, en aquesta fira vam refermar un perfil turístic propi marcat per l’estratègia d’aliances amb destinacions culturals i ecosostenibles.
A quines accions es refereix?
Ara fa un any vam convocar periodistes especialitzats en viatges i touroperadors a Madrid per posar en valor el nostre patrimoni natural, cultural i patrimonial i també la potència de la nostra gastronomia i els nostres vins. Un audiovisual creat per l’ocasió i un maridatge amb vins de la DO Tarragona van ser la carta de presentació de la nostra ciutat, que no va deixar indiferent ningú. Aquest passat mes de novembre vam fer una acció similar a Barcelona, també amb una gran acollida per part de periodistes de mitjans especialitzats i operadors.
Recentment, van obtenir un Next Generation per potenciar el Turisme Sostenible…
Cert, representen 3,5 milions d’euros per inversions en espais patrimonials. No em digui que això no fa albirar un futur engrescador! El projecte “Tarragona, entre blau i verd” contribuirà a dibuixar el futur que volem per la ciutat, des de quatre eixos fonamentals, com són el turisme verd i sostenible, la millora de l’eficiència energètica, la transició digital i la competitivitat. L’adequació dels recursos naturals que planteja el pla permetrà ampliar l’espai turístic i descongestionar així les zones més saturades, i també vol contribuir a desestacionalitzar i ampliar la temporada turística generant una oferta associada als valors mediambientals, com per exemple el cicloturisme. Tampoc em vull oblidar dels 3 milions d’euros per rehabilitar el Fòrum de la Colònia i la millora la seva accessibilitat i entorn. Uns diners que hem pogut aconseguir després de desbloquejar la cessió de l’espai per part de la Generalitat i que gràcies a ser de l’Ajuntament hem pogut optar a aquests ajuts europeus.
Per fi s’ha desbloquejat la Savinosa.
Cert i també la Ciutat de Repòs i de Vacances. La Savinosa es convertirà en un hub cultural i educatiu, un autèntic motor de creació que ha de situar Tarragona a l’epicentre creatiu del territori. Després de gairebé 50 anys en desús dibuixem per fi un full de ruta clar per encarar el futur de l’antic preventori de la Savinosa, deixant enrere unes dècades d’oblit i abandonament i apostant per un projecte d’ús públic al servei de la gent i lluny de qualsevol proposta de mercantilització i privatització de l’espai. Una altra bona notícia associada a aquest projecte és que, per fi, disposarem d’un camí de ronda en condicions entre la platja de l’Arrabassada i la platja de la Savinosa. Serà la primera i més immediata actuació en l’entorn de la Savinosa, enretirant les tanques de la finca els metres suficients per crear un espai de pas per a persones i bicicletes de 750 metres de llarg, integrat amb l’entorn natural i preservant la biodiversitat. I pel que fa a la Ciutat de Repòs i de Vacances serà un alberg referent en salut emocional d’infants i joves.
I per la Tabacalera, quins plans té?
Volem que la cultura i la tecnologia tinguin un paper clau. Ha de ser un espai central de la ciutat, amb usos diversos al voltant de la cultura.
No hem parlat del pressupost que es va aprovar a finals de l’any passat. Tenir pressupost ho canvia tot?
Absolutament. El pressupost aprovat ens ajudarà a visualitzar el canvi iniciat fa quatre anys i ens permetrà executar molts dels projectes que s’han anat treballant i d’altres que es remataran durant el següent mandat, però que ja s’hauran iniciat. En tenim molts entremans i d’altres que ja s’han inaugurat com l’esperat parc lúdico-esportiu de Sant Salvador, un barri que es mereixia una inversió d’aquestes característiques. Ara mateix també estem immersos, com li deia abans, en el POUM i en el projecte del tramvia, que canviarà absolutament la relació de Tarragona amb els barris. El tramvia ens permetrà desenvolupar la idea de treballar en clau metropolitana. De fet, serà l’eix central que connectarà tot el Camp de Tarragona.
Què passarà el 28 de maig?
La ciutadania tindrà l’opció de retornar al passat o bé de seguir apostant per un projecte que ha començat a implantar un canvi que no té marxa enrere i que està transformant Tarragona en una ciutat més sostenible, més cohesionada i que escolta a les persones que hi viuen. Evidentment, el projecte liderat per ERC suposa continuar avançant i estar al costat de la gent.
Jordi Llopart, davant l’entrada de l’Ajuntament. Foto: Tots21
Quin balanç fa de les actuacions que s’han dut a terme des de l’Ajuntament per afrontar la pandèmia a Creixell?
Hem de partir de la base que dels quatre anys del mandat municipal, dos i mig han estat totalment condicionats per la pandèmia, que ens ha fet endarrerir tant les obres previstes com aplicar ajornaments, i implantar el teletreball, a més de trobar-nos en plena renovació de la plana web. La repercusió també va afectar a les activitats culturals i festives, que les vam haver de reduir notablement. Ha estat un mandat pràcticament de dos anys fins que hem tornat a una certa normalitat. Penseu que, per exemple, l’ambulatori va tancar i l’oficina de l’aigua també.
Tot el dinamisme que es podia despertar el 2019, amb la trencadissa que arribaria el mes de març de 2020 amb el confinament obligat, va suposar que tot i que alguna obra la vam poder iniciar, com és el cas de la plaça Major, el cert és que vam haver d’aturar les obres. El mandat, per tant, ha quedat eclipsat per això.
Com se li va fer front?
Entre la regidoria de Benestar Social, la Policia Local, Protecció Civil i voluntaris vam començar a actuar, desinfectant carrers, fent controls policials i també ajudant la gent gran, comprant-los els medicaments i el menjar. No ens vam oblidar de la canalla: la Policia i Protecció Civil s’encarregaren de felicitar els aniversaris de la mainada del poble, que recordem van estar dos mesos confinats.
Què van fer per als sectors econòmics més afectats?
A nivell de restauració, molt especialment ja que va patir molt, vam obrir una línia d’ajuda perquè no haguessin de pagar l’ocupació de les terrasses. Al pressupost de 2020 es van incloure aquestes ajudes, i també se’ls va aportar diners a modus d’ajuda. Crec que va ser una bona acció. També s’ha creat l’Associació de Comerciants de Creixell i hem arribat a un acord amb la patronal Pimec per dinamitzar i formar els comerciants, a més de tramitar les subvencions a les petites i mitjanes empreses del Baix Gaià, en un model de coordinació entre sector públic i privat de gran abast.
Tots vam treballar telemàticament des de casa i vam dirigir l’Ajuntament d’aquesta manera. Vam patir la mort per coronavirus d’algun veí, però el cert és que la feina feta a les dues residències va ser bona i no vam patir cap cas de contagi. Resumint: vam afrontar la pandèmia des del vesant social i econòmic, menys en la part festiva i cultural, ja que no es podien fer actes, actes que es va anar incorporant a mesura que s’anava desconfinant.
Els nens de Creixell no es van quedar sense Reis d’Orient, però
No hi hagué Cavalcada, però vam instal.lar el campament al Casal Municipal, de manera que els nens i nenes els podien veure i parlar a una certa distància.
Un cop superada la pandèmia, Creixell ha destacat per les activitats culturals al voltant de Cal Cabaler i especialment de la Bibliocreixell, que ha fet un salt en oferta cultural
Vam poder anar obrint activitats amb les restriccions i controls que tocava fer. La cartera de Cultura no s’ha aturat. S’han organitzat moltes activitats a Cal Cabaler i especialment a la Biblioteca. Crec que en aquest mandat, la Biblioteca ha arribat a un punt molt atractiu. Si sempre ha tingut vida, n’hi ha hagut encara més, sigui amb activitats pròpies, amb el Consell Comarcal o amb la Xarxa de biblioteques de la Generalitat.
En aquest sentit, en l’anterior mandat vam aconseguir un fet molt important com fou entrar al sistema de lectura pública, junt a les biblioteques de l’entorn del Baix Gaià. És un fet molt valuós perquè per exemple pots ajudar a l’escola a demanar llibres que es troben en tota la xarxa de biblioteques de Catalunya. Aquesta opció ha donat molta vida a la biblioteca i ha trencat la idea de la biblioteca clàssica on només anaves a llegir en silenci. Les subvencions que rebem van destinades a l’adquisició de llibres actuals, fet que permet ampliar-ne el ventall. Ara és un punt cultural de primer ordre amb lectura i en l’organització d’activitats. També formem part del Punt-TIC i així disposem d’ordinadors per a ús dels joves.
També hem tingut un encert amb la celebració del festival de novel.la negra en català Creixell Crims o l’aposta que mantenim en visualitzar la figura de l’arquitecte Josep Maria Jujol.
Ha estat també un mandat amb moltes activitats en promoció de la igualtat de sexes
La regidoria de Benestar i Igualtat ha participat en tots les activitats del ‘No és no’, amb un punt lila instal.lat a les festes i altres activitats de concienciació. També és destacable que des de la regidoria s’ha impulsat el Pla d’Igualtat de l’Ajuntament. Era necessari tenir-lo. Ara tenim una persona destinada durant sis mesos que dedica part del seu horari al Pla d’Igualtat, com també al servei que consisteix a trucar als avis per comprobar que es troben bé.
El cas recent de l’home gran que va caure a casa seva i no es podia aixecar ha visualitzat quant d’important és aquest servei, que en el seu cas incloïa que la Policia Local disposés d’un còpia de les seves claus per actuar en situacions d’emergència. El servei no és nou d’aquest mandat, però hem pogut veure la necessitat de comptar amb ell. En aquest mandat, l’hem mantingut, l’hem ampliat i hem vist la seva utilitat arrel de la pandèmia.
Parlem d’obres: la reforma de la plaça Major ha estat la més destacada del mandat?
Com a inversions parlem de la plaça, del carrer de l’avinguda del ferrocarril -l’accés en zona Pein per anar als edifici de Constelació i al càmping Gavina- i com a PUOiS, s’han fet actuacions en l’arranjament de carrers, en aplicar l’asfalt. A la zona de la Plana s’hi ha actuat més. Intentarem poder licitar millores en parcs i jardins i està per executar la segona anella del municipi de cara a fer-ne un ús peatonal. Estem parlant del carrer sant Jaume, carrer Raval i carrer Major, un tema que va associat al nou aparcament municipal a sota del Mirador.
És cert que en totes les obres hem tingut problemes: la pandèmia va afectar les obres de la plaça Major, cal fer millores a l’avinguda del ferrocarril i a l’empresa que ha fet el nou aparcament, del qual no hem pagat res de moment, se li ha demanat aixecar l’obra. No havia quedat gens bé. Això suposa un endarreriment i també haver demanat l’endarreriment de les subvencions que hi van associades.
Altres obres han estat el pintat del Centre Mèdic o la instal.lació del control de matrícules en una de les entrades del municipi, que enguany intentarem continuar. Necessitem anar a poc a poc perquè no pots córrer més. Aquestes obres, les hem hagut d’afrontar sense subvencions ja que hi havia la necessitat de tenir-les.
De l’anterior mandat també venia la millora de l’entorn de l’ermita de la Mare de Déu de Fàtima i una connexió des de la Coma fins al Centre Mèdic per no haver de passar per la carretera, amb la implantació de reductors de velocitat en alguns punts. Aquest cas també l’hem abordat sense subvencions.
En turisme, que destacaria?
La regidoria s’ha abocat en la promoció del municipi. S’ha fet implicant la iniciativa privada, com és el cas dels càmpings, i sabent que no podíem comptar gairebé amb subvencions. El problema que tenim és el de les administracions superiors, com són Costes, Medi Ambient i la conselleria d’Acció Climàtica, pels impediments que ens posen quan volem fer accions municipals, com la neteja de les platges o com instal.lar passos de fusta i corda per preservar les dunes a la platja natural que tenim. Hem presentat el projecte, ho hem pagat però ningú pren cap decisió. A més tenim una platja protegida i una altra urbana. Hi ha massa departaments implicats en les platges. Les propostes, a més, es perden en el temps i et trobes bloquejat. Tampoc ens permeten usar un espai com a aparcament.
Altrament, hem posat en marxa el trenet turístic, amb la contribució dels càmpings del municipi.
Han creat la marca Costa Baix Gaià a banda de la Diputació. Per què s’ha fet?
No ens reportava res anar a fires com Fitur, no ens visualitza. Estem creant l’Agrupació de Municipis del Baix Gaià, que substitueix l’òrgan que abans funcionava a nivell del Consell Comarcal del Tarragonès, el Consorci Turístic. Davant els problemes que teníem vam decidir crear l’Agrupació, que cada ple municipal aprova. Nosaltres ho farem en el proper ple.
La idea és la d’assistir a les fires turístiques sota la marca Costa Baix Gaià perquè se’ns vegi i podem presentar els nostres productes. El problema és comú a la zona així que vaig reunir els ajuntaments de Roda de Berà, Altafulla i Torredembarra i vista l’experiència que havíem tingut en l’assistència a les fires estatals sota la marca Costa Daurada, vam decidir actuar nosaltres. Volem seleccionar les fires on anar, és a dir, parlem d’Andorra, Bilbao i Pamplona perquè molts estiuejants de la nostra zona vénen d’aquests llocs i fins i tot hi tenen residència. Tenim les platges naturals, rutes de senderisme a peu i en bicicleta, amb diferents graus de dificultat. I en aquestes fires podem posar cartells publicitaris nostres. La primera experiència va ser Pamplona i a partir d’allí es va afegir Tarragona, però amb la condició que no ho abarqui tot sinó en les mateixes condicions que la resta de municipis del Baix Gaià.
No és només un tema de costa. Vaig cridar La Nou de Gaià perquè es pugui fer tast del seu oli. Nosaltres donem a conèixer els pobles d’interior del Baix Gaià, i s’acabaran integrant-se a l’Agrupació. L’any passat vam fer un tempteix al respecte. Des de la Diputació, ara se’ns pren en serio, han entrat en aquestes fires i ens respecten tenir la marca pròpia del Baix Gaià. Hem d’entendre que a nosaltres no ens interessa anar a Fitur, no ens aporta res, no ens visualitza; Fitur està pensat per un altre tipus de municipis turístics i altre tipus de turisme. Aquí volem turisme familiar, cultural i esportiu. Tot això, mantenint la nostra taula com a municipi propi en aquestes fires. Ha estat un encert aquesta aposta.
En què han apostat en matèria d’esports?
Hem fet una aposta decidida per l’esport i la salut. Hem potenciat les activitats esportives, i la més novedosa i pròpia de Creixell ha estat la de caminar dins el mar, una activitat pionera a Catalunya, que està tenint una acceptació important i és vàlida per a qualsevol edat. Altrament, hem seguit fent la cursa de la Festa Major, el Canicròs i el Canibeach. També apostem per pagar el manteniment dels servis en el futbol, l’arbitratge, el material i la il.luminació -que ens costa 7.000 euros a l’any-. Si els joves fan esport, no es dediquen a fer altres coses que no són saludables. També paguem un professor per fer gimnàs i la instal.lació del gimnàs per a la gent gran. I els caps de setmana s’organitzen rutes a peu també per a la gent gran.
Com està financerament l’Ajuntament i com s’ha actuat en aquest mandat?
Seguim tenint un únic deute amb l’Estat, però a sobre de la precarietat de la pandèmia i la pèrdua dels ingressos de l’IBI de l’autopista, teníem el milió d’euros de quota del crèdit. Era un esforç molt important per a nosaltres. Vaig començar al novembre de 2021 a moure’m, demanant l’ajut de senadors i algun diputat ja que de cara a 2022 la situació hauria empitjorat.
Vam seguir amb les converses i el senador Josep Maria Cleries m’anava informant de com anava la situació fins que em va avisar que em trucaria el secretari d’Estat de l’Administració Local perquè jo li expliqués la situació. Així va ser i li vaig dir que només demanàvem una ampliació del termini del crèdit, no que ens perdonés el deute. Finalment, Dilluns de Pasqua de l’any passat em van trucar i em van anunciar que tinc autoritzada l’ampliació a deu anys més, de 2027 fins a 2037. Així, la quota baixa d’un milió a 400.000 euros a l’any. Les condicions són les mateixes que ens aplicaven, el tipus d’interès no arribava a l’1 per cent i sense càstig per cancel.lació anticipada. La tramitació va durar gairebé cinc mesos i vam decidir prorrogar els pressupostos de 2021 al 2022 perquè aleshores no sabíem quina quantitat acabaríem pagant.
Com està el deute?
En els 12 anys que porto a l’Alcaldia, per primera vegada enguany el deute serà inferior al pressupost. El deute és de 5,5 milions euros i el pressupost, de 6,5 milions. La crítica que faria és que l’Administració és lenta i en una legislatura tan curta com aquesta, això xoca. Un altre problema afegit és que les empreses no es presenten a licitació donat l’increment constant dels costos dels materials.
L’Ajuntament de Creixell podrà tirar endavant a base de mantenir controls -si es decideix fer una obra cal tenir els diners per pagar-la-, acollint-se a subvencions i seguint pagant el deute.
Han incrementat el nombre de contenidors de la brossa
Hem passat de 295 contenidors a 405, però és necessari que la ciutadania es conscienciï per fer molt millor la selecció domèstica de la brossa. Al final arribaran les sancions si no es fa bé la separació. Perquè algú llenci les coses fora de lloc els que ho fan bé no tenen per què pagar la sanció que al seu moment vindrà de la Unió Europea.
Pere Segura: ‘Vila-seca ha posat en marxa un model de transport públic gratuït que vertebra el municipi i comunica Vila-seca, la Pineda i la Plana’. Foto: Cedida
Vila-seca clourà el mandat havent desenvolupat nombroses inversions, molt visibles en l’estratègia de convertir-se en un ‘hub’ cultural. També s’ha posat en marxa el servei d’autobús municipal gratuït entre nuclis i s’avança en els projectes dels fons europeus Next Generation. El seu alcalde, Pere Segura, fa un balanç d’un temps que han estat marcat indefectiblement pels rigors de la pandèmia.
Què és el més destacat del balanç d’aquest mandat que ara acaba?
Em costa destacar una cosa en concret, ja que és un mandat en el qual s’han fet moltes coses en molts àmbits. Tots d’una rellevància importantíssima. Des del vessant de la cultura s’han potenciat molts aspectes: la recuperació de la FiM, la posada en marxa d’un projecte tan estratègic com és el Celler de Vila-seca, l’impuls de totes les activitats culturals i esportives… En el cas dels esports, s’ha començat a licitar un equipament que serà icònic i referent com és la remodelació de l’Estadi Municipal.
Des del punt de vista de transport, Vila-seca ha posat en marxa un model de transport públic gratuït que vertebra el municipi i comunica Vila-seca, la Pineda i la Plana. Es tracta d’una actuació única, ja que no en tenim cap exemple similar pels voltants.
Per altra banda, quant a turisme s’ha fet un pla estratègic, s’han fet inversions de tot tipus a la Pineda i s’han captat fons Next Generation per valor de 5 milions d’euros, els quals ajudaran a canviar i millorar totes les infraestructures d’us social, esportiu i turístic d’aquest nucli.
També s’ha fet front a dos anys de pandèmia duríssims amb totes les ajudes que es van proporcionar des de l’Ajuntament per fer la crisi sanitària més portable. Les ajudes van ser de tot tipus: de caràcter social, per a les empreses, de caràcter sanitari.
Com us he dit, és una resposta molt àmplia. A més del que us he comentat, per exemple, el proper 10 de febrer presentem un document de claredat amb el Port de Tarragona, sobre com seran els seus futurs creixements i de quina manera impactaran a la Pineda amb la seva millora de la trama urbana i, sobretot, de protecció ambiental.
Crec que ha estat un mandat molt complet en molts àmbits i, segurament, m’estic deixant moltes coses.
Què es pretén amb la creació del pol cultural format pel Castell i l’antic Celler?
Aquest pol cultural el que intenta traslladar és aquesta voluntat de ser un municipi referent en el món de la cultura i que es vol posicionar en el món de la cultura en el seu país i que l’estima. Amb aquests dos equipaments tan pròxims, més els que poden néixer en el seu entorn, es crea un hub cultural per a la nostra ciutat, de primer ordre, amb la voluntat de projectar-nos cap a l’exterior però, sobretot també, perquè el puguin gaudir els nostres ciutadans.
L’Auditori ha fet 20 anys. S’ha refermat com a referent de les comarques del sud de Catalunya?
Jo crec que l’Auditori, a dia d’avui, és l’auditori de referència al Camp de Tarragona. Té una programació estable des de fa molts anys, i d’alt nivell. L’Auditori ha estat, en molts aspectes i durant molts anys, un “vaixell insígnia” d’aquest municipi. Ara, s’ha complementat amb el Castell i el Celler. No deixarà de formar part d’aquesta idiosincràsia de potenciació cultural que és el que caracteritza el nostre municipi.
Quin és el balanç que fa de la mobilitat entre nuclis a Vila-seca?
De la mobilitat a Vila-seca en fem un balanç molt positiu, ja que hem impulsat, directament nosaltres, un projecte de transport públic gratuït entre nuclis. D’altra banda, també s’han assentat les bases per l’arribada d’un tramvia que vertebri Cambrils, Salou i Vila-seca i, en un futur, també Tarragona i Reus. Amb la implantació de l’alta velocitat, Vila-seca farà valer i confirmarà el seu nom de “cruïlla de camins” i d’un lloc ben connectat els propers anys.
Com està sent l’experiència de l’aparcament per minuts? Què es busca amb aquest model?
L’aparcament per minuts no deixa de ser un projecte pilot amb el que ara s’està fent una diagnosi de totes les zones. I segurament algunes s’hauran de corregir. El que s’intenta és fomentar una mobilitat en el municipi en els àmbits on hi ha més teixit comercial, amb la voluntat que segueixi sent gratuït i que faci més fàcil la vida als ciutadans.
La pandèmia ha condicionat el mandat. Què en destacaria de la gestió municipal i de la resposta de la població?
La resposta de la població durant la pandèmia va ser, en caràcter general, exemplar. La resposta de l’Ajuntament crec que va ser la que s’espera en un moment així. Va ser una etapa convulsa que ens va agafar a tots per sorpresa. Va ser molt adaptativa, pràcticament anàvem prenent decisions cada dia, segons el context en el qual ens trobàvem. També crec que tota la Corporació vam ser molt sensibles a la situació que s’estava vivint i vam poder posar a disposició recursos municipals a favor de la nostra gent.
Quin balanç fa de la promoció de l’ocupació que ha fet l’Ajuntament?
Crec que l’Ajuntament té molta història en promoció de l’ocupació a través de diferents plans d’ocupació. Avui en dia vivim en un context de taxes d’atur molt baixes, que feia anys que no vèiem i, tot i així, seguim impulsant oportunitats per a totes aquelles persones que s’han quedat fora de la dinàmica d’incorporació laboral. Per tant, estic molt content de la seva evolució i ens esperen molts reptes de futur que potser incloguin intervencions més específiques per adaptar-nos a aquests segments de població que no acaben de trobar llocs de treball.
Està satisfet de l’evolució turística? Quina estratègia segueixen després de la pandèmia?
De l’evolució turística n’estem molt satisfets. Pràcticament s’han recuperat les tendències anteriors a la pandèmia i el repte que tenim en el futur sobre el turisme és la seva transformació cap a un mercat i una indústria molt més estable i desestacionalitzada. Crec que és el repte que tenim entre tots: fer un turisme d’oci, de lleure i familiar que generi riquesa tot l’any i no només durant la temporada d’estiu.
Quin futur preveuen per l’espai d’Aquopolis i de Pachà?
Ho definirem entre tots. Farem una anàlisi convençuda i profunda sobre quines són les seves possibilitats per a detectar oportunitats i per a determinar també quines són les nostres fortaleses. També definirem les debilitats que volem corregir. Penso que ara entrarem en un moment on tot això es posarà en debat i anàlisi per a fer d’aquell espai un lloc que ens projecti cap als pròxims 30 anys.
Com veu el futur de Hard Rock i el posicionament del Govern?
En aquests moments, després de l’acord sobre els pressupostos de la Generalitat, us puc dir que estic satisfet. Valorem d’una manera molt positiva que s’hagi arribat a un acord i que, concretament, parli en un apartat específic de Hard Rock i també fixi en un horitzó temporal com s’han de desenvolupar totes les tasques. Crec que és un horitzó temporal amb prou marge per a poder treballar tots els aspectes que hi havia pendents i ara sí, amb un objectiu clar, una fita a complir, amb uns terminis que faran tornar a establir una metodologia de treball adequada i amb un horitzó fixat. Per tant, molt content per l’acord i la implicació del PSC en el Camp de Tarragona.
Expliqui’ns els projectes de nou estadi i el seu entorn d’equipaments esportius
El projecte de remodelació de l’Estadi és un projecte molt ambiciós, que pràcticament multiplica per tres els equipaments que tenen a veure amb el futbol i els adapta a una ciutat per a més de 30.000 habitants. D’altra banda, farem un espai multidisciplinar amb diferents àmbits esportius: tenis, pàdel i atletisme, que faran d’aquell àmbit un espai de referència que pot servir fins i tot per acollir esdeveniments esportius. Es tracta d’una ciutat que potencia i cuida l’esport, que té cura del benestar i de la salut dels seus ciutadans, però que a la vegada genera equipaments que poden ser atractius i que generin sinèrgies a tota una infraestructura hotelera. Per tant, és un equipament que busca ser un complex esportiu 360º, on hi hagi gimnasos, zones per a dinar, zones de lleure familiar, rocòdroms… Aquesta és una primera fase ambiciosa que haurà de contemplar, també, futures ampliacions.
Quines inversions queden pendents en millora de la via pública?
En millora de la via pública no hi ha inversions pendents. Hi ha inversions recurrents i constants perquè la via pública és un element a mantenir i a cuidar, que requereix d’inversions cada any. Nosaltres tenim uns plans de millores de carrers, que són constants i cada any n’anem fent uns quants. No apliquem mai contribucions especials, una qüestió que ja forma part de la idiosincràsia del municipi.
Parlem de la indústria química: està millorant la política de seguretat química i d’avisos a la població?
Crec que a poc a poc som més sensibles a tot això, la Generalitat mica en mica també és més exigent en aquesta qüestió. Els canvis s’estan produint, però potser no tan ràpid com ens agradaria. Són lents perquè, entre d’altres coses, són complexos. No podem deixar de ser exigents, no podem deixar de reclamar que aquestes millores s’implementin i es facin efectives el més ràpid possible. Ara estem en un camí que no hem de deixar de recórrer. La indústria química és una indústria que ha d’evolucionar, és una indústria que ens pot donar moltes oportunitats de futur. Crec que és una de les nostres fortaleses i, sobretot, potencialitats. Ara bé, crec que poc a poc hem d’anar evolucionant cap a àmbits del sector químic de més valor afegit i potser d’altres s’haurien de repensar.
El tren tramvia comença a avançar, què suposarà per Vila-seca i pel territori?
El tren tramvia serà el primer transport públic del Camp de Tarragona, impulsat per la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de vertebrar el que denominem àrea metropolitana de Tarragona, constituïda per diferents ciutats com poden ser Cambrils, Vila-seca, Salou, Reus, La Canonja, Constantí i la pròpia Tarragona. Aquest transport pot esdevenir el primer pas d’aquest conglomerat de municipis sense nom, que vindria a ser el segon més important de Catalunya i que té somnis i objectius de futur ambiciosos.
Com ha estat la relació amb els socis de govern municipal?
Crec que ha estat, en termes generals, molt bona. Ara estem ja a quatre mesos de les eleccions i, per tant, cadascú marca les seves posicions d’una manera molt més clara. Però si m’abstrec d’aquests mesos en els que tothom vol diferenciar-se més i mostrar-se més a les antípodes del govern, crec que ha estat una relació lleial, una relació que ha buscat l’interès general de la població. I això s’ha de posar en valor. Gran part dels grups municipals, en aquest sentit, es van sentir molt ben recolzats en època de la pandèmia i sempre hi ha hagut possibilitats i ponts de diàleg per, entre tots, arribar a acords durant aquest mandat. Per tant, crec que en general han estat unes relacions amables, cordials i positives, amb les discrepàncies raonables i normals que es produeixen perquè som partits diferents.
L’obra més significativa del mandat és l’ampliació de la residència el Vilar. Foto: Cedida
La Selva del Camp encara el final del mandat municipal 2020/2023 fent un balanç especialment positiu i de creixement per al poble, malgrat les greus circumstàncies sanitàries i socials que han marcat els últims quatre anys a escala mundial.
Tot i la difícil situació superada, el motiu que permet fer una valoració satisfactòria del període és el fet d’haver pogut ajudar a resoldre problemes reals de la ciutadania selvatana, de manera que el quadrienni finalitza amb un poble millor, més equipat i més preparat per al futur. Lluny de crear expectatives amb projectes de poc recorregut, l’Ajuntament de la Selva va encarar la crisi de la Covid-19 amb respostes eficients a necessitats reals del dia a dia i l’exemple més clar són les prop de 350.000 mascaretes que es van distribuir de forma gratuïta entre la ciutadania en els moments més greus de la pandèmia.
L’altre gran motiu pel qual cal parlar de quatre anys importants per a la Selva és el fet que el poble no s’hagi aturat i s’hagin mantingut i executat els principals projectes que han de servir per aconseguir un futur millor. Així, s’han fet millores en diversos carrers, com el del president Companys o el de Joan Domingo; s’ha aixecat un nou dipòsit regulador d’aigua del CAT, que permet assegurar el subministrament futur del poble; s’ha obtingut una nova línia d’ajuts per import d’un milió d’euros per tal de millorar l’eficiència energètica de les construccions més antigues del poble; s’han iniciat els tràmits per a projectes tan rellevants com la construcció d’un nou CAP; s’ha reprès la redacció del POUM i s’ha completat l’ampliació de la residència el Vilar per a gent gran, entre altres iniciatives.
El creixement de la residència el Vilar L’obra més significativa del mandat és, precisament, l’ampliació del Vilar. L’actuació ha contemplat la construcció de 13 habitacions dobles i 9 d’individuals per crear un total de 35 noves places que, sumades a les ja existents, oferiran servei a 90 residents. D’aquestes places de nova creació, 20 seran subvencionades per la Generalitat i se sumaran a les 33 places públiques que ja hi ha actualment.
El projecte ha apostat especialment per la sostenibilitat i l’eficiència energètica, amb plaques solars tèrmiques que s’encarregaran d’escalfar l’aigua i plaques fotovoltaiques que nodriran l’equipament d’energia renovable. Els treballs han costat 2.642.000 euros, als quals cal afegir 358.000 euros més per a l’equipament de les habitacions i les sales (llits, cadires, televisors, etc.).
Per envergadura, cal destacar també el nou dipòsit regulador d’aigua, que ha de permetre millorar l’abastiment hídric al municipi gràcies a l’increment de la dotació d’aigua de l’Ebre. L’equipament, amb una capacitat de 1.000 metres cúbics, complementa el dipòsit esfèric existent al camí dels Molins per tal de regular l’arribada d’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) i està ubicat a la vora de la carretera de la Selva a Almoster. Amb la seva construcció i amb la prèvia ampliació de la concessió de l’aigua de l’Ebre fins a un màxim de 2.800 metres cúbics per dia, el municipi no només tindrà garantits els seus recursos hídrics futurs, sinó que també assegurarà l’òptima distribució de l’aigua per tot el poble.
Imatge del nou dipòsit regulador d’aigua. Foto: Cedida
Més eficients i competitius Al llarg dels pròxims anys serà de vital importància millorar l’eficiència energètica de les nostres llars i, per aconseguir-ho, hi jugarà un paper clau l’aprofitament de la subvenció d’un milió d’euros atorgada a la Selva des dels fons europeus que gestiona la Generalitat. La nova línia d’ajuts es finança a través dels programes Next Generation contemplats en la Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència del Govern espanyol. L’àrea que opta a ser subvencionada està compresa dins de l’Entorn Residencial de Rehabilitació Programada elaborat per les àrees de Promoció del Nucli Antic i Medi Ambient, que inclou tot el nucli antic, el Tomb de Muralles i bona part del primer eixample selvatà, construït fins als anys vuitanta del segle XX.
Les ajudes serviran per millorar l’accessibilitat als habitatges, a més de la instal·lació d’ascensors o reparar la degradació física de l’edifici. També es podran fer actuacions d’urbanització o millora de l’entorn, així com aquelles destinades a la millora de l’eficiència energètica, com la col·locació de plaques solars. El percentatge subvencionable de la inversió anirà directament relacionat amb la millora en l’estalvi energètic i les famílies en situació vulnerable podran rebre descomptes de fins al cent per cent.
Les ajudes es podran sol·licitar i tramitar a través de l’Oficina Municipal d’Impuls a la Transició Energètica i Rehabilitació, un servei municipal creat per gestionar aquesta mena d’actuacions.
Oficina Municipal d’Impuls a la Transició Energètica i Rehabilitació. Foto: Cedida
Un futur amb més i millor salut Aquest mandat ha servit també per tancar un compromís entre el Departament de Salut i l’Ajuntament per tal que, abans d’un termini de deu anys, la Selva compti amb un nou centre d’atenció primària (CAP). L’equipament s’ubicarà als terrenys que el consistori ja ha cedit en l’àmbit d’actuació de l’Hort del Planter, a tocar del cementiri i en una de les noves zones de creixement urbanístic del poble.
El complex tindria una superfície aproximada de 1.500 metres quadrats –duplicant la de l’actual centre de salut– i serà un dels grans projectes de futur per tal de fer front a la creixent demanda assistencial del CAP. Aquests terminis queden marcats pel nou contracte de lloguer tancat entre l’Ajuntament i Salut per a l’arrendament de les actuals instal·lacions, que són de propietat municipal. El nou conveni anual, prorrogable fins a un termini màxim de deu anys, estipula que els serveis de salut continuaran pagant el lloguer de l’espai assistencial fins que el projecte del nou equipament no s’hagi completat.
A banda dels projectes de futur, les enquestes realitzades entre els veïns valoren també positivament el creixement sostingut i pausat del poble. Malgrat que el creixement vegetatiu és negatiu, l’índex d’envelliment encara no és preocupant, però en pocs anys les dades reflectiran la tendència de tenir més gent gran que no pas joves. Pel que fa a l’apartat econòmic i d’infraestructures, la Selva inspira confiança i el nivell de serveis que s’ofereix es considera exemplar. Cal, però, fer una aposta per les energies renovables, partint de la base que es tracta del segon poble amb un consum elèctric més alt del Baix Camp, per sobre de Cambrils i per darrere només de Reus. El bon posicionament de la localitat es veu reflectit en les dades del PIB selvatà, de 298 milions d’euros, i en una renda bruta de més de 30.300 euros, en ambdós casos per sobre de la mitjana catalana i estatal. El mateix passa amb l’atur, que actualment és de poc més de 190 persones i se situa en un 7,1 %, quan en bona part del nostre entorn se situa al voltant del 10 %.
La presència històrica d’Esquerra Republicana a la Selva no és nova, ve de lluny. La memòria ho certifica.
Nosaltres, els d’avui, però també els que ens han precedit, totes les persones que hem tingut la sort i el privilegi d’aportar esforç i treball per fer tornar l’opció independentista, republicana i d’esquerres a la política municipal del nostre poble, totes i tots, podem presumir amb satisfacció de la feina feta, dels resultats obtinguts. De segur que haguéssim pogut fer més i millor, però cal tocar la realitat, acceptar-la i, des d’aquesta perspectiva, valorar l’obra de govern que queda.
Finalitzem un mandat i, amb aquest mandat, finalitza la meva trajectòria política com a càrrec electe. És un bon moment per canviar, és un bon moment perquè d’altres agafin el lideratge que tant es mereixen perquè cal fer créixer el partit i fer-lo guanyar. Aquest és el repte que tenim al davant.
Passem comptes de quatre anys intensos, on l’aparició sobtada de la Covid-19 aquell mes de març del 2020 ho va capgirar tot. Una pandèmia que es va convertir en protagonista inesperada de la gestió municipal. Vam afrontar el moment i vam continuar treballant. Espero i desitjo que la nota final sigui bona. Sincerament, crec que el balanç haurà estat positiu, el pacte de govern necessari.
Volem revalidar la confiança dels nostres veïns i veïnes, per això el 28 de maig hi tornarem, amb una llista renovada que compagini l’experiència acumulada amb noves visions, amb diferents idees, amb projectes engrescadors. L’objectiu sempre és el mateix, millorar el poble i la vida de la seva gent, de la nostra gent, de totes i tots nosaltres. Seguim!
Els dos alcaldes d’aquest mandat: Jordi Sans i Xavier Marcos. Foto: Tots21
Jordi Sans, alcalde (2022-23)
A mitjan juny de l’any 2022 es va produir el relleu en l’alcaldia de l’Ajuntament dels Pallaresos i vaig passar a ser l’alcalde del municipi. Aquest relleu en l’alcaldia ve motivat pel pacte de govern signat l’any 2019 entre diferents forces polítiques del municipi i que es fonamenta en la política municipal i de servei al ciutadà per sobre de tot. És important remarcar que aquest mandat no ha sigut gens fàcil perquè s’ha vist plenament afectat per la crisi sanitària del coronavirus SARS Cov II en tots els aspectes de la vida quotidiana i per extensió a totes les regidories.
Ara ens trobem amb una nova crisis, aquesta vegada econòmica com a resultat de la guerra a Ucraïna i que igual que la crisi de la covid-19, ens afecta a tots en el nostre dia a dia i també a l’Ajuntament. L’afectació en l’Ajuntament ve donada sobretot per l’encariment dels serveis, actes, compra de material… Per això és crucial una bona planificació pressupostària per poder donar el mateix servei al ciutadà amb el mateix pressupost, tot i l’augment de preus i costos generalitzat.
En l’àrea d’esports m’agradaria destacar, en primer lloc, la plena disponibilitat, des de l’any 2019, de les xarxes socials municipals per a donar a conèixer a tot el municipi les fites esportives individuals dels Pallaresencs i Pallaresenques.
Un altre fet destacat és la creació, l’any 2021, dels ajuts a esportistes dels Pallaresos que competeixen en modalitat individual i que quedaven fora de les ajudes o subvencions a clubs o entitats municipals.
Durant l’any 2021 es va inaugurar la Sala Polivalent Municipal dels Pallaresos, que va permetre iniciar la pràctica d’altres esports com el bàsquet, futbol sala, danses urbanes i gimnàstica de manteniment.
Una de les fites ha estat la creació dels Jocs Esportius Municipals dels Pallaresos amb la intenció de fomentar l’esport i l’activitat física. Foto: Cedida
Les actuacions més importants de 2022 van ser:
La creació dels Jocs Esportius Municipals dels Pallaresos amb la intenció de fomentar l’esport i l’activitat física. Aquesta activitat es va desenvolupar amb la col·laboració del Consell Esportiu del Tarragonès i la Penya Blaugrana dels Pallaresos. A més, tota la recaptació va ser destinada a Creu Roja. Ja està en marxa l’edició de 2023 dels Jemp amb la col·laboració de més entitats com l’AMPA de l’institut dels Pallaresos i l’Afer de la Dona.
El rescat de la licitació de l’ús privatiu del camp de futbol municipal. El rescat es va portar a terme gràcies a l’acord entre l’ajuntament i l’entitat que el gestionava. Aquest rescat es va fer per tres motius: per recuperar la municipalitat del camp de futbol, per evitar que el cànon existent tenses el pressupost de l’entitat gestora i per disminuir l’import de quotes dels socis, ja que el cànon no repercuteix en aquestes quotes.
Per aquest any 2023 s’ha aconseguit una valuosa subvenció de la Diputació per millorar l’estat de la piscina municipal.
En l’àrea de comunicació es va decidir crear i desenvolupar una nova pàgina web municipal des de zero amb la voluntat de fer-la moderna, intuïtiva i que ens permetés pujar en els índexs de transparència pel que fa a informació. No considero que estigui acabada, ja que cada dia surten noves aplicacions i està en constant evolució.
En l’àrea de benestar social és destacable la modificació, l’any 2020, dels barems per obtenir ajudes econòmiques. Tanmateix, l’ajuntament quan ha tingut un informe favorable de demanda d’ajudes econòmiques, sempre s’han concedit.
Com cada any, apostem per la continuïtat d’iniciatives com el xec nadó per a tots aquells nens i nenes nascuts a Els Pallaresos.
A més de la gran quantitat d’actes i esdeveniments amb caire solidari com recollida de joguines, aliments, material sanitari per la guerra d’Ucraïna… Gairebé tots els actes realitzats per l’ajuntament han comptat amb la part solidària de donar les recaptacions a diverses entitats com: Creu Roja o la Lliga contra el Càncer.
Xavier Marcos, alcalde (2019-2022):
COVID-19: Sens dubte, aquesta inesperada malaltia que va afectar tot el planeta ha estat el repte més gran dels meus tres anys de mandat com a alcalde dels Pallaresos. Gestionar tot allò que era necessari per protegir els nostres veïns, sense mitjans, sense informació, amb contagis i morts cada dia va ser la tasca més difícil de la meva vida. Gràcies al compromís de tot l’equip de govern i de tots els treballadors del nostre Ajuntament vam aconseguir minimitzar els riscos de cara a la població i vam poder sobreviure tots plegats a la pitjor epidèmia que es recorda al món. Com a fet trist i negatiu, assenyalar la mala praxi i nul ajut dels regidors de JxCat, a l’oposició, que es van dedicar a posar pals a les rodes en comptes d’ajudar en uns moments tan delicats per a la població, un fet que el poble dels Pallaresos no pot oblidar mai.
Sala Polivalent: Després de quasi dos anys de treballs, per fi vam poder inaugurar, enmig d’una pandèmia i amb fortes restriccions i mesures de seguretat, la tan esperada i desitjada Sala Polivalent. Des del 15 de maig de 2021, la Sala Polivalent no ha parat ni un minut: esports, festes i actes de tota mena omplen dia rere dia aquesta sala tant de gent gran com de gent jove.
Un moment de la inauguració de la Sala Polivalent. Foto: Tots21
Bosc del Cremat: Aquest estiu (2022) i aprofitant la Festa Major, vam poder inaugurar la pista annexa a la Sala Polivalent. Dos fets totalment sobtats, com van ser l’esclafit que va fer malbé la carpa de l’escenari per culpa del vent i d’uns càlculs mal fets en projecte i, per altre costat, l’aparició de restes romanes en un dels laterals, han fet que l’obra no estigui totalment acabada i no llueixi com cal. Esperem, però, que en un futur no molt llunyà estigui totalment enllestida.
Nou Vial: És un projecte engegat el novembre del 2016 i que, per raons absolutament polítiques, es va endarrerir fins fa pocs mesos. Actualment està ja en fase de finalització en els seus trams 1 i 2, cosa que permetrà connectar la urbanització de Pallaresos Park amb el nucli antic del poble i que donarà pas a poder finalitzar el tram 3 fins a Jardins Imperi.
Carrers Major i Nou: Una obra més que necessària donat l’estat en què es trobava el ferm d’aquests carrers i les reclamacions dels veïns que diàriament la transiten. L’obra s’ha fet en dues fases: la primera va comportar la substitució de les antigues canonades d’aigua potable per unes de noves i la segona va ser la substitució del ferm tot mantenint la “pedreria” dels carrers, obra del nostre estimat veí Sr. Anastasio Sánchez.
Mobilitat reduïda: Sens dubte, una de les prioritats d’aquests darrers tres anys ha estat facilitar el trànsit pels carrers del nostre poble a totes aquelles persones amb mobilitat reduïda. Està clar que de tots els projectes, totes les obres que teníem pensades fer, algunes no s’han pogut portar a terme o s’han endarrerit, a causa de les restriccions del COVID-19, però continuarem lluitant per fer realitat aquests petits i grans detalls que faran dels Pallaresos un poble sense barreres arquitectòniques.
Gent Gran: Com a regidor de la Gent Gran em sento orgullós d’haver pogut compartir amb ells aquests darrers tres anys. Va ser el col·lectiu que més va patir els efectes de la COVID-19 i va ser exemplar amb el seu comportament. Un cop alliberats del virus, tots plegats i gràcies als diferents presidents/presidentes i juntes que els ha representat, hem pogut tornar a reprendre tots aquells actes i trobades que habitualment organitzen.
Jornades Modernistes: Sens dubte, l’èxit social més important d’aquesta legislatura. Per mi sols era una idea que volia portar a terme ja fa uns anys però que, sense la complicitat del meu estimat amic Elies Torres i el nostre equip, Samuel Urbano, Mª Angels Creus, Jaume Garcia, David Aymerich, Francesc Sec, Josep Mª Buqueras i el més valuós…, tot un poble implicat en la seva festa modernista, no hauria estat possible. Estic ben convençut que avui dia Els Pallaresos ha fet esclatar la passió modernista arreu de l’estat i el nom del poble figura en la Ruta Modernista mundial.
Les Jornades Modernistes han estat un veritable èxit. Foto: Francesc Sech
Samuel Urbano, regidor de Cultura, Patrimoni, Joventut, Sanitat i Participació Ciutadana
CULTURA I PATRIMONI
2019 – 2020: PRIMER CONCURS LITERARI DE SANT JORDI: Enguany s’ha organitzat, per primer cop al nostre municipi, el “I Concurs Literari de Sant Jordi”, una oportunitat perquè veïns, veïnes i estudiants dels Pallaresos presentessin les seves obres literàries de narrativa o poesia.
2020 – 2021: Recuperació i obertura al públic de diferents trams de l’Aqüeducte del Gaià (època romana) al seu pas pels Pallaresos i de la fortificació del Castellot.
2021 – 2022: Primeres Jornades Modernistes dels Pallaresos: celebració de les primeres jornades de recreació històrica del Camp de Tarragona. Múltiples activitats, tallers, didàctica, visites guiades, etc.
JOVENTUT:
2019 – 2020: Esquiada Juvenil: el 8 de febrer, més de 40 joves del nostre municipi van gaudir d’un fantàstic dia d’esport i natura esquiant a Port Ainé.
2020 – 2021: Primer reconeixement acadèmic: per valorar els millors estudiants locals i potenciar la investigació sobre el municipi, per primer cop, s’ha obert un procés per reconèixer acadèmicament els millors estudiants. Es premia els millors expedients, els millors treballs d’investigació general i els millors treballs d’investigació sobre Els Pallaresos.
2021 – 2022: Licitació del nou local juvenil dels Pallaresos al Casal d’Hostalets. Una sala polivalent amb 100 m², aproximadament, que posarà fi a una reclamació històrica, un espai per als joves del municipi.
SANITAT:
Imatge del nou Centre Mèdic. Foto: Cedida
2019 – 2020: Entrada en funcionament del nou Centre Mèdic Els Pallaresos: a partir del 29 de juliol de 2019 ha entrat en funcionament el nou Dispensari Mèdic dels Pallaresos, situat a l’Av. Prats de Motlló. L’interior està distribuït en una àrea d’entrada, una administrativa, de medicina general, pediatria, una àrea polivalent i un espai d’emmagatzematge i d’instal·lacions. La zona polivalent compta amb una consulta mèdica, una altra per a tractaments i extraccions i una sala d’espera, distribuïts en un total de 503,82 metres quadrats de superfície construïda.
2020 – 2021: Cicle de conferències sobre hàbits saludables impartides per una nutricionista.
2021 – 2022: Ajuts de vacunes no cobertes per la Generalitat de Catalunya: primer municipi del Tarragonès en subvencionar part de les vacunes que no cobreix el sistema de salut català.
PARTICIPACIÓ CIUTADANA:
2019 – 2020: Primera votació dels Pressupostos Participatius. Per primer cop, es realitza als Pallaresos la votació dels pressupostos participatius.
2020 – 2021: Diferents concursos populars per seleccionar el cartell de festa major, el got reutilitzable i el calendari municipal. Un Ajuntament més dinàmic i més proper: fotografia, dibuix, arts gràfiques…
2021 – 2022: Votació electrònica dels Pressupostos Participatius: s’implementen les votacions electròniques digitals per facilitar la participació.
Mª Jesús Coronado, regidora d’Ensenyament, Seguretat Ciutadana, Transport i Mobilitat i Festes
ENSENYAMENT
Aquests anys la Regidoria d’Ensenyament ha fet moltes millores en les escoles del nostre poble.
A l’Escola sant Sebastià es van pintar les classes, es van arreglar totes les esquerdes que havien sortit a les aules i es va donar resposta a moltes de les millores que van demanar els professors, com l’ampliació del pati, l’arranjament de les arrels dels arbres que havien provocat un gran desperfecte al pati, l’aula fosca que necessitaven, una pantalla tàctil i tot el material que vam comprar quan els nens van tornar a l’escola després de la pandèmia.
Imatge de l’escola Sant Sebastià. Foto: Ajuntament
I no podem oblidar tots els purificadors d’aire que es van comprar per a les dues escoles, Sant Sebastià i Arquitecte Jujol, per poder tenir unes classes més segures amb la renovació d’aire.
A l’Escola Arquitecte Jujol es van posar més rentamans al passadís, es van pintar més places d’aparcament de minusvàlids, es va proveir de més material de paper i es van plantar més arbres per poder tenir més ombra.
Sense oblidar que continuem treballant per cobrir totes les necessitats dels nens.
A la llar d’infants municipal, la Llar de Colors, aquest any van aconseguir una subvenció per al projecte dels bolquers reutilitzables i així tenir una llar més sostenible. Tot això amb l’ajuda de l’Ajuntament i la bona feina dels treballadors, que van obtenir una menció honorífica com a escola verda.
TRANSPORT I MOBILITAT
Aquesta és una regidoria molt important perquè és el mitjà de transport que fan servir els veïns i veïnes del nostre poble.
S’han donat ajudes al transport per als nostres estudiants i poder facilitar la mobilitat I es va lluitar amb l’empresa de transport per ampliar els horaris i freqüències dels autobusos en les hores punta de baixada i pujada a Tarragona.
SEGURETAT CIUTADANA
En aquests anys de mandat, la Regidoria de Seguretat Ciutadana ha volgut augmentar el nombre de vigilants municipals de dues persones que hi havia fa quatre anys a cinc persones. Ara hi ha cinc vigilants municipals, dels quals tres ja són fixes a la plantilla de l’Ajuntament.
Encara fa falta més personal per poder cobrir moltes de les necessitats dels Pallaresos, però l’augment del personal ha sigut un gran pas i, a poc a poc, l’objectiu és poder aconseguir més personal per poder cobrir cada hora del dia i la nit.
FESTES
Un moment de la celebració de la Festa de la Neu. Foto: Tots21
La Regidoria de Festes és la més vistosa perquè a tothom li agrada sortir a gaudir d’uns dies de festa i passar-ho bé amb la família i els amics.
Desgraciadament, els anys 2020 i 2021, les festes es van veure afectades per les restriccions de la pandèmia de coronavirus, fet que va suposar la reducció d’aforament dels actes o, directament, la seva suspensió.
Tot i això, estic molt satisfeta perquè, de la partida de festes que no vam poder utilitzar, es van derivar diners per poder fer actuacions de millora al nostre municipi.
Enguany he volgut fer unes festes per a tots i totes, des dels més petits als més grans, amb la intenció que els veïns i veïnes dels Pallaresos sortissin al carrer per ballar, per riure i, en definitiva, xalar de les festes dels Pallaresos.
Felicià Fortuny, regidor de Medi Ambient i Hisenda
MEDI AMBIENT
2019: S’amplia el servei de reciclatge mitjançant les minideixalleries que permeten reciclar des de piles fins aparelles electrònics petits.
2020: S’implanta el pla de xoc de control de plagues que permet actuacions amb més impacte.
2021: Per primera vegada s’utilitza l’herbicida ecològic.
2022: Per primera vegada i primer municipi del Tarragonès es redacta el pla de gestió de risc de l’arbrat urbà.
2023: Es crea la primera ordenança municipal que regula TOTES LES ESPÈCIES ANIMALS per tal de millorar la convivència veïnal.
HISENDA
Façana de l’Ajuntament dels Pallaresos. Foto: Ajuntament
2019: AJUSTOS PRESSUPOSTARIS: Es duen a terme les modificacions per encarrilar l’economia municipal per a la futura legislatura, malgrat portar la inèrcia dels sis mesos de legislatura anterior.
2020: ANY DE DADES ECONÒMIQUES EN VERD: Els ajustos i política econòmica aplicada dona els seus fruits, per primera vegada en sis anys es compleixen els paràmetres econòmics d’obligat compliment.
2021: DINAMITZACIÓ ECONÒMICA: El trasbals econòmic mundial a causa de la pandèmia obliga els Estats de la Unió Europea a suspendre les normes fiscals per tal que els ens públics puguin realitzar despesa i evitar l’enfonsament de l’economia.
2022: ECONOMIA DE RETORN AL CIUTADÀ: El resultat d’una política econòmica acurada permet suprimir la plusvàlua municipal i reduir-la considerablement en altres casos.
2023: ANY D’ESTABILITAT ECONÒMICA: Cal mantenir l’aconseguit per tal de deixar l’economia municipal endreçada, és any de traspàs i cal que tot sigui molt clar.
Araceli Molina Camacho, regidora de Personal, Igualtat i Turisme
En l’àrea d’igualtat s’ha fet molt èmfasi en la lluita per la visualització i defensa del drets LGTBI, a més d’impulsar la creació de la Cursa de la Dona contra el càncer de mama amb molt bona resposta quant al nombre de participants i recaptació, que va ser donada a les entitats de la Lliga contra el Càncer i l’Associació Espanyola contra el Càncer.
La regidora d’Igualtat, Araceli Molina, amb el president del Nàstic, Josep Maria Andreu, cedint una samarreta dedicada per la Cursa de la Dona. Foto: Cedida
No oblidem l’especial atenció de divulgació amb xerrades, tallers i espectacles en contra de la violència de geèere.
El treball en l’àrea de personal ha anat des de gestionar la plantilla de personal de l’Ajuntament fins a conduir procesos selectius de contractació de nou personal.
Josep Masdeu, tinent d’alcalde de la Selva del Camp
La Selva ha estat, és i serà sempre el nostre anhel i la nostra prioritat
Estem a les acaballes d’un mandat municipal que, diguem-ho clar, ha estat difícil. El repte que ens ha suposat la pandèmia de la Covid ens ha posat a prova. Però, reconeixent les dificultats, cal dir que hem superat la prova sense deixar ningú enrere.
I ha estat gràcies al fet que tots hem treballat en la mateixa direcció. Aquest és un valor molt preuat que tenim a la Selva i que hem de saber preservar. Això és el que ens ha fet grans.
Dit això, també vull destacar que hem estat capaços de tirar endavant i executar una bona part del programa amb el qual ens vàrem presentar a les eleccions municipals. Capítol a banda, mereix destacar l’ampliació de la residència de la gent gran del Vilar que ha permès habilitar 35 noves places, fins a un total de 90, de les quals 20 seran públiques. Hem de ser capaços de preveure les noves necessitats que es van produint i l’ampliació de la residència va en aquesta línia, és a dir, assegurar serveis necessaris que donin una resposta a les necessitats reals de la ciutadania del nostre poble.
Ho fem, a més, quan enguany es compleixen 20 anys de la primera fase de la construcció de la residència que s’ha demostrat ja com una eina imprescindible en el teixit social de la Selva. A nous reptes, noves solucions.
També considero que és just posar en relleu l’entrada en servei d’una infraestructura de comunicació que era molt necessària: la nova carretera la Selva-Almoster. L’increment de vehicles que havíem registrat aquests darrers anys ho feia imperiós i la fórmula de col·laboració institucional que havíem emprès amb la Diputació de Tarragona ha permès que avui dia aquesta carretera ja sigui una realitat. La bona feina, no en tingueu cap dubte, dona resultats.
Però, malgrat la feina feta, no podem quedar aturats a la meitat de la cursa. De cara al proper mandat que ja s’intueix hem de seguir la bona feina empesa i mantenir la direcció amb un lideratge clar. La Selva, i sobretot tots i totes vosaltres, així us ho mereixeu. Hem complert –som un valor segur– i volem continuar complint.
Josep Masdeu, tinent d’alcalde de la Selva del Camp
L’alcalde de Salou, Pere Granados, desgrana en aquesta entrevista a Tots21 les claus del mandat que ara acaba, que s’han centrat en aquests eixos: buscar el benestar i la qualitat de vida dels seus ciutadans, convertir Salou en un destí sostenible, intel.ligent i desestacionalitzar la temporada turística.
Què és el més destacat de l’acció de l’Ajuntament en aquests quatre anys?
Aquests quatre anys han estat marcats per una crisi provocada per la covid-19, han estat dos anys on no hi ha hagut pràcticament activitat turística perquè la mobilitat estava absolutament reduïda, i sense mobilitat no hi ha turisme. Ha estat un mandat condicionat per aquest fet; no ens hem d’oblidar que els pressupostos municipals han patit una reestructuració i hem dedicat el finançament a l’emergència social, sanitària i la reactivació econòmica del municipi per atendre aquelles necessitats que requeria la població.
Quines conseqüències ha tingut?
Això ha provocat que tot el creixement que volíem fer no s’ha pogut desenvolupar en el temps en el que estava previst. Em refereixo a la micropolítica: teníem els projectes i els diners per arranjar carrers. Ara es comença a fer, igualment succeeix amb la jardineria. Donat que hem tingut una bona temporada d’estiu, ara ens podem dedicar a aquesta tasca. Molta gent veu que s’estan fent obres; no és perquè s’acostin les eleccions sinó perquè la covid ens ha determinat que no les hem pogut executar abans. Són unes obres molt necessàries per millorar el nostre municipi i perquè sigui cada cop més atractiu. Hem presentat un programa per actuar en pràcticament tot el municipi, prioritzant les zones que més ho necessiten. Es veuran obres els propers mesos i demanem disculpes per les molèsties que puguin ocasionar. Resumint, hi haurà un avanç molt destacat en la micropolítica.
Salou s’ha posicionat com un clar destí que aposta per la sostenibilitat. Com ha estat això?
En el nostre Pla Estratègic i en el Pla de Destí Turístic Intel.ligent, ens fixàvem entrar en la dinàmica de ser un municipi sostenible i intel.ligent, i afegeixo jo, desestacionalitzat, perquè és el futur. Ara resulta que amb la covid tothom en parla: nosaltres hem donat un pas endavant i hem estat pioners a la zona. Altres municipis de l’entorn s’hi han afegit i això és positiu. Nosaltres ja realitzem accions com és en el cas de la mobilitat: forma part dels 17 ODS de les Nacions Unides. El camí que tracem, és a dir, ser sostenibles i aplicar la intel.ligència per millorar la gestió del municipi, més la desestacionalització, ho fem en benefici del resident.
No és només per al turista
Quan parlem de destí turístic parlem de municipi. El millor destí turístic és el millor lloc on viure-hi. Si hi ha un nivell de vida i de satisfacció alts vol dir que el turista també s’hi trobarà bé. El 90 i pico per cent dels turistes que ens visiten repetirien l’experiència i ens recomanarien. S’hi troben a gust. Seguim la traça de reduir la petjada de carboni, com també la reducció dels espais per a vehicles en benefici de les persones. Quants més espais públics tenim, més qualitat de vida hi ha per als nostres residents, i serveix per a descongestionar el municipi, de desconcentració del fluxe turístic, com succeeix al carrer Carles Buigas.
També s’ha apostat per la recuperació del litoral amb el Camí de Ronda. Què suposa aquesta actuació?
El Camí de Ronda s’acabarà d’enllestir en 2023. Disposem de 500.000 euros per executar els dos petits trams que ens queden pendents de fer, que són una passera en elevadís entre Cala Morisca i el parc de les Ànimes, i l’altra és a la punta Tallada. Ja es va fer la cessió dels terrenys per part dels privats i a l’octubre d’enguany s’executarà l’obra.
En 2023 tindrem connectat la costa de Salou des de l’inici del nostre terme municipal venint de Cambrils fins a La Pineda. La recuperació mediambiental i paisatgística és d’una gran riquesa, perquè a més a més hem anat adquirint terrenys del seu voltant que suposarà una protecció definitiva de la zona, on ja no s’hi podrà construir mai més. I hem creat 12 parcs amb vegetació autòctona. Això significa que quan parlem de destinacions blaves, les de la costa, parlem de destinacions naturals, determinades pel mar i la platja. Aleshores, passejar en aquest indret genera un gran benestar, és saludable i es gaudeix del paisatge. Estem naturalitzant la zona perquè es visualitzi com era en els seus orígens. Aquest ha estat un pas fonamental, es tracta d’una gran obra en benefici de la ciutadania de Salou, pensada també per a les generacions futures.
Heu rebut ajudes de la UE per a turisme sostenible. Com ho han aconseguit?
En la primera convocatòria extraordinària de sostenibilitat en destí, Salou és la institució pública de Catalunya que ha obtingut el major finançament. Els nostres projectes han estat reconeguts com els que més mereixen finançament en sostenibilitat per part del Govern d’Espanya. Sabem que hi va haver una acció directa del Govern d’Espanya perquè Salou tingués aquest finançament perquè des de Catalunya no se’ns va tenir en compte i no ens van incloure en el llistat enviat a Madrid, fins que la Secretaria d’Estat ens va incloure quan vam reclamar. Jo mateix li vaig mostrar a l’anterior secretari d’Estat la feina que estàvem fent.
Amb la pandèmia es preveia una catàstrofe en turisme i amb la guerra a Ucraïna, un enfonsament del merct rus. Com ho heu pogut compensar?
La posició de partida era que no teníem ni el mercat rus -amb més d’un milió de pernoctacions- , ni l’ucraïnès, ni el bielorús, ni el de les repúbliques bàltiques ni el polonès. Què hem fet? Molta promoció en els mercats tradicionals nostres que han tingut molt bona resposta i hem incidit en mercats nous i en altres tradicionals on no hi havia una gran afluència de turistes, com el francès. El resultat ha estat que hem tingut més visitants en 2022 que en 2019, ni que sigui amb resultats testimonials, amb la particularitat que ja no només parlem de número de visitants, sinó de despesa.
Per primera vegada han quantificat la despesa del visitant
Ho hem fet amb un estudi de La Caixa i hem conclòs que la despesa a Salou s’ha incrementat un 40% respecte a 2019, amb un creixement significatiu del segment de la restauració. Hi ha hagut, és cert, un increment de l’IPC, que el situem en un 10%, però tot i això el resultat és un increment del 30% de la despesa. Podem dir que a Salou, els turistes que ens han visitat han vingut amb un poder adquisitiu molt més elevat que el que ens van visitar en 2019. Estem parlant d’una tendència, no és un fet puntual. Hi ha hagut una reestructuració dels mercats; el mercat principal que ens visita és el de proximitat, l’espanyol i el català -el 50% del total-, i dins el mercat internacional hi ha hagut un canvi: el primer que ens ha visitat és el turista francès i respecte a la despesa, el primer és el francès i el segon és l’irlandès. Hem de treballar molt més els mercats tradicionals, però també els nous, com Polònia o Itàlia. I el mercat francès té una gran potencialitat ja que només el 10% surt del seu país per les vacances. Ho hem treballat molt bé amb Tourespaña i amb Turisme de Catalunya, fent promocions específiques i pensant en èpoques no estacionals i ens ha funcionat molt bé. És cert que el turisme britànic ha baixat, però tot i això estem més ben posicionats que qualsevol altra destinació del litoral del Mediterrani, tret de les illes.
Estan treballant la desestacionalització fent promocions intenses?
Durant molt anys se’ns ha visualitzat com un destí d’estiu, de sol i platja. Som estacionals perquè el nostre segment principal són les famílies i les famílies fan vacances escolars a l’estiu i per Setmana Santa. Ara promocionem Salou els 365 dies: diem que aquí es pot venir a qualsevol època de l’any perquè hi ha moltes activitats, comptant a més amb l’oferta que ens envolta. Estem a 20 minuts de les DO del Priorat. El turista vol oferta d’experiències. L’esport, el shopping o la gastronomia fan que es pugui venir a Salou i gaudir d’una setmana o d’un cap de setmana. També ho estem treballant i ens està donant un gran resultat: hem ampliat el calendari donada la gran demanda d’activitats que oferta el Patronat de Turisme. Amb el temps farem que Salou tingui una economia sostenible i sobretot, una sostenibilitat quant als contractes de treball, que vol dir tenir treball tot l’any.
La història i la cultura de Salou són els altres eixos que estan promocionant. Què n’esperen?
Salou té un gran patrimoni històric, ja ho estem treballant, fet que quedarà unit al Camí de Ronda, on hi haurà lectors aplicats a les noves tecnologies que informaran del patrimoni natural i del patrimoni històric. Una àudioguia que anirà enllaçada al telèfon mòbil permetrà conèixer l’entorn natural i els fets històrics de Salou. Aquesta riquesa fa que ens podem mostrar com una destinació cultural i històrica molt atractiva. Tenim grans períodes de la història per explicar; Salou és el port natural més important de Catalunya i per això des d’aquí va salpar el rei Jaume I cap a Mallorca. Fins que no es van posar en marxa les noves infraestructures del port de Tarragona, al segle XIX, Salou va ser l’epicentre de totes les transaccions mercantils marítimes del territori: les mercaderies del territori venien al port de Salou, des d’on es distribuïen.
Tenen un ampli llegat històric
Tenim la història de la mítica ciutat antiga de Cal.lípolis, que va existir 400 anys abans de Jesucrist; tenim la història de la pirateria, la guerra civil,… El turisme, a més, es va iniciar a casa nostre amb el modernisme i el noucentisme arquitectònics: estem treballant també una ruta al respecte. Les famílies riques de Reus i de Barcelona van veure que Salou era un lloc idoni per fer turisme de salut i es van construir els magnífics xalets del passeig Jaume I. El primer edifici turístic de Salou és modernista, el Sol i Mar, que va dissenyar l’arquitecte Domènech Sugranyes, deixeble de Gaudí. Tenim quatre elements modernistes i 14 noucentistes, com el xalet que hem restaurat al carrer Barcelona. Tenim també les obres protegides d’Antoni Bonet Castellana.
Un dels temes centrals del mandat ha estat arranjar el barranc de Barenys
Aquest és un exemple de la macropolítica. Ens ha costat molt que comencés l’obra perquè el Govern de la Generalitat no entenia que era urgent i prioritària. No podíem permetre que aigües que estan barrejades i que venen de Reus ens inundessin el barri de la Salut i la platja de Ponent. Això era intolerable al segle XXI. Finalment, en una reunió plena de tensió, se’m va anunciar per part de la Generalitat que no hi havia finançament en el pressupost actual i la veritat és que em vaig enfadar molt. Els vaig dir que era un greu error, en primer lloc perquè hi havia un conveni firmat amb els consellers Mas-Colell i Santi Vila, i a més era una urgència per Salou: la imatge que donàvem com a país que vol caminar cap a la sostenibilitat era nefasta. Els vaig dir que si la Conselleria no ho podia pagar, que ho fes l’Agència Catalana de l’Aigua. I així va ser.
La nova estació s’està contruint. Hi ha hagut un canvi fonamental en matèria ferroviària. Què suposarà per Salou?
Serà una gran estació i un gran nucli de transport públic perquè al costat es construirà l’estació d’autobusos. Ha desaparegut la barrera arquitectònica i física de les vies del tren, que ha suposat, per exemple, que al barri de la Salut, a la zona del carrer València i a la zona del carrer Nord no hi hagi hagut un desenvolupament normal de la mobilitat. Ara les vies són fora i tenim un gran espai on volem executar l’Eix Cívic, on el 86% de tot el terreny és públic. No hi haurà cap construcció: està dedicat a espais verds, a espais blaus, on hi haurà un escenari per activitats culturals, on la Torre Vella s’integarà amb l’església de Santa Maria del Mar. Entre la Torre Vella i l’església hi haurà la gran plaça de Salou.
El que alguns diuen sobre el futur de la zona és una fal.làcia que obeeix a un interès particular d’uns pocs. Nosaltres no hipotecarem el progrés de Salou per uns pocs que només volen preservar el seu interès particular, que decau davant l’interès general de Salou. Presentarem el millor projecte que hi pugui haver per Salou. Hi ha d’haver un gran aparcament subterrani, també la nova biblioteca,… També tindrem un centre d’interpretació immersiu de la història de Salou, unint museu amb noves tecnologies, hi instal.larem l’Escola Oficial d’Idiomes i crearem un hub amb un Viver d’empreses, també en aquest espai. En definitiva, volem donar-li vida a una zona que avui no té activitat. No puc permetre que es vagi degradant any a any.
La zona es revitalitzarà amb aquestes actuacions
Hi haurà una reactivació econòmica i social. Tindrem carril bici, la implantació del tramvia del Camp i un gran aparcament a sota amb molts serveis. Hem d’anar cap a la mobilitat sostenible. Suposarà la gran transformació de Salou.
Volem reduir la presència de vehicles al nucli de Salou i tenim l’oportunitat de crear un gran aparcament i per fer-ho cal finançament i per això caldrà construir. Estem mirant el finançament del gran aparcament, que en principi estava previst per 500 vehicles, però vaig pensar que teníem la gran oportunitat de fer-lo per més de 1.000 vehicles i arribar des del carrer Barcelona fins al carrer Berlín. És la gran oportunitat de comptar amb un gran aparcament al centre de la ciutat. No tindrem cap altra ocasió com aquesta.
Quin és el calendari de les obres beneficiades pels fons Next Generation?
Començaran a l’octubre d’enguany, acabat l’estiu. Una de les més importants serà la segona fase de la peatonalització del carrer Carles Buigas. Des del carrer Torremolins, tocant a Infinitum, fins a l’Avinguda d’Andorra, passant pel passeig Jaume I, tot l’espai estarà dedicat als vianants. El guany en benefici de les persones serà brutal. També ampliarem aparcaments dissuasoris i crearem carrils bici.
L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez. Foto: Mayo Lorda
Óscar Sánchez, alcalde de Constantí, fa balanç en aquesta entrevista del mandat que acabarà el maig, un mandat marcat per les inversions municipals i la gestió de la pandèmia del coronavirus.
Quin balanç fa d’aquest mandat, què és el més destacat que ha fet l’Ajuntament aquests quatre anys?
En primer lloc, la gestió de la pandèmia va suposar canviar les prioritats que teníem planificades des del començament del mandat, fent una atenció directa a les persones i a les famílies, amb una gran quantitat d’accions que vam desplegar.
Vam aprovar un pla de xoc contra la pandèmia, valorat en 700.000 euros, que incloïa ajudes al comerç local -oferint 1.200 euros a cada comerç-, a les famílies per disminuir l’escletxa digital dels alumnes i vam oferir ajudes a les entitats i associacions del tercer sector. A banda, vam fer compra de material sanitari, repartiment d’aquest material, repartiment a domicili de deures als nens,… Ho vam fer els treballadors i regidors municipals en una època en què tothom estava confinat.
La ciutadania de Constantí va reaccionar bé davant la pandèmia?
En termes generals, sí. Es va crear també una bossa de voluntaris per ajudar la gent gran a l’hora de fer la compra. També vam crear una oficina única d’ajudes covid. Vam abocar tots els recursos humans i econòmics a ajudar la ciutadania. Tenim 400 empreses al polígon i es van fer molts ERTEs, una eina que al final es va demostrar que va ser una bona mesura del Govern central.
Un cop tot va tornar a la normalitat vam renovar el nostre projecte. Així, aquest any 2022 hem batut el récord d’inversió pública, amb més de 2 milions d’euros, que forma part del pla d’inversions de 7 milions d’euros aprovat per unanimitat de tots els regidors i regidores. Ho hem fet sense pujar l’Impost de Béns Immobles.
Quines han estat les principals inversions?
La reforma dels carrers Sant Pere, Sant Serapi, la millora del carrer Major -que està en curs-, del carrer Jaume I, i també de parcs i places.
Com ho heu pogut fer? Quin és el secret?
Amb planificació i gestió. El secret ha estat gestionar bé les despeses i fer accions clau com promocionar el polígon. En els dos anys de pandèmia m’he reunit amb el 95% de les empreses del polígon per escoltar allò que cal millorar. També hem treballat amb la Cambra de Comerç i entitats econòmiques.
Parlant del polígon, en aquest mandat hem tingut l’arribada d’Amazon i la propera de Lidl. Què suposa?
Gràcies al desenvolupament urbanístic hem tirat endavant diferents plans parcials, que suposen noves inversions per al municipi, creació de nous llocs de treball i, davant la crisi de la pandèmia, dinamisme econòmic, una de les grans prioritats que teníem fixades. Es tracta de donar oportunitats a la gent.
L’arribada de Lidl és una gran inversió
S’implantarà de dues maneres: al polígon, amb una nau de 40.000 metres quadrats, que començaran a treballar aviat; i el macroprojecte al costat de les Gavarres, un magatzem que donarà servei a tot el sud d’Europa.
Lidl confirma el bon posicionament logístic de Constantí?
El nostre polígon és realment logístic, no industrial, i és el segon de Catalunya, després de la Zona Franca.
Per què venen les grans distribuïdores a Constantí i no a un altre lloc?
Per la facilitat que els donem. En la tramitació de les llicències d’activitats i permisos d’obra intentem ser molt àgils i fixar-ho com una prioritat. Això s’ha de fer l’endemà de presentar-se, desenvolupant plans urbanístics i promocionant el polígon logístic en fires. A banda d’aquestes raons, estem ben ubicats.
En aquest mandat heu canviat el sistema de gestió de la brossa de manera que ara us la recolliu vosaltres. Ha millorat el sistema?
Hem unit el polígon a la resta del municipi i per volum ens serà més fàcil gestionar-la nosaltres. Estem fent més serveis i més freqüències que abans. Crec que hem sortit guanyant.
També han municipalitzat el servei de l’aigua. Com esta sent l’experiència?
Ha suposat un major control sobre el servei i més qualitat en el mateix.
Quines han estat les claus del mandat?
Crec que a Constantí tothom és conscient que s’està vivint una transformació, tan culturalment com de promoció industrial del polígon i en inversions a la via pública, a més de presentar una oferta potent de cursos per a la formació d’aturats. Hem fet el primer pla de fomació dual amb Amazon.
Culturalment s’ha notat un canvi
La Bibliotca és un pol cultural, s’ha ajudat les entitats desenvolupant moltes activitats i el món associatiu està molt viu. Queda encara molt de treball per fer, però crec que la gent veu que Constantí esta canviant després de deu anys de paràlisi i desinversió. Hi ha una manera de fer i crec que és la nostra.
Heu creat el premi de composició musical amb projecció internacional
És una de les idees creades durant la pandèmia i en 2023 arribarem a la tercera edició. Estem molt satisfets de la seva repercusió: es presenta molta gent de fora d’Espanya, de fet, més que d’Espanya. L’any passat va guanyar un compositor israelià. El premi, el donem al conjunt romà de Centcelles, que és patrimoni de la humanitat.
Quin és el futur de Centcelles?
Hem demanat un ajut de 8 milions d’euros dels fons Next Generation de la Unió Europea per adecuar tot l’entorn: farem un centre d’interpretació al seu davant perquè es conegui com era Centcelles, amb un edifici central en forma d’amfiteatre, hi instal.larem un restaurant, arreglarem camins, també la sèquia, millorarem la senyalització, etcètera.
Què queda per fer de cara al futur?
Seguir invertint en la millora de la via pública, ajudar el comerç, les entitats i la cultura, promocionar el polígon per a recollir noves inversions. Penseu que el creixement inversor s’ha fet sense pujar l’IBI en els quatre anys de mandat.
Quines obres destacades queden pendents de fer?
Dues: la piscina coberta o nou complex esportiu, i l’altre, el centre cultural polivalent, on volem que a part d’activitats culturals i escèniques, la gent el pugui gaudir cada dia, i no només que s’obri un dia per veure un espectacle pagant 30 euros.
Quines prioritats us heu fixat per a 2023?
El pressupost aprovat determina la congelació d’impostos. Farem atenció social a la gent més vulnerable, pagant-los dels serveis bàsics: llum, aigua, gas i lloguer d’habitatge. El 2022 hem tingut mes demanda d’ajudes i les hem pogut atendre. També millorarem els servis de la brossa i l’aigua.
El mandat que acabarà en poc temps ha estat aquell en què l’Ajuntament ha pogut sanejar el seu mal estat financer. Tot i els rigors de la pandèmia, això ha estat possible gràcies al rigor pressupostari i una política de control de la despesa. Repassem el més destacat de l’acció del govern municipal de Vilallonga del Camp d’aquests gairebé quatre anys:
OBRES AL CENTRE RECREATIU
El 5 de desembre de 2022 començaven les obres de millora del Centre Recreatiu de Vilallonga del Camp, després que es fes efectiva la cessió a 50 anys per part de la propietat. Altrament, la Diputació s’ha compromès fermament a aportar 60.000 euros del cost de les obres d’accessibilitat i banys, que sumen 71.000 euros.
UN MILOR ACCÉS PER CARRETERA AMB L’ALT CAMP
L’abril de 2022 s’inaugurava la reforma de la carretera del Rourell. Foto: Tots21
Una llarga reivindicació de Vilallonga del Camp ha estat per fi atesa, en una inversió en carreteres molt notable, de 900.000 euros. L’obra, planificada i executada per la Diputació de Tarragona, ha suposat de fet fer un ‘3 en 1’, ja que ha suposat la construcció d’una rotonda a l’entrada del municipi, en una cruïlla molt perillosa i on s’unien dues carreteres d’accés a l’Alt Camp, a més de l’eixamplament del pont sobre la riera de la Selva -on no podien passar dos camions- i l’ampliació de la calçada a la T-722. Les accions ordenen el trànsit i garanteixen la convivència segura de tots els usuaris. Les dues carreteres es dirigeixen a Valls i a Alcover. De remat, la recuperació del camí del Calvari i d’accés a l’estimada Ermita del Roser de Vilallonga, venerada pels seus habitats, que s’estrenà un Divendres Sant.
Es podria afegir una quarta millora: la transformació del carrer principal de Vilallonga -la carretera de Valls o T-722- en una zona amable, amb voreres amples i bancs per seure-hi, superant l’antiga imatge atrotinada, sense gairebé vorera i més pròpia d’una carretera i on els vehicles passaven a gran velocitat. Una altra acció ha estat dur aigua del poble fins al polígon, al cementiri, al futur tanatori i a l’ermita del Roser.
FESTA DE L’ARRÒS L’any 2018 es va canviar la data de les paelles de Carnaval al 1er dissabte de maig, per afavorir la preparació de la rua de Carnaval a les colles que hi participen i gaudir d’unes millors condicions climatològiques. S’ha consolidat la Festa de l’Arròs com una diada de trobada i participació de les vilallonguines i vilallonguins, el Parc de les Parades es converteix en una gran taula per celebrar aquesta festa familiar on tots podem gaudir cuinant les paelles, compartint el dinar i ballant amb les actuacions musicals per petits i grans.
Gemma Benaiges, alcaldessa de Vilallonga del Camp. Foto: Mayo Lorda
BIBLIOTECA
Amb l’objectiu d’incorporar la biblioteca municipal Josep Trenchs Odena a la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat s’han realitzat unes reformes als WC de la biblioteca per adaptar-los a persones amb mobilitat reduïda. La incorporació a la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya permetrà accedir a nous fons bibliogràfics i l’intercanvi de llibres amb la resta de biblioteques de la xarxa, així com participar del serveis, activitats i clubs de lectura. Des d’abril de 2022 la biblioteca disposa d’una pàgina web i una aplicació informàtica pel registre i préstec de llibres realitzada per la tècnica bibliotecària.
PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS
Enguany es desenvolupa la tercera edició dels pressupostos participatius, on la ciutadania torna a tenir l’oportunitat de decidir en què s’inverteix una part dels pressupostos municipals.
En la primera edició, l’opció guanyadora va ser executar millores al Parc de les Parades. A la segona es va crear una zona de joc natural a l’escola i es van construir les carrosses del Reis.
El Pressupost Participatiu és un mecanisme de participació i gestió del municipi, mitjançant el qual els ciutadans i les ciutadanes poden proposar i decidir sobre la destinació d’una part dels recursos municipals, establint així un canal efectiu de democràcia participativa.
A més del component decisori, el Pressupost Participatiu pretén incorporar dins del procés accions destinades a millorar els canals de comunicació entre les institucions locals i la ciutadania, així com generar espais de reflexió col·lectiva entorn les mancances i necessitats del municipi. Amb aquesta motivació és amb la que l’actual Equip de Govern a l’Ajuntament de Vilallonga del Camp obre els pressupostos municipals a la participació de la ciutadania, amb la voluntat que tingui continuïtat en el temps i que acabi convertint-se en un espai de participació dels veïns i veïnes en la gestió municipal.
MILLORES A LA XARXA INFORMÀTICA MUNICIPAL Per assegurar el correcte servei i l’adaptació a les noves condicions de seguretat informàtica i d’actualització del software s’ha realitzat una sèrie de millores a les instal·lacions municipals. A les oficines municipals, s’ha procedit a l’adquisició d’un nou servidor i diversos ordinadors obsolets; a la biblioteca s’ha millorat la xarxa i el wifi; al cinema, l’adquisició d’un nou servidor i router per la sala de projecció, assegurant la correcta descàrrega i projecció de les pel·lícules digitals.
CÀMERES DE SEGURETAT La càmera de seguretat de l’aparcament del carrer d’Alcover (pàrquing dissuasiu de la riera) ha estat substituïda per una de millor definició d’imatge, ja que l’anterior no permetia identificar correctament les situacions de risc. La càmera antiga s’ha instal·lat a la plaça 1 d’Octubre del Centre Cívic per evitar intrusisme al recinte.
MILLORES A LES CUINES DE L’ESCOLA I LA LLAR D’INFANTS Per millorar l’eficiència del servei s’ha substituït a la cuina de l’escola el conjunt pica i aixeta per una de majors dimensions i s’ha col·locat tot un nou taulell d’acer inoxidable. A la llar d’infants s’ha instal·lat un nou rentavaixelles industrial i un moble per al forn elèctric.
CULTURA A LA PLAÇA Ja fa dos anys que els dissabtes de juliol, a la plaça de l’Església, tenim un punt de trobada amb la cultura. Les tardes – nits de cada dissabte tothom és convidat a gaudir de la plaça amb diferents espectacles de teatre i música. Hi han participat grups musicals com Fenya Rai i Stromboli Jazz Band, s’han celebrat dues edicions del teatre Píndoles, amb sis obres de teatre breu, i espectacles familiars, com The Tower, de la companya Traüt.
CINEMA Les teles de les parets del cinema que estaven ja en mal estat i força brutes han estat substituïdes per un revestiment tèxtil ignífug nou d’acord amb la normativa contra incendis. També s’han canviat altres teixits deteriorats al voltant de la pantalla per nova roba ignífuga.
DIPÒSITS MUNICIPALS D’AIGUA POTABLE S’han realitzat diferents actuacions en dipòsits d’aigua municipals per millorar el servei i corregir defectes detectats. El dipòsit petit ha estat impermeabilitzat en tota la seva superfície. Al dipòsit gran es va realitzar una actuació de neteja interior de fangs i desinfecció, moment en què es va aprofitar per reparar unes fuites d’aigua puntuals i segellar les plaques del sostre. També s’ha instal·lat una canonada de bypass entre els dipòsits per millorar-ne la gestió.
PORTAL DEL CARRER MAJOR
El portal del carrer Major està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional. Per protegir-lo dels desperfectes que ocasionaven els vehicles, s’ha prohibit el trànsit, dignificant així el monument i oferint un accés per vianants segur pel Centre Cívic i Recreatiu.
CANVI DE LA PARADA DEL BUS ESCOLAR
Les paredes del bus estaven situades en sentit Valls, al davant del Bar del Camp (sense espai delimitat, únicament amb el tòtem de la parada), i just al davant del Centre Recreatiu, també amb la senyalització del tòtem.
Es donava la situació que quan la canalla tornava de l’escola, l’autobús estacionava al mig de la carretera i baixaven a la carretera, no sobre la vorera (al menys a la parada del Bar) i era de difícil visualització el vehicles que podien creuar-se.
Es va determinar de treure tres estacionaments de vehicles davant el Bar del Camp, perquè el bus tingués un espai delimitat i els nois i noies baixessin sobre la vorera. Però davant del Centre no era viable i es va modificar la parada al Carrer Morell (davant l’estacionament de camions). D’aquesta manera també baixava la canalla sobre la vorera.
En sentit contrari (Tarragona) la parada que ja existia té una illeta que deixa espai per el bus.
D’aquest canvi es va informar a l’empresa concessionària del servei, que també es va acollir a fer el canvi.
CONTRACTACIÓ D’UN VIGILANT MUNICIPAL
Els estats financers municipals donaven per poder incrementar l’apartat de personal, amb el corresponent concurs oposició, amb la contractació d’un Vigilant Municipal més.
PLACES D’APARCAMENT PER A MINUSVÀLIDS
S’han repartit una sèrie de places al poble, d’acord amb la ubicació de punts neuràlgics, així com les targetes de minusvàlids atorgats a conductors, prenent nota del seu domicili.
Per tant, hi ha parades davant l’Spar, proper a la farmàcia, i al Carrer Sant Roc, a tocar de l’Ajuntament.
TRUCAR A LA GENT QUE ESTAVA SOLADURANT LA PANDÈMIA
Inicialment, l’Ajuntament va trucar a tots i totes les persones de més de 80 anys de Vilallonga. Algunes d’elles vivien amb la seva família. L’Ajuntament es va centrar en les que vivien soles o acompanyades també de gent gran. Inicialment, la periodicitat de les trucades era setmanal. Es va assignar un telèfon d’ajut davant d’una urgència i es va crear un grup de voluntaris (que es va utilitzar molt poc) per necessitats de farmaciola, menjar, etc.
DONAR A CONÈIXER L’ESTAT DE LES DENÚNCIES CONTRA L’AJUNTAMENT (COMPROMÍS PER TRANSPARÈNCIA)
En un acte públic, es va donar a conèixer tota una sèrie de demandes contra l’Ajuntament, amb els costos que aquestes accions ens havien generat.
AMPLIACIÓ CONTENIDORS D’ESCOMBRARIES
El servei de recollida de la brossa que l’Ajuntament de Vilallonga està rebent és molt deficient, amb peticions constants de millora substancial al Consell Comarcal del Tarragonès i a l’empresa concessionària. Per pal·liar la falta de servei, es va demanar el 11/09/2020 l’ampliació de contenidors, i aquests, per un tema o d’altre, no s’ha vist incrementats fins el 01/07/2022, quasi dos anys després de feta la petició. Hi ha un malestar general dels 19 pobles que tenen contractat aquest servei.
MILLORA ALS ESTATS FINANCERS DE L’AJUNTAMENT
L’anterior equip de govern es va trobar amb un deute amb el Consell Comarcal del Tarragonès per impagaments de factures del servei de retirada d’escombraries de més de 800.000 €, amb un deute que sobrepassava amb escreix el milió d’euros.
Quan vam iniciar aquest mandat, el deute era d’uns 364.000 € i un romanent de tresoreria negatiu de 580.000 €, amb un termini de pagament a proveïdors llarguíssim i altres problemes.
El primer que vam fer va ser arribar amb un acord amb el Consell Comarcal del Tarragonès de re-finançament. Demanar i aconseguir el PAM (530.000 €), cobrar-ho de cop i destinar-ho a pagar deutes pendents.
A tancament de 2021 el romanent és positiu en més de 413.000 €, estem pagant als proveïdors dintre els 30 dies legals (el 2ª trimestre de 2021 estem a 7,61 dies un cop validada la factura) i un rati d’endeutament a 31 de desembre de 2021 de 28,39%. Tenim molt de marge fins el 110% d’endeutament legal màxim permès. Amb això ha estat possible ampliar la plantilla de l’Ajuntament, via concurs oposició amb un Tècnic/a de Serveis Econòmics i que fa la funció d’Interventora, entre d’altres.
En tenir el comptes sanejats, ens han autoritzat a finançar l’adquisició de Cal Sol.
L’edifici Época, el Teatre Municipal Orfeó Canongí i properament el Museu del Mamut seran els grans equipaments que tancaran aquesta legislatura
L’alcalde de La Canonja, Roc Muñoz, i el seu equip han hagut d’afrontar un mandat caracteritzat per la pandèmia, a la que han hagut de fer front perquè no hi hagués un daltabaix econòmic a la població. Ha estat també, però, el mandat de les grans inversions en equipaments culturals i socials, com són l’edifici de l’Orfeó Canongí Teatre Municipal i l’edifici ÈPOCA. Roc Muñoz fa un resum de les actuacions més destacades en aquesta entrevista.
Quin balanç fa de la lluita contra la pandèmia?
Hem passat dos anys molt dolents amb la pandèmia de la covid. Durant aquest temps, l’Ajuntament va posar en pràctica accions que mai s’havien fet a la Canonja. Es tractava d’un paquet d’ajudes a les famílies empadronades de manera que donàvem 125 euros per família i 100 euros més per cada membre de la unitat familiar, sense distinció d’edat. Vam fer un sistema de targeta que es carregava amb l’import corresponent i amb la particularitat que els diners només es podien gastar en els establiments de la Canonja. Això va significar per les famílies i pels comerços una ajuda directa molt destacada.
També vam oferir ajudes a empreses, autònoms i als sectors més castigats, com eren els bars i restaurants. Al final, l’Ajuntament es va gastar més d’un milió d’euros en aquestes accions. D’això n’estem molt satisfets per la repercussió tan positiva que va tenir en la ciutadania i en els negocis en uns moments prou complicats. Vam habilitar el Centre Cívic per descongestionar l’Ajuntament, i hi vam destinar tres persones a atendre els ciutadans i al final hi va passar gairebé tota la població a rebre la targeta amb els diners.
Altres municipis ens van copiar la iniciativa, però a nivell d’Espanya, molt pocs ajuntaments van tirar endavant una acció com aquesta, que a més a més va ser universal, vàlida per a tothom i no només per rendes concretes.
En temes sanitaris també van canviar les prioritats municipals amb la covid?
Efectivament, i vam afrontar també la neteja dels carrers, desinfectant-los.
Què han volgut fer amb l’edifici municipal ÈPOCA?
ÈPOCA és l’acrònim d’edifici polivalent canongí. El Centre Cívic de la Plaça Catalunya s’havia quedat petit per totes les activitats que s’hi feien. A la vegada hem volgut que sigui polivalent, que a més a més d’acollir la gent gran, s’hi facin cursos per a empleats de les indústries, un lloc que sigui adequat i pròxim al polígon i que també els hi pugui donar servei. I que moltes activitats que es fan a la Canonja puguin gaudir del seu espai. La veritat és que l’edifici permet molt de joc, amb espais modulars, intercanviables i amb un bar a la planta baixa que dóna servei no només als usuaris de l’edifici, la gent gran, sinó a la ciutadania en general.
El nou Teatre Municipal Orfeó Canongí situa la Canonja al mapa escènic del Camp de Tarragona
Efectivament, ha estat una obra en la que hi hem destinat quatre milions d’euros, que és moltíssim, després d’haver arribat a un acord amb els seus propietaris, l’Orfeó Canongí, un acord que no va ser fàcil donades les lògiques reticències que tenien. Però han vist que tots en sortim guanyant amb la reforma, que a més enceta un espai amb una programació escènica constant i d’un nivell al que no estàvem acostumats a veure ni sentir a la Canonja.
El resultat és espectacular, la gent ho comenta, amb la particularitat que hem respectat l’essència arquitectònica de l’Orfeó i l’hem dotat perquè l’acústica sigui immillorable. Vam contractar experts per fer-ho possible. Vull agrair la gran tasca feta per tots els que hi han estat implicats.
Van comprar l’antiga bodega al costat de l’Orfeó. A què la destinaran?
Així és. Al costat de l’Orfeó, a la plaça Mestre Gols, número 2, vam comprar una antiga bodega, que abans fou un cafè de la Cooperativa Canongense i després seu del Centre d’Estudis Canongins. Ara, amb la nostra adquisició de l’espai el que pretenem és complementar l’Orfeó i més endavant ja abordarem altres edificis significatius. Amb això hem aconseguit també salvar un edifici que podia córrer perill. Ara és municipal i el tenim protegit.
Què destacaria d’altres projectes en curs?
Destacaria que estem redactant el projecte del poliesportiu lleuger per treure’l a licitació. Calculo que en un mes o dos estarà enllestit i sortirà a licitació. Ja el tenim dotat econòmicament. Aquest és un projecte molt necessari pel nostre municipi, ja que cada cop tenim més demanda d’espais per entrenar i fer-hi activitats esportives. Els clubs creixen i per tant les instal·lacions han d’augmentar.
Tindrem aviat el Museu del Mamut?
Ara s’està preparat la museografia, l’actuació interior, i moltes peces s’estan fent en un taller. Calculem que cap a meitats de l’any, el Museu pot estar en funcionament. Serà un equipament molt potent, una veritable fita que posarem a l’abast dels canongins i les canongines, i també de la gent del Camp de Tarragona. Implicarà la vinguda d’estudiants, investigadors, famílies… A Catalunya no existeix un Museu del Mamut d’aquestes característiques i gairebé no n’hi ha a Espanya, només a Atapuerca. Tenim unes peces arqueològiques que són d’interès internacional. Serà un museu únic que valoritzarà la nostra zona i atraurà un turisme escolar, cultural i familiar.
En temes de sostenibilitat, van aprovar una partida molt àmplia pel canvi de la il·luminació pública? Què faran?
Canviarem tota la il·luminació pública de la Canonja, en tres fases, per adaptar-la als criteris de sostenibilitat. Hi destinarem un milió d’euros d’inversió. Quan es van instal·lar els llums de vapor de sodi a la Canonja el cert és que van tenir una bona acceptació ciutadana perquè es va fer una bona campanya d’informació. Ara cal fer el canvi, cal estar amb els temps que demanen accions per la sostenibilitat.
L’escola la Canonja també viurà una inversió molt elevada en matèria de sostenibilitat. Què s’hi farà?
Constantment estem invertint en l’Escola de la Canonja. Aquest any s’hi està fent una reforma molt important. S’ha actuat en tota la instal·lació elèctrica, contra incendis, la instal·lació de calefacció, el saló d’actes i tot l’aïllament de parets exteriors i de cobertes. Estem parlant d’una inversió d’un milió i mig d’euros. Sempre hem invertit molt en l’escola, però aquesta aportació serà extraordinària.
Tenen previst fer més inversions sostenibles en edificis municipals?
Tenim un projecte per desenvolupar plaques solars, que contempla el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible, que vam aprovar en un ple municipal. A l’escola municipal ja les posarem en marxa. Té molta superfície com per poder instal·lar plaques fotovoltaiques. Es tracta d’una obra molt considerable.
Una altra zona molt destacable és el poliesportiu: hem canviat la coberta i es pot construir un parc fotovoltaic molt notable.
Estem estudiant si convé crear una comunitat energètica, per tal que pugui servir energia al veïnatge, però repeteixo, està en estudi.
Parlem de la brossa. Aquest 2023 acaba el contracte que els lliga amb l’Ajuntament de Tarragona. Què faran a partir d’ara?
El 28 d’abril acaba la contracta de la brossa, que la fa l’Ajuntament de Tarragona. Estem pendents de reunir-nos amb el Consell Comarcal del Tarragonès i amb l’empresa FCC per decidir quines actuacions realitzarem. Tarragona podrà fer una pròrroga amb nosaltres? FCC podrà fer un contracte provisional mentre no entrem en el servei del Consell Comarcal? Tot això és el que s’ha de determinar.
Nosaltres som socis fundadors de la Mancomunitat de Residus del Camp de Tarragona. En aquest sentit no tenim problemes, però hem d’acabar de determinar qui fa la recollida de la brossa.
La ciutadania de la Canonja és força responsable en matèria de brossa, però també és cert que hi ha una part que no ho és. Per això nosaltres vam contractar una camioneta per recollir les andròmines que hi havia als carrers i que passa totes les tarde. Ara, amb el nou contracte que signarem, volem que el servei es presti tant a les tardes com als matins. I també és molt necessari que els guàrdies municipals sancionin.
Aquest ha estat el mandat de la consolidació dels pressupostos participatius. Com ho valoren?
Des dels inicis els vam dotar de manera molt notable, amb partides de 200.000 euros, que són molts diners. Valorem positivament el seu resultat, però la resposta de la ciutadania no acaba de ser elevada. Pensem que darrera hi ha molt d’esforç municipal. La ciutadania vol que els arreglis els seus problemes. També és cert que a la Canonja ho tenim tot molt endreçat i costa trobar idees per presentar als pressupostos participatius. Ho dic modestament.
Tenen línies d’ajuts i subvencions en matèria social, habitatge, comerç, esport o educació. És un ventall molt ampli
Ajudem en tot el que podem. Subvencionem la natalitat, l’adopció, les despeses bàsiques de la llar, dirigides a persones jubilades o pensionistes, d’urgència social, ajudes a joves perquè es puguin pagar el lloguer de l’habitatge, reforma de façanes, eliminació de barreres arquitectòniques, la instal·lació d’ascensors o ajudes de suport a l’activitat comercial i empresarial. També hi incloem subvencions a esportistes no professionals, per a estudis universitaris, llar d’infants, etcètera. Intentem, en la mesura que podem, ajudar als ciutadans del municipi a tenir una millor qualitat de vida.
Quant a la relació amb la indústria química, aquest mandat ha estat marcat pel tràgic accident d’IQOXE. Com és la relació entre els veïns i la química?
La relació amb el veïns i amb l’Ajuntament sempre ha estat molt bona. El que succeeix és que hem tingut la mala sort i la desgràcia d’aquest fatal accident, on va succeir el que mai havia passat i no es coneixia científicament: una peça molt pesada i voluminosa va sortir projectada a més de dos quilòmetres de distància de la fàbrica i va matar una ciutadà a casa seva, a més de les dues persones mortes a la mateixa fàbrica.
Aquest accident va canviar el paradigma de la seguretat de la indústria química. Hem de ser exigents amb la indústria perquè apliqui les normatives de seguretat i ambientals amb el màxim rigor possible i actuïn amb seguretat. Com a antic treballador de la química, el que vol el treballador és tenir la seguretat que tornarà a casa seva. Jo dubto que al final se sàpiga què va passar. Tan de bo es pugui conèixer la causa de l’accident i es puguin implementar normes perquè no torni a passar.
La ciutadania sempre ha estat conscient del que té al voltant, com també és conscient dels avantatges que els ha comportat i que ens comporta a tots.
L’antic edifici de Sant Vicenç Ferrer és propietat municipal. Quin us se li donarà?
La idea inicial era destinar-lo a Centre de Dia i residència. Però està en estudi per part dels tècnics si és viable fer-ho en aquell edifici. És un bon lloc, té espai suficient per aparcar, i a més a més vam comprar les dues naus del darrere amb la intenció d’enderrocar-les i fer que l’edifici miri cap al poble i no a l’N-340, amb una gran zona enjardinada i d’aquesta manera també dignificar l’entrada a la Canonja.
Ara bé, l’edifici té altres possibilitats. Estem estudiant noves propostes que podrien situar aquest enclavament en un punt important i estratègic per les empreses de la zona.
Carles Pellicer: ‘Aquest mandat hem posat en marxa la transformació de la Raval de Santa Anna en zona de vianants’. Foto: Cedida
L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, fa un balanç dels gairebé quatre anys de mandat en la seva recta final, un mandat marcat per la pandèmia i per les inversions de cara a desenvolupar grans projectes.
Quin balanç fa del mandat. Què ha estat el més destacat?
Ha estat un mandat marcat, primer, per la pandèmia, i després, per una gran capacitat inversora per desenvolupar grans projectes. La bona gestió ens ha permès impulsar polítiques i projectes de ciutat per a l’atenció a la ciutadania i l’activitat econòmica en moments difícils, sempre amb una clara visió social.
Complim amb el desplegament del full de ruta, el Pla d’Acció Municipal, i hem estat capaços d’anar més enllà amb la recuperació d’una capacitat inversora molt potent, la més important que l’Ajuntament de Reus ha tingut en els darrers 10 anys. Tenim en ple funcionament el Centre Social El Roser, pioner a Catalunya; hem acabat també el projecte de la Boca de la Mina; hem obert el parc del Lliscament, un nou espai verd i de pràctica esportiva…; estem culminant la vianalització del Raval de Santa Anna i començant la plaça del Víctor… Tenim molts projectes en marxa.
Reus avança en la vianalització i mobilitat sostenible?
La vianalització del centre és un gran projecte de ciutat que recull el Pla d’Acció Municipal, que estem desenvolupant a bon ritme i que té un llarg recorregut també de cara als propers anys. Aquest mandat hem posat en marxa la transformació del Raval de Santa Anna en zona de vianants. Ara comencem amb el projecte de la plaça del Víctor, que s’emmarca en el context de l’Eix Central, des del Passeig Mata fins a la zona sud, passant per l’entorn del Carrilet, que també experimentarà una gran transformació, i arribant fins a l’estació de Bellissens.
Com valora la vianalització del Raval Santa Anna?
Tots els canvis poden generar recels a l’inici, però el temps ha demostrat que ha estat un encert i que, com a ciutat, hem de caminar cap aquí, igual que es va fer en el seu dia amb els carrers Llovera i Monterols. L’obertura de la primera fase ha demostrat l’encert del projecte: la ciutadania s’ha fet ràpidament seva la nova configuració de l’espai. I el mateix passarà amb la segona fase. És una obra estratègica que demostra l’aposta del Govern de Reus per la mobilitat sostenible, i que demostra el compromís de construir una ciutat amb millor qualitat de vida. Prioritat de pas als vianants i impuls també de l’activitat econòmica i del comerç. Perquè amb espais més amables, es convida a la ciutadania a passejar pels carrers i per les botigues.
Reus avança en la sostenibilitat? Què destacaria dels projectes de desenvolupament de plaques fotovoltaiques i comunitats energètiques?
El Govern de Reus estem compromesos amb la sostenibilitat i alineats amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Agenda 2030. Amb més zones verdes per fer una ciutat més resilient al canvi climàtic i amb la millora de la gestió dels residus municipals.
Hem creat Reus Energia, una iniciativa municipal per a subministrar electricitat a l’Ajuntament i als equipaments públics amb energia renovable, de KM0. En una segona fase volem que l’energia produïda també pugui arribar a les llars més desfavorides.
En comunitat amb el sector privat hem estat capaços de desenvolupar una experiència exitosa com és la de la comunitat energètica del polígon Agro Reus, que esperem es pugui estendre a més polígons de la ciutat. Amb la gestió de gairebé 2 milions d’euros en subvencions dels fons Next Generation.
Com valora l’experiència de la futura transformació del Carrilet?
Tenim a licitació l’estudi en profunditat de l’entorn del Carrilet, per transformar-lo en una centralitat consolidada de referència per al conjunt de la ciutat. Un projecte que té tres objectius de transformació clars: Impulsar un projecte de transformació urbanística que permeti crear una nova centralitat al sud de la ciutat; elaborar un projecte que converteixi el Carrilet en un nou pol d’atracció i generi més activitat quotidiana a la zona, i més i millor connectivitat amb el seu entorn. I una transformació urbana per potenciar aquesta zona; i per millorar la qualitat de vida dels veïns i les veïnes de la zona i de tot Reus. No és un projecte de barri, és un projecte de ciutat. Volem que la transformació social i econòmica del Carrilet s’irradiï al conjunt de la ciutat.
Els Bons Reus han estat una de les grans iniciatives del mandat. Quin impacte han tingut?
L’impacte econòmic s’ha valorat en més de 5 milions d’euros. Bons Reus va sorgir com una acció del Pla de Reactivació Econòmica i Social. El setembre de 2020 es va llençar la primera campanya amb 80.000 Bons Reus (400.000 €). La iniciativa es va ampliar i totes han estat iniciatives d’èxit. Enguany, el Pla d’Impuls Econòmic i Social destina 400.000 euros a una nova edició dels Bons Reus; una injecció econòmica per fer recuperar la demanda als establiments de la ciutat, el comerç, els mercats, el turisme i la restauració. Tenint en compte les anteriors edicions, la campanya pot tenir un impacte econòmic aproximat d’1,5 milions d’euros.
Vermut, oli, fruits secs,… ha estat el mandat de la promoció dels nostres productes agrícoles?
Des de l’Ajuntament, estem compromesos en aquest objectiu, i convençuts que la suma d’esforços d’entitats i institucions és fonamental. És una línia de promoció que transcendeix un mandat municipal, perquè enllaça amb la nostra història, la nostra tradició i perquè ens vincula a la comarca i el nostre entorn. Són productes que configuren la nostra identitat, i promocionar-los també ens aporta valor a nosaltres i ens promociona a nivell català, estatal i internacional.
L’estació de Bellissens avança a bon ritme?
Sí. Molts anys de feina ingent, treball intens des de la discreció i consens donen resultats. Aquestes són les claus que han fet possible que el projecte de l’estació de Bellissens tiri endavant definitivament. La posada en funcionament de la futura estació, que s’inclou en les actuacions prioritàries del Pla de Rodalies de Catalunya 2020-2030, està prevista per al 2025. En els propers dies tindrem més novetats sobre aquest projecte, una estació moderna, funcional, plantejada amb criteris de gestió sostenible i adaptada a les necessitats de mobilitat de tota la població. I que actuarà també com a element de dinamització per a una àrea a la zona sud de la ciutat amb un gran potencial de creixement urbanístic.
Veurem fer realitat el tramvia del Camp? Com afectarà a Reus?
Tot avança. És important el consens i que es compti amb el territori. Estem satisfets per l’acceptació per part de la Generalitat de les al·legacions de l’Ajuntament de Reus. Quan es treballa des del consens i a partir de la suma de diferents visions, els projectes avancen. Els treballs per posar en marxa el tramvia han de començar enguany amb la licitació del projecte constructiu del tram Cambrils i Vila-seca. La segona fase del projecte ha de permetre unir Reus i Tarragona.
El mapa de les infraestructures que han d’emmarcar els nostres projectes de futur està prenent l’impuls definitiu. Els projectes estan madurs en relació a les necessitats reals, de present i de futur, del territori i del país, i això és així perquè els diferents municipis i institucions que integrem l’espai metropolità hem sabut unir esforços per fer arribar les nostres demandes als espais de decisió i hem aconseguit que se’ns escolti. L’objectiu és clar i evident: donar a la ciutadania un servei de qualitat.
L’experiència dels poliesportius lleugers era una necessitat?
Els poliesportius lleugers són una fórmula pròpia de Reus d’equipaments esportius de proximitat, d’altes prestacions esportives i funcionals. Continuem treballant en la línia de planificar i construir equipaments esportius de proximitat. Hem posat en marxa els poliesportius lleugers vinculats a les escoles Cèlia Artiga i Joan Rebull, i ara projectem el nou Pavelló doble Poliesportiu “El Molinet”, un equipament annex a l’IES Roseta Mauri, ubicat a la zona de Mas Iglesias.
Són equipaments molt versàtils i gestionats amb una clara visió social, amb un horari per a usos escolars, un horari per a activitats extraescolars vinculades al propi centre i un horari social d’ús esportiu per a projectes i programes municipals, entitats esportives, veïnals i activitats d’esport per a tothom.
Què ha passat amb l’edifici del Centre Catòlic?
Les condicions que l’Arquebisbat de Tarragona sobre el futur del Centre Catòlic són inassumibles per una administració pública; condicions que afecten el dret a la llibertat d’expressió, la fórmula jurídica i durada de la cessió de l’equipament, la gratuïtat o la disponibilitat dels espais.
L’Arquebisbat vol inserir una clàusula d’estil per, segons diu, “evitar manifestacions i expressions contràries a la moral cristiana”. Ajuntament i Diputació considerem que és una frontera ètica que no pot ni ha de traspassar i que trencaria amb la nostra obligació d’actuar en benefici de tota la ciutadania i amb els valors públics de l’activitat.
Únicament seria possible reprendre les converses en cas que la negociació retorni als termes que plantejava la proposta d’acord inicial, treballada i consensuada entre les diferents parts implicades i que donava resposta a les necessitats de l’espai, als problemes estructurals de l’edifici i es plantejava en termes d’interès públic.
Com ha estat l’experiència de govern compartit?
El passat mandat ja vam governar amb la mateixa coalició; la novetat d’aquest ha estat que hem governat amb majoria, i el govern funciona molt bé. Això sí, sempre hem estès la mà a la resta de grups municipals per arribar a acords de ciutat; i el millor exemple són els acords per al desplegament d’infraestructures d’àmbit supramunicipal. El millor balanç és el resultat, i el resultat és molt positiu.
Francesc Larios: ‘Durant aquests quatre anys, no només s’ha liquidat el deute, sinó que s’ha fet una fiscalització exhaustiva de totes les despeses del consistori’. Foto: Cedida
Economia: Deute zero i bonificacions
Durant aquest mandant, un dels canvis més importants que ha experimentat La Pobla de Montornès s’ha situaten l’àmbit econòmic. L’actual equip de govern va heretar una gestió dels recursos econòmics poc eficient i que no donava marge a fer inversions al municipi. L’any 2019 l’Ajuntament tenia un deute de més de 400.000 €, repartit en tres crèdits bancaris, que es van demanar per fer front a factures pendents, com per exemple per pagar el deute acumulat amb el Consell Comarcal del Tarragonès amb el contracte de les escombraries.
Durant aquest quatre anys, no només s’ha liquidat el deute, sinó que s’ha fet una fiscalització exhaustiva de totes les despeses del consistori, donant de baixa una quantitat important de despeses fixes que no aportaven res al poble i que ha permès ampliar la quantitat destinada a inversions.
D’altra banda, han augmentat considerablement els ingressos, atès que s’han demanat totes aquelles subvencions disponibles que encaixaven amb les necessitats del municipi.
Això ha permès fer una gran quantitat d’inversions, alhora que s’han aprovat diverses bonificacions pels poblencs i poblenques, com la bonificació del 50% de la quota de l’impost sobre vehicles de tracció mecànica pels titulars dels vehicles elèctrics i híbrids, la bonificació del 50% de l’IBI en aquells habitatges que s’hagin instal·lat sistemes per a l’aprofitament elèctric de l’energia provinent del sol per a l’autoconsum, la bonificació del 50% de la quota de la llar d’infants per a les famílies monoparentals o la bonificació del 95% de la quota de l’impost en les transmissions de terrenys de l’habitatge habitual del causant en ascendents, descendents i adoptats de primer grau i cònjugues.
Les associacions han demostrat la seva vitalitat. Foto: Tots21
Cultura i festes: La importància de les associacions
Tot i els dos anys de pandèmia que van ser un fre a les activitats previstes, La Pobla de Montornès ha pogut fer una gran quantitat de noves activitats i espectacles, com l’acollida d’un circ, la fira de bruixes i dracs, la fira del vi, el concurs de microteatre, concerts de Nadal, diverses obres de teatre, tallers, formacions o concursos de decoració dels balcons o de narrativa curta.
Moltes de les activitats que es realitzen al poble es fan en col·laboració d’entitats i associacions municipals, com l’Aplec de Pasqua o Sant Joan. En aquest sentit, amb col·laboració amb les entitats s’ha recuperat les festes de les urbanitzacions del Castell i Flor de l’Ametller, que no se celebraven feia més d’una dècada o s’han organitzat diversos parcs de Nadal.
Aquesta bona entesa entre l’Ajuntament i les associacions es reflecteix en la creació de noves entitats, com per exemple les darreres associacions de Protecció Civil, teatre, batucada o de fotografia i astronomia.
Pel que fa a l’àrea d’Urbanisme, equipaments i serveis municipals, s’han executat les obres de renovació i legalització dels bars municipals de la plaça de la Bassa i del bar de la piscina. També s’està executant la reforma i legalització de la zona esportiva municipal.
Visita de la Diputació a les obres de reforma del pavelló. Foto: Tots21
Així mateix, s’han fet una gran quantitat d’inversions, com són:
– La compra i enderroc d’una casa al carrer del Vent.
– Diversos arranjaments al poliesportiu, com la substitució del sostre, el canvi de finestres, la instal·lació d’enllumenat amb tecnologia LED o el canvi de la porta principal automatitzada.
– Un aixopluc a l’escola.
– Un skateparc.
– Digitalització del rellotge del campanar.
– L’adequació de l’antic consultori, convertint-lo en sales per les entitats.
– L’eliminació d’una deixalleria incontrolada per reconvertir-la en un espai familiar.
– La instal·lació d’una tirolina.
– Enllumenar el tram que uneix el nucli amb les urbanitzacions.
– La instal·lació de 78 columbaris al cementiri municipal.
– La instal·lació d’una porta automàtica al cementiri, que ha permès ampliar els dies d’obertura de dos a set dies setmanals.
– La instal·lació d’una pèrgola a la piscina municipal.
– L’adequació d’un espai per allotjar els gossos i gats perduts o abandonats.
– La primera fase del canvi d’enllumenat a les urbanitzacions.
– La primera fase d’arranjament de voreres.
– S’ha realitzat la primera de dues fases de neteja d’una franja perimetral de seguretat.
– Substitució dels antics contenidors per illes de reciclatge.
– S’ha licitat i adjudicat la remodelació de la plaça de la Bassa.
– Hi ha dos grans projectes que ja estan enllestits pendents de licitació els pròxims mesos, com són l’adequació de les antigues escoles en un centre cultural, que acollirà una biblioteca dins la Xarxa de Biblioteques de la Generalitat, i la reforma completa del passeig de l’Estació.
L’Ajuntament ha substituït en diversos trams la il.luminació pública pel sistema LED. Foto: Tots21
Personal
Pel que fa al personal de l’Ajuntament, s’ha elaborat i consensuat amb els treballadors i els sindicats una nova relació dels llocs de treball, que inclou fins a 25 places, en el que hi destaca un cos de vigilants o la creació de noves places de tècnic o d’arquitecte municipal.
Comerços i empreses
Durant aquests quatre anys, s’han realitzat diverses accions per fomentar el comerç local, amb propostes com “Vermuteja a la Pobla” o “Jo compro a la Pobla”, o amb l’edició d’un díptic amb la ubicació dels comerços del municipi, que s’ha repartit, per exemple, en activitats esportives que han portat un gran nombre de visitants, com són els campionats de Catalunya i d’Espanya de Powerlifting.
Com a complement a aquestes activitats, s’han realitzat xerrades i tallers sobre eficiència o gestió del temps, enfocades a petites empreses i autònoms.
El Pla Local de Joventut
Durant aquest mandant, l’Ajuntament de La Pobla de Montornès ha aprovat el Pla Local de Joventut com a eina de planificació estratègica de les polítiques locals de Joventut.
De forma paral·lela a l’elaboració del Pla Local de Joventut, s’han anat fent diferents activitats, com una festa jove, tallers de cuina i d’astronomia o l’esquiada jove, entre altres activitats.
Ordenances municipals
Des del 2019 s’han aprovat diverses ordenances municipals, algunes d’elles obsoletes i d’altres que eren inexistents, com la regulació de la construcció de piscines, la regulació del mercat setmanal, la regulació de la publicitat del poliesportiu o l’ordenança reguladora d’obres subjectes a llicència i al règim de comunicació prèvia.
Transparència i participació
També en aquest mandat s’ha posat en marxa una nova web amb un apartat d’incidències, i diverses xarxes socials, fomentant així la comunicació, la participació, i sobretot, la transparència d’un govern obert.
En aquest sentit, l’alcalde del municipi, Francesc Larios, també va posar en marxa les trobades amb els veïns i veïnes amb el programa “Cafè amb l’alcalde”, on poden consultar o informar-se de les activitats del consistori.
L’alcalde de Perafort, Joan Martí Pla. Foto: Cedida
Durant la legislatura actual el govern de Perafort i Puigdelfí ha treballat per fer del municipi un lloc més accessible, més segur, més sostenible i on tothom pugui conviure d’una manera més còmoda i agradable.
OBRES.- L’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí ha dut a terme tot un seguit d’obres de millora del municipi, com les obres a la carretera TV-7501 d’accés a Puigdelfí i la millora a diversos equipaments municipals.
A més, s’han fet obres per reformar les Antigues Escoles. En aquestes actuacions s’han canviat les finestres, s’ha fet un tancat nou, s’han adaptat els nous lavabos, s’ha instal·lat un punt wifi, s’ha posat una pantalla interactiva i s’ha comprat nou mobiliari pel professorat. En aquests moments s’està finalitzant la rampa d’accés per persones amb mobilitat reduïda i una cuina que està enfocada a la formació i esdeveniments.
Obres de les Antigues escoles. Foto: Cedida
A Puigdelfí es van fer les voreres noves a tots els carrers que no en tenien. Es va fer el nou Passatge Ramon Falcó i es va pavimentar el carrer de Sant Isidre i, a més, s’han instal·lat elements de gimnàstica per la gent gran. També s’han fet millores a la sala de ball del casal municipal i el nou grup de pressió del dipòsit municipal d’aigua. A Perafort, a més, s’ha construït el nou pou i s’ha connectat la xarxa d’aigua amb el dipòsit del polígon.
Pavimentació del camí de Sant Isidre a Puigdelfí. Foto: Cedida
A Perafort s’ha posat zona d’ombra al Parc dels Grans, donat que cada vegada els estius són més càlids i és important poder tenir zones d’ombra de qualitat al nostre poble. En la mateixa intervenció s’ha fet vorera des del parc fins al pipí can de l’avinguda Catalunya, el qual s’ha ampliat a 400 m2.
Des de l’Ajuntament també es vol informar que s’ha comprat un solar de més de 1000 m2 a Puigdelfí, per destinar-lo a una plaça que donarà accés del carrer Major a la plaça de l’Església. El consistori també es troba en fase de compra de l’Edifici Roma i d’uns terrenys d’Incasol, sota el pati del CEIP, per destinar-los a equipaments i construir dues pistes de pàdel, entre altres.
El consistori també ha pogut legalitzar una zona de gran indústria i s’ha aconseguit una zona d’equipaments de cinc hectàrees, a més d’una zona verda.
Una altra actuació ha estat la col·locació de mobiliari urbà nou a tot el poble, a més d’haver col·locat contenidors de superfície al Polígon, que permeten un millor reciclatge. A tot el municipi també s’ha ampliat el nombre de contenidors d’orgànica.
La senyalització horitzontal de Perafort s’ha canviat, per una de més nova i que es pugui entendre millor, i també s’ha canviat l’arbrat de la plaça dels Escacs i la plaça de l’Església de Perafort.
El mateix ajuntament també ha sigut objecte d’obres en aquesta legislatura, i és que s’ha remodelat la zona d’office i un nou despatx, traslladant la Sala de Plens a la primera planta.
Ombres a la piscina municipal. Foto: Cedida
Tot i que no s’ha pogut posar sostre a la pista poliesportiva de Puigdelfí perquè la característica del terreny no ho permet, s’han fet obres de renovació a la piscina municipal. Els treballs de millora que s’han fet inclouen la reparació de la xarxa oculta de depuració, així com la modificació del vas. Amb aquestes obres s’ha buscat que la piscina tingui menys fondària perquè s’hi puguin fer activitats a l’estiu, com les classes d’aiguagim d’una manera més còmoda per als usuaris. A més, en les piscines municipals de Perafort i de Puigdelfí, s’ha instal·lat una cadira d’accessibilitat per poder facilitar el bany a totes les persones. Finalment, l’estiu passat es van instal·lar a la piscina de Puigdelfí uns para-sols per poder gaudir d’uns estius cada vegada més calorosos. Les piscines d’ambdós nuclis compten de punt wifi gratuït.
L’Ajuntament també ha adjudicat durant aquesta legislatura el projecte per millorar el cementiri municipal. S’han construït dues sales de vetlla per a les famílies i s’ha urbanitzat la zona exterior a aquestes sales. Aquestes sales estaran formades per un vestíbul, sala d’espera, sala de vetlla, sala de difunt, una oficina i lavabos. Seguint aquestes actuacions també s’ha construït una nova vorera amb il·luminació fins al cementiri.
Amb aquest projecte, el consistori vol fer costat als habitants del municipi en un temps de pèrdua i dol i fer-los més fàcil i còmode aquest moment oferint-los un espai més ample que els permeti moure’s còmodament.
Imatge d’un dels parcs infantils del municipi. Foto: Cedida
El govern municipal també mostra el seu compromís amb els habitants més joves del poble i ha remodelat els parcs infantils. S’han instal·lat aparells de joc nous, un nou paviment de protecció de cautxú continu de color i s’ha fet el manteniment al mobiliari urbà existent. També s’ha millorat la il·luminació de la zona de l’Skateparc i mini camp de futbol perquè els joves de la vila puguin gaudir d’aquest espai encara que es faci fosc.
Imatge de l’Skateparc. Foto: Cedida
Tant Perafort com Puigdelfí gaudeixen de noves zones de cal·listènia que s’han instal·lat recentment, així com d’una zona dedicada a la gent gran per a fer gimnàstica. Seguint amb les intervencions en l’àmbit esportiu, s’ha redactat el projecte dels vestuaris, grades i marquesina i de la gespa artificial i la il·luminació del camp de futbol.
En temes de connectivitat, el municipi disposa de 9 punts d’accés wifi en diferents localitzacions del municipi com per exemple els casals municipals, l’OAC, la plaça de l’església de Puigdelfí, el parc de la Salut o la plaça Generalitat.
S’ha tret a concurs públic el manteniment de les depuradores, l’enllumenat públic, jardineria i les piscines. Actualment, ens trobem en fase de treure a concurs el manteniment d’aigua d’alta i baixa, el servei de telefonia i el servei de Mútua.
El consistori vol destacar, també, que s’ha aconseguit eixugar el crèdit per les obres de soterrament de tots els serveis. Aquest crèdit es va demanar amb l’objectiu de què els veïns no haguessin de fer front a aquestes despeses. Perafort i Puigdelfí és un dels pocs municipis arreu de Catalunya que compta amb el soterrament total de serveis.
Finalment, s’ha tramitat convertir els locals comercials a habitatges de planta baixa adaptada i s’ha digitalitzat tot l’arxiu de l’Ajuntament, en el que hem col·laborat amb la digitalització dels documents del Sindicat de Perafort.
CULTURA.- Tot i haver viscut una època complicada a causa de la covid-19, des de Perafort hem apostat fermament per la cultura. Tant la revetlla de Sant Joan com la revetlla de Sant Pere s’han pogut celebrar, tot i que amb mesures de seguretat. Des del Departament de Cultura també s’ha treballat perquè el llibre “30 anys del Casal de Perafort” o els “60 anys de la Societat de Puigdelfí” puguin veure la llum, com també l’han vist el Club de Lectura i les sessions de cinema. Finalment, també cal destacar la incorporació d’un equip de projecció i so al Casal de Puigdelfí. S’ha continuat apostant fort per la Setmana Cultural ampliant les activitats que s’hi desenvolupen.
La nova pantalla del Casal de Puigdelfí. Foto: Cedida
SOSTENIBILITAT.- L’Ajuntament de Perafort es mostra molt compromès amb el medi ambient, per això totes les decisions preses van dirigides a crear una vila més verda i sostenible. En aquest mandat s’ha comprat un vehicle elèctric – que emet 0 emissions – per traslladar els alumnes de l’Escola Josep Veciana.
S’han instal·lat punts de càrrega per a vehicles elèctrics i s’han instal·lat llums LED a la carretera d’accés a Puigdelfí. També s’han canviat les llums de la zona històrica per unes noves LED, i gràcies a aquests treballs es podrà rebaixar la factura energètica actual. Seguint el mateix camí a la reducció de la factura energètica del municipi s’han instal·lat plaques solars fotovoltaiques als Casals municipals, a l’Ajuntament i a l’Escola Bressol Mar Blava. Amb aquestes actuacions s’inicia el camí cap a l’auto subministrament energètic de les instal·lacions municipals.
Les noves minideixalleries del poble, per poder aportar petites deixalles com piles, CD o altres, ara compten amb nous punts de recollida d’oli de cuina usat. L’oli de cuina utilitzat és altament contaminant i perjudicial per al medi ambient, per això amb aquesta actuació es vol promoure el reciclatge d’aquest residu de forma correcta.
Finalment, s’han plantat moreres a l’OAC de Puigdelfí, sense oblidar que s’ha condicionat una zona d’arbres a l’entrada del municipi per crear un paisatge més verd.
S’han instal·lat minideixalleries al poble. Foto: Cedida
BENESTAR SOCIAL I SEGURETAT.- Arran de la covid-19 són moltes les empreses i els autònoms que s’han vist afectats pels estralls econòmics que ha causat la pandèmia. És per això que l’Ajuntament de Perafort i Puigdelfí ha impulsat un Pla de Reactivació Econòmica Municipal, amb dues partides de 34.000 i 55.000 €.
També s’ha treballat per baixar la pressió fiscal a les famílies i els particulars. S’ha tirat endavant la proposta del Xec Nadó a totes les famílies que han tingut fills al llarg d’aquesta legislatura, on enguany iniciarem la 4a convocatòria d’ajuts, que consisteix en una ajuda de 150 € bescanviables per productes per nadons que s’adquireixin a la farmàcia de Perafort. A més, des del consistori s’ha treballat per l’eliminació de la taxa d’escombraries, el que suposa un estalvi anual important per les butxaques de totes les cases.
Durant aquest mandat, a més, els vigilants municipals han incorporat a la seva flota un nou vehicle, que facilita les tasques de patrullatge i vigilància de la nostra vila. També sortirà a concurs unes places de vigilància rural.
Nou vehicle de la Policia Local. Foto: Cedida
ENSENYAMENT.- En aquesta legislatura s’han posat en marxa els premis als mèrits als estudiants. D’aquesta manera es premia als estudiants que tinguin la millor nota de Batxillerat, a les proves PAU i als cicles de grau mitjà i superior i al que hagi fet el millor treball de recerca. Els premis van dels 100 € pel millor treball de recerca als 300 € per a l’estudiant que hagi tret la millor nota a la Selectivitat. A més, enguany s’han incrementat un 20% els ajuts als estudiants que es concedeixen cada curs escolar.
Entrega de premis de mèrits als estudiants. Foto: Cedida
També durant aquesta legislatura per primera vegada una escola de Perafort ha comptat amb una persona nadiua que ha fet suport durant les classes d’anglès a l’Escola Josep Veciana. D’aquesta manera, els nens i nenes han pogut practicar i aprendre anglès de la mà d’una persona amb accent nadiu.
Durant aquesta legislatura també s’ha donat una especial importància a l’educació viària. Tots els nens i nenes del municipi han rebut la visita del vigilant del poble i han realitzat un seguit de classes d’educació viària, que han constat d’una part teòrica, per explicar les normes cíviques, i que s’han complementat amb una part pràctica. Les sessions s’han fet amb l’objectiu de reforçar els hàbits segurs de comportament en l’entorn urbà.
Una de les sessions d’educació viària a les escoles. Foto: Cedida
Per acabar, l’Ajuntament es troba en fase de col·locació dels Elements dels Parcs Infantils, un cop revisats, per als patis de l’Escola Bressol i del CEIP, amb la finalitat de millorar aquestes instal·lacions.
Estem vivim un mandat molt i molt intens, però si em demaneu una frase per resumir aquests anys us diria que Prades és un municipi imparable.
Malgrat totes les dificultats per la pandèmia, per la crisi climàtica i per les tensions internacionals que ens afecten en el dia a dia, Prades ha sortit reforçat i creix i es consolida com un municipi d’oportunitats, i amb unes perspectives de futur extraordinàries.
Això és així perquè Prades ha fet un salt endavant espectacular, i dia a dia està reforçant el seu lideratge. Som un exemple i un referent per a molts municipis per la capacitat que hem tingut la gent de Prades de deixar enrere pors i laments, i d’arromangar-nos per a construir el nostre futur.
I el millor de tot és que ho estem fent junts: les empreses i els comerços, les entitats, els veïns i veïnes de tota la vida i els nous, els forasters, els visitants, les persones emprenedores… Tots junts estem empenyem en la mateixa direcció i amb el mateix convenciment. Aquesta és la nostra força i el nostre valor.
Plegats hem fet molt bona feina, i encara ens en queda molta per consolidar els grans projectes que han d’assegurar el nostre futur: millorar els serveis per a les persones; acabar el Parc Astronòmic i el Centre d’Interpretació de la Reina Margarida. És d’això de què parlem. De projectes amb repercussions nacionals, estatals i internacionals que, a més, ens aporten recursos per a què la gent de Prades visqui millor al seu poble tot l’any.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
