.

Pere Segura: 'Vila-seca ha posat en marxa un model de transport públic gratuït que vertebra el municipi i comunica Vila-seca, la Pineda i la Plana'. Foto: Cedida

Pere Segura: ‘Vila-seca ha posat en marxa un model de transport públic gratuït que vertebra el municipi i comunica Vila-seca, la Pineda i la Plana’. Foto: Cedida

Vila-seca clourà el mandat havent desenvolupat nombroses inversions, molt visibles en l’estratègia de convertir-se en un ‘hub’ cultural. També s’ha posat en marxa el servei d’autobús municipal gratuït entre nuclis i s’avança en els projectes dels fons europeus Next Generation. El seu alcalde, Pere Segura, fa un balanç d’un temps que han estat marcat indefectiblement pels rigors de la pandèmia.

Què és el més destacat del balanç d’aquest mandat que ara acaba?

Em costa destacar una cosa en concret, ja que és un mandat en el qual s’han fet moltes coses en molts àmbits. Tots d’una rellevància importantíssima. Des del vessant de la cultura s’han potenciat molts aspectes: la recuperació de la FiM, la posada en marxa d’un projecte tan estratègic com és el Celler de Vila-seca, l’impuls de totes les activitats culturals i esportives… En el cas dels esports, s’ha començat a licitar un equipament que serà icònic i referent com és la remodelació de l’Estadi Municipal.

Des del punt de vista de transport, Vila-seca ha posat en marxa un model de transport públic gratuït que vertebra el municipi i comunica Vila-seca, la Pineda i la Plana. Es tracta d’una actuació única, ja que no en tenim cap exemple similar pels voltants.

Per altra banda, quant a turisme s’ha fet un pla estratègic, s’han fet inversions de tot tipus a la Pineda i s’han captat fons Next Generation per valor de 5 milions d’euros, els quals ajudaran a canviar i millorar totes les infraestructures d’us social, esportiu i turístic d’aquest nucli.

També s’ha fet front a dos anys de pandèmia duríssims amb totes les ajudes que es van proporcionar des de l’Ajuntament per fer la crisi sanitària més portable. Les ajudes van ser de tot tipus: de caràcter social, per a les empreses, de caràcter sanitari.

Com us he dit, és una resposta molt àmplia. A més del que us he comentat, per exemple, el proper 10 de febrer presentem un document de claredat amb el Port de Tarragona, sobre com seran els seus futurs creixements i de quina manera impactaran a la Pineda amb la seva millora de la trama urbana i, sobretot, de protecció ambiental.
Crec que ha estat un mandat molt complet en molts àmbits i, segurament, m’estic deixant moltes coses.

Què es pretén amb la creació del pol cultural format pel Castell i l’antic Celler?

Aquest pol cultural el que intenta traslladar és aquesta voluntat de ser un municipi referent en el món de la cultura i que es vol posicionar en el món de la cultura en el seu país i que l’estima. Amb aquests dos equipaments tan pròxims, més els que poden néixer en el seu entorn, es crea un hub cultural per a la nostra ciutat, de primer ordre, amb la voluntat de projectar-nos cap a l’exterior però, sobretot també, perquè el puguin gaudir els nostres ciutadans.

L’Auditori ha fet 20 anys. S’ha refermat com a referent de les comarques del sud de Catalunya?

Jo crec que l’Auditori, a dia d’avui, és l’auditori de referència al Camp de Tarragona. Té una programació estable des de fa molts anys, i d’alt nivell. L’Auditori ha estat, en molts aspectes i durant molts anys, un “vaixell insígnia” d’aquest municipi. Ara, s’ha complementat amb el Castell i el Celler. No deixarà de formar part d’aquesta idiosincràsia de potenciació cultural que és el que caracteritza el nostre municipi.

Quin és el balanç que fa de la mobilitat entre nuclis a Vila-seca?

De la mobilitat a Vila-seca en fem un balanç molt positiu, ja que hem impulsat, directament nosaltres, un projecte de transport públic gratuït entre nuclis. D’altra banda, també s’han assentat les bases per l’arribada d’un tramvia que vertebri Cambrils, Salou i Vila-seca i, en un futur, també Tarragona i Reus. Amb la implantació de l’alta velocitat, Vila-seca farà valer i confirmarà el seu nom de “cruïlla de camins” i d’un lloc ben connectat els propers anys.

Com està sent l’experiència de l’aparcament per minuts? Què es busca amb aquest model?

L’aparcament per minuts no deixa de ser un projecte pilot amb el que ara s’està fent una diagnosi de totes les zones. I segurament algunes s’hauran de corregir. El que s’intenta és fomentar una mobilitat en el municipi en els àmbits on hi ha més teixit comercial, amb la voluntat que segueixi sent gratuït i que faci més fàcil la vida als ciutadans.

La pandèmia ha condicionat el mandat. Què en destacaria de la gestió municipal i de la resposta de la població?

La resposta de la població durant la pandèmia va ser, en caràcter general, exemplar. La resposta de l’Ajuntament crec que va ser la que s’espera en un moment així. Va ser una etapa convulsa que ens va agafar a tots per sorpresa. Va ser molt adaptativa, pràcticament anàvem prenent decisions cada dia, segons el context en el qual ens trobàvem. També crec que tota la Corporació vam ser molt sensibles a la situació que s’estava vivint i vam poder posar a disposició recursos municipals a favor de la nostra gent.

Quin balanç fa de la promoció de l’ocupació que ha fet l’Ajuntament?

Crec que l’Ajuntament té molta història en promoció de l’ocupació a través de diferents plans d’ocupació. Avui en dia vivim en un context de taxes d’atur molt baixes, que feia anys que no vèiem i, tot i així, seguim impulsant oportunitats per a totes aquelles persones que s’han quedat fora de la dinàmica d’incorporació laboral. Per tant, estic molt content de la seva evolució i ens esperen molts reptes de futur que potser incloguin intervencions més específiques per adaptar-nos a aquests segments de població que no acaben de trobar llocs de treball.

Està satisfet de l’evolució turística? Quina estratègia segueixen després de la pandèmia?

De l’evolució turística n’estem molt satisfets. Pràcticament s’han recuperat les tendències anteriors a la pandèmia i el repte que tenim en el futur sobre el turisme és la seva transformació cap a un mercat i una indústria molt més estable i desestacionalitzada. Crec que és el repte que tenim entre tots: fer un turisme d’oci, de lleure i familiar que generi riquesa tot l’any i no només durant la temporada d’estiu.

Quin futur preveuen per l’espai d’Aquopolis i de Pachà?

Ho definirem entre tots. Farem una anàlisi convençuda i profunda sobre quines són les seves possibilitats per a detectar oportunitats i per a determinar també quines són les nostres fortaleses. També definirem les debilitats que volem corregir. Penso que ara entrarem en un moment on tot això es posarà en debat i anàlisi per a fer d’aquell espai un lloc que ens projecti cap als pròxims 30 anys.

Com veu el futur de Hard Rock i el posicionament del Govern?

En aquests moments, després de l’acord sobre els pressupostos de la Generalitat, us puc dir que estic satisfet. Valorem d’una manera molt positiva que s’hagi arribat a un acord i que, concretament, parli en un apartat específic de Hard Rock i també fixi en un horitzó temporal com s’han de desenvolupar totes les tasques. Crec que és un horitzó temporal amb prou marge per a poder treballar tots els aspectes que hi havia pendents i ara sí, amb un objectiu clar, una fita a complir, amb uns terminis que faran tornar a establir una metodologia de treball adequada i amb un horitzó fixat. Per tant, molt content per l’acord i la implicació del PSC en el Camp de Tarragona.

Expliqui’ns els projectes de nou estadi i el seu entorn d’equipaments esportius

El projecte de remodelació de l’Estadi és un projecte molt ambiciós, que pràcticament multiplica per tres els equipaments que tenen a veure amb el futbol i els adapta a una ciutat per a més de 30.000 habitants. D’altra banda, farem un espai multidisciplinar amb diferents àmbits esportius: tenis, pàdel i atletisme, que faran d’aquell àmbit un espai de referència que pot servir fins i tot per acollir esdeveniments esportius. Es tracta d’una ciutat que potencia i cuida l’esport, que té cura del benestar i de la salut dels seus ciutadans, però que a la vegada genera equipaments que poden ser atractius i que generin sinèrgies a tota una infraestructura hotelera. Per tant, és un equipament que busca ser un complex esportiu 360º, on hi hagi gimnasos, zones per a dinar, zones de lleure familiar, rocòdroms… Aquesta és una primera fase ambiciosa que haurà de contemplar, també, futures ampliacions.

Quines inversions queden pendents en millora de la via pública?

En millora de la via pública no hi ha inversions pendents. Hi ha inversions recurrents i constants perquè la via pública és un element a mantenir i a cuidar, que requereix d’inversions cada any. Nosaltres tenim uns plans de millores de carrers, que són constants i cada any n’anem fent uns quants. No apliquem mai contribucions especials, una qüestió que ja forma part de la idiosincràsia del municipi.

Parlem de la indústria química: està millorant la política de seguretat química i d’avisos a la població?

Crec que a poc a poc som més sensibles a tot això, la Generalitat mica en mica també és més exigent en aquesta qüestió. Els canvis s’estan produint, però potser no tan ràpid com ens agradaria. Són lents perquè, entre d’altres coses, són complexos. No podem deixar de ser exigents, no podem deixar de reclamar que aquestes millores s’implementin i es facin efectives el més ràpid possible. Ara estem en un camí que no hem de deixar de recórrer. La indústria química és una indústria que ha d’evolucionar, és una indústria que ens pot donar moltes oportunitats de futur. Crec que és una de les nostres fortaleses i, sobretot, potencialitats. Ara bé, crec que poc a poc hem d’anar evolucionant cap a àmbits del sector químic de més valor afegit i potser d’altres s’haurien de repensar.

El tren tramvia comença a avançar, què suposarà per Vila-seca i pel territori?

El tren tramvia serà el primer transport públic del Camp de Tarragona, impulsat per la Generalitat de Catalunya, amb la voluntat de vertebrar el que denominem àrea metropolitana de Tarragona, constituïda per diferents ciutats com poden ser Cambrils, Vila-seca, Salou, Reus, La Canonja, Constantí i la pròpia Tarragona. Aquest transport pot esdevenir el primer pas d’aquest conglomerat de municipis sense nom, que vindria a ser el segon més important de Catalunya i que té somnis i objectius de futur ambiciosos.

Com ha estat la relació amb els socis de govern municipal?

Crec que ha estat, en termes generals, molt bona. Ara estem ja a quatre mesos de les eleccions i, per tant, cadascú marca les seves posicions d’una manera molt més clara. Però si m’abstrec d’aquests mesos en els que tothom vol diferenciar-se més i mostrar-se més a les antípodes del govern, crec que ha estat una relació lleial, una relació que ha buscat l’interès general de la població. I això s’ha de posar en valor. Gran part dels grups municipals, en aquest sentit, es van sentir molt ben recolzats en època de la pandèmia i sempre hi ha hagut possibilitats i ponts de diàleg per, entre tots, arribar a acords durant aquest mandat. Per tant, crec que en general han estat unes relacions amables, cordials i positives, amb les discrepàncies raonables i normals que es produeixen perquè som partits diferents.

Redacció