Les terrasses han envait un espai abans limitat als cotxes a la Rambla Jaume I. Foto: Tots21
El govern de Cambrils acaba el mandat amb els deures fets inaugurant la remodelada Rambla Jaume I i encarrilant els nous grans projectes: l’Avinguda d l’Esport, la unió de la vila amb el mar, nou palau d’Esports, la nova piscina olímpica, el remodelat Mercat de la Vila, el Celler i i el concurs públic per finalitzar les obres del Teatre Auditori amb la col·laboració privada, entre altres.
“En un any i mig hem fet molt més que altres en tot un mandat”. És una de les afirmacions que fa l’alcalde de Cambrils, Oliver Klein. L’alcalde ha explicat que la clau per poder avançar tant ràpid en tan poc temps ha estat un “govern resolutiu, clar, directe, cohesionat, que governa i no perd el temps en disjuntives ideològiques, que es posa a treballar unit i que pren decisions per complir els objectius comuns i desencallar temes importants que feia molt de temps que estaven sobre la taula”.
La Rambla Jaume I
El gran exemple ha estat la remodelació integral de la Rambla Jaume I, aquesta important artèria, que ha canviat radicalment i s’ha transformat en un passeig de plataforma única amb espais verds, mobiliari urbà i prioritat per a vianants. La versatilitat d’una urbanització a un sol nivell, que s’adapta a les diferents amplades del carrer, permet adequar la rambla a les necessitats de cada moment. Cal destacar que l’aposta per creació d’espais per a les persones i la implantació d’un urbanisme comercial ja està revitalitzant aquesta zona estratègica del port.
L’Ajuntament de Cambrils ha realitzat les obres en permanent contacte amb el veïnat i comerços a través duna comissió ciutadana de seguiment, un punt d’atenció a les Basses, un correu electrònic de consulta i un web.
Avinguda de l’Esport
Dues grans obres més són la nova Avinguda de l’Esport i la construcció del pont sobre el barranc Verge del Camí que connectaran el nucli urbà, la recent urbanitzada avinguda Charles Darwin i la nova estació de tren amb l’A7 i l’AP7.
El nou accés nord de Cambrils forma part de l’estratègia urbanística per connectar el corredor del mediterrani, integrar el polígon Belianes i la zona esportiva municipal a la trama urbana i marcar una nova centralitat al Barri Antic i la Parellada.
La nova via facilitarà l’entrada i sortida al municipi i descongestionarà el trànsit de vehicles i bicicletes que es desplacen cap als nous equipaments. També es milloraran els accessos al polígon industrial Belianes, als barris de ponent del municipi i als municipis veïns a través de les infraestructures relacionades i també amb la carretera de Montbrió cap a l’interior.
La urbanització de l’avinguda de l’Esport ha consistitx en una doble calçada lateral amb un passeig enjardinat central. L’amplada dels carrils de circulació és de 3,20 metres, amb doble carril per cada sentit, per absorbir les necessitats de trànsit intens de la nova avinguda.
Remodelació del Mercat Central
L’Ajuntament de Cambrils rebrà 200.000 euros de la Diputació de Tarragona per a la rehabilitació i remodelació del Mercat Municipal de la Vila. Així ho anunciava el regidor de Promoció Econòmica, Juan Carlos Romera. “Ens hem de felicitar per l’aprovació d’aquests pressupostos i també perquè Cambrils rebrà aquesta quantia tan important en favor del benestar del municipi”, afirma. Es tracta d’un espai que esdevindrà motor econòmic del nucli de la vila de Cambrils i pel qual l’Ajuntament hi aposta fermament.
El nou pavelló
D’altra banda, el projecte d’aquest tercer pavelló poliesportiu planteja la construcció d’una pista poliesportiva coberta de 44,60 x 27,60 metres divisible en tres pistes transversals de mini bàsquet i mini handbol i una pista longitudinal d’handbol i futbol sala. A més de la pista, les instal·lacions inclouen una grada prefabricada i un edifici interior amb vestidors, serveis i magatzem.
La gastronomia
Cambrils presentava al desembre un potent pla d’actuacions pel 2023 per reforçar la marca “Cambrils, capital gastronòmica de la Costa Daurada” amb un canvi de format de les campanyes, noves activitats promocionals i la incorporació de la tonyina com a protagonista del mes d’octubre. La nova estratègia, consensuada amb tots els sectors implicats, inclou sis campanyes gastronòmiques de 30 dies de durada (a excepció del Festival del Vi), la recuperació de la Taula Sectorial de Gastronomia i la participació del municipi en esdeveniments internacionals de primer nivell de la mà de Saborea.
L’alcalde destaca el lideratge natural que ha tingut Cambrils al llarg dels anys, recorda el seu paper pioner amb l’organització de les primeres jornades gastronòmiques -que han servit de referent a altres municipis-, i ha afirmat que ha arribat el moment de fer un canvi de rumb per seguir al capdavant. En aquesta línia, l’alcalde observa que el pla 2023 obre una nova era de la gastronomia cambrilenca, mantenint la tradició però amb la incorporació de novetats importants.
Accions locals:
El mes de la galera, Febrer
El mes de la carxofa, Març
El mes del Romesco, Maig
El Festival del Vi i la Gastronomia, Octubre (amb presència de les set DO de la província)
El mes de la tonyina, de mig octubre a mig novembre
El mes de l’Oli Nou, de mig octubre a mig novembre.
Rècord a la Fira de Cambrils
La Fira Multisectorial de Cambrils ja ha arrencat els motors de l’edició número 64, que se celebrarà entre els dies 2 i 4 de juny. L’esdeveniment, un dels més esperats de l’any al territori, va comptar l’any 2022 amb l’assistència récord de més de 43.000 persones, que van poder gaudir d’una àmplia oferta d’expositors, activitats per a tota la família, tallers i música. Aquest 2023 l’objectiu és ampliar el nombre d’expositors, motiu pel qual es mantindran els imports dels estands malgrat l’augment generalitzat dels preus. Les energies renovables, els vehicles elèctrics i el sector del caravàning, novetats de l’edició anterior, mantindran el protagonisme aquest any.
La Fira d’aquest 2023 comptarà amb més de 10.000 m2 d’espai per a expositors. L’any passat l’esdeveniment va aglutinar més d’un centenar d’empreses de diversos sectors, que es van beneficiar d’una despesa mitjana de 95 euros per persona. Les persones assistents van puntuar la fira amb un notable alt i més d’un 96% de les persones enquestades tenen la intenció de repetir aquest any. La gran majoria, més de la meitat, va arribar a la fira amb la família, fet que destaca el caràcter familiar de l’esdeveniment.
La cultura
La cultura i l’associacionisme han estat puntals de Cambrils, amb la celebració de festivals, com l’Internacional de Música, completament consolidat a nivell nacional i estatal, el de jazz i blues més la programció regular de teatre i música.
Altrament, l’Ajuntament de Cambrils ha aconseguit 22.000 euros per la restauració del Celler de Cambrils procedents del programa d’ajudes del Departament de Cultura de la Generalitat a la investigació, la documentació, la conservació, la recuperació, la restauració i la millora del patrimoni cultural immoble català.
És la primera vegada que aquesta línia de suport trianual contempla donar suport a una intervenció portada a terme a Cambrils, després que l’Ajuntament ho hagi intentant en diverses ocasions. La resolució d’aquestes subvencions que s’atorguen anualment es va donar a conèixer a finals del passat més de febrer.
‘No hem de fer sempre el mateix’
Finalment, l’alcalde destaca la capacitat del govern per treballar pel progrés econòmic i al mateix temps mantenir la cohesió social. “No podem seguir fent sempre el mateix: només progressarem si fem canvis i implantem nous projectes i estils de gestió, que és precisament el que estem fent”, ha conclòs Klein.
Els portaveus dels diferents grups de govern també han repassat la feina feta des del govern i els projectes que s’iniciaran pròximament. Així, el portaveu del PSC, Alfredo Clua, ha afirmat que el govern ha prioritzat la tasca feta des de les àrees d’Urbanisme i Serveis per la importància que tenen per la ciutadania. El regidor també ha posat en valor la lleialtat dels membres del govern que han treballat amb objectius clars i concrets per millorar al qualitat de vida dels cambrilencs i les cambrilenques.
El portaveu de Ciutadans, Juan Carlos Romera, s’ha mostrat molt orgullós de treballar amb els seus companys de govern i ha destacat algunes fites com la bona relació amb el sector empresarial i les associacions de comerciants per portar a terme campanyes conjuntes; el salt endavant que ha fet la Fira Multisectorial en aquesta última edició; i la promoció turística del municipi amb participacions destacades a fires com FITUR o Madrid Fusión.
Per acabar, el portaveu del PP, David Chatelain, també valorat molt positivament la feina del govern i la bona sintonia de tot l’equip. Pel que fa a les seves àrees, el regidor ha parlat de l’important esforç per ampliar la plantilla de la Policia Local; per augmentar les places d’aparcaments dissuasius; i també aprovant unes ordenances fiscals que en aquest cas congelen impostos i taxes, per reduir l’impacte que podria tenir en les economies familiars en un moment d’encariment generalitzat del cost de la vida.
Fa quatre anys, ningú no es podia imaginar que un virus originari de la Xina trastocaria els plans de tot el món. Tampoc a la Pobla de Mafumet, on l’alcalde Sardà va comparèixer a les eleccions municipals -que va guanyar- amb un equip renovat i rejovenit, i sota les sigles d’una agrupació municipalista.
Entre els reptes i compromisos destacaven velles aspiracions, com la implantació de la recollida selectiva al municipi, o projectes ambiciosos, com l’ampliació de l’avinguda Mina de Madró fins a la seva connexió amb la carretera de Constantí.
Quatre anys després, ambdós projectes són una realitat –en el cas del projecte urbanístic, la previsió és tenir-lo finalitzat pels volts de Sant Joan-. Però, en el futur, no serà el més recordat de la legislatura quan es tiri la vista enrere.
Davant l’esclat de la pandèmia, el consistori va modificar el seu full de ruta i va optar clarament per prioritzar l’atenció social. La situació ho requeria i era més que urgent fer arribar aliments, medicaments i productes bàsics a la població confinada. Aquesta tasca va ser possible gràcies a la coordinació i cooperació dels empleats municipals, de la Brigada municipal i dels Vigilants municipals. En aquesta missió va comptar amb una col·laboració essencial, la dels membres de l’Associació de Voluntaris de Protecció Civil de la Pobla.
I un cop superat el confinament, calia recuperar progressivament la normalitat en tots els àmbits: de l’educatiu al cultural, passant per l’impuls d’iniciatives de caire social. Amb tot, la prioritat era recuperar la normalitat econòmica del municipi i de les famílies pobletanes. Per tal de contribuir a aquest aspecte, des del consistori es va activar un pla de xoc contra les conseqüències econòmiques i socials provocades per la Covid-19. Aquesta iniciativa, impulsada durant la primavera del 2020, va injectar a les famílies pobletanes uns 200.000 euros, mentre que la iniciativa va ser repetida -i potenciada- l’any 2021, quan els efectes de la pandèmia eren encara més que visibles.
Així, en la segona edició d’aquest programa d’ajuts socials, l’Ajuntament va distribuir 269.105,26 euros en forma de subvencions. De fet, el 2021 va ser un any especialment destacat pel que fa als programes socials finançats pel consistori. I és que, incloent-hi el pla de xoc ja esmentat, les arques municipals van destinar fins a 898.801,82 euros a polítiques socials.
Aquests diners van servir per finançar diversos programes d’ajuts directes, com el d’arranjament de façanes, el de millora de l’accessibilitat als domicilis o per a la compra de material i aparells per a persones amb discapacitat, així com el programa d’ajuts als estudiants o el xec nadó -instaurat l’any 2012 i del qual ja se n’han beneficiat 625 nounats pobletans.
Fer de la crisi una oportunitat
D’altra banda, el confinament obligat per la pandèmia va permetre l’acceleració d’un procés que l’Ajuntament havia iniciat uns anys abans, com és el desenvolupament i plena aplicació de la seu electrònica municipal.
Gràcies a aquest treball previ, els veïns i veïnes del municipi seguir gaudint d’un servei àgil, còmode. Segur… i telemàtic. Des de llavors, aquesta eina s’ha convertit en un recurs fonamental per a tots aquells tràmits que els pobletans han de gestionar amb el seu ajuntament.
A més, cal recordar que el municipi compta també amb perfils actius a les principals xarxes socials, així com també amb un portal de transparència i una app gratuïta i bidireccional que facilita informació d’interès i la gestió d’alguns tràmits municipals.
Per tot plegat, el passat mes de maig la Pobla va ser distingida pels Reconeixements Administració Oberta com un dels deu municipis amb un millor maduresa digital del 2021, en la categoria de municipis de 1.001 a 5.000 habitants.
A finals del proper mes de juny quedarà finalitzat l’altre gran projecte urbanístic: l’ampliació de l’avinguda Mina de Madró. Foto: Cedida
La Pobla, en creixement
A nivell urbanístic, l’Ajuntament ha impulsat i fet realitat els dos grans projectes que tenia per a aquesta legislatura: d’una banda, al juny del 2021 va ser inaugurada la renovació dels carrers Major i Nostra Senyora de Montserrat, en un projecte de 855.832,75 euros sufragats per l’Ajuntament. Els treballs van incloure la millora integral d’aquests carrers, tant pel que fa a l’aspecte exterior com dels serveis soterrats.
I d’una altra banda, a finals del proper mes de juny quedarà finalitzat l’altre gran projecte urbanístic: l’ampliació de l’avinguda Mina de Madró, en un projecte valorat en 4,1 milions d’euros que seran sufragats íntegrament per l’Ajuntament. El municipi guanyarà 280 metres lineals d’avinguda, fins a la seva connexió amb la carretera de Constantí a través de dos accesos i sortides. També s’està urbanitzant el lateral més proper al nucli urbà, amb la creació dels carrers adjacents que connectaran el nou tram d’avinguda amb el seu entorn. Això permetrà la creació de tres noves illes, que seran parcialment ocupades amb nous equipaments públics, com son un aparcament de superfície per a 90 vehicles i una nova zona de lleure infantil amb espai verd.
Tot plegat té lloc en un municipi que en els darrers anys ha trencat la barrera dels 4.000 habitants, màxim històric de la Pobla i que suposa la consolidació d’una dinàmica demogràfica de creixement. Davant d’aquesta tendència, l’Ajuntament està treballant des de fa anys en la creació, adequació o ampliació dels equipaments i infraestructures municipals, per donar servei al conjunt de la seva població.
Joan Maria Sardà, alcalde de La Pobla de Mafumet. Foto: Cedida
Quines actuacions destacaria de la legislatura que ara finalitza?
La principal actuació generada des de l’Ajuntament en els darrers quatre anys ha estat l’atenció social, en part perquè sempre ha estat i serà la nostra prioritat i, en part, per l’esclat de la pandèmia, que va trastocar els plans de tothom i, lògicament, també els de la Pobla de Mafumet. Més enllà d’això, també hem treballat en altres àmbits, com la recuperació de l’activitat cultural i l’aposta per noves iniciatives, com la Fira del vi. I en l’àmbit urbanístic i d’infraestructures, la inversió s’ha centrat sobretot en completar la renovació i modernització a nivell de carrer del nucli antic i en l’ampliació de l’avinguda Mina de Madró.
Parlava ara d’infraestructures. Com es troben els treballs d’ampliació de l’avinguda Mina de Madró?
Fins ara estem complint amb els terminis previstos. Per tant i si tot va bé, podrem inaugurar el nou tram de l’avinguda pels volts de la Festa Major de Sant Joan. Sens dubte, és un projecte ambiciós i necessari, perquè ens permet urbanitzar una zona del municipi, obrir un nou punt d’entrada i sortida al poble i preparar-nos per al futur, davant d’un hipotètic creixement demogràfic, a més de guanyar espais comuns, com un aparcament de superfície o una zona de lleure infantil.
Quins van ser els objectius més importants que es van establir a l’inici de l’actual legislatura i com els han assolit?
El principal objectiu era prioritzar l’atenció social i la gestió i resolució dels problemes socials derivats de la pandèmia. També ens havíem fixat com a objectiu la implantació de la recollida selectiva de residus domèstics i els projectes urbanístics ja comentats, entre altres projectes i compromisos, i els hem complert. Lògicament ens han quedat coses per fer, però estem satisfets de la molta feina feta, tenint en compte que el context no ha estat favorable.
Hi ha algun objectiu que no s’hagi assolit o que hagi presentat dificultats?
La pandèmia ens va obligar a aturar i/o ajornar alguns projectes, sobretot de l’àmbit urbanístic, perquè lògicament no es podien executar obres. A més, hem abordat una profunda renovació i potenciació de la nostra administració i això també ha comportat fer ajustaments i, de retruc, ens ha alentit una mica en alguns moments.
És vostè un dels alcaldes que acumula més anys al capdavant d’un ajuntament. S’imaginava estar tants anys al càrrec?
Quan vaig arribar a l’alcaldia no pensava tan a llarg termini. Sempre m’he presentat a les eleccions amb una única finalitat: ajudar el meu poble a progressar, a créixer i a millorar, aplicant polítiques municipalistes que redundin en benefici dels nostres habitants. Però suposo que sempre queden coses per fer i jo mantinc la mateixa il·lusió i ganes de treballar per la Pobla que he tingut sempre.
L’esclat i evolució de la pandèmia de la Covid-19 ha fet d’aquesta la seva legislatura més difícil?
Sens dubte està sent la més complicada, però això no és excusa perquè és un problema que han tingut tots els municipis. Nosaltres hem intentat treballar amb tots els recursos i possibilitats que tenim per facilitar la vida dels nostres habitants en un context difícil i desconegut. La resposta veïnal i el suport d’entitats com els voluntaris de Protecció Civil van ser d’una extraordinària categoria humana i això ens ha permès portar millor aquesta situació.
Quines accions ha activat per millorar l’economia local i fomentar el desenvolupament econòmic i empresarial del poble?
Entre els nostres compromisos de fa quatre anys hi havia el de donar suport a la instal·lació d’empreses al municipi. Ho hem complert a través, per exemple, del pla de xoc contra les conseqüències econòmiques i socials de la Covid-19. Una iniciativa a la qual vam donar continuïtat al 2021 i que, entre altres àmbits, incentiva la creació de llocs de treball i l’autoocupació. Val a dir que amb aquest pla de xoc hem injectat 655.000 euros a les economies familiars de la Pobla durant els anys 2020 i 2021.
Quines iniciatives ha pres per abordar qüestions relacionades amb el medi ambient i el canvi climàtic a la Pobla? Han adoptat polítiques per reduir el la contaminació, fomentar l’ús d’energies renovables o millorar la gestió de residus domèstics?
El medi ambient és un dels eixos fonamentals de la nostra acció de govern. En aquest àmbit, hem impulsat accions com la instal·lació d’un carregador per a vehicles elèctrics; hem bonificat la compra i matriculació de vehicles poc contaminants; hem renovat parcialment l’enllumenat públic amb lluminàries led de baix consum; hem renovat els serveis soterrats dels carrers Major i Nostra Senyora de Montserrat, per fer-los més eficients; i hem implantat la recollida selectiva de residus domèstics, a més de fer dues campanyes informatives en aquest àmbit per fomentar aquesta correcta selecció de residus a les llars del poble.
9. Quin balanç de la seva gestió en aquesta legislatura, a nivell econòmic-financer? I quina és la salut econòmica del municipi?
La nostra salut econòmica és bona. I ho és perquè treballem sempre des del seny i la prudència. Apliquem sempre aquella màxima de la saviesa popular de no estirar més el braç que la màniga. Gestionem els recursos amb eficàcia i prioritzant sempre l’atenció social. És a dir, revertim els ingressos en accions, iniciatives o projectes que reverteixin en benefici de la nostra població.
Quina és la seva visió per al futur de la Pobla de Mafumet?
La meva visió és molt optimista, perquè durant molts anys hem treballat per millorar la Pobla i preparar-la per al futur. Sempre mirem més enllà del present i treballem amb planificació i organització. En aquest sentit, sense cap mena de dubtes el nostre futur passa per consolidar i continuar amb els fortaleses que tenim com a municipi: una economia sanejada, un consistori que opera des del seny i la vocació de servei i una societat cohesionada i participativa. Tenim equipaments de qualitat i un Ajuntament potent i preparat, a nivell humà, per resoldre les necessitats actuals i futures del poble.
L’alcalde Sardà es tornarà a presentar a la reelecció? En cas de fer-ho, què el motiva a fer-ho?
Sí, em tornaré a presentar perquè, com deia abans, encara ens queden coses per fer i mantinc la il·lusió i les ganes de treballar pel meu poble. Però la meva principal motivació és la gent. El que més gaudeixo de ser alcalde és que, sempre que surto al carrer, rebo l’afecte dels meus veïns i veïnes. Conèixer la gent, els seus maldecaps, les seves il·lusions… això em fa feliç. I per descomptat, poder contribuir des de l’Ajuntament al progrés del poble és el més satisfactori de la meva feina.
Amb un fort esforç inversor, un impuls a la cultura i a l’educació i havent hagut de superar els rigors de la inesperada pandèmia, l’equip de govern de l’Ajuntament de Constantí s’acomiada amb un extens balanç de la feina feta, que podeu consultar en format PDF en aquest enllaç:
Les grans obres previstes a l’inici de la legislatura s’han acabat realitzant, tot i els dos anys de pandèmia. S’han adequat els carrers Borges del Camp, Ferrant i les dues travessies que uneixen el carrer Mont-roig amb el barranc, cosa que ha comportat l’adequació total del barri Ferrant.
Pel que fa al nucli antic del municipi, s’ha començat la remodelació dels carrers que mancaven adequar. Es tracta de la travessia Maragall i del primer tram de la Raval de Sant Francesc, que comptaran amb la mateixa solució constructiva de la resta del centre històric, és a dir, una plataforma única amb llamborda tallada. També es renovarà el primer tram del carrer Muralla de la Font Nova i l’encreuament d’aquest amb la Raval de Sant Francesc, pels quals s’utilitzarà l’opció de voreres “remuntables” amb asfalt en el carril central.
Aquests carrers es sumen al carrer de les Galanes, remodelat l’any 2021, implicant un nou pas en la rehabilitació d’aquesta part del municipi.
També s’ha arranjat el barranc del Portal, amb l’execució d’una escullera i una captació soterrada mitjançant un vas obert situat al camí del Recreo, que condueix l’aigua a la xarxa i permet la sedimentació del material aportat en les avingudes. La intervenció ha facilitat la neteja d’aquests sediments una vegada passada l’avinguda d’aigua per fortes pluges.
A aquests grans projectes cal afegir-hi la millora i manteniment constant dels carrers i places del municipi, així com de camins, barrancs i rieres que en travessen el terme. En aquest sentit, darrerament s’ha realitzat la neteja d’abocaments il·legals de les rieres del municipi, situant cartells als seus accessos per advertir de la multa de fins a 30.000€ que aquestes accions poden comportar.
Finalització de la reforma del Centre d’Entitats i Formació “Les Escoles Velles”
S’ha inaugurat el segon pis del Centre d’Entitats i Formació “Les Escoles Velles”, finalitzant amb la reforma total d’un dels edificis més emblemàtics del poble i destinat al teixit associatiu del municipi. En aquesta nova planta de dinamització econòmica, s’hi troben sales de reunions o d’actes a disposició d’autònoms i petites i grans empreses del municipi, així com despatxos per a entitats, seguint la fórmula establerta en la primera planta del mateix edifici. Finalment, també s’hi pot trobar un gran espai de cotreball, que fins ara estava situat a la primera planta de l’antiga Llar de Jubilats, adreçat a professionals independents perquè puguin desenvolupar la seva activitat laboral.
Nou Pla de Mobilitat: es renova el carrer de Sant Pau
El juny de 2022 es va aprovar el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible, que ha de començar a marcar com serà el Riudoms del futur en matèria de mobilitat. L’objectiu del pla és millorar la circulació viària de Riudoms, la interacció entre vehicles i vianants -incrementant la seguretat d’aquests en els seus desplaçaments a peu- i normalitzar els carrers i voreres del municipi adaptant-los a les noves normatives.
La primera gran actuació d’aquest pla és la remodelació del carrer de Sant Pau, que ha comportat la pavimentació del carrer, la renovació del servei d’aigua potable, sanejament i pluvials. A més, s’han eixamplat les voreres fins una amplada mínima de 1,50 m, donant prioritat al pas dels vianants. També s’hi han suprimit les barreres arquitectòniques i plantat arbres. El carrer, que ha passat a ser de direcció única, comença a marcar la circumval·lació que es generarà juntament amb el carrer de Sant Antoni -un cop s’hagi remodelat- i l’avinguda del Primer d’Octubre.
A més, darrerament s’ha rebut una subvenció del Servei Català de Trànsit de 144.000€ que ajudarà a continuar aplicant les actuacions del pla. Concretament ens servirà per millorar la xarxa de vianants escolar de la part nord del municipi, que concentra la gran majoria d’equipaments educatius.
A aquestes millores se’ls suma les noves bosses d’aparcament provisional recentment habilitades al carrer de Mercè Rodoreda per treure pressió de vehicles al nucli urbà del poble a l’espera de poder realitzar el que serà el gran projecte en matèria d’aparcaments: el futur pàrquing d’Els Hortets, amb capacitat per a 70 vehicles, que recentment ha vist desencallada la situació administrativa que n’impedia l’execució i que veurà començar les seves obres al llarg de els properes setmanes.
Ampliació de la depuradora municipal
S’ha ampliat l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Riudoms, que ha permès duplicar la capacitat de tractament d’aigua al poble, passant dels 1.000 als 2.000 m3/dia, equivalent a una població de 13.833 habitants i adequant-se així a les necessitats de sanejament actuals i futures. Amb aquesta ampliació es garanteix el seu funcionament pel futur davant d’un possible increment poblacional. De fet, des que aquesta instal·lació es va posar en servei l’any 1992, 30 anys enrere, la població del municipi ha passat dels 5.000 als més de 6.500 habitants que té actualment.
Cultura: 10 + 2 anys del Teatre Auditori Casal Riudomenc
El passat gener es va celebrar l’aniversari de la primera dècada de funcionament del nou Teatre Auditori Casal Riudomenc, que s’ha hagut de posposar dos anys per culpa de la pandèmia de la Covid-19. L’acte va servir per posar en valor la tasca desenvolupada per aquest equipament durant els darrers anys, apostant per una programació de qualitat, igualitària i apostant pel talent de proximitat i els artistes del territori. Per tot plegat, Riudoms s’ha convertit en un referent cultural entre els pobles del Baix Camp, amb un públic assistent provinent del conjunt de la comarca.
També s’ha celebrat el trentè aniversari de la Biblioteca Antoni Gaudí i, aquest any, se celebrarà el quarantè de l’Escola Municipal de Música en què s’han programat activitats especials per commemorar aquestes efemèrides.
Noves ofertes d’habitatge
Durant aquesta legislatura s’ha treballat conjuntament amb empreses privades per tal de desencallar projectes de noves residències que havien quedat aturats a conseqüència de la crisi econòmica. Es tracta de tres blocs de pisos, dos d’ells situats al centre històric de Riudoms i un tercer a l’entrada de la urbanització de Molí d’en Marc que, o bé ja s’han inaugurat i comencen a acollir veïns i veïnes, o bé ho faran al llarg dels propers mesos. D’aquests, el més representatiu és l’edifici de l’Hort del Coques, amb tres carrers -el de Sant Marc, el de Masferrer i el de la Verge dels Dolors- que depenien de la seva execució per tirar endavant. Entre els tres conformen 89 habitatges a disposició dels riudomencs i riudomenques.
Un poble sostenible
S’ha continuat potenciant la campanya de “La Bona Brossa” amb l’objectiu de donar un valor social a la recollida selectiva dels residus i destinar els diners que s’aconsegueixin amb l’increment de la recollida selectiva a projectes socials decidits per la ciutadania dels municipis adherits al projecte.
Seguint amb projectes de sostenibilitat, l’Escola Beat Bonaventura compta, des del mes d’abril de 2022, amb una instal·lació solar fotovoltaica instal·lada a la coberta de l’edifici que funciona en règim d’autoconsum amb una potència de 38.220 W. La instal·lació suposa un estalvi econòmic de més de mil euros mensuals aproximadament en les despeses municipals.
Impulsant la Igualtat al municipi
Des de la Regidoria d’Igualtat s’ha fet una aposta per incrementar els cursos, conferències i actes per lluitar contra la desigualtat de gènere, posant èmfasis en els esdeveniments que envolten el Dia Internacional de la Dona, el 8 de març. En aquest sentit, s’han instal·lat dispensadors de compreses i tampons gratuïts a tres equipaments municipals, com són la Biblioteca Antoni Gaudí, l’Espai Jove i el Pavelló Municipal d’Esports i, aquest mes de març, s’ha aprovat el Pla d’Igualtat Municipal 2023-2027 que permetrà dur a terme polítiques i accions d’igualtat de gènere durant els pròxims 4 anys al municipi i que ha estat elaborat amb les aportacions d’entitats i organismes de diversos àmbits.
La gestió de la pandèmia
Durant la pandèmia, l’Ajuntament de Riudoms es va mantenir sempre al costat dels veïns i veïnes del poble. Es va realitzar una desinfecció periòdica i exhaustiva de la via pública, es van repartir mascaretes i equips de protecció oficial a l’ABS Riudoms, a la Residència L’Onada, a l’Institut Joan Guinjoan, i a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, es van senyalitzar els passos de vianants amb pictogrames per tal de respectar les distàncies entre passejants i es van realitzar diferents actuacions i mesures econòmiques per facilitar la situació dels veïns i veïnes del municipi: es van destinar més de 45.000€ en subvencions directes al sector comercial i empresarial i 16.000€ en material de protecció pels comerços i establiments del municipi, es va eximir el pagament del lloguer a bars i restaurants en concessió municipal durant el temps de l’estat d’alarma, la quota d’ús de les instal·lacions esportives per les entitats locals i el pagament de les quotes de la Llar d’Infants, el Servei de Menjador Escolar i l’Escola Municipal de Música durant el temps en què no se’n va fer ús.
Amb aquestes mesures, Riudoms es va convertir en un referent en la gestió i la lluita contra la Covid-19. Tot i la situació sanitària del moment, es va fer un esforç per continuar treballant amb la tasca de govern.
Procés participatiu: Imaginant el camí cap al POUM
Davant la necessitat de crear un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), es va optar per buscar la complicitat dels veïns i veïnes a través d’un procés participatiu anomenat “Imaginem Riudoms”. El procés, basat en reunions veïnals i una enquesta virtual, ha permès començar a definir les bases estratègiques del futur POUM a través de la gent que en gaudirà: tots els riudomencs i riudomenques.
Les festes i les entitats, el motor del municipi
En aquests quatre anys, tot i l’aturada obligada per la Covid-19, les festes han continuat omplint els carrers de Riudoms consolidant una programació festiva, popular i cultural intensa que és possible amb la col·laboració de les entitats locals i la participació activa dels riudomencs i les riudomenques. Aquest any, el seguici festiu s’ampliarà amb dos nous elements: la gegantona Sebastiana, presentada aquest mes, i un altre que es presentarà pròximament,
També, la Fira de l’Avellana ha ampliat la seva oferta centrant-se en la promoció del producte local i de proximitat així com posant en valor la tasca dels productors i restauradors del territori a través de l’espai Gastrofira.
El turisme, aprofitant la figura de Gaudí
Durant aquests quatre anys s’ha volgut potenciar el lligam de Riudoms amb Gaudí a través d’una nova experiència a la Casa Pairal de l’arquitecte. S’ha preparat un “mapping” audiovisual i un arbre complet de la vida de Gaudí i la seva relació amb el poble. A més, des de la regidoria de Turisme s’ha creat la “Ruta Gaudí”, amb panells distribuïts en punts destacables del municipi que narren aspectes de la seva vida de forma connectada amb l’arquitectura i els espais de l’entorn. En aquesta mateixa línia, la regidoria ha obert una nova pàgina web, “riudomsturisme.cat”, per facilitar la coneixença del poble a possibles visitants.
L’alcalde, la vicealcaldesa, la segona tinenta d’alcalde i els portaveus, durant la presentació de la Memòria. Foto: Cedida
L’equip de govern de l’Ajuntament de Reus ha donat per tancat el mandat fent un cant a la “lleialtat” dels tres partits membres del mateix i deixant una ciutat “preparada per al futur”, amb un finançament polit i nombrosos projectes en cartera, que l’alcalde, Carles Pellicer, lliurarà diplomàticament en mà al seu successor (o successora).
Era l’hora del balanç i el Govern de Reus en ple ha presentat la publicació de la memòria de mandat “Reus 2019-2023”, el document que recull l’acció de govern, fruit de l’execució del Pla d’Acció Municipal i dels projectes que al llarg del mandat han donar resposta a noves necessitats i oportunitats.
L’Ajuntament ha editat 45.000 exemplars de la memòria —més d’edició digital que es pot descarregar des del web municipal reus.cat—, que s’ha començat a repartir a tots els domicilis de la ciutat com a exercici de retiment de comptes a la ciutadania de l’acció de govern.
Seguint l’estructura del PAM, “Reus 2019-2023” es divideix en quatre eixos estratègics que permeten visualitzar el compliments dels objectius compromesos:
Una ciutat pensada per a les persones.
Una ciutat sostenible, segura i saludable.
Una ciutat pionera i amb capacitat d’atracció.
Una ciutat preparada i que mira cap al futur.
86% d’execució del PAM
El Govern presenta la memòria de mandat amb un grau d’execució “del 86% del Pla d’Acció Municipal 2019-2023”. El 97% de les accions incloses en el PAM estan iniciades o finalitzades. Per eixos, “Progrés social” està executat en un 90%; “Espai Urbà”, 83,7%; “Desenvolupament econòmic”, 86,2%; i Gestió, Organització i Planificació”, 86,8%.
Pla estratègic de ciutat Reus Horitzó 32
Planificació i participació han estat dos eixos del mandat, que s’han donat la mà en el Pla estratègic de ciutat Reus Horitzó 32m el procés participatiu més gran que s’ha fet mai Reus, i que ha comptat amb la implicació de la ciutadania, d’entitats, d’organitzacions, de grups polítics, del cos tècnic municipal. El document que desplega 38 línies estratègiques organitzats en 4 eixos: Ciutat d’oportunitats; Ciutat amb qualitat de vida; Ciutat amb talent; i Ciutat per gaudir.
Una ciutat pensada per a les persones
“Situar les persones al centre ha estat una prioritat en totes les polítiques impulsades durant el mandat”, ha destacat l’alcalde. Alguns exemples són:
La posada en marxa el Centre Social El Roser. “Un equipament social pioner i amb una dimensió arquitectònica de primer nivell. Un servei de referència, innovador i que dona resposta a realitats complexes com l’alimentació i l’allotjament dels col·lectius més vulnerables”.
La resposta a la pandèmia amb un gran esforç en àmbits com els serveis socials, la salut o la seguretat.
L’entrada en servei la residència Horts de Miró i el trasllat del Centre MQ a les instal·lacions de l’antic hospital.
La rehabilitació del Mas Totosaus per ampliar els serveis d’atenció a les famílies i que permetrà descentralitzar els serveis de Mas Pintat.
El nou centre cívic Gregal, amb les obres en marxa, que amplia la xarxa i també donarà servei a la zona nord de la ciutat.
L’impuls “d’una programació cultural estable i de qualitat durant tot l’any, amb equipaments i festivals de referència i consolidats”.
La redacció de l’estudi previ de la futura Facultat de Medicina a Bellissens.
Una ciutat sostenible, segura i saludable
La vicealcaldessa Noemí Llauradó i el tinent d’alcalde Dani Rubio han destacat el repte de la sostenibilitat i del canvi climàtic, que obliga repensar la ciutat des dels àmbits urbanístic, la mobilitat, les activitats econòmiques, etc. En aquest eix s’han impulsat iniciatives com:
La vianalització del centre, amb els projectes de la raval de Santa Anna i carrer de salvador Espriu; de la plaça del Víctor; i primers passos per la zona del Condesito i carrer Ample.
La creació de nous espais esportius i zones verdes de referència com la Boca de la Mina o el Parc del Lliscament.
La millora de la via pública, amb més de 2,3 milions d’euros en plans directors de manteniment de via pública.
El projecte del nou mercat del Carrilet i l’ampliació del Mercat Central, amb nous espais i un ambiciós projecte a futur que tirarem endavant amb fons propis.
El reforç la plantilla de la Guàrdia Urbana i potenciat la proximitat del cos policial.
La posada en marxa del nou servei de neteja i recollida.
La posada en servei la nova parada de busos interurbans al costat de la Biblioteca Xavier Amorós, i el nou concepte de bus a demanda.
L’impuls de tres projectes potents de regeneració urbana: la Hispània, el Carrilet i el barri del Carme; tres projectes amb visió de barri i amb estratègia de ciutat; que han de ser nous pols d’atracció amb habitatge social, aparcament i nous serveis.
El projecte de l’estació de Bellissens, amb finançament i calendari garantit; i l’acord amb el territori sobre l’emplaçament de l’estació intermodal.
El 97% de les accions incloses en el PAM estan iniciades o finalitzades. Foto: Cedida
Una ciutat pionera i amb capacitat d’atracció
Teresa Pallarès ha dedicat el seu balanç a les polítiques econòmiques i empresarials. “L’impuls de l’activitat econòmica també ha estat una prioritat de l’acció de govern, tant la vinculada al PAM com la impulsada per donar resposta a les necessitats causada per la pandèmia”. Algunes de les accions impulsades en aquest eix són:
La injecció de 9 milions amb els Plans de Reactivació Econòmica i Social, per donar resposta a les necessitats derivades del confinament; i 2,4 milions amb el Pla d’Impuls econòmic i Social, per fer front a la crisi de subministrament i a l’escala de preus.
Els Bons Reus, una iniciativa de referencia, que ha suposat una inversió d’1,5 milions d’euros i un impacte econòmic de 6,6 milions pel teixit comercial, de serveis i restauració.
El projecte Reus Espais Vius de revitalització estratègica del comerç, amb 24 comerços adherits a la primera fase i 24 a la segona.
Gràcies a l’impuls de Redessa, “Reus és la segona ciutat de Catalunya en percentatge d’ocupació en perfils tecnològics”, ha subratllat Pallarès.
Els serveis d’atenció a persones emprenedores i empreses que impulsen el Mas Carandell i Redessa. Altrament, el portaveu d’ERC, Daniel Recanses, ha destacat que “Reus és referència cultural, amb el Trapezi, una programació cultural estable al llarg de l’any o la commemoració dels anys Gabriel Ferrater, Domènech i Montaner i Xavier Amorós.”
Altres han estat el projecte de renovació dels continguts expositius i la museografia del Gaudí Centre, amb una estimació inicial d’inversió de 3 milions d’euros, i l’organització del World Padel Tour, que situa Reus com a capital mundial de pàdel.
‘Una ciutat preparada i que mira cap al futur’
L’Ajuntament de Reus tanca el mandat amb “una economia sanejada, complint amb tots els indicadors de solvència, i amb capacitat d’inversió i d’acció per encarar els reptes del futur”, subratllava l’alcalde. Les xifres són aquestes:
83 milions d’euros d’esforç inversor, el més gran dels darrers anys.
70 milions d’euros de deute reduits durant el mandat.
97% d’execució dels pressupostos municipals.
Política fiscal justa i solidària, i 5,6 milions d’euros en bonificacions fiscals.
La transformació digital de l’Ajuntament ha generat un estalvi acumulat de més de 16 milions d’euros en quatre anys: el 83% dels tràmits municipals es poden fer telemàticament
La posada en marxa de Reus Energia i l’impuls de les comunitat energètiques, amb la comunitat del polígon Agro-Reus com a projecte estrella.
L’aposta per l’estalvi, l’aprofitament i la reutilització de l’aigua que està fent Aigües de Reus.
Els últims temps han estat de transformació per a la principal artèria del municipi: la Rambla
No descobrim res si diem que ha estat una legislatura complicada i, sobretot, marcada per la pandèmia de la Covid-19. Tots els municipis han hagut de fer front a contratemps i el Morell no n’ha estat una excepció. És per això que, des del consistori, es reivindiquen totes les actuacions que sí que s’han pogut tirar endavant, malgrat tot, mirant de situar-se sempre al costat de les persones.
Grans projectes
Els últims temps han estat de transformació per a la principal artèria del municipi: la Rambla. Així, s’han adequat els dos trams d’aquesta via que encara no s’havien actualitzat: l’inferior, que toca a l’antiga estació de tren, i el superior, davant del Centre de Serveis per a la Gent Gran. L’actuació ha servit per renovar l’enllumenat públic, millorar l’enllumenat i suprimir les barreres arquitectòniques, a més d’adequar tota la xarxa de serveis d’aigua, electricitat i clavegueram.
Una de les fites més destacades i demanades per la població: la creació del cos de la Guàrdia Municipal
També ha estat el mandat en què s’ha creat la Guàrdia Municipal, un cos llargament reclamat per la ciutadania. Així, l’1 de juny de 2021 els vigilants van fer el seu primer servei de 24 hores. La seva posada en marxa, a més de millorar la seguretat i la qualitat de vida de la ciutadania morellenca, ha permès que s’hagin pogut implementar altres serveis. Així, entre moltes altres responsabilitats, la Guàrdia Municipal s’ha encarregat de gestionar càmeres de seguretat i trànsit, i també de la regulació dels guals, que fins ara no existien.
L’Ecoplanta
Darrerament, també s’han fet passos endavant pel que fa a la instal·lació d’una ecoplanta al municipi. Es tracta d’un projecte que ja fa anys que està interessat en el territori i que l’abril de 2022 va rebre un impuls important: la planta, en què participen Agbar, Repsol i Enerkem, rebia més de 100 milions d’euros de la Comissió Europea, en el marc dels Fons d’Innovació per a projectes a gran escala. Un projecte pioner a escala mundial, que aposta per un nou concepte de química molt diferent del convencional, basat en l’economia circular i fent del residu un producte”. Està previst que el projecte doni feina a pràcticament 200 persones i que sigui una realitat el 2026. I encara en la mateixa línia, el consistori ha donat llum verda a diversos punts relacionats amb l’anomenat Pla Parcial 10 (PP10), una part del polígon de gran indústria que, d’aquesta manera, estarà a punt per a rebre noves inversions al municipi.
Així mateix, i en matèria d’ocupació, l’Ajuntament del Morell ha impulsat 3 plans d’ocupació que ha donat feina a quaranta persones en total, que han treballat durant 6 mesos cadascuna, donant suport a diversos àmbits que van des de la jardineria a la neteja o el manteniment.
La participació ciutadana també ha estat un dels grans eixos de mandat, ja que s’han posat en marxa els pressupostos participatius, així com altres processos que han implicat la ciutadania. “Al Morell, la teva opinió compta!” és el lema que engloba totes aquestes actuacions, de les quals n’han sortit propostes com ara l’arranjament de voreres o del parc del CAP, la col·locació de càmeres de seguretat en diversos punts del municipi, el disseny i senyalització d’una ruta saludable entre l’Ajuntament del Morell i la Granja dels Frares i el riu Francolí, i la creació d’una subvenció per al veïnat que instal·li plaques solars.
A més, al març de 2021, es va engegar un procés participatiu online amb motiu del Dia Internacional de les Dones, que es commemora el 8 de març, per tal de buscar un nom de dona per a la plaça compresa entre els carrers Mossèn Manyé, Montserrat Roig, Pompeu Fabra i Miquel Martí i Pol. Un espai que, finalment, es va anomenar Maria Mercè Marçal, segons les votacions que va dur a terme la ciutadania.
La pandèmia
Pel que fa a la pandèmia de la Covid-19, va ser un període en què l’Ajuntament del Morell es va situar al costat de la ciutadania a través de diverses mesures, sobretot econòmiques. Entre altres, es van engegar línies de subvencions adreçades a comerços, autònoms, petites i mitjanes empreses i la mateixa ciutadania, i es van deixar de cobrar les ocupacions de via pública de terrasses i quioscos durant tot el 2020 i el 2021. També es van tirar endavant ajudes al lloguer per al jovent morellenc, i la regidoria de Promoció econòmica va impulsar la campanya targeta moneder del Morell, amb la col·laboració de l’Associació de comerciants i professionals del Morell. Una iniciativa amb la qual es van lliurar 500 targetes moneder per un import de 40 euros per gastar en els establiments adherits a la campanya o bé per pagar serveis bàsics com subministrament elèctric, servei de telèfon o gas.
Així mateix, des de la regidoria de Benestar, s’està treballant molt intensament per poder obrir una residència per a gent gran al municipi, que complementi el servei que ja es dona des del Centre de Serveis per a la Gent Gran.
En els últims quatre anys també s’ha fet feina interna, d’aquella que no es veu, però que té molt de pes en el funcionament diari d’una institució com un Ajuntament. És el cas de la redacció i aprovació de la Relació de Llocs de Treball del consistori, un document complex que analitza les funcions de totes les places que hi ha al consistori i que s’ha treballat amb els representants sindicals des de l’inici d’aquesta legislatura. “Justament per la seva complexitat, i per la voluntat de fer la feina ben feta, ha estat una tasca que s’ha dilatat en el temps més del que ens hauria agradat”, reconeix l’alcalde, Eloi Calbet.
Presentació de l’estudi de la qualitat de l’aire
Un municipi verd i amb mirada feminista
En els últims quatre anys tampoc ha canviat el compromís de l’Ajuntament del Morell pel que fa a la qualitat de l’aire, i per això ha continuat impulsant anàlisis en aquest àmbit. L’últim, presentat aquest 2023, ha tingut dues parts diferenciades, que han implicat dos centres de recerca diferents.
D’una banda, el Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica (TecnATox) de la URV ha determinat els nivells de metalls pesants (cadmi, crom, níquel, plom, vanadi) i arsènic en aire al nostre municipi, en comparació amb un punt control, a més d’avaluar-ne els riscos per a la salut; mentre que, de l’altra, el Laboratori del Centre de Medi Ambient (LCMA) de la UPC ha dissenyat, construït i desplegat un programa de control continuat d’episodis a través d’una xarxa de sensors en continu, que registraran els Compostos Orgànics Volàtils (COVs) en quatre punts de l’àrea urbana. Aquest programa permetrà realitzar un control químic en episodis d’olor/molèstia durant els pròxims anys al nostre poble.
Encara en l’àmbit mediambiental, el consistori també tira endavant la beca de recerca i investigació Xavi Catà Pros. Una iniciativa que s’atorga al millor projecte d’investigació inèdit en els camps del medi ambient, la salut, la sostenibilitat territorial, la cultura, l’antropologia, la sociologia i la música en l’àmbit de la Vall del Francolí i amb relació amb el municipi del Morell. Aquest 2023 se n’ha convocat la tercera edició que, inclou dues línies: d’una banda, un projecte professional individual o col·lectiu elaborat tant per morellencs i morellenques com per veïns d’altres municipis, que rebrà 2.500 euros i, de l’altra, cinc treballs de recerca, de l’alumnat de primer i segon de batxillerat de l’INS El Morell del darrer curs lectiu en el moment de la convocatòria, que hagin obtingut almenys una qualificació de 8 sobre 10. En aquest últim cas, es repartiran 1.500 euros, repartits per ordre de projectes guanyadors segons el criteri del jurat (500 euros, 400 euros, 300 euros, 200 euros i 100 euros).
Plantada d’arbres a la llera del Francolí, a la Granja dels Frares
També val la pena destacar la feina duta a terme a l’àmbit de la Granja dels Frares. De fet, des de l’any 2016, l’Ajuntament i l’Associació Aurora treballen conjuntament en l’impuls d’un projecte de recuperació del bosc de ribera al curs baix del riu Francolí, amb l’objectiu de preservar els valors naturals d’aquest entorn fluvial i, alhora, involucrar la ciutadania morellenca en aquest projecte. És per això que, periòdicament, s’organitzen activitats populars com ara plantades, tant populars com escolars, que ja s’han convertit en tota una tradició.
Un mar de plaques fotovoltaiques al sostre del pavelló poliesportiu
Així mateix, i des de la regidoria de Medi Ambient, s’ha impulsat el desenvolupament de l’energia fotovoltaica als edificis municipals, per tal d’iniciar la transició del model energètic actual cap a un menys dependent dels combustibles fòssils. En una primera fase es va encarregar un estudi per analitzar el consum actual, les característiques de cada edifici o la seva connexió elèctrica. Un cop extrets els resultats, s’ha optat per instal·lar plaques fotovoltaiques a la coberta del pavelló municipal, que permetran l’autoconsum d’aquest equipament, a més de la possibilitat d’abastir altres equipaments propers amb l’excedent. Tot plegat, dins d’un pla global que preveu més instal·lacions d’aquest tipus en altres edificis municipals.
El compromís amb la sostenibilitat, però, també s’aconsegueix amb petits gestos que s’han implementat en els últims temps, com ara la instal·lació de carregadors de vehicles elèctrics, el canvi progressiu de les lluminàries del municipi per llums LED, l’adquisició d’un vehicle elèctric per a la brigada municipal o la instal·lació de diversos punts de recollida d’olis usats.
La creació de la regidoria d’Igualtat, en aquesta última legislatura, ha permès tirar endavant diverses iniciatives encaminades a promoure la igualtat en tots els àmbits possibles. D’entrada, es va crear la campanya #Som_higualtat, una imatge transversal que ha servit per aixoplugar multitud d’accions realitzades des d’àrees diferents. Tot plegat, amb la intenció d’avançar cap a la igualtat de gènere en tots els àmbits i sentits.
Així mateix, recentment es va presentar el pla d’igualtat del consistori, que promou la igualtat de tracte i d’oportunitats entre totes les persones que presten servei a l’Ajuntament. “Es tracta d’un text que estarà vigent durant quatre anys, fins al 2026, i que entre els objectius específics té garantir la igualtat a les bases de les convocatòries d’accés, afavorir l’equilibri dels sexes en tots els departaments o establir un sistema per a identificar les necessitats de conciliació de la plantilla”, exposa la regidora de l’àrea, Rosa M. Sánchez.
I també s’ha impulsat un cicle de converses sobre feminisme, encetat a finals de 2021 amb una conversa sobre empoderament, feminisme i igualtat entre Bel Olid i Sílvia Bel, i que ha tingut continuïtat amb altres activitats similars, com la que van centrar Andrea Ros i Fanny Ulldemolins entorn del feminisme i les cures, la xerrada sobre lideratge femení de Patrycia Centeno, o la que va unir les esportistes d’elit Laia Palau, Bito Fuster i Marta Gens en el col·loqui “Dones, feminisme i esport”.
Imatge de l’edició de 2022 del Primaverart
La cultura, una peça clau
El Morell és conegut per ser un municipi que mai s’atura i que, fins i tot en els temps més durs de la pandèmia, no va deixar d’apostar per la cultura. Així, en els últims quatre anys s’ha consolidat una programació teatral anual d’alt nivell, i que s’avança a les propostes que es programen a les ciutats veïnes, així com propostes com els Dijous d’estiu, amb actes culturals durant el mes d’agost, o el PrimaverArt, la mostra d’arts escèniques a peu de carrer, que aquest 2023 celebrarà la seva 8a edició.
Imatge de la darrera edició de la Fira de Nadal
I alhora, amb noves cites que s’han anat fent lloc dins del calendari del municipi, com els mercats de segona mà, la fideuada popular, la reconeguda Fira de Nadal… Sense deixar de banda les Festes Majors, tant la d’estiu com la d’hivern, que any rere any deixen el llistó molt alt.
La Biblioteca Montoliu ha reobert les seves portes
A més, recentment ha reobert la Biblioteca Montoliu, un equipament llargament reivindicat des de la ciutadania i que estava tancat des de l’estiu del 2018. La biblioteca, ubicada al Centre Cultural, obre cada tarda, de 16 a 20 hores, i ofereix préstec de llibres, consulta online (ordinadors), i també activitats com ara xerrades o l’hora del conte.
I més en l’àmbit social, però amb un cert lligam amb la cultura, des de la regidoria de Protocol s’han dut a terme diverses sortides a Barcelona, per visitar el Parlament, el Palau de la Música, la Sagrada Família i la Pedrera. Uns viatges amb una molt bona resposta de la ciutadania, que ja espera que se n’organitzin de nou.
Celebració del 20è aniversari de la llar d’infants
Cuidem l’educació
L’educació és un dels pals de paller de la nostra societat, i és per això que la regidoria d’Ensenyament ha treballat de valent per posar els millors serveis a disposició de la ciutadania. Així, s’han anat fent diversos arranjaments als centres educatius del nostre municipi, tant a l’escola Ventura Gassol com a la Llar d’infants Dolça del Morell i l’Escola Municipal de Música El Morell.
A més, els dos últims centres han estat d’aniversari, ja que el passat 2022 tots dos van celebrar 20 anys de trajectòria. La Llar d’infants ho va commemorar amb una gran festa oberta a tota la ciutadania amb berenar, actuació musical… També es va elaborar un mural a la rampa d’entrada, on apareixen els diferents elements festius del nostre municipi caracteritzats com si fossin infants. Finalment, i amb motiu de l’efemèride, es va batejar el centre amb el nom Dolça del Morell.
Per la seva banda, l’Escola Municipal de Música va triar el Dia de la Música, que es commemora cada 21 de juny, per fer la seva gran festa d’aniversari amb un acte obert a tothom i amb la música com a protagonista. “Festegem els 20 anys” va ser el lema de l’esdeveniment, que va tenir lloc a les portes del centre i que, a més d’oferir un berenar a totes les persones assistents, va oferir un cercle de percussions. Una activitat en què un grapat de gent es va poder sentir músic per una estona. Una celebració que no va acabar aquí, sinó que el centre va organitzar altres cites durant l’any en el marc de l’aniversari.
BALANÇ DE MANDAT AL MUNICIPI DE LA SECUITA (LA SECUITA, L’ARGILAGA, VISTABELLA I LES GUNYOLES) (III)
Imatge d’una actuació dins la Primavera Musical. Foto: Cedida
L’alcalde, Eudald Roca, durant una visita escolar a l’Ajuntament. Foto: Cedida
En l’àmbit cultural el dinamisme dels quatre pobles que conformen el municipi de la Secuita és vertiginós. Associacions i ajuntament comparteixen l’objectiu comú de fer que la cultura, en tots els seus aspectes, formi part de la vida de tots els ciutadans del municipi.
Començant per les tradicionals Festes Majors, en les que les associacions tenen un paper fonamental i d’autonomia en la seva organització, amb la realització d’actes per a tots els públics i edats que omplen d’alegria els carrers del nostre municipi i propicien el retrobament de veïns i amics amb els nostres pobles i la seva gent. Aquests actes són oberts, on tothom hi pot participar, col·laborar o simplement gaudir de les festes (concerts, esmorzars, xarangues, sopars a la fresca, teatre, havaneres, jocs i activitats per als més menuts…) i omplen els mesos de juliol i agost del municipi.
No sols les Festes Majors omplen de cultura el nostre municipi, des de l’ajuntament es potencia l’organització de diferents esdeveniments, que s’han anat consolidant en les diferents edicions, i que van més enllà de l’àmbit municipal, com és la primavera musical a Vistabella que es desenvolupa en el marc incomparable de l’església modernista de l’arquitecte Josep M. Jujol. La Primavera musical a Vistabella gaudeix d’un reconegut prestigi, on artistes de gran nivell connecten amb el públic i l’espai, en una interacció de petit format atès que l’aforament de l’església del Sagrat Cor de Vistabella no permet una assistència massiva de públic.
També es potencia, en el cicle Cultura a la fresca, noves iniciatives i creacions en diferents àmbits artístics que estan fora dels circuits tradicionalment establerts. Aquest cicle permet gaudir d’aquestes noves creacions artístiques en un ambient relaxat i de petit format, a l’aire lliure, durant les nits de divendres d’abril a juny, al pati de l’ajuntament.
Celebració del Secufest. Foto: Cedida
El ‘Secufest’
No ens podem oblidar del «Secufest», una iniciativa que pretén donar visualització a diferents grups locals de música, d’artesans, de productors, amb la realització de diferents tallers i activitats, tot de producció local (Km0) que omplen tot un cap de setmana les pistes poliesportives del municipi.
Xerrades, cursos de formació, teatre, cinema en català per infants, aules de formació per a la gent gran amb la col·laboració amb la URV, tallers, contacontes, la festa de la cervesa… omplen d’activitat cultural el municipi la resta de l’any.
L’original Bibliocabina. Foto: Cedida
També hem volgut fomentar la lectura i les activitats en família, amb apostes innovadores com la de convertir l’antiga cabina de telèfon en una biblioteca al carrer («bibliocabina»), iniciativa molt ben acollida per la gent del municipi o l’edició de la revista Quatre que recull les notícies més importants que han succeït als nostres pobles, a l’ajuntament, a l’escola o notícies d’interès i notes històriques.
Un moment de la celebració del Campus Esportiu. Foto: Cedida
Les instal.lacions esportives
Al municipi no podem deslligar l’activitat cultural de l’esportiva. En aquests moments comptem amb unes instal·lacions esportives complertes que ens han permès el foment de la pràctica de diferents esports i de lleure en família.
A les piscines municipals s’organitzen cursos de natació de diferents nivells, gimnàstica aquàtica per a persones grans, ioga i «zumba» per als més joves.
A les pistes de pàdel es fomenta aquest esport, des de ben petits, mitjançant l’escola de pàdel. L’ús d’aquestes pistes de pàdel és obert a tota la ciutadania a través d’una reserva telemàtica i unes tarifes reduïdes pels veïns i veïnes del municipi. El mateix passa per a la pràctica del futbol sala i de bàsquet.
A l’estiu s’organitzen estades esportives per als joves i activitats de casal d’estiu en llengua anglesa, que permeten la conciliació de les obligacions familiars amb la de temps de lleure dels més petits.
Conscients de la importància de la pràctica de l’esport, com a complement de la formació integral dels nostres infants, col·laborem amb l’escola per a la implementació de la pràctica del judo en horari lectiu, esport que ajuda a millorar l’autocontrol, el respecte, el coneixement de si mateix i del seu propi cos.
L’oficina jove
Ha estat important la feina feta per l’oficina jove, d’orientació laboral, informació d’ofertes de treball i ajuda a la confecció de currículums que els obren una finestra d’oportunitat laboral, així com la programació d’activitats lúdiques com l’esquiada jove o el «paintball» que fomenten la relació entre joves de diferents municipis.
Diverses han estat les iniciatives municipals en favor de la igualtat. Foto: Cedidaa
Polítiques d’Igualtat
Un altre aspecte que no podem oblidar és el foment de les polítiques d’igualtat, ja que malauradament encara hi ha molt camí per a fer, amb campanyes participatives com «Prou violència de gènere», «Recorreguts segurs pel municipi», «Dia contra l’homofòbia i recolzament als col·lectius LGTBIQ+) o «Diposita aquí el teu masclisme», on s’ha posat aquest missatge a les papereres del municipi o pintant un banc de color lila (amb la col·laboració de l’alumnat de l’escola), l’exposició «Dones grans, grans dones» i la lectura de contes inclusius acompanyats d’un bany de música.
Reunió amb veïns de Vistabella
Avui dia, tenim molt clar, que per tal d’apropar l’activitat municipal i facilitar la gestió administrativa és del tot imprescindible l’ús de les noves tecnologies. L’ajuntament ha apostat durant aquesta legislatura per implementar la Seu Electrònica i així permetre fer gestions via telemàtica. També s’ha invertit en la renovació d’infraestructures informàtiques municipals per tal de tenir una major eficiència tecnològica.
La xarxa de fibra òptica
S’ha aconseguit portar la xarxa de fibra òptica als nostres pobles, gestionant amb diferents companyies subministradores que actualment poden donar aquest servei al nostre veïnat.
Tanmateix hem utilitzat les noves xarxes socials per mantenir informada, a l’instant, a la població sobre qualsevol tema d’interès o activitat municipal utilitzant eines com el pregó electrònic, Facebook ( eina que creix dia a dia comptant actualment amb més de 700 seguidors) i l’ Instagram ( amb uns 375 seguidors).
Prades, embellida a la Festa de la Farigola. Foto: Tots21
Aquest ha estat un mandat marcat indefectiblement per la pandèmia. Ara bé, malgrat aquest sotrac tan dramàtic, el cert és que Prades ha crescut. Com ha estat això? Ho ha fet en nombre d’habitants, també en places d’allotjament, en nombre de visitants, en més negocis que s’hi han obert, i lògicament, tot això ha comportat més demanda de serveis.
Parlem de xifres: Prades ha crescut 183 habitants en 4 anys, el que significa un 34,8% d’increment, i ha passat dels 500 i escaig habitants a tenir-ne 708 empadronats. Prades no tenia més de 700 habitants des de la dècada dels anys 40 del segle passat.
La pandèmia ha estat una de les causes de l’increment poblacional, per quant algunes persones s’han animat a convertir la seva segona residència en primera. Però hi ha més raons: els valors naturals i paisatgístics del terme i el nivell i la qualitat dels serveis que ofereix el nostre municipi han decidit molts estiuejants a convertir Prades en el seu municipi de residència habitual.
Hem pogut constatar que el turisme de proximitat també ha crescut. Per això calia estar preparat i disposar d’una oferta diversificada. Ens havíem preparat, per tant, per rebre més visitants.
Les inversions
De tots és conegut que la guerra d’Ucraïna ha encarit de manera desmesurada el cost de les matèries primeres. Però tot i això, el govern municipal ha aconseguit un paquet inversor que en aquest mandat suma 2,2 milions d’euros.
Les obres més significatives han estat la urbanització de la vorera de la carretera d’Albarca, els treballs de millora fets a les oficines municipals, la recuperació del Castell, l’arranjament de diversos carrers del nucli antic -pendent d’acabar-, la construcció dels nous vestidors a la piscina, la construcció de la deixalleria o la instal·lació de càmeres de seguretat.
Destacat ha estat l’esforç fiscal per tal d’afavorir la transició energètica. Així, l’Ajuntament ha aprovat bonificar la instal·lació de plaques fotovoltaiques del 25 per cent de l’IBI durant tres anys. També es bonifica la llicència d’obres en un 60% sobre l’impost o la taxa. Més bonificacions són les que fan referència a la rehabilitació de façanes (60% per cent de l’impost o un 70% de la taxa).
Imate d’una de les activitats que tenen com a marc el Centre Cívic. Foto: Cedida
Públic omplint la Sala 1 d’Octubre durant les Jornades de la Reina Margarida de Prades. Foto: Tots21
El Centre Cívic
El Centre Cívic municipal ha fet un notable salt en millores. La més destacada és la Sala 1 d’Octubre, que es troba situada sota nivell del carrer. Allí s’hi poden realitzar tot tipus d’activitats i presentacions culturals o lúdiques. Té una capacitat per a més de 150 per sones assegudes. El cost de les obres i de la seva equipació ha estat de 55.000 euros, amb una aportació del 80 per cent de la Diputació de Tarragona.
La pandèmia i la solidaritat
La pandèmia de la covid va ser un trasbals inesperat. L’Ajuntament va haver de donar suport a les persones més vulnerables, però també atendre les empreses i professionals que es van veure directament afectats pel tancament dels negocis i les mesures de control d’aforaments.
Amb un decret d’alcaldia es va eximir del pagament de la taxa d’ocupació de via pública a professionals, empreses i comerços. També es va eximir de pagar les escombraries als establiments que van haver de tancar. El consistori va avançar el pagament de factures als professionals i establiments locals.
I com a mesura general, es decidí ajornar el pagament de l’IBI, de l’impost de vehicles, de la taxa d’escombraries, la de guals, la del subministrament de l’aigua i del servei de clavegueram. Altrament, es va procedir a desinfectar carrers i es van mantenir les festes tradicionals, com Pasqua o Sant Jordi, més limitades a l’imperatiu legal i per la prudència.
Important va ser la feina de trucar diàriament a totes aquelles persones grans que vivien soles per tal de saber com es trobaven, quines necessitats tenien i recomanant-los prudència davant els contagis.
Les associacions de Joves i de Dones, a més de la Brigada municipal, van realitzar una extraordinària tasca voluntària per ajudar les persones grans i necessitades i es va crear un Grup de Voluntaris. Aquesta aportació va ser extraordinària i va merèixer ser reconeguda pels mitjans de comunicació.
També els aiguats i una forta nevada van condicionar el dia a dia del poble i de la gestió municipal. Prades va rebre més de 150.000 euros en subvencions demanades per l’Ajuntament per fer front als desperfectes en canonades i inundacions fruit de les pluges d’octubre de 2019.
L’alcaldessa, Lídia Bargas, amb el responsable del Parc Astronòmic, Aleix Roig, seguint un dels espectacles. Foto: Tots21
Prades té en marxa el Parc Astronòmic. Foto: Cedida
Turisme: cap a la desestacionalització
Prades ha assolit en 2022 un nou segell de qualitat turística, ser Destinació Turística Starlight -protecció lumínica el cel-, que se suma als de Turisme Familiar i ser membre de les Viles Florides. Un dels principals objectius de l’Ajuntament és la desestacionalització, que vol dir rebre turistes durant tot l’any, un objectiu al qual ens hi encaminem a poc a poc.
L’Oficina de Turisme rep demandes d’informació de gener a desembre, i supera de llarg cada any les 2.000 consultes. Prades és pionera en el turisme de contemplació de les estrelles amb el projecte en marxa de l’Observatori Astronòmic. El Centre d’atenció al visitant ja està en marxa amb molt d’èxit de públic.
Imatge de la darrera edició de les Jornades de la Reina Margarida de Prades. Foto: Tots21
Margarida de Prades
L’impuls a la cultura ha estat un dels segells del mandat que ara acaba, i destaca poderosament haver posat en valor la figura de la Reina Margarida de Prades amb la celebració de tres edicions d’unes jornades d’alt contingut cultural, sumant conferències, debats i concerts de músic medieval.
Amb la presentació del llibre “Margarida de Prades. Regnat breu, vida intensa” es va tancar l’agost de 2022 la trilogia de jornades dedicades a l’última reina del Casal de Barcelona, que ha organitzat l’Ajuntament de Prades els anys 2018, 2019 i 2022.
Més cultura
Cultura és també música, que és força present especialment a l’estiu amb el Festival Internacional de Música i el Curs Internacional de Clarinet Joan Plaja, amb 22 edicions a les esquenes, com també el Festival Mateu Fletxa (Memorial Joan Ferré Benach), que ja en porta 11. Altrament, les festes majors, la de la Farigola, la de la Patata o el Concurs de Gossos d’Atura són grans atractius anuals que reuneixen força públic i que també estan molt consolidats al calendari anual.
Imatge de la darrera edició del Concurs de Gossos d’Atura. Foto: Ariadna Escoda
Imatge de la Festa Major d’Estiu. Foto: Cedida
L’escola
Les millores en l’escola van ser una altra de les accions municipals. Així, el consistori s’ha abocat en l’escola Serra de Prades, que cada any millora les seves instal·lacions gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament, la direcció del centre i els pares i mares de l’alumnat. Entre les accions més significatives cal esmentar la transformació del pati, amb nous jocs amb fusta, una petita zona d’escalada, i un nou sorral, a més de plantar arbres i plantes. Anotem que les millores han anat a càrrec de pares i mares voluntaris, amb el suport econòmic de l’Ajuntament. Altrament, el consistori afrontarà aquest cur la reparació de la pista de bàsquet de l’escola, que es farà nova, amb un pressupost de 12.000 euros. Creix també la demanda per dur la mainada a l’Esplai Els Esquirols, que ha passat en poc temps de 3 a 11 alumnes.
Lectors de matrícules
Gràcies a un acord subscrit per l’Ajuntament de Prades amb la Direcció General de Seguretat de la Generalitat s’han instal.lat al municipi càmares lectores de les matrícules dels vehicles, que van a càrrec de l’Ajuntament i se situen a les entrades i sortides del municipi. Les càmeres llegeixen les matrícules dels ve hicles que entren o surten de Prades i, en estar connectades amb els Mossos d’Esquadra, es pot esbrinar si algun d’aquests vehicles és robat, per exemple, o ha participat en alguna activitat delictiva.
Instal.lació de ganxos per al porta a porta. Foto: Cedida
Recollida de la brossa porta a porta
El món dels residus està canviant a Catalunya degut a la necessitat d’afrontar el canvi climàtic, reduir-los i gestionar-los millor. Prades s’incorporai així, el primer trimestre de 2023 al grup de municipis del Baix Camp que disposen d’un sistema de recollida dels residus porta a porta, que s’ha demostrat redueix la fracció residus, la més costosa i difícil de gestionar. Això significa que desapareixen els contenidors al carrer i es posa en marxa un calendari en què cada dia de la setmana es recull por- ta a porta una fracció: matèria orgànica, envasos, paper/cartró i resta.
Altrament, la nova deixalleria municipal està a les afores del poble i ha suposat una inversió de 101.398 euros. Es podran dipositar els residus especials (pintures, fustes, aparells electrònics…). L’ espai està tancat i vigilat amb càmeres. Només s’hi pot accedir els dimecres i divendres de 15 a 17h i dissabtes de 9 a 11h. L’objectiu final és incrementar el percentatge de recollida selectiva, estacat en els últims anys entorn el 28%, quan hauria d’estar, com a mínim, en el 60%.
Pere Virgili, alcalde de Roda de Berà. Foto: Cedida
Al llarg d’aquests darrers mesos, fent balanç de l’actual legislatura, he repetit en moltes ocasions que aquesta ha estat, sens dubte, la més estranya i complicada que com a Regidor, primer, i com a Alcalde, aquests últims vuit anys, he hagut de viure a l’Ajuntament.
No ha estat gens fàcil, us ho ben asseguro. Han estat quatre anys complicats, però hem estat a l’altura del que ens reclamava la ciutadania i hem donat resposta a totes les necessitats que han anat sorgint amb cada pedra en el camí.
La pandèmia ho va trastocar tot i vam haver de deixar en un calaix el nostre programa de govern, aturar-nos, pensar i reubicar les nostres prioritats per ajudar els veïns i veïnes que més van patir els efectes de la crisi: famílies vulnerables, la nostra gent gran, i els comerciants i restauradors. Vam destinar més de mig milió d’euros al Pla d’Impuls per a la reactivació econòmica de Roda de Berà, extrets d’altres partides.
I quan semblava que dos anys després podríem veure la llum al final del túnel va arribar la invasió d’Ucraïna i ens va deixar una crisi humanitària i un trasbals econòmic global que ha encarit els preus dels combustibles, els aliments o molts materials i matèries primeres. Per a nosaltres ha suposat, com per a vosaltres a les vostres llars, que la factura de la llum o dels combustibles s’hagi duplicat per dos; i també que s’hagin encarit les licitacions d’obres importants.
Malgrat els contratemps, trobareu en aquestes pàgines tots els projectes que hem aconseguit tirar endavant, treballant amb tenacitat i constància; moltes petites accions a tots els barris de Roda de Berà, però també d’importants com ara la biblioteca municipal a Cal Guivernau, un projecte que com a Alcalde em fa especial il·lusió.
Encara ens queda molta feina a fer, però tenim l’experiència i la il·lusió necessàries. Continuarem caminant per millorar la qualitat de vida de totes i tots, lluitant per assolir una vila més segura, més inclusiva, més justa, més participativa, més cultural, més sostenible, més solidària, més feminista, amb més serveis i espais públics de qualitat; la Roda de Berà que totes i tots volem.
Al costat de les famílies durant la pandèmia La pandèmia de la covid-19 va irrompre a les nostres vides de manera sobtada i ho va trastocar tot. L’equip de Govern va deixar aparcat per un temps el programa de govern d’aquesta legislatura i es va abocar des del primer dia per ajudar i atendre els col·lectius més vulnerables i que més ajuda necessitaven.
La regidoria de Serveis Socials, amb el Punt de Distribució d’Aliments, i gràcies a les persones voluntàries, va repartir a domicili cada setmana els lots d’aliments perquè les famílies vulnerables no haguessin de sortir de casa, i es va fer càrrec també de les compres als supermercats i de les comandes de la farmàcia de totes aquelles persones que no podien sortir de casa, persones grans, amb patologies prèvies o dificultats de mobilitat.
Neteja i desinfecció dels carrers. Foto: Cedida
Es va demostrar que estar confinat mai va significar trobar-se sol, i es van fer centenars de trucades a la gent gran per saber si estaven bé o si necessitaven cap ajuda.
Es van distribuir més de 6.000 mascaretes de roba elaborades per voluntaris i voluntàries, amb el material adquirit per l’Ajuntament.
Es van distribuir més de 6.000 mascaretes de roba fetes per voluntàries. Foto: Cedida
El benestar de les famílies va ser una prioritat. Al pressupost, es van modificar a l’alça les partides més socials, d’atenció a les persones i a les polítiques destinades a donar resposta a les necessitats socials dels rodencs i les rodenques.
Al 2020 es va crear un Pla d’Impuls per a la reactivació econòmica en l’àmbit municipal, dotat amb una partida de 523.000 euros, que va incloure un paquet de mesures molt concretes, socials i econòmiques, agrupades en 7 àmbits diferents.
Suport a les empreses i autònoms de Roda de Berà Si l’Ajuntament va estar al costat de les famílies, tampoc no va deixar de banda els empresaris i autònoms. Per ajudar a pal·liar els efectes de la crisi per la Covid-19 es van aprovar diferents paquets de mesures econòmiques i fiscals per ajudar-los i no deixar ningú enrere.
Suport a les empreses durant la pandèmia. Foto: Cedida
Es van incrementar les partides dirigides a la recuperació de l’economia local i al foment del comerç local, per donar suport al teixit empresarial i comercial rodenc, i es van avançar els pagaments de les factures als autònoms i pimes subministradores per dotar-los de liquiditat.
Durant dos anys es va posar en marxa una subvenció destinada als autònoms, microempreses i pimes que haguessin patit pèrdues econòmiques per la pandèmia.
Terrasses més grans i a cost zero Els bars i restaurants no van haver de pagar la taxa d’ocupació de la via pública per les seves terrasses durant el 2020 i 2021 i van poder ampliar-les el doble del seu espai sense cost.
Impostos congelats i racionalització de la despesa En aquests 4 anys la voluntat de l’equip de Govern ha estat la d’abaixar la pressió fiscal de les famílies de Roda de Berà i incentivar l’activitat empresarial i comercial del municipi. Per això s’han congelat tots els impostos i taxes municipals i s’han aprovat importants beneficis fiscals per a les famílies i les empreses, per ajudar-les en els moments difícils, durant la crisi sanitària, primer, i en la crisi econòmica posterior.
Això ha estat possible gràcies a l’esforç de totes i tots, i s’ha continuat millorant amb la eficiència i en la eficàcia a l’hora de gestionar els recursos de tots, racionalitzant molt la despesa, tenint en compte l’evolució a l’alça de l’IPC, i de l’increment del cost de l’energia i dels carburants que també pateix el consistori.
Rati d’endeutament (31 de desembre de 2022): 19,85%
Deute: 2.709.921,61 €
Pressupost de 2022 (prorrogat 2023): 14,1 milions d’euros
Cal Guivernau, la biblioteca municipal que Roda de Berà mereix L’històric edifici de Cal Guivernau, declarat Bé Cultural d’Interès Local, es reconvertirà aviat en una moderna biblioteca municipal. Les obres es posaran en marxa en breu, amb un pressupost de més 1,5 milions d’euros, sufragat una part a través de subvencions de la Generalitat i la resta amb fons propis.
Imatge virtual del projecte de Cal Guivernau. Foto: Cedida
Es mantindrà l’edifici original i es respectaran els murs existents per no distorsionar el seu valor històric. S’obrirà una nova porta d’accés a la plaça de l’Església i es crearà un impressionant lluernari que travessarà totes les plantes per proporcionar als espais llum natural.
La nova biblioteca municipal Joan Martorell Coca tindrà una superfície de 870 m2 i comptarà amb tres plantes amb diversos espais diferenciats per a tots els perfils d’usuaris.
Abocats amb el futur, els joves Des del departament de Joventut es posa a disposició de les persones joves de Roda de Berà un servei d’informació, orientació, acompanyament i assessorament especialitzat en tots els àmbits relacionats amb el seu procés d’emancipació: educació, formació, treball, participació, salut sexual, etc.
El Punt d’Informació Juvenil és l’espai de referència i de trobada per al jovent, un espai on troben informació àmplia i plural, relativa a tots els àmbits del seu interès.
S’ha programat una gran quantitat d’activitats. Foto: Cedida
Durant aquests 4 anys ha organitzat un total de 74 activitats de tota mena: l’esquiada jove, xerrades informatives, el Parc Nadalenc i l’Espai Juvenil, el curs de monitors de lleure, l’activitat ‘ajudem a fer els deures’, Mulla’t per l’esclerosi múltiple, la sortida a PortAventura, Servei Comunitari de l’institut al PIJ, la festa CastaHalloween, el curs d’auxiliar de magatzem o el curs de controlador d’accessos, entre moltes altres.
Des del departament de Joventut es duu a terme el projecte InstiRoda, el qual pretén ser un suport per al jovent a través de xerrades i tallers al centre sobre diferents temàtiques com ara igualtat de gènere, sexualitat, diversitat afectiva i sexual, salut, consum d’alcohol i drogues, i prevenció de l’LGTBI-fòbia i de les violències masclistes, entre d’altres.
El jovent ha estat una de les ocupacions principals de l’Ajuntament. Foto: Cedida
El programa agents de salut, iniciat al 2021 amb els i les joves de 3r d’ESO, té l’objectiu de formar el jovent en relacions saludables, consums i diversitat LGTBI, per tal de sensibilitzar i animar-los perquè puguin ser referents dins del centre i esdevenir fils conductors entre l’Institut i el PIJ.
En 4 anys s’han destinat 627.566,43 euros a polítiques de joventut.
Donem suport al comerç local Sota la campanya Reactiva’t, la regidoria de Comerç ha treballat intensament per donar suport i promocionar el comerç de proximitat.
En els darrers 4 anys s’han destinat 67.500 euros a la promoció del comerç local. Entre d’altres s’han organitzat 3 edicions del concurs d’Instagram, 3 gimcanes comercials, 4 concursos d’aparadors nadalencs, mercats medievals i fires romanes, o concursos en els quals comprar i menjar a Roda va tenir premi.
Una imatge de la campanya Reactiva’t. Foto: Cedida
També es va crear una pàgina web del comerç local, la qual reuneix en una mateixa plataforma tots els establiments comercials i negocis de Roda de Berà per ajudar-los a donar un nou impuls.
Recentment s’ha presentat l’aplicació mòbil del comerç local amb la posada en marxa de la campanya ‘Cupons Comerç’, amb la qual hem repartit més de 20.000 euros.
67.500 euros destinats a la promoció del comerç local.
S’han repartit més 20.000 euros a través dels diferents concursos i campanyes.
Defensant la igualtat, els drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+ La regidoria de la Dona i Igualtat ha treballat intensament durant els darrers anys per defensar els drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+. Per això ha promogut tot un seguit d’activitats i esdeveniments adreçats a la ciutadania, com ara contacontes sobre la igualtat per a infants i adults, cursos de defensa personal, formació en mediació de conflictes, tallers sobre sexualitat, gènere i LGTBI fòbies, pintada de murals, xerrades de prevenció de violències masclistes, caminades, parades informatives al mercat municipal, repartiment de clauers antivioladors o l’organització del concurs de cartells del 8M, entre d’altres.
Un pas de vianants amb la bandera LGTBIQ+. Foto: Cedida
La regidoria de la Dona i Igualtat va adquirir un fons bibliogràfic per a la Biblioteca Municipal sobre igualtat de gènere, dona i el col·lectiu LGTBIQ+.
En les festes organitzades, com ara l’Empalmada, la Festa Major Petita, Cap d’Any o el Carnaval, s’ha instal·lat un Punt lila i multicolor, un espai de seguretat per a la prevenció de l’assetjament, l’abús i les agressions sexuals, masclistes i LGTBI-fòbiques. També és un espai d’assessorament i un punt segur al qual acudir-hi en cas que qualsevol persona se senti vulnerable.
Adreçat a les famílies de les escoles, es va editar i distribuir un llibret il·lustrat per acostar-los, des de la mirada de l’infant, a la tolerància i al respecte, amb una mirada lliure de prejudicis.
Un banc amb els colors de la igualtat. Foto: Cedida
També, dins de l’àmbit de l’Ajuntament, es va posar en marxa al 2022 un protocol municipal per a la prevenció i intervenció davant els supòsits d’assetjament, i el Pla intern d’igualtat de gènere de l’Ajuntament de Roda de Berà (2022-26).
33.500 euros destinats a polítiques d’igualtat i defensa dels drets de les dones i del col·lectiu LGTBIQ+.
Nou parc de l’Era del Gassó, més espai, més serveis A finals de 2022 l’Ajuntament va adquirir la parcel·la adjacent al parc de l’Era del Gassó per poder ampliar el parc i dotar-lo de més serveis per a les famílies.
El solar té una superfície de 700 metres quadrats, 375 metres dels quals són de construcció, on la previsió és construir-hi també uns banys públics per als usuaris del parc.
Parc de l’Era del Gassó. Foto: Cedida
Es respectaran les antigues edificacions, els corrals del Gassó i la portalada, datats al segle XVIII, on es podria adequar una sala polivalent en la qual celebrar-hi esdeveniments infantils.
Totes les idees es plasmaran en un projecte, però es posarà en marxa un procés participatiu perquè les famílies puguin participar i opinar en el disseny final de l’ampliació del parc.
Amb l’ampliació, el parc de l’Era del Gassó tindrà una superfície de 2.200 m2.
A Roda de Berà estimem la cultura L’Ajuntament aposta per mantenir les nostres tradicions més arrelades, i treballa per fomentar la cultura i perquè aquesta arribi als públics de totes les edats.
Durant la pandèmia va defensar i va demostrar que la cultura era i és segura, reformulant tots els esdeveniments per no haver d’anul·lar-ne cap. Va ser difícil, però es va aconseguir amb gran èxit.
Imatge de la sardana que va encerclar l’Arc de Berà. Foto: Cedida
En 4 anys s’han destinat 1.521.414,92 euros a projectes i activitats culturals, i 170.000 euros a subvencionar les activitats organitzades per les nostres entitats culturals i festives.
La regidoria de Cultura ha organitzat en els darrers 4 anys: 4 edicions del concurs literari Roca Plana, 4 del certamen de poesia, 4 edicions del cicle de l’Estiu a la Pedrera, multitud de concerts en espais emblemàtics com la Capella de Mas Carreras, al Museu de la Ràdio Luis del Olmo, a la plaça de l’Església o a la plaça de l’Ermita de Berà.
Roda és plaça castellera des de 2022. Foto: Cedida
A més a més, Roda de Berà va esdevingut al 2022 per primer cop plaça castellera, i es va assolir una fita històrica, encerclar l’Arc de Berà mentre es ballava una sardana, per reivindicar aquesta dansa perquè sigui reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
1.521.414,92 euros destinats al foment de la cultura, a la Biblioteca Municipal, a l’organització de certàmens i a activitats festives.
La capital del cinema en català L’Ajuntament és coorganitzador del Festival Internacional de Cinema en Català, un festival únic al món. Aquest any arriba a la 15a edició amb grans èxits assolits en les seves darreres edicions i ha aconseguit situar Roda de Berà al mapa com la capital del cinema en català i convertir-la en un referent cultural dels Països Catalans.
Les regidories de Cultura i de Turisme, amb la col·laboració del Festival, també han impulsat 3 edicions de l’Espai FIC-CAT per gaudir del millor cinema en català en un entorn privilegiat, a l’antic port del Roc de Sant Gaietà, durant les nits d’estiu.
Policia Local, amb tu. Més recursos, més seguretat La partida destinada a la seguretat s’ha incrementat exponencialment en els darrers anys i al 2022 ja va suposar un 15% del total de pressupost municipal.
La partida de seguretat del pressupost s’ha incrementat. Foto: Cedida
La Policia Local compta amb una plantilla de 40 efectius, entre comandaments, agents i personal administratiu.
Contínua modernització Des de fa 4 anys la Policia Local ha viscut una profunda modernització, amb un increment de la inversió que ha permès oferir més seguretat i qualitat del servei.
S’ha instal·lat un modern sistema de videovigilància i detecció de matrícules amb 27 càmeres de seguretat i 26 lectors de matrícula ubicats en les entrades i sortides de Roda de Berà i diferents punts estratègics o conflictius. Gràcies a aquest sistema tant la Policia Local com Mossos d’Esquadra han trobat persones desaparegudes i han pogut resoldre nombrosos delictes.
Els agents també han incorporat als seus uniformes càmeres personals de gravació, les quals donen una major transparència a la tasca policial, tenen un efecte dissuasiu en situacions conflictives i ofereixen una major seguretat i més garanties per als ciutadans i els agents.
Càmeres als uniformes dels agents. Foto: Cedida
L’aplicació RdB Amb Tu, presentada a l’agost de 2022, també ha estat un pas endavant en la millora continua de la seguretat ciutadana. L’app mòbil permet una comunicació immediata i molt àgil entre la ciutadania i la Policia Local, i també més segura gràcies a la geolocalització. Quan una persona pateixi una situació d’inseguretat pot alertar la Policia amb un sol moviment de dit. L’alerta arriba a la central i s’avisa immediatament a la patrulla perquè es desplaci fins al lloc de l’avís.
L’aplicació RdB Amb Tu. Foto: Cedida
7.583.602,08 euros invertits en seguretat ciutadana i en la millora de la prevenció en quatre anys.
Més a prop de les persones En la passada legislatura es va fer un important salt en la forma de comunicar-nos amb els rodencs i rodenques, i s’ha consolidat en aquests 4 anys arribant-hi encara més enllà.
Amb l’inici de la pandèmia el departament de Comunicació va crear un nou canal de Telegram per estar més a prop de les persones en els moments més difícil, i a través d’aquest canal, i de la resta de perfils en xarxes socials, es va informar minut a minut de totes les novetats municipals, autonòmiques i estatals.
Les xarxes socials de l’Ajuntament continuen creixent. Foto: Cedida
Les xarxes socials de l’Ajuntament han continuat creixent i s’han convertit en eines molt actives, properes i ben valorades per la ciutadania, que les utilitzen per informar-se, formar-se i fer-hi arribar dubtes, preguntes o suggeriments.
Telegram: 480 persones subscrites.
Facebook: 6938 m’agrada.
Instagram: 3841 seguidors.
Twitter: 456 seguidors.
Youtube: 310 subscriptors.
TikTok: 9672 subscriptors.
La Bústia Ciutadana també ha esdevingut una eina molt important de comunicació, en aquest cas unidireccional. Des del març de 2020, s’han rebut prop de 1800 missatges amb peticions de recollida d’andròmines, incidències en l’enllumenat públic, neteja viària, jardineria, la recollida d’escombraries, sobre transport, entre d’altres qüestions.
Una brigada municipal eficaç i eficient La brigada municipal, formada per més d’una trentena de treballadors i treballadores, s’encarrega de la gestió, la planificació, l’organització i l’execució del manteniment de les vies públiques i dels edificis municipals, així com del muntatge i desmuntatge del material dels diferents esdeveniments que s’hi organitzen.
Una actuació de la brigada municipal. Foto: Cedida
En els darrers 4 anys ha realitzat 29.400 intervencions, entre elles incidències rebudes per part de la Policia Local, o de la ciutadania a través de les instàncies o dels missatges enviats a la Bústia Ciutadana o a les xarxes socials institucionals.
Les diferents brigades demostren diàriament la seva efectivitat i eficàcia i en el 85% dels casos, les incidències van ser resoltes abans dels 5 dies.
Més de 29.000 intervencions realitzades en quatre anys.
Som solidaris Roda de Berà sempre ha demostrat ser una vila solidària. Per a l’equip de Govern ajudar les famílies més vulnerables ha estat una prioritat, estant al seu costat en els pitjors moments de la crisi sanitària i econòmica actual.
Actualment existeixen dos reglaments. El primer d’ells, regulador de les prestacions d’urgència social, en marxa des de 2016, dona resposta a determinades situacions de necessitat puntual, urgents i bàsiques de subsistència. El segon, aprovat al 2021, regula diferents prestacions econòmiques de caràcter social per lluitar contra l’exclusió social i la pobresa, perquè cap rodenc o rodenca es quedi sense participar o gaudir plenament de la seva condició de ciutadà a conseqüència d’uns recursos econòmics insuficients.
Ambdós són compatibles. Les famílies que compleixin els requisits es poden beneficiar de tots dos reglaments.
Donacions a UcraÏna. Foto: Cedida
Des de l’inici de la guerra contra Ucraïna, Roda de Berà es va abocar per ajudar els ucraïnesos. L’Ajuntament va fer totes les gestions necessàries perquè les famílies refugiades arribades al municipi tinguessin un sostre, roba i aliments. I a través de l’associació de voluntaris de Protecció Civil es van recollir més de 12.000 articles, entre peces de roba d’abric, medicines, joguines o productes d’higiene, entre d’altres.
Durant aquests 4 anys la regidoria de Serveis Socials ha continuat organitzant el Gran Recapte d’Aliments. Tot el recaptat va ser destinat al Punt de Distribució d’Aliments de Roda de Berà, per als lots d’aliments i productes bàsics que les famílies vulnerables reben cada setmana.
Voluntaris del Gran Recapte d’aliments. Foto: Cedida
A través del voluntariat es duu a terme el projecte Bon dia, a través del qual cada matí, des de l’àrea de Serveis Socials, es truca a persones vulnerables, gent gran que viu allunyada de la seva xarxa familiar o social, per saber com estan, com van passar el dia anterior, i si tenen qualsevol necessitat, poder-los ajudar.
Les partides d’atenció a les persones han sumat 423.198,12 euros en 4 anys.
El foment de l’esport en infants, adolescents i adults, una prioritat Durant aquesta legislatura l’Ajuntament ha continuat fomentant l’esport i la vida saludable entre els rodencs i rodenques.
L’antic magatzem del pavelló municipal es va reconvertir en una gran sala polivalent de 100 m2 on s’hi celebren tota mena d’activitats esportives.
El foment de l’esport entre infants i joves ha estat una de les prioritats. Foto: Cedida
La zona esportiva municipal Eixample ha esdevingut l’espai esportiu de referència al municipi. L’antic bar-restaurant es va reconvertir en una sala d’activitats cardiovasculars i de musculació, i en una sala polivalent per celebrar-hi activitats esportives.
Per dinamitzar aquesta zona, es va modificar el tipus de gestió a indirecta i des del setembre de 2022 una empresa externa s’encarrega de la seva gestió amb bons resultats, organitzant activitats esportives i també de caire lúdic que van més enllà del pàdel o del gimnàs.
Per incentivar que els infants de famílies amb menys recursos també puguin fer esport, Serveis Socials posa a la seva disposició el reglament municipal de prestacions econòmiques de caràcter social.
Les activitats esportives han estat diverses. Foto: Cedida
Pensant en la gent gran es van aprovar les bases per a atorgar ajuts individuals per al foment de la salut de la gent gran mitjançant la pràctica esportiva a Roda de Berà, fins al 100% de la despesa i 200 euros per persona i any; i del 50% de la despesa fora del municipi.
En 4 anys s’han destinat 822.767,09 euros al foment de l’esport i a la millora de les instal·lacions esportives.
1400 persones practiquen esport a Roda de Berà, a través dels diferents clubs esportius i de les activitats municipals.
L’Ajuntament ha destinat 85.937,49 euros a les entitats esportives a través de subvencions.
RdB t’estimo! El turisme és un dels motors econòmics de Roda de Berà. És per això que durant la pandèmia l’Ajuntament va llançar dues campanyes de promoció del turisme. Amb l’eslògan “Et vull tornar a veure”, es convidava a totes aquelles persones que en el passat havien visitat la vila, a tornar a descobrir-la, a sortir i a oblidar els moments dolents del confinament, gaudint de tot allò que ofereix Roda de Berà, que pot ser infinit.
També es va crear la nova marca turística RdB t’estimo, que ha esdevingut també la senya d’identitat del municipi. Aquesta mostra el sentiment que tant els rodencs i rodenques com els visitants i turistes senten per Roda de Berà.
Nova marca turística RdB t’estimo. Foto: Cedida
La Costa del Baix Gaià Ja immersos en la nova normalitat, els ajuntaments de Roda de Berà, Creixell, Torredembarra i Altafulla, i més tard també el de Tarragona, es van unir per crear una nova marca dins de la Costa Daurada, la Costa del Baix Gaià. L’objectiu era, i continua sent, unir esforços per promocionar les cinc poblacions de forma conjunta participant en diferents fires nacionals i internacionals, com ara Navartur, a Pamplona; Expovacaciones, a Bilbao; o a Mahana, a Lyon.
Roda va ser el primer municipi de la província en regular els habitatges turístics. Foto: Cedida
364.306,5 euros destinats a la promoció turística en 4 anys.
Pioners Roda de Berà va ser el primer municipi de tota la província de Tarragona en regular els habitatges d’ús turístic amb una nova ordenança. L’objectiu era acabar amb la problemàtica dels pisos o xalets “pastera”, llogats durant un període de temps breu per a celebrar festes concorregudes, i que suposaven una molèstia per als veïns i veïnes.
Roda de Berà compta amb 495 immobles d’ús turístic. La nova ordenança busca l’equilibri entre aquests habitatges i la convivència veïnal.
Conscienciats en la lluita contra el canvi climàtic Durant aquesta legislatura l’equip de Govern ha continuat buscant fórmules per incrementar l’estalvi energètic alhora que es realitzen accions per lluitar contra el canvi climàtic reduint les emissions de CO2.
Dins del Pla d’Acció d’Energia Sostenible (PAES) s’han realitzat tot una sèrie d’accions. Entre elles, amb el Pla de Renovació de l’Enllumenat Públic de Roda de Berà s’han substituït més de 500 lluminàries a tots els barris del municipi i dels edificis municipals. Amb aquest canvi s’han deixat d’utilitzar llumeneres d’halogenurs o de sodi i s’ha apostat per la tecnologia LED, més eficient i eficaç amb un estalvi energètic molt superior.
Imatge d’un dels vehicles elèctrics. Foto: Cedida
S’ha fet una aposta important per la mobilitat sostenible amb l’adquisició de més vehicles elèctrics per a les bridades municipals i ja compta amb sis vehicles zero emissions, i una nova escombradora més eficient.
L’Ajuntament també ha continuat incentivant la instal·lació d’energies renovables per a l’autoconsum a Roda de Berà, tant de sistemes d’aprofitament tèrmic com elèctric, així com per a l’aprofitament de l’aigua de la pluja, amb diverses bonificacions fiscals.
Finalment, s’ha previst la instal·lació de panells solars al sostre del pavelló municipal i al casal d’avis per a l’autoconsum.
L’equip de Govern va posar en marxa al 2021 el Passaport Verd, per incentivar l’ús de la Deixalleria i premiar les famílies més compromeses amb el medi ambient. Aquestes poden aconseguir una reducció del 5 o del 10% en el rebut de la recollida d’escombraries amb les seves visites a la Deixalleria supramunicipal.
Imatge del Passaport Verd. Foto: Cedida
Les inversions sostenibles i verdes han suposat 749.000 euros.
La defensa del litoral rodenc Aquesta legislatura ha estat marcada per la necessitat de defensar i protegir el litoral rodenc davant la manca de sorra en les platges Llarga i Punta d’en Guineu. L’equip de Govern ha reclamat constantment a Costes de l’Estat i de la Generalitat solucions a curt i llarg termini i l’alcalde Pere Virgili s’ha reunit en diverses ocasions amb representants del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i del Servei de Costes de la Generalitat.
Treballs a la platja. Foto: Cedida
Els passos a seguir ara han de ser: l’elaboració d’un informe tècnic que analitzi l’afectació dels ports en els moviments de sorra; un estudi de la dinàmica del litoral; i la proposta de solucions per protegir el litoral rodenc. Per això, l’Ajuntament ha mantingut un primer contacte amb tècnics de la Universitat Politècnica de Catalunya perquè s’encarreguin dels projectes.
Una imatge del litoral rodenc. Foto: Cedida
Inversions i actuacions per optimitzar un recurs molt escàs, l’aigua Actualment Roda de Berà compta a la zona nord, que s’abasteix amb recursos hídrics propis, amb cinc pous d’aigua i quatre dipòsits, el del Molí-Cucurull, el de La Morella, el de Berà Mar i el de l’Eixample, una xarxa d’aigua amb una extensió d’uns 86 quilòmetres, gestionada per l’Ajuntament.
Aquesta legislatura ha estat marcada per una sequera generalitzada a tot el país que també ha afectat a Roda de Berà i s’han hagut d’executar inversions urgents per a garantir el subministrament d’aigua a tota la població.
Noves canonades a Berà Mar. Foto: Cedida
S’ha continuat renovant tota la xarxa d’aigua del barri de Berà Mar -construïda amb deficiències pel promotor de la urbanització-, en el qual es perdia el 70% de l’aigua que passava per les seves canonades, unes obres executades en diferents fases amb un cost de més de 500.000 euros.
Al setembre de 2020 es va posar en marxa el nou pou de Cal Llorenç i s’ha optimitzat la xarxa del nucli urbà amb noves vàlvules de retenció i noves claus de pas per poder fer moviments estratègics i mantenir el subministrament d’aigua per a tothom en moments de sequera.
El Pla Director de l’Aigua inclou actuacions necessàries per millorar i adequar les instal·lacions d’abastament. Foto: Cedida
El Pla Director de l’Aigua inclou actuacions necessàries per millorar i adequar les instal·lacions d’abastament. Entre elles la construcció d’un nou dipòsit de capçalera de 2000 m3, proper al del Molí-Cucurull, i la connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona, per portar l’aigua de l’Ebre també a la zona nord, amb una inversió d’1,5 milions d’euros; la instal·lació de comptadors intel·ligents, de grups de pressió, o la renovació de les xarxes de distribució, entre d’altres.
Durant aquests 4 anys s’ha continuat avançant en els tràmits per al canvi de gestió del servei municipal d’aigua. Estem a pocs mesos ja d’iniciar el tràmit per licitar l’empresa tecnològica que acompanyarà l’Ajuntament en la implantació del nou sistema de gestió.
Això permetrà millorar el servei i millorar la xarxa.
Presentació del balanç del mandat a la Pineda. Foto: Cedida
El govern municipal fa un balanç molt positiu d’aquests quatre anys de mandat, tot i les dificultats que s’han succeït en un context molt difícil fruit d’accidents com el temporal Glòria, l’explosió d’IQOXE, la pandèmia de la COVID, la invasió russa d’Ucraïna i la conseqüent crisi econòmica.
Els ciutadans de qualsevol població esperen que el seu govern sigui transparent, responsable i que rendeixi comptes al final del seu mandat. De fet, aquesta és la pedra angular de qualsevol democràcia i per això, l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, està presentant el balanç del Mandat Municipal 2019-2023 als tres nuclis de població del municipi: a la Pineda, a Vila-seca i a la Plana.
Aquests han estat els eixos del programa de govern amb els quals ha treballat l’Ajuntament de Vila-seca i que han permès assolir una gran quantitat d’actuacions i de projectes:
GOVERNANÇA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
– OAC, la Nova Oficina d’Atenció Ciutadana.
Una imatge de l’OAC. Foto: Cedida
– VILACARD, la targeta ciutadana de Vila-seca.
La targeta Vilacard. Foto: Cedida
– Administració Electrònica, en servei les 24 hores tot l’any.
TERRITORI I SOSTENIBILITAT
– Transformació de l’Estadi Municipal.
Imatge virtual de la transformació de l’Estadi Municipal. Foto: Cedida
– Parcs Infantils Inclusius, amb la renovació i ampliació de tots els parcs.
Una imatge del parc de la Formiga. Foto: Cedida
– Cementiri Municipal amb nous columbaris, nova sala de cerimònies i millores d’accessibilitat.
– Transport Públic Sostenible i Gratuït que connecta els tres nuclis de població.
Imatge del bus urbà. Foto: Cedida
– Marquesines intel·ligents amb informació del servei a temps real.
– Estudi de l’Entorn Estació/Mercat, en fase de proposta inicial.
– Millora de la mobilitat i eliminació de barreres arquitectòniques a la via pública.
ACCIÓ SOCIAL
– Nova seu de l’Àrea de Drets Socials i Participació Ciutadana.
Nou edifici de Drets Socials. Foto: Cedida
– Pla d’Igualtat per una Vila-seca més justa.
– Gestió directe dels Serveis Municipals.
– Nous Plans d’Ocupació que han generat feina en diversos sectors.
– Millores a l’Espai Jove.
– Nou Servei de Teleassistència.
ENSENYAMENT I UNIVERSITAT
– Escoles més accessibles amb ascensors per a totes elles.
– Igualtat d’oportunitats en l’accés als estudis de música.
– Pla Educatiu d’Entorn amb activitats familiars al llarg del curs escolar.
– Bonificacions per llars d’infants.
– URV: accés lliure i gratuït al CRAI pels alumnes de batxillerat i cicles formatius.
CULTURA
– Celler de Vila-seca, el nou equipament cultural polivalent.
El Celler de Vila-seca. Foto: Cedida
– Castell de Vila-seca, el nou epicentre cultural amb la Fundació Vila Casas.
– Retorn de la Fira de Música Emergent i Familiar al 100%.
– Impuls al Seguici Festiu.
– Una Nit de Reis Màgica i Singular.
– Ampliació i Millora a la Xarxa d’Equipaments.
ESPORT
– Nova gespa artificial al camp municipal de futbol.
– Renovació i Ampliació del Pavelló d’Esports de la Pineda.
Imatge del Pavelló de la Pineda. Foto: Cedida
– Pla Estratègic de l’Esport amb 5 programes especials per impulsar l’esport local.
– Foment de l’esport inclusiu amb la creació d’un equip d’ hoquei adaptat.
– Creació d’Àrees de Salut i Ludicoesportives.
ACTIVITAT ECONÒMICA I COMERÇ
– Captació d’inversions. Més de 100 milions d’euros provinents dels sectors públics i privats.
– Desenvolupament de la Zona d’Activitats Logístiques.
– Renovació de tots els equipament de platja.
– Foment del comerç local amb iniciatives per afavorir el comerç de proximitat.
– Promoció de la restauració i la gastronomia local.
SEGURETAT I PROTECCIÓ SOCIAL
– Reforç de la Policia Local amb la incorporació de nous agents i altres equipaments.
– Implantació de noves tecnologies en l’àmbit de la seguretat.
– Ampliació del servei de vigilància, salvament i socorrisme a les platges.
Servei de Policia a les platges. Foto: Cedida
– Protecció Civil més integrada.
Actuacions iniciades
1.- Circuits de Ciclisme al Parc de la Torre d’en Dolça amb la remodelació del parc.
2.- Estació Intermodal del Camp de Tarragona, al costat del barri de la Plana.
3.- TRAMCAMP. Tots les línies passaran per Vila-seca.
4.- Remodelació de la façana marítima com una actuació pionera que modernitza el passeig.
5.- Recuperació Ambiental de la Xarxa Natura 2000 com un ecosistema d’aiguamolls costaner.
6.- Contradic dels Prats que incorporarà usos socials.
7.- Consolidació de la Platja de la Pineda per acabar amb les aportacions de sorra anuals.
8.- Concurs Internacional de Turisme i Oci per un projecte de referència pels propers anys.
9.- Centre Experiencial i “Cal·lípolis” per posar en valor el patrimoni cultural i natural.
Vista de l’interior de l’edifici ÈPOCA. Foto: Cedida
A dos mesos d’unes noves eleccions municipals, el govern socialista de la Canonja fa un balanç molt positiu d’aquests quatre anys de mandat, tot i les circumstàncies i dificultats que han suposat la pandèmia de la Covid, la guerra d’Ucraïna i la crisi econòmica per a tothom.
La pandèmia va fer que tant l’Ajuntament com els ciutadans haguessin d’afrontar una de les pitjors situacions que es podien imaginar. Des del primer moment el consistori va estar al costat de les famílies, els autònoms, les petites empreses i les entitats del poble, destinant recursos econòmics, materials i humans per a afrontar les necessitats més immediates que demandava la situació.
Es van aprovar unes línies d’ajudes extraordinàries tant per a famílies com per al sector econòmic i es van augmentar els imports destinats a urgència social i a les entitats del Tercer Sector. Per cobrir tot això es va posar en circulació recursos per valor superior al milió d’euros. Tot això sumat a les quinze línies de subvencions que ordinàriament té establertes l’Ajuntament de la Canonja a les quals es destinen una mica més de mig milió d’euros cada any. Subvencions i ajuts que van destinats a diversos camps: habitatge, comerç i empresa, esports, educació, ajuts socials…
No obstant això i amb més dificultats de les previstes, la Canonja ha pogut tirar endavant moltíssimes de les propostes electorals fetes l’any 2019 i afegir-ne algunes més:
Vista exterior de l’edifici i de la plaça del voltant. Foto: Cedida
• A començaments de l’any 2022 va entrar en funcionament el nou edifici polivalent canongí (ÈPOCA), a la Rambla 15 d’abril. Un espai on hi te cabuda les activitats de la gent gran i moltes altres destinades a entitats i empreses.
• S’ha iniciat també el procés de substitució progressiva del sistema d’enllumenat públic amb leds per a fer-lo energèticament més eficient.
• S’han instal·lat radars pedagògics i elements dissuasius de velocitat i adaptació de semàfors per a persones invidents.
• S’han fet actuacions de millora a diferents parcs infantils: Florida, Dues Hortes, Camprodons i Els Pins i s’ha adequat la finca del costat de la deixalleria amb un “correcan”, amb la plantació de diferent arbrat.
Façana del nou Teatre Municipal Orfeó Canongí. Foto: Cedida
• La reforma integral i ampliació de l’Orfeó Canongí, com a Teatre Municipal ha estat una de les grans inversions d’aquesta legislatura. Concretament 4 milions d’euros per un equipament cultural de primer nivell.
• S’ha fet una important inversió a l’Escola la Canonja, amb gairebé un milió i mig d’euros amb subministrament de material informàtic per a ús escolar, millora de les instal·lacions de comunicacions, d’electricitat, d’aigua, del sistema contra incendis, de la calefacció i algunes reformes al pati i accessos. En aquests moments s’està actuant en la rehabilitació de façanes i cobertes de l’edifici construït el 1970 i també la rehabilitació i climatització de la Sala d’Actes.
• S’ha incrementat la plantilla de la Guàrdia Municipal i en aquests moments ja es presta servei les 24 hores del dia i tots els dies de la setmana.
• S’ha rebaixat un 23% les quotes de l’IBI residencial a tots els ciutadans de la Canonja, el que representa un bon estalvi per a les economies familiars.
• En aquests moments està en marxa la remodelació del carrer Marina per convertir-lo en plataforma única i la Plaça Mestre Gols
• S’estan acabant les obres de la Plaça d’Europa i es farà la seva connexió a través del sector de les “timbes” amb la plaça Catalunya. Això revaloritzarà tot aquest tram urbà que ja tenia un emblemàtic referent en l’edifici de les Antigues Escoles.
Vista del Centre d’Interpretació del jaciment de La Boella. Foto: Cedida
El Centre d’Interpretació està en procés de museïtzació. Foto: Cedida
• El Centre d’Interpretació del jaciment de la Boella ja està en procés de museïtzació, els tràmits d’adequació dels accessos i acabament de les obres segueixen el ritme previst i la seva obertura podria ser possible per a la tardor del 2023. Aquest centre serà un espai de referència a nivell mundial.
• També s’han adquirit diverses finques, unes al sud del Camp de Futbol municipal per poder fer en un futur ampliacions i millores de les instal·lacions esportives. Altres finques s’han comprat per a nous equipaments municipals que es desenvoluparan en un futur.
• S’ha comprat l’antic edifici del Sant Vicente Ferrer, ubicat al peu de la N-340, per dignificar l’entrada a la Canonja i poder construir alguns equipaments més.
• S’ha adquirit l’edifici de Cal Mestres, on s’hi ubicava el Centre d’Estudis Canongins i més antigament la primitiva Cooperativa Agrícola Canonjense, a la plaça Mestre Gols, on s’està estudiant d’ubicar-hi els serveis que convinguin un cop realitzades les obres pertinents.
• També es rehabilitarà l’antiga Era del Castell, a la Bassa Fonda, i treballarem per proposar un nou conveni de col·laboració amb la Societat La Nova Amistat per a la reforma i rehabilitació de la seva seu social.
Joan Josep Garcia, alcalde d’Alforja. Foto: Cedida
Alforja creix, arriba als 2007 habitants i supera xifres d’empadronament que no s’assolien des de fa 136 anys
Joan Josep Garcia és l’alcalde d’Alforja, un municipi del Baix Camp que és en fase de creixement fins al punt que fa 136 anys que no s’assolien les xifres actuals, una tendència que es manté en fase ascendent.
– Alforja ha superat els 2000 habitants. Com ho valora?
Molt positivament perquè vol dir que Alforja és un poble atractiu pel seu entorn natural, però sobretot perquè és un poble amb serveis bàsics de qualitat.
Llavors és normal que la gent vulgui venir a viure-hi. De fet aquest és el nostre objectiu en qualsevol acció que fem: que els alforgencs i les alforgenques tinguin i gaudeixin dels millors serveis que els poguem oferir.
– Però Alforja té reptes importants com la manca d’aigua…
La sequera que patim des de fa tres anys evidencia que el projecte per portar aigua de l’Ebre, que ja fa temps que treballem, cada cop és més indispensable. No és un projecte fàcil ni serà ràpid, però espero que serà una realitat en els propers 4 anys, i els diners del Fons de Transició Nuclear que ens arribaran ens ajudaran molt a fer possible aquest projecte.
– Aquest mandat està sent molt complicat. Com ho viu?
Amb preocupació però amb optimisme. La pandèmia, la guerra i la sequera no ens ho han posat gens fàcil, sobretot els dos primers anys del mandat. Afortunadament hem deixat enrere la pandèmia i hem pogut reemprendre les inversions previstes i arribar a un nivell històric, amb més de 2 M€ d’inversions. Crec que podem estar satisfets perquè hem fet molta feina.
– Quins altres aspectes destacaria del mandat?
La posada en marxa de la nova llar d’infants és un projecte del que ens sentim molt satisfets pel que significa de mirada cap al futur i és l’exemple clar del que volem per Alforja i que comentavaa bans: hem de tenir els millors serveis que poguem oferir als alforgencs i alforgenques. També estic molt content de l’impuls que hem donat a activitats com els casals d’estiu, per Nadal i per Setmana Santa. Per altra banda estem desenvolupant l’antiga Valira, una aposta important per atraure activitat econòmica que complementi la que ja tenim. I ja estem treballant un projecte per incidir en la manca d’habitatge que patim.
També estic molt content de la feina per la legalització de les urbanitzacions. Són projectes complexes, que necessiten temps i treball, i per això el més important és que continuem avançant-hi sense defallir.
– Per últim, què fa l’Ajuntament d’Alforja per afrontar actualment el problema de la manca d’aigua?
Hem adoptat sis mesures que enumero una a una:
– 1r. Aportació de tres camions cisterna d’aigua diaris de dilluns a divendres per garantir el subministrament domèstic
– 2n. Licitació i posta en marxa d’aquí a poques setmanes d’una planta desnitrificadora que permetrà aprofitar l’aqüífer de l’Hort d’en Serra, un cop l’aigua es sotmeti a un procés que la faci plenament apta per al consum humà
– 3r. Negociacions per portar aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT) a Alforja a fi de garantir un subministrament segur i continuat
– 4t. Crides a la població per seguir fent un ús responsable, eficient i mesurat de l’aigua
– 5è. Utilització de la doble xarxa d’aigua amb que compta Alforja (aigua potable i no potable) per assegurar i evitar qualsevol malbaratament de l’aigua d’ús de boca
– 6è Aprovació d’una ordenança cívica per part del plenari municipal que, entre altres mesures, obligarà a les noves construccions a disposar de sistemes d’aprofitament d’aigua de pluja i d’aigües grises
Carles Pellicer i Mariluz Caballero, pesentant avui el balanç financer de l’Ajuntament. Foto: Cedida
La situació catastròfica que es va trobar l’Ajuntament de Reus en 2011, en accedir a l’Alcadia per primer cop Carles Pellicer, ha estat revertida durant els tres mandats següents, ja notable en el primer d’ells, de manera que un consistori que estava intervingut per l’Estat ha reduït en 11 anys el deute en 290 milions d’euros i la ràtio d’endeutament ha passat de ser de 134% -24 punts més del permès legalment- i se situa ara al 70%, cinc punts per sota del que legalment s’exigeix per poder estalviar-se haver de presentar-ho a la Generalitat. A més, l’Ajuntament té ‘cash’ i afirma poder afrontar el futur amb optimisme.
Aquesta és la principal bandera que ha mostrat avui l’alcalde en presentar, junt a la regidora d’Hisenda, Mariluz Caballero, el balanç financer de l’actual mandat, que no s’entén sense el context anterior. Un balanç en el que destaca també l’increment inversor, de 83 milios d’euros en aquests darrers quatre anys.
“Deixem un Ajuntament sanejat. Deixem un Ajuntament solvent. I deixem un Ajuntament amb capacitat d’acció”. L’alcalde de Reus ha tancat amb aquestes paraules la presentació pública davant una representació de les entitats econòmiques de Reus.
“Solvència econòmica, resultat d’un model basat en la planificació, el seguiment, el control. És a dir, basat en un model d’Excel·lència. I sempre amb la ciutadania al centre de les polítiques públiques.”, ha afegit la regidora d’Hisenda.
Durant l’acte, Caballero ha explicat la liquidació del pressupost 2022, que es portarà a votació del ple de l’Ajuntament de divendres que ve, i han aprofitat per fer un balanç de la gestió econòmica del mandat 2019-2023. L’alcalde, al seu torn, ha ampliat el balanç als anys dels seus mandats com a alcalde de Reus, des de 2011.
Les principals dades aportades durant la presentació pública són les següents:
Execució pressupostària
L’Ajuntament de Reus tanca el Pressupost 2022 amb un grau d’execució del 97,3%. La mitjana d’execució del pressupost ha estat del 95,7% en el període 2019-2022. Si s’exclouen els anys de pandèmia, amb afectació en l’execució del pressupost previst a 1 de gener, el grau d’execució ha estat del 97,8%. La mitjana catalana és del 85%. Reus, 12 punts per sobre.
El romanent de tresoreria
L’Ajuntament tanca l’exercici 2022 amb un superàvit de 3,95 milions d’euros. D’aquests 3,95 milions, el 80%, és a dir, 3,15 milions, ja estan compromesos amb actuacions en execució procedents d’altres exercicis i que tenen continuïtat aquest any. L’altra part és el romanent de tresoreria lliure; del que es pot disposar lliurement. Són 796.000 euros, que destinaran a reforçar diferents serveis, així com a incrementar les dotacions en ajuts a entitats.
Reducció de l’endeutament
El 2022 es tanca amb un deute de 114,59 milions d’euros, el que suposa una reducció de 70,22 milions d’euros durant el mandat 2019-2023, més d’un 38%.
La reducció és històrica si es compara amb el 2012. Més de 290 milions de deute reduït des de 2012, quan el deute va arribar als 405 milions. Una rebaixa del 71,74% en 11 anys.
Ràtio d’endeutament
La ràtio d’endeutament se situa a tancament de l’exercici en el 70,22%, per sota del règim d’autorització del 75%. Des de 2017 l’Ajuntament de Reus manté la ràtio d’endeutament per sota de règim d’autorització; i molt per sota del màxim legal del 110% que l’Ajuntament va superar els anys 2012 i 2013.
L’esforç inversor
L’Ajuntament de Reus ha fet entre 2019 i 2023 un esforç inversor de més de 83 milions d’euros. A partir d’un pressupost d’inversions de mínims l’any 2012 (molt limitat per l’endeutament) poc a poc i amb esforç, s’han anat millorant les xifres, fins que les inversions en aquest mandat han fet un salt: 2019, 8,3 milions d’euros; 2020, 12,41 milions; 2021, 12,04 milions; 2022, 32,36 milions; i 2023, 18,02 milions.
Estalvi net
La ràtio legal d’estalvi net es va situar a 31 de desembre de 2022 al 4,26%. El mínim legal és del 0%.
Termini de pagament a proveïdors
L’exercici 2022 es tanca amb un període mitjà de pagament a proveïdors de 8 dies. Cal tenir el compte que la fórmula legal de càlcul d’aquest termini que no té en compte els 30 dies que disposen les administracions públiques per conformar les factures.
En els pitjors moments de la crisi, el termini de pagament a proveïdors es va elevar a 191 i 181 dies els anys 2011 i 2012, respectivament.
Reducció de la fiscalitat
La pressió fiscal es troba a Reus un 16,4% per sota de la mitjana de municipis catalans. Si la fiscalitat es posa en relació amb el nivell de renda, l’esforç fiscal representa a Reus un 12,3% menys que la resta de municipis.
L’augment dels ingressos que l’Ajuntament ha experimentat aquest mandat via política fiscal s’explica en un 50% amb la millora de la gestió. És a dir, més eficiència dels ingressos, més inspeccions i lluita contra el frau fiscal. El 2020 es va posar en marxa un Pla d’Inspeccions, que ha fet aflorar 2 milions d’euros en frau fiscal. 2 milions d’euros que s’han consolidat en els pressupostos dels anys 2022 i 2023.
D’altra banda, entre 2019 i 2022, l’Ajuntament de Reus ha concedit bonificacions fiscals per valor de 5,6 milions d’euros. L’esforç en beneficis fiscals ha crescut un 33% entre 2019 i 2022.
‘Un model d’excel.lència’
Caballero ha vinculat la feina feta durant el mandat a la implantació d’un model d’execel·lència, i ha ennumerat alguns dels projectes impulsats des de la regidoria d’Hisenda: el Pla de contractació, el Pla antifrau, el Pla estratègic de subvencions, la lluita contra el frau fiscal, l’aprovació de pressupostos i entrada en vigor l’1 de gener, la reducció del deute, l’esforç inversor, els Plans de Reactivació Econòmica i Social i el Pla d’Impuls Econòmic i Social; i l’Oficina Virtual Tributària.
UN MUNICIPI DINÀMIC, RESPECTUÓS AMB EL MEDI NATURAL I SOSTENIBLE
Hem volgut fer un municipi amb una mobilitat més segura, tot reforçant i creant nous serveis.
Com a primer pas s’han realitzat, amb la col·laboració veïnal i d’associacions, diferents recorreguts pel municipi i així poder millorar els elements de seguretat vial com l’enllumenat, la creació i ampliació de voreres, passos de vianants, passos adaptats…
Per tal de poder actuar sobre aquests recorreguts s’han traçat diferents eixos o artèries en els llocs més transitats: escola i zona comercial. No podem oblidar que la Secuita està afectada per dues carreteres amb un elevat trànsit de vehicles.
Treballs de senyalització viària
L’objectiu era fer una mobilitat de vianants segura amb convivència amb el trànsit rodat.
Per poder desenvolupar un projecte integral a tot el nucli ens van fonamentar en les tres artèries més transitades ja que la distribució del trànsit en aquests tres eixos ens condicionava la regularització de la resta de carrers i xarxes de serveis (aigua, enllumenat, gas, baixa tensió, telefonia …).
La primera actuació va ser la construcció de dues rotondes que distribueixen el trànsit rodat en sentits únics. Amb aquesta actuació hem aconseguit reduir a la meitat la densitat del trànsit en aquestes vies. El fet de reduir el trànsit ens ha permès fer voreres més àmplies i crear noves places d’aparcament. Aquestes noves voreres ens ha permès estendre i modernitzar la xarxa de serveis municipals com les canonades d’aigua, l’enllumenat públic, la telefonia i la baixa tensió. També s’han incorporat noves instal·lacions com la xarxa de gas.
Al disposar de recorreguts per a vianants ens ha facilitar el poder posar elements de seguretat com baranes i pilones; així com altres elements que embelleixen aquests espais (jardineres, bancs i papereres).
Aquesta actuació ha estat possible amb la implicació de la Diputació de Tarragona que ha col·laborat en la realització d’aquest projecte.
Una altra actuació en aquest sentit, durant aquesta legislatura, ha estat la segona fase d’urbanització del sector de les Creus de la Secuita, on era imprescindible una actualització de la xarxa d’aigua i la instal·lació d’un grup de pressió per garantir-ne el subministrament a tots els habitatges. S’ha aprofitat per implantar canalitzacions soterrades de la resta de serveis així com ampliar voreres i instal·lar la nova canalització del servei de gas. També s’ha fet un nou asfaltat i s’ha regulat en trànsit en sentits únics.
Els treballs de regularització del trànsit en tot el poble també ens ha permès la delimitació i senyalització de les zones d’aparcament, s’ha incrementat el nombre de places, afavorint un trànsit rodat més fluid i segur. S’ha completat aquesta actuació amb la creació de nous espais públics destinats a aparcament, com l’antic magatzem de la brigada municipal que es destinarà a aquesta finalitat.
REHABILITACIÓ I CREACIÓ DE NOUS EQUIPAMENTS
A la zona esportiva municipal hem pogut millorar substancialment els espais destinats a la terrassa i al bar. S’ha realitzat en dues fases, a la primera es va cobrir la zona destinada a terrassa per a garantir l’ombra i protegir en cas de pluja, actuació feta amb plaques de policarbonat que ens garanteixen aquesta finalitat i a la vegada fa que la terrassa no perdi llum natural. En la segona es va ampliar i equipar la zona de cuina per tal de poder donar resposta a un millor servei i atendre les expectatives dels usuaris.
Rehabilitació del Casal de l’Argilaga
Reurbanització de Les Gunyoles
Un dels edificis més emblemàtics del municipi és el Casal de l’Argilaga, exemple del modernisme industrial, consta de dues naus unides per una entrada que dona accés a un petit pati interior que les separa. La nau est d’aquest Casal era un antic teatre molt degradat pel pas del temps, era important recuperar aquest espai i així poder continuar comptant amb aquest equipament i la seva funció. Això ha obligat a realitzar una actuació de rehabilitació molt acurada des de la substitució dels antics caballs de fusta, la teulada i els paviments fins les parets de càrrega i la caixa escènica.
Durant la rehabilitació s’ha aprofitat per introduir nous elements com la climatització del local, l’aïllament tèrmic, l’aïllament acústic i nous cortinatges. Per donar compliment a la normativa contra incendis en locals públics ens hem vist obligats a instal·lar un gran dipòsit d’aigua soterrat al pati de les antigues escoles, hem aprofitat per a fer la substitució de canonades al Carrer Sant Pau.
S’ha vetllat perquè l’edifici mantingués en tot moment la seva singularitat original.
S’ha creat un nou equipament al municipi, un edifici modern, adaptat i energèticament autosuficient, pensat per a donar resposta a les necessitat dels més grans. Aquest equipament és el Centre de dia i el Casal de la gent gran.
Interior del Casal de la Gent Gran
La part de Casal consta d’un ampli espai de recepció a l’entrada, una sala polivalent amb panells divisibles que permeten la divisió de l’espai per a realitzar diverses activitats a la vegada, lavabos, vestidor, despatx de direcció i perruqueria. Des de la recepció s’accedeix a la zona destinada a Centre de dia, que és d’ús restringit als usuaris. El Centre de dia disposa d’una sala de grans dimensions destinada a menjador, sala d’activitats i repòs, una cuina totalment equipada, sala d’infermeria, despatx d’administració, bugaderia, dutxa geriàtrica, vestidors i lavabos adaptats. Les dues zones compten amb amplis espais exteriors enjardinats.
Amb la posada en marxa del Centre de dia i el Casal de la gent gran s’ha completat tota una illa d’equipaments municipals, situada en un espai central del poble que uneix el nucli antic de la Secuita, la zona de l’Eixample i les Creus.
MEDI AMBIENT I TERRITORI
El municipi de la Secuita sempre ha estat curós amb la protecció de l’entorn i el medi ambient. En els darrers anys hem suportat grans pressions urbanístiques, de línies d’alta tensió i d’implantació de parcs fotovoltaics. Hem sabut mantenir el nostre entorn natural i paisatgístic malgrat la proximitat de grans àrees urbanes, «al municipi de la Secuita comença el camp».
Arranjament del camí de l’Albereda
En ser un municipi amb quatre pobles comptem amb una extensa xarxa de camins municipals que uneixen els nostres nuclis de població travessant els espais de conreus que els envolten. Aquests camins necessiten un constant manteniment i millores. Durant aquesta legislatura s’han fet diverses actuacions com desbrossament, pavimentació, compactació de ferm, reforçament d’esculleres … El manteniment de camins en garanteix l’accés i la conservació del medi.
Ens sentim compromesos mediambientalment per això les polítiques de l’ajuntament de la Secuita estan encaminades a preservar aquest patrimoni, evitant els grans impactes ambientals i afavorint la sostenibilitat com el tractament de residus, implementant els punts i les freqüències de recollida de les diferents fraccions (rebuig, envasos, paper-cartró i vidre). També s’ha posat el servei de recollida d’orgànica en cases plurifamiliars i s’ha afavorit el tractament de l’auto compostatge casolà en horts i cases enjardinades. Fomentem la conscienciació del nostre veïnat en diferents campanyes, des de la incidència en l’escola (són el nostre futur) a accions més quotidianes com és el tractament de la poda de l’arbrat municipal que es reaprofita per al tractament de terres en espais públics.
Un altre repte que assolim és el tractament d’aigües residuals en millores contínues a les depuradores municipals, en sistema de filtració, oxigenació i precipitació de metalls pesats marcant-nos com a repte el seu reaprofitament per a reg i tractaments agrícoles.
Dins el cicle de l’aigua, per garantir la qualitat de la mateixa i l’abastament a la població hem posat en marxa una planta de tractament de nitrats i un sistema de cloració automàtica, cabalímetres i comptadors de pous i dipòsits enllaçats informàticament que ens permeten saber l’aigua que es consumeix en cada moment així com la seva qualitat.
Tanmateix som conscients que hem d’anar cap a un model de municipi energèticament més sostenible i autosuficient. Des de l’ajuntament s’està implementant la col·locació de plaques fotovoltaiques en edificis municipals, començant per les escoles amb una producció de 26,25KWp i el Centre de dia i Casal de la gent gran amb 14,24KWp i pròximament l’edifici de l’ajuntament amb 36,8KWp i el Casal de l’Argilaga amb 36,8KWp.
Els fons Next Generation EU i el nou POUM representen els reptes als que s’ha enfrontat la ciutat durant aquest mandat
L’Ajuntament de Tarragona afronta dos grans reptes per la transformació de la ciutat: la redacció del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM), i el desenvolupament de projectes transformadors que es finançaran amb els fons europeus Next Generation, en matèria de transició verda i sostenible, cohesió social, transició digital i competitivitat. L’Ajuntament compta ja amb prop de 16 milions d’euros ja concedits d’aquests fons i més de 9 milions d’euros amb fons propis per desenvolupar projectes claus que transformaran la ciutat.
“L’esperit del nou POUM i els projectes presentats als fons europeus dibuixen un rumb clar encarat a treballar la cohesió social i la sostenibilitat”, remarca l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà. En aquest sentit destaca que “la mobilitat sostenible, l’urbanisme social i la preservació dels espais naturals són elements claus pel futur de Tarragona”.
Els Fons Europeus
Les línies mestres dels projectes que s’estan impulsant amb els Fons Europeus EU s’emmarquen en els següents eixos vertebradors:
1. La renovació urbana i l’accés a l’habitatge. L’Ajuntament de Tarragona comptarà amb 9 milions de finançament dels fons Next Generation per construir 223 habitatges de lloguer social en edificis energèticament sostenibles a Ponent i ajuts per la rehabilitació. En paral·lel, la ciutat disposarà també de 8,2 milions d’euros per destinar-los a rehabilitació d’edificis i millora d’accessibilitat, eficiència energètica i seguretat atorgats per la Generalitat directament a les comunitats de propietaris. Des de la conselleria d’Habitatge de l’Ajuntament s’assessorarà en el tràmit.
Amb 3 milions dels Next Generation, s’incorporaran en breu autobusos impulsats per hidrogen a la flota de transports. Foto: ACN
2. La mobilitat sostenible implementant eixos cívics que fomentin la mobilitat a peu i en bicicleta, l’ús de transport sostenible i transport públic, així com la millora dels accessos i la circulació. Amb 3 milions dels Next Generation, s’incorporaran en breu autobusos impulsats per hidrogen a la flota de transports, s’ha alliberat el trànsit rodat del cèntric carrer Canyelles convertint-lo en espai per vianants, es remodelaran integralment els carrers López Peláez i Josepa Massanés i ja s’estan ampliant aparcaments dissuassoris com el del pàrquing Torroja i o el que s’està construint a l’entorn de l’hospital Joan XXIII.
Així mateix, l’Estat finançarà a petició de l’Ajuntament l’ampliació del pont del Francolí per cosir Ponent amb el centre de la ciutat donant continuïtat als carrils bici ja implantats i es desenvoluparà un nou carril bici entre la Via Augusta de Tarragona i Altafulla. La futura arribada del Tramcamp a la ciutat serà també un eix clau en l’impuls de la mobilitat sostenible.
Façana de l’antic Banc d’Espanya
3. L’impuls d’equipaments de proximitat i referència. En aquest àmbit s’ha demanat finançament europeu per a fer realitat el Banc de la Ciència i el Coneixement que ha de reobrir l’antic Banc d’Espanya com el major espai de divulgació científica de la ciutat.
4. El foment de l’activitat econòmica i l’aposta per un model de turisme sostenible. Tarragona rebrà 4 milions d’euros que serviran per finançar el Pla de Sostenibilitat Turística que contempla la millora dels recursos naturals del litoral i camí de ronda, la pacificació del barri del Serrallo, la connexió del carril bici del litoral i la creació de nova oferta en l’àmbit del turisme enogastronòmic. Paral·lelament, s’espera aconseguir també amb una subvenció per impulsar els comerços i mercats locals fomentant la seva transformació i digitalització.
En clau turística i patrimonial, destaca la concessió de 3 milions d’euros dels fons europeus a l’Ajuntament de Tarragona per rehabilitar el Fòrum de la Colònia i millorar la seva accessibilitat i entorn. Destacable també l’aposta de la Generalitat per destinar 15 milions de fons europeus propis a la recuperació de l’antiga Ciutat de Repòs i de Vacances com a destinació de turisme familiar de qualitat.
Neteja de la zona boscosa del Pont del Diable. Foto: ACN
5. Un altre dels projectes claus perquè és sostenible i transformador és els més de 3 milions d’euros del projecte Tarragona Greenbelt 2026, que suposarà una inversió en medi ambient a la ciutat sense precedents. El projecte impulsarà la renaturalització dels espais urbans i periurbans de l’Anella Verda i el riu Francolí, el desmantellament de la plataforma del Miracle; l’ampliació i recuperació ambiental de la desembocadura del riu Gaià; la restauració d’espais forestals erosionats al voltant del Pont del Diable i la recuperació de cultius mediterranis com a franges de prevenció d’incendis, entre altres.
6. La transformació digital de l’administració. L’Ajuntament treballa des d’inici de mandat en un procés per implementar un sistema d’informació integral i integrat en totes les àrees de gestió de l’organització, amb l’objectiu final de la millora de qualitat i eficiència de processos i serveis digitals al ciutadà. L’ajut de mig milió d’euros obtingut de fons europeus permetrà seguir avançant en aquest nou model digital.
La redacció del nou POUM, un repte col·lectiu
Omplir de vida Tarragona amb un centre i uns barris forts i ben cohesionats i potenciant molt més l’Anella Verda és l’objectiu general del POUM que s’està redactant i que és l’altre gran eix del Govern de la ciutat.
La transformació a l’entorn del riu Francolí amb una nova centralitat al sud de l’Horta Gran i la reserva d’un gran espai entre Camp Clar i Bonavista per un futur emplaçament alternatiu del Complex de la Laboral són dues de les grans apostes d’un avanç del Poum que es marca com a objectiu primordial connectar els barris de Ponent i el Centre. La preservació d’un Llevant Verd, mantenint els sectors de creixement petits i mitjans i ampliant la protecció de l’anella Verda, són l’altra pota d’aquest primer document que inclou també la planificació dels denominats eixos vitals, que han de donar pas al protagonisme del vianant, amb voreres amples, més presència d’arbrat i noves formes de mobilitat sostenible.
A la imatge, inici del procés participaiu del POUM. Foto: Tjerk Van der Meulen
Aquest nou POUM està immers en un procés participatiu amb l’objectiu “d’interpel·lar a les tarragonines i tarragonins a dibuixar la seva ciutat. Cedim la veu a la ciutat d’aquest POUM que és seu, perquè dibuixi la Tarragona del futur, perquè tenim un gran repte, que tothom, tot els barris, sentin Tarragona seva”, remarca l’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.
El procés participatiu es desenvolupa amb tallers presencials a cada barri i amb informació online, on la ciutadania pot presentar propostes i respondre un qüestionari que ajudi a elaborar el nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Tarragona, un instrument que ha de marcar el disseny de la ciutat on viurà la pròxima generació. I és que el POUM permet establir de quina manera creixerà i es transformarà la ciutat, però també determina quins espais i elements patrimonials s’han de protegir, quins eixos de mobilitat sostenible s’han de potenciar o en quins llocs cal augmentar les zones verdes i els equipaments, entre d’altres.
Tot plegat molts reptes encetats i a punt d’iniciar i que acabaran per transformar la ciutat de Tarragona.
Pere Virgili: ‘Ens vam abocar a fons a lluitar contra la pandèmia. N’estem satisfets del resultat obtingut. Crec que amb la nostra aportació i la del voluntariat la vam poder fer més suportable’. Foto: Cedida
Caracteritzat per realitzar moltes petites obres durant el mandat -120, en tenen registrades-, l’alcalde de Roda de Berà, Pere Virgili, fa balanç en aquesta entrevista a Tots21 d’aquests gairebé quatre anys de gestió, inevitablement marcada pels rigors de la pandèmia.
Què ha fet l’Ajuntament pel municipi en un mandat que ha quedat marcat per la pandèmia?
És de llarg el mandat més estrany que hem hagut de viure, fins i tot per davant del de la moció de censura, amb dos anys d’aturada administrativa, havent de parar per pensar i reubicar les nostres prioritats. Ningú ens havia preparat per això, no hi havia un manual per afrontar-ho.
A més a més, ens ha afectat la guerra d’Ucraïna i la crisi energètica, amb les pujades desorbitades del preu dels combustibles, que ha fet que haguéssim de reorientar els pressupostos i les despeses cap a Serveis Socials i la reactivació econòmica per donar vida al comerç. I després, reorientar el potencial econòmic de l’Ajuntament cap a despeses ordinàries, parlo del cost de la llum, gas i gasoil, una autèntica barbaritat. I aquí ens sentim abandonats.
Abandonats per qui?
Per les administracions superiors. La Diputació de Barcelona ha injectat a tots els municipis de la seva província el diferencial del cost de l’energia de l’any 2022, i no és poca cosa.
Quant ha suposat l’increment del cost de l’energia per a l’Ajuntament?
Teníem una partida pressupostària inicial de 450.000 euros, la vam incrementar a 650.000 i haurem tancat l’any en 800.000 euros. Gairebé s’ha doblat el cost.
Això suposa haver de retallar per altres costats?
És clar. Els ingressos són els mateixos perquè no hem apujat cap impost ni cap taxa, sinó que els hem congelat. Sempre intentem gestionar de manera més eficient, però costa molt quadrar els números. Estem treballant en el pressupost d’enguany i és el més dificultós de quadrar. No descarto prorrogar el pressupost, com ja vam fer al 2020, durant la pandèmia. Ja vaig dir que faríem un pressupost molt orgànic per deixar marge de maniobra al nou plenari del mes de maig.
Quines accions van fer durant la pandèmia?
Vam aturar els procediments per inversions grans i mitjanes i vam destinar els recursos als Serveis Socials, augmentant les partides d’atenció a les persones, i la reactivació i injecció de diners al comerç a base de subvencions, de no cobrament de taxes per ocupació de la via pública, fent concursos, creant bons per al comerç, també un web nou per als comerciants, una nova app que es posarà en marxa en breu, i l’ajuda a les empreses i autònoms que havien patit una davallada en els seus ingressos.
Ens hi vam abocar a fons. N’estem satisfets del resultat obtingut. Crec que amb la nostra aportació i la del voluntariat vam poder fer més suportable la pandèmia. També vam tenir la sort que la ràtio de contagiats a Roda va ser relativament baixa comparada amb l’entorn. A les residències hi hagué molt pocs casos -cap cas en una d’elles-.
La pandèmia ha incrementat notablement l’empadronament de ciutadans vinguts de fora
Així és, especialment vinguts de l’àrea metropolitana de Barcelona. Hem viscut pujades del padró molt importants. El mandat anterior havíem tingut un creixement poblacional de l’1,5 % i en aquest ha estat del 15%, i en algunes zones fins i tot del 30%. Ja som més de 8.000 habitants.
En alguns casos el que s’ha fet ha estat donar legalitat a una situació que ja existia, algunes persones ja vivien aquí però per temes sanitaris o d’Hisenda mantenien l’empadronament a Barcelona o voltants.
D’altres, van venir a Roda durant la pandèmia i han vist els avantatges de viure en un municipi com el nostre, amb una configuració urbanística com la que és, i han decidit transformar la segona residència en primera. Hi ha ajudat el desplegament ferm de la fibra òptica. Molta gent treballa des de casa. També hi ha hagut un increment de l’ús del tren des de l’estació de Sant Vicenç de Calders. Això ens ha portat un perfil de ciutadans joves, entre els 30 i 40 i pocs anys d’edat, amb canalla que van als col·legis i a l’institut i que aprofiten més els serveis públics, com anar al gimnàs, la piscina, la biblioteca o les pistes de pàdel, per posar exemples, o que passegen per la platja a l’hivern. Aquest fenomen ens ha donat molta vida a la zona costanera.
Es nota a nivells de negocis? I als serveis municipals?
Sí que ho noten. Hem aconseguit desestacionalitzar una mica la temporada turística. Algú ho ha copsat i ha decidit allargar la temporada. També es nota que hi ha molta vida en els clubs socials. Per altra banda, hem fet millores en la zona esportiva municipal, amb una nova pista de pàdel, sala de musculació i d’activitat cardiovascular. També tenim una nova sala polivalent al poliesportiu per fer classes d’aeròbic, ioga i d’altres. La població nouvinguda demanda aquests serveis.
Crec que alguna cosa haurem fet bé quan el que tenia la possibilitat d’escollir municipi per establir la seva nova residència va triar Roda de Berà. Ens han felicitat per la netedat dels carrers o pel fet que veuen passar sovint la Policia Local o que tinguem càmeres lectores de matrícules. Segur que hi ha mancances, coses a millorar que poc a poc volem solucionar, i facilitar als nostres convilatans uns nous serveis.
Com per exemple?
El servei de bus municipal. Costa cada any 250.000 euros, més despeses de gasoli, i n’obtenim uns ingressos, per la venda dels bitllets, de 10.000 euros. Fa temps que intentem millorar el servei, des de fa un any la Generalitat té damunt la taula una proposta per crear una altra línia que ens permetria girar un bus en un sentit i l’altre, en sentits diferents, la qual cosa estalviaria la meitat del temps als usuaris, i amb un sistema de crida-bus, que gairebé seria un taxi. No podem tenir un bus a l’hora que volem, però estem buscant mecanismes per poder bonificar una part del viatge que les persones més vulnerables, la nostra gent gran, facin en taxi per anar a l’hospital, per exemple.
Vostès s’han caracteritzat per ser l’equip de govern d’inversions funcionals i necessàries i no d’aparador. Què han fet en aquest mandat?
Doncs hem sumat prop de 120 inversions. Hem fet moltes obres destinades al benestar dels ciutadans i ciutadanes. Per exemple, canviar la xarxa d’aigua, una obra que no es veu però que era necessària, com ha estat al barri de Berà Mar. Succeïa que només aprofitàvem el 30% de l’aigua i en perdíem el 70%. Aquestes obres sumen més de 500.000 euros de cost en diferents fases. Vam construir un pou d’urgència, el nou pou de Cal Llorenç; vam optimitzar la xarxa del nucli amb noves vàlvules de retenció, claus de pas per poder fer moviments estratègics a l’estiu que ens permetin mantenir el subministrament d’aigua a tothom. També hem fet una aposta per la nova connexió amb el Consorci d’Aigües de Tarragona, per portar l’aigua de l’Ebre també a la part nord del municipi; amb el nou dipòsit de capçalera de 2000 metres cúbics, amb una inversió d’1,5 milions d’euros.
També han invertit en la renovació de l’enllumenat públic
Sí, hem passat dels vapors de sodi a la tecnologia LED. Ha estat una munió de canvis, potser parlem de 500 fanals, a part del canvi fet en els edificis municipals. Aquestes actuacions suposaran més estalvi energètic. Això ha ajudat que la factura de la llum s’hagi multiplicat per dos i no per tres. Quant a inversions també hem fet millores en parcs infantils, hem adquirit la finca privada annexa al parc de l’Era del Gassó; i hem licitat la supressió de barreres arquitectòniques al barri de l’Eixample, que. és força gran. O a l’entorn del Roc de Sant Gaietà hem millorat les voreres i la il·luminació. També hem actuat al barri de la Barquera, amb diferents inversions. Ara queda pendent el pas elevat a la Nacional 340, però això ja no depèn de nosaltres.
El projecte està inclòs en els pressupostos de l’Estat?
No hi és. Sí que ens han acceptat la idea d’un pas de vianants semaforitzat, entre Roda i Creixell, que no és per a nosaltres la millor solució. Si és provisional, d’acord, però esperem que es faci el pas elevat. Aquí és quan preguntem als partits que tenen representació a Madrid: on sou a l’hora de defensar els nostres interessos?
Tenen temes pendents amb l’Estat i la Generalitat
No han actuat ni en aquest cas ni en la manca de sorra a la costa, ni en incorporar una partida pressupostària perquè el CatSalut injecti diners a la Xarxa de Santa Tecla perquè aquesta tingui recursos humans per obrir el consultori de la platja. Nosaltres ja assumíem el cost de reformar l’edifici, però si no hi ha metges ni infermers, de què em serveix?
‘En seguretat hem fet inversions molt destacades en nous agents de la Policia Local i en la instal·lació de càmeres de seguretat i de lectors de matrícula’. Foto: Cedida
Tenen previst fer les obres de la nova biblioteca. Com està el procés?
Aquesta ha estat una altra actuació destacada, la futura biblioteca municipal a Cal Guivernau. Les obres i la seva direcció ja s’han adjudicat. En un mes o dos crec que podran començar unes obres que duraran un any i mig.
Força temps…
Sí, és una obra important, de restauració d’un edifici antic, que cal consolidar estructuralment. Si no haguéssim tingut la pandèmia estaria molt avançat. Serà una biblioteca plena d’activitats. Ampliarem per quatre l’espai actual, amb diferents plantes i un lluernari interior destacat. El projecte és engrescador. La biblioteca actual es troba en un local de lloguer i volem optimitzar recursos amb un edifici propi.
Hi havia queixes de l’Ajuntament sobre el servei de la brossa. Han notat millores?
Moltes. Vam implantar el canvi de servei en plena pandèmia. Hem de mirar quins contenidors, camions i freqüències de pas teníem fa tres anys i veurem que hem millorat molt. El mateix plec permet també un marge de millora important. Jo he estat sempre molt crític i tinc la sort d’haver estat durant molts anys regidor de Serveis Municipals i haver presidit el Consell Comarcal del Tarragonès quan s’estaven redactant els plecs. Conec el tema.
Soc crític en l’exigència de compliment que exerceix el Consell Comarcal envers FCC. Crec que és massa lax. Hi ha més controls que abans i usem un sistema nou per fiscalitzar el servei a partir d’una aplicació. Ens queixem de mancances com la recollida de vidre. Tenim dues persones dedicades a això. La fiscalització ha servit per fixar la idea que vam dir: si tu no em prestes un servei jo no te’l pagaré. FCC ens va portar al contenciós i el Consell Comarcal ha estès que aquesta és la política que cal fer i des de fa uns mesos ho audita i no paga els serveis que no es fan. Cada mes ens costa 95.000 euros, a banda de reforços d’estiu i de les inversions dels contenidors i els camions nous.
Faran el porta a porta?
No és un sistema que ens hàgim plantejat per la configuració del nostre municipi.
Però es pot controlar més si els veïns i veïnes seleccionen bé o no
Sí, però funciona en municipis estables, de primera residència. Jo no ho veig en un municipi com Roda, amb molta segona residència i nuclis dispersos. Si al veí o veïna que ve el cap de setmana li dic que ha de venir dimecres a llençar el vidre, no ho farà.
No tenen una deixalleria?
La tenim, però s’hi va poc. Vam posar en marxa el Passaport Verd amb el qual apliquem descomptes de fins al 10% en la taxa de la recollida de les escombraries, i tot i això tenim pocs usuaris. Les andròmines les deixen al costat del contenidor tot i tenir un servei diari i gratuït de recollida porta a porta. És un problema cultural. Per això volem implantar en un futur no massa llunyà un sistema d’obertura dels contenidors mitjançant una tarja magnètica. El xip ens informarà de les vegades que cadascú obre el contenidor de rebuig. Si l’usuari l’obre massa sovint significarà que no ho està fent bé, que no separa bé els seus residus. Podrem identificar qui ho fa bé i qui no i aplicar la taxa justa: si separes bé, se’t bonificarà la taxa, sinó, pagaràs més. El cànon està pujant cada any molt i no hem tocat la taxa de cara als ciutadans. El cas és que o generem menys brossa o acabarà pujant el rebut perquè així ho marca la directiva europea i no té marxa enrere. També veurem aviat aparèixer el contenidor del tèxtil.
Tard o d’hora arribaran les sancions a la brossa per seleccionar malament?
És que ens hem acostumat que l’administració gestioni els nostres residus mentre nosaltres fem el que volem amb ells, començant per la paperera de carrer i seguint per la poda.
Tenen problemes amb la poda?
Per les característiques del nostre municipi es genera moltíssima quantitat de restes vegetals. Tenim un sistema de 33 contenidors metàl·lics escampats pel terme, però ens trobem que professionals de jardineria també hi aboquen allà, i ho han de fer en altres llocs, com ara la Deixalleria. Aquests són contenidors no per a professionals sinó per a la ciutadania. La nostra intenció és posar en marxa la recollida porta a porta de la poda. Vam fer una prova pilot a l’Eixample amb molt bons resultats.
També durant aquest mandat s’ha avançat molt en els tràmits pel canvi de gestió del servei municipal d’aigua.
Seguim caminant amb pas ferm i estem a pocs mesos d’iniciar el tràmit per licitar l’empresa tecnològica que acompanyarà l’Ajuntament en la implantació del nou sistema de gestió. Això ens permetrà millorar molt el servei, millorar la xarxa i aplicar uns preus justos, equilibrant la tarifa a tots els barris. Espero que l’estiu vinent sigui el darrer amb problemes de subministrament d’aigua.
Queda pendent la millora de les platges
Entenc que amb l’interès que mostra ara l’Estat per reivindicar que som un país de sol i platja, apostaran per protegir el litoral. Cal seguir un criteri global per buscar una solució d’una vegada per totes. Hem enviat una carta al Patronat de Turisme de la Diputació demanant la seva implicació ,compromís i ajuda per resoldre un problema que no és només de Roda de Berà, també afecta a Cunit, Calafell, Vendrell, Altafulla, algun tram de Tarragona… Tindrem problemes seriosos si les administracions superiors no hi posen mitjans tècnics i econòmics per solucionar-lo. . El turisme de platges aporta aproximadament un 25% al PIB de la província. Nosaltres vam aprovar una modificació de crèdit per pagar el dragatge de la sorra, tot i no tenir-ne competències, però no ens van donar els permisos necessaris. Al final te’n canses de pagar el que no et toca i no rebre res.
Sobre turisme, l’experiència de crear la marca La Costa del Baix Gaià ha estat positiva?
Sí, i continuarem promocionant-la. El Patronat de Turisme de la Diputació ens ha entès de manera que hem tornat a signar el conveni Córner, del qual havíem marxat ara fa un any perquè no ens aportava res anar a Fitur, per exemple, i no ser visibles ni poder explicar el nostre model turístic.
Per què s’hi han reincorporat?
Vam marxar perquè no ens sentíem representats. Roda no ven el mateix producte que Salou, nosaltres som diferents, i crec que ara ho han entès. Ens van convidar a tornar a entrar-hi i anirem a les fires on nosaltres volem anar-hi perquè són les més efectives per a nosaltres, com Pamplona, Bilbao o Andorra, és el nostre públic.
En aquest període de govern han fet inversions en matèria de seguretat ciutadana. Quines han estat les més destacades?
Han estat inversions molt destacades en nous agents de la Policia Local i en la instal·lació de càmeres de seguretat i de lectors de matrícula. Es tractava de creure-s’ho i destinar-hi molts recursos. La seguretat és prioritària. El 15 per cent del pressupost municipal està destinat a la seguretat. Tenim 40 persones a la Policia Local, i agents a peu de carrer, més de 30. Cada any sumem més agents, tot i que és cert que partíem de nivells molt baixos.
A banda dels recursos humans, els materials també són nous, com les càmeres de gravació les 24 hores i les càmeres lectores de matrícules. Cada any destinem 50.000 euros a noves càmeres. Tenim 27 càmeres de seguretat i 26 lectors de matrícules. El cert és que fan molt servei. Gràcies a elles hem pogut practicar detencions, també de vehicles buscats en altres poblacions properes, per resoldre determinats delictes i ajudar els Mossos a resoldre’ls.
La lluita contra les ocupacions ha estat una altra de les feines dures del mandat
Una de les grans actuacions ha estat poder tancar el bloc de la plaça Martorell, pisos que estaven ocupats per persones molt conflictives. Havíem arribat a tenir una patrulla de la Policia Local i una de Mossos d’Esquadra, plantada les 24 hores del dia allà. Els veïns i veïnes van tenir molta paciència i és que nosaltres no teníem eines per actuar com a Ajuntament. Al final, buscant molt la fórmula jurídica, vam poder actuar-hi. La zona està ara per fi pacificada i segura.
Quant al bloc, on la major part dels pisos pertanyen a un fons voltor, demanem a la Generalitat que els expropiï, si cal, i els converteixi en pisos de lloguer social.
Pere Domingo: ‘Ha estat molt important haver aprovat la Relació de Llocs de Treball (RLlT) de l’Ajuntament, per la qual cosa queda ordenada i categoritzada l’estructura laboral de l’Ajuntament’. Foto: Cedida
El primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Morell, Pere Domingo, fa un balanç per a Tots21 de quines han estat les fites del mandat que acaba el mes de maig, un mandat marcat profundament per la pandèmia.
Com van afrontar la pandèmia?
La pandèmia de la covid ha marcat completament el mandat. Amb l’alcalde hem comentat diversos cops que aquest ha estat un mandat que ha durat dos anys degut a la covid. Bé és cert que érem dels pocs municipis que celebràvem actes com la Festa Major, però els protocols ens obligaren a fer un sobreesforç econòmic i logístic notable per exercir un bon control d’aforaments, dispensar hidrogel, tancar els recintes de la festa, tenir vigilància, etcètera.
També suposà un esforç a l’hora de desinfectar places i carrers, netejar llocs oficials, col.locar separadors als llocs de treball municipals, comprar mascaretes o adaptar vehicles de la Brigada Municipal. No ens vam oblidar de felicitar els nens i nenes del Morell que celebraven l’aniversari anant a les seves cases i mantenint les distàncies, i per la Mona de Pascua els van lliurar una amb una cistella, que recollien des del balcó de les seves cases. Recordem que la canalla va estar dos mesos confinada a les seves cases.
Ens vam haver d’adaptar a un escenari completament desconegut, però també vam poder dedicar temps a tasques administratives que han donat el seu fruit i han marcat el mandat.
Quins fruits són aquestes?
Jo diria que el mandat ha tingut clarament tres fites. En primer lloc, la creació del servei de Vigilants Municipals, que treballen els 24 hores i han obert el camí a poder desenvolupar alres feines que sense ells no era possible fer. Un exemple: gràcies a la seva existència hem pogut tirar endavant la normativa de guals. No existia perquè ningú no podia vigilar els guals ni enviar la grua en els casos en què no es respectessin. Els cos ens permeten també poder tancar i vigilar els dos parcs més grans del municipi, una pràctica que hem decidit tirar endavant per evitar els botellots, que es produïen justament perquè el municipi veí de La Pobla de Mafumet els té tancats.
Quines altres dues fites han assolit?
Sense dubte, haver desenvolupat urbanísticament el Pal Parcial 10 (PP10), que permetrà l’arribada de l’Ecoplanta. La zona està urbanitzada i això avança els terminis. Finalment, ha estat molt important haver aprovat la Relació de Llocs de Treball (RLlT) de l’Ajuntament, per la qual cosa queda ordenada i categoritzada l’estructura laboral de l’Ajuntament. Un exemple dels seus efectes ha estat la professionalització de la Brigada Municipal. Aquestes tres actuacions burocràtiques han portat molta feina.
Vostè és regidor de Parcs i jardins. Quins treballs destacaria?
Associat als pressupostos participatius, que han estat una innovació, s’ha millorat el parc del CAP, plantant arbres i col.locant-hi mobiliari urbà,… I el més important és que reguem tres parcs del municipi amb aigua de pou, no ens cal usar la del Consorci d’Aigües de Tarragona.
També és regidor de residus? Com ha evolucionat en aquest mandat?
Com succeeix en altres municipis, és un dels contractes més importants de l’any quant a volum econòmic. Inclou la recollida i la seva gestió. Vam demanar al Consell Comarcal del Tarragonès disposar de contenidors extra i els estem acabant d’ubicar en 33 illes del municipi. Són conteidors per a tots els tipus de residus. Ara puc dir que el servei està funcionant bé, tot i que he de reconèixer que part de la ciutadania no selecciona els residus correctament a casa i això és un problema. Des d’aquí faig una crida que la gent sigui civilitzada. Tenim massa problemes de mobiliari malmès per aquest motiu.
En cultura, El Morell està al mapa del Camp de Tarragona. Ha estat una aposta clara?
Sí. Tenim una programació molt estable, que inclou teatre, dansa, festes majors, Primaverart, Terrafira, activitats de Nadal,… i per fi hem posat en marxa la Biblioteca Municipal.
Han creat també aparcaments dissuasius
En crearem tres. Dos ja existeixen: a la plaça de la Fàbrica i al parc del CAP, i en farem un tercer al carrer Sant Josep. No s’acaben aquí les actuacions: estem buscant diferents espais que són titularitat dels bancs -a través del Sareb o de Solvia- per fer-hi aparcaments dissuasius. Nosaltres ens ocuparíem del seu manteniment i així hi guanyaríem tots.
També estem reasfaltant carrers i arranjant voreres fruit d’un conveni amb l’Associació Catalana de Municipis. Al Morell tenim 60 carrers i això vol dir molta neteja i reparació. Finalment, també estem canviant la il.luminació pública per llums led, a raó de cent punts de llum a l’any, aproximadament, i tenim en marxa el projecte d’instal.lació de plaques fotovoltaiques al sostre del pavelló municipal.
Eloi Calbet: ‘Hem situat El Morell en l’entorn de la capitalitat del Camp de Tarragona’. Foto: Cedida
L’alcalde del Morell, Eloi Calbet, resumeix els eixos principals del mandat que acabarà al maig, on ha destacat l’impuls econòmic i industrial que s’ha donat des del consistori, l’embranzida cultural del municipi, haver afrontat les necessitats imprevistes de la pandèmia i fer una vila més agradable on viure-hi. Ho detalla en aquesta entrevista.
Quin balanç faria del mandat? Què és el que destacaria més de l’acció de govern de l’Ajuntament del Morell?
Un dels eixos principals ha estat situar El Morell en la capitalitat del Camp de Tarragona, un municipi referent a les comarques d’interior del Camp de Tarragona. És a dir, ja estàvem ben posicionats, però en matèria de promoció econòmica i cultural hem accelerat notablement, s’ha notat.
Un segon eix seria fer del Morell un poble més amable, més agradable, més bonic. Creiem que el dia a dia de les persones és important. Parlem d’obres com han estat arranjar la Rambla, l’artèria emblemàtica del nostre municipi, però també de la millora de les voreres, d’un pla d’asfaltat potent, fer el passatge de l’Esport, acabar la pujada a l’Era del Castell i ara hem iniciat les obres al carrer sant Isidre, la primera fase de l’arranjament de carrers del casc antic.
En tercer lloc parlaria del fet que l’Ajuntament ha estat al costat de les persones, principalment en l’època de la pandèmia. El nostre objectiu era escoltar la ciutadania i estar al seu costat, tirar endavant els pressupostos participatius, i la política social, que no se sol veure, ha agafat molta embranzida.
Un tema destacat també ha estat el desenvolupament del Pla Parcial 10, que permetrà l’arribada de l’Ecoplanta. Com ho valora?
Aquest és el quart eix del mandat, sens dubte. Es tracta de l’impuls econòmic de cara a un futur pròsper per al nostre municipi. Hem donat suport a l’Ecoplanta perquè és una indústria sostenible, que practica l’economia circular, de manera que del residu en fa producte. I és un projecte capdavanter en fons Next Generation a nivell de la Unió Europea. Es tracta de la segona planta al món pionera en aquesta tecnologia sostenible. Hem insistit molt perquè sigui una realitat al Morell, perquè aporti ingressos i llocs de treball al nostre municipi. Estem abordant ara aquest tema amb la direcció d’Ecoplanta.
I en aquesta línia estem preparant El Morell per al futur, per als propers deu anys. Estem treballant en els polígons per afrontar amb garanties el futur en un moment de transició, i malgrat la crisi el cert és que es generen oportunitats i les hem d’aprofitar.
Així, el que hem fet ha estat preparar el planejament i els projectes d’urbanització de la gran indústria i també de la petita i mitjana, el PP10 i el PP4 (Plans parcials). D’aquesta manera, quan una empresa estigui interessada a venir al Morell, hem de ser el màxim atractius possible, disposant de terrenys, aigua i electricitat. Aquests tres factors els hem aconseguit en aquest mandat. Fa quatre anys no ho teníem. N’estic molt orgullós de la feina que s’ha fet en aquest mandat. També acabarem havent aprovat el PP4, destinat a la mitjana i petita indústria.
La creació del cos de Vigilants Municipals ha estat una de les fites. Què ha suposat?
Ha estat una de les fites del mandat, justament en línia d’estar al costat de les persones. El cos és realment una Guàrdia Municipal. Era una actuació que la ciutadania demanava, que els partits polítics proposaven i que nosaltres hem estat capaços de tirar endavant i, a més, en plena pandèmia. N’estem molt orgullosos, d’haver-ho creat. Ha estat un esforç econòmic molt gran per l’Ajuntament, amb la contractació de set persones i amb la creació d’una activitat que partia de zero. És una de les grans aportacions del mandat.
Ens permet disposar de seguretat ciutadana, posar ordre en matèria de trànsit i a més, un paper molt importat que exerceix és l’atenció a les persones durant les 24 hores. L’Ajuntament no té un servei dels 24 hores del dia; ara poden fer aquest servei si veuen problemes a la via pública, per exemple.
La Guàrdia Municipal ha permès, a més, poder crear guals i vigilar els parcs públics que heu tancat als vespres per seguretat.
Correcte. Hem estat pioners en col.locar vigilància a les entrades del poble, amb lectors de matrícules i càmeres de videovigilància. Una de les propostes guanyadores dels pressupostos participatius és seguir implementant més videovigilància als carrers. La ciutadania ens reafirma en aquesta direcció.
És important haver desllorigat el tema dels guals, era un servei que els ciutadans ens demanaven; si hi ha un vehicle mal estacionat davant un garatge, que pugui actuar l’Ajuntament i pugui ser retirat. Això no es podia fer sense guals i no hi havia guals perquè no teníem Guàrdia Municipal.
En matèria cultural, El Morell ha fet un salt amb la programació escènica estable, amb el Primaverart, el Terrafira, l’apertura de la Biblioteca…
N’estem molt satisfets. El Morell ja tenia un històric molt important en cultura i l’equip de govern i jo mateix hem fet una aposta per tal de continuar amb aquesta embranzida. No és habitual que un municipi de les nostres dimensions, amb 3.800 habitants, tingui un Teatre Auditori d’aquestes característiques ni que l’utilitzem per fer temporades culturals de qualitat, amb obres que es representen a Barcelona, i amb preus molt més assequibles que en altres llocs.
Volem mantenir el poble viu, al Morell mai no parem, és un poble viu i actiu i és el que pretenem. És un tret característic nostre. No es va perdre el Primaverart del primer any de la pandèmia. L’aposta en cultura ha estat excepcional, també quant a festes majors, que les vam mantenir malgrat la pandèmia, sobretot la Festa Major d’estiu. Fires de Nadal, el Terrafira en són més exemples. Hem creat una fira de Nadal de qualitat al Camp de Tarragona. N’estem molt satisfets per la repercusió i el dinamisme que genera.
Parlem del servei de la brossa, dels residus. Tenien problemes. Com ha evolucionat el servei?
Estem adherits al servei del Consell Comarcal i la gestió la fa FCC. Hem divergit en molts aspectes, però al final hi ha hagut millores, tot i que no som on hauríem de ser. Encara hi ha mancances. Els municipis apretem per defensar un bon servei per als nostres ciutadans. És una taxa que paguem, que no s’ha augmentat tot i que a nosaltres ens costa més. Tampoc hem incrementat altres impostos, i menys en temps de pandèmia. Hem de preservar els nostres ciutadans i que puguin pagar les factures a final de mes.
L’Ajuntament s’ha caracteritzat també en aquest mandat per la seva aposta per polítiques d’igualtat. Com ha estat aquesta decisió?
És una política transversal, que afecta a totes les regidories de l’Ajuntament. Era una regidoria que no existia com a tal, i més que feminismes, preferiria usar la paraula igualtat. S’ha fet molta feina transversal, com deia, com l’aprovació del Pla d’Igualtat de l’Ajuntament o la ubicació de punts liles a les festes majors per visibilitzar la dona. També en els planejaments urbanístics incloïm l’urbanisme de gènere, oferint espais ben il.luminats.
La pandèmia, dèiem, ho ha marcat tot
Ens hem passat dos anys als despatxos, però realment no ens hem aturat; hem seguit fent teatre, celebrant festes majors, prestant serveis municipals i amb els mateixos diners que teníem, i fent més despesa amb els mateixos ingressos. Vam subvencionar les persones necessitades, el comerç local, vam impulsar la targeta moneder o una línia d’ajuda a la subvenció al lloguer per a joves. Crec que hem acabat el mandat havent fet els deures.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
