És el percentatge més gran que s’ha registrat fins ara. Foto: Cedida
El total de reusencs que beuen quotidianament aigua de l’aixeta és d’un 43,6%, el percentatge més elevat des que Aigües de Reus du a terme la seva enquesta anual de satisfacció dels usuaris, un increment que ha estat de gairebé deu punts percentuals en relació a l’any anterior.
D’altra banda, l’enquesta referma dades ja habituals com ara l’elevat grau de satisfacció amb el servei, ja que un 93,4 % dels usuaris domèstics el consideren “satisfactori” o “molt satisfactori”.
L’enquesta (relativa a 2022) pregunta directament als reusencs i reusenques “quin tipus d’aigua beu principalment?”, i els dona quatre opcions de resposta: aixeta, ampolla, aixeta tractada i altres. Si el 2021, per exemple, van ser un 33,7% els que van respondre que beuen aigua de l’aixeta (ja sigui tractada o sense tractar), el 2022 la xifra s’ha elevat fins al 43,6%, un percentatge que inclou els que beuen aigua de l’aixeta directament (23,3%) i els que la sotmeten a algun tractament previ (20,3%) com ara una gerra amb filtre o un procés de descalcificació, etc. Paral·lelament, un 54,3% dels enquestats diu que beu aigua d’ampolla.
D’altra banda, un 66,7% considera que el sabor de l’aigua és “satisfactori”. És per això que des d’Aigües de Reus, un cop més, s’insisteixi a encoratjar tots els ciutadans a utilitzar l’aigua de la xarxa per beure després que, els últims anys, s’hagin implantat moderns processos de tractament i millora que doten l’aigua de major qualitat, especialment pel que fa a les seves característiques organolèptiques, és a dir, gust, olor i color.
Servei “satisfactori”
En un altre ordre de coses, de l’enquesta de satisfacció relativa a 2022 es desprèn que un 93,4% dels usuaris domèstics d’Aigües de Reus considera “satisfactori” o “molt satisfactori” el servei rebut al llarg de 2022. Així, a la resposta “Quin és el seu grau de satisfacció general?”, un 85,7% dels usuaris afirma que és “satisfactori” i un 7,7% que és “molt satisfactori”. Aquestes dades encaixen plenament amb els resultats obtinguts els anys anteriors: 91,6% (2021), 90,7% (2020), 90,7% (2019) i 94,7% (2018).
La satisfacció general dels usuaris també es fa evident en relació a altres paràmetres estudiats. Un 88,0% dels usuaris afirma que “la factura és clara i entenedora“.
Pel que fa a les interrupcions del subministrament al llarg de 2022, un 82,7% dels usuaris afirma que no en va registrar cap. Entre els que sí van patir alguna incidència, un 73,1% recorda que va ser informat prèviament per part de l’empresa, mitjançant senyalització, cartells o mitjans de comunicació. D’aquí que l’atenció al ciutadà sigui un dels aspectes d’Aigües de Reus força ben valorat, amb un 86,9% dels enquestats que manifesta que va ser atès de manera “adequada” o “molt adequada”.
Pel que fa a altres consideracions de caràcter general, els usuaris (igual que en anys anteriors) segueixen mostrant un important desconeixement sobre el consum d’aigua. Per exemple, un 94,7% confessa no saber, ni de manera aproximada, la quantitat d’aigua de xarxa que consumeix al seu domicili. En canvi, un 66,7% sí que afirma saber “el cost aproximat” de la seva factura, i un 90,3% és plenament conscient de la periodicitat amb la qual rep la factura.
Des que Aigües de Reus du a terme aquesta enquesta de satisfacció entre els seus abonats, sempre es mira de tenir en compte aquelles opinions de ciutadans que poden contribuir al perfeccionament del servei. És per això que, per exemple, atesa la sensibilitat ciutadana, al llarg dels últims anys, s’ha treballat en la millora de la qualitat organolèptica de l’aigua. Per la mateixa raó, es mira de reforçar l’atenció als usuaris, com ho demostra la potenciació dels serveis de l’oficina virtual i l’emissió de la factura electrònica, entre d’altres mesures.
Els operaris realitzant una acció de control de plagues. Foto: Cedida
Aigües de Reus ha començat a intensificar les accions contra insectes i rosegadors previstes en el programa de control de plagues que du a terme al llarg de l’any. La primavera i l’estiu, quan la temperatura és més alta, són les estacions que concentren la major part d’intervencions, entre les quals sempre hi ha un seguiment de les larves de mosquits en les zones verdes de la ciutat on hi ha acumulacions d’aigua. Aquest any, a més, ha calgut activar un programa especial de control i seguiment de la possible presència del Virus del Nil occidental (VNO), a fi i efecte d’evitar la seva aparició i transmissió després que es detectés un focus d’infecció a la ciutat el mes de setembre de 2022.
Aigües de Reus ha intensificat els darrers anys les accions que, es duen a terme per al control de les plagues d’insectes i rosegadors a la ciutat. El servei està dissenyat de manera que es fa coordinadament amb les tasques de manteniment que Aigües de Reus ja du a terme de manera permanent a la xarxa de sanejament. La inversió específica en la lluita contra les plagues supera els 100 mil euros anuals.
La planificació que s’aplica de forma permanent té en compte diversos aspectes. En primer lloc, els cicles vitals i de reproducció de rosegadors i insectes, amb la qual cosa es duen a termes més els tractaments quan arriben els mesos de més calor. En segon lloc, també es valora el nivell d’incidència de les plagues en els diversos barris de Reus. En aquest sentit, tant pel que fa a rosegadors com a insectes, el mapa de la ciutat queda dividit en zones segons quina hagi estat la intensitat de les afectacions al llarg dels darrers anys. Segons el nivell d’incidència en la presència de plagues (que oscil·la entre “baix” i “extrem”), s’actua amb major o menor intensitat en cadascuna de les àrees. Així, per exemple, en el cas dels insectes, es realitzen dotze tractaments anuals a les zones de nivell &“ ;extrem”, mentre que tan sols se’n contemplen quatre en les zones de nivell “baix”.
En tots els casos, els treballs per al control de plagues són duts a terme per personal qualificat, que extrema les precaucions per evitar que es produeixin situacions de risc tant entre el personal com entre la ciutadania. En aquest sentit, sempre s’intenta minimitzar al màxim l’ús de productes químics.
Servei d’Atenció al Ciutadà d’Aigües de Reus. Foto: Cedida
Les gestions realitzades davant el Servei d’Atenció al Ciutadà d’Aigües de Reus es van incrementar un 15,51% el primer trimestre de 2023 en relació al mateix període de 2022. Són una mitjana de 113 gestions diàries (7.334 en total), que confirmen la tendència dels darrers anys: el número de gestions telemàtiques no deixa d’anar en augment. Amb tot, l’atenció presencial també s’ha incrementat aquest principi d’any, cosa que no havia passat des de l’inici de la pandèmia.
Les dades de 2022 ja van confirmar aquesta realitat paral·lela, amb un 51,17% de les gestions telemàtiques i un 48,83% fetes presencialment a les oficines centrals d’Aigües de Reus. En aquesta mateixa línia, el primer trimestre evidencia que les gestions no presencials creixen (un 8,38%) alhora que també ho fan les presencials (un 19,47%). Aquest increment dels tràmits presencials no es produïa des de la declaració de la pandèmia de Covid.
Un dels factors que ha agilitzat els tràmits presencials ha estat la facilitat de realitzar els pagaments de rebuts mitjançant el caixer d’auto-pagament instal·lat a les oficines d’Aigües de Reus, que ha registrat 2.456 operacions entre gener i març.
El caixer automàtic permet fer els pagaments de les factures amb targeta de crèdit o en efectiu. Una possibilitat que no requereix de cita prèvia i que pot fer-se gairebé sense esperes gràcies a un codi de barres que es facilita als usuaris un cop són a l’oficina.
El canal escollit pels clients a l’hora de formalitzar un nou contracte es distribueix per igual entre la gestió presencial i les vies no presencials (l’Oficina Virtual i el correu electrònic). De nous contractes, se’n van registrar 1.227 durant el primer trimestre, i són un 10,84% més que els tres primers mesos de l’any passat.
Respecte al número d’operacions de signatura electrònica gestionats en aquest període, han estat 915 operacions (30 signatures diàries). El procediment de signatura electrònic –posat en marxa aquest any– facilita la recollida de la signatura dels documents corresponents a les gestions dels clients, ja sigui per als tràmits presencials com no presencials.
Respecte al servei telefònic, el nombre de trucades ateses ha estat de 5.108 trucades –78 diàries–, una xifra similar a l’any anterior. Per millorar en efectivitat en les cites prèvies presencials, es realitzen trucades prèvies a la cita als usuaris i usuàries, on se’ls informa de forma personalitzada la documentació que cal tenir preparada per al tràmit sol·licitat.
Atenció presencial i online
Tot i l’increment de les gestions no presencials dels darrers anys, Aigües de Reus no ha descuidat l’atenció a les oficines en tenir present que hi ha un tipologia de client que prefereix ser atès de forma més propera en les oficines pel personal del departament d’Atenció al Ciutadà d’Aigües de Reus.
L’atenció presencial es facilita havent acordat una cita prèvia. Una sol·licitud que és necessària per al tràmit de noves contractacions, canvis de nom, baixes de subministrament i altres que no són urgents. En canvi, hi ha tràmits de caire urgent on no cal haver demanat cita prèvia, com són aquells relacionats amb el pagament de rebut i noves altes per disposar de subministrament.
Òbviament, mentre que l’atenció presencial requereix de desplaçament a l’oficina i d’un temps de dedicació en un horari pactat, les gestions no presencials (a través de l’Oficina Virtual o mitjançant correu electrònic) presenten nombrosos avantatges, com ara que poden fer-se en qualsevol moment i, en termes mitjos, requereixen d’una dedicació inferior a 15 minuts. Les respostes a aquests tràmits, en primera instància, es fan generalment en un termini màxim de 24-48 hores.
La cita prèvia es pot sol·licitar directament a la pàgina web (www.aiguesdereus.cat).
Aigües de Reus ha començat aquesta setmana les obres de renovació de la xarxa de sanejament al carrer Tívoli (entre els carrers Ample i de Castellvell), amb una durada prevista d’un mes i que comporten la interrupció del trànsit en el tram afectat.
Com és habitual en totes les obres que impulsa a la ciutat, Aigües de Reus posa a disposició dels veïns de l’àrea un telèfon (977345843) per a qualsevol consulta durant les obres i agraeix anticipadament la col·laboració dels veïns de la zona, tot desitjant que les molèsties i interferències siguin mínimes durant l’execució dels treballs.
Aquestes obres cal emmarcar-les en tot un seguit d’inversions que Aigües de Reus impulsa aquest 2023 per millorar les xarxes d’abastament i sanejament en diversos punts de la ciutat. Així, ara mateix són a punt de completar-se les obres de renovació i reparació de la xarxa d’abastament en el carrer Closa de Mestre, i la instal·lació de tres nous encreuaments de la xarxa d’abastament (carrer del Doctor Ferran, Passeig Sunyer i Riera de Miró). D’altra banda, ben aviat també està prevista la reparació de la xarxa d’abastament del carrer Robert Aguiló (entre els carrers del General Moragues i Dr. Robert).
Obres ja finalitzades en aquest primer tram de l’any, són les següents: la instal·lació d’una nova arqueta de formigó armat al carrer d’Hongria, a l’entrada del sector Tecnoparc; la rehabilitació de l’antiga xarxa de sanejament en alta al Jardí dels Poetes (entre els carrers Vicaria i Escultor Sunyol); i la reparació de les xarxes d’abastament de l’avinguda Països Catalans (entre els carrers d’Alcalde Joan Bertran i Mare Molas) i de l’avinguda Pere Cerimoniós (entre les avingudes del Carrilet i de Jaume I).
Tots aquestes treballs sumen un pressupost de 562.552 euros, que, com és habitual, no representen cap despesa per als veïns dels carrers afectats, sinó que estan finançats íntegrament per l’empresa municipal. La majoria d’obres (cinc en total) tenen a veure amb la millora del comportament hidràulic de la xarxa d’abastament, en tractar-se de canonades que tenen diàmetres petits (de 60 a 80 mm) i que ara son substituïdes.
Consells per evitar la proliferació de mosquits. Foto: Cedida
L’Ajuntament de Reus, a través d’Aigües de Reus, va posar en marxa un programa de control i seguiment de la possible presència del virus del Nil occidental (VNO) a fi i efecte d’evitar la seva aparició i transmissió, després que es detectés un focus a la ciutat el mes de setembre de 2022. El pla de vigilància que s’aplica té com a principals objectius el control de la presència de mosquits del gènere Culex Pipiens a tota la ciutat i la reducció de l’impacte en humans. Tot i que el programa tingui un caràcter continuat en el temps, la vigilància es reactiva i intensifica específicament entre el 15 de maig i el 15 de novembre (l’època d’activitat del vector, en estadi larvari) en aquelles zones on, anteriorment, ja s’hagin detectat casos en humans del VNO.
Més enllà de la diagnosi i anàlisi continuat de la informació recollida, Aigües de Reus, en col·laboració amb l’àrea de Salut Pública de l’Ajuntament i l’àrea de Medi Ambient, du a terme un conjunt de mesures i estratègies seqüenciades en el temps per impedir la proliferació de mosquits.
Entre aquestes accions, hi ha la instal·lació de trampes de captura de mosquits, l’aplicació d’insecticides microbians selectius en els hàbitats aquàtics i la realització de tractaments a la via pública. Els tractament que es realitzen suposen un cost de 35.700 €. En cas d’incidència es comunicaria d’immediat a Salut Pública a fi i efecte que s’activessin les mesures sanitàries pertinents.
Un únic focus L’alerta, en el cas de Reus, es va generar el 16 de setembre de 2022 quan el Departament de Salut de la Generalitat va informar de l’existència d’un brot epidèmic de febre del Nil Occidental a la ciutat.
Les tasques de prevenció van ser realitzades per una empresa especialitzada del sector que va tractar de manera intensiva (entre el 16 i 22 de setembre) gairebé 10.000 embornals i punts d’aigua així com totes les zones verdes, parcs, jardins públics i alguns centres escolars (els més propers a la zona d’afectació). El seguiment i les verificacions posteriors han permès comprovar que, des d’aquella data, no s’ha registrat cap més cas a la ciutat.
Control continuat D’altra banda, des de fa anys, Aigües de Reus compta amb un programa de control de plagues (insectes i rosegadors), amb un cost anual que supera els 100.000 euros. El programa inclou un seguiment de les larves de mosquits en les zones verdes de la ciutat on hi ha acumulacions d’aigua. Aquestes accions preventives es concentren entre els mesos d’abril i setembre (l’època de més risc), tot i que també es facin actuacions puntuals en cas d’incidència. Paral·lelament, la neteja d’embornals (20.000 durant el 2022) ja ha incorporat habitualment l’ús d’hipoclorit concentrat (lleixiu) a fi i efecte de controlar la població d’insectes i altres plagues.
Xarxa de Vigilància Epidemiològica El Virus del Nil Occidental és un virus transmès per artròpodes que provoca la febre del Nil occidental en persones i animals i que té un origen principal en algunes parts d’Àfrica i d’Orient mitjà, tot i que el canvi climàtic ha accelerat la transmissió a d’altres països. Aquesta malaltia és una flavivirosi que habitualment és cura sense símptomes o amb símptomes lleus, però que en alguns casos pot causar malalties més greus.
En les persones, la via de transmissió més freqüent és la picada d’un mosquit infectat. La febre del Nil occidental és una malaltia de declaració obligatòria a Catalunya i existeix una Xarxa de Vigilància Epidemiològica, que regula els sistemes de notificació de malalties de declaració obligatòria i brots epidèmics.
Aigües de Reus ha iniciat aquesta setmana l’obra que suposarà l’eliminació de les barreres arquitectòniques que ara hi ha en l’accés a l’àrea d’atenció a clients de l’oficina central, a la plaça de les Aigües de la ciutat.
Mentre els treballs es prolonguin (aproximadament sis setmanes), l’entrada a l’àrea d’atenció al client estarà situada al carrer del Doctor Robert.
L’objectiu d’aquestes obres es la millora de l’accés, especialment per a persones amb mobilitat reduïda, mitjançant la construcció d’una rampa accessible, així com la substitució de les portes manuals per altres d’automàtiques per facilitar la gestió de l’entrada.
Presentació del sistema de monitoratge d’Aigües de Reus. Foto: Cedida
Reus Energia, la iniciativa municipal per a subministrar electricitat a l’Ajuntament i als equipaments públics, ha incorporat recentment un sistema de monitoratge de les instal·lacions fotovoltaiques pròpies per tal de controlar en temps real la producció d’energia i el consum dels edificis per afavorir l’estalvi energètic. Aquest sistema ja funciona a les escoles Doctor Alberich i Casas, La Vitxeta, Pi del Burgar, Rubió i Ors, Isabel Besora i s’incorporarà a les properes instal·lacions que es posin en marxa des de Reus Energia.
La informació que es monitoritza per a cada escola, és la següent:
Informació de la producció d’energia procedent de les instal·lacions fotovoltaiques i el seu ús: autoconsum o, en menor mesura, exportació a xarxa.
Informació del consum de les escoles i de la seva procedència: distribució entre energia consumida de xarxa i autoproduïda.
Aquesta informació s’utilitzarà per adoptar mesures en matèria d’estalvi energètic i per a mesurar la producció, treure estadístiques i fer prediccions, en l’actual context de lluita contra el canvi climàtic i com a eina de transició energètica. Actualment el sistema es controla des de la plataforma pròpia del fabricant tot i que properament s’integrarà a la web de Reus Energia perquè sigui consultable en tot moment.
“La visualització de dades ens ajuda a millorar i controlar el consum energètic als edificis municipals on s’instal·li i també per obtenir estadístiques de producció”, ha explicat el regidor de Recursos Humans i Medi Ambient, Daniel Rubio.
La posada en marxa del sistema forma part de l’acompliment del punt 2.6. Medi Ambient i Sostenibilitat del Pla d’Acció Municipal, especialment del punt 2.6.03 “Fomentar el consum energètic responsable de les instal·lacions municipals”.
Avenços a Reus Energia
L’elèctrica municipal traurà a licitació ben aviat les obres de les instal·lacions solars fotovoltaiques del Mercat Central, l’Escola Rubió i Ors, Redessa Tecnoparc i del Pavelló Olímpic Municipal. Els projectes d’aquestes instal·lacions es troben actualment a exposició pública.
Tanmateix la passada setmana es va adjudicar a l’empresa Engel Solar la construcció de la comunitat energètica del polígon Agro-Reus. Engel Solar executarà el 96% del projecte, el més gran aprovat fins avui a Catalunya i el cinquè a Espanya, quant a volum d’inversió.
La comunitat enèrgica d’Agro-Reus és una col·laboració público-privada, impulsada per les societats municipals Reus Serveis Municipals – Redessa i Reus Transport, juntament amb les empreses Ascensores Omega Tarraco, Masergrup i Setier, per a instal·lar plaques solars en diverses naus del polígon industrial Agro-Reus, amb una potència total de 4,2 MW, i produir energia.
Aquesta energia produïda, 5.500 MWh a l’any, serà per a l’autoconsum de les empreses que formen part de la comunitat energètica i de Tallers Baix Camp, que s’han incorporat recentment al projecte. L’excedent, gestionat per Reus Energia es destinarà al consum d’edificis municipals.
L’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus ha estrenat una planta fotovoltaica amb 972 plaques i 3.013 metres quadrats de superfície per a la captació solar. El projecte, impulsat per Aigües de Reus, ha comportat una inversió de 655.335,93 euros (IVA inclòs) a càrrec de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i d’Aigües de Reus.
Les obres van començar el passat mes de novembre. Les plaques s’han distribuït en diferents edificis de l’EDAR, tot i que el major número (758 plaques) s’ha concentrat en un terreny sense edificar de l’interior del recinte de la depuradora. La instal·lació fotovoltaica té una potència total de 641,52 kWp.
En relació al rendiment energètic, el projecte preveu que la producció màxima de la planta sigui de 1.027.357 kWh/any, mentre que el consum anual de l’EDAR és d’una mitjana de 3.100.000 kWh/any. Conseqüentment, la planta cobrirà aproximadament el 33% de la demanda elèctrica de l’activitat de la depuradora.
La ciutat de Reus no destina ni una sola gota d’aigua potable a la neteja viària de la ciutat. Des de fa més de 10 anys, l’aigua que es fa servir en la neteja dels carrers és, en la seva totalitat, aigua “no potable”, independentment que hi hagi sequera o no n’hi hagi.
És per això que Aigües de Reus disposa a la ciutat de diversos punts de subministrament d’aigua “no potable”, on els vehicles de la neteja carreguen els seus dipòsits abans de recórrer la via pública de Reus.
És el cas, per exemple, del polígon Agro Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus. Altres punts de càrrega són al Passeig Mata (que s’abasteix del pou Caritat) i al Tecnoparc (que es nodreix de la mina del Gillet i té la possibilitat d’abastir-se d’aigua procedent del Molinet).
En total, cada any s’utilitzen uns 70 mil metres d’aigua no potable en la neteja de carrers. Una aigua que que no pot destinar-se a ús de boca, ja que no té prou qualitat. Generalment, és aigua procedent de pous que presenten una presència de nitrats molt superior al màxim establert per llei.
L’aigua que es fa servir té sempre la supervisió del laboratori d’Aigües de Reus. Foto: Cedida
Plena garantia sanitària Tot i això, l’ús d’aquesta aigua per a la neteja de carrers compta amb plena garantia sanitària. Perquè una cosa és que no sigui bona per a beure i una altra que, degudament tractada, no pugui dedicar-se a altres finalitats.
En tots els casos, l’ús que es fa d’aquesta aigua no potable té sempre la supervisió del laboratori d’Aigües de Reus, inscrit al registre de laboratoris de l’Agència de Salut Pública de la Generalitat.
Temps de sequera i emergència climàtica Una política de reutilització i recuperació de recursos no potables que pren més força cada dia que passa i en especial durant els episodis de sequera, cada cop més freqüents. Tot plegat permet reduir el malbaratament d’aigua, en una clara aposta per l’economia circular i en un moment en què la transició energètica és una prioritat.
La transició energètica és, ara mateix, un repte col·lectiu que Aigües de Reus aborda de diverses maneres. L’ús d’aigua “no potable” en determinats usos és una d’aquestes estratègies. En paral·lel, però, fa anys que Aigües de Reus treballa en la línia de recuperar i regenerar les mines i aqüífers del terme municipal per tal de potenciar el consum d’aigua “de proximitat”, especialment en els jardins i parcs de la ciutat.
Treballadors netejant els carrers. Foto: Cedida
Altres mesures També és una realitat quotidiana la reutilització parcial de les aigües procedents de la depuradora, que en el cas de Reus és una llarga història que es remunta a gairebé fa cent anys. Avui dia, l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Reus regenera i reutilitza un 11,6% de l’aigua depurada, una xifra per sobre de les mitjanes catalana, espanyola i europea, alhora que l’objectiu d’Aigües de Reus és seguir incrementant el percentatge d’aigua regenerada.
Finalment, també cal tenir en compte qüestions d’abastament energètic. En aquest sentit, l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) estrena aquesta mateixa setmana la que, ara mateix, és la planta de producció fotovoltaica més gran de la ciutat.
Aigües de Reus acaba d’incorporar la signatura electrònica en els tràmits i nous contractes de serveis que formalitzen els usuaris de l’empresa municipal. Una signatura electrònica que, a partir d’ara, serà necessària tant en els tràmits no presencials com en aquells altres que es facin a les oficines d’Aigües.
La nova plataforma de signatura electrònica preveu potenciar i facilitar els tràmits no presencials dels clients, tot agilitzant els treballs de registre i custòdia de la documentació que es genera en cadascuna de les gestions, alhora que es redueix l’ús i impressions de paper.
Els contractes de servei, així com la resta de sol·licituds, requereixen sempre de la signatura del client titular del servei, amb l’objectiu de ser validats. Fins ara, aquesta era una signatura en paper, la qual cosa dificultava la formalització dels tràmits que es feien de manera no presencial, tant per la via de l’Oficina Virtual com per correu electrònic.
Requeriment de la signatura
A partir d’ara, quan el client vulgui fer un tràmit sempre se li requerirà la signatura electrònica. A l’inici del procés en el cas d’una sol·licitud o queixa o bé al final si es tracta de formalitzar un nou contracte de servei. En tots els casos, la documentació complementària que calgui presentar (segons cada sol·licitud) haurà d’estar degudament validada.
El procés de recollida de signatura digital queda completament integrat en els processos interns de l’Atenció al Client, agilitzant la gestió de la recollida de la signatura i el registre i custòdia de la documentació signada.
Per als processos que es duguin a terme presencialment (a les oficines d’Aigües de Reus), també està previst que la recollida i registre de la signatura es faci de manera electrònica, i que l’usuari validi la seva signatura sobre una tauleta digital.
En total, al llarg de 2022, Aigües de Reus va registrar 37.700 tràmits, entre no presencials i presencials. El nombre de contractes que es realitzen anualment són 4.700, entre altes, baixes i canvis de titularitat. Les domiciliacions bancàries generen unes 6.800 gestions cada any, mentre que els registres de sol·licituds i queixes recullen uns 3.200 tràmits.
Impuls de la societat de la informació
La mesura està en la línia d’altres engegades els últims anys, en consonància amb el marc legal europeu i espanyol, que reclama a les administracions mesures d’impuls de la societat de la informació, amb la consegüent obligació de disposar de medis d’interlocució telemàtica per a la prestació dels seus serveis.
En aquest sentit, Aigües de Reus ja disposa d’oficina virtual des de l’any 2006 i ha anat implantant altres mesures per satisfer aquest dret dels ciutadans a relacionar-se amb les administracions públiques mitjançant medis electrònics. Una oficina virtual que ofereix, des de fa anys, la possibilitat de consultar la factura en format electrònic i deixar-la de rebre en paper. La consulta i descàrrega del document, si cal, es pot fer en el web www.aiguesdereus.cat.
Els vehicles elèctrics d’Aigües de Reus. Foto: Cedida
Aigües de Reus ha completat l’electrificació d’un 71% de la seva flota de vehicles, amb la qual cosa ja són 17 els cotxes elèctrics que té en servei alhora que disposa de 22 punts de recàrrega distribuïts en les diferents instal·lacions d’Aigües de Reus. Una inversió que cal emmarcar en les polítiques ambientals que l’empresa impulsa rere la consolidació de la transició energètica i una gestió més eficient del cicle integral de l’aigua.
Dels 17 vehicles ja electrificats, 14 són 100% elèctrics i 3 híbrids, mentre que són 7 els que resten a l’espera de ser-ho. N’hi ha d’altres, en canvi, que a data d’avui encara no disposen d’alternativa elèctrica al mercat, com és el cas dels vehicles d’obra o de tipus industrial (retroexcavadores, camions, etc.).
La incorporació de vehicles elèctrics va començar a fer-se realitat el 2021, en una operació de compra que va comptar amb una subvenció a càrrec del Pla Move. Una línia europea d’ajuts per al foment de la mobilitat eficient i sostenible, que posteriorment ha permès l’adquisició de successives remeses de vehicles.
Mobilitat quotidiana
La majoria dels vehicles elèctrics són furgons i furgonetes que es destinen de manera continuada a la prestació del servei integral d’aigua de la ciutat, a disposició de la reparació d’avaries i guàrdies durant les 24 hores del dia. D’altres (turismes o turismes lleugers) s’utilitzen per a la gestió de comptadors, l’atenció ciutadana, inspeccions i altres contingències.
Pel que fa als punts de recàrrega, se n’han habilitat en quatre emplaçaments diferents: en el magatzem que l’empresa té al polígon Agro-Reus, a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) i a les oficines.
Recàrrega sostenible
En el cas de l’EDAR, els cotxes utilitzen per a la seva recàrrega l’energia elèctrica que genera la pròpia depuradora, en seguiment dels principis més bàsics de l’economia circular. Aquesta recàrrega és possible gràcies a l’energia que resulta de l’aprofitament del biogàs que s’obté dels residus orgànics que, mitjançant el procés de depuració, s’han aconseguit aïllar de l’aigua bruta que arriba a l’estació depuradora a través de la xarxa de clavegueram.
Tot un seguit de mesures de mobilitat i eficiència energètica que tenen com a eix vertebrador la millora de la mobilitat sostenible i el canvi de model de mobilitat urbana, en la línia dels els Objectius de Desenvolupament Sostenible de l’ONU i el Pla d’Acció Municipal del període 2020-2023, i tot plegat en el marc d’uns requeriments ambientals de la Unió Europea cada cop més exigents i en consonància amb l’Agenda urbana de Catalunya.
Imatge de les tovalloletes a la depuradora. Foto: Cedida
La ciutadania de Reus llença a les canonades cada dia gairebé mitja tona diària de tovalloletes humides, segons estimacions de l’empresa municipal Aigües de Reus. L’empresa fa una crida a la conscienciació i responsabilitat de la ciutadania després de detectar una presència molt elevada de tovalloletes humides a la xarxa de clavegueram de la ciutat, la qual cosa està generant embussos a les canonades i ja ha obligat a diverses intervencions d’urgència per part d’empreses especialitzades. Tot i que a Reus, fins a la data, aquest ha estat un problema gairebé anecdòtic, la situació s’ha agreujat els darrers mesos.
Actualment, es calcula que el 75% del pes dels residus que arriben a l’EDAR de Reus correspon a tovalloletes. Segons un càlcul fet a partir de l’estadística diària de la depuradora, Aigües de Reus estima els reusencs llencen a la claveguera cada any 168 tones de tovalloletes, és a dir, una mitjana de gairebé mitja tona diària.
Col·lapse d’una canonada al passeig Prim
En un segon estadi, qui ha alertat d’un problema en augment ha estat l’empresa que s’encarrega de la neteja de les canonades de la xarxa de sanejament, que cada cop requereix d’una major inversió de temps per a la retirada completa dels residus de tovalloletes. En aquest sentit, fa poques setmanes, es va detectar per primer cop a la ciutat el col·lapse absolut d’una canonada de sanejament de grans dimensions, situada al Passeig Prim, que no deixava circular l’aigua residual i provocava una important acumulació de residus. La resolució de la incidència va requerir de la intervenció d’una empresa de serveis altament especiali tzada.
Complicacions a la depuradora
L’increment en la detecció de tovalloletes humides a la xarxa de sanejament es va produir, en un primer estadi, a l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), on es converteixen en un veritable problema quotidià, atès que la seva presència pot obligar a aturar el procés de depuració total o parcialment. Les fibres de les tovalloletes generen embussos a la maquinària i a la xarxa de canonades, tot provocant avaries en el sistema i alhora reduint la vida útil dels equips.
Així que, abans que les aigües residuals accedeixin al sistema, és una prioritat absoluta apartar les restes de tovalloletes gairebé manualment, tractar-les i transportar-les a un abocador, amb un cost cada cop més elevat.
Són biodegradables les tovalloletes?
Les tovalloletes que col·lapsen l’EDAR i el clavegueram han arribat a la xarxa, majoritàriament, a través de la tassa del vàter. Es tracta d’una mala pràctica ciutadana que, sovint, té el seu origen en allò que és un error d’interpretació. No estaríem tant davant d’un problema d’incivisme com de confusió de termes, ja que és molta la gent que creu que les tovalloletes, en ser biodegradables, poden ser abocades al medi. Però una cosa és que, amb el pas del temps, s’acabin “biodegradant” i una altra que siguin “dispersables”, és a dir, qu e es dissolguin en contacte amb l’aigua. Una tovalloleta biodegradable sí que acabarà desapareixent, però no ho farà, en cap cas, de manera immediata.
Com alerten diversos estudis, les tovalloletes humides són biodegradables però tarden anys a desaparèixer, ja que el ritme de descomposició dels seus materials (sovint sintètics) resulta extremadament lent i, per tant, no són sostenibles.
D’altra banda, des d’un punt de vista domèstic, l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) va recordar recentment que “les tovalloletes no poden ser considerades paper higiènic i que, una vegada usades, han de ser dipositades a les escombraries”. En aquest sentit, l’OCU ha sol·licitat a l’Administració que imposi als fabricants “un etiquetatge més clar sobre la manera de rebutjar aquests productes i la prohibició del terme paper higiènic humit per evitar confondre els consumidors”.
Atès tot plegat, és important fixar-se en l’embolcall dels paquets de tovalloletes, on hi ha de figurar una etiqueta específica si són aptes per ser llençades al WC (vegeu imatge adjunta). Les tovalloletes que sí que es poden llençar al WC són, doncs, aquelles que són “dispersables” (que es dissolen en contacte amb l’aigua, de la mateixa manera que ho fa paper el paper de vàter de tota la vida).
Aigües de Reus ha aconseguit recentment la certificació ISO 50001, relacionada amb la transició cap a un nou model energètic i que certifica la qualitat i les bones pràctiques pel que fa a la gestió energètica de les empreses. Aquest estàndard també apunta a la millora continuada pel que fa a l’eficiència, els costos relacionats amb l’energia i l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.
La certificació del sistema de gestió energètica ISO 50001 inclou tots els processos de l’empresa just en un moment que Aigües de Reus du a terme un important pla d’inversions en la millora de l’eficiència energètica, d’acord amb el Pla d’Acció Municipal. En concret, la certificació estableix un seguit de requisits per gestionar i millorar el consum i l’eficiència energètica en el si de l’empresa municipal d’aigua.
De fet, Aigües de Reus està plenament compromesa amb el repte de la transició energètica, i els darrers anys ha fet passos destacats en la implantació d’una gestió més eficient energèticament del cicle integral de l’aigua. En aquest sentit, l’any en curs comportarà un millor aprofitament encara dels recursos hídrics propis de Reus, la continuïtat en la renovació de la flota mòbil de l’empresa municipal i la culminació del procés d’instal·lació d’una gran planta fotovoltaica a l’estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR), que serà la més gran de la ciutat.
Un llarg historial de qualitat en la gestió
De fet, davant el compromís d’avançar en el terreny de la gestió de la qualitat, el medi ambient, la gestió energètica i la prevenció de riscos laborals, Aigües de Reus té implantat un Sistema Integrat de Gestió (SIG), que garanteix la qualitat de les activitats, preveu i/o minimitza els impactes sobre el medi i els riscos sobre les persones i gestiona i millora el consum i eficiència energètica de l’organització.
El procés d’implantació dels sistemes de qualitat es van començar el 1997, amb la implantació de sistemes de qualitat al Servei d’Atenció al Client i al Laboratori. Va ser el febrer de 1999 que es va iniciar la implantació del SIG a altres processos de l’organització. Des de llavors Aigües de Reus ha obtingut el certificat de gestió de qualitat ISO 9001 per a totes les seves activitats; el certificat de gestió mediambiental ISO 14001; el certificat del sistema de prevenció de riscos laborals ISO 45001; el reconeixement específic per al sistema de gestió de qualitat del laboratori d’anàlisi d’aigües segons la norma ISO 17025; i la norma ISO 50001 destinada a la millora de l’eficiència energètica de l’organització.
Oficines d’atenció d’Aigües de Reus. Foto: Ajuntament
Els tràmits no presencials al Servei d’Atenció al Ciutadà (SAC) d’Aigües de Reus van créixer un 152,42% al llarg de 2022 mentre que, paral·lelament, els tràmits que es fan de manera presencial a l’oficina es reduïen un 27,50%. Una dinàmica que confirma la tendència dels darrers anys i que l’arribada de la pand&e grave;mia va accelerar encara més: el número de gestions telemàtiques no deixa de créixer.
El SAC d’Aigües de Reus va atendre al llarg de 2022 un total de 37.767 tràmits (2.700 més que el 2021). D’aquests 37.767, van ser 18.440 els que es van fer de manera presencial a l’oficina central de l’empresa municipal, a la plaça de les Aigües de Reus, mentre que van ser 19.327 els que van completar-se via correu electrònic, per telèfon o a través de l’Oficina Virtual d’Aigües de Reus (www.aiguesdereus.cat). Però no és tan sols que hagin augmentat les gestions en línia, sinó que el número de trucades ateses també ho va fer un 77,47%.
Una demanda creixent que certifica plenament l’estadística anual d’Aigües de Reus dels darrers anys: el 2019, l’any abans de la pandèmia, les gestions que es feien a través de l’Oficina Virtual van ser tan sols 5.728, aproximadament una quarta part de les registrades el 2022.
Agilitat per als usuaris
El principal avantatge dels tràmits no presencials (es facin a través de l’Oficina Virtual, via telefònica o mitjançant correu electrònic) és l’agilitat que representa per al client. Mentre que l’atenció presencial requereix de cita prèvia i del desplaçament a l’oficina, les gestions a través de l’Oficina Virtual requereixen de menys de 30 minuts i són aprovades en un termini d’unes 48 hores, aproximadament.
L’atenció presencial requereix sempre de cita prèvia, tret de dos casos: els pagaments i les altes de contracte. Així s’agilitza l’atenció a l’usuari i es redueix el temps d’espera (que en aquests moments és d’uns 8 minuts de mitjana, tot i què pot incrementar-se en les hores centrals). La cita prèvia pot demanar-se a través del telèfon 900 774 000 o de la pàgina web (www.aiguesdereus.cat), i és recomanable evitar les “hores punta”.
Increment de la factura electrònica
Té sentit, per tant, que Aigües de Reus segueixi potenciant els serveis telemàtics i que, ara mateix, ja siguin més de 18.000 els usuaris que hi ha donats d’alta. La possibilitat de rebre la factura electrònica és un dels grans avantatges que presenta l’oficina virtual, atès que, d’una banda, acaba resultant més còmode i àgil i, d’una altra, pot significar una important mesura d’estalvi en paper. El 2022, el número de clients que van sol·licitar rebre la factura en format electrònic es va incrementar un 37,80% respecte a l’exercici anterior, amb la qual cosa s’ha reduït e n una proporció idèntica el número de factures que cal imprimir i fer arribar al client mitjançant servei postal tradicional.
Bona acceptació del caixer automàtic
De cara a millorar l’atenció presencial, l’oficina d’Aigües de Reus també va incorporar, fa uns mesos, un caixer automàtic que permet fer els pagaments de les factures amb targeta de crèdit o en efectiu. Una possibilitat que no requereix de cita prèvia i que pot fer-se gairebé sense esperes gràcies a un codi de barres que es facilita als usuaris un cop són a l’oficina. L’estadística confirma la bona acceptació d’aquest servei. Un total de 3.782 operacions de cobrament (unes 29 cada dia) van ser completades en aquest caixer entre els mesos de juny i desembre.
El pagament és un dels tràmits més sol·licitats pels usuaris d’Aigües de Reus que opten per fer les seves gestions, presencialment, a l’oficina central (a la plaça de les Aigües). De fet, el 40% de tots els tràmits que es duen a terme presencialment són pagaments per part de ciutadans que no tenen la seva factura domiciliada o volen fer efectiu un rebut impagat. El 2022 també va comportar un increment d’un 4,4% en les domiciliacions bancàries.
Portada del llibre ‘La revolució de les aixetes’. Foto: Cedida
Aigües de Reus, en col·laboració amb l’Ajuntament i l’editorial Ganzell, ha editat un conte infantil que du per títol “La revolució de les aixetes”, obra de Diana Vizán (text) i Loli Beltran (il·lustracions). El conte vol ser un toc d’atenció i de conscienciació sobre la necessitat de l’estalv i d’aigua en l’actual context de sequera i emergència climàtica.
El conte serà, en bona mesura, el centre d’atenció de l’espai que Aigües de Reus tindrà, com cada any, al Parc de Nadal de Reus. Paral·lelament, en el Teatret del Parc de Nadal, hi ha programades diverses sessions de conta-contes que tenen “La revolució de les aixetes” com a protagonista: els dies 29 i 30 de desembre, i l’1 i el 4 de gener (entre les 17:00 i les 17:30).
“La revolució de les aixetes” és una història il·lustrada que parteix d’un fet insòlit: un dia d’estiu, les aixetes es comencen a comportar d’una manera ben estranya, com si tinguessin vida pròpia, després de decidir pel seu compte que han de fer alguna cosa davant la crisi climàtica.
Conscienciació i pedagogia
La publicació d’aquest conte cal emmarcar-lo, d’una banda, en les polítiques de conscienciació sobre l’estalvi d’aigua que impulsa Aigües de Reus i, d’una altra, en les activitats de caràcter pedagògic que s’organitzen al llarg de l’any. De fet, cada any, són centenars els alumnes de Reus i el Baix Camp que participen en les activitats i visites als equipaments, on es divulga el valor de l’aigua, la importància de la seva gestió i es consciencia els alumnes de la transcendència d’utilitzar correctament aquest recurs escàs.
Una publicació com “La revolució de les aixetes” també pren una major rellevància en un moment de sequera com l’actual. La ciutat de Reus es troba en fase de pre-alerta de sequera des final d’agost, amb la qual cosa ja ha estat necessari tenir a punt un seguit d’accions preparatòries davant la possibilitat que s’acabi entrant tècnicament en fase de “sequera”.
Temps de sequera
Atesa aquesta situació, l’Ajuntament insisteix a demanar a la ciutadania responsabilitat màxima en el consum d’aigua, des del convenciment que els reusencs i reusenques sempre han estat ben conscients de la importància de fer-ne un consum raonable. De fet, Reus presenta un consum mitjà d’aigua per habitant i dia d’uns 100 litres, el que significa estar per sota de la mitjana catalana i espanyola i en consonància amb els consums que recomana l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Tot i això, avui dia ja es parla de la possibilitat de rebaixar encara més aquesta recomanació, ja que consums inferiors als 100 litres per habitant i dia s&oac ute;n compatibles amb els estàndards de qualitat de vida actuals.
Es tracta, per tant, de no baixar la guàrdia, tenint en compte que els hàbits domèstics són fonamentals en el consum global d’aigua d’una la ciutat. Mai està de més recordar que omplir una banyera comporta una despesa superior a 200 litres, mentre que una dutxa es pot fer perfectament amb un consum inferior a 50 litres. De la mateixa manera, rentar-se les mans o les dents amb l’aixeta oberta pot implicar un consum superior a 10 litres, mentre que el consum es redueix a un parell de litres si ho fem obrint i tancant l’aixeta. Una aixeta que degota, pot arribar a perdre fins a 30 litres al dia. Igualment, cal insistir en la necessitat d’utilitzar airejadors i limitadors del cabal a les aixetes, ja que en redueixen el consum fins a un 50%.
Aigües de Reus podrà materialitzar, finalment, un important projecte de millora de la qualitat de l’aigua d’un seguit de pous situats al costat de l’autovia de Bellisens després que l’empresa pública ADIF (com a últim dels tràmits que quedava pendent davant diferents organismes) hagi autoritzat l’actuació, en el que ha estat un llar g procés de tramitació. El permís d’ADIF era imprescindible, ja que el projecte afecta parcialment terrenys que, arran de la construcció del Corredor del Mediterrani, estan situats just en el límit del domini públic ferroviari.
Un cop superada aquesta llarga tramitació, l’Ajuntament de Reus ja ha procedit a l’aprovació definitiva del projecte, amb la previsió que la licitació de les obres es faci al llarg del primer trimestre de 2023. Tot plegat té com a objectiu la recuperació i posada en servei de tres pous que, avui dia, només s’utilitzen esporàdicament, atès que presenten problemes de qualitat de l’aigua per la presència de nitrats, principalment. Són tres pous que, des de l’any 2012, ja compten amb la infraestructura adequada per entrar en servei. No obstant, atesa la presència de contaminants, els pous necessiten, a la força, de la implantació d’un sistema propi de potabilització i de les corresponents instal·lacions.
La solució que s’ha escollit per a la millora de la qualitat de l’aigua és un sistema amb resines d’intercanvi iònic. Es tracta d’una tècnica àmpliament utilitzada en el tractament d’aigües, que s’ha demostrat molt efectiva en la desnitrificació. Un procés que garanteix plenament la qualitat i la salubritat de l’aigua que en resulta, que podrà destinar-se a usos de boca.
A banda de la inversió tecnològica, el projecte requereix de moviment de terres i de l’ampliació de les instal·lacions i de l’edifici que actualment acull l’estació de bombament dels tres pous. En conjunt, el projecte té un cost estimat de 494.000 euros.
Més aigua de “proximitat”
L’entrada en servei d’aquests tres pous permetrà a la ciutat de Reus comptar amb una nova font de proveïment de fins a 150.000 litres hora (sempreen funció de la disponibilitat de l’aqüífer corresponent). Una inversió en la línia de moltes altres que s’han dut a terme els darrers anys, prioritzant el millor aprofitament dels recursos hídrics que són propis de la ciutat. De fet, la diversificació de les fonts d’abastament i el millor aprofitament dels recursos són dos dels reptes que reclama la transició energètica. En aquest sentit, un dels projectes destacats d’aquest 2022 ha estat la recuperació de l’antic minat del barri Fortuny amb l’objectiu d’utilitzar aquest aigua sense tractar per al reg del parc del lliscament i l’entorn del Parc dels Capellans, i la posterior utilització per a ús de boca, un cop que s’hi instal·li una planta d’osmosi inversa que está en fase de projecte i que ha estat objecte de subvenció per part de l’ACA.
De fet, la recuperació i entrada en servei d’una altra mina d’aigua (mitjançant la interconnexió del minat d’Almoster amb la planta potabilitzadora de la ciutat) ja ha estat una de les inversions importants dels darrers anys. Aquesta actuació, vinculada a les obres de millora del Passeig de la Boca de la Mina, ha permès recuperar la captació de l’antic minat d’Almoster per regar els espais verds que ara es creen amb l’esmentat projecte d’adequació del passeig, com són el Parc Agrari i el Parc de les Olors. Paral·lelament, l’aigua sobrant d’aquesta captació recuperada s’envia a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) de Reus per al seu tractament i posterior derivació a la xarxa d’aigua potable.
Usos de l’aigua “no potable”
Paral·lelament, Aigües de Reus du a terme diversos treballs que tenen com a objectiu un millor aprofitament tant de recursos hídrics propis com la destinació d’aigua “no potable” a determinats usos, com ara el regadiu d’horts urbans o d’algunes zones de la ciutat. L’objectiu és seguir aprofundint en aquesta política d’usos de l’aigua reciclada que, lògicament, permet alliberar aigua potable de la xarxa principal i de les fonts d’abastament.
Tot i això, ja fa anys que Reus destina aigua “no potable” a algunes finalitats molt específiques (i amb plenes garanties sanitàries), com és el cas de la neteja de la via pública, que es fa íntegrament amb aigua que no pot destinar-se a ús de boca per la seva baixa qualitat. És el cas del polígon Agro Reus, on existeix una xarxa de distribució paral·lela a la d’abastament, que abasteix d’aigua no potable procedent dels pous anomenats City, Roquís i Agro Reus, amb una important presència de nitrats i que, per tant, no pot subministrar-se per a ús de boca.
També es beneficia de la utilització d’aigua “no potable” el polígon Tecnoparc, on una xarxa separada permet el regadiu de tota l’àrea, així com disposar d’una presa per als vehicles de la neteja. Finalment, el Mas Iglesias també aprofita l’aigua de “proximitat”, després que s’hi fessin obres d’adequació. La recuperació del pou i la bassa d’aquest antic mas (ara seu del Centre de la Imatge de Reus) permet, avui dia, el regadiu i el manteniment de l’espai i la zona verda.
En el mateix sentit, s’estan actualment s’estan impulsant diversos projectes d’utilització d’aigua no potable procedent de diferents pous per regar les zones verdes mes importants de la ciutat, com son tota l’àrea del Parc Sant Jordi, Mas Miarnau i altres zones properes, com també el Parc del Trenet, Parc del Centenari, Passeig Misericòrdia, Plaça Gandhi, etc. Un seguit d’intervencions que s’aniràn desplegant progressivament en d’altres sectors de la ciutat.
Imatge virtual del projecte de recuperació de la Bassa Nova. Foto: Cedida
Aigües de Reus ha enllestit definitivament la redacció del projecte de recuperació de la Bassa Nova, a l’entorn del passeig de la Boca de la Mina, i el 13 de desembre va publicar la licitació del contracte d’obres. El projecte té com a objectiu la recuperació de l’antiga bassa com a element patrimonial, d’una banda, i el seu gaudi per part de la població.
La Bassa Nova (actualment en desús) és un infraestructura de final del segle XIX que estava destinada a l’emmagatzematge i distribució d’aigua per al seu consum, i situada molt a prop del passeig de la Boca de la Mina. De la mateixa manera que passa amb el passeig, la bassa era un indret popular, en haver-hi famílies que s’hi apropaven a berenar. Cal emmarcar la seva recuperació, doncs, en la posada en valor i millora integral de l’entorn de la Boca de la Mina que ha impulsat l’Ajuntament de Reus els darrers anys.
La recuperació de la Bassa Nova implicarà la restauració dels seus elements originals, alhora que es dota tot l’espai d’un sentit urbà; un espai lúdic vinculat a l’aigua i que la gent el gaudeixi apropant-s’hi. En conseqüència, l’aigua hi tornarà a córrer i omplir la bassa tant amb finalitats de regadiu com recreatives, ja que comptarà amb un moll lúdic que permetrà apropar-se a nens i adults amb la idea de fer-hi navegar vaixells teledirigits.
Pel que fa l’entorn immediat, el projecte preveu l’enjardinament, la construcció de grades d’obra vista i la millora urbana del camí que comunica el Passeig de la Boca de la Mina amb el Camí de la Pedrera de Còbic, que dóna accés a la bassa. Com afirma la memòria, és obvi que “la intervenció que posa en valor l’entorn urbà del nord de Reus hagués quedat coixa si no incorporés urbanament aquest indret popular, important i actualment molt deixat”. Tot plegat implica intervenir en una superfície de 3.907,02 metres quadrats, amb un pressupost de 741.763,31 euros.
D’aquesta manera, Aigües de Reus segueix compromesa en el projecte municipal de recuperació de la Boca de la mina i el seu entorn, en entendre que l’aigua no tan sols és vida, sinó que també és una història sentimental estretament vinculada a la ciutadania i els usos populars. Un projecte que, a més, encaixa plenament en una de les prioritats d’Aigües de Reus d’uns anys ençà: la recuperació i regeneració de les mines i aqüífers del terme municipal per tal de potenciar el consum d’aigua de proximitat. Reus no ha deixat d’usar mai l’aigua dels minats, però l’empresa s’esforça per recuperar encara més infraestructures, mines i aqüífers que havien caigut en desús.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
