El seminarista Pau Camacho i el rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Salvador Bacardit, passejant per un dels claustres del Seminari. Foto: Pol Solà
El nombre de capellans a Catalunya ha caigut un 16,3% en sis anys, segons dades de la Conferència Episcopal Tarraconense. L’any 2023 constaven 1.313 capellans, davant dels 1.569 del 2017. Pel que fa al total de religiosos, l’any passat hi havia 3.773 mossens, monjos i monges, i altres persones relacionades amb l’Església, davant dels 5.764 registrats del 2017.
En la mateixa línia, el nombre de catequistes ha baixat un 47%, de 7.758 a 4.097. El rector del Seminari Conciliar de Barcelona, Salvador Bacardit, admet a l’ACN la davallada del sentiment religiós, i per això creu que Europa ha de rebre religiosos d’altres continents. Alhora, però, creu que hi ha una revifada de l’espiritualitat en general.
En una entrevista amb l’ACN, Bacardit reconeix que a quasi tot Europa, i potser a Catalunya una mica més, s’ha “refredat la religiositat” i les tradicions catòliques s’han anat perdent, excepte algunes manifestacions més culturals, com el Nadal o la Setmana Santa.
|
Altres notícies: |
En canvi, però, creu que l’espiritualitat en general no ha disminuït, sinó que fins i tot ha augmentat, vinculada al benestar emocional, la psicologia, la vida interior i la salut mental. Aquesta disminució de la religiositat s’ha traduït en una reducció de la presència pública del catolicisme, excepte en moments puntuals, com la visita del papa Benet XVI a Barcelona l’any 2010 o les jornades mundials de la joventut en diverses ciutats. Bacardit també vincula aquesta disminució de la visibilitat pública de la religió al caràcter “sobri” dels catalans, allunyat d’expressions religioses més festives com a Andalusia o Amèrica Llatina.
Un altre dels factors que creu que afavoreix el descens de vocacions religioses, i fins i tot dels casaments per l’Església, és que els joves d’ara són més “reticents a una opció per a tota la vida”. “Avui dia tot és més provisional, les feines, les amistats, les inquietuds; tot és molt més inestable, tot està molt més fragmentat”, opina, i afegeix que “aquesta dificultat de triar una opció per sempre fa pensar, i fa que molts no donin aquest pas per una certa inseguretat”.
També creu que la davallada de la natalitat ha perjudicat tant la participació en cerimònies religioses com les vocacions religioses. No obstant, també admet que el catolicisme està creixent a l’Àfrica i sobretot a l’Àsia, a més de l’Amèrica Llatina, i que molts dels seus ciutadans acaben migrant a Europa, tant ciutadans laics com religiosos. “Durant molts anys hem anat nosaltres a evangelitzar com a missioners a aquests continents, i ara Europa és país de missió”, resumeix.
Jean Marie Vianney, capellà de l’església de Sant Esteve de Vila-seca, resant. Foto: Mar Rovira
Revertir la situació
Per revertir aquesta situació, el rector del seminari creu que l’Església catòlica no ha de fer propaganda ni proselitisme, però sí “explicitar” el sentit que té per als cristians l’espiritualitat. “Ho hem de viure i parlar sense complexos, hem de dir que és un camí que té sentit”, remarca. “Avui encara és una opció vàlida, encara que l’ambient no acompanyi gaire, encara que sigui anar contracorrent”, afirma.
En aquest sentit, diu que l’Església ha de plantejar el seu missatge “en positiu”. “Nosaltres diem que el que fa més feliç, el que dona més sentit a la vida és poder confiar sempre en una persona, malgrat que costi, que hi hagi moments de crisi; si un va avançant en aquest camí, és una proposta de realització humana, espiritual, que té sentit”, assegura.
Batejos i matrimonis catòlics cauen en un terç i les comunions, un 44%
Els diversos sagraments també s’han desplomat en els últims temps, en especial, les primeres comunions. Si el 2017 se’n van celebrar 17.248, l’any passat constaven 9.651 (-44%). Els batejos són des de fa anys la cerimònia més popular, però també van a la baixa: de 19.856 fa set anys, a 12.835 l’any passat, un 35% menys –la natalitat també ha caigut, tot i que més lleugerament, un 19%.
Les confirmacions han caigut un 22% des del 2017, per sota de les 5.000, i seguint la mateixa tendència, els matrimonis catòlics han experimentat una baixada del 30% des dels 4.002 el 2017 fins a les 2.798 el 2023. En el mateix temps, però, el total d’enllaços s’ha mantingut estable, oscil·lant entre els 26.000 i els 30.000 cada any exceptuant el sotrac de la covid.
Al voltant de nou de cada deu matrimonis són civils, una proporció que no ha parat de créixer des que es va normalitzar a la Constitució espanyola del 1978. El punt d’inflexió va ser durant la primera dècada d’aquest segle, ja que en deu anys els enllaços no religiosos van passar de ser un terç del total a representar tres quartes parts.
ACN
Equip de redacció
