Alejandro Fernández, candidat a l’alcaldia del PP a Tarragona. Foto: Tarragona21
El PP de Tarragona segueix dibuixant les principals línies del seu programa social. Després de donar a conèixer quines són els seves propostes per a les dones embarassades en situació de vulnerabilitat, l’alcaldable del PP, Alejandro Fernández, ha posat èmfasi en tres col·lectius: la gent gran, les vídeus amb fills i els joves a l’atur.
En primer lloc, el PP oferirà una ajuda directa de 400 euros per cobrir les despeses de material escolar i la factura energètica dels mesos d’hivern. La mesura va adreçada a aquelles persones vídeus amb fills al seu càrrec i pares i mares monoparentals, que acreditin uns ingressos per sota del Salari Mínim Interprofessional.
Per a la gent gran, major de 65 anys, Alejandro ha assegurat que implantaran mesures per resoldre el “problema d’accessibilitat a l’habitatge”. L’alcaldable popular ha lamentat que Tarragona “és l’única capital de província que no té habitatge tutelat propi” i ha criticat l’empresa municipal SMHAUSA per “haver descuidat l’obra social”. En aquest sentit, el candidat del PP ha apostat per la construcció d’aquest tipus d’habitatge, inicialment, al barri de Sant Pere i Sant Pau.
En darrer terme, Alejandro es proposa combatre una de les principals xacres a la ciutat com és l’atur juvenil i els aturats de llarga durada. Al detall, el popular proposa subvencions de 2.000 euros a les PIME’s que contractin aquests dos perfils. “La dotació només es faria efectiva si, passat un any, l’empresa manté els treballadors contractats de manera indefinida perquè ningú pugui abusar de l’ajut”, ha puntualitzat Alejandro.
El candidat popular s’ha mostrat satisfet del desenvolupament de la campanya, tot just a l’equador de la mateixa. En aquest sentit, Alejandro ha subratllat que té “sensacions positives malgrat que l’opinió pública i l’opinió publicada no coincideixin gaire”, en una referència velada a l’enquesta d’El Periódico que situa el PP com a quarta força, amb una forquilla d’entre 3 i 4 regidors, just per darrera de Ciutadans.
D’esquerra a dreta, Xavi Gonzàlez, tècnic de Festes; Lluís Monfort dels xiquets de Serrallo; Josep Maria Solé dels Xiquets de Tarragona; Begoña Floria, consellera de Cultura; Ester Roca, tècnica de Cultura; Carles Ribas de la Colla Jove i Abel Garcia dels Castellers de Sant Pere i Sant Pau. Foto: Cedida
Tarragona tindrà un protocol casteller, consensuat per les quatre colles castelleres i l’àrea de Cultura de l’Ajuntament, que entrarà en funcionament de cara a les properes diades. El document sintetitza algunes pràctiques relatives al ‘timing’ de les actuacions i d’altres aspectes, i posa sobre paper un seguit de paràmetres que segons les mateixes colles permetrà escurçar les diades una hora de mitjana. Precisament per aquest motiu, des de les colles s’ha fet especial èmfasi en què el protocol no serà en benefici únicament dels participants als castells sinó també de cara al públic csateller.
Principals mesures
Les principals mesures d’aquest protocol, pioner al conjunt del país i que aspira a marcar la pauta de les diades castelleres, és la simultanietat en l’acabament d’un castell i l’inici del següent. També s’estipula l’entrada i la sortida dels castellers a plaça, defineix un espai clar per a la xanalla i exigeix la màxima entesa i coordinació en el dispositiu sanitari.
Valoració de les colles
Lluís Monfort, president dels Xiquets del Serrallo ha assegurat que el protocol “sentará les bases de cara al futur ja que sinó se’ns anava de les mans”. Monfort ha puntualitzat que tot va començar per la diada de Sant Magí del 2013 “quan la meva nena va caure i va ser l’espurna del protocol sanitari i entrada colles”. Per la seva banda, el segon cap de colla dels Xiquets de Tarragona, Josep Maria Soler, ha aplaudit un protocol que “servirà per agilitzar diades i plantejar millors castells”. En la mateixa línia, Carles Ribas, cap de Colla de la Jove de Tarragona, ha afirmat que “a Tarragona ja som molt puntuals, i això és d’agrair. Ara que a sobre ho tenim per escrit en un protocol ens permetrà marcar el ritme del món casteller”.
El punt més important, ha destacat Ribas, és el fet d’agilitzar la diada, no només per començar puntual, sinó que “quan deixen de tocar gralles de la colla que actua ja es tirin els segons dalt”. Una situació amb la qual, ha afegit, “es pot arribar a guanyar una hora tranquil·lament i garantirà qualitat de castells i bons tempos en la diada”.
La formació municipalista Ara Tarragona, encapçalada per Emili Rivelles, ha detallat els principals punts programàtics de cara al 24 de maig. El partit aposta per prioritzar totes aquelles mesures de caràcter social i d’urgència, i les que faclitin l’arribada de més gent a la ciutat de Tarragona (promoció de ciutat, facilitat de mobilitat i aparcament, etc). Per tot, Rivelles confia fer-ho possible entrant al consistori a partir del 24M: “Esperem rebre el vot de tot arreu perquè la gent està cansada i farta dels partits de sempre”. L’alcaldable d’Ara Tarragona ha assegurat que la gent està “farta” de les polítiques practicades pels governs municipals i per això confia en rebre “els vots de tots els partits i ideologies; no ens considerem ni de dretes ni d’esquerres”.
Entre les prioritats, Ara ha situat 12 dotze actuacions urgents per la ciutat. Mesures com la bonificació dels autònoms per revitalitzar l’activitat econòmica a la ciutat i combatre l’atur; o una Oficina Municipal de Protecció dels Animals.
Un ascensor per arribar al mar, des de la Rambla Nova
Entre les grans mesures, Ara Tarragona aposta per reconnectar la ciutat amb el mar: “Volem aprofitar l’ascensor del pàrquing de la Rambla Nova per fer-lo baixar fins la façana marítima”, ha detallat Rivelles. A la sortida d’aquest ascensor, que tindria un cost d’un euro per persona per tal de cobrir-ne el manteniment, s’hi ubicaria una passarel·la coberta que arribaria fins la platja.
“És una mesura molt més realista que la pista de scalextric que hem vist publicada últimament als mitjans de comunicació”, ha assegurat el candidat d’Ara Tarragona. Alhora, el partit també defensa que la mesura és molt més econòmica que les propostes que s’han fet fins a dia d’avui i ha apuntat que compten amb l’aval de diversos arquitectes i aparelladors tècnics.
Ubicar la Casa de la Festa a l’antic edifici del Banc d’Espanya, fer consultes populars per als grans temes de ciutat o una aplicació mòbil per renovar el tiquet de la zona blava són algunes de les altres mesures programàtiques d’Ara Tarragona.
Alícia Sánchez-Camacho, Mariano Rajoy i Alejandro Fernández. Foto: Tarragona21
Les principals patums del Partit Popular han protagonitzat l’acte central de campanya del PP a Tarragona al pavelló del Serrallo, justament, en la cita que dóna el tret de sortida a la cursa de les municipals que culminarà amb els comicis del 24-M. Hi era el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, els ministres José Manuel Soria i Jorge Fernández Díaz, també la subdelegada del govern central a Catalunya, María de los Llanos de Luna, i l’eurodiputat Miguel Ángel Arias Cañete. Tots ells, juntament amb més de 800 persones, han acompanyat i beneït la candidatura d’Alejandro Fernández per assolir l’alcaldia de Tarragona.
El propi Alejandro ha donat el tret de sortida agraïnt la presència als càrrecs del partit i del govern, adreçant-se en especial al president Rajoy: “No ho tenies gens fàcil amb la prima de risc, el sobiranisme i l’amenaça del rescat. I president, el temps t’ha donat la raó. Perquè la màxima aspiració d’un polític no és la utopia, sinó deixar el país una mica millor”. Espanya, s’ha preguntat Alejandro, “està millor que fa tres anys i mi? I la resposta és sí. Gràcies president Rajoy”.
En clau local, el cap de llista popular ha lamentat que una ciutat “tan meravellosa com Tarragona tingui més de 100 edificis abandonats, més de 150 façanes que es cauen i no sigui l’autèntica capital de la província”. Una situació de la qual, Alejandro, ha culpabilitzat l’actual equip de govern socialista: “Tot això és per la falta d’ambició dels actuals governants de la ciutat”.
Per revertir la diagnosi, Alejandro s’ha plantejat una “Tarragona guanyadora, oberta al mar, cívica, segura, i capaç d’aprofitar allò que la natura ens ha donat”. Uns eixos que es proposa acomplir, si assoleix l’alcaldia, amb “el millor projecte, un equip meravellós i amb tots vosaltres”, adreçant-se al públic. Per tancar la seva aparició, Alejandro no ha evitat afrontar la qüestió nacional: “Sé que parlar de Fraga no em farà el polític més modernet del Salvados, però tant ell com Tierno Galván (PSOE) tenien molt clar que no hi ha diners al món que compensin la tasca pública, de complir i fer complir la Constitució, no hi ha res més gran que l’honor del deure complert”, ha exclamat.
Alejandro Fernández, en un moment del seu discurs. Foto: Tarragona21
El ‘cap de cartell’, Mariano Rajoy, ha agraït poder visitar “una ciutat patrimoni de la humanitat, amb passat, present i sobretot futur amb gent com Alejandro Fernández al capdavant”. El president espanyol ha fet un aferrissat discurs de defensa de les polítiques econòmiques en els darrers anys que “han permès que deixem de sentir paraules com prima de risc o creixement negatiu”. Unes polítiques del govern central que “han donat estabilitat i seguretat a un país que era una de les principals preocupacions d’Europa”.
Rajoy també ha aprofitat per repartir als dos principals fronts oberts en qüestió ideològica. D’una banda, davant les aparicions de Podemos i l’auge de Ciutadans, el president ha demanat “sentit comú i mantenir la confiança per aquell partit que ha tret Espanya de la crisi”. En clau catalana, el president del govern ha assegurat que la “bona gestió feta pel govern de l’Estat ha facilitat que la indústria estrangera segueixi apostant per Barcelona, com s’ha demostrat avui al Saló de l’Automòbil”.
El president del govern, Mariano Rajoy. Foto: Tarragona21
Més dura ha estat la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que ha demanat “no fer invents” amb aquells que “només surten per la tele a fer campanya”, en clara al·lusió a Podemos; ni tampoc votar aquells partits “que diuen que són nous i amb més de deu anys no han aconseguit pràcticament representació als municipis”, en referència a Ciutadans. A més d’aquests dos fronts, Sánchez-Camacho també ha volgut carregar contra l’independentisme: “Ha baixat el suflé i queda clar que el debat sobiranista ja no és la principal preocupació dels catalans”. Per últim, ha sentenciat Camacho, “no podem tenir un president que convoca eleccions cada 18 mesos”.
Joaquim Coll (centre), vicepresident de Societat Civil Catalana, en la seva visita a Tarragona. Foto: Tarragona21
Societat Civil Catalana (SCC) ha organitzat al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau una jornada per celebrar el primer any de naixement d’aquesta entitat i amb la mirada posada en les eleccions municipals del 24 de maig. L’acte de Societat Civil ha comptat amb unes 80 persones i amb el suport de dos dels partits amb representació a l’Ajuntament: el PSC a través de Javier Villamayor i el PP, amb el seu alcaldable a la ciutat, Alejandro Fernández. Tampoc s’ha volgut perdre la cita el candidat de Ciutadans a Tarragona, Rubén Viñuales.
En aquest context, SCC ha fet una crida a la participació dels tarragonins de cara al 24-M i ha reclamat “trencar la lògica que una minoria social independentista molt mobilitzada esdevé majoria al Parlament perquè això ens aboca a un empat d’impotències entre uns i altres, i ens pot situar en un carreró sense sortida”, tal i com ha defensat el seu vicepresident, Joaquim Coll. El portaveu de Societat Civil ha denunciat que el debat pel pocés sobiranista “està fracturant el país en termes lingüístics, identitaris i socials i el 9-N ho posa de manifest: només a les comarques interiors la participació va superar el 50%”.
El quart tinent d’alcalde del PSC, Javier Villamayor, ha donat suport també a l’acte de Societat Civil, com ja va fer el passat 11 de Setembre en la Diada alternativa organitzada per aquesta entitat a Tarragona. Des del PSC, Villamayor ha defensat una “opció no rupturista amb el conjunt de l’Estat, nosaltres som una formació no rupturista per si algú no se n’ha adonat encara; i decidir l’encaix que volem tots passa per un referèndum a Catalunya i a Espanya. Defensem una postura pactada i refrendada pel conjunt del poble”, ha resolt.
Villamayor ha declarat ser el representant en l’acte “de tots aquells catalans i catalanes progressistes i d’esquerres que consideren que l’encaix de Catalunya amb el resta d’Espanya s’ha d’actualitzar i aquesta aposta és diferenciada de la que puguin fer altres formacions polítiques que tinguin presència en aquest acte”.
Alejandro Fernández, alcaldable del PP a Tarragona ha volgut secundar un cop més la participació de la formació que representa a l’acte de Societat Civil Catalana: “Entenem que és una entitat imprescindible dins del debat polític català i que ha permès a moltíssima gent sortir de l’armari, políticament parlant, que significa poder dir clarament que no sóc independentista i també sóc català”. Alejandro ha valorat la capacitat que ha tingut SCC d’aglutinar sensibilitats tant de la dreta com de l’esquerra: “Aquí tenim gent del PSC, del PP, d’Unió Democràtica, o de Ciutadans”. És una mostra, ha reblat, “extraordinàriament plural de la mateixa societat catalana”.
Sobre quin rol ha de jugar la qüestió nacional el 24-M, l’alcaldable popular s’ha mostrat taxatiu: “Només per les persones i partits que no tenen projecte de ciutat, aquestes eleccions són plebiscitàries d’alguna cosa. Quan no tens projecte de ciutat, dius que és una primera volta cap a la independència. Aquí ens juguem el futur de Tarragona”. Per últim, Fernández ha recordat que “si agafem els resultats electorals dels últims 20 anys a Tarragona, veurem com les forces no nacionalistes hem arrasat les nacionalistes”.
Pau Ricomà, durant la presentació de la candidatura d’ERC al pati del Metropol. Foto: Cedida
Esquerra Republicana ha presentat en societat la candidatura d’homes i dones que concorreran a les municipals del 24 de maig, en un acte públic al pati del Cafè del Metropol que ha comptat amb més de 150 persones. El cap de llista d’ERC a la ciutat, Pau Ricomà, s’ha mostrat orgullós de la gent que l’acompanyarà en l’objectiu que el partit té per recuperar presència al consistori: “Tinc la sort de comptar amb una candidatura molt potent, de gent capaç d’assumir responsabilitats i de molts orígens diversos com socialistes, gent d’Unió Democràtica, militants de moviments socials i sindicats, gent que ve del món de l’empresa i activistes importants de l’Assemblea i Òmnium”.
Ricomà ha destacat que, entre les seves prioritats, està la de situar Tarragona com un indret de decisió estratègic: “Tenim un territori molt especial, ric, amb una economia complementària com són el pol químic, el turístic i una diversitat cultural molt interessant. Hem de ser capaços de fer força en aquest sentit per convertir Tarragona en una ciutat-regió alternativa i segona ciutat de la república catalana”.
El segon pilar dels republicans passa per “obrir l’Ajuntament i impulsar la participació de la ciutadania; fer un ajuntament obert”, ha detallat Ricomà, el qual ha reclamat “acabar amb qualsevol ombra de clientelisme i fer una aposta claríssima per la lluita contra la corrupció”.
Per últim, l’alcaldable republicà ha refermat el compromís del seu partit amb l’eix programàtic de l’Assemblea Nacional Catalana i ha recordat que, en cas d’entrar al consistori, “en el primer plenari portarem la moció perquè Tarragona s’adhereixi a l’Associació de Municipis per la Independència. Posar Tarragona dins el rumb som els que més decidits ho tenim.
Albert Abelló, candidat de CiU, aplaudit en la seva entrada al Metropol. Foto: Tarragona21
L’alcaldable de CiU a Tarragona, Albert Abelló, ha presentat les principals línies programàtiques per tal d’accedir a l’alcaldia el proper 24 de maig. Ho ha fet amb un marcat to econòmic i posant tot l’èmfasi en la “recuperació” d’una ciutat que considera “atontada econòmicament”. Abelló ha pronunciat el seu discurs, precedit per les paraules d’Antoni Vives, en un Teatre Metropol ple de gom a gom. Ple de gent i amb només una sola estelada. Una escenografia –amb la senyera, la bandera de Tarragona i la de la Unió Europea– que no ha desentonat pas amb el discurs de l’alcaldable de CiU a Tarragona, el qual ha obviat afrontar la qüestió sobiranista malgrat que el seu partit a Barcelona plantegi les municipals del 24-M com el preludi del 27-S.
En la seva diagnosi, Abelló basa la reactivació de la ciutat en el que ha definit com els cinc punts d’un “pla de xoc per combatre l’atur a Tarragona”. Les cinc mesures comencen per instaurar una finestreta única (“finestra-empresa”) i facilitar els tràmits a tota petita, mitjana i gran empresa que es vulgui desenvolupar a Tarragona.
Els següens quatre punts passen per la subvenció o línies d’ajuts a l’emprenedoria: la injecció directa de 1.000 euros per a les empreses que contractin persones majors de 45 anys i que portin més de dos anys a l’atur (i, per tant, ja hagin deixat de percebre qualsevol mena d’ajuda). Segons els càlculs d’Abelló, dels 12.000 aturats que hi ha a dia d’avui a Tarragona, “4.000 es troben en aquesta situació”.
El tercer punt vol facilitar la incorporació de joves autònoms que es donen per primer cop d’alta d’activitat a la Seguretat Social subvencionant-los al complert els primers sis mesos de la quota i bonificant-los el 50% de la quota dels següents sis mesos.
El quart punt del pla de xoc del programa convergent contempla partides d’un màxim de 10.000 euros per a la reforma o instal·lació de nou comerç a la ciutat: “Estic cansat de veure cartells de Es ven o Es traspassa“, ha etzivat Abelló. Per últim, CiU es compromet a donar llicències d’activitat a cost zero per a les noves empreses que s’instal·lin a Tarragona si arriben al govern.
Presència del món econòmic
A la conferència de ciutat pronunciada per Albert Abelló no hi han faltat els representants del teixit econòmic de la ciutat: el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu; la directora general de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Teresa Pallarès; el president del Gimnàstic, Josep Maria Andreu o el president de la Cambra de Comerç, Andreu Suriol. Tampoc hi han faltat destacats dirigents de la federació convergent, com el diputat a Madrid Jordi Sendra; el president del Consell Comarcal del Tarragonès, Frederic Adan o el vicepresident de la Diputació i regidor de Tarragona, Albert Vallvé.
Els representants del ‘sobiranisme tarragoní’, Rosa Maria Codines (Òmnium) i Albert Cortès (ANC), també han estat presents a l’acte, a l’espera que CiU s’adhereixi al full de ruta marcat per aquestes dues entitats en vistes al 24-M.
No s’han volgut perdre la posada en escena en aquest acte públic els familiars més directes d’Abelló, com la seva dona, els seus dos fills i els seus pares.
Aquest 2015 es presenten dues candidatures menys per entrar a l’Ajuntament de Tarragona. Foto: Tarragona21
Ja es coneixen totes les candidatures que optaran a entrar a l’Ajuntament de Tarragona a les municipals del 24 de maig. Finalment són tretze les formacions polítiques que concorreran a la ciutat, dues menys que en els comicis del 2011. Les novetats són Ara Tarragona, que encapçala Emili Rivelles, i Guanyem Tarragona, que presenta Pablo Muñoz com a cap de llista i que no té cap vinculació amb el moviment liderat en el seu dia pels membres de Procés Constituent o Podemos. Els partits que no repetiran candidatura són Familia y Vida, Plataforma per Catalunya, Solidaritat Catalana i Falange Española de las JONS.
A més de les formacions ja anunciades –PSC, que es presenta com a Candidatura de Progrés; CiU; PP; Entesa, la marca de la coalició d’ICV-EUiA-E; ERC, en coalició amb MES i MDC; i CUP–, els tarragonins i tarragonines comptaran també amb l’opció de votar a Escons en Blanc, el partit animalista PACMA, UPyD, Alternativa Motor y Deportes i, per últim, Ciutadans. Precisament, la formació que lidera Rubén Viñuales (C’s) és una de les que compta amb més bones sensacions d’acord amb els sondejos a nivell nacional i confia traduir-ho entrant amb força al consistori tarragoní.
Resultats electorals del 2011. Gràfic: Ajuntament de Tarragona
En les municipals del 2011, Ciutadans va ser la vuitena força més votada a la ciutat, amb 827 vots (1,71% del total). Caldrà veure, doncs, com oscil·len els votants d’un PSC que tot i ser líder absolut el 2011 (17.826, el 36,94%) té unes sigles que no passen pel seu millor moment i aprofita el carisma de Josep F. Ballesteros per tancar files amb els votants fidels.
També serà interessant veure com actuen els votants convergents davant el canvi de Victòria Forns per AlbertAbelló i quin paper jugarà AlejandroFernández (PP), especialment si recordem que el 2011 només va quedar a tres vots de la federació nacionalista. Com en el cas dels socialistes, el PP confia en l’oratòria de Fernàndez davant unes sigles que ells mateixos reconeixen com a ‘complicades’ a Catalunya.
Pel què fa a la coalició ecosocialista, repetirà amb Arga Sentís com a candidata. Hi ha una massa de votant d’esquerres que aspirava a tenir un paraigua ampli sota una coalició d’esquerres (coalició frustrada per la falta de convergència entre els diferents corrents que l’havien d’integrar). Aquest és el votant que haurà de captar Sentís si vol mantenir i/o ampliar la presència d’ICV a l’Ajuntament. Part d’aquest electorat també és el que buscarà la CUP, que en les passades municipals va obtenir 1.099 vots (2,28%) i, ara, amb Laia Estrada, i la presència de la CUP al Parlament, han guanyat visibilitat com a formació política.
Els republicans, a les antípodes ideològiques de Ciutadans, es troben amb una dicotomia semblant a la del partit que encapçala Albert Rivera. Pau Ricomà, alcaldable per ERC, té el deure de tornar Esquerra al consistori. Una feina complicada si mirem els 1.914 vots que va obtenir la formació independentista el 2011, però que compta amb l’empenta del partit a nivell nacional.
Podeu consultar les llistes al complert, de Tarragona ciutat i els municipis veïns, en aquest enllaç.
Vespella de Gaià és l’únic municipi del Tarragonès on CiU no hi serà present. Tampoc hi presentarà candidatura ERC. Foto: Cedida
Els partits que podríem convenir a anomenar com a tradicionals –amb una dilatada trajectòria política i que ostenten els principals llocs de representació institucional al territori– com són CiU, PSC i ERC, afronten unes municipals incertes al conjunt del país i, com no, també al Tarragonès. Aquest dimecres es donaran a conèixer les candidatures definitives que concorreran a cada municipi però, a dia d’avui, ja se saben els municipis on aquestes tres formacions presentaran candidat.
Però, on no estaran presents les sigles de CiU, PSC i ERC?
Amb el suport d’una gran estructura de partit de què disposen, destaquen aquells municipis on no hi seran presents aquestes sigles. En el cas del PSC, els socialistes no han pogut concretar candidatures a la Riera de Gaià, Salomó, ni tampoc a la Nou de Gaià, feus tradicionalment convergents. Val a dir que el 2011, el PSC va concórrer a la Riera amb una marca blanca però la seva llista no va obtenir cap regidor. A l’altra cara de la moneda, el PSC confia fer-se fort als municipis on ja governa. Tarragona, com a capital de demarcació la més emblemàtica i important estratègicament, però també a la Canonja i la Pobla de Montornés, on ostenten majoria absoluta. Completen la llista d’alcaldes socialistes als municipis dels Pallaresos, el Catllar i Vespella de Gaià.
CiU és el gran partit del municipalisme al Tarragonès, almenys si tenim en compte el gran nombre d’alcaldies que representa: Salou, Vila-seca, Constantí, Creixell, el Morell, la Nou de Gaià, Roda de Berà, Vilallonga, la Riera de Gaià, Perafort, Salomó i Renau. El colofó de CiU és al Consell Comarcal del Tarragonès, que també presideix la federació nacionalista.
La llista convergent, però, accepta matisos: a Salou governa amb un alcalde, Pere Granados, que no és té el carnet del partit i que encapçalava les sigles de FUPS el 2011; a més, hi governa quatre anys seguits malgrat haver pactat que el darrer any seria pel regidor popular, Mario Garcia. A Constantí, Josep M. Franquès (CiU) ha governat aquests dos darrers anys, després de repartir-se el mandat a mitges amb l’alcalde d’ERC, Josep Maria Sabaté. I, per últim, a Vilallonga, on la federació nacionalista va tancar un acord de govern amb el PP per desbancar ERC de l’alcaldia, tot i ser la força més votada el 2011.
L’únic municipi del Tarragonès que no comptarà amb l’opció de CiU de cara al 24M és Vespella de Gaià.
Parlant d’ERC, els republicans tenen o han tingut un pes relatiu als governs del Tarragonès. Les eleccions del 2011 els van portar a repartir-se el govern amb CiU a Constantí. On ERC governa sense crosses és a la Secuita i on ho està fent, amb la representació d’un sol regidor en un govern de concentració amb diverses formacions, és a Torredembarra després de l’escàndol pel cas que va portar a la presó l’ex alcalde convergent Daniel Masagué. Per la seva banda, ERC es presenta en17 municipis del Tarragonès però no ho farà a la Pobla de Mafumet, Roda de Berà, ni la Riera de Gaià (ja no es van presentar el 2011); tampoc hi haurà les sigles d’ERC a Salomó ni a Vespella de Gaià, on mai han presentat candidatura. Les novetats dels republicans respecte el 2011 són les candidatures que presentaran a Perafort, Renau i Altafulla.
Alejandro en un instant de la seva conferència. Foto: Tarragona21
L’alcaldable del PP a Tarragona, Alejandro Fernández, ha pronunciat la seva conferència anual sobre l’estat de la ciutat titulada ‘La Tarragona Ganadora’, en un Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona ple de gom a gom. En plena precampanya electoral, Alejandro ha reclamat un canvi en la ciutat davant el que ha considerat un govern “adormit” encapçalat per Josep Fèlix Ballesteros.
Davant aquesta anàlisi, l’alcaldable popular ha apostat per dos principals eixos que “desencallin” l’actual “estat de la ciutat”. D’entrada, aposta per reformular el comerç: “Proposo que no hi hagi cap nou locutori, ni kebabs, ni basars ni cap establiment d’aquesta mena separats per menys de 500 metres”. Uns canvis en l’ordenança de la ciutat que, com ha afegit Alejandro, “suposarà que no s’obrin nous comerços d’aquest tipus perquè jo no en vull”. No es tracta, ha puntualitzat, de “xenofòbia sinó de tenir el comerç de la ciutat ordenat”. El candidat popular ha tancat aquest punt afegint que “aquests no són els tipus de negocis que volem vendre a Tarragona ni han de ser la marca de la nostra ciutat”.
En segon lloc, Alejandro ha reclamat una reformulació completa de la façana marítima. Una reordenació que ha de passar per preservar els llocs d’interès natural i paisatgístic; el trasllat de l’estació de tren 300 metres més al sud, en direcció al carrer de la Mar, i l’arranjament complert de la Part Baixa: “És una part totalment degradada de la ciutat i que no pot seguir així”.
Aquesta ‘nova cara’ de la Part Baixa, ha afegit Alejandro, també passa per “consolidar la futura terminal de creuers a la ciutat de Tarragona” i convertint-la en “intermodal per permetre tant l’arribada com sortida de creuers i ferris”. Tot plegat, ha resolt, un seguit de polítiques perquè els tarragonins “deixem de donar l’esquena al mar”.
La comunitat musulmana de Torredembarra vol recuperar l’espai del carrer Camí de l’Era. Foto: Google Maps
La comunitat musulmana de Torredembarra, formada per poc més d’un centenar de persones, arrelada tradicionalment al municipi en les entitats del poble –com el Cor de Santa Rosalia o la colla castellera dels Nois de la Torre– i amb una pràctica moderada de l’Islam, confia tenir llesta la nova mesquita de cara a l’estiu.
Les discrepàncies d’aquesta majoria de musulmans de la Torre, respecte certs sectors salafistes provinents de Reus que han volgut importar en els darrers mesos una versió més radical de l’Islam, han motivat que aquest sector majoritari vulgui distanciar-se dels discursos més autoritaris i excloents. Per aquest motiu, en les darreres setmanes, la comunitat musulmana de Torredembarra ja ha iniciat els tràmits per recuperar el centre de culte que antigament ja utilitzaven, i que s’ubica al carrer Camí de l’Era (entre el casc urbà i el nucli antic del poble).
Es dóna el cas que aquest espai s’utilitza, actualment, com a pàrquing de vehicles per part dels creients de fora del poble que hi venen a resar. Un indret que en el seu dia es va habilitar com espai de culte però que amb el canvi a un nou emplaçament, va perdre els permisos i la llicència per acollir aquest tipus d’activitat. Ara, la comunitat musulmana de la Torre ja treballa per recuperar l’espai.
La darrera informació, facilitada pel mateix consistori, és que la comunitat islàmica treballa per arreglar els plànols, fixar les sortides d’emergència, i adequar l’indret als requisits que marca la normativa d’activitat i usos. Tan bon punt s’adequïn els plànols i es posi l’espai al dia, pels volts de l’estiu, la comunitat musulmana podrà deixar de compartir l’espai de culte que actualment comparteixen amb la facció salafista de fora vila.
Arga Sentís repeteix com alcaldable d’ICV-EUiA, acompanyada de Manolo León i Laura Fages
La coalició que formen Iniciativa per Catalunya els Verds, de la mà d’Esquerra Unida i Alternativa, a Tarragona va aprovar per unanimitat aquest dijous els 27 noms de cara a les eleccions municipals del 24 de maig. Arga Sentís repetirà com a cap de llista en una candidatura que ella mateixa ha qualificat de “cremallera, repartint persones grans i joves, homes i dones, i combinant els diferents perfils socials que pot tenir Tarragona com un reflex de la ciutat a la qual ens adrecem. Som una llista de gent normal”, ha resolt. Una llista que, segons ha conegut Tarragona21, encapçalaran Sentís, Manolo León com a número 2 i Laura Fages com a número 3.
León és la persona escollida per Esquerra Unida. Ja el 2007 va prendre part de la candidatura d’ICV-EUiA, en la posició número 22 d’una llista que aleshores va encapçalar Lluís Balart (qui fou regidor a l’Ajuntament des de 2004). Ara bé, en les passades municipals de 2011, amb Sentís com a número 1, León va quedar relegat al lloc de suplent.
Per al tercer lloc, la coalició ha optat per la Coordinadora de Joves d’Esquerra Verda al Camp de Tarragona, Laura Fages. Per Sentís, l’opció de Fages és una “aposta de renovació”. ICV-EUiA presentarà, el proper 14 d’abril, coincidint amb l’aniversari de la República, els 27 noms en un acte al Camp de Mart de Tarragona.
Les sigles, al capdamunt
En un moment en què les sigles dels partits no viuen els seus millors moments i costa de trobar-les als cartells de propaganda electoral més enllà dels noms dels candidats, Sentís ha presumit de les inicials del seu partit: “ICV-EUiA tenim unes sigles reforçades i no les amaguem perquè penso que podem presentar una trajectòria a Tarragona on ningú ens pot recriminar que no haguem fet el que tocava en cada moment”. L’actual portveu i regidora del grup municipal destaca que “tant dins com fora de l’Ajuntament sempre hem mirat de fer una oposició constructiva i coherent…”.
Sentís ha anat més enllà i ha assegurat que “a Iniciativa fa temps que parlàvem el tema de la mobilitat i ara sembla que tothom hi està d’acord; dèiem que fer un pàrquing dins les Muralles era una animalada…; dèiem que el projecte del Mercat Central estava sobredimensionat… I el temps ens ha donat la raó”.
Amb el 24M a l’horitzó, Iniciativa és conscient de la dificultat d’ampliar el seu electorat en unes municipals que venen marcades per l’atomització de les forces polítiques i la diversitat de partits que opten a entrar al consistori. No obstant, ha conclòs Sentís, “nosaltres ens presentem per guanyar i poder ser decisius dins d’un govern que millori les condicions de vida de les persones; en això centrarem la nostra campanya”.
L’alcaldable del PP a Salou, Mario García, en un moment del discurs.
El portaveu del grup municipal del PP a Salou i alcaldable, Mario García, ha presentat candidatura aquest dimecres de la mà del president provincial dels populars, Alejandro Fernández. García s’ha enfilat enèrgic a la tarima des d’on ha passat revista al mandat de Pere Granados, nom que ha obviat al llarg de tot el seu discurs. Un mandat que és a punt d’acabar i marcat, segons ha descrit García, per “la falta d’honor de l’alcalde” en el trencament del pacte de govern inicial que preveia 3 anys d’alcaldia per Granados i 1 el darrer pels populars.
A poc més de dos mesos per les municipals, García ha lamentat que aquestes no seran unes ‘municipals normals’. No ho seran, ha dit, perquè “el molt honorable president Mas, que a mi no em representa, ha posat unes eleccions el 27 de setembre que poden desvirtuar les municipals”. Tampoc ho seran, ha afegit Garcia, perquè “Mas i Junqueras volen que siguin la primera volta de les autonòmiques”. Davant aquesta lectura dels partits sobiranistes, García ha demanat a Mas que faci un tomb pel municipi on veurà que “Salou és Espanya” i ha assegurat que tingui el compte el PP perquè “donarem guerra a les urnes” per combatre l’independentisme.
Mario García, acompanyat dels regidors populars i el president provincial del partit, Alejandro Fernández
Balanç de mandat
García ha subratllat que, tot i ser oposició en els darrers mesos, “sempre hem votat a favor d’aquells aspectes que afavorissin Salou”. Ha criticat Granados per falta de diligència en temes com l’hotel quatre estrelles superior de l’avinguda Carles Buigas o el solar de la Duana. També ha plantejat dubtes sobre BCN World que “no estarà aquí gràcies a l’alcalde sinó perquè els inversors consideren que és un territori interessant”.
Sobre un tema candent com és treure les vies del tren del centre de Salou, García ha reconegut que “s’està desencallant la situació”. Tampoc aquí ha atribuït el ‘mèrit’ a Granados sinó al govern espanyol i ha alertat que la mesura pot arribar més tard que d’hora.
Mario García desenvoluparà els seus principals projectes durant la campanya electoral. Fins aleshores, el candidat del PP a Salou ha promès “transparència, honestedat,rigorositat i realisme” si és escollit alcalde.
L’alcaldable republicà, Pau Ricomà, acompanyat de la número 2 d’ERC a les municipals, Mònica Alabart. Foto: Tarragona21
L’alcaldable d’Esquerra Republicana de Catalunya a Tarragona, Pau Ricomà, s’ha presentat en societat amb una conferència a la Sala Genius del Palau Firal i de Congressos de la ciutat. En el seu discurs, Ricomà ha dibuixat quatre línies del programa que desenvoluparà durant la campanya electoral i ha carregat contra l’actual Ajuntament i l’Estat, per partida doble, arran del dèficit en infraestructures de la ciutat en concret i el territori en el seu conjunt
A l’equip de govern comandat per Josep Fèlix Ballesteros, Ricomà l’ha acusat d’inacció davant projectes pendents a la ciutat: “Millorarem la mobilitat, recuperant la reivindicació del pas subterrani per a vehicles al final del carrer de l’estació. No sembla que als darrers anys l’Ajuntament hagi estat massa persistent en aquesta exigència que correspondria executar a ADIF. Res nou, cadascú en la seva línia habitual. Els uns d’indolència i els altres, d’ignorància”.
No obstant, Ricomà ha dirigit les seves crítiques més dures contra el govern de l’Estat espanyol. Ha estat en l’apartat de dinamització econòmica de la ciutat. “Tots els sectors productius, els de les petites i els de els grans empreses, es troben amb els mateixos inconvenients: l’altíssim preu de l’energia, que a l’estat espanyol s’eleva al nivell de robatori descarat”. Ricomà ha pronunciat aquestes paraules davant el president de la patronal tarragonina, Antoni Belmonte; la directora general de l’Associació Empresarial Química de Tarragona, Teresa Pallarès, i membres de la Cambra de Comerç de Tarragona.
L’economia tarragonina també topa, segons el candidat republicà, “amb el retard crònic d’infraestructures imprescindibles, que fan evident que no tenim un estat que ens doni suport, sinó un estat que juga contra els nostres interessos amb la seva estructura radial i centralista”. Un Estat, ha etzibat, que “no genera prosperitat sinó dificultats i, en últim extrem, pobresa”. Uns dards que feien referència a la falta de calendari per acabar l’A-27, la provisionalitat de l’estació de trens i l’absència de planificació pel Corredor Mediterrani.
Més dubtes sobre Tarragona 2017
Coincidint amb la visita del rei Felip VI a la ciutat, Ricomà ha volgut plantejar “dubtes raonables” sobre la viabilitat dels Jocs Mediterranis: “Tinc una preocupació fonamentada perquè en quatre anys no s’ha avançat cap infraestructura, no s’han fet les coses bé i tenim sobre nostre l’ombra del dèficit”. Tampoc es coneix a dia d’avui, ha seguit el cap de llista d’ERC, “la implicació econòmica de l’Estat, ni dels privats ni dels drets televisius”.
En l’apartat social, Ricomà ha demanat no oblidar que tarragonins ho són els que “estan més arrelats, els que van arribar fa tres dècades i els que porten pocs mesos”. També ha fet al·lusions a la xenofòbia i a l’homofòbia, com a xacres que al seu entendre encara cal superar a dia d’avui.
El candidat d’ERC s’ha sentit còmode parlant d’un context nacional que “culmina el 27 de setembre”. Abans, però, en les municipals del 24 de maig, Ricomà argumenta que “cal posar la ciutat al servei del país” i ha defensat que l’Ajuntament “no pot girar l’esquena al clam que desenes de milers de tarragonins han defensat al carrer, sumant més que en cap altra causa a la ciutat”.
La recuperació de la part baixa de la ciutat, amb especial atenció al barri del Port; dotar de múscul el teixit cultural amb una clara aposta per la millora del sistema bibliotecari a la ciutat o recuperar “el vell somni de l’anella verda”, són alguns dels projectes que Ricomà aprofundirà durant la campanya.
L’alcaldable ha tancat el seu discurs amb un record dels seus anys d’infantesa, quan es trobava amb “els amics a la Rambla per jugar a pilota”. Un infant que ha crescut, ha estudiat, s’ha casat i ha tingut fills a Tarragona. “També sóc soci del Nàstic i membre de la Colla Jove”, ha afegit. Una trajectòria vital vinculada a Tarragona i que ha assimilat al vers del mallorquí Bartomeu Rosselló Pòrcel: “Tota la meva vida em lliga a tu”.
Ramon Espadaler, Pere Granados i Lluís Corominas. Foto: Tarragona21
Sota el nom de ‘Pacte de progrés de Salou’, l’actual alcalde del municipi i candidat a la reelecció ha presentat l’acord a tres bandes amb el qual concorrerà a les municipals del 24 de maig. Un pacte que integren la seva pròpia formació, FUPS, juntament amb Convergència Democràtica i Unió Democràtica. Per segellar la firma de l’acord, Granados ha estat acompanyat del secretari general d’Unió, Ramon Espadaler, i el vicesecretari general de Coordinació Institucional, Lluís Corominas.
Tant la formació municipalista com la federació nacionalista han argumentat que han fet “sacrificis pel bé de Salou” a l’hora de rubricar l’entesa. En el cas de FUPS, perquè haurà de deixar les sigles a banda a les butlletes electorals. Granados, secretari del partit, concorrerà sota el paraigües de CiU tal i com ell mateix ha explicat. En el cas de CDC i UDC, la passa enrere s’interpreta pel fet de no presentar batalla pel número 1.
La novetat respecte les darreres municipals és, precisament, que aleshores el pacte era únicament entre FUPS i CDC, mentre Unió anava per lliure. Val a dir que les dues regidores democristianes –Martina Fourrier i Núria Buira– han acabat formant part del govern de Granados en la recta final del mandat. I, en certa manera, el pacte signat aquest dijous ja funcionava ‘de facto’.
Lluís Corominas ha titllat l’acord com “històric” i ha reivindicat la figura de Granados: “L’entesa de tres partits està molt bé, però no serviria de res sense un lideratge sòlid”. En la mateixa línia s’ha expressat el conseller Ramon Espadaler, que interpreta que els partits han fet “mitja passa enrere per poder-ne fer tres més endavant”.
Tant Granados com els seus companys de la federació han coincidit en remarcar la “necessitat d’estabilitat” en uns moments transcendents pel futur econòmic i social del municipi. L’horitzó del BCN World o la reordenació urbanística i ferroviari de Salou i el seu entorn, són projectes cridats a dinamitzar l’economia salouenca. Amb tot, Granados ha reclamat no descuidar la part social del desenvolupament.
L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i els seus regidors de govern, entrant als Jutjats de Reus. Foto: Joan Marc Salvat
El jutge del Cas Innova, Diego Álvarez de Juan, veu indicis que l’Ajuntament de Vila-seca i el seu arquitecte municipal van afavorir la contractació de Jorge Batesteza com a assessor en la construcció d’un nou CAP amb la voluntat “d’aprofitar la influència” del propietari propietari de BBATS Consulting entre els directius del CatSalut i agilitzar així la posada en funcionament del centre de salut. En un nou auto de la peça separada número 8 d’Innova, el jutge reforça el seu argumentari on veu indicis delictius i explica que “la participació en els fets de l’arquitecte municipal és essencial ja que els responsables polítics imputats s’han servit de la condició tècnica d’aquest per aconseguir donar aparença de legalitat a la intenció fraudulenta amb la que es va acabar contractant a Jorge Batesteza”.
Paral·lelament, el jutge imputa també la dona de Jorge Batesteza, Silvia Barbera Correia com a propietària de l’empresa d’assessorament que comparteixen, BBATS Consulting, i imposa una fiança de 280.000 euros a l’arquitecte de Vila-seca, Rafael Bertrán. Des de l’Ajuntament de Vila-seca es troben a l’espera de conèixer la resolució de l’Audiència de Tarragona respecte el recurs competencial presentat, per tal que aquests fets es jutgin des de Tarragona i no Reus. En qualsevol cas, aquestes fonts recorden l’argumentari de defensa esgrimit per Poblet i que assegura la correcció de tot el procés.
Raonaments jurídics
En la part relativa als raonaments jurídics de l’auto, el text és clar. Es manté la imputació de l’arquitecte municipal de Vila-seca, Rafael Bertrán Ferrús perquè “després de prestar declaració com imputat el passat setembre del 2014, els indicis que pesaben sobre ell no s’han vist desvirtuats ja que no va donar cap explicació sobre els fets que se li imputaven”. Per tot plegat, resol l’auto, la imputació sobre l’arquitecte municipal es manté “més sòlida” segons apunten els indicis.
Una imputació que acusa Bertrán Ferrús de presumptes delictes de prevaricació, delictes de malversació de fons públics, tràfic d’influències, blanqueig de capitals i i delicte de falsetat documental. L’auto veu indicis d’aquest delicte per “trocejament” dels contractres entre l’Ajuntament de Vila-seca amb Jorge Batesteza. Segons la declaració del propi Batesteza, als jutjats el passat 18 de juliol del 2013, “[vaig enviar] a l’arquitecte municipal una oferta completa i li van contestar que se li aniria encarregant poc a poc”.
Unes paraules per les quals, entén el ministeri fiscal, es reval que hi va haver una intenció de realitzar el fraccionament de cinc dels contractes amb l’Ajuntament de Vila-seca pel nou CAP de Vila-seca.
El suposat fraccionament s’entendria, sempre segons l’auto, per “evitar el procediment de contractació ordinari que exigeix respectar els principis de concurrència i publicitat (requisits eludibles de la contractació menor)”.
Conchi de Tera, Jordi Marti Font, Laia Estrada i Marc Ferré. Foto: Tarragona21
Laia Estrada encapçalarà la llista de la CUP de Tarragona a les municipals del 24 de maig. És l’única candidata, dona, confirmada a concórrer als comicis locals a hores d’ara i segurament l’única cap de llista que opta a representació al consistori tarragoní. PSC, CiU i PP, amb Ballesteros, Abelló i Fernández, respectivament, han apostat per homes al número 1. També es preveu que ho faci el projecte Tarragona En Comú, que decidirà el seu candidat properament. Altres forces amb possibilitats d’obtenir representació, ERC i Ciutadans, amb Pau Ricomà i Rubén Viñuales, tampoc han reservat aquest número 1 per una dona. Per tot plegat, la mateixa Estrada ha volgut destacar el fet d’una candidatura encapçalada per una dona: “Cal donar-li la importància que té, sobretot ara que venim del 8 de març, i es parla d’una igualtat formal que no existeix”, ha lamentat.
Estrada és llicenciada en Ciències Ambientals i professora. Militant de la CUP a la ciutat, ha format part de plataformes de l’àmbit social i dels corrents feministes, com Cau de Llunes.
Estrada, que segurament també serà la candidata més jove amb 32 anys, s’acompanyarà al número dos per Jordi Martí Font, Marc Ferré al número tres, i la sindicalista Conchi de Tera, al número 4. De Tera és, precisament, l’única persona no militant de les quatre que encapçalen els primers llocs de la formació de l’esquerra independentista. Com a sindicalista, De Tera ha guanyat visibilitat al front de les principals reivindicacions sanitàries de la ciutat, com el cas de l’Hemodinàmica 24 hores o les queixes per les llistes d’espera.
Marc Ferré ha tret pit assegurant que “tot i no tenir representació a l’Ajuntament, la CUP de vegades ha estat la primera força a l’oposició” i ha recordat que en el present mandat s’han volgut fer sentir a través de precs i preguntes al ple municipal.
Tant Ferré com Martí s’han mostrat convençuts que la CUP, aquest cop sí i a diferència del 2011, treurà representació a l’Ajuntament: “El paper de la CUP al Parlament i els resultats a les autonòmiques ja ens donen indicis de per on poden anar les coses”, ha reblat Martí. El número 2 de la CUP també ha posat de relleu que “ara som dos terceres parts més de gent de les que ho érem fa tres anys i això ens dóna força”.
Marcat en groc, l’àmbit d’actuació on s’ha pensat l’alternativa a l’hotel del Port
Roda de Berà seguirà sense tenir un hotel. El municipi, que compta amb una de les zones de càmping més prestigioses del conjunt d’Europa, no disposa de cap complex hoteler i en els últims anys havia projectat aixecar-ne un a la zona del port. Finalment i després de les reunions mantingudes amb Madrid, la nova llei de costes de l’Estat fa impossible edificar un hotel on s’havia previst inicialment.
“Pensàvem que la nova llei de costes seria més laxa, pel que fa a poder construir hotels. Però ha acabat sent més restrictiva i ampliar els metres a tocar de costa en els quals no hi té cabuda un hotel com el que s’havia pensat”, ha explicat el regidor d’Urbanisme, Pere Virgili, a Tarragona21. Amb la nova llei, ha detallat Virgili, el govern espanyol a través del consell de ministres es reserva la potestat última d’aprovar la construcció d’un hotel en zona per part del consell de ministres: “És un recurs que no volen utilitzar perquè tot just acaben d’aprovar una llei en sentit contrari”, argumenta Virgili.
L’equip de govern confiava que amb els precedents de Barcelona amb l’Hotel Vela o a Mataró i Badalona, amb hotels en zona d’afectació portuària, l’Estat no posaria traves al projecte de Roda. “Enteníem que, com en aquests casos, aquí podíem tenir una via de sortida urbanística”, descriu Virgili.
Nou projecte al voltant de l’Arc de Berà
El municipi no llença la tovallola i ja treballa per reformular el projecte urbanístic i dotar Roda del seu primer hotel. “No renunciarem a crear una zona hotelera, no cal que sigui de grans dimensions. Creiem necessari que el poble tingui un hotel d’uns 60 llits aproximadament, perquè ens permetria desestacionalitzar l’oferta turística”, sosté el regidor d’Urbanisme. El propi ministeri es va comprometre a enviar un ventall d’alternatives pel port de Roda, però a dia d’avui encara no n’han fet arribar cap.
Amb l’objectiu de dotar de vida l’àrea d’influència de l’Arc de Berà, l’equip de govern ha dibuixat una parcel·la d’unes 20 hectàrees ubicada al nord del monument romà. “És una zona que ja està qualificada fora del front marítim i té la catalogació que faria possible l’edificació hotelera”, afirma Virgili. En aquest cas, però, l’equip de govern pensa més en un resort format per un hotel horitzontal de 60 llits, complementat per una zona comercial i d’oci integrada.
Actualment, es tracta d’una zona amb habitatges unifamiliars ubicats de manera disseminada. “A dia d’avui no podem pensar que el projecte estarà fet a curt termini. Cal que la gent estigui disposada a vendre els seus immobles i, per tant, no és una decisió d’ara per ara”.
Pel projecte, a les basseroles a dia d’avui, “caldria promotor comercial i de l’hotel perquè ho exploti tot en el seu conjunt i consolidar una zona urbana que ja hi ha per fer-ho viable”, resol el responsable d’Urbanisme.
Més de 200 persones s’han mobilitzat en el Dia de la Dona. Foto: Tarragona21
Unes 200 persones s’han mobilitzat pels carrers de Tarragona, començant des de l’Estàtua dels Despullats a la Rambla Nova i acabant a la plaça de la Font, per reivindicar el Dia Internacional de la Dona. Col·lectius de diversa procedència, membres de l’esquerra independentista (CUP i Arran), moviments feministes com el Cau de Llunes (Tarragona) o l’Hora Violeta (Reus), així com representants de Guanyem i Podem Tarragona, han engrossit una marxa per destacar el paper de la dona en la societat i denunciar un “sistema patriarcal i capitalista” que deixa les dones, entre altres aspectes, en pitjors condicions salarials per la mateixa feina que els homes.
S’han tornat a escoltar els càntics de “nosaltres parim, nosaltres decidim” i d’altres consignes a favor de l’avortament lliure i gratuït.
Acte de dissabte, organitzat per Tarragona Onada Violeta
Aquesta no ha estat l’única acció per commemorar el Dia de la Dona. Dissabte, a les 12 del migdia, a la plaça Imperial Tarraco, va tenir lloc la concentració organitzada per la plataforma de dones de Tarragona Onada Violeta. A la concentració també hi eren l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i altres càrrecs socialistes.
Albert Abelló ha servit la primera salsitxa al municipal de Bonavista. Foto: Tarragona21
Albert Abelló ha inciat aquest divendres, al Municipal de Bonavista, la seva ronda de ‘Salsitxa Party’, una acció de precampanya alhora que solidària amb l’entitat de futbol Cultural de Bonavista. L’acte venia carregat de polèmica arran de la prohibició expressa de l’acte, per part de l’Ajuntament de Tarragona, el qual argumentava la falta de permisos (ocupació de via pública, manipulació d’aliments, venda d’alcohol a l’aire lliure, etc) per desenvolupar la festa de la salsitxa al municipal de Bonavista.
Per la seva banda, Abelló ha comentat que sí es van demanar els permisos però “la seva lentitut ha fet que no els tinguéssim quan tocava”. És per aquest motiu que la venda de hot dogs ha tingut lloc, finalment, a les portes del municipal de Bonavista: “Són excuses de mal pagador i em sap molt greu, perquè els diners que aquí es recaptaran són diners que fan molta falta a la Cultural”, ha detallat Abelló.
En aquesta línia, el candidat de CDC a l’alcaldia de Tarragona ha ironitzat sobre el fet que “llavors s’haurien de prohibir tots els actes gastronòmics i alimentaris a la ciutat”. Per tot plegat, ha reblat Abelló, “intueixo que hi ha connotacions polítiques evidents en la prohibició d’aquest acte per part de l’Ajuntament”.
L’anècdota de la jornada l’ha marcat el mateix estand de venda de salsitxes, on constava clarament la cara d’Albert Abelló, el seu nom i el concepte ‘Salsitxa party’, però on no figuraven les sigles de Convergència. Abelló ja ha demanat esmenar-ho.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
