Constantí s’ha superat Diumenge de Resurrecció portant de nou als carrers de la vila la Passió de Jesús, amb la participció de més de 80 persones, comandades per l’associació teatral Les Forques, dirigida per Marc Cardó.
Jesús, d’infant, amb Maria i Josep. Foto: Tots21
Vuit han estat els escenaris de la representació única, arrencant des de l’antic centre parroquial del carrer Major, davant l’Ajuntament, on un grup de recreadors han aparegut amb rams d’oliveres a les mans i cridant ‘Hosanna!’, mentre saludaven l’entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, en una escena molt viva, rica i plena d’entusiasme, que ha contagiat al públic, un inici potent d’una Passió que s’ha allargat durant gairebé tres hores i que ha acabat amb l’escena culminant de la Crucifixió de Jesús, envoltat del lladre bo i el lladre dolent, i la baixada de la Creu.
Cada escena tenia lloc en un espai diferent de la vila. La segona ha estat la infantesa i joventut de Jesús i la tria dels seus apòstols, escenes situades a les escales de la plaça de l’església, per passar al miracle de la resurrecció de Llàtzer, en un racó on s’ha simulat com Llàtzer tornava a la vida sortint de la tomba.
L’escena del Sant Sopar. Foto: Tots21
Uns metres més avall, al recinte ajardinat de la muralla, es representava la traïció de Judes, el Sant Sopar i el prendiment de Jesús, per encabat seguir l’escenar de Jesús a casa d’Herodes, el judici de Pilats i finalment, les escenes culminants, el Via Crucis, la Crucifixió i la baixada de la Creu, que ha tingut lloc a la Pista d’Estiu.
Prop d’una vuitantena de persones han mostrat el seu entusiasme per donar forma a aquest projecte des del repartiment d’actors i actrius, decorats i vestuari. Una de les grans novetats d’aquest any ha estat la introducció de diversos passatges musicals cantats. La Passió ha comptat un any més amb la col·laboració dels Armats de Constantí.
Aspecte dels carrers del nucli antic de Creixell dissabte al matí. Foto: Cedida
Creixell ha reculat aquest dissabte en el temps i enamorat de l’Edat Mitjana, s’ha plantat a l’època de l’amor cortès als peus de l’imponent castell i les seves torres defensives.
El Mercat Medieval ha desplegat els seus aromes i el contorn del nucli antic s’ha deixat endur per l’encant dels trobadors, les llegendes, les cartes de tarot, la màgia orientalitzant i, com no, les grans viandes amb què s’assortien principalment les classes benestants, i quan hi havia pau i treva, les més populars.
Una cercavila executada amb maestria medieval pel grup de recreació musical sabadellenc Taraska donava inici aquest dissabte al Mercat Medieval, que compta també, a part de les parades, amb una zona de restauració, passacarrers d’animació i un taller d’instruments musicals que se celebrava dissabte per la tarda al Casal Municipal.
L’alcaldessa i la regidora Chelo Picón. Darrera, els regidors Jordi Llopart i Jaume Serret, a la plaça de Mirador. Foto: Tots21
Alcaldessa i regidors, comprovant les parades abans de la inauguració del certamen. Foto: Tots21
“Són dos dies de festa on la ciutadania trobarà el típic mercat medieval, amb les parades d’artesania o d’alimentació, mentre podran passejar pels carrers i podran seguir les actuacions tematitzades programades i situar-se a l’Edat Mitjana, amb la presència de joglars, amb artesans i personatges típics que expressen aquella forma de viure d’aleshores”, explicava a TotsTarragona21 l’alcaldessa, Montse Muñoz. A l’atractiva i reposada plaça del Mirador, on Creixell dibuixa un balcó de cara al mar, hi ha instal.lats “jocs de fusta i altres divertiments per a la canalla. Desitgem que la gent vingui a Creixell hi tingui una grata experència”, afirmava.
El Mercat, el formen 45 estands, “esponjat en més espai per evitar aglomeracions de manera que es pugui passejar pels carrers del poble amb més amplitud. Hem tallat els carrers per fer a un accés lliure, al temps que hem ubicat un pàrquing dissuasori a la porta de llevant”.
Jaume Serret, regidor de Comerç de l’Ajuntament, detallava, al seu torn, que “amb el Mercat Medieval arranquem la nova temporada, aprofitant la quantitat de visitants que vénen per Setmana Santa i seguirem així fins als mesos de setembre-octubre”. El públic “és majoritàriament nacional i ho veiem en els càmpings del municipi, que es troben al 80 per cent de la seva ocupació”.
Jordi Llopart, regidor de Turisme, posava l’èmfasi que el Mercat Medieval està “plenament consolidat amb deu edicions” i subratllava que diverses entitats del municipi també han muntat parada aquests dos dies de la fira: “Es tracta de la Colla de Diables, l’Associació de Comerciants, l’associació Papallones Liles i dues parades de gent de Creixell”.
La parada de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Creixell. Foto: Tots21
Sempre està presents en els esdeveniments de Creixell la seva Associació de Comerciants i Empresaris, que presideix Marta Vilaspasa, que regenta com a tercera generació un conegut -i reconegut- forn de pa. Han muntat una parada original, unint “el Mercat Medieval i la Setmana Santa“, explicava la seva presidenta: un photocall per a què la canalla es faci fotos com si fossin soldats medievals, amb dos arbres simulats d’on pengen 34 ous de pascua de cartró amb el nom de les 34 empreses que formen l’associació. Al costat, uns tallers de decoració d’ous de pascua perquè els pinti la mainada.
Formatges Montbrú, d’alta qualitat, amb Pere Antúnez al capdavant de l’estand. Foto: Tots21
Què podem tastar del Mercat Medieval? Doncs formatges de la reconeguda firma Montbrú, de Moià, que té granja pròpia als Aiguamolls de l’Empordà, però a més recull la llet de diferents punts de Catalunya per elaborar uns productes considerats els millors del món gràcies al mestre formatger que els dóna forma, explicava a TotsTarragona21 Pere Antúnez, que atén a la parada. Montbrú ha tornat a la fira de Creixell després de dos anys d’absència, un mercat que li dóna bons fruits.
Com també li passa el mateix a la firma bigatana La Casa del Fuet, especialitzada en tota mena d’embotits: “El tradicional, de pebre, d’all, de formatges molt variats,…”, comentava David Sunyer, una firma de qualitat que no es perd cada any el mercat creixellenc.
D’Alcover ha vingut La Mel del Remei, amb la Montse Castañer. Foto: Tots21
Més a prop, venint d’Alcover, tenim la Mel del Remei. Atén la parada la Montserrat Castañer: “És el primer cop que venim al Mercat Medieval de Creixell. Que com n’hem tingut notícia de la seva existència? A través de la premsa i de coneguts”, responia la Montserrat. A més de la clàssica mel d’abelles ofereix vermut de mel i també hidromel, entre d’altres articles.
El Nico i la Virgínia serveixen pa de forn de llenya. Foto: Tots21
A prop de la Montserrat es troba el forn de llenya La Fornada, vingut del Montseny, una empresa situada en plena muntanya a prop de Sant Celoni, i que atenen el Nico i la Virgínia. Ella ens explica: “Venim cada any i som força coneguts aquí, de manera que ja esperen el ‘pa del Nico'”, com li diuen. “La gent de Creixell és molt agraïda”, se sincera. Quin assortiment presenten? “Pa de nous, d’espelta, d’olives, amb ceba o amb xocolata”, per citar-ne alguns.
Els olotins Artesans de l’Abel, amb la Miquela Pozza al capdavant. Foto: Tots21
També a prop hi ha la parada Artesans de l’Abel, procedent d’Olot, i que atén Miquela Pozza, italiana, que destaca que l’obrador és a Olot, però el magatzem, a Mataró. Formatges i embotits de qualitat, també, per a paladars gustosos.
L’aroma medieval continuarà i clourà quest diumenge.
Entrada del Crist a la plaça de la Sang. Foto: Tots21
Reus ha emmudit a les tres de la tarda d’aquest Divendres Sant amb l’entrada del Sant Crist de la Sang a la plaça del mateix nom per reviure, un any més, la cerimònia de les Tres Gràcies, quan la imatge del Crist era girada cara al públic, fent tres moviments, a dreta, centre i esquerra, perquè la ciutadania li expressés les tres gràcies. Milers de persones han seguit la processó, acompanyada d’un temps suau. Hi ha hagut algunes llàgrimes entre els assistents en aquest colpidor cerimonial tan reusenc.
Un cop complert el ritual i mentre la imatge del Crist entrava al Temple de la Sang se sentí el clàssic crit de ‘Visca Crist Rei!’, acompanyat d’un ampli ‘Visca!’ pronunciat pel públic com a resposta.
Culminava així, amb silenci absolut, recolliment i devoció l’acte més típicamet reusenc de la Setmana Santa. Cloïen la comitiva l’alcaldessa de Reus, Sadra Guaita, els regidors de l’Ajuntament; el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé, a més de l‘Arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, i els rectors de Reus.
Es parla que el fet de girar la imatge del Sant Crist de la Sang de cara al poble sembla que fou realitzat per primer cop el 1907. El portador d’aquell any era Josep Colom i Marca, qui abans d’entrar a l’església va deturar-se i es va girar de cara al poble perquè la gent present pogués demanar millor «les tres gràcies», tot responent de ben segur a una tradició que ja feia molts anys que els reusencs devien celebrar. L’any 1936, amb l’inici de la Guerra Civil, el Temple de la Sang i la imatge del Sant Crist, van ser incendiats, fet que va provocar la interrupció de l’acte de les Tres Gràcies fins a meitats de la dècada dels anys 1940.
Els Armats de la Sang i els penitents. Foto: Tots21
Les Tres Gràcies de Reus, però, inclouen les professons del migdia del Divendres Sant: la de l’Agonia i la de tornada o de les tres, la culminant, organitzades per la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist, així com la funció de l’Agonia o de les Set Paraules, que es fa entremig a la Prioral de Sant Pere i l’Acte final de les Tres Gràcies que té lloc just abans que la imatge entri de nou a l’església de la Sang.
Pablo Martínez, nebot de Núria López. Foto: Cedida
Nebot de Núria López, la cap de cuina de la presó de Mas d’Enric assassinada el passat dia 13 i portaveu de la família, Pablo Martínez ha concedit una entrevista a TotsTarragona21 en què es mostra rotund: “Hem d’arribar al final perquè es depurin totes les responsabilitats”.
Pablo informa que la família “està estudiant contractar un advocat per tal de prendre totes les accions legals al respecte quan sigui necessari, poder formar part de la investigació del cas, s’aclareixi què va pasar i també prendre mesures”, ha afirmat el nebot de la Núria.
La família no se’n sap avenir que ni la consellera de Justícia, Gemma Ubasart, ni el secretari de Mesures Penitenciàries, Armand Calderó, no hagin presentat la dimissió, però pitjor porten que el model penitenciari català no es posi en dubte per les autoritats de la Generalitat. “El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha ratificat en el seu càrrec la consellera i ella afirma que Calderó és el millor tècnic en aquesta matèria. No sé quina institució pot determinar el seu cessament”, es lamenta.
I respecte a la recent dimissió del director de la presó, Paco Romero, que ha estat la primera víctima política d’aquest cas, Pablo Martínez assegura: “Més que dimissió em sembla un canvi de lloc de treball”. Però la família reitera la petició de doble dimissió de la consellera i el secretari de Mesures Penals.
Bloqueig institucional
La consellera havia acusat els sindicats de presons de provocar “el bloqueig institucional” amb les seves protestes, i afirmava que “es vulneraven els drets dels presos, però reconeixia que calia injectar 700 o 800 treballadors més a les presons”, afirma Pablo. “El bloqueig el provoca ella”, respon Martínez, “és ella la que s’oposa que existeixi una taula de diàleg”. “L’únic que va succeir amb les protestes va ser que els familiars no podien veure els presos. Els treballadors tenen tot el dret a expressar la seva protesta. Segons deia la premsa, el Síndic de Greuges acusava que amb les conseqüències de les protestes, es vulneraven els drets dels presos i per això demanava informes del que estava passant. Aleshores, la consellera amenaçà amb la repressió, amb portar agents de la BRIMO”. Al temps, afirma que “la consellera reconeix que falta personal a les presons, una demanda que fa temps reclamen els treballadors”.
L’assassinat de la Núria ha estat “el cas més greu penitenciari ocorregut a Espanya, han assassinat la mà que els donava de menjar”, afirma en expressió gràfica.
Nuria López. Foto: Cedida per la família
La gran pregunta que es fa la família és com un pres condemnat per haver assassinat una dona a ganivetades l’any 2016 fos considerat que havia millorat de comportament i treballava a la cuina, “on podia fer servir els ganivets”. Amb un d’ells va matar la Núria quan eren sols. “No entenc com pot tenir les mateixes oportunitats que la resta dels presos, facilitant-li el context necessari amb el que va cometre l’anterior crim, donant-li l’accés a una arma blanca i podent estar a soles amb ella. La consellera parlava que l’assassí va actuar de bona fe quan va reconèixer el crim que va cometre en 2016. Encara que afirmés que anava begut, que la Fiscalia li rebaixés 9 anys de pena no és proporcional amb el que va fer. No entenc que es parli de bona fe d’algú que ha segat una vida”.
El més “xocant” és que els informes dels experts afirmaven que l’assassí es trobava “estable” quan va cometre el crim a Mas d’Enric. “Com es fan aquests informes?”, es pregunta Pablo. En aquest sentit es fa ressò d’unes paraules de la consellera, on deia que l’assassí havia estat sotmès a 14 informes, el darrer d’ells, el juliol de l’any passat, “on s’analitzava el control de la conducta o els estímuls de l’intern davant una provocació violenta. Jo no sóc psicòleg, però si davant els insults d’un intern, ell va reaccionar donant-li un cop de puny, és que no és una persona sensata”. Aleshores va ser apartat de la cuina, però més tard va poder tornar-hi. “Els informes deien que no es demostrava transtorn psíquic, ni patologies. És xocant que s’afirmi això en un assassí”, relata.
La Núria era natural de l’Hospitalet de Llobregat, tenia sis germans més, una família, per tant, molt extensa que viu repartida entre Molins de Reis i Esplugues de Llobregat. Havia regentat un bar i havia tingut dues parelles. Amb la segona se’n va anar a viure a Castelldefels, va opositar al CIRE i va treure plaça d’interina. Aleshores va fer cap a Mas d’Enric. Va decidir llogar un pis a Vilallonga del Camp per estar més a prop de la feina, i ja sense la segona parella se’n va endur la seva estimaba gosseta Fiona, que estava molt malalta i ara la cuida l’Antonia, una de les seves germanes.
Reus ha viscut la nit de Dijous Sant la Processó del Silenci amb contenció, emoció i una profunda devoció. La processó que organitza la Confraria Nostre Pare Jesús del Calvari (els ‘Natzarens‘, amb seu a l’església parroquial de sant Francesc) ha omplet els carrers de la ciutat resseguint un recorregut amb absolut silenci, només trencat pel rítmic ressonar dels timbals necessaris per mantenir el ritme de la cohort romana.
Les confraries de la ciutat han acompanyat la processó, que ha acabat a l’església de sant Joan, on s’ha dipositat la imatge de Jesús del Calvari i la Verge del Calvari, que participen aquest Divendres Sant del tradicional Via Crucis, que organitza l’Arxiconfraria del Sant Crist de la Creu i que partirà de l’església de sant Joan.
Prèviament, a l’interior de la parròquia de sant Francesc i acompanyats de mossèn Josep Maria Gavaldà i mossèn Joan Miquel Bravo -titulars de les parròquies de Sant Francesc i Sant Joan, respectivament- es feia el lliurament de l’estendard, que amb motiu del 80è aniversari de la confraria requeia en els membres de la pròpia confraria dels Natzarens. Així mateix, als peus de la imatge del Natzarè es procedia a dipositar l’urna amb el nom dels confrares difunts, una tradició que també es repeteix cada any.
A continuació us oferim una galeria d’imatges de la processó.
Mario Basora, amb Noemí Llauradó, brindant per l’èxit del certamen. Foto: Tots21
La desena edició de la Fira Reus Viu el Vi va carregada de novetats, començant pel canvi d’ubicació: es trasllada de la plaça Llibertat al Parc de Sant Jordi, amb més espai per evitar les típiques aglomeracions de gent, a la vegada que es tracta d’un entorn més amable, verd i amb tancaments de seu perímetre exterior.
Avui s’han presentat les novetats d’un certamen que se celebrarà el 7, 8 i 9 de juny, prou consolidat i referent fins i tot a Catalunya en l’oferta de vins de les DO de les comarques de Tarragona, on també es dóna un impuls el vermut de Reus. Una altra novetat és que la compra d’entrades es podrà fer on line també per descongestionar les clàssiques cues que es formen a la caseta de venda.
Finalment, l’horari de tancament s’avança a les 22 hores per tal de poder donar espai als restaurants de Reus a poder recollir assistents. Abans el tancamet s’allargava de fet fins la matinada. Es mantindran els espais musicals, però modulant el volum.
Aquest dimecres, 27 de març, s’ha presentat a la sala d’actes de la Cambra de Comerç de Reus el cartell de l’edició de 2024 de la Reus Viu el Vi, obra un any més del dissenyador Jordi Romero.
En aquesta ocasió Romero ha mantingut l’essència dels cartells de passades edicions, amb els elements referents de la copa i el cor, però jugant enguany amb taps de suro apilats representant un carroll de raïm. El fet de mantenir els dos elements, la copa i el cor, en el disseny del cartell no és casual, ja que persegueix que l’espectador identifiqui a simple vista la imatge distintiva de la fira del vi i alhora apreciï aquell element de disseny nou, representatiu de la corresponent edició. Romero ha volgut destacar que “una identitat visual repetida en el temps queda gravada en la memòria i ens ajuda a llegir més ràpid”.
Les novetats
El president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha expressat que amb aquests canvis “busquem augmentar, encara més, la qualitat del certamen”. En aquest sentit, Basora ha afirmat que “en una fira d’aquestes característiques és important controlar l’aforament” i que la venda anticipada permetrà “donar resposta, de manera adequada, al gran volum de visitants que hi participen”.
Mario Basora ha detallat que el canvi d’ubicació al Parc de Sant Jordi respon a una qüestió d’aforament, i que “s’ha considerat convenient tenir un espai més gran i adient davant de l’àmplia assistència de públic que ha tingut la Fira en edicions anteriors”.
D’altra banda, a l’interior del Parc de Sant Jordi hi haurà tres espais clarament diferents: una zona de vermuts a l’entrada, la presència dels cellers a l’espai central i un emplaçament final, en direcció a la Fira Centre Comercial, on s’hi ubicarà la zona gastronòmica. “Amb aquesta distribució cerquem esponjar el públic assistent i evitar les aglomeracions”, ha argumentat el president de la Cambra de Reus.
Pel que fa a la plataforma digital de venda d’entrades, Mario Basora ha explicat que “estem ultimant la seva creació per poder comprar els packs de forma anticipada”, amb l’objectiu d’aconseguir que l’accés a la Fira de les persones que ja l’hagin adquirit sigui més fluid. A més d’aquesta venda anticipada, els packs es podran recollir una setmana abans de la Reus Viu el Vi en una caseta habilitada per l’ocasió a la plaça de Prim.
Durant la presentació del cartell, Mario Basora ha fet valer la importància de la Fira com un “aparador dels vins del territori. La Reus Viu el Vi constitueix una plataforma per fomentar un producte que singularitza a les nostres comarques, com és el vi”. “Volem que la Reus Viu el Vi sigui un any més un èxit per a la ciutat, pel territori, pels cellers de les sis denominacions d’origen que conformen el territori CambraReus i per als establiments de gastronomia participants”, ha reafirmat.
El president de la Cambra de Comerç de Reus ha destacat, a més, que aquest nou format de fira, i per la seva dinàmica, permetrà la captació de nous públics.
El moment del sector
La Fira arriba en uns moments complicats en el sector vitivinícola pel descens en les vendes en el vi negre -a diferència del que passa en el vi blanc-, atribuïdes a les tendències actuals, la sequera i també a la davallada de la compra per part del mercat nordamericà. No obstant això, Basora calcula que augmentarà el nombre empreses que estaran presents en aquesta edició.
Basora ha remarcat la importància de l’impacte econòmic, però també social, de la Reus Viu el Vi, així com la voluntat “d’atraure a l’esdeveniment el públic que visita la Costa Daurada, sota el concepte de la nostra corporació de fomentar el territori”. En aquest sentit, i sota la premissa de treballar per la ciutat i pels seus sectors empresarials, una altra de les novetats és el tancament de la Reus Viu el Vi a les 22 hores, per oferir als assistents la possibilitat de desplaçar-se posteriorment a algun dels restaurants de la ciutat i, per tant, crear sinergies amb l’àmbit de la restauració.
La presentació del cartell ha comptat també amb la presència de la regidora de Projecció de Ciutat i alhora responsable de l’Agència Reus Promoció, Noemí Llauradó., que ha reiterat el fet que la Fira “és un referent a Catalunya” i ha saludat els canvis que ha operat l’organització, “que li otorgaran més qualitat”. La Reus Viu el Vi 2024 és una iniciativa de la Cambra de Comerç de Reus amb el suport de l’Ajuntament de Reus.
Yolanda López, durant el seu pas pel Parlament. Foto: ECP
Yolanda López encapçalarà la llista dels Comuns per la circumscripció de Tarragona a les eleccions autonòmiques del 12M, segons ha sabut Tots21. López fou diputada al Parlament de Catalunya els anys 2018-20 i havia tornat a l’hemicicle com a nova diputada de Catalunya En Comú el juliol de 2023 en substitució de Jordi Jordan, que fou elegit alcalde de Tortosa.
En segon lloc de la llista se situa Mario Téllez i tercera, Antonia García, de Constantí. Yolanda López deixarà l’escó al cap de dos anys en favor del vilasecà Mario Téllez, que havia manifestat la voluntat d’encapçalar la llista, per la qual cosa es dibuixa una mena de tàndem.
El Consell Nacional dels Comuns ha donat llum verda aquesta tarda al seu nomenament, segons ha sabut aquest digital. Al gener d’enguany, López es va donar de baixa de Podem en el cas de la fricció amb Sumar, en ser sancionada, junt a altres 121 militants, per donar suport a una aliança amb Sumar. Queda ara per veure si Podem concorrerà a les eleccions amb els Comuns. Yolanda López és militant dels Comuns i membre del Consell Nacional.
Tot i néixer a Barcelona l’any 1966, fa molts anys que està arrelada al Vendrell, municipi del qual és regidora des de les passades eleccions municipals del 28 de maig. Administrativa comptable de professió, ha desenvolupat la seva activitat associativa en l’àmbit del voluntariat a l’educació infantil. Implicada en política des del 2014, amb el naixement de Podemos, López fou secretària d’acció institucional del partit a nivell català. A la seva primera etapa al Parlament va participar en comissions com Treball, Medi ambient, Agricultura i Justícia. Va ser impulsora de les Comissions d’Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica i d’Estudi de les Polítiques per al Millorament de la Qualitat de Vida de la Gent Gran.
El líder del PPC, Alejandro Fernández, al Parlament. Foto: Nico Tomás
El polític de Sant Pere i Sant Pau Alejandro Fernández no es rendeix mai. Ja ho va anunciar quan Núñez Feijóo va intentar traslladar-lo a Madrid com a portaveu popular del Congrés i deixar així expedit el terreny català, d’on és president regional.
Amb la inesperada arribada del 12M, que deixava el PP descol.locat pendent de celebrar un congrés a Catalunya, Alejandro i Feijóo han tancat la candidatura del tarragoní després d’insinuar-se des de Madrid que Fernández podria no repetir justament quan les enquestes (La Vanguàrdia de diumenge era contundent, atribuint-li al PP un ascens espectacular de 3 a 15 diputats) donen un resultat històric als populars a Catalunya. La relació mútua Feijoó-Fernández semblava millorar i ara es tractava de confirmar si Madrid apostava pel polític tarragoní. Així ha estat: ha rebut l’aval de pesos pesats del partit, com abans ho havia rebut de les entitats constitucionalistes catalanes. Se li destaca la feina feta a Catalunya, responsable en bona mesura de l’increment en les enquestes.
Així, el PP ha escollit Alejandro Fernández com a candidat en les eleccions del 12-M. Segons han confirmat fonts del partit a ACN, el diputat ha rebut l’aval del Comitè Electoral Autonòmic popular després d’haver obtingut el suport dels principals “actius polítics” del PP català.
La designació de Fernández, que ja va ser candidat a les eleccions al Parlament de 2021, se sotmetrà ara a la consideració d’una Junta Directiva Autonòmica que se celebrarà demà a Barcelona i a la qual està previst que hi assisteixi el president del partit, Alberto Núñez Feijóo.
“Aclarit el nom del candidat i l’equip de campanya, el PP també procedirà a designar com més aviat millor la resta d’integrants de les candidatures a les quatre províncies. Tot això serà ratificat pel Comitè Electoral Nacional“, apunten fonts del PP. Des del partit apunten que es proposarà l’eurodiputada Dolors Montserrat, que va sonar com a possible candidata a Catalunya, per ocupar el rol de presidenta del Comitè de campanya.
“El Partit Popular es marca com a objectiu armar una candidatura forta que permeti la recuperació del PP com a formació de referència del constitucionalisme, atès que el PSC ha abandonat aquest marc en convertir-se en crossa imprescindible de l’independentisme”, conclouen des del PP.
Minuts després de comunicar-se l’elecció de Fernández el popular ha fet un missatge a les xarxes socials on agraït el suport del partit. “Avui és un dia per donar les gràcies de tot cor: al meu partit, al meu president i a totes les persones que m’heu recolzat amb tant d’afecte”, ha ressaltat.
Reunió amb Feijóo
Alejandro Fernández va mantenir ahir al vespre una reunió amb el president del partit on va oferir-se per encapçalar la candidatura del PP a les eleccions. La cita, que va tenir lloc a Madrid, es va produir en plena recta final del procés obert en el si dels populars per elegir el cap de per les eleccions anticipades per Pere Aragonès després de no poder tirar endavant els seus pressupostos.
Després de la reunió Fernández ha fet una entrada a la xarxa social X en què va recordar que, un cop acabada la negociació amb Ciutadans, s’oferia a Feijóo que “com a candidat a la Generalitat o com a afiliat de base” disposat a ajudar “sempre” a què el PP de Catalunya “obtingui el millor resultat possible”.
El PP era l’únic partit amb representació al Parlament que encara no havia assenyalat al seu candidat pels comicis del 12 de maig. L’elecció de Fernández arriba després de dies de debat intern en el si de partit i d’unes infructuoses negociacions amb Ciutadans, que anirà en solitari a les eleccions.
Les enquestes anticipen un bon resultat pels populars, que a les anteriors catalanes van aconseguir tres escons. Ara, en canvi, enquestes com el CEO pronostiquen una pujada important i permetrien als d’Alejandro Fernández fer-se amb bona part del vot de Cs i acostar-se o superar Vox.
Inevitablement, a algú li havia de caure una llàgrima en evocar un passat tant dolorós com el de la guerra civil i la devastació física, però sobretot moral, que suposaven els bombardejos aeris de l’aviació feixista sobre la població indefensa. Castellvell del Camp reobria dissabte el refugi que ha recuperat els darrers anys amb un seguit de visites guiades, amanides amb una excel.lent recreació històrica, que incloïa la presència de sanitaris de l’època, oficials de l’exèrcit, milicians o membres de la Creu Roja.
Un desplegament rigorós i perfectament documentat, comandat pel regidor de Cultura, Jordi Jové, i el grup Recreació Històrica i Patrimoni Junts, per rebre els primers visitants a l’entrada de l’amagatall del carrer sant Jaume i que la setmana passada era inaugurat amb la presència de nou testimonis de l’època, nou supervivents que aleshores només tenien entre tres i cinc anys, però que encara recordaven amb emoció les pors que trasbalsaren Castellvell en aquells anys d’infausta memòria.
Dos moments de l’inici de la ruta, davant l’actual Ajuntament, mentre el regidor de Cultura reparteix diner emès per l’Ajuntament l’any 1937. Fotos: Tots21
La visita forma part d’una ruta per la memòria de la guerra civil a Castellvell i que tindrà continuïtat. Comença a la plaça de l’Ajuntament, on havia existit el segon refugi antiaeri -actualment colgat i inaccessible-. Allí s’informava que el lloc que ocupa actualment l’edifici consistorial va ser seu del flamant edifici de la societat El Casino, que reunia la gent de dretes del municipi, un immoble noble que incomprensiblement va anar a terra als anys 80. La guia de la ruta repartia fotografies antigues que mostraven la bellesa de l’edifici.
Des d’allí, la ruta fa parada a la Font Nova, on hi hagué els rentadors, que havien estat inaugurats en 1906 i que també van desaparèixer per a desesperació de l’historiador local Esteve Sugranyes, recuperador de la memòria del poble i present en una de les visites feta dissabte.
Façana de la bodega. Foto: Tots21
La tercera parada de la ruta bèl.lica la forma l’edifici de l’Espiga, que era la societat de la gent d’esquerres, situada a l’actual carrer Sant Vicenç i que un cop acabada la guerra fou incautat, com no, per la Falange. Sortosament, l’edifici es conserva i s’usa com a magatzem agrícola. La quarta parada és el celler cooperatiu, la bodega de vi aixecada en 1934 i adquirida per l’Ajuntament actual, que compta amb una façana d’un bell estil modernista. “L’any 1935 Castellvell va veure’s beneficiada per una gran collita de raïm i això permeté disposar de vi durant la guerra civil”, recordava la guia.
Un oficial de la República relatant els efectes dels bombardejos. Foto: Tots21
La cinquena i sisena parades són ja el refugi. En primer lloc, un oficial de la República explica què era el règim instaurat en 1931, com s’activaven les bombes d’aviació i els danys que provocaven, per donar pas al refugi en sí, on una sanitària abillada com si fóssim al 1936 relatava la història dels bombardejos de la veïna Reus i com Castellvell se sumaria en 1938 a la iniciativa de la capital del Baix Camp de construir refugis. Tot amanit amb un àudiovisual on es repassaven les fites cronològiques de la construcció dels dos refugis de Castellvell -un tercer no va arribar a reeixir en aparèixer aigües subterrànies-, com ho va afrontar l’Ajuntament de l’època i els moments claus de la guerra, com fou l’arribada de 28 refugiats vinguts de Madrid en l’any d’inici de la guerra o la vinguda de l’arquitecte dels refugis de Reus per construir els de Castellvell.
Descens al refugi antiaeri. Foto: Tots21
Imatge de l’interior del refugi i de la parada amb medicaments i material de guerra. Fotos: Tots21
A l’entrada del refugi es reunia material de guerra, des de bombes a metralla procedents de la batalla de l’Ebre, i una bala localitzada a Castellvell -una peça preuada de col.leccionista- , medicaments de l’època, una bandera republicana, premsa i propaganda del moment -del POUM, d’ERC, del PSU,…- o un fardell amb menjar que es repartia als vilatans que es refugiaven contra les bombes. Acabat l’àudivosual, un sanitari amb una escandalosa sirena de mà alertava de l’arribada de l’aviació, senyal que calia córrer cap al refugi.
Simulació del so real d’una sirena, que avisava de l’arribada dels bomarders. Foto: Tots21
Un ingent treball d’investigació que ha incorporat, a l’àudiovisual, el testimoni de les persones vives i mortes que residien en un Castellvell temblorós, alerta davant les ràzzies de l’aviació feixista sobre Reus i sobre Castellvell, i que havien de buscar consol davant una acció infame continuada que no van comprendre mai. El mateix dia de l’entrada de les tropes franquistes a Reus, el 15 de gener de 1939, entre 60 i 90 avions d’atac feixista van sobrevolar Reus i Castellvell, fent tremolar els seus edificis.
L’alcalde de Castellvell, Josep Manel Sabaté, amb gent vestida d’època a la cantina. Foto: Tots21
La ruta acaba amb un esmorzar tal com era als anys 30. Foto: Tots21
La ruta mor en la cantina dels soldats, amb esmorzar de campanya típic, que s’abona amb diner que emetí l’Ajuntament de Castellvell durant la guerra, amb vals a 10 cèntims el paper. Què menjaven els sodats? Clotxa amb oli, tomaca, sardina de la costa o arengades, acompanyats de vi, aigua i cafè.
Josep Masdeu, durant la seva intervenció a l’Auditori de Santa Llúcia. Foto: Tots21
L’alcalde de La Selva del Camp, Josep Masdeu, dibuixava dijous passat a l’Auditori de Santa Llúcia els reptes que té fixats la localitat en el repàs que feu dels pressupostos de 2024, un acte tradicional que celebra cada any davant la ciutadania.
Les necessitats i també les solucions aportades pel consistori en matèries com l’habitatge, els costos energètics que suporta el consistori, l’existència de tants vehicles com habitants empadronats hi ha (5.800), la baixa demografia fruit d’un creixement vegatatiu negatiu (hi ha més defuncions que naixements), que es compensa amb l’arribada de gent forània (+1,8%), o l’onerós cost de la recollida i el tractament de la brossa formen el mapa de les principals preocupacions que sense embuts Masdeu posà sobre la taula en la conferència.
“L’habitatge és un problema important perquè és car i escàs”, detallà l’alcalde, i situà com a exemple que en la dècada de 2010 a 2019 només se’n van construir 22, “molt poc per a La Selva”. Ara bé, durant anys, el consistori ha empès la política de compra i rehabilitació de cases del nucli antic, de manera que fins l’actualitat s’han fet “més de 150 actuacions”. Una altra línia serà la de posar a disposició dels promotors més terrenys per a l’edificació.
Ajudes al lloguer jove
Justament, Masdeu exposava que el consistori ha aportat uns ajuts al lloguer jove que arriben als 150 euros mensuals -de 200 euros en famílies nombroses-, i que es poden complementar amb uns altres de la Generalitat -de 300 euros-. “Hem aprovat les primeres ajudes i s’hi han pogut beneficiar vuit persones”, concretava. Les ajudes es mantenen durant quatre anys. Masdeu subratllà la “impossibilitat” pressupostària que el consistori faci de promotor i construeixi habitatges. “Només 20 habitatges costarien dos milions d’euros, una xifra inviable, i només donaríem servei a 20 famílies”.
Sobre la factura energètica, aquesta es va doblar en 2023. El consistori ha dut a terme una política de substitució de llums per il.luminació led que retallen els costos. Al pressupost de 2024 figuren 350.000 euros de despesa en energia sense comptar el pavelló poliesportiu.
I el tercer gran problema és el cost de la brossa, “que en els darrers deu anys ha passat de 180.000 euros a més de 500.000”.
Les solucions
Tot i això, el consistori ha anat actuant “a poc a poc, que és com es fan les coses de manera efectiva”. Així, en el cas de fer front a l’elevat nombre de vehicles, ha adoptat durant anys una política de creació d’aparcaments gratuïts, de manera que disposa avui en dia de 814 places repartides pel municipi. “El darrer ha estat l’aparcament de Sant Agustí, que ha creat 50 noves places amb una inversió de 50.000 euros”.
Quant a l’economia, Masdeu subratllava que La Selva viu “una situació equilibrada, amb més de 200 empreses, un PIB molt per damunt del català i una taxa d’atur del 6,75%, és a dir, tenim 194 aturats, dels quals un 74% cobren alguna prestació”. Al respecte de la situació econòmica anunciava la venda de parcel.les industrials de fins a 50.000 metres quadrats, “el que vol dir que s’hi instal.laran empreses i generaran llocs de treball”.
També apuntava les solucions cercades quant a assegurar l’arribada de l’aigua justament en una població fortament industrial i pagesa, com les millores fetes en una canalització, la construcció del dipòsit regulador per servir aigua al nord i sud de la vila, millorant-ne la distribució. Altrament, La Selva podria ampliar la rebuda de l’aigua del Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT). També es va solucionar l’enviament d’aigua als pagesos.
Els pressupostos
Els pressupostos municipals d’enguany, que van ser aprovats el novembre de l’any passat seguint el criteri que puguin entrar en vigor l’1 de gener, sumen 11,6 milions d’euros, sumant la societat municipal Progrés Selvatà i l’Organisme Fundació El Vilar, contra els 11 milions de 2023. Sense incloure les societats, s’eleven a 9.17.000 euros, contra 9.130.000.
Les inversions s’enfilen fins a 1,7 milions d’euros i el capítol de personal, 3,3 milions, un 36% del total, “quan s’aconsella no superar el 40%”, afirmava Masdeu. El consistori té 110 treballadors.
Es tracta d’un pressupost “equilibrat”, on destaquen la millora d’un carrer degradat, el de les Eres (pressupostat en 431.000 euros l’any 2019, que pels increments dels costos suma ara 525.000 euros), més de 400.000 euros en eficiència energètica, la segona fase de la reforma de la Defensa Agrària (325.000 euros, gairebé coberta per les subvencions), el canvi de gespa artificial del camp de futbol (270.000 euros), el cobriment de la pista del col.legi Gil Cristia (50.000), el ja citat aparcament de Sant Agustí (50.000), la construcció de 30 nous nínxols al cementiri (40.000 euros), actuar en camins (35.000) o treballs al Casal d’Entitats (30.000).
Canvi notable en el tiquet electoral de Junts a Tarragona. La tortosina Mònica Sales serà la cap de llista a les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya si no hi ha cap sorpresa inesperada, mentre que el vallenc Albert Batet -antic cap de llista per Tarragona– anirà a les llistes per Barcelona, en un lloc destacat d’una llista que encapçala Carles Puigdemont, segons ha sabut Tots21. Altrament, Batet s’encarregarà de dirigir la campanya electoral a tot Catalunya. Amb aquest canvi de lloc i nous papers per Batet es reforça també el paper de les comarques de Tarragona a nivell nacional.
Sales confirma així la seva estrella ascendent. En les anteriors eleccions se situà de número 2, justament darrere Albert Batet. Eusebi Campdepadrós i Teresa Pallarès van conformar els quatre diputats elegits per Junts a Tarragona en l’arrencada de la legislatura.
Sales és portaveu del grup parlamentari de Junts, dona de total confiança de Puigdemont -aquest dijous era a Elna en l’anunci fet per Puigdemont que es presentarà a les eleccions-, on ja rebia felicitacions.
La Companyia Pau Palaus arriba amb Zloty als Jardins de l’Ajuntament. Foto: Cedida
Torna un dels referents de les arts escèniques de carrer del Camp de Tarragona i cada cop més de les comarques del sud de Catalunya, el PrimaverArt del Morell. Seran 14 espectacles de teatre, circ, dansa i música, en un festival que presenta entre les seves novetats la reducció d’aforament d’alguns d’ells i la sessió doble en algunes de les propostes per tal que el públic que recorre El Morell aquells dies no se’ls perdi.
La 9a mostra d’arts escèniques dels 10 anys de vida -un va patir la covid- arrencarà el dijous dia 4 d’abril i s’allargarà fins diumenge dia 7, és a dir, com cada any, passat Setmana Santa.
Arriba quan clou la temporada al Teatre-Auditori, que ha viscut diversos solud outs, amb totes les entrades venudes. Per què ha succeït?: “Per la qualitat de la programació, amb actors i actrius reconeguts pel públic, i per la represa després de la covid”, responia el regidor de Cultura, Miquel Roig.
L’alcalde i el regidor de Cultura, amb els tècnics programadors, al costat del cartell oficial de PrimaverArt. Foto: Tots21
Quant al PrimaverArt, “ja són nou edicions plenes de cultura als carrers del municipi i amb una resposta per part de la gent fantàstica, tornarem a gaudir d’una quinzena de propostes diversesi per a tothom”, exposa l’alcalde del Morell, Eloi Calbet, qui afegeix que “continuem apostant d’una manera clara per la cultura morellenca durant tot l’any i el PrimaverArt és referent a tot el territori i un orgull pel Morell, és enriquidor i molt emocionant veure com anem sumant edicions arribant a un 2024 on es destinaran al voltant de 60.000 euros”.
La cartellista
Una tradició iniciada a la tercera edició del festival és tenir cura del cartell. S’encarrega a destacades artistes del territori per marcar una certa fita artística que doni sentit a la programació. El cartell d’enguany “és obra d’Anduluplandu, alter ego de la il·lustradora tarragonina Bet Díez, que ens dibuixa l’esperit de la mostra, de la primavera i de les diferents disciplines que s’hi han pogut i s’hi podran veure al llarg d’aquests darrers anys”, ha detallat el regidor de Cultura, Miquel Roig. “Sempre busquem que el cartell reflecteixi l’essència de l’artista i el significat del PrimaverArt, i així ha sigut”, afirmava David Ayza Granell, tècnic auxiliar de festes i cultura del consistori.
Precisament, els tècnics de festes, cultura, joventut i audiovisuals del consistori han desgranat una mica més la programació i el seu vessant més artístic que “continua apostant molt fortament pel circ i els espectacles per a tots els públics, que sorprendran i agradaran a tothom”.
Afegien que “es busca un tipus d’espectacle que interactuï amb el públic i amb l’espai, que sigui una suma amb l’entorn, és això el que busquem quan plantegem una mostra als carrers i a l’aire lliure”. L’any passat es va estrenar l’espai de la plaça Maria Mercè Marçal i enguany s’hi han tornat a programar diferents espectacles mantenint la graderia modular instal·lada en l’edició anterior, la qual permet gaudir d’espectacles de més gran format amb un nombre més gran de persones al públic.
La Fàbrica de Talents inaugurarà com cada any el festival.Foto: Cedida
Quatre dies de cultura als carrers amb una programació molt diversa El dijous dia 4 d’abril la Fàbrica de Talents tornarà a donar el tret de sortida de l’edició, per cinquè any. Un espai en què joves del Morell mostren les seves habilitats artístiques, i en què col·laboren l’Escola Municipal de Música del Morell i l’activitat de dansa que duu a terme l’AMPA de l’Escola Ventura Gassol.
La Companyia Le Puant presentarà Gran Sonata. Foto: Cedida
El menú de divendres
Divendres dia 5 d’abril, la Companyia Le Puant, des de Banyoles i Terrassa ens presentaran la Gran Sonata, un espectacle de clown i humor gestual; el mateix divendres, i sense canviar de registre, la Companyia Pau Palaus arriba amb Zloty als Jardins de l’Ajuntament. I encara més circ per tancar un divendres amb Latas de la Cia. D’Click, que des de Saragossa ens porten una reflexió sobre la bellesa i la inutilitat de les coses.
Absurd, del Circ Vermut, serà la primera matinal. Foto: Cedida
El cap de setmana començarà dissabte 6 d’abril amb moltíssimes propostes de diferents gèneres artístics i a diferents espais. Absurd del Circ Vermut serà la primera matinal, seguida de La piedra de madera de la Cia. de Circo EIA, que farà doblet matí i tarda. El Col·lectiu El Gos Perdut arriba amb el seu espectacle homònim abans que la Companyia Orain-Bi munti el seu circ Mute, des de Bilbao. Zloty tornarà al vespre de dissabte a la plaça Era del Castell. I tancarà la jornada de dissabte La Tartana de la Cia. Troncos Lucos, un espectacle per a tots els públics que arriba des de Madrid a la plaça Maria Mercè Marçal.
El Col·lectiu El Gos Perdut arriba amb el seu espectacle homònim. Foto: Cedida
White Bottom, de Ramiro Vergaz, continuarà la matinal de diumenge al Pati de l’Institut. Foto: Cedida
El diumenge 7 d’abril arrencarà amb Dones de circ a “La Tartana”, una proposta de microteatre de la Cia. Teatre sobre rodes. White Bottom, de Ramiro Vergaz, continuarà la matinal al Pati de l’Institut i la Cia. Brass The Gitano Band ens portarà cap a la zona de food trucks al migdia i per molts carrers del municipi. Ego de la Cia. Humancía i Amal de la Companyia La Baldufa tancaran la novena edició d’aquest PrimaverArt.
Alguns espectacles seran amb aforament limitat
Després d’analitzar l’afluència de públic dels anys anteriors, des de l’organització s’ha decidit limitar l’aforament per a un correcte desenvolupament dels espectacles. Les entrades dels espectacles amb aforament limitat es podran adquirir gratuïtament al Centre Cultural a partir del dia 2 d’abril de 16 a 20 horesfins a exhaurir les disponibles. Cal tenir en compte que es poden adquirir un màxim de 5 entrades per persona i espectacle. Les propostes amb aforament limitat són les següents:
• Zloty
• Dones de circ
• La piedra de madera
Altrament, com cada any, també arriben les food trucks El pati del Centre de dia acollirà, un cop més, la zona food trucks, un espai per recuperar forces o refrescar-se entre espectacle i espectacle. Una àrea que obrirà divendres, de sis de la tarda a una de la matinada, dissabte, de deu del matí a una de la matinada, i diumenge, de deu del matí a nou del vespre.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament de La Canonja, assegut al pati de butaques. Foto: Alberich fotògrafs
El nou Orfeó Canongí Teatre Municipal (OCTM) ha superat un any des de la seva reapertura el gener de 2023 en el que ha suposat una gran inversió feta per l’Ajuntament no només per redreçar un equipament ple de mancances, sinó per fer un salt quant a programació escènica. La Canonja es dota, per tant, d’un recinte que li permet recuperar públic local i a més a més atreure el forani. Salvador Ferré, el regidor de Cultura, ha estat el director d’orquestra d’aquesta recuperació i el cap visible del nou enfoc de l’equipament. Ho explica en aquesta entrevista a TotsTarragona21.
Com recorda la inauguració, on els protagonistes van ser dos canongins?
La recordo amb una gran alegria. Ho teníem tot molt ben treballat, tant quant al projecte, la programació i la jornada inaugural en concret. Vam tenir la sort de poder comptar amb dues persones nascudes a La Canonja, el compositor i director Daniel Espasa i el ballarí i coreògraf Aleix Mañé, que evidentment resideixen fora donada la seva dedicació professional i l’atíssim nivell que tenen.
Quin balanç fa d’aquest any i escaig i de la resposta del públic?
Hi havia el dubte de com aniria tractant-se del primer any i com respondria la gent del poble i si seríem capaços de captar públic de fora del municipi. I la veritat és que n’estem molt satisfets. Hem fet un balanç molt positiu: l’ocupació ha estat del 78 per cent, que és força bona. La major part dels dies el teatre ha estat ple o gairebé ple.
Han tingut oscil.lacions de públic?
En funció del que programes n’hi ha. El que més agrada són les comèdies i quan les programes tens molt de percentatge d’èxit assegurat. Però crec que hem de fer una programació variada on no només oferim comèdies per riure, sinó obres que et facin pensar, que et remoguin, que tinguin un rerefons, que la gent es pugui fer preguntes un cop abandoni el teatre, que ofereixi un missatge, i la veritat és que això es reflexa amb la programació.
De la programació d’arts escèniques, el teatre és el que més bé funciona?
Més que la música, tot i que hem tingut la Lídia Pujol, hem programat música clàssica en homenatge a Pau Casals, hem recuperat la sarsuela, hem ofert una obra dedicada a Pau Vidal, baríton canongí que va tenir projecció, i vam apostar per Àngel Òdena. Era també una aposta per portar gent de fora.
També funciona el festival de màgia, ja ho feia abans. Portem 19 anys amb ell i està absolutament consolidat. Al teatre de l’Orfeó ha acabat de trobar el seu espai, un lloc magnífic, per exposar-lo.
El nou Orfeó està pensat per a la població de La Canonja, i en segon terme, per la gent del Camp de Tarragona. L’equipament està suposant un abans i un després a nivell cultural i social, especialment per la gent de La Canonja?
Sí, sens dubte. He notat des del primer dia que poder comptar amb un recinte nou, atractiu, ben remodelat, que respecta l’arquitetura història suposa que la ciutadania de La Canonja ha assumit que cada dissabte té una obra de teatre o un concert on anar-hi, i que s’ha d’arreglar i després de l’obra, si convé, anar a sopar. S’ha creat l’hàbit de dir: ‘Anem al teatre’. Hi ha un cert orgull de disposar d’aquest equipament a casa nostra. Això no existia a La Canonja, potser sí en el passat. La gent ha tornat a recuperar allò que amb els seus pares i avis passava, que era anar a l’Orfeó.
“Pretenem viure experiències teatrals que t’enriqueixin com a persona. La cultura t’ha de fer pensar”
La gent de La Canonja sol anar al teatre a Reus o a Tarragona?
Hi ha gent que sí que hi va, però no tot el públic que ve a l’Orfeó va a Reus o a Tarragona. Per tant, s’ha despertat un públic nou. Pretenem també educar en aquest camp, viure experiències teatrals que t’enriqueixin com a persona. Josep Maria Pou diu que la cultura t’ha de fer pensar. La gent gran que havia consumit molt teatre i música a La Canonja, a través de l‘Orfeó i del Casino, ho ha recuperat ara. I a la gent jove li ofereixes una proposta diferent.
No tot és ‘divertimento’ i comèdia
Així és. I es tracta també que els espectacles que portem tinguin un cert nivell. El dia 23 de març presentem la Mayte Martín, que està fent una gira per tot Espanya presentant el seu disc, i això ens situa al nivell de teatres com la Maestranza de Sevilla, el Palau de la Música Catalana, el Teatro de la Zarzuela de Madrid, l’Auditori Manuel de Falla de Granada,… Estem jugant en aquest nivell portant a aquesta artista.
Sí, tot i que hem fet també a la tardor un cicle de teatre de quilòmetre zero, amb companyies locals, però de gran nivell, com és el cas de la Sala Trono.
En tot equipament, especialment quan arranca, com és el cas, és clau la figura del programador. Ho és aquí?
Hem tingut sort. El tècnic de cultura és un gran professional. Es tracta del Felicià Cañellas. Crec que fa una gran feina.
Programeu per temporades de sis mesos
El primer que el tècnic i jo vam fer va ser seure’ns i dibuixar el projecte anual. I vam fixar les pautes. Des de gener a juny tenim la programació d’hivern-primavera, amb dues falces intercalades: una obra de teatre per la Festa Major d’hivern -que no forma part dels abonaments- i la Festa de la Municipalitat, al voltant del 15 d’abril. Aquí recuperem la tradició lírica de La Canonja, especialment la sarsuela.
‘Hem recuperat la sarsuela que es feia a La Canonja. Foto: Cedida
No se’n fa, de sarsuela, avui en dia
Aquí hi havia molta tradició. Recordo el meu sogre i pares d’amics meus que n’eren grans seguidors. Volem que sigui el símbol de la gent del passat. L’any passat vam portar una companyia valenciana a oferir un repertori de sarsuela. La caixa escènica es reduïda, per mantenir l’espai original, i això dificulta fer-les completes, per això representem un repertori d’obres, com Doña Francisquita i altres, per exemple. El 14 d’abril escenificarem de nou sarsuela.
Seguim amb la programació
Quan arribem al juny fem una aturada i presentem el ‘Surt a la fresca’. Enguany tindrà lloc a la plaça d’Europa, al costat de l’Orfeó, que s’usarà com a camerino. I després entrem en la Festa Major d’estiu, on també presentem una obra de teatre a l’Orfeó. Encabat ens anem de vacances i la voluntat és la de tornar a col.laborar amb el Festival Internacional de Teatre de Tarragona, com vam fer l’any passat. Parlem de finals d’agost i inicis de setembre. Després comencem la programació de tardor-Nadal, amb un festival de cinema, la màgia de l’Impossible, tornarem al teatre quilòmetre zero i una gala musical de tall més clàssica: celebrem un aniversari d’un violinista canongí de metitats del segle passat, l’Antoni Brossa. Acabaríem la temporada amb un concert de Nadal. A diferència de l’any passat, hem afegit dues acuacions a l’hivern-primavera.
Ve públic de fora als espectacles que programen?
Molta. A La Canonja ens coneixem tots. També ve gent arrossegada per vilatans de La Canonja. I finalment tenim un tipus de públic de fora que s’ha acostumat a venir, especialment aficionats al teatre. Casos com els de Mayte Martín arrossegaven molt públic.
Quina política de preus segueixen?
Molt econòmica. Un exemple: per 12 euros pots veure la Mayte Martín. El mes passat va actuar al Teatre Fortuny de Reus i l’entrada més barata costava 25 euros. I al Palau de la Música, surten per entre 30 i tants i 50 i escaig euros. La política de l’Ajuntament és que si volem que la gent vagi al teatre els hi hem de facilitar, no regalar. Si poso els mateixos preus que a Reus o Tarragona ni la gent de fora no vindrà. És evident que és una activitat deficitària, tot el pressupost d’espectacles de la regidoria de Cultura puja a 180.000 euros anuals, amb uns ingressos que no arribem als 40.000 euros. Parlem dels espectacles de l’Orfeó i Surt a la fresca. Es tracta d’un gran esforç econòmic per l’Ajuntament. Abans no arribava als 80.000 euros.
Ara juguen una altra lliga
És així.
Juguen la lliga escènica del Camp de Tarragona
És així, però un cop aixecat el llistó, encabat no el pots rebaixar. Tenim sort que l’alcalde creu en la cultura, en l’Orfeó, en el Mamutus, i tenim recursos. Per mi ha estat un plaer i un orgull haver estat regidor de Cultura en aquesta època.
Autoritats i organiztadors, en una foto de família davant el Castell de Vila-seca. Foto: Tots21
Ha vist passar pels seus escenaris grups aleshores desconeguts com Manel o El Petit de Ca l’Eril, per citar-ne només dos. La Fira de Música Emergent i Familiar de Vila-seca , pensada per a professionals i públic amb inquietuds, acompleix 20 anys havent aconseguit l’ojectiu de ser catapulta dels grups i solistes nous, innovadors, atrevits, però també familiars. Del 16 al 19 de maig arriba una nova edició que novament bat rècords.
Per exemple, en els vuit escenaris del festival – el Castell de Vila-seca, el Celler de Vila-seca, el Parc de la Formiga, l’Auditori Josep Carreras, l’Auditori Alcalde Josep Malapeira, el magatzem i trencadora d’avellanes ‘Cal Parera’ i la Plaça de Voltes.-hi desfilaran més de 150 artistes, dels quals un 65% seran propostes liderades o formades per dones. A més, el 92% dels projectes musicals són estrenes. La FiM ha rebut més de 700 propostes, i ha hagut de fer un fort cribatge. Així, oferirà 39 propostes musicals, amb 55 actuacions.
Dos són els camps de la FiM: la secció Emergent i la Familiar. Les propostes emergents són “arriscades i diverses”. S’hi oferiran 23 actuacions de grups emergents amb “molts noms desconeguts i per descobrir” com la cantautora Elena García, el duet Carmen y María, Dianka o Andreu Peral, i altres “que ja comencen a sonar i que se’ls augura una trajectòria de futur interessant”, com Eloi Duran, LLUM o Mama Dousha, segons ha detallat el director artístic del festival, Martí Marfà. D’altra banda, s’oferiran setze propostes familiars, amb 32 actuacions, on es barregen estrenes de noves produccions i companyies històriques.
La FiM té 20 anys, però l’actual empresa que ho gestiona, quatre, des de l’any 2021 quan es va reprendre el projecte, cancel.lat durant cinc anys, entre el 2016 i el 2020. Ara s’han aconseguit els objectius marcats. “La FiM torna a ser la cita primaveral del sector musical”, ha defensat el director artístic del certamen, qui ha afegit que també esdevé “una trobada professional de referència i, alhora, és un escenari d’estrena per a nous artistes i nous públics”.
Unes paraules que també ha compartit la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya, qui ha afirmat que “arribar a una 20a edició és tota una declaració d’intencions”. Moya ha subratllat que la FiM és “un espai necessari” a Catalunya, sobretot, per ajudar aquelles propostes emergents i familiars a projectar-se.
Marfà i Moya també han coincidit en afirmar que enguany, amb la celebració dels vint anys, “es culmina el cicle de represa” i “és moment de fer balanç, de gaudir de la feina feta i de celebrar els èxits assolits”. De fet, el consistori ja està treballant en un nou espai per a l’homenatge de les dues dècades de recorregut de la FiM, on s’espera que hi participin tots els directors artístics que han format part del projecte.
La secció Emergent
La secció Emergent presentarà Alba Armengou, Andreu Peral, Apel·les Carod, Belén Natalí, Carla Collado, Carmen y Maria, Dianka, Elena García, Eloi Duran, Filipin Yess, Kuu, La Niña Paracaídas, Les Testarudes, LLUM, Mama Dousha, Sandra Monfort, Sara Aldana i VITTARA.
D’altra banda, les propostes familiars aniran a càrrec de 2princesesbarbudes, Alba Careta i Henrio, David Font Forcada, December Quintet, Kune Teatre, La Curiosa, La Ludwig Band, La Menuda Produccions, Landry, Parcours, Pentina el Gat, Pep Farrés i Guillem Martí, Ramon Prats, Sound de Secà, The Penguins- Reggae Per Xics i Txalap.art.
Paral·lelament a la programació oficial, el FiM també acull la Programació OFF, comissariada pel Conservatori de Vila-seca i per l’Associació Rodautors, on també hi participen grups locals del municipi amb diferents estils i formacions. En aquest cas, les actuacions tindran lloc a la Plaça de Voltes, al Parc de la Formiga i pels carrers de Vila-seca del 6 al 7 de maig.
Programa per a professionals
Amb la voluntat de seguir sent un espai per als professionals del sector, la FiM també ha organitzat diversos tallers i espais de trobada. Entre elles, destaca la Jornada Catalan Arts per a Professionals Emergents que tindrà lloc el 17 de maig. A més, enguany i com a novetat, també s’ha organitzat, conjuntament amb la Fundació SGAE, una jornada específica adreçada a músics i autors musicals emergents, que tindrà lloc el 18 de maig, en el marc del projecte SOC AUTOR, i on també hi participa la xarxa de Cases de la Música.
La tinent d’alcaldessa d’Urbanisme i Habitatge de l’Ajuntament de Reus, Marina Berasategui. Foto: Cedida
L’Ajuntament de Reus ha presentat al·legacions a l’estudi informatiu de la nova Estació Intermodal Reus-Vila-seca, publicat pel Ministerio de Transportes y Movilidad Sostenible, amb l’objectiu de millorar el projecte en relació a la seva capacitat, intermodalitat i connectivitat amb la resta d’infraestructures de transport.
Amb tot, segons ha explicat la la tinenta d’alcaldessa responsable de l’àrea d’Urbanisme i Habitatge i regidora d’Urbanisme, Marina Berasategui, l’Ajuntament de Reus posa en valor en l’escrit d’al·legacions que la possibilitat de tenir una connectivitat pròpia del Camp de Tarragona és una bona oportunitat per a estructurar i cohesionar el territori. En aquest sentit, també es considera que ho és sumar una nova estació ferroviària intermodal, que faciliti la mobilitat interurbana dels municipis del Camp, la mobilitat regional i la nacional tot millorant l’accessibilitat en diferents mitjans de transport.
Partint d’aquest concepte, destaca que l’emplaçament de l’estació al punt de encreuament de les dues línies de tren en funcionament a l’actualitat és un encert des del punt de vista de la connectivitat sempre que es garanteixi la intermodalitat de tots els mitjans de transport. L’emplaçament facilita la connexió entre tren convencional, tren d’alta velocitat, tramvia, bus, cotxe i a peu.
És precisament aquesta connectivitat i intermodalitat la que preveu millorar l’Ajuntament amb un paquet de les al·legacions presentades. En aquest sentit, des del consistori reusenc es demana connexió amb tren llançadora entre la futura Estació lntermodal i l’actual estació del Camp de Tarragona, així com preveure una bona i fluida connexió entre Barcelona i l’Estació Intermodal, amb un servei ferroviari origen-destí que connecti les dues principals conurbacions urbanes de Catalunya i els seus aeroports; garanteixi una veritable intermodalitat i doni un servei adequat a la població de l’àrea metropolitana de Tarragona.
A més del comentat anteriorment, també es vol garantir una connexió fluida amb un bus llançadora, entre l’Estació Intermodal i l’Aeroport de Reus i contemplar la possibilitat que pugui ser gestionada per l’empresa municipal Reus Transport. També es vol fer una previsió d’espai de parada a l’estació per a la regulació del bus urbà, millorar el vial de connexió de l’estació Intermodal amb la rotonda de la T-11 i l’avinguda de Bellissens i dissenyar-lo amb espais per a busos, carril bici i vianants, a més d’adequar els camins de connexió de l’estació amb el nucli urbà de La Plana i Vila-seca per a l’ús segur per part de vianants, bicicletes i cotxes. L’última de les al·legacions en aquest sentit fa referència a definir itineraris per a vianants i bicicletes als nous vials que connectin amb la xarxa de carrils bici a les avingudes de Bellissens i de Salou; i incloure un aparcament de bicicletes segur i vigilat a l’estació.
Imatge virtual de la futura estació intermodal. Foto: Cedida
Amb més capacitat i més “verda”
Un altre paquet de propostes de millora van dirigides a la capacitat de la futura estació. Els responsables de l’Ajuntament de Reus volen que es faci una previsió d’una estació amb almenys 6 vies que permeti garantir la màxima intermodalitat ferroviària futura de l’equipament. Així, consideren que cal definir un traçat que permeti segregar el transport de passatgers del de mercaderies, sent el de mercaderies allunyat de la zona urbana i habitada. En el cas que les mercaderies acabin passant per l’estació Intermodal, cal preveure les mesures necessàries perquè ho facin de forma segura i segregada dels viatgers.
Per últim les al·legacions de l’Ajuntament preveuen un tercer paquet el clau de ciutat verda, donat que s’insisteix a incorporar un disseny i mesures de construcció sostenible pel projecte de l’edifici de la nova estació. També s’insta a preveure solucions per mantenir la connectivitat i l’accessibilitat dels camins rurals afectats pel projecte de l’estació, per als residents locals i les activitats agrícoles, al mateix temps que es vol dotar als vials de connexió de l’estació, el pàrquing i la pròpia estació de zones verdes, arbrat, i paviments drenants, per tal de millorar la integració paisatgística de l’estació i reduir els efectes sobre la permeabilitat del sol i l’efecte d’illa de calor.
Quatre mil plantes d’Aloe vera per lluitar contra el canvi climàtic utilitzant molta menys aigua de rec per a alimentar-les, substituint anteriors plantacions de canya de sucre i de blat, molt intensives en el seu ús. El gran jardí romàntic de la Costa Daurada, situat en terme de Cambrils, s’ha abocat a ajudar a frenar la pèrdua d’aigua aclimatant-se als nous temps en una jornada en la que també han presentat la programació d’enguany, on hi ha força novetats.
El Parc Samà ha inaugurat, així, el denominat ‘Parterre de la Immortalitat‘, ubicat davant de l’edifici de les Cavallerisses, a la zona de jardí d’estil francès, com a part del pla d’adaptació del Jardí Històric a l’emergència climàtica. La nova àrea està formada per 4.000 plantes d’Aloe Vera ecològic, que han estat seleccionades per un productor professional i han estat plantades al Jardí Històric durant la primera quinzena de març.
“El Parc Samà de Cambrils es va construir el 1881, durant els seus 143 anys el parc, un paisatge viu, ha estat testimoni de la història, la cultura i també de les variacions meteorològiques al llarg del temps. En els darrers vint anys, el descens de les precipitacions, la millorable gestió de l’aigua i l’augment de la temperatura a la zona, han afectat durament la Costa Daurada i s’han convertit en autèntics reptes per a la preservació de la biodiversitat”, ha explicat Francisco Javier Castillo, CEO de DNA Turisme i Oci, empresa gestora del Parc Samà.
En aquest context, l’elecció d’aquesta espècie s’ha basat en la capacitat d’Aloe vera per viure en diferents condicions d’estrès com la manca d’aigua o la variació de temperatures, ja que les plantes suculentes han desenvolupat teixits per emmagatzemar aigua dins de les cèl·lules i sobreviure llargs períodes de sequera, com sis mesos continuats sense aigua.
El CEO de l’empresa DNA, junt a l’alcalde i la regidora de Turisme. Foto: Cedida
Un programa de conscienciació
El projecte del Parterre de la Immortalitat contempla un programa de conscienciació del visitant en la necessitat de protecció de la biodiversitat, amb la voluntat de convertir-lo en un agent actiu fonamental en el llegat contemporani d’aquest jardí amb memòria. “L’aigua és un factor crític per a la conservació del paisatge i la biodiversitat, el parc vol aprofitar la seva edat i com a jardí històric ens adverteix de la necessitat de canviar per lluitar contra el canvi climàtic, volem ajudar a conscienciar el visitant de la necessitat de fer petits canvis quotidians per preservar la biodiversitat que deixarem a les futures generacions, veiem els nostres visitants com a agents actius fonamentals en el llegat contemporani d’aquest jardí amb memòria”, ha explicat Francisco Javier Castillo, CEO de DNA Turisme i Oci, empresa gestora del Parc Samà.
Castillo ha criticat la manca de suport que tenen per part de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) , que els considera un espai privat similar a un camp de golf o un xalet, malgrat ser un dels puntals turístics de Cambrils i la Costa Daurada, i com s’han d’espabilar ells per tenir aigua, tot i que “som l’únic Jardí Històric d’Europa que paga el cànon de l’aigua”. “No tenim aigua de pous, només de pous externs i la que cau del cel”, ha afegit. “Hi ha poques ajudes per a millores i eficiències de rec per al parc”, ha desgranat, però amb l’ACA no hi ha cap acord..
Per la seva banda, l‘alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, ha declarat que aquesta tasca de conscienciació i educació del parc en un context de visita familiar i de lleure contribueix a generar un canvi positiu per a la conservació del parc: “És impressionant que al parc habiten més de 1.600 arbres, i que segons les dades recollides, l’any 2023 van poder captar 11.000 tones de diòxid de carboni (CO2), aquesta funció del Parc Samà com a altaveu de notícies encaminades a la conservació i educació ambiental és un actiu de primer ordre per a Cambrils i el seu model turístic”.
Des de l’any 1992 el Parc Samà ha estat reconegut com a jardí històric protegit com a Bé d’Interès Cultural (BIC), els seus gestors ho han sumat a l’Itinerari Europeu de Jardins Històrics, també està adherit a l’Aliança de Jardins Botànics contra el canvi climàtic, xarxa promoguda pel Royal Botanic Gardens Victòria d’Austràlia, i de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides, totes aquestes figures i aliances li permeten intercanvis de bones pràctiques i coneixement, i li atorguen un paper important com a eina educativa i de divulgació per a la protecció ambiental.
Una imatge lateral de l’edifici senyorial del Parc Samà. Foto: Tots21
L’Aloe, la planta de la immortalitat
La denominació com a ‘Parterre de la Immortalitat‘ es deu a diversos factors. ‘Parterre’ és una paraula d’origen francès, i el seu objectiu és desenvolupar “compartiments ordenats”; aquest ‘Parterre de la Immortalitat’ està ubicat a la part del Parc Samà inspirada en els jardins francesos, basats en la simetria, i és la zona que està davant del Palau (orientació Cambrils), articulada per un passeig de Platanus Hispànica, i composta per tres parterres de palmàcies amb presència simbòlica d’arbres singulars, entre ells un roure (Quercus robur) de port majestuós que supera els 20 metres d’alçada, i un parterre de Lavanda, acabat de plantar aquest any.
Un desintoxicant i bactericida
“L’Aloe Vera és coneguda com la planta de la Immortalitat; les plantes del gènere Aloe han estat utilitzades des de l’antiguitat en la medicina tradicional de diversos països, la medicina xinesa va ser la primera a usar l’àloe i s’hi referia com la ‘Planta de la Immortalitat‘”, ha destacat el responsable de l’empresa. “El suc d’Aloe Vera i els seus efectes ja estan descrits al Papir d’Ebers, l’any 1.500 aC”. L’Aloe Vera actua com a desintoxicant, depuratiu, digestiu, bactericida, regenerador cel·lular, antisèptic, antiinflamatori, analgèsic, antiviral, inhibidor del dolor, anticoagulant, estimulador del sistema immune; a nivell tòpic té propietats hidratants, calmants i regenerants.
Alumnes de l’escola Pi del Burgar, de Reus, visitant aquest dimarts el Parc Samà. Foto: Tots21
Les novetats de la temporada
El Parc Samà va rebre durant 2023 la xifra rècord de 130.000 visitants (dels quals, més de 18.000 escolars). Durant l’acte d’inauguració, desenvolupat a les Cavallerisses de 1890, els responsables del parc han desgranat altres novetats per a aquesta temporada 2024, entre les quals destaquen la nova ambientació amb música del Romanticisme a l’Hivernera i a les Cavallerisses, que permet escoltar les principals obres de dos grans compositors catalans com Isaac Albéniz i Enric Granados.
A més, s’han actualitzat totes les instal·lacions dels programes de conservació de fauna, millora del benestar animal i senyalització interpretativa per a l’educació ambiental. El Parc Samà treballa al projecte de cria del Faisà Daurat EP5000 per a la recuperació del faisà daurat, platejat i comú. Així mateix, col·labora amb el programa de recuperació de la tortuga mediterrània per a la cria i la reproducció d’aquesta espècie autòctona amenaçada; amb el projecte de reforç de la població d’eriçó salvatge, a través de l’eriçó morú, mena de distribució mediterrània; i és un centre autoritzat per la Generalitat per a l’acolliment de rucs a les Cavallerisses.
Finalment, s’ha treballat en la millora dels continguts i experiències que s’ofereixen a la visita al Museu del Vermut Yzaguirre i al Museu de l’Oli Mas del Miú, en què se celebrarà un esdeveniment vinculat al primer oli de la temporada al darrer trimestre de l’any.
Imatge del ple que s’ha viscut a FiraReus a la 6ena jornada Treballa al Turisme. Foto: DiariTots21
FiraReus ha estat aquest dimarts l’escenari d’un nou rush per aconseguir feina a la temporada d’estiu que ve. El sector turístic, amb 40 empreses representades, han muntat la seva parada a la primera planta de FiraReus Events per atendre els centenars i centenars de persones -joves, en una gran majoria- que buscaven una entrevista de feina per poder treballar al sector ara quan obri portes. Tot plegat, les 40 empreses cercaven una bossa de 1.500 futurs treballadors.
Miguel Peña i Sergio Rodríguez han anat a la jornada de FiraReus a buscar feina d’estiu. Foto: DiariTots21
S’hi han acostat joves com el canongí Sergio Rodríguez, de 19 anys, que s’assabentà per la ràdio de la celebració de la jornada i hi ha assistit acompanyat d’un amic seu: “Necessitem treballar”, subratllava a DiariTots21 mentre acabava de dipositar el seu currículum en un racó destinat a aquest fi i que estava dividit en fitxers d’oficina amb el nom de cada empresa demandant. El Sergio es troba a l’atur: “He treballat en el departament d’atenció al client a Maphfre, però ara porto sis mesos buscant feina. No m’han trucat d’enlloc i quan vaig tenir notícia de la celebració d’aquesta jornada hi he vingut perquè crec que és la manera més ràpida d’aconseguir-la”.
No només s’ha dedicat a deixar el seu currículum en un fitxer fred, assèptic, sinó que ha mantingut entrevistes,”sobretot entre els càmpings i en algun hotel”. Què volen les empreses d’ell?: “Saber de mi, dels estudis i de l’experiència que tinc”. El Sergi ha cursat batxillerat i ara està estudiant un grau superior de màrqueting.
El seu company Miguel Peña, de la urbanització tarragonina de Boscos, està estudiant “un grau superior de Robòtica industrial a l’Institut Comte de Rius del barri de Sant Pere i Sant Pau i he fet un grau mitjà d’automatismes”. Portava des de les 9 del matí “tirant currículums i parlant amb moltes empreses”. “Voldria una feina d’estiu o de cap de setmana”, explica. Què et diuen les empreses?: “Unes diuen allò típic que ja ens trucaran i altres s’han mostrat molt interessades en nosaltres i del fet que visquem a prop”. El Miguel ha treballat en feines com ara controlador d’accessos en un càmping i també ha fet manteniment en electricitat.
El jove Roger Donadeu. Foto: DiariTots21
Roger Donadeu, un reusenc de 26 anys, encara no té clar quin camí seguirà. Es va assabentar de les jornades que acosten empreses i treballadors a través del Servei d’Ocupació de Catalunya “i d’una tieta”, subratlla. “Ara mateix estic en un moment en què no sé molt bé què fer”. Donadeu es dedicava a fer de suport a un agutzil en un poble del Baix Camp, però se li va acabar el contracte, “i com que estic en un moment d’impàs, sense feina i en aquestes moments, sense estudiar, m’he acostat aquí”, deia. El Roger ha estudiat jardineria i monitor de lleure, dos camps que entren de ple en el món del turisme.
Óscar Gómez, director del càmping Sant Salvador de Comarruga. Foto: DiariTots21
Com ell, centenars de joves -i alguns séniors- feien cues a les taules de les empreses, amb molta presència d’hotels i càmpings, com el de Sant Salvador, que dirigeix Oscar Gómez, i que celebra que cada any que la seva empresa assisteix a aquest certamen “aconseguim una ocupació laboral entre el 60 i 70 per cent”. La majoria del personal de neteja que necessitaven l’any passat el van trobar en aquesta fira. Ara necessiten un mínim de 10 treballadors. “Ja tinc bons candidats”, deia quan només portada tres hores rere el taulell.
El càmping, situat a la platja de Sant Salvador, a Comarruga, obrirà el mes de maig i no tancarà fins passat Halloween. Té una cabuda de 1.100 clients. Es nodreix de turistes de Catalunya, l’Estat, França i Bèlgica, i busca pefils com ara conserges, que preferentment tinguin coneixements del francès i anglès, “però el que valorem més és la seva actitud i ganes d’aprendre i treballar, nosaltres ja el formarem”, relata a Tots21. “El que funciona repeteix”, conclou.
Espai on es dipositaven els currículums, seleccionats per empreses i sectors professionals. Foto: DiariTots21
El perfil del demandant de feina al sector turístic és molt divers. Així, a la 6a Jornada hi ha assistit, tant estudiants que volen una feina per a la temporada estival, com també persones de totes les edats a l’atur i en situació de recerca de feina. Els oficis més demandats són: cambrer/cambrera de pisos, personal de manteniment, recepcionista, animadors i tots aquells relacionats amb la restauració, com cambrers o cuiners.
Berta Cabré i Mario Basora, presidents de la FEHT i la Cambra de Reus, organitzadors de la Jornada. Foto: DiariTots21
Berta Cabré, presidenta de la FEHT -coorganitzadora de la Jornada junt a la Cambra de Comerç de Reus-, ha valorat la jornada Treballa al Turisme molt positivament: “Es tracta d’un esdeveniment ja plenament consolidat al nostre territori. És molt satisfactori i un orgull comprovar com tanta gent té interès a treballar al nostre sector”. Cabré ha explicat que “avui tornem a comprovar que la gent té ganes de tornar a treballar al turisme, cal recordar que, actualment, el 90% de les nostres plantilles tenen contracte fix”.
Al seu torn, el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora, ha indicat que “el sector turístic és un dels punters per l’economia del territori i, en paral·lel, un dels que més possibilitats laborals ofereix des dels diversos àmbits que engloba. Per aquest motiu, aquestes prop de 1.500 vacants laborals que ofereixen avui les 40 empreses turístiques presents ens serviran perquè les perspectives de creixement siguin una realitat i es generin de nou les motivacions de treballar en l’entorn del turisme en una situació laboral ja recuperada de la situació viscuda durant la pandèmia de la covid-19”.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
