.

El regidor de Cultura de l’Ajuntament de La Canonja, assegut al pati de butaques. Foto: Alberich fotògrafs

El nou Orfeó Canongí Teatre Municipal (OCTM) ha superat un any des de la seva reapertura el gener de 2023 en el que ha suposat una gran inversió feta per l’Ajuntament no només per redreçar un equipament ple de mancances, sinó per fer un salt quant a programació escènica. La Canonja es dota, per tant, d’un recinte que li permet recuperar públic local i a més a més atreure el forani. Salvador Ferré, el regidor de Cultura, ha estat el director d’orquestra d’aquesta recuperació i el cap visible del nou enfoc de l’equipament. Ho explica en aquesta entrevista a TotsTarragona21.

Com recorda la inauguració, on els protagonistes van ser dos canongins?

La recordo amb una gran alegria. Ho teníem tot molt ben treballat, tant quant al projecte, la programació i la jornada inaugural en concret. Vam tenir la sort de poder comptar amb dues persones nascudes a La Canonja, el compositor i director  Daniel Espasa i el ballarí i coreògraf Aleix Mañé, que evidentment resideixen fora donada la seva dedicació professional i l’atíssim nivell que tenen.

Quin balanç fa d’aquest any i escaig i de la resposta del públic?

Hi havia el dubte de com aniria tractant-se del primer any i com respondria la gent del poble i si seríem capaços de captar públic de fora del municipi. I la veritat és que n’estem molt satisfets. Hem fet un balanç molt positiu: l’ocupació ha estat del 78 per cent, que és força bona. La major part dels dies el teatre ha estat ple o gairebé ple.

Han tingut oscil.lacions de públic?

En funció del que programes n’hi ha. El que més agrada són les comèdies i quan les programes tens molt de percentatge d’èxit assegurat. Però crec que hem de fer una programació variada on no només oferim comèdies per riure, sinó obres que et facin pensar, que et remoguin, que tinguin un rerefons, que la gent es pugui fer preguntes un cop abandoni el teatre, que ofereixi un missatge, i la veritat és que això es reflexa amb la programació.

De la programació d’arts escèniques, el teatre és el que més bé funciona?

Més que la música, tot i que hem tingut la Lídia Pujol, hem programat música clàssica en homenatge a Pau Casals, hem recuperat la sarsuela, hem ofert una obra dedicada a Pau Vidal, baríton canongí que va tenir projecció, i vam apostar per Àngel Òdena. Era també una aposta per portar gent de fora.

També funciona el festival de màgia, ja ho feia abans. Portem 19 anys amb ell i està absolutament consolidat. Al teatre de l’Orfeó ha acabat de trobar el seu espai, un lloc magnífic, per exposar-lo.

El nou Orfeó està pensat per a la població de La Canonja, i en segon terme, per la gent del Camp de Tarragona L’equipament està suposant un abans i un després a nivell cultural i social, especialment per la gent de La Canonja?

Sí, sens dubte. He notat des del primer dia que poder comptar amb un recinte nou, atractiu, ben remodelat, que respecta l’arquitetura història suposa que la ciutadania de La Canonja ha assumit que cada dissabte té una obra de teatre o un concert on anar-hi, i que s’ha d’arreglar i després de l’obra, si convé, anar a sopar. S’ha creat l’hàbit de dir: ‘Anem al teatre’. Hi ha un cert orgull de disposar d’aquest equipament a casa nostra. Això no existia a La Canonja, potser sí en el passat. La gent ha tornat a recuperar allò que amb els seus pares i avis passava, que era anar a l’Orfeó.

“Pretenem viure experiències teatrals que t’enriqueixin com a persona. La cultura t’ha de fer pensar”

La gent de La Canonja sol anar al teatre a Reus o a Tarragona?

Hi ha gent que sí que hi va, però no tot el públic que ve a l’Orfeó va a Reus o a Tarragona. Per tant, s’ha despertat un públic nou. Pretenem també educar en aquest camp, viure experiències teatrals que t’enriqueixin com a persona. Josep Maria Pou diu que la cultura t’ha de fer pensar. La gent gran que havia consumit molt teatre i música a La Canonja, a través de l‘Orfeó i del Casino,  ho ha recuperat ara. I a la gent jove li ofereixes una proposta diferent.

No tot és ‘divertimento’ i comèdia

Així és. I es tracta també que els espectacles que portem tinguin un cert nivell. El dia 23 de març presentem la Mayte Martín, que està fent una gira per tot Espanya presentant el seu disc, i això ens situa al nivell de teatres com la Maestranza de Sevilla, el Palau de la Música Catalana, el Teatro de la Zarzuela de Madrid, l’Auditori Manuel de Falla de Granada,… Estem jugant en aquest nivell portant a aquesta artista.


Altres notícies:


Porteu propostes de nivell barceloní

Sí, tot i que hem fet també a la tardor un cicle de teatre de quilòmetre zero, amb companyies locals, però de gran nivell, com és el cas de la Sala Trono.

En tot equipament, especialment quan arranca, com és el cas, és clau la figura del programador. Ho és aquí?

Hem tingut sort. El tècnic de cultura és un gran professional. Es tracta del Felicià Cañellas. Crec que fa una gran feina.

Programeu per temporades de sis mesos

El primer que el tècnic i jo vam fer va ser seure’ns i dibuixar el projecte anual. I vam fixar les pautes. Des de gener a juny tenim la programació d’hivern-primavera, amb dues falces intercalades: una obra de teatre per la Festa Major d’hivern -que no forma part dels abonaments-  i la Festa de la Municipalitat, al voltant del 15 d’abril. Aquí recuperem la tradició lírica de La Canonja, especialment la sarsuela.

‘Hem recuperat la sarsuela que es feia a La Canonja. Foto: Cedida

No se’n fa, de sarsuela, avui en dia

Aquí hi havia molta tradició. Recordo el meu sogre i pares d’amics meus que n’eren grans seguidors. Volem que sigui el símbol de la gent del passat. L’any passat vam portar una companyia valenciana a oferir un repertori de sarsuela. La caixa escènica es reduïda, per mantenir l’espai original, i això dificulta fer-les completes, per això representem un repertori d’obres, com Doña Francisquita i altres, per exemple. El 14 d’abril escenificarem de nou sarsuela.

Seguim amb la programació

Quan arribem al juny fem una aturada i presentem el ‘Surt a la fresca’. Enguany tindrà lloc a la plaça d’Europa, al costat de l’Orfeó, que s’usarà com a camerino. I després entrem en la Festa Major d’estiu, on també presentem una obra de teatre a l’Orfeó. Encabat ens anem de vacances i la voluntat és la de tornar a col.laborar amb el Festival Internacional de Teatre de Tarragona, com vam fer l’any passat. Parlem de finals d’agost i inicis de setembre. Després comencem la programació de tardor-Nadal, amb un festival de cinema, la màgia de l’Impossible, tornarem al teatre quilòmetre zero i una gala musical de tall més clàssica: celebrem un aniversari d’un violinista canongí de metitats del segle passat, l’Antoni Brossa. Acabaríem la temporada amb un concert de Nadal. A diferència de l’any passat, hem afegit dues acuacions a l’hivern-primavera.

Ve públic de fora als espectacles que programen?

Molta. A La Canonja ens coneixem tots. També ve gent arrossegada per vilatans de La Canonja. I finalment tenim un tipus de públic de fora que s’ha acostumat a venir, especialment aficionats al teatre. Casos com els de Mayte Martín arrossegaven molt públic.

Quina política  de preus segueixen?

Molt econòmica. Un exemple: per 12 euros pots veure la Mayte Martín. El mes passat va actuar al Teatre Fortuny de Reus i l’entrada més barata costava 25 euros. I al Palau de la Música, surten per entre 30 i tants i 50 i escaig euros. La política de l’Ajuntament és que si volem que la gent vagi al teatre els hi hem de facilitar, no regalar. Si poso els mateixos preus que a Reus o Tarragona ni la gent de fora no vindrà. És evident que és una activitat deficitària, tot el pressupost d’espectacles de la regidoria de Cultura puja a 180.000 euros anuals, amb uns ingressos que no arribem als 40.000 euros. Parlem dels espectacles de l’Orfeó i Surt a la fresca. Es tracta d’un gran esforç econòmic per l’Ajuntament. Abans no arribava als 80.000 euros.

Ara juguen una altra lliga

És així.

Juguen la lliga escènica del Camp de Tarragona

És així, però un cop aixecat el llistó, encabat no el pots rebaixar. Tenim sort que l’alcalde creu en la cultura, en l’Orfeó, en el Mamutus, i tenim recursos. Per mi ha estat un plaer i un orgull haver estat regidor de Cultura en aquesta època.

Jaume Garcia

 

/* JS para menú plegable móvil Divi */