Sal i pebre: The Terrace at Hills, buon mangiare italiano!

El xef Jordi Roa amb el forn de pedra de The Terrace at Hills. Foto: Helder Moya

The Terrace at Hills, un dels restaurants d’INFINITUM –el resort residencial referent Costa Daurada– ha renovat recentment la seva carta. L’aposta és ferma pel producte mediterrani i té un protagonisme clar: la gastronomia italiana. Les creacions que podreu assaborir a taula tenen la intenció de transportar el vostre paladar cap al país de la bota. Una experiència gourmand a tocar d’un espai natural com és La Sèquia Major, i en un establiment amb un acurat interiorisme d’avantguarda.

Els culpables d’aquest nou rumb són els tastaolletes de la casa, amb Vicky Farriol, directora de F&B d’INFINITUM al capdavant i Jordi Roa, el xef executiu. Format a l’Escola Superior de Hosteleria de Barcelona (ESHOB), en Jordi va començar el seu recorregut professional aprofundint primer, en la cuina tradicional de restaurants de tota la vida. Posteriorment amb 28 anys va iniciar una aventura asiàtica que el va portar (tot i que només hi anava per un) a estar 8 anys a Xangai i a Xian vinculat a l’obertura de nous hotels. D’allà va tornar casat i amb una preciosa nena, que són el seu timó personal.

Professionalment a INFINITUM en Jordi Roa està pròxim a sumar-hi quinze mesos de recorregut. El xef barceloní ens atén per explicar-nos aquesta aposta per la cucina italiana.

Jordi, a què es deu aquest nou rumb?

L’especialització en cuina italiana és gràcies al forn de pedra que tenim. Li veníem donant protagonisme en l’anterior carta, ara bé, amb la nova hem volgut que tot giri entorn a la figura del forn que tenim a vista de tothom. La gastronomia italiana crida molt l’atenció, sempre ha tingut una bona colla de seguidors i, a més, un fet molt important, agrada al comensal independentment de l’edat que tingui.

La nova carta es va presentar a principi de març. Quan ho vau començar a idear?

Al desembre tot l’equip vam començar a treballar-la, a crear-la, a donar-li forma. Un canvi gastronòmic sempre és una aposta arriscada, així que abans de posar-ho en marxa podem dir que el seu procés de maduració ha estat d’un trimestre. Ara ja fa un mes que la proposta ha vist la llum i ho estarà fins el 8 de juny, quan obrirà el Beach Club i tancarà The Terrace at Hills.

El nou menú també disposa de postres molt atractius. Foto: Helder Moya

Un cop superat el primer mes –i que podríem qualificar de pretemporada– quin balanç en feu? Què us diuen els comensals?

La satisfacció és constant, tant per la seva part com per la nostra. Les pinces romanes (de forma rectangular i menys ovalada que la pizza tradicional), la pasta farcida, la pasta fresca o les pizzes estan tenint molt d’èxit. Realment hem fet una bona aposta amb la gastronomia italiana. El jugador de golf que ens visita entre setmana o les famílies i els residents que solen fer-ho més en cap de setmana, són un bon termòmetre, i fins ara ens estan posant bona nota.

Vinga va Jordi, mulla’t! Per algú que vingui a provar-ho per primera vegada, què els hi recomanaries?

Qualsevol de les nostres pinces romanes (somriu). Les fem com una pizza, però amb un procés de fermentació de 24 hores, és més esponjosa i cruixent. I també recomano les nostres pizzes, especialment la ibèrica i la diavola, que té un toc de salami picant molt interessant pel paladar. També vull afegir que el producte amb el que treballem ens el proporciona un proveïdor de prestigi com és Negrini, el principal importador d’aliments i vins italians. I per acabar, pels postres deixeu un foradet també!

Les pinces romanes són una de les joies de la corona del nou gir gastronòmic. Foto: Helder Moya

Ara que menciones els vins, també en volem parlar. Donem la benvinguda al Francesc Caballé, restaurant manager a INFINITUM i gran expert en la matèria. Francesc, amb l’especialització en gastronomia italiana que s’ha fet a The Terrace at Hills, quin estil li heu volgut donar a la carta de vins i caves?

Tot i canviar l’estil gastronòmic de la carta, pel que fa als vins hem mantingut la filosofia anterior que ens va funcionar i hem tornat a apostar per un producte de qualitat i de proximitat. Tot i això hem introduït un producte italià molt popular com és el Lambrusco per aquelles persones que vulguin tenir una experiència cent per cent italiana. Val a dir també que disposem d’un producte nacional de una molt bona qualitat.

Quin número de referències teniu i de quantes DO? De quines DO en concret heu apostat més?

Tenim 18 referencies a la nostra carta i representen a 12 denominacions d’origen. L’aposta més clara és per les denominacions d’origen de proximitat: Penedès, Tarragona, Priorat i Montsant.

L’interiorisme del restaurant és captivador per gaudir d’un bon àpat. Foto: Helder Moya

Segons el teu criteri, quines són les 5 joies de la corona a la carta de vins i caves?

(somriu) No vull fer una aposta directa per alguna referencia en concret ja que estic molt satisfet amb la representació que tenim. Ara bé, si et puc dir que jo soc molt de denominació d’origen Montsant i Priorat i pel que fa a cava tenim un molt bon producte de la DO Cava.

Grazie mile Jordi Roa i Francesc Caballé per aquesta conversa gastronòmica.

 

El site de Repsol a Tarragona, candidat a produir combustibles renovables

El tarragoní Gerard Estivill, fent proves de mostres en una de les plantes pilot de Repsol a Móstoles. Foto: Helder Moya

El mes de febrer Repsol va posar en marxa a Cartagena la primera planta de biocombustibles avançats d’Espanya. La següent veurà la llum el pròxim any a la localitat manxega de Puertollano. D’entre les candidates a optar també a ser-ho està la de Tarragona. La companyia energètica ha manifestat que s’està estudiant la possible reconversió de les plantes de Tarragona per generar combustibles renovables.

Aquesta tipologia de combustibles representen una solució alternativa per descarbonitzar tots els sectors del transport, fet que provocarà que juguin un paper fonamental per aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050, tal i com planteja la Unió Europea.

Reconvertir plantes per la seva fabricació

Així com la planta de biocombustibles avançats Cartagena és pionera i de nova creació (s’hi ha realitzat una inversió de 188 milions d’euros) el paral·lelisme del site de Repsol a Tarragona tindria algunes similituds amb el de Puertollano, és a dir, el de reconvertir i readaptar plantes ja existents.

Es tracta d’una oportunitat de creixement industrial a nivell nacional i europeu: «L’estratègia de la companyia és la construir noves plantes amb tecnologia diferent que ens permeti obtenir aquests nous combustibles. Ara bé, també hi ha el pensament de transformar les plantes que ja tenim perquè puguin tractar aquestes noves matèries primeres, adaptant els processos per així produir combustibles renovables. Aquestes són les dues vies fonamentals d’estratègia que està seguint Repsol en tots els seus complexes industrials», explica Claudia Esarte, consultora de disseny de producte i especialista en combustibles renovables al Repsol Technology Lab. Esarte també ha afegit que «hi ha diferents unitats en estudi i estem en procés de veure quina transformació han de tenir. Això si, la ruta que està marcant Repsol és la de transformar-les».

La nova planta de Cartagena està configurada per produir anualment 250.000 tones de combustibles renovables, mentre que la que al 2025 es reconvertirà a Puertollano arribarà a una xifra de 240.000.

Dependències del Repsol Technology Lab. Foto: Helder Moya

Repsol Technology Lab, l’epicentre estatal de l’assaig dels biocombustibles

Ubicat a la localitat madrilenya de Móstoles, el Repsol Technology Lab és el centre de R+D+i dels biocombustibles que arriben al mercat. En aquestes dependències, desenes de científics investiguen i proven dia rere dia, el que serà el futur energètic a nivell global. D’entre la multitud de treballadors, i en una de les 35 plantes pilot existents al Repsol Technology Lab, es troba al tarragoní Gerard Estivill. La seva vinculació professional a la companyia és d’un quart de segle. D’aquests 25 anys, els darrers 9 els ha treballat a Móstoles com a tècnic de laboratori i responsable de les plantes pilot.


Altres notícies:


Precisament i tal i com indica la companyia en una trobada amb periodistes tarragonins, «els combustibles renovables són una solució immediata en els plantejaments globals de descarbonització. Aquests combustibles es produeixen a partir de matèries primeres renovables. Concretament, els biocombustibles es fabriquen a partir de residus orgànics com són els olis vegetals ja utilitzats, residus agrícoles i forestals».

Tanmateix, aquests combustibles renovables compleixen la seva funció sense afegir més CO₂ a l’atmosfera, com apunta Claudia Esarte, «el CO₂ que s’allibera en ser usat és idèntic al que han capturat les matèries primeres emprades en la seva producció”. Per tant el resultat de l’equació és que la petjada de carboni d’aquests combustibles és zero o molt pròxima a zero.

La producció de combustibles 100% renovables és un objectiu prioritari per Repsol, que ha situat l’economia circular com un dels eixos de la seva estratègia de descarbonització, que té com a compromís les zero emissions netes per l’any 2050.