.

.

TOTS 21

Llibertat amb càrrecs per a la cuinera de la presó de Mas d’Enric detinguda per tràfic de drogues

Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN

El jutjat d’instrucció 3 de Tarragona, en funcions de guàrdia, ha rebut aquest dimarts la detinguda per introduir drogues i telèfons mòbils a la presó de Mas d’Enric, al Tarragonès. L’acusada treballava de cuinera al centre penitenciari. El magistrat ha acordat la llibertat amb compareixences puntuals al jutjat i manté la causa oberta per un delicte de tràfic de drogues. Aquest dilluns els Mossos d’Esquadra van actuar en col·laboració d’Afers Penitenciaris alertats que la dona podia estar introduint droga i aparells de telefonia a la presó. Els escorcolls dels seus efectes personals van confirmar les sospites quan es van trobar un paquet amb substàncies estupefaents i cinc aparells telefònics.

ACN

 

Detenen una cuinera de la presó de Mas d’Enric per introduir droga i telèfons mòbils al centre

Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN

Detenen una cuinera de la presó de Mas d’Enric (El Catllar) per introduir droga i telèfons mòbils al centre penitenciari. L’arrest de la treballadora s’ha produït aquest dilluns a quarts de vuit del matí per part dels Mossos d’Esquadra, que han actuat en col·laboració amb Afers Penitenciaris. La cuinera ha estat interceptada abans que accedís a la presó per començar la seva jornada laboral. Els serveis d’informació del mateix centre havien alertat que existien indicis per sospitar de la dona. Aquestes s’han confirmat quan, en l’escorcoll dels seus efectes personals, s’ha trobat un paquet amb substàncies estupefaents i cinc aparells telefònics.

ACN

 

Els Mossos investiguen uns manifestants que van entrar en dues cases ocupades del Catllar

Imatges de la concentració i de l’entrada en una de les cases que estava a punt de ser venuda i que havia estat okupada. Fotos: Cedides

Els Mossos d’Esquadra investiguen un grup de persones que aquest diumenge van entrar en dues cases ocupades del Catllar durant una concentració que va aplegar prop de 300 persones per protestar contra la inseguretat i les ocupacions. Segons ha avançat el Diari de Tarragona i han confirmat els Mossos, els agents treballen per identificar-los per «haver entrat en habitatge aliè», un fet que es considera «delicte penal».

Tal com recullen diversos mitjans, en aquell moment no hi havia ningú a l’interior dels habitatges. Una de les cases estaria a punt de ser venuda i una de les persones que van entrar-hi seria la seva propietària (vídeo), que estaria sent investigada. A l’altra, els concentrats hi van localitzar un centenar de plantes de marihuana, així com objectes robats en dies previs a veïns, fets que també analitzen la policia.

ACN

 

Joan Morlà: ‘La construcció del pavelló poliesportiu serà la princial inversió de l’Ajuntament del Catllar en 2022’

Joan Morlà, alcalde del Catllar. Foto: Cedida

El Catllar afronta un 2022 amb la cartera de projectes plena, començant pel pavelló poliesportiu, però seguint amb iniciatives privades de caire comunitari, com La Fàbrica de la Transició. El consistori aprovarà també en 2022 el primer pla d’Igualtat del municipi. El seu alcalde, Joan Morlà, ens parla dels principals projectes i també dels reptes que abordarà el municipi.

Quin balanç fa de l’any 2021? Tornem a la normalitat?

En faig un balanç positiu, amb tots els condicionants que ha comportat ser un altre any d’afectació de la pandèmia. L’Ajuntament ha seguit treballant amb fermesa i compromís cap als nostres ciutadans. Tornar a la normalitat és el que més desitgem tots plegats, no obstant això, caldrà veure com es desenvolupa tot.

Com ha afectat la pandèmia a les finances municipals? I als serveis?

No ha afectat massa de forma significativa, hem tingut suficients recursos per a convocar ajuts socials, ajuts a empreses i autònoms. Els serveis han tingut l’afectació condicionada a la situació de pandèmia. Hem estat a l’altura de les circumstàncies.

Quines són les prioritats per a l’any 2022?

En primer lloc, ja tenim encarregat el projecte d’un pavelló poliesportiu, un equipament necessari al nostre municipi. També desenvoluparem l’estudi de mobilitat i instal·larem plaques solars fotovoltaiques en edificis públics juntament amb una caldera de biomassa i farem la substitució d’enllumenat per millorar l’eficiència energètica amb llums LED.

Altrament, desenvoluparem un Pla d’Igualtat, tant intern de l’Ajuntament com extern. Posarem en marxa ajuts a la gent que més ho necessiti amb un Servei municipal de Teleassistència. També tenim previst fer un inventari de camins per preservar aquest gran patrimoni que són els camins.

Quines seran les principals inversions?

Indiscutiblement la construcció del pavelló esportiu a la zona educacional.

Parla d’instal·lar plaques fotovoltaiques als edificis municipals. Com ho faran i quina proposta tenen sobre les energies renovables?

S’està redactant l’estudi per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en edificis públics. També hem aprovat una ordenança que bonifica l’IBI i l’Impost de Construcció -ICIO- per a la instal·lació d’energia fotovoltaica d’autoconsum.

La gestió de la brossa és correcta? Tenen mancances?

Malauradament, encara estem en període d’adaptació del nou contracte segons conveni amb el Consell Comarcal. Amb l’esforç de tots plegats, hem d’aconseguir que aquest servei funcioni correctament.

Tenen problemes d’ocupació de habitatges?

Efectivament, tenim problemes d’ocupació il·legal d’habitatges. Considerem que caldria que alguna administració de rang superior a la nostra faci alguna cosa al respecte, doncs sovint es generen conflictes veïnals. És un veritable problema de convivència.

És partidari de crear una marca turística del Baix Gaià i abandonar la de Costa Daurada, com ha proposat l’alcalde de Creixell?

Amb tot el respecte del món crec que és millor sumar que dividir, això sí, prioritzant la marca Baix Gaià, que la sentim molt nostra.

Com es veu des de l’Ajuntament el projecte de la Fàbrica de la Transició?

Sempre l’hem vist amb molt bons ulls, ja que amb independència del caire social que té el projecte, que és molt important, no és menor la recuperació d’un edifici històric i patrimonial del nostre municipi.

Tenen calendari per recuperar el molí de la Fàbrica?

De moment no està programat, ja que cal veure com comença tot plegat. El que si és cert és la voluntat de recuperació d’un element històric-patrimonial que incorporarem al catàleg patrimonial del nostre municipi.

Com està sent l’experiència del Centre d’Interpretació del Baix Gaià?

Donat que aquest centre està ubicat al Castell del Catllar, el vivim de forma privilegiada, hi dediquem tots els recursos i esforços necessaris que calen per a mantenir un element patrimonial de primer ordre.

2022 serà també l’any del Pla d’Igualtat. Suposarà que les entitats hauran de variar la manera com entenen la relació home-dona? Com afectarà la població el pla?

Efectivament, a partir de principis d’any 2022 es posarà en marxa el Pla local per a la Igualtat de gènere. Aquest serà un instrument que ha de permetre afavorir la transformació cultural i institucional necessària tant en els processos de planificació com de gestió.

Quines repercussions està tenint el Centre penitenciari? Han hagut de fer inversions, tenen algun retorn econòmic o en serveis? Com viu la ciutadania la seva presència?

Com a municipi afectat per un centre penitenciari hem tingut avantatges en la puntuació per a obtenir subvencions públiques. Tanmateix, la dispersió geogràfica de les zones habitades del nostre terme municipal fa que la ciutadania visqui de forma ben diferent el centre penitenciari. No obstant això, no podem destacar problemàtiques que hagin afectat la població més propera.

Jaume Garcia

 

El patge reial envia dos missatges per les xarxes socials als nens i nenes del Catllar

Captura de pantalla de l’arribada del patge reial a les escoles

El patge reial ha enviat dos missatges a través de les xarxes socials als nenes i nenes del Catllar davant la imminència de les festes de Nadal i l’arribada dels Reis d’Orient. En el primer d’ells, el patge anuncia que ha arribat al Catllar, on ha anunciat que els Reis d’Orient tornaran a la vila.

En el segon missatge, publicat aquest dijous, 9 de desembre, el patge ha visitat l’Institut Escola l’Agulla, on ha deixat a les aules dels menuts i menudes les cartes que els nens i nenes han d’omplir per rebre els regals. El patge ha avisat que ell sempre vigila si fan cas a la mestre i compleixen amb els deures.

A Tots21 seguirem informant sobre si es produeixen més arribades del patge reial.

Vegeu el primer vídeo en aquest enllaç.

Vegeu el segon vídeo en aquest enllaç.

 

La cooperativa d’habitatge sostenible de La Fàbrica del Catllar comença a caminar

Un grup d’interessats a ser cooperativistes, en una visita recent, davant l’entrada a La Fàbrica. Foto: Tots21

Un dels projectes socials i sostenibles més innovadors i transformadors de les comarques de Tarragona ja té llum verda de l’Ajuntament del Catllar per iniciar les obres. Fa una setmana, el consistori concedia la llicència d’obres al projecte que està molt ben vist pel propi Ajuntament i les institucions.

Els promotors d’aquesta cooperativa d’habitatges que és més que una cooperativa d’habitatges -un estil de vida- calculen que al primer trimestre de l’any vinent podran començar les obres, que tindran una durada de 18 mesos, de manera que es preveu obrir els habitatges a meitats de 2023, subratlla a Tots21 Sergi Albarrán, un dels seus fundadors. Ara cercaran el finançament i seguint la seva filosofia, serà a partir de cooperatives de crèdit i no de bancs convencionals.

Completen el grup fundador l’arquitecte tarragoní Saül Garreta, l’advocat també tarragoní Adolfo Garrido, el geògraf i fotògraf tarragoní Rafael López-Monné, i l’arquitecte social belga Matthieu Lietaert, que és el pioner i que amb la seva experiència cooperativista al seu país l’ha volgut traslladar al Camp de Tarragona.

Aquests dies, la cooperativa està duent a terme visites per captar els darrers interessats a formar part d’un projecte que els seus fundadors el titllen de La Fàbrica de la Transició, transició social, ecològica i fins i tot alimentària.

‘És una manera de vida en transformació el que proposem’, destaca Albarrán. En un entorn d’1,4 hectàrees i amb tres edificis en runes -el principal és l’antiga fàbrica on s’hi faran 20 habitatges-, la filosofia que anima la proposta vital supera una edificació mediambientalment sostenible per abraçar el treball en comunitat i la producció d’aliments també comunitari. Les 20 famílies que s’hi instal.lin -ja n’hi ha 16 compromeses- no seran propietàries del pis de l’edifici de la fàbrica que hagin escollit, sinó que en tindran dret d’ús, per tal de no afavorir l’especulació. ‘Faran un dipòsit en entrar, en funció dels metres quadrats del seu habitatge, i si l’abandonen recuperaran el dipòsit’.

És una modalitat de convivència on les persones usuàries disposen, a més dels seus allotjaments propis, d’espais i serveis comuns, com ara bugaderia, neteja, menjador o locals per a reunions i esports, per exemple. Al costat mateix, La Fàbrica Vella, de la seva banda, podrà acollir usos hotelers i activitats culturals i la colònia -el tercer edifici del conjunt- es destinarà a viver d’empreses per a iniciatives promogudes pels residents a les unitats de cohabitatge o per entitats del territori. Els habitatges tindran entre 60 i 130 metres quadrats.

Maqueta del projecte. Foto: Cedida

Es regiran per un model participatiu que es coneix com a sociocràcia, és a dir, es prendran les decisions comunitàriament tractant de buscar el consens màxim per defugir que hi hagi ‘vencedors’ i ‘perdedors’. Els membres de la comunitat seran tots cooperativistes amb els mateixos drets.

A peu del riu Gaià

De La Fàbrica Nova, un 30 per cent de l’espai seran habitatges, un altre 30%, espais comunitaris -sales multiusos per activitats com ioga o d’altres, una biblioteca, una ludoteca,…- i el 30% restant, espais de treball, on es farà coworking. De moment els interessats que ja són cooperativistes provenen majoritàriament de Tarragona, però també de Barcelona i fins i tot hi ha una parella interessada que viu a la Catalunya nord. Els fundadors i els interessats han fet nombroses reunions -presencials i virtuals- des que la idea va arrencar en 2017 i ara es troben al tram final. Les tecnologies facilitaran a més el treball a distància, tot en un edifici a peu del riu Gaià, un entorn que té la màxima protecció de la Unio Europea en ser declarat Xarxa Natura 2000.

L’edifici tindrà energia fotovoltaica al seu sostre amb l’interès que a la mitja o a la llarga ‘ens poguem desendollar i servir-nos la nostra energia’, subratlla Albarrán. També es reaprofitarà l’aigua en un sistema circular que acabarà sent depurada amb una instal.lació que es construirà i que pot ‘perfectament ser retornada al riu’.

El recinte inclourà horts ecològics on la comunitat es farà part del menjar. Se cedirà a l’Associació ambiental La Sínia, del Baix Gaià, un tram que toca el riu per a la seva conservació. També han cedit dos edificis a l’Ajuntament, com un antic moí del segle XIII molt ben conservat.

L’alcalde del Catllar, Joan Morlà, ha destacat a Tots21 que el consistori els ha bonificat l’Impost de Construcció -ICIO- fins a un 95%,  donat que es tracta d’un edifici singular, patrimoni històrico-cultural.  ‘La nostra voluntat és la de recuperar l’antic molí, rehabilitar-lo, i posar-lo a disposició del públic, tot i que no tenim el calendari fet. És la nostra voluntat’.

Marina Tejada deixarà Tarragona per venir a La Fàbrica. Foto: Tots21

La Marina Tejada és des de fa un mes cooperativista, una tarragonina que ja ha decidit deixar la Vall de l’Arrabassada, on viu, i venir a La Fàbrica de la Transició per tal de retrobar les sensacions que tenia quan era petita, ja que abans de viure en un pis de la Vall de l’Arrabassada ho va fer en una zona col.lectiva. ‘Em vaig assabentar de la proposta fa un any per Twitter i em vaig informar del que era un projecte de cohabitatge. L’entorn ajuda molt, amb el riu, l’edifici, l’espai de la Torre d’en Guiu’ -un parc situat davant mateix de La Fàbrica, travessant el riu-, assegura. ‘Cadascú tindrà el seu pis, però hi haurà espais comuns, una cuina-menjador comuna, una bugaderia, una biblioteca,…’

John i la seva parella, que preferix no dir el seu nom, viuen a l’entorn de la platja Llarga, on veuen el mar. Tot i això afirmen que ‘sempre hem volgut viure experiències comunitàries, compartint espais, però alhora mantenint la privacitat’.

L’Elisabeth, una barcelonina que vindrà a viure al Catllar, fotografiada en el que serà el futur jardí comunitari. Foto: Tots21

L’Elisabeth viu a Barcelona, on hi té el negoci, però té família a Tarragona. Té un fill de vuit anys. ‘Vindré a viure aquí’, assegura. Anirà a treballar cada dia a Barcelona? ‘En principi, sí, però amb el temps ja es veurà’. Es nota que s’ha enamorat del lloc. ‘Vaig conèixer el projecte de La Fàbrica de Transició a través d’un amic, que forma part d’una cooperativa d’habitatges a Barcelona. Allà és més habitual la seva existència’, destaca. ‘És un projecte molt engrescador’, s’il.lusiona.

El conjunt arquitectònic

El conjunt arquitectònic de La Fàbrica es troba al nord del nucli urbà i es composa de diverses edificacions. Per una banda, hi ha dos edificis fabrils, la Fàbrica Vella, del 1754, i la Fàbrica Nova, del 1860. També es pot trobar un molí fortificat del segle XIII i l’anomenada colònia, una construcció que acollia els antics habitatges dels treballadors. El conjunt de La Fàbrica, primer indústria paperera i després tèxtil, va caure en desús el 1975 i, actualment, la seva integritat es troba compromesa.

Façana que dona al riu Gaià. Foto: Tots21

Jaume Garcia

 

L’Ajuntament del Catllar crearà un servei municipal subvencionat de teleassistència

La regidora Alícia Inglés. Foto: Tots21

L’Ajuntament del Catllar crearà un servei de teleassistència municipal per donar resposta a les persones necessitades, principalment la gent gran, tant del nucli del municipi com de les nombroses urbanitzacions que el poblen. D’aquesta manera, el consistori es farà càrrec del cost -de manera total o parcial- que aquest servei té i que fa que determinats ciutadans no el puguin assumir donades les baixes pensions que perceben.

El servei no només es prestarà a la gent gran, sinó també als discapacitats físics i persones amb malalties mentals, ha informat a Tots21 la regidora Alícia Inglés, que tot i estar a l’oposició municipal, forma part de la Comissió sectorial de Serveis Socials, Igualtat i Promoció Econòmica. És aquest òrgan municipal des d’on s’han marcat diverses línies de treball de pes per aquest mandat, començant pel Pla d’Igualtat i seguint per la creació del servei municipal de teleassistència. Es dóna la circumstància que aquests dos projectes de calat són conduïts per dues regidores que són a l’oposició. En el cas del Pla d’Igualtat, se n’encarrega Montse Inglés.

‘Pretenem facilitar l’ajuda a gent molt vulnerable, que viu sola i a qui li cal el servei, que per a ells és car’, relata Inglés. Per començar, ‘volem fer un estudi per determinar les persones que es troben en aquesta situació, coordinant-nos amb la regidoria de Benestar i Família’, que comanda la regidora Montse Mestre. ‘Tenim elaborat un qüestionari i farem un porta a porta per tal d’obtenir la informació i oferir el servei a les persones necessitades i que hi estiguin interessades. El fet que El Catllar tingui 28 urbanitzacions, on tot sigui molt disseminat, dificulta atendre els casos. Amb el confinament degut a la pandèmia es va observar que hi ha gent sola. Ara ho volem corregir’.

La teleassistència és un servei que es basa en una alerta que el titular fa quan té problemes de mobilitat o de salut sigui per mitjà d’un mecanisme instal.lat en una pulsera o un collaret. Clàssica és la situació d’una persona gran que ha caigut a casa seva i no es pot aixecar, viu sola i no pot avisar ningú.

El consistori treurà a concurs el servei de manera que l’empresa que el dugui a terme ‘haurà de fer un seguiment als usuaris, fent trucades a les persones que tinguin el servei, i no limitant-se a esperar l’alerta’, subratlla la regidora. L’Ajuntament ja ha contractat una persona dins el programa de garantia juvenil per realitzar les tasques de l’enquesta, el porta a porta i tot el seguiment.

La Generalitat de Catalunya aprova cada any a la llei dels pressupostos l’anomenat índex de renda de suficiència de Catalunya, on es determina la capacitat econòmica de les persones que sol.liciten el servei. La renda mínima és de 539 euros al mes per un servei que pot costar 25 euros cada mes, una xifra molt elevada donades aquestes pensions míseres. Aquí actuarà l’Ajuntament subvencionant ‘entre el 50 i el 100% del servei’ en funció de la renda i els barems legals, destaca la regidora.

Jaume Garcia

 

El Catllar es dotarà d’un Pla d’Igualtat per lluitar contra la discriminació de la dona

Montserrat Inglés

Per què no hi ha dones caçadores? I presidentes de clubs de futbol, o membres de la seva junta directiva? Per què les dones prefereixen evitar determinats carrers foscos a les nits? Són situacions que els homes ni es plantegen. Com s’ho han de plantejar si no es coneixen atacs d’ordre sexual contra els homes als carrers o als descampats? La perspectiva de gènere, la igualtat efectiva és més complicada d’aplicar perquè és l’home qui des de sempre governa el món. És una lluita diària per fixar un marc mental reconeixible. I el punt de partida rau en el fet les institucions que la liderin. L’Ajuntament del Catllar ha decidit aquest mandat liderar-ho, i ho ha decidit per unanimitat.

Així, el consistori es dotarà d’un Pla d’Igualtat per lluitar contra la discriminació envers la dona i posar les bases perquè aquestes situacions es puguin evitar. Es tracta d’un document doble: afectarà tant al propi Ajuntament, per una part, i alhora serà d’aplicació a les institucions i entitats de la vila, és a dir, de cara a la població.

Tirar endavant el Pla d’Igualtat serà possible gràcies a la creació fa uns mesos de la Comissió municipal sectorial de Serveis Socials, Igualtat i Promoció Econòmica, constituïda per l’alcalde, la regidora de Benestar i Família, un altre regidor de Junts i dues regidores socialistes de l’oposició. Aquesta pluralitat dels seus membres és el que li confereix més possibilitats d’afrontar els reptes amb èxit. La comissió acordà de manera unànime tirar endavant el Pla. La regidora Montse Inglés, membre de la comissió municipal, ha explicat a Tots21 que ‘l’Ajuntament ha decidir apostar pel Pla d’Igualtat. A partir del mes de gener ens posem en marxa’, ha subratllat.

La particularitat és justament que es basarà en el Pla d’igualtat intern de l’Ajuntament i el Pla Local per la Igualtat de Gènere, que afecta a tot el municipi. ‘Es tracta de plantejar punts de millora per portar-los a terme’. Els dos plans s’han posat en marxa alhora, el que suposa un repte per un municipi de 5.000 habitants. La confecció dels projectes tindrà una durada de vuit mesos i es calcula que estaran llestos al setembre de 2022.

Els plans es desenvolupen en tres fases. La primera és el compromís i la constitució de la comissió d’Igualtat, pas ja superat; la segona, la diagnosi, és a dir, l’elaboració d’un estudi, que inclourà enquestes, per analitzar si l’Ajuntament està al dia en el que es coneix com el quadre de normalitat en igualtat de gènere. Finalment, la darrera fase serà ‘el disseny, l’elaboració en sí del Pla d’Igualtat, el seu Pla d’Acció i el seu seguiment’, subratlla la regidora.

Quant al Pla Local, aquest també recull tres fases: la primera és el compromís institucional de l’Ajuntament a posar-lo en marxa; la segona fase serà el diagnòstic, que inclou les entitats o institucions alienes a l’Ajuntament, les associacions i col.lectius del municipi. Finalment, el Pla d’Acció. Aquest document és ‘molt més complexe perquè hi intervenen més interlocutors, les entitats de la vila. Com més associacions tenim, més caldrà demanar-los la seva opinió per tirar-lo endavant i per observar territorialment si patim desigualtat de gènere o no. Encara que som un Ajuntament relativament petit no volem quedar enrere i volem estar a l’alçada del que demana la societat’, recull Inglés.

Un canvi de llenguatge

Què passarà a partir de la posada en marxa del Pla? D’entrada, a nivell municipal la desigualtat de gènere no és tan notable com en altres llocs. ‘Les desigualtats que pugui haver a nivell intern de l’Ajuntament del Catllar no seran massa significatives. És aquest un Ajuntament plural i bastant paritari. Quant als treballadors, la situació està més endreçada. El que està clar és que hem apostat per un canvi de llenguatge, és el que ens falta. Es nota a l’hora de parlar, el fet d’usar els mots en dos sexes. Amb la diagnosi constatarem si hi ha desigualtat de sexes entre els treballadors municipals’, destaca Inglés.

Reconeix que desenvolupar el Pla Local implica entrar en una certa aventura, ja que cada entitat és un món, amb els seus estatuts, les seves normes, els seus costums. ‘Aquí ens pot costar més dibuixar un diagnòstic més positiu. Segurament tindrem més fronts per abordar’, confessa. ‘Ser assertius en aquest camp costarà, però estic convençuda que ens en sortirem perquè justament partim de la unanimitat política de l’Ajuntament. Si nosaltres donem exemple, les empreses privades també ens seguiran’, conclou.

Jaume Garcia

 

El Catllar desplegarà el 25N un ventall d’activitats en la lluita contra la violència envers les dones

Les regidores Alícia Inglés i Montse Mestre, amb els llaços que es repartiran pel poble i les urbanitzacions. Foto: Tots21

L’Ajuntament del Catllar desplegarà, de la mà de l’Agrupació de Dones, un ventall d’activitats el 25-N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. La recentment creada Comissió municipal sectorial de Serveis Socials, Igualtat i Promoció Econòmica ha organitzat junt a la regidoria de Benestar Social la graella d’actes.

La visualització de la lluita contra la violència serà present al poble i a les urbanitzacions amb la col.locació d’uns grans llaços liles que han confegit l’Agrupació de Dones. Altrament, el matí del 25-N s’organitzaran tallers a l’institut-escola l’Agulla relacionats amb la matèria, tallers que impartirà la Fundació En Xarxa, dedicada als serveis educatius, formatius i del lleure. Estaran adreçats als alumnes des de sisè de Primària a quart d’ESO, explica a Tots21 la regidora de Benestar i Família i Ensenyament, Montse Mestre.

Altrament, s’instal.laran dos punts liles, el primer d’ells, a la zona educativa, que restarà obert de 14:30 a 17:30 hores. El segons s’ubicarà al Centre Cultural i obrirà de 18:30 a 20:30 hores. Serà l’empresa 4 Eixos l’encarregada dels mateixos, des d’on se servirà merxandising.

No acaben aquí els actes. Així, tindrà lloc la lectura del manifest a partir de les 19:15 hores al Centre Cultural i la posterior presentació del llibre ‘Memòria de les oblidades’, de l’escriptora Tecla Martorell, acte que clourà amb un col.loqui. Es tracta d’una obra dramatúrgica, fonamentada en la documentació facilitada pels historiadors del Fòrum de Tarragona per la Memòria. Tecla Martorell intenta recrear-hi la vida de quatre dones tancades a la presó franquista de les Oblates de Tarragona i recordar l’única afusellada. Encara avui romanen a la fossa comuna de la ciutat.

L’Ajuntament del Catllar ha creat enguany la Comissió municipal sectorial de Serveis Socials, Igualtat i Promoció Econòmica, que desenvoluparà dues accions claus: l’elaboració del Pla d’Igualtat i la creació d’un servei municipal de subvenció de la teleassistència per a gent gran, persones amb discapacitat física i altres col.lectius necessitats, comenten a Tots21 les regidores Montse Inglés, Montse Mestre i Alícia Inglés, que formen part de la comissió.

J. Garcia

 

El Catllar s’impregna del color de la tardor amb una mostra fotogràfica

Imatge de diferents autores de la mostra. Foto: Tots21

El color de la tardor ha arribat en forma de fotografies al Centre Cultural del Catllar. Es tracta de la primera mostra del col.lectiu del Baix Gaià Fotoamigo, amb seu a Torredembarra, que ha decidit descobrir els paisatges d’interior de la subcomarca del Baix Gaià.

Hi mostren 22 obres de 13 aficionats a la fotografia. Es tracta de David Muñoz, Alba Huebra, Paqui Fernández, Marina Patiño, Javier Marquez, Raquel Conesa, Juani Gallardo, Jose Cubino, Duvi Abril, Marta Silva, Quim Grillo i Miryam Huebra, que n’és la presidenta. Cada autor/a té la seva especialitat.

L’alcalde, Joan Morlà, inaugurant l’exposició. Foto: Tots21

‘Coneixem els pobles de costa, els de platja degut a què hi va molta gent, però es desconeix molt l’interior del Baix Gaià. Per donar-los a conèixer, hem decidit fer l’exposició’, titulada Tardor a Baix Gaià, relata. Una mostra que voltarà pels diferents indrets del territori. L’entitat no només fa exposicions, també s’cupa d’organitzar tallers, seminaris i sortides. ‘Busquem imatges diferents, com fer fotos dins de fars’, recorda.

L’alcalde del Catllar, Joan Morlà, procedia a inaugurar aquest divendres la mostra destacant la gran qualitat de les obres: ‘Les vostres fotografies salven la memòria del territori’, subratllava.

J. Garcia

 

Neus Esmel recull a ‘Aynedra’ vivències d’una dura època a Ardenya

Neus Esmel. Foto: Tots21

La llibertat és una llibreria, deia Joan Margarit. La petita història dels pobles del Baix Gaià segueix agafant forma amb els relats vivencials dels que ja tenen una edat i que decideixen plasmar-los per escrit. El present i més encara el futur agrairà treballs com els de la Neus Esmel i Mercadé, ardenyenca de 86 anys, que s’ha decidit a publicar un llibre aparentment de contes i relats, tal com es subtitula, però que recull allò que va viure en primera persona al llarg de la seva vida i allò que va escoltar a casa seva que relatava la gent gran. És la història vivencial i oral reunida en ‘Aynedra’, el títol del llibre, un palíndrom del mot Ardenya, que recorda el Sinera -Arenys- de Salvador Espriu.

‘Ayneda’, que és també un recull de poemes d’una dona reconeguda fins ara per la seva poesia, es presentava aquest divendres al Centre Cultural del Catllar, municipi d’on se la pot considerar filla adoptiva donada la seva estretíssima relació. Esmel és la veu dels sense veu d’Ardenya, de les dones que visqueren el franquisme sense poder exercir de dones, la duresa d’una vida rural en un país miserable econòmicament i culturalment. Una època on ‘abans, tot s’apedaçava, les camises d’homes es giraven colls i punys, per poder-les aprofitar més temps’, relata ella en un dels capítols. Deia Napoleó que la història és un conjunt de mentides sobre les que s’està d’acord. La generació de dones de la Neus va fraguar una lluita callada contra la història que els homes les van imposar. Calladament, tercament.

La història personal és també la viscuda en la gran gelada de 1956, quan va caldre tallar de socarrel els garrofers, una cosa mai vista, o quan amb la modernitat dels anys 60 els seus fills, dos marrecs, anaren convidats a un programa de la inicipient Televisió Espanyola als estudis de Miramar. Cançons de bressol, una havanera a l’Avi Lluís, la seva viudetat als 42 anys,… ‘Persones com la Neus ens ajuden a prendre consciència del nostre patrimoni immaterial’, apuntava Anna Domingo, tècnica de Cultura de la Generalitat i presentadora de l’acte.

Una frase del pròleg de Conxita Jiménez fa entendre què van suportar dones com la Neus ara que vivim en una època on sembla que els dirigents competeixin per ser més feministes: ‘A través d’ella parlen aquelles persones de la postguerra que no van tenir l’oportunitat d’accedir als estudis, que van haver de treballar quan tan sols eren nens, que els han quedat tan records durs i aspres, però que a pesar de tot no perden la il.lusió de fer-se escoltar’, temps en què ‘per arribar a la ciutat s’havia de travessar la muntanya a peu, en què es treballava amb el cànem, en què es parlava en veu baixa del contraban i dels carrabiners, en què els nens s’asseien per contemplar les sínies o l’arribada del tren, o en què també havien de veure la mare plorant perquè s’emportaven el pare a lluitar a la guerra’.

Es diu Neus Esmel Mercadé, és una dona d’Ardenya, té 86 anys, i acaba de publicar ‘Aynedra’.

Jaume Garcia

 

AGENDA: ToTTeatre.Som porta ‘La asamblea de las mujeres’ al Teatre Auditori del Catllar aquest dissabte

El grup de teatre amateur de Tarragona ToTTeatre.SOM actuarà aquest dissabte dia 20 de novembre al Teatre Auditori de El Catllar (Avinguda Catalunya, 12) a les 20:00 hores, representant ‘La asamblea de les mujeres’. Es tracta d’una adaptació actualitzada i reinterpretada de la obra del mateix nom escrita per Aristòfanes l’any 392aC. El nus argumental se centra principalment en la incursió i participació de les dones en la vida política del seu municipi.

Naturalment, les dones es rebel·len i reivindiquen el seu paper quan descobreixen i posen en comú les febleses dels homes en les seves reunions de Consell i els pocs avenços que ells aporten sobretot pel que fa a la millora de les condicions de vida de les dones en els diferents aspectes de la comunitat. L’acció està ambientada en un poble qualsevol en una època qualsevol.

ToTTeatre.Som aposta per una posada en escena senzilla, amb pocs elements, perquè els que interessa és remarcar el treball dels actors i les actrius. És una obra còmica que, sens dubte, aixecarà les rialles del públic i no deixarà indiferent a ningú.

Redacció

 

El Centre Cultural del Catllar bullirà d’activitat divendres dia 19 amb la presentació d’un llibre i una exposició fotogràfica

El Centre Cultural del Catllar bullirà d’activitat aquest divendres vinent, dia 19. La primera cita (17:30 hores) serà la presentació de l’obra literària de l’ardenyenca Neus Esmel (d’Ardenya – la Riera de Gaià), ‘Aynedra’. Contes i relats introduïts per Anna Maria Domingo Palau (Responsable de Política Lingüística a Tarragona).

Posteriorment (19.30 hores), i en aquest cas a la Sala Polivalent, es procedirà a la inauguració de l’exposició fotogràfica de l’Associació Fotoamigo de Torredembarra, ‘Tardor al Baix Gaià’, que recull imatges preses per arreu del nostre territori. Es podrà visitar fins al 12 de desembre en horari de 16:00 hores a 20:00 hores.

Redacció

 

El Centre Cultural del Catllar acull la visió de Raül Contel sobre el ‘cinema a tot tren’

El director de cinema afincat a l’Argilaga, Raül Contel, presenta una lectura particular i plena d’experiències sobre el món del cinema aquest dijous 11 de novembre (20:00 hores)  a la sala polivalent del Centre Cultural del Catllar.  En aquesta ocasió farà una revisió de les pel.lícules que tenen el tren com a eix vertebrador. Emprant diferents fragments de films ens endinsa en un llenguatge que, malgrat ésser pròxim, no tothom l’ha sabut entendre.

Redacció

 

Sara Dalmau presenta al Catllar el seu darrer llibre sobre animalons

L’artísta polifacètica Sara Dalmau, natural de L’Argilaga, presentarà el proper 29 d’octubre al Catllar (Sala polivalent del Centre Cultural, 19h) «Converses, trobades i contes amb animalons», on l’autora, acompanya amb artístiques il.lustracions seves, experiències i sentiments d’una corrua de bestioletes i, també, éssers humans estimats i rebutjats.

 

Horari ininterromput al cementiri del Catllar

L’horari de visites al cementiri municipal del Catllar durant aquests dies previs i posteriors de Tots Sants és de 9 del matí a sis de la tarda, informa el consistori.

L’horari, initerromput, es mantindrà així fins al 3 de novembre, inclòs. El canvi provisional d’horari va començar a aplicar-se al 16 d’octubre i s’ha mantingut fins ara els dies 17, 23 i 24.

Per tal d’evitar aglomeracions caldrà mantenir la distància de seguretat en tot moment. Si no es pot mantenir aquesta distància, cal mantenir posada la mascareta.

 

Trobats tres gossos a Mas de Gerembí, al Catllar

Imatge dels tres gossos. Foto: Facebook

L’Ajuntament del Catlar informa que el passat dia 13 van ser trobats a Mas de Gerembí tres gossos. Són una mare amb dos cadells mascles. Cap dels tres porta xip i la gossa porta un collar marró. Es troben en dependències municipals. Es demana als propietaris trucar als Vigilants municipals, al telèfon 619 04 25 38.

El Catllar celebra la Diada nacional al monument commemoratiu de l’Onze de Setembre

Carles Castillo, junt a l’alcalde, Joan Morlà, i la resta de regidors. Foto: Tots21

El Catllar ha celebrat aquest matí la Diada nacional de Catalunya al monument commemoratiu situat a l’entrada de la Torre d’en Guiu i amb el protagonisme de la societat civil local, que ha dipositat el ram de flors corresponent als peus del monument de les quatre barres. L’encarregat de fer la lectura del manifest ha estat el diputat al Parlament Carles Castillo, resident al Catllar, que ha seguit el text de l’Associació Catalana de Municipis.

Castillo ha destacat que ‘l’11 de setembre de cada any pengem la senyera als balcons i places per reafirmar un sentiment d’identitat, de pertinença i de mirada envers les nostres arrels com a nació. És una ocasió per explicar al món el nostre sentiment d’identitat, de pertinença i de mirada envers les nostres arrels com a país.’ En un acte clarament municipalista, Castillo ha afegit: ‘Els municipis hem centrat tots els nostres esforços en donar resposta als múltiples reptes que la pandèmia ha generat. Des de la proximitat, amb polítiques imaginatives, amb esforç, amb constància i una característica que sempre ha regit el municipalisme: ser present i estar al costat de la ciutadania a qualsevol hora i en qualsevol moment’.

El diputat ha continuat: ‘Un any més, som aquí per reivindicar el dret a decidir dels ciutadans i ciutadanes catalans. El dret a exercir de forma cívica, democràtica i radicalment pacífica la llibertat individual i col·lectiva de les catalanes i catalans, vinguin d’on vinguin i pensin el que pensin. I en aquest camí el municipalisme sempre serà un aliat del poble de Catalunya, en la defensa de les seves idees, malgrat la repressió política i judicial i els empresonaments.’

L’acte ha comptat amb la presència de representants de fins a 12 entitats i partits polítics del municipi, que han fet el lliurament dels rams de flors. La interpretació dels Segadors i un concert de sardanes posterior han posat fi a la celebració.

Les entitats que han fet l’ofrena han estat l’Agrupació de Dones del Catllar, el Club Esportiu El Catllar, Club Tennis El Catllar, Colla de Diables del Catllar, Colla de Gegants i Grallers del Catllar, la Comunitat de Regants i la Cooperativa Agrícola. Quant a partits polítics, han estat representats ERC-AM, PSC, El Catllar-ECG, Junts i Mou1TepelCatllar.

Us oferim una galeria d’imatges de la jornada d’avui. Fotos: Tots21

J. Garcia

 

Concert de blues aquest divendres al Catllar

El Catllar viurà aquesta tarda-nit de divendres, 10 de setembre, un concert de blues amb la banda Dats pel Blues. Serà a la plaça Pau Sulé i Mensa a partir de les 20 hores. L’entrada és gratuïta, amb mesures de control d’aforament. Organitza l’Ajuntament del Catllar.

 

El Catllar celebrarà dissabte la Diada Nacional al monument commemoratiu

L’Ajuntament del Catllar celebrarà aquest dissabte la Diada Nacional de Catalunya al monument commemoratiu de l’11 de Setembre. L’acte començarà a les 11 del matí amb l’ofrena floral i la lectura del manifest. Tot seguit, s’interpretaran sardanes amb la Cobla Ressò dels Dansaires del Baix Penedès.