Arturo Aliaga, vicepresident i conseller d’Indústria del Govern d’Aragó i Jaume Miquel, president de Oxaquim, acompanyats per Javier Lambán, president d’Aragó, en la signatura del conveni de col·laboració. Foto: Cedida
Oxaquim, primer fabricant europeu d’àcid oxàlic i segon a nivell mundial amb la seu administrativa al Catllar, invertirà fins a 44 milions d’euros en l’ampliació de la fàbrica d’Alcanyís i la construcció d’una nova planta en el municipi d’Andorra, en les quals produirà àcid oxàlic, un component estratègic per a impulsar la nova mobilitat elèctrica, generació d’energia verda i transformació digital.
El projecte, que s’ha presentat avui a Saragossa, ha estat rubricat pel Govern d’Aragó i Oxaquim en el marc d’un protocol de col·laboració per a impulsar aquesta important aposta per l’economia aragonesa.
La inversió contempla diverses fases:
Primera fase: Inversió, enguany, de set milions d’euros en l’ampliació del centre de producció d’Alcanyís i la creació de 10 nous llocs de treball. Amb el que la producció aconseguirà les 25.000 tones anuals.
Segona fase: S’executarà durant els anys 2023 i 2024. Contempla la construcció d’una nova planta de producció a Andorra en la qual s’invertiran altres 37 milions d’euros i es crearan 38 noves ocupacions.
L’aposta de Oxaquim per Aragó no acaba aquí. I és que segons apunta la companyia, Andorra podria acollir fins a nou plantes més que suposarien una inversió total en el municipi de 377 milions d’euros i fins a 380 llocs de treball.
Aquest nou paquet d’inversions està subjecte a la previsible i creixent demanda mundial d’àcid oxàlic i a la materialització de les negociacions que Oxaquim manté per a poder proveir a una important multinacional del ram de la indústria.
Oxaquim, actor vital en la transició cap a un món i una economia més neta i verd, és el primer productor d’Europa i segon del món d’àcid oxàlic, un component estratègic per a sectors emergents que treballen a favor de la sostenibilitat. És, a més, el primer fabricant d’oxalats de potassi.
Entre altres aplicacions, l’àcid oxàlic s’usa per a purificar les terres rares, imprescindibles per a la nova mobilitat elèctrica, generació d’energia verda i transformació digital.
Constituïda en 1991, Oxaquim empra més de mig centenar de persones, és present en quatre continents, exporta a 85 països i proveeix a 16 sectors productius. Compta amb una planta de producció a Alcanyís, Terol.
Aquest divendres dia 13, a les 19.30 de la tarda, al Centre Cultural del Catllar, se celebrarà una nova edició de les Xerrades d’Interès Local organitzades per MO1-TE pel Catllar.
En aquesta ocasió serà una xerrada/col·loqui al voltant de l’emergència climàtica i de com està afectant al camp i la nostra pagesia, tanmateix la seva incidència pel que fa al desenvolupament sostenible de tot el territori.
Intervindran:
–
Investigador IPHES (Institut de Paleoecologia humana i evolució social)
– ́
Portaveu de la Plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona
–
Jove pagès del Catllar
–
Jove pagès del Catllar
En anteriors edicions s’ha tractat ‘El riu Gaià al Catllar: passat, present… futur?’ i ‘La II República al Baix Gaià’
Marc Miquel, president del Golf Costa Daurada Tarragona Sport Center. Foto: Cedida
En l’antiga Grècia el gimnàs era el local destinat a exercitar tant les facultats físiques com a conrear la intel·ligència, el desenvolupament de la força i l’agilitat. En els antics gimnasos, els exercicis més importants que s’efectuaven eren: llançament de disc, salt, lluita, pugilat, pentatló i dansa. Però era també el lloc on calia relacionar el físic amb l’espiritual i on els filòsofs grecs impartien els seus coneixements.
Per a completar les seves rutines i superar-se a si mateixos els atletes aixecaven pesos, doblegaven barres de metall, corrien lliures, nedaven en la mar, tiraven d’arades, aixecaven toros o lluitaven amb lleons.
En l’actualitat els gimnasos no ens poden oferir la lluita amb lleons però el Golf Costa Daurada Tarragona Sport Center, per la seva situació privilegiada, ofereix altres activitats enfocades a viure experiències enmig de la natura, de tal manera que el soci aconsegueixi la salut física i mental com un Déu o una Deessa grega.
A Tots21 entrevistem Marc Miquel, president del club, per a conèixer una mica més aquest oasi al costat de la ciutat de Tarragona.
Abans d’aprofundir més en altres temes, ens agradaria conèixer a la persona que hi ha darrere d’aquest club. Ets o has estat esportista?
Sempre he cregut en l’esport, és una manera de disciplina de la vida que t’ajuda a sacrificar-te una mica per assolir els objectius. Jo sóc molt competitiu i el golf és el esport que m’ha agradat més; no jugues contra altres sinó contra tu mateix. És l’esperit de sacrifici i de superació per ser sempre millor amb tu mateix el dia de demà.
Al seu moment, el padel em va agradar molt, però per qüestions de feina no podia quedar amb els companys per jugar. Ha estat un esport fallit per mi, per qüestió de temps no l’he pogut practicar com hagués volgut. El gimnàs és un complement per trobar-te bé en el dia a dia.
Quin és el teu referent en el món de l’esport?
El meu ídol des de petit era Ayrton Senna, el pilot brasiler de Fòrmula 1, pel carisma que tenia. Venia del món de la pobresa del seu país, Brasil. Va entrar en un món de gent molt rica i elitista, en un ambient molt tancat, però ell va saber fer-se un forat a base de sacrifici i determinació. Amb el diner que va guanyar va crear una fundació per poder ajudar la gent pobre de Brasil. Tothom se l’estimava molt perquè va abanderar un país que era pobre. Em va enamorar com a persona i com a esportista. Jo vaig plorar el dia que va morir.
Què té el Golf Costa Daurada que el diferenciï de la resta?
Tot és diferent. Som únics a la província i a Catalunya. I per diverses raons, la primera, pel capital humà. Els nostres col.laboradors són els millors en les seves disciplines i tenen una ètica i un saber estar amb tots els abonats. Això és molt ben percebut i valorat per als socis. Aquí es viu un molt bon ambients en tots els àmbits. Els nostres gerents, tant Marc Tarragó com Xavi Pueyo, són molt bons professionals i ens han ajudat molt a millorar uns objectius que encara milloraran més. Hem de créixer molt més.
Ets ambiciós
No, crec que el volum fa la força, com més activitats esportives oferim més possibilitats hi haurà d’atreure les famílies. A un membre de la família li agrada el golf, a l’altre el bàsquet, i nosaltres oferim moltes possibilitats que ens ajuden a créixer.
Ampliarem les pistes de tennis i padel i calculem que en un any tindrem el permís municipal. Tenim el tennis abarrotat de nens i crec que oferirem l’escola de nens més important de la província. I en padel ens cal més espai. Tenim l’obligació de donar el servei que ens reclamen.
Quants socis teniu?
2.300, entre totes les disciplines esportives.
Quines accions feu per fidelitzar els clients?
Disposem d’un entorn que és espectacular. Molta gent aprecia l’entorn natural i els espais oberts, i més després d’haver passat la pandèmia. Nosaltres no parem d’organitzar activitats, tornejos de pitch and put, activitats dirigides al DIR, sortides en bicicleta, padel, tennis, festes,… Sempre hi ha activitats on apuntar-te. També n’hi ha moltes que són competitives. Quan la gent prova les nostres instal.lacions, s’hi queda. Hem passat del no res a fer moltes activitats. Abans organitzàvem un torneig setmanal i ara, tres o quatre. Tampoc volem morir d’èxit. També ampliarem l’aparcament, que és una necessitat que tenim.
Quan estarà fet?
Abans de l’estiu. Estarà integrat amb el paisatge, així que no l’asfaltarem. I a la zona de dalt hi haurà l’ampliació de les pistes de tennis i padel, que estaran en marxa a principis de l’any vinent.
Per als lectors més sensibles amb el medi ambient, quines accions feu en sostenibilitat?
Us puc dir que la Universitat Rovira i Virgili, la URV, farà servir com a model d’estudi el projecte d’ampliació i remodelació del Golf Costa Daurada. La decisió s’ha pres atenent a que representa un exemple molt didàctic d’avaluació ambiental en cascada, on s’hi pot fer un seguiment des de l’avaluació ambiental estratègica del pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el POUM de Tarragona i el Pla Parcial 43 fins a l’avaluació ambiental del projecte de remodelació del camp de golf, segons ha dit la pròpia URV.
Tenim al costat del golf un turó, es diu Sant Simplici, que està pelat perquè es va incendiar. I ho ha fet tres vegades. El golf va evitar que es propagués l’incendi fent de tallafocs. Nosaltres consumim aigua, però mantenim una Anella Verda espectacular. La nostra intenció és que l’aigua que regenerarem de les viviendes i de l’hotel la usarem per al camp de golf. El tennis i el padel tenen un sistema que recull el drenatge de l’aigua de la pluja, connecta el llacs i l’usem per a regar. El gimnàs té una depuradora: reutilitzem l’aigua per al rec.
Tenir un DIR en un golf no és habitual
És l’unic situat en un lloc a l’aire liure. Es creen sinèrgies entre les diferents ofertes esportives. El DIR ha estat un èxit.
Des del punt de vista històric, què podem dir de les instal.lacions?
La casa club és una masia de principis del segle XX. Estava cremada i destruïda i el meu pare la va restaurar ja fa anys amb la idea de respectar-la tal com era abans. Volem restaurar el Mas d’en Sordé, que disposa de la cúpula modernista tan valuosa, i fer-ne un hotel-boutique molt ben dissenyat. La intenció és remodelar tota la masia i conservar-la. És el que li dona caràcter i personalitat a l’hotel el dia de demà. A mi no se m’acudirà fer-hi un hotel de 50 plantes perquè destrossaria tot el projecte. Un 25% dels que venen als circuits de golf són de fora. Necessitem oferir habitacions d’hotel.
Quan obrirà el nou restaurant?
L’obrirem a l’estiu per una qüestió de permisos. L’oferta culinària serà diferent, més saludable. Volem que també doni servei a la piscina, on hi col.locarem un food truck per fer-la més atractiva encara. Crec que li donarà molt ambient tenir un food truck i tenir música.
També volem que el restaurant doni servei a tot el camp de golf amb un boogy bar, de manera que no t’hagis d’emportar l’entrepà de casa quan juguis al golf. A més, l’any vinent farem una remodelació profunda de la casa club, apostant per la qualitat al restaurant de dalt i destinant l’actual restaurant de sota per a zona de tapes, usant més i remodelant el mobiliari de la terrassa. Es tracta de donar una oferta gastronòmica molt més àmplia. També readaptarem el saló de la casa club, que volem revitalitzar instal.lant-hi una pantalla gran per seguir els tornejos de golf i de futbol, ampliant el bar i amb zona de sofàs, creant d’aquesta manera el bar del club esportiu.
També tenim la intenció d’ampliar serveis fent sopars i creant una zona de nit. Si aquí tens el pàrking gratuït, il.lumines els punts i els greens, poses música en directe i portes algun grup, crearàs molt ambient i allargaràs la vida del soci, que gaudirà més de les instal.lacions.
La formació és també un aspecte al que se li dedica molta atenció al Golf Costa Daurada, no?
Així és, disposem d’Escoles de Golf, Pàdel i Tennis tant per a nens i nenes com també per adults, ateses en tots els casos per un equip de professionals de primer nivell. De fet, ara estem potenciant l’Escola de Golf per als més joves amb propostes molt atractives que tenen per objectiu posar de relleu els valors associats a la pràctica esportiva del golf.
I quines són aquestes propostes per l’Escola de Golf?
Ja estem oferint un 50 per cent de descompte en les quotes mensuals dels alumnes de l’Escola Infantil i Juvenil de Golf, fins a final de curs, al juny. Però la principal novetat de la temporada serà la presentació d’un Stage d’Estiu d’Iniciació al Golf, que serà tota una novetat i esperem que tingui tanta acceptació com ja té el Stage d’Estiu Multiesportiu, que seguirem oferint.
Què li diria als qui no coneixen el Golf Costa Daurada?
Que vinguin i que el provin, segur que s’hi quedaran.
El Catllar acull fins a final de mes diverses activitats cultural que van més enllà de Sant Jordi i combinen música amb teatre a diferents escenaris del municipi.
Divendres dia 22 (19:00 hores),i com a prèvia a la Diada de Santa Jordi, la plaça de Pau Sulé i Mensa viurà el concert de J.Merino & R.Revolbert Roll Band, organitzat per l’ajuntament.
La Diada de Sant Jordi bullirà d’activitat amb les parades de llibres i roses partir de les 10:30 hores a la plaça 1 d’Octubre. L’agenda de la jornada contempla també diverses activitats. A la plaça de Pau Sulé i Mensa es podrà presenciar, a partir de les 11:00 del matí, l’espectacle gratuït de Martí i Tabita ‘Sant Jordi: La pel·lícula’. I a la mateixa hora, però en aquest cas el Centre Cultural, dos autors presentaran els seus llibres: Marybel Zamora amb ‘Las travesuras del ángel’ i Josep Gironès amb ‘Fugida pel camí dels morts’. La programació s’arrodonirà a les 13:00 hores amb sardanes amb la Cobla Reus Jove a la plaça 1 d’Octubre.
Finalment, divendres dia 29 l’Auditori del Centre Cultural posarà en escena a partir de les 20:00 hores l’obra ‘La Última’, de María Antolín i Vicente Cañón i representada per la companyia tarragonina Antagonista Teatro. Amb entrada gratuita, també inclou ‘El Aniversario’, primer premi en el concurs de microteatre de Santa Oliva.
Tres propostes de diferent signe aquest cap de setmana al Catllar. Aquest divendres, al Centre d’Interpretació del riu Gaià (Ermita de Sant Ramon) i a partir de les 18:00 hores es presentarà el llibre ‘Coexistencia. Un viaje por las relaciones entre carnívoros y humanos’, de José Carlos de la Fuente. L’autor estarà acompanyat durant lapresentació pel naturalista i documentalista Jaume Martín Gómez. L’acte, organitzat per l’Ajuntament i l’associació La Sínia, requereix de confirmació d’assistència (veure cartell superior)
La segona cita ttindrà com escenari la Sala Polivalent del Centre Cultural, també aquest divendres a partir de les 19:00 hores, i servirà per viure la segona conferència de cinema viu protagonitzada per les dones d’Òscar, a càrrec de Raül Contel. Una trobada que servirà tamb´per comentar els resultats de la recent i accidentada cerimònia de l’entrega de les estatuetes.
I finalment, diumenge a partir de les 11:30 hores l’Escola de Música seà seu del Concert de Primavera.
D’esquerra a dreta, Joan Antoni Carmona, Joan Morlà -alcalde del Catllar- i Josep Gironès. Foto: Tots21
No cal anar a l’Himalaia a descobrir meravelles de la natura, ni a la glacera del Perito Moreno de la Patagònia per connectar amb els espais immensos. A les comarques de Tarragona gaudim d’uns paisatges forjats de bellesa i història i la pandèmia sembla que els ha redescobert per a molta gent, jove, adulta, gran,… Hi ha recorreguts de tota mena que tenen el gran avantatge d’estar gairebé tots senyalitzats.
Un catllarenc nadiu de La Fatarella, l’escriptor Josep Gironès -que va irrompre a la literatura catalana amb un relat novel.lat dels fets de La Fatarella, ‘La Cabana’-, ha publicat dos reculls de 15 rutes cadascun d’ells del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre sota el paraigües de l’editorial Piolet, una clàssica de la literatura de muntanya.
La particularitat de les dues obres és que estan pensades ‘per a persones grans i actives’ i han estat confegides per un grup d’amics que van dels 59 als 72 anys. Són rutes suaus, però amb alguna sorpresa -a La Mola de Colldejou s’hi ha d’anar a peu, no t’hi porten-. Gironès presentava el que són els llibres 20 i 21 de la seva prolífica edició literària jugant a casa seva, al Centre Cultural del Catllar, dissabte a la tarda, una presentació presidida per l’alcalde, Joan Morlà, i que enregistrà una bona entrada de públic, un fet no gaire habitual avui en dia.
‘Motivar, esperonar la gent gran a ser activa per no caure en la passivitat i per no accelerar així la decrepitud’ ha estat l’objectiu de Gironès en publicar els dos títols, relatava el presentador, Joan Antoni Carmona, vell amic i també caminaire com ell. Gironès redescobreix un territori, ‘que és el nostre i que és molt divers. Tota la demarcació ofereix immensos tresors, per petits que siguin’, recordava.
Imatge del públic que es reuní al Centre Cultural. Foto: Tots21
Rius, altiplans, barrancs, cims com els ports de Tortosa, ermites, fonts,… la riquesa és gran, tant al Camp com a les Terres de l’Ebre, un coneixement que provoca una estima al territori, i una estima lligada inevitablement a les experiències viscudes en contacte amb la terra. ‘Una estima que també comporta obligacions, la de cuidar-lo, la de preservar-lo, la de netejar-lo de la brossa que et trobes quan fas una excurció als Gorgs de La Febró’.
Té Gironès un estil literari ‘directe, concís, contundent, que va al gra, amb una estructura diàfana. Més es menys, com ho és l’arquitectura templària, que a ell tan li agrada’, subratllava Carmona.
Gironès contava que s’ha plantejat el llibre en lluita contra la decepció dels que entren en edat de jubilació i descobreixen que ja no tenen obligacions. Tot i l’esclat de caminaires que poblen els nostres camins rals, grans i petits recorreguts, que estem vivint els darrers anys, observa l’autor que molta gent encara no coneix la nostra demarcació. D’aquí sorgí la idea de publicar una obra col.lectiva.
Les guies de Gironès no són un inventari a l’estil de Ramon Amigó o de Rafael Ferré, del Centre de Lectura de Reus, sinó un relat farcit de descobertes en indrets propers, perquè la descoberta és un dels grans estímuls de les petites aventures dels caminaires de casa nostra. ‘De les pedres rogenques d’Escornalbou, un paratge que va inspirar Gaudí, a les desconegudes alçades de la serra de Montmell, als canvis de colors que a la tardor ens regala el barranc de la Peixera, l’antic poble de Prenafeta al Tossal Gros o les restes dels ibers que hi la a La Mola de Colldejou’. Són experiències que es trobaran relatades als dos llibres, com el fet que el Priorat esdevingui, per Gironès, ‘una caixa de sorpreses’. Coneixem Siurana, La Morera o la Serra de Montsant, però no Capçanes. I a tocar del Priorat, per cercar un veritable bany de natura, anem-nos-en als boscos de Poblet.
A les Terres de l’Ebre, la Fontcalda és paratge d’obligada estança, com l’ascens a la Roca Foradada, una balconada del Montsià. De la Vall de Cardó sosté que ‘cal visitar-la abans no es degradi més’ i la Serra de Pàndols és lloc d’escenari cruel de la batalla de l’Ebre, un dels espais més mortifers en la història d’aquest país. I una darrera recomanació: la vista que es té a les Roques d’en Benet, amb una panoràmica de 360 graus. És als peus d’Horta de Sant Joan, l’Horta d’Ebre, que deia el gran Picasso.
Dissabte intens al Catllar. Tots aquells amants de la música tenen una cita amb el concert de ‘The Manouches’, una excel·lent mostra de l’estil Gipsy Jazz a partir de les 20:00 hores a l’Auditori del Centre Cultural (entrada gratuïta). I només mitja hora abans (19:30 hores), el Centre Cultural acollirà la presentació de les guies ‘El Camp de Tarragona’ i ‘Terres de l’Ebre’ elaborades per Josep Gironès. La presentació anirà a càrrec del propi autor i de l’excursionista Juan Antonio Carmona amb la presidència de l’alcalde, Joan Morlà.
La Sala Polivalent del Centre Cultural del Catllar continua amb les sessions d’anàlisi cinematogràfic i aquest divendres (19:00 hores) Raül Contel mostrarà, a través del repàs de la història dels Premis Òscar, les dones candidates, guardonades o no en aquest esdeveniment. A primers d’abril es durà a terme la segona part on s’analitzarà els resultats de la cerimònia d’enguany.
Raül Contel, durant una de les sessions. Foto: Cedida
Raül Contel, gran cinèfil i també director de pel.lícules (algunes premiades), està duent a terme al Centre Cultural del Catllar el cicle de cinema “Cine en viu”.
L’objectiu és mostrar l’evolució tècnica i artística del llenguatge cinematogràfic, des del cine mut fins al cinema digital del S.XXI.
Les sesions són monogràfiques i estàn organitzades al voltant d’una temàtica concreta. A partir de la recopilació de fragments de pel·lícules triades, Raül Contel fa una xerrada i ens convida a repassar els moments primordials de la Història del Cinema.
Fins ara ha abordat “Cine a tot tren”, “Chaplin”, “Shakespeare va al cinema”, “Ovidi Montllor. Dit d’or” (un curtmetratge inèdit dirigit per R. Condel) i “Escriptores de pel·lícula I”.
El proper divendres 25 de febrer assistirem a “Escriptores de pel·lícula II”. Hi ha quatre sessions més previstes, amb la possibilitat de crear noves sessions amb temàtiques proposades pel públic, informen des de la Biblioteca.
L’Ajuntament del Catllar ha informat que se suspèn la rua i ball de Carnestoltes d’enguany i espera poder reprendre aquesta festa amb normalitat el pròxim 2023.
Tot i la millora dels últims dies en referència a la sisena onada de covid, el carnaval ‘és una festa de naturalesa contrària a les mesures de seguretat més bàsiques establertes’, afirma el consistori. La decisió ‘es pren per minimitzar riscs que puguin afectar la salut de les nostres veïnes i veïns en crear aglomeracions’.
Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN
El jutjat d’instrucció 3 de Tarragona, en funcions de guàrdia, ha rebut aquest dimarts la detinguda per introduir drogues i telèfons mòbils a la presó de Mas d’Enric, al Tarragonès. L’acusada treballava de cuinera al centre penitenciari. El magistrat ha acordat la llibertat amb compareixences puntuals al jutjat i manté la causa oberta per un delicte de tràfic de drogues. Aquest dilluns els Mossos d’Esquadra van actuar en col·laboració d’Afers Penitenciaris alertats que la dona podia estar introduint droga i aparells de telefonia a la presó. Els escorcolls dels seus efectes personals van confirmar les sospites quan es van trobar un paquet amb substàncies estupefaents i cinc aparells telefònics.
Imatge de l’accés a la presó de Mas d’Enric. Foto: ACN
Detenen una cuinera de la presó de Mas d’Enric (El Catllar) per introduir droga i telèfons mòbils al centre penitenciari. L’arrest de la treballadora s’ha produït aquest dilluns a quarts de vuit del matí per part dels Mossos d’Esquadra, que han actuat en col·laboració amb Afers Penitenciaris. La cuinera ha estat interceptada abans que accedís a la presó per començar la seva jornada laboral. Els serveis d’informació del mateix centre havien alertat que existien indicis per sospitar de la dona. Aquestes s’han confirmat quan, en l’escorcoll dels seus efectes personals, s’ha trobat un paquet amb substàncies estupefaents i cinc aparells telefònics.
Imatges de la concentració i de l’entrada en una de les cases que estava a punt de ser venuda i que havia estat okupada. Fotos: Cedides
Els Mossos d’Esquadra investiguen un grup de persones que aquest diumenge van entrar en dues cases ocupades del Catllar durant una concentració que va aplegar prop de 300 persones per protestar contra la inseguretat i les ocupacions. Segons ha avançat el Diari de Tarragona i han confirmat els Mossos, els agents treballen per identificar-los per “haver entrat en habitatge aliè”, un fet que es considera “delicte penal”.
Tal com recullen diversos mitjans, en aquell moment no hi havia ningú a l’interior dels habitatges. Una de les cases estaria a punt de ser venuda i una de les persones que van entrar-hi seria la seva propietària (vídeo), que estaria sent investigada. A l’altra, els concentrats hi van localitzar un centenar de plantes de marihuana, així com objectes robats en dies previs a veïns, fets que també analitzen la policia.
El Catllar afronta un 2022 amb la cartera de projectes plena, començant pel pavelló poliesportiu, però seguint amb iniciatives privades de caire comunitari, com La Fàbrica de la Transició. El consistori aprovarà també en 2022 el primer pla d’Igualtat del municipi. El seu alcalde, Joan Morlà, ens parla dels principals projectes i també dels reptes que abordarà el municipi.
Quin balanç fa de l’any 2021? Tornem a la normalitat?
En faig un balanç positiu, amb tots els condicionants que ha comportat ser un altre any d’afectació de la pandèmia. L’Ajuntament ha seguit treballant amb fermesa i compromís cap als nostres ciutadans. Tornar a la normalitat és el que més desitgem tots plegats, no obstant això, caldrà veure com es desenvolupa tot.
Com ha afectat la pandèmia a les finances municipals? I als serveis?
No ha afectat massa de forma significativa, hem tingut suficients recursos per a convocar ajuts socials, ajuts a empreses i autònoms. Els serveis han tingut l’afectació condicionada a la situació de pandèmia. Hem estat a l’altura de les circumstàncies.
Quines són les prioritats per a l’any 2022?
En primer lloc, ja tenim encarregat el projecte d’un pavelló poliesportiu, un equipament necessari al nostre municipi. També desenvoluparem l’estudi de mobilitat i instal·larem plaques solars fotovoltaiques en edificis públics juntament amb una caldera de biomassa i farem la substitució d’enllumenat per millorar l’eficiència energètica amb llums LED.
Altrament, desenvoluparem un Pla d’Igualtat, tant intern de l’Ajuntament com extern. Posarem en marxa ajuts a la gent que més ho necessiti amb un Servei municipal de Teleassistència. També tenim previst fer un inventari de camins per preservar aquest gran patrimoni que són els camins.
Quines seran les principals inversions?
Indiscutiblement la construcció del pavelló esportiu a la zona educacional.
Parla d’instal·lar plaques fotovoltaiques als edificis municipals. Com ho faran i quina proposta tenen sobre les energies renovables?
S’està redactant l’estudi per a la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques en edificis públics. També hem aprovat una ordenança que bonifica l’IBI i l’Impost de Construcció -ICIO- per a la instal·lació d’energia fotovoltaica d’autoconsum.
La gestió de la brossa és correcta? Tenen mancances?
Malauradament, encara estem en període d’adaptació del nou contracte segons conveni amb el Consell Comarcal. Amb l’esforç de tots plegats, hem d’aconseguir que aquest servei funcioni correctament.
Tenen problemes d’ocupació de habitatges?
Efectivament, tenim problemes d’ocupació il·legal d’habitatges. Considerem que caldria que alguna administració de rang superior a la nostra faci alguna cosa al respecte, doncs sovint es generen conflictes veïnals. És un veritable problema de convivència.
És partidari de crear una marca turística del Baix Gaià i abandonar la de Costa Daurada, com ha proposat l’alcalde de Creixell?
Amb tot el respecte del món crec que és millor sumar que dividir, això sí, prioritzant la marca Baix Gaià, que la sentim molt nostra.
Com es veu des de l’Ajuntament el projecte de la Fàbrica de la Transició?
Sempre l’hem vist amb molt bons ulls, ja que amb independència del caire social que té el projecte, que és molt important, no és menor la recuperació d’un edifici històric i patrimonial del nostre municipi.
Tenen calendari per recuperar el molí de la Fàbrica?
De moment no està programat, ja que cal veure com comença tot plegat. El que si és cert és la voluntat de recuperació d’un element històric-patrimonial que incorporarem al catàleg patrimonial del nostre municipi.
Com està sent l’experiència del Centre d’Interpretació del Baix Gaià?
Donat que aquest centre està ubicat al Castell del Catllar, el vivim de forma privilegiada, hi dediquem tots els recursos i esforços necessaris que calen per a mantenir un element patrimonial de primer ordre.
2022 serà també l’any del Pla d’Igualtat. Suposarà que les entitats hauran de variar la manera com entenen la relació home-dona? Com afectarà la població el pla?
Efectivament, a partir de principis d’any 2022 es posarà en marxa el Pla local per a la Igualtat de gènere. Aquest serà un instrument que ha de permetre afavorir la transformació cultural i institucional necessària tant en els processos de planificació com de gestió.
Quines repercussions està tenint el Centre penitenciari? Han hagut de fer inversions, tenen algun retorn econòmic o en serveis? Com viu la ciutadania la seva presència?
Com a municipi afectat per un centre penitenciari hem tingut avantatges en la puntuació per a obtenir subvencions públiques. Tanmateix, la dispersió geogràfica de les zones habitades del nostre terme municipal fa que la ciutadania visqui de forma ben diferent el centre penitenciari. No obstant això, no podem destacar problemàtiques que hagin afectat la població més propera.
Captura de pantalla de l’arribada del patge reial a les escoles
El patge reial ha enviat dos missatges a través de les xarxes socials als nenes i nenes del Catllar davant la imminència de les festes de Nadal i l’arribada dels Reis d’Orient. En el primer d’ells, el patge anuncia que ha arribat al Catllar, on ha anunciat que els Reis d’Orient tornaran a la vila.
En el segon missatge, publicat aquest dijous, 9 de desembre, el patge ha visitat l’Institut Escola l’Agulla, on ha deixat a les aules dels menuts i menudes les cartes que els nens i nenes han d’omplir per rebre els regals. El patge ha avisat que ell sempre vigila si fan cas a la mestre i compleixen amb els deures.
A Tots21 seguirem informant sobre si es produeixen més arribades del patge reial.
Un grup d’interessats a ser cooperativistes, en una visita recent, davant l’entrada a La Fàbrica. Foto: Tots21
Un dels projectes socials i sostenibles més innovadors i transformadors de les comarques de Tarragona ja té llum verda de l’Ajuntament del Catllar per iniciar les obres. Fa una setmana, el consistori concedia la llicència d’obres al projecte que està molt ben vist pel propi Ajuntament i les institucions.
Els promotors d’aquesta cooperativa d’habitatges que és més que una cooperativa d’habitatges -un estil de vida- calculen que al primer trimestre de l’any vinent podran començar les obres, que tindran una durada de 18 mesos, de manera que es preveu obrir els habitatges a meitats de 2023, subratlla a Tots21 Sergi Albarrán, un dels seus fundadors. Ara cercaran el finançament i seguint la seva filosofia, serà a partir de cooperatives de crèdit i no de bancs convencionals.
Completen el grup fundador l’arquitecte tarragoní Saül Garreta, l’advocat també tarragoní Adolfo Garrido, el geògraf i fotògraf tarragoní Rafael López-Monné, i l’arquitecte social belga Matthieu Lietaert, que és el pioner i que amb la seva experiència cooperativista al seu país l’ha volgut traslladar al Camp de Tarragona.
Aquests dies, la cooperativa està duent a terme visites per captar els darrers interessats a formar part d’un projecte que els seus fundadors el titllen de La Fàbrica de la Transició, transició social, ecològica i fins i tot alimentària.
‘És una manera de vida en transformació el que proposem’, destaca Albarrán. En un entorn d’1,4 hectàrees i amb tres edificis en runes -el principal és l’antiga fàbrica on s’hi faran 20 habitatges-, la filosofia que anima la proposta vital supera una edificació mediambientalment sostenible per abraçar el treball en comunitat i la producció d’aliments també comunitari. Les 20 famílies que s’hi instal.lin -ja n’hi ha 16 compromeses- no seran propietàries del pis de l’edifici de la fàbrica que hagin escollit, sinó que en tindran dret d’ús, per tal de no afavorir l’especulació. ‘Faran un dipòsit en entrar, en funció dels metres quadrats del seu habitatge, i si l’abandonen recuperaran el dipòsit’.
És una modalitat de convivència on les persones usuàries disposen, a més dels seus allotjaments propis, d’espais i serveis comuns, com ara bugaderia, neteja, menjador o locals per a reunions i esports, per exemple. Al costat mateix, La Fàbrica Vella, de la seva banda, podrà acollir usos hotelers i activitats culturals i la colònia -el tercer edifici del conjunt- es destinarà a viver d’empreses per a iniciatives promogudes pels residents a les unitats de cohabitatge o per entitats del territori. Els habitatges tindran entre 60 i 130 metres quadrats.
Maqueta del projecte. Foto: Cedida
Es regiran per un model participatiu que es coneix com a sociocràcia, és a dir, es prendran les decisions comunitàriament tractant de buscar el consens màxim per defugir que hi hagi ‘vencedors’ i ‘perdedors’. Els membres de la comunitat seran tots cooperativistes amb els mateixos drets.
A peu del riu Gaià
De La Fàbrica Nova, un 30 per cent de l’espai seran habitatges, un altre 30%, espais comunitaris -sales multiusos per activitats com ioga o d’altres, una biblioteca, una ludoteca,…- i el 30% restant, espais de treball, on es farà coworking. De moment els interessats que ja són cooperativistes provenen majoritàriament de Tarragona, però també de Barcelona i fins i tot hi ha una parella interessada que viu a la Catalunya nord. Els fundadors i els interessats han fet nombroses reunions -presencials i virtuals- des que la idea va arrencar en 2017 i ara es troben al tram final. Les tecnologies facilitaran a més el treball a distància, tot en un edifici a peu del riu Gaià, un entorn que té la màxima protecció de la Unio Europea en ser declarat Xarxa Natura 2000.
L’edifici tindrà energia fotovoltaica al seu sostre amb l’interès que a la mitja o a la llarga ‘ens poguem desendollar i servir-nos la nostra energia’, subratlla Albarrán. També es reaprofitarà l’aigua en un sistema circular que acabarà sent depurada amb una instal.lació que es construirà i que pot ‘perfectament ser retornada al riu’.
El recinte inclourà horts ecològics on la comunitat es farà part del menjar. Se cedirà a l’Associació ambiental La Sínia, del Baix Gaià, un tram que toca el riu per a la seva conservació. També han cedit dos edificis a l’Ajuntament, com un antic moí del segle XIII molt ben conservat.
L’alcalde del Catllar, Joan Morlà, ha destacat a Tots21 que el consistori els ha bonificat l’Impost de Construcció -ICIO- fins a un 95%, donat que es tracta d’un edifici singular, patrimoni històrico-cultural. ‘La nostra voluntat és la de recuperar l’antic molí, rehabilitar-lo, i posar-lo a disposició del públic, tot i que no tenim el calendari fet. És la nostra voluntat’.
Marina Tejada deixarà Tarragona per venir a La Fàbrica. Foto: Tots21
La MarinaTejada és des de fa un mes cooperativista, una tarragonina que ja ha decidit deixar la Vall de l’Arrabassada, on viu, i venir a La Fàbrica de la Transició per tal de retrobar les sensacions que tenia quan era petita, ja que abans de viure en un pis de la Vall de l’Arrabassada ho va fer en una zona col.lectiva. ‘Em vaig assabentar de la proposta fa un any per Twitter i em vaig informar del que era un projecte de cohabitatge. L’entorn ajuda molt, amb el riu, l’edifici, l’espai de la Torre d’en Guiu’ -un parc situat davant mateix de La Fàbrica, travessant el riu-, assegura. ‘Cadascú tindrà el seu pis, però hi haurà espais comuns, una cuina-menjador comuna, una bugaderia, una biblioteca,…’
John i la seva parella, que preferix no dir el seu nom, viuen a l’entorn de la platja Llarga, on veuen el mar. Tot i això afirmen que ‘sempre hem volgut viure experiències comunitàries, compartint espais, però alhora mantenint la privacitat’.
L’Elisabeth, una barcelonina que vindrà a viure al Catllar, fotografiada en el que serà el futur jardí comunitari. Foto: Tots21
L’Elisabeth viu a Barcelona, on hi té el negoci, però té família a Tarragona. Té un fill de vuit anys. ‘Vindré a viure aquí’, assegura. Anirà a treballar cada dia a Barcelona? ‘En principi, sí, però amb el temps ja es veurà’. Es nota que s’ha enamorat del lloc. ‘Vaig conèixer el projecte de La Fàbrica de Transició a través d’un amic, que forma part d’una cooperativa d’habitatges a Barcelona. Allà és més habitual la seva existència’, destaca. ‘És un projecte molt engrescador’, s’il.lusiona.
El conjunt arquitectònic
El conjunt arquitectònic de La Fàbrica es troba al nord del nucli urbà i es composa de diverses edificacions. Per una banda, hi ha dos edificis fabrils, la Fàbrica Vella, del 1754, i la Fàbrica Nova, del 1860. També es pot trobar un molí fortificat del segle XIII i l’anomenada colònia, una construcció que acollia els antics habitatges dels treballadors. El conjunt de La Fàbrica, primer indústria paperera i després tèxtil, va caure en desús el 1975 i, actualment, la seva integritat es troba compromesa.
L’Ajuntament del Catllar crearà un servei de teleassistència municipal per donar resposta a les persones necessitades, principalment la gent gran, tant del nucli del municipi com de les nombroses urbanitzacions que el poblen. D’aquesta manera, el consistori es farà càrrec del cost -de manera total o parcial- que aquest servei té i que fa que determinats ciutadans no el puguin assumir donades les baixes pensions que perceben.
El servei no només es prestarà a la gent gran, sinó també als discapacitats físics i persones amb malalties mentals, ha informat a Tots21 la regidora Alícia Inglés, que tot i estar a l’oposició municipal, forma part de la Comissió sectorial de Serveis Socials, Igualtat i Promoció Econòmica. És aquest òrgan municipal des d’on s’han marcat diverses línies de treball de pes per aquest mandat, començant pel Pla d’Igualtat i seguint per la creació del servei municipal de teleassistència. Es dóna la circumstància que aquests dos projectes de calat són conduïts per dues regidores que són a l’oposició. En el cas del Pla d’Igualtat, se n’encarrega Montse Inglés.
‘Pretenem facilitar l’ajuda a gent molt vulnerable, que viu sola i a qui li cal el servei, que per a ells és car’, relata Inglés. Per començar, ‘volem fer un estudi per determinar les persones que es troben en aquesta situació, coordinant-nos amb la regidoria de Benestar i Família’, que comanda la regidora Montse Mestre. ‘Tenim elaborat un qüestionari i farem un porta a porta per tal d’obtenir la informació i oferir el servei a les persones necessitades i que hi estiguin interessades. El fet que El Catllar tingui 28 urbanitzacions, on tot sigui molt disseminat, dificulta atendre els casos. Amb el confinament degut a la pandèmia es va observar que hi ha gent sola. Ara ho volem corregir’.
La teleassistència és un servei que es basa en una alerta que el titular fa quan té problemes de mobilitat o de salut sigui per mitjà d’un mecanisme instal.lat en una pulsera o un collaret. Clàssica és la situació d’una persona gran que ha caigut a casa seva i no es pot aixecar, viu sola i no pot avisar ningú.
El consistori treurà a concurs el servei de manera que l’empresa que el dugui a terme ‘haurà de fer un seguiment als usuaris, fent trucades a les persones que tinguin el servei, i no limitant-se a esperar l’alerta’, subratlla la regidora. L’Ajuntament ja ha contractat una persona dins el programa de garantia juvenil per realitzar les tasques de l’enquesta, el porta a porta i tot el seguiment.
La Generalitat de Catalunya aprova cada any a la llei dels pressupostos l’anomenat índex de renda de suficiència de Catalunya, on es determina la capacitat econòmica de les persones que sol.liciten el servei. La renda mínima és de 539 euros al mes per un servei que pot costar 25 euros cada mes, una xifra molt elevada donades aquestes pensions míseres. Aquí actuarà l’Ajuntament subvencionant ‘entre el 50 i el 100% del servei’ en funció de la renda i els barems legals, destaca la regidora.
Per què no hi ha dones caçadores? I presidentes de clubs de futbol, o membres de la seva junta directiva? Per què les dones prefereixen evitar determinats carrers foscos a les nits? Són situacions que els homes ni es plantegen. Com s’ho han de plantejar si no es coneixen atacs d’ordre sexual contra els homes als carrers o als descampats? La perspectiva de gènere, la igualtat efectiva és més complicada d’aplicar perquè és l’home qui des de sempre governa el món. És una lluita diària per fixar un marc mental reconeixible. I el punt de partida rau en el fet les institucions que la liderin. L’Ajuntament del Catllar ha decidit aquest mandat liderar-ho, i ho ha decidit per unanimitat.
Així, el consistori es dotarà d’un Pla d’Igualtat per lluitar contra la discriminació envers la dona i posar les bases perquè aquestes situacions es puguin evitar. Es tracta d’un document doble: afectarà tant al propi Ajuntament, per una part, i alhora serà d’aplicació a les institucions i entitats de la vila, és a dir, de cara a la població.
Tirar endavant el Pla d’Igualtat serà possible gràcies a la creació fa uns mesos de la Comissió municipal sectorial de Serveis Socials, Igualtat i Promoció Econòmica, constituïda per l’alcalde, la regidora de Benestar i Família, un altre regidor de Junts i dues regidores socialistes de l’oposició. Aquesta pluralitat dels seus membres és el que li confereix més possibilitats d’afrontar els reptes amb èxit. La comissió acordà de manera unànime tirar endavant el Pla. La regidora Montse Inglés, membre de la comissió municipal, ha explicat a Tots21 que ‘l’Ajuntament ha decidir apostar pel Pla d’Igualtat. A partir del mes de gener ens posem en marxa’, ha subratllat.
La particularitat és justament que es basarà en el Pla d’igualtat intern de l’Ajuntament i el Pla Local per la Igualtat de Gènere, que afecta a tot el municipi. ‘Es tracta de plantejar punts de millora per portar-los a terme’. Els dos plans s’han posat en marxa alhora, el que suposa un repte per un municipi de 5.000 habitants. La confecció dels projectes tindrà una durada de vuit mesos i es calcula que estaran llestos al setembre de 2022.
Els plans es desenvolupen en tres fases. La primera és el compromís i la constitució de la comissió d’Igualtat, pas ja superat; la segona, la diagnosi, és a dir, l’elaboració d’un estudi, que inclourà enquestes, per analitzar si l’Ajuntament està al dia en el que es coneix com el quadre de normalitat en igualtat de gènere. Finalment, la darrera fase serà ‘el disseny, l’elaboració en sí del Pla d’Igualtat, el seu Pla d’Acció i el seu seguiment’, subratlla la regidora.
Quant al Pla Local, aquest també recull tres fases: la primera és el compromís institucional de l’Ajuntament a posar-lo en marxa; la segona fase serà el diagnòstic, que inclou les entitats o institucions alienes a l’Ajuntament, les associacions i col.lectius del municipi. Finalment, el Pla d’Acció. Aquest document és ‘molt més complexe perquè hi intervenen més interlocutors, les entitats de la vila. Com més associacions tenim, més caldrà demanar-los la seva opinió per tirar-lo endavant i per observar territorialment si patim desigualtat de gènere o no. Encara que som un Ajuntament relativament petit no volem quedar enrere i volem estar a l’alçada del que demana la societat’, recull Inglés.
Un canvi de llenguatge
Què passarà a partir de la posada en marxa del Pla? D’entrada, a nivell municipal la desigualtat de gènere no és tan notable com en altres llocs. ‘Les desigualtats que pugui haver a nivell intern de l’Ajuntament del Catllar no seran massa significatives. És aquest un Ajuntament plural i bastant paritari. Quant als treballadors, la situació està més endreçada. El que està clar és que hem apostat per un canvi de llenguatge, és el que ens falta. Es nota a l’hora de parlar, el fet d’usar els mots en dos sexes. Amb la diagnosi constatarem si hi ha desigualtat de sexes entre els treballadors municipals’, destaca Inglés.
Reconeix que desenvolupar el Pla Local implica entrar en una certa aventura, ja que cada entitat és un món, amb els seus estatuts, les seves normes, els seus costums. ‘Aquí ens pot costar més dibuixar un diagnòstic més positiu. Segurament tindrem més fronts per abordar’, confessa. ‘Ser assertius en aquest camp costarà, però estic convençuda que ens en sortirem perquè justament partim de la unanimitat política de l’Ajuntament. Si nosaltres donem exemple, les empreses privades també ens seguiran’, conclou.
Les regidores Alícia Inglés i Montse Mestre, amb els llaços que es repartiran pel poble i les urbanitzacions. Foto: Tots21
L’Ajuntament del Catllar desplegarà, de la mà de l’Agrupació de Dones, un ventall d’activitats el 25-N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones. La recentment creada Comissió municipal sectorial de Serveis Socials, Igualtat i Promoció Econòmica ha organitzat junt a la regidoria de Benestar Social la graella d’actes.
La visualització de la lluita contra la violència serà present al poble i a les urbanitzacions amb la col.locació d’uns grans llaços liles que han confegit l’Agrupació de Dones. Altrament, el matí del 25-N s’organitzaran tallers a l’institut-escola l’Agulla relacionats amb la matèria, tallers que impartirà la Fundació En Xarxa, dedicada als serveis educatius, formatius i del lleure. Estaran adreçats als alumnes des de sisè de Primària a quart d’ESO, explica a Tots21 la regidora de Benestar i Família i Ensenyament, Montse Mestre.
Altrament, s’instal.laran dos punts liles, el primer d’ells, a la zona educativa, que restarà obert de 14:30 a 17:30 hores. El segons s’ubicarà al Centre Cultural i obrirà de 18:30 a 20:30 hores. Serà l’empresa 4 Eixos l’encarregada dels mateixos, des d’on se servirà merxandising.
No acaben aquí els actes. Així, tindrà lloc la lectura del manifest a partir de les 19:15 hores al Centre Cultural i la posterior presentació del llibre ‘Memòria de les oblidades’, de l’escriptora Tecla Martorell, acte que clourà amb un col.loqui. Es tracta d’una obra dramatúrgica, fonamentada en la documentació facilitada pels historiadors del Fòrum de Tarragona per la Memòria. Tecla Martorell intenta recrear-hi la vida de quatre dones tancades a la presó franquista de les Oblates de Tarragona i recordar l’única afusellada. Encara avui romanen a la fossa comuna de la ciutat.
L’Ajuntament del Catllar ha creat enguany la Comissió municipal sectorial de Serveis Socials, Igualtat i Promoció Econòmica, que desenvoluparà dues accions claus: l’elaboració del Pla d’Igualtat i la creació d’un servei municipal de subvenció de la teleassistència per a gent gran, persones amb discapacitat física i altres col.lectius necessitats, comenten a Tots21 les regidores Montse Inglés, Montse Mestre i Alícia Inglés, que formen part de la comissió.
Imatge de diferents autores de la mostra. Foto: Tots21
El color de la tardor ha arribat en forma de fotografies al Centre Cultural del Catllar. Es tracta de la primera mostra del col.lectiu del Baix Gaià Fotoamigo, amb seu a Torredembarra, que ha decidit descobrir els paisatges d’interior de la subcomarca del Baix Gaià.
Hi mostren 22 obres de 13 aficionats a la fotografia. Es tracta de David Muñoz, Alba Huebra, Paqui Fernández, Marina Patiño, Javier Marquez, Raquel Conesa, Juani Gallardo, Jose Cubino, Duvi Abril, Marta Silva, Quim Grillo i Miryam Huebra, que n’és la presidenta. Cada autor/a té la seva especialitat.
L’alcalde, Joan Morlà, inaugurant l’exposició. Foto: Tots21
‘Coneixem els pobles de costa, els de platja degut a què hi va molta gent, però es desconeix molt l’interior del Baix Gaià. Per donar-los a conèixer, hem decidit fer l’exposició’, titulada Tardor a Baix Gaià, relata. Una mostra que voltarà pels diferents indrets del territori. L’entitat no només fa exposicions, també s’cupa d’organitzar tallers, seminaris i sortides. ‘Busquem imatges diferents, com fer fotos dins de fars’, recorda.
L’alcalde del Catllar, Joan Morlà, procedia a inaugurar aquest divendres la mostra destacant la gran qualitat de les obres: ‘Les vostres fotografies salven la memòria del territori’, subratllava.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
