Cartell de la Setmana de les Persones Grans de 2024. Foto: Cedida
La regidoria de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Reus organitza, en col·laboració amb les regidories de Serveis a les Persones i Drets Socials i la de Salut i Esports, del 16 al 24 de maig, la Setmana de les Persones Grans. En el marc del Pla d’Envelliment Actiu i Saludable de Reus s’han programat tot un seguit d’activitats vinculades a diferents àmbits de les persones com són la salut física, psíquica/cognitiva, les habilitats socials i el món cultural i de lleure dirigides al col·lectiu longeu de la ciutat. La Setmana de les Persones Grans vol donar visibilitat a aquest gran col·lectiu de la ciutat, cada vegada més nombrós i divers.
La programació al mes de maig es torna a recuperar a petició de les persones que formen part del Consell Municipal de la Gent Gran ja que es percep com un període de finalització de les activitats regulars que es duen a terme als casals i també l’inici de l’època estival.
Aquesta varietat d’activitats s’ha programat amb la intenció que tothom pugui escollir les activitats en funció de l’interès personal, tot respectant la diversitat del col·lectiu com una característica enriquidora de la nostra societat.
Les accions programades es duran a terme amb la participació d’altres departaments de l’Ajuntament com la regidoria de Cultura (Biblioteques i Museus); de Promoció de Ciutat; de Salut i Esports; el SOAF Mas Pintat; els Mercats de Reus; els Centres Cívics, etc. i també hi participen altres entitats i associacions que treballen i formen part del col·lectiu de gent gran de la ciutat.
Activitats més destacades
La programació de la Setmana de les Persones Grans 2024 s’inaugurarà el dia 16 a les 18 hores al Teatre Fortuny, de la mà de la companyia La Teatr’era amb l’obra «Un dia qualsevol» d’Oriol Tarrasón. El cost de l’entrada és simbòlic de 2€. Les entrades estaran disponibles a la taquilla del Teatre Fortuny a partir del 24 d’abril, de les 11h a 13h i de 18h a 20h i finalitzarà el divendres 24 a la tarda amb una festa per a tothom.
D’altra banda, dins de les activitats destacades, el dimecres 22 de maig tindrà lloc una caminada amb l’objectiu de promoure la salut física i conèixer el nostre entorn. Es tracta d’una ruta circular amb sortida i arribada a la plaça de la Llibertat que s’organitza amb la col·laboració de la regidoria de Salut i Esports, i de la regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat que realitzarà una explicació de l’entorn natural durant el trajecte.
Totes les inscripcions s’obriran a partir del dia 24 d’abril a inscripcions.reus.cat i al telèfon de dinamització d’envelliment actiu 662334323.
A més d’aquestes dues, s’han programat unes 18 activitats més entre les quals hi ha la «Mostra d’activitats dels Casals de les Persones Grans i la Fira d’Entitats», que es celebrarà conjuntament a la plaça de la Llibertat durant tot el dissabte dia 18 i diversos tallers, xerrades, visites, etcètera.
Més de 400 alumnes d’educació secundària i superior han participat en el certamen de la Diputació i la URV. Foto: Cedida
Més de 400 alumnes de 24 centres educatius del Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i el Baix Penedès han participat a la darrera edició dels Premis InJUè Emprèn Dipta.cat. El certamen, impulsat per la Diputació de Tarragona conjuntament amb la Càtedra d’Emprenedoria de la Universitat Rovira i Virgili va néixer l’any 2019 amb l’objectiu de fomentar l’esperit emprenedor entre els joves.
Aquest dilluns s’han lliurat els premis en un acte celebrat a l’Auditori Diputació, que ha comptat amb la participació de la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó i del director de la Càtedra d’Emprenedoria de la URV, Xavier Càmara.
El projecte SUNBATTS, creat per alumnes de l’Institut Mare de Déu del Portal (Batea), s’ha endut el premi en la Categoria ESO per un projecte d’energia sostenible que proposa un sistema d’endolls que funcionen amb bateries i energia solar. En la Categoria Batxillerat, el projecte premiat ha estat Explora sense barreres, d’alumnes de l’Institut Antoni Martí i Franquès (Tarragona), que proporciona rutes i llocs accessibles per a persones amb diversitat funcional, millorant així la seva experiència, i que informa de l’accessibilitat dels espais a persones amb mobilitat reduïda. D’altra banda, alumnes de l’Institut Baix Camp (Reus) s’han endut el guardó en la Categoria Cicle Formatiu de Grau Mitjà pel projecte NEXWAVE, una empresa que recicla la roba per transformar-la en maons decoratius per empreses o particulars. Finalment, en la Categoria Cicle Formatiu de Grau Superior el guanyador ha estat el projecte RECONNECT, de l’Institut de l’Ebre (Tortosa), una aplicació que ofereix temps de lleure per gaudir dels vincles i informar dels esdeveniments del territori.
Els quatre projectes guanyadors rebran un premi de 1.300€ cadascun que els centres educatius podran destinar al foment dels valors emprenedors entre el seu alumnat. A més, també s’han lliurat quatre reconeixements dotats en 700€ per a cadascuna de les categories. Els projectes que han obtingut els reconeixements han estat: ECOSOL, de l’Institut Roseta Mauri (Reus), un projecte que proposa estructures de lames constructives amb plaques solars integrades; TECNOAVIS, de l’Institut Joan Guinjoan i Gispert (Riudoms), per una proposta de visita virtual inclusiva que permet a persones grans amb mobilitat reduïda gaudir d’experiències amb ulleres de Realitat Virtual; ECOREG, de l’Institut Ramon Barbat i Miracle (Vila-seca), que proposa un mecanisme de reg per reaprofitar l’aigua de les dutxes per regar els camps de futbol de gespa artificial, i FAS-TIC, de l’Institut Francesc Vidal i Barraquer (Tarragona), un joc de cartes de 2 a 6 jugadors pensat per reduir l’ús de pantalles entre els joves.
Per a cada categoria es proposava un repte diferent. En aquest sentit, els estudiants d’ ESO havien de convertir l’institut en un espai més accessible o sostenible; a Batxillerat, dissenyar una visita inclusiva en un espai natural i/o cultural de l’entorn; als Cicles Formatius de Grau Mitjà les accions havien de servir per combatre el malbaratament de recursos i als Cicles Formatius de Grau Superior, per prevenir addiccions digitals entre la joventut.
En total, s’hi han presentat 123 projectes, que s’han creat a centres educatius d’Altafulla, Amposta, Batea, Reus, Riudoms, Salou, Tarragona, Torredembarra, Tortosa, Valls i Vila-seca. El desenvolupament del treball s’ha fet partint de les formacions prèvies realitzades als centres educatius i adreçades a l’orientació i professionalització de les propostes presentades.
L’acte ha comptat amb la participació de Tània Sala, cofundadora de l’agència de màrqueting i comunicació Núvol Blanc, qui ha compartit la seva experiència amb els joves emprenedors amb la xerrada “Crea, emociona, impacta. El futur és teu!”.
Campió Freestyle, Invert –Endika Gutiérrez– és llicenciat en Magisteri i parlarà en primera persona sobre bullying. Foto: Cedida
Les Jornades Culturals 2024 a la Pobla de Mafumet ja estan en marxa, després que dijous passat van arrencar amb la presentació del Club Medusa, una iniciativa de la pobletana Andrea Aliaga i de Sara Sobrevals que ofereix una subscripció literària per donar una segona vida a títols que han acabat en l’oblit. L’endemà divendres va ser el torn del taller d’iniciació de joieria tradicional, una activitat que va permetre a les persones participants aprendre a serrar, polir i donar textura a diferents joies que, un cop acabat el taller, van poder prendre a casa seva.
Pel que fa a dissabte passat, la proposta de les Jornades Culturals va consistir en el musical ‘I Love 80’s’, un espectacle de va combinar diversos estils de dansa, mentre que aquest dilluns l’escola ha dut a terme una representació teatral i, aquest dimarts, el propi centre educatiu organitzarà els Jocs Florals escolars. Ja a la tarda està prevista la gran gala cultural de Sant Jordi, que ha de comptar amb la participació dels Clubs de lectura local i servirà per premiar els guanyadors dels premis Superlectors i del cinquè concurs de relats breus de la Pobla.
A més, s’hi presentarà la darrera novetat editorial impulsada per l’Ajuntament pobletà que, en aquesta ocasió, ha creat un recull fotogràfic per rememorar com era i com va evolucionar la Pobla del segle XX, a través de més de 200 fotografies aportades pels veïns i veïnes del municipi.
Contra l’assetjament escolar
D’altra banda i encara en el marc de les Jornades Culturals, la Pobla té prevista la celebració d’una iniciativa de caire social contra l’assetjament escolar, la qual tindrà lloc el proper divendres, 26 d’abril. Serà a les 19 h i al Casal Cultural quan el campió estatal i mundial de freestyle, Invert.
L’alter ego del basc Endika Gutiérrez li ha generat una enorme reputació en el món del rap i, més concretament, com a campió de freestyle, però és molt més que això. A més de ser diplomat en Magisteri, a la seva infantesa i durant dos anys va patir maltractament físic i psicològic per part d’alguns companys d’escola. És per tant, víctima de l’assetjament escolar –bullying– que ara ‘combat’ des dels escenaris i amb un micròfon a la mà. Ho fa tant en el seu vessant de freestyler i, també, com a conferenciant.
És precisament en aquest últim paper que arriba a la Pobla, per oferir un altaveu a les persones que pateixen assetjament escolar i per posar de manifest una realitat sovint amagada rere el silenci de les pròpies víctimes. Tal i com explica el propi Invert, “l’alumne que pateix assetjament sent una por immensa a denunciar la seva situació i per això hem de ser nosaltres els qui passem a l’acció en tres fases: detectar, empatitzar i oferir”. Sota aquesta premissa, Invert arriba a la Pobla en una proposta d’entrada lliure, enfocada sobretot a adolescents i famílies amb fills i, sobretot, oberta a la participació de tothom i durant la qual es generarà un diàleg enriquidor entre conferenciant i públic.
Cal recordar que l’Ajuntament de la Pobla manté un compromís actiu amb la igualtat i el respecte en tots i cadascun dels actes que organitza al llarg de l’any. De fet, les propostes multitudinàries que tenen lloc al municipi, com poden ser les festes majors, el concert d’estiu o la Paella popular, compten amb un punt multicolor o de sensibilització envers la violència de gènere.
Aquest punt serveix per oferir informació a totes aquelles persones que s’hi apropen, amb l’objectiu de fomentar la igualtat de gènere i el respecte cap a tothom, així com de sensibilitzar el públic general i atendre, informar i ajudar les víctimes de qualsevol tipus d’agressió sexista o sobre qüestions LGTBIfòbiques. La seva finalitat, doncs, és conscienciar, prevenir i gaudir la festa sempre des del respecte cap a tothom i, per tant, lliures de qualsevol tipus d’assetjament i humiliació cap als altres.
Rambla de l’Art-Cambrils projectarà ‘Lakmé’ de Léo Delibes. Foto: Cedida
Rambla de l’Art-Cambrils projectarà aquest dijous, 25 d’abril a les 20:30h, l’òpera Lakmé, una òpera de Léo Delibes, sota la direcció escènica del veterà en òperes còmiques: Laurent Pelly. A les Índies acabades de colonitzar a finals del segle XIX, amb les festes populars i la vida salvatge com a teló de fons, el vertiginós romanç entre un oficial Britànic i la filla de Brahim aviva les tensions de la comunitat. Inspirant-se en Pierre Loti, Léo Delibes escenifica les forces motrius de l’òpera orientalista en una trama audaçment contemporània: passió impossible, evocació musical d’una civilització llunyana, enfrontaments entre fanatisme religiós i sensualitat.
Lakmé ha estat aclamada internacionalment i ha esdevingut una joia de l’òpera còmica, on s’ha representat més de 1.600 vegades des del 1883. Raphaël Pichon, al capdavant del conjunt de Pygmalion, i Laurent Pelly, en la direcció escènica, ofereixen una representació veraç de la personalitat dels personatges i glorifiquen cada escena i la importància que es dona a les qüestions polítiques. Aquesta versió, gravada l’octubre de 2022, compta amb Sabine Devieilhe en el paper de la sacerdotessa Lakmé i Frédéric Antoun com a Gérald, l’oficial de l’exèrcit britànic.
Andrea Mora recrea en un llibre gegant el mite del rei Mides. Foto: Cedida
Arriba un Sant Jordi de nou diferent a Vila-seca. Ja no és novetat que la creativitat juvenil en sigui el protagonista amb creacions fetes per les escoles d’art i disseny de Reus i Tarragona al bell mig dels carrers i places. És ‘Efimera. Art al Carrer’, que tornarà a guarnir el Centre Històric i el Jardí del Castell de Vila-seca amb les escultures i els diversos dissenys ideats per alumnes de les dues escoles. Són 12 propostes artístiques repartides per la vila.
Aquest matí l’alcalde de Vila-seca, Pere Segura; la regidora de Cultura, Manuela Moya i el diputat delegat de Promoció Social i Cultural de la Diputació de Tarragona, Òscar Sánchez, juntament amb el professor de l’escola de Tarragona, Àlvar Calvet, i la directora de l’escola de Reus, Anna Gispert, han visitat totes les creacions elaborades pels alumnes.
Així doncs, Vila-seca es tornarà a convertir, durant la Diada de Sant Jordi, en un espai cultural on els llibres reciclats i la creació artística es donen la mà. Concretament, aquestes 12 creacions dels alumnes de les escoles d’art les podrem trobar en un total de 6 espais: al Jardí del Castell de Vila-seca, a la plaça de l’Església Vella (davant del Celler), al carrer del Comte de Sicart, a la plaça de Voltes, al portal de Sant Antoni, a la plaça de l’Església.
Laura Escribano, amb la seva obra ‘En memòria de la lectura incompetent’. Foto: DiariTots21
Hi podem trobar obres com un llibre gegant on es recrea breument la història del mite del rei Mides, d’on destaquen poderosament tres quadres a l’oli de gran bellesa, tot elaborat per l’alumna Andrea Mora. O un espai contundent de crítica als joves que no llegeixen literatura ubicat a la plaça de les Voltes: Laura Escribano hi ha muntat un taüt ple de llibres de les grans obres de la literatura universal que apareixen cremats i amb una corona de flors.
El Castell de Vila-seca
A la mateixa façana del Castell hi ha disposada una cascada de teles de quatre tonalitats diferents a partir del vermell, que formen una mena de passadís pel qual el ciutadà pot transcórrer “perquè els vermells li transmetin diverses emocions”, segons explicaven dues de les seves autores, Laura Maria Carrasco i Beth Matamoros.
Autores i autoritats, en una de les instal.lacions al Jardí del Castell. Foto: DiariTots21
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, ha destacat la creativitat dels alumnes de les escoles d’art, “els quals cada any trien eixos inspiradors que sempre sorprenen i són molt diversos”. En aquest sentit, la regidora de Cultura, Manuela Moya, ha afegit que “són eixos inspiradors que tenen a veure amb les inquietuds de la joventut, allò que els preocupa o els mou”. Per la seva banda, el diputat Òscar Sánchez ha destacat Vila-seca com “un municipi on conflueix natura, història i art i on, a més a més, Sant Jordi sempre es viu de forma molt original”.
Cal recordar que més d’una vintena d’actes, que ja es van iniciar el passat 2 d’abril, farceixen el programa de la Diada de Sant Jordi d’enguany a Vila-seca. Com també és tradicional, el mateix 23 d’abril les parades de llibres i roses ompliran el Jardí del Castell al llarg de tota la jornada, mentre que al Celler hi haurà la Cantata de les escoles de Vila-seca a les 11.00 h.
Per al públic més familiar, la Biblioteca comptarà amb un estand amb mostra de novetats de llibres per a totes les edats, es presentarà la guia de novetats de jocs de taula i s’oferirà un espai de lectura i lleure per als més petits. Ja a la tarda, tindran lloc tallers infantils a càrrec de la Ludoteca Tot Joc, es llegiran contes per a la diversitat i, a les 18.00 h, es farà la presentació de ‘La llegenda dels Diables de Vila-seca‘, d’Andreu Faro. Es tracta del conte número 3 de la col·lecció “Elements festius de Vila-seca”. A les 18.45 h els petits gaudiran d’un espectacle familiar a càrrec de la Ludoteca i, per últim, a les 19.30 h hi haurà festa popular amb la Colla Gegantera i Grallers de Vila-seca, els Xiquets de Vila-seca i l’Esbart Dansaire Ramon d’Olzina.
Estudiant en la modalitat dual al laboratori d’EMATSA, companyia d’Agbar
L’atur juvenil a Catalunya persisteix com un dels grans desafiaments per a la nostra societat. A Catalunya, gairebé un 25 % dels joves menors de 25 anys estan en situació d’atur, segons dades de l’últim trimestre del 2023 de l’Enquesta de Població Activa de l’Institut Nacional d’Estadística. És un 5 % més que la xifra registrada en el mateix període de l’any 2022. A Espanya, el percentatge d’aquests joves aturats puja al 28 %. És l’índex més elevat de desocupació juvenil de tota la Unió Europea.
Aquestes dades no només representen xifres, sinó també històries individuals d’aspiracions troncades, frustració i somnis ajornats. Darrere de cada estadística hi ha joves amb talent, disposats a contribuir al desenvolupament de la societat i a assolir el seu màxim potencial, però es troben amb barreres en el seu camí cap a l’ocupabilitat. Factors com la desconnexió entre el sistema educatiu i el productiu, l’escàs pes relatiu que té la formació professional de grau mitjà a Espanya o la temporalitat, es troben a l’origen d’aquesta problemàtica.
En aquest context, l’FP dual constitueix un model educatiu clau per a l’abordatge de la desocupació juvenil, ja que ofereix una via pràctica amb les empreses que permet dotar els joves d’habilitats concretes i d’experiència directa en el camp professional. L’FP dual és, per tant, una resposta efectiva davant la bretxa entre l’oferta i la demanda d’habilitats en el mercat laboral. El fet de col·laborar estretament amb les empreses i la capacitat d’adaptació a les necessitats canviants de la indústria que tenen els programes d’FP, asseguren que els estudiants adquireixin les habilitats més rellevants i demandades pels ocupadors.
La tecnificació del sector de l’aigua genera llocs de treball de qualitat
En el sector de l’aigua, aquesta modalitat té un paper fonamental en la inserció laboral dels joves i en la preparació de professionals altament qualificats. Des del subministrament d’aigua potable fins al tractament de les aigües residuals per a la seva reutilització, el sector de l’aigua comprèn una àmplia gama d’activitats que requereixen personal qualificat i especialitzat, en un camp que es troba, a més a més, en constant evolució.
En aquest sentit, la transformació tecnològica que està vivint el sector de l’aigua amb la seva digitalització, per tal d’abordar els reptes que planteja la gestió sostenible dels recursos hídrics, requereix cada vegada més professionals qualificats. L’automatització de les instal·lacions i la introducció de softwares específics en la gestió de l’aigua, com la tecnologia avançada en la cerca de fuites i l’ús de drons per al seguiment de la qualitat de les aigües o el control de l’estat de les obres hidràuliques, així com l’aplicació de la intel·ligència artificial, obren nous horitzons professionals per als quals són necessaris perfils tècnics digitals, altament qualificats.
Agbar, més de 10 anys impulsant l’FP dual del sector
Des de l’any 2012, Agbar promou cicles d’FP dual del sector a través de l’Escola de l’Aigua, participant directament amb diferents instituts públics de Catalunya en el disseny i la implementació del Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües i del Cicle Formatiu de Grau Superior (CFGS) en Gestió d’Aigua.
Més concretament, l’Institut Pere Martell de Tarragona ha estat pioner a impartir ambdós cicles en la modalitat dual, de la mà d’Agbar i l’Escola de l’Aigua, en col·laboració amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Actualment, el CFGM en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües s’imparteix també a l’Escola Municipal del Treball de Granollers, a l’Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient de Barcelona i a l’Institut Alfons Costafreda de Tàrrega. Per l’altra banda, el CFGS en Gestió d’Aigua s’imparteix a l’Institut Esteve Terrades de Cornellà.
La replicabilitat d’aquest model educatiu a escala nacional, amb un total de 18 centres repartits en 7 comunitats autònomes, així com la voluntat d’aportar un benefici educatiu, social, empresarial i econòmic, fan d’aquesta aposta educativa un model d’èxit de col·laboració publicoprivada amb diferents administracions i institucions de Catalunya, ja que els cicles d’FP dual d’Agbar tenen una ocupabilitat del 80 %.
L’estudiant del CFGM en Xarxes i Estacions d’Aigua, Toni Fernández, a l’Estació de Tractament d’Aigua Potable del Maresme Nord, ubicada a Palafolls
Entrevista
Toni Fernàndez és un estudiant d’Argentona que està fent el segon curs del CFGM en Xarxes i Estacions de Tractament d’Aigües, en la modalitat dual, a l’Escola Municipal del Treball de Granollers. Pròximament iniciarà una estada a Alemanya en una empresa de Veolia, grup al qual pertany Agbar.
· Per què t’has decidit per aquesta formació?
Sempre m’ha agradat molt la química, i el sector de l’aigua m’ofereix la sortida professional que m’interessa, per això em vaig decantar per aquest sector. A part, considero que és un àmbit que em pot donar moltes altres oportunitats i, per tant, permetre’m dedicar-me a diferents activitats dins d’aquest sector.
· Com valores la formació dual?
Entre les dues opcions, la que donen les pràctiques tradicionals i la dual, jo trio la dual, sense cap dubte, ja que les pràctiques tradicionals et donen un contingut bastant escàs per a l’aprenentatge, mentre que l’aprenentatge amb la dual incorpora nous mètodes que amb l’altra modalitat segurament no tractaries.
· Consideres que el món de l’aigua ofereix moltes oportunitats professionals?
Tenint en compte que estem en un món en el qual evolucionem constantment des del punt de vista de la tecnologia, l’àmbit de l’aigua no és aliè a aquesta evolució. Al contrari, s’estan implementant cada cop més les tecnologies de la informació i les comunicacions, i, per tant, s’està produint una transformació del sector que obre oportunitats a nous perfils professionals.
· Què és el que més t’ha sorprès de la formació dual?
Pensava que seria més un tema d’observar el que fan els companys de l’empresa i aprendre des d’aquest punt de vista de l’observació, però estic realment involucrat en l’activitat. El que faig és treballar conjuntament amb els meus companys, un fet que em dona una experiència més enriquidora, ja que acabo aprenent el que s’ha de fer i com s’ha de fer.
· En quin àmbit voldries especialitzar-te?
M’agradaria especialitzar-me en l’àmbit de l’aigua potable, ja que ofereix una diversitat de tasques que pots anar duent a terme. Vull dir, que no hi ha un dia en aquest sector en què et dediquis a fer només una mateixa tasca.
El Ball de Bastons de Riudoms, organitzadors de la I Trobada, a les escales de la plaça de l’església. Foto: DiariTots21
Riudoms s’ha convertit aquest diumenge d’olor intens a roses i aroma a tinta de llibres en la capital del món dels bastoners. Set colles vingudes del Baix Camp i del Tarragonès han protagonitzat una primera trobada de colles que ha estat coronada amb l’èxit i les ganes de tornar-ho a reprendre dintre de dos anys.
La colla de bastoners local, una secció de l’històric Centre d’Estudis Riudomencs Arnau de Palomar (Cerap), secció creada fa només set anys i que comanda Berta Mora com a cap de colla , ha viscut el seu bateig de foc organitzatiu amb un desplegament musical, coreogràfic i fins i tot sentimental que s’ha posat a la butxaca el nombrós públic que ha seguit el festival celebrat als carrers de la vila, especialment en el seu tram final, culminant la festa amb una ballada col.lectiva celebrada a la plaça de l’església.
La cercavila de bastoners havia començat a la plaça de la Palmera, al costat de les escoles velles, amb una sortida de les set colles, on en punts concrets del recorregut s’aturaven per mostrar els seus balls i les seves habilitats usant els bastons i creant jocs de coreografia que fan tan clàssica l’expressió catalana que diu: ‘Això acabarà amb un ball de bastons’. El recorregut ha seguit pel carrer del Doctor Fleming, l’avinguda de Catalunya i l’avinguda Primer d’Octubre fins arribar a la plaça Arnau de Palomar i a la plaça de l’església de Sant Jaume, on s’han viscut els moments més esclatants.
La comitiva festiva era un homenatge també a la diversitat dels vestitst, tots acolorits i amb detalls com cintes per al pèl, bandes sobre el pit o cascavells als peus, uns colors que feien referència als municipis representats: Altafulla -amb una colla que suma 21 anys de trajectòria i on hi faltà la seva coalcaldessa, Alba Muntades-, l’Orfeó Reusenc, l’Esbart Dansaire Ramon Dolzina de Vila-seca, Salou, la Germandat de Santa Llúcia de Reus, La Selva del Camp, Cambrils i, tancant la rua, Riudoms.
La rua acabaria a la plaça de l’església, amb la imponent església de sant Jaume com a escenari de fons. Allí, cada colla mostrava els seus balls davant el nombrós públic reunit, i la festa acabaria amb una ballada conjunta en forma de cercle de tots els grups participants, una explosió final de companyonia i tradició popular. La secció infantil del Ball de Bastons de Riudoms trencaria el protocol tradicional oferint una inesperada peça de pop català.
D’esquerra a dreta, l’alcalde, el regidor de Cultura, la presidenta del Cerap i la cap de colla dels bastoners de Riudoms. Foto: DiariTots21
Tancarien els actes els parlaments de les autoritats: una joiosa Berta Mora recolliria un merescut ram de flors per part de la canalla de la seva pròpa colla, mentre la presidenta del Cerap, Agnès Olivé, que s’havia fet un fart de fer fotografies de tota la jornada, agrairia la tasca dels col.laboradors de la jornada. També intervindria el regidor de Cultura, Jordi Gallissà, mentre l’alcalde, Ricard Gili, anunciaria el que tothom esperava: la trobada de bastoners se celebrarà cada dos anys a Riudoms, alternant-se cada any amb la trobada de la colla Gegantera.
A continuació us oferim una galeria de fotos de la Trobada. Fotos: DiariTots21:
La colla d’Altafulla i a sota, l’alcaldessa, Alba Muntades, que ha deixat la gralla per sumar-se al ball
L’Orfeó Reusenc
La colla de Vila-seca
Els bastoners de Salou
La Germandat de Santa Llúcia de Reus
La Selva del Camp no ha faltat a la cita
La veterana colla cambrilenca, amb més de cent anys d’història
Oriol Beltran, al centre, jun t amb la resta de premiats, membres del jurat i el regidor de Cultura, Jordi Jové. Foto: DiariTots21
Cada any un alumne de deu anys estrena llibre a Castellvell del Camp. El d’enguany es diu Oriol Beltran, li diuen el Leo Messi del Santes Creus i no només mou amb destresa els peus, sinó també la mà: acaba de guanyar l’onzena edició del conte del Lluert, l’animalet de grans dimensions que anima les festes de Castellvell del Camp. Amb el conte ‘El lluert construeix un teatre al poble’, s’ha endut els 40 euros del premi, consistent en poder adquirir llibres a la llibreria Gaudí de Reus. El seu treball ha estat il.lustrat per Nerea Borrell i publicat en format llibret. El tema del concurs d’enguany era ‘Veus per un món millor’.
El parc de les Oliveres s’ha omplert de canalla, pares, mares i parades d’entitats de la vila per viure el lliurament del premi, que cada any organitza l’Associació de timbals i bestiari de Castellvell del Camp, que presideix Núria Sardà.
El guanydor, amb el jurat, la cap de l’organització, la dibuixant i de fons el lluert. Foto: DiariTots21
El segon premi ha recaigut en Ruth Lluís Puigdomènech i el tercer, en Pol Córdoba Domingo. Hi ha hagut, a més, cinc accèssits -habitualment eren tres-, que han anat a parar a Marc Robles, Júlia Casellas, Isona Boix, Valentina Mármol i Marina Segarra. El jurat, format sempre i únicament per dones, ha estat presidit per l’escriptora Mònica Escuer i format a més per l’actriu Maria Bravo i per la membre dels timbalers Lorena Garriga. Disset han estat els participants, l’alumnat de cinquè del CEIP Santa Anna, sense excepció.
La parada de l’Associació Protectora Mius de Castellvell,. Foto: DiariTots21
El parc ha mostrat també una diversitat d’articles en les seves parades: productes per als gats de l’Associació Protectora Mius de Castellvell, que es responsabilitza de les colònies de gats de la vila. També s’oferien llibres, punts de llibre, articles de bijuteria, dolços, i un col.lecció de joguines de cliks en forma de sant Jordi i de drac, on s’hi podia veure l’alcalde, Josep Manel Sabaté, preparant-los. Un contacontes i un concert del cor Lianna has clos la sessió.
L’alcalde, servint clicks de sant Jordi. Foto: DiariTots21
Acabaria la jornada amb la presentació d’un llibre molt especial donat qui és el seu protagonista. Es tracta de ‘Petites memòries d’un infant de Castellvell del Camp‘, del periodista Josep Maria Martí i Martí, a càrrec del regidor de Cultura, Jordi Jové i Balanyà, i amb la lectura de fragments del llibre, a càrrec de Francina Baldrís.
Riu Nere Mountain Hotel&Apartments té un interiorisme d’alta muntanya. Foto: Helder Moya
Ubicat en ple casc antic de Vielha e Mijaran, en plena riba de riu i a tocar de l’Ajuntament s’alça Riu Nere Mountain Hotel&Apartments. En una renovada i moderna recepció -que anteriorment havia estat una de les cafeteries més populars del poble- hi trobem a Juan Antonio Serrano i Maite Pages, propietaris d’aquest establiment hoteler i que va obrir portes el 1968.
La seva saga familiar va ser visionària en apostar per la zona…
Sí, van ser-ho gràcies a una d’aquelles casualitats de la vida. Els meus avis, Antonio Serrano i Victòria Palacios residien llavors a Bagnères-de-Luchon, era l’època de la construcció de les centrals hidroelèctriques a França. Fruit d’un deute van rebre una finca amb una fonda i unes cavallerisses a Vielha, era l’any 1933. Amb el pas dels anys aquella fonda, que van regentar els meus avis, la van convertir en un hostal, després va ser ampliada i va acabar convertint-se en pensió i avui en dia són els apartaments. A l’espai de les quadres de cavalls, l’any 1968, els meus pares, Antonio Serrano i Pilar Iglesias, van obrir l’Hotel Riu Nere.
Juan Antonio Serrano és la tercera generació d’aquest establiment situat a Vielha. Foto: Helder Moya
Un equipament que va ser pioner a l’època, perquè?
Doncs perquè va ser el segon hotel de la zona obert a l’època, després del Parador de Vielha (inaugurat el 1966). Cal pensar que l’estació d’esquí de Baqueira Beret va posar-se en marxa al mes de desembre de 1964, eren temps on l’allotjament característic del moment eren les fondes i els hostals. Els meus pares van apostar per un allotjament trencador, amb habitacions amb bany propi, amb una cafeteria amb molt de renom per l’època… Era un hotel menut d’un poble petit, que ja començava a tenir esquiadors com a clients a l’hivern, que treballava molt bé a l’estiu, també venien molts viatjants, era molt divers. Realment els meus pares van apostar per construir un hotel, sense ser conscients que això esdevindria, anys després, en el motor econòmic del territori.
· L’hotel a més a més ha anat fent camí i s’ha anat especialitzant. És així?
Actualment la denominació és Riu Nere Mountain Hotel&Apartments***. Perfilem el nostre hoste a aquelles persones que cerquen gaudir de l’alta muntanya. Els set apartaments (van ser els primers apartaments turístics amb llicència com a tal de la demarcació de Lleida) són més d’índole familiar, amb dos nivells on els nens i els seus pares trobaran el màxim confort.
Pel que fa a l’hotel, el client que ens fa confiança és el turista espanyol i francès. Treballem també amb agencies especialitzades de França que ens porten amants de l’esquí tradicional, del d’alta muntanya i el de raquetes de neu. A l’hotel disposem de serveis que fan còmode el seu dia a dia com són els guarda esquís, garatge, guarda bicis, dutxes de cortesia, esmorzar buffet, entre d’altres.
El Riu Nere serà el vostre company de viatge a l’hotel. Foto: Helder Moya
Un altre servei pioner que van posar en marxa fa uns anys és el d’oferir un servei gratuït de guia per descobrir els millors paratges de la zona…
Efectivament, fa 25 anys que tots els nostres clients ho tenen al seu abast durant els dies que estan amb nosaltres entre els mesos de juliol i agost. I si em permet un matís, és un servei de guia titulat. La Vall d’Aran té paratges molt bonics i sigui l’estació que sigui val la pena que un professional especialitzat t’acompanyi a veure’ls, que te’ls expliqui, et guiï i puguis fer-li preguntes.
Referent als clients, entre l’apartament i l’hotel, quin índex d’ocupació han tingut aquesta temporada?
Estem molt satisfets de com ha anat aquesta temporada. Pensi que nosaltres obrim nou mesos i mig cada any, amb uns índexs d’ocupació mitjana al voltant d’un 80-85%. Aquest hivern ens hem situat entre un 90-92%. L’estada aproximada a casa d’un client nostre és de 4,2 dies. La seva satisfacció és molt important per nosaltres, passades les festes de Setmana Santa realitzarem una reforma de la façana exterior, dels finestrals i el mobiliari dels apartaments. I per la primavera del 2025 a l’hotel millorarem les escales d’emergència.
La comoditat de les habitacions és un dels seus baluards.. Foto: Helder Moya
Bons números! Felicitats. Quin creu que són grans baluards de l’hotel?
A més del que he comentat anteriorment, com és la comoditat de les habitacions i el guia titulat, afegiria el magnífic i hospitalari equip que tenim (18 professionals). D’entre els nostres valors afegits també apuntaria que estem al quilòmetre zero de la capital de la Vall d’Aran (somriu), completament cèntrics estem, a escassos metres de l’església, del museu comarcal i del centre neuràlgic del municipi, amb tota mena de restaurants, botigues i atractius turístics al voltant.
Per aquest hotel han passat personalitats reconegudes també, fins hi tot en el seu dia un futur Premi Nobel de Literatura…
Síi, va ser l’escriptor Camilo José Cela, i que va reproduir en la seva obra ‘Viaje al Pirineo de Lleida’. Concretament el 24 d’agost del 1963 a la Fonda Serrano, i ho va constatar en aquesta obra amb el text ‘En la Fonda Serrano se almuerza con mucho sentido común…el queso el jamón y el pan que sirven son de confiança y muy embrosinos y gustosos’. També s’hi han allotjat l’humorista Eugenio o l’escriptora i creadora del conte de Les Tres Bessones, Roser Capdevila, entre d’altres.
Per finalitzar, per Juan Antonio Serrano l’hotel i els apartaments són com un fill més? I si em permet, hi haurà relleu dins de la saga?
Tinc molta estima per aquest projecte i sempre estic pensant en com millorar-lo ja que acumulo molts anys d’experiència al capdavant. Sóc optimista i m’agrada veure com poc a poc les meves dues filles s’hi va implicant. Elles, tot i la distància, ja que resideixen a Barcelona, doncs ens aporten valor en qüestions com són el motor de reserves, la pàgina web o les xarxes socials. Cada quinze dies aproximadament fem reunions mitjançant videotrucades on hi som tot l’equip i elles també mostren la seva opinió en qüestions de millora. Estic molt content.
Juan Antonio Serrano, moltes gràcies a tot l’equip de Riu Nere Mountain Hotel&Apartments per la seva hospitalitat i amabilitat durant la nostra estada. Agraïts que ens hagi ajudat a descobrir molt més d’aquest projecte referent a la capital de la Vall d’Aran.
L’alcade de Cambrils, amb Alberto Insa, durant la inauguració de la mostra. Foto: Cedida
De la mà de l’artista cambrilenc Alberto Insa,Cambrils ha quedat unida artísticament amb Corea del Sud gràcies a una espectacular exposició de 50 artistes espanyols presentada a la sala d’exposicions El Pati del Centre Cultural, que romandrà al lloc fins al 8 de maig. Després viatjarà al país asiàtic en una estimulant aventura artística.
Es tracta dels artistes que prenen part en el 10è Festival Internacional d’Art Geoje del Museu temàtic Haegeumgang i del Museu d’Art Yukyung de Corea del Sud, explicava al DiariTots21 el mateix Insa, membre del jurat d’aquest concurs. La inauguració, conduïda per Insa, fou tot un èxit de públic. Entre els assistents es trobava l’alcalde, Alfredo Clúa.
Alberto Insa, amb la seva obra. Foto: Cedida
Insa no se n’estava de l’èxit de la trobada, i subratlla la professionalitat i l’interès que expressen els coreans en el concurs: “És espectacular veure com ho preparen tot. L’any passat van ser 275 artistes de tot el món es van mostrar les obres a quatre museus diferents. Aquest any, amb motiu del desè aniversari, se superarà la xifra”, explicava. Nomès un però: les obres dels artistes mexicans no es poden veure a Cambrils i faran cap directament a Corea del Sud, on hi faran cap totes al mes de junt: al concurs es premiaran les deu millors propostes d’entre totes les que arribaran, no només d’Espanya, sinó de tot el món. La temàtica de la mostra és cosmopolita: “De Cambrils a Corea del Sud. Llengua de convivència, l’art”.
A la mostra cambrilenca tabé hi ha obra d’artistes locals, com ara Roser Coma, Rosa Mata, Rafael Rubio, Dera Wells, Dora Brown, Asunción Grifoll, M. Dolores Samaniego, Misericòrdia Olesti, Queralt Ossorio o Pepo Argilaguet.
A més de membre del jurat, Insa és el representant d’una cinquantena d’artistes de l’Estat espanyol, 28 de Mèxic i tres artistes més de Pakistan. Aquest concurs internacional es va iniciar l’1 de desembre de 2023 i s’allargarà fins al 30 de novembre d’enguany.
L’Escola de Música Lautaro dels Pallaresos , entitat guardonada pel Consell Comarcal el passat 23 de febrer amb el prestigiós Diploma de Mèrit de Serveis Distingits de la comarca del Tarragonès, presentarà en la celebració de la diada de Sant Jordi dos quaderns de partitures infantils per a piano del compositor d’origen maputxeNewen Tahiel, radicat a Tarragona. Aquests quaderns formen part d’una col·lecció de quatre llibres, cadascun amb 25 peces, titulada ‘L’Edat d’Or’.
En aquesta ocasió, es presentaran els quaderns 3 i 4: ‘Els Colors’ i ‘Les Fruites’, respectivament.
La presentació comptarà amb l’actuació dels alumnes de l’Escola Lautaro a la Casa Andreu dels Pallaresos. Serà a les 17.30 hores del dilluns 22 d’abril.
Cosidores del Grup Retalls, davant una jardinera confeccionada per elles. Foto: Cedida
Constantí ha despertat aquest divendres abonant-se al flower power, a les flors que anuncien que som a la primavera i que tenim davant nostre la diada de Sant Jordi. En un nou exercici de contribució dels grups de dones i col.lectius com el Grup Retalls, i gràcies a ells el municipi ofereix un aspecte de jardí de vil.la romana que podria perfectament anunciar la presència propera de Centcelles i dels seus jardins.
Un Sant Jordi més, arriba l’hora de mostrar i de demostrar la gràcia creativa de la seva gent, de les seves dones, que són les que confegeixen amb ganxet els 500 exemplars de flors que han escampat pel nord, sud, est i oest del poble, des de l’entrada venint de Tarragona, el carrer Major, les escoles velles, el carrer sant Pere, les muralles medievals, els rentadors, on en les jardineres públiques, fanals i diversos racons llueixen les flors: “Ens en falten cent més per instal.lar”, deien Joana Jurado i Fàtima Torrents, del Grup Retalls.
Decoració al carrer Major i davant l’Ajuntament. Foto: DiariTots21
I a la tanca que voreja el parc de les Escoles Velles, 14 llibres de format gran fets amb goma i paper adornen l’enreixat: obres centrals de la literatura universal i també catalana a la vista de tothom, títols triats per la Biblioteca Municipal, tal com explicava la regidora de Cultura, Dolors Fortuny, de qui sorgí la idea.
La regidora de Cultura, Dolors Fortuny, davant un exemplar de llibre gegant. A sota, aspecte de l’exposició. Fotos: Diari Tots21
A la mateixa plaça de les Escoles Velles arrencava l’exposició de Sant Jordi formada per lletres de grans dimensions que recorden la diada: cadascuna d’elles, decorada de manera lliure per 14 entitats del poble. “L’any que ve ampliarem el text de manera que puguin incorporar-se més associacions”, explicava Fortuny. La jornada ha continuat amb l’actuació musical de l’Escola Municipal de Música, que ho ha fet en tres escenaris diferents i encadenant les seves actuacions: primer a les Escoles Velles, després davant l’edifici consistorial i finalment a la plaça de l’Església.
Tot és a punt ja, doncs, per l’arribada de Sant Jordi a Constantí, on els colors brillen de manera diferent cada 23 d’abril.
Mario Basora, president de la Cambra de Comerç de Reus. Foto: Cedida
L’experiència, l’expertesa i l’eficàcia en la gestió de la Cambra de Comerç de Reus es posen al servei del territori per gestionar els Fons de Transició Nuclear, el paquet d’ajudes que tenen per objecte reduir l’impacte del futur tancament de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs creant nova riquesa i llocs de treball.
“La Cambra de Comerç de Reus juga un paper molt important, és un actor central en aquests Fons, i es tracta d’una gran oportunitat per al territori, especialment per ajudar petites i mitjanes empreses”, destaca en una entrevista al DiariTots21 el president de la Cambra de Comerç, Mario Basora.
Així, “la Cambra de Reus, membre integrant de l’òrgan de governança del Fons, abarca la gran majoria del territori beneficiat per aquests ajuts, un 69 per cent dels pobles que en són beneficiaris del Fons de Transició Nuclear, és a dir, 67 dels 96 pobles dels entorns del Penta 1 i Penta 2 (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona)”, ha afirmat el president de la corporació reusenca. Desglossat, dels 18 municipis de la regió del Penta 1, 17 són del territori de la Cambra de Reus, i dels 79 municipis del Penta 2, 50 són de la Cambra reusenca.
La Cambra ha participat activament de la proposta de reglament que desenvoluparà la llei dels Fons, llei que serà reformada per incloure les peticions fetes pels seus actors, entre elles, les de la pròpia Cambra de Reus, al temps que la institució ja està rebent peticions de suport tècnic.
“L’expertesa i acompanyament en matèria tècnica és el nostre punt fort junt a una xarxa de relacions amb empreses i institucions d’una entitat creada en 1886”, destaca el seu president.
Què és el Fons de Transició Nuclear?
“L’impacte del tancament de les centrals comportarà la desaparició d’una mitjana de 3.000 llocs de treball directes i incideix en el teixit econòmic dels municipis que les envolten”, destacava Basora. “Per aquest motiu i amb la finalitat de promoure actuacions de desenvolupament socioeconòmic i de transició energètica de les zones afectades per l’impacte ambiental de la producció d’energia elèctrica nuclear, en 2020 es va crear la llei que crea l’impost que dota l’anomenat Fons de Transició Nuclear”, que grava amb un 50% els seus ingressos relacionats amb les activitats d’origen nuclear.
L’objectiu del Fons “és donar resposta així a l’impacte del tancament de les nuclears, que incidirà en el teixit econòmic dels municipis afectats per les zones nuclears del territori cameral de les comarques del Baix Camp, Priorat, Terra Alta i la Ribera d’Ebre, entre tots els altres inclosos en el Penta 1 i Penta 2”. Són a més territoris que en alguns casos ja sofreixen despoblació, per als quals la Cambra demana vetllar especialment.
A qui va destinat?
“Es pretén reindustrialitzar la zona. La idea és dinamitzar l’activitat empresarial perquè els treballadors de les centrals puguin seguir treballant al territori. Es pensa en unes empreses tractores, com pot ser la coreana Lotte, que a Mont-roig del Camp crearà 600 llocs de treball, però també en empreses petites i mitjanes. I així sorgiran diverses línies d’ajut, unes destinades a empreses d’alt impacte, i altres per a empreses del territori, del sector industrial, el primari, del sector del turisme rural -del que se’n parlarà més endavant- o de l’agroalimentari i vitivinícola, ajudant-los en la seva tramitació, però també en la seva digitalització, per posar un exemple. Es vol que es modernitzin les comarques de l’interior, potenciant les empreses que ja hi són de manera que puguin incrementar el seu volum de negoci i contractin personal, a la vegada que es busca fomentar les noves implantacions”.
Al respecte, la Cambra de Reus va aconseguir que no tirés endavant una proposta inicial que pretenia que per rebre els ajuts, les inversions mínimes havien de ser de 500.000 euros i amb la contractació de cinc persones. Aquestes condicions van ser rebaixades a 100.000 euros i una persona contractada. “No és factible demanar a empreses del territori inversions de 500.000 euros”, recalca Basora, que posa l’èmfasi en el fet que ja existeixen projectes preparats que esperen l’arribada d’ajudes com aquestes: “És una oportunitat per potenciar les zones d’interior, ja que en altres tipus d’ajudes no podrien acollir-se”.
A més d’assessorar i acompanyar empreses i municipis, la Cambra de Reus també ajudarà a aquells pobles petits que tinguin dubtes de què fer amb l’arribada d’ajudes molt quantioses, en alguns casos de més de 1,5 milions d’euros.
L’any 2023 es va començar a caminar amb aquests ajuts, però com que el calendari es tirava al damunt, es decidí repartir el Fons de manera igualitària i anivellada segons les dues zones afectades. Són 96 municipis els beneficiaris, més les empreses, amb un total de 83 milions d’euros recaptats per l’impost i liquidats en dues bestretes. Enguany, la pròrroga dels pressupostos de la Generalitat ha reduït l’aportació a 35,2 milions d’euros, que es preveu es compensin l’any que ve.
Ara s’han definit 15 línies d’actuació, de les que s’han anunciat les seves bases i restem pendents del calendari de publicació. Set són per a empreses i vuit són actuacions públiques. Basora recorda que “hi ha set convocatòries a empreses, per un valor de 24,8 milions d’euros, i vuit actuacions públiques, dotades amb 10,4 milions d’euros”. Les Cambres de Comerç de Reus, Tortosa i Lleida també rebran ajuts, en aquest cas de 45.000 euros cadascuna, junt a d’altres organitzacions empresarials i sindicals per a dur a termes les funcions de consultoria i acompanyament.
Quines línies d’actuació estan adreçades a empreses i al sector públic
De moment ja es coneixen les primeres línies d’actuació, aprovades per l’òrgan de govern, que són aquestes: quant a empreses, la primera convocatòria de les bases està destinada a projectes d’alt impacte, amb un Fons de 7 milions d’euros per a ser executats entre els anys 2024 i 2026. En segon lloc, hi ha una línea -prevista per al mes de maig- per a noves oportunitats de negoci (2,9 MEU); una tercera línea, per a reindustrialització (5 MEU), prevista per a l’abril; la creació d’una central hidroelèctrica reversible (900 euros), ajuts a l’estratègia alimentària de Catalunya (3,5 MEU), ajuts a l’impuls Coop (4,5 MEU), i ajuts a la modernització de regadius (1 MEU).
A banda, hi ha les vuit línies públiques, que afecten a projectes de transició energètica (390.000 euros) a la innovació per a la transformació de la societat i l’economia digital (3.478.500 euros), la Xarxa Impuls Projectes FTN (315.000 euros), convocatòria de projectes locals (3 MEU), LIFE MigratoEbre (159.000 euros), Modernització de la xarxa de distribució del Delta de l’Ebre (3MEU), l’Estratègia Newspace (47.000 euros) i el Contracte Ivalua (5.829,78 euros).
En resum, “la Cambra de Reus té els coneixements més que suficients i els recursos tècnics i de gestió per conduir a les empreses, als municipis i als Consells Comarcals per a gestionar de manera professional i eficient les seves necessitats, conduint-los cap a la millor solució per afrontar els Fons de Transició Nuclear ja que cada cas és diferent. No és el mateix un municipi de 400 habitants, que un de més gran o empreses de dimensió o volumetries diferents”.
Mònica Sales i Josep Maria Cruset han presentat una campanya multimissatge que també defensa les necessitats de viure en català i de la independència. Foto: Cedida
La cap de llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya a la demarcació de Tarragona, Mònica Sales, i el cap de campanya, Josep Maria Cruset, han presentat aquesta tarda la imatge i els lemes de campanya del 12-M. “La falta de rumb del país, amb un govern que no s’ha fet respectar, i els problemes que acumula, ens han portat a fer una campanya multimissatge que posa èmfasi en tot allò que necessita Catalunya per passar del desànim a l’ambició”, ha detallat Cruset.
Per això els lemes elegits són: ‘Catalunya necessita lideratge’, que acompanya la imatge del president Carles Puigdemont; ‘Catalunya necessita fer-se respectar’, amb la imatge de Mònica Sales; ‘Catalunya necessita viure en català’; ‘Catalunya necessita bon govern’ i ‘Catalunya necessita la independència’. Aquests seran els lemes principals de la campanya que s’acompanyaran d’altres missatges que fan referència a altres necessitats de Catalunya com les de l’autoestima, el talent, la cultura, la igualtat, el benestar o la il·lusió.
Mònica Sales ha explicat que “sabem quines són les necessitats i els reptes del país i també tenim molt clar que els únics candidats que tenen opcions de ser presidents són el president Puigdemont i Salvador Illa. El 12 de maig la gent haurà de triar entre lideratge o seguidisme; entre ambició o resignació; entre nació o sucursal, entre un govern del president Puigdemont que treballarà per defensar els interessos de Catalunya o un govern supeditat als interessos del PSOE i de Pedro Sánchez”. I ha afegit que “nosaltres estem preparats perquè Catalunya recuperi el respecte que mereix el país i que mereixen els catalans. Nosaltres estem preparats per aixecar Catalunya i per defensar i fer valdre també els interessos de les nostres comarques”.
Cartell de la fira, que enguany es realitza a Reus, a les instal·lacions de FiraReus Events. Foto: Cedida
Aquest dijous, 18 d’abril a les 9.30, obre les portes a Reus Camins d’FP 2024, la fira d’Formació Professional del Camp de Tarragona, amb èxit en nombre de centres d’educació i formació expositors i la participació de més d’una vintena d’empreses que col·laboren en el certamen per tal que adopti el model que impulsa l’Agència FPCAT. El model pretén apropar el món educatiu i el món laboral, per mostrar en aquesta edició tots els perfils professionals de cinc sectors estratègics en l’àmbit de territori, com són: Administració i màrqueting, Agroalimentari, Atenció a les persones, Indústria, energia i sostenibilitat i Transformació digital.
A les 10 h, està previst que les autoritats visitin la fira, situada a les instal·lacions de FiraReus Events, acompanyades pel regidor d’Empresa, Formació i Ocupació de l’Ajuntament de Reus, Òscar Subirats; la regidora d’Educació i Ciutadania, Pilar López; el director general del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya, Juan José Torres i el secretari de Treball, Enric Vinaixa.
El matí del primer dia, l’auditori acollirà un programa de luxe pel que fa a ponents, oferint interessants sessions, la primera per a professionals del món educatiu i la segona part principalment per a estudiants.
En aquesta línia, a les 11 h, compartiran escenari Fabián Mohedano, president executiu de l’Agència FPCAT, i Oriol Homs, sociòleg investigador i assessor especialitzat en formació i mercat de treball, unes intervencions que seran presentades i moderades per Rosa Carbonell, coordinadora territorial d’FP.
El president de l’Agència FPCAT, presentarà l’Informe General de Prospectiva de l’FP 2023-2026, un informe quadriennal que té com a finalitat orientar la planificació dels serveis bàsics del Sistema FPCAT (orientació professional + cinc graus de formació + acreditació de competències). Aquesta planificació ha de permetre incrementar la competitivitat del teixit productiu, millorar la qualificació de les persones i generar més i millor ocupació en termes de capacitat d’inserció i d’estabilitat per a les persones treballadores.
El futur de l’FP i els nous horitzons
Per la seva banda, Oriol Homs, amb la ponència El futur de la Formació Professional, explicarà que el model productiu actual, a escala global, viu una transformació, digital, tecnològica i social que dibuixa horitzons de canvi. Tota economia que es vulgui competitiva haurà̀ d’adaptar el seu mercat de treball i el seu model de coneixement a aquesta nova realitat. L’FP a Catalunya busca integrar-se en aquesta dinàmica de canvi i donar resposta a les futures generacions.
A les 12.30, serà el torn de l’speaker motivacional, formador i expert en lideratge, gestió d’equips i habilitats Sergi Grimau, que oferirà la sessió Per què jo?, amb l’objectiu d’incidir en el lideratge i la confiança com a motors vitals i ajudar al futur alumnat d’FP a millorar la seva capacitat de decisió en qualsevol etapa de la vida i a veure la formació com un element clau en el creixement individual i col·lectiu. Grimau és fundador de Thumbs Up, una consultoria de recursos humans especialitzada en equips d’alt rendiment i lideratge. Ha estat present en més de 300 esdeveniments internacionals i també és president dels Special Olympics Catalunya.
Camins d’FP completa el seu programa amb dues xerrades sobre les novetats del procés d’acreditació de competències professionals, amb l’exposició de casos d’èxit d’exalumnes, xerrades d’empreses sobre cerca de talent i perfils professionals, així com amb activitats pràctiques dels itineraris formatius.
Altafulla se suma a la llista de zones tensionades on es posarà un topall al preu d’arrendament. Foto: Cedida
L’Ajuntament d’Altafulla ha celebrat l’anunci del departament de Territori de la Generalitat de Catalunya per incloure Altafulla en la llista dels municipis on es limitarà el preu del lloguer.
En aquest sentit, el regidor d’Habitatge, Àlex Cañas, ha rebut la notícia amb molta satisfacció i ha recordat que “feia temps que així ho havíem reclamat”. L’edil ha afegit que “la decisió del Govern és una eina més que permetrà facilitar l’accés a l’habitatge de la gent d’Altafulla, i especialment de la gent jove, i per una altra banda, evitarà el mercat de l’especulació”.
Cañas ha insistit que la inclusió d’Altafulla com un dels 27 municipis tarragonins que s’enclaven en àrees tensionades permetrà que “els joves del municipi que volen independitzar-se no hagin de marxar del seu poble perquè els preus són prohibitius”.
Precisament, el regidor d’Habitatge, Àlex Cañas, va ser qui va impulsar en l’anterior mandat l’encàrrec d’un estudi sobre aquesta problemàtica a la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV). El Pla d’Habitatge que la Càtedra va elaborar per a l’Ajuntament d’Altafulla l’any 2021 recollia que el 55% dels habitatges construïts al poble del Baix Gaià eren unifamiliars, una xifra que duplica la mitjana de Catalunya (27%). Destacava que aquest progressiu encariment dels preus amenaçava en particular els més joves i les famílies amb recursos limitats.
De fet, el catedràtic de Dret Civil i primer director de la Càtedra UNESCO d’Habitatge de la URV, Sergio Nasarre, va deixar clar en el seu moment que “un model de municipi com Altafulla que té més xalets que blocs de pisos no és compatible amb una oferta assequible de lloguers i compravendes”.
Nasarre també va afegir: “Una de les propostes que nosaltres vam fer era la convocatòria anual d’una taula local d’habitatge amb tots els agents implicats, públics i privats, per tal de posar en comú els grans reptes, preocupacions i prioritats a abordar. El que no té cap mena de sentit és que el plenari aprovi un pla que no s’acabarà desenvolupant mai perquè no tindrà continuïtat cada cop que canviï el govern municipal de torn”.
La regidoria d’Habitatge està treballant intensament per tornar a obrir l’Oficina Municipal d’Habitatge, i donar continuïtat així al pla aprovat el 2021 per tal de dur a terme les accions i situar la problemàtica “com una qüestió de poble”, ha sentenciat Àlex Cañas.
D’esquerra a dreta, Marco Jiménez, Mario Basora i Xavier Hervàs. Foto: DiariTots21
La gran preocupació que mostren les petites i mitjanes empreses del territori pels ciberatacs i ciberfraus ha motivat que la Cambra de Comerç de Reus hagi destinat una conferència del cicle VermutsReus a abordar el tema amb el criminòleg dels Mossos d’Esquadra Marco Jiménez, cap de la unitat de seguretat ciutadana del cos a Reus.
La ponència, celebrada aquest dimarts, ha deixat al descobert els perills que ofereix la tecnologia quan un no està al corrent de protegir els seus espais i confia en excés en la bondat del correu o de les trucades que rep. Les estafes informàtiques han crescut un 508% en només vuit anys i dels 2,5 milions de delictes coneguts ocorreguts a Espanya en 2023 prop de mig milió eren ciberdelictes, més d’un 19%. Però la xifra de segur que és més elevada donat que molts casos no es denuncien.
Jiménez ha posat damunt la taula la gran quantitat de possibilitats que té l’estafa cibernètica, com aquesta creix any rere any, i com s’intensifica la seva perillositat amb l’arribada de la intel.ligència artificial. Un exemple que se citava: “Amb només deu minuts d’imatges penjades a Youtube, es podria falsificar la veu del president de la Cambra de Comerç de Reus”, Mario Basora, que es trobava sentat al costat de l’agent dels Mossos i òbviament astorat davant l’exemple.
Un altre cas, en aquest cas citat pel cap de l’ABP Baix Camp-Priorat, Xavier Hervàs: “En la darrera Junta de Seguretat de Reus una gravació de premsa amb la meva veu la van traducir a l’anglès. Apareixia jo parlant en anglès. Menys la meva esposa, que sabria identificar petits detalls meus, qualsevol persona podria creure que era jo. I la falsificació es va fer amb un programari gratuït”.
Els casos que més por provoquen en el dia a dia són aquells que et poden buidar el compte corrent enviant-te missatges falsos a través de correu electrònic, SMS o per estafes telefòniques. És tan fàcil caure-hi, deia Jiménez, “justament perquè els ciberdelinqüents juguen amb la pressa”. El principal consell que donen els Mossos és “desconfiar” i “actuar amb prevenció”. Desconfiar vol dir “sospitar de correus electrònics no sol.licitats, no revelar cap informació a no ser que un estigui segur de la font, tallar la trucada telefònica davant qualsevol sospita -a la Comisaria dels Mossos també rebem trucades fraudulentes-i contrastar la informació que facilitin amb altres fonts”.
Sobretot cal “mantenir la calma i no cedir a cap pressió, perquè busquen les nostres dades i les busquen de manera ràpida. Un hacker tarda entre una i vuit hores en trencar una contrassenya difícil”, subratllava.
Detalls trascendents: “Mantingueu actualitzada la contrassenya, cal activar el doble factor d’autentificació -es pot buscar a Google Authenticator-, tenir el software actualitzat i instal.lats els antivirus“. També és fonamental disposar de còpies de seguretat de manera regular i no repetir contrassenyes en diferents comptes ni en diferents xarxes socials. “Hi ha gestors de contrassenyes fiables, com LastPass, Keeper o bitwarden. Penseu que el 66% dels usuaris usen les mateixes contrassenyes o semblants, i el 81% dels robatoris de dades té el seu origen en contrassenyes dèbils o repetides”, rematava l’expert.
Però els fraus a les empreses també tenen un capítol curiós: el que va destinat als directius, als CEOs, quan aprofiten que són de vacances i disposen d’un substitut, per exemple: “Els ciberdelinqüents estan pendents del que publiquen a les xarxes socials, els investiguen i aleshores actuen com ara fer-se passar per un proveïdor del CEO o demanant una recepció de comunicació sol.licitant una transferència”. Un cas de frau telefònic exposat és el d’una dona molt amable que es feia passar per membre d’un departament de la pròpia empresa per demanar accedir a l’ordinador del pobre receptor de la trucada per actualitzar el sistema. Què hagués hagut de fer l’incaute treballador? “No donar mai les dades a algú desconegut, penjar i trucar tot seguit al número de telèfon d’on s’ha rebut la trucada”. Estafes n’hi ha també accedint al whatsapp, per la qual cosa s’aconsella borrar els missatges amb molta regularitat.
Tant seriós és el tema que els Mossos han posat en marxa una patrulla virtual com a regió policial al marge de les nou regions que hi ha a Catalunya: “Patrullem per els xarxes, especialment en casos punyents com són els de pedofília”, informava el cap Hervàs.
Presentació, aquest dimarts, del festival feminista que tindrà lloc al Camp de Mart els dies 31 de maig i 1 de juny. Foto: Cedida
El divendres 31 de maig s’obre la tercera edició del Teta, el festival feminista de Tarragona que ofereix un cartell amb multitud de propostes culturals que encapçala la cantautora andalusa María José Llergo. El festival, organitzat per la conselleria d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+ de l’Ajuntament de Tarragona, tindrà lloc al Camp de Mart i s’allargarà fins a la nit del dissabte 1 de juny oferint nombroses activitats: Concerts, monòlegs, recitals de poesia, Dj’s, tallers, jocs i, entre altres, un arròs solidari amb el xef Estrella Michelin Josep Moreno.
Sota el lema Música que mou el món, a banda de la coneguda María José Llergo, el cartell del festival Teta d’enguany ofereix altres propostes destacades com són el monòleg de l’actriu, escriptora, humorista i activista antiracista Assari Bibang, l’actuació de l’artista multidisiplinar Lua Mosquetera i els concerts de Muchappeper, Chica Sobresalto i Ketekalles. El festival serà presentat per Isa Calderón i Lucía Tijtmaer del radioshow Deforme Semanal Ideal Total.
La presentació de la programació s’ha dut a terme aquest dimarts i ha comptat amb l’actuació d’una de les artistes participants en el festival, la cantant, violinista i compositora Maria Fort. En el transcurs de la presentació, la consellera d’Igualtat, Feminismes i LGTBI+, Cecilia Mangini, ha subratllat que amb aquesta tercera edició “el festival Teta es consolida a la ciutat, convertint Tarragona en una autèntica referència d’expressió, celebració i reivindicació del món feminista”.
“En aquesta edició, el divendres tarda s’ofereixen nombroses activitats culturals com són teatre, mònòlegs i recitals; dissabte al matí serà el torn de les associacions feministes i entitats socials; i dissabte tarda arribaran els concerts”, ha explicat Montse García, coordinadora de l’àrea de Polítiques d’Igualtat de l’Ajuntament de Tarragona. Per la seva banda, Maria Fort ha manifestat que “és un plaer participar en aquest festival i fer-ho com a tarragonina en representació de la ciutat”.
Les entrades dels quatre concerts de dissabte 1 de juny –Ketekalles, Chica Sobresalto, Muchapepper i María José LLego– es posen a la venda aquest divendres 19 d’abril, amb un tiquet únic de 15 euros, al web entrades.tarragona.cat. El preu de l’entrada per a famílies nombroses, monoparentals, persones amb discapacitat i grups de cinc o més persones serà de 10 euros; i el 4% de les entrades es destinaran al programa Apropa Cultura adreçat a col·lectius vulnerables. La resta d’activitats del festival, excepte l’arròs solidari, són gratuïtes.
El Festival Teta comptarà també amb el servei de canguratge gratuït que ofereix el programa Temps per Cures impulsat per la conselleria d’Igualtat i la recaptació de les barres i de l’arròs solidari es destinarà al Fubtol Club Tarraco, entitat ubicada a Campclar que fomenta l’esport femení.
El dissabte 1 de juny al matí, les protagonistes seran les activitats organitzades per diferents associacions feministes i entitats socials de la ciutat. Actualment, ja són més d’una desena els col·lectius que han confirmat la seva assistència i que oferiran jocs i exposicions de materials per fomentar la participació del públic i donar a conèixer la seva tasca.
Pre Teta, el 23 de maig
Una de les principals novetats d’aquesta edició és el Pre Teta. Dies abans del tret de sortida del festival, tindrà lloc un espai de debat que se celebrarà el 23 de maig a partir de les 18 h al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. El debat comptarà amb la politòloga, escriptora i activista feminista Nerea Barjola; l’advocada penalista, criminòloga i escriptora Carla Vall; i la periodista, activista feminista i escriptora Cristina Fallarás.
El col·loqui, obert a tota la ciutadania mitjançant inscripció prèvia, tractarà diversos temes com el consentiment i el desig, la llibertat sexual, la revolució feminista i el valor del testimoni.
L’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales. Foto: Tjerk Van der Meulen
Rubén Viñuales afronta el tram final del seu primer any com a alcalde de Tarragona amb moltes carpetes obertes i algunes de les claus del mandat en vies de solució. En aquesta entrevista condedida al DiariTots21 desglossa les prioritats de l’any 2024 i del mandat.
La seguretat i la neteja de la via pública són les prioritats de l’equip de govern?
Seguretat, neteja i via pública, en general, ho són, però també ens preocupa molt l’execució dels Fons Next Generation. Es tracta d’una oportunitat molt gran per a la ciutat que ha de servir per transformar-la i perquè sigui socialment més justa. És el que reclama la gent.
En seguretat hem aplicat elements tecnològics com l’App, hem dissenyat i posat en marxa el nou organigrama de la Guàrdia Urbana, amb el nou sistema de patrullatge a peu, que és la policia de proximitat, una demanda que ens reclamava la ciutadania.
Què notarà la ciutadania amb la nova contracta de la brossa i la neteja?
Moltes coses, de fet, de tot: per primer cop hi haurà un control per part d’una empresa externa de l’execució de la feina. Cobraran pel que netejaran. A més a més disposarem de nova maquinària, s’actuarà per primer cop als polígons industrials -una absència que no s’entenia-, també actuaran en carrers nous, on fins ara no entraven. Hi ha moltes novetats en la contracta i la gent notarà que per fi Tarragona estarà més neta.
Especialment important serà el control que es faci del servei?
No només el control, també totes les millores tecnològiques que proposa l’empresa o les rutes, o el fet de crear illes emergents a la Part Alta. També acabarem amb els contenidors soterrats,… Són incontables les novetats i millores que contempla i s’hi suma el fet que l’empresa té ganes de fer-ho i té experiència en altres ciutats de Catalunya. Confiem que faran una bona feina.
Parlava de l’oportunitat que suposen els Fons Next Generation. Quin calendari hi ha?
La majoria de projectes són d’execució fins al 31 de desembre de 2025 com a data límit, tot i que alguns poden tenir una pròrroga de sis mesos. Tenim el Fòrum de la Colònia, el Francolí, la plataforma del Miracle, el que ja s’ha comentat, però també la construcció de 192 habitatges socials al PP-10, una de les coses de les que més orgullós em sento com a alcalde. Destaquen també inversions com la humanització de l’N-340, la construció de pantalles acústiques a l’autovia, la reforma de l’entrada de Tarragona davant del tanatori, i finalment, com a tema estratègic, el POUM.
Quan es concediran els 192 habitatges socials?
La seva entrega haurà de ser com a data límit l’octubre de 2026, segons marquen els Fons Next Generation. Es tracta de lloguer social, amb una reserva del 25% per a joves i del 25% per a persones grans vulnerables. Davant l’absència de la Generalitat en un tema que és de la seva competència, serem nosaltres els que construirem els habitatges.
Com afecta a Tarragona que la Generalitat hagi prorrogat els pressupostos, i de retruc també el Govern central els hagi prorrogat?
No hauria d’afectar a la Ciutat de la Justícia perquè ja es trobava en un paquet d’infraestructures aliè als pressupostos. A l’Hospital Joan XXIII podria afectar-li en alguna de les fases, no en la primera. Però que la Generalitat no tingui aprovats els pressupostos ens provoca inseguretat i fa que no podem planificar. I això és el pitjor que ens pot passar. A l’administració pública, planifiques avui i executes al cap de bastant de temps degut als tràmits que et marca la llei. I ara aquesta situació implica una manca de confiança del ciutadà envers l’administració. Llàstima que En Comú Podem no ha estat a l’alçada (va rebutjar els pressupostos de la Generalitat). De vegades, els arguments d’En Comú Podem són molt febles.
Parlem del POUM. Què estan fent ara i quan creuen que podria entrar en vigor?
La nostra intenció és presentar-lo al plenari a finals d’any o a principis de l’any que ve. Hem fet l’avanç, ara ens trobem amb els informes de valoració econòmica i d’altres informes. Estem funcionant amb les Normes Subsidiàries, que acaben el 2025, i la intenció és presentar el POUM abans que finalitzin. Sempre hi ha l’opció, però, de demanar una pròrroga. Quan abans ho tinguem, millor; és necessari per seguretat jurídica, per planificació, perquè és l’últim POUM de creixement de Tarragona. Per què? Per un concepte de com ha de ser l’urbanisme: cada cop cal compactar més la ciutat per fer més eficient la gestió dels serveis públics. Tarragona ha de créixer per no decréixer, però de manera sostenible econòmicament, socialment i mediambientalment. Si una d’aquestes peces fallà, no és sostenible. Els següents POUMs ja seran de transformació o reconversió.
Per on creixerà Tarragona?
Tarragona creixerà per tot arreu: per la zona de Ponent, pel Francolí, per l’Horta gran, al sud, a la zona de Llevant, a Terres Cavades, a una part de La Budellera, al PEMU-14, al PP-1 -l’entrada per l’avinguda d’Andorra-, i mantindrem el parc tecnològic a la zona entre Sescelades i La Salle. El creixement de la ciutat ha de ser homogeni. L’únic dispers és Mas d’en Sordé, que té tot el sentit perquè és un continuum de zona ja edificada, i a mes salva l’edifici de Mas d’en Sordé.
Com quedarà la Tabacalera? És un equipament de 60.000 metres quadrats i no és possible que una ciutat com Tarragona el pugui omplir amb una sola proposta. Què hi haurà finalment?
Serà un continuum d’oferta formativa, cultural i tecnològica. Hi ha una frase que diu: ‘He construït castells a l’aire tan macos que em conformo amb les seves ruïnes’. És el que ens passaria si volguéssim donar un únic ús a la Tabacalera. Vam optar per tenir un relat clar, que no fos un totum revolutum. Ha de ser un espai formatiu, cultural i tecnològic. Amb el formatiu, arribarà la implantació d’estudis universitaris d’un centre adscrit a la URV, que a més podrà ampliar estudis en el camp tecnològic; també en el formatiu, amb la idea que vagi a la Tabacalera el Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona, que porta molts anys buscant una finca alternativa, i amb el tecnològic, amb el treball de l’artífex del 22@Barcelona, Miquel Barceló, que ja està fent tota la feina necessària per fer l’informe científic del què, el com i l’on respecte a aquest districte digital que ha de ser Tabacalera.
Què vol ser aquest districte digital?
Un barri amb una mixtura d’usos residencials i empreses tecnològiques, que generi un ecosistema d’empreses d’aquest sector que es retroalimenten entre sí. Això és el que estem treballant i ho vam encarregar al millor professional que hi ha en aquest camp.
Com està el cas de la CLH, el seu trasllat als terrenys de la Universitat Laboral?
Vaig mantenir una reunió a tres bandes amb l’empresa i el Port. És una actuació a tres bandes: per un costat CLH marxa del lloc, el compensem en part, segons la sentència judicial, perquè pugui construir a l’altra banda del riu. CLH marxaria als actuals terrenys de la Laboral, que estan molt a prop de la zona portuària, i la Laboral aniria a Campclar, on nosaltres cediríem els terrenys. Aquesta combinació és la que la Universitat es mereix.
I es potencia els barris de Ponent
Així és, amb l’Anella Medierrània, la zona del vial Tarradellas, on es podria edificar, i no oblidem que per allí discorrerà el tramvia del Camp de Tarragona. I hi tindríem una estació del tramvia, que a més donaria servei a la Universitat Laboral.
Què passarà amb Ca l’Ardiaca. Es convertirà en un parador nacional?
Reconec que quan una cosa se’m posa al cap sóc intens. He parlat amb el ministre de Turisme i amb la directora de Paradores. Tarragona ha de tenir un parador nacional i el tindrà. Hem fet propostes de diferents ubicacions. Una podria ser a Ca l’Ardiaca i l’altra, si acaba marxant el Conservatori de Música del carrer Cavallers a la Tabacalera, es disposaria d’un edifici de 2.300 metres quadrats, que podria ser una possibilitat. Però crec que Ca l’Ardiaca és el lloc ideal. S’hi faria un hotel boutique, amb unes 40 habitacions grans o 50 menys grans, suficient per un hotel boutique d’un parador nacional, i a més a més, en quin lloc més atractiu!: al pla de la Seu, al costat de la façana de la Catedral de Tarragona, on hi havia el Temple d’August.
Ho diu amb molta rotunditat. Té una certa via oberta amb el ministeri perquè sigui així?
Sí, però tambe li dic una cosa: o és ara o mai. La directora de Paradores, Raquel Sánchez, és companya i amiga, i el ministre Jordi Hereu, també. Però no és per amistat, ho és per dret. De les 15 ciutats Patrimoni de la Humanitat gairebé som l’única que no té res a la vista semblant a un parador nacional. Ja hem enviat cartes al ministre i a la directora demanant formalment el parador.
Van aprovar els pressupostos municipals amb un molt ampli suport, 20 vots a favor de 27 regidors, però el PSC governa en solitari i necessiten ampliar al govern. Passades les eleccions autonòmiques, podria haver algun pacte?
El que volem és donar estabilitat a la ciutat. Som un partit de govern, de gestió i d’estabilitat, i un govern de 14 regidors podria atorgar aquesta estabilitat. Sense el govern de coalició hem aconseguit aprovar les ordenances fiscals i la major aprovació d’un pressupost des de fa dècades. Si no hi ha manera de poder sumar, seguirem treballant i fent partícep a l’oposició de totes les decisions i fer-los veure la realitat: són essencials per aquesta ciutat. Jo sóc generós de mena i compartir sempre és un bon negoci.
Quin és l’estat financer de l’Ajuntament?
Per sort, estem bé perquè enguany, per primera vegada, és molt probable que poguem sortir de la tutela financera de la Generalitat: baixarem del 75% del deute. No oblidem que vam arribar a estar al 165%, una barbaritat. L’alcalde Ballesteros va començar el camí de la feina ingent de reduir-lo sense perdre de vista la prestació de serveis i la inversió. Hem aconseguit aprovar un pressupost d’inversions de 21 milions d’euros, que és el major de la història de Tarragona, sense oblidar els prop de 30 que vindran dels Fons Next Generation i sense comptar els que s’han aconseguit via altres d’administracions, com la Ciutat de la Justícia o l’Hospital Joan XXIII. Vénen bons temps per Tarragona i a això li hem de sumar l’ajuda del Govern d’Espanya com és ara la inversió per humanitzar l’N-340.
El problema és la despesa corrent. Fa cinc anys, l’Empresa Municipal de Transports tenia un dèficit de 9 milions d’euros. Enguany és de 15 milions. Hauré de presentar aviat un modificatiu de crèdit de prop d’un milió d’euros per dotar l’EMT. Això és insostenible.
Es pot convertir en un servei una mica sostenible amb la futura àrea metropolitana del Camp de Tarragona, de manera que es gestioni conjuntament el transport públic?
No hi ha altre camí. Els alcaldes anem en aquesta línia. Un dels camps que modestament he liderat és la creació de l’àrea metropolitana de Tarragona. Hem de mancomunar serveis per a l’eficiència dels municipis grans i per a benefici dels més petits. On hi ha més consens és en el transport. És el principal problema i el 2028 finalitza la concessió administrativa de Transports de la Generalitat. Hem de gestionar-ho nosaltres com a àrea metropolitana.
Camp de Tarragona vol dir també residus i energia
L’energia és molt important, fins i tot l’habitatge i la seguretat. En seguretat hem fet la primera passa, amb la creació d’una aplicació compartida amb els municipis. Nosaltres hem anat al davant com a ajuntament més gran. El concepte de seguretat és molt metropolità: en quants municipis del Camp de Tarragona pot estar vostè en un sol dia?
Ens uns quants, i de fet hi estic sovint
Amb l’aplicació, les càmeres es connectaran de seguida quan hi hagi un delicte, o en el cas d’una dona víctima de violència masclista, ja que podrà apretar el botó del pànic al seu mòbil i es connectarà la càmara i l’àudio del mòbil a la comisaria. O bé es podrà fer seguiment amb càmeres segons el seu trajecte i fins i tot la policia et podrà trucar si no arribes a una hora acordada. També la podran usar familiars o tutors per ajudar les persones afectades de demència senil, per exemple. Evidentment, respectant el permís dels usuaris o tutors. I a més a més, presenta un preu raonable.
Parlant de territori: què passarà amb Hard Rock amb les eleccions enmig?
En Comú Podem s’ha passat de frenada. El projecte de Hard Rock és un casino i la resta són tendes i hotels. És molt més semblant a la Roca Village -són els mateixos propietaris, de fet- que no pas a Las Vegas. Ni molt menys. A més a més ha superat tots els filtres. I evidentment respectarà les condicions mediambientals. Ningú no se les pot saltar. Ja veurà com després de les eleccions s’aprovarà el Pla Director. Guanyi qui guanyi, tot i que qui guanyarà serà Salvador Illa. Fins i tot si guanya la CUP es farà Hard Rock.
Per què està tan segur?
Perquè quan tot és correcte ho has d’aprovar. Si amb tots els requisits aprovats dius que no, això té un nom…
…Prevaricació. O sigui, veurem Hard Rock realitzat
Jo no sóc l’inversor, ni els conec, però li dic que estic convençut que en no massa temps, es resoldrà favorablement el Pla Director Urbanístic.
Óscar Sánchez, l’alcalde de Constantí. Foto: Cedida
Óscar Sánchez, l’alcalde de Constantí, afronta el tram final del primer any del nou mandat amb els pressupostos aprovats des de finals de desembre passat i amb diversos fronts inversors i de millora de la via pública que repassa en aquesta entrevista amb el DiariTots21, junt a altres temes destacats, com la gestió de la brossa o l’arribada d’empreses al polígon industrial.
L’Ajuntament ha tancat l’any 2023 amb un romanent de tresoreria d’un milió d’euros. Per què és tan elevat i en què destinaran els diners?
És tan elevat perquè a l’hora de confegir el pressupost municipal seguim una política molt prudent. També en els impostos, on fixem sempre la banda més baixa en ingressos i quan fem la liquidació apareixen més sobrants. Per exemple, en l’Impost de la Construcció busquem el marge més baix. O en l’arribada d’empreses al polígon sempre apareixen noves empreses que no estaven contemplades. Ho fem també amb la resta d’impostos.
I al pressupost no inclouen inversions, però en canvi estan invertint cada any. Com ho fan?
Pressupostem les inversions, però les dotem més endavant amb el romanent de tresoreria. Amb el que hem ingressat de més fem inversió. El pressupost de l’Ajuntament és d’11 milions d’euros. És molt similar al de l’any passat, amb un lleuger increment degut a noves inversions al polígon industrial.
Heu decidit baixar un 10% l’IBI quan la resta d’ajuntaments els puja. Per què?
Hem hagut de complir la llei de residus de l’Estat i recaptar per la taxa de la brossa el seu cost real. La llei no ens deixava cap marge. La taxa de la brossa puja un 80% perquè era molt baixa: el cost l’assumia l’Ajuntament, però la llei ja no et permet fer-ho. I per equilibrar-ho l’hem hagut de pujar, però per compensar-ho hem abaixat l’IBI. També s’explica el descens de l’IBI perquè tenim una bona situació econòmica.
Imatge del nou edifici que serà seu de la sala de vetlles
Esteu en el tram final del pla d’inversions 2021-24. Quines seran les principals inversions que farà l’Ajuntament?
La sala de vetlles té molt avançada la part interior i quedarà pendent l’exterior de l’edifici. Esperem que després de l’estiu pugui entrar en funcionament. Paral.lelament estem creant la funerària supramunicipal del Camp de Tarragona amb Reus, Salou i Vila-seca. Oferirà un servei de qualitat, cent per cent públic i amb un preu més econòmic que el del mercat privat. La sala de vetlles està situada entre el poble i el cementiri, de manera que la gent gran hi podrà anar a peu. Era una obra molt esperada.
Com es troba el futur Centre Cultural Teatre Auditori?
Al 2021 vam pactar canvis amb l’oposició per adequar-lo a l’actualitat, com ara la necessitat que tingui plaques fotovoltaiques, que no estaven comtemplades a l’anterior projecte. El volem fer més polivalent, no només un Teatre Auditori, sinó un recinte cultural on hi pugui anar la ràdio, l’Escola de Música, i que disposi d’instal.lacions noves i de qualitat.
Vam fer un concurs d’idees entre arquitectes i tenim l’esborrany del projecte executiu. Ens vam trobar amb un inconvenient i és que comptàvem amb un ajut de la Generalitat. Amb aquesta partida Catalunya hagués tingut un nou equipament escènic, però no es va contemplar. Per tant, el finançament recaurà en l’Ajuntament, parlem de 3,8 milions d’euros. Tenim fixada una partida de 2 milions en l’actual pla d’inversions, però faltaran gairebé dos milions més. Volem tirar-lo endavant en el nou pla d’inversions. Ens agradaria que enguany puguessin començar les obres, però abans volem tenir el 100% del finançament assegurat, i que no ens passi com va passar abans, que l’obra va quedar aturada. Un cop en marxa, la idea és crear una programació escènica estable.
Imatge virtual de la piscina coberta
En quina fase es troba la futura piscina coberta?
La volem ubicar entre els col.legis Centcelles i Ramon Bergadà i vam haver de canviar els usos del sòl, i fer un concurs d’idees per al projecte. Estem en fase de revisió del projecte per tal de rebaixar partides econòmiques. Acabat aquest procés licitaríem la construcció i la seva gestió. El Centre Cultural serà cent per cent municipal i la piscina coberta sortiria a concessió: una empresa la construiria i l’explotaria durant 20 anys.
Quin calendari teniu per a la piscina coberta?
La idea és començar les obres aquest mandat. L’entorn tindrà un edifici nou, amb gimnàs, quatre pistes de pàdel i altres serveis. Serà un complex esportiu molt notable i donarà molta vida a l’avinguda Onze de Setembre.
Imatge virtual del futur entorn de la Muralla
També remodelareu la muralla medieval del carrer Sant Pere. Quan es farà?
Ja tenim prevista la partida. Vam expropiar sis cases i tenim el projecte per al seu enderrocament. Després es farà un estudi de la muralla, i encabat el projecte de rehabilitació.
Què hi fareu a la zona?
L’entorn serà un jardí amb pedres i tota la Muralla estarà reformada. També voldríem tirar a terra una altra casa que hem adquirit, davant la Biblioteca, fer la plaça una mica més gran i canviar el paviment. I en un futur millorarem tot el carrer de la Font. Aquesta actuació tindrà lloc en el proper mandat.
També estan executant obres de manteniment als carrers
Estem fent molt d’arranjament de la via pública i d’edificis municipals, petites millores que eren necessàries, voreres, senyalització, etcètera. De fet no parem d’actuar en aquest camp. Al 2023 vam viure la segona inversió més important de la història de l’Ajuntament: dos milions d’euros, i de fet la més important va ser un any abans. Constantí estava totalment paralitzat i el nostre objectiu era i és transformar-lo. Per una banda, a nivell cultural oferim un amplíssim ventall d’activitats, i d’altra banda, tirem endavant la transformació de l’entorn públic, amb renovació de carrers i de serveis.
Diversos exemples de millores que s’han fet als carrers de Constantí
Ara podem comprovar que les inversions que hem fet aquests anys han donat com a fruit que en plena sequera a Catalunya, el rendiment de la nostra xarxa hídràulica es de les més elevades de Catalunya: cada cop que obrim un carrer per fer-ne millores canviem totes les canonades d’aigua. No és només una millora estètica sinó de rendiment de l’aigua. Hem canviat tota la xarxa del grup Centcelles, els carrers Sant Pere, Barcelona, Major, l’entrada des del polígon Riu Clar, carrer Falset, Raval de Sant Cristòfol, carrer Girona, Serapi, dels Horts,… I vam destinar 700.000 euros a fer el dipòsit de l’aigua nou, ja que no estava en funcionament perquè presentava esquerdes. Estem canviat la gespa natural en rotondes o en parcs per gespa artificial, que vam extreure del camp de futbol, camp que vam renovar. Justament, hem tingut recentment molts equips de futbol a la Costa Daurada Cup i aquests se sorprenien gratament de les instal.lacions que tenim.
En definitiva, quan vam entrar a governar ens vam trobar amb un Constantí paralitzat, on no es feia res o molt poc, i ara l’hem canviat completament de manera que volem ser un poble de primera al Camp de Tarragona de la mà d’aquest procés de transformació, tot i que sóc conscient que queden moltes coses per fer. Crec que aquest és el camí i la ciutadania ha vist un canvi i ho valora quan vénen les eleccions. Tenim un molt bon equip que es fa un fart de treballar i intentem fer-ho el més ràpid possible malgrat els impediments que les lleis et plantegen a l’hora de tramitar els projectes. Un alcalde del Baix Llobregat em deia que en quatre anys només li havia donat temps per asfaltar un carrer.
Què fan per fomentar l’ocupació?
Hem promogut plans d’ocupació de manera que cada sis mesos en tirem endavant un, és una proposta que abans que nosaltres entréssim a governar no es feia. Donem l’opció a gent desocupada de treballar a l’Ajuntament en tasques de manteniment, neteja o de serveis. I amb els plans d’ocupació provoquem que gent que desistia de trobar feina, s’apunti a l’atur. El polígon industrial contracta molta gent de Constantí.
Imatge aèria del polígon de Constantí
Quines novetats en implantacions esperen al polígon industrial?
Tenim dues naus que s’han construït i que estan pendents que arribi una empresa finalista de logística. A banda, estem desenvolupant la zona de Les Gavarres, també un pla parcial a l’entrada del polígon, a més de l’escola de pilots de motociclisme i la nova rotonda nord. Finalment, junt amb la Generalitat, construirem la rotonda sud, a la carretera de Reus, perquè l’accés al polígon sigui més segur. Aquesta rotonda enllaçarà, en un futur, amb l’Aeroport, fet que beneficiarà l’arribada d’inversions. És a dir, seguim en la línia de donar-li una marca al polígon.
Com està el projecte d’instal.lació de Lidl?
S’instal.larà a Les Gavarres. Serà una inversió molt potent, amb una superfície de 200.000 metres quadrats de sostre de nau, és a dir, de l’edifici. En aquests moments s’està tramitant el pla parcial amb els propietaris, s’està demanant informes sectorials a Adif, Carreteres, l’ACA,… I estem negociant amb Ematsa signar un conveni per a l’arribada de l’aigua, ja que Ematsa dóna servei al polígon Riu Clar, que es troba situat al costat de Les Gavarres. Esperem que abans que acabi el mandat puguin començar les obres. Aquest centre de Lidl donarà servei a tot el sud d’Europa, a França, Espanya i Portugal. He de subratllar que la Cambra de Comerç de Tarragona ens va ajudar molt en l’arribada d’aquesta inversió. Aquestes actuacions ens donaran un cop de mà per tal d’afrontar les grans obres que volem fer al poble, com la millora de carrers i la construcció o acabament d’equipaments.
El parc de 19 habitatges de lloguer social de Constantí. Foto: Cedida
Heu posat en marxa 19 habitatges socials de lloguer. Com ha estat?
En primer lloc vull comentar que tenim un conveni amb l’Agència de l’Habitatge de la Generalitat i disposem de tècnics que estan ajudant a crear comunitats de veïns al grup Centcelles per tal que puguin rebre ajuts per afrontar les millores en les esquerdes. Vam demanar a l’Agència de l’Habitatge que la Generalitat comprés aquests 19 habitatges per posar-los a disposició de la gent de Constantí, una condició que els vam remarcar. Aviat sortiran les bases per a l’adjudicació dels pisos. Hi ha una part destinada a gent jove i una altra, a persones majors de 50 anys. Són pisos nous, d’entre 80 i 90 metres quadrats, amb traster i pàrquing situats al carrer Jaume I. Estem molt satisfets perquè s’ha assolit l’objectiu que teníem de posar aquest parc d’habitatges, que estava tancat, a disposició de la ciutadania de Constantí.
Us heu reunit amb entitats per planificar les activitats com festes majors i d’altres. Quin objectiu teniu?
Nosaltres som representants dels nostres veïns i hem d’escoltar-los i recollir les seves idees, i també els expliquem l’acció que estem fent. Crec que actuem amb transparència i que ens caracteritzem per tenir un contacte directe amb la gent. I en el camp cultural, hi apostem a fons com a eina de formació i de cohesió social.
Quines prioritats teniu en seguretat?
No estàvem obligats a tenir Policia Local, però en el seu dia es va veure convenient crear el cos i nosaltres hem ampliat el número d’agents, tenim un caporal i dos agents més, i dos auxiliars administratius. Comptem amb més material i aprovarem un nou conveni per millorar les condicions laborals. També donarem el vist-i-plau a la relació de llocs de treball, on la conseqüència directa serà un increment de sou de tots els funcionaris de l’Ajuntament i als agents de la Policia Local. En seguretat cal dir que a mitjans de 2023 vam patir petits furts continuats, això és cert. Ara la cosa ha canviat i tenim pau.
Constantí es troba al mig de la futura àrea metropolitana i formeu part del grup de set municipis promotors. Què espereu de la futura àrea?
Constantí ha de beneficiar-se de l’àrea metropolitana en molts sentits, en matèria energètica, de residus, i sobretot en transport públic.
El transport públic és un forat negre a Constantí?
Sí. El servei és de finals dels anys 80, anticuat. No té sentit que Tarragona tingui una empresa municipal de transports que generi un alt dèficit, que Reus també presenti dèficit i que Vila-seca tingui també el seu transport públic. Cal donar servei a tota la població perquè la interacció dels ciutadans en aquests municipis és diària.
Necessiteu més freqüències de pas d’autobusos?
Necessitem la interrelació de tots els municipis amb una única empresa que doni servei a tots, com passa a l’àrea metropolitana de Barcelona. Patim poques freqüències de pas, especialment per anar al polígon industrial. També tenim mancances amb la connexió amb Tarragona, a part que els autobusos haurien de ser més sostenibles, oferir més comoditats i presentar un millor preu al ciutadà. Properament mantindrem una reunió amb tècnics dels ajuntaments per seguir treballant en aquesta línia. La concessió d’autobusos acaba el 2028 i ho hem de tenir llest abans.
En sostenibilitat tenen previst instal.lar plaques fotovoltaiques?
Tenim l’empresa IOSA Green Energy al polígon, que ha instal.lat un camp de plaques de 17 hectàrees i només li queda pendent que rebi el permís de la Generalitat per connectar-se amb la subestació. Subministrarà a tot el polígon industrial amb energia verda. És un polígon logístic i per tant no necessita tanta energia com altres polígons industrials, com passa amb el químic.
Si hagués de fer un resum de la tasca de l’equip de govern, com ho definiria?
La clau és el procés de transformació, tant a nivell cultural, de via pública i d’atenció a les persones. Crec que la ciutadania ho està valorant.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
