El cap de llista del PSC, Salvador Illa, i els dirigents del PSC en una compareixença després de guanyar les eleccions. Foto: Jordi Borràs
Amb el 99% dels vots, escrutats el PSC ha guanyat de manera clara les eleccions autonòmiques d’aquest 12 de maig, amb 42 diputats -9 més que en 2021- en les que Junts+ ha quedat situat en segona posició, passant de 32 a 35 diputats i vencent el seu rival d‘ERC, queha patit una davallada històrica, passant de 33 a 20 diputats. Per primer cop, el PSC guanya en vots i diputats i per primer cop en una dècada no hi ha majoria absoluta independentista.
L’independentisme no suma (59 diputats o 61 si se suma Aliança Catalana), mentre que un tripartit d’esquerres està fregant la majoria absoluta, amb 68 diputats. Una segona opció de govern és la suma de PSC i Junts+. La majoria absoluta es troba en 68 diputats.
El PPC, al seu torn, ha obtingut un extraordinari resultat, passant de 3 a 15 diputats, mentre el seu gran rival a la dreta, Vox, ha assolit també un bon resultat, mantenint els 11 diputats. L’independentisme d’esquerra també viu un càstig amb la CUP, que ha passat de 9 a 4, mentre Comuns Sumar ha baixat de 8 a 6 escons. Aliança Catalana entra amb dos diputats.
Coneguts els resultats, el cap de llista del PSC a les eleccions catalanes, Salvador Illa, s’ha postulat per “liderar la nova etapa” que creu que enceta Catalunya després dels resultats dels comicis. Arran de la clara victòria dels socialistes, Illa ha anunciat que pretén presentar-se a la investidura per ser president de la Generalitat un cop es constitueixi la Mesa del Parlament, però no ha aclarit quins suports voldrà buscar.
El socialista ha celebrat els bons resultats del PSC, que per primer cop en 45 anys ha guanyat les eleccions tant en vots com en escons. Segons Illa, un dels factors que ha influït en la victòria són les polítiques del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a l’Estat.
Aquests són els representants tarragonins per la XV Legislatura del Parlament de Catalunya
Després del recompte pràcticament definitiu de vots i de la confirmació de la victòria del Partit dels Socialistes de Catalunya (PSC) a Tarragona en les eleccions al Parlament de Catalunya per davant de Junts+ Puigdemont per Catalunya, Esquerra Republicana (ERC), el Partit Popular (PP) i VOX, els divuit representants de les comarques tarragonines a l’hemicicle del parc de la Ciutadella de cara als pròxims quatre anys seran aquests:
Rosa Maria Ibarra Ollé (PSC), nascuda a Alió i llicenciada en Dret. Actualment, és la portaveu del PSC a l’Ajuntament de Valls i fins ara era diputada al Parlament des de 2015. Ha estat cap de llista socialista per Tarragona a les eleccions al Parlament de 2017 i 2021. Aquest darrer mandat ha estat la consellera d’agricultura del Govern alternatiu de Salvador Illa.
AlbertoBondesio Martínez (PSC), nascut a Reus. Ha estat funcionari de les institucions europees, administrador al Grup Parlamentari socialista europeu i adscrit a la comissió parlamentària de llibertats civils, justícia i afers interiors. També ha estat cap de gabinet del secretari general del partit socialista europeu.
Joaquim PaladellaCurto (PSC), nascut a Batea. És alcalde d’aquest municipi de la Terra Alta des de 1991. Ha estat delegat local i comarcal de la Unió de Pagesos. Va ser diputat al Parlament durant els Governs dels presidents Maragall i Montilla i també aquesta darrera legislatura.
Ivana Martínez Valverde (PSC), nascuda a Tarragona. És diplomada en relacions laborals per la URV i màster en lideratge política per la UAB. Actualment, treballa de funcionària de la Generalitat al departament d’intervenció. Va ser regidora de l’Ajuntament de Tarragona des de 2013 fins al 2019. En l’actualitat és presidenta de l’empresa mixta EMSERFUMT.
Christian Soriano García (PSC), nascut a Reus. És politòleg i jurista amb màster en comunicació política i postgrau en campanyes electorals. Primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament del Vendrell i regidor a aquest municipi des del 2019. Actualment, és el primer secretari de la JSC de les comarques tarragonines i formador en comunicació i oratòria.
Lídia Ferrer Ferrer (PSC), nascuda a la Sénia. Llicenciada en Dret i mediadora en dret civil, mercantil i concursal. Ofereix assessorament al servei d’orientació jurídica i d’orientació a la mediació. Portaveu del PSC a l’ajuntament de la Sénia, des de 2023 és membre de l’equip de Govern del Consell Comarcal del Montsià on és la responsable de l’àrea de la dona i també de l’àrea del consum.
Mònica Sales de la Cruz (Junts), nascuda a Tortosa. Doctora en filologia catalana i màster en estudis superiors de llengua, literatura i cultura catalanes. Des del setembre de 2007 treballa al departament de Filologia Catalana de la URV. L’any 2015 va ser elegida regidora de Jesús. L’any 2017 va ser la número 4 de la demarcació de TGN a les eleccions del 21D i va ser elegida diputada. L’any 2021 va ser la número 2 per al 14F i a partir d’aquell juny va assumir el càrrec de portaveu del grup parlamentari.
Jordi Bertran Luengo (Independent), nascut a Tarragona. Llicenciat en Filologia Catalana, gestor cultural i professor associat de la URV. Ha treballat en gestió cultural a l’administració pública des de 1985 a Tarragona, Manresa, Vilanova i la Geltrú, i Valls. Fins a 2009 va treballar a l’Ajuntament de Tarragona en espectacles, festes i associacionisme. Des del 2009 ha estat gerent de la Fundació Fira Mediterrània de Manresa, ha dirigit el Festival de Música Tradicional i Popular de Vilanova i la Geltrú i també ha estat director de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls, on també ha conduït. La creació del Museu Casteller de Catalunya.
Quim Calatayud (Junts), nascut a les Borges del Camp. És funcionari del Consell Comarcal del Baix Camp i alcalde de les Borges del Camp des del 2007. Ha estat també president del Consell Comarcal del Baix Camp. És membre fundador dels Diables de les Borges del Camp i membre de diverses juntes d’entitats locals. Ha estat diputat al Parlament en l’última legislatura i és el president de Junts a la Vegueria del Camp de Tarragona.
Noemí Nieto Fumanal (Independent), nascuda a Reus. És llicenciada en Economia per la UAB i màster de gestió pública, en direcció d’institucions sanitàries i en direcció financera i comptable. Abans de ser gerent del Pius Hospital de Valls havia estat directora econòmica i de serveis de l’Hospital Moisès Broggi de Sant Joan Despí, directora econòmica de l’Hospital Dos de Maig, responsable de Control de Gestió d’Atenció Primària del Consorci Sanitari Integral i també havia treballat a Sagessa.
Irene Negre i Estorach (Junts), nascuda a Tortosa. Després d’una anterior etapa política a ERC, va passar a l’activisme a través de l’Assemblea Nacional Catalana i altres entitats locals com la Plataforma en Defensa de l’Ebre. L’any 2019 va ser cap de llista per Junts a l’Aldea, i va ser elegida com primera tinenta d’alcalde, càrrec que encara ostenta. El 2021, va fer el salt a la política catalana i va ser elegida diputada al Parlament de Catalunya. El 2023, va ser la número dos al Congrés dels Diputats en la demarcació de Tarragona.
Raquel Sans Guerra (ERC), nascuda a Tarragona. Llicenciada en Periodisme i postgrau en Periodisme Sociolaboral per la UAB. Màster en Formació de Professorat de Secundària especialitzat en Llengua i Literatura espanyola. Professora associada de Comunicació a la URV. Diputada al Parlament de Catalunya en la XII legislatura (2018-2021). Vicesecretària general de Feminismes i LGTBI d’ERC i una de les portaveus del partit.
Albert Salvadó (ERC), nascut a la Ràpita. És enginyer, ha estat president de la Federació de l’Ebre d’Esquerra Republicana entre juny de 2015 i octubre de 2016 i també des de juliol de 2021 fins a l’actualitat. Va ser regidor de la Ràpita des de 2011 fins al 2024, en les dues darreres legislatures formant part dels governs municipals. És delegat del Govern de la Generalitat a les Terres de l’Ebre des del juny de 2021.
Irene Aragonès (ERC), nascuda a Reus. És llicenciada en Filosofia i Ciències de l’Educació per la Universitat Rovira i Virgili. És professora del Pla de Transició al Treball a Cambrils. Ha format part de la secció local d’ERC a Mont-roig del Camp des de la seva creació el 2004. Ha format part de diverses executives comarcals, el setembre 2018 va ser elegida com a presidenta de la Regional Camp de Tarragona.
Pere Lluís Huguet (PP), nascut a Reus. És advocat i va ser degà del Col·legi d’Advocats de Reus de 2013 fins al 2016. Prèviament, va presidir el Consell de l’Advocacia Catalana entre 2006 i 2007, a més d’haver estat també vicepresident del Consell General de l’Advocacia Espanyola de 2009 a 2015. Va ser regidor de Salou i diputat a la Diputació de Tarragona entre 2021 i 2023. Actual és diputat el Congrés.
Lorena Roldán (PP), nascuda a Tarragona. Llicenciada en Dret per la URV. Màster d’accés a l’advocacia a la Fundació URV. Ha exercit d’advocada. Ha treballat a l’administració local durant més de sis anys, a l’àrea de serveis jurídics i contractació administrativa. Va ser regidora a l’Ajuntament de Tarragona (2015-2016), a més de diputada i portaveu al Parlament durant la XI, XII i la XIV (l’última) legislatures. Senadora en representació de la Generalitat.
SergioMacián de Greef (VOX), nascut a Barcelona. Llicenciat en Dret, va exercir com a advocat durant més de deu anys abans de guanyar l’any 2010 les oposicions d’ingrés al Cos de Lletrats de l’Administració de Justícia a Tarragona. Ha estat diputat i portaveu adjunt al Parlament de Catalunya, a més de ser president de VOX a Tarragona.
Javier Ramírez Gutiérrez (VOX), nascut a Torredembarra. Té estudis en Dret i Relacions Laborals. Des de l’any 2015, ha exercit com a regidor a l’Ajuntament de Torredembarra. Professionalment, treballa en el sector de l’automoció, on ha mantingut una vinculació amb el món del màrqueting i l’àmbit comercial. Destaca també la seva dedicació al món de l’esport.
A més d’aquests divuit representants tarragonins, també cal comptar amb els caps de llista del PP i la CUP per Barcelona, els tarragonins Alejandro Fernández i Laia Estrada.
Aquests seran els 18 diputats per Tarragona de la XV Legilatura del Parlament de Catalunya:
El PSC ha guanyat les eleccions autonòmiques a la ciutat de Tarragona aconseguint passar d’un 24,49% dels vots a un 28,02%, amb prop de 3.000 vots més, amb un 97% dels vots escrutats.
En segon lloc s’ha situat el PPC, amb un 17,75% dels vots i 3.500 vots més, un creixement espectacular de més de 10 punts. Junts+ resta en tercera posició, amb un 15,69% dels vots. El segueix ERC, que passa del 18,92% al 12,43. Vox es col.loca en cinquè lloc amb un 11,46% dels vots, similar al de 2021, i Comuns Sumar arriba al 4,53%, el que es tradueix en una baixada d’1,34%. La CUP també baixa percentatge fins al 3,75% i Aliança Catalana obté un 2,48%.
En diverses poblacions del Camp de Tarragona els tres primerss llocs han estat per als partits no independentistes: PSC, PPC i Vox.
A Vila-seca, amb el 100% escrutat, el PSC ha assolit el primer lloc amb el 31,05% dels vots. Segon ha estat Vox, amb el 18,93%i tercer, el PPC, amb el 15,95%. El primer partit independentista és Junts+, amb l’11,05%, sefguit d’ERC.
A La Canonja, el PSC ha quedat primer amb el 38,42% dels vots, seguit de Vox, amb el 15,41% i en tercer lloc el PPC, amb el 13,50% dels vots.
A Salou, la relació és PSC, PPC i Vox als tres primers llocs. El PSC ha assolit el 28,60% dels vots, per 20,09% el PPC i 16,94% Vox.
A Constantí, l’escrutini encara no ha acabat al moment de fer aqeusta crònica.
El PSC ha aconseguit una contundent victòria a la ciutat de Reus en les eleccions autonòmiques del 12M. Els socialistes han assolit 3.800 vots més, a més de passar de ser la segona força a convertir-se en la primera i sumar 5,35 punts percentuals més, arribant al 26,17%.
En segona posició s’ha situat Junts+, amb el 20,18%, un resultat semblant al de 2021, guanyant-li el terreny a ERC, que passa de ser la primera força a la ciutat a ser-ne la tercera, amb el 12,79% dels vots i una davallada de 8,31 punts.
Vox s’ha col.locat en quarta posició, amb un 12,46% dels vots i un ascens de 2,30 punts. Segueix un envalentonat PPC, que passa del 4,48% dels vots a 12,10. La CUP perd tres punts i Aliança Catalana en suma 3,90, passant pel damunt dels Comuns Sumar, amb 3,81 punts.
Imatge del col.legi electoral de l’Institut Baix Camp de Reus a les 9.10 hores d’aquest 12-M. Foto: DiariTots21
Els col·legis electorals han obert a les nou del matí amb motiu de les eleccions al Parlament del 12-M i un total de 5.754.931 catalans estan cridats a votar-hi.
A Tarragona ciutat ha obert la jornada electoral amb normalitat als 39 col·legis electorals. 90.000 persones estan cridades a votar al municipi i recordem que més de 23.000 ciutadans i ciutadanes pertanyents a 12 col·legis electorals ho faran en seus diferents a les dels comicis anteriors.
El col·legi Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau i el local de Serveis Socials del carrer Caputxins s’estrenen com a col·legis electorals.
Per qui encara no ho tingui clar on ha de votar, hi ha disponible al web municipal un servei de consulta en línia: tarragona.cat/onvoto on, introduint el número del document d’identitat, NIF o passaport, cadascú pot consultar en quin col·legi, districte, mesa i secció podrà votar.
Catalunya
Els locals restaran oberts fins a les vuit del vespre. Arreu de Catalunya hi ha 2.695 col·legis i 8.940 meses. Com a novetat, tots els centres de votació disposen per primer cop d’una tauleta per agilitzar la tramesa de dades. El Govern ha repartit tauletes als 4.108 representants de l’administració dels diferents col·legis per a la transmissió de dades de votació durant la jornada electoral. D’altra banda, està en marxa el dispositiu de seguretat amb motiu de la jornada electoral, integrat per 4.300 agents dels Mossos i 3.000 de les policies locals.
Fins ara no tots els centres de votació disposaven de tauletes, aquest 12-M, però, això canvia, ja que per primera vegada tots els centres de votació en tenen i podran introduir les dades per ser consultades en temps real. Amb les tauletes, els representants introduiran les dades i podran fer una fotografia de totes les actes oficials de tots els col·legis i meses.
En cas que falli la connexió o hi hagi problemes amb alguna tauleta hi ha plans de contingència i es poden fer servir els sistemes telefònics, com era habitual en les jornades electorals.
Una altra novetat aquest 12-M és que per primera vegada en unes eleccions a l’estat espanyol, es donarà la informació en directe per cada col·legi electoral. En altres ocasions la ciutadania podia accedir a dades per municipis i comarques, però ara també es podrà tenir accés a les dades per col·legi electoral. Tota la informació es pot consultar a través del web o via l’aplicació mòbil ‘Eleccions Catalunya 2024.
Salvador Illa, Carles Puigdemont i Pere Aragonès, candidats de PSC, Junts i ERC a les eleccions del 12-M. Fotomuntatge: ACN
Totes les enquestes coincideixen en una clara victòria del PSC però lluny de la majoria absoluta. Així doncs, després del 12-M els partits es veuran forçats a buscar acords si no volen una repetició electoral. Uns pactes que poden ser molt diversos, des d’entrar a formar part d’un govern a facilitar la investidura d’un president però quedant-se fora de l’executiu.
En campanya, Salvador Illa s’ha vist forçat a rectificar i descartar un acord amb Junts. Una altra de les principals incògnites és si es reedita la majoria independentista al Parlament i, d’altra banda, si ERC torna a ser el partit independentista més votat o Junts li arrabassa aquesta posició. Tot plegat, a l’expectativa de si es poden refer confiances després del trencament del Govern.
Illa aposta per un govern “estable i transversal” i només exclou clarament Vox i Aliança Catalana. El candidat del PSC ha estat protagonista d’una polèmica en campanya arran dels pactes postelectorals. La setmana passada no va descartar un acord amb Junts i això va fer que fos blanc dels atacs tant dels comuns, que l’acusen de voler acords amb la dreta, com també per part de PPC, Cs i Vox, que l’equiparen amb les forces independentistes. Només 24 hores després, Illa va rectificar assegurant que PSC i Junts tenen “lògiques incompatibles”. De tota manera, la candidatura de Carles Puigdemont ha descartat des de l’inici un pacte amb els socialistes.
El candidat del PSC garanteix que no pactarà amb el PP per poder ser president de la Generalitat si no és el més votat, és a dir, que no es repetirà una maniobra com la que va fer Jaume Collboni alcalde de Barcelona. Illa assegura que es presentarà a la investidura per ser president de la Generalitat i repta la resta de candidats a no bloquejar-lo si és el més votat. Fa tres anys va guanyar les eleccions però no va poder formar govern.
El flanc independentista, pendent d’una possible reconciliació
Junts ha vinculat els pactes postelectorals que hi hagi a Catalunya després del 12-M i l’estabilitat del govern espanyol. En aquest sentit, ha advertit als socialistes de les conseqüències si impedeixen que Puigdemont sigui investit.
El candidat de Junts+ ha negat rotundament un pacte amb el PSC i ha instat ERC a dir el mateix. Puigdemont només preveu ser president amb un pacte amb les formacions independentistes, tot i el trencament del govern ERC-Junts de la passada legislatura. I no descarta ser president encara que l’independentisme no superi el llindar de la majoria absoluta dels 68 escons. I és que, segons els seus càlculs, podria ser investit en segona volta per majoria simple amb una abstenció del PSC. Puigdemont, però, ha descartat oferir a la CUP entrar en un eventual govern argumentant que els mateixos anticapitalistes ho rebutjarien.
Inicialment, el cap de llista de Junts+ no va rebutjar taxativament un acord amb Aliança Catalana argumentant que el focus no s’havia de posar en el partit d’extrema dreta independentista. Però després, ha aclarit que no pactarà amb la formació de Sílvia Orriols si obté representació al Parlament tal com assenyalen les enquestes.
Els candidats a les eleccions del 12-M al debat de 3Cat. Foto: 3Cat
Tant ERC com la CUP insisteixen que negociaran després del 12-M en base al què, és a dir, en funció de les propostes que la resta de partits posin sobre la taula. La candidatura que lidera el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fixat quines són les seves principals prioritats de cara a la pròxima legislatura: posa les bases d’un referèndum, finançament singular i reforçar els serveis públics i català. Aragonès reivindica que el seu partit parla de propostes i no de cadires i evita així mullar-se i dir si està disposat a fer president Puigdemont o Illa.
Per la seva banda, la CUP avisa que no pactarà ni amb ERC ni amb Junts si continuen, segons el seu criteri, supeditats a Madrid i no fan un gir a l’esquerra. I en els últims dies ha avisat que ara mateix estan “molt lluny” d’investir Carles Puigdemont perquè “és la Convergència de tota la vida”. Sí que exclouen clarament el PSC de l’equació dels pactes. Els anticapitalistes van facilitar la investidura de Puigdemont el 2016 i van donar suport a la d’Aragonès fa tres anys però de seguida es van desmarcar del president en considerar que no complia els seus compromisos.
També caldrà veure quin efecte té que es presentin dos partits independentistes més a les eleccions: la formació d’extrema dreta Aliança Catalana, liderada per Sílvia Orriols, i la candidatura Alhora, de l’eurodiputada Clara Ponsatí. La dispersió del vot a formacions independentistes podria fer perillar la majoria independentista que hi ha actualment al Parlament o que depengués de l’extrema dreta independentista.
Els comuns volen un tripartit
Per la seva banda, la cap de llista de Comuns Sumar, Jéssica Albiach, ha dit clarament que no pactarà amb Junts i ha apostat per un govern progressista, és a dir, un tripartit amb PSC i ERC. De fet, un dels arguments que la seva candidatura ha utilitzat reiteradament és que votar comuns garanteix un govern d’esquerres a diferència del que pot suposar votar el PSC. Tot i així, ha posat com a condició que no hi hagi Hard Rock, precisament el projecte que va fer descarrilar els pressupostos per al 2024 i el detonant de l’avançament de les eleccions.
El PP evita dir si pot fer Illa president per barrar el pas a l’independentisme
Pel que fa al bloc dels partits constitucionalistes, el PPC crida a no dividir el vot però no ha aclarit si els seus diputats poden servir per fer Illa president de la Generalitat amb l’objectiu d’evitar un president independentista. El candidat dels populars, Alejandro Fernández, ha posat condicions a un eventual acord amb Salvador Illa (PSC). Primer ha demanat “confiança i serietat” i també “obrir una nova etapa i enviar l’independentisme a l’oposició. “Ha de significar la ruptura de tots els acords amb el separatisme”, ha afegit.
En canvi, Vox ha promès que no facilitarà un govern no independentista liderat per Illa. Ja que consideren que el candidat del PSC és el mateix que el que representa l’independentisme.
El candidat de Cs, Carlos Carrizosa, avisa els socialistes que no donaran suport a ningú que tingui també “els vots del separatisme” i posa en dubte que Illa descarti ara un acord amb Junts. Carrizosa augura que Pedro Sánchez prioritzarà els suports dels partits independentistes per assegurar “la seva cadira” abans que Illa pugui ser president a Catalunya.
Acord PSC, ERC, Junts i comuns per aïllar Vox i Aliança Catalana
PSC, ERC, Junts, Comuns i CUP s’han compromès per escrit a no acceptar “ni per acció ni per omissió” els vots de Vox ni Aliança Catalana després del 12-M. També s’han conjurat per impedir la presència de l’extrema dreta a la Mesa del Parlament i tombar les seves iniciatives parlamentàries.
Fernández i Ayuso, a Sant Pere i Sant Pau, fent-se selfies amb simpatitzants populars. Foto: ACN/A.Martínez
La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha fet una crida a “unir el vot constitucionalista” en el PP diumenge. “O el vot s’uneix, o tenim més sanchisme”, ha dit. “Teniu les dades de les últimes eleccions”, ha continuat en una intervenció des de Tarragona. La dirigent dels populars ha dit que dilluns “tornarà la mateixa llauna de sempre: dividir-nos, les urnes de cartró, l’autodeterminació i el referèndum”. I ha atiat un possible pacte entre el PSC i Junts: “És igual si un era de dretes o d’esquerres, tot per la causa, per mantenir-se, encara que siguin programes antagònics. Què té a veure ideològicament el programa que tingui Puigdemont que amb el d’Illa?”.
El candidat del PP, Alejandro Fernández, ha fet el seu penúltim acte públic al barri de Sant Pere i Sant Pau, a Tarragona, on va criar-se i després créixer políticament. Ho ha fet acompanyat de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que s’ha fotografiat amb desenes de simpatitzants i militants del PP que s’han concentrat per escoltar-los.
Ayuso ha acusat els socialistes i als independentistes de “fabricar ciutadans bons i dolents, depenent el que pensis i l’afinitat que tinguis amb l’administració”. I ha insistit que estan fent que l’administració pública “no funcioni”. “Això és totalitarisme, poder abusiu de l’administració que està trencant la convivència”, ha etzibat.
La presidenta madrilenya ha assenyalat que el “nacionalisme” està “creixent d’una manera desmesurada”, “utilitzen el públic per créixer i mantenir-se”, ha apuntat. “Després sempre arriba la decadència, el repartiment equitatiu de la pobresa”, ha indicat.
El candidat del PP ha dit que el seu “objectiu” és “treballar perquè Catalunya recuperi aquest lideratge i posar en les coses molt difícils Ayuso“. “Però mentre això no passa i seguim amb els mals governants processistes, cal ser realistes i reconèixer la realitat”, ha argumentat per afegir que “avui dia, Madrid està fent les coses millor que Catalunya“. “Li donarem la volta”, ha expressat. “Serem capaços de recuperar una Catalunya líder, això sí, inspirant-nos en la recepta de llibertat d’Isabel Díaz Ayuso“, ha acabat.
Jéssica Albiach i Mario Téllez, avui al barri del Colomí de Vila-seca. Foto: DiariTots21
Comuns Sumar ha aconseguit situar el debat sobre Hard Rock com el tema central de la campanya a Tarragona, seguit de la sequera i el futur del riu Ebre. I avui ho han reiterat. Tant Jéssica Albiach, candidata a presidir la Generalitat, com el número 2 per Tarragona, Mario Téllez, han expressat en declaracions a la premsa el seu rebuig al model turístic que suposa la implantació de Hard Rock al Camp de Tarragona i han apostat per una reindustrialització “tecnològica i sostenible”.
En una visita al barri obrer del Colomí de Vila-seca, Albiach ha afirmat que “ja n’hi ha prou que Tarragona sigui tractada com el pati del darrere de Catalunya“. I ha repassat els equipaments del territori que generen controvèrsia: “Les nuclears, el risc químic”, al temps que s’ha fet una doble pregunta: “Què va passar amb el Castor, i a més d’on volen treure l’aigua que no sigui de les dessaladores?”. I ha respost: “Del riu Ebre“.
I per rematar aquests polítiques fetes fins ara, ha continuat la candidata a presidir la Generalitat, “també volen situar al Camp de Tarragona el casino més gran d’Europa. I ja sabem què ens porta això: més precarietat, més delinqüència i més inseguretat als nostres carrers i barris, i més ludopatia. Aquest no és el nostre model”. Albiach ha acusat determinats candidats de “no voler un casino a Girona, perquè no és el seu model, però sí al Camp de Tarragona. Per què les comarques gironines són unes privilegiades i en canvi volen seguir tractant el Camp de Tarragona com el pati del darrere de Catalunya?”, s’ha interrogat. El model dels Comuns és el “d’una Catalunya equilibrada, on els esforços estiguin compartits, sense que hi hagi catalans de primera ni de segona”.
‘Per què les comarques gironines són unes privilegiades i en canvi volen seguir tractant el Camp de Tarragona com el pati del darrere de Catalunya‘
Així les coses, els Comuns proposen una llei “per blindar que no es faci el transvasament d’aigua a Barcelona, una reindustrialització verda i no casinos i tota la inversió pública que es pugui fer a Tarragona”. Ha recordat al respecte que el tramvia del Camp de Tarragona va ser negociat pels Comuns. I ha interpel.lat la gent de les comarques de Tarragona a votar Comuns Sumar “si volen ser tractats amb respecte”, alertant que votar Salvador Illa “és arriscar-se a un pacte amb Junts per Catalunya, que ens portarà més desigualtat”.
Al seu torn, Mario Téllez ha posat com a exemple sobre Hard Rock: “Jo tinc un nen de tres anys i em plantejo portar-lo aviat a Sésamo Aventura, però no pas a Hard Rock a jugar amb les màquines escurabutxaques. No es pot fer passar bou per bèstia grossa i la ciutadania té molt clar què és el model de turisme familiar i què representa, en canvi, Hard Rock“.
Comuns Sumar s’oposa frontalment al turisme massificat. “Proposem diversificar l’economia potenciant el primer sector i una reindustrialització verda”. Téllez ha conclòs: “El 12 de maig va de decidir si volem ser Las Vegas o el Macao de la Mediterrània, que és pel què aposten alguns partits, o bé per un model que sigui líder de la quarta revolució industrial”.
L’OPA del BBVA
D’altra banda, La candidata de Comuns Sumar a presidenta de la Generalitat ha demanat al govern espanyol que “pari els peus” al BBVA després que hagi llançat una oferta pública d’adquisició (OPA) per adquirir Banc Sabadell.
Albiach ha reclamat a l’executiu estatal que insti la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) que aturi l’operació. “Cal posar límits a la cobdícia i l’ambició del sector bancari”, ha advertit.
La líder dels Comuns ha carregat contra l”‘oligopoli” bancari i ha alertat que si l’operació prospera quedaran en risc “les pimes i les famílies que tenen una hipoteca”. També els treballadors de les entitats, perquè la fusió o absorció de bancs és “un model que portaria acomiadaments”. “Si no li posem límits, aquesta gent no s’aturarà”, ha avisat Albiach.
Els estudiants han posat en pràctica el procés de fact-checking per al mitjà Newtral, que en publica els resultats. Foto: Cedida
Reduir la incertesa de la informació que proporcionen els candidats a la presidència de la Generalitat ha estat l’objectiu d’un grup d’estudiants dels graus de Comunicació i el Màster de Comunicació estratègica que ha participat en el procés de verificació del mitjà especialitzat Newtral. Tant en el debat que va oferir la Sexta dilluns, com en el d’aquest dimarts, organitzat per TV3 i Catalunya Ràdio, els estudiants han seguit en directe les intervencions per transcriure i verificar totes les declaracions dels caps de llista dels diferents partits amb representació al Parlament.
Les dades i afirmacions que els polítics llencen per reforçar els seus arguments no sempre són veraces, per això el mitjà de comunicació Newtral va organitzar aquesta ‘hackató’ de verificacions amb estudiants de la Universitat Rovira i Virgili, la Universtitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Lleida i la Universitat Ramon Llull. Els alumnes participants han rebut formació específica sobre el procés de verificació per saber com identificar afirmacions verificables, les fonts que cal consultar i els passos a fer per comprovar les dades.
Els estudiants de Comunicació de la URV s’han congregat les dues nits de debats a la sala de juntes del campus Catalunya, acompanyats de les professores Arantxa Capdevila, Núria Araüna i Marta Montagut, per fer el fact-checking i compartir les verificacions en línia amb l’equip de periodistes de Newtral. Els principals resultats es publicaran a través dels comptes oficials del fact checker estatal (link aquí).
La verificació de dades i declaracions contribueix a la qualitat democràtica perquè fomenta debats polítics basats en fets certs i proporciona als ciutadans informació confiable per a la presa de decisions. Per tant, és també una part indissociable de la feina dels i les periodistes, per això es tracta la desinformació i la verificació d’informació i de les fonts en diverses assignatures del grau en Periodisme.
A més a més, professorat de la Universitat està involucrat en el projecte d’alfabetitazació mediàtica Learn to check (link aquí), a través del qual ofereixen eines, sessions formatives i tallers a diferents col·lectius perquè sàpiguen destriar les informacions, imatges, vídeos i comptes de xarxes socials verídics dels falsos.Es tracta d’un projecte educatiu que transfereix els coneixements generats a la Universitat a joves, famílies, docents, gent gran i altres públics.
Rosa Maria Ibarra, en una trobada amb els mitjans d’informació a Tarragona. Foto: Cedida
La cap de llista del PSC a les eleccions al Parlament per Tarragona, Rosa Maria Ibarra, ha assenyalat aquest dimarts que “en aquestes eleccions hem de respondre a una única disjuntiva: o bé optem pel diàleg, el progrés, el pacte i la col·laboració de la mà d’un Govern socialista presidit per Salvador Illa o bé seguirem instal·lats en el bloqueig, la confrontació i el retrocés dels serveis públics com ha passat aquests darrers deu anys.” En aquest sentit ha afirmat que “o concentrem tots i totes el vot en el PSC de Salvador Illa o tindrem el mateix de sempre, embolic i passat.”
Segons la candidata socialista, “aquestes no són unes eleccions municipals i crec que tots podem coincidir en assenyalar què no és vital saber qui queda tercer, quart o cinquè. De fet, totes les enquestes indiquen el mateix: o bé guanya el PSC i governa Salvador Illa, o bé tornem al poti-poti d’aquesta darrera dècada. Un camí porta al progrés, l’altra ens deixa instal·lats en la paràlisi més absoluta.”
La candidata socialista també ha destacat que aquest cop el resultat a les comarques tarragonines serà més decisiu que mai. “Els i les socialistes també afirmen que els ciutadans d’aquestes comarques hem de votar en defensa pròpia, en defensa de les inversions que com a territori ens pertoquen en el marc dels pressupostos de la Generalitat.”
Així, Ibarra ha recordat que “amb els Governs de Junts-ERC la mitjana inversora de la Generalitat al Camp de Tarragona ha davallat a uns raquítics 45 milions d’euros anuals, mentre que quan els socialistes hem estat al Govern o hem pactat els pressupostos les inversions a la demarcació de Tarragona s’han triplicat i s’han situat entorn dels 150 milions d’euros anuals.” Per tant, demanem el vot a tots aquells i aquelles que vulguin seguir progressant i també a aquells i aquelles que s’estimin Tarragona i sàpiguen, com nosaltres, que aquesta és una terra de progrés si fem les coses bé.
“Ens és igual el que hagis fet o votat en el passat, et demanem la confiança perquè sabem que tu també comparteixes la nostra convicció de què la Generalitat ha de ser un Govern que tingui com a prioritat absoluta la màxima qualitat dels serveis públics a Catalunya. I només un Govern de progrés liderat per Salvador Illa és capaç de garantir-ho. Per això, cal concentrar el vot en el PSC també en defensa pròpia dels interessos de les comarques tarragonines”, ha conclòs.
El president espanyol demana una “reflexió col·lectiva” que “obri pas a joc net”. Foto: Cedida
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat aquest dilluns que ha adoptat la decisió de continuar al càrrec malgrat la “campanya de difamació” que –ha assegurat– està essent víctima juntament amb la seva dona des de fa 10 anys. Sánchez ha afirmat que si renunciés a la presidència donaria la raó als qui aposten per “degradar” la vida política, i ha assegurat que continuarà al càrrec “amb més força”. També ha demanat a la societat una “reflexió col·lectiva” per “obrir pas al joc net”. “He decidit seguir, seguir amb més força si es pot al capdavant de la presidència d’Espanya. No és un punt i seguit sinó un punt i a part, assumeixo el compromís de treballar per la regeneració”, ha sentenciat.
Sánchez ha fet pública la seva decisió en una declaració institucional sense preguntes i sense periodistes a la Moncloa. Ho ha fet després de traslladar-se a la Zarzuela per comunicar-li a Felip VI la decisió fruit de la “reflexió” que va iniciar el passat dimecres. Després, Sánchez ha comunicat també l’anunci a la vicepresidenta primera del govern espanyol, María Jesús Montero, al ministre de la Presidència, Félix Bolaños i al secretari d’organització del PSOE, Santos Cerdán.
Sánchez posa punt i final d’aquesta manera a cinc dies d’absolut silenci –també respecte als seus ministres– en què no ha assistit a cap acte, tampoc al comitè federal del PSOE que es va convertir en un clam perquè no dimitís. Després es van multiplicar les manifestacions d’adhesió de l’esquerra i les crides dels seus socis parlamentaris perquè es mantingués al càrrec. “Mostrem al món com es defensa la democràcia” posant “punt i final al fang mitjançant el rebuig serè i democràtic”.
El president Sánchez ha recordat que a la carta plantejava si valia la pena el setge que patia la seva família. Avui “tinc la resposta clara: si acceptem com a societat que l’acció política permet l’atac indiscriminat a persones innocents, no val la pena” i “si permetem que les mentides grolleres substitueixin el debat respectuós, no val la pena. Per molt alt que sigui, no hi ha honor que justifiqui tot això. Necessitava parar i reflexionar sobre tot això, i sé que la carta va poder desconcertar, perquè no responia a cap càlcul polític. Sóc conscient que he mostrat un sentiment que en política pot no ser admissible, però sí necessari”.
El cap de l’executiu també ha assegurat que “vivim en una societat on se’ns ensenya a anar endavant; però hi ha vegades en què l’única forma d’avançar és aturar-se i reflexionar per decidir. He actuat des d’una convicció clara: o diem prou o la degradació de la vida pública acabarà marcant el destí d’Espanya“. Igualment, ha reconegut que “he actuat per motius personals, perquè això no és una qüestió ideològica, sinó que parlem de respecte i de dignitat, i de principis que ens defineixen com a societat. Això té a veure amb les regles del joc”.
Sánchez s’ha mostrat contundent a l’afirmar que “si consentim que els rumors i les ‘boles’ deliberades dirigeixin el debat polític i obliguem les víctimes a demostrar la seva inocència, estarem pervertint les normes bàsiques de l’Estat de Dret i posant el focus en les víctimes i no els agressors”. De la mateixa manera ha lamentat que es vulgui “relegar el paper de la dona a l’àmbit domèstic” atancant a la seva parella i les seva feina, a més de considerar que “permetre que la mentida sense raó es tradueixi en rutina fa que s’acabi confonent la llibertat d’expressió amb la llibertat de difamació”.
Finalment, ha reconegut que “sabem que aquesta campanya de descrèdit no pararà”, però “no és el més rellevant, podem amb ella” i “volem agrair de cor les mostres de solidaritat i empatia que hem rebut”.
La cap de llista de la CUP, Laia Estrada, acompanyada dels candidats Sergi Saladie i Ortèsia Cabrera. Foto: Maria Asmarat
La CUP ha aprofitat l’acte d’aquest dissabte a Amposta per carregar contra els “grans partits” i reivindicar-se com la “millor garantia” per “deixar de supeditar-se als imperatius” de Madrid. “No els hi permetrem continuar gestionant el territori al servei d’uns pocs”, ha dit la cap de llista dels anticapitalistes, Laia Estrada. En aquesta línia, ha demanat “coherència” a ERC i Junts, a qui ha acusat de defensar una cosa a comarques i una altra a Barcelona. “No pot ser que aquí diguin una cosa i allà el contrari”, ha dit des del casal municipal de la capital del Montsià. Estrada també ha carregat contra el PSC. “No esperem res de Salvador Illa“, ha etzibat.
La CUP ha dedicat bona part de l’acte d’Amposta a carregar contra els macroprojectes, especialment el Hard Rock, i parlar de la transició ecològica. Els candidats dels anticapitalistes per Tarragona Sergi Saladié i Ortèsia Cabrera han lamentat que les Terres de l’Ebre hagin acabat sent un “abocador” i han cridat al vot el 12-M per tal de tenir una “representació forta” al Parlament i revertir “aquestes polítiques nefastes”.
Critiques cap al PSC, ERC i Junts
Estrada ha defensat que tots aquests macroprojectes són conseqüència de “decisions polítiques” i, en aquesta línia, ha assenyalat el PSC, Junts i ERC.
La cap de llista de la CUP ha criticat que el líder dels socialistes, Salvador Illa, vulgui recuperar “l’Estatut mutilat del 2006”. “Volen retornar al pujolisme, quan es repartien el pastís entre el PSOE i els convergents”, ha apuntat. “No li permetrem que robi aigua per portar-la als seus amiguets hotelers de Barcelona”, ha agregat.
Alberto Núñez Feijóo, avui en un mitin a les Terres de l’Ebre, amb Pere Lluís Huguet i Alejandro Fernández
Alberto Núñez Feijóo ha afirmat que el Partit Popular és l’únic partit que parla en aquesta campanya de les solucions als problemes dels catalans. El president del PP, des de Tortosa i Ulldecona, ha criticat als membres del Govern que estan posant en dubte a jutges i periodistes perquè això implica que “s’està dimitint de la democràcia”.
Feijóo ha insistit en el contrast d’un PP que es preocupa i cerca solucions als problemes dels ciutadans i els sectors productius, amb altres partits que només s’ocupen dels “seus problemes”. “Els seus problemes són judicials en el cas de Puigdemont i la corrupció en el cas de Sánchez”, ha expressat Feijóo.
El líder del Partit Popular ha considerat que la inseguretat, l’okupació il·legal, la gestió de l’aigua, la qualitat dels serveis públics, l’habitatge o els impostos asfixiants són els problemes reals dels catalans, i d’ells no s’ocupen “ni socialistes, ni independentistes que estan per altres coses”. Feijóo ha fet una crida a votar al PP en aquestes eleccions catalanes perquè és el partit que té un pla, amb una bateria de 50 mesures que afronten els grans problemes de Catalunya. “La nostra única preocupació és Catalunya”, ha afegit el president.
El PP, entre altres propostes, inclou en el seu programa disminuir la despesa burocràtica i aprimar les estructures de la Generalitat, i portar aquest estalvi a rebaixar impostos. “Els catalans són els que més impostos paguen del conjunt d’Espanya”, ha afirmat Feijóo. El president ha criticat als governs de la Generalitat i de Pedro Sánchez per deixar “sol” al sector de l’oli i ha qüestionat al govern per donar l’esquena a les propostes del PP per pal·liar la crisi del sector primari.
Per la seva banda, el candidat per Tarragona, Pere Lluís Huguet, ha manifestat que és el moment de canviar Catalunya i revertir l’abandonament de la Generalitat a Tarragona. “Les terres de l’Ebre han estat abandonades pel govern de la Generalitat i Sánchez. Invertirem aquí i acabarem amb la regressió del delta mentre ens convertirem en el motor econòmic d’Espanya i del sud d’Europa”, ha conclòs Huguet.
La CUP i Comuns reclamen explicacions a Aragonès davant la Diputació Permament sobre els terrenys del Hard Rock. Foto: Arxiu
La notícia que aquest dimecres indicava que el Govern de la Generalitat va renovar el seu compromís per adquirir els terrenys del projecte Hard Rock ha aixecat tota mena de reaccions contraries entre les entitats que s’oposen al complex de joc projectat a Salou i Vila-seca i, sobretot, entre els dos partits que més s’han oposat a la iniciativa, la CUP i Comuns,.
En el cas dels anticapitalistes, consideren que les informacions publicades demostren que “teníem raó quan dèiem que hi havia marge per posar punt final en aquest macroprojecte” i acusen al president de mentir al país i a la seva pròpia militància. La CUP ha sol·licitat la compareixença del president Aragonès a la Diputació Permanent. Segons ha declarat Eloi Redon, canidat núm.2 per Tarragona, “El govern d’Aragonès ha tingut novament l’oportunitat d’acabar amb el Hard Rock i no només no ho ha fet si no que a més ara sabem que ha ordenat a l’Incasol que reprengui els tràmits perquè el projecte tiri endavant.” Redón ha remarcat que la CUP i la Plataforma Aturem Hard Rock ja havien alertat anteriorment sobre la caducitat dels contractes “Reconeix així el que fa temps que diem, que els compromisos entre La Caixa, la Generalitat i el Hard Rock estan caducats i no són vigents”.
Pel que fa als Comuns, Yolanda López, la seva candidata a les eleccions del 12M per Tarragona, afirma que “estem davant uns fets gravíssims que demostren que el contracte per la compravenda dels terrenys entre la Generalitat i La Caixa eren paper mullat des de 2020, i que el passat 27 de febrer Salvador Illa i Pere Aragonès van decidir políticament que es refés per protegir els interessos privats dels promotors del Hard Rock”.
“No és un pas tècnic, és polític”
En paraules López, aquesta decisió “és purament política. No és una qüestió tècnica com diu el senyor Aragonès. Estem davant d’un nou impuls que ERC i PSC li han donat al contracte de compravenda dels terrenys per salvar la futura construcció del Hard Rock. Ara tothom ja sap que el contracte inicial de compravenda dels terrenys entre La Caixa i l’Incasòl, signat l’any 2014 i per valor de 120 M €, havia caducat el març de 2020″.
Els Comuns de Tarragona creuen que “ERC i PSC han mentit a la ciutadania de Tarragona i a la de tot Catalunya amagant el que era un pacte secret per mantenir viu el projecte del Hard Rock“. Des de la formació s’afirma que “en cap cas vam ser informats ni per part d’ERC ni del PSC d’aquest acord secret del 27 de febrer” per salvar un contracte de compravenda dels terrenys que “era paper mullat des del març de 2020 i que ara Illa i Aragonès han decidit refer per protegir els interessos privats dels promotors del Hard Rock“. Aquest acord, al qual fan referència els Comuns de Tarragona va ser publicat a un apartat del web de Presidència de la Generalitat i no es va fer cap comunicació als mitjans.
Els promotors del macrocasino, per cert, ja disposen de la llicència per poder instal·lar-se amb aquesta activitat. Sobre aquest particular, des dels Comuns es creu “que el fet que aquesta llicència estigui adjudicada no comportaria uns drets adquirits per part dels promotors del Hard Rock, ja que ara com ara no disposen de la propietat de cap terreny a Tarragona on poder ubicar l’activitat. Per tant, no acceptem l’argument esgrimit per ERC i PSC segons el qual si finalment no es fa el projecte la Generalitat hauria d’afrontar el pagament d’indemnitzacions”.
El sorprenent anunci fet pel president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, de suspendre la seva agenda i obrir un període de reflexió per determinar si continua o al capdavant el Govern ha desfermat un corrent de solidaritat entre els alcaldes, regidors i diputats socialistes del Camp de Tarragona, que s’estan expressant via xarxes socials.
Així, l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales, ha tuitejat: “Fa molt que s’han superat les línies que mai haguéssim pensat que se superarien. L’assetjament en totes les seves facetes per a destruir una persona que està exercint un càrrec públic es repeteix en massa ocasions i sempre hi ha els mateixos al darrere”.
Hace mucho que se han superado líneas que jamás pensábamos que se superarían. El acoso y derribo en todas las facetas para destruir a una persona que está ejerciendo un cargo público se repite en demasiadas ocasiones y siempre con los mismos detrás.
Al seu torn, l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, afirma també a la xarxa X (antiga Twitter): “Quan la incapacitat de la dreta política es converteix en un intent d’ocultar els avenços socials, econòmics i laborals atacant els temes personals, es creuen nivells intolerables. Ánimo presidente @sanchezcastejon los y las Socialistas estamos contigo”.
Quan la incapacitat de la dreta política es converteix en un intent d’ocultar els avenços socials, econòmics i laborals atacant els temes personals, es creuen nivells intolerables
Ànimo Presidente @sanchezcastejon los y las Socialistas, estamos contigo pic.twitter.com/Lf8B0XYkU0
L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa, també s’ha expressat pel mateix mitjà: “En nombre de todos l@s socialistas de Cambrils, toda nuestra fuerza para ti y tu familia”.
L’alcalde de Constantí, Óscar Sánchez, ha tuitejat: “No todo vale en política. Un abrazo enorme Presidente”.
Diputats, senadors, regidors de diferents localitats del Camp de Tarragona també s’ha sumat a les mostres de rebuig a l’estratègia de la dreta i de suport a Pedro Sánchez, com ara els casos de la regidora de Cultura de Tarragona, Sandra Ramos; el regidor de Patrimoni, Nacho García, la diputada al Parlament i candidata, la vallenca Rosa Ibarra, la diputada Valle Mellado o la tarragonina Ivana Martínez. Les mostres de suport estan acompanyades de la carta adreçada als ciutadans per Pedro Sánchez.
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, arribant a la sessió de control al Congrés dels Diputats. Foto: ACN
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha difós aquesta tarda una carta on anuncia que, arran de l’obertura de diligències judicials contra la seva dona, decideix cancel·lar tota la seva agenda per “reflexionar” si vol seguir al càrrec. “Val la pena tot això? Sincerament, no ho sé”, afirma en una missiva on avança també que compareixerà dilluns per explicar-se. “M’urgeix respondre’m a la pregunta de si val la pena, malgrat el fang on la dreta i la ultradreta pretenen convertir la política. Si he de continuar al capdavant del Govern o renunciar a aquest alt honor. Tot i la caricatura que la dreta i la ultradreta política i mediàtica han intentat fer de mi, mai he tingut aferrament al càrrec”, afirma el líder del PSOE.
El missatge de Sánchez s’ha difós hores després que es conegués, via el digital ‘El Confidencial’, que un tribunal de Madrid havia obert diligències per un presumpte delicte de tràfic d’influències contra Gómez. Tal com ha transcendit, el procediment està en mans del jutjat número 41 de la capital espanyola, que preveu ordenar la compareixença de diversos testimonis per delimitar els negocis de la dona de Pedro Sánchez.
Concretament, el magistrat vol investigar les presumptes relacions de la dona de Sánchez amb diverses empreses privades, com Globalia o Air Europa, que van acabar rebent fons i contractes públics de l’executiu de Sánchez. La investigació s’ha obert arran d’una denúncia presentada pel sindicat Manos Limpias, que reclamen la citació de Begoña Gómez.
“No acostuma a ser habitual que em dirigeixi a vostè mitjançant una carta. No obstant això, la gravetat dels atacs que estem rebent la meva dona i jo, i la necessitat de donar una resposta assossegada, em fan pensar que aquesta és la millor via per expressar la meva opinió”, comença Sánchez la seva carta.
Mitjans de “dreta i ultradreta”
En el text, el president afirma que els mitjans que han difós les informacions que han conduït a l’obertura de diligències contra la seva dona són “de marcada orientació dretana i ultradretana”. Malgrat això, apunta que Gómez “defensarà la seva honorabilitat i col·laborarà amb la justícia” per aclarir uns fets “tant escandalosos en aparença, com inexistents”.
“En efecte, la denúncia de Manos Limpias es basa en suposades informacions d’aquesta constel·lació de capçaleres ultraconservadores ambdues referides. Subratllo això de suposades informacions perquè, després de la seva publicació, hem anat desmentint les falsedats abocades alhora que Begoña ha emprès accions legals perquè aquests mateixos digitals rectifiquin el que, sostenim, són informacions espúries”, remarca el president.
Confiança en la justícia
Sánchez, que aquest matí havia afirmat confiar en la justícia durant la sessió de control al govern espanyol que ha protagonitzat al Congrés, agrega que hi ha una “estratègia d’assetjament i enderrocament” contra ell “per terra, mar i aire” que fa mesos que dura. “No em sorprèn la sobreactuació del senyor Feijóo i el senyor Abascal. En aquest atropellament tant greu com groller, tots dos són col·laboradors necessaris juntament amb una galàxia digital ultradretana i l’organització Manos Limpias”, ressalta.
“No soc cap ingenu. Soc conscient que denuncien Begoña no perquè hagi fet alguna cosa il·legal, ells saben que no hi ha cas, sinó perquè és la meva dona. Com també soc plenament conscient que els atacs que pateixo no són la meva persona sinó el que represento: una opció política progressista, recolzada elecció rere elecció per milions d’espanyols, basada en l’avenç econòmic, la justícia social i la regeneració democràtica”, argumenta Sánchez.
A parer seu, les acusacions contra ella i el seu entorn beuen de l’animadversió de certs sectors contra el seu paper al capdavant del PSOE d’ençà que va recuperar la secretaria general del partit. “Van ser conscients que amb l’atac polític no n’hi hauria prou i ara han traspassat la línia del respecte a la vida familiar d’un president del govern i l’atac a la seva vida personal”, lamenta.
Aquest matí, fonts de la cúpula del govern espanyol ja lamentaven que el PP hagués traspassat el que consideraven una “línia” mai creuada en democràcia. En aquest sentit, Sánchez qualifica l’operació de “màquina del fang”. “Això és, tractar de deshumanitzar i deslegitimar l’adversari polític a través de denúncies tan escandaloses com falses”, admet.
“Val la pena tot això?”
“Arribats a aquest punt, la pregunta que em faig legítimament és: val la pena tot això? Sincerament, no ho sé. Aquest atac no té precedents, és tan greu i tan groller que necessito parar i reflexionar amb la meva dona. Moltes vegades ens oblidem que darrere dels polítics hi ha persones. I jo, no em causa rubor dir-ho, soc un home profundament enamorat de la meva dona que viu”, manifesta Sánchez al final de la carta.
Finalment, el president anuncia la seva decisió de “parar i reflexionar” per decidir si vol continuar al capdavant del govern o renunciar a aquest “alt honor”. “Tot i la caricatura que la dreta i la ultradreta política i mediàtica han intentat fer de mi, mai he tingut aferrament al càrrec. Si ho tinc al deure, al compromís polític i al servei públic. Jo no passo pels càrrecs, faig valer la legitimitat d’aquestes altes responsabilitats per transformar i fer avançar el país que vull”, ressalta el líder del PSOE. Per aquest motiu, es dona de marge fins dilluns vinent, atura la seva agenda malgrat l’inici -demà- de la campanya catalana del 12-M i s’insta a “reflexionar i decidir quin camí prendre”.
El candidat per Tarragona ha explicat a Salou que els catalans paguem els impostos autonòmics més alts d’Espanya. Foto: Cedida
El candidat del PP per Tarragona a les eleccions del 12 de maig, Pere Lluís Huguet, ha proposat una rebaixa fiscal i suprimir la meitat dels impostos propis de la Generalitat. Huguet ha recordat, durant una visita a Salou, que els catalans paguem els impostos autonòmics més alts d’Espanya.
El candidat ha indicat que Catalunya és la comunitat amb el nombre més gran d’impostos propis, amb un total de 15 tributs, com el cànon de l’aigua o l’impost sobre begudes ensucrades. En concret, el candidat per Tarragona ha parlat dels impostos catalans més alts, com el tram autonòmic de l’IRPF, l’impost sobre el patrimoni i l’impost d’actes jurídics documentats, a més de suportar l’impost de successions. “Catalunya ha passat de recaptar 33.500 milions en 2012 a 49.400 en 2022, és a dir, un 47% més en l’última dècada”, ha puntualitzat Huguet.
“El govern socialista i separatista a la Generalitat s’ha caracteritzat per l’afany recaptatori: impostos de primera, però serveis de tercera. Major descens en nivell educatiu i en sanitat, amb llistes d’espera per intervenció quirúrgica més llarga del conjunt d’Espanya”, ha denunciat el candidat recordant la gran pressió fiscal a Catalunya que “ha minvat la seva competitivitat i creixement econòmic davant les regions amb un marc fiscal més atractiu”.
Per aquests motius, Huguet ha proposat rebaixes fiscals, especialment per a col·lectius amb rendes més baixes: deflactar els primers trams de renda i reduir els tipus impositius dels primers nivells de l’escala autonòmica de l’IRPF, bonificar el 99% de l’impost de successions i donacions de pares a fills i entre cònjuges, o suprimir la meitat dels impostos propis actuals i cedir el 100% de la recaptació de l’impost turístic als municipis on s’han generat, per la gestió i promoció turística. “Amb la inflació, els ingressos tributaris de la Generalitat han crescut clarament, per tant, és el millor moment per abaixar impostos i així ajudar a les famílies i reactivar l’economia, sense afectar a la qualitat dels serveis públics”, ha conclòs Huguet.
Ibarra ha visitat la fira Camins d’FP, amb centres i alumnes de tot el Camp de Tarragona, en el dia de la seva obertura. Foto: Cedida
La cap de llista del PSC per Tarragona a les eleccions al Parlament, Rosa Maria Ibarra, ha afirmat aquets dijous en la seva visita a la fira Camins d’FP que se celebra a Reus que “la formació professional és una de les assignatures pendents del Govern del senyor Aragonès. Milers d’alumnes no han pogut continuar estudiant per manca de places mentre que hi ha empreses que no troben treballadors qualificats. No hi ha hagut un treball de planificació de l’oferta, ni de les necessitats formatives del nostre territori”.
En aquest sentit, ha assenyalat que una de les propostes del canvi que representa el PSC de Salvador Illa és “augmentar les places públiques per a estudiants de formació professional, garantint la diversificació i l’equilibri territorial de l’oferta, així com ajustar-la amb les professions emergents i les més relacionades amb la transició digital, verda i inclusiva.”
Aquest reforç, a parer de la candidata socialista, s’ha de fer reforçant l’oferta de formació professional, tant en els entorns rurals com en les zones on constatem una baixa densitat demogràfica. “Això ha de suposar ajudes al transport per als estudiants de cicles formatius que estiguin a més de 20 quilometres de distància en relació al centre, quan no hi hagi una oferta més propera. Així mateix, durem a terme un programa específic d’incorporació de dones a la formació professional industrial com a instrument de millora en la qualitat de l’ocupació femenina i instrument que ens permeti reduir la bretxa salarial”, ha explicat.
Rosa Maria Ibarra ha fet aquestes declaracions en la visita que ha fet a la fira de formació professional del Camp de Tarragona que ha començat aquest dijous a Reus.
La cap de llista del PSC ha explicat que “el que nosaltres realment volem és resoldre els problemes que s’han creat a Catalunya durant aquests darrers deu anys, com recorda sovint Salvador Illa: dedicar-nos a solucionar les coses del menjar, al dia a dia de la gent”. “Això vol dir obrir un temps nou de progrés per al conjunt de la ciutadania de Catalunya, pels quasi 8 milions de catalans i catalanes. Impulsant, com reivindiquem avui, la formació professional, però també posant-nos a la feina per fer front, per exemple, al problema de la sequera amb inversions que no s’han fet, en matèria d’energies renovables on anem amb molt d’endarreriment o tirant endavant les infraestructures i serveis que necessitem, sempre però amb criteris de sostenibilitat mediambiental. És a dir, recuperar un Govern que governi i que resolgui els problemes reals de les persones”, ha conclòs Rosa Maria Ibarra.
Mònica Sales i Josep Maria Cruset han presentat una campanya multimissatge que també defensa les necessitats de viure en català i de la independència. Foto: Cedida
La cap de llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya a la demarcació de Tarragona, Mònica Sales, i el cap de campanya, Josep Maria Cruset, han presentat aquesta tarda la imatge i els lemes de campanya del 12-M. “La falta de rumb del país, amb un govern que no s’ha fet respectar, i els problemes que acumula, ens han portat a fer una campanya multimissatge que posa èmfasi en tot allò que necessita Catalunya per passar del desànim a l’ambició”, ha detallat Cruset.
Per això els lemes elegits són: ‘Catalunya necessita lideratge’, que acompanya la imatge del president Carles Puigdemont; ‘Catalunya necessita fer-se respectar’, amb la imatge de Mònica Sales; ‘Catalunya necessita viure en català’; ‘Catalunya necessita bon govern’ i ‘Catalunya necessita la independència’. Aquests seran els lemes principals de la campanya que s’acompanyaran d’altres missatges que fan referència a altres necessitats de Catalunya com les de l’autoestima, el talent, la cultura, la igualtat, el benestar o la il·lusió.
Mònica Sales ha explicat que “sabem quines són les necessitats i els reptes del país i també tenim molt clar que els únics candidats que tenen opcions de ser presidents són el president Puigdemont i Salvador Illa. El 12 de maig la gent haurà de triar entre lideratge o seguidisme; entre ambició o resignació; entre nació o sucursal, entre un govern del president Puigdemont que treballarà per defensar els interessos de Catalunya o un govern supeditat als interessos del PSOE i de Pedro Sánchez”. I ha afegit que “nosaltres estem preparats perquè Catalunya recuperi el respecte que mereix el país i que mereixen els catalans. Nosaltres estem preparats per aixecar Catalunya i per defensar i fer valdre també els interessos de les nostres comarques”.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
