Pere Macias, Comissionat per al Traspàs Integral de Rodalies, serà a la Cambra de Tarragona el 18 d’abril a les 9 hores del matí per tal de prendre part a una nova edició del cicle de jornades Bon dia Tarragona. Macias parlarà de “Torna l’era del ferrocarril. Ara Tarragona”.
En el decurs de la seva intervenció Pere Macias farà referència al paper que pot jugar el ferrocarril en la societat del segle XXI. Els serveis urbans i suburbans, els intercity i les mercaderies com a segments en els quals el ferrocarril és plenament competitiu.
A continuació resseguirà els esdeveniments ferroviaris més destacats en el darrer quart de segle en l’àmbit del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb especial referència a la línia d’Alta Velocitat i al Corredor de la Mediterrània. S’analitzaran també les actuacions en curs i aquelles que previsiblement entraran en servei en la present dècada.
Finalment es parlarà dels grans reptes que hi ha plantejats de cara a aconseguir que el ferrocarril respongui a les necessitats de la societat tarragonina, així com del que suposarà el traspàs integral de Rodalies a la Generalitat.
Nascut a Olot l’any 1956, Pere Macias és doctor en Enginyeria de Camins, Canals i Ports per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya i director estratègic del Projecte de connexió de les xarxes tramviàries per la Diagonal.
Va ser alcalde d’Olot entre els anys 1984 i 1996 i té una llarga experiència en l’àmbit polític i institucional. Va ser president de la Diputació de Girona entre els anys 1994 i 1996, conseller de Medi Ambient entre els anys 1996 i 1997, conseller de Política Territorial i Obres Públiques entre el 1997 i el 2001, senador entre el 2004 i el 2008 i diputat al Congrés entre el 2008 i el 2015. També va ser president de l’Autoritat del Transport Metropolità entre els anys 1997 i 2001, des d’on va impulsar la integració tarifària.
Els Bon dia Tarragona són una iniciativa de la Cambra amb el suport de Repsol, Caixabank i el Port de Tarragona. I la col·laboració de Bic Graphic i Yzaguirre.
L’alcalde de La Pobla de Montornès, Francesc Larios. Foto: Cedida
L’alcalde de La Pobla de Montornès encara un any clau del seu segon mandat i repassa en aquesta entrevista concedida al DiariTots21 les prioritats municipals i els treballas més destacats realitzats darrerament.
Quines són les prioritats de l’Ajuntament per aquest 2024?
Aquest any és un any molt ambiciós pel que fa a les inversions, però també per assentar altres serveis i activitats, com la fira del vi, la celebració de Sant Jordi o el taller de memòria per a la gent gran.
L’any 2019 ens vam trobar certs problemes econòmics per poder fer inversions. El 2020 vam haver de fer front a una de les pitjors pandèmies que recordem, ens va condicionar gran part del mandat, i quan vam retornar a la normalitat i amb una economia més sanejada vam començar a desplegar el nostre programa electoral, amb inversions i serveis pels poblencs i poblenques. Però és ara quan podrem recollir els fruits de la feina feta tots aquests anys.
Per exemple, només aquest 2024 invertirem el doble de recursos econòmics en inversions que en el període 2010-2018.
Quines son les principals inversions?
Hem finalitzat les obres de la plaça de la Bassa, i els pròxims dies començarem les obres de remodelació del passeig de l’estació, que comptarà amb un parc infantil al costat de l’escola. Properament, es durà a terme l’execució de la primera fase de la xarxa d’hidrants i la substitució de més d’un quilòmetre de les canonades i voreres a la urbanització del Castell i Flor de l’Ametller, en les quals es concentren la majoria de les fuites.
També tenim previst la construcció d’una plaça al final del carrer del vent, també sortirà a licitació una empresa de serveis energètics, que suposarà la renovació de tot l’enllumenat públic, l’eliminació dels contenidors soterrats o la compra d’un marcador per al poliesportiu, entre d’altres.
En què ha consistit la reforma de la plaça de la Bassa?
Amb aquesta reforma s’ha reconvertit la plaça de la Bassa en un espai modern, sense barreres arquitectòniques i adaptat per a les activitats esportives i lúdiques que s‘hi fan durant tot l’any.
Aquesta remodelació ha suposat la reducció del nombre de bancals que conformaven la plaça i d’aquesta manera s’ha ampliat la zona d’ús de cadascun dels espais, millorant l’accessibilitat i els serveis per a les persones amb mobilitat reduïda.
El fet de tenir un escenari més gran i sense aixopluc ens permetrà realitzar la majoria d’actes sense haver de posar un escenari addicional, així com tampoc necessitarem llogar una caseta com a vestidors pels artistes.
La plaça de la Bassa és un espai emblemàtic del nostre municipi atès que antigament s’hi ubicaven els rentadors públics que feien servir l’aigua de la gran bassa que recollida l’aigua de pluja, i que dóna nom al lloc. El color blau de la pista esportiva és una referència a la zona dels safarejos, on hi havia un abeurador pels animals, un lloc per rentar la roba dels malalts i un per la resta de la família.
En quina situació econòmico-financera es troba l’Ajuntament?
Com he comentat abans, ara mateix la situació econòmica de l’Ajuntament és excel·lent. L’any 2020 vam liquidar els crèdits bancaris que tenia el consistori per poder fer front a factures pendents de pagament, vam eliminar totes aquelles despeses innecessàries i que en res beneficiaven al nostre municipi i que mes rere mes llastraven l’economia local i així poder estabilitzar el pressupost.
Aquesta gestió, més la cerca de subvencions, ens permet cada any augmentar el nombre de les inversions i poder anar resolent problemes endèmics del nostre municipi, com la presència de canonades molt antigues, on cap govern anterior hi ha invertit mai.
Per fer-nos una idea d’aquest augment, les inversions previstes per enguany representen un 1.738% respecte a les realitzades el 2018.
Pujaran els impostos i taxes, es mantindran o baixaran? I per què?
Des del primer dia teníem molt clar que per poder fer una bona gestió municipal, era capdal tenir sanejades les arques municipals, però alhora també teníem clar que l’augment necessari dels ingressos no podia anar a càrrec de tensar l’economia dels nostres veïns i veïnes.
Aquest sanejament econòmic s’havia de fer tant per la reducció de despeses innecessàries, com serveis que teníem per duplicat, com per la cerca de subvencions, que són les que permeten, sobretot a municipis petits com el nostre, poder realitzar les inversions necessàries.
Encara més, no només hem congelat els impostos i taxes municipals cinc anys consecutius, sinó que alhora hem creat diverses bonificacions, com la del 50% de la quota de l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica pels titulars dels vehicles elèctrics i híbrids, una bonificació potestativa del 50% de la quota íntegra de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) per aquells habitatges que disposin d’instal·lacions d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica, una bonificació del 95% en les plusvàlues i una bonificació del 50% de la quota de la llar d’infants per les famílies monoparentals.
Com està el projecte del nou centre cultural i biblioteca?
El projecte de la remodelació de les antigues escoles per convertir-lo en un espai cultural i polivalent és un dels projectes que aquest any veurà la llum. L’any 2021 es va licitar l’obra, però amb l’encariment dels preus tant per la pandèmia com per la guerra d’Ucraïna va quedar desert. Un cop revisat el projecte i exposat al públic està previst licitar-lo de nou durant el mes de maig.
Des de l’equip de govern considerem que aquest equipament cultural esdevindrà un espai de trobada que crearà comunitat i identitat local i cultural així com també garantirà l’accés a totes les persones a la cultura.
Quines millores hi ha previstes per a les urbanitzacions?
Principalment, les millores que tenim previstes per a les urbanitzacions són les relacionades amb l’aigua. Al Castell i a Flor de l’Ametller hi invertirem en la xarxa d’hidrants, canvi de canonades i la recuperació d’un pou. Aquestes tres inversions estan valorades en 250.000 €. També esperem poder finalitzar les obres de la Zona Esportiva Municipal i així un cop obert, hi podrem fer diferents inversions en l’entorn, on també tenim previst la instal·lació de pistes de pàdel, entre d’altres.
Està millorant el reciclatge de la brossa amb la substitució dels contenidors?
Fins a l’any 2020 no hi havia cap opció per poder reciclar, ja que només disposàvem d’aquells contenidors vells sense tapa i on tot era considerat resta, així que qualsevol inversió en aquest sentit ja era positiva. Tot i que avui en dia el percentatge de reciclatge està en la mitjana de la comarca, ens queda un llarg camí per fer i és per això que durant el 2024 iniciarem una campanya de conscienciació sobre el reciclatge, la qual tindrà com a destinataris principals els nens i nenes de la Pobla.
S’ha creat el cos de Vigilants Municipals?
Una de les primeres accions que vaig impulsar va ser la creació d’una comissió de seguretat ciutadana, concretament el 9 d’octubre del 2019 es va constituir la primera comissió d’aquest ordre, en la qual hi havia un representant de cada partit amb representació a l’Ajuntament (Esquerra, Podem, PP, AMPM i Centrats). Atès que els diferents partits proposaven diversos models fruit de l’anàlisi i la reflexió es va acordar per unanimitat que la recomanació de Mossos d’Esquadra de crear un cos de vigilants era el model més idoni per al nostre municipi tenint en compte que s’havia de dur a terme la construcció d’una comissaria dels Mossos d’Esquadra a Torredembarra.
L’any 2021 vam aprovar, sense cap vot en contra, una nova relació de llocs de treball de l’Ajuntament, la qual creava el cos de vigilants integrat per un coordinador més quatre vigilants. Actualment, tenim un vigilant municipal i s’ha publicat l’oferta de dues places noves, que estaran operatives aquest estiu.
Estem en sequera a Catalunya. Com està el projecte de connexió amb l’aigua de l’Ebre (CAT)?
És un projecte més que necessari per al nostre municipi! La veritat és que va anar de molt poc que no perdéssim la reserva per poder-nos connectar. L’any 2019, quan no feia ni un mes que era alcalde, vam saber que a final de juliol del mateix any acabava la reserva que teníem per poder-nos connectar, atès que l’anterior govern municipal considerava que no era necessari i optava per la construcció d’un nou pou.
A córrer cuita vam poder negociar una pròrroga de dos anys i abans que finalitzés, ja vam comunicar la intenció de fer la connexió. Actualment, el projecte està en revisió i la idea de l’equip de govern és tenir-ho tot enllestit aquest any, per poder cercar totes les opcions de finançament per poder executar el projecte durant el 2025.
Cada any se segueixen creant noves associacions i elements festius al municipi. Com valora el batec de les entitats a La Pobla?
Sempre he dit que el teixit associatiu de la Pobla és un luxe. Gràcies a les entitats, podem dur a terme moltíssimes activitats, considerem necessari continuar amb les sinèrgies generades en els darrers quatre anys, en els quals les entitats i associacions han estat a l’eix vertebrador de les polítiques municipals a través de polítiques de col·laboració i cooperació que han permès l’organització exitosa de nombrosos esdeveniments
Jordi Bertran, en una imatge d’arxiu. Foto: Cedida/Pagès Editors
El gestor cultural Jordi Bertran Luengo serà el número 2 de la llista de Junts+ Puigdemont per Catalunya, a la demarcació de Tarragona en les eleccions del 12M, que encapçala Mònica Sales. Les candidatures a les quatre circumscripcions s’aprovaran aquest dissabte en el Consell Nacional de Junts que tindrà lloc a Elna, a la Catalunya Nord, i acte seguit es presentaran en un acte públic amb el president Carles Puigdemont.
Jordi Bertran destaca que ha fet el pas “per contribuir a la recuperació de l’ambició nacional. Amb tota la humilitat penso que puc aportar els meus coneixements sobre el món cultural, al qual m’he dedicat 39 anys com a tècnic des de diferents administracions i diverses responsabilitats. Mai he militat en cap partit polític però estic compromès amb la lluita per la independència, amb la llengua i la identitat catalana. M’ha seduït la idea d’obertura del president Puigdemont d’anar més enllà de l’espai de Junts per sumar gent de diverses sensibilitats i també que vulgui situar la cultura en un lloc central del seu projecte en el sentit més ampli”.
Llicenciat en Filologia Catalana, Bertran treballa com a gestor cultural i professor associat de la Universitat Rovira i Virgili, a Tarragona, on imparteix patrimoni al Màster Erasmus Mundus en Innovació en Enoturisme. Ha treballat en gestió cultural a l’administració pública des de 1985 a Tarragona, Manresa, Vilanova i la Geltrú, i Valls. Fins a 2009 ho feu a l’Ajuntament de Tarragona en espectacles, festes i associacionisme. De 2009 a 2014 exercí com a gerent de la Fundació Fira Mediterrània de Manresa, de la qual havia estat director artístic entre 2001 i 2005. Entre 2008 i 2011 dirigí artísticament el Festival Internacional de Música Tradicional i Popular de Vilanova i la Geltrú. També ha estat director de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de Valls 2011 i 2022. Conduí la creació del Museu Casteller de Catalunya a Valls, i el 2023 retornà a Cultura de l’Ajuntament de Tarragona.
Pere Lluís Huguet, en la seva presentació com a candidat per Tarragona de cara al 12M. Foto: Cedida
El candidat popular per Tarragona, Pere Lluís Huguet, ha assegurat en la presentació de la seva candidatura que el PP defensarà que “Tarragona, que ara està abandonada, tingui veu al Parlament” i treballarà pels interessos de tota la província i per a recuperar una Tarragona pròspera.
Durant la presentació dels candidats de totes les províncies catalanes i amb la presència del president del PP, Alberto Núñez Feijóo, Huguet ha manifestat que Tarragona ha de tornar a ser un dels motors econòmics de Catalunya i d’Espanya. El candidat ha recordat que s’han perdut inversions, simplement, per la deixadesa i la paràlisi que el procés ha portat a la Generalitat. Huguet ha explicat: “Mai els hem importat i treballarem per a recuperar una Tarragona pròspera”.
Huguet, durant la seva intervenció, ha posat èmfasi en la importància del lideratge de Tarragona en els temes socials i econòmics que afecten més a la població. En aquest sentit, el candidat ha manifestat que s’han de cuidar les nostres platges. “La sorra daurada de la Costa Daurada s’està perdent pels temporals i per la deixadesa de les administracions central i autonòmica. Això afecta milers de famílies i empreses que viuen del sector turístic”, ha indicat Huguet.
L’advocat tarragoní ha lamentat l’anunci de proposta de celebrar un referèndum de Pere Aragonès, el que significa “tornar a la casella de sortida”. El PP és el partit que millor gestiona i que també representa la casa dels catalans que no volen la independència. “Sánchez ha trencat els equilibris de la democràcia, ha despenalitzat la sedició, ha rebaixat la malversació i pretén aprovar una amnistia, que no només és inconstitucional, sinó que també va en contra dels principis de la Unió Europea. El socialisme posa en perill els fonaments de la nostra democràcia i ens ha deixat desprotegits davant els nous atacs que anuncien reiteradament els separatistes, i tot per perpetuar-se al poder”, ha denunciat Huguet.
El president del PP,Alberto Núñez Feijóo, i el candidat a la Generalitat, Alejandro Fernández, han reiterat que el PP és el partit que representa la Catalunya que vol deixar enrere el procés i que vol mirar cap al futur amb il·lusió.
Els cinc primers de la llista de Tarragona
Per darrera d’Huguet, advocat nascut a Reus el 1962 i diputat al Congrés, els populars hi tindran a Lorena Roldán, actual portaveu del Partit Popular de Catalunya, és especialista en serveis públics en àmbits com la sanitat, la seguretat ciutadana, l’educació o la mobilitat. Nascuda a Tarragona, diputada i portaveu al Parlament de Catalunya durant la XI, XII i XIV legislatura, ha estat senadora en representació de la Generalitat i presidenta de grup durant la XII, XIII i XIV legislatura.
En el número tres hi trobem a Isabel Salas, amb una llarga trajectòria en política municipal i comarcal al Montsià. Nascuda a Mataró el 1971, regidora i portaveu del grup popular a l’Ajuntament d’Ulldecona, consellera del Consell Comarcal del Montsià, va ser regidora de Seguretat Ciutadania, Protecció Civil, Circulació, Vigilància rural i Àrea de Patrimoni del 2011 al 2015.
En el número quatre de la llista hi presenta a Mario García, amb experiència des de la presidència del PP a Tarragona i al consistori de la capital de la Costa Daurada. Regidor i portaveu del PP a l’Ajuntament de Salou i conseller del Consell Comarcal del Tarragonès en l’actual mandat, regidor i portaveu al mateix ajuntament des del 2011. Va ser primer tinent d’alcalde i regidor de Serveis Interns, Contractació i Patrimoni del 2011 al 2014.
Finalment, en el número 5 hi haurà José Martínez Raya, expert en gestió política des de Nuevas Generaciones del Partit Popular. És un expert en estratègia política i ha treballat com a assessor del Parlament Europeu i, actualment, de la Diputació de Tarragona. Nascut a Tarragona el 1986, politòleg i Màster en Estudis Europeus per la Universitat de Maastricht.
Martorell destaca la necessitat de tenir un Pla General de forma immediata que posi solució al problema de l’habitatge. Foto: Cedida
El grup municipal del PP demana un POUM ambiciós per assegurar el futur creixement de Tarragona. El partit considera que s’ha de preveure el màxim sòl urbanitzable dins dels límits legals, i que serà la demanda qui acabi de decidir cap a on s’haurà de crèixer. Una línia estratègica del grup que coincideix amb la majoria dels principals agents econòmics i socials de la ciutat amb els que s’ha reunit el grup durant els últims mesos.
La portaveu del grup municipal del PP, Maria Mercè Martorell, ha reiterat que Tarragona necessita desenvolupar-se i que el lloc natural per fer-ho és cap a Llevant, de cara al mar. “S’ha de preveure el màxim sòl possible, perquè després la demanda serà la qui acabi de decidir quin és el lloc on construir. El que sí que està clar és que tota la zona de Ponent s’ha de dignificar, rehabilitar i apostar pels serveis i les zones verdes i Llevant ha de crèixer de manera controlada”, ha expressat Martorell.
L’opció que planteja el PP és que la ciutat creixi per crear oportunitats i perquè la població es vulgui quedar a Tarragona. “La gent està marxant a llocs on hi ha habitatge disponible, en millors condicions i amb millors preus”, ha manifestat la portaveu. Segons el grup municipal, els serveis de la ciutat no poden millorar amb la població actual i, és per aquest motiu, que s’ha d’aspirar a créixer i superar els 200.000 habitants perquè, per economia d’escala, els serveis siguin eficients. “Quanta més gent siguem, més pagarem impostos i no caldrà que siguin tan alts com els que es paguen ara”, ha explicat Martorell.
El grup popular aposta per un futur POUM que sigui ambiciós i que afronti els reptes del futur. “S’ha de dibuixar al pla el futur desenvolupament de Tarragona. Aquesta decisió política marcarà si Tarragona esdevindrà una capital referent o que sigui una petita ciutat més de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Al final, això està afectant els tarragonins i tarragonines”, ha explicat Martorell, qui critica que la proposta que ha presentat el govern municipal farà que la gent continuï marxant perquè la ciutat no millorarà.
El PP s’ha reunit durant els últims mesos amb la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, la Cambra de Comerç, el Gremi de la Construcció del Tarragonès, la Càtedra de l’Habitatge de la URV, l’Agrupació de Càmpings de Tarragona Ciutat i el Col·legi Oficial d’Agents de la Propietat Immobiliària de Tarragona per recollir les seves inquietuds. Els agents han mostrat la seva preocupació per la situació i la necessitat urgent de creixement de la ciutat.
El diputat de Ciutadans (Cs) al Parlament per la província de Tarragona, Matías Alonso.
L’actual diputada de Ciutadans Marina Bravo repeteix a la llista de la formació com a número dos per Barcelona a les eleccions catalanes i David Andrés Díaz, vinculat a les joventuts del partit, serà el número tres en una llista amb Carlos Carrizosa al capdavant. Per la seva banda, el ja diputat per TarragonaMatías Alonso, tornarà a repetir al capdavant de la candidatura tarragonina.
En el cas de la llista per Barcelona, darrera Carrizosa, Bravo i Díaz, els seguiran la diputada Noemí de la Calle i el regidor de Premià de Mar José María Cano com a quarta i cinquè.
Ciutadans també ha fet públic els caps de llista de les altres demarcacions i, a banda de repetir amb Matías Alonso a Tarragona, hi ha canvis a Girona i a Lleida, on Héctor Amelló, que ja va formar part de la candidatura el 2021, serà el número u a Girona; mentre que per Lleida serà el líder veïnal Isaac Caballero qui encapçalarà la candidatura.
La llista ha estat aprovada pel Comitè Autonòmic de Ciutadans a Catalunya aquest matí i posteriorment l’ha ratificat el Comitè Nacional del partit. S’espera que aquest dimecres es presenti públicament la candidatura en una roda de premsa.
Huguet, a la platja de l’Arrabassada de Tarragona. Foto: Cedida
Pere Lluís Huguet, diputat al Congrés i candidat del PP a les eleccions del 12 de maig per Tarragona, ha exigit al Govern i a la Generalitat mesures urgents per garantir la protecció permanent del litoral tarragoní davant els temporals, després de les destrosses provocades durant les últimes setmanes a les platges de la demarcació.
Huguet ha denunciat la “inacció” dels governs de Sánchez i Aragonès i ha demanat inversió a la costa tarragonina per solucionar aquesta problemàtica. Huguet ha anunciat que el PP presentarà al Parlament una petició de compareixença dels consellers d’Acció Climàtica i de Territori perquè exposin les mesures que pensen aportar i, paral·lelament, al Congrés dels Diputats, formalitzarà preguntes i propostes necessàries perquè el Ministeri de Transició Ecològica adopti les mesures adients per garantir que les platges estiguin protegides dels temporals.
Pel candidat popular, les platges són extraordinàriament importants pel seu valor natural i econòmic a la demarcació. “Les platges de la Costa Daurada són conegudes en tot el món i estan desapareixent per la inacció del govern d’Espanya i Catalunya. Vam preguntar al congrés quina era la inversió prevista per Sánchez a la costa de Tarragona i ens van dir que no hi havia cap pressupost”, ha explicat Huguet, qui ha recordat que la solució que proposaven els socialistes era “que el mateix mar arreglaria la situació”.
Huguet ha reiterat la importància de disposar d’un pla integral per a mantenir la sorra de totes les platges de la demarcació. “Hi ha molta gent que ens visita i molta gent que viu del turisme. Exigim inversió a les costes de Tarragona i que deixin d’estar abandonades pel govern de Sánchez: necessitem una solució ràpida i urgent a la nostra costa”, ha conclòs Huguet.
Pere Lluís Huguet será el candidato del PP al Parlament el 12-M. Foto: Cedida
El Partido Popular de Tarragona ha anunciado este jueves a su número 1 en la lista para las elecciones autonómicas al Parlament de Catalunya del próximo 12 de mayo, el abogado y actual diputado en el Congreso, Pere Huguet.
El Partido Popular, con su candidato por TarragonaPere Huguet, asegura que quiere “liderar el constitucionalismo en Tarragona y convertirla en la provincia más próspera y vanguardista de Catalunya”.
Pere Huguet manifiesta el “orgullo” que siente con el hecho que el presidente Núñez Feijoo cuente con él para representar a Tarragona en el parlamento catalán donde él pondrá en valor todos sus conocimientos y experiencia como jurista para evitar “las barbaridades que de nuevo pretenden poner en marcha los independentistas con el Partido Socialista de la mano”.
Huguet ha asegurado que la lista que encabeza está formada por personas con valiosa y reconocida experiencia tanto en el mundo parlamentario como en el territorio.
Sans repeteix com a cap de llista després dels comicis del 2021. Foto: Cedida
Raquel Sans Guerra, avalada àmpliament per la militància, revalida la seva posició com a cap de llista després dels comicis del 2021. Un cop acabat el termini per realitzar els congressos comarcals ja s’han fet públics els noms que l’acompanyaran als comicis electorals que tindran lloc d’aquí a un mes i mig. Han estat dues votacions diferenciades on s’han escollit les primeres persones candidates de cada comarca i la resta de persones que també formaran part de la llista.
A l’Alt Camp Jordi Cartanyà Benet, extinent d’alcalde a l’Ajuntament de Valls, és la primera persona escollida, acompanyat per Isabel Torres Carnicé, militant d’Alcover.
L’actual diputada al Parlament, Irene Aragonès Gràcia, ho farà pel Baix Camp juntament amb Enric Roberto Duran, regidor i futur alcalde de l’Ajuntament de la Selva del Camp, i Enric Fogàs Puig, president de la secció local de Reus.
A la Conca de Barberà, Oriol Pallissó Balanyà, alcalde de Montblanc i diputat al Parlament, és la persona elegida, així com també ho és, en segona instància, la presidenta comarcal d’Esquerra i directora general de Difusió de la Generalitat de Catalunya, Eva Pomares Latorre.
L’alcalde de Falset i president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Carles Brull Fornt és candidat pel Priotat.
Pel que fa al Tarragonès, és Mons Romans Turiño, secretària d’Organització de la secció local de Tarragona, al costat de Núria Buira Clua, secretària d’Imatge i Comunicació de la comarcal; Joan Andreu Torres Sabaté, membre fundador del col·lectiu independentista la Tercera Joventut de Tarragona i Sergi Moncunill Hurtado, membre de la sectorial d’Esquerra de Drets Socials.
A partir del 2 d’abril es donarà a conèixer l’ordre definitiu de les persones que conformen la llista d’Esquerra a la demarcació de Tarragona, comptant amb els candidats i candidates de les Terres de l’Ebre i el Baix Penedès.
Cruset, Sales i Negre han visitat el pantà dels Guiamets. Foto: Cedida
El portaveu adjunt del grup parlamentari de Junts al Congrés, Josep Maria Cruset, acompanyat per la cap de llista de Junts per Catalunya en les eleccions del 12M, portaveu de Junts al Parlament i diputada, Mònica Sales, la diputada i tinenta d’alcalde de l’Ajuntament de l’Aldea, Irene Negre, i una representació del grup municipal de l’Ajuntament de Móra la Nova, encapçalada per Xènia Ripoll; han visitat la seu de la Comunitat de regants del Baix Priorat, al pantà dels Guiamets, on han mantingut una reunió de treball amb membres de la junta, representada pel seu president, Miquel Escoda, i el responsable tècnic, Eugeni Vecino.
En la trobada han pogut copsar de primera mà el greu problema que viuen per culpa de la sequera i que ha fet que els pagesos dels municipis de la Ribera d’Ebre i del Priorat que abasta la comunitat (Móra la Nova, Garcia, Tivissa, Guiamets, el Masroig, Capçanes i Marçà), on unes 600 famílies conreen unes 2.000 hectàrees, no hagin pogut regar els seus cultius durant l’any 2023 i és molt probable que, de continuar la sequera, no puguin fer-ho tampoc aquest 2024. Davant d’aquesta situació, alguns pagesos de la zona no tenen altra opció que abandonar els seus conreus. La comunitat estima que les pèrdues econòmiques directes són superiors als 29 milions d’euros només durant el 2023.
La delegació de Junts, amb els responsables de la comunitat de regants. Foto: Cedida
La comunitat reclama que l’Estat destini 6 milions d’euros per obres d’emergència i que estengui una canonada des del riu Ebre, on tenen una concessió vigent, fins a un punt de la xarxa d’abastament que permeti aportar aigua al reg de suport dels camps dels pagesos. Aquesta actuació d’emergència podria dur-se a terme en un període de 2 mesos des que estigui disponible el projecte tècnic que hauria de realitzar la CHE. Es dona la circumstància que la comunitat ja va realitzar obres de modernització de la xarxa aconseguint un índex d’eficiència proper al 95% que ha permès que el reg de suport sigui de 863 m3 per hectàrea enlloc de l’estàndard de 1.250 m3. Per altra banda, i de forma complementària, la comunitat demana que es continuï amb el segellament de l’embassament dels Guiamets per eliminar fuites.
El diputat a Madrid Josep Maria Cruset, s’ha compromès amb els regants a portar la seva demanda a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre, en primer terme, i a la Secretaria d’Estat de Medio Ambiente, com a màxims responsables de l’execució de l’actuació.
Per la seva banda, Mònica Sales, ha adoptat el compromís de defensar des del Parlament de Catalunya els acords necessaris per garantir la continuïtat dels pagesos d’aquestes dues comarques, que a més representen el pal de paller de la seva economia.
Yolanda López, durant el seu pas pel Parlament. Foto: ECP
Yolanda López encapçalarà la llista dels Comuns per la circumscripció de Tarragona a les eleccions autonòmiques del 12M, segons ha sabut Tots21. López fou diputada al Parlament de Catalunya els anys 2018-20 i havia tornat a l’hemicicle com a nova diputada de Catalunya En Comú el juliol de 2023 en substitució de Jordi Jordan, que fou elegit alcalde de Tortosa.
En segon lloc de la llista se situa Mario Téllez i tercera, Antonia García, de Constantí. Yolanda López deixarà l’escó al cap de dos anys en favor del vilasecà Mario Téllez, que havia manifestat la voluntat d’encapçalar la llista, per la qual cosa es dibuixa una mena de tàndem.
El Consell Nacional dels Comuns ha donat llum verda aquesta tarda al seu nomenament, segons ha sabut aquest digital. Al gener d’enguany, López es va donar de baixa de Podem en el cas de la fricció amb Sumar, en ser sancionada, junt a altres 121 militants, per donar suport a una aliança amb Sumar. Queda ara per veure si Podem concorrerà a les eleccions amb els Comuns. Yolanda López és militant dels Comuns i membre del Consell Nacional.
Tot i néixer a Barcelona l’any 1966, fa molts anys que està arrelada al Vendrell, municipi del qual és regidora des de les passades eleccions municipals del 28 de maig. Administrativa comptable de professió, ha desenvolupat la seva activitat associativa en l’àmbit del voluntariat a l’educació infantil. Implicada en política des del 2014, amb el naixement de Podemos, López fou secretària d’acció institucional del partit a nivell català. A la seva primera etapa al Parlament va participar en comissions com Treball, Medi ambient, Agricultura i Justícia. Va ser impulsora de les Comissions d’Estudi de la Seguretat del Sector de la Petroquímica i d’Estudi de les Polítiques per al Millorament de la Qualitat de Vida de la Gent Gran.
El líder del PPC, Alejandro Fernández, al Parlament. Foto: Nico Tomás
El polític de Sant Pere i Sant Pau Alejandro Fernández no es rendeix mai. Ja ho va anunciar quan Núñez Feijóo va intentar traslladar-lo a Madrid com a portaveu popular del Congrés i deixar així expedit el terreny català, d’on és president regional.
Amb la inesperada arribada del 12M, que deixava el PP descol.locat pendent de celebrar un congrés a Catalunya, Alejandro i Feijóo han tancat la candidatura del tarragoní després d’insinuar-se des de Madrid que Fernández podria no repetir justament quan les enquestes (La Vanguàrdia de diumenge era contundent, atribuint-li al PP un ascens espectacular de 3 a 15 diputats) donen un resultat històric als populars a Catalunya. La relació mútua Feijoó-Fernández semblava millorar i ara es tractava de confirmar si Madrid apostava pel polític tarragoní. Així ha estat: ha rebut l’aval de pesos pesats del partit, com abans ho havia rebut de les entitats constitucionalistes catalanes. Se li destaca la feina feta a Catalunya, responsable en bona mesura de l’increment en les enquestes.
Així, el PP ha escollit Alejandro Fernández com a candidat en les eleccions del 12-M. Segons han confirmat fonts del partit a ACN, el diputat ha rebut l’aval del Comitè Electoral Autonòmic popular després d’haver obtingut el suport dels principals “actius polítics” del PP català.
La designació de Fernández, que ja va ser candidat a les eleccions al Parlament de 2021, se sotmetrà ara a la consideració d’una Junta Directiva Autonòmica que se celebrarà demà a Barcelona i a la qual està previst que hi assisteixi el president del partit, Alberto Núñez Feijóo.
“Aclarit el nom del candidat i l’equip de campanya, el PP també procedirà a designar com més aviat millor la resta d’integrants de les candidatures a les quatre províncies. Tot això serà ratificat pel Comitè Electoral Nacional“, apunten fonts del PP. Des del partit apunten que es proposarà l’eurodiputada Dolors Montserrat, que va sonar com a possible candidata a Catalunya, per ocupar el rol de presidenta del Comitè de campanya.
“El Partit Popular es marca com a objectiu armar una candidatura forta que permeti la recuperació del PP com a formació de referència del constitucionalisme, atès que el PSC ha abandonat aquest marc en convertir-se en crossa imprescindible de l’independentisme”, conclouen des del PP.
Minuts després de comunicar-se l’elecció de Fernández el popular ha fet un missatge a les xarxes socials on agraït el suport del partit. “Avui és un dia per donar les gràcies de tot cor: al meu partit, al meu president i a totes les persones que m’heu recolzat amb tant d’afecte”, ha ressaltat.
Reunió amb Feijóo
Alejandro Fernández va mantenir ahir al vespre una reunió amb el president del partit on va oferir-se per encapçalar la candidatura del PP a les eleccions. La cita, que va tenir lloc a Madrid, es va produir en plena recta final del procés obert en el si dels populars per elegir el cap de per les eleccions anticipades per Pere Aragonès després de no poder tirar endavant els seus pressupostos.
Després de la reunió Fernández ha fet una entrada a la xarxa social X en què va recordar que, un cop acabada la negociació amb Ciutadans, s’oferia a Feijóo que “com a candidat a la Generalitat o com a afiliat de base” disposat a ajudar “sempre” a què el PP de Catalunya “obtingui el millor resultat possible”.
El PP era l’únic partit amb representació al Parlament que encara no havia assenyalat al seu candidat pels comicis del 12 de maig. L’elecció de Fernández arriba després de dies de debat intern en el si de partit i d’unes infructuoses negociacions amb Ciutadans, que anirà en solitari a les eleccions.
Les enquestes anticipen un bon resultat pels populars, que a les anteriors catalanes van aconseguir tres escons. Ara, en canvi, enquestes com el CEO pronostiquen una pujada important i permetrien als d’Alejandro Fernández fer-se amb bona part del vot de Cs i acostar-se o superar Vox.
Canvi notable en el tiquet electoral de Junts a Tarragona. La tortosina Mònica Sales serà la cap de llista a les eleccions del 12 de maig al Parlament de Catalunya si no hi ha cap sorpresa inesperada, mentre que el vallenc Albert Batet -antic cap de llista per Tarragona– anirà a les llistes per Barcelona, en un lloc destacat d’una llista que encapçala Carles Puigdemont, segons ha sabut Tots21. Altrament, Batet s’encarregarà de dirigir la campanya electoral a tot Catalunya. Amb aquest canvi de lloc i nous papers per Batet es reforça també el paper de les comarques de Tarragona a nivell nacional.
Sales confirma així la seva estrella ascendent. En les anteriors eleccions se situà de número 2, justament darrere Albert Batet. Eusebi Campdepadrós i Teresa Pallarès van conformar els quatre diputats elegits per Junts a Tarragona en l’arrencada de la legislatura.
Sales és portaveu del grup parlamentari de Junts, dona de total confiança de Puigdemont -aquest dijous era a Elna en l’anunci fet per Puigdemont que es presentarà a les eleccions-, on ja rebia felicitacions.
Carles Puigdemont, durant el seu anunci d’ahir a l’Ajuntament d’Elna. Foto: Jordi Borràs/ACN
Carles Puigdemont estarà a la cursa de les eleccions del 12-M com “el candidat de la restitució”. En una conferència a Elna, a la Catalunya del Nord, l’expresident ha anunciat que serà el cap de cartell de Junts als comicis amb l’objectiu de “fer possible la restitució de la presidència il·legalment destituïda pel 155″. Ho ha fet renunciant expressament a formar part de les llistes als comicis al Parlament Europeu del pròxim 9 de juny, i prometent que “deixarà definitivament l’exili” i tornarà a Catalunya si té una majoria parlamentària per a ser investit, encara que els jutges “es neguin a complir la llei”. En aquest context, ha reclamat que la candidatura del 12 maig vagi “més enllà” de les sigles de Junts per Catalunya.
Puigdemont ha anunciat la seva candidatura en un acte a l’auditori de l’Ajuntament d’Elna, davant 1.400 assistents i 70 periodistes acreditats, segons Junts. També l’ha acompanyat de tota la plana major de Junts, des de Laura Borràs i Jordi Turull, fins a Xavier Trias, Josep Rius, Mònica Sales, Albert Batet o Lluís Puig. La benvinguda ha anat a càrrec de l’alcalde d’Elna, el comunista Nicolas Garcia.
L’expresident ha justificat la seva decisió de presentar-se perquè “no podria explicar que, després de sis anys i mig defensant la presidència l’exili, ara que s’obre l’oportunitat de fer possible la restitució, defugís aquesta responsabilitat”.
En aquest sentit, i “per no deixar dubtes al respecte” ni deixar marge a “especulacions interessades”, Carles Puigdemont també ha anunciat que “renuncia” a formar part de la llista a les eleccions europees, com era el seu pla inicial, per “sumar els màxims esforços a l’objectiu principal”. Aquest objectiu, ha continuat, és “culminar amb èxit el procés d’independència que vam engegar l’octubre del 2017”.
Puigdemont ha rebut el suport de la seva esposa, de la plana major de Junts i de 1.400 seguidors, segons el partit. Foto: J.Borràs/ACN
Si bé ha defensat que la seva aposta seria per una “llista unitària” com la de Junts pel Sí, Puigdemont ha admès les “resistències” d’ERC. Per això, ha assegurat que la seva candidatura “ha d’anar més enllà” de Junts per Catalunya i “incorporar perfils i suports provinents d’altres sectors”.
Puigdemont també ha afirmat que el seu “compromís” si és candidat a la investidura és “deixar definitivament l’exili per assistir al ple al Parlament”. Ha dit que llavors ja hauria d’estar en vigor la llei d’amnistia. No obstant això, ha deixat clar que tornarà encara que els jutges maniobrin en contra: “Assistiré igualment al ple del Parlament”. El seu advocat, Gonzalo Boye, va assegurar la seva passada que estava disposat a ser detingut per a assistir al debat d’investidura.
Proposarà un referèndum a l’Estat
En la seva conferència, Carles Puigdemont ha volgut diferenciar la seva estratègia de negociació amb el PSOE de la que ha seguit ERC. “No sé les vegades que s’ha reunit la taula de diàleg; sí que sé les vegades que s’ha reunit a Suïssa”, ha etzibat. I ha fet un símil futbolístic: “No és el mateix reunir-se a la Moncloa, que és com jugar al Bernabeu amb l’àrbitre i el VAR a favor dels locals, que fer-ho a Suïssa amb mediació internacional, que és com jugar a Wembley amb àrbitres neutrals”.
Dit això, si és investit president, el candidat de Junts s’ha compromès a proposar a l’Estat un nou referèndum d’autodeterminació, “en un context políticament més favorable del que teníem el 2017 i amb uns aprenentatges adquirits”. Però també ha advertit que si la via de la negociació “no dona fruits i s’allarga estèrilment”, ell “no renunciarà de cap manera a assolir la plena independència si aquesta és la voluntat dels catalans”.
La “tria” el 12-M
Davant d’un “calendari electoral imprevist i sobtat”, l’expresident ha defensat que el 12-M caldrà fer una “tria” entre “els qui volen acabar la feina d’enfonsar la nació com una comunitat autònoma més” o “els qui volem acabar la feina perquè Catalunya sigui reconegut en el concert de nacions independents del món”.
El candidat de Junts ha dit ser “conscient” del “desànim, desmobilització i pèrdua de confiança per una part de la població” perquè “vam deixar la feina a mitges”. No obstant això, ha reclamat a l’independentisme que deixi de “flagel·lar-se” i “demostri el que ja hem demostrat que som capaços de fer”.
El lloc escollit per a la conferència, l’Ajuntament d’Elna, està carregat de simbolisme. El municipi del Rosselló no només és especial per l’exili republicà, sinó pel seu paper durant el referèndum de l’1-O. A Elna s’hi van amagar les paperetes i les urnes de la consulta.
Ho farà tant amb incentius econòmics com amb mesures per afavorir el projecte personal i professional
El conseller de Salut, durant la seva visita institucional al CAP Flix. Foto: Departament de Salut
El 20% d’equips d’atenció primària (EAP) de Catalunya és considerat de difícil cobertura en l’àmbit rural. Són places que habitualment metges i metgesses, infermers i infermeres i treballadors i treballadores socials no escullen per treballar-hi. En total, són 73 EAP dels 378 que hi ha a tot el país.
Per revertir aquesta situació i afavorir l’equitat en l’accés als serveis públics de salut en tot el territori català, el Govern de la Generalitat, per mitjà del Departament de Salut, ha posat en marxa el Pla d’ocupació de places de difícil cobertura en l’àmbit rural a l’atenció primària. Es tracta d’un pla que promourà incentius econòmics i mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal dels professionals que ja treballen o optin per treballar en aquestes zones rurals.
“És tota una aposta, importantíssima, perquè aquests llocs de difícil cobertura rural puguin ser més atractius per als professionals”, va remarcar el conseller de Salut, Manel Balcells i Díaz, durant la presentació del pla que va tenir lloc al CAP de Flix (Ribera d’Ebre). “És també un esforç per prioritzar aquests 73 equips perquè tinguin un increment, a més dels ja previstos en els convenis respectius, tant en el de l’ICS com el del SISCAT”, va afegir.
El conseller de Salut reunit amb professionals del CAP Flix. Foto: Departament de Salut
De 2.000 a 3.500 € més a l’any
El Pla preveu uns incentius econòmics que complementen el de muntanya actual. L’impacte global per Salut serà d’11,5 milions d’euros anuals. En aquest sentit, els metges i metgesses de Medicina Familiar i Comunitària i els i les pediatries d’aquests centres de difícil cobertura rebran un increment anual d’uns 3.500 € i els infermers i infermeres, llevadors i llevadores, i els i les treballadores socials, 2.000.
D’altra banda, el Pla també preveu un conjunt de mesures de caràcter més social per afavorir el projecte professional i personal. Així, en l’àmbit professional es desplegaran mesures com la de facilitar la investigació i la docència, la formació continuada, la connexió amb professionals del sistema de salut i la priorització d’interconsultes, el lideratge, i la flexibilització de la jornada, garantint el servei, entre d’altres.
I en l’àmbit personal, el Pla preveu, amb col·laboració amb les entitats municipalistes, mesures per afavorir l’habitatge, la mobilitat, l’ocupació de la unitat familiar o subvencions per a formació, entre d’altres. Per aquestes mesures, Salut establirà acords de col·laboració amb diferents entitats municipalistes.
EAP de difícil cobertura
Per tal d’identificar els EAP de difícil cobertura de l’àmbit rural, Salut va tenir en compte sis indicadors ponderats: la distància de l’equip de primària a l’hospital, l’alta ruralitat, la sobrecàrrega estacional, les guàrdies, la distància al consultori local i l’envelliment de la població. Aquests indicadors permeten determinar diferents nivells de llocs de difícil cobertura, categoritzats en nivell alt, mig i baix.
El conseller de Salut durant l’atenció als mitjans a Flix. Foto: Departament de Salut
Es tracta d’un mètode robust, que permet actualitzar-se periòdicament i discriminar adequadament els llocs de difícil cobertura estructural. Aquest indicador sintètic és el que ha permès identificar d’entre els 378 EAP de Catalunya, els 73 equips de difícil cobertura, la gran majoria de l’Institut Català de la Salut (ICS). I és que l’ICS gestiona aproximadament el 80% dels EAP del país. Concretament, l’estudi de Salut ha identificat 61 EAP de l’ICS de difícil cobertura: 36 de nivell alt i 25, de mig. De la resta d’EAP del sistema de salut, 6 són considerats de nivell alt i, 6 més, de nivell mitjà.
Els tarragonins de la nova executiva nacional: Rubén Viñuales, Rosa Maria Ibarra, Kenneth Martínez, Sandra Guaita i Javier Villamayor. Foto: Cedida
La federació del PSC del Camp de Tarragona ha sortit reforçat del Congrés nacional del partit que s’ha dut a terme aquest cap de setmana a Barcelona. En concret, sis militants de les comarques tarragonines (5 del Camp de Tarragona i una de les Terres de l’Ebre) han estat elegits per ser membres de la comissió executiva del partit.
Així, Rosa Maria Ibarra és la nova secretaria de món agrari, pesca, ramaderia i agricultura, Sandra Guaita és la titular de la secretaria de defensa animal, Javier Villamayor és el secretari de programes i els alcaldes de Tarragona, Rubén Viñuales i del Vendrell, Kenneth Martínez, també passen a formar part de la executiva del PSC. A més, l’ebrenca Bibiana Porres, es la nova secretaria d’implantació territorial.
En relació tant al Congrés del partit com a la nova comissió executiva entrant, el primer secretari del PSC del Camp de Tarragona, Kenneth Martínez, ha afirmat que “des de les comarques tarragonines estem molt satisfets. Realment tenir cinc representants directes del Camp de Tarragona al màxim òrgan de decisió del partit entre Congressos significa que tindrem veu pròpia, i forta, a l’hora de defensar els interessos d’aquestes comarques en el conjunt nacional. I tots els ciutadans i ciutadanes del Camp de Tarragona se’n veuran beneficiats, no tan sols els socialistes”. Martínez ha afegit que de cara a aquestes properes eleccions “no ens conformem amb guanyar, sinó que volem assolir una majoria sòlida que ens permeti governar per a tothom i recuperar aquesta Catalunya social, sense divisions ni fronts excloents, de la que estàvem tan orgullosos. I ningú millor que Salvador Illa per fer-ho possible des de la presidència.”
El primer secretari dels socialistes tarragonins ha afirmat que “el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre seran essencials per assolir aquesta majoria necessària per tornar a situar Catalunya en rumb de progrés. Estem convençuts que una gran majoria vol una Generalitat que torni a servir a tots els catalans i catalanes i que prioritzi els serveis socials. Una Catalunya, respectuosa de la seva diversitat i del seu pluralisme, i que torni a ser respectada i admirada, no tan sols al conjunt d’Espanya sinó també a les institucions europees. Si tots i totes anem a votar ho aconseguirem. Aquest és el repte que tenim per endavant aquestes propers setmanes”, ha conclòs.
Compareixença del president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la Galeria Gòtica del Palau de la Generalitat. Foto: Mariona Puig
Eleccions el 12 de maig. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha convocat comicis anticipats després que el Parlament hagi tombat els pressupostos, aquest dimecres.
El cap del Govern ha comparegut en una breu declaració institucional a la Galeria Gòtica, amb tot el seu Govern assegut davant seu, a primera fila, per anunciar la seva decisió.
Aragonès ha afirmat que les “línies vermelles” i els “vetos creuats” avui pels grups del Parlament han estat contra la ciutadania, i no contra el seu executiu. El president ha afirmat que Catalunya es mereixia acabar la legislatura, però que no ha estat possible pel veto d’avui als pressupostos.
Justament, el veto dels Comuns a Hard Rock ha tombat els pressupostos, tot i que als pressupostos no hi havia partida alguna pel proecte d’oci, però sí depenia de la Generalitat que el projecte tiri o no endavant i el Govern, a partir d’informes tècnics, s’encaminava a donar-li llum verda.
“Per no dependre de la irresponsabilitat dels que posen per davant del país els interessos del partit, he decidit convocar eleccions pel 12 de maig, amb l’objectiu de dotar-nos d’un Govern amb molta més força per fer avançar el país i accelerar les transformacions, sense dependència dels immobilistes”.
Així ha argumentat Aragonès la seva decisió, tan sols dues hores després que el Parlament hagi tombat la tramitació dels pressupostos. Tal com va avançar l’ACN dimarts al matí, l’escenari d’avançament electoral ha anat creixent els últims dies, després que a Palau i a Calàbria augmentés la pressió per donar per finalitzada la legislatura.
“Les línies vermelles i el bloqueig entre uns i altres ha comportat que el pressupost amb més recursos de la història hagi estat rebutjat”, ha constatat el president, que ha estat dur contra els grups que han votat avui a favor de les esmenes a la totalitat.
El cap de l’executiu ha reiterat que han tingut la “irresponsabilitat” de rebutjar uns pressupostos “bons”. I que, per tant, no es vol “ni imaginar” quina responsabilitat es podria esperar davant d’uns comptes “diferents”.
“Davant la irresponsabilitat dels grups, cal una responsabilitat de país. I jo com a president assumeixo la responsabilitat davant del bloqueig”, ha reiterat.
Aragonès, a qui la direcció d’ERC ja va proposar com a candidat, ha argumentat que el seu “compromís” ha estat sempre el de posar solucions allà on hi havia problemes. I ha situat les eleccions de 12 de maig com una tria entre la “responsabilitat o la irresponsabilitat”.
En aquest sentit, el president de la Generalitat visualitza el 12-M com una elecció entre els qui defensen “sempre i arreu” Catalunya perquè miri cap al futur, o els qui aposten per un “model del passat”.
La votació
El Parlament havia rebutjat aquest dimecres tramitar els pressupostos de la Generalitat per al 2024. La cambra ha aprovat les esmenes a la totalitat, i el pacte entre el Govern i el PSC ha estat insuficient per tirar endavant els comptes. El veto dels comuns al Hard Rock ha estat decisiu, tot i els intents d’última hora de l’executiu per convèncer el grup de Jéssica Albiach. El resultat de les votacions ha estat de 68 a 67. El que ha fet el ple ha estat rebutjar el Projecte de llei de pressupostos de la Generalitat per al 2024, ja que ha aprovat les esmenes a la totalitat que hi havien presentat JxCat, Vox, la CUP, ECP, Cs i el PPC, amb 68 vots a favor, d’aquests grups i el diputat no adscrit, Antonio Gallego, i 67 en contra, d’ERC, el PSC-Units i la diputada no adscrita, Cristina Casol. Fins ara el Parlament només havia rebutjat un cop els pressupostos de la Generalitat, l’any 2016.
Els rgidors Joan Cares Gavaldà, Mariluz Caballero i Josep Cuerba
Junts per Reus presentarà en el ple de divendres una moció que defensa la necessitat de mantenir totes les línies educatives actives a la ciutat, tant a les escoles públiques com concertades, després que el Departament d’Educació ratifiqués el tancament d’una línia de l’escola la Vitxeta, que posa en risc el seu funcionament, i també per la preocupació que diverses associacions de mares i pares han traslladat al grup municipal davant el
possible tancament d’altres línies en altres centres de la ciutat.
Per això, la regidora Mariluz Caballero ha explicat que Junts per Reus demana a l’Ajuntament i al Departament d’Educació que adoptin “les mesures necessàries per assegurar la continuïtat i el bon funcionament de totes les línies educatives que hi ha a la ciutat”. “No es poden escatimar esforços en matèria educativa i cal destinar-hi tots els recursos possibles, sobretot tenint en compte els nefastos resultats de l’informe PISA que hem conegut fa uns mesos, l’alt índex d’abandonament escolar o la debilitada situació del català en el conjunt del país”, ha assenyalat.
Per això, el grup municipal també exigeix una reducció de la ràtio alumne/docent, tant a les escoles públiques com concertades de Reus, amb l’objectiu de mantenir totes les línies educatives actuals, de millorar la qualitat de l’ensenyament i de proporcionar una atenció més personalitzada a l’alumnat.
Estructurar la zonificació escolar de la ciutat
A més, la regidora ha detallat que Junts per Reus vol que la Regidoria d’Educació creï una comissió docent que articuli una proposta per estructurar la zonificació escolar de la ciutat, a partir de les estadístiques de l’alumnat de matrícula viva i de les dades de què disposa la regidoria, de manera que “cada família aposti pel projecte educatiu de l’escola que cregui més adient”. Així mateix, el grup municipal busca un compromís més clar de l’Ajuntament amb el Pacte Nacional contra la segregació escolar per promoure la inclusió, la diversitat i l’equitat en l’accés a l’educació.
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix. Foto: ACN
La pressió dels Comuns en anunciar el seu no als pressupostos de la Generalitat està sortint els seus efectes i el Govern de la Generalitat, a través de la consellera d’Economia, ha afirmat avui que creu que el projecte de Hard Rock no es farà quan setmanes abans, el president de la Genelalitat, Pere Aragonès, afirmava el contrari.
La consellera d’Economia i Hisenda, Natàlia Mas Guix, ha comentat aquest dimecres que creu que el Hard Rock no s’acabarà fent. “Apostaria més per què no que per què sí”, preguntada pel futur del projecte que per ara obstaculitza el suport dels comuns als pressupostos.
En una entrevista a La 2 i Ràdio 4, ha reclamat desvincular el Hard Rock de la negociació dels pressupostos i ha reiterat que el Govern no hi destina cap quantitat. Així mateix, considera que el complex “no encaixa” en la Catalunya del 2024. Sobre la retirada del projecte, Mas Guix ha dit que no depèn d’una decisió política. “Hi ha alguns elements i passos que s’han de fer i que estan reglats per llei i no fer-los tindria conseqüències”, ha argumentat.
En l’entrevista, la consellera insisteix que el Hard Rock “no té res a veure amb les partides pressupostàries” i que en el debat a la totalitat dels comptes no es tractarà aquest tema. “La ciutadania no pot entendre com és que aquesta qüestió monopolitza tant el debat”, ha comentat la consellera.
‘No vol dir que tiri endavant’
Mas Guix ha recordat que el projecte es va començar a gestar fa dotze anys i que la Catalunya d’ara “no és la mateixa que el 2012” i ha pronosticat que al llarg dels dels anys el procés va agafant “complexitat”. “El Govern hi té a veure en una petita part molt reglada i no podem fer altra cosa que seguir els passos de la part reglada. No vol dir que tiri endavant”, ha continuat la consellera.
Amb tot, Mas ha tornat a fer una crida als comuns i ha admès que sinó pot ser “dificíl” torbar els dos vots que falten per aprovar els pressupostos. “Ens hem poder de entendre. El que hi ha en joc és important, és tangible per a la ciutadania, el projecte del Hard Rock no és tangible. Fa 12 anys que no s’ha mogut i potser en 12 anys més no s’haurà mogut”, ha assenyalat la consellera, que ha afegir que aquest tipus de projectes “es dilaten molt en el temps i acaben en un procés enverinat”.
La líder dels comuns, Jéssica Albiach, en roda de premsa al Parlament aquest dimarts. Foto: Nico Tomás
En Comú Podem presentarà una esmena a la totalitat als pressupostos de la Generalitat i a la llei d’acompanyament. Segons ha avançat Catalunya Ràdio i ha pogut confirmar l’ACN, els Comuns han decidit presentar l’esmena tot just una setmana més tard que el Govern aprovés els pressupostos.
En una roda de premsa la presidenta del grup, Jéssica Albiach, ha explicat la decisió i ha remarcat que si l’executiu “descarta públicament” el Hard Rock ells retiraran l’esmena. Tot i que el moviment dels comuns afegeixi pressió per a l’acord Albiach ha afirmat que no s’han “aixecat de la taula de negociació” i continuaran en converses amb el Govern. Està previst que el ple per al debat de totalitat dels pressupostos se celebri la setmana que ve, el 13 i 14 de març.
Encara que els comptes de l’executiu ja tenen el suport del PSC continuen sense comptar amb els vots necessaris per tirar endavant i caldria o els vots favorables o l’abstenció d’un altre grup.
Tot i que les negociacions amb els comuns eren les que estaven més avançades, el Hard Rock ha estat una de les qüestions que més ha encallat els converses, ja que En Comú Podem reclama el compromís del Govern per no aprovar el pla director urbanístic del macroprojecte. Precisament per això Albiach ha posat com a condició per retirar l’esmena a la totalitat que el Govern “descarti públicament” el macroprojecte. De fet, ha assegurat que es tracta d’una obra “tòxica, nociva i del passat”.
En aquesta línia, ha interpel·lat directament al president de la Generalitat, Pere Aragonès, i l’ha instat a “respondre clarament si està disposat a fer les transformacions que va anunciar durant el seu debat d’investidura”. “O es quedarà atrapat en un macroprojecte vell que van decidir fa 10 anys CiU, el PSC i el PPC?”, ha demanat.
A més, Albiach ha subratllat que qui ha posat al centre de la negociació el Hard Rock “ha estat el PSC” i ha reclamat a Aragonès que “posi límits” als socialistes i “demostri quin és el seu model per a Catalunya”.
La presidenta del grup parlamentari també ha exigit “més lideratge i menys xantatge” del Govern. “No sé com funcionen les relacions entre el Govern i les altres forces polítiques però a nosaltres se’ns fa propostes, es dialoga i es negocia, però ni se’ns pressiona ni se’ns fa xantatge”, ha advertit.
El Hard Rock, una decisió “política”
A banda, la líder dels comuns ha rebutjat que el PDU sigui una qüestió tècnica i ha dit que “depèn de la Comissió de Territori i exclusivament del Govern”. Albiach ha apuntat que el Govern no hauria de pagar indemnitzacions si decidís retirar el PDU perquè, segons ha dit, la llicència va quedar caducada després d’una sentència del TSJC.
Albiach també s’ha referit a la proposició de llei que han plantejat els comuns per garantir que si el Hard Rock tira endavant es mantindrà l’impost màxim del 55% als casinos. La presidenta del grup parlamentari no ha volgut aclarir si la seva posició envers els pressupostos canviaria en funció d’un hipotètic suport d’ERC a la llei i ha apuntat que probablement la proposició no es debatrà en un ple proper. “Dubto molt que la llei arribi al ple abans de 15 dies, no arribem a temps”, ha explicat.
Sense reunions amb Aragonès
Albiach ha explicat que de moment no tenen cap reunió prevista amb Aragonès, tot i que ha apuntat que podrien veure’s al llarg d’aquesta tarda o dels propers dies, ja que hi ha ple del Parlament. “El telèfon està obert”, ha dit la líder dels comuns, que ha afegit que ella està “més que disposada a reunir-se en qualsevol moment que Aragonès vulgui”.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
