El relleu de Poblet, Pere Segura, perd la majoria històrica al municipi, però manté l’hegemonia
A Vila-seca (Tarragonès) el futur govern segueix sent una incògnita. Pere Segura, el relleu de Josep Poblet, serà, amb tota probabilitat, el nou alcalde, en mantenir-se com la força més votada, amb 8 dels 21 escons en joc al consistori vilasecà -3 menys respecte l’anterior mandat. En una entrevista a l’ACN, Segura diu que no descarta governar en minoria buscant pactes puntuals. De fet, és una opció que el convenç. Amb tot, la seva formació, Vila-seca Segura -una nova marca reformulada sota el paraigües de Junts- podria deixar-se estimar per diferents alternatives a fi d’assolir un govern estable, com Decidim Vila-seca o Vila-seca en Comú, cadascun amb 3 regidors. Amb qualsevol d’aquests dos partits, Segura en tindria prou per sumar una majoria absoluta com les que enllaçava el seu predecessor en solitari.
“Avui en dia les majories absolutes no es regalen, es guanyen”. Pere Segura, que s’enfrontava aquest 26-M amb el repte -i alhora la pressió- de rellevar l’històric alcalde convergent Josep Poblet, amb les seves també històriques sis majories absolutes encadenades des del 1995, és conscient que guanyar-se la confiança de l’electorat requereix el seu temps. Ningú discuteix, però, que és el guanyador, amb solvència, d’aquestes eleccions, fet que li permetrà governar. El dilema és si ho acabarà fent en solitari, una opció que a Segura no li desagrada en absolut, o pactarà per assegurar-se un mandat més tranquil. Republicans i comuns entren en l’aritmètica, mentre Cs -segona força més votada, amb 5 regidors- i PSC -amb 2 regidors- en quedarien al marge.
“Ens sentim legitimats per governar sols, però estem oberts a pactar per formar un govern més estable, no ens tanquem a res”, manifesta Segura. “La voluntat d’acord hi és”, afegeix. Segura assegura que són molts els punts en comú amb la resta de partits -com ara el desenvolupament del pla director de la zona esportiva, nous espais culturals o també en matèria de seguretat- i que, a priori, no hi ha línies vermelles prefixades. “No posem límits als acords”. De moment, però, ningú mou fitxa i les converses fins ara mantingudes han estat de caire informal amb la mera inquietud d’explorar el diàleg. Segura no veu difícil que es pogués arribar a una entesa amb un nou soci de govern. “No hauria de ser massa complicat, perquè la voluntat d’acord hi és”, conclou.
Granados, celebrant la victòria en la nit electoral. Foto: Facebook
L’alcalde i alcaldable de Sumem per Salou, Pere Granados, ha iniciat converses aquest dimarts amb ERC i el PSC de cara a temptejar el terreny que pot quedar a Salou després de les eleccions municipals del passat dia 26, en què Sumem per Salou va revalidar la victòria, assolint set regidors, per cinc el PSC i quatre ERC, els mateixos que Ciutadans. El PP en té un.
Tot i que les converses són preliminars, significativament, Granados va començar a parlar amb ERC. Va ser al matí de dilluns, amb la presència dels regidors Marc Montagut, Júlia Gómez, Jesús Barragán. Per part d’ERC hi va asssitir el cap de cartell, Marçal Curto, els altres tres regidors i la regidora de l’actual mandat, Carme Gasull. De nit, la reunió va ser amb el PSC en una cafeteria prop de les seus dels dos partits, encaçalada per David González, el seu cap de cartell.
Les converses són exploratòries i fins la setmana que ve no hi haurà res tangible. Tant ERC com PSC tenen clar que volen governar, no només això, sinó que ho necessiten. Que ERC hagi passat de dos a quatre regidors és excepcional en una població com Salou. És una gran finestra d’oportunitat que ara se li presenta. Restar a l’oposició li faria perdre aquest ocasió única. Granados va preguntar a Curto si estarien disposats a entrar a governar, la resposta va ser que està en mans de l’assemblea de militants d’ERC.
David Gonlález, votant diumenge passat. Foto: Facebook
Els socialistes, per la seva part, necessiten seguir governant per visualitzar la seva feina, que els ha donat un regidor mes -de quatre a cinc-, però tenen una petita opció d’aconseguir l’alcaldia, sigui governant en minoria amb ERC o bé amb un govern Frankenstein -amb Ciutadans, i ERC- aquesta darrera, una opció que David González no veu per enlloc. Pere Granados no s’acaba de refiar dels socialistes.
Per tant, hi ha aquests opcions possibles: un govern en minoria de Granados, un govern amb majoria de Granados-ERC, un govern Granados-PSC -és a dir, l’actual- o un tripartit amb ERC i PSC. En aquesta darrera opció, Granados certificaria el seu lema de campanya de sumar. Si ERC o PSC es despengessin de l’oferta de Granados d’un tripartit, serien ells qui ho farien, no Granados. Si Granados aposta només per ERC, tindrà dificultats per exlicar-ho al seu electorat, que no és independentista. A més, durant el mandat rebria una dura oposició per part d’experts en la dilèctica política, com l’advocat Pere Huguet, cap de llista de Ciutadans, i el del PP, Mario García, al qui se li sumaria David González. Si Granados pacta només amb els socialistes, haurà de suportar tensions per part del Pdecat.
L’alcaldable d’ERC, Marçal Curto. Foto: Facebook
El vector nacional és important: estan arribant consignes per un acord de país Junts-ERC i la marca de Granados està inclosa a la de Junts. De fet, en la reunió Granados-ERC, l’actual alcalde va observar una bona predisposició dels republicans a no posar massa impediments a l’entesa. Però és aviat per fer conjectures finals. Per començar, ERC ha de posar en mans de la seva assemblea si tira endavant les negociacions. Per part socialista, li faran arribar a Granados les seves propostes. D’entrada, observen que han guanyat un regidor mentre Sumem per Salou n’ha perdut un, i si es repeteix el pacte ha de ser en millors condicions. David González ha mantingut contactes exploratoris amb Pere Huguet i amb Marçal Curto. La idea és parlar amb tots, PP inclòs.
Junts pel Morell, amb Eloi Calbet al capdavant va obtenir 588 vots a les eleccions municipals d’aquest passat diumenge. Amb una participació superior als anteriors comicis i que es va situar al 70,64%, amb 1826 votants, la formació va aconseguir aglutinar la majoria dels vots situant-se com la força més votada i amb més representació al consistori morellenc. Les municipals 2019 al Morell comptaven amb més partits que mai<6 formacions es presentaven>fet que feia preveure un repartiment molt ampli del vot, i que va derivar finalment amb la obtenció d’almenys un regidor per part de cinc del total de les candidatures.
Per tant el consistori morellenc es troba actualment amb la seva màxima representació en nombre de partits al ple de l’ajuntament esdevenint el més fragmentatde tota la democràcia.Des de Junts pel Morell es valoren molt positivament els resultats ja que com indicava el seu cap de llista “veníem d’una legislatura complicada, en la que hem hagut de fer molts esforços per obtenirpocs resultats i això no feia fàcil aconseguir uns bons números electorals”, malgrat això Calbet assenyala que “el fet de tindre més opcions polítiques en campanya, el fet de país i la coincidència amb les europees, no eren cartes que juguessin a favor, però finalment s’ha fet una gran tasca per explicar bé el nostre projecte i intentar fer entendre a la gent les noves propostes de futur i les noves formes i maneres de fer política que volem, la gent ha valorat positivament el nostre projecte i el vol a govern”.
De fet, l’antiga CiU va perdre la majoria el 2015 quan va aconseguir 5 regidors i durant aquests darrers 4 anys va fer govern amb els socialistes. Actualment l’aritmètica amb els resultats permet formar govern amb la suma de diverses formacions però Calbet confia en arribar a acords amb els diferents partits que siguin constructius i positius per la governança municipal. Aquesta mateixa setmana, Junts pel Morell iniciarà els contactes amb els altres partits per conèixer de primera mà les voluntats de les formacions i poder fer entesa per obtenir un pacte que permeti governar.
Eel cap de llista d’ERC i alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira. Foto: Roger Segura
Eduard Rovira serà l’alcalde de Torredembarra (Tarragonès) durant quatre anys més després d’haver assolit una majoria absoluta de nou regidors. En una entrevista a l’ACN, el cap de llista d’ERC admet que s’esperaven créixer el 26-M, però no d’una manera tan “aclaparadora” i amb tanta “solvència”.
Els resultats electorals passen pàgina definitivament a les etapes convulses del passat i avalen l’estabilitat aconseguida en el darrer mandat gràcies a un pacte de govern entre ERC, el PSC -que també ha cotitzat a l’alça- i amb Alternativa Baix Gaià -que s’ha quedat fora del consistori-. Els republicans obren un període de reflexió “profunda i calmada” per decidir si governen en solitari o si estenen la mà als socialistes en un saló de plens que passarà de vuit a quatre grups municipals.
L’increment de participació el 26-M, que ha superat el 61%, ha fet que els republicans hagin passat de quatre a nou regidors i que formacions com Avui Democràcia, la CUP i el PP no hagin aconseguit superar el tall del 5% i hagin quedat excloses del consistori. Al contrari del què havia passat en els darrers mandats, la vila es queda amb un plenari poc fragmentat amb ERC (9 regidors), PSC (4), Cs (3) i Junts (1). A més, cal remuntar-se al mandat 1987-1991 per trobar la darrera majoria absoluta –aconseguida aleshores per Celestí Salort (GIT).
El cap de llista d’ERC, Eduard Rovira, opina que “molta gent ha valorat l’acció de govern i la tranquil·litat que hem donat, i volen que seguim treballant”. Rovira admet que intuïen un ascens perquè “la sensació ja era al carrer”, però que no s’esperaven fer-ho amb tants vots. “Estem agraïts de la confiança i ens sentim responsables perquè hem de respondre encara més a aquesta confiança que ens han donat”, assenyala.
Després d’haver aconseguit acabar un mandat complet per primer cop en més dues dècades a Torredembarra, Rovira creu que la clau de l’èxit ha estat prioritzar els interessos de la vila i no posar el pacte amb el PSC i l’ABG en perill per partidismes o individualismes. “Volíem donar serenitat i tranquil·litat, ser pragmàtics i no fer volar coloms, i així ho hem fet. Aquest és el mèrit, haver aguantat el pacte malgrat les qüestions externes, que també han afectat. El poble ha sabut agrair aquesta serenor i que no ens haguem barallat”, destaca l’alcalde.
La incògnita ara és saber si ERC decidirà fer valdre la majoria absoluta per governar en solitari o si pactarà un acord de govern o de governabilitat amb el PSC. Rovira assegura que “totes les alternatives i possibilitats estan damunt la taula” i que la decisió final serà el fruit d’una reflexió “profunda i calmada”. El republicà recorda que hi intervenen molts interlocutors i no descarta que pactes extramunicipals puguin tenir algun efecte al municipi. “El plantejament és que el prioritari sigui Torredembarra, com vam fer quatre anys i, per tant, prendrem decisions a partir de les converses que puguem tenir”, insisteix.
Els principals reptes de Rovira per al nou mandat són enllestir el cobriment de la piscina ara que el consistori està “sanejat” financerament i es pot endeutar, rehabilitar l’antic escorxador i culminar el projecte de l’administració electrònica per tal de facilitar la participació ciutadana. A més, té la intenció de recuperar projectes que havien quedat aturats.
Fer oblidar els escàndols del passat
L’Ajuntament ha passat pàgina dels escàndols de suposada corrupció al municipi, que van donar lloc al mediàtic cas del 3%. Cal recordar que el juny del 2014 la Guàrdia Civil va detenir l’aleshores alcalde Daniel Masagué (CiU), el qual haurà d’afrontar, a final de setembre, el primer judici d’una de les nou peces separades del cas.
Rovira considera que “tot el que ha passat anteriorment és producte de polítiques de capelletes i d’interessos particulars, però això ja s’arreglarà als jutjats”. “Nosaltres hem estat per treballar de forma seriosa, amb calma i sense fer coses estranyes. Es tractava de demostrar que allò del passat ja no hi és”, apunta.
En aquest sentit, l’alcalde republicà detalla que en el darrer mandat no s’ha contractat personal a dit, s’han obert borses de treball per a poder cobrir substitucions, s’han fet “un munt de contractes que estaven pendents i més que caducats”, s’ha posat al dia el departament d’activitats i s’ha millorat la inspecció d’obres, entre d’altres. “Hem aplicat uns criteris de gestió correctes i sense favoritismes ni clientelisme, treballant amb correcció dins els marges legals”, tanca Rovira.
La formació fixa cinc compromisos “de mínims” i urgeix la resta de forces que aposten pel canvi a pronunciar-se
La CUP de Tarragona facilitarà la investidura del cap de llista d’ERC, Pau Ricomà, com a alcalde de Tarragona. Segons ha explicat aquest dimecres la regidora Laia Estrada, els anticapitalistes han estat “imprescindibles per desemmascarar el veritable rostre de Ballesteros” i ara també volen ser-ho per tancar l’etapa socialista. “Una nova Tarragona passa per fer fora Ballesteros”, ha etzibat Estrada, qui ha emplaçat la resta de forces que aposten pel canvi a posicionar-se. Per possibilitar la investidura, els anticapitalistes plantejaran a ERC cinc compromisos “de mínims”, entre els quals hi ha la modificació del POUM i la renúncia al pla de la Budellera. De moment, la CUP no prioritza entrar al govern i debatrà el paper que ha de jugar al plenari en una assemblea oberta la setmana vinent.
La primera exigència de la CUP és urbanística i passa per modificar el POUM, preservar l’Anella Verda i aparcar el pla urbanístic de la Budellera. “Cal modificar el planejament perquè el seu sentit sigui cohesionar, revitalitzar i regenerar zones degradades, i no apostar per obra nova extensiva als extrems de la ciutat”, ha indicat Estrada.
El segon compromís és que es faci un estudi per municipalitzar el servei de recollida de la brossa i neteja, el contracte del qual venç el 2023, i el tercer exigeix promoure l’estudi independent sobre la qualitat de l’aire al polígon petroquímic sud. La quarta demanda és fer un cens dels habitatges buits, sancionar bancs i grans tenidors, i donar a aquests immobles un ús social. Finalment, el cinquè punt parla d’implementar els pressupostos participatius l’any 2020 amb una partida mínima equivalent a l’1% dels comptes municipals.
La formació anticapitalista deixa clar que no vol imposar a ERC el seu projecte polític, sinó que li exigeix compromisos que ha manifestat en campanya i que són coincidents amb la voluntat de la CUP. Els cinc compromisos “de mínims” per facilitar la investidura de Ricomà són, segons la formació, una garantia que “el canvi vagi més enllà d’unes sigles o d’una cara”.
La CUP no vol parlar de possibles pactes de govern o de governabilitat encara perquè considera que la prioritat és posicionar-se sobre la investidura. En aquest sentit, Estrada ha demanat “coherència” a la resta de formacions que han demanat un canvi durant la campanya i les ha emplaçat perquè es pronunciïn al més aviat possible.
De cara a possibles pactes en el futur, els anticapitalistes avisen que no volen “una macedònia en què els projectes polítics es contradiuen”, per la qual cosa exigeixen claredat a ERC en les converses amb tots els grups. Per això, els anticapitalistes volen reunir-se primer amb Ricomà per conèixer si està arribant a alguns compromisos amb les altres dues forces que podrien possibilitar la investidura: Junts per Tarragona i En Comú Podem.
En clau interna, la CUP farà una assemblea oberta la setmana vinent per debatre sobre quin ha de ser el paper de la formació en el proper mandat. En aquesta línia, Estrada ha manifestat que, si s’ha de parlar de pactes de govern, posaran damunt la taula projectes com la internalització immediata de la brossa, la rebaixa dels salaris de càrrecs electes, la retirada de la fotografia del rei del saló de plens o pressupostos participatius per a totes les inversions, entre d’altres
A només dos dies de les eleccions municipals, s’ha formalitzat el primer acte de govern d’un municipi molt destacat, Cambrils. ERC ha acordat un pacte de govern amb Junts per Cambrils -amb qui ja governava aquest mandat- i incorpora NMC, la formació d’Oliver Klein, que al seu dia es va escindir del SC i que ha reiterat un missatge purament local. El pacte es pot llegir en clau de foragitar una formació no nacionalista com són els socialistes.
Així, l’alcaldessa republicana, Camí Mendoza ha reconegut que la situació política que viu el país ha condicionat aquest canvi de peça en el tripartit. Les tres formacions sumen majoria absoluta, amb 12 dels 21 regidors que conformen el consistori cambrilenc. Si bé encara no s’ha volgut avançar com quedarà el repartiment de carteres, els tres partits han assegurat que se senten molt “còmodes” integrant el nou govern i que serà “bo” per a Cambrils i per al país.
El pacte s’ha segellat aquest matí i Camí Mendoza ja no ha necessitat obrir converses amb els socialistes. L’alcaldessa en funcions ha subratllat que l’acord “garanteix un govern estable” . No s’ha fet encara la distribució del cartipàs municipal, però hi ha coincidències en les línies estratègiques.
D’altra banda, Abella ha informat que ha estat l’alcaldessa en funcions la que s’ha posat en contacte amb ell i que l’acord “és bo per Cambrils”. Abella ha reconegut que, en el seu cas, ja no han negociat amb cap més formació que ERC i que els tres partits aliats coincideixen en moltes qüestions com ara infraestructures, gent gran, projectes pendents, etc. “És el millor que hi pot haver per Cambrils”, ha dit Abella. Tant Junts per Cambrils com NMC han tret 3 regidors cadascun.
ERC, com a força més votada amb 6 regidors -ha pujat en 2 regidors- liderarà el nou govern municipal, amb Cs, PP i PSC com a grups a l’oposició. Camí Mendoza ha reconegut que va contactar directament amb aquestes dues formacions. “Són amb les que tenim més sintonia a l’hora de consensuar els projectes per Cambrils i també per la situació que viu el país”, ha conclòs l’alcaldessa.
Per la seva part, Oliver Klein, la gran novetat del proper mandat, ha destacat que el pacte s’ha fet pensant “en tot Cambrils, en el bon govern i en el nostre partit, que no es podia permetre estar més temps a l’oposició. Portàvem vuit anys a l’oposició treballant per Cambrils, sense dependre de Barcelona ni de Madrid i volem que la gent ens posi a prova”.
Així les coses, queda fora del govern local els socialistes d’Ana López, amb qui formava govern aquest mandat ERC i el PDeCAT de Lluís Abella. Sumen tots plegats dotze regidors, la meitat dels quals, d’ERC, després del gran ascens electoral viscut diumenge. És a dir, sumen majoria absoluta. Junts per Cambrils en disposa de tres i Nou Moviment Ciutadà, de tres.
A l’oposició quedaran el PSC i Ciutadans, ambdós amb quatre regidors, i el PP amb un.
L’actual portaveu de la formació taronja a Cambrils, Juan Carlos Romera, ha titllat el pacte de govern entre ERC, Junts per Cambrils i Nou Moviment Ciutadà (NMC) de “continuista, supremacista i rupturista”, després que els tres portaveus de les formacions locals, Camí Mendoza, Lluís Abella i Oliver Klein, anunciessin en roda de premsa el nou pacte de govern per a Cambrils.
Juan Carlos Romera ha explicat que “Cs, PSC, PP havien obert negociacions amb Nou Moviment Ciutadà per a treballar una alternativa constructiva amb una àmplia majoria per a Cambrils, amb partits consolidats i amb projecció autonòmica, estatal i europea” però que “el portaveu d’NMC, Oliver Klein va destacar per la seva falta de voluntat de diàleg i la insistència de l’alcaldia com a condició prèvia a qualsevol negociació”. Aspecte que “fa sospitar que l’actual pacte de govern pot provenir d’un acord previ als comicis entre NCM i ERC”. Per això, Romera ha lamentat que “finalment Klein hagi anteposat els seus interessos personals als interessos de tots els veïns de Cambrils”.
En aquest sentit, l’ha emplaçat a “explicar als seus votants constitucionalistes els motius pels quals ha permès la continuïtat del desgovern d’ERC i Junts a Cambrils”.
Finalment, el portaveu municipal de la formació taronja ha volgut recordar que “l’anterior govern liderat per Camí Mendoza va permetre que Eduard Pellicer digués ‘pumes’ als veïns de Cambrils procedents d’Aragó amb el que això ha suposat per al turisme”. També “ha tingut oblidades a les zones perifèriques i urbanitzacions com Vilafortuny i la Llosa”, i per descomptat “no ha respectat la neutralitat política ni als seus veïns amb simbologia partidista en els espais públics de tota la ciutat”.
Al llarg d’aquesta setmana la formació republicana es reunirà amb tots els grups municipals que han obtingut representació per forjar acords
Els resultats de les eleccions del 26 de maig han donat a l’EINA cinc regidors dels tretze que conformen el ple del consistori. Les persones que conformen aquest equip de cinc són, d’una banda, Jordi Molinera, Alba Muntadas, Daniel Franquès, que ja han treballat a l’Ajuntament en el mandat 2015 – 2019, i s’hi sumen ara Gemma Maymó i Àlex Cañas, com a noves incorporacions.
La correlació de forces a Altafulla després de les eleccions queda repartida de la següent manera: cinc regidors per l’EINA, quatre per Alternativa Altafulla, dos per Junts per Catalunya, un per Ara Altafulla i un pel PSC.
Arriba el moment ara d’iniciar una ronda de trobades per tal de saber quines enteses hi ha amb cada grup per tal de començar un nou govern, de canvi real, que aposti per polítiques reformadores, que tinguin en compte la participació ciutadana i que mantinguin sempre la voluntat de diàleg amb totes i cadascuna de les qüestions que afectin Altafulla.
Segons Jordi Molinera “l’actitud de l’EINA és allargar la mà al màxim nombre de formacions possibles que ens permetin engegar accions de govern que beneficiïn la vida dels convilatans, que els hi preocupi qüestions importants per nosaltres com són les entitats de la població, l’estat dels equipaments, les activitats culturals, l’habitatge, la gestió de la sostenibilitat i el medi ambient…”.
Els coalcaldables manifesten que s’ha fet molta feina, tant estant al govern com a l’oposició, i que tenen plantejats projectes, treballats amb profunditat, que persegueixen en tot moment l’objectiu de millorar dia a dia la localitat. Alba Muntadas assegura que “la voluntat és dur-los a terme amb el màxim suport perquè apostem per l’entesa. Som dels que pensem que parlant s’entén la gent i creiem que com més persones es sumin al projecte de l’EINA, millor repercussió tindrà al municipi.
L’EINA celebra el proper diumenge una assemblea amb la seva militància en la qual s’exposaran els resultats de les entrevistes amb els altres partits per posar en comú les opinions respecte a les qüestions tractades en aquestes trobades.
El cap de llista del PSC a l’alcaldia de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, avui en roda de premsa. Foto: Roger Segura
El candidat del PSC a l’alcaldia de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, veu “viable” poder encapçalar un govern d’esquerres i progressista a la ciutat després del 26-M. Malgrat la intenció d’ERC de liderar una alternativa amb el suport de Junts per Tarragona, En Comú Podem i la CUP, l’actual alcalde socialista ha avisat aquest dimarts que serà difícil justificar un front que només sigui “anti-Ballesteros”.
En una compareixença de premsa, el candidat ha reiterat l’oferta de diàleg amb la resta de grups i ha insistit que no acceptarà “canvis de cromos” ni fragmentar l’alcaldia. A l’espera d’iniciar la ronda de converses formals, Ballesteros ha picat l’ullet a En Comú Podem, amb qui tenen, ha dit, “una àmplia coincidència programàtica i d’objectius a traçar”.
Ballesteros ha recordat que el PSC és la força més votada a la ciutat i que «després del recompte de demà incrementarem encara més la diferència de vots respecte a la segona força». L’alcaldable ha indicat que «hem resistit molt bé en vots respecte fa 4 anys» i que «pretenem reeditar l’alcaldia i formar govern a Tarragona. «En les properes hores i dies obrirem converses, estem disposats a obrir diàleg amb qui vulgui», ha explicat el cap de llista socialista.
Josep Fèlix Ballesteros ha celebrat la bona campanya que fa fet el PSC durant aquests darrers quinze dies i ha indicat que ara el partit «té tres setmanes per davant» i que per tant «no cal precipitar-se». L’alcaldable ha manifestat: «Alguns volen fer el front anti Ballesteros. Jo crec que sempre és una mala decisió. En tot cas, qui ho faci ja sabrà per què. Fer de la teva estratègia un front anti sempre és una errada, la gent vol sentir a parlar dels seus problemes». Per una altra banda, en matèria d’acords ha explicat que l’aposta és un «govern d’orientació d’esquerres i progressista» i que el PSC no farà altra cosa que «no sigui parlar de polítiques socials, d’esquerres i d’igualtat». Per acabar, ha explicat que «nosaltres hem demostrat que som capaços de teixir grans consensos, tenint majoria al primer i tercer mandat, i cap majoria en el segon».
Per una altra banda, la número 2 de la candidatura, Sandra Ramos, ha recordat que el PSC ha estat la força més votada a les eleccions generals de fa un mes i a les municipals i europees. «Això té un significat també: les forces independentistes no són majoria a la ciutat», ha comentat Ramos. Sobre els resultats de les eleccions, el primer secretari de l’Agrupació Socialista, Santi Castellà, ha indicat que «ens sentim molt orgullosos i molt responsables de la demanda que ens han fet els ciutadans» i que com a força més votada «ens toca encapçalar la cerca de govern». «Estem convençuts que continuarem governant aquesta ciutat», ha conclòs Santi Castellà.
El PSC de Cambrils, descabalcat del nou pacte de govern municial entre ERC, Junts x Cambrils i NMC, ha reaccionat amb un comunicat on mostren la seva “preocupació“ perquè a partir d’ara “el nostre ajuntament, la nostra ciutat turística, posi per davant les banderes per damunt de la neutralitat institucional la qual en aquest mandat ens hem encarregat de mantenir, no sense dificultats. Episodis de supremacisme poden fer que Cambrils es ressenteixi“.
Es refereixen els socialistes que un acte on la qüestió nacional hi té mot a veure.
D’altra banda, lamenten també “les formes. I molt. Aquestes darreres 24 hores no ens hem amagat. Hem estat parlant amb altres partits amb representació després de les eleccions per poder formar una alternativa sòlida i ho hem fet amb llum i taquígrafs. L’elegància a l’hora d’establir unes normes de negociació formen part també del desitjable en política per no caure més en el descrèdit. Però bé, sembla que han perdut les formes, uns per conservar la cadira i d’altres per aconseguir després de 12 anys poder seure-hi“.
A partir d’ara, des del PSC “farem una oposició responsable, una oposició neta i constructiva amb ànim de fiscalitzar l’acció de govern i vetllar pels interessos de Cambrils. Tenim per davant molta feina i que ningú dubti que estarem a l’administració local per fer valdre els interessos de la ciutadania“.
Carla Aguilar, en la jornada electoral. Foto: Tarragona21
En Comú Podem, que ha aconseguit un bon resultat a Tarragona amb dos regidors, segueix i previsiblement seguirà amagant les cartes sobre la gran pregunta que li cau aquests dies al damunt com una llosa: per qui s’inclinarà per atorgar l’Alcaldia, per Ballesteros o per Ricomà? PSC o ERC?
L’artimètica diabòlica que s’ha generat amb els resultats del 26-M -7 regidors per al PSC, 7 per ERC, 4 per Ciutadans, 3 per Junts x Tarragona, dos per En Comú Podem, dos per la CUP i dos per al PP- ofereixen tres possibilitats: un acord PSC-ERC -que ERC no vol-, que Ballesteros sigui alcalde amb el suport de Cs, PP i En Comú Podem, o una alcaldia per a Ricomà amb el suport de Junts, En Comú Podem i la CUP, un front independentista. Part del nucli dur dels Comuns forma part d’entitats independentistes i això pot jugar afavor d’aquesta darrera opció.
La cap de llista d’En Comú Podem, Carla Aguilar, no obstant això, no es pronuncia. En declaracions a aquest digital subratlla que «del que parlarem serà del programa. És el que defensarem i el que volem que s’acompleixi. No tenim voluntat de figurar enlloc». En Comú Podem té clar que tenim «tres setmanes per endavant i que l’escenari actual és totalment diferent del d’abans de les eleccions. Totes les forces tenen ara un paper a jugar i cal treballar possibles equilibris», ha destacat.
En declaracions a Catalunya Ràdio, el candidat del PSC ha admès que “cap dels dos blocs” no ho té fàcil per aconseguir la majoria absoluta, però ha avançat que parlarà amb tothom -de més a menys representació- per tal d’explorar fórmules que permetin la governabilitat i donin estabilitat a la ciutat.
Per la seva banda, el cap de llista d’ERC, Pau Ricomà, aposta “per un relleu amb un canvi absolut” per governar la ciutat i estén la mà a Junts per Tarragona, En Comú Podem i la CUP, amb qui sumaria 14 regidors. Segons el republicà, tots quatre representen la ciutat “de manera àmplia i diversa”.
En l’entrevista a Catalunya Ràdio, Ballesteros ha afegit que obrirà converses amb la resta de grups, tot i que ha admès que amb la CUP és “molt difícil” arribar a possibles acords. “Els ciutadans i ciutadanes ens han dit que parlem i que ens posem d’acord; ens han deixat una situació complexa i no hem de queixar-nos, sinó treure’n oportunitats”, ha afegit.
Preguntat per un possible govern en solitari, Ballesteros ha dit que no ho descarta i que tampoc no li genera temor perquè ja va fer-ho després de les municipals del 2011, quan CiU i PP van estar a punt de pactar per fer-lo fora de l’alcaldia.
Segons l’actual alcalde socialista, la força més votada -en aquest cas el PSC, per poc més de 500 vots de marge- és “la que té més possibilitats de tenir l’alcaldia”. D’altra banda, Ballesteros recela de fragmentar l’alcaldia perquè no li agraden “els canvis de cromos ni els bescanvis”, però ha insistit que està obert “a parlar de tot”.
Per la seva banda, el cap de llista d’ERC, Pau Ricomà, també recela d’aquesta fórmula i considera que Tarragona ha demanat un canvi. “Apostem per un relleu amb un canvi absolut per governar la ciutat”, ha assenyalat. Ricomà, que ha dit que farà “tot el possible” per ser alcalde, ha admès que la seva prioritat és parlar amb Junts per Tarragona, En Comú Podem i la CUP, de forma “tranquil·la”, “sense imposicions” i amb “molta generositat”, per tal de buscar punts d’acord, que creu que són “la majoria”.
Segons Pau Ricomà, aquests quatre partits representen la ciutat “de manera diversa i àmplia” i un acord entre ells deixaria la ciutat “molt ben representada”. L’alcaldable dels republicans ha retret a Ballesteros que, en el darrer mandat, optés per pactar amb el PP tot i que la suma d’esquerres era possible.
“Entenc que cert vot de rebuig ha vingut pel pacte amb el PP i sospitem que si PSC, PP i Cs haguessin sumat, governarien junts. S’ha de ser coherent i tenir un rumb, i no es poden jugar totes les cartes a la vegada. La gent vol un canvi”, ha tancat l’alcaldable d’ERC.
Esquerra Republicana de Catalunya, gran triomfadora de la jornada electoral municipal, iniciarà aquest dimarts la ronda preliminar de contactes per començar a mantenir trobades amb les forces que li puguin assegurar la investidura de Pau Ricomà com a alcalde de Tarragona.
La jornada de ressaca electoral acaba amb una primera reunió de l’executiva local, on s’ha coincidit que l’aposta és l’Alcaldia, tal com Ricomà va anunciar la nit electoral davant d’una militància eufòrica. ERC ha deixat passar el dilluns perquè els digereixin els resultats, les causes dels canvis electorals i la demoscòpia per barris de la ciutat per començar dimarts a fer els primers contactes telefònics. Independentment del que faci Ballesteros, Ricomà fixarà la seva ruta.
Els contactes seran amb de Junts x Tarragona, la CUP i En Comú Podem amb qui ERC busca un acord que faciliti la investidura del seu cap de llista. No es contempla en aquesta arrencada de contactes fer-ho amb el PSC ja que ERC té molt clar el lema de la seva campanya: “Tarragona necessita un canvi”, deia Ricomà a la campanya.
ERC observa punts de coincidència amb les altres tres forces polítiques independentistes o sobiranistes, des de la creació de Consells de Districte a situar la cultura com a eix programàtic, una idea central d’ERC. També la necessitat de regenerar la ciutat figura en els diversos programes electorals. “Hem de parlar amb tothom i entre ells també han de parlar”, deia avui Ricomà a aquest digital.
El líder republicà vol donar valor al fet que ERC ha obtingut l’única regidora dels barris de Ponent de tot el consistori, la sindicalista Mary López, fet que es produeix quan els republicans han viscut un notable ascens electoral en barrris com Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, un fenomen de creixement continuat.
JxCAT-JUNTS seria la força política més votada a Reus, en fer-se amb set regidors quan el recompte de les eleccions municipals supera el 100% d’escrutini. La candidatura sobiranista hauria aconseguit un 22,24% dels vots, mentre que en la segona plaça apareixeria ERC-AM, que amb 6 regidors obtindria 4 més que en les anteriors votacions en aquesta localitat, és a dir, del 5é lloc ha pujat al 2on; seguit del PSC-CP al tercer lloc amb 6 escons. PSC doncs, ha pujat un lloc a la llista i dos regidors en comparació a les eleccions 2015.
El quart lloc l’ocuparia Cs, que s’hauria fet amb 3, seguit d’CUP-AMUNT -8,67% – que aconsegueix 3 i d’Ara Reus -6,44% – amb 2. Pitjor sort correrien el PP, que amb un 4,72% no s’asseuria al Saló de Plens; i ECP-ECG, que novament es quedaria a les portes del consell municipal en obtenir el 4,64%. L’any 2015 el segon lloc l’ocupava la CUP i el tercer Cs amb 6 i 4 edils respectivament.
L’afluència a les urnes ha estat superior a la registrada durant la passada cita (55,33%), aconseguint el 60,7% en la població -65,21% en el conjunt del país.
JUNTS i el PSC-JPS-CP empatarien a quatre regidors a La Selva del Camp quan el recompte de vots emesos en les eleccions municipals arriba al 100%. En termes percentuals, la candidatura sobiranista seria la força més votada, amb un 32,3%. El mateix nombre d’edils aconseguiria la formació socialista tot i fer-se amb un percentatge menor, del 31,09%, mentre que ERC-AM i CUP-AMUNT aconseguirien representació, amb un 19,58% i un 15,63%, respectivament. El 0% aconseguit per Podem seria insuficient per entrar al consell municipal.
L’afluència a les urnes ha estat superior a la registrada durant l’última vegada (70,51%), aconseguint el 74,89% en la població -65,21% en el conjunt del país-.
Ernest Roigé, cap de llista de ERC a Riudecanyes. Foto: Cedida
ERC seria la força política més votada a Riudecanyes, en fer-se amb 5 regidors quan el recompte de les eleccions municipals arriba al 100% d’escrutini. JuntsxCat acapararia 4 i 269 vots, mentre que en tercer lloc apareixeria el Cs, que hauria aconseguit 30 vots.
L’any 2015 la primera força era CiU amb 317 vots i 5 edils i li seguia ERC amb 237 vots i 4 regidors.
La participació ha estat del 81,10% en el terme municipal, un millor dada que el 2015 (76,51%).
Imatge del cap de llista a les eleccions municipals, Sergi Pedret
JuntsxCat seria la força política més votada a Riudoms, en fer-se amb 7 regidors quan el recompte de les eleccions municipals arriba al 100% d’escrutini, el que significaria 3 menys que els registrats a la regió durant els anteriors comicis amb CiU. ERC acapararia 918 vots i 4 regidors, mentre que en tercer lloc apareixeria CUP-AMUNT que hauria aconseguit 1 edil i 398 vots; seguit de PSC, amb un 8,56% dels vots i 1 seient.
L’any 2015 la segona força era CUP amb 590 vots i dos regidors, li seguia ERC amb 411 vots i 1 regidors.
La participació ha estat del 70,04% en el terme municipal, un millor dada que el 2015 (68,50%).
Un votant al col·legi de l’Albada, el 26-M. Foto: Soraya Rodríguez
Esquerra Republicana obté un resultat històric a la ciutat de Tarragona, esecialment al centre i Llevant. Mentre que a l’any 2015 ERC obtenia un total de 5.963 vots i 4 escons, en aquestes eleccions ha doblat resultats amb 13.038 vots i fins a 7 escons. El PSC per contra, obtenia l’any 2015 un total de 14.486vots i 9 escons i en aquestes eleccions ha baixat a 13.368vots i 7 escons. A continuació mostrem un resum electoral per zones que mostren una clara inclinació d’una Tarragona socialista cap a una de republicana:
Comencem per la Part Alta de Tarragona, en la que s’ha produït un sorpasso molt significatiu. Una zona on el PSC s’emportava la majoria de vots ara es ERC qui ho fa. L’any 2015 PSC obtenia un 21,32%, és a dir, Ballesteros s’emportava 336 vots i enguany ha baixat a 249 vots (15,56%). Esquerra republicana passa de tenir 267 vots l’any 2015 a 510 vots aquestes eleccions (16,94% de vots a 31,88%). La CUP en aquesta zona ha perdut 78 vots i el PP la meitat; de 111 a 55 vots.
A l’Eixample continua la mateixa línia, ERC passa de tenir 727 a 1.813 vots, és a dir, guanya 1.086 vots a les darreres eleccions. El PSC en canvi perd 52 votants i es queda en 979 vots. El PP baixa en 162 vots, aconseguint només 535. Els Barris marítims es tornen republicans; el PSC passa de tenir 953 a 795 vots i ERC per contra augmenta notablement els seus seguidors aconseguint 1.142 votants, quan l’any 2015 obtenia 527. El PP, per la seva banda perd vots i passa de tenir 363 a 193. L’eixample nord baixa només un centenar de votants socialistes obtenint 2.208 vots al PSC, mentre que al 2015 eren 2.315 els que votaven per Ballesteros i ERC obté un èxit rotund guanyant 1.598 vots, és a dir, passa de tenir-ne 1.532 a 3.130, més de la meitat. El PP en aquest cas perd de 1.291 a 794 vots. A l’eixample sud el PSC passa de tenir-ne 1.520 vots a 1.175 i ERC de 885 a 1.591.
El PSC obté més o menys els mateixos resultats als Barris de Llevant (El Miracle, Els Músics, Els Cossis, Vall de l’Arrabassada, Savinosa, Cala Romana, Els Boscos de Tarragona: Monnars, Llevantina, Entrepins, Escorpí i Solimar, Platja Llarga, La Móra, Ferran i Tamarit-Punta de la Móra); de 1.091 a 1.061, perdent només 30 vots, però ERC puja espectacularment: de 943 vots que obtenia l’any 2015 a 2.054 que ha obtingut al 2019, ni més ni menys que 1.111 vots més.
Els Barris de Ponent segueixen sent clarament socialistes, però hi ha descensos. Mentre que a l’any 2015 Torreforta li oferia 1.809 vots, enguany són 1.694. A Bonavista, socialista per excel·lència, el PSC continua tenint seguidors tot i que perd alguns; de 1.227 passa a 1.216 i a Camp Clar, de 1.731 a 1696 enguany. ERC passa de tenir 205 vots a Torreforta a tenir-ne 544, a Bonavista de 42 a 151 i Camp Clar de 146 a 475 vots per Pau Ricomà. El PP també perd vots considerablement als barris de ponent. A Torreforta per exemple passa de tenir 446 a 262 i a Camp Clar de 383 a 209 vots.
Sant Salvador es decanta pel PSC tot i que aquest perd un centenar de vots obtenint 576. ERC en canvi puja amb 382 vots, de 146 que obtenia el 2015. . A Sant Pere i Sant Pau ERC guanya amb èxit 703 vots; passa de tenir 543 a 1.246. El PSC perd 176 vots: de 1843 a 1.667. El PP baixa considerablement també de 625 a 342 vots.
Com podem observar i a mode de resum orientatiu, a la Part Alta de Tarragona, els eixamples nord i sud, els barris marítims i Barris de Llevant, ERC ha tret un èxit extraordinari, molt superior en comparació a la resta de zones de Tarragona. El PSC, que guanyava en vots en tots aquests barris, ahir va perdre significativament deixant pas a l’esquerra. Per últim, als barris de ponent i a Sant Salvador i Sant Pere i Sant Pau, el PSC perd vots tot i que segueix guanyant amb diferència a ERC.
Els partits més afectats doncs, són el PSC perdent escons i vots de manera important i el Partit Popular rep una bona bufetada amb resultats desastrosos, perd vots i escons en comparació a les eleccions de 2015 i passa de tenir 5.823 vots a 3.621 vots i de 4 a 2 escons. Ciutadans segueix en les línies de les últimes eleccions pujant de 7.257 vots a 8.413 i mantenint els seus 4 escons. VOX obté en total 1.709 vots i la CUP baixa de 4.182 vots a 3.703. En quant a Junts per Tarragona obté 6.492 vots i 3 escons, sent les urbanitzacions de llevant, l’eixample sud i nord, els barris marítims i la part alta, les zones on ha tingut més èxit.
Per consultar aquestes i altres dades podeu fer-ho mitjançant aquest enllaç.
L’alcaldessa de Prades, Lídia Bargas. Foto: Ajuntament de Prades
JuntsxCat guanya a Prades amb un gran 60,56% dels vots. Suma en total 215 vots i 5 regidors, un resultat quasi idèntic que l’any 2015 en el qual CiU va triomfar amb 216 vots i 5 regidors. Li segueix Junts per Prades amb 125 vots i dos regidors, l’any 2015 també però amb 92 vots i dos regidors. Tant enguany com a les darreres eleccions la participació ha estat del 78%. Xifres molt similars a la localitat de Prades que seguirà amb la mateixa alcaldessa Lidia Bargas.
Esquerra Republicana de Catalunya – Acord Municipal (ERC-AM) ha obtingut la victòria en sis dels deu consells comarcals de la demarcació de Tarragona. Els republicans han guanyat amb majoria absoluta al Montsià, a la Ribera d’Ebre i al Priorat, i s’han imposat amb majoria simple al Baix Camp, al Baix Ebre i a la Conca de Barberà.
Candidatura de Progrés (CP) -PSC- ha estat la força més votada al Tarragonès i al Baix Penedès, una comarca on ha sumat tres consellers. Per la seva banda, Junts per Catalunya (JxCat) ha revalidat la victòria a la Terra Alta i a l’Alt Camp, on ha perdut la majoria absoluta.
Candidatura de Progrés (CP) -PSC- és la candidatura que ha obtingut més vots al Consell Comarcal del Tarragonès, tot i que ha empatat amb 9 consellers amb ERC-AM, que ha guanyat quatre representants. JxCat ha perdut dos consellers i s’ha quedat amb 7 i En Comú Podem s’han quedat amb els 4 i 2 consellers que ja tenien, mentre que el PP ha caigut de 3 a 1. La CUP ha conservat el seu representant. Els escenaris de possibles pactes han quedat molt oberts, encara que les forces independentistes (ERC-AM, JxCat i CUP) sumen majoria.
Al Baix Camp, ERC-AM ha estat la força que ha obtingut més representants, amb 11, tres més dels que tenia. D’aquesta manera ha passat per davant de JxCat, que n’ha perdut dos i s’ha quedat amb 10, fet que li podria fer perdre la presidència de Joaquim Calatayud en aquest darrer mandat. Els socialistes han guanyat un conseller i han pujat fins als 6. El camí contrari de la CUP, que ha passat de 3 a 2, i del PP que ha baixat de 2 a 1. Ciutadans i Ara han mantingut els 2 i 1 consellers que ja tenien.
CP ha estat la gran triomfadora al Consell Comarcal del Baix Penedès. Els socialistes han guanyat tres consellers i n’han obtingut 12. Tot i això, han quedat lluny de la majoria absoluta, situada en 17. L’altra cara de la moneda ha estat JxCat, que ha passat de 10 a 8 consellers. ERC-AM, per la seva banda, ha incrementat dos membres, fins als 7. També Cs ha obtingut un nou conseller -3-, mentre que el PP i la CUP n’han perdut un cadascun i s’han quedat amb un únic representant. En Comú Guanyem s’ha quedat amb el conseller que ja tenia.
Al Consell Comarcal de l’Alt Camp, JxCat ha perdut la majoria absoluta que tenia CiU en l’anterior mandat, en passar de 10 a 9 consellers. En canvi, ERC-AM ha pujat de 3 a 5 i tindria la clau de la governabilitat. Aquest pacte, de fet, ha estat el que s’ha produït a la capital de la comarca, Valls, en l’anterior legislatura, i tot apunta que es podria repetir en aquest mandat. CP ha perdut un conseller, mentre que la CUP i Alcoverencs Pel Canvi han mantingut els seus resultats, amb 2 i 1 representants, respectivament.
ERC-AM ha estat la força amb més suports a la Conca de Barberà i ha guanyat un conseller, tot i que empata a 8 amb JxCat, que ha mantingut els resultats. La FIC ha perdut un representant i s’ha quedat amb dos membres, que s’albiren claus per formar govern. CP continuarà amb un conseller.
Al Priorat, ERC-AM ha aconseguit la majoria absoluta, després d’incrementar dos consellers -de 8 a 10-. A més, li ha pres el primer lloc a JxCat, que ha baixat de 9 a 7. CP i CUP han conservat el representant que ja tenien.
ERC-AM domina a les Terres de l’Ebre
ERC-AM ha guanyat a tres dels quatre Consells Comarcals de les Terres de l’Ebre. ERC-AM s’ha imposat al Consell Comarcal del Baix Ebre ampliant de 8 a 11 consellers la seva representació. Els republicans han augmentat més de 3.000 vots la comarca i han passat de tenir-hi 52 a 75 regidors (33,33% dels vots). ERC és per primer cop la força més votada al Baix Ebre i ha desbancat Junts per Catalunya que perd dos consellers, de 10 a 8, tot i que els demòcrates també han incrementat el nombre de vots a la comarca però perden representativitat, passant de 51 a 44 regidors (32,88% dels vots). També perden dos consellers, de 5 a 3, els socialistes de les Candidatures de Progrés (10,62% del vot). Finalment, doblarà la seva representació al Consell Comarcal del Baix Ebre En Comú Guanyem, amb 2 consellers (10,97% dels vots), i entra a l’ens comarcal la formació taronja de Ciutadans amb 1 conseller (4,6% dels vots).
Al Montsià, ERC es consolida com a força hegemònica també al Consell Comarcal on tindrà majoria absoluta, amb 13 dels 25 consellers – el 43,37% dels vots i 53 regidors-. També al Montsià els republicans han ultrapassat a Junts amb qui havien empatat a 9 conselleries l’últim mandat. Junts passa de segona a tercera força al Consell del Montsià, amb 5 consellers (12,36% dels vots), els mateixos que el PSC que se situa com a segona força (16,38% dels vots). Com al Baix Ebre, En Comú Guanyem també passa d’1 a 2 consellers (6,13% dels vots), mentre que el PP perd el seu conseller i la representació a l’ens comarcal.
Al Consell Comarcal de la Ribera d’Ebre, ERC tampoc necessitarà pactes de govern perquè s’ha imposat amb la majoria absoluta de 10 dels 19 consellers. ERC passa a ser primera força a la comarca amb el 37,64% dels vots, i Junts per Catalunya pateix una important davallada, de 9 a 5 conselleries i de primera a segona força, amb el 23,38% dels vots. El PSC manté 1 conseller (10, 95% dels vots), igual que la FIC (5,58%). Finalment també tindrà una conselleria l’Agrupació d’Electors de la Ribera d’Ebre que ha aconseguit el 4,78% dels vot a la comarca.
Finalment a la Terra Alta, Junts manté la majoria, en aquest cas simple, amb 9 de 19 consellers. Es mantenen així els resultats de l’antiga CiU a la comarca (37,89% dels vots) mentre ERC guanya 1 conseller i en tindrà 6 (27,91% dels vots). També milloren la seva representació al Consell Comarcal de la Terra Alta els socialistes amb 2 consellers (11,55% del vot) per a la Candidatura de Progrés. Es manté amb 1 conseller En Comú Guanyem i recupera representació comarcal la FIC, en detriment del PP, 100%Batea – que no es presentaven en aquests comicis-, i l’Agrupació d’Electors de la Terra Alta.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
