El diputat electe de Junts per Catalunya, Ferran Bel, ha mostrat la seva perplexitat davant el preacord entre PSOE i Unidas Podemos. “En menys de 48 hores Pedro Sánchez i Pablo Iglesias han anunciat un pacte que podrien haver anunciat fa sis mesos, i que de ben segur hauria tingut més suport vist que entre totes dues formacions sumaven 10 diputats més”. “Ens podríem haver estalviat unes noves eleccions, així com també 52 diputats de Vox al Congrés i sis mesos de paràlisi a l’Estat espanyol”, ha reblat Bel.
D’altra banda, el diputat electe de Junts per Catalunya ha explicat que “no sabem si el PSOE o Unidas Podemos tenen intenció de demanar-nos el
nostre vot en la investidura, això dependrà d’ells i de quines converses vulguin tenir”. A tot això, en referència al punt número 9 de l’acord, Bel ha
assegurat que “en fem una valoració molt negativa i gairebé irreversible, ja que es posa de manifest que volen garantir la convivència a Catalunya,
quan en realitat a Catalunya el conflicte que existeix és polític i amb l’Estat espanyol, no entre catalans”.
En aquesta línia, des de Junts per Catalunya es demana establir un diàleg entre Catalunya i Espanya, començant també per un marc de relació institucional. “Fa un any PSOE i Unidas Podemos coincidien que a Catalunya hi havia un conflicte polític, per tant no és de rebut que ara parlin d’un problema de convivència”, ha continuat Bel, “han de reconèixer el conflicte polític entre Catalunya i Espanya”. Així doncs, el diputat electe de JxCAT exigeix trobar solucions i cercar línies de treball, ‘un bon gest i retornar les trucades de Pedro Sánchez al president de la Generalitat, Quim Torra”, ha conclòs Bel.
El diputat ha fet una valoració dels resultats electorals aquest dimecres al matí, a Tortosa. Les primeres impressions de Bel han estat positives, vist que les forces independentistes veuen reforçades la seua posició al Congrés, encara que la suma global és un diputat més. De fet, Junts per Catalunya també tindrà un diputat més en aquesta cambra espanyola.
“A nivell de país hem incrementat el número de vots, també en percentatge, així com en escons” ha comentat Bel, “per tant, en clau del nostre projecte polític en fem una valoració positiva”, ha dit.
Jordi Roca vol tornar al Congrés de Diputats. Foto: Tarragona21
Jordi Roca es va quedar fa sis mesos sense l’escó que mantenia elecció rere elecció al Congrés dels Diputats. Ha viscut un veritable Dragon Khan polític només en tres anys, quan començà de diputat del PP per Tarragona, amb Rajoy de president del Govern. Són les quartes eleccions en quatre anys i les enquestes apunten que pot recuperar l’escó. Rival dialèctic difícil, manté el seu to irònic i directe i no perd mai ni l’optimisme ni el bon humor.
Disposat a tornar al Congrés? Això indiquen les enquestes
Sí. Es pot fer política fora de les institucions per defensar la llibertat i la democràcia. Quan tens la confiança dels ciutadans disposes de més eines.
A Tarragona, ERC i PSC sembla que es disputen el primer lloc electoral, mentre el PP recuperaria l’escó, Cs es quedria fora i Junts x Cat es debat entre la vida i la mort. Quina previsió tenen sobre els resultats?
Qui ho hagués dit quan el tripartit va deixar la Generalitat en fallida ara fa només vuit anys. Queda clar que a les esquerres el benestar col·lectiu no els hi va gaire bé i el malestar general els beneficia. Al Congrés treballarem pel benestar de la gent i si això fa que a les esquerres els hi vagi malament. No vessaré cap llàgrima.
Pot el PP guanyar les eleccions?
Sí. Tot i que la divisió del vot demòcrata i constitucionalista ens treu molta força, la victòria la tenim a tocar.
Què ha fet malament Pedro Sánchez perquè no li hagin donat suport en la inexistent investidura?
Aliar-se amb el populisme, un projecte ranci i perillós, i amb el nacionalisme, un projecte totalitari, excloent i xenòfob, tal i com el mateix Pedro Sánchez els va definir respectivament.
Quan no tens principis i estàs només per la frivolitat i les fotos, la realitat t’acaba passant factura.
Catalunya marca molt aquestes eleccions. Com definiria la situació que es viu a Catalunya?
Excepcional a Europa. El nacionalisme esperona a la violència des de les institucions. Això no passa enlloc. El clima antidemocràtic que ens imposen Torra i els seus és absolutament excepcional.
Hi ha qui diu que els independentistes, PP i Cs estan inflamant la situació a Catalunya
Ni PP ni Cs tallem carrers, ni boicotegem als estudiants decents, ni cridem a cremar contenidors, ni hem escrit centenars d’articles dient que els tractorians són bèsties infrahumanes amb una tara genètica, ni obrim les institucions al terrorisme.
L’equidistáncia de la comparativa que fan alguns és perversa. El punt equidistant entre una poma i un pot de verí és una poma enverinada.
Pactaria amb Vox governar a l’Estat?
Tenim una condició innegociable per qualsevol pacte a qualsevol nivell: per pactar amb nosaltres s’han de respectar totes les lleis i no imposar lleis discriminatòries envers les dones o altres races.
Que defensin el que vulguin, que ho portin en paper al Congrés i si el que porten no ens agrada o si vulnera drets de les persones o si no es democràtic, hi votarem en contra.
El mateix és aplicable a altres opcions politiques.
Quines són les prioritats del PP per a les comarques de Tarragona?
Moltíssimes. Infraestructures prioritàries; medi ambient i els objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides; mantenir i apujar les pensions; crear ocupació i portar creixement econòmic; medi rural, agricultura i ramaderia; industria 4.0 i cost de l’energia; turisme; joventut; ensenyament i cultura; recerca, desenvolupament i innovació; digitalització. En definitiva, tot el programa del Partit Popular que fa que sempre deixem Espanya millor del que ens la deixen els socialistes.
I, de manera estructural, és fonamental la reconstrucció democràtica de Catalunya per tal que recuperem el lideratge que hem perdut, per evitar la eliminació de tot el que significa Espanya de Catalunya i per desfer la pedagogia de l’odi de dècades amb pedagogia de la concòrdia.
I per al conjunt de l’Estat?
Molt fàcil: exactament el mateix. És l’avantatge que tenim els que no fem política del ressentiment. Si féssim el mateix que els nacionalistes això acabaria molt malament.
Què proposen en pensions?
Tothom sap que si governa el PP les pensions es pagaran i pujaran una miqueta cada any. Tothom sap, encara que els costi reconèixer-ho, que si no governa el PP les pensions tornaran a estar en perill abans del que ens pensem.
En atur juvenil?
Dir-li als joves la veritat per tractar-los com persones madures, intel·ligents i independents i no com fan les esquerres que tracten els joves com si fossin idiotes, dropos i egoistes.
En empoderament de la dona?
Tractar les dones com persones independents i no com fan les esquerres que tracten les dones com víctimes dependents de les esquerres i que només són dones si són de esquerres.
Mai li trauré a una dona la condició de dona segons el que pensi o voti.
Sóc partidari de compensar aquelles situacions de greuge que pateixen les dones, de fer-ho sense escarafalls i amb un consens social molt alt.
Com a pare vull garantir l’empoderament de la meva filla sense necessitat de tractar malament el meu fill ni de buscar el ressentiment entre ells.
Afegir que em preocupa molt la situació de la dona en altres països, en especial alguns que tenen molta influència en partits que fan molts escarafalls de feminisme.
En sostenibilitat i medi ambient?
Governs del PP han creat el primer ministeri de Medi Ambient, milions d’hectàrees de bosc, nous parcs naturals, signat i impulsat els Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides, signat l’Acord pel Clima de París i, en definitiva, hem deixat tots els paràmetres mediambientals d’Espanya millor del que ens havien deixat els socialistes.
En medi ambient, el PP som fets, no paraules.
Per la propera legislatura encarem molts mes reptes com la contaminació o canvi climàtic, el repte de la gestió de l’aigua, la transició energètica sostenible o descarbonització, la mobilitat, la despoblació i tants altres. Com a membre de la primera comissió dels ODS serà una legislatura apassionant.
En impostos?
Baixar impostos. Com estem fent a Andalusia on, com ha passat a tot arreu que es baixen imposts, està pujant la ocupació i l’activitat econòmica i, a mes, s’està recaptant més i reduint, per exemple, les llistes d’espera sanitàries. Madrid ha esdevingut líder a Espanya amb els imposts més baixos mentre a Catalunya, amb els imposts més alts d’Espanya, cada cop anem perdent posicions.
Demana vostè que l’AVE tingui una parada a Tarragona o bé a Reus. Com fer-ho? No veu necesària l’estació sud de l’Aeroport?
El desgavell ferroviari provocat pels comissaris polítics de Barcelunya a la nostra província necessita una acció consensuada i coordinada per a la planificació ferroviària de la província de Tarragona. Nosaltres sempre hi hem estat. Som els únics que no ens hem mogut.
Descarta vostè el tercer fil ferroviari. Per què?
Les mercaderies han d’anar lluny d’on vivim la gent i les persones hem d’agafar el transport a prop d’on vivim. El centralisme de Barcelunya ha fet que la província de Tarragona sigui la única al món que patim el contrari.
Només amb un govern del PP podem acabar amb aquesta aberració.
El PP va ser criticat quan governava perquè es deia que les infraestructures necessàries a Tarragona es desenvolupane lentament. A què es comprometen vostès?
Aquesta és una critica injusta, esbiaixada i partidista. Comparativament amb altres països hem avançat molt més, com ara amb el Corredor del Mediterrani (tal i com diu la pròpia Unió Europea).
Ens van deixar Espanya en fallida i totes les infraestructures aturades sine die. Les comparacions són odioses, també amb les infraestructures.
Pablo Casado deia al debat televisu que no donarien suport a Pedro Sánchez. Ens podem veure abocats a unes noves eleccions?
No, perquè guanyarem i tornarem a la recuperació econòmica. Aquest mes hem vist com s’han destruït 100.000 llocs de treball. Això és un milió d’aturats a l’any. És una extrema necessitat un canvi de govern.
I, sobre tot, perquè hem de reconstruir la democràcia i la convivència a Catalunya.
L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, assegut a la seva cadira del despatx d’alcaldia. Foto: Roger Segura
El nou alcalde de Tarragona, Pau Ricomà, afirma que la tasca de revitalitzar l’estat dels edificis de la ciutat durarà anys. En una entrevista a l’ACN, Ricomà assegura que podran avançar amb més facilitat si el govern municipal és fort, fent així una crida a la CUP i a Junts per Tarragona perquè s’hi sumin.
El batlle també vol que el Barri del Port tingui la declaració d’àrea de conservació i rehabilitació, una fórmula que permetria accelerar el rentat de cara en una de les zones més degradades de la ciutat. A més, detalla com seran els consells de districte, indica que parlaran amb les diferents administracions per si es pot construir una gran biblioteca a la Tabacalera i que la zona d’Horta Gran és una de les prioritats per edificar obra nova que ajudi a cohesionar els barris de Ponent amb el centre de la ciutat. L’alcalde també exposa que vol impulsar un Institut d’Estudis Metropolitans que ajudi a definir les necessitats de l’àrea metropolitana.
Una de les grans prioritats del nou govern de Tarragona format per ERC i En Comú Podem (ECP) és la regeneració urbana. Ricomà manifesta que volen “un urbanisme del segle XXI, que aposti per la rehabilitació”. Una de les zones que més centrarà l’interès és el Barri del Port. Per millorar-lo, l’alcalde avança que vol que sigui declarat àrea de conservació i rehabilitació. “És una eina que permet actuar urbanísticament en temes com l’expropiació”, concreta. El nou batlle té la sensació “que tots els elements que permet la llei d’actuació sobre la propietat no s’han fet servir” fins ara i lamenta que l’antic equip de govern no ha estat prou exigent amb les obligacions dels propietaris. “Hi ha un dret col·lectiu de tenir la ciutat digna”, emfatitza.
Per potenciar la millora de l’estat dels edificis de Tarragona no descarta ajudes fiscals municipals, que passarien per rebaixar l’impost d’obres i construccions. Una mesura que ja és vigent a la Part Alta i que el nou executiu estudiarà estendre als immobles de més de 50 anys de la resta de la ciutat. A més, el republicà comenta que una altra via per tenir bonificacions seria que, un cop feta la reforma, l’habitatge es posés en lloguer social.
Encara en matèria urbanística, una altra de les prioritats d’ERC és desenvolupar petits plans per cohesionar la ciutat. “Són una prioritat”, remarca Ricomà. Per a ell tan podrien ser d’iniciativa privada com municipal, en funció de cada cas. Una de les zones que l’alcalde creu que es podrien transformar en habitatges és la de l’Horta Gran que toca a Icomar. “És un punt de connectivitat important entre els barris ja construïts i la llera del Francolí, que acostaria els barris a la ciutat”, indica. Per poder encaixar tots aquests elements es mostra partidari de fer una reforma del POUM, que caldrà estudiar si ha de ser total o parcial, i en els darrers dies ha deixat la porta oberta a contractar un gerent d’urbanisme.
Els consells de districte, com més aviat, millor
Un dels punts estrella del programa electoral d’ERC va ser la creació de consells de districte. Per Ricomà són imprescindibles per apoderar la ciutadania i tenir una relació més propera amb els veïns i les entitats. L’alcalde s’ha posat un termini màxim de dos anys per constituir els cinc que hi ha previstos -Ponent, Nord, Centre Històric, Centre Eixample i Llevant- però reconeix que són una eina bàsica per impulsar una altra de les promeses electorals: els pressupostos participatius. Per tant exposa que aspira a “fer-ho més de pressa”, encara que puntualitza que cal una feina prèvia d’identificar tots els agents que en formaran part i que portarà temps. “Això no es fa de manera despòtica, es fa amb la gent”, insisteix.
Pla de biblioteques i recuperar l’ETC i el DO
Al llarg de la legislatura Ricomà es compromet a tirar endavant un pla de biblioteques. Una eina que els agents culturals de la ciutat reclamen des de fa temps i que malgrat s’han fet alguns intents, mai s’ha consolidat. L’aposta del nou alcalde és recuperar el que va redactar el seu partit l’any 2010, quan formava part del govern amb el PSC, i que passaria per tenir una biblioteca “molt potent” al centre, una altra d’important a Ponent, mantenir l’actual al carrer Fortuny i crear-ne als barris del Nord i a Llevant. “És imprescindible, per a nosaltres la cultura és important”, reconeix Ricomà, que a banda de les funcions d’alcaldia també assumirà la conselleria de Cultura.
L’aspecte més fràgil de la iniciativa és la gran biblioteca que s’hauria de desenvolupar. La primera opció seria fer-la a Tabacalera -ja hi ha un projecte dissenyat-, que pel batlle hauria de ser “un gran centre cultural amb diferents vessants”. El problema és “la necessitat d’inversió d’altres administracions”, amb les quals vol parlar “per saber si més enllà d’un dibuix hi ha algun compromís real”.
També en matèria cultural es mostra partidari de recuperar el festival d’estiu ETC, que enguany no se celebrarà per problemes econòmics, i el concurs musical DO Tarragona, que durant molts anys va servir de trampolí de joves bandes locals d’estils diversos.
Finalment, pel què fa a mobilitat, el nou govern municipal es posa com a fita connectar la ciutat amb carrils bici per fomentar la mobilitat sostenible. “Prioritzem els carrils bici educatius, que ajuntin els instituts, les escoles i els campus universitaris”. Quan s’hagi concretat la connectivitat, Ricomà no descarta crear una mena de ‘Bicing’ tarragoní.
Canvi d’etapa amb un ull al retrovisor
Tot i les ganes del nou equip de govern d’impulsar un canvi en la manera de fer i de crear nous projectes, hi ha algunes carpetes que primer hauran de tancar. Una és la dels Jocs Mediterranis, celebrats fa quasi un any a la ciutat. La fundació que en va gestionar l’organització encara no s’ha liquidat i Ricomà ha assumit la tasca personalment. “El tancament ha de ser immediat”, expressa. A més afegeix que “mirarem que es faci de manera correcta i que no hi hagi sorpreses”, en al·lusió a possibles problemes econòmics. Tot i que afirma que té confiança en l’estat de les arques municipals, no dubta a assegurar que demanaran responsabilitats si hi ha coses que no s’han fet bé.
Una acció que presumptament no hauria estat correcta és la que ha desembocat en el cas Inipro, que investiga l’anterior alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i altres membres del PSC. Per Ricomà “l’ombra de la corrupció ha estat important” perquè ell hagi arribat a l’alcaldia i comenta que la falta de transparència de l’anterior executiu també hi ha influït. De tota manera descarta que l’Ajuntament es personi com a acusació particular en aquest afer judicial.
Ricomà demana sobre els trens de mercaderies i el ‘bypass’
L’alcalde de Tarragona considera que en la defensa del ferrocarril i de la capitalitat “s’ha fet més parafernàlia que feina real”. El batlle opina que el pacte dels alcaldes pel mapa ferroviari defineix desitjos poc concrets i reclama definir, per exemple, per on han de passar els trens de mercaderies i on s’ha de fer el ‘bypass’ que ha de permetre que els trens es desviïn de la línia de la costa cap a la del TAV.
El batlle aposta per desviar les mercaderies per una nova plataforma paral·lela a la de l’alta velocitat perquè recuperar la línia Reus-Roda seria “massa costós” i traslladaria el problema a ciutats com el Vendrell. Pel que fa al ‘bypass’ que ha de permetre escurçar el temps de trajecte cap a Barcelona, Ricomà aposta per situar l’enllaç a l’Arboç. “Es pot fer de pressa i a un cost molt baix, mentre que fer-lo al Gaià tindria un impacte mediambiental i econòmic important”, defensa.
Ricomà demana encetar el debat al territori sobre aquestes qüestions amb l’objectiu de treure’n una posició clara. “Sinó, passarà el de sempre, que quan vas a Madrid les coses desapareixen”, adverteix. En la mateixa línia que el seu predecessor, l’alcalde republicà garanteix que també treballarà perquè l’estació intermodal de l’aeroport de Reus sigui una realitat, atès que la considera “important per al territori i per potenciar l’aeroport”.
En clau territorial, el batlle tarragoní aposta per impulsar un Institut d’Estudis Metropolitans, vinculat a la universitat o a d’altres agents, perquè faci una diagnosi de “la ciutat extensa” que conformen els principals municipis a l’entorn de Tarragona i Reus. “Cal definir com ens hem de connectar i qui entra en aquest dibuix i, a partir d’aquí, crear una estructura que sigui capaç de donar sortida a aquestes necessitats tècniques”, exposa. Ricomà confia obtenir la “complicitat” de la resta d’alcaldes i posar fil a l’agulla a l’organització metropolitana amb celeritat.
“Per damunt dels objectius polítics i ideològics de cadascú, hi ha marcs per entendre’ns”. Foto: Roger Segura
Ricomà, sobre l’independentisme: “No som enemics de ningú ni volem imposar res”
La històrica investidura d’un alcalde independentista a Tarragona ha demostrat, segons el propi Ricomà, que “per damunt dels objectius polítics i ideològics de cadascú, hi ha marcs per entendre’ns”. L’alcalde defensa que els integrants d’ERC no són “enemics de ningú” ni volen “imposar res”, sinó “defensar lo nostre però sense cap tipus d’agressió sobre ningú”.
Pel que fa a la col·locació d’una pancarta de suport als presos independentistes o de llaços grocs a la façana de l’Ajuntament de Tarragona, Ricomà insisteix que “serà el ple qui ho decideixi” i matisa que no serà ell qui porti la qüestió a debat. A més, insisteix que cada partit del govern es posicionarà “a la seva manera” i afirma que, un vot contrari d’En Comú Podem, no suposaria cap crisi de govern. “La decisió serà col·lectiva”, insisteix.
Tot i això, diu que ell continuarà anant a veure els presos i anant a les manifestacions, ara com a alcalde. “La ciutat és com és, i és magníficament diversa”, celebra. A més, el batlle considera que el país “ha d’anar trencant blocs i barreres”. Segons Ricomà, obtenir un suport a la independència del 51% davant d’un rebuig del 49% té “una importància molt relativa” i considera que primer cal fer “societat i comunitat” per avançar “més de pressa”. “Junqueras em dirà que parli amb tothom i que estimi a tothom, perquè la resta és secundari”, vaticina sobre la propera visita que farà al president d’ERC a presó.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, amb l’equip de Govern
L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha signat quatre decrets relatius al nou Cartipàs Municipal pel mandat 2019-2023. Amb aquestes decrets s’organitza el govern municipal en onze àrees de govern; es nomenen els tinents d’alcalde i els membres de la Junta de Govern, i s’aproven les delegacions de funcions als regidors i regidores que conformaran el govern municipal.
Segons l’alcalde, “aquesta nova organització del govern i la distribució de funcions s’ha fet valorant les necessitats reals que la maquinària politica i administrativa de l’Ajuntament ha d’atendre i sobretot amb vistes a poder gestionar les diverses matèries d’acord amb els objectius polítics marcats, amb prioritat de servir a les persones, per incrementar la seva qualitat de vida, el seu benestar i l’ocupació; sense descuidar que la nostra promoció de la economia i el turisme és fonamental per assolir aquests objectius”.
El govern s’organitza, doncs, en les àrees d’Alcaldia; la de Promoció Turística, Estratègies, Projectes i Dinamització Turística (Patronat de Turisme); la de Serveis Generals; la de Noves Tecnologies; la d’Hisenda i Gestió Econòmica; la de Gestió del Territori; la de Dinamització Econòmica i Ocupació; la de Seguretat i Mobilitat; la de Benestar i Serveis Socials; la de Serveis Educatius, Lleure i Esport; i la de Serveis Culturals i Relacions Ciutadanes.
En el repartiment de les delegacions, Jesús Barragán, que també serà 2n Tinent d’alcalde, dirigirà i gestionarà les àrees de Serveis Generals i la d’Hisenda i Gestió Econòmica, així com la Regidoria de Dinamització i Servei d’Ocupació i Dinamització laboral.
Marc Montagut, 1 Tinent d’alcalde, dirigirà i gestionarà l’àrea de Gestió del Territori.
Pedro Madrona, 6è Tinent d’alcalde, dirigirà i gestionarà les regidories de Control Executiu de Concessions i Conrtactes; de projectes Urbans i Platges; i de la Gent Gran.
Héctor Maiquez, 4t Tinent d’alcalde, dirigirà i gestionarà l’area de Dinamització Econòmica i Ocupació i les regidories de Sanitat i Salut Pública, i de Foment de l’Esport.
Júlia Gómez, 3a Tinent d’alcalde, dirigirà i gestionarà les àrees de Seguretat Ciutadana i Mobilitat; de Serveis Educatius, Lleure i Esport; i la regidoria de la Dona.
Xavier Montalà, 5è Tinent d’alcalde, dirigirà les àrees de Benestar i Serveis Socials, i de Serveis Culturals i Relacions Ciutadanes.
La JGL la formaran els 6 regidors i l’alcalde, que la presidirà.
Pau Ricomà, en primer terme, junt amb l’equip de govern municipal
El conseller de Territori i Sostenibilitat, Xavier Puig, és des d’avui el nou portaveu municipal de l’Ajuntament de Tarragona. Així ho ha acordat l’Equip de Govern reunit aquest matí al Saló dels Tarragonins i Tarragonines il·lustres. Puig ha explicat que la primera decisió que han pres els consellers de Govern és visitar les escoles de la ciutat. “El manteniment dels centres educatius és responsabilitat del consistori, per això volem conèixer les seves necessitats de primera mà”, ha assegurat.
Una altra de les decisions en què ja es treballa és en la creació dels Consells de Districtes. “Volem que es vegi que tenim un ajuntament obert a la ciutadania. Volem que la ciutadania tingui el protagonisme de la governança de la ciutat”, ha emfatitzat. Entre les altres prioritats que es planteja l’Equip de Govern encapçalat per l’alcalde Pau Ricomà és “omplir de vida la ciutat, preservar els espais naturals i rehabilitar les zones de Tarragona més degradades”.
La primera reunió de treball del nou Equip de Govern també ha servit per organitzar totes les àrees i funcions, “amb l’objectiu d’organitzar tota la logística del Govern. Un dels problemes que volem revertir és la falta de coordinació entre departaments. Aquests primers dies visitarem els treballadors i treballadores municipals perquè ells són els autèntics protagonistes del canvi”. I ha afegit: “Tenim una enorme responsabilitat i sabem que no podem fallar. El que ens falta d’experiència ens sobra d’il·lusió”.
El nou equip vol “redirigir les dinàmiques equivocades” i “la manca de coordinació” entre àrees del darrer mandat. Puig ha reconegut que el govern té “pocs membres” -set d’ERC i dos d’ECP- i que necessitarà “molta col·laboració” externa per ser “més fort”, per la qual cosa ha estès la mà a la CUP. “No tenim pressa, però la CUP ens faria més forts”, ha reconegut Puig, qui també ha explicat que, a hores d’ara, un acord amb Junts “no està sobre la taula”.
En aquest sentit, Puig ha dit que, tot i que no tenen pressa, aviat es tornaran a reunir amb la CUP perquè amb els anticapitalistes el govern seria “més fort”. Per contra, ha dit que l’opció que Junts per Tarragona esdevingui nou soci “ara mateix està lluny i no està sobre la taula, però és una qüestió que decidirà el govern”.
Canviar la falta de coordinació
Puig ha explicat que, més enllà de les juntes de govern, hi haurà reunions de petit format entre els dos socis de l’executiu “per anar llimant la coordinació”. Precisament, segons el nou equip de govern un dels problemes dels darrers anys ha estat la falta de coordinació i de comunicació entre diversos departaments, que ara es vol revertir. “Volem parlar molt entre nosaltres, teixir moltes complicitats i involucrar-nos els uns amb les àrees dels altres”, ha exposat.
Fer una auditoria
El govern de Ricomà preveu fer una auditoria d’aquelles àrees que ho requereixin i millorar la participació dels veïns i de les entitats amb iniciatives com els Consells de Districte. “Fins ara teníem un ajuntament massa tancat en si mateix i ara volem que es vegi que està obert. Volem que les entitats puguin tenir protagonisme en la governança de la ciutat, de manera estable i formal”, ha detallat.
‘Omplir Tarragona de vida’
El també regidor d’Urbanisme ha assenyalat que l’objectiu en aquest àmbit és “omplir Tarragona de vida, millorar els espais públics, fer-los habitables, regenerar la ciutat i preservar els espais naturals”.
“No anem amb la idea de tombar tot el què ha fet l’anterior govern; sinó de construir, canviar i redirigir les dinàmiques que creiem equivocades”, ha assegurat el portaveu de l’executiu. A més, Puig ha dit que redistribuiran però no ampliaran els càrrecs de confiança, i que encara no han pres cap decisió respecte dels gerents de les empreses municipals.
La mobilitat sostenible i que prioritzi els vianants, i l’estat del patrimoni, són altres temes prioritaris per al govern. “Sabem que tenim una responsabilitat i que no podem fallar. El que tenim d’inexperència de govern ho tenim en equip i en il·lusió, i hem de transformar això en fets”, ha afirmat Puig.
Pel que fa a la col·locació de pancartes de suport als “presos polítics” o llaços grocs a la façana del consistori, tot i mostrar-se’n partidari l’alcalde manté la voluntat que les decisions en aquesta matèria se sotmetin a la votació del plenari.
Lidia Bargas repeteix com alcaldessa de Prades. Foto: Ajuntament de Prades.
Lídia Bargas torna a ser investida com alcaldessa de Prades després de la seva victòria a les eleccions del 26 de maig, un 60,56% dels vots van anar destinats al seu partit, un resultat de 5 regidors dels 7 que es disputaven. Aquest dissabte va ser investida amb els 5 regidors del seu propi partit que li donen més de la majoria absoluta.
A l’oposició trobem els dos regidors del Junts per Prades, Llorenç Torruella i Teresa M. Bonet, que van treure quasi la meitat de vots que el partit guanyador.
JuntsxCat, el partit de Lídia Bargas, va aconseguir 215 vots, un resultat molt semblant a les eleccions de l’any 2015 en les quals CiU va assolir la victòria amb 216 vots i 5 regidors. Una nova legislatura comença per Lídia Bargas.
JUNTSxCAT
1. Lidia Bargas Musoy
2. Juan Pons Mariné
3. Joan Llurba Borrull
4. Judit Olivé Torruella
5. Carles Altés Mariné
JpP – CP (PSC-CP)
1. Llorenç Torruella Ramiro
2. Teresa Maria Bonet Solé (Independent)
Tots els regidors del nou ajuntament de Vilallonga del Camp, Gemma Benaiges al centre.
Vilallonga del Camp comença un nou cicle polític amb Gemma Benaiges al front, el partit ERC va guanyar les passades eleccions municipals. El partit de Junts per Vilallonga ha quedat en segona posició amb només una diferència de 40 vots.
El pacte per poder governar Vilallonga ha sigut el següent: Tots(s) Vilallonga amb dos regidors, i Vilallonga Pot Més, amb altres dos. La suma de les tres forces aconsegueix vuit regidors, dos més del que es necessita per assolir la majoria absoluta (6).
Per tant, el tripartit es configura amb Gemma Benaiges (ERC-AM) com alcaldessa. Carmel Gil (VPM-CP) primer tinent d’alcalde i serà responsable de la regidoria d’Urbanisme, Empresa i Esports. Pilar Riera (TOT(S)) la segona tinent d’alcalde i s’ocuparà de la regidoria de Serveis i Gent Gran.
Les regidories seran constituides per José Pablo Valderrama (TOT(S)) encarregat de la regidoria de Comerç, Salut Pública i Agricultura, per Toni Moncusí (ERC-AM) la regidoria d’Hisenda, Governació i Seguretat. Pep Fortuny (VPM-CP) la regidoria de Noves tecnologies, Energia, Serveis socials i Promoció, Ignasi Valera (ERC-AM) ho farà d’Ensenyament, Cultura, Entitats, Medi Ambient i Comunicació i el consistori finalitza amb Joan Torres (ERC-AM), regidor de Festes, Joventut i Via Pública
Pel que fa als altres regidors que no entren en govern, Junts per Vilallonga serà l’oposició durant aquesta nova legislatura amb tres regidors.
Òscar Sánchez, al despatx d’Alcaldia. Foto: Tarragona 21.
Òscar Sánchez torna a ser investit alcalde després de ser la força més votada en les passades eleccions municipals, els seus 9 regidors formaran el nou Ajuntament de Constantí durant la legislatura 2019-2023. Dels 13 regidors que es disputaven a l’Ajuntament el partit socialista d’Óscar Sánchez en va treure 9, renova el seu equip amb 5 nou regidors que començaran a treballar amb ell a partir d’aquest nou mandat.
També han obtingut representació Compromís amb 3 regidors i Junts per Constantí amb 1 regidor, ambdues forces formaran part de l’oposició.
Constantí es tenyeix de vermella durant una altre legislatura liderada per Òscar Sánchez, un 58,27% de la població va decidir votar la seva candidatura.
Roc Muñoz a la presa de possessió de la nova legislatura. Foto: Mercè Veciana.
El socialista Roc Muñoz torna a ser investit alcalde gràcies a la seva victòria en les eleccions municipals del 26 de maig, amb un 62,69%% dels vots no ha necessitat pactar amb cap altre partit per renovar l’alcaldia. Els seus 9 regidors li donaven la majoria absoluta.
La Canonja, des de que va deixar de ser un barri no ha conegut cap altre alcalde que en Roc Muñoz. Dels 13 regidors que es disputaven l’Ajuntament, el partit socialista en va treure 9, sumant així la majoria absoluta. Els altres partits amb representació són Som poble, Ciutadans, Junts per Catalunya i ERC, tots han obtingut un regidor.
La Canonja va tenir un 77,31% de participació, durant la legislatura que comença 2019-2023, Roc Muñoz no tindrà problemes per tirar endavant les seves propostes gràcies al gran nombre de regidors que va assolir en les passades eleccions.
Centenars de persones s’ha reunit a les portes de l’Ajuntament pep donar suport a Ricomà
‘Avui comença una nova època per Tarragona, que volem propera, justa i cohesionada, on ningú s’ha de sentir de fora. Tarragona vol mirar endavant. Tenim l’obliagació d’obrir l’Ajuntament a l’esperança’. Així ha acabat el seu parlamet d’investidura el nou alcalde de Tarragona, Pau Ricomà.
Clarament emocionat, Ricomà ha ‘estès la mà als grups de l’oposició’ que no l’han votat ‘per tal de treballar conjuntament’ i no s’ha oblidat dels ‘presos polítics i exiliats’. A l’inici ha saludat les autoritats presents, sense deixar els presidents de l’Òmnium Cultural i ANC.
Ricomà ha agraït les persones ‘que han fet possible que avui sigui alcalde’, especialment als grups polítics ‘que han fet possibl el canvi a Tarragona i als que no els han votat els ha dit que també comto amb vostès. Tarragona és de tothom. Els estenc la mà, i trobarem espais de treball compartit’. Ser alcalde de Tarragona ‘és un dels honors mes grans que la vida m’hagi pogut donar’, ha destacat.
Ha recordat especialment la immigració, els atacs homòfobs i contra les dones i contra els animals, fent bones les línies directrius dels seus socis d’ECP i del suport extern de les CUP: ‘Al segle XXI, Tarragona rep gent de gairebé tot el món, s’hi parlen centenars de llengus diferents. Som davant una enorme oportunitat col.lectiva, i si sabem mobilitzar somnis i tenir ciutadans crítics serà positiu’. La cohesió és l’eix de la seva política: ‘A través de la identitat comuna podrà Tarragona definit el seu futur, que té en la llengua catalana el màxim exponent’.
I ha desgranat què sustentarà les línies de treball i com s’enfrontaran al retorn de formacions i mentalitats neofeixistes: ‘Honestedat, participació, transparència, cohesió i respecte a la diversitat. Davant l’avenç de la intransigència hi posarem el respecte a tothom Ens enfrontarem al masclisme, al racisme, a l’homofòbia, al maltractament dels animals, a la censura i a la repressió. Defensarem vies polítiques posant per davant el respecte als drets humans, al dret del poble català a dirimir democràticamet quin és el futur que volem per la nostra nació’. Finalment, ha situat la cultura com ‘la millor eina de transformació per la ciutat i de projecció a l’exterior. L’accés a la cultura ha d’arribar a tots els racons de la ciutat’. I ha acabat citant el polític i escriptor republicà tarragoní Antoni Rovira i Virgili.
Hi ha força expectació per seguir la investidura de Ricomà
Ricomà amb Ballesteros
Pau Ricomà ha estat investit alcalde de Tarragona poc abans de la una del migdia i en primera votació aquest matí en una jornada històrica ja que l’ha convertit en el primer alcalde d’ERC en vuitanta anys. Tarragona ha estat governada des de la represa de la democràcia municipal per socialistes i convergents i per cap altra formació.
Ricomà ha aconseguit els vots esperats, catorze, mentre Jose Fèlix Ballesteros, José Luís Martín i Rubén Viñuales han aconseguit els vots dels seus regidors. L’han votat ERC -set vots-, ECP -dos-, Junts x Tarragona -tres- i la CUP -dos-.
Ricomà ha promès i ‘per imperatiu legal’ al rei i a la Constitució, i per expressió democràtica ‘manifesto ferm compromís amb els valors de la república, seguiré treballant x una Catalunya lliure, pròspera i seguirem lluitant per la llibertat dels presos i pel retorn dels exiliats’.
Els nou regidors que li han donat suport han seguit un model semblant, recordant els presos i exiliats.
Hi havia força expectació i s’ha habilitat la rotonda situada a l’avantsala del saló de plens amb pantalles de vídeo, perquè el públic pugui seguir la jornada. Una quarantena de periodistes estan acreditats. Hi ha hagut corredisses per agafar seient. Abans de la sessió s’han sentit crits de ‘Llibertat presos polítics’.
De 1979 a 1989 va governar el socialista Josep Maria Recasens; el va seguir el convergent Joan Miquel Nadal amb un llarg mandat de divuit anys, fins que en 2007 van guanyar les eleccions de nou els socialistes i Josep Fèlix Ballesteros va accedir a l’alcaldia.
Entre els assistents, destaca la presència del vicepresident del Govern, Pere Aragonès, Sr. Eusebi Campdepadrós, primer secretari de la mesa del Parlament de Catalunya, Jordi Salvador i Joan Ruiz diputats al Congrés i Santi Castellà, senador.
La sessió s’ha iniciat a les 12h com la constitució de la Mesa d’Edat, formada pel secretari general de l’Ajuntament, el conseller de més edat, Manel Castaño, i el de menys edat, Mario Soler.
Acte de Fridas a les portes de l’Ajuntament
D’altra banda, el col.lectiu Fridas ha protagnitzat un acte a les portes de l’Ajuntament recordant les víctimes de la violència de gènere.
Tarragona no és independentista
Després de la proclamació de Pau Ricomà com alcalde de Tarragona, s’ha donat pas als discursos dels portaveus dels diferents partits polítics amb representació a l’Ajuntament. Ha començat parlant Elisa Vedrina, del PP, donant l’enhorabona i molta sort a Pau Ricomà, però, això sí, recordant-li que “des del PP no permetrem que Tarragona deixi de ser una meravellosa ciutat per a convertir-se en un instrument més a favor del procés dels presos polítics” . Elisa vol deixar clar que el pacte que li ha portat a ser alcalde a Ricomà “és un pacte entre populistes i independentistes”, a aclarit entre algunes esbroncades del públic assistent. També ha volgut recalcar que “les normes jurídiques no són inamovibles però la seva modificació és incompatible amb la seva infracció”, comentari al que Dídac Nadal candidat de JuntsxTgn, assegut al darrere d’Elisa, ha reaccionat amb un gest de no estar-hi massa d’acord. “El 60% de la població tarraconense no és independentista” i “esperem que aquest mandat no es converteixi en una competició per a veure qui és més independentista i radical”, són alguns dels comentaris més rellevants d’Elisa que la majoria del ple no ha pres amb molta simpatia.
“Hem fet fora la màfia”
Laia Estrada portaveu de la CUP, ha continuat amb el seu discurs defensant el seu pacte amb ERC, al·ludint al fet que Pau Ricomà va acceptar les seves propostes polítiques i assegurant que “hem fet fora la màfia” fent referència a l’equip de Ballesteros qui “ha estat malgovernant Tarragona durant 14 anys”, segons la Laia, qui ha respòs al famós ‘pacte d’odi’ que li han encomanat a la CUP i els altres partits independentistes tot dient que “res més lluny es tracta d’un pacte d’amor a Tarragona”, ha aclarit Laia sota les rialles del públic.
Regidors de l’Ajuntament de Tarragona al complet. Foto: Cedida
“Pacte de l’odi”
Rubén Viñuales, per la seva banda, ha volgut contestar a la Laia Estrada afirmant que el que estan portant a terme és un ‘pacte d’odi’ i ho ha fet referint-se a a una contesa succeïda entre una simpatitzant d’ERC que, assegura haver-li insultat fortament mentre anava amb la seva dona i la seva filla de 4 anys amb desqualificatius com “fill de puta” o “fora, merda”. Rubén exigeix al nou alcalde acabar amb aquestes conductes i ha afirmat que “Tarragona ha anat de Guatemala a Guatepeor”. Rubén ha volgut donar un repàs a tots els partits que conformen el pacte del nou govern amb sentencies molt polèmiques com la que li ha fet a als ‘comuns podem’ que assegura haver traït el partit i els seus votants en acceptar la coalició. Viñuales a s’ha dirigit a Dídac Nadal, també, recordant-li que “vostè ha dit que no és un tema de cadires pel que no entra al govern, vostè no entra al govern perquè li han dit públicament que no el volen al govern”. I ha finalitzat amb una petita advertència a Pau Ricomà “si al seu mandat no pensa només en Tarragona, ens hi trobarà, i de quina manera ens trobarà”, referint-se als assumptes ideològics i de banderes a les que Rubén assegura que ERC es dedica deixant de banda la vertadera política.
“Una ciutat republicana”
Xavier Puig, portaveu del grup municipal ERC a Tarragona, deixa clar, per la seva banda, que esperen una Tarragona republicana on cada persona sigui amo i propietari del seu destí, aspecte que curiosament desentona amb els resultats electorals obtinguts els quals han nomenat alcalde al Sr. Fèlix Ballesteros per número real de vots i, que després dels pactes corresponents, ha acabat sent-ho Pau Ricomà, paradoxa que crida bastant l’atenció.
Comiat a Ballesteros
Sandra Ramos ha finalitzat els discursos com a portaveu del PSC de Tarragona explicant que el partit socialista ha votat a Ballesteros com a alcalde perquè “així ho han decidit la majoria dels ciutadans de Tarragona a les eleccions del 26M”.També ha recordat que el PSC és el partit que realment avoca per la democràcia, la justícia social, les llibertats, la igualtat, el catalanisme polític i un partit inclusiu que defensa realment un estat de benestar amb serveis públics que es torna “l’únic patrimoni dels qui no tenen patrimoni”. Per últim, Sandra ha dedicat unes emotives paraules de comiat al ja ex alcalde de Tarragona Jose Fèlix Ballesteros sota un aplec d’aplaudiments del públic de dins i fora del ple.
En acabar amb els discursos, Pau Ricomà ha volgut treure el cap al balcó de l’Ajuntament per atendre a tots els ciutadans que romanien a la Plaça de la Font expectants per la seva aparició i que l’han rebut sota aplaudiments i ovacions i amb el càntic dels Segadors i banderes independentistes. Tot un espectacle que crida al fanatisme més pur, aquell que catalanistes i fidels seguidors de l’esquerra republicana que avui governa, es dediquen a jutjar de forma ferma quan es tracta de nacionalisme espanyol. Una altra paradoxa viscuda avui a l’investidura de l’Ajuntament de Tarragona.
Espectadors a la Plaça de la Font rebent a Pau Ricomà. Foto: Soraya Rodríguez
Tarragonins i tarragonines cantant l’himne dels segadors. Foto: Soraya Rodríguez
Joan Martí Pla (Junts per Perafort i Puigdelfí) continuarà sent alcalde de Perafort després d’haver obtingut els cinc vots de la seva candidatura durant la sessió de constitució del nou ajuntament celebrada aquest matí al consistori perafortí. Per tant, repetirà doncs com a alcalde i ho farà mantenint la majoria absoluta que ja tenia en el darrer mandat.
En les eleccions municipals del 26 de maig, Martí Pla va obtenir cinc regidors, mentre que el PSC en va obtenir dos, ERC i Ciutadans van treure un regidor més cada un. L’equip de govern de Perafort i Puigdelfí estarà format per: Joan Martí Pla, Òscar Moya, Xavi Prim, Elisabet Albujar i Marc Gavaldà.
Joan Maria Sardà repeteix l’alcaldia amb majoria absoluta. Foto: Cedida.
Joan Maria Sardà ha estat elegit alcalde amb els nou vots de la seva candidatura i el vot en blanc d’ERC. El PSC, per la seva banda, no ha votat, en no prendre el seu representant possessió del càrrec, per motius personals. L’alcalde de la Pobla de Mafument ha estat reelegit, per majoria absoluta, en la sessió de constitució de l’Ajuntament celebrada aquest matí. El saló de plens del consistori pobletà, s’ha omplert de gom a gom per un nombrós públic que ha seguit la sessió.
L’alcaldia no és nova per a Sardà, ja que amb aquesta legislatura són 7 les vegades que és elegit alcalde des de l’any 1995. Aquests 24 anys d’alcalde fan que Joan Maria Sardà sigui un dels més veterans de les nostres comarques. A més, és un element destacable que des de 2003, sempre ha estat elegit per majoria absoluta.
Avui durant la seva presa de possessió Sardà ha volgut destacar que: “Ho vàrem dir durant la campanya i ho repetim ara, a la Pobla hi té cabuda tothom, sigui quina sigui la seva ideologia. Gent d’esquerres, de centre i de dreta, independentistes i unionistes, etc. L’Ajuntament és la casa de tots i ho seguirà sent. En els meus anteriors mandats com a alcalde, sempre he procurat que sigui així i he respectat les ideologies i les discrepàncies de tothom. Defenso amb energia que aquesta és la casa de tots i de totes”.
Així mateix, Joan Maria Sardà ha destacat també que: “El que importa és que cada dia millorem el que hem fet el dia anterior i que treballem amb honradesa, amb transparència, escoltant a la gent i sabent que estem aquí, no per defensar interessos particulars de partit o d’ideologia, sinó per treballar per a tots i cadascun dels habitants que estan aquí a fora, a les llars de la Pobla”. Les paraules de Sardà han rebut l’aplaudiment de la sala, en la qual ha regnat un ambient de concòrdia, entre els grups municipals.
A partir d’ara, el nou equip de govern serà monocolor i estarà format pels nou regidors de la candidatura guanyadora, que són:
Jordi Molinera i Alba Muntadas (EINA) són els nous coalcaldes d’Altafulla. Foto: Cedida.
Jordi Molinera i Alba Muntadas són els coalcaldes d’Altafulla, després dels vots a favor de l’EINA, el PSC i ARA governaran amb majoria absoluta durant la legislatura 2019-2023. El partit EINA, la marca local d’Esquerra Republicana liderarà el municipidesprés d’haver guanyat les eleccions del passat 26 de maig. Els partits exclosos i que formaran part de l’oposició són Junts per Altafulla i Alternativa Altafulla, que fins ara assumia la passada legislatura.
L’EINA i els regidors del PSC i ARA han acordat “un govern republicà i de canvi”. Per tant s‘obre, un nou cicle polític a Altafulla liderat per la marca local d’Esquerra Republicana. Pel que fa a l’antic batlle, Fèlix Alonso, ha sigut el gran absent durant la jornada de constitució, tal com havia explicant anteriorment, l’ex alcalde no ha pres possessió de la seva acta de regidor i ha donat un pas al costat de la política local. La seva número 2 de moment, Montse Castellarnau, assumeix actualment el rol de portaveu d’Alternativa Altafulla ha volgut agrair la feina de l’antic batlle i ha destacat que “ha deixat el llistó ben alt”, la seva formació perd l’alcaldia.
Durant les eleccions del 26 de maig, EINA va ser la primera força amb 4 regidors, seguit d’Alternativa en segona posició amb 4, Junts per Altafulla amb 2 regidors, PSC amb 1, a l’igual que ARA que també n’ha tret un regidor.
Les tres formacions (EINA-PSC-ARA) han pactat la redacció d’un Pla d’Acció Municipal que ha de prioritzar les polítiques socials i la participació ciutadana. Queda en incògnit com es formularà el govern de coalcaldia que té com objectiu repartir les competències d’alcalde de manera igual entre els dos regidors de l’EINA, Jordi Molinera i Alba Muntadas.
La localitat del Baix Gaià tindrà quatre noves regidories: Habitatge, Treball, Emprenedoria i Protecció Animal. Altafulla dona pas a un nou cicle polític amb l’entrada al govern de l’EINA, el PSC i ARA, després de vuit anys de mandat de Fèlix Alonso que deixa l’alcaldia i abandona la seva acta com a regidor.
Els 13 regidors i regidores de la nova Corporació són:
EINA-ERC
1. Jordi Molinera Poblet
2. Alba Muntadas Olivé
3. Daniel Franqués Marsal
4. Gemma Maymó Masip
5. Àlex Cañas Torres
Pere Guinovart, alcalde del Morell durant 27 anys, dona pas al nou batlle, Eloi Calbet. Foto: Cedida.
Eloi Calbet és el nou alcalde, després de 27 anys de Pere Guinovart al capdavant de l’Ajuntament. Calbet, cap de llista de Junts pel Morell, ha rebut els vots favorables dels regidors del seu grup, els d’Ara El Morell i el PSC, un total de set. El regidor de Ciutadans ha votat la seva pròpia candidatura, mentre que els tres de Compartim s’han abstingut.
En el seu primer discurs com a alcalde del Morell, Eloi Calbet ha remarcat que “el fet de presidir un Ajuntament molt fragmentat, amb cinc grups, fa més necessari que mai arribar a punts de consens i d’acord”. Així, tot i haver treballat amb un objectiu de màxima entesa que, per ara, no s’ha assolit, ha insistit que “avui no es tanca cap porta”. Finalment, a més d’agrair la confiança que Pere Guinovart ha dipositat en ell, així com el suport de família, amics, companys de partit i, sobretot, veïns i veïnes, ha expressat la seva voluntat de dirigir un Ajuntament obert: “Hem de governar de cara a la gent i no d’esquena”.
La votació per elegir l’alcalde s’ha dut a terme després que tots els membres de la nova corporació juressin o prometessin el seu càrrec de regidor o regidora: Eloi Calbet, Maria Jesús Valldosera, Judit Fernández i Mònica Casas de Junts pel Morell; Ramon Manyé, Teresa Bolaño i Albert Roig de Compartim; Pere Domingo i Rosa Maria Sánchez d’Ara El Morell; Francisco Palma de Ciutadans, i Alberto Ortega del PSC.
Tot seguit, quan Eloi Calbet ha promès el càrrec d’alcalde, s’ha produït un dels moments més emotius de la sessió plenària, ja que el batlle sortint, Pere Guinovart, li ha lliurat la vara d’alcalde, formalitzant així el traspàs en el càrrec.
Just abans de pronunciar el seu primer discurs com a alcalde, Calbet ha cedit la paraula als portaveus de tots els grups municipals, que han aprofitat per justificar el seu vot.
Ramon Manyé, de Compartim, ha manifestat que “comença una època en què la transparència, la concòrdia i les grans coalicions han de ser bàsiques perquè aquest Ajuntament funcioni”. Així mateix, ha justificat l’abstenció del seu grup dient que “no tenim un pacte signat, però esperem tancar-lo pròximament” i unir-se, d’aquesta manera, a l’equip de govern.
Des d’Ara El Morell, Pere Domingo ha expressat la voluntat del seu grup de “donar suport a la llista més votada” i ha assegurat que “treballarem de valent” pel municipi.
El regidor de Ciutadans, Francisco Palma, malgrat que s’ha votat ell mateix ha dit que “Eloi Calbet era la millor opció”, i ha destacat el fet que durant les negociacions “hi ha hagut concòrdia, respecte i saber estar, que és el més important”.
Finalment, Alberto Ortega, del PSC, ha defensat que “Eloi Calbet és l’alcalde que tocava”, i per això li ha donat el seu vot.
La sessió plenària de constitució de la corporació municipal s’ha iniciat a les dotze del migdia amb un parlament de l’alcalde sortint, Pere Guinovart, que ha volgut agrair el suport rebut durant la seva trajectòria com a batlle a morellencs i morellenques, treballadors del consistori, família i companys de viatge en general.
A la vegada, Guinovart ha tornat a incidir en els eixos principals de la carta que ha adreçat a la ciutadania per acomiadar-se’n, com el fet d’haver “convertit el municipi en el cap de comarca dels municipis d’interior”; la consolidació d’un “compromís mediambiental amb la realització, els darrers anys, de l’estudi de la qualitat de l’aire i la salut”, i el record pels presos polítics i exiliats, amb una “situació anòmala que viu el país que no ha de caure en l’oblit de la nova corporació”.
Així mateix, ha instat l’Ajuntament a treballar “pensant sempre en el Morell, i sobretot posant el focus en les persones”, a la vegada que ha demanat que “tothom sumi, i que la convivència entre totes les forces polítiques persisteixi”.
El Ple de l’Ajuntament està format aquest mandat per 6 regidors del PSC, 2 de JxCat, 1 de la FIC, 1 d’ERC, 1 de la CUP, 1 de Cs i 1 del PP. Foto: Cedida.
La sala de plens de l’Ajuntament de Vandellòs s’ha omplert aquest dissabte 15 de juny al migdia amb motiu de la celebració del ple de constitució del consistori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant i l’elecció de l’alcalde. Després de la constitució de la mesa d’edat per part de la secretària i del jurament o promesa del càrrec de cadascun dels 13 membres que componen el nou ajuntament, arran dels resultats de les eleccions municipals del passat 26 de maig, ha tingut lloc la imposició de la medalla corporativa i el lliurament del pin institucional als nous representants municipals i tots els regidors han ocupat el seu escó.
Els integrants de la nova corporació municipal són, per part del PSC: Alfons Garcia, Núria Ortiz, Maria José Gómez, Frederic Escoda, Diego Mauricio García i Lupe Capella; per part de JxCat, Assumpció Castellví i Belen Lavilla; per part de la FIC, Maria Elidia López; per part d’ERC, Esmeralda Saladié (en substitució de Raquel Gené, que ha renunciat a l’acta de regidora); per part de la CUP, Sergi Saladié; per part de Cs, Tomás Díaz; i per part del PP, Silvia Pujol.
A continuació, s’ha declarat constituït l’Ajuntament per al mandat 2019-2023 i s’ha procedit a la votació de l’alcalde. El candidat del PSC a l’alcaldia, Alfons Garcia, ha obtingut un total de 6 vots; la candidata de JxCat, Assumpció Castellví, 2 vots; i la resta de candidats, 1 vot cadascun (M.Elidia López, de la FIC; Esmeralda Saladié, d’ERC; Sergi Saladié, de la CUP; Tomás Díaz, de Cs; i Silvia Pujol, del PP). Així doncs, tot i que el candidat socialista, Alfons Garcia, no ha obtingut la majoria absoluta, com que va ser el regidor que va encapçalar la llista més votada al municipi, ha quedat investit alcalde i ha rebut el bastó de comandament a mans del president de la mesa d’edat, Frederic Escoda.
Després dels parlaments dels caps de llista de cadascun dels grups polítics que integren la corporació municipal, Alfons Garcia, ja com a alcalde, ha clos la sessió plenària extraordinària amb un discurs en què ha expressat la seva voluntat de governar amb una «política de proximitat, als problemes que preocupen en la vida quotidiana a la majoria dels veïns»; i amb una «política de mà estesa, de reunions amb els portaveus, més enllà de les que són preceptives institucionalment, perquè hi ha decisions que superen la tasca de govern diària».
En aquest sentit, ha afegit: «Cal que realment tots pensem en la polis (en la ciutat i la ciutadania), en les coses que afecten als seus pobladors, en la res publica (en allò públic), però fer-ho des d’una pràctica allunyada dels reduccionismes en què ha caigut el debat polític. Hem de ser capaços de confrontar idees i metodologies, sense apriorismes ni dogmatismes. És a dir, ens agradaria que aquest Ajuntament fos un referent de debat polític obert».
Fran Morancho ha estat proclamat alcalde de Mont-roig del Camp en un acte que ha reunit més de 200 persones. Foto: Cedida.
Fran Morancho ha estat proclamat alcalde de Mont-roig del Camp en la sessió constitutiva del nou consistori que ha tingut lloc aquest dissabte 15 de juny, al Teatre del Centre Polivalent de Miami Platja. Morancho, cap de llista del PSC- CP revalida el càrrec per segon mandat consecutiu gràcies al suport de 9 dels 17 regidors que conformen l’Ajuntament, els regidors i regidores del PSC-CP, del cap de llista de Plataforma Impulso Miami Mont-roig Vicente Pérez i de la cap de llista de Ciutadans Ibana Pacheco.
Per la seva banda, Francisco Chamizo, cap de llista del grup municipal Junts per Mont-roig Miami ha obtingut 3 vots, Irene Aragonès, cap de llista d’Esquerra Republicana de Catalunya – Moviment d’Esquerres – Acord Municipal ha obtingut 3 vots. Després de prometre el càrrec, en el seu discurs d’investidura ha volgut agrair a totes les persones que l’han votat i les persones que ho han fet per altres opcions. Ha donat la benvinguda als nous regidors i regidores d’un ajuntament que per primer cop serà paritari.
En la seva intervenció, Morancho ha afirmat: “Vull seguir encapçalant un govern de tots i totes, i per a tots i per a totes. Porto al cor aquest municipi, de punta a punta, de nucli a nucli, totes les persones que hi viuen són la meva prioritat. I en aquest punt m’agradaria llençar un missatge important: el meu govern representarà, com ho ha fet aquests últims 4 anys, a tot el municipi de Mont-roig del Camp. Que ningú tingui cap dubte: el meu govern representarà a tot el municipi de Mont-roig del Camp”. En el seu discurs d’investidura també ha fet referència als pactes i ha afegit: “Com segurament sabeu, no s’ha pogut materialitzar finalment un acord de govern amb Esquerra Republicana. Però no voldria que aquest fet es portés a confusió. Que finalment no formin part del govern no significa que estigui deixant fora el que representa en nucli de Mont-roig”.
A més, ha afegit que “Aquests eixos de treball que seguirem des del govern se sumen a la gestió ordinària i als grans reptes que tenim al davant, alguns d’ells tan importants com seguir executant l’avinguda de Barcelona amb noves fases; l’eliminació de la via del tren i la creació d’una via verda; la revitalització al Nucli Antic; acabar els projectes del Pla de Barris; executar els projectes pendents del centre sociocultural i la Plaça de Miramar de Mont-roig, els parcs del Casalot i Costa Zèfir o al Club de Mar; seguir millorant l’educació i els centres educatius; la construcció del nou institut; o seguir millorant les urbanitzacions”. Prèviament, els 17 regidors electes han constituït el nou consistori amb el jurament o promesa del càrrec.
Les dues formacions, ERC i PSC, que han governat durant el darrer mandat repeteixen el pacte i donen continuïtat al seu projecte. Foto: Cedida.
Els vots dels quatre regidors del Partit dels Socialistes (PSC-JpS-CP) i els tres d’Esquerra Republicana (ERC-AM) han convertit aquest matí al republicà Jordi Vinyals de nou en alcalde de la Selva del Camp. L’acord entre les dues formacions revalida el projecte que ja es va establir fa quatre anys al municipi i que les ha portat a governar en coalició al llarg del darrer mandat.
Els detalls de l’acord de govern preveuen que Vinyals ocuparà l’alcaldia durant el primer any de mandat, cedint a continuació el lideratge municipal durant dos anys al cap de llista socialista, Josep Masdeu, el qual es preveu que retorni l’alcaldia novament als republicans pel quart any de govern.
El nou alcalde ha destacat durant el seu parlament la necessitat de treballar en benefici del poble i de les seves persones, tot remarcant la tasca realitzada al llarg del darrer mandat per un equip del qual n’ha valorat sobretot “el compromís i la bona entesa” més enllà de les sigles i dels colors de cada partit. En aquesta mateixa línia, Vinyals també ha anunciat la creació d’una nova regidoria d’Igualtat, Transparència i Participació Ciutadana, a més de repassar alguns dels projectes que s’esperen completar en els pròxims anys, com ara l’ampliació de la residència d’avis, els nous programes d’habitatge, l’ampliació dels projectes educatius i socials, la creació d’un teatre d’ús públic o el foment de les accions mediambientals.
A banda d’ERC, també han presentat candidatura a l’alcaldia Junts per la Selva i CUP-AMUNT, que entra per primera vegada en el consistori selvatà. Josep Maria Puig (JxS) ha lamentat que no s’hagi facilitat a la seva formació crear un govern sobiranista amb ERC i la CUP que deixés fora del poder el PSC; mentre que Inès Fort (CUP) ha anunciat una oposició constructiva i una nova manera de fer política a l’Ajuntament, a més de recriminar als socialistes el seu posicionament en l’aplicació del 155. Finalment, Josep Masdeu i Enric Roberto, com a portaveus del PSC i d’ERC, respectivament, han valorat la majoria d’esquerres que forma la seva coalició, el compromís d’ambdós partits de treballar per un projecte municipal similar i també que les urnes hagin validat l’acord i el projecte de govern que van compartir durant el darrer mandat
L’alcaldessa ha afirmat que continuarà tenint la porta oberta per escoltar i dialogar amb tothom. Foto: Cedida.
Camí Mendoza ha estat investida alcaldessa de Cambrils amb els vots a favor de 6 regidors d’ERC, 3 de Junts per Cambrils i 3 de NMC. En el Ple de Constitució de l’Ajuntament, celebrat aquest migdia, també han pres possessió del càrrec els 21 membres que formen la corporació municipal pel mandat 2019-2023.
L’alcaldessa ha afirmat que continuarà al servei de la ciutadania, amb la porta oberta i disposada a escoltar i dialogar amb qualsevol veí o veïna, càrrec electe o treballador. Mendoza ha assegurat que governarà per millorar el dia a dia de tots els cambrilencs i cambrilenques, impulsant les polítiques socials que siguin necessàries, impulsant polítiques que revitalitzin l’activitat econòmica del municipi i apostant fermament per impulsar el patrimoni cultural cambrilenc”.
“Governaré per a totes les cambrilenques i cambrilencs: per implementar nous projectes socials i de benestar; per prendre decisions en l’àmbit econòmic que permetin que Cambrils sigui una ciutat atractiva per invertir i per crear ocupació; per continuar dirigint les finances municipals amb rigor i honestedat. Per governar amb humanitat i humilitat amb la convicció que Cambrils ha de ser un referent al territori en serveis i en qualitat de vida, i per posar les bases d’un municipi republicà defensant la justícia social, la igualtat i la llibertat, ha explicat l’alcaldessa.
Imatge de Pere Segura durant la presa de possessió de la nova Corporació Municipal a Vila-seca. Foto: Cedida
Pere Segura és el nou alcalde de Vila-seca i substitueix a Josep Poblet, antic batlle del municipi. El candidat de Vila-seca Segura-Junts ha aconseguit ser investit gràcies als vots favorables dels dos regidors del PSC, així com l’abstenció de Vila-seca en Comú i Decidim Vila-seca, després que la seva formació es quedés lluny de les majories absolutes aconseguides pel seu antecessor.
L’arribada de Segura a l’alcaldia de Vila-seca no ha estat, ni de lluny, tan plàcida com les que protagonitzava Josep Poblet amb les seves sis majories absolutes consecutives. Tot i guanyar a les urnes el passat 26 de maig, els vuit regidors aconseguits –a tres de la majoria absoluta- resultaven insuficients per poder governar amb comoditat. Finalment, el PSC, no sense un motí intern d’última hora quan la majoria de militants locals va signar un comunicat en contra del pacte, entrarà a formar part del govern encapçalat per Vila-seca Segura-Junts.
I, malgrat això, amb el suport dels dos regidors socialistes, els exconvergents de Vila-seca Segura es queda a un de la majoria absoluta i haurà de governar en minoria. Àmplia, però minoria. La quadratura del cercle ha arribat amb les abstencions en el ple d’investidura de Vila-seca en Comú i Decidim Vila-seca –vinculada a ERC-. Un bon senyal, en paraules del mateix alcalde electe, que veu esperançat com s’obre la possibilitat d’arribar a acords amb aquestes dues formacions. Al davant tindrà a C’s, que ha votat el seu cap de files, Juan Antonio Ramírez, que encapçalarà l’oposició gràcies als cinc regidors obtinguts en els comicis.
Conscient de la complexitat d’aquest trencaclosques polític, Segura ha fet un discurs d’investidura marcat per les referències a la diversitat i pluralitat dins del municipi, presentant el seu projecte com a “obert a tothom” i a “totes les sensibilitats”. En aquest sentit, ha advocat per la “multilateralitat i el consens” com els “ingredients” del treball diari del nou govern. “No serà el camí més ràpid, però és el que ens farà arribar més lluny”, ha assegurat.
Sota l’atenta mirada de Josep Poblet, l’encara president de la Diputació de Tarragona que aquest dissabte al migdia deixa l’alcaldia després de 26 anys, Segura s’ha emocionat quan, al final del seu discurs, ha recordat el seu besavi, Jaume Xatruch, que també va ocupar el càrrec “en temps bastant més complicats”. L’alcalde electe i el sortint s’han fos en una abraçada quan s’ha aixecat la sessió.
La crida de Segura al consens ha trobat el seu eco a l’oposició. Ramírez ha reconegut que el “diàleg constant” haurà de ser un dels principals signes pels quals s’haurà de guiar l’acció de govern. El líder de C’s s’ha compromès a fer l’Ajuntament “governable” i ha advocat per posar els “interessos del poble abans que els del partit”. Tant Ramírez com el portaveu de Vila-seca en Comú, Mario Téllez, han tingut paraules de reconeixement dirigides a Poblet. El regidor dels comuns ha recordat que han rebutjat l’oferta de Segura per formar part del govern i s’ha mostrat partidari d’assolir “consensos”.
Més crític s’ha mostrat Josep Forasté, de Decidim Vilaseca, que com altres regidors republicans i dels comuns ha promès el càrrec de regidor per imperatiu legal –no així Segura, que s’ha limitat a prometre-. Ha retret als governs anteriors de poblet actuar de forma “absoluta”. En un discurs en el qual ha intercalat català i castellà, com ha fet el portaveu de C’s, el socialista Ivan Navarro, ha inscrit en un “moment històric” el pacte tancat amb els excovergents. “Hem volgut fer un salt endavant i participar en el govern municipal per ser protagonistes del canvi després de més de 30 anys a l’oposició”, ha subratllat.
Aquests són els nous regidors que formen part de l’Ajuntament de Vila-seca:
– Per Vila-seca Segura (8 regidors): Pere Segura, Manuela Moya, Josep Toquero, Lucía Teruel, Cristina Cid, Xavier Farriol, Àngels Poblet i Esmeralda Núñez.
Per Ciudadanos (5 regidors): Juan Antonio Ramírez, David García-Miguel, Concepción D. Insa, Sandra González i Miguel Ángel Hidalgo.
Per Vila-seca en Comú (3 regidors): Mario Téllez, Núria Miret i Carlos Cercós.
Per Decidim Vila-seca (3 regidors): Josep Forasté, Pineda Vaquer i Robert Rodríguez.
Pel Partit dels Socialistes de Catalunya (2 regidors): Iván Navarro i Anabel Margalef.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
