Uns autèntics bombons quilòmetre zero que no poden faltar a taula. Foto: Cedida
Enguany les festes nadalenques tindran uns bombons molt interessants a taula. Bombons locals, autòctons, fets amb avellana del territori i elaborats amb la intenció que el vostre paladar en vulgui repetir. La cooperativa L’Avellanera i Secció de Crèdit SCCL -de la Selva Camp- llença una dolça proposta: els seus deliciosos bombons d’avellana.
El bombó d’avellana és un dels productes amb més èxit, durant la temporada d’hivern, de la categoria de Xocolatejas de L’Avellanera. Un regal ideal per endolcir les sobretaules familiars o per afegir a les paneres nadalenques d’empresa. Abel Fernández, director general de L’Avellanera i Secció de Crèdit SCCL explica que «com a defensors del producte de proximitat defensem l’avellana i aquests bombons és una proposta diferent i que entre tot l’equip de l’Avellanera hem treballat» i ha incidit en que «posem el focus en el Nadal, però evidentment volem que el consum d’aquests bombons sigui tot l’any i que no siguin només estacionals. Hem de fer valdre els nostres productes els dotze mesos de l’any». Finalment Fernàndez ha apuntat una novetat de cara a aquest Nadal en l’ampli ventall de productes que comercialitzen «enguany tindrem les avellanes caramel·litzades, estic convençut que agradaran».
Els bombons d’avellana de L’Avellanera, que estan elaborats amb xocolata negra (60%) i avellanes de la seva pròpia cooperativa (40%), es comercialitzen sota la marca Infrusec en pots de vidre de 150 grams i tenen un preu de 3,71 euros.
Balanç del primer trimestre del nou director general
Abel Fernàndez, nou director general i que va començar la seva etapa el mes de juliol passat. Foto: Cedida
Abel Fernández va aterrar el passat mes de juliol a la direcció general de L’Avellanera i Secció de Crèdit SCCL. Tres mesos després d’assumir el càrrec de director general, després d’una dècada en el sector de l’embalatge, Fernández explica que «de tots és conegut que enguany el balanç de la campanya de l’avellana ha estat com la de l’any passat, és a dir, fluixa. Ara bé, el factor positiu és que segons la varietat d’avellana inclús creixem, mantenint el nivell del 2020».
Aposta per reforçar la digitalització
A nivell d’objectius marcats, el director general s’ha marcat diferents objectius a curt, mig i llarg termini «un dels objectius a nivell global el que volem és seguir donant el màxim benefici al soci, mantenint l’esperit de la cooperativa, amb un caire més empresarial, apostant per la digitalització i pels canals on-line de cara al consumidor».
L’Avellanera treballa, des de 1985, per defensar els interessos dels agricultors i la seva activitat a través de la creació d’una gamma de productes d’altíssima qualitat. En l’actualitat compta amb més de 300 socis que cultiven 1.000 hectàrees d’avellanes i 400 hectàrees d’oliveres, amb una producció superior a les 1.000 tones d’avellana i 800 tones d’oliva a l’any.
Sorteig
Els deu primers lectors que envieu un correu a helder.moya@gmail.com rebreu un pot de bombons. Gràcies per ser fidels a ‘Sal i Pebre’ de Tots21.
Imatge de les instal·lacions de l’empresa. Foto: Cedida
Solarca celebra el seu 35è aniversari amb un acte a les seves instal·lacions El Grup Solarca, dedicat a neteges químiques i bufats a nivell mundial, celebra aquest divendres el seu 35è aniversari amb un acte a les seves instal·lacions de La Selva del Camp.
A dos quarts d’onze del matí començarà la part més institucional, que anirà seguida d’una part lúdica i un aperitiu a peu dret. Entre les autoritats que han confirmat la seva assistència destaca el secretari d’Empresa i Competitivitat de la Generalitat de Catalunya, Alberto Castellanos; la directora dels Serveis Territorials del Departament d’Empresa i Treball a Tarragona, Sofia Moya; el vicepresident de la Diputació de Tarragona, Joaquim Nin; i l’alcalde de La Selva del Camp, Josep Masdeu;
Solarca s’ha consolidat durant 35 anys com un referent en neteges químiques i bufats d’aire i vapor arreu del món, amb presència permanent en 10 països i havent desenvolupat el seu negoci en més de 85. La seva activitat està basada en l’alta especialització del seus serveis, en els sectors químics, petroquímic i energètic, mantenint sempre l’esperit d’expansió internacional.
Un home ha estat traslladat en estat crític a l’Hospital Joan XXIII de Tarragona després de precipitar-se des d’una torre elèctrica situada a La Selva del Camp. Segons han informat des de Bombers a Tots21, el primer avís ha estat rebut a les 11:11 hores. A la zona dels fets, situada al Camí de la Montoliva, s’hi han desplaçat dues dotacions de Bombers i dues més del Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) de la Generalitat. Entre tots han conseguit estabilitzar el ferit amb maniobres de rehabilitació abans de traslladar-lo. Fonts de l’ajuntament selvatà han assenyalat a Tots21 que la persona era un operari d’una empresa externa al consistori que ha caigut des d’una altura de 15 metres mentre realitzava tasques de manteniment.
Imatge aèria d’una de les plantacions il·legals de cànem desmantellades al Camp de Tarragona. Foto: Mossos d’Esquadra
Els Mossos d’Esquadra han desmantellat al Camp de Tarragona les primeres dues plantacions il·legals de cànem a Catalunya. S’han destruït prop de 30.000 plantes i cabdells de marihuana a Vila-seca (Tarragonès) i Mont-roig del Camp (Baix Camp). La policia va detenir dimecres passat els dos responsables de les plantacions i l’empresa que les gestionava –dos homes de 50 i 62 anys- com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública, i també ha denunciat penalment dues persones més –un home i una dona- pel mateix delicte. La investigació es va iniciar arran de les sospites que l’empresa no s’estava dedicant al cultiu del cànem industrial sinó que l’objectiu real era obtenir cabdells per a la seva transformació en CBD (cannabidiol).
Un robatori amb arma de foc i sense permís de l’Agència Espanyola de Medicaments
Els Mossos d’Esquadra van tenir coneixement el 12 de maig passat que una empresa amb seu a la Selva del Camp (Baix Camp) iniciava una explotació de cànem industrial en una finca de Vila-seca. Un cop es va establir la plantació, aquesta va patir un seguit d’episodis violents i, fins i tot en un d’ells, es van produir diversos trets amb arma de foc llarga amb l’objectiu de robar part de la plantació. Els ara investigats també havien iniciat l’activitat de cultiu abans de comunicar-ho a les forces i cossos de seguretat, un requisit imprescindible per iniciar una plantació d’aquest tipus.
Tot plegat va fer estirar el fil i també va permetre constatar que els investigats no disposaven del permís que atorga l’Agència Espanyola de Medicaments i Productes Sanitaris. En aquest sentit, tot i simular que les plantacions eren per cànem industrial, els investigats havien fet constar en un contracte privat amb el responsable de la plantació que l’explotació tindria la finalitat de produir CBD d’ús terapèutic. A més, havien tramitat la sol·licitud de subvencions. La inversió en els propis elements de cultiu, els episodis violents dels darrers mesos o la seguretat privada que tenien contractada, entre d’altres indicis incriminatoris, van desencadenar l’actuació policial.
10.000 plantes a Vila-seca de sis varietats diferents, unes 41 tones
Es van realitzar dues entrades, una en la primera plantació ubicada a Vila-seca i l’altra en la seu de l’empresa propietària a la Selva del Camp. A l’explotació de cànem es van intervenir 10.000 plantes de sis varietats diferents. Aquestes, amb autorització judicial i després de prendre les corresponents mostres, es van portar a cremar. En total, més de 41 tones de plantes. Posteriorment, els investigadors van fer l’entrada a la seu de l’empresa situada a la Selva del Camp. Allà es va trobar documentació de l’activitat de l’empresa que la vincula amb el cultiu i tràfic de marihuana.
Així, en una de les habitacions es va localitzar un laboratori amb una premsa i cabdells en pols amb un pes de prop de 40 quilos. Allà hi havia la logística necessària per premsar la pols de marihuana per a la seva venda. També en l’entrada a l’empresa, els Mossos van localitzar amagats 3.000 euros, bàscules i documentació i mostres de les diverses varietats de marihuana utilitzades. En aquest sentit, en dos estances diferents es van trobar restes del que havien estat plantacions de marihuana interiors.
Entre 15.000 i 20.000 plantes decomissades a Mont-roig del Camp
Amb l’activitat il·lícita acreditada, els investigadors van fer dimecres 29 de setembre les dues detencions i també van prendre declaració a dues persones més com a denunciades penalment. De resultes de la documentació intervinguda a la seu de l’empresa, els agents van portar a terme amb autorització judicial una tercera entrada i perquisició. En aquest cas, divendres a l’altra plantació situada a Mont-roig del Camp, on es van localitzar entre 15.000 i 20.000 plantes més.
La investigació portada a terme a Tarragona suposa el primer desmantellament d’una plantació de cànem industrial per pràctiques il·legals. Fins a dia d’avui, els Mossos havien fet nombroses intervencions en plantacions de marihuana interiors i exteriors arreu de Catalunya amb la desarticulació de grups criminals. Segons la policia, el fet d’utilitzar una plantació de cànem legal per al negoci de la droga pot ser una conseqüència més de la implantació del crim organitzat al territori.
Alcaldes, presidenta de la Diputació i diputats provincials han inaugurat també el nou carril bici que enllaça La Selva i Almoster. Foto: Tots21
Almoster i La Selva del Camp, però també Reus, han viscut avui una jornada històrica que canviarà la relació entre els tres municipis, facilitant-ne els desplaçaments, especialment a la trama Almoster-La Selva, amb la millora de l’antiga i tortuosa carretera -T-3231 -, una obra feta per la Diputació de Tarragona amb una inversió de cinc milions d’euros i que a més incorpora la primera experiència que fa la Diputació en unir amb carril-bici dos municipis, La Selva i Almoster, en un vial de servei situat paral.lel a la nova trama.
La trascendència de la jornada ha quedat clarament posada de manifest amb el desembarcament d’alcaldes i diputats provincials, que amb la seva presència han donat fe de la rellevància d’una obra que allibera Almoster de l’angúnia de l’antiga carretera, que col.lapçava l’entorn de la plaça principal de la vila, la plaça Josep Rosselló, que millora el servei als selvatans per anar a Almoster i a Reus, i facilita a bona part de la població de Reus -la més situada al nord i a l’oest de la ciutat- anar a La Selva sense haver d’afagar la comarcal C-14. Un ‘tres en un’, un ‘win-win’ per triplicat molt desitjat pels alcaldes de La Selva i Almoster, Josep Masdeu i Àngel Xifré, respectivament, des de feia 20 anys, com ambdós mandataris han recordat en l’acte inaugural, que al seu torn, ha estat especialment cuidat i convertit en una festa popular, amb l’actuació dels gegants i diables de La Selva.
L’acte, que ha inclòs una ruta amb bicicleta en un tram de l’antic traçat convertit en via per a ciclistes i vianants, ha comptat amb l’assistència d’altres representants dels respectius consistoris i dels diputats i diputades de la Diputació Marta Blanch, Imma Costa, Miquel Subirats, Andreu Martín, Carles Pellicer i Sílvia Puerto.
A més d’unir Almoster i la Selva, la carretera dona servei a les urbanitzacions de Castellmoster, el Picarany i el Puig, i a la localitat de Castellvell. Les obres han convertit la carretera en una via ‘més segura, còmoda i sostenible’, ha destacat Llauradó, ja que permet el desplaçament entre els dos municipis en bicicleta. L’actuació ha suposat el condicionament total de la T-3231, ‘amb una circulació mitjana de 1.590 vehicles diaris i que presentava un traçat dificultós’. D’altra banda, el projecte ha inclòs la construcció de la variant d’Almoster, que permet reduir el trànsit rodat per l’interior de la localitat, a més del tram pedalable en part de l’antic traçat de la carretera. Els treballs de millora s’han dut a terme al llarg de 3,7 quilòmetres, amb una inversió de 5M€ per part de la Diputació de Tarragona.
En concret, les obres han suposat l’eixamplament de la carretera fins als 8 metres (6 metres de calçada i 2 metres de vorals), fet que representa una considerable millora per a la seguretat del trànsit en relació a l’anterior via, que feia 4,50 metres d’ample i no permetia el pas simultani de dos vehicles pesants. A això, se li afegien altres problemes, com alguns revolts tancats, canvis de rasant importants i trams inundables. També s’hi han construït tres rotondes, per ordenar i pacificar el trànsit a les cruïlles, a banda del tram pedalable.
Imatge aèria d’un tram de la carretera reformada
Una via més segura i sostenible
En la seva intervenció a l’acte inaugural, la presidenta de la Diputació ha incidit en la millora de la seguretat en aquesta via, així com la conversió de part de l’antic traçat en una via per a bicicletes i vianants per tal de guanyar en sostenibilitat: “L’actuació duta a terme ha donat solució als problemes que tenia aquesta carretera, tot garantint la convivència segura del trànsit i el respecte pel paisatge, i fent una aposta clara per la mobilitat sostenible”.
Per la seva part, l’alcalde de la Selva del Camp, Josep Masdéu, també ha volgut posar en relleu l’aposta per la mobilitat sostenible al municipi, i la “convivència de la seguretat amb la sostenibilitat” en aquesta carretera tan transitada, tant pels veïns i veïnes de la Selva com de tota la comarca. Masdéu ha recordat el periple viscut a la Diputació per acoseguir el projecte i ha tingut paraules pel seu anterior president, Josep Poblet.
Àngel Xifré, alcalde d’Almoster, ha recordat que l’ampliació de la carretera era una reivindicació “de fa més de 20 anys, que ha de permetre que els veïns i veïnes d’Almoster puguin gaudir encara més dels serveis que els ofereix la Selva”. Almoster té en La Selva el municipi de referència, ja que els alumnes s’hi desplacen diariament per anar a l’institut i tambe els usuaris fan servir el CAP de La Selva com a referent.
Els participants han pogut comprovar in situ la comoditat de l’itinerari ciclable amb un breu recorregut en bicicleta i a peu. Així mateix, han conegut al detall els treballs efectuats al conjunt de la carretera, a través de les explicacions dels equips tècnics de Carreteres, del Servei d’Assistència al Territori (SAT) de la Diputació.
L’alcalde de La Selva, Josep Masdeu, dirigint-se al públic. Foto: Tots21
El públic, durant l’acte inaugural. Foto: Tots21
Durant l’acte d’aquest dissabte, Noemí Llauradó també ha visitat el carrer de Joan Bertran, a Almoster, on s’hi ha realitzat obres de millora, pavimentació i serveis mitjançant el Pla d’Acció Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona.
La millora dels carrers de La Selva
L’acte també ha inclòs la visita dels carrers del President Companys i de Joan Domingo, a La Selva del Camp, que l’Ajuntament del municipi ha remodelat apostant per la mobilitat sostenible a través de l’habilitació d’un carril bici. Aquesta actuació també ha comptat amb la col·laboració del PAM.
En el cas del carrer Joan Domingo, la despesa total ha estat de 288.000 euros, finançada per l’Ajuntament i la Diputació, on s’hi fet una ampliació de les voreres, el soterrament de línies, nou enllumenat o la creció del carril bici, a més d’eixamplar la vorera.
El segon carrer substancialment millorat ha estat President Companys, on s’hi han invertit 431.000 euros, amb la creació d’una ampla vorera, mobiliari, carril bici, aparcament i arbrat. D’aquesta manera, La Selva amplia els carrils bici i fa més amable i habitable l’entorn. En paraules de l’alcalde, ‘hem de treballar perquè el futur sigui possible i això afecta a l’energia, l’aigua, la formació de les persones i les comunicacions’. La clau de les actuacions fetes a La Selva és ‘socialitzar l’espai públic’, ha conclòs.
Imatge de la carretera, que s’inaugurà oficialment aquest dissabte. Foto: Canal Camp
A principis del passat mes d’agost, la recondicionada carretera T-3231 que uneix la Selva i Almoster es va obrir finalment al trànsit, després de més d’un any de treballs. Ara, i de cara al proper dissabte 2 d’octubre, aquest tram de prop de 4 quilòmetres, així com el seu vial de servei, convertit en una via verda, s’inaugurarà oficialment.
Serà, ha avançat ‘Canal Camp’, amb una cerimònia a la qual assistiran membres del consistori selvatà i almosterenc, i representants de la Diputació de Tarragona, entre les quals hi haurà la presidenta de l’ens, Noemí Llauradó.
Segons el batlle selvatà, Josep Masdeu, la inauguració de dissabte (previst per a les 11:30 hores) inclourà un recorregut entre els dos municipis, una visita al carril bici. Un vermut, actuacions del Seguici de la Selva i inflables per a la canalla, entre altres, són altres dels ingredients de l’acte.
Imatge de la roda de premsa d’aquest matí. Foto: Ajuntament
La vuitena edició del Festival Accents (www.festivalaccents.cat) arriba enguany recuperant la força prepandèmica amb 24 concerts i sis subseus del Baix Camp i el Tarragonès que se sumen a la ciutat de Reus que acollirà la meitat de les actuacions. A l’Accents s’hi han afegit enguany Botarell i El Morell, amb dos concerts en cada localitat, que complementen la programació del festival que també arriba a Riudoms, Cambrils, la Selva del Camp i Mont-roig del Camp.
Avui mateix ja hi ha totes les entrades a la venda, també les dels concerts vermuts que són gratuïts, però caldrà reservar-les prèviament. Tots els espectacles estan a disposició del públic excepte les entrades per a les dues actuacions del Centre Cultural del Morell que sortiran el 24 d’octubre.
El Festival Accents, impulsat per Empenta Cultural i amb direcció artística d’Isaac Albesa, oferirà de nou un recorregut per alguns dels noms més actuals de la música d’autor dels Països Catalans, entenent el concepte de música d’autor en el sentit ampli, ja que s’hi trobaran artistes que es podrien englobar dins el món de la cançó catalana i d’altres que se situen dins els paràmetres del pop, el rock o el folk.
La programació completa, amb tots els detalls i els enllaços per la venda d’entrades es pot trobar a la web www.festivalaccents.cat
Els grups i les dates
Els grups que passaran per l’Accents 2021 arriben al festival en molts casos per efectuar l’estrena del disc a les comarques de Tarragona o per realitzar una actuació singular.
Així, entre els artistes que es podran veure durant aquests dos mesos i mig, trobem el nou espectacle de Maria Arnal i Marcel Bagés (Teatre Fortuny, 10 de desembre) on presentaran el seu aclamat segon disc ‘Clamor’; el valencià Xavi Sarrià amb la seva banda en el concert-projecció ‘Que no s’apaguen les estrel·les’ amb convidats especials (Teatre Fortuny, 27 de novembre); el nou recital en solitari d’Albert Pla (Teatre Bartrina, 15 d’octubre); el duet Ginestà, una de les formacions amb més seguidors joves del país (Teatre Bartrina, 28 de novembre); la cantautora vigatana de gran projecció internacional Joana Serrat, que presentarà el seu nou disc al Teatre Bartrina acompanyada de la seva banda el dissabte 6 de novembre.
Amb l’objectiu de connectar amb el públic jove, l’Accents porta propostes com ara la de la surienca Beth, que actuarà al Teatre Auditori de Riudoms el 13 de novembre presentant el seu nou treball ‘Origen’. El dia 24 d’octubre, Riudoms acollirà també l’espectacle Arrels, de Pep Gimeno ‘Botifarra’, on el ‘cantaor’ valencià oferirà la seva proposta d’una forma molt més propera i despullada del que és habitual. A la Selva del Camp tindrem l’oportunitat d’escoltar un dels grans de la cançó. Toti Soler i Gemma Humet actuaran al Castell del Paborde el 20 de novembre, amb l’espectacle Petita Festa, que entre altres incorpora diverses cançons de l’Ovidi Montllor. Abans (23 d’octubre), al mateix espai, Magalí Sare i Manel Fortià presentaran el primer disc enregistrat per aquest duet: Fang i núvols.
On també s’escoltaran les cançons de l’Ovidi Montllor serà al Teatre Auditori del Morell la nit del divendres 22 d’octubre, que comptarà amb l’espectacle d’homenatge i reivindicació del cantautor d’Alcoi amb el grup Ovidi 4, reforçat en aquesta ocasió amb Toti Soler, guitarrista que va acompanyar durant bona part de la seva trajectòria l’Ovidi.
Al Jardí Botànic de Botarell, població que s’estrena enguany a l’Accents, hi actuarà el cantant i guitarrista del Vendrell, Pemi Rovirosa, amb el seu primer disc en solitari Vida. El component de Lax’n’busto actuarà en aquesta població liderant un grup format per sis músics més. El segon concerts de l’Accents a Botarell tindrà lloc la tarda del diumenge 17 d’octubre amb la tortosina Montse Castellà, que torna al festival per quart cop per presentar el disc Salicòrnia. A Mont-roig del Camp, l’Accents hi aterrarà de nou després del parèntesi de l’any passat amb el concert vermut de Gessamí Boada, el 10 d’octubre a les 13h a la plaça Mossèn Gaietà Ivern.
Per últim, Cambrils acollirà tres actuacions de l’Accents 2021. El diumenge 24 d’octubre a la Cripta de l’Ermita hi haurà l’homenatge a la cantautora Cecilia amb l’espectacle de Lídia Pujol acompanyada de Marina Garcés titulat ‘Conversando con Cecilia’; l’actuació de Lia Sampai (21 de novembre) presentant el seu primer disc i també el concert tast de vins amb els vins de la DO Catalunya amb la cantant de Vinyols Monkey Jane, el divendres 19 de novembre.
Concert inaugural i concerts vermut
El concert inaugural de l’Accents el protagonitzarà Ricky Gil & Biscuit als Jardins de la Casa Rull el divendres 1 d’octubre a les 20.30h, en una actuació on el component de Britghon 64 presentarà el seu primer disc en solitari cantat íntegrament en català, ‘Infinites rutes invisibles’. A la Casa Rull també hi haurà com és tradicional els 3 concerts vermut que són gratuïts, però cal reservar entrada a www.entradium.com. En aquesta ocasió s’hi podran escoltar el cantautor Rampaire (16 d’octubre), de la Ràpita, amb el seu nou disc; la guanyadora del Portautors 2020, la barcelonina Patricia Atzur (2 d’octubre), i el grup de Castelló Nereu i les Bésties Marines (9 d’octubre).
Torna el cicle ‘Som flamencs’
A banda, l’Accents incorpora per segona edició, després de la bona acollida de l’any passat, el cicle ‘Som flamencs’, amb tres propostes que es podran escoltar a Reus i El Morell i on es repassaran algunes de les propostes més trencadores del flamenc que es fa a casa nostra. En aquesta ocasió el grup Los Aurora (Teatre Fortuny, dissabte 16 d’octubre) en un concert co presentant amb l’Associació de Concerts de Reus que enguany celebra el seu centenari; l’actuació de la catalana Queralt Lahoz (El Morell, 5 de novembre) i el duet de flamenco i jazz Pedro Javier González i Horacio Fumero (Casa Navàs de Reus, 30 d’octubre).
Concerts a la Casa Navàs
Una altra de les novetats de l’edició 2021 de l’Accents és la incorporació d’un nou espai on es realitzaran 2 actuacions. Es tracta de la Casa Navàs, la joia modernista de Reus situada a la plaça del Mercadal, que acollirà les actuacions del cantautor pop Joan Colomo i la del duet de flamenco jazz Pedro Javier González i Horacio Fumero. Es tracta de dos concerts amb un aforament reduït a 60 persones que si la climatologia ho permet, es faran a la terrassa de la Casa Navàs o bé a l’interior de l’antiga botiga d’aquest edifici de Lluís Domènech i Montaner.
Més patrocinadors i nous col·laboradors
L’Accents 2021 està organitzat per Empenta Cultural i compta amb el suport de l’Ajuntament de Reus i els ajuntaments de Riudoms, la Selva del Camp, Botarell, El Morell, Cambrils i Mont-roig del Camp; la Diputació de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat. L’Accents també és possible gràcies als patrocinadors privats que fa temps que confien en el projecte com és el cas de Vermut Miró, present des de la primera edició i la DO Catalunya i la DOP Siurana que s’hi van sumar posteriorment. Enguany, però, l’Accents compta amb la incorporació de dues noves empreses, la cooperativa Cadí, amb una aposta decidida també per la cultura, i l’empresa constructora de la Selva del Camp, Constècnia, que també ha cregut en el projecte que representa l’Accents i que pretèn dota aquestes poblacions del Camp de Tarragona d’una programació digne i que pugui atreure el públic de les nostres comarques i també d’altres indrets del país. Des de l’Accents, Isaac Albesa, destaca “la importància de les institucions des de la primera edició i també les empreses que han confiat en la nostra proposta i s’hi han volgut sumar. Sense aquestes col·laboracions, no seria possible el festival”, ha explicat.
La darrera novetat de l’Accents és la col·laboració amb la Fundació Privada Reddis que farà que 40 parelles lingüístiques que participen al programa Voluntariat per la Llengua del Centre de Nornalització Lingüística puguin assistir de franc a quatre dels concerts de l’Accents que tindran lloc al Fortuny, al Bartrina i al Jardí de la Casa Rull.
El programa ‘Espurnes… de llengua’ torna en el seu format habitual aquest setembre i ja compleix cinc temporades en antena des que va iniciar les emissions el gener de 2018 als municipis de l’Hospitalet de l’Infant i de la Selva del Camp. A Ràdio Cambrils, on ja s’hi havien fet programes sobre llengua fa uns anys, es van poder renovar les col·laboracions amb aquest mitjà local i aquesta ja serà la tercera temporada en què també s’hi emet ‘Espurnes… de llengua’.
La nova temporada s’estrenarà amb l’edició de l’Hospitalet de l’Infant, el 20 de setembre, i l’endemà mateix, el 21, es reprendrà el programa a la Selva del Camp. La tècnica del Servei Comarcal de Català del Baix Camp, Jenina Cases, s’encarregarà de l’edició de l’Hospitalet de l’Infant, al costat d’Estrella Botello, i de la Selva del Camp, amb Toni Mateos. D’altra banda, la responsable del Servei Local de Català de Cambrils, Helena Martínez-Ferreruela, junt amb Marga Mallol o Adrià Muñoz, conduirà el programa a Ràdio Cambrils, que començarà la temporada el 28 de setembre.
‘Espurnes… de llengua’ presenta un format breu, i s’hi tracten qüestions i recursos relacionats amb la llengua que són d’interès general. La terminologia, l’ortografia i la gramàtica del català són alguns dels pilars del programa, on també s’hi comenten les novetats i les activitats que s’ofereixen des del Centre de Normalització Lingüística (CNL) de Reus. Els primers programes, a banda de presentar els serveis del CNL de Reus i l’activitat que s’hi duu a terme, seran sobre algunes qüestions ortogràfiques i sobre certes polèmiques lingüístiques que han tingut lloc durant el juliol i l’agost, mesos en què no hi ha hagut programa.
‘Espurnes… de llengua’ s’emet cada dilluns a les 12 h per Ràdio l’Hospitalet de l’Infant i cada dimarts a les 11.45 h per Ràdio la Selva. Els dimarts a les 12 h també s’emet per Ràdio Cambrils, però en aquest cas es fa de manera quinzenal. Podeu recuperar alguns podcasts de la temporada passada a https://www.cpnl.cat/xarxa/cnlreus/programes-de-radio/ o des del Facebook del Servei Comarcal de Català del Baix Camp (@SCCBaixCamp), on setmanalment també hi trobareu les referències als programes.
El curs 2021-2022 per l’Abel Ferrater està ple de reptes, però també de projectes engrescadors. Foto: Canal Camp TV
Comença el tercer curs en pandèmia, però les imatges d’aquest passat dilluns han estat molt diferents de les de fa exactament un any. Per descomptat, s’han vist mascaretes a l’entrada dels centres escolars, però no control de temperatura ni tampoc gel hidroalcohòlic. L’experiència adquirida el curs passat, el primer complet amb restriccions, juntament amb la millora dels indicadors sanitaris, han permès flexibilitzar algunes de les mesures que van marcar el curs anterior.
Així s’ha viscut el retorn a les classes a l’Abel Ferrater. Al punt de les 9 del matí, l’equip docent del centre ha obert les portes i ha donat la benvinguda als menuts i menudes que s’han afanyat a entrar i retrobar-se amb els seus amics després de dos mesos i mig de vacances. Els nous horaris, les assignatures o els exàmens han tornat a ocupar les converses en aquest primer dia. Tot plegat, amb un bon grapat de nervis.
L’Abel Ferrater enfronta un nou curs amb canvi en la seva direcció. Violeta Cristià serà, durant aquest curs i de manera provisional, la màxima responsable del centre, i donarà continuïtat al pla de treball engegat per l’anterior directora, Lola de María. Al marge del projecte pedagògic, bona part dels esforços d’enguany s’han centrat a seguir implantant els protocols antiCovid que, tot i ser més laxes, segueixen estant presents. En aquest sentit, les entrades a l’escola continuen sent esglaonades (tot i que es redueix el temps de mitja hora a un quart d’hora), les ràtios d’alumnes per aula es mantenen i la mascareta segueix sent obligatòria amb una única excepció: l’hora del pati.
El curs 2021-2022 per l’Abel Ferrater està ple de reptes, però també de projectes engrescadors. El centre té previst desplegar un nou programa d’innovació pedagògica de l’assetjament escolar proposat des de la Generalitat, que s’afegirà als ja consolidats a l’escola com el del foment del consum de fruita, o les competències bàsiques. Amb la millora de la situació, des de l’Abel Ferrater s’espera recuperar la presencialitat de moltes d’aquestes iniciatives, que fins ara eren eminentment telemàtiques.
Les mateixes sensacions s’han pogut palpar al col·legi Sant Rafael, que ha donat inici a un curs de la llar d’infants, infantil i primària amb millors garanties que l’any passat, però amb la il·lusió intacta de seguir apostant pel seu projecte educatiu. Els alumnes, ja fos patinet, a peu o en cotxe, utilitzant el ja consolidat carril kiss&ride, han estat rebuts pels professors que els acompanyaran, durant els propers mesos, al llarg del seu camí formatiu. Els nervis, novament, han fet acte de presència, però s’han esvaït ràpidament per les ganes de tornar a veure’s amb els seus amics i fer algunes de les seves activitats i assignatures preferides.
El relaxament d’alguns dels protocols marcaran aquest curs; un curs que vol ser el de l’inici al retorn de la normalitat. Sigui com sigui, durant aquests mesos els petits han donat una autèntica lliçó de bon comportament.
De cara a aquest curs, des del Sant Rafael se seguiran implantant els veterans projectes que el centre porta promovent des de fa anys. Entre ells, la promoció de noves maneres d’ensenyar més enllà dels llibres de text, les comunitats d’aprenentatge, on els pares participen de manera activa amb el professorat, així com altres de més concrets, com l’estudi de l’arquitectura del Convent de Sant Rafael. Es tracta d’un treball que es realitza a partir de 4t de Primària per tal de descobrir la història que s’amaga rere l’entorn en el qual estudien els infants, catalogat Bé Cultural d’Interès Local.
Imatge de l’immoble que s’ha d’enderrocar. Foto: Canal Camp
En els pròxims mesos el nucli antic de la Selva veurà resolt un dels punts més conflictius dels seus carrers amb la unificació de l’amplada del carrer de l’Abadia, en el tram conegut com el carrer de l’Església. L’ajuntament ha arribat a un acord amb el propietari de l’immoble, ubicat al número 16 d’aquest carrer, per tal de procedir al seu enderroc. L’habitatge, que presenta un avançat estat d’abandonament pels anys que porta en desús i amb una teulada pràcticament ensorrada, serà adquirit ben aviat pel consistori selvatà amb la finalitat d’enderrocar-la i proporcionar més amplitud a aquesta donant continuïtat a la placeta ja existent. Es preveu que aquesta actuació doni una nova perspectiva del carrer de l’Abadia, millorant l’habitabilitat de veïns i veïnes i donant més visibilitat a la façana de l’Església de Sant Andreu.
Segons el regidor d’Urbanisme, Enric Roberto, aquest “esponjament” del centre històric ha estat possible gràcies a un acord de compra “per un preu molt baix”. Un cop formalitzada la compra-venda de l’immoble, es començarà a treballar en el projecte d’enderroc de l’immoble, amb la intenció d’iniciar les obres abans de final d’any.
La pandèmia va obligar a oferir la peça amb mesures inèdites. El Patronat prepara una representació extraordinària de cara al mes de novembre per al seu enregistrament. Foto: Cedida
El Misteri de la Selva va assolir aquest diumenge al vespre el seu objectiu prioritari per aquest 2021, que consistia a recuperar i fer possibles les representacions del drama assumpcionista superant l’actual situació de pandèmia. Malgrat els esculls tècnics i organitzatius que es van haver de superar per tal de seguir la normativa de seguretat, els esforços per garantir la salut de públic i intèrprets, així com les dificultats que implica interpretar una obra teatral cantada “a cappella” amb mascareta, la peça selvatana va tancar amb èxit el seu 41è cicle de representacions.
El drama medieval selvatà s’ha hagut d’adaptar enguany a les difícils circumstàncies socials i sanitàries des del mateix inici dels seus assajos de grup, els quals van coincidir amb els primers brots de la cinquena onada de la Covid-19. Aquest fet va condicionar tota la preparació de l’obra, la major part de la qual és cantada. És en aquesta mateixa línia que s’han acabat desenvolupat les diferents etapes de l’obra fins a arribar a les dues representacions dels dies 14 i 15: amb un aforament limitat, amb la posada en escena modificada per tal de guanyar espai, amb dos cribratges generals per detectar possibles positius entre la massa actoral (tots amb resultats negatius) i, el més complicat, amb la problemàtica de treballar amb mascareta una obra eminentment cantada i interpretada en català del segle XIV.
La valoració per part del Patronat del Misteri és especialment positiva i destaca sobretot l’empenta i la il·lusió que han aportat aquestes dues representacions després d’haver-se hagut de suspendre les de l’any passat a causa de la pandèmia. En aquesta mateixa línia, la direcció de la peça està treballant en una representació especial que es faria de forma extraordinària a finals del mes de novembre d’enguany, coincidint amb la festa major de Sant Andreu de la Selva del Camp, l’objectiu de la qual seria enregistrar l’obra per tal d’incorporar-la als arxius audiovisuals de l’Agència Catalana de Patrimoni Cultural de la Generalitat.
El Misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d’Agost i el tema central de l’obra, l’Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Escrit en llengua catalana a finals del segle XIV, el Misteri de la Selva és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya i una autèntica joia del teatre medieval, i va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular a la millor iniciativa artística l’any 1994.
El text, anònim, el va trobar l’historiador local Mn. Joan Pié en una llibreta de censals dipositada a l’Arxiu Parroquial Selvatà, junt amb altres textos de la Senyoria de Prades i Mont-ral de mitjans del segle XIV. Posteriorment, la llibreta va passar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es troba actualment.
La Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria és el primer text complet d’un drama o misteri assumpcionista català, anterior al misteri de València (fragmentari), del primer terç del segle XV, o al misteri d’Elx. Durant els darrers anys ha traspassat les fronteres del Baix Camp i s’ha representat íntegrament a Tarragona, Elx, Montserrat, Roma, Jerusalem o la Sagrada Família de Barcelona.
A la Selva, la línia passaria per la zona forestal protegida de Sant Pere i Puig d’en Cama.
L’Ajuntament de la Selva prepara un plec d’al·legacions al nou projecte de línia de molt alta tensió, la MAT, que des d’Aragó ha de creuar la meitat sud de Catalunya fins al Baix Llobregat. Es tracta d’una línia de 180 km, impulsada per un clúster energètic aragonès, que passaria per espais preservats del territori català, i que travessarà part del terme municipal selvatà. El projecte es va publicar al BOE a finals de juliol i es troba en fase d’informació pública. Ara, les parts implicades, entre les quals hi ha l’Ajuntament, disposen de 30 dies per dir la seva.
A la Selva, la línia passaria per la zona forestal protegida de Sant Pere i Puig d’en Cama. Aquest és un dels punts que es recolliran a la proposta d’al·legacions que elabora el cosistori. A més, també es tindrà en compte que l’ajuntament té suspesa la concessió de llicències per construir línies d’evacuació elèctrica aèries.
Alhora, des de l’ajuntament es reclama replantejar aquest model de generació energètica per un altre que sigui més proper als punts de consum. Segons afirmava el regidor de Medi Ambient selvatà, Enric Roberto, “nosaltres no defensem només que no passi aquesta línia d’alta tensió per la Selva, perquè pot ser una visió molt localista del problema, sinó que volem la reducció d’aquesta mena de línies i que l’energia es generi a prop de la zona on es consumeix”. Aquest criteri general també serà inclòs dins de les al·legacions,
Una torre d’una línia d’alta tensió a l’Alt Penedès. Foto: ACN
Xarxa Sud, fundació que agrupa associacions i entitats contràries a agressions mediambientals i especulatives, ha alertat que l’avantprojecte del clúster de renovables del grup saragossà Forestalia inclou una línia de molt alta tensió (MAT) que creuarà les Terres de l’Ebre i Tarragona fins a la subestació de Begues (Baix Llobregat). El conjunt de parcs eòlics va rebre, el setembre de 2020, el permís per accedir a aquesta subestació. La línia d’evacuació travessa molts municipis on altres parcs eòlics han rebut informes favorables d’emplaçament de la Ponència d’Energies Renovables. “Els projecten no van a un lloc i no a un altre perquè sí”, alerten. Les entitats adverteixen que la MAT “trinxarà zones preservades del territori”.
El BOE (Butlletí Oficial de l’Estat) del passat 28 de juliol publicava el procés d’informació pública de l’estudi d’impacte ambiental i la sol·licitud d’autorització administrativa prèvia d’un macroprojecte energètic que inclou una nova línia de molt alta tensió que creuarà el sud de Catalunya. Es tracta d’un conjunt de parcs eòlics anomenat ‘Clúster Begues’.
Inclou la central fotovoltaica Jaime I (40 MW), a Lechón (Saragossa) i Cucalón (Terol), i quatre parcs eòlics amb 32 aerogeneradors. Són les centrals El Pelado (38,5MW) a Allueva, Bea, Calamocha i Fonfría (Terol); la central Honos (49,5 MW) a Vivel del Río Martín, La Hoz de la Vieja, Segura de los Baños i Maicas (Terol); la central Lera (38,5 MW) a Salcedillo, Allueva y Fonfría (Terol); i la central San Vicente (49,5 MW) a Cucalón, Lanzuela, Bea, Lagueruela (Terol). L’anunci del BOE indica que la infraestructura d’evacuació afecta les províncies de Saragossa, Terol, Tarragona i Barcelona. La inversió prevista supera els 378 milions d’euros.
En concret, la MAT, que tindrà 180 quilòmetres només a l’Ebre i Tarragona, passaria pels municipis ebrencs d’Ascó, Batea, Corbera d’Ebre, Gandesa, Garcia, la Fatarella i Móra d’Ebre, i creuaria tot el Camp de Tarragona afectant els termes municipals d’Alcover, Alforja, Almoster, Bràfim, Duesaigües, el Masroig, el Milà, Falset, la Bisbal del Penedès, la Selva del Camp, l’Albiol, l’Aleixar, l’Arboç, Llorenç del Penedès, Masllorenç, Montferri Nulles, Pradell de la Teixeta, Puigpelat, Riudecols, Rodonyà, Sant Jaume dels Domenys, Vallmoll, Valls, Vilabella.
Com apunta l’ambientòleg Joan Pons, el projecte i sobretot la MAT “generarà elevats impactes” perquè és un “nou eix vertebrador” en una zona on ja hi ha altres línies de tensió. Pons alerta que aquests grans clústers energètics “repeteixen” el model de concentració de la producció en “determinats territoris” que necessiten grans infraestructures d’evacuació. També des de Xarxa Sud, Mike Holt, ha lamentat que el decret d’emergència climàtica del Govern no estigui fomentant un model de producció energètica distribuïda i propera a les grans àrees de consum. “Afavoreix macrocentrals de grans empreses amb recursos tècnics i financers per fer-ho, buscant tenir-ne el monopoli i concentrant els projectes a zones agrícoles on troben els terrenys més bé de preu”, ha denunciat.
D’entrada, alerten que la nova MAT seria una infraestructura “buida” a Catalunya, però justament passa per molts dels termes municipals ebrencs i tarragonins on la Ponència de Renovables ha emès informes favorables a l’emplaçament de noves centrals eòliques, que ara s’hauran de tramitar per rebre autorització. Encara que la propietària sigui Forestalia, en pot vendre concessions d’ús, sigui a altres empreses promotores o a Red Elèctrica Española.
Informació pública a l’agost
Una de les qüestions que més ha molestat, i que consideren “denunciable”, és que el procés d’informació pública del projecte es faci en ple mes d’agost, tot i afectar desenes de municipis i propietaris. “Suposa una situació d’indefensió. És un projecte que s’hauria d’haver consensuat i sotmès a informació pública en un altre moment en què els propietaris i els ajuntaments tenen tots els recursos, sobretot el del temps per estudiar bé el projecte”, ha lamentat Pons.
Des de Xarxa Sud també alerten de la devaluació de les finques per on passa una MAT. “Es destruiran negocis, cases rurals, granges. Només aporta perjudicis econòmics per al territori i molts beneficis per a les multinacionals”, ha assenyalat Sisco Garcia. “No volem ser el traster de les infraestructures que fan funcionar les capitals i fan nosa a la resta del país”, ha afegit Holt. Xarxa Sud remarca que les Terres de l’Ebre “són més que solidàries” amb temes d’energia i demanen la implicació de les administracions per evitar “manar a una Catalunya buida”. L’entitat reclama a les institucions que s’oposin a aquesta nova MAT.
Pla general d’un dels assajos previs d’una solista a la representació del Misteri de la Selva. Foto: Ariadna Escoda
El Misteri de la Selva tornarà a representar-se a l’església de Sant Andreu de la Selva del Camp (Baix Camp) el 14 i 15 d’agost. Es tracta de la 41a edició, després que la pandèmia obligués a cancel·lar la representació del 2020. Per fer-ho possible, s’han fet modificacions escèniques per poder respectar la distància entre cantaires i s’ha reduït l’aforament del públic. També s’ha eliminat la processó prèvia a la representació. Per primer cop, l’organització editarà i publicarà la música del Misteri, una “una adaptació” de l’original feta als anys seixanta a partir del manuscrit de l’obra, tal com ha explicat a l’ACN el director del Misteri, Joan Massana. La voluntat és publicar el llibre a final de 2021 o l’any vinent.
El Misteri de la Selva, el drama assumpcionista en llengua romànica més antic d’Europa, reunirà una setantena de cantaires, que han assajat regularment des de finals de juny per a les dues representacions previstes per aquest cap de setmana. Aquest mes d’agost els assajos dels diferents grups que en formen part s’han intensificat. “Fa unes setmanes que assagem cada dia, sovint amb dos o tres assajos paral·lels”, ha detallat Massana. Enguany, el context sanitari els ha obligat a “ser més curosos” a l’hora d’assajar per evitar nous contagis. De fet, durant un repunt de casos de covid al municipi, la direcció va optar per suspendre les trobades temporalment i durant uns dies, fins que no va millorar la situació sanitària.
Entre els canvis més notoris que ha obligat a fer la pandèmia hi ha l’eliminació de la tradicional processó prèvia i posterior a la representació. Per garantir la seguretat d’actors i organització, el Patronat del Misteri de la Selva també té previst realitzar un cribratge a tot el personal l’11 d’agost, abans de l’assaig general, i un altre el 14 d’agost, dia en què comencen les representacions. A la vegada, s’ha reforçat la ventilació de l’església de Sant Andreu i l’aforament s’ha limitat seguint les directrius del Procicat.
Assajos en format reduït
Les complicacions causades per la pandèmia no han frenat les ganes dels selvatans de participar en el Misteri. Cada any s’incorporen nous integrants als grups que formen part de la representació i enguany no n’ha estat una excepció. Els assajos s’han fet en format reduït per evitar aglomeracions de gent i s’han fet amb mascareta, per reduir riscos. Leila Aragonès i Artur Feliu són dos joves d’onze anys que s’estrenaran al gran cor coincidint amb la 41a edició del Misteri. Més enllà dels nervis propis de l’estrena, tots dos coincideixen que el més complicat ha estat aprendre les lletres, escrites en català antic. En aquest sentit, un dels integrants veterans del Misteri, Albert Almendros, ha assenyalat que cal treballar molt la dicció i entendre què s’està dient en cada moment per interpretar el text correctament. Per aconseguir-ho, tots els grups que formen part de l’obra han comptat amb el suport de la filòloga Núria Cavallé i la directora artística Lídia Roig.
Tot i que la cara visible del Misteri de la Selva són la setantena de cantaires que participen en la representació, al darrere de cada passi hi ha moltes més persones implicades. Una vintena d’actors acompanyen als cantaires, i a més d’una seixantena de persones fan possible l’obra assumint tasques d’il·luminació, maquillatge, vestuari o direcció. El director del Misteri ha posat èmfasi en la implicació de la societat selvatana en aquesta tradició, “que forma part de l’ADN” dels veïns i veïnes. Una visió compartida per Almendros, qui fa cinc anys que participa en el Misteri. “Per integrar-se a un poble, cal formar part dels seus costums”, ha reivindicat.
Més de quatre dècades de representacions del Misteri
Des del 1980, la Selva del Camp porta a l’església de Sant Andreu la representació del drama assumpcionista més antic d’Europa en llengua romànica que s’ha conservat íntegrament. A l’escenari hi pugen diversos grups: els cors celestials (gran cor i petit cor), els jueus, els dimonis, els apòstols, la Mare de Déu, Jesús, Sant Pere, Sant Joan, Sant Pau i dos arcàngels. Tots ells expliquen l’assumpció de Maria al cel, en cos i ànima, a través d’un llegat literari, teatral, musical i religiós únic. El text, d’autoria anònima, es va trobar en una llibreta de censals pagats a la Senyoria de Prades i Mont-ral, que posteriorment va acabar a l’Arxiu Parroquial de la Selva del Camp i a l’Arxiu Diocesà de Tarragona.
L’arranjament i adaptació de la música del Misteri de la Selva es va fer a partir d’aquest manuscrit anònim, que descrivia amb quina melodia s’havia de cantar cada peça. “Algunes no es van trobar o identificar, així que es va optar per adaptar melodies equivalents dels segles XIII i XIV per completar l’obra”, ha explicat el director del Misteri. “Si no hagués estat per la covid, aquest llibre ja estaria publicat”, ha assegurat Massana. La publicació s’està acabant de redactar.
L’objectiu de no perdre les representacions d’enguany ha conduït al Patronat de la representació a implementar un important paquet de mesures destinades a complir la normativa general anti-Covid. Foto: Cedida
El Misteri de la Selva s’ha marcat un repte vital per aquest 2021: evitar la suspensió de les representacions i tirar endavant el seu 41è cicle amb totes les mesures sanitàries que garanteixin la seguretat de la peça assumpcionista.
L’objectiu de no perdre les representacions d’enguany ha conduït al Patronat de la representació a implementar un important paquet de mesures destinades a complir la normativa general anti-Covid. A aquestes s’hi afegeixen altres mesures extres particulars encaminades a reforçar la seguretat actoral i del públic, a més de dos cribratges generals de tot el personal de l’organització abans d’iniciar el treball conjunt de tots els actors i actrius, així com abans de les representacions.
D’entrada, la totalitat dels assajos amb els grups actorals complets i les dues representacions es faran en tot moment amb mascareta, que serà obligatòria durant tota la posada en escena. A més, els cadafals especials on es desenvolupa l’acció de la peça s’han modificat per tal d’incrementar al màxim les distàncies entre els intèrprets. També s’ha reforçat la ventilació del temple parroquial de Sant Andreu, l’aforament del qual s’ha reduït segons les directrius del Procicat.
Les mesures de seguretat també inclouen un cribratge de tot el personal de l’organització –des de cantors a tècnics– amb tests d’antígens el dia 11 d’agost (abans de l’inici dels assajos generals) i el 14 d’agost, (abans de començar les presentacions). Altres canvis també afecten les processons prèvies i finals de les representacions, que han estat modificades i s’han limitat al mínim imprescindible; a les tasques de maquillatge i perruqueria, que cada actor haurà de fer de forma individual; així com a algunes modificacions del vestuari o de la ubicació dels camerinos, en tots els casos pensant a guanyar el màxim espai entre els actors i actrius i en maximitzar les mesures de seguretat.
Enguany la reserva d’entrades és nominal i es pot realitzar a través del correu electrònic elmisteri.selva@gmail.com o bé del telèfon 636 541 532.
Assaig general
Més d’un centenar de veus treballen des de principis de juliol en grups reduïts per tal de tornar a donar vida a la representació assumpcionista selvatana i el dimecres 11 d’agost a les 22.00 hores es realitzarà el primer assaig general. El cribratge amb test d’antígens de tot el conjunt actoral es realitzarà entre les 18.00 i les 21.00 hores a la plaça de les Pletes. L’assaig general tindrà com a escenari l’església parroquial de Sant Andreu.
El Misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d’Agost i el tema central de l’obra, l’Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Escrit en llengua catalana a finals del segle XIV, el Misteri de la Selva és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya i una autèntica joia del teatre medieval, i va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular a la millor iniciativa artística l’any 1994. El text, anònim, el va trobar l’historiador local Mn. Joan Pié en una llibreta de censals dipositada a l’Arxiu Parroquial Selvatà, junt amb altres textos de la Senyoria de Prades i Mont-ral de mitjans del segle XIV. Posteriorment, la llibreta va passar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es troba actualment.
La Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria és el primer text complet d’un drama o misteri assumpcionista català, anterior al misteri de València (fragmentari), del primer terç del segle XV, o al misteri d’Elx. Durant els darrers anys ha traspassat les fronteres del Baix Camp i s’ha representat íntegrament a Tarragona, Elx, Montserrat, Roma, Jerusalem o la Sagrada Família de Barcelona.
L’actuació ha millorat la seguretat en aquesta via, per on circulen 1.500 vehicles diàriament. Fotos: Diputació
La carretera T-3231 entre la Selva del Camp i Almoster obre al trànsit aquest dimarts, dia 3 d’agost, un cop finalitzades les obres iniciades l’any passat. L’actuació ha suposat el condicionament total d’aquesta via, amb una circulació mitjana de 1.590 vehicles i que presentava un traçat dificultós. D’altra banda, el projecte ha inclòs la construcció de la variant d’Almoster, que permet reduir el trànsit rodat per l’interior de la localitat, i la creació d’una via pedalable en part de l’antic traçat de la carretera. Les obres s’han dut a terme en un tram de 3,7 quilòmetres, amb una inversió de 5M€ per part de la Diputació de Tarragona, titular d’aquesta infraestructura.
A més d’unir Almoster i la Selva, la carretera dona servei a les urbanitzacions de Castellmoster, el Picarany i el Puig, i a la localitat de Castellvell. Amb una amplada de 8 metres (6 metres de calçada i 2 metres de vorals), l’actual carretera T-3231 representa una considerable millora per a la seguretat del trànsit en relació a l’anterior, que feia 4,50 metres d’ample i no permetia el pas simultani de dos vehicles pesants. A això, se li afegien altres problemes, com alguns revolts tancats, canvis de rasant importants i trams inundables.
Les obres han inclòs la construcció de tres rotondes, per ordenar i pacificar el trànsit a les cruïlles. I pel que fa al tram pedalable per un tram de l’antiga carretera, també donarà servei a vianants i a vehicles agrícoles.
Des de l’ajuntament s’ha decidit suspendre les sessions de dimarts del Cinema a la fresca i de nou les Sardanes a la fresca dels dimecres.
L’actual situació epidemiològica a la Selva del Camp fa recomanable extremar les mesures de prevenció contra la Covid-19. És per això que des de l’ajuntament s’ha decidit suspendre les sessions de dimarts del Cinema a la fresca i de nou les Sardanes a la fresca dels dimecres, fins que millorin els registres de la incidència de la pandèmia. “La situació de la Covid a la Selva és molt dolenta, i cadascú de nosaltres hem de fer des de la nostra responsabilitat el possible perquè els paràmetres de contagis tornin a ser més normals i no tan disparats com aquestes últimes setmanes”, afirmava el regidor de Cultura, Jordi Vinyals.
Alhora, també ha quedat ajornada la celebració dels 25 anys de l’estrena de la pel·lícula ‘El Profeta’, dirigida per Quim Masdeu i protagonitzada per diversos actors i actrius locals.
La peça assumpcionista recupera els assajos de grup i es prepara per oferir les seves representacions els dies 14 i 15 d’agost.
El Misteri de la Selva torna a l’acció i des dels primers dies de juliol els seus i les seves intèrprets han recuperat els assajos de la peça assumpcionista més antiga d’Europa. El 41è cicle de representacions espera convertir-se en realitat el 14 i 15 d’agost, després d’un any i mig marcat per la pandèmia i per la suspensió de les dues posades en escena previstes durant 2020.
La tornada es prepara seguint les mesures vigents per al sector cultural i vetllant sempre per la seguretat dels intèrprets, tot seguint la pauta d’altres formacions de cant coral i d’obres de gran format executades al llarg dels darrers mesos. De fet, actualment més d’un centenar de veus treballen en grups reduïts per tornar a donar vida la peça i, a mesura que avancin els preparatius, s’aniran ampliant els grups de treball fins a afrontar la recta final amb la formació de cantants, actors i actrius ja completa.
Malgrat les limitacions d’aforament que presenta l’església parroquial de Sant Andreu de la Selva del Camp, i tot i haver-se valorat altres possibles escenaris, s’ha optat per mantenir la ubicació al temple selvatà, en considerar que el millor entorn per recuperar el Misteri és el seu espai natural, on ha crescut i s’ha consolidat al llarg de més de quatre dècades de representacions.
La reserva d’entrades s’obrirà a través de mitjans telemàtics i espera obrir-se en les pròximes setmanes, fet que s’anunciarà a través de les xarxes socials i de la web del Misteri: www.misteriselva.cat
El Misteri recull les tradicions que envolten la Festa de la Mare de Déu d’Agost i el tema central de l’obra, l’Assumpció de Maria al cel en cos i ànima, prové dels primers segles del cristianisme. Escrit en llengua catalana a finals del segle XIV, el Misteri de la Selva és un esdeveniment cultural de primer ordre a Catalunya i una autèntica joia del teatre medieval, i va rebre el Premi Nacional de Cultura Popular a la millor iniciativa artística l’any 1994. El text, anònim, el va trobar l’historiador local Mn. Joan Pié en una llibreta de censals dipositada a l’Arxiu Parroquial Selvatà, junt amb altres textos de la Senyoria de Prades i Mont-ral de mitjans del segle XIV. Posteriorment, la llibreta va passar a l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, on es troba actualment.
La Representació de l’Assumpció de Madona Santa Maria és el primer text complet d’un drama o misteri assumpcionista català, anterior al misteri de València (fragmentari), del primer terç del segle XV, o al misteri d’Elx. Durant els darrers anys ha traspassat les fronteres del Baix Camp i s’ha representat íntegrament a Tarragona, Elx, Montserrat, Roma, Jerusalem o la Sagrada Família de Barcelona.
La Bibliopiscina compta entre el seu programa d’activitats amb jocs, dibuixos, tallers i conta-contes en remull. Foto: Canal Camp TV
La iniciativa més refrescant de la Biblioteca selvatana s’instal·la de nou a les piscines d’estiu amb l’objectiu de donar continuïtat i potenciar els hàbits lectors dels més menuts durant aquests mesos de vacances. La Bibliopiscina, activitat que es durà a terme fins a finals d’agost, compta entre el seu programa d’activitats amb jocs, dibuixos, tallers i conta-contes en remull. A més, els pares i mares també hi poden trobar revistes i diaris per fer més amena la jornada.
L’horari del servei és de dilluns a divendres de les 16.00 hores a les 20.00 hores.
Els Bombers segueixen treballant a la zona per sufocar les flames. Foto: Bombers
Els Mossos d’Esquadra han detingut un piròman que hauria provocat quatre incendis aquest dimecres al matí (el primer avís ha estat rebut a les 9.33 hores) a la Selva del Camp. Poc després de les 15.hores, els Bombers de la Generalitat informaven que ja havien controlat el foc (s’ha necessitat de la intervenció de quatre mitjans aeris) i encerclat tots els focus. Es mantenen treballant a la zona 10 dotacions terrestres per aconseguir la seva extinció.
Segons fonts policials, diversos testimonis han vist un home amb actitud sospitosa a la zona on s’han declarat els diferents focus de l’incendi, a la carretera TP-7013 en direcció a Vilaplana. Patrulles policials s’hi han desplaçat ràpidament i han localitzat el sospitós, un sense sostre que duia una bossa amb diversos encenedors a dins. Davant indicis suficients, l’home ha estat detingut com a suposat autor d’un delicte contra la seguretat col·lectiva, en concret, per incendi.
Es tracta d’un home de 65 anys, de nacionalitat espanyola i sense domicili conegut. Segons fonts policials, el detingut té algun antecedent, però no guarda cap relació amb aquests fets, i localitzat a l’àrea de Barcelona.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
