Fàbregas, el primer per l’esquerra situat en primera fila, junt al president sortint. Foto: Nàstic
Lluís Fàbregas és el nou president del Nàstic des de les 19:10 hores d’aquesta tarda de dimecres, substituint al càrrec Josep Maria Andreu, un històric president que ha fet un pas al costat en una decisió que ja estava meditada i presa des de feia temps. Així ho va decidir per unanimitat el Consell d’Administració.
La junta general extraordinària d’accionistes el Nàstic ha aprovat en primer lloc nomenar conseller del Nàstic Lluís Fàbregas. El Consell ja havia pres l’acord unànime de nomenar-lo president del Nàstic amb caràcter executiu.
Fàbregas ha intervingut davant l’assemblea afirmant ser “un honor i un privilegi” haver estat proposat en un càrrec “que mai a la vida hagués pensat que ostentaria”. Fàbregas s’ha posat al servei dels interessos “de totes les persones que formen part de l’entitat, siguin accionistes, jugadors, o aficionats”, i ha afirmat que busca treballar “amb honestedat per afrontar un repte complex, el d’un club amb 140 anys d’història”.
En ser un càrrec executiu, Fàbregas percebrà retribució, fet que ha aprovat la junta. Podrà rebre fins a 80.000 euros a l’any com a topall.
La Junta general d’accionistes ha donat pas prèviament a la dimissió com a president de Josep Maria Andreu, que passa a ser un vocal. Els consellers li han agraït “la seva brillant gestió, que ha aconseguit les fites, recuperant l’esperit d’identificació dels seguidors i de la ciutat de Tarragona amb el Nàstic”.
Al seu torn, Andreu s’ha adreçat els socis recordant que la decisió de marxar s’havia pres temps enrere i ha agraït els socis i accionistes del Nàstic “que han fet que s’acomplissin molts dels nostres desitjos”, tot i que encara “ens sentim amb el cor trencat després del que vam viure el darrer partit davant el Málaga, caient de forma surrealista el darrer segon, plens d’impotència”. “Ha estat un honor i un orgull haver servit al club, i seguiré sent del Nàstic, però des d’una posició diferent”, ha conclòs.
La Junta general extraordinària d’accionistes del Nàstic ha aprovat també ampliar el capital social, mitjançant compensació de crèdits, en la quantitat màxima de 3.020.000 euros mitjançant l’emissió i posada en circulació de 3O.2OO accions nominatives de 100 euros de valor nominal cadascuna d’elles. L’aprovació s’ha fet sense vots en contra i una sola abstenció, la del periodista Enric Pujol. El capital total, doncs, arriba ara als 9,9 MEU.
Durant la Junta general d’accionistes, els socis han exposat “la soledat institucional” en la que viu el Nàstic -visible a la final del play off contra el Málaga- i també hi ha hagut crítiques per l’actuació de determinats socis del gol de muntanya o per l’excés de capacitat de púbilc que s’ha produït en algun cas.
“Quan t’enfrontes a equips poderosos, passen coses”, ha respost Josep Maria Andreu, en referència al tracte que rep el Nàstic: “Jo deia als jugadors i a l’entrenador que era molt important quedar primer per pujar directament. No és de rebut que des de la Federació vagin al camp del Depor i ens anul.lin un gol legal i ens expulsin un jugador, i posin l’àrbitre com a àrbitre de la final del play off”, argumentava Andreu.
“Al (jugador número) 3 li tinc la mida presa i l’expulsaré”, va dir l’àrbitre el divendres abans de l’enfrontament amb el Málaga, i “va ser expulsat injustament el dia del partit”, ha desvetllat Andreu, que ha afirmat que l’acta de l’arbitre es va inflar amb insults “que no van ser així”. El cop econòmic de no pujar “és de 20 milions d’euros, són paraules majors”.
Andreu ha recordat també que el Consell d’Administració ha evitat la desaparició del Nàstic pels deutes que va rebre.
‘Anirem fins al final’
Sobre l’amenaça de sancions al Nàstic, el conseller Antoni Jordà, ha afirmat que hi ha hagut “massa coincidències” en el partit del Málaga: “Tots vam veure què va passar el dia del Málaga: totes les targetes van ser als nostres jugadors, es va expulsar un jugador a qui tenen presa la mida”. També s’ha citat que un jugador del Málaga va llençat amb força una pilota al públic sense rebre targeta i es va prorrogar dos cops la segona part de la pròrroga. A més, l’acta dels Mossos d’Esquadra “no concideix amb l’acta de l’àrbitre. Estem parlant d’una cortina de fum”.
A partir d’ara ha vingut el recurs esportiu per frenar els quatre partit de sanció al Nàstic i els 12 partits de sanció a David Concha i cinc partits a Nacho González: “Si convé anirem al contenciós-administratiu”, ha afegit, i s’estudiarà si la demanda és civil. “Hem d’anat fins al final”, és la conclusió.
En declaracions a la premsa un cop acabat l’acte, Fàbregas ha subratllat que “mai m’hagués imaginat arribar” a ser president de l’entitat. El nou màxim responsable ha destacat que l’economia està sanejada justament per l’ampliació de capital que ha cobert la junta, fet que els permet “tenir una economia saludable de cara al present i al futur”.
Ja en el camp esportiu, el repte és quedar primers per assegurar-se l’ascens. Fàbregas ha reiterat “la confiança màxima” en el cos tècnic de l’última temporada i ha incidit en el et que des de fa una setmana, quan es va obrir el període per a noves altes, ja n’hi ha 216 de noves.
L’alcalde, amb la majoria de regidors de l’equip de govern de Cambrils. Foto: DiariTots21
L’equip de govern quatripartit de Cambrils (PSC, ERC, Junts i En Comú Podem) celebra que en el primer any de mandat s’han desllorigat un seguit de temes que restaven pendents d’executar, segons ha destacat l’alcalde, Alfredo Clúa, en el balanç conjunt que ha fet amb la resta de portaveus municipals de govern i en el que ha presentat el pla de mandat (PAM).
“Els problemes principals que tenia Cambrils estan gairebé resolts”, ha resumit Clúa, que ha posat l’èmfasi en els acords per tirar endavant l’ampliació del polígon industrial Belianes Sud -un entorn que estava “infrautilitzat”–, i els convenis per executar aparcaments disuassoris que sumaran mil places noves.
Ja s’ha arribat a un acord per adequar el nou pàrquing de la Diagonal del Mar (al costat de la rotonda de la carretera de Montbrió) i per ampliar el de la Font Coberta amb un solar contigu a 5 minuts de la platja. A més, la setmana passada Ferrocarrils de la Generalitat va autoritzar a l’Ajuntament a utilitzar els terrenys del futur tramvia com a aparcaments mentre no comencin les obres.
S’espera també que en aquest mandat tiri endavant l’execució del Teatre-Auditori, que es farà per fases per tal “d’adequar-los a la realitat”. Es dóna per fet que es redactarà el projecte aquest mandat i també es coneixerà la manera d’acollir-se a subvencions.
L’alcalde ha plantejat els eixos del PAM del mandat, on incrementen les inversions públiques. “Aquest serà el mandat de les infraestructures i de l’urbanisme”, ha puntualitzat, “amb un pla d’inversions amb un calendari d’actuacions marcat”. El PAM fixa 116 accions concretes.
Com a prioritats destaca l’elaboració d’un nou Pla Local d’Habitatge, l’adequació del projecte del Teatre Auditori, el canvi de model del Festival Internacional de Música, la creació de la Casa de la Festa, la construcció del nou pavelló poliesportiu a Vilafortuny, la segona fase de remodelació de l’entorn de la Rambla Jaume I i del carrer Orquídies, la via verda a l’antic traçat ferroviari, la millora de la neteja de la ciutat, la reurbanització de la zona de l’antiga estació de ferrocarril, la rehabilitació del Mercat municipal de la Vila o l’ampliació de l’oferta d’aparcaments dissuasius entre d’altres.
Al respecte de les obres i entrant en detall, Clúa ha subratllat les properes inversions en la millora dels carrers Pau Casals i Colom, que rebran 800.000 euros procedents de la Diputació. L’alcalde ha destacat justament les notables aportacions que la Diputació de Tarragona farà per les obres de Cambrils, que sumaran 1,2 milions d’euros, quan fa uns anys eren de 250.000. En les entrades de la Diputació hi ha els 200.000 euros de la Casa de la Festa i els 200.000 euros de la reforma del Mercat de la vila., entre d’altres També s’executarà l’avinguda Baix Camp. Precisament, ha recordat que el futur eix comercial del Mercat de la vila està de nou en licitació.
Altrament, del Consejo Superior de Deportes s’ha assolit 650.000 euros per a equipaments esportius. Tot plegat, en un any s’han aconseguit dos milions d’euros de subvencions.
D’altra banda, amb inversions d’altres entitats es farà l’Eix Cívic, el projecte conjunt amb Mont-roig i l’Hospitalet, o el TramCamp. “Serem un ajuntament que es coneixerà per la diversitat dels projectes executats”, ha conclòs Clúa.
Més inversió
“Hem aprovat uns pressupostos que han multiplicat per 10 les partides d’inversió; l’Ajuntament sols tenia diners per mantenir els seus propis serveis. No podia invertir. No podíem consentir tenir Cambrils aturat. Les empreses cambrilenques començaven a notar la baixa presència de la inversió pública en la creació de riquesa. Això canviarà”, ha assegurat l’alcalde.
Al respecte de la seguretat ciutadana, ha anunciat la recuperació de la patrulla de platges gràcies a l’increment del planter de la Policia Local. El cos disposarà de set agents fixos i 9 interins, fet que permetrà recuperar, tres anys després, la policia de platja.
Sobre suport social, ha recordat que el pressupost municipal d’enguany va incrementar en 500.000 euros les partides destinades a Serveis Socials i ha afirmat que un altre dels temes estrella serà recuperar els serveis públics, que ha admès que són “molt millorables”, perquè “han estat massa desatesos”.
En el terreny de la sostenibilitat, ha remarcat que l’elevat cost de l’energia elèctrica per al municipi -1,9 milions d’euros anuals- es veurà dràsticament reduït amb les polítiques d’eficiència energètica que s’implantaran a “totes les instal.lacions municipals” i amb canvis en l’enllumenat. L’alcalde ha explicat que s’està activant una licitació per fer un estudi d’estalvi d’energia per obtenir una subvenció europea per fer més eficient l’enllumenat públic.
Al respecte del PAM, ha posat èmfasi en el fet que s’ha basat en els punts que tenien en comú els programes electorals dels partits que van acordar el pacte de govern, un PAM que suposa “un compromís seriós” amb la ciutadania, ciutadania que conforma l’eix principal del document.
Balanç d’un any
L’alcalde ha dibuixat un balanç de l’any de mandat subratllant que està envoltat “d’un equip potent, il.lusionat i amb experiència en la gestió”, i ha posat l’èmfasi en la “proximitat” envers els ciutadans.
Reus ha viscut entre solemne i meravellosament festiva la vigília de Sant Pere i les Completes, la gran diada de la ciutat, que ha atret milers de reusencs al Mercadal, al carrer Major , a la plaça de Sant Pere i a l’interior de la Prioral per viure i reviure la tradició de l’Anada a Completes, l’Ofici Solemne i l’esclat de la tronada, amb el castell de focs posterior, tot amb l’acompanyament pel seguici festiu de la ciutat.
Imatge del Mercadal poc abans de l’anada a Completes. Foto: DiariTots21
Enguany el convidat d’honor de la Festa Major ha estat el rector de la URV, Josep Pallarès. També hi han estat presents com a convidats els alcaldes i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, precedits per la Bandera de la Ciutat, els macers i els Guardadors de la Tronada, amb Anton Baiges al capdavant, i amb l’acompanyament musical de la Banda Simfònica de Reus.
Els abanderats han estat Cori Sánchez, presidenta de l’Associació de Familiars d’Alzheimer; Alfons Barenys, amb motiu del centenari de la Cobla Reus, i Núria Serrano, directora de l’Escola General Prim, amb motiu del seu 50è aniversari.
Ha estat el ball solemne curt de l’Àliga , en respecte a les autoritats, que encapçalava l’alcaldessa, Sandra Guaita, un dels moments culminats de la festa, que rematava la disbauxa controlada dels grups festius i abans que les autoritats enfilessin cap a la Prioral per seguir les Completes.
Ja dins a l’interior del temple i mentre ressonava la pólvora del seguici festiu al carrer, l’homilia era conduïda per Mn. Joaquim Fortuny Vizcarro, prior de la Prioral de Sant Pere, que presidí l’ofici amb l’antiga capa pluvial, peça reservada per a aquest acte, confeccionada i regalada a la prioral durant la primera meitat del s. xx per Marià Fortuny Madrazo, fill de l’il·lustre pintor reusenc Marià Fortuny.
L’obertura de l’arca de l’altar major, on es guarda durant tot l’any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere, amb tres panys, ha estat un altre dels moments reusencs per exel.lència. Recordem que les claus que obren l’urna, les guarden el prior, l’alcaldessa i un dels preveres de l’Arxiprestat. Antigament, era custodiada pel síndic de la Comunitat de Preveres. Durant la celebració s’han pogut sentir els «Goigs de Sant Pere», amb l’acompanyament musical de l’orgue de la prioral a càrrec de Josep Enric Peris i Vidal.
Tot seguit, ha arribat el Toc General, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus, des de la Prioral fins a la porta de l’Ajuntament. La festa continuà amb les ballades dels gegants i del bestiari i l’encesa de la Tronada marcada pel moviment del mocadors blanc de l’alcaldessa, que l’agità des del balcó municipal, com mana la tradició.
Rematarien la diada un castell de focs plantat al mig de la plaça, que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanals i de proximitat, amb jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artificis.
Us oferim un recull d’imatges. Fotos i vídeos: DiariTots21 i Ajuntament de Reus
Un magistrat tarragoní, Carlos Hugo Preciado Domènech (Tarragona, 1969), que ha fet una meteòrica carrera judicial, és un dels 20 magistrats que formen part del renovat Consell General del Poder Judicial gràcies al pacte PSOE-PP.
Domènech és doctor en Dret, magistrat en el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i advocat en l’actualitat sense exercir. El nou magistrat del CGPJ és especialista en assumptes socials.
Preciado no ha volgut fer declaracions a DiariTots21 a l’espera que es faci oficial la seva publició al BOE.
Forma part de la Sala social del TSJC. Donada la seva vàlua i capacitat de treball, el Gabinet Tècnic del Tribunal Suprem l’ha fitxat aquest últim any per a ajudar a superar les deficiències que la falta de magistrats de la Sala Quarta de l’alt tribunal ha provocat.
És conegut per la precisió dels seus treballs jurídics. És autor de nombroses publicacions i ha rebut guardons dels Graduats Socials per la seva dedicació. Va ingressar en la carrera judicial en 2007 i ha exercit en els jutjats de Valls i Reus abans de recalar en el TSJC, on és considerat un excel·lent jurista. Ha compaginat aquesta labor amb l’acadèmica, sent professor associat de Dret Penal de la Universitat Rovira i Virgili (URV).
L’autor va introduir als seus llibres sobre dret la tesi que al món laboral també hi ha drets humans que cal respectar. Ha estat la seva gran aportació al dret, aportació reconeguda arreu.
‘M’ha agafat per la poesia’
Com a poeta, ha publicat els llibres «Una vida incurable» i «Poesia de paisà». La primera de les seves obres recull 63 poemes. En una entrevista concedida a DiariTots21, Preciado afirmava sobre el llibre de poemes: “El covid ha provocat efectes secundaris a molta gent, també a mi, que m’ha agafat per la poesia”, explicava. “La poesia és creativitat i també és teràpia. Et permet ser crític i és un format més efectiu que usar les paraules gruixudes. Si has de criticar, fes-ho de manera intel.ligent i de manera esforçada”.
Altrament, de jove s’havia dedicat a la música en una banda de rock prou coneguda a Tarragona: Wolfgang.
D’altra banda, ha obtingut el Premi extraordinari de doctorat, també de fi de màster, i guardonat pel mèrit de la justícia social. És autor de 23 monografies publicades en editorials de prestigi, especialista en drets humans, relacions laborals i dret penal, a més de redactor o assessor extern en diverses revistes jurídiques.
Els jugadors del Nàstic, abatuts en acabar el partit. Foto: Fabián Acidres
El Nàstic ha caigut de forma increïble en la darrera jugada de la pròrroga, després d’haver-se avançat per 2-0 amb 10 jugadors. Una actuació lamentable de l’àrbitre, que ha anunciat dos descomptes consecutius a la pròrroga, ha expulsat Nacho de manera incomprensible, ha provocat un final inesperat. Antoñito ha fet el 2-2 definitu quan els malaguenys es veien eliminats.
Una veritable llàstima. Una suprema crueltat. Llàgrimes, moltes llàgrimes a les grades, a la llotja, arreu de l’estadi quan semblava aconseguit l’ascens havent fet una demostració de domini i de valentia on només ha sobrat la jugada final.
El Nàstic viuria una tarda-nit històrica, d’aquelles que des que va pujar a Segona la temporada 2004-05 no ha deixat de fer-ho, per poder tornar cinc anys després a la categoria de plata. Els jugadors es trobaven en trepitjar la gespa amb un espectacular mosaic grana que mostrava el públic que ha omplert fina la bandera el Nou Estadi Costa Daurada. L’ambient era irrepetible.
Gorostidi i Andy Escudero tornaven a l’onze inicial, que oferia l’absència de Recio. El Málaga repetia l’aliniació que li donà la victòria a La Rosaleda fa una setmana.
Als 2 minuts, David Concha feia una entrada voluntariosa per l’esquerra, encarant tres rivals, però sense possibilitat per rematar. Era un avís de les ganes dels grana. I efectivament, dos minuts després, Nacho remataria de cap una falta llençada per Andy per la banda esquerra, i la bimba queia damunt la xarxa superior de la porteria, arran del travesser.
En la següent jugada, Gorostidi l’engaltava de fora l’àrea i el rebuig d’un defensa acabava a córner. Ja eren tres avisos dels tarragonins, que havien sortit mossegant, tot i que fins al minut 44 no arribaria la primera ocasió de gol.
Al quart d’hora, el Nàstic baixava les revolucions i el Málaga començava a dominar el joc. S’escenificava així un intercanvi de cops, amb resposta dels tarragonins recuperant de nou la iniciativa, domini que mantindria fins al final dels primers 45 minuts.
Apretava de valent el Nàstic amb dues jugades de perill consecutives, la darrera una centrada de David Concha que se li escapava al porter andalús. Tot seguit, Trigueros veuria la tarjeta groga i minuts després, Nacho, en una acció de falta innecessària, també la rebria. Els dos centrals quedaven amonestats. En el cas de Nacho, acabaria sent dramàticament decisiva.
I al minut 44, en una contra sensacionalment ben lligada per David Concha, Pablo Fernández i Joan Oriol, aquest es desfeia amb un cop de meluc d’un rival amagant el xut per empalmar des de fora l’àrea en direcció a l’escaire contrari. Per poc no entrava. Era la primera gran ocasió grana. Amb els crits de l’afició de ‘¡Sí, se puede!’, acabava una elèctrica primera part de domini local clar, però faltava el gol que suposés l’ascens.
Expulsió clau
Sortia amb el ganivet entre les dents el Nàstic a la segona part, trenant més bé les jugades, acumulant homes a dalt i buscant crear ocasions de gol, però la defensa blanc-i-blava es mostrava molt sòlida.
Els grana, celebrant el primer gol. Foto: Fabián Acidres
Al minut 62 Nacho rebria la segona targeta groga i seria expulsat en una decisió incomprensible de l’àrbitre, Eder Mallo, per una falta que havia comès el grana. Era el moment clau de la final: el Nàstic es quedava amb deu homes i la necessitat de fer un gol o tot s’hauria acabat. Gorka substituiria un PabloFernández que acabaria coix. Començava un altre partit.
I seria Gorka qui tindria el gol en una rematada de volea. Seria el preludi del gol de Godoy, quan al minut 71 remataria de cap d’esquenes a la porteria concloent un sensacional llançament llarg de fora de banda d’Oscar Sanz. Semblava impossible marcar-li a aquest Málaga que té una defensa superba i amb un jugador menys.
Al Málaga li tocava ara fer el que no havia fet fins aleshores, apretar a dalt i buscar l’empat per evitar la pròrroga. Al 81, Varo desviava una centrada-xut que anava a dins. Els andalusos posaven el turbo i caldria defensar de manera més que excel.lent.
Mouria banqueta Dani Vidal i Marc Fernández entraria per un extrarodinari David Concha. La tremenda pressió provocava un fort xut ras de DaniLorenzo que passava arran del pal dret de Varo. Un atac i gol en tota regla. Aguantaria el Nàstic fins i tot forçant un córner a favor i la final arribaria a la pròrroga.
L’inici de la pròrroga seria polèmica per una entrada forta de Roberto , mereixedora de targeta groga, però l’àrbitre se l’estalviaria. De nou fantasmes a l’estadi. I a la següent jugada, GorkaSantamaría remataria de cap un globus centrat des de la dreta i obraria el miracle: 2-0 al minut 2 de la pròrroga amb 10 homes. Als darrers instants de la primera part de la pròrroga, una jugada enredada a més no poder dins l’àrea de Varo acabava amb tres intents de remat del Málaga que acabaven amb la pilota suaument a les mans del porter grana.
Faltaven només 15 minuts, la segona part de la pròrroga, i el Málaga es veia forçat a fer dos gols per pujar a Segona. Un 2-1 li donaria l’ascens al Nàstic. Això no es podia perdre. Borja Martínez substituiria un Gorostidi que no podia ni caminar.
Doncs arribaria el gol visitant. Després d’un terrible atac i gol, Dioni faria el 2-1 en rematar un excel.lent rebuig de Varo als dos minuts de la represa. Un nou factor inesperat entraria en joc: les reiterades pilotes que el públic llançava al camp per perdre temps derivaria en la decisió de l’àrbitre de suspendre momentàniament el partit quan érem al minut 114 en un clima d’alta tensió entre els jugadors dels dos equips.
En la represa, l’àrbitre concediria els dos descomptes consecutius i al final del final del final de tot, Antoñito faria el 2-2, rematant a boca de canó . Una tragèdia absolutament immerescuda.
Abans i ara de l’edifici amb la torratxa i sense. Fotos: Cedides
Reus viurà un any 2025 històric en matèria patrimonial. La torratxa de Casa Navàs, la guapa del Mercadal -com se la coneixia als anys 90-, obra de Lluís Domènech i Montaner, i que va ser destruïda en un bombardeig feixista el 26 de març de 1938, serà reconstruïda. Les obres començaran al gener de 2025 i en tres mesos estaran enllestides. La torratxa haurà estat 85 anys absent del paustge visual reusenc, molt més temps que quan havia estat visible -uns 30 anys-.
La Casa Navàs de Reus restituirà la torratxa destruïda durant la guerra civil espanyola per recuperar l’aspecte original de l’edifici modernista.
El projecte, finançat exclusivament amb fons privats, restablirà l’aparença exterior i interior de l’immoble. Abans de col·locar-la, la torratxa es construirà per complet a la nau de l’empresa que s’encarrega d’aquests treballs i després es traslladarà per blocs a l’edifici en un treball que es perllongarà set mesos i que està a put de començar. S’estudiarà la possibilitat que sigui visitable puntualment. La torratxa, de planta octogonal, medirà 12,5 metres d’alçada i només un metre i mig de diàmetre.
La directora de Casa Navàs, Sílvia Sagalà, ha posat èmfasi la feina artesanal que implica el projecte, talment com tenien els edificis de l’època.
El projecte de reconstrucció de la torratxa ha estat dissenyat pels arquitectes Joan Tous i Pau Jansà, i el conservador-restaurador Pau Arroyo, i anirà a càrrec de la constructora de la Selva del Camp Constècnia.
Mestres artesans faran la reconstrucció
Sota la supervisió de Tous i Jansà, el projecte l’executarà l’empresa Constècnia. Aquesta constructora de la Selva del Camp s’ha encarregat també de la recent restauració de l’interior de la botiga de la Casa Navàs i, a més, compta amb una dilatada experiència en projectes de rehabilitació o de reconstrucció de monuments històrics.
Per la seva banda, l’empresa L’Art del Vitrall és qui s’ocuparà dels vitralls que lluïa la torratxa. Aquest taller, conegut per la Casa Navàs perquè ja ha restaurat alguns vitralls interiors.
Els treballs en pedra els assumirà el mestre picapedrer de la Selva del Camp Florenci Andreazini. Igual que va fer Domènech, la pedra utilitzada per a la reconstrucció procedirà de Vinaixa i en aquest cas estarà subministrada pels Germans Balagué. Després d’un important procés de reflexió s’ha decidit que, tal com es va fer amb el capcer, els motius ornamentals de cada una de les peces de pedra seran esculpits de forma artesanal.
Finalment, serà Juli Rio Peris, artesà de la forja de Bellver de Cerdanya qui s’ocuparà de fer tots els treballs en ferro que culminen la torratxa de la Casa Navàs; d’entre els quals, destaca especialment el vaixell de Jaume I que presideix l’obra.
Pràcticament no es conserven peces originals de la torratxa; per tant, per a la reconstrucció s’utilitzaran pedres i vitralls nous, a imatge i semblança dels originals. El que sí que s’aprofitarà serà gran part dels ferros que coronaven la torratxa i que servien de suport a un penell que indicava els punts cardinals i culminava amb un vaixell que simbolitzava una embarcació de Jaume I en la conquesta del Mediterrani.
El que es conserva del penell en forma de vaixell. Foto: Cedida
Encara que el vaixell es conserva, com que es troba en mal estat i caldria fer-hi un treball de restauració i reconstrucció molt profund, s’ha optat per guardar la peça com a element museístic i reproduir-ne un de nou.
La torratxa té una alçària de vuit metres, a la qual s’afegeix un quatre metres i mig de la glorieta de ferro, i el seu diàmetre és d’un metre i mig. A causa de la seva esvelta estructura, la construcció d’aquesta peça és força més complexa que la del capcer i requereix una precisió mil·limètrica. Per aquest motiu, seguint el mateix sistema que es fa amb les torres de la Sagrada Família, s’ha decidit que primer es construirà tota la peça en una de les naus de Constècnia.
Quan s’hagi comprovat que tot encaixa a la perfecció es desmuntarà i aleshores es traslladarà a la Casa Navàs per fer el muntatge definitiu per blocs.
L’alcalde de Vila-seca, Pere Segura, presentant el balanç del primer any de mandat i del PAM. Foto: DiariTots21
L’Ajuntament de Vila-seca està negociant amb la Generalitat la creació, en una segona fase del tramvia del Camp de Tarragona, d’una estació al nucli de La Plana. Així ho ha anunciat l’alcalde, Pere Segura, en fer un repàs aquest dimecres del primer any de mandat i de l’estat del Pla d’Actuació Municipal (PAM) 2023-27, que compta amb 219 actuacions.
El tema “està en discusió amb la Generalitat”, que contraargumenta que la parada de l’estació es troba a només 500 metres de La Plana, “però nosaltres els diem que també hi ha parades en àmbits urbans a 500 metres de distància. Crec que ho aconseguirem. Hi ha un diàleg fluid amb unes peticions nostres que són sensates “, ha conclòs.
En el document del PAM, l’Ajuntament destaca que “col.labora en la construcció del tramvia del Camp amb quatre estacions al municipi”.
D’altra banda, la Generalitat ha ofert als tres municipis de costa –Cambrils, Salou i Vila-seca– quin tram volen sense catenàries. A Vila-seca serà l’avinguda Pere Molas la triada.
Justament aquest dimecres, l’Ajuntament es reunia a Madrid per treballar per la nova estació de ferrocarril urbana.
Tornant al Pla d’Actuació Municipal 2023-27, aquest “és un full de ruta que ens dóna mètode, previsió, planificació i organització, trets que ens caracteritzen a l’hora de treballar per Vila-seca”. La majoria de les accions es troben en execució o finalizades.
De les accions anunciades i de cara al primer any de mandat, aquestes sumaven 154, e les quals, el 33% ja han estat finalitzades, el 49% estan en marxa i el 18% queden pendents d’executar.
El PAM ha estat elaborat a partir del programa de l’equip de govern amb aportacions, mitjançant treball participatiu, dels tècnics de les diverses àrees i departaments del propi Ajuntament de Vila-seca, i la incorporació de diverses actuacions incloses en l’acord entre diversos grups municipals. Així doncs, i de forma més concreta, el Pla d’Actuació Municipal 2023-2027 de l’Ajuntament de Vila-seca incorpora les actuacions següents:
Les accions es deriven de les 135 actuacions del Programa Electoral de Vila-seca Segura per a les eleccions municipals celebrades el maig del 2023. Les 84 actuacions proposades pel personal tècnic i administratiu de l’Ajuntament de Vila-seca a través d’un Procés Participatiu i les provinents dels acords del grup municipal Vila-seca Segura amb el Partit dels Socialistes de Catalunya i amb Vila-seca en Comú, amb motiu de l’aprovació de les Ordenances Fiscals i el Pressupost Municipal per a l’any 2024.
Segura ha desgranat l’estat de les principals actuacions, començant perquè es troba en licitació la redacció d’un nou Pla d’Ordenació Urbana Municipal. Pel que fa a l’impuls a la transició energètica en edificis municipals, està en execució, com també les zones d’ombra als parcs infantils.
Quant a eliminiació barreres arquitectòniques, el pla es troba en execució al 95%, mentre també s’executa la millora de la xarxa de clavegueram en diverses avingudes.
Sobre el nou sistema de recollida selectiva al centre històric, aquest ha finalitzat aquest mes, mentre s’està redactant el Pla estratègic de gestió de residus. Altrament, en matèria d’habitatges públics n’hi ha previstos 300.
Sobre l’antiga discoteca Pachá ha anunciat que ha començat la memòria valorada de l’enderroc de l’espai.
El nou front marítim de La Pineda
Al nucli de La Pineda començaran a l’octubre les obres de remodelació del front marítim. I sobre les obres del contradic dels Prats, Segura ha comentat que es treballa amb el Port de Tarragona i el projecte està molt avançat.
Sobre l’aparcament regulat dels carrers de La Pineda, la voluntat és que l’estiu que ve estigui en marxa, amb diferents tarifaris. Altrament, del Lago Romano, les dues últimes vivendes aniran a un procés d’expropiació per reordenar tota la zona. Es tracta de segones residències d’ús turístic.
Quant a esports i cultura, l’estadi tindrà fet al setembre el document definitiu de la seva profunda reforma, una inversió que suma més de 10 milions d’euros, quan ja es porten invertits més de tres.
D’altra banda, al setembre ja estarà redactat el projecte definitiu del pavelló lleuger de Vila-seca. En cultura s’espera novetats destacades pel que fa al Castell i el Celler, que l’alcalde no ha volgut avançar, i es treballa per disposar en el futur d’una nova biblioteca municipal, molt més àmplia.
Sobre Cal.lípolis, entre juny i juliol hi haurà el projecte. S’intentarà que les restes passin a ser declarades BCIN, dés a dir, Bé Cultural d’Interès Nacional.
El contradic dels Prats
Sobre el contradic dels Prats, ha detallat que hi participen molts actors. “Estem a l’espera de la resolució ambiental. A partir d’aquí, s’està d’acord amb el Port de Tarragona sobre l’avantprojecte, però queda un tràmit ambiental que afecta mots temes: protecció de fons marins, ús de sorres, volumetries,…”, ha afirmat l’alcalde. Un cop es modifiqui la proposta, es licitarà.
Altrament, al conjunt del terme es vol ampliar els descomptes i beneficis de la targeta ciutadana VilaCard, que suma 10.000 abonats de 25.000 habitants que té Vila-seca.
Crear 500 llocs de treball
En el terreny laboral, s’aposta per la creació de 500 llocs de treball els propers anys facilitant la nova inversió d’Aquòpolis, l’arribada de Hard Rock i la implantació de noves activitats econòmiques a la ZAL, activitats que seran “molt engrescadores”, ha definit l’alcalde. Sobre Aquòpolis, ha dit que el darrer trimestre es tindran les conclusions per tal d’obrir una nova fase en l’adjudicació del projecte internacional.
Políticament, l’any de govern es valora positivament, i es destaca que la política del govern és “parlar amb totes les formacions. Em costaria trobar una iniciativa de pes que s’hagi aprovat només amb els vots del govern”, ha conclòs Segura.
D’esquerra a dreta, Montse Muñoz, Marc Novoa, Maribel Perez Fontanillas i Raquel Gámez-Serrano. Foto: DiariTots21
La tercera edició de Creixell.crims, el festival de novel.la negra en català, ja te un leit motiv: anirà de la justícia i el crim, el fil conductor que travessarà totes les taules rodones que s’organitzaran al festival, segons ha detallat la directora de l’organització, Raquel Gámez-Serrano, en la presentació pública que s’ha fet aquest dimecres. Serà el 12 i 13 de juliol en diferents escenaris de la vila. El festival inclou el lliurament de dos guardons literaris de temàtica negra. Quinze escriptors assistiran convidats al festival.
“Els escriptors fan ús de la justicia poètica, parlen dels casos on troben a faltar justícia. Pot ser la justícia injusta? D’això parlarem a festival”, ha explicat. Al seu torn, l’alcaldessa de Creixell,Montse Muñoz, ha afirmat que “poder organizar aquest festival per tercer any consecutiu representa una aposta clara i contundent per la cultura. Pretenem fer arribar la literatura als nostres vilatans i als visitants que vindran a Creixell aquests dies. Donar suport a la cultura és vital per fer una societat crítica i empoderada”.
Així, Creixell esdevindrà “un punt de trobada, que la convertirà aquells dies en capital cultural de Tarragona”. En nom del regidor de Cultura, Jordi Llopart, que no ha pogut assistir a l’acte, l’alcaldessa s’ha referit al fet que el festival està consolidat, “i s’ha fet un lloc destacat al panorama dels festivals literaris catalans. Les persones que ens visitaran el 12 i 13 de juliol vindran atretes per aquesta atractiva proposta cultural i el lloc on es duen a terme les activitats del festival”.
Llopart ha subratllat “l’atractiu que suposa el nucli històric, la Casa de CulturaCal Cabaler, el fet de compartir dinar amb els escriptors i passejar pels carrers del nucli antic. Creixell serà una finestra de la literatura, del nostre irrepetible paratge natural i històric”.
Les novetats
Les novetats del festival són diverses. Per començar, el Premi Margaritza Aritzeta-Vila de Creixell augmenta la seva dotació fins als 3.000 euros, mil més que l’any passat. S’han presentat 45 novel.les i el nivell “és força alt”, ha destacat la directora de l’organització. Justament, l’any passat, el principal premi va quedar desert tot i haver-se presentat 52 originals. El premi juvenil de relats tindrà tres categories: de 13 a 18 anys, subdividits en categories de primer i segon ESO, després de tercer i quart, i finalment, de batxillerat.
El actes
Així doncs, dins del marc del festival, l’Ajuntament de Creixell amb la col·laboració de l’Editorial Clandestina i la col·lecció crims.cat, convoca el Premi Margarida Aritzeta – Vila de Creixell i el Premi Juvenil de Relats de Misteri Jordi Tiñena.
El Premi Juvenil de Relats de Misteri Jordi Tiñena s’atorgarà el dia 12 de juliol a les 19.45 h. El Premi Margarida Aritzeta – Vila de Creixell es farà públic el dia 12 de juliol a les 20.10 h i el Festival arrencarà el dia 12 de juliol, a les 19.00 h al Casal Municipal de Creixell. L’editorial Clandestina publicarà l’obra guanyadora del Margarida Aritzeta.
Al llarg dels dos dies del Festival, el públic podrà gaudir presentacions, taules rodones, signatures, una actuació de dansa, música en directe i el concert dels Julivert. El dia 12 de juliol, a les 20.25 h es farà el citat homenatge a l’escriptor Andreu Martín. Alguns dels participants en la 3a edició de Creixell.crims són: Àlex Martín Escribà, Gemma Pasqual, Pau Juvillà, Marc Pastor, Fàtima Llambrich, Maribel Torres, Xavier Aliaga, Cristina Fornos, Emili Bayo, Núria Martínez, Joaquim Micó, Jordi de Manuel, Ferran Grau i Maria Solar.
També és nova una col.laboració amb l’institut de Torredembarra. Entre els autors, hi serà María Solar, autora de ‘La culpa’. Finalment, una altra novetat destacada és que les tres taules rodones de dissabte es traslladen a Cal Cabaler i a la Bibliocreixell. No repetiran escenari al Mirador donat l’elevada calor que feia.
El programa
El festival arrencarà el 12 de juliol a les 19 hores al Casal Municipal. Es lliurara els premis literaris i es farà un homenatge a l’escritor Andreu Martín. Aquell mateix dia l’assagista sobre novel.la negra Alex Martín conversarà amb Andreu Martín.
Dissabte, 13, serà els dia de les taules rodones, amb periodistes/escriptores conegudes del territori, com Fàtima Llambrich o Cristina Fornós. L’organització combina la presència d’autors de fora amb autors locals que mostren un bon nivell literari.
Les col.laboracions
Al seu torn, Maribel Perez ha destacat la partipació ciutadana en el festival. Enguany col.laboraran les residències de la tercera edat Mimara i l’Ermita, també l’Associació de Comerciants, decorant aparadors dels comerços. O el Ball de Diables. Finalment, el grup de voluntaris, els anomenats ‘criminals’, són “imprescindibles per l’organització del festival”.
Activitats prèvies
Les activitats prèvies, que caracteritzen el festival, van començar el mes de març i es tracta de posar el públic en context d’una activitat cultural que dura tot l’any. Al juny, Graziella Moreno, justgessa i escriptora, farà una xerrada el dia 21, mentre el 7 de juliol tindrà lloc la darrera de les activitats prèvies: la ruta de crims històrics per Creixell, que l’any passat va tenir un alt seguiment. L’escriptor Jordi Suñé tornarà a fer-se’n càrrec.
La responsable de la Bibliocreixell ha destacat la necessitat que els joves llegeixin, i per això s’han programat accions a l’institut i s’ha organitzat el premi juvenil Jordi Tiñena.
Altrament, la valoració de les dues anteriors edicions és positiva, destacava Maribel Perez, tot i que el pressupost és ajustat, que es compensa amb “inventiva”. Raquel Gámez ha destacat que aquest festival “va molt de la mà amb el turisme, tenim tres escenaris, i ho culminem amb un fet diferencial, que és el col.laborador de les cerveses Clandestines, mentre vinculem teatre, dansa i concerts. Està pensat per al poble, a banda de per al sector editorial”. I és l’unic que fa tantes activitats prèvies, “que és la forma millor d’expandir-nos”.
L’il.lustrador
D’altra banda, el creixellenc Marc Novoa és l’autor del cartell oficial, que manté el logo del campanar jujolià i la lluna plena de fons. Els colors negre i vermell dominen completament, junt amb un blanc de contrast. “Em va venir a la ment la dama de la justícia i vaig barrejar-ho amb un gànster, junt a un skyline de la platja i el poble”, explicava.
Sandra Guaita, amb l’equip de govern, en acabar la conferència de balanç. Foto: DiariTots21
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, ha triat un lloc emblemàtic, el sud de Reus –el parc de Mas Iglesias envoltat del nou roseral, és a dir, una picada d’ullet al renaixement de la ciutat en un lloc necessitat- per fer balanç del primer any de govern que encapçala i que suma les forces del PSC, ERC i Ara Reus.
Ho ha fet reivindicant diversos cops la voluntat del govern municipal de convertir Reus “en una ciutat referent no només a la demarcació, sinó al país i a tot l’Estat”.
Guaita ha desgranat els tres eixos centrals de les polítiques que han començat a ser desplegades fruit del pacte de govern: les persones al centre de les polítiques, la ciència i la innovació, i la sostenibilitat, el full de ruta que busca recuperar l’empenta d’altres moments de govern socialista que ha tingut la ciutat. No ha perdut moment Guaita per recordar antecedents destacats com la creació, ara tot just fa 30 anys, de Redessa i per subratllar la manca d’inversions del consistori la darrera dècada i mitja.
Escolta ciutadana
El primer que ha fet l’equip de govern aquest primer any de mandat ha estat “escoltar la ciutadania”, un mantra que ha reiterat l’alcaldessa: “Ha estat un any d’escolta activa al servei de les persones; un any de canvi i inflexió”. Així, “hem atès les necessitats urgents i diàries dels veïns i veïnes de Reus i hem convertit les solucions en actuacions permanents”, ha afegit. “Però també pensant en gran”, “hem recuperat la mirada llarga” i “volem recuperar el lideratge perdut”, ha afirmat. Accions urgents com més inversió en neteja de la via pública.
El parc de Mas Iglesias era un símbol escollit de la gran transformació que viurà el sud de Reus els propers anys. Allà s’aixecarà la primera escola bressol municipal en 15 anys, es transformarà profundament l’entorn del Carrilet, s’aixecarà la primera promoció d’habitatges de protecció oficial municipal en 13 anys i les futures estacions intermodal i de Bellissens. Ha indicit Guaita en els anys en què no s’han desplegat aquestes polítiques públiques: bona part dels anys de govern de Carles Pellicer, justament.
Guaita ha estructurat la conferència segons els eixos de l’acord de Govern i del Pla d’Acció Municipal 2023-2027. Així, el govern prioritza “tenir una via pública neta i en condicions” amb un pla intensiu de neteja als barris, un pla intensiu de neteja i manteniment de les zones de jocs infantils, la neteja i posada al dia dels aparcaments dissuasius, la neteja i condicionament de les àrees per a gossos; i treballs urgents de poda. També ha incrementat en 1,5 milions d’euros el pressupost del servei de neteja viària i recollida, i impulsa una campanya contra les accions incíviques.
Sandra Guaita, durant la seva intervenció. Foto: Cedida
El pressupost 2024 per al manteniment de la via pública (voreres, passos de vianants, asfaltat, jocs infantils, jardineria i enllumenat) és de 2,1 milions d’euros.
Per que fa a l’habitatge ha subratllat la propera creació del Servei d’Habitatge per tal d’oferir una millor atenció i donar un salt qualitatiu en les polítiques d’habitatge. Igualment, s’ha aprovat un protocol “per comprar, reahabilitar i posar pisos a disposició de la ciutadania; construirà 132 habitatges de protecció oficial de lloguer, la primera promoció d’HPO 100% municipal en 13 anys; i està promovent la rehabilitació de blocs de pisos del barri Fortuny”.
Ha fet especial referència als joves i la gent gran. Dirigit a ells, s’ha creat Prototip[s], un laboratori per impulsar la seva participació en projectes de ciutat; es va organitzar la primera edició del Jove Reus Fest Carnaval; i la Tropiest, la festa de final de curs amb joves d’instituts. En col·laboració amb les entitats de gent gran s’ha recuperat la Setmana de les Persones Grans: I s’ha recuperat després de 13 anys la Fira d’Entitats.
També s’ha posat en marxa un nou Servei d’Orientació i Atenció al Benestar Emocional; i s’ha desenvolupat Reus Cohort, un estudi entre la població jove, per adequar les polítiques locals en salut.
Més agents de la Urbana els propers dos anys
De l’escolta ciutadana ha sorgit la necessitat que té la ciutat de disposar de més agents de la Guàrdia Urbana. Així, s’han incorporat nou nous agents i se n’incorporaran 20 més en dos anys; i s’està impulsant una APP de seguretat amb visió metropolitana.
Per avançar cap a una societat més igualitària, s’impulsa la campanya de sensibilització “Lliures de ser, estar i estimar”; i s’han modificat els requisits per tal que més persones amb situacions d’economia vulnerable puguin beneficiar-se dels ajuts de l’Ajuntament per pagar la llum, el gas, l’IBI, la brossa i l’aigua.
En l’àmbit cultural, l’Ajuntament promou dos projectes nous en línia amb la tradició escenogràfica i museística: la remodelació del que serà el tercer teatre de titularitat municipal, el Centre Catòlic; i la reforma del Museu d’Art i Història. L’increment del pressupost en cultura i de les festes major constata l’aposta del govern.
Ciència, Innovació i creixement econòmic
Posicionar la ciutat en un context econòmic canviant és l’objectiu que el Govern de Reus persegueix en aquest àmbit.
L’Ajuntament ha invertit 900.000 euros en l’edifici Redessa Innovació, en desús des de fa més de 12 anys i que serà seu de la multinacional T-Systems. També ha definit les bases perquè el Tecnoparc esdevingui el primer districte tecnològic de la demarcació (noves incubadores, col·laboració més estreta amb la universitats, nous espais col·laboratius per a empreses, entre altres). S’ha posat en marxa el “Reus Living Lab”, un laboratori d’innovació per fomentar la cocreació entre administració, món acadèmic, empresa i ciutadania.
El Govern treballa per a la implantació i creació d’empreses, des d’emprenedors i pimes a grans empreses com P3 Logistic Parcs, que ha comprat 17,5 hectàrees per construir a Reus el projecte logístic més gran en curs a Catalunya.
Un any de canvi en sectors estratègics i de proximitat
Guatia ha destacat que “l’acció de govern mira al futur amb la innovació i la tecnologia com a motors, sense oblidar sectors estratègics i tradicionals i el comerç de proximitat”. Els mercats municipals “són una prioritat”: es treballa en la transformació del Mercat del Carrilet en un edifici plurifuncional, que mantindrà l’ús de mercat i sumarà nous usos culturals i juvenils i serà palanca de regeneració urbana i transformació del sud de la ciutat; i el Mercat Central, disposa d’un nou operador, zona de degustació i ha culminat una reforma que li ha fet guanyar visibilitat.
La projecció exterior
L’alcaldessa ha citat diversos exemples de l’aposta perquè la ciutat sigui referent. Reus es va presentar a Madrid com a Capital del Vermut des de 1892, en un gran esdeveniment promocional de la ciutat com a destinació enoturística i gastronòmica. “S’ha potenciat el Festival Roses de Reus, involucrant al sector de la restauració; i es treballa en la II Festa Modernista”, a finals de setembre.
Altrament, “s’està treballant en el nou Gaudí Centre. Setze anys després de la seva inauguració, l’equipament tindrà museografia renovada, innovadora, sostenible i accessible, amb un projecte serà altament tecnològic i interactiu”. De nou Guaita feia referència als anys en què np s’hi ha actuat.
Finalment, en l’àmbit de l’esport, Reus vol ser també referent i això passa per organitzar esdeveniments com ha estat seu de la Supercopa d’Espanya d’hoquei patins. “S’està impulsant un pla de millora de les instal·lacions esportives municipals, i s’ha portat a terme la primera mostra d’esports adaptats”, subratllava, emmirallant-se en l’organització el 1996 dels Special Olympics, de gran record a la ciutat, que va ser el colofó de la subseu dels Jocs Olímpics de 1992.
Una ciutat verda i sostenible
Una ciutat verda i exemplar en l’ús racional de l’aigua, essent “responsable en el seu ús i solidària amb el territori” són els eixos en matèria de sostenibilitat.
L’Ajuntament té en marxa diverses actuacions per millorar l’aprofitament dels recursos hídrics: connexió de 3 pous a la xarxa d’abastament i 3 més que s’hi connectaran en els propers mesos, amb una inversió de 2,6 milions d’euros.
Gauita s’ha referit al projectel RenatuReus, la proposta per a la renaturalització de Reus finançat amb ajuts Next Generation i amb un pressupost de 4,2 milions.
Altrament, la nova empresa elèctrica municipal sostenible, Reus Energia, ja opera com a comercialitzadora. En 6 mesos ha estalviat uns 19.000 euros mensuals en la factura de la llum dels equipaments municipals i l’enllumenat públic.
La mobilitat sostenible
També s’ha referit a la futura zona de baixes emissions amb els objectius de “millorar la salut de la ciutadania i lluitar contra el canvi climàtic”. S’ha completat el procés de participació ciutadana i ara estan en marxa els treballs tècnics i polítics de redacció de l’ordenança. En paral·lel, es posen en marxa mesures complementàries: “el pla d’aparcaments dissuasius, desplegament de la xarxa de carrils bici, bicicleta compartida (amb 42.000 viatges i 5.200 usuaris registrats), bus a demanda (que ha ampliat l’horari i l’àmbit de cobertura)”, ha detallat.
En relació a les grans infraestructures de mobilitat, l’Ajuntament reclamarà a les administracions que aquestes s’executin. El traçat del futur tramvia per Reus “ja està acordat amb la Generalitat”; Adif ja ha adjudicat la construcció de la nova estació de Bellissens; i el ministeri ja ha publicat l’estudi informatiu de l’estació intermodal d’alta velocitat en terrenys de Reus i Vila-seca. Però s’estarà vigilant, ha subratllat.
En canvis urbanístics, a més dels de la zona sud, destaquen la culminació de la regeneració urbana del barri del Carme, que va començar en 2004, ara “amb la construcció d’un Centre d’Atenció Primària, un aparcament públic subterrani i habitatge protegit”.
Avança la transformació urbanística i nous equipaments a l’entorn del Mercat del Carrilet per convertir la zona en pol d’atracció. El projecte aposta per la mobilitat sostenible i preveu traslladar l’estació d’autobusos a l’altre costat de l’avinguda, dins el parc de Mas Iglesias.
I sobre l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, Guaita ha detallat que el Govern de Reus manté un diàleg permanent amb els pobles i ciutats amb els quals Reus treballa en clau metropolitana per posicionar la regió com un espai singular al mapa d’Europa.
Capacitat dialèctica
La proverbial capacitat dialèctica de l’alcaldessa s’ha posat de nou de manifest en estar-se una hora dirigint-se al nombrós públic reunit al parc per exposar les línies de treball, valent-se només d’uns cartrons a modus de guia que consultava molt puntualment. De fons, una gran pantalla anava escopint vídeos dels temes que tractava. La posada en escena era arriscada en ser a l’aire lliure, en una tarda primaveral on podia ploure o fer una forta calor. No ha passat ni una cosa ni l’altra.
Jaume Llosas, director-gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus. Foto: DiariTots21
La Cambra de Comerç de Reus és una de les institucions que té un paper rellevant en el nou Fons de Transició Nuclear, per quant és membre de l’òrgan de governança, té veu i vot en la presa de decisions sobre la gestió més adequada dels recursos així com en la definició de les ajudes i dels subjectes destinataris d’un Fons que aportarà milions d’euros en el territori nuclear de la demarcació. Es busca facilitar la transició un cop les centrals nuclears hagin tancat. Parlem amb Jaume Llosas, director-gerent i secretari general de la Cambra de Comerç de Reus.
Quin és l’estat actual de la qüestió?
Ens trobem al principi d’un escenari on la llei que ho regula té un ampli recorregut i generarà recursos de manera recurrent durant una sèrie d’anualitats. Ser al principi vol dir que caldrà anar implementant paulatinament elements de millora i aplicar ajustos per tenir en compte les singularitats dels objectius d’aquests recursos així com la dels projectes que hagin d’implementar-se dins el territori beneficiari.
S’ha tancat la liquidació de 2023, on d’una previsió inicial d’ingressos de 60 milions d’euros hem passat a 83,5 milions, que s’han de destinar als fins i objectius que marca la llei, és a dir, temes com la reindustrialització, la transició energètica o la promoció econòmica dels territoris afectats pel tancament de les centrals nuclears. S’està acabant de fer la distribució de la liquidació de 2023, on bàsicament s’ha repartit el Fons en municipis, que ho han de destinar a projectes o finalitats que vagin en línea al que marca la llei. Per tant, els ajuntaments no poden fer qualsevol cosa amb aquests diners: les inversions han de donar resposta a la llei. És a dir, no haurien de destinar-se a despesa corrent que preveuen els capítols 1 i 2 dels pressupostos municipals, o sigui, a les despeses de personal i despesa corrent. No poden contraure’s obligacions a les que no podran respondre més endavant perquè ja no tornaran a tenir ingressos extraordinaris com aquests.
Quins reptes us trobeu quant als municipis?
Tenim reptes com aquells municipis que han rebut uns ingressos que excedeixen molt el seu pressupost ordinari, amb casos que el doblen i fins i tot el tripliquen. La pregunta és a quin projecte destinem aquests recursos per tal de donar resposta a les finalitats que la llei preveu.
Aquests Fons són anuals. Fins quin any es podran rebre?
La llei no estableix un període temporal de vigència. Mentre no es derogui o mentre no es tanquin les centrals nuclears s’aniran rebent. Al moment que es clausurin les centrals, deixaran d’existir perquè no tindrem els recursos impositius, que procedeixen dels impostos que paguen les centrals nuclears, el que es coneix com a fet imposable. És a dir, fins els anys 2031, 32, 35 o el que sigui, segons dicti el Govern.
Es rebrà la mateixa cifra d’ajudes cada any?
No té per què ser axí. De fet, la previsió inicial era de 60 milions d’euros i al final, amb la liquidació efectiva, ha estat de poc més de 83 milions. Previsiblement anirà per aquí, però cal tenir en compte que estem assistint a un desenvolupament de les energies renovables que s’estan connectant al sistema de generació elèctrica i pot passar perfectament que l’energia nuclear no aporti tant al sistema i per tant, paguin menys impostos. Ara bé, al final una central nuclear necessita un mínim per funcionar, i es va preveure que serien els 60 milions d’euros els que generarien de manera constant/recurrent.
A qui es destinen els Fons?
L’any 2023 va ser una rara avis. Davant la impossibilitat de tenir projectes mínimament madurs, es donà sortida als recursos a partir de l’òrgan de governança, format per agents del territori (consells comarcals, els ajuntaments de Vandellòs i Ascó, les cambres de comerç, patronals, sindicats i la Generalitat). Es va acordar que una part es destinés als ajuntaments de l’àrea nuclear, els anomenats ajuntaments del Penta-1 (Pla d’Emergència Nuclear de Tarragona) i Penta-2. Els primers es troben a un radi de 10 quilòmetre d’una de les centrals nuclears i el segon, a 30 kms. També es decidí que una altra part aniria destinada a projectes d’alt impacte, concretamente a ILJIN Materials (Lotte) de Mont-roig, entre d’altres…
Com queda l’any 2024 quant a repartiment dels ajuts nuclears?
Ara canvia la situació. S’acordà que absolutament tot havia d’anar a projectes, vol dir que poden tenir orígens diversos: és a dir, únicament privats, a partir de col.laboracions público-privades o beneficiar un agent públic que decideixi presentar un projecte sòlid i sostenible. Ara no parlem de subjectes beneficiaris sinó de projectes beneficiaris. Això ha de donar resposta a la finalitat de la llei, és a dir, fer la transició per preveure el tancament de les centrals i afrontar la desaparició de 3.000 llocs de treball qualificats, més els llocs de treball accessoris. El repte és important.
S’estan fet públiques les convocatòries per a tirar endavant els projectes?
De moment només n’han sortit dues: una adreçada a projectes d’alt impacte i una altra, vigent, destinada a noves oportunitats de negoci. Són 15 convocatòries les previstes ara per ara i per enguany. El calendari de convocatòries d’ajuts a projectes ja està marcat per tot l’any i aniran publicant-se, per exemple, en temes agroalimentaris, i després vindran les adreçades a turisme. Com que som al principi del procés, hi ha coses que han de millorar, que han d’accelerar-se o bé s’han d’acabar d’incorporar.
Què estan fent en aquest sentit?
La Generalitat està aprofitant convocatòries que ja s’havien fet en altres anys i que per tant tenen bases tècniques molt marcades i treu noves convocatòries afegint els elements singulars dels territoris nuclears, amb majors percentatges d’intensitat d’ajudes. Així, la Generalitat s’adapta a la conjuntura del territori. Això evolucionarà cap a convocatòries noves, amb bases específiques per a projectes d’aquests territoris, però fer això no és fàcil donada la necessitat de complir amb els procediments reglats de creació i validació de convocatòries.
Estem parlant que la Generalitat farà 15 convocatòries diferents d’ajudes, però fins ara només s’han substanciat dues
Exacte. Per això estan sortint convocatòries antigues. L’objectiu final és que els recursos generats pel FTN han d’arribar a projectes d’economia productiva. Ara bé, les convocatòries noves necessiten ser redactades i han de ser aprovades per uns tècnics. I això són de mitja, aproximadament, vuit mesos de termini per la Generalitat quan com en aquests casos, parlem de noves normatives. Les primeres convocatòries específiques, sobre turisme rural, poden sortir el mes de novembre. I l’any que ve en sortiran d’altres. Repeteixo: som al principi i estem ajustant aspectes. L’important és que tenim uns recursos anuals molt notables i això requerirà que surtin convoctòries específiques.
A més a més, venim d’unes eleccions autonòmiques, falta que es constitueixi un nou govern i el pressupost de la Generalitat es va prorrogar, és el de 2023, amb la qual cosa l’assignació dels Fons de Transició Nuclear de 2024 no pren com a referència la liquidació de 2023, que va ser de 83 milions d’euros, sinó l’assignació pressupostària, que va ser de 30 milions (20 milions assignants, més 10 milions amb què ho amplià la Generalitat). Les convocatòries seran per atendre els 30 milions d’euros, no els 83. Quan es liquidi l’impost, que serà previsiblement al març de 2025, ens tornarà a passar el mateix: tindrem un excedent que haurem de repartir en convocatòries que hauran sortit en 2024 i que s’extendran en 2025.
Quan es percebrà la diferència de 30 a 83 MEUR?
El segon trimestre de 2025, segons les previsions indicades amb les que es treballa.
Les empreses o ajuntaments no cobraran l’ajuda, per tant, fins al segon trimestre de 2025. Això afegeix dificultats…
Correcte. Reitero que som a l’inici d’un projecte important i sempre que es comença cal adaptar-se. Al final, quan dintre d’uns anys ho veiem amb perspectiva, segur que la valoració serà molt positiva.
L’òrgan de governança va determinar que les empreses que volguessin arrencar projectes i ho poguessin fer amb recursos propis, tinguessin via lliure i en 2025, en sortir les convocatòries, i respecte aquelles inversions i despeses que es considerin elegibles, tindran un efecte retroactiu a u de gener de 2024. A títol d’exemple, una empresa que hagi fet la inversió al juliol de 2024 podrà presentar la sol·licitud en una futura convocatòria i, si acompleix els requisits de bases, tindrà una resolució favorable. Això ho va demanar l’òrgan de governança: que es pugui disposar de l’efecte retroactiu.
Quin paper juga i quin paper jugarà la Cambra de Comerç de Reus en els Fons de Transició Nuclear?
La Cambra de Reus i les cambres (Tortosa, actualment, i previsiblement la de Lleida, en el futur proper) juguen un paper molt important. En el cas de Reus, les dues centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs es troben dins el territori cameral i el gruix important de municipis, també. Així, de la zona Penta-1, de 18 municipis existents, 17 es troben en el territori de la Cambra de Reus, i del Penta-2, de 79, 50 són de la Cambra.
Som dins l’òrgan de governança, hi participem activament, com també en el reglament de desenvolupament de la llei. Hem volgut ser molt actius, fent aportacions de manera que el reglament fixi qüestions d’interès per als projectes que hagin de desenvolupar-se per part de les empreses o bé d’altres agents.
Com ara?
Hem realitzat aportacions importants, juntament amb d’altres agents presents en l’òrgan de governança, per aconseguir que les convocatòries tinguin una major intensitat de les ajudes (major % de cofinançament) o que puguin accedir a les convocatòries aquells projectes que presentin imports totals d’inversió més baixos. Podem dir que gairebé la totalitat de les propostes sortides des d’aquí han estat acceptades i la Generalitat les està incorporant a l’esborrany del reglament.
Es tracta de donar suport a petites i mitjanes empreses?
Correcte. També ajudem les empreses i ajuntaments que tenen dubtes per tal de tirar endavant amb l’adequada definició dels projectes o bé amb els tràmits a realitzar. Cal tenir present que hi ha una certa complexitat tècnica en la sol.licitud d’aquests ajuts. Aquí actuem acompanyant les empreses i les administracions perquè tot pugui arribar a bon port i tinguin la certesa que les sol.licituds que hagin fet tindran solvència i una possibilitat d’èxit molt elevat.
Quina tasca més realitzaran?
Nosaltres som agents econòmics, com les patronals -Pimec i Foment-, i existeixen també els agents socials, és a dir, els sindicats. Nosaltres rebrem una convocatòria bianual de 630.000 euros que ens han de permetre a tots aquests agents cobrir les despeses per poder tenir els tècnics o materials necessaris per ajudar les empreses a presentar els projectes, a poder fer les tasques de difusió a diferents punts del territori o bé la col.laboració que puguem mantenir amb un Consell Comarcal, per exemple.
S’estan posant en contacte les empreses amb la Cambra?
Sí. Tenim un mapa del que les empreses volen fer al territori i tenim empreses que s’han dirigit a nosatres per explicar-nos que tenen un projecte al calaix i el volen tirar endavant gràcies a les ajudes. Som presents en cinc comarques, tenim tècnics que trepitgen el territori i vies de col.laboració amb els Consells Comarcals. Nosaltres aportem expertesa i coneixement. Es tracta de donar solucions a les empreses en el seu projecte.
Parlem d’empreses existents i de noves?
És així, o una empresa ubicada fora del territori dels Fons de Transició Nuclear i que vol crear una unitat productiva amb seu fiscal dins d’aquest territori. També el cas d’empreses de nova implantació, com el cas de Lotte, que és claríssim, així com aquelles ja presents en el territori que facin ampliació amb creació d’ocupació o bé desenvolupin noves línies de negoci.
Parlàveu d’ajuntaments petits que rebran molt diners i que pot ser que no sàpiguen on invertir-los. Els conduireu a buscar solucions?
Parlem de casos com la generació d’energia via renovables amb teulades de béns de domini públic, per exemple. Tenim un departament d’energia renovable i assessorem en aquest camp, com en la creació de comunitats energètiques. Justament els pobles petits poden trobar-se que tenen més dificultats per tirar endavant un projecte de promoció econòmica, però no des del punt de vista energètic, que al final beneficia la població i pot permetre fer de punt d’atracció d’una empresa que així pot tenir l’energia a un preu molt més barat o de manera gratuïta, aconseguint un avantatge competitiu.
Un jove seguidor es lamenta del primer gol andalús. Fotos i vídeos: DiariTots21
Tarragona ha viscut avui amb el cor en un puny l’anada de la final del play off d’ascens a Segona Divisió. A la notra ciutat, el Parc del Francolí ha tornat a ser el punt de concentració massiva d’aficionats grana gràcies a la instal.lació d’una pantalla gegant, encara mes gegant que contra el Ceuta, a la passada semifinal. Unes 7.000 persones han respost. Els grana ha perdut 2-1, però queda la tornada a casa.
Us oferirem les millors imatges i vídeos de l’esclat grana que s’ha viscut a Tarragona.
A Màlaga es vivia també amb força passió per l’encontre i 30.000 seguidors ompliren La Rosaleda. Us mostrem el vídeo de l’arribada de l’equip andalús a l’estadi.
Joep Albet Vallcorba, l’alcalde de Vila-seca i Oriol Martori, director general de Transports i Mobilitat , en la presentació dels vehicles. Foto: Cedida
BusPlana continua renovant la flota d’autocars i avui ha presentat a Vila-seca 3 nous vehicles de doble pis. Els nous busos tenen 99 places per viatgers cadascun, gairebé el doble de capacitat que un autocar convencional, i afavoreixen l’estalvi energètic.
Els tres autocars han suposat una inversió d’un milió i mig d’euros per a Grup Plana i faran els trajectes de Costa Daurada – Tarragona – Barcelona Ciutat. Suposarà doblar places, passant de 55 a un centenar.
Josep Albert Vallcorba, president del Grup Plana, ha destacat que els nous vehicles han estat dissenyats expressament per a la companyia i compten amb mesures que milloren la sostenibilitat i la seguretat: “Estrenem aquests busos amb la il·lusió de poder donar el millor servei possible a la ciutadania”, ha destacat.
Vallcorba ha destacat que en el trajecte Garraf-Barcelona mou diàriament 10.000 passatgers, una xifra elevadíssima que mobilitza més de 70 autocars.
Per la seva banda, Pere Segura, alcalde de Vila-seca, ha posat de manifest la importància de reforçar el transport públic entre la Costa Daurada i la ciutat de Barcelona a les portes de l’estiu.
En aquest sentit, Oriol Martori, director general de Transports i Mobilitat, ha assenyalat l’esforç de renovació constant del Grup Plana. “En un context de creixement del transport de passatgers per carretera, necessitem empreses amb aquest esperit de qualitat i superació que demostra Grup Plana”, ha assegurat.
Autobusos adaptats
Els autocars, marca Scania i amb carrosseria de la catalana Beulas, estan adaptats a persones amb mobilitat reduïda i disposen de sistemes de seguretat activa i passiva d’última generació. Inclús disposen de sistemes de càmera per cobrir angles morts i cinturons de seguretat adaptables segons l’alçada de l’usuari.
Certificació ambiental
Els tres vehicles compten amb la certificació ambiental Euro 6E, la més exigent actualment, que garanteix la màxima limitació de les emissions.
L’Euro6 significa una reducció del 80 % dels òxids nitrosos (NOx) i d’un 66 % de les partícules contaminants (PM), respecte a la ja molt exigent normativa mediambiental Euro 5.
Renovació constant de la flota
Grup Plana va substituir l’any passat 100 autocars i aquest any té previst renovar-ne 70 més; apostant per una flota Euro6, seguint el seu ferm compromís amb el medi ambient.
Constantí tornarà a fusionar música i patrimoni amb un cicle que aposta novament per la qualitat i la varietat d’estils musicals
Dos grans de la música actuaran conjuntament aquest estiu a Constantí. Es tracta de tenor vallenc Roger Padullés i del compositor i pianista Albert Guinovart. Faran un Lied, un duet a veu i piano dins el Cicle de Concets de Centcelles.
Constantí tornarà a acollir aquest estiu una nova edició del Cicle de Concerts a Centcelles, que portarà durant el mes de juliol diverses propostes musicals de qualitat dins el marc incomparable del Conjunt Monumental de Centcelles. Aquest dijous 13 de juny, l’Associació dels Amics de la Música de Constantí amb la col.laboració de l’Ajuntament de Constantí, Repsol i el Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, han donat a conèixer les formacions que conformen el cartell d’aquesta nova edició que constarà de 4 concerts, que es faran els dies 4,11, 18 i 25 de juliol i seran amb entrada gratuïta.
L’acte de presentació ha comptat amb la presència de la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Constantí, Dolors Fortuny; la directora del MNAT, Mònica Borrell; el responsable de comunicació de Repsol, Francisco Montoya; la directora artística del cicle de concerts i responsable de l’Associació dels Amics de la Música de Constantí, Remei Tell; i el director de l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens” de Constantí, Josep Boada.
La directora del MNAT, Mònica Borrell, ha posat en valor “el treball conjunt de col·laboració amb l’Ajuntament de Constantí al voltant de la cultura i el patrimoni” i ha destacat “la voluntat de projecció i consolidació cultural de Constantí, amb propostes com aquest cicle de concerts”.
Des de l’Ajuntament de Constantí, la regidora de cultura, Dolors Fortuny, ha expressat el seu agraïment “al MNAT i a tots els impulsors del Cicle de Concerts a Centcelles” i ha destacat “la consolidació del cicle a Constantí, al Camp de Tarragona i arreu de Catalunya”.
Per la seva banda, el responsable de comunicació de Repsol, Francisco Montoya, ha destacat “el compromís de la companyia amb les iniciatives culturals que es desenvolupen en el seu entorn més proper” i s’ha mostrat agraït per “l’oportunitat de seguir donant suport a propostes com aquesta”.
La directora musical del Festival, Remei Tell, responsable de l’Associació dels Amics de la Música de Constantí, ha parlat de la programació i de la selecció dels artistes participants, i ha destacat “el gran nivell musical i la qualitat de les propostes”, en un cicle que “aposta pels músics de proximitat”.
Un moment de la presentació del cicle. Foto: Cedida
El programa d’aquesta 7a edició del Cicle de Concerts a Centcelles arrencarà el dijous 4 de juliol amb l’actuació que oferirà l’Ensemble de l’Escola Municipal de Música “Rafel Gibert Recasens” de Constantí, que per sisè any s’incorpora al cartell d’aquest cicle de concerts. El seu director, Josep Boada, ha explicat que el concert que oferiran aquest any estarà centrat en 2 àmbits: una primera part dedicada al centenari de l’estrena de “Rhapsody in blue”, de George Gershwin, i una segona part dedicada als temes musicals més escoltats de les últimes dècades.
El cicle continuarà el dijous 11 de juliol amb el concert de Libérica, una formació liderada pel contrabaixista Manel Fortià que presenta un projecte original i innovador, amb una aproximació a la música tradicional catalana des d’un nou prisma fresc i regenerador, utilitzant el jazz lliure com a vehicle conductor.
El dijous 18 de juliol tindrà lloc el recital de Lied amb el tenor Roger Padullés i Albert Guinovart al piano. S’interpretaran obres de Guinovart, un dels músics més complets i polifacètics actuals, amb una activitat professional que es divideix entre la dedicació com a pianista de repertori, compositor i docent. A més, durant el seu concert estrenarà l’obra guanyadora del 4t Premi Centcelles de Composició Musical i és que en aquesta 4a edició del concurs les obres presentades havien d’estar escrites per a veu solista i piano (lied).
Finalment, el cicle es tancarà el dijous 25 de juliol amb el concert previ a l’inici de la Festa Major d’Estiu, que oferirà el Trio Mulier. Es tracta d’un projecte format per tres dones del territori: Ana Mª Gil Pérez Tizón (piano), Celia Salas Ecobar (flauta travessera), i Gessamí Martín Guasch (violí), que neix amb la intenció de posar en valor el talent de la dona en el món de la composició musical, passant per diferents estils de diferents èpoques històriques.
Gerard López Boada repeteix com a guanyador del Premi Centcelles de Composició Musical
Durant l’acte de presentació del Cicle de concerts a Centcelles, s’ha donat a conèixer també l’autor i l’obra guanyadora del 4t Premi Centcelles de Composició Musical. L’obra guanyadora d’aquesta quarta edició ha estat “Tot l’enyor del demà”, del pianista i compositor Gerard López Boada, titulat pel Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona en piano i composició i amb diversos premis honorífics a diversos concursos. López Boada repeteix com a guanyador d’aquest premi, que ja va obtenir l’any passat amb l’obra “Elogy for a bird”
Presentaió del programa a l’entrada de l’església de Sant Pere. Foto: DiariTots21
La Festa Major de Sant Pere de Cambrils obrirà la porta de l’estiu amb 10 dies plens de foc, música, revetlles i tradició marinera per tothom. L’alcalde de Cambrils, Alfredo Clúa; la regidora de Festes, Teresa Recasens, i representants de les diferents entitats festives, han presentat aquesta tarda l’ampli programa que omplirà els carrers i les places de la vila entre els dies 21 al 30 de juny.
La festa arrencarà el divendres 21 de juny a les 19 hores amb la primera novetat i de caire juvenil. Si l’any passat el grup de joves Mariners i Marineres va estrenar el sopar mariner al Parc del Pescador, aquest 2024, engega la cercavila “L’embarcada” pels carrers del port amb l’objectiu d’escampar la festa per tots els barris de baix a mar, i proposa un brindis per donar l’entrada a la Festa Major a la plaça del Pòsit amb la col·laboració de la Teca Teatre. Ho han explicat en la presentació Neus Domènech i Marta Cerrato, dues de les components del grup. La jornada de divendres acabarà amb un concert de Gospel Hoppers a l’església de Sant Pere en benefici de l’Associació Swim for ELA.
L’endemà dissabte, 22 de juny, durant tot el matí Mariners i Marineres organitzarà el ja tradicional Vermut de Festa Major amb les cucanyes pels infants a càrrec de l’Agrupament Escolta i Guia Gent de Mar, que també comptarà amb un concert de cançons populars i de taverna del grup Julivert i la sessió de PD Sant Pere.
El dissabte a la tarda arriba la cinquena Trobada de Bèsties de foc organitzada per la Colla de Diables Els Cagarrieres, marcada especialment pel 10è aniversari de la Galera. La bèstia homenatjada arribarà amb barca a la Confraria de Pescadors i els grups de timbalers de les colles participants l’acompanyaran fins a la plantada. A les 22 hores començarà el correfoc des de la rotonda del Nàutic fins al passeig de les Palmeres, on hi haurà l’encesa de lluïment i conjunta de les bèsties de foc i l’espectacle pirotècnic.
Com és tradicional, el vespre del 23 de juny, vigília de Sant Joan, arribarà la flama del Canigó al Parc del Pescador, amb el els timbals i l’encesa del Ball de Diables Els Cagarrieres, i les sardanes amb la Cobla Vents de Riella i els Amics de la Sardana de Cambrils.
Reivindicació de la sardana
A Doli Roca, membre dels Amics, li ha tocat el paper de clamar davant la disminuació de participants en el món de la sardana. Veuen a venir que quan desapareguin les generacions de gent gran sardanistes “no continuarà ningú participant d’aquesta tradició tan catalana”.
Seguint amb la programació, a la nit, la festa es traslladarà al passeig Miramar, on hi haurà el Ball de Revetlla amb l’Orquestra New Marabú.
Com a novetat, el dimarts 25 de juny a la tarda hi haurà un Escape Room per a tots els públics que reptarà als equips inscrits a trobar un antic tresor amagat a la plaça del Pòsit (inscripcions a Entrapolis). El mateix dimarts, l’associació L’Arjau proposa dues activitats relacionades amb la cultura marítima: la presentació de l’embarcació La Muga i Octavia de Cádiz, incorporada enguany a l’estol llatí cambrilenc, i una taula rodona titulada “Tirar l’artet a Cambrils”.
Arriba l’swing
El swing serà el protagonista del dijous 27 de juny amb el concert de Men in Swing. Serà l’ocasió perfecta perquè les persones que hagin anat a les Masterclass que oferirà l’Associació Tgn Swing els dies 25 i 26 de juny puguin posar en pràctica els nous aprenentatges.
El divendres 28 de juny la festa s’ìntensifica perquè arriben alguns dels actes més destacats. A la tarda, la Festa de l’Ormeig de Pesca Tradicional farà reviure els orígens mariners amb activitats com una demostració de navegació tradicional, la recreació d’oficis antics, la tirada del rall i de l’artet, l’estesa de l’art a la sorra i la subhasta de peix a l’antiga. A la nit, hi haurà doble oferta de revetlla: la Revetlla de Sant Pere al passeig Miramar amb l’Orquestra Swing Latino i la Revetlla Jove a la platja Regueral amb La Nit de Canet i els PD Petxines, Dimuca i Osmi.
La Diada de Sant Pere es despertarà a les 8:30 hores amb les matinades pels carrers del Port. Posteriorment, hi haurà la missa major en honor a Sant Pere i la ballada de sardanes. Com ja fa dos anys, la Cercavila de Sant Pere es farà en horari de tarda. A partir de les 18:30 hores, els elements festius recorreran els carrers del port, des de la plaça Mossèn Batalla fins les Escales Reials del Mollet del Rec. Cal destacar que enguany hi haurà un tram silenciós al carrer Sant Pere, entre Consolat de Mar i el carrer del Carme. A la nit la festa s’allargarà al Parc del Pescador amb el sopar mariner i el concert de Femme Versions.
La Diada Castellera de Festa Major se celebrarà diumenge 30 de juny a la tarda a la plaça de les Remendadores amb la participació dels Xiquets de Cambrils, els Nois de la Torre i els Brivalls de Cornudella. El programa de Sant Pere acabarà diumenge amb una novetat destacada: un homenatge als Peres que viuen a Cambrils a l’auditori del Parc del Pescador. Seguidament, la formació A Grup Vocal, finalista d’Oh Happy Day de Tv3, oferirà el concert “De Barcelona a Broadway”, que recull les cançons més emblemàtiques del teatre musical adaptades al català.
La Festa Major també inclou dues inauguracions d’exposicions. El dijous 20 de juny s’inaugurarà el projecte col·lectiu multidisciplinari “24 dones artistes de les comarques de Tarragona” a la Sala Àgora de l’Ajuntament i el dijous 27 de juny s’obrirà l’exposició “Punt de no retorn” del fotògraf Sergi Reboredo a la Torre del Port. A més, el 28 de juny a la tarda a la plaça Mossèn Batalla hi haurà el conta-contes DIVERSXS I ORGULLOSXS organitzat pel Departament de Polítiques d’Igualtat.
Plaques fotovoltaiques instal.lades a l’escola de La Secuita. Foto: Cedida
L’Ajuntament de La Secuita calcula que podrà autoabastir-se al 100 per cent amb energia solar l’any vinent i constituir una mancomunitat energètica que podria ser en forma de cooperativa.
Després d’haver equipat amb plaques fotovoltaiques les escoles del municipi, el Centre de Dia i l’edifici consistorial, el proper objectiu passa per equipar el Casal de l’Argilaga i un magatzem nou municipal que construirà l’Ajuntament.
D’aquesta manera, junt amb actuacions fetes a Les Gunyoles i Vistabella -els altres dos nuclis del municipi- “el subministrament es farà totalment amb captadors solars”, ha anunciat a DiariTots21 el seu alcalde, Eudald Roca. “La Secuita ja està coberta i quan cobrim L’Argilaga endegarem els tràmits per ser una comunitat energètica. L’eficiència actual anual és del 60 per cent, però estem capats perquè només produïm l’energia que gastem, no la produïm en excés per no regalar-la a les companyies elèctriques”.
Una segona fase més ambiciosa passarà per constituir-se en una mena de cooperativa energètica amb els veïns que tenen captadors d’energia o teulades per disposar-ne. “Per ser autosuficients ens cal entre 12 i 14 hectàrees” de fotovoltaica, afirma Roca.
Plaques solars a les cobertes de l’Ajuntament. Foto: Cedida
Hi jugarà un paper destacat el futur magatzem de la Brigada, el projecte del qual s’aprovarà aquest mes de juny i es preveu que es liciti a finals de setembre. El magatzem actual era petit i s’ha convertit en aparcament públic gratuït. El nou disposarà de 600 metres quadrats i s’ubicarà en un entorn d’equipaments, junt als dipòsits d’aigua i de gas. Entraria en funcionament el primer trimestre de 2025 amb una inversió de 500.000 euros (dels quals, 400.000 procedeixen del PAM de la Diputació de Tarragona). A L’Argilaga, l’equipació de captadors solars del Casal sumarà una aportació de 35.000 euros, dels quals 30.000 són aportació de la Diputació. El pressupost municipal total de 2024 és de 2,9 milions d’euros.
El magatzem tindrà captadors solars i es calcula que el conjunt dels quatre nuclis podran produir 120 kilowats a finals d’any, quan acabin les obres a L’Argilaga. Quan ho faci el magatzem el total sumarà entre 170 i 180 kilowats.
El consistori aplicarà un sistema de recuperació de nit dels kilowats sobrers durant el dia, a la vegada que buscarà acords amb els veïns que disposen de plaques per usar-les per a la mancomunitat energètica amb un sistema de compensació.
Foto de família de l’equip tècnic que ha elaborat el llibre, les autores i les autoritats. Foto: Cedida
Com conscienciar les famílies tarragonines que l’acolliment d’infants és una necessitat social de país i que cal més acolliments? De quina manera els mateixos infants poden percebre el recorregut que viuran en la seva vida des de la seva sortida de la família biològica fins a la família d’acollida? Amb un conte, per exemple.
Aquest és el format que la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona, de la Xarxa sociosanitària Santa Tecla –i que presideix Maria Mas– ha escollit per fer visible un món poc conegut però que té necessitats, i la primera d’elles és que més famílies acullin aquest joves. La pròpia Casa d’acollida que Santa Tecla té al carrer Estanislau Figueras de Tarragona acull uns 80 nois i noies, un espai que substitueix la manca de famílies.
Tot aquest context s’ha posat en valor avui en la presentació del conte. La sala polivalent de la Casa Sant Josep ha acollit l’acte de presentació del conte ‘Aimar, és moment de navegar‘, una història creada pels professionals del Centre d’Acolliments Familiars (CAF) de la fundació, amb l’assessorament de Sara López i Elena Piñol, de l’entitat Cuentropía, i les il·lustracions de Montse Bernaus, de l’estudi de disseny Crealia.
Josep Maria Forné, director de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, ha subratllat aquesta necessitat i li posat números: “A Catalunya tenim uns 5.000 nens acollits, dels quals 2.000 són en centres d’acolliment familiar com aquest, però haurien d’estar en famílies”. Forné ha subratllat que els nens que es troben en centres d’acollida estan perfectament ben tractats, però no és el mateix que residir en un ambient familiar.
Justament el llibre neix amb l’objectiu de facilitar el procés d’adaptació d’infants tutelats en el moment que han d’anar a viure amb una família d’acollida, i s’ha editat coincidint amb la commemoració del 30è aniversari de la posada en marxa del Centre d’Acolliments Familiars a Tarragona.
L’elaboració del conte ha estat un projecte “apassionant” per a l’equip de tècnics del CAF de la Casa Sant Josep, que han estat més d’un any submergits en el procés de creació d’una història que esdevindrà un recurs didàctic i divulgatiu de l’acolliment i també una eina útil per a les famílies acollidores –a les quals la Fundació Casa Sant Josep els proporcionarà el conte de manera gratuïta–, els infants del centre i aquelles persones interessades a acollir. Alhora, els professionals també el podran fer servir en el desenvolupament de la seva activitat.
Els infants del centre també han participat en l’elaboració del conte dibuixant la seva pròpia versió de la figura del Pepitu, la mascota de la Casa Sant Josep, que n’és un dels protagonistes.
El viatge d’Aimar
La història explica el viatge de l’Aimar, que ha de marxar del lloc on viu i, juntament amb el Pepitu, viurà un llarg procés fins arribar a la seva família d’acollida. Al conte, aquesta experiència es reflecteix en el seu pas per diferents illes i mars, que simbolitzen els llocs per on ha de transitar l’Aimar, així com totes les emocions que pot experimentar. El Pepitu, que representa la figura dels tècnics del centre, l’acompanyarà i el guiarà en tot aquest procés, donant-li tot el suport que necessita.
D’aquesta manera, el projecte pretén explicar què és l’acolliment familiar –que moltes vegades es confon amb l’adopció, recalcava Forné– així com la vivència emocional que representa per als infants aquest viatge, en el qual la família biològica està present en tot moment. Però també reflecteix la tasca dels professionals que els acompanyen en el procés d’acoblament cap a una família d’acollida. I, perquè sigui entenedor tant per als infants més petits com per als més grans, s’han prioritzat les imatges per sobre del text.
En la presentació hi han participat a part de Maria Mas, la presidenta de la Fundació Casa Sant Josep; Roger Borrull, director tècnic de la Fundació Casa Sant Josep; Josep Maria Forné, director de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció; Sara López, educadora social i periodista de Cuentropía; Gemma Marcos, coordinadora de la Casa Sant Josep, i Pepa Escoda, responsable del CAF.
Maria Mas i Helena Arribas viuran aviat el relleu en la presidència de la Fundació. Foto: DiariTots21
Justament, en les properes setmanes, Maria Mas deixarà la presidència de la Fundació, que ha exercit durant dos anys, en mans d’Helena Arribas, vocal de l’entitat, professora jubilada i exalcaldessa del Vendrell.
Un grup de nens ucraïnesos, avui a PortAventura. Foto: DiariTots21
Són 250 nois entre els 12 i 16 anys orfes de la guerra de Rússia contra Ucraïna. Fins avui, la seva mirada era severament trista, abatuda, sense motius per a l’alegria que tan caracteritza aquestes edats. La guerra els ha castigat cruelment i a més ho fa cada dia: han perdut el seu pare, es troba desaparegut, mutilat o lluitant al front en un país devastat per una cruel invasió que ja suma més de dos anys de guerra. Provenen de llocs del front de guerra com Jerson o Bajmut.
Però per un dia han pogut veure el sol. Tremolaven de nervis quan s’acostava l’hora d’arribar a PortAventura. I és que gràcies a la Fundació de la monja Lucía Caram, la Fundació del Convent de Santa Clara -enviada pel sant Pare a Ucraïna, on és els seus ulls- 250 nens orfes han pogut desconnectar del refugi nocturn i les instal.lacions on havien de sobreviure al seu país i poder passar uns dies d’esbarjo a Catalunya.
“Els nens tenen un dret fonamental com és el de l’oci i l’esbarjo, com dicta l’ONU“, recordava Ramon Marsal, president de la Fundació PortAventura, aliada amb Lucía Caram per fer possible aquesta explossió d’alegria.
“Passaran diferents dies a Catalunya i el primer que vam triar va ser venir a PortAventura“, relatava a la premsa la religiosa. “Quan els vam dir que vindrien a Barcelona, van citar dues coses que coneixen: el Barça i PortAventura“, assegurava Caram. I efectivament, tots anaven avui enfundats amb la samarreta blaugrana. I és que la FundacióFC Barcelona també ha contribuït en aquesta causa, una causa nascuda de la tossuderia d’una dona que va decidir un dia mobilitzar la mateixa ministra de Defensa, Margarita Robles -“una dona sensible a la població que pateix”, deia Lucía- per fer possible el trasllat en tot un avió militar de l’Exèrcit espanyol dels nens fins a l’Aeroport de Girona.
Com va començar tot
Quan començà la guerra a Ucraïna, la Fundació de sor Lucía va enfrascar-se a obrir corredors humanitaris, un corredor que primer va ser destinat a mares amb nens, després a portar ferits, i més tard van dur ambulàncies. “Vam arribar a transportar 80 ferits, 60 malalts oncològics, i vam lliurar 130 ambulàncies”, explicava Lucía, que ja ha entrat 25 cops a Ucraïna. “I cada cop ens trobàvem amb les conseqüències de la guerra. Un dels moments més intensos el vam viure fa uns mesos quan vaig prendre contacte amb la situació de la infància per un encàrrec directe del Papa Francesc. Volia conèixer de manera directa com vivia la infància i els nens orfes”. A Ucraïna, els orfes eren acollits en una mena de liceu militar. “Ens va impressionar molt que aquests nens no somreien per res”, recorda sor Lucía. “I ens vam adonar que això era una altra trinxera i que al país els nens orfes eren més de 60.000. I ens vam preguntar què podíem fer per ells”.
Sor Lucía Caram, amb Ramon Marsal. Foto: DiariTots21
D’aquí va venir la idea que poguessin passar uns dies de vacances a Catalunya. Ara bé, el liceu ucraïnès escollit tenia 250 orfes, no 25 o 30. Tot i el volum elevat, la ministra va accedir a la petició. Disposava d’un avió militar amb capacitat per a 268 persones, que són les que finalment van ser traslladades en carretera des d’Ucraïna fins a Polònia i des d’allí en avió fins a Catalunya via Girona. A banda dels 250 nois s’hi van sumar monitors i psicòlegs fins a omplir l’avió. Els nois tenen una preparació psicològic prèvia: “No podem privar-los de tenir un espai de lleure per la por a tornardesprés al país. Allà no poden sortir de nit de marxa perquè de nit és quan sonen les alarmes”, defensa sor Lucía. O es troben per sorpresa amb el pas d’avions, quan al seu país l’espai aeri està tancat.
Com van fer possible aquest somni? Amb la col.laboració de moltes institucions. “Ràpidament diverses entitats, com Fira de Barcelona, es van sumar a la iniciativa. I des d’aquesta institució ens van dir que el primer destí havia de ser PortAventura“, relata sor Lucía.
Però no sabia la religiosa que PortAventura té un somni i aquest somni el condueix la seva fundació: Dream Village, el poblat creat amb totes les comoditats per a nens amb malalties greus, on poden passar una setmana amb les seves famílies i amb altres nens amb malalties semblants. La llavor de l’ajuda social a la infància i joventut ja existia i la Fundació va donar llum verda de seguida al somini dels nens.
“Saben des de fa un mes i mig que vindran a PortAventura i ho han consultat a les xarxes socials. Això els ha creat una esperança i una il.lusió que no tenien”.
Lucía no coneixia la feina social que feia PortAventura: “Crec que han captat que estan al servei de les persones i que els nens han de ser nens, que val la pena oferir-los l’oportunitat de ser nens, una oportunitat que ara tenen segrestada. Dur-los aquí és tan essencial com emportar-nos un ferit, perquè aquests nens estan ferits”.
No ha faltat el factor sorpresa potser més emotiu: a PortAventura hi havia avui 22 nens ucraïnesos, de famílies que resideixen al Camp de Tarragona, que han coincidit amb els orfes. “Hem viscut un moment màgic quan un dels nens acollits, que viu a l’Aldea amb la seva mare, s’ha trobat, quan estava fent cua, amb dos companys de classe, amb qui a més eren molt amics”.
Ramon Marsal defensava que Dreams Village “és un projecte similar amb el de sor Lucía, on ajudem a famílies que passen per una situació molt complicada en trobar-se els seus fills passant una malaltia greu, una situació devastadora per les famílies”. El parc “està obert a tothom que pugui gaudir de Dream Village sense condicioons econòmiques”.
Fins a l’11 de juny tenen concertat un ampli programa de visites: el santuari de Montserrat, la Sagrada Família, el Museu del Barça, Montjuïc, i un temps d’oci a l’Estartit,… El seu campament base és a Lloret de Mar. Arribats dilluns d’un llarg viatge per carretera i avió, ahir van descansar tot el dia a la platja abans de rebre, avui, el premi més desitjat: PortAventura.
Avui és un dia d’alegria, d’emoció, de l’aventura de nou de ser nens. La guerra porta el pitjor de les persones, però també el millor, la col.laboració, l’ajuda: “Aquesta és la bona notícia d’aquest món, que hi ha gent bona”, resumia sor Lucía.
D’esquerra a dreta, Glòria Tibau, Àngel Xifré, Mario Basora i Ernest Roigé. Foto: DiariTots21
Els Fons de Transició Nuclear de 2024 no es percebran fins al segon trimestre de 2025 donat els impediments que provoca que no s’hagin aprovat els pressupostos de la Generalitat de 2024 i el Govern estigui funcionant amb pressupostos prorrogats.
La Cambra de Comerç de Reus ha estat protagonista aquest dimarts d’una xerrada informativa protagonitzada per la Generalitat per aclarir dubtes sobre els Fons. Durant la mateixa, el delegat de la Generalitat alCamp de Tarragona, Àngel Xifré, ha detallat les quanties i els possibles beneficiaris dels ajuts -ajuntaments i empreses- i ha subratllat que de 2023 es rebran 83,5 milions d’euros en comptes de 60 milions inicialment previstos, tot i que la falta de pressupostos de la Generalitat en 2024 provocarà que no es cobrin aquests fins el segon trimestre de 2025.
En 2024 només hi ha aprovats 23 milios d’euros -és el que es va consignar en el pressupost de 2023-, però l’impost nuclear que nodreix els Fons arribarà igualment i se suposa serà similar, per la qual cosa es pot arribar a una xifra similar a la de 2023, uns 83 MEU. Els Fons de Transició Nuclear es nodreix de l’impost a les centrals nuclears, principalment.
Durant la xerrada ha quedat clara la dilatació en el temps que provoca una norma nova com aquesta a l’hora de les tramitacions i la percepció dels ajuts.
8 MEU més per als ajuntaments
D’altra banda, els ajuntaments de l’entorn més proper a les centrals nuclears rebran prop de 8 milions més d’euros que procedeixen d’una part substanciosa dels Fons de Transició Nuclear que anaven destinats a l’empresa sudcoreana ILJIN Materials, que obrirà una fàbrica de components de bateries a Mont-roig del Camp en una de les inversions industrials més importants fetes a Catalunya els darrers anys.
Com sigui que la firma sudcoreana ja ha aconseguit altres aportacions de l’Estat, es reduirà la seva aportació dels Fons de Transició Nuclear dels 12 als dos milions. Bona part de la resta es repartirà entre els municipis ja que així es va decidir en l’òrgan de governança que decideix sobre els Fons.
Així ho ha confirmat aquest dimarts el president de la Cambra de Comerç de Reus, Mario Basora -membre de l’òrgan de governança- , en la conferència feta per la Generalitat per explicar l’estat de la qüestió d’aquests fons i on també ha intervingut Glòria Tibau, directora territorial del Departament d’Acció Climàtica, i el president del Consell Comarcal del Baix Camp, Ernest Roigé.
Es tracta dels ajuntaments que formen part de l’anomenat Penta-1, els més propers a la central i que en el cas concret del Baix Camp són Vandellòs i L’Hospitalet de l’Infant, Mont-roig del Camp i Pratdip. En el total del Penta-1 hi ha 18 municipis, entre Ascó i Vandellòs.
Els Fons de Transició Nuclear tenen com a fi mitigar l’impacte del futur tancament de les nuclears d’Ascó i Vandellòs, que suposarà la pèrdua de 3.000 llocs de treball directes, a banda dels indirectes. Es calcula aportar uns 83 MEU cada any fins que tanquin les centrals, diners destinats a economia productiva, sigui per empreses privades, col.laboracions entre sector públic i privat o directament sector públic.
El primer any -2023- es van beneficiar el ajuntaments, mentre el segon es prima els projectes i no els beneficiaris. En 2023 s’han donat casos com municipis de 700 habitants que percebran 1,5 milions d’euros –Pratdip va aprovar en 2022 un pressupost municipal d’1,8 milions d’euros-, amb la dificultat de veure on els poden destinar aquests enormes fons de manera que acompleixin les bases que la llei fixa.
Actors de ‘Societat negra’, organitzadors i l’escriptor Andreu Martín, al photocoll de Roda de Berà. Foto: DiariTots21
Un thriller intens, de bella factura i no exempt de grans dificultats tècniques -com l’idioma: fer apendre català a un grups d’actors xinesos o a un actor argentí- ha protagonitzat l’exitosa estrena del Festival Internacional de Cinema en Català (FIC-CAT), que torna a Roda de Berà per viure una setsena edició on es fusionen el cinema i la literatura, dos camps que donen molt de joc.
‘Societat negra’, de Ramon Térmens, era la primera a exhibir-se al Teatre del Casino de Roda després que el seu director i un ampli elenc dels actors i actrius trepitgessin la desitjada catifa vermella i es fotografiessin al photocall junt als codirectors del festival, Cris Gambín i Toni Pinel.
Va sorprendre fa uns anys Ramon Térmens amb ‘Catalunya, übell alles!’, una peça de crítica social que es va endur força premis. Ara estrenava ‘Societat negra‘, basada en una obra d’Andreu Martín, referent indiscutible de la literatura negra al nostre país i també present a l’exhibició de Roda. Una estrena mundial que de nou el FIC-CAT ofereix en primícia.
El passi acabaria amb un cinema fòrum: sempre és d’agrair, i també xocant, reunir al davant els actors i actrius que acabes de veure en la pantalla gran. ‘Societat negra‘ presenta Alberto Jo Lee, amb un paper protagonista molt treballat, una enigmàtica Chacha Huang, un excel.lent Daniel Faraldo -també coguonista del film- o un Marcos Zan que en el seu rol de líder d’una tríada mafiosa xinesa es fa especialment odiós. Sense oblidar Montse Germán, en el lloc d’una agent de policia incorrupta. Ja l’havíem vist al FIC-CAT de la mà de la realitzadora tarragonina Anna M. Bofarull -present ahir al passi-, amb ‘Sonata per a violoncel‘. Té alguna cosa Montse Germán que la fa molt atractiva per als papers dramàtics. I com no, l’home que provocava rialles amb només un plànol fixe, David Arribas, el ‘Tracas’ a la pel.lícula, un innocent i produndament inepte lladregot d’anar per casa.
Una trama de perdedors als qui es creua un potent i molt perillós grup mafiós xinès fa que Térmens desplegui les seves habilitats narratives i doni joc a uns actors convincents. El mateix director reconeixia en la seva intervenció abans del passi que l’èxit del film es deu al papers dels actors i actrius.
Segueix per tant el FIC-CAT després de l’estrena i ho farà amb 65 propostes programades, de les que deu són estrenes.
També compateixen en aquesta categoria de llargmetratges ‘Casa en flames’, de Dani de la Orden, ‘Escanyapobres’, d’Ibai Abad, ‘Llobàs’, de Pau Calpe, i ‘L’àvia i el forester’, de Sergi Miralles – film que també és una estrena a Catalunya. En aquesta mateixa categoria, però fora de competició, també es podrà veure ‘Mamifera’, de Liliana Torres.
Nit d’intensa tempesta la viscuda al Camp de Tarragona la de dissabte, amb xàfecs concentrats en poc temps.
El Servei Meteorològic de Catalunya informa que al seu pas pel Tarragonès els xàfecs han deixat intensitat torrencial (més de 40 mm en 30 min) a l’estació de Tarragona-Complex Educatiu, amb 44,3 mm en 30 minuts; dels quals 29,3 mm s’han acumulat en 10 minuts i 4,9 mm en un sol minut.
A Reus es podien veure canalitzacions escopint aigua fins als edificis del davant del carrer, com succeïa al carrer Alt de Sant Salvador i mostrem en aquest vídeo. La tempesta, una veritable cortina d’aigua, ha aigualit la celebració de la Champions dels aficionats madridistes que s’havien reunit a la plaça Prim.
La tongada de fortes tempestes de les darreres hores ha deixat prop de 120 avisos als Bombers de la Generalitat per inundacions i per caiguda d’elements no estructurals a la via pública, la majoria concentrats al Camp de Tarragona (87) i, concretament, a Reus (52 avisos).
Els aiguats es van iniciar dissabte a la tarda i van escombrar diverses comarques com el Maresme (Canet de Mar, amb 51 litres; i Arenys de Mar, amb 49,6 litres), el Vallès Oriental (Vallgorguina, amb 52 litres; i Sant Celoni, amb 39 litres), el Barcelonès, el Baix Camp i el Tarragonès. El telèfon d’emergències 112 havia rebut fins a les 05.00 hores de la matinada 240 trucades relacionades amb els intensos xàfecs, principalment des del Baix Camp (126).
Protecció Civil de la Generalitat ha desactivat aquest matí l’alerta del Pla especial d’emergències per inundacions de Catalunya (Inuncat) després que el Servei Meteorològic de Catalunya informi que, en aquests moments, ja s’ha acabat l’episodi de pluja intensa. Les tempestes han descarregat amb més intensitat entre la mitjanit i les dues de la matinada, fins i tot aproximant-se a intensitat torrencial.
Al llarg de tot l’episodi, la intensitat de precipitació ha estat elevada a moltes de les estacions automàtiques de la xarxa del Servei Meteorològic de Catalunya, tot i que no a totes s’ha arribat a superar el llindar de 20 mm en 30 minuts a més, hi ha hagut calamarsades i pedregades a diversos indrets de Catalunya. Se n’han reportat a les següents poblacions de Manresa, Vilafranca del Penedès, Santa Margarida de Montbui i Vallbona d’Anoia.
Algunes dades:
Constantí (Tarragonès): 21,5 mm
Vinyols i els Arc (Baix Camp): 31,1 mm
Nulles (Alt Camp): 39,1 mm, dels quals 25,7 s’han recollit en només 10 minuts.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
