Marc Delblanch, director de La Boella amb el cartell dels concerts. Foto: Cedida
El jardí de la Boella es converteix aquest darrer diumenge de juliol en escenari a l’aire lliure d’una sèrie de concerts únics a la demarcació de Tarragona. Un esdeveniment musical que també es celebrarà el dies 17 i 24 d’agost i que maridarà música i gastronomia en un dels espais més atractius de la Costa Daurada.
El director de la Boella, Marc Delblanch explica que aquesta iniciativa sorgeix per “brindar l’oportunitat de gaudir d’una experiència al nostre jardí, habitualment ja ho fem, però és en els esdeveniments més privats. Volem aprofitar aquests concerts per tothom qui vulgui viure un sopar-concert en un entorn tan bonic com el nostre i en un ambient que realment promet ser molt agradable”.
El jardí de La Boella és un racó ideal a la Costa Daurada com a seu d’esdeveniments. Foto: Cedida
Els dos tributs a Frank Sinatra i el recital de jazz de Laia Masdeu estaran maridats amb el millor segell de la Boella, com és un menú degustació confeccionat per a l’ocasió i que es portarà a terme abans de cada concert. Delblanch exposa que “som especialistes en gastronomia, és la nostra essència i així som reconeguts. Per tant crec que poder ajuntar el jardí de la Boella, la música en petit format i un sopar previ és una combinació magnífica per poder assaborir aquesta nit d’estiu amb un pla molt íntim”.
Els tres concerts estan destinats a un màxim de 80 persones, tenen un preu de 120 euros per comensal i començaran a partir de les 20h. Delblanch apunta que “la benvinguda la realitzarem amb un aperitiu, amb un tallador de pernil i una amplia degustació de formatges. Mitja horeta després ja es passa a taula on hi ha un primer plat fred, després una carn i un peix, i posteriorment postre, cafè i copa”. Les inscripcions es poden realitzar mitjançant la pagina web oficial de la Boella.
La música acompanya des de 2023 a La Boella. Foto: Cedida
Dimarts i dijous música a la terrassa
Cada dimarts i dijous durant l’estiu els amants de la música també poden gaudir de l’experiència del sopar amb música en viu, concretament a la terrassa del restaurant de la Boella “això ja ho vam iniciar el 2023, els dimarts acompanyem amb música clàssica de violí i els dijous amb piano. Tot per convertir la vetllada gastronòmica en una experiència molt més agradable”.
Finalment Delblanch ha fet balanç positiu del primer semestre de l’any per la Boella “aquest 2024 està sent fins i tot millor que el 2023. Esperem que la tònica segueixi en aquest segon equador de l’any”.
Taula presidencial de l’Acadèmia en la seva visita a Summkt. Foto: Cedida
Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha portat a terme la segona visita del curs 2024-25, i ho ha fet al restaurant Summit. La terrassa situada a la planta àtic de l’Hotel Olympus Palace de Salou ha congregat a pràcticament una quarantena d’acadèmics. Tothom ha pogut gaudir d’un àpat preparat per l’ocasió en un espai de 1.600 metres quadrats, a cel obert, amb vistes panoràmiques i mediterrànies. El dinar no ha deixat indiferent als comensals, el xef Joan Mayo ha elaborat una combinació culinària que ha estat maridada amb diferents còctels marca de la casa.
La presentació dels plats i dels còctels ha anat a càrrec del sommelierDani Guzmán, qui ha posat l’enfoc en la seva explicació tot apuntant que “és un maridatge basat en creacions, còctels i música, i on cada ingredient juga un paper molt important en aquesta experiència sensorial”. Joel Segura, director de l’Hotel Olympus Palace ha estat pendent de tots els detalls durant la visita de l’Acadèmia, en un hotel que recordem ara fa uns dies celebrava el seu 35è aniversari. Un establiment referent a tota la Costa Daurada.
Cada plat de l’àpat ha anat acompanyat del seu còctel. Foto: H.Moya
Convidats d’excepció en aquest dinar de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona han estat Santiago Castellà, subdelegat del Govern d’Espanya a la demarcació de Tarragona; el recent nomenat subdelegat de Defensa a Tarragona, José Manuel la Torre, acompanyat de la seva esposa i Vicenç Lleonart, cap de la Regió Policial del Camp de Tarragona.
Finalitzat l’acte es va fer entrega del diploma de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona. Foto: H.Moya
Els assistents han tingut l’oportunitat d’assaborir plats tant interessants com les ostres amb Gin Sour, la ploma ibèrica New York Sour, el dau de tonyina amb Summit còctel o la trilogia de fruita. Ana Vilallonga, presidenta de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha fet entrega a Marian Roca, directora de Summit, del diploma acreditatiu per la visita realitzada.
Els 1.600 metres quadrats de Summit s’obren al cel de la Costa Daurada. Foto: Cedida
Ubicat a la planta àtic de l’Hotel Olympus Palace de Salou, Summit és el rooftop de referència de la Costa Daurada on celebrar esdeveniments familiars, reunions d’empresa o gaudir d’un àpat o sopar entre amics. Un espai amb 1.600 metres quadrats i vistes 360º. A Summit descobrireu una experiència gastronòmica única al vostre restaurant, amb creacions culinàries basades en productes de temporada. Marian Roca és la directora de Summit.
Què hi pot trobar el client que vingui al restaurant?
Durant el dia treballem una oferta gastronòmica més lleugera, basada sobretot en tapes i snacks. En canvi, a la nit tenim una proposta diferent i un menú maridatge amb cocteleria prèvia reserva.
Quins són els aspectes diferencials de Summit?
Tenim la gran sort d’estar en un entorn únic a Salou, amb una terrassa panoràmica a cel obert. A més, cada tarda el vent de marinada ens acompanya a partir de les 19 hores, aportant a Summit la frescor de l’estiu que tant estimem a la Mediterrània. Un veritable oasi on desconnectar i relaxar-se.
Marian Roca, amb llarga trajectòria en el sector, és la directora de Summit. Foto: Cedida
La nostra filosofia es basa concretament a fusionar la gastronomia amb la cocteleria. Tot això es tradueix en una unió explosiva de sabors, ja que per exemple, ens allunyem molt dels còctels convencionals.
Quins plats de la carta recomanaries?
La nostra oferta és molt dinàmica i ens agrada constantment incorporar-hi nous plats. Aquesta setmana hem ofert un ‘ceviche’ de llobarro amb llet de tigre que ha tingut molt bona acceptació. L’equip de cuina és jove, creatiu i cada setmana tenen noves propostes. Realment apostem per alguna cosa diferent, aquesta és la nostra distinció. Combinar amb cura un còctel amb un plat específic fa que es potenciï els sabors de tots dos i creem una sinergia única.
Volem sorprendre els clients, que acceptin la nostra proposta gastronòmica dels sentits, els demanem que confiïn i que es deixin portar i guiar a taula.
I els còctels, quins són els que més triomfen?
Mojito, Pinya Colada i Daikiri de maduixa són els més sol·licitats per saciar la calor. Ara bé, com que ens agrada innovar també en cocteleria, està tenint una gran acceptació un altre tipus de còctels més secs i menys dolços amb bases de whisky, bona mostra és el Whisky Sour.
Creacions culinàries com aquestes podeu assaborir al restaurant Summit. Foto: Cedida
Tot sota un ambient privilegiat i on mai s’atura l’activitat…
Efectivament. Disposem d’un cartell de vetllades tematitzades i tot tipus d’esdeveniments estiuencs que es poden trobar a les nostres xarxes socials, monòlegs, festes, showcookings, entre d’altres. Aquesta nit de dissabte a les 19:30h tenim ‘Les Nits Blanques’ i el proper 25 de juliol arriben les ‘Sopars amb Jazz’, amb l’actuació de Debbie Palfreyman Quartet.
Les portes del restaurant Summit són obertes a tothom, siguin clients o no de l’hotel. Simplement cal formalitzar la reserva trucant al següent número de telèfon, el 690 149 866. Quan trepitges per primera vegada el Summit, ja saps que repetiràs!
L’any passat es van aconseguir 120.675 euros, que van ser repartits entre tres entitats. Foto: Cedida
Ramon Marsal fa 15 anys que és el president de la Fundació PortAventura. L’any 2009 va assumir una responsabilitat que li encanta i li omple de vida. Tot just en una setmana arriba una de les cites més solidaries en les que el seu equip i ell treballen cada any, el Sopar Solidari de la Fundació PortAventura. Un esdeveniment que ja fa dies que ha penjat el cartell de complert.
Ramon, benvingut. Compte enrere pel dia D, el pròxim 25 de juliol. Com ho afrontes?
Carregat d’il·lusió i amb moltes ganes. Sembla que no però ja portem 13 edicions d’aquest sopar solidari. El mes de juliol per la Fundació PortAventura és molt especial, amb l’afegit de tots els ingredients que té organitzar aquest sopar tan bonic. Ja només queda una setmana…
Un any més, primer objectiu aconseguit. El Centre de Convencions estarà ple fins dalt…
Afortunadament! Realment enguany ha sigut impressionant, van haver-hi uns dies completament de bojos i ara ja només agafem inscripcions per estar a la llista d’espera, en cas que algú es doni de baixa. És un sopar que té molt bona acollida al territori, i fora també, ja que hi ha persones que venen i que estan a una hora de cotxe per venir fins aquí.
Com definiries l’essència del Sopar Solidari?
És un esdeveniment solidari, ara bé, amb un afegit social i de networking on assisteixen personalitats de diferents àmbits. Enguany podrem veure un parell d’espectacles de PortAventura durant el sopar, amb el tradicional sorteig de regals i que sempre funciona molt bé. Realment és un sopar de gala on tothom acostuma a gaudir-ne molt.
Ramon Marsal estarà un any més al capdavant del Sopar Solidari de PortAventura. Foto: Cedida
Per aquesta edició s’havien presentat 83 projectes per ser destinataris dels beneficis del Sopar Solidari…
Exacte. Una primera convocatòria que va estar oberta fins el passat 1 de març i que estava enfocada a entitats de tot el territori nacional. Enguany les entitats seleccionades han estat la Fundació Casa Sant Josep, el Centre de Formació Permanent i Port Aventura Dreams Village.
Pel que fa a la Fundació Casa Sant Josep, és una entitat adherida a la Xarxa Santa Tecla Sanitària, Social i Docent, i que va ser creada l’any 1912 per acollir nois i noies que es trobaven mancats d’un entorn familiar que se’n fes càrrec i, durant més de 100 anys, ha treballat en favor de la infància i adolescència en situació de risc o desprotecció.
L’altre projecte ens l’ha presentat la Universitat Rovira i Virgili (URV), concretament el Centre de Formació Permanent. Es tracta d’una iniciativa dirigida a joves en risc d’exclusió social i que atén a persones amb TEA, trastorns del neurodesenvolupament, persones discapacitades i persones extutelades per potenciar la seva continuïtat a la formació, tot afavorint el seu desenvolupament professional.
I PortAventura Dreams Village, ja ho sabeu, el nostre programa que cerca donar un respir a famílies amb fills que passen temporades llargues hospitalitzats, destacant la importància del benestar emocional en la lluita contra la malaltia i brindar suport, unió i motivació als afectats. Realment per la Fundació Port Aventura és un honor poder-los ajudar, ens omple de satisfacció.
Com viu Ramon Marsal la prèvia del Sopar Solidari. Hi ha nervis els dies abans?
Les 48 hores abans són força intenses. Això és com una boda i jo faig de pare de la núvia! Amb l’emoció inclosa (somriu). Em toca comprovar la composició de les taules, que ningú estigui fora de lloc. També toca participar en l’assaig general que fem… En definitiva, ho visc amb molta il·lusió. Com a president del patronat de la Fundació PortAventura, la responsabilitat com a amfitrió és molt alta.
Per acabar Ramon, 120.675 euros és la quantitat que es va aconseguir l’any passat. Propòsit de superar-la en aquesta tretzena edició del Sopar Solidari?
És la xifra que tenim entre cella i cella superar. A més, enguany el sopar presenta alguna novetat gràcies a l’enquesta que vam fer el 2023. Els resultats de la mateixa van derivar en que els assistents ens demanaven més estona de benvinguda, per poder relacionar-se i interactuar. Així que, enguany començarem a les 19:30h i fins les 21:30h no seurem a taula (allarguem mitja horeta l’aperitiu). Durant el segon plat farem els sorteig de regals i a la mitjanit, puntualment com cada edició, donarem per finalitzat el sopar. Això si, per qui tingui més ganes de ‘marxa’, tindrem DJ com cada any per qui vulgui allargar la vetllada una estona més.
Tenim moltes ganes que arribi el dia…
Gràcies Ramon per la teva amabilitat i ens veiem al sopar!
Allà us hi espero, gràcies a vosaltres per la difusió.
Marta Verona ha quedat impressionada amb les piscines d’Infinitum. Foto: Helder Moya
La madrilenya Marta Verona és nutricionista, actualment és docent al Basque Culinary Center i l’any 2018 es va proclamar guanyadora del programa MasterChef. El passat cap de setmana ella i la seva parella, el manresà i professor de fitnessCesc Escolà, van participar del ‘Wellness Day’ organitzat per Infinitum i que es va celebrar al Beach Club.
En Cesc va fer suar la cansalada als participants en una divertida sessió esportiva amb el Mediterrani de fons, tot desvelant que el seu somni seria el de “poder convertir-se en l’Arguiñano del fitness televisiu”. La Marta, per la seva banda, va impartir una classe magistral de nutrició, acompanyada d’unes receptes molt saludables.
-Marta, no cada dia es té l’oportunitat de fer una classe en un oasi de desconnexió com és Infinitum.
-Per mi tot el que sigui tenir vistes al mar em sembla un luxe. M’he quedat bocabadada amb les piscines d’Infinitum. Treballem molt durant l’any i cal ser conscients, com a éssers humans que som, que no cal ser tant ‘hipermegaproductius’ i que ens mereixem moments com aquests en espais paradisíacs com Infinitum.
-Abans de començar la seva classe, en Cesc ha preguntat als assistents si havien esmorzat o no. Som conscients del paper de l’esmorzar?
-Esmorzar és un àpat igual d’important que la resta que fem durant el dia. No cal esmorzar a les 8h del matí com ens volen ‘obligar a fer’ les grans indústries d’alimentació del cereal. Esmorzar ens pensem que és un tràmit i no és així. Per això és erroni al matí beure un suc industrial a base de fruita concentrada per complir i un paquet de galetes. Si no has de tenir temps, és millor esperar a les 13h a fer la teva primera ingesta del dia, amb nutrients de qualitat, que no pas fer-ho a les 8h amb dolents.
-Una experta com tu, què en pensa del dejuni intermitent?
-És una estratègia que realment funciona a nivell metabòlic, ara bé, cal comprovar també si a nivell mental va bé o no. Ja que et pot crear una relació tòxica amb el menjar.
-En què ens beneficia el dejuni intermitent?
-La moneda energètica preferida del nostre cervell és el sucre, la glucosa. Li encanta generar energia… El que succeeix al nostre cos és que no només tenim sucre, tenim greixos i també proteïnes. I moltes vegades el que volem és cremar greix. Com podem aconseguir que el nostre organisme ho faci de manera àgil? Gràcies al dejuni intermitent. I això és el que succeeix en aquesta fase de dejuni intermitent, per tant, li ensenyem al nostre cos a tenir flexibilitat metabòlica i a obtenir energia d’altres nutrients com el greix.
En Cesc Escolà va fer mossegar les dents als participants a la seva classe del ‘Wellness Day’. Foto: Helder Moya
En conseqüència, si optes per fer un dejuni de 16 hores, a les altres 8 hores has de consumir el mateix que si no ho fessis. És a dir, les teves 2.000 calories al dia, els teus nutrients de qualitat… Sí que és cert que, al menjar menys, la gent s’aprima. Ara bé, si falten dues hores per trencar el dejuni intermitent i estàs obsessionat i ho estàs passant malament mirant el rellotge, llavors el dejuni intermitent no és per a tu.
-Actualment, ets una autoritat en matèria de nutrició i alimentació, la gent t’escolta i posa en pràctica consells com els que has donat a Infinitum. Quan eres petita, en què somiaves a convertir-te de gran?
-Somniava en convertir-me en cuinera. De fet, la meva mare sempre m’explica que jo anava a la cuina i feia d’Arguiñano, començava a parlar i a fer els meus experiments. Ho tenia molt clar, volia ser cuinera de la tele. I amb 10 anys vaig demanar als Reis d’Orient una batedora per fer el merengue d’una Lemon Pie (pastís de llimona). De fet, quan em vaig presentar a MasterChef ho vaig fer amb aquest Lemon Pie que us comentava, molt més perfeccionat que quan tenia 10 anys (somriu). Amb 18 anys la meva intenció era anar a estudiar al Basque Culinary Center, però era molt car i la meva família no s’ho podia permetre.
Llavors, i gràcies al fet que el meu germà és ciclista professional, vaig cursar la carrera de nutrició, ja que continuava interessada en els aliments des d’un prisma molt més científic. I a quart de carrera vaig voler tornar a ajuntar la nutrició amb la cuina. Vaig veure que el premi de MasterChef era el màster de cuina al Basque Culinary Center, així que em vaig presentar, vaig guanyar i el vaig poder cursar de manera gratuïta. Avui en dia sóc professora al Basque Culinary Center de l’assignatura de nutrició culinària on ensenyo com la cuina influeix en el valor nutricional dels aliments..
-El moment en el que et trobes avui és un somni sobradament complert?
-Sí, sóc una d’aquelles poques persones satisfetes amb la seva realitat i ho agraeixo cada matí. Cada dia dono gràcies per no haver tingut por, per haver-me presentat a MasterChef, per haver aprofitat totes les oportunitats que he tingut. He viscut en una família d’emprenedors, el meu pare és empresari i tinc interioritzat aquest esperit.
Els assistents van poder preguntar diferents consultes nutricionals a la guanyadora de Masterchef 6. Foto: Helder Moya
-Un consell per gravar-nos a foc per aquest estiu?
-L’operació bikini no existeix sols a l’estiu, ja que aquesta ‘operació’ ha d’estar present durant tot l’any, els 365 dies. Si tu fas una restricció calòrica dos mesos abans de l’estiu, com el cos no és ruc, posteriorment el que vindrà és l’efecte rebot. El nostre cos necessita diàriament 2.000 monedes per funcionar, si de sobte li dones 1.000 i s’adapta, quan li tornis a donar 2.000 el que farà serà generar greix i més greix.
-I per acabar, un batut que ens recomanis per aquests mesos estiuencs?
-El batut ‘Pink-Panter’ és el meu preferit ja que m’agrada molt la Pantera Rosa. Utilitzarem llet de coco, ja que té àcids greixosos de cadena mitjana que ens aportaran energia de manera ràpida, i a mi m’agrada beure’m el meu batut i anar-me’n a entrenar.
En resum, per aquesta recepta necessitem uns 500 mil·lilitres de llet de coco, unes maduixes (250 grams) i essència de vainilla, és un aromàtic que ens recorda a sabors dolços i amb la vainilla no trobarem a faltar el sucre. Ho triturem tot i llestos per carregar-nos d’energia!
Els responsables de la propietat i artífexs del projecte, que va ser inaugurat el 27 d’abril del 1989. Foto: Cedida
L’hotel Olympus Palace 4* celebra 35 anys i ho fa reafirmant la seva aposta per la terrassa Summit. Un paradisíac espai pioner a la província de Tarragona, obert a hostes i visitants de l´hotel, i que marida cocteleria, glamur i gastronomia d´autèntica qualitat amb unes vistes de 360 graus.
“No volíem construir un hotel més, en un moment en què Salou creixia, tots els implicats somiàvem a modernitzar l’hostaleria a la Costa Daurada” apunta Gil Cristià, en nom de la propietat i un dels artífexs del projecte que va néixer conceptualment a mitjans dels vuitanta i que va ser inaugurat el 27 d’abril del 1989.
L’obertura de l’hotel Olympus Palace 4* va suposar una aposta clara pel confort i el servei, en un moment d’innovació i transformació de Catalunya. De fet, amb motiu dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, l’hotel va acollir la delegació olímpica japonesa.
Durant tots aquests anys de vida, l’hotel Olympus Palace 4* ha sabut adaptar-se a les exigències del segle XXI. Tot això amb una ocupació mitjana anual del 90% a les 240 habitacions de què disposa.
El ‘rooftop’ Summit va redimensionar l’hotel, amb 1.600 metres quadrats, una piscina envidriada i una terrassa única. Foto: Cedida
Rooftop Summit: la joia de la corona està estrenada
El rooftopSummit, inaugurat el juny del 2018, va redimensionar la construcció original de l’hotel –afegint una atractiva piscina envidriada amb 100.000 litres d’aigua– i un concepte referent gràcies a una terrassa a cel obert única al territori. Els 1.600 metres quadrats de que disposa i les vistes panoràmiques el converteixen en la joia de la corona de l’hotel Olympus Palace 4*. La terrassa també s’habilita com a espai cultural, de reunions, afterworks, presentacions comercials, corporatives o celebracions.
Coincidint amb el 35è aniversari de l’hotel s’ha estrenat un nou mobiliari al rooftop, afegint més sofisticació i elegància al Summit. Gil Cristià exemplifica que “val la pena aixecar els ulls i mirar cap amunt per veure que hi ha alguna cosa més que núvols al cel. Aquest és un espai únic per desconnectar i gaudir de la música, els còctels, de postes de sol i d’una gastronomia d’altura”.
La programació alça el teló al juliol
La celebració del 35è aniversari de l’hotel Olympus Palace 4* obre un estiu ple de novetats, amb una aposta clara pels esdeveniments i la gastronomia. Festes temàtiques com Somos Cuba by Soho Events el proper 7 de juliol o les Nits Blanques del 20 de juliol són alguns exemples “de la gran activitat que estem posant en marxa i que estan a l’abast de totes aquelles persones que vulguin gaudir-ne del nostre segell. També duem a terme tastos de vi, showcookings a cel obert i un gran ventall d’activitats de les quals informarem mitjançant les nostres xarxes socials” exposa Joel Segura, director de l’hotel.
Un hotel ‘business friendly’
La ubicació, l’atenció, la qualitat del wifi, la gastronomia, l´organització d´esdeveniments, la disponibilitat de les sales de reunió o disposar d´un gimnàs ben equipat, aquestes característiques defineixen l´hotel Olympus Palace 4* com a ‘business friendly’. Així mateix i per les seves característiques, l’hotel disposa de versatilitat i polivalència en tots els aspectes tal com descriu Lidia Adelantado, business quality manager de l’hotel “és un plaer que clients i empreses confiïn en nosaltres per organitzar el vostre esdeveniment. Per nosaltres un aniversari, una festa-còctel o una presentació corporativa tenen la mateixa importància. Gràcies a l’equip de l’hotel intentem donar el màxim perquè el grau de satisfacció sigui altíssim”.
La direcció de l’hotel ha fet un reconeixement a Josefa González i Miguel Baides, vinculats aquests 35 anys. Foto: Cedida
El 35è aniversari congrega una àmplia representació del territori
Una nodrida representació del teixit social, polític, cultural i esportiu s’ha donat cita aquest dimecres 3 de juliol al rooftopSummit per celebrar el 35è aniversari de l’hotel. Una festa on els assistents han estat partícips d’un esdeveniment que commemora una pàgina brillant en la història de l’hotel Olympus Palace de Salou. L’hotel a més ha reconegut Miguel Baides i Josefa González, empleats de la casa i que hi ha estan vinculats aquests 35 anys a l’hotel.
Sobre l’aniversari, Gil Cristià ha afegit que “fent un paral·lelisme, si fóssim un matrimoni estaríem celebrant els casaments de corall (somriu). És una satisfacció poder veure com l’hotel ha anat evolucionant i com els clients segueixen confiant en nosaltres després de tant de temps. És un orgull per a tots nosaltres i esperem continuar escrivint més capítols de la història de l’hotel Olympus Palace 4* de Salou els propers anys”.
Escolà va ser professor de fitness a ‘Operación Triunfo’ i Verona és nutricionista i va guanyar ‘MasterChef’. Foto: Cedida
El primer dissabte del mes de juliol Infinitum Beach Club dedica una jornada dedicada al benestar i la salut amb una activitat doble i que disposarà de la presència de Cesc Escolà i Marta Verona. Dos reconeguts especialistes, ell després de donar-se a conèixer com a professor de fitness al programa televisiu de ‘Operación Triunfo’, mentre que ella és nutricionista, xef i guanyadora del reality ‘MasterChef’ en la seva sisena edició.
Un esdeveniment vinculat al lifestyle i que promet emocions, aprenentatge i diversió. A més està obert a tot el públic per un preu de 40€. Les inscripcions es poden realitzar mitjançant el aquest enllaç (link aquí).
Els assistents podran gaudir d’una experiència completa que inclou dues masterclass exclusives i accés estàndard a l’Infinitum Beach Club fins a les 20h. L’esdeveniment està dissenyat per oferir una combinació perfecta d´exercici físic, alimentació saludable i relaxació en un entorn idíl·lic.
Els assistents podran gaudir d’una experiència completa amb accés estàndard a l’Infinitum Beach Club. Foto: Cedida
Programa de la sessió:
10:00h – 10:45h: Fitness Session – La jornada començarà amb una sessió de fitness dirigida per Cesc Escolà, on els participants aprendran exercicis i tècniques per mantenir-se en forma.
11:15h – 11:45h: Healthy Snack – Després de la sessió de fitness, s’oferirà un snack saludable per recarregar energies i continuar amb les activitats del dia.
11:45h – 13h: Masterclass de nutrició – Marta Verona impartirà una masterclass de nutrició, proporcionant valuosos consells sobre hàbits alimentaris saludables i com millorar la dieta diària.
Extres Opcionals:
Per a aquells que vulguin una experiència encara més completa, Infinitum Beach Club ofereix opcions addicionals que es poden gestionar a través de beachclub@infinitumliving.com:
Dinar a Flamma Beach Foodhouse; una oportunitat per gaudir d’un àpat deliciós i saludable al restaurant del club.
Sessions de massatge professional per relaxar-se i desestressar-se.
Accés exclusiu a la zona Pura, subjecte a suplement i disponibilitat.
A més, els residents es poden beneficiar d’un preu especial de 35€, que inclou les masterclass i l’entrada estàndard al Beach Club.
David Rodríguez, xef del restaurant Windsor de Barcelona, amb la carta del Menú Barcelona. Foto: H.Moya
Benvingut sigui el dia que a en David Rodríguez –xef del restaurant Windsor de Barcelona– li va caure a les mans ‘Vint segles de Cuina Catalana’. I ho va fer via Wallapop i de la seva dona, que és qui li va regalar l’obra del reconegut periodista, gastrònom i escriptor català Néstor Luján. En David, cuiner ‘mente pensante’ ha decidit referenciar a taula diversos d’aquests plats del llibre tot convertint-ho en el ‘’Menú Barcelona: Cuina catalana del segle XX’. Precisament en David ens confessa que “feia temps que aquesta idea em rondava pel cap, i amb la inspiració del llibre ara per fi és una realitat l’hem pogut materialitzar”.
Aquesta és una experiència gastronòmica on el comensal hi trobarà les receptes presents a les pàgines del llibre: plats que han marcat una època reinterpretats per l’equip de cuina del Windsor, adaptat a les tendències imperants al segle XXI.
Un menú ple de curiositats
El Menú Barcelona s’assaboreix en base a tres aperitius, tres principals i unes postres acompanyades de petit fours. Entre els aperitius trobareu la llagosta amb salsa tàrtara de l’Hotel Ritz, l’ànec a la taronja del Cau Ferrat i una recepta típica de la cuina popular: la tradicional sopa de farigola. Aquests tres aperitius són sublims, sobretot el sabor i olor de la sopa de farigola.
Els mítics canelons Rossini de la Maison Doree de Barcelona. Foto: H.Moya
Pel que fa als plats principals, també hi ha receptes típiques de la cuina popular barcelonina com són el bacallà amb patates i allioli o el xai amb samfaina dolça. Completen la proposta els mítics canelons Rossini “de la Maison Doree de Barcelona i que va tancar el 15 de juny del 1918” ens detalla en Tomàs Garcia, gerent del restaurant. El moment dolç d’aquesta immersió gastronòmica per la Barcelona del segle passat l’arrodoneix la Crepe Suzette del restaurant Glacier. Un postre que al Windsor recau en la responsabilitat d’en Fabrice Boyer, segon cap de cuina, amb més de 20 anys de trajectòria a la casa i que clava aquesta delícia de postre al paladar “en Fabrice és la meva mà dreta i mà esquerra, un professional amb molt de talent” ens apunta en David Rodríguez.
En Fabrice Boyer, segon cap de cuina del Windsor, amb la la Crepe Suzette. Foto: H.Moya
Luján s’enorgulliria de la creativitat del Windsor
Luján fou una de les grans plomes del segle XX en l’àmbit gastronòmic. ‘Vint segles de cuina a Barcelona‘ és un assaig històric replet d’anècdotes que recorre l’evolució de diferents restaurants icònics de la Ciutat Comtal, tots fonamentals per entendre la història d’una capital amb una herència gastronòmica excepcional. De ben segur que el ‘Mestre’ Luján s’enorgulliria de compartir un àpat al Windsor inspirat en la seva obra, i brindaria amb aquella frase tan seva, tot dient: l’única mesura de viure és viure sense mesura!
“La meva gran il·lusió era deixar el Nàstic al futbol professional i no ha pogut ser. Sento la impotència i la injustícia de la qual vam ser testimonis més de 14 mil persones”. Així s’ha expressat Josep Maria Andreu, president del consell d’administració del Nàstic, un cop presa la decisió de posar punt i final a la seva segona etapa com a màxim responsable del Societat Anònima Esportiva grana. El ‘presi’ (com molts el coneixem) ho fa amb el cor trencat, l’ascens a la Lliga Hypermotion -la 2a divisió A de tota la vida- hagués estat la millor manera de tancar el cercle. No ha pogut ser, com bé deia Rubén Bladé (speaker del nou Estadi Costa Daurada) per la megafonia el passat dissabte davant del Màlaga: contra tot i contra tots!
Amb Josep Maria Andreu al capdavant, el Nàstic ha aconseguit dos ascensos a la divisió de plata de futbol espanyol, i l’històric ascens a la Lliga de les Estrelles. Encara recordo aquell 3 de juny del 2006 a Xerez, on després d’empatar a zero gols, el Nàstic retornava a la Primera divisió del futbol espanyol després de pràcticament seixanta anys sense fer-ho.
Aquell dissabte Josep Maria Andreu estava desbordat d’alegria, veure’l corrent pel tartan de l’estadi de Chapín amb americana i corbata al vent, els braços en senyal de triomf i un crit: ‘el Nàstic és de Primera-som de Primera’! Aquestes eren les paraules que el presi repetia una i altra vegada quan un servidor, enrolat periodísticament en aquella època a la redacció d’esports de la Cadena Cope de Tarragona, li aconseguia treure a Josep Maria Andreu en antena. La nit es va fer llarga a Xerez, les parets de l’Hotel Guadalete van retronar amb la cançó del ‘I will survive’, de Gloria Gaynor. Jugadors, directius, alguns afeccionats i els periodistes dels mitjans de comunicació que estàvem allí allotjats recordem aquella tarda-nit com una de les millors de la nostra vida. I Josep Maria Andreu també.
El presi feia un símil molt clar durant el seu adéu, seure a la cadira presidencial és com «seure a la cadira elèctrica». Andreu es deslliura d’aquest alt voltatge, i ara continuarà patint (i esperem que gaudint també) del seu Nàstic com a soci i conseller de referència de l’entitat. Empresari de reconegut prestigi, home de família –a la Tere, la seva dona, cal fer-li un monument- al Nàstic ha demostrat sobradament la seva vàlua, no només pels ascensos mencionats anteriorment, sinó també per haver sabut eixugar el deute econòmic de 8 milions d’euros quan va aterrar per segona vegada al capdavant de la nau grana, per la creació del Nàstic Genuine, per incrementar la massa social o pel conveni de filiació amb el CF Pobla de Mafumet.
La seva passió per l’escut i pels colors grana l’han convertit en un president llegendari a la història del Nàstic. Cada dia que passi a partir d’ara, se’ns farà estrany mirar cap a la llotja i no veure Josep Maria Andreu presidint el seu gran amor: el Nàstic. Molta sort presi, gràcies per tot.
El passat 31 de maig aixecava el teló ROCE a Salou. Foto: Cedida
La proposta gastronòmica més desenfadada, divertida i canalla ja ha aterrat a la capital de la Costa Daurada. ROCE Salou és tota una realitat des de fa tres setmanes, el projecte liderat per Gaspar Caparó, Iban Jerez, Nil Ferran i Jordi Segura ha obert un nou restaurant al número 23 del carrer de Colon. Un establiment situat a peus dels penya-segats de la vila salouenca, amb una terrassa que mira al mediterrani i amb l’increïble sabor del seu segell gastronòmic: els arrossos.
ROCE Salou arriba amb l’experiència d’una marca que atresora el recorregut i la solvència contrastada del seu primer projecte, ROCE Cambrils, i que ara cerca expandir-se a nivell nacional “actualment ens sentim capacitats per fer-nos grans, ara ha arribat el moment de Salou i estem estudiant possibilitats i localitzacions com poden ser Barcelona, les Illes Balears, entre d’altres”, explica Iban Jerez, un dels socis de ROCE. Iban Jerez es mostra satisfet del fet que aquest segon projecte ja estigui funcionant i afegeix que “la ubicació a Salou ens ha agradat molt, és de postal. Realment no sabem si ROCE mira el mar o el mar mira a ROCE” (somriu).
La gran varietat d’arrossos i el sabor dels mateixos és clau a ROCE Salou. Foto: Cedida
El passat 31 de maig aixecava el teló ROCE a Salou, una iniciativa que de moment dóna feina a 25 persones. Després d’una renovació profunda del local on s’han establert, el projecte ha obert portes amb una capacitat per 75 persones a la seva espectacular terrassa exterior “estem molt satisfets de com hem renovat el local, seguint la línia de l’interiorisme i el disseny que ens agrada, i que alhora captiva als comensals. Convidem a que la gent ens visiti, estem molt il·lusionats i creiem que la nostra proposta gastronòmica atraurà. La clau radica en que durant aquest temps, hem escoltat al restaurant, a la marca, per equilibrar molt més la identitat de ROCE. La marca sempre ha estat per damunt nostre, de manera que englobi tota mena de clients: joves, adults, exigents, etc.” comenta Iban Jerez.
Les postes de sol que es viuen a ROCE Salou són el millor acompanyament. Foto: Cedida
L’alcoverenc Gaspar Caparó, format al Basque Culinary Center de Sant Sebastià, és el culpable –conjuntament amb el seu equip– de què els arrossos del ROCE estiguin en boca de tothom, sobretot per la seva originalitat. Caparó ens fa una síntesi dels més demanats i aporta diferents suggeriments. “En aquests dos anys de trajectòria a l’altre restaurant, els arrossos més demanats han estat l’arròs del senyoret i l’arròs de ploma ibèrica Montaraz. Ara bé, si hi ha la possibilitat de poder venir amb un grupet de tres o quatre amics, la proposta seria de poder assaborir i compartir diferents arrossos”. Caparó també apunta que “la primera prova de foc que tenim està a tocar, la festivitat de Sant Joan, l’afrontem amb molta expectativa”.
ROCE Salou és el segon projecte de la marca després del que van obrir a Cambrils fa dos anys. Foto: Cedida
ROCE Salou disposa també d’un menú migdia, fins el 30 de juny a un preu de 19,90 euros de dilluns a divendres, i de 29,90 euros els caps de setmana. A partir del dia 1 de juliol i fins el 15 de setembre el de 29,90 euros serà el vigent tots els dies. El restaurant està obert els set dies de la setmana en horari és de 12h del migdia a 1 de la matinada de forma ininterrompuda. Des de ROCE també es vol potenciar els arrossos take away i delivery a casa, permetent així al client menjar-lo al seu domicili amb la màxima qualitat.
La seva pàgina web és www.micuerpopideroce.com i el perfil d’instagram @micuerpopideroce . El telèfon per reserves és el 601 923 640. ‘Nuestro cuerpo pide ROCE ¿y el tuyo?’
L’experiència al Selvático s’obre amb un bon plat de pernil de qualitat de Montaraz. Foto: H.Moya
Al cor del Port Esportiu de Tarragona hi podeu trobar una vivència única, d’aquelles recomanades per tot bon amant dels ibèrics d’alta qualitat. El restaurant Selvático, conjuntament amb Montaraz –empresa salmantina d’embotits ibèrics de cinquena generació– et permeten delectar-te amb la ‘Selvático Experience’. Una experiència gastronòmica on també hi col·labora PAC SL, empresa d’alimentació del nostre territori situada a la Selva del Camp.
Creacions culinàries amb segell de Montaraz
Dins d’aquesta immersió ibèrica, podreu tastar deliciosos plats com els que tot seguim us relatem: pernil de gla 100% ibèric Montaraz (22€); croquetes d’or Montaraz amb vel de pernil de gla (4€ la unitat); desfilat ibèric Montaraz en baixa temperatura amb mango i kimtxi dolç en pa bao(6€ la unitat); mossegadeta de ‘carrillada’ Montaraz en salsa Martini amb fruits vermells i suflé de paleta graten (21€); carxofes a la brasa amb cruixent de encenalls de pernil ibèric Montaraz (16€); i l’arròs sec de ploma ibèrica Montaraz amb gotes de maionesa d’ou ferrat (26€).
Fins a final de mes podeu tastar creacions culinàries com aquestes carxofes a la brasa amb cruixent de Montaraz. Foto: H.Moya
La ‘Selvático Experience’ és una oportunitat única i que s’ha instal·lat al restaurant Selvático –antic Amazónico– i que amb un any de vida a la capital tarragonina està donant que parlar gràcies al bon binomi que formen Adrián Rigual en la gestió i Timur, el xef de la casa. Durant la degustació ens han acompanyat Benito Trenado, director comercial de Montaraz; Ana Belén González, ambaixadora de marca de Montaraz; Glòria Pont, delegada de vendes de Montaraz a Catalunya, Andorra i Balears; a més de Josep Maria París i Joan Dolcet, directors de PAC, distribuïdor i col·laborador de Montaraz des de fa 15 anys a Tarragona, Lleida i Castelló.
La joia de la corona és l’arròs sec de ploma ibèrica. Foto: H.Moya
Una aventura de sabors que desperta els sentits
Benito Trenado, director comercial de Montaraz exposa que “hem vingut a recolzar aquesta iniciativa, esperant que els clients gaudeixin del nostre producte que, recordem, no porta additius i el procés de curació és 100% natural”. Per la seva part, Josep Maria París, de PAC, apunta que “fa molts anys que col·laborem amb PAC, una empresa puntera en el sector de l’ibèric. Tenim un tracte molt proper, molt familiar i que ens permet desenvolupar moltes accions com aquesta, i que es converteixin en grans idees i que agradin als clients”.
Els responsables de PAC SL i Montaraz al Selvático. Foto: H.Moya
Val la pena tastar totes les creacions culinàries que s’han ideat per l’ocasió. Ara bé, dins aquesta aventura de sabors, és gairebé obligatori assaborir el plat de pernil ibèric 100% Montaraz, i l’arròs sec de ploma ibèrica Montaraz amb gotes de maionesa d’ou ferrat, boníssim! Les reserves les podeu fer mitjançant selvaticotarragona.com/reserves/ o trucant al telèfon 622 221 035.
El restaurant Caravista va iniciar el seu camí l’any 2018 a Lleida. Foto: H.Moya
El Caravista no és un restaurant més. Només creuar la porta del número 38 de l’Avinguda Balmes de Lleida el comensal ho comprova. La primera imatge és un extens taulell de peix i marisc variat, procedent de la mediterrània i de la costa atlàntica. Tot seguit trobareu les diferents sales d’un establiment nascut d’un viatge lúdic que van fer Mateu Blanch i el seu soci, Pablo Ferreira, a terres lusitanes, concretament a Porto. Allà van descobrir una oferta de restauració que els va captivar i que els va impulsar a engegar el 2018 el seu projecte a la capital de la Terra Ferma: Caravista by Mateu Blanch.
-Mateu, vas pel camí de les tres dècades dedicades a aquest ofici. El Caravista és un dels teus somnis fets realitat?
-Quan em vaig iniciar dins del món la cuina mai hagués pensat que arribaria tan lluny. Són tres dècades amb etapes molt boniques i diferents, des de fer d’ajudant de cuina fins a ser cap de cuina de restaurants amb estrelles Michelin, com el Malena i La Boscana. Per a mi, ara mateix, com a propietari i xef del Caravista, és una etapa meravellosa. Veure els clients contents i gaudint plenament de la bona gastronomia que oferim penso que és el més gratificant; el resultat de l’esforç de tot un equip que intentem superar-nos dia rere dia.
-Ja que somiar és gratuït, com a xef, has tingut alguna nit d’aquelles en què has deixat volar la imaginació i t’has vist reconegut amb una Estrella Michelin?
-La veritat és que m’encantaria que el Caravista aconseguís algun dia aquest preuat guardó que atorga la Guia Michelin. Treballem en equip per assolir l’excel·lència tant en sala com en cuina i els reconeixements a la feina ben feta sempre són benvinguts, per suposat.
L’equip del restaurant Caravista amb Mateu Blanc al capdavant. Foto: H.Moya
-Tens la percepció que el projecte del Caravista està a nivell empresarial en el punt de cocció que us havíeu plantejat quan vau començar aquesta aventura?
-El plantejament inicial va ser de peixateria restaurant, però desprès de la Covid em vaig quedar el 100% del Caravista i això em va permetre transformar el restaurant, amb una decoració més elegant i, d’altra banda, poder preparar menjar per a endur a domicili. I en aquest apartat destacaria sobretot els arrossos. La veritat és que estic molt content.
-I Mateu Blanch, a nivell de maduració personal, et despertes cada dia amb la mateixa motivació que t’ha permès convertir passió en professió?
-Una de les meves principals passions és la gastronomia. Podria dir fins i tot que és un estil de vida per a mi. M’apassiona conèixer i aprendre coses noves cada dia, plats, tècniques, processos… Les cartes del restaurant les canviem dos cops l’any i això m’obliga a dissenyar elaboracions noves i a estar al dia contínuament pel que fa a tendències i novetats i, sobretot, a aplicar la creativitat a la cuina. Viatjar pel món és una forma molt enriquidora d’aprendre, de conèixer bons professionals amb els quals aprendre per després aplicar aquests coneixements a la cuina i al restaurant. Per això, intento viatjar sovint per conèixer d’altres cultures i formes de treballar en el meu sector.
-Se’t coneix com l’inventor de la paella lleidatana. Fins hi tot hi ha clients que afirmen que a casa teva es mengen un arròs millor que a qualsevol altre indret de la Costa Brava o Daurada. Què se sent a l’escoltar això?
-El tema arrossos és un món fascinant, ple de variacions, receptes particulars, combinacions innovadores… Volia fer una recepta local que s’identifiqués amb Lleida i la seva idiosincràsia. Paisatge, tradició i productes de proximitat eren els ingredients que necessitava per crear la “paella lleidatana”, inspirada en la famosa cassola de tros que cuinaven els nostres avantpassats quan anaven a treballar al camp. Realment, la combinació resultant ha tingut un èxit espectacular i no cal dir que és un honor per al Caravista que els clients gaudeixin d’aquest i de la resta d’arrossos que cuinem.
El Caravista està contínuament al dia pel que fa a tendències i a la carta hi trobareu sempre elaboracions noves. Foto: H.Moya
-En tot el teu recorregut com a cuiner, hi ha un mentor a qui tu estàs plenament agraït ja que, a més, va detectar en tu molt de talent culinari. És la figura de Xixo Castaño, propietari del restaurant Malena. Què ens pots dir d’aquells inicis de mestre i alumne?
-Em sento molt afortunat d’haver treballat al restaurant Malena (una estrella Michelin) sota el guiatge del seu propietari, el gran mestre Xixo Castaño, a qui li dec molt. Els meus inicis a la cuina van ser al seu costat i sempre serà un referent per a mi. Em va ensenyar moltes tècniques que avui en dia encara aplico i també em va transmetre l’estimació per la cuina, la passió de la qual parlava abans. I sobretot el fet de superar-te dia a dia. Varen ser set anys intensos dels quals guardo un excel·lent record i que, sens dubte, tornaria a repetir al seu costat.
-Parlem ara del present. Quan algú visita per primer cop el teu restaurant, quines recomanacions no es pot perdre?
-La meva recomanació és clara i concisa: cal tastar el nostre menú d’arrossos o el menú de mariscada, una aposta segura que no deixarà ningú indiferent.
Els arrossos son un clàssic d’aquest restaurant situat a la capital de la Terra Ferma. Foto: H.Moya
-Quin seria aquell plat que, per petició popular de la teva clientela més fidel, no podries retirar mai de la carta?
-Els arrossos, sens dubte, i unes postres que des del primer dia continuen enamorant tothom: el meu particular Ferrero Rocher.
-En el seu dia vas afirmar que visualitzaries una combinació entre els restaurants i les cases impressores 3D per cuinar. De moment el que avui dia s’ha posat molt de moda són les fregidores d’aire. Què ha passat amb les impressores?
-Les impressores 3D són uns dispositius que permeten fer elaboracions inimaginables, sobretot amb dissenys geomètrics, mitjançant un procés de fabricació additiva, és a dir, amb capes superposades d’ingredients alimentaris. De moment, però, només es pot veure en l’alta gastronomia, per exemple en restaurants com el Sublimotion, del Paco Roncero, etc.
La famosa paella lleidatana del Mateu Blanch, exquisita al paladar. Foto: H.Moya
-No és per posar aigua al vi, ara bé, sobre tots aquests comentaris que s’escolten de la dificultat per trobar bons professionals al sector de la restauració, quina anàlisi en fas tu?
-Ara mateix estem vivint un moment molt diferent del de fa vint anys. És veritat que cada cop costa més trobar personal qualificat i amb ganes de treballar en hostaleria. La meva anàlisi personal em remet a la realitat que estem vivint i que, en el cas del Caravista, es tradueix en el fet que el 90% dels treballadors són estrangers. Un fet que abans era totalment impensable.
-Ja que parlem d’equips. Vull fer menció a l’equip del Caravista by Mateu Blanch. Com definiries als professionals que treballen braç a braç amb tu?
-La major part del meu equip està al Caravista gairebé des dels inicis. Això ha permès garantir una estabilitat tant en sala com en cuina que es tradueix en un servei més acurat i generador de la confiança que el client es mereix. Conèixer als clients és molt important i, més enllà encara, ser capaços d’assolir que se sentin com a casa. Fidelitzar-los és un dels nostres reptes, amb bona cuina, bon servei i tracte exquisit. Els professionals que treballen amb mi ho aconsegueixen cada dia i n’estic molt orgullós.
I cal fer racó pels postres al Caravista, delícies com aquest tiramisú valen molt la pena. Foto: H.Moya
-Per acabar aquesta entrevista, completa la frase: el plat preferit de Mateu Blanch i que li encanta cuinar pels amics és….
-El plat preferit de Mateu Blanch és l’arròs de marisc. També m’encanta guisar carns per a la família i els amics. I afegeixo que soc fan de la cuina tradicional i de la cuina de producte.
Les torrades amb sobrasada de Porreres són un vici. Foto: H.Moya
Fa gairebé dos anys i mig que a Vilanova i la Geltrú va obrir portes Sabarra. Una aliança entre el xef Carlus Palau i el responsable de sala Marc Gómez, va fer veure la llum a un establiment on servei, dedicació i passió pel producte són marca de la casa. Sabarra té arrels balears, gràcies al pas professional dels propietaris en restaurants com Can Blaiet o Escupinà, a Formentera.
D’una illa de postal passem a la capital del Garraf, concretament al número 9 de la Rambla Principal de Vilanova (la rambla més recta i llarga de tot Catalunya). Gràcies al ‘sheriff del condado de Vilanova’, en Javi Albà, i en companyia també d’en Rober Hernández –tots dos membres de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona– descobrim una de les premises bàsiques a Sabarra “nosaltres som producte, producte i producte. Ni fem salsetes ni enmascarem res. Agafem el producte, el cuinem i a taula, conservant tot el seu sabor i les seves propietats” exposa en Carlus.
L’equip de Sabarra, amants del producte, al seu restaurant de Vilanova i la Geltrú. Foto: H.Moya
La famosa croqueta de gamba
Una de les joies de la corona de Sabarra és la croqueta de gamba vermella (2,90 euros/unitat). Si el vostre paladar té l’oportunitat de tastar-la, us farà tornar a Sabarra. “És curiós perque aquesta croqueta la vam fer amb motiu d’una Fira Gastronòmica de Vilanova. Realment va triomfar tant que la vam incorporar a la carta, i molta gent ens venia al restaurant amb l’excusa de repetir després d’haver-la provat a la fira” conclou en Marc.
A aquesta delícia també hi heu de sumar d’altres creacions culinàries com per exemple el mix de bolets o la sobrassada de porc curada mínim 8 mesos, que “triomfa molt, és d’un productor petit de Porreres (Mallorca) i a la gent li cau la baba al menjar-la” diu en Marc. L’entrecot de vaca rossa gallega és un altre puntal de Sabarra, “els sibarites la busquen molt a Vilanova i nosaltres la tenim, és una carn molt preuada i a casa nostra la que ens arriba és rossa autèntica” diu en Carlus. També afegeix que “som l’únic restaurant vilanoví que, per exemple, netegem el peix a taula, i entre els nostres valors afegits també hi ha poder menjar plats tradicionals com l’all cremat, la bullabessa o la frita pagesa. Són plats que cuinem fora de carta i per encàrrec”.
Per arrodonir l’àpat, no us perdeu el seu pastís de formatge, “una crema de formatge molt diferent i tot gràcies a un ingredient únic que només m’ha descobert un client en els darrers anys”, somriu en Carlus.
Les croquetes de gamba, la joia de la corona d’aquest restaurant vilanoví. Foto: H.Moya
Sabarra és un gastrobar bandarra, amb cuina oberta al client i que obre de dimarts a diumenge. Diariament disposen de la formula migdia al preu de 18 euros. “Són els mateixos plats que tenim a la carta, reduint les quantitats. La nostra filosofia és que volem que el client que esculli carta o fórmula migdia tingui la mateixa qualitat”.
Per acabar, segons ens han dit al Sabarra, la qualitat dels còctels també és d’alçada. No els vam poder assaborir, ja que estàvem en ‘missió de servei’. Ara bé, com bé diu en nostre amfitrió, en Javi Albà: “Para un día que salgo!”. Ja tenim excusa, tornarem a Sabarra.
La posada en marxa del nou establiment ha tingut gran afluència de públic. Foto: H.Moya
La cadena de fleques i cafeteries 365 Obrador continua el procés d’expansió al Camp de Tarragona. Després de la inauguració el passat mes de gener de la seva primera botiga al territori, concretament a Reus (carrer Galera n. 50), aquesta setmana ha aixecat la persiana el seu segon establiment, ubicat a Salou.
El número 50 del carrer Barcelona, una de les artèries més concorregudes de la capital de la Costa Daurada, s’ha convertit en un veritable anar i venir de clients i curiosos davant la posada en marxa del nou establiment. Una obertura que ha disposat de la presència d’Agustín Tena, director general de 365 Obrador i de Sònia Gasa, directora de màrqueting i comunicació de la marca.
-Agustín, enhorabona. Què se sent al veure que la fleca i cafeteria de Salou ja està en marxa?
-Molt contents d’haver arribat aquí. Hem tingut molt bona rebuda, les persones que s’han acostat a veure el local estan contentes, els agrada l’establiment i es respira una molt bona atmosfera. Quan obres una botiga com aquesta, amb tanta vida, amb clients entrant i sortint sense parar, recollint taules…, aquestes són les inauguracions que a mi m’agraden! (somriu).
-Sònia, en clau comunicativa, primer va ser Reus i ara Salou. 365 Obrador està obrint-se pas tocant bones places…
-Sí, el més important és que estem ananat a llocs on no ens coneixien i ara ja tenen l’oportunitat de fer-ho i gaudir d’una bona experiència de consum. Vam començar amb la botiga de Reus, a la comarca del Baix Camp, i ara una segona, en aquest cas al Tarragonès, i en un municipi tant atractiu com és Salou.
-Agustín, quina és l’estratègia del pla d’expansió que esteu portant a terme al Camp de Tarragona?
-Volem aconseguir un reconeixement positiu de 365 Obrador, que el nostre públic potencial ens reconegui, ens faci seu. Per això ens agrada estar a les zones de barri, on la gent viu i resideix durant l’any i fer així créixer la nostra marca amb oportunitats com la que se’ns ha brindat a Salou. El nivell de competència en aquesta zona és alt, ara bé, tenim personalitat, estem preparats i ens agraden els reptes.
L’amabilitat de l’equip humà de 365 Obrador amb els clients és marca de la casa. Foto: H.Moya
-Precisament, quin és valor afegit que ha de brindar 365 Obrador a la vila salouenca?
-Nosaltres som una empresa catalana, nascuda fa un quart de segle. Tenim el nostre obrador propi a l’Hospitalet del Llobregat, treballem amb un preu raonablement econòmic i amb una qualitat òptima. Volem que el client ens integri a la seva agenda de manera diaria. Tenim molt clar que volem donar més, amb menys. Un local espectacular i bonic, una atenció inigualable, producte de qualitat i la sensació de que has marxat de casa nostra més content de com has entrat.
-Sònia, a nivell comunicatiu com donareu a conéixer als salouencs i salouenques que ja sou aquí?
-Doncs et poso un exemple, en aquesta posada en marxa estem obsequiant amb un cafè a totes les persones que ens acompanyen, també s’emporten un detallet, com és una planteta que regalem. Això li sumem l’aposta a xarxes socials, ja que és molt important. Nosaltres treballem amb comunicació propera i dirigida a la gent que ens envolta. Pensa que Salou és molt interessant ja que té la població autòctona i també, ara que ja estem a tocar d’estiu, els turistes.
-Agustín, quines són les característiques d’aquest establiment de Salou i a quin número de persones heu integrat en el projecte?
-La nova botiga de Salou fa cantonada, té molta llum i visibilitat. La Judit Brugués, la nostra responsable d’expansió a Tarragona, és la ‘culpable’ d’haver trobat un lloc tan maco. Disposem de 188 metres quadrats distribuïts en taulell de venda i atenció al públic i espai de restauració amb capacitat per 85 persones. L’espai compta, també, amb una terrassa a peu de carrer. Hem contractat 8 persones i esperem en el futur incorporar-ne més. L’important és generar estabilitat a l’equip.
Agustín Tena (dreta) i Sònia Gasa (esquerra) amb un dels responsables de la botiga de Salou. Foto: H.Moya
-Parlem de producte, per aquelles persones que encara no hagin tingut l’oportunitat d’acostar-se a la nova botiga. Què hi trobaran?
-Som una fleca que vam incorporar cafeteria ara fa uns anys. Som experts en pa i cafè. Tenim tota la varietat de dolç i salat que et puguis imaginar. Des de pastisseria per aniversaris, pel dia a dia o els nostres famosos Joanets. I després una gran varietat d’entrepans i que és molt significatiu de la nostra casa, ja siguin d’ibèric, vegetals, per consumir aquí o per emportar. A la cafeteria és tot ecològic, fem comerç responsable i els nostres valors com a companyia són molt importants.
-Esteu fregant les 200 botigues a nivell de tot Catalunya. Està previst alguna obertura més al nostre territori per aquest 2024?
-No puc avançar res fins que tot estigui signat, ara bé, hi haurà novetats en aquesta àrea d’influència en la que ens trobem. Hi estem treballant, així que si tot va bé és bastant factible que un tercer establiment de la nostra marca obri abans de que acabi l’any.
Els diferents guardonats per l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona. Foto: H.Moya
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha tornat a guardonar la gran tasca de l’excel·lència culinària de la demarcació de Tarragona. L’Acadèmia, dirigida per la seva presidenta, Ana Vilallonga, ha reconegut aquest 2024 cinc premis, un reconeixement a la trajectòria professional i cinc esments especials. Un esdeveniment magnífic celebrat un any més al Castell de Vilafortuny i que ha aplegat a prop de 120 assistents.
Llistat de guardonats
La novena edició dels guardons ha tingut diferents protagonistes que recorren la geografia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre:
-Premi Especial Antón Pont Amenós: per la Gran Festa de la Calçotada de Valls – Cambra de Comerç de Valls.
-Premi Millor Producte de la Terra: Mandarines clementines de les Terres de l’Ebre Indicació Geogràfica Protegida (IGP).
– Premi Millor Producte del Mar: els Musclus del Delta de l’Ebre.
– Premi Millor Restaurant Visitat: restaurant Citrus del Tancat (Alcanar).
– Premi al Millor Celler: Celler Vinyes Domenech (DO Montsant).
– Reconeixement a la trajectòria professional Hostal Sport de Falset, per la quarta generació de trajectòria professional, des de 1923
-Mencions especials per: restaurant Can Bosch de Cambrils; Jose (restaurant les Coques de Tarragona); Sergi Palcín del restaurant HIU de Cambrils; Moha Quach del restaurant el Terrat i Antonio Sánchez, Catalina Puertas, Dani Sánchez i Paula Sánchez, del restaurant El Gordo 2 de Tarragona.
Joan Bosch, xef Estrella Michelin de Cambrils durant la seva intervenció. Foto: H.Moya
Beques per a dues alumnes
També s’han obsequiat dues beques de formació a dues alumnes de l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. Les premiades han estat Carla Moreno, estudiant del Grau Mig de Cuina i serveis; i Lara Fernández, estudiant del Grau Superior de Qualitat en l’Industria Alimentaria.
L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona neix l’any 2004 com a Associació Cultural i Gastronòmica, sense ànim de lucre i amb la intenció de potenciar la ja excel·lent gastronomia del Camp de Tarragona i Ebre. Entre els objectius d’associació destaquen la recerca, el coneixement, la promoció i la difusió de la cultura gastronòmica, la cuina i la restauració de tot el territori de la demarcació tarragonina.
El xef de la casa, en Victor Scott, un autèntic rei de la graella. Foto: Helder Moya
Escunhau és un petit poble del municipi de Vielha e Mijaran i que es troba situat a la riba esquerra del riu Garona. En plena Vall d’Aran, a més de 1.000 metres d’altitud, al carrer de Sant Pere número 16-A s’hi troba un d’aquells racons gastronòmics d’aturada obligada pel bon gormand: el restaurant Racotango Grill. Una aventura empresarial ideada per en Victor Scott i la Sol Baza i que va encendre el fogons per primera vegada el passat 6 de desembre. Tot amb la voluntat de traslladar al paladar del comensal una fusió gastronòmica llatinoamericana i espanyola. Amb un clar segell: el fumat per bandera.
L’interiorisme del establiment és fidel a la identitat del seus propietaris, de caràcter rústic i pirenaic, a primer cop d’ull es poden veure a les parets imatges cinèfiles de “Harry Potter, el Jocker, Joc de Trons i d’altres personatges emblemàtics del setè art. També hi són Messi, Maradona, un mirall infinit o una imatge d’un Catena Zapata, un dels millors malbecs d’Argentina, un vi aromàtic i increïblement ric” diu en Victor Scott.
La qualitat del producte i el sabor dels mateixos s’escenifiquen així. Foto: Helder Moya
El xef de la casa, en Victor Scott, atresora una formació acadèmica senzillament espectacular i que aplica diàriament a la seva cuina. Enginyer químic per la Universitat Central de Veneçuela també hi suma un high training internacional a l’Escola de Cuina del mateix país. Fervent seguidor del cuiner argentí Federico Filippetti (propietari del restaurant Haiku de Cadaqués), a qui considera un mestre, en Víctor Scott també s’inspira “en la figura del meu compatriota Francis Mallmann, considerat una autoritat mundial en la carn a la graella”. Després d’uns anys treballant a Madrid, pel ‘Grupo Salvaje’, on va ser partícip de l’obertura del ‘Salvaje’ a l’Hotel Four Seasons, el seu camí va fer cap a terres catalanes, on actualment lidera el Racotango Grill amb la Sol Baza.
Les crestes del Racotango Grill són pur sabor. Foto: Helder Moya
“El meu somni professional és poder tenir un restaurant itinerant, ara bé, actualment aquest projecte també em sedueix molt. El Racotango em permet mostrar-li al client tot el que he aprés entre Madrid i Catalunya. M’agrada molt poder transmetre el sabor del fumat a tot el menjar, el fumat de Filippetti”, exposa en Víctor Scott. Nascut a Buenos Aires el cuiner desvetlla obertament que “la nostra especialitat és la carn, jo utilitzo el mètode de cocció basc amb el ‘xuletón’ (mínim d’un quilo i madurat 30 dies), amb dos cops de calor molt forts amb sal, això si, el mètode de temperament és completament argentí. Les millors carns per mi són la pirenaica, la provinent d’Alemanya i la d’Argentina”.
Els liders del projecte, Víctor i Sol, al seu restaurant a Escunhau. Foto: Helder Moya
En Víctor Scott és un fanàtic del foc, un veritable ‘alquimista’ que trenca esquemes clàssics per exemple alhora de cuinar els calçots “els cuinem per radiació, obviant la flama directa i sense tallar-li l’arrel, així conserva el suc en la cocció i no genera amargor”. Un altra obra mestra de la casa és la cresta, feta amb carn picada de ‘ojo de bife’ a ganivet de ‘lomo alto’. I guarnit amb la salsa ‘chimichurri’ marca de la casa. Aquesta i d’altres delícies, a Racotango Grill.
Les novetats presentades d’aquest 2024. Foto: Cedida
La família Pujol-Busquets presenta la nova anyada 2020 de dos Caves de Guarda Superior que embotellen la quinta essència d’un vi de tall fresc: MIRGINReserva i MIRGIN Rosé Reserva. Dues referencies que “sublimen el caràcter mediterrani del celler i que son una excel·lent porta d’entrada als altres caves de gamma superior de la família; des dels LaietàGran Reserva als Paratge Qualificat Mirgin Opus i Mirgin Exeo, i fins als grans caves de col·lecció́ com els multipremiats Alta Alella 10 i Mirgin Exeo Evolució+“, expliquen fonts des del celler.
El MIRGIN i el MIRGIN Rosé són dos caves especials per diverses raons. “En primer lloc, el raïm es cultiva de manera ecològica i es verema a mà en el punt de maduració òptim per obtenir caves frescos i equilibrats. El 2020 es va collir aviat a causa de les pluges de la primavera i les altes temperatures del mes d’agost. El blanc està elaborat amb Pansa Blanca (Xarel·lo), Macabeu i Parellada, i el rosat amb Mataró (Monastrell), i tots dos surten al mercat amb una criança d’entre 20 i 40 mesos”.
En segon lloc, la família Pujol-Busquets forma part del ‘selecte club’ d’elaboradors que compta amb el prestigiós segell Elaborador Integral, que identifica els cellers de la DO Cava que fan tot el procés d’elaboració a la seva propietat, de principi a fi. Només hi ha 14 cellers més a tota Espanya que poden lluir aquest segell a les seves etiquetes.
La familia Pujol-Busquets Guillén, encapçalada per Josep Maria i Cristina. Foto: Cedida
I, per últim, el seu caràcter salí que aporta frescor al cava, fruit de la proximitat de la vinya al mar Mediterrani (a menys de 2 km). Els ceps creixen en un paratge únic i singular situat al territori Comtats de Barcelona–Serra de Mar, al Parc Natural de la Serralada de Marina. Una de les seves particularitats és el Sauló, un excepcional sòl sorrenc de granit en descomposició que atorga acidesa natural al vi.
L’aliat ideal en qualsevol taula
Aquests dos caves de Guarda Superior són insígnia de la versatilitat. Funcionen a la perfecció durant l’aperitiu, acompanyant a salaons i marisc, o plats principals des de verdures a la brasa, fins a carns blanques i tota mena de peixos. Inclús funciona bé amb plats més especiats o exòtics. Ambdós caves destaquen per la seva complexitat, frescor i una bombolla ben integrada i refinada. En el cas del MIRGIN trobem records delicats a fruita blanca, i al MIRGIN Rosé notes de fruita vermella i brioixeria.
L’alumnat en el moment d’ajudar a carregar totes les joguines aconseguides. Foto: Cedida
L’alumnat de cinquè curs de primària de l’Institut-Escola l’Arrabassada de Tarragona ha estat treballant en un projecte molt solidari. La idea va sorgir a la tornada del període de vacances de Nadal, on cadascun dels estudiants va explicar tot el seguit de joguines que Ses Majestats els Reis d’Orient i l’estimat Tió els havia portat.
Arrel d’això van pensar en què no tots els nens i nenes de Tarragona eren igual d’afortunats i van decidir posar en marxa un projecte solidari. Aquesta idea tenia com a objectiu portar a terme una recol·lecta de joguines, peluixos, disfresses i llibres.
La il·lusió ha presidit un projecte creat pels mateixos estudiants. Foto: Cedida
Els alumnes van estar buscant quines organitzacions d’àmbit local estaven interessades a recollir les joguines i s’hi van posar en contacte. Aleshores va ser quan a través de la crida i l’ajuda de totes les famílies de l’escola, es van poder recollir més d’un centenar de joguines on la premissa era que fossin noves o en molt bon estat, no sexistes i no bèl·liques.
Recentment s’ha concretat l’entrega i la felicitat de les dues parts va ser immortalitzada amb diferents imatges. L’Institut-Escola l’Arrabassada vol agrair la col·laboració a Caritas Tarragona i a totes les entitats que dediquen els seus esforços a la gent que més ho necessita.
El Grup Vaya Vida homenatja a Peret a l’interior de Casa Pedro. Foto: Cedida
El Grup Vaya Vida amb diversos negocis a Barcelona torna a apostar per la platja de Badalona amb l’obertura d’un restaurant d’accents andalusos, delicioses tapes i una gran terrassa davant del mar.
Allà on el Passeig Marítim toca amb el port esportiu, a la platja de Badalona, se situa Casa Pedro. Un restaurant-taverna de referència amb una tapa de qualitat i una ubicació espectacular. El nou local té unes grans vistes al mar i una terrassa molt gran. Ara bé, la gràcia de Casa Pedro comença pel seu interior en clau de local flamenc i una decoració amb aires de pati andalús.
Casa Pedro, un espai ple d’energia
Amb una cuidada carta de tapes, Casa Pedro té molt bona sintonia, disposa d’excel·lents racions amb saboroses especialitats andaluses i alguns dels clàssics del menjar mediterrani a preus molt assequibles. Una carta basada en producte de gran qualitat, en preparació immediata dels plats i un ambient que empeny a la diversió i al gaudi.
El pernil, l’emblema de la casa, el gaspatxo, el salmorejo, la gamba de Huelva, el peixet fregit són joies de la corona de la casa. També hi ha plats tradicionals ben executats com, les mandonguilles amb salsa, el pop a feira, les ‘tripes’ a la madrilenya o les seves espectaculars truites. S’ofereixen dos menús de migdia molt interessants a 14,90 euros entre setmana i 22,50 els caps de setmana. Casa Pedro a més ofereix diferents propostes musicals i altres ofertes d’oci i cultura per crear un espai molt viu on passin moltes coses i es converteixi en un lloc on agrada repetir.
Casa Pedro es troba en ple Passeig Marítim de Badalona. Foto: Cedida
On la bona companyia es barreja amb la brisa marina
L’espai té tres parts diferenciades per gaudir de maneres diferents. Primer hi ha La Taberna, situada a l’entrada, un lloc pensat per a la diversió i les trobades casuals com als bars de tota la vida. Aquest racó s’aparta una mica del menjador principal amb una decoració de la terra: barrils, tamborets i pernils penjant del sostre.
El Patio, el cor del local, és a la zona interior. Equipat amb taules baixes, cadires i sofàs compta amb la presència de plantes, flors i oliveres, creant un entorn idoni per gaudir d´un dinar o sopar amb un toc més formal. I per fi La Terraza, amb espai per a 80 comensals, que regala unes vistes increïbles amb el mar com a teló de fons. És el racó perfecte per a un bon vermut, els aperitius i ideal per a un àpat relaxat entre amics o en família. Amb una barreja encantadora de taules baixes i altes, a Casa Pedro gaudireu de tota una experiència.
Els diferents comensals, entre ells la taula presidencial, han gaudit del Banquet de Primavera. Foto: H.Moya
L’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils s’ha vestit de gala aquest dijous per celebrar una de les cites més importants del curs escolar: el ‘Banquet de Primavera’ 2024. Des de fa 14 anys que el centre de referència a les nostres comarques en formació d’hoteleria, turisme i indústries alimentaries organitza aquest sopar. Un esdeveniment on s’hi ha aplegat 160 comensals i que va dirigit a les famílies dels alumnes que hi estudien.
Un maridatge d’emocions, nervis i de ganes d’agradar han presidit una vetllada que ha estat a l’alçada del que s’esperava. La nit ha servit per posar de manifest que a l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils hi ha una molt bona pedrera d’alumnes, conscients de voler convertir passió en professió, encoratjats per un professorat que els motiva, els ensenya i els perfecciona com es fa amb els bons diamants, per brillar.
El menjador ple a vessar, no hi cabia ni una agulla. Còctel en mà els comensals s’han anat situant a les seves respectives taules, entre elles la presidencial i que ha disposat de la presència de Jorge Gómez, director de l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils; de Joan Manel Audí, director dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona; d’Ana Vilallonga, presidenta de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona i de Juan Luis de Paz, tresorer de l’entitat.
Els docents del centre han estat pendents en tot moment d’ajudar els estudiants. Foto: H.Moya
La presentació del ‘Banquet de Primavera’ ha anat a càrrec d’Alèxia Bertomeu, alumna de Gestió d’Allotjament Turístic i que ha demostrat la seva habilitat en el directe. I és que en ocasions, si el micròfon ‘es posa tonto’, s’ha de continuar parlant, deixant el micròfon de banda. I així ho ha fet la conductora de l’acte amb molt d’encert.
Els aperitius a taula han servit perquè els alumnes poc a poc hagin anat destensant els nervis inicials. Un cop aixecat el teló, a sala la ‘sheriff del condado’ és la docent Laura Segarra. No porta estrella a la solapa, ni falta li fa, la seva ajuda i atenció és importantíssima al menjador ja que en tot moment està pendent de donar un cop de mà a l’alumnat responsable del servei. Ells i elles escolten amb atenció a la Laura i paren l’orella a les observacions que els hi fa en tot moment. Quedo admirat i la felicito, mentre assaboreixo un llagostí Robuchon amb escuma d’alfàbrega exquisit, seguit d’una piruleta de parmesà i oliva negra, dos dels aperitius que més m’han agradat.
La convivència entre alumnat i professorat ha estat el millor maridatge. Foto: H.Moya
L’Aicha El Quaddar és alumna de segon curs de cuina i serveis. Fa estona que observo com treballa i el seu somriure en el servei és la seva millor carta de presentació. Mentre gaudeixo d’un suquet de calamar a baixa temperatura amb patata Pavé, els hi robo un minut a l’Aicha; al Lucas Pérez, de segon curs de cuina i serveis i al Joel Alonso, de tercer de serveis. Entre recollida de plat i plat els tres coincideixen en que “aquest sopar per nosaltres és com una nit de Champions, volem que tot surti bé i que els nostres familiars vegin traduït a taula els nostre esforç i treball diari”. Felicitats a tot l’alumnat, del primer al últim.
Les creacions culinaries han estat en tot moment les protagonistes. Foto: H.Moya
La nit es distesa, observo la sala des de diferents punts i veig com la gent gaudeix. Docents com la Mireia Nel·lo, Meritxell Sanabre o Alfons Rius dibuixen una expressió de satisfacció. En un racó bastant dissimulat, la Lourdes Torres, més coneguda com a ‘Lulú’, deixa el protocol (ella n’imparteix) de banda mentre brinda amb la Natàlia Vidal, professora de Formació i Orientació Laboral (FOL). S’ho estan passant bé elles i la resta de presents a l’acte i, no ho negaré, el meu paladar també. Una atmosfera magnífica que acompanyo amb un porcell amb Cumberland i cuscús de verdures i que marido amb l’excel·lent companyia que tinc a taula, els pares de l’Alèxia Bertomeu i el pare i la mare de la Carla Macias, alumna de primer curs d’agència de viatges i organització d’esdeveniments.
Entre mossegada i mossegada dolça del biscuit de llimona amb maduixes i caramel de taronja, la Carla em reconeix que “estudiar aquí m’ha brindat l’oportunitat de fer molt bones amistats, sóc una persona molt sociable i això m’encanta. Tanmateix, aspiro algun dia a ser tota una wedding planner i poder-me especialitzar en el sector nupcial. I aquí m’estan preparant molt bé!” (diu somrient).
Les ovacions de la nit: per Montserrat Fuster i per un equipàs
Una copa d’Avgvstvs Primer blanc 2022 presideix la meva mà dreta, just en el moment en que un aplaudiment m’agafa desprevingut. M’allibero del bon vi del celler Avgvstvs Forvm que estic assaborint i segueixo la corrent d’aplaudir sense saber ben bé a què o a qui estem reverenciant. Ràpidament ho aclareixo i heus aquí el meu reconeixement a Montserrat Fuster, pedagoga del centre (i, segons diuen, gran coctelera) perquè després d’un petit incident durant el transcurs del banquet, ha tornat a estar al peu del canó a la sala, previ pas pel CAP de Cambrils. I ho ha fet tal i com marca la casa, amb ganes d’ajudar al seu alumnat. Sense cap mena de dubte, una docent de ‘raça’.
El dolç ha posat el fi de festa a un esdeveniment marca de la casa. Foto: H.Moya
El sopar s’ha tancat amb la intervenció de Jorge Gómez, director de l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. El màxim responsable del centre ha exposat que “el banquet per nosaltres és una activitat molt potent, molt xula i que dona compliment al nostre projecte educatiu, que no és altre que apropar l’ensenyament a la realitat del món laboral”, Gómez ha agraït «als companys i companyes del centre, perquè sempre estan disposats a acompanyar positivament als nostres estudiants en el seu dia a dia. Gràcies també a la feina del nostre alumnat que avui ho ha fet molt bé i dels que presumim, estem molt orgullosos d’aquest equipàs». Sens dubte, tots i totes, han brillat.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
