Sal i Pebre: Gaudeix de l’experiència ibèrica de Montaraz al Selvático

L’experiència al Selvático s’obre amb un bon plat de pernil de qualitat de Montaraz. Foto: H.Moya

Al cor del Port Esportiu de Tarragona hi podeu trobar una vivència única, d’aquelles recomanades per tot bon amant dels ibèrics d’alta qualitat. El restaurant Selvático, conjuntament amb Montaraz –empresa salmantina d’embotits ibèrics de cinquena generació– et permeten delectar-te amb la ‘Selvático Experience’. Una experiència gastronòmica on també hi col·labora PAC SL, empresa d’alimentació del nostre territori situada a la Selva del Camp.

Creacions culinàries amb segell de Montaraz

Dins d’aquesta immersió ibèrica, podreu tastar deliciosos plats com els que tot seguim us relatem: pernil de gla 100% ibèric Montaraz (22€); croquetes d’or Montaraz amb vel de pernil de gla (4€ la unitat); desfilat ibèric Montaraz en baixa temperatura amb mango i kimtxi dolç en pa bao(6€ la unitat); mossegadeta de ‘carrillada’ Montaraz en salsa Martini amb fruits vermells i suflé de paleta graten (21€); carxofes a la brasa amb cruixent de encenalls de pernil ibèric Montaraz (16€); i l’arròs sec de ploma ibèrica Montaraz amb gotes de maionesa d’ou ferrat (26€).

Fins a final de mes podeu tastar creacions culinàries com aquestes carxofes a la brasa amb cruixent de Montaraz. Foto: H.Moya

La ‘Selvático Experience’ és una oportunitat única i que s’ha instal·lat al restaurant Selvático –antic Amazónico– i que amb un any de vida a la capital tarragonina està donant que parlar gràcies al bon binomi que formen Adrián Rigual en la gestió i Timur, el xef de la casa. Durant la degustació ens han acompanyat Benito Trenado, director comercial de Montaraz; Ana Belén González, ambaixadora de marca de Montaraz; Glòria Pont, delegada de vendes de Montaraz a Catalunya, Andorra i Balears; a més de Josep Maria París i Joan Dolcet, directors de PAC, distribuïdor i col·laborador de Montaraz des de fa 15 anys a Tarragona, Lleida i Castelló.

La joia de la corona és l’arròs sec de ploma ibèrica. Foto: H.Moya

Una aventura de sabors que desperta els sentits

Benito Trenado, director comercial de Montaraz exposa que “hem vingut a recolzar aquesta iniciativa, esperant que els clients gaudeixin del nostre producte que, recordem, no porta additius i el procés de curació és 100% natural”. Per la seva part, Josep Maria París, de PAC, apunta que “fa molts anys que col·laborem amb PAC, una empresa puntera en el sector de l’ibèric. Tenim un tracte molt proper, molt familiar i que ens permet desenvolupar moltes accions com aquesta, i que es converteixin en grans idees i que agradin als clients”.

Els responsables de PAC SL i Montaraz al Selvático. Foto: H.Moya

Val la pena tastar totes les creacions culinàries que s’han ideat per l’ocasió. Ara bé, dins aquesta aventura de sabors, és gairebé obligatori assaborir el plat de pernil ibèric 100% Montaraz, i l’arròs sec de ploma ibèrica Montaraz amb gotes de maionesa d’ou ferrat, boníssim! Les reserves les podeu fer mitjançant selvaticotarragona.com/reserves/ o trucant al telèfon 622 221 035.

 

Sal i Pebre: Mateu Blanch, l’inventor de la ‘Paella Lleidatana’ al Caravista

El restaurant Caravista va iniciar el seu camí l’any 2018 a Lleida. Foto: H.Moya

El Caravista no és un restaurant més. Només creuar la porta del número 38 de l’Avinguda Balmes de Lleida el comensal ho comprova. La primera imatge és un extens taulell de peix i marisc variat, procedent de la mediterrània i de la costa atlàntica. Tot seguit trobareu les diferents sales d’un establiment nascut d’un viatge lúdic que van fer Mateu Blanch i el seu soci, Pablo Ferreira, a terres lusitanes, concretament a Porto. Allà van descobrir una oferta de restauració que els va captivar i que els va impulsar a engegar el 2018 el seu projecte a la capital de la Terra Ferma: Caravista by Mateu Blanch.

-Mateu, vas pel camí de les tres dècades dedicades a aquest ofici. El Caravista és un dels teus somnis fets realitat?

-Quan em vaig iniciar dins del món la cuina mai hagués pensat que arribaria tan lluny. Són tres dècades amb etapes molt boniques i diferents, des de fer d’ajudant de cuina fins a ser cap de cuina de restaurants amb estrelles Michelin, com el Malena i La Boscana. Per a mi, ara mateix, com a propietari i xef del Caravista, és una etapa meravellosa. Veure els clients contents i gaudint plenament de la bona gastronomia que oferim penso que és el més gratificant; el resultat de l’esforç de tot un equip que intentem superar-nos dia rere dia.

-Ja que somiar és gratuït, com a xef, has tingut alguna nit d’aquelles en què has deixat volar la imaginació i t’has vist reconegut amb una Estrella Michelin?

-La veritat és que m’encantaria que el Caravista aconseguís algun dia aquest preuat guardó que atorga la Guia Michelin. Treballem en equip per assolir l’excel·lència tant en sala com en cuina i els reconeixements a la feina ben feta sempre són benvinguts, per suposat.

L’equip del restaurant Caravista amb Mateu Blanc al capdavant. Foto: H.Moya

-Tens la percepció que el projecte del Caravista està a nivell empresarial en el punt de cocció que us havíeu plantejat quan vau començar aquesta aventura?

-El plantejament inicial va ser de peixateria restaurant, però desprès de la Covid em vaig quedar el 100% del Caravista i això em va permetre transformar el restaurant, amb una decoració més elegant i, d’altra banda, poder preparar menjar per a endur a domicili. I en aquest apartat destacaria sobretot els arrossos. La veritat és que estic molt content.

-I Mateu Blanch, a nivell de maduració personal, et despertes cada dia amb la mateixa motivació que t’ha permès convertir passió en professió?

-Una de les meves principals passions és la gastronomia. Podria dir fins i tot que és un estil de vida per a mi. M’apassiona conèixer i aprendre coses noves cada dia, plats, tècniques, processos… Les cartes del restaurant les canviem dos cops l’any i això m’obliga a dissenyar elaboracions noves i a estar al dia contínuament pel que fa a tendències i novetats i, sobretot, a aplicar la creativitat a la cuina. Viatjar pel món és una forma molt enriquidora d’aprendre, de conèixer bons professionals amb els quals aprendre per després aplicar aquests coneixements a la cuina i al restaurant. Per això, intento viatjar sovint per conèixer d’altres cultures i formes de treballar en el meu sector.

-Se’t coneix com l’inventor de la paella lleidatana. Fins hi tot hi ha clients que afirmen que a casa teva es mengen un arròs millor que a qualsevol altre indret de la Costa Brava o Daurada. Què se sent a l’escoltar això?

-El tema arrossos és un món fascinant, ple de variacions, receptes particulars, combinacions innovadores… Volia fer una recepta local que s’identifiqués amb Lleida i la seva idiosincràsia. Paisatge, tradició i productes de proximitat eren els ingredients que necessitava per crear la “paella lleidatana”, inspirada en la famosa cassola de tros que cuinaven els nostres avantpassats quan anaven a treballar al camp. Realment, la combinació resultant ha tingut un èxit espectacular i no cal dir que és un honor per al Caravista que els clients gaudeixin d’aquest i de la resta d’arrossos que cuinem.

El Caravista està contínuament al dia pel que fa a tendències i a la carta hi trobareu sempre elaboracions noves. Foto: H.Moya

-En tot el teu recorregut com a cuiner, hi ha un mentor a qui tu estàs plenament agraït ja que, a més, va detectar en tu molt de talent culinari. És la figura de Xixo Castaño, propietari del restaurant Malena. Què ens pots dir d’aquells inicis de mestre i alumne?

-Em sento molt afortunat d’haver treballat al restaurant Malena (una estrella Michelin) sota el guiatge del seu propietari, el gran mestre Xixo Castaño, a qui li dec molt. Els meus inicis a la cuina van ser al seu costat i sempre serà un referent per a mi. Em va ensenyar moltes tècniques que avui en dia encara aplico i també em va transmetre l’estimació per la cuina, la passió de la qual parlava abans. I sobretot el fet de superar-te dia a dia. Varen ser set anys intensos dels quals guardo un excel·lent record i que, sens dubte, tornaria a repetir al seu costat.

-Parlem ara del present. Quan algú visita per primer cop el teu restaurant, quines recomanacions no es pot perdre?

-La meva recomanació és clara i concisa: cal tastar el nostre menú d’arrossos o el menú de mariscada, una aposta segura que no deixarà ningú indiferent.

Els arrossos son un clàssic d’aquest restaurant situat a la capital de la Terra Ferma. Foto: H.Moya

-Quin seria aquell plat que, per petició popular de la teva clientela més fidel, no podries retirar mai de la carta?

-Els arrossos, sens dubte, i unes postres que des del primer dia continuen enamorant tothom: el meu particular Ferrero Rocher.

-En el seu dia vas afirmar que visualitzaries una combinació entre els restaurants i les cases impressores 3D per cuinar. De moment el que avui dia s’ha posat molt de moda són les fregidores d’aire. Què ha passat amb les impressores?

-Les impressores 3D són uns dispositius que permeten fer elaboracions inimaginables, sobretot amb dissenys geomètrics, mitjançant un procés de fabricació additiva, és a dir, amb capes superposades d’ingredients alimentaris.  De moment, però, només es pot veure en l’alta gastronomia, per exemple en restaurants com el Sublimotion, del Paco Roncero, etc.

La famosa paella lleidatana del Mateu Blanch, exquisita al paladar. Foto: H.Moya

-No és per posar aigua al vi, ara bé, sobre tots aquests comentaris que s’escolten de la dificultat per trobar bons professionals al sector de la restauració, quina anàlisi en fas tu?

-Ara mateix estem vivint un moment molt diferent del de fa vint anys. És veritat que cada cop costa més trobar personal qualificat i amb ganes de treballar en hostaleria. La meva anàlisi personal em remet a la realitat que estem vivint i que, en el cas del Caravista, es tradueix en el fet que el 90% dels treballadors són estrangers. Un fet que abans era totalment impensable.

 -Ja que parlem d’equips. Vull fer menció a l’equip del Caravista by Mateu Blanch. Com definiries als professionals que treballen braç a braç amb tu?

-La major part del meu equip està al Caravista gairebé des dels inicis. Això ha permès garantir una estabilitat tant en sala com en cuina que es tradueix en un servei més acurat i generador de la confiança que el client es mereix. Conèixer als clients és molt important i, més enllà encara, ser capaços d’assolir que se sentin com a casa. Fidelitzar-los és un dels nostres reptes, amb bona cuina, bon servei i tracte exquisit. Els professionals que treballen amb mi ho aconsegueixen cada dia i n’estic molt orgullós.

I cal fer racó pels postres al Caravista, delícies com aquest tiramisú valen molt la pena. Foto: H.Moya

-Per acabar aquesta entrevista, completa la frase: el plat preferit de Mateu Blanch i que li encanta cuinar pels amics és….

-El plat preferit de Mateu Blanch és l’arròs de marisc. També m’encanta guisar carns per a la família i els amics. I afegeixo que soc fan de la cuina tradicional i de la cuina de producte.

Mateu, gràcies i que vagi de gust!

 

Sal i Pebre: Sabarra i la icònica croqueta de gamba vermella de Vilanova

Les torrades amb sobrasada de Porreres són un vici. Foto: H.Moya

Fa gairebé dos anys i mig que a Vilanova i la Geltrú va obrir portes Sabarra. Una aliança entre el xef Carlus Palau i el responsable de sala Marc Gómez, va fer veure la llum a un establiment on servei, dedicació i passió pel producte són marca de la casa. Sabarra té arrels balears, gràcies al pas professional dels propietaris en restaurants com Can Blaiet o Escupinà, a Formentera.

D’una illa de postal passem a la capital del Garraf, concretament al número 9 de la Rambla Principal de Vilanova (la rambla més recta i llarga de tot Catalunya). Gràcies al ‘sheriff del condado de Vilanova’, en Javi Albà, i en companyia també d’en Rober Hernández –tots dos membres de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona– descobrim una de les premises bàsiques a Sabarra “nosaltres som producte, producte i producte. Ni fem salsetes ni enmascarem res. Agafem el producte, el cuinem i a taula, conservant tot el seu sabor i les seves propietats” exposa en Carlus.

L’equip de Sabarra, amants del producte, al seu restaurant de Vilanova i la Geltrú. Foto: H.Moya

La famosa croqueta de gamba

Una de les joies de la corona de Sabarra és la croqueta de gamba vermella (2,90 euros/unitat). Si el vostre paladar té l’oportunitat de tastar-la, us farà tornar a Sabarra. “És curiós perque aquesta croqueta la vam fer amb motiu d’una Fira Gastronòmica de Vilanova. Realment va triomfar tant que la vam incorporar a la carta, i molta gent ens venia al restaurant amb l’excusa de repetir després d’haver-la provat a la fira” conclou en Marc.

A aquesta delícia també hi heu de sumar d’altres creacions culinàries com per exemple el mix de bolets o la sobrassada de porc curada mínim 8 mesos, que “triomfa molt, és d’un productor petit de Porreres (Mallorca) i a la gent li cau la baba al menjar-la” diu en Marc. L’entrecot de vaca rossa gallega és un altre puntal de Sabarra, “els sibarites la busquen molt a Vilanova i nosaltres la tenim, és una carn molt preuada i  a casa nostra la que ens arriba és rossa autèntica” diu en Carlus. També afegeix que “som l’únic restaurant vilanoví que, per exemple, netegem el peix a taula, i entre els nostres valors afegits també hi ha poder menjar plats tradicionals com l’all cremat, la bullabessa o la frita pagesa. Són plats que cuinem fora de carta i per encàrrec”.

Per arrodonir l’àpat, no us perdeu el seu pastís de formatge, “una crema de formatge molt diferent i tot gràcies a un ingredient únic que només m’ha descobert un client en els darrers anys”, somriu en Carlus.

Les croquetes de gamba, la joia de la corona d’aquest restaurant vilanoví. Foto: H.Moya

Sabarra és un gastrobar bandarra, amb cuina oberta al client i que obre de dimarts a diumenge. Diariament disposen de la formula migdia al preu de 18 euros. “Són els mateixos plats que tenim a la carta, reduint les quantitats. La nostra filosofia és que volem que el client que esculli carta o fórmula migdia tingui la mateixa qualitat”.

Per acabar, segons ens han dit al Sabarra, la qualitat dels còctels també és d’alçada. No els vam poder assaborir, ja que estàvem en ‘missió de servei’. Ara bé, com bé diu en nostre amfitrió, en Javi Albà: “Para un día que salgo!”. Ja tenim excusa, tornarem a Sabarra.

 

Sal i Pebre: 365 Obrador, ‘l’objectiu és que el client marxi més content del que ha entrat’

La posada en marxa del nou establiment ha tingut gran afluència de públic. Foto: H.Moya

La cadena de fleques i cafeteries 365 Obrador continua el procés d’expansió al Camp de Tarragona. Després de la inauguració el passat mes de gener de la seva primera botiga al territori, concretament a Reus (carrer Galera n. 50), aquesta setmana ha aixecat la persiana el seu segon establiment, ubicat a Salou.

El número 50 del carrer Barcelona, una de les artèries més concorregudes de la capital de la Costa Daurada, s’ha convertit en un veritable anar i venir de clients i curiosos davant la posada en marxa del nou establiment. Una obertura que ha disposat de la presència d’Agustín Tena, director general de 365 Obrador i de Sònia Gasa, directora de màrqueting i comunicació de la marca.

-Agustín, enhorabona. Què se sent al veure que la fleca i cafeteria de Salou ja està en marxa?

-Molt contents d’haver arribat aquí. Hem tingut molt bona rebuda, les persones que s’han acostat a veure el local estan contentes, els agrada l’establiment i es respira una molt bona atmosfera. Quan obres una botiga com aquesta, amb tanta vida, amb clients entrant i sortint sense parar, recollint taules…, aquestes són les inauguracions que a mi m’agraden! (somriu).

-Sònia, en clau comunicativa, primer va ser Reus i ara Salou. 365 Obrador està obrint-se pas tocant bones places…

-Sí, el més important és que estem ananat a llocs on no ens coneixien i ara ja tenen l’oportunitat de fer-ho i gaudir d’una bona experiència de consum. Vam començar amb la botiga de Reus, a la comarca del Baix Camp, i ara una segona, en aquest cas al Tarragonès, i en un municipi tant atractiu com és Salou.


Altres notícies:


-Agustín, quina és l’estratègia del pla d’expansió que esteu portant a terme al Camp de Tarragona?

-Volem aconseguir un  reconeixement positiu de 365 Obrador, que el nostre públic potencial ens reconegui, ens faci seu. Per això ens agrada estar a les zones de barri, on la gent viu i resideix durant l’any i fer així créixer la nostra marca amb oportunitats com la que se’ns ha brindat a Salou. El nivell de competència en aquesta zona és alt, ara bé, tenim personalitat, estem preparats i ens agraden els reptes.

L’amabilitat de l’equip humà de 365 Obrador amb els clients és marca de la casa. Foto: H.Moya

-Precisament, quin és valor afegit que ha de brindar 365 Obrador a la vila salouenca?

-Nosaltres som una empresa catalana, nascuda fa un quart de segle. Tenim el nostre obrador propi a l’Hospitalet del Llobregat, treballem amb un preu raonablement econòmic i amb una qualitat òptima. Volem que el client ens integri a la seva agenda de manera diaria. Tenim molt clar que volem donar més, amb menys. Un local espectacular i bonic, una atenció inigualable, producte de qualitat i la sensació de que has marxat de casa nostra més content de com has entrat.

-Sònia, a nivell comunicatiu com donareu a conéixer als salouencs i salouenques que ja sou aquí?

-Doncs et poso un exemple, en aquesta posada en marxa estem obsequiant amb un cafè a totes les persones que  ens acompanyen, també s’emporten un detallet, com és una planteta que regalem. Això li sumem l’aposta a xarxes socials, ja que és molt important. Nosaltres treballem amb comunicació propera i dirigida a la gent que ens envolta. Pensa que Salou és molt interessant ja que té la població autòctona i també, ara que ja estem a tocar d’estiu, els turistes.

-Agustín, quines són les característiques d’aquest establiment de Salou i a quin número de persones heu integrat en el projecte?

-La nova botiga de Salou fa cantonada, té molta llum i visibilitat. La Judit Brugués, la nostra responsable d’expansió a Tarragona, és la ‘culpable’ d’haver trobat un lloc tan maco. Disposem de 188 metres quadrats distribuïts en taulell de venda i atenció al públic i espai de restauració amb capacitat per 85 persones. L’espai compta, també, amb una terrassa a peu de carrer. Hem contractat 8 persones i esperem en el futur incorporar-ne més. L’important és generar estabilitat a l’equip.

Agustín Tena (dreta) i Sònia Gasa (esquerra) amb un dels responsables de la botiga de Salou. Foto: H.Moya

-Parlem de producte, per aquelles persones que encara no hagin tingut l’oportunitat d’acostar-se a la nova botiga. Què hi trobaran?

-Som una fleca que vam incorporar cafeteria ara fa uns anys. Som experts en pa i cafè. Tenim tota la varietat de dolç i salat que et puguis imaginar. Des de pastisseria per aniversaris, pel dia a dia o els nostres famosos Joanets. I després una gran varietat d’entrepans i que és molt significatiu de la nostra casa, ja siguin d’ibèric, vegetals, per consumir aquí o per emportar. A la cafeteria és tot ecològic, fem comerç responsable i els nostres valors com a companyia són molt importants.

-Esteu fregant les 200 botigues a nivell de tot Catalunya. Està previst alguna obertura més al nostre territori per aquest 2024?

-No puc avançar res fins que tot estigui signat, ara bé, hi haurà novetats en aquesta àrea d’influència en la que ens trobem. Hi estem treballant, així que si tot va bé és bastant factible que un tercer establiment de la nostra marca obri abans de que acabi l’any.

 

Sal i Pebre: L’Acadèmia de Gastronomia reconeix l’excel·lència culinària del territori

Els diferents guardonats per l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona. Foto: H.Moya

L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona ha tornat a guardonar la gran tasca de l’excel·lència culinària de la demarcació de Tarragona. L’Acadèmia, dirigida per la seva presidenta, Ana Vilallonga, ha reconegut aquest 2024 cinc premis, un reconeixement a la trajectòria professional i cinc esments especials. Un esdeveniment magnífic celebrat un any més al Castell de Vilafortuny i que ha aplegat a prop de 120 assistents.

Llistat de guardonats

La novena edició dels guardons ha tingut diferents protagonistes que recorren la geografia del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre:

-Premi Especial Antón Pont Amenós: per la Gran Festa de la Calçotada de VallsCambra de Comerç de Valls.

-Premi Millor Producte de la Terra: Mandarines clementines de les Terres de l’Ebre Indicació Geogràfica Protegida (IGP).

– Premi Millor Producte del Mar: els Musclus del Delta de l’Ebre.

– Premi Millor Restaurant Visitat: restaurant Citrus del Tancat (Alcanar).

– Premi al Millor Celler: Celler Vinyes Domenech (DO Montsant).

– Reconeixement a la trajectòria professional Hostal Sport de Falset, per la quarta generació de trajectòria professional, des de 1923

-Mencions especials per: restaurant Can Bosch de Cambrils; Jose (restaurant les Coques de Tarragona); Sergi Palcín del restaurant HIU de Cambrils; Moha Quach del restaurant el Terrat i Antonio Sánchez, Catalina Puertas, Dani Sánchez i Paula Sánchez, del restaurant El Gordo 2 de Tarragona.

Joan Bosch, xef Estrella Michelin de Cambrils durant la seva intervenció. Foto: H.Moya

Beques per a dues alumnes

També s’han obsequiat dues beques de formació a dues alumnes de l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. Les premiades han estat Carla Moreno, estudiant del Grau Mig de Cuina i serveis; i Lara Fernández, estudiant del Grau Superior de Qualitat en l’Industria Alimentaria.

L’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona neix l’any 2004 com a Associació Cultural i Gastronòmica, sense ànim de lucre i amb la intenció de potenciar la ja excel·lent gastronomia del Camp de Tarragona i Ebre. Entre els objectius d’associació destaquen la recerca, el coneixement, la promoció i la difusió de la cultura gastronòmica, la cuina i la restauració de tot el territori de la demarcació tarragonina.

 

Sal i Pebre: Racotango Grill, on la brasa i el fumat enamoren el paladar

El xef de la casa, en Victor Scott, un autèntic rei de la graella. Foto: Helder Moya

Escunhau és un petit poble del municipi de Vielha e Mijaran i que es troba situat a la riba esquerra del riu Garona. En plena Vall d’Aran, a més de 1.000 metres d’altitud, al carrer de Sant Pere número 16-A s’hi troba un d’aquells racons gastronòmics d’aturada obligada pel bon gormand: el restaurant Racotango Grill. Una aventura empresarial ideada per en Victor Scott i la Sol Baza i que va encendre el fogons per primera vegada el passat 6 de desembre. Tot amb la voluntat de traslladar al paladar del comensal una fusió gastronòmica llatinoamericana i espanyola. Amb un clar segell: el fumat per bandera.

L’interiorisme del establiment és fidel a la identitat del seus propietaris, de caràcter rústic i pirenaic, a primer cop d’ull es poden veure a les parets imatges cinèfiles de “Harry Potter, el Jocker, Joc de Trons i d’altres personatges emblemàtics del setè art. També hi són Messi, Maradona, un mirall infinit o una imatge d’un Catena Zapata, un dels millors malbecs d’Argentina, un vi aromàtic i increïblement ric” diu en Victor Scott.

La qualitat del producte i el sabor dels mateixos s’escenifiquen així. Foto: Helder Moya

El xef de la casa, en Victor Scott, atresora una formació acadèmica senzillament espectacular i que aplica diàriament a la seva cuina. Enginyer químic per la Universitat Central de Veneçuela també hi suma un high training internacional a l’Escola de Cuina del mateix país. Fervent seguidor del cuiner argentí Federico Filippetti (propietari del restaurant Haiku de Cadaqués), a qui considera un mestre, en Víctor Scott també s’inspira “en la figura del meu compatriota Francis Mallmann, considerat una autoritat mundial en la carn a la graella”. Després d’uns anys treballant a Madrid, pel ‘Grupo Salvaje’, on va ser partícip de l’obertura del ‘Salvaje’ a l’Hotel Four Seasons, el seu camí va fer cap a terres catalanes, on actualment lidera el Racotango Grill amb la Sol Baza.

Les crestes del Racotango Grill són pur sabor. Foto: Helder Moya

“El meu somni professional és poder tenir un restaurant itinerant, ara bé, actualment aquest projecte també em sedueix molt. El Racotango em permet mostrar-li al client tot el que he aprés entre Madrid i Catalunya. M’agrada molt poder transmetre el sabor del fumat a tot el menjar, el fumat de Filippetti”, exposa en Víctor Scott. Nascut a Buenos Aires el cuiner desvetlla obertament que “la nostra especialitat és la carn, jo utilitzo el mètode de cocció basc amb el ‘xuletón’ (mínim d’un quilo i madurat 30 dies), amb dos cops de calor molt forts amb sal, això si, el mètode de temperament és completament argentí. Les millors carns per mi són la pirenaica, la provinent d’Alemanya i la d’Argentina”.

Els liders del projecte, Víctor i Sol, al seu restaurant a Escunhau. Foto: Helder Moya

En Víctor Scott és un fanàtic del foc, un veritable ‘alquimista’ que trenca esquemes clàssics per exemple alhora de cuinar els calçots “els cuinem per radiació, obviant la flama directa i sense tallar-li l’arrel, així conserva el suc en la cocció i no genera amargor”. Un altra obra mestra de la casa és la cresta, feta amb carn picada de ‘ojo de bife’ a ganivet de ‘lomo alto’. I guarnit amb la salsa ‘chimichurri’ marca de la casa. Aquesta i d’altres delícies, a Racotango Grill.

 

Sal i Pebre: Mirgin Reserva i Mirgin Rosé Reserva, dos nous caves de Pujol-Busquets

Les novetats presentades d’aquest 2024. Foto: Cedida

La família Pujol-Busquets presenta la nova anyada 2020 de dos Caves de Guarda Superior que embotellen la quinta essència d’un vi de tall fresc: MIRGIN Reserva i MIRGIN Rosé Reserva. Dues referencies que “sublimen el caràcter mediterrani del celler i que son una excel·lent porta d’entrada als altres caves de gamma superior de la família; des dels Laietà Gran Reserva als Paratge Qualificat Mirgin Opus i Mirgin Exeo, i fins als grans caves de col·lecció́ com els multipremiats Alta Alella 10 i Mirgin Exeo Evolució+“, expliquen fonts des del celler.

El MIRGIN i el MIRGIN Rosé són dos caves especials per diverses raons. “En primer lloc, el raïm es cultiva de manera ecològica i es verema a mà en el punt de maduració òptim per obtenir caves frescos i equilibrats. El 2020 es va collir aviat a causa de les pluges de la primavera i les altes temperatures del mes d’agost. El blanc està elaborat amb Pansa Blanca (Xarel·lo), Macabeu i Parellada, i el rosat amb Mataró (Monastrell), i tots dos surten al mercat amb una criança d’entre 20 i 40 mesos”.


Altres notícies:


En segon lloc, la família Pujol-Busquets forma part del ‘selecte club’ d’elaboradors que compta amb el prestigiós segell Elaborador Integral, que identifica els cellers de la DO Cava que fan tot el procés d’elaboració a la seva propietat, de principi a fi. Només hi ha 14 cellers més a tota Espanya que poden lluir aquest segell a les seves etiquetes.

La familia Pujol-Busquets Guillén, encapçalada per Josep Maria i Cristina. Foto: Cedida

I, per últim, el seu caràcter salí que aporta frescor al cava, fruit de la proximitat de la vinya al mar Mediterrani (a menys de 2 km). Els ceps creixen en un paratge únic i singular situat al territori Comtats de BarcelonaSerra de Mar, al Parc Natural de la Serralada de Marina. Una de les seves particularitats és el Sauló, un excepcional sòl sorrenc de granit en descomposició que atorga acidesa natural al vi.

L’aliat ideal en qualsevol taula

Aquests dos caves de Guarda Superior són insígnia de la versatilitat. Funcionen a la perfecció durant l’aperitiu, acompanyant a salaons i marisc, o plats principals des de verdures a la brasa, fins a carns blanques i tota mena de peixos. Inclús funciona bé amb plats més especiats o exòtics. Ambdós caves destaquen per la seva complexitat, frescor i una bombolla ben integrada i refinada. En el cas del MIRGIN trobem records delicats a fruita blanca, i al MIRGIN Rosé notes de fruita vermella i brioixeria.

 

L’Institut-Escola l’Arrabassada de Tarragona fa una donació a Càritas

L’alumnat en el moment d’ajudar a carregar totes les joguines aconseguides. Foto: Cedida

L’alumnat de cinquè curs de primària de l’Institut-Escola l’Arrabassada de Tarragona ha estat treballant en un projecte molt solidari. La idea va sorgir a la tornada del període de vacances de Nadal, on cadascun dels estudiants va explicar tot el seguit de joguines que Ses Majestats els Reis d’Orient i l’estimat Tió els havia portat.

Arrel d’això van pensar en què no tots els nens i nenes de Tarragona eren igual d’afortunats i van decidir posar en marxa un projecte solidari. Aquesta idea tenia com a objectiu portar a terme una recol·lecta de joguines, peluixos, disfresses i llibres.

La il·lusió ha presidit un projecte creat pels mateixos estudiants. Foto: Cedida

Els alumnes van estar buscant quines organitzacions d’àmbit local estaven interessades a recollir les joguines i s’hi van posar en contacte. Aleshores va ser quan a través de la crida i l’ajuda de totes les famílies de l’escola, es van poder recollir més d’un centenar de joguines on la premissa era que fossin noves o en molt bon estat, no sexistes i no bèl·liques.

Recentment s’ha concretat l’entrega i la felicitat de les dues parts va ser immortalitzada amb diferents imatges. L’Institut-Escola l’Arrabassada vol agrair la col·laboració a Caritas Tarragona i a totes les entitats que dediquen els seus esforços a la gent que més ho necessita.

 

Sal i Pebre: Casa Pedro obre a Badalona

El Grup Vaya Vida homenatja a Peret a l’interior de Casa Pedro. Foto: Cedida

El Grup Vaya Vida amb diversos negocis a Barcelona torna a apostar per la platja de Badalona amb l’obertura d’un restaurant d’accents andalusos, delicioses tapes i una gran terrassa davant del mar.

Allà on el Passeig Marítim toca amb el port esportiu, a la platja de Badalona, se situa Casa Pedro. Un restaurant-taverna de referència amb una tapa de qualitat i una ubicació espectacular. El nou local té unes grans vistes al mar i una terrassa molt gran. Ara bé, la gràcia de Casa Pedro comença pel seu interior en clau de local flamenc i una decoració amb aires de pati andalús.

Casa Pedro, un espai ple d’energia

Amb una cuidada carta de tapes, Casa Pedro té molt bona sintonia, disposa d’excel·lents racions amb saboroses especialitats andaluses i alguns dels clàssics del menjar mediterrani a preus molt assequibles. Una carta basada en producte de gran qualitat, en preparació immediata dels plats i un ambient que empeny a la diversió i al gaudi.

El pernil, l’emblema de la casa, el gaspatxo, el salmorejo, la gamba de Huelva, el peixet fregit són joies de la corona de la casa. També hi ha plats tradicionals ben executats com, les mandonguilles amb salsa, el pop a feira, les ‘tripes’ a la madrilenya o les seves espectaculars truites. S’ofereixen dos menús de migdia molt interessants a 14,90 euros entre setmana i 22,50  els caps de setmana. Casa Pedro a més ofereix diferents propostes musicals i altres ofertes d’oci i cultura per crear un espai molt viu on passin moltes coses i es converteixi en un lloc on agrada repetir.

Casa Pedro es troba en ple Passeig Marítim de Badalona. Foto: Cedida

On la bona companyia es barreja amb la brisa marina

L’espai té tres parts diferenciades per gaudir de maneres diferents. Primer hi ha La Taberna, situada a l’entrada, un lloc pensat per a la diversió i les trobades casuals com als bars de tota la vida. Aquest racó s’aparta una mica del menjador principal amb una decoració de la terra: barrils, tamborets i pernils penjant del sostre.

El Patio, el cor del local, és a la zona interior. Equipat amb taules baixes, cadires i sofàs compta amb la presència de plantes, flors i oliveres, creant un entorn idoni per gaudir d´un dinar o sopar amb un toc més formal. I per fi La Terraza, amb espai per a 80 comensals, que regala unes vistes increïbles amb el mar com a teló de fons. És el racó perfecte per a un bon vermut, els aperitius i ideal per a un àpat relaxat entre amics o en família. Amb una barreja encantadora de taules baixes i altes, a Casa Pedro gaudireu de tota una experiència.

 

Sal i Pebre: El Banquet de Primavera fa brillar el planter de l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils

Els diferents comensals, entre ells la taula presidencial, han gaudit del Banquet de Primavera. Foto: H.Moya

L’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils s’ha vestit de gala aquest dijous per celebrar una de les cites més importants del curs escolar: el ‘Banquet de Primavera’ 2024. Des de fa 14 anys que el centre de referència a les nostres comarques en formació d’hoteleria, turisme i indústries alimentaries organitza aquest sopar. Un esdeveniment on s’hi ha aplegat 160 comensals i que va dirigit a les famílies dels alumnes que hi estudien.

Un maridatge d’emocions, nervis i de ganes d’agradar han presidit una vetllada que ha estat a l’alçada del que s’esperava. La nit ha servit per posar de manifest que a l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils hi ha una molt bona pedrera d’alumnes, conscients de voler convertir passió en professió, encoratjats per un professorat que els motiva, els ensenya i els perfecciona com es fa amb els bons diamants, per brillar.


Altres notícies:


El menjador ple a vessar, no hi cabia ni una agulla. Còctel en mà els comensals s’han anat situant a les seves respectives taules, entre elles la presidencial i que ha disposat de la presència de Jorge Gómez, director de l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils; de Joan Manel Audí, director dels Serveis Territorials d’Educació a Tarragona; d’Ana Vilallonga, presidenta de l’Acadèmia de Gastronomia de Tarragona i de Juan Luis de Paz, tresorer de l’entitat.

Els docents del centre han estat pendents en tot moment d’ajudar els estudiants. Foto: H.Moya

La presentació del ‘Banquet de Primavera’ ha anat a càrrec d’Alèxia Bertomeu, alumna de Gestió d’Allotjament Turístic i que ha demostrat la seva habilitat en el directe. I és que en ocasions, si el micròfon ‘es posa tonto’, s’ha de continuar parlant, deixant el micròfon de banda. I així ho ha fet la conductora de l’acte amb molt d’encert.

Els aperitius a taula han servit perquè els alumnes poc a poc hagin anat destensant els nervis inicials. Un cop aixecat el teló, a sala la ‘sheriff del condado’ és la docent Laura Segarra. No porta estrella a la solapa, ni falta li fa, la seva ajuda i atenció és importantíssima al menjador ja que en tot moment està pendent de donar un cop de mà a l’alumnat responsable del servei. Ells i elles escolten amb atenció a la Laura i paren l’orella a les observacions que els hi fa en tot moment. Quedo admirat i la felicito, mentre assaboreixo un llagostí Robuchon amb escuma d’alfàbrega exquisit, seguit d’una piruleta de parmesà i oliva negra, dos dels aperitius que més m’han agradat.

La convivència entre alumnat i professorat ha estat el millor maridatge. Foto: H.Moya

L’Aicha El Quaddar és alumna de segon curs de cuina i serveis. Fa estona que observo com treballa i el seu somriure en el servei és la seva millor carta de presentació. Mentre gaudeixo d’un suquet de calamar a baixa temperatura amb patata Pavé, els hi robo un minut a l’Aicha; al Lucas Pérez, de segon curs de cuina i serveis i al Joel Alonso, de tercer de serveis. Entre recollida de plat i plat els tres coincideixen en que “aquest sopar per nosaltres és com una nit de Champions, volem que tot surti bé i que els nostres familiars vegin traduït a taula els nostre esforç i treball diari”. Felicitats a tot l’alumnat, del primer al últim.

Les creacions culinaries han estat en tot moment les protagonistes. Foto: H.Moya

La nit es distesa, observo la sala des de diferents punts i veig com la gent gaudeix. Docents com la Mireia Nel·lo, Meritxell Sanabre o Alfons Rius dibuixen una expressió de satisfacció. En un racó bastant dissimulat, la Lourdes Torres, més coneguda com a ‘Lulú’, deixa el protocol (ella n’imparteix) de banda mentre brinda amb la Natàlia Vidal, professora de Formació i Orientació Laboral (FOL). S’ho estan passant bé elles i la resta de presents a l’acte i, no ho negaré, el meu paladar també. Una atmosfera magnífica que acompanyo amb un porcell amb Cumberland i cuscús de verdures i que marido amb l’excel·lent companyia que tinc a taula, els pares de l’Alèxia Bertomeu i el pare i la mare de la Carla Macias, alumna de primer curs d’agència de viatges i organització d’esdeveniments.

Entre mossegada i mossegada dolça del biscuit de llimona amb maduixes i caramel de taronja, la Carla em reconeix que “estudiar aquí m’ha brindat l’oportunitat de fer molt bones amistats, sóc una persona molt sociable i això m’encanta. Tanmateix, aspiro algun dia a ser tota una wedding planner i poder-me especialitzar en el sector nupcial. I aquí m’estan preparant molt bé!” (diu somrient).

Les ovacions de la nit: per Montserrat Fuster i per un equipàs

Una copa d’Avgvstvs Primer blanc 2022 presideix la meva mà dreta, just en el moment en que un aplaudiment m’agafa desprevingut. M’allibero del bon vi del celler Avgvstvs Forvm que estic assaborint i segueixo la corrent d’aplaudir sense saber ben bé a què o a qui estem reverenciant. Ràpidament ho aclareixo i heus aquí el meu reconeixement a Montserrat Fuster, pedagoga del centre (i, segons diuen, gran coctelera) perquè després d’un petit incident durant el transcurs del banquet, ha tornat a estar al peu del canó a la sala, previ pas pel CAP de Cambrils. I ho ha fet tal i com marca la casa, amb ganes d’ajudar al seu alumnat. Sense cap mena de dubte, una docent de ‘raça’.

El dolç ha posat el fi de festa a un esdeveniment marca de la casa. Foto: H.Moya

El sopar s’ha tancat amb la intervenció de Jorge Gómez, director de l’Institut Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils. El màxim responsable del centre ha exposat que “el banquet per nosaltres és una activitat molt potent, molt xula i que dona compliment al nostre projecte educatiu, que no és altre que apropar l’ensenyament a la realitat del món laboral”, Gómez ha agraït «als companys i companyes del centre, perquè sempre estan disposats a acompanyar positivament als nostres estudiants en el seu dia a dia. Gràcies també  a la feina del nostre alumnat que avui ho ha fet molt bé i dels que presumim, estem molt orgullosos d’aquest equipàs». Sens dubte, tots i totes, han brillat.

 

Sal i Pebre: Cachitos Diagonal conquereix la ‘beautiful people’ de BCN

Cachitos també és epicentre d’esdeveniments i festes a Barcelona. Foto: H.Moya

Cachitos Diagonal és un restaurant que va més enllà del seu atractiu interiorisme i les copes. Aquest establiment, situat al número 508 de la Diagonal barcelonina disposa d’una oferta gastronòmica força interessant i sorprenent. Cachitos Diagonal és un dels restaurants del Grup Costa Este, amb una cuina de sabors de tota la vida, i amb una selecció de productes mediterranis és un local d’aturada obligada.

L’amplia carta manté una sèrie de plats de temporada molt populars entre la clientela, a més d’una gran varietat de tapes i montaditos ideals per picar entre hores. Podem destacar els canelons de foie i tòfona, les carxofes amb pernil de gla, la truita oberta de llagostins i allets, les arxiconegudes paelles, el llobarro salvatge o el bacallà amb samfaina.


Altres notícies:


També triomfen les seves “temptacions” de carn: el carré de xai, l’escalopa de llom alt amb tòfona negra o el filet amb foie poilé i la seva gran oferta de sangriess amb diferents de combinacions, a més d’una bona carta de postres casolanes. Cal apuntar que entre setmana existeix un menú executiu a Cachitos Diagonal al preu de 22 euros.

Referent de la sofisticació

Cachitos Diagonal és un local ideal per prendre la primera copa després de sopar per, posteriorment, allargar la nit per l’epicentre de la nit barcelonina de la zona alta. Ubicat en una de les millors zones de la ciutat comtal, Diagonal entre Tuset i Balmes, l’establiment és gran i lluminós, decorat per Estrella Salietti i Pepe López del Hoyo disposa d’espais molt diàfans.

Els arrossos de Cachitos Diagonal son marca de la casa. Foto: H.Moya

Un dels aspectes que també us cridarà l’atenció és que està decorat amb materials tradicionals com la forja, la ceràmica, la fusta i el ciment, així com la barreja de tapissos, grans pissarres, heures que s’enfilen per les parets i arbres plens de clavells que es distribueixen oferint un ambient càlid i elegant amb una cuidada il·luminació. I la gran quantitat de quadres existents i que valen molt la pena observar amb deteniment.

L’oferta gastronòmica del restaurant s’adapta a la temporalitat del producte. Foto: H.Moya

Els caps de setmana es pot gaudir d’un artista que toca rumba i pop espanyol, des de les 23.30h fins a les 00.45h, i després la millor música del moment fins a les 03h, per amenitzar les copes, amb el millor ambient. El seu horari ininterromput de 13:00 a 24:00 h de diumenge a dimecres, i de 13:00 a 03:00 h de dijous a dissabte, és ideal per poder gaudir de totes les opcions amb amics, família o companys de feina, en qualsevol moment del dia. En definitiva, és el restaurant perfecte per descobrir el millor de la gastronomia local i realitzar esdeveniments de tota mena i festes gràcies a la seva capacitat per a més de 200 persones assegudes.

 

Sal i Pebre. Juan Antonio Serrano: ‘L’Hotel Riu Nere està al quilòmetre zero de Vielha’

Riu Nere Mountain Hotel&Apartments té un interiorisme d’alta muntanya. Foto: Helder Moya

Ubicat en ple casc antic de Vielha e Mijaran, en plena riba de riu i a tocar de l’Ajuntament s’alça Riu Nere Mountain Hotel&Apartments. En una renovada i moderna recepció -que anteriorment havia estat una de les cafeteries més populars del poble- hi trobem a Juan Antonio Serrano i Maite Pages, propietaris d’aquest establiment hoteler i que va obrir portes el 1968.

La seva saga familiar va ser visionària en apostar per la zona…

Sí, van ser-ho gràcies a una d’aquelles casualitats de la vida. Els meus avis, Antonio Serrano i Victòria Palacios residien llavors a Bagnères-de-Luchon, era l’època de la construcció de les centrals hidroelèctriques a França. Fruit d’un deute van rebre una finca amb una fonda i unes cavallerisses a Vielha, era l’any 1933. Amb el pas dels anys aquella fonda, que van regentar els meus avis, la van convertir en un hostal, després va ser ampliada i va acabar convertint-se en pensió i avui en dia són els apartaments. A l’espai de les quadres de cavalls, l’any 1968, els meus pares, Antonio Serrano i Pilar Iglesias, van obrir l’Hotel Riu Nere.

Juan Antonio Serrano és la tercera generació d’aquest establiment situat a Vielha. Foto: Helder Moya

Un equipament que va ser pioner a l’època, perquè?

Doncs perquè va ser el segon hotel de la zona obert a l’època, després del Parador de Vielha (inaugurat el 1966). Cal pensar que l’estació d’esquí de Baqueira Beret va posar-se en marxa al mes de desembre de 1964, eren temps on l’allotjament característic del moment eren les fondes i els hostals. Els meus pares van apostar per un allotjament trencador, amb habitacions amb bany propi, amb una cafeteria amb molt de renom per l’època… Era un hotel menut d’un poble petit, que ja començava a tenir esquiadors com a clients a l’hivern, que treballava molt bé a l’estiu, també venien molts viatjants, era molt divers. Realment els meus pares van apostar per construir un hotel, sense ser conscients que això esdevindria, anys després, en el motor econòmic del territori.
· L’hotel a més a més ha anat fent camí i s’ha anat especialitzant. És així?

Actualment la denominació és Riu Nere Mountain Hotel&Apartments***. Perfilem el nostre hoste a aquelles persones que cerquen gaudir de l’alta muntanya. Els set apartaments (van ser els primers apartaments turístics amb llicència com a tal de la demarcació de Lleida) són més d’índole familiar, amb dos nivells on els nens i els seus pares trobaran el màxim confort.

Pel que fa a l’hotel, el client que ens fa confiança és el turista espanyol i francès. Treballem també amb agencies especialitzades de França que ens porten amants de l’esquí tradicional, del d’alta muntanya i el de raquetes de neu. A l’hotel disposem de serveis que fan còmode el seu dia a dia com són els guarda esquís, garatge, guarda bicis, dutxes de cortesia, esmorzar buffet, entre d’altres.

El Riu Nere serà el vostre company de viatge a l’hotel. Foto: Helder Moya

Un altre servei pioner que van posar en marxa fa uns anys és el d’oferir un servei gratuït de guia per descobrir els millors paratges de la zona…

Efectivament, fa 25 anys que tots els nostres clients ho tenen al seu abast durant els dies que estan amb nosaltres entre els mesos de juliol i agost. I si em permet un matís, és un servei de guia titulat. La Vall d’Aran té paratges molt bonics i sigui l’estació que sigui val la pena que un professional especialitzat t’acompanyi a veure’ls, que te’ls expliqui, et guiï i puguis fer-li preguntes.

Referent als clients, entre l’apartament i l’hotel, quin índex d’ocupació han tingut aquesta temporada?

Estem molt satisfets de com ha anat aquesta temporada. Pensi que nosaltres obrim nou mesos i mig cada any, amb uns índexs d’ocupació mitjana al voltant d’un 80-85%. Aquest hivern ens hem situat entre un 90-92%. L’estada aproximada a casa d’un client nostre és de 4,2 dies. La seva satisfacció és molt important per nosaltres, passades les festes de Setmana Santa realitzarem una reforma de la façana exterior, dels finestrals i el mobiliari dels apartaments. I per la primavera del 2025 a l’hotel millorarem les escales d’emergència.

La comoditat de les habitacions és un dels seus baluards.. Foto: Helder Moya

Bons números! Felicitats. Quin creu que són grans baluards de l’hotel?

A més del que he comentat anteriorment, com és la comoditat de les habitacions i el guia titulat, afegiria el magnífic i hospitalari equip que tenim (18 professionals). D’entre els nostres valors afegits també apuntaria que estem al quilòmetre zero de la capital de la Vall d’Aran (somriu), completament cèntrics estem, a escassos metres de l’església, del museu comarcal i del centre neuràlgic del municipi, amb tota mena de restaurants, botigues i atractius turístics al voltant.

Per aquest hotel han passat personalitats reconegudes també, fins hi tot en el seu dia un futur Premi Nobel de Literatura…

Síi, va ser l’escriptor Camilo José Cela, i que va reproduir en la seva obra ‘Viaje al Pirineo de Lleida’. Concretament el 24 d’agost del 1963 a la Fonda Serrano, i ho va constatar en aquesta obra amb el text ‘En la Fonda Serrano se almuerza con mucho sentido común…el queso el jamón y el pan que sirven son de confiança y muy embrosinos y gustosos’. També s’hi han allotjat l’humorista Eugenio o l’escriptora i creadora del conte de Les Tres Bessones, Roser Capdevila, entre d’altres.

Per finalitzar, per Juan Antonio Serrano l’hotel i els apartaments són com un fill més? I si em permet, hi haurà relleu dins de la saga?

Tinc molta estima per aquest projecte i sempre estic pensant en com millorar-lo ja que acumulo molts anys d’experiència al capdavant. Sóc optimista i m’agrada veure com poc a poc les meves dues filles s’hi va implicant. Elles, tot i la distància, ja que resideixen a Barcelona, doncs ens aporten valor en qüestions com són el motor de reserves, la pàgina web o les xarxes socials. Cada quinze dies aproximadament fem reunions mitjançant videotrucades on hi som tot l’equip i elles també mostren la seva opinió en qüestions de millora. Estic molt content.

Juan Antonio Serrano, moltes gràcies a tot l’equip de Riu Nere Mountain Hotel&Apartments per la seva hospitalitat i amabilitat durant la nostra estada. Agraïts que ens hagi ajudat a descobrir molt més d’aquest projecte referent a la capital de la Vall d’Aran.

Helder Moya

 

Míriam Prat: ‘Aquest llibre és el manual de les manualitats’

Els infants assistents van gaudir d’allò més amb les activitats proposades per la Míriam. Foto: Cedida

Míriam Prat va néixer fa 36 anys a la població de Sort, a la comarca del Pallars Sobirà. Resident a la demarcació de Tarragona, ella i la seva família viuen a Reus des de fa uns anys. Formada en Educació Musical per la Universitat de Barcelona (UB) la seva vocació docent a les aules està vivint un parèntesi gràcies a l’impuls d’un projecte personal: el de creadora de continguts al món virtual d’Instagram, on el seu perfil @mirpratur té més de mig milió de seguidors.

La seva vessant com a influencer neix l’any 2012, ara bé, aquest 2024 també és molt especial gràcies a la publicació del seu primer llibre ‘Crear sin Parar’, de l’editorial Penguin Random House.

Durant la presentació ha rebut el suport de la seva família, amics, amigues i influencers com @neusmoya.podologa, @marinacabero, @ruxandaghemis, @crisorroche i @kidslapera.

Què t’ha portat a escriure aquest llibre?

Després de crear contingut durant molts anys, vam decidir amb l’Editorial Penguin Random House crear un llibre amb les manualitats més aclamades del meu perfil d’Instagram, així com algunes d’inèdites també.

Teníem clar que volíem un llibre realment útil tant per a mestres com per a famílies, un llibre creat per a convertir-se en el manual de les manualitats, perquè mai més es facin la pregunta de: “què podem fer ara?”. Allà hi trobareu més de 100 manualitats, receptes i tips per a tota la família.

Has presentat el llibre recentment a la llibreria Abacus de Reus on has realitzat un taller amb tres manualitats molt icòniques per tu i en el que hi han participat una vintena d’infants. Aquestes manualitats reprodueixen part de l’essència del llibre?

Efectivament, la finalitat del llibre és que pares i fills connectin i que passin bons moments en família, tal i com ho hem fet a través d’aquest taller. Aquest llibre va més enllà de transmetre coneixements, es transmeten valors i emocions.

Està dedicat a algú?

Si, als meus dos fills, les dues personetes que m’inspiren a fer totes les activitats.

Influencers com @kidslapera, @crisorroche, @neusmoya.podologa, @ruxandaghemis o @marinacabero van recolzar l’autora. Foto: Cedida

Tens previst que el taller realitzat a la presentació pugui ser itinerant en d’altres llibreries?

Estem oberts a qualsevol tipus de proposta. Si hi ha alguna cosa que trobo a faltar de crear contingut per les xarxes socials és estar en contacte amb els peques, així que és fantàstic poder fer tallers i sentir-los més a prop.

Tens alguna activitat preferida per tu de les exposades al llibre?

Crec que totes les activitats són molt entretingudes, molt motivadores per als infants. Estructurat en les estacions de l’any, totes són activitats que s’allunyen de les pantalles, molt presents avui en dia. Possiblement les meves activitats preferides són els slimes perquè també sol ser-ho la dels nens i nenes i veure’ls gaudir és meravellós.

Per acabar, creus que els infants d’avui en dia li treuen partit a la seva capacitat imaginativa?

Personalment crec que haurien de crear més, per això he creat aquest llibre bàsicament. Han de crear més, descobrir, experimentar. Així es com es potencia la imaginació i la creativitat.

 

Sal i pebre: L’Easter Brunch de Port Aventura satisfà a petits i grans

Les families assistents al parc, amb els mens menuts de la casa, són els principals clients. Foto: Helder Moya

PortAventura World es troba immers en plena celebració de la primavera. Fins el pròxim 14 de maig la benvinguda d’una de les estacions més esperades de l’any es viu a tots i cadascun dels indrets del parc temàtic. Precisament en un d’ells, cada cap de setmana (i també el dimecres dia 1 de maig) els més menuts de la casa poden gaudir d’un ‘Easter Brunch’ amb els personatges de ‘SésamoAventura’ al restaurant Marco Polo.

Elmo, Coco, Zoe i el Monstre de les galetes saluden a les famílies, reparteixen abraçades als infants, regalen encaixades de mans entre petits i grans i, sobretot, amb la seva inigualable simpatia, fan que l’àpat provoqui emocions similars a les de pujar a qualsevol atracció. Els quatre protagonistes de ‘SésamoAventura’ no paren ni un segon, són pols d’atracció per la canalla i un al·licient important alhora de fer-los gaudir molt més de l’àpat. Les seves evolucions són supervisades en tot moment per la Carolina -coordinadora d’espectacles- i que observa amb atenció des de la seva posició al menjador que tot surti a les mil meravelles.

Un bufet d’aventurer

Marco Polo era el més famós dels viatgers de la ‘Ruta de la Seda’. Precisament per això tot l’equip de professionals de restauració del parc segueixen la línia d’aquest intrèpid aventurer italià i desitgen que exploreu tota mena de sabors. Com a novetat de temporada, aquest ‘Easter Brunch’ us permet assaborir dolç i salat a parts iguals.

El restaurant Marco Polo obre les seves portes en aquesta novetat 2024. Foto: Helder Moya

Jaume Solé, xef executiu de PortAventura World ens detalla què han cercat amb l’elaboració d’aquest brunch “seguint les tendències del mercat el que hem buscat és sorprendre les famílies buscant un servei que combina l’oferta gastronòmica amb que els petits de la casa se sentin integrats, amb l’entorn i amb els personatges del Marco Polo. Tot amb una qualitat de producte i servei com es mereixen els nostres clients per tenir una experiència inoblidable”, exposa un xef amb molta gastronomia a les seves esquenes, ja que porta vinculat professionalment a Port Aventura des de 1995.

Ous al forn amb tomàquet i espinacs; salmó fumat, amanides; sandvitxos clàssics; flautí de pernil; pinsa de burrata, pernil i ruca; croissant amb hummus, tomàquet i minimesclum, entre d’altres. Aquest és un ventall de les diferents possibilitats de salat que hi podreu trobar. Quan us asseieu a taula, un aconseguit còctel de cava i mango us estarà esperant. Brindeu per l’experiència!

Pel que fa al dolç, també és sinònim d’èxit. No ho volem descobrir tot, així que us animem a que hi aneu, el que si us avancem és que les galetes de colors i la font de xocolata són les joies de la corona entre els infants.

Els personatges de ‘SésamoAventura’ són el gran atractiu de l’àpat. Foto: Helder Moya

El comensals ho valoren a l’alça

Les famílies tenen gana, i això es nota en l’anar i venir de reposició de safates al mostrador del bufet, on la presència d’en Santi Monné –xef amb més de dues dècades de trajectòria al parc– es fa palesa. Ell mateix ens detalla que “aquest espai està obert de 13 a 15h i la cliente són tot famílies”. Així és, pares, mares, nens i nenes que arriben amb un forat a l’estómac, ja que qui més qui menys porta entre 3 i 4 hores voltant pels mons de Port Aventura.

Entre cullerada i cullerada, sempre hi ha temps per dibuixar un somriure davant les càmeres de la Vero i la Laura, les fotògrafes oficials del Marco Polo i responsables d’immortalitzar els millors moments del dinar. Mentre unes miren per la càmera, d’altres com l’Aicha o la Rocío, estan contínuament recollint els plats buits dels comensals, de cara a fer-los fàcil l’àpat. Així ens ho corrobora l’Ani Chicano, supervisora del restaurant, que porta a la casa des de la temporada 96-97: “la gent ve a menjar, a passar-ho bé i tot el nostre equip està concentrat en que sigui així, que es puguin despreocupar de tot brindant-los les màximes facilitats”.

El bufet dolç i salat fa les delícies de tots els comensals. Foto: Helder Moya

En Jaume és de Sallent, està amb la seva família aquest cap de setmana a la Costa Daurada i el diumenge l’han dedicat a viure’l a Port Aventura World “m’ha agradat molt aquest concepte de brunch. El fet que hi hagi animació ens ha fet quedar-nos fins i tot més estona ja que al nen l’ha captivat això de poder interactuar amb els personatges de SésamoAventura”. La Clàudia és de Castelló, ha vingut amb familiars i amics, ella ens diu que “n’estic contenta del bufet, tot bo, amb varietat i realment és un brunch complert. Ara bé, em pots titllar de clàssica si vols però jo hi posaria també uns macarrons” (somriu). El Carles i la Sílvia, de 9 i 11 anys, s’ho han passat d’allò més bé, no paren de  fer-se fotos amb la Zoe i el Monstre de les Galetes “és molt guay, tenim la llengua així (ens la mostren) perquè no hem parat de menjar les galetes de color blau. Estaven superboníssimes!”, exclamen.

Aquest ‘Easter Brunch’ disposa de menjar també per celíacs, té un preu de 29,90 euros per adults i pels menors de 12 anys és de 19,90 euros. Cal reservar mitjançant el següent enllaç: https://www.portaventuraworld.com/ca/restaurants/marco-polo . Una opció ideal per aquest ‘Easter Celebration’ a Port Aventura World.

 

Sal i pebre: The Terrace at Hills, buon mangiare italiano!

El xef Jordi Roa amb el forn de pedra de The Terrace at Hills. Foto: Helder Moya

The Terrace at Hills, un dels restaurants d’INFINITUM –el resort residencial referent Costa Daurada– ha renovat recentment la seva carta. L’aposta és ferma pel producte mediterrani i té un protagonisme clar: la gastronomia italiana. Les creacions que podreu assaborir a taula tenen la intenció de transportar el vostre paladar cap al país de la bota. Una experiència gourmand a tocar d’un espai natural com és La Sèquia Major, i en un establiment amb un acurat interiorisme d’avantguarda.

Els culpables d’aquest nou rumb són els tastaolletes de la casa, amb Vicky Farriol, directora de F&B d’INFINITUM al capdavant i Jordi Roa, el xef executiu. Format a l’Escola Superior de Hosteleria de Barcelona (ESHOB), en Jordi va començar el seu recorregut professional aprofundint primer, en la cuina tradicional de restaurants de tota la vida. Posteriorment amb 28 anys va iniciar una aventura asiàtica que el va portar (tot i que només hi anava per un) a estar 8 anys a Xangai i a Xian vinculat a l’obertura de nous hotels. D’allà va tornar casat i amb una preciosa nena, que són el seu timó personal.

Professionalment a INFINITUM en Jordi Roa està pròxim a sumar-hi quinze mesos de recorregut. El xef barceloní ens atén per explicar-nos aquesta aposta per la cucina italiana.

Jordi, a què es deu aquest nou rumb?

L’especialització en cuina italiana és gràcies al forn de pedra que tenim. Li veníem donant protagonisme en l’anterior carta, ara bé, amb la nova hem volgut que tot giri entorn a la figura del forn que tenim a vista de tothom. La gastronomia italiana crida molt l’atenció, sempre ha tingut una bona colla de seguidors i, a més, un fet molt important, agrada al comensal independentment de l’edat que tingui.

La nova carta es va presentar a principi de març. Quan ho vau començar a idear?

Al desembre tot l’equip vam començar a treballar-la, a crear-la, a donar-li forma. Un canvi gastronòmic sempre és una aposta arriscada, així que abans de posar-ho en marxa podem dir que el seu procés de maduració ha estat d’un trimestre. Ara ja fa un mes que la proposta ha vist la llum i ho estarà fins el 8 de juny, quan obrirà el Beach Club i tancarà The Terrace at Hills.

El nou menú també disposa de postres molt atractius. Foto: Helder Moya

Un cop superat el primer mes –i que podríem qualificar de pretemporada– quin balanç en feu? Què us diuen els comensals?

La satisfacció és constant, tant per la seva part com per la nostra. Les pinces romanes (de forma rectangular i menys ovalada que la pizza tradicional), la pasta farcida, la pasta fresca o les pizzes estan tenint molt d’èxit. Realment hem fet una bona aposta amb la gastronomia italiana. El jugador de golf que ens visita entre setmana o les famílies i els residents que solen fer-ho més en cap de setmana, són un bon termòmetre, i fins ara ens estan posant bona nota.

Vinga va Jordi, mulla’t! Per algú que vingui a provar-ho per primera vegada, què els hi recomanaries?

Qualsevol de les nostres pinces romanes (somriu). Les fem com una pizza, però amb un procés de fermentació de 24 hores, és més esponjosa i cruixent. I també recomano les nostres pizzes, especialment la ibèrica i la diavola, que té un toc de salami picant molt interessant pel paladar. També vull afegir que el producte amb el que treballem ens el proporciona un proveïdor de prestigi com és Negrini, el principal importador d’aliments i vins italians. I per acabar, pels postres deixeu un foradet també!

Les pinces romanes són una de les joies de la corona del nou gir gastronòmic. Foto: Helder Moya

Ara que menciones els vins, també en volem parlar. Donem la benvinguda al Francesc Caballé, restaurant manager a INFINITUM i gran expert en la matèria. Francesc, amb l’especialització en gastronomia italiana que s’ha fet a The Terrace at Hills, quin estil li heu volgut donar a la carta de vins i caves?

Tot i canviar l’estil gastronòmic de la carta, pel que fa als vins hem mantingut la filosofia anterior que ens va funcionar i hem tornat a apostar per un producte de qualitat i de proximitat. Tot i això hem introduït un producte italià molt popular com és el Lambrusco per aquelles persones que vulguin tenir una experiència cent per cent italiana. Val a dir també que disposem d’un producte nacional de una molt bona qualitat.

Quin número de referències teniu i de quantes DO? De quines DO en concret heu apostat més?

Tenim 18 referencies a la nostra carta i representen a 12 denominacions d’origen. L’aposta més clara és per les denominacions d’origen de proximitat: Penedès, Tarragona, Priorat i Montsant.

L’interiorisme del restaurant és captivador per gaudir d’un bon àpat. Foto: Helder Moya

Segons el teu criteri, quines són les 5 joies de la corona a la carta de vins i caves?

(somriu) No vull fer una aposta directa per alguna referencia en concret ja que estic molt satisfet amb la representació que tenim. Ara bé, si et puc dir que jo soc molt de denominació d’origen Montsant i Priorat i pel que fa a cava tenim un molt bon producte de la DO Cava.

Grazie mile Jordi Roa i Francesc Caballé per aquesta conversa gastronòmica.

 

El site de Repsol a Tarragona, candidat a produir combustibles renovables

El tarragoní Gerard Estivill, fent proves de mostres en una de les plantes pilot de Repsol a Móstoles. Foto: Helder Moya

El mes de febrer Repsol va posar en marxa a Cartagena la primera planta de biocombustibles avançats d’Espanya. La següent veurà la llum el pròxim any a la localitat manxega de Puertollano. D’entre les candidates a optar també a ser-ho està la de Tarragona. La companyia energètica ha manifestat que s’està estudiant la possible reconversió de les plantes de Tarragona per generar combustibles renovables.

Aquesta tipologia de combustibles representen una solució alternativa per descarbonitzar tots els sectors del transport, fet que provocarà que juguin un paper fonamental per aconseguir la neutralitat climàtica l’any 2050, tal i com planteja la Unió Europea.

Reconvertir plantes per la seva fabricació

Així com la planta de biocombustibles avançats Cartagena és pionera i de nova creació (s’hi ha realitzat una inversió de 188 milions d’euros) el paral·lelisme del site de Repsol a Tarragona tindria algunes similituds amb el de Puertollano, és a dir, el de reconvertir i readaptar plantes ja existents.

Es tracta d’una oportunitat de creixement industrial a nivell nacional i europeu: «L’estratègia de la companyia és la construir noves plantes amb tecnologia diferent que ens permeti obtenir aquests nous combustibles. Ara bé, també hi ha el pensament de transformar les plantes que ja tenim perquè puguin tractar aquestes noves matèries primeres, adaptant els processos per així produir combustibles renovables. Aquestes són les dues vies fonamentals d’estratègia que està seguint Repsol en tots els seus complexes industrials», explica Claudia Esarte, consultora de disseny de producte i especialista en combustibles renovables al Repsol Technology Lab. Esarte també ha afegit que «hi ha diferents unitats en estudi i estem en procés de veure quina transformació han de tenir. Això si, la ruta que està marcant Repsol és la de transformar-les».

La nova planta de Cartagena està configurada per produir anualment 250.000 tones de combustibles renovables, mentre que la que al 2025 es reconvertirà a Puertollano arribarà a una xifra de 240.000.

Dependències del Repsol Technology Lab. Foto: Helder Moya

Repsol Technology Lab, l’epicentre estatal de l’assaig dels biocombustibles

Ubicat a la localitat madrilenya de Móstoles, el Repsol Technology Lab és el centre de R+D+i dels biocombustibles que arriben al mercat. En aquestes dependències, desenes de científics investiguen i proven dia rere dia, el que serà el futur energètic a nivell global. D’entre la multitud de treballadors, i en una de les 35 plantes pilot existents al Repsol Technology Lab, es troba al tarragoní Gerard Estivill. La seva vinculació professional a la companyia és d’un quart de segle. D’aquests 25 anys, els darrers 9 els ha treballat a Móstoles com a tècnic de laboratori i responsable de les plantes pilot.


Altres notícies:


Precisament i tal i com indica la companyia en una trobada amb periodistes tarragonins, «els combustibles renovables són una solució immediata en els plantejaments globals de descarbonització. Aquests combustibles es produeixen a partir de matèries primeres renovables. Concretament, els biocombustibles es fabriquen a partir de residus orgànics com són els olis vegetals ja utilitzats, residus agrícoles i forestals».

Tanmateix, aquests combustibles renovables compleixen la seva funció sense afegir més CO₂ a l’atmosfera, com apunta Claudia Esarte, «el CO₂ que s’allibera en ser usat és idèntic al que han capturat les matèries primeres emprades en la seva producció”. Per tant el resultat de l’equació és que la petjada de carboni d’aquests combustibles és zero o molt pròxima a zero.

La producció de combustibles 100% renovables és un objectiu prioritari per Repsol, que ha situat l’economia circular com un dels eixos de la seva estratègia de descarbonització, que té com a compromís les zero emissions netes per l’any 2050.