TARRAGONA 21

Jaume Parés: ‘Gent entranyable i oficis perduts als Pallaresos de fa 50 anys’

 

Tarragona21 reprodueix un ampli extracte del pregó que Jaume Parés va llegir el 5 d’agost de 2020 a la Festa Major de Sant Salvador als Pallaresos donat l’alt valor etnològic i antropològic que té per la vila dels Pallaresos.

Us faré un repàs de com ha anat vivint els Pallaresos les transformacions a què ha estat sotmès, com molts altres pobles. Parlarem del terme, dels establiments, de personatges i dels diferents oficis que s’hi han desenvolupat, i per acabar faré un retrat de com eren les festes majors uns 50 anys enrere.

1.- El terme.- Si parlem d’on està situat i què era Els Pallaresos anys ha, hauríem de dir que és un lloc que estava format per 96 cases i dues masies i que tenia sols 384 habitants, i situat al nord de Tarragona, d’on dista 7 quilòmetres, que disposava d’una escola d’ensenyança primària molt incompleta, que l’ajuntament donava els serveis administratius molt rudimentaris, la nostra església gaudeix d’una parròquia d’ençà que es planteja el concordat de 1751, i si ens remuntem al segle XIV, la població estava governada pel consolat, com si es tractés de masies foranes.

Jaume Parés és president de l’Associació de Jubilats dels Pallaresos

Per acabar de fer un retrat de què i com era el nostre poble he trobat en el Diccionari estadístic històric d’Espanya del 1840 que Els Pallaresos és una localitat amb ajuntament, partit judicial i diòcesis de Tarragona, d’on dista una hora i mitja (llavors la gent es desplaçava majoritàriament a peu), que tenia una bona ventilació i clima temperat i sa (bé, en aquell temps no es coneixia encara la refineria de Repsol, que de tant en tant ens il·lumina per les nits amb la seva flama), i que les malalties que es patien comunament eren febres gàstriques i de caràcter inflamatori, sens dubte per l’excés i l’abús del vi (no es practicava encara “el botellon”).

2.- Entraré ara a descriure una mica el nostre poble. A part de l’església la gent solia reunir-se al «Cafè,» i en aquell temps era conegut com «El cafè de la Malena dels Pallaresos,» on era freqüentat per una cinquantena de veïns els dissabtes nit i diumenges tarda. Com tots els cafès de l’època tenia les taules de marbre blanc amb potes de ferro i pintades de negre, on no hi podia faltar l’ampolla d’aigua. Estava situat al carrer Major, cantonada amb carrer del Pou. He de dir que fa quaranta anys, quan vaig venir per primera vegada al poble, encara funcionava, i per les festa major d’hivern s’hi feia un bon ball.

3.- Un dels racons bonics del poble el tenim a la plaça de l’església. Tot i que és petita i fa baixada hi podem contemplar una sèrie de cases amb molt renom, com són Ca l’Andreu, que llueix amb una bonica porta, uns balcons, la font i l’abeurador, imprescindible als anys que el transport no era el cotxe sinó la cavalleria. Trobem també Cal Bou i Ca Solé, aquell cancell, i porta, les reixes amb l’empremta del mestre Jujol, un arquitecte tarragoní que va fer molt pels Pallaresos com ho reflecteix Ca Bofarull i l’interior de l’església.

4.- Dels personatges que ressaltaven dintre de la població començaré pel metge, que a mitjans del segle passat assistia a la població. Dic assistia perquè la meitat de les vegades i sort dels coneixements de les àvies es resolien els problemes amb les herbes remeieres que sempre es tenien a les cases: farigola, te de roca i altres per curar el mal de panxa, fulles de garrofer i d’oliver que elles sàviament sabien aplicar. Però si la cosa es complicava havies d’avisar, calia anar a Cal Bou, que recollia l’encàrrec i el passava al Sr. Vallespinosa, metge casat a Perafort, on residia, i llavors amb puntualitat i a peu per la drecera arribava al poble, ben tapat a l’hivern i amb ombrel·la a l’estiu.

5.- L’agutzil.- Aquest personatge no sols feia d’agutzil sinó que estava empleat per l’ajuntament i feia alhora de campaner i enterramorts. Sort tenia que en aquells temps no moria massa gent alhora. Parlo del Pepet de la Sula, que a més també era espardenyer, el so de la seva trompeta recordava a les dels drapaires. A la seva mort ocupà el seu lloc en Josep Fortuny, el «Pep del Xolla», que igual que el seu antecessor també coixejava una mica, doncs li faltava una cama que la suplia per una d’ortopèdica. Finalment, com a agutzil recordo ja dels anys 80 al nostre soci numero 111 en Joan Baptista Pallejà, que tothom l’anomenava «Batista», i que ja no tocava la trompeta, ja que la nova tecnologia l’havia dotat d’un servei de megafonia des de l’ajuntament (edifici que tenim aquí al davant) i que sempre en sentir el so de la sardana, que ens anunciava el pregó, ja esperàvem per veure quines novetats ens diria, que si teníem peix a bon preu i fresc o que podríem trobar un camió de melons a tal lloc. L’única pega que trobava jo des de casa era que segons com bufava el vent et quedaves a mig pregó. El nostre Batista sempre ha estat un home del poble i pel poble, disposat a ajudar, i no tenia un NO per a ningú. Gràcies Batista. El tenim encara entre nosaltres i és el soci número 111.

6.- El Peó de carreteres.- Per aquells temps, com a carreteres es coneixien els camins una mica amples per poder-hi passar dos carros, i es necessitava personal per netejar les voreres. Una persona encarregada de la carretera d’Els Pallaresos a Perafort era en Francisco Jové, més conegut per «Cisco de la Bibina». Jo encara el vaig conèixer, però, ja jubilat. Les eines que disposava per la seva feina eren un xapo i una senalla per repartir algunes pedres que transportava a mà d’un lloc a l’altre per tapar algun clot, i no es podia deixar la cistella on portava la carmanyola per poder dinar.

7.- La Llevadora.- Hem de recórrer novament a Perafort; allí trobem a l’Anna Blai Vidal (coneguda com la senyora Anita), que igualment i amb carro es traslladava a masies i pobles del voltant ajudant a parir, pot ser que algú de vosaltres -els mes grans- encara hagi passat per les seves mans.

Un moment de la lectura coral del pregó de la Festa Major dels Pallaresos. Foto: Tarragona21

8.- El Pastisser, Secretari i Estanquer. També ja del meu record n’era el Cisquet de Ca Santos, el «Paco Montejo», que a més de fer el pa de cada dia, regentava l’estanc i portava les secretaries dels ajuntaments de Perafort i Els Pallaresos. També disposava de l’únic telèfon del poble on poder trucar. Perquè et posessin en contacte amb la persona que necessitaves parlar, prèviament ell els havia d’anar a avisar a les cases. I aquí no acaba la tasca: els dijous el trobaves venent el vi a la Cooperativa. Quanta feina Cisquet de Ca Santos, sortosament també entre nosaltres en tenim com a sòcia numero 81 la seva filla gran, la Roser.

9.- L’Emblanquinador.- Personatge imprescindible en aquells temps que els focs de llenya regnaven a les cases i embrutaven tot al seu voltant. Es necessitava un artista que amb poca pintura -normalment calç- et deixés les parets blanques i desinfectades. D’això, en tenia cura el Gaietano Queralt, un home no gaire alt i prim que amb el cigarret a la boca i l’escombra a la mà ho pintava tot, i eren famosos els seus dibuixos que posava als arrimadors.

10.- Els Pastors.- No sempre ha estat com ara que es pot anar al supermercat i comprar aquesta o aquella llet desnatada o sencera. En aquells temps la cosa no anava així, doncs la persona que en tenia cura del ramat el treia a pasturar diàriament i a la tarda despatxava la llet que lliurava directament del braguer de la cabra a la lletera que portava el client, i que després havia de bullir per eliminar qualsevol microbi. Aquí hi entrava l’Assumpció de Càndio, una dona que amb pas lent seguia el seu ramat en companyia del seu gos, i que coneixia a cada una de les cabres pel seu nom, i en tenia cura d’elles quan parien. El Miquel Juvany, «Miquel de Ca Marxant», també buscava les pastures més fresques, a més matava a casa seva,

Arribats aquí vull fer esment molt sentit per un pastor nascut a Cervera del Maestrat i que s’afincà al nostre poble, en Josep Obiol i Noves, que com ja s’ha dit, curiosament, va ser el primer president de l’Associació de Jubilats l’any 1979. Podria dir d’ell que va ser un home molt afortunat, perquè un dia que pintava bon temps va sortir a pasturar el seu remat d’unes 60 ovelles, i de sobte un nuvolet va aparèixer sobre ell i un llamp el va tocar de ple a ell i el remat que va perdre quasi completament, pel que fa a ell va tenir la sort de portar unes sandàlies de goma que el va aïllar i així salvar la vida.

11.- També persona inevitable al poble era el carter, gent en aquells temps que no feien mai festa, sols el dia de Nadal, doncs havien de repartir a més de la correspondència els diaris que arribaven. I com arribaven? Havien d’anar a cercar la «saca» del correu que venia en tren a l’estació de La Secuita i tant si feia fred com calor, si feia sol o plovia, amb la saca al coll cap als Pallaresos. Suposo que els dies que a la gent li donava per escriure i la saca pesava més ho devia maleir, el Josepet de la Sula, qui era en temps passat qui feia aquesta tasca. Després el succeí la Rosita de Ca l’Asarit, la Rosita Solé.

Últimament ja vaig conèixer al Victu Jové  i després d’ell ja es va posar en marxa l’oficina de Correus, però tot i ser moderna amb servei de burofax i controls electrònics d’entrega té el defecte que el repartiment no és diari, amb una mica de sort una vegada a la setmana. El personal va deixar de ser funcionari i com a ens autònom funciona, però no com voldríem. Sort que quasi tots rebem ja la correspondència per correu electrònic i les comunicacions amb empreses de gas, llum i telefonia es fan de forma telemàtica.

12.- Una altra persona imprescindible als Pallaresos era el barber. Se’n recorden dos, un era a Cal Titus, i l’altre en fou també l’Anton del Fino (Anton Poy) encarregats que el jovent per les festes portés el cap ben pelat. La gent gran utilitzava el barber, com el seu nom indica, per afaitar-se setmanalment, doncs eren pocs els que s’afaitaven la barba ells mateixos. Expressions de «He d’anar a xollar-me els cabells» o «A veure si m’esquilen que porto massa pèl» eren les que s’utilitzaven molt freqüentment i amb naturalitat per la gent del poble. Es diu que el Fino s’havia especialitzat a tallar els cabells a «la garçon», moda que en aquells temps arribava de París. La seva vídua, la Joana Alegret Solé, és entre el nostres associats amb el número 3, igualment que la seva filla, la Irene, que també és associada amb el número 120.

13.- Si anteriorment he esmentat com a pastisser el Paco Montejo, com a prestador del servei de telèfon al poble també he de fer menció de la Maria, de Cal Rato, que a més de queviures també va exercir com a telefonista, també amb l’únic aparell per tot el poble.

14.- L’Escorxador. La gent tenia pocs diners, els jornals eren minsos, es guanyava 6 pessetes per dia treballat i això el que podia. Normalment totes les cases s’abastien de la verdura que plantava, les patates, guixes, fesols i tot el que es podia cultivar, a part no es llençava res, tot anava a parar al garrí, que s’engreixava perquè en arribar els vols de Nadal, fer la matança i tenir llonganisses i botifarres a més de cansalada i pernil la resta de l’any. La feina d’escorxador, la venia practicant l’Anton de la Tecla, qui de bona matinada ja anava a la casa on se’l demanava amb el seu joc de ganivets ben esmolats (aquí us estalvio la descripció de com feia la feina, doncs jo de petit en vaig presenciar una i recordo que em vaig mig desmaiar).

15.- El Comerciant. Això era nou a Els Pallaresos, on tothom vivia de la pagesia, doncs no es tenien coneixements en el món del comerç. Però vet aquí que un home amb empenta ho prova i li va bé, encara que la gent feia comentaris que no se’n sortiria, que ho perdria tot, aquest home és Petà, de nom Francisco Boada Boix, però se’l coneixia com el Sisco de Petà. Es dedicà a comprar vi, i era molt conegut a Vilafranca, ajudat per la seva dona, la Maria. Treballaven de valent, compraven els fons dels cups i de les bótes i en treien un bon rendiment, varen posar quatre tavernes a Tarragona, al Serrallo. Era ben conegut i respectat. Aquí, al poble, va posar el bar de Ca Petà, on anàvem a comprar el vi de les botes que hi tenia. Avui funciona com a Restaurant Boada, regentat pel seu nét.

16.- El ciclista, despunta com a ciclista el jove Josep Rue Muntañola. nascut a Cervià l’any 1939 i casat amb la Rosa Ma. Tasias. Són els nostres socis números 56 i 57, i alhora els meus veïns amb qui quasi cada dia fem petar la xerrada. L’he conceptuat com a ciclista jove, doncs als 17 anys s’estrena en una cursa a La Secuita, el dia 15 d’agost de 1958, seguits d’altres poblacions, Perafort, El Morell,… Tenia fama de molt bon corredor, però sempre arribava el segon. Corria per un bon equip, el Club Ciclista Tarragona, i participà en moltes proves al costat de ciclistes de fama com Ramon Mendibur, Francesc Heras… En una cursa celebrada a Barcelona, on s’hi va apuntar, se’n van riure d’ell en saber que era de poble, però ell els va tapar la boca quedant guanyador. Ja no era aquell que sempre feia segon. Més endavant participà en el campionat d’Espanya, on corrien dos de cada equip i va ser el guanyador, tot i els problemes amb la cadena, que se li escapava, segons em va dir. Va superar tots els contrincants i anava donant ànims als que doblava recomanant que bevessin i mengessin per no defallir. Enamorat de la bicicleta, va comprar la del gran corredor Miquel Poblet.

L’última cursa la va córrer a Saragossa l’any 1963, ja que per culpa d’una gimnàstica mal aplicada, que l’afectà la musculatura, el va obligar a deixar aquest esport, que per ell era la seva vida i només tenia 23 anys. Avui sóc jo qui, com ell va fer en aquella cursa donant ànims als companys, li dic: ‘Ànims, Josep, que encara ens queda molta carretera als dos’.

17.- El Senyor Mestre. Un dels que es recorda és el senyor Piqué, home que infonia un gran respecte, de caràcter seriós, i d’aquells que si no et portaves bé et feia ensenyar la mà, i ell l’acariciava amb el regle.

Filla dels Pallaresos va ser la senyora Maria Bargalló, que va exercir en els temps de guerra, als anys 1936-39, i que en entrar el règim de Franco, per allò de ser catalana la van treure. Era la sogra del nostre soci num 95 Francisco Vidal Bullo, i al seu lloc ens van portar a una senyora de Saragossa, Doña Rosario García Vaca, a qui li van dedicar un carrer. També va passar per l’escola Don José María Echevarria Ysasi. Cal fer esment que l’escola estava situada a on ara hi ha la nostra seu social de l’associació de jubilats (aquí, en aquestes finestres -Centre Jujol-), com a dependència per a nens i l’actual biblioteca era destinada a les nenes. Cal esmentar que la sòcia numero 99, la senyora Concepció Pons, va tenir cura de la guarderia infantil també dintre de les dependències de l’ara Centre Jujol, i que a causa de la poca quantitat d’infants es va haver tancar, cosa ben al contrari d’ara, que amb la població jove que ha vingut a viure al municipi, de quitxalla en tenim i podem omplir les guarderies.

18.- I fet aquest repàs d’oficis i persones del nostre poble per acabar parlaré una mica del que era la festa major. Com succeiex ara, en teníem dues, la del 20 de gener -Sant Sebastià, anomenada la petita- i la dedicada el dia 6 d’agost, la grossa, a la Transfiguració del Senyor o Sant Salvador. La festa major era molt esperada per tothom ja que a principis del segle XX no es menjava pollastre cada dia, era motiu perquè les mestresses de casa preparessin amb molta cura viandes que provenien del mateix corral, era ocasió per destapar els vins envasats que es compraven per aquesta ocasió, el caldo o brou que precedia al pollastre junt amb unes postres refinades crema catalana, avellanes torrades i alguna coca. Quins dinars de festa major, després que no hi faltés el cafetó regat amb unes gotes de licor, i quasi tots els homes treien un caliquenyo, i el que podia més un cigar “habano”.

Els balls de tarda i nit omplien el recinte petit de l’era de Ca Bofarull, i tan aviat com l’orquestra arrancava ja tenies la pista plena de parelles que ballaven molt bé i escoltant el compàs de la música per no equivocar-se. I en el moment que sonava el vals de «La Viuda Alegre», era quan les parelles més grans s’hi afegien i ara sí que no s’hi cabia, i així fins que sonava l’última peça, el vals jota que es tocava a molta velocitat per fer suar una mica més els balladors. I qui no recorda les toies que es rifaven a la meitat del ball, durant molts anys l’encarregat de subhastar-la fou el Josep de l’Olivé. També un bon costum que hi havia era que a l’última noia amb qui ballaves l’havies de convidar a un vermut. Després de sopar venia el concert, que era un recull de músiques de sarsuel.les, i per acabar el famós vals-jota. Aquells anys, als Pallaresos, com a molts pobles, no hi havia fondes ni llocs per allotjar els músics, alhora se’ls repartia per diferents cases, que els acollien a menjar i dormir. A Ca Solé sempre se’n quedaven tres o quatre.

Va ser cap a l’any 1975 que tres persones es posaren d’acord per celebrar la festa major. Eren en Josep Maria Tasias, en «Panxeta», l’Antonio de Ca l’Andreu i l’Anton del Fino, que juntament amb altres es disposaren a portar les millors orquestres del moment, com era la Gran Orquestra Internacional Maravella, que aprofitant que aquells dies d’agost es feien poques festes majors tenien certa disponibilitat, arribant al punt de contractar-la un any per l’altre. Altres orquestres van ser la Virginia Club de Manresa, Los Bohemios, de Tarragona; la Sensación, del Vendrell; la Marabú, de Valls; La Principal, de Girona; els Montgrins, l’Atlantida i la Selvatana.

Hi havia bona entesa entre els pobles del voltant doncs els joves d’altres localitats no pagaven entrada i en contraprestació els pallaresencs tampoc pagaven en les seves festes majors. Tot això duraria fins a l’any 1984, quan a partir d’aquí es comença a perdre el sentit de la festa tal com la descric per passar a regir-se per la mentalitat nova del jovent, fins a arribar a l’actual tal com la coneixem, a excepció d’enguany, que amb el maleït virus no sabem si ens la deixaran fer.

Jaume Parés és president de l’Associació de Jubilats dels Pallaresos

 

Un emotiu pregó a tres veus de l’Associació de Jubilats enceta la Festa Major dels Pallaresos

L’alcalde i els regidors de Festes i Cultura, amb els pregoners. Foto: Tarragona21

Un emotiu pregó coral de tres destacats membres de l’Associació de Jubilats local va encentar la tarda-nit de dijous, 5 d’agost, la Festa Major dels Pallaresos en honor a la Transfiguració de Sant Salvador. L’Ajuntament no s’ha volgut rendir-se a la covid-19, però ha dissenyat unes festes de petit format i amb les mesures sanitàries que demanen les autoritats.

Tot i això, força ciutadans es van acostar al carrer Alt, davant el Centre Jujol, per escoltar un pregó diferent, en primer lloc per estar fet de manera coral, amb tres destacats membres de la junta de l’Associació, també pel fet que aquesta celebra 40 anys de vida i perquè el pregó foren realment tres pregons diferents, llegits pel tresorer de l’entitat, Joan Toldrà; el seu secretari, Carles Santiago Benseny, i finalment, pel seu president, Jaume Parés. Fou un exercici de virtuosisme històric i antropològic, on es repassà la història demogràfica de la vila -en el pregó de Benseny- mentre en el de Parés, el relat se centrà en els personatges de la vila dels darrers 50 anys. Aquest pregó fou especialment emotiu ja que recordà noms de vilatans i vilatanes, professions ja perdudes i anècdotes de llocs i de festes majors que la gent gran recorda perfectament.

Recordava Parés aquell agutzil -el Pepet de la Sula- ‘que feia de campaner i enterramorts i també era espardenyer’, o la llevadora, que ajudava els pallaresencs a veure la llum: ‘Era l’Anna Blai Vidal, que des de Perafort i amb carro anava als pobles i masies a ajudar a parir. A alguns de vosaltres us va portar ella al món’.

Els tres pregoners, a dalt de l’escenari. Foto: Tarragona21

Imatge del públic que assistí a l’acte. Foto: Tarragona21

Fa cinc dècades, Els Pallaresos tenia 384 habitants, 96 cases i dues masies. El metge era el doctor Vallespinosa, a qui s’hi acudia si les herbes remeieres de les sàvies dones de la vila no ho solucionaven abans. Citava històries com les dels pastors i les pastores que havia conegut, com l’Assumpció de Càndio, ‘que coneixia el nom de cada una de les cabres del ramat’. O la d’un pastor a qui li va caure un llamp al damunt, però que salvà la vida perquè duia calçat amb sola de goma, que el va aïllar. Carters, barbers i un ciclista veí seu passaren per l’apassionada exposició de Parés.

Prèviament, Benseny feia un cant a la integració de la gent forània que s’ha viscut en un poble que va passar de menys 400 habitantes a prop de 5.000, com és en l’actualitat, i feia especial esment al fet que els presidents que ha tingut l’Associació de Jubilats han estat foranis.

Al seu torn, Joan Toldrà recordava que la pandèmia ha evitat que se celebri el 40è aniversari de l’entitat amb un colofó l’1 d’octubre, tot i que apostava per fer la celebració un cop passada la pandèmia.

L’alcalde, Xavier Marcos, havia presentat l’acte subratllant que aquest ‘és un any especialment trist i convuls, on la desgràcia ha caigut sobre el planeta i també, i molt, sobre el nostre poble’. Justament la residència d’avis dels Pallaresos va ser trista notícia mesos enrere en produir-se una cincuantena de defuncions per la pandèmia.

L’alcalde, la regidora de Festes i el de Cultura, proclament l’hereuet i la pubilleta. Foto: Tarragona21

Una actuació de la Beat Band & Simphocat tancava la jornada. Foto: Tarragona21

Marcos destacava que la Festa Major d’enguany ‘és descafeïnada’, centrada en petits actes, amb aforament limitat, reserva anticipada d’entrades i distanciament social. Justament, per accedir al lloc del pregó calia deixar el nom i el número de telèfon mòbil. ‘Des de l’Ajuntament volem que gaudiu de la petita Festa Major que farem’, destacava, i acabava amb un missatge: ‘Als pares, els dic que, sobretot, controlin la sortida dels seus fills, i que s’elimini el ‘botellón».

Abans del pregó, els regidors de Cultura i de Festes, Samuel Urbano i Chus Coronado, respectivament, proclamaven l’hereuet i la pubilleta, que repeteixen de l’any passat donades les condicions que ha provocat la pandèmia. Urbano destacava que les festes d’enguany ‘són diferents, però mantenen l’esperit que les caracteritza’. Una actuació de la Beat Band & Simphocat tancava la jornada.

Seguiu el programa d’actes en aquest enllaç.

Jaume Garcia

 

Els Pallaresos no es rendeix i celebrarà la Festa Major, però amb un format reduït

L’alcalde i els regidors de Festes i Cultura, resentant els actes. Foto: Cedida

Una de les festes majors més tradicionals del Tarragonès, la de Sant Salvador del Pallaresos, sobreviurà al coronavirus. La localitat celebrarà la seva festa major en honor a Sant Salvador del 3 al 9 d’agost. A conseqüència de la COVID-19, aquesta edició serà en format reduït i adaptat a les mesures de seguretat provocades per la crisi sanitària. La programació comptarà amb actes de petit format i aforament limitat, sent necessari la reserva a través del telèfon 977-610600 (de dilluns a divendres, de 9 a 14h) o correu electrònic:
tiquets@ajuntamentdelspallaresos.cat

En la programació presentada avui per l’alcalde, Xavier Marcos, i els regidors de Festes i Cultura, María Jesús Coronado i Samuel Urbano, podem trobar actes molt variats i sobretot, adaptat a les mesures de seguretat pertinents. La regidora de Festes destaca que «des de fa mesos s’ha treballat molt, i en diferents escenaris, per poder celebrar de la millor manera possible la Festa Major. Encara que no puguem gaudir dels actes tradicionals com la baixada de carretòmines, grans concerts o el correfoc entre d’altres, hem apostat per adaptar els actes i viure d’una manera diferent les festes».

Per un altre costat, el regidor de Cultura, Samual Urbano, ha afirmat «Crec fermament que amb aquestes adaptacions gaudirem d’una cultura segura i d’unes festes majors diferents però especials, destacant el concert-vermut itinerant pensat per poder gaudir-ne d’una bona estona des de casa amb una bona xaranga.»

De forma unànime tots tres apel·len per la responsabilitat de tota la ciutadania, que haurà de portar mascareta a tots els actes i mantenir les distàncies de seguretat.

Els actes, un a un

Un a un, els actes de la Festa Major són aquests:

DIVENDRES 17 DE JULIOL

A les 22 hores, a la pista poliesportiva del carrer Tarragona, CONCERT DE SARDANES AMB LA COBLA REUS JOVE. Aforament limitat.

DIVENDRES 31 DE JULIOL

A les 22:30 hores a la pista poliesportiva del carrer Tarragona, HAVANERES AMB EL GRUP PORT BO. Aforament limitat.

DIMECRES 5 D’AGOST

A partir de les 20 hores, al carrer Alt, davant el Centre Jujol, PREGÓ DE FESTA MAJOR, a càrrec del Senyor Jaume Parés Puvill, President de l’ASSOCIACIÓ DE JUBILATS DELS PALLARESOS, amb motiu del 40è aniversari de l’entitat. A l’acte hi assistiran l’“Hereuet” i la“Pubilleta”. A continuació podrem gaudir del petit concert de Música de Cambra a càrrec de La BEAT BAND & SYMPHOCAT, que ens oferirà una sèrie de peces molt significatives de Jazz, Swing, Bossanova, orquestral de música clàssica.

DIJOUS 6 D’AGOST

A les 20 del vespre, MISSA SOLEMNE DE LA TRANSFIGURACIÓ DE SANT SALVADOR a l’Església del Poble. En acabar la missa, LA COLLA GEGANTERA DELS PALLARESOS farà una ballada a la plaça de l’Església.

DIVENDRES 7 D’AGOST
A les 22:30 hores, a la pista Poliesportiva del carrer Tarragona, CINEMA A LA FRESCA! Escollirem la pel·lícula entre tots, mitjançant les xarxes socials.

DISSABTE 8 D’AGOST

A les 20hores, a la pista poliesportiva del carrerTarragona, els més petits podran gaudir de l’espectacle “ESSÈNCIES”

A les 22:30 hores, a la pista poliesportiva del carrer Tarragona, CONCERT de nit amb l’orquestra CIMARRON, Elegància, diversió, professionalitat i bona música, tot això fan que sigui una de les millors orquestres del moment.

DIUMENGE 9 D’AGOST

A partir de les 12 i fins a les 14 hores, desde les vostres llars, balcons,terrasses i jardins, podreu gaudir i animar la XARANGA TOCABEMOLLS, que ens oferirà un concert-vermut itinerant pels carrers del nostre poble.

A les 22:30 hores, a la pista poliesportiva del carrer Tarragona, monòleg a càrrec del JAVI SANCHO, que ens farà riure de debò!

A partir de les 24 hores, el BALL DE DIABLES DELS PALLARESOS ens ajudarà a acomiadar la nostra FESTA. Col·labora el BALL DIABLES DELS PALLARESOS.

DIVENDRES 28 D’AGOST, SURT A LA FRESCA!

A les 22:30 hores a la pista poliesportiva del carrer Tarragona, havaneres a càrrec de la NEUS MAR. Aforament limitat. Reserveu els vostres seients al mail: tiquets@ajuntamentdelspallaresos.cat o al telèfon 977 610 600.

D’altra banda, la pallaresenca Meritxell Gibert ha resultat la guanyadora del cartell que il.lustra la Festa Major i s’ha endut els 200 euros del guardó.

Redacció

El mestre Josep Gols, homenatjat als Pallaresos en el 150è aniversari del seu naixement

El regidor de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos, Samuel Urbano, fent lliurament d’un ram de flors a la néta de Josep Gols, Mercè. Foto: Cedida

Va arribar a ser una institució a Tarragona durant dècades, la Tarragona d’abans de la guerra civil, quan els grups corals, els famosos orfeons o euterpes, eren una representació de la societat civil de primer ordre. Josep Gols i Veciana (1870-1938), nascut als Pallaresos, fou el creador de l’Orfeó Tarragoni i de l’Orfeó Canongí, Fill predilecte dels Pallaresos i gran mestre de cantaires quan la societat industrialitzada i de masses començava a esclatar.

Els Pallaresos, Tarragona i La Canonja li tenien vertadera devoció. Aquest divendres a la nit, Els Pallaresos, la seva vila natal, li retia un merescut homenatge, un cuidat record que va tenir el moment més emotiu quan una de les seves nétes, la Mercè Gols -que resideix a Barcelona-, va rebre el reconeixement per part de l’Ajuntament, acompanyada de la seva filla i de la seva néta, i va poder escoltar la sardana que el seu pare -també compositor- dedicà a la seva mare.

Com comentava el regidor de Cultura, Samuel Urbano, a Tarragona21, Els Pallaresos ‘superava l’escull de la pandèmia amb el primer acte cultural públic i què millor que fer-ho reconeixent la importància històrica del mestre Gols, amb un aposta a més que fem per la cultura i especialment per la sardana’, afirmava. Samuel Urbano fou l’encarregat de dirigir unes paraules als assistents i lliurar un ram de flors a la néta de Josep Gols, i s’ha mostrat satisfet de la resposta del públic: ‘No esperàvem que unes 50 persones assistissin al concert en aquesta època de control d’aforament i mesures sanitàries’.

La nit del reconeixement se centrà en l’actuació de la Cobla Reus Jove, amb peces de Gols -autor d’unes 15 sardanes i d’obres religioses-, partitures recuperades per la Cobla Reus Jove, i amb la interpretació d’altres autors de l’època del compositor dels Pallaresos. També fou el moment d’escoltar una sardana d’un compositor barceloní que va passar els darrers moments de la seva vida als Pallaresos, Rafael Galea. El repàs va incloure cançons populars, com polques o masurques, que la gent ballava als envelats de Festa Major, i peces del mestre Eduard Toldrà, de qui es compleixen 125 anys del seu naixement; un viatge musical pel tombant del segle XIX.

Un moment de l’actuació de la Cobla Reus Jove. Foto: Cedida

Imatge dels familiars amb les autoritats. Foto: Cedida

Part del públic que assistí al concert. Foto: Cedida

La tasca de recuperació de la figura de Josep Gols té en l’Ajuntament dels Pallaresos una pota, i la segona, en el president i contrabaix de la Cobla Reus Jove, Eduard Sendra. Aquest subratllava a Tarragona21 que Gols ‘va ser una verdadera personalitat en la seva època a Tarragona, fundador i director durant 24 anys de l’Orfeó Tarragoní -entre 1906 i 1930- i anys més tard, fundador de l’Orfeó Canongí. L’Orfeó Tarragoní va arribar a tenir 170 cantaires. ‘A La Canonja li tenen devoció, amb una plaça que li és dedicada, com també un concurs’. El seu consistori està preparant un homenatge aprofitant també l’efemèride del seu naixement, però el covid l’ha hagut d’ajornar.

Josep Gols va ser pare d’un altre gran compositor tarragoní, Xavier Gols. Justament, de cara a les festes de Sant Magí, la Cobla prepara un concert que serà un desplegament ‘purament tarragoní’ de composicions d’autors de Tarragona.

Josep Gols, amb el seu fill Xavier. Foto: Cedida

Eduard Sendra està fent una tasca de localització de peces de compositors del Camp de Tarragona. De Josep Gols ha aconseguit recuperar sardanes en indrets com Mataró o Sabadell, però sorprenentment, no a Tarragona ciutat. Gols, molt dedicat a la docència, és un exemple que ‘sovint no sabem el que tenim a casa’, en paraules del contrabaix. Gols havia creat la primera formació musical d’una cobla en 1908, anomenada La Tarragonina. En aquest treball d’investigador tenaç, Sendra va aconseguir, abans de la pandèmia, localitzar a Barcelona la néta del compositor, present ahir a l’homenatge.

Hi ha un llibre destacat sobre el compositor: ‘L’obra musical de l’Orfeó Tarragoní (1903-1937)’, de Jordi Morant i Clanxet.

Jaume Garcia

 

Mor l’exalcalde dels Pallaresos Josep Brunet, molt apreciat a la població

Josep Brunet Vallvé. Foto: Facebook

Els Pallaresos ha acomiadat aquest matí de dijous, 16 de juliol, el que va ser alcalde entre els anys 1991 i 1997, Josep Brunet Vallvé. Aquest moria la matinada de dimecres als 88 anys.

El seu adéu ha estat molt sentit a la localitat, i força veïns consideren que va ser ‘el millor alcalde que ha tingut Els Pallaresos’. Expressions com ‘vaig tenir el plaer de treballar amb ell durant quatre anys de legislatura, va ser un referent i un exemple a seguir com a alcalde. Una persona senzilla, molt propera a tots els ciutadans, atenta i responsable’, feta per la secretària accidental de l’Ajuntament, Sandra Obiol, han sovintejat a les xarxes socials.

La secretària accidental va entrar a l’Ajuntament en 1994 i va coincidir amb Brunet fins a 1997. En conversa amb Tarragona21, el definia com ‘una persona molt atenta, molt dolça, conciliadora, no aixecava mai la veu i no tenia mai una negativa, sempre buscava solucions’. Pagès de professió, ‘anava a les sis del matí a els seves vinyes i a les vuit ja era a l’Ajuntament’, recorda. ‘Sempre mirava pel bé dels ciutadans, era molt educat, atent’, subratlla Obiol.

Encapçalat per l’alcalde, Xavier Marcos, regidors i regidores del consistori han assistir al sepel.li, com també exalcaldes, com Enric Martínez -amb qui va compartir mandat-, Claudi Domènec, Anna Maria Ramos i Pep Nolla.

Entre les mostres de condol figuren les de l’Ajuntament i les de l’Associació de Jubilats dels Pallaresos, d’on era soci, a través del seu president, Jaume Parés.

J. Garcia

Els Pallaresos endega un projecte amb accions urbanes artístiques en diferents murs

EP! Accions Urbanes – Els Pallaresos és un projecte convocat per la regidoria de Personal, Igualtat i Turisme de l‘Ajuntament dels Pallaresos amb la finalitat de promoure el turisme local i contribuir en la difusió de l’Agenda 2030 i els Objectius de Desenvolupament Sostenible.

El projecte inclou diverses accions vinculades a les accions urbanes i les arts. En particular, destaquen les accions d’arts visuals i plàstiques que es realitzaran en murs diversos dels Pallaresos. En la primera edició, les accions es realitzaran el cap de setmana del 22 i 23 d’agost de 2020.

Com s’hi pot participar?

Tota la informació es pot consultar en les bases de la convocatòria 2020 en aquest enllaç. Si un vol presentar-s’hi, ja sigui individualment o col·lectivament, cal accedir en aquest enllaç, emplenar el formulari virtual i adjuntar un portfoli artístic.

La regidora de Turisme i Igualtat, Araceli Molina, ha comentat a Tarragona21 que les actuacions artístiques finançades per aquesta convocatòria es realitzaran sobre dos murs de 15m2 de mitjana i un mur de 26m2. ‘El projecte constitueix una iniciativa per promoure turísticament i culturalment la localitat a través de la transformació creativa d’espais públics i la participació de la ciutadania i es farà enguany en tres casetes de la llum, a l’entrada, al costat de la llar d’infants i de la residència d’avis, i finalment, al costat del camp de futbol, que és la més gran’. El consistori ha arribat a un acord amb la companyia d’electricitat Endesa i podrà disposar durant el mandat de 17 casetes per aquest fi.

A la primera caseta hi figurarà l’escut del municipi i imatges al.legòriques al mateix, com Jujol; en la segona, la idea d’igualtat entre nens i gent gran, i a la tercera, la relació dona, esport i igualtat.

En cada edició se seleccionaran tres artistes o col·lectius d’artistes perquè realitzin una obra relacionada amb l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible. En la primera edició, es pretén que dos dels murals se centrin a promoure l’objectiu cinquè: la igualtat de gènere. En concret, una de les obres estarà relacionada amb el foment de l’apoderament de totes les dones i nenes. L’altra, en canvi, se centrarà en el treball de cures.

Finalment, la convocatòria inclou una obra desvinculada d’aquesta temàtica específica. Es pretén que el darrer mural estigui relacionat amb la promoció local dels Pallaresos a través de les figures de pallaresencs/es il·lustres, com per exemple, Josep Mª Jujol i Gibert.

L’esdeveniment es realitzarà el cap de setmana del 21-23 d’agost de 2020. Cada acció artística disposa de 1.200 euros de pressupost per destinar en material, desplaçaments i honoraris (IVA inclòs). En concret, els honoraris no podran superar el 70% del pressupost total. Pel que fa al mur de majors dimensions, el qual mesura 8 metres d’alçada, l’artista o col·lectiu seleccionat disposarà d’una grua articulada i un pressupost de 1.660 euros, que s’haurà d’executar seguint les indicacions anteriors.

EP! Accions Urbanes – Els Pallaresos és una iniciativa cultural de Murals.cat, que pertany a la cooperativa Combinats SCoopC. Si un té qualsevol consulta o necessita més informació, pot contactar a través de correu electrònic: hola@murals.cat.

Redacció

 

EMATSA converteix l’aigua en element de patrimoni històric

D’esquerra a dreta: Josep Maria Toldrà, responsable del projecte de la URV; Josep Maria Palet, director de l’ICAC; Anna Ferré, técnica del projecte; Jordi Fortuny, president d’Ematsa i Daniel Milan, director gerent d’Ematsa. Foto: EMATSA

L’aigua és feréstega i se t’escapa de les mans. Requereix infraestructures per poder ser dominada i aprofitada pels nuclis humans. EMATSA va decidir donar joc a les institucions de la demarcació i crear aliances per radiografiar tots aquells elements històrics destinats a garantir-ne l’ús i que han acabat sent un patrimoni més del territori. D’aquesta manera, juntament amb l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura (ETSA) de la URV han culminat la documentació d’aqüeductes, molins, pous, fonts i dipòsits per a la seva posterior preservació. El catàleg recull 104 elements patrimonials relacionats amb el cicle integral de l’aigua existents des d’època dels romans fins a l’actualitat.

Segons el president d’EMATSA, Jordi Fortuny, aquest és un primer pas de cara a convertir en un futur la recopilació «en una eina pedagògica i de difusió». Al capdavall l’empresa municipal és «hereva de la gestió de l’aigua en aquest territori» i per això també la veu com un «element cultural» que forja identitats. En definitiva, representa l’inici d’una bona amistat amb organismes com l’ICAC i l’ETSA, amb qui ha vaticinat relacions «llargues i fructíferes» per què, de fet, el catàleg ha de donar pas a l’elaboració d’un Pla Estratègic. L’objectiu final és plantejar propostes d’actuació que vindran a integrar els elements patrimonials documentats en els circuits culturals dels quatre municipis estudiats.

El catàleg agrupa els municipis als quals EMATSA dona servei (Tarragona, els Pallaresos, la Canonja i el Catllar). El director de l’ICAC, Josep Maria Palet, destacava «la col·laboració interinstitucional» que ha permès fer realitat la idea, el retorn a la societat del coneixement adquirit gràcies als esforços i diners públics invertits i la importància de l’aigua com a recurs de primer ordre en un entorn mediterrani. Les estructures de l’aigua «són línies en el paisatge que han esdevingut elements organitzadors de la vida de les persones», argumentava.

Per la seva banda, el coordinador del projecte i professor lector de l’ETSA, Josep Maria Toldrà, destacava que més enllà de muralles i temples també hi ha patrimoni, a més de les dificultats tècniques que ha suposat al llarg del temps superar els reptes de les infraestructures que han de canalitzar un recurs clau pels assentaments humans. «El catàleg és un exemple de col·laboració entre l’arquitectura i l’arqueologia que mostra com la lògica territorial configura els serveis», assegurava.

La tècnica del projecte, Anna Farré, ha estat la responsable de donar els detalls que han permès transformar el treball de camp (incloent entrevistes a persones com el Josep Zaragoza del Catllar, capaç d’identificar amb l’ajut de la memòria els punts d’interès del municipi) i la documentació bibliogràfica (des del catàleg de béns a protegir de Tarragona fins a la planimetria arqueològica de Tarraco o l’inventari fluvial del Gaià) en un llistat, mapat i banc de dades que representen un conjunt de 104 elements patrimonials integrats en 83 punts d’interès:

8 aqüeductes i sistemes

12 molins, sínies i altres estructures

12 conduccions i trams

11 pous

21 torres i respiralls

12 dipòsits i cisternes

28 fonts i abeuradors

Cal tenir present que no tots els elements disposen de fitxa pròpia perquè en alguns casos són reiteratius. Per exemple, la Mina de l’Arquebisbe, una canalització d’aigua de 30 quilòmetres que transcorre per diversos municipis des de Puigpelat fins a Tarragona, compta amb 9 elements ubicats en els municipis objecte de l’estudi.

Cada punt d’interès catalogat compta amb una fitxa d’informació que inclou una fotografia, la descripció de les dades patrimonials, el context històric i la documentació consultada. Així mateix, s’ubica cada element en un mapa de la zona i es fa una valoració tècnica del seu interès patrimonial i l’estat de conservació en què es troba. A més, ja s’ha establert una base cartogràfica amb la geolocalització de tots els elements a fi de crear una eina de consulta en línia de tot el document.

Reproducció d’una de les fitxes que es poden trobar al catàleg, corresponent a l’Aqueducte del Llorito.

El catàleg inclou elements de diverses èpoques: des d’elements romans fins a xarxes de distribució i captació contemporànies i encara en ús que són considerades patrimonials. La forquilla històrica és per tant molt ample. El Pou de Boronat, propietat de la família Boronat i que es localitza a la zona de l’Horta Gran de Tarragona, és un element de període contemporani. Els molins del Mas de Mascaró i de l’Horta (ubicats a la part nord de l’horta de Tarragona) són del període medieval. I, el conjunt de tres dipòsits actualment emplaçats als Jardins de la Diputació són del període romà. Farré, en tot cas, dedicava un especial interès a destacar la història de l’Aqüeducte del Llorito, és a dir, el relat «d’un projecte fracassat però que pot ser vist com un conte».

Enllaç al catàleg complet: https://www.ematsa.cat/wp-content/uploads/2020/07/CATALEG_ELEMENTS_PATRIMONIALS_EMATSA_2020.pdf

(El catàleg està disponible per consulta i descàrrega a la web d’Ematsa: https://www.ematsa.cat/responsabilitat-social-corporativa/)

J.S.

 

Els Pallaresos homenatja el compositor Josep Gols amb un concert en el 150è aniversari del seu naixement

La regidoria de Cultura de l’Ajuntament dels Pallaresos organitza un concert molt especial amb motiu del 150è aniversari del naixement de Josep Gols i Veciana, fill il·lustre dels Pallaresos.

La Cobla Reus Jove oferirà un concert de música per a cobla i sardanes el pròxim divendres 17 de juliol a les 22h a la Pista Poliesportiva del C/ Tarragona.

Escoltarem algunes de les seves composicions sardanistes, alguna del mestre Rafael Galea i Garrido, que també va viure als Pallaresos, i sentirem altres autors contemporanis de l’època. Per assistir cal inscriure’s al correu electrònic tiquets@ajuntamentdelspallaresos.cat o al telèfon 977610600.

L’Ajuntament alerta que cal portar mascareta i respectar les mesures de distància. Per les limitacions en l’aforament cal confirmar l’assistència.

Qui era Josep Gols

Josep Gols i Veciana, músic, compositor i pedagog, va néixer el 1870 als Pallaresos i va morir en 1938 a La Canonja. Estudià música al Seminari Pontifici de Tarragona i més tard va fer la carrera de Magisteri. Treballà de mestre a Constantí i, al cap d’un temps, exercí de professor de cant i música a l’Escola Normal de Tarragona. Compaginà aquestes tasques amb les de compositor i mestre de capella a diverses esglésies de Tarragona. Des del 1906, i fins al 1930, va ser director de l’Orfeó Tarragoní, on el va substituir el seu fill, i músic d’anomenada, Xavier Gols. A l’estiu del mateix fundà l’Orfeó Canongí, del qual també en va ser director. El 1923 organitzà l’Aplec d’Orfeons de les Comarques Tarragonines, que reuní a Reus 700 cantaires de 6 orfeons.

La seva producció musical comprèn un gran nombre de cançons populars, composicions de música eclesiàstica, entre les quals una missa de difunts, i una quinzena de sardanes. Casat amb Josepa Soler i Vallès, tingué nou fills, dos dels quals assoliren reconeixement com a músics: en Xavier, ja esmentat, i en Joan.

Redacció

Front comú del Catllar, La Secuita, Pallaresos, Perafort, Renau i Vilallonga per reclamar al consell que posi fi a la «nefasta» gestió de la brossa

Imatge de la reunió dels alcaldes extreta del Facebook de l’Ajuntament de La Secuita.

Els alcaldes de El Catllar, La Secuita, Els Pallaresos, Perafort, Renau i Vilallonga del Camp es van reunir dimarts passat per exigir al Consell Comarcal del Tarragonès que prengui les mesures necessàries per posar fi a «la nefasta gestió» de la recollida de la brossa als municipis per part de l’empresa adjudicataria del servei, FCC. Aquesta és la valoració que en fa l’ajuntament de La Secuita en una nota de premsa penjada al seu compte de Facebook. 

Al comunicat es pot llegir que «després de nombroses queixes per part dels ajuntaments des de fa un any i donada la pasibitat del Consell Comarcal en solucionar-les han amenaçat en portar el contracte als tribunals. Joan Martí Pla, alcalde de Perafort i President del Consell Comarcal del Tarragonès, s’ha compromès a convocar una reunió extraordinaria dels 19 municipis consorciats amb l’empresa FCC i cercar les solucions definitives pel correcte funcionament del servei abans de finalitzar el mes de juliol».

Redacció

 

Les piscines municipals dels pobles reobren al ‘ralentí’

El Marc desinfecta les soles de les sabatilles d’un jove a la piscina dels Pallaresos, avui. Foto: Tarragona21

L’1 de juliol ja ha arribat, era la data en què força municipis havien triat per reobrir el tan desitjat servei de piscines municipals, especialment al pobles d’interior on no hi ha platja, com Els Pallaresos, Riudoms, La Selva del Camp o Cornudella de Montsant.

I ho van fer al ‘ralentí’, amb poca afluència de gent, uns perquè encara no tota la població coneix que obrien ahir -altres estius ho feien abans, al voltant de la data de sant Joan-, sigui per problemes tècnics -com ha succeït a la piscina de Riudoms- o perquè tot s’ha desencadenat amb molta celeritat, donades les incerteses que provocava les mesures d’higiene obligatòries i els canvis en la mateixa. Des del consistori dels Pallaresos es considera que el novedós sistema telemàtic de fer-se soci ha endarrerit el procés.

A les 10 del mati d’aquest dimecres, puntual, obria la piscina municipal dels Pallaresos. No ha estat fins al tram final del mes quan el consistori ha decidit obrir-la, més que res perquè ho feien les de les poblacions veïnes i si decidia tancar-la, es podrien generar conflictes. Evitar-los és la principal tasca dels municipis, com evitar la vinguda massiva de gent de fora que busca piscines.

Als Pallaresos, el matí havia estat particularment tranquil. Al final del mateix, s’havien comptabilitzat 14 entrades. A la tarda, sobre dos quarts de sis, es comptaven 13 usuaris amb diverses famílies. El Rubén, socorrista del poble que fa quatre anys que treballa als estius a la piscina, s’encarregarà d’evitar que hi hagi barreja de gent a la zona de la gespa. Al seu costat, el Marc és el ‘controller’ oficial de la piscina: en un llistat anota el número del carnet dels socis que accedeixen a la piscina -només es pot fer com a soci-, els desinfecta la sola del calçat i ha de vigilar que aquests es netegin les mans amb un dispensador de gel hidroalcohòlic abans d’entrar, just al costat d’un torn que és el que verifica la seva identitat i el permet entrar. A cada banyista se li lliura un full amb la normativa.

El Rubén, el socorrista, amb el Marc. Foto: Tarragona21

També al costat mateix, la Clàudia suma el segon estiu com a encarregada del bar de la piscina, del ‘xiringuito’, com li diu ella. ‘L’estiu passat, venia més gent al matí, però també s’obria més tard. Quan la piscina s’omplia de valent era a les tardes de juliol i a la primera setmana d’agost, quan als Pallaresos se celebra la Festa Major’, recorda. Enguany, l’aforament està limitat a 75 persones.

La piscina dels Pallaresos només acollí dos banyistes la primera hora de la seva represa estival. I la primera a fer-ho és la Maria Claustre, que cada any no falla a fer-se un bany. És del poble i coneix perfectament les normes: ‘Vaig amb mascareta, respecto les distàncies, em rento les mans, no només a la piscina, sinó quan vaig a la platja’. Al seu costat, un noi de 16 anys acaba d’arribar i se sotmet al cerimonial de la desinfeció i identificació com a soci.

Maria Claustre ha estrenat la piscina dels Pallaresos. Foto: Tarragona21

Tota la zona de la gespa, que es coneix com la ‘platja’, està parcel.lada, marcada, definida en quadrícules de 16 metres quadrats i on no hi podran accedir més de quatre persones. A cosa d’un metre de distància al seu costat comencen les altres parcel.les. ‘Només les poden usar les persones que hagin vingut juntes, no es poden barrejar a la piscina’, diu Rubén, que ja veu que aquesta serà una de les tasques que haurà de controlar més en aquest any excepcional de pandèmia. La piscina ha fixat horari de mati i de tarda, amb tancament al migdia -una norma en moltes altres piscines aquest estiu-, per permetre la desinfecció a fons entre un torn i l’altre. El Marc haurà de fixar-se que mai se superi l’aforament de 75 persones.

Cornudella ha obert avui la seva piscina marcant les parcel.les. Foto: Cedida

Diferent és la situació a Riudoms, on la piscina havia d’obrir a les 11 del matí, però no ho va fer fins a les quatre de la tarda degut a un problema tècnic. L’espai el gestiona l’entitat privada Amics de Riudoms, que té dos nois/es disposats al lloc d’entrada, diferent del de sortida, però la gespa no està parcel.lada, com sí passa als Pallaresos i en moltes altres piscines. ‘La normativa no ho demana, només ho aconsella, però és que canvia cada dos per tres’, informa un dels ‘controllers’. Aquest ha estat un dels problemes que s’han trobat els ajuntamens, els canvis de criteri constants en les normes sanitàries. A Riudoms, la tarda ha estat més animada: a dos quarts de sis de la tarda hi havia unes 25 persones, lluny, però, d’omplir l’aforament màxim de 52.

En altres consistoris, les piscines ja es van obrir fa uns dies, com a Almoster, que ho feu el dia 26 de juny, i també està enregistrant poca afluència de públic, segons el seu alcalde, Àngel Xifré. Al Morell estan pendents de fixar data de l’apertura, mentre a Prades l’obriran el 4 d’agost, ha informat la seva alcaldessa, Lídia Bargas.

J. Garcia

 

Els Pallaresos obre l’1 de juliol la piscina municipal extremant les mesures de seguretat i amb abonaments populars

Imatge d’arxiu de la piscina municipal dels Pallaresos. Foto: Ajuntament

L’Ajuntament dels Pallaresos obrirà finalment la piscina municipal aquest estiu i ho farà aquest dimecres, 1 de juliol, amb el que s’esvaeix definitivament el dubte de si ho faria o no. El fet que municipis veïns obrin les seves piscines ha decantat en aquest sentit la decisió de l’equip de govern municipal.

Com Tarragona21 ha reiterat en diversos articles, l’obertura o no de les piscines municipals és una veritable ‘patata calenta’ per als consistoris aquest estiu de pandèmia. Per a moltes poblacions la piscina d’estiu és gairebé un servei obligat a prestar durant la canícula, especialment per als ciutadans i residents que no disposen de piscina particular. Als Pallaresos hi ha ciutadans que en tenen, ja que proliferen les urbanitzacions amb piscina, però no tothom en pot gaudir. Obrir la piscina municipal sempre és un risc, ‘perquè no tens la seguretat al cent per cent que no hi haurà contagis per coronavirus’, deia a Tarragona21 el primer tinent d’alcalde i regidor d’Esports, Jordi Sans. No obrir-la també ho és si obren els teus veïns, ja que trasllades el problema de l’aforament als pobles del costat que obren les piscines.

El calendari de funcionament serà de l’1 de juliol al 31 d’agost. El consistori ha extremat les mesures de control sanitari seguint les recomanacions de les administracions i empreses del sector, començant per arreglar els torns que controlen l’accés al recinte i contractant un treballador que exercirà el control d’accessos i vigilarà que les mesures de protecció s’acompleixin. També s’ha marcat el terra de l’anomenada zona de platja per garantir la distància de seguretat.

Control d’accessos

Des de l’Ajuntament se sabrà en tot moment l’aforament que hi ha degut a un programari informàtic que hi instal.lat als torns. Tot i això, per control de seguretat, s’ha fet necessari contractar un treballador ‘in situ’. En l’accés hi haurà dispensador de gel hidroalcohòlic i safata al terra amb desinfectant per al calçat. Els vestidors-canviadors i les dutxes restaran tancats i es mantindran oberts els lavabos, amb gel hidroalcohòlic.

Novetat també serà que la piscina no obrirà de manera continuada tot el dia, sinó que ho farà per torns, de 10 a 14 hores i de 16 a 20 hores. Es permetrà anar-hi matí i tarda sempre que hi hagi aforament, fixat en un màxim de 75 persones.  ‘Això permetrà que al migdia podem desinfectar les zones i que es doni pas al fet que pugui entrar més gent’, subratlla Sans, que referma la idea de la necessitat que ‘la gent sigui solidària, tant en les mesures de protecció com facilitant que altres puguin gaudir de la piscina’. En aquesta línia també és remarcable que l’Ajuntament ha disposat uns preus populars trencadors: cinc euros pel dos mesos d’abonament. Aquest es pot començar a tramitar telemàticament per agilitzar el servei. Tot i els abonaments, es permetrà pagar per accedir-hi només un dia, però no es garanteix en cap cas, ni per als abonats ni pels que no ho són, l’accés quan s’hagi cobert l’aforament. D’aquí ve la crida a la solidaritat i els preus populars.

Jaume Garcia

 

28-J: L’Ajuntament dels Pallaresos pinta mobiliari urbà de color arc iris

L’equip de Govern de L’Ajuntament dels Pallaresos, al banc pintat amb els color del moviment LGTBI. Foto: Cedida

L’Ajuntament dels Pallaresos s’ha abocat en la celebració, aquest diumenge, 28 de juny, del Dia de l’Orgull LGTBI, amb diverses accions. Una d’elles ha estat sortejar la recent sentència del Tribunal Suprem que impedeix els cosistoris penjar la bandera arc iris del moviment LGTBI a la façana de l’Ajuntament. Aixi les coses, ha decidir penjar la bandera la vidre de l’Ajuntament.

Altrament, per primer cop, Els Pallaresos s’ha pintat mobiliari urbà de color de l’arc de sant Martí. Així mateix, és un dels deu municipis del Camp de Tarragona que s’ha adherit a la proposta de l’Observatori contra l’Homofòbia (@OCL_H) per tal que la Biblioteca Municipal formi part de les anomeNADES ‘Biblioteques orgulloses, biblioteques diverses’, amb iteratura sobre el moviment LGTBI i l’homofòbia. S’hi poden trobar els llibres «Menos drama y más banana’, de l’autor JOSEMOLA, i ‘LGTBI, claus bàsiques’, d’Eugèni Rodríguez i Cristian Carrer. Són considerats dos llibres imprescindibles que formaran part de la biblioteca ‘i ens apropa i és un avanç de recolçament cap al col•lectiu LGTBIQ+’, han destacat a Tarragona21 fonts municipals.

Redacció

 

L’obertura de les piscines municipals d’estiu, un maldecap per als pobles d’interior

Imatge d’arxiu de la piscina de Prades. Foto: Cedida

L’obertura de la típica piscina municipal de poble s’està convertint en un maldecap pels municipis d’interior del Camp de Tarragona amb la pandèmia del coronavirus. Al problema d’haver de controlar l’aforament s’hi sumen molts altres, com la manera de fer efectiu el pagament, si convé fixar franges horàries, obrir tot el dia o no, què es farà amb els abonats que no puguin entrar un dia per aforament complet,… El repte és majúscul en uns municipis on el consistori conviu directament amb els veïns i la proximitat és total. Tancar la piscina seria el fàcil, però la reacció de la població no seria de comprensió. I si tanca una piscina d’un poble i obre la del municipi veí, enviarà els seus ciutadans a la piscina oberta, amb el problema de col.lapse que això generarà.

Municipis del Tarragonès, del Baix Camp o del Priorat s’estan coordinant des de fa setmanes per donar una resposta a la ‘patata calenta’ que suposa l’arribada de l’estiu i la gestió de les piscines municipals. Els municipis ja podrien tenir obertes les piscines, la fase 2 ho permet, però estan tancades, per començar perquè habitualment obren més tard, a meitats de juny, per Sant Joan o al juliol. Dilluns, 8 de juny, entrem en fase 3, i hi haurà una major permissivitat especialment en aforaments, que quedarà acotat al 50% en la piscina.

Normes més clares

Ara bé, l’experiència diu que les normes van canviant sobre la marxa. Els consistoris reclamen que el Govern aclareixi com quedarà tot a la fase 3 i especialment amb la nova normalitat, que començaria el 22 de juny, i ho faci amb temps suficient per poder reaccionar i no el dia abans de la data de la seva aplicació i per via BOE. A la incertesa general se suma que el president de la Generalitat passarà a ser autoritat competent en la fase 3 i podrà decidir les mesures a adoptar.

Molts ajuntaments ja tenen clar que obriran a l’estiu, tot i que n’hi ha alguns que tenen dubtes, mentre altres, més petits, com succeeix a la comarca del Priorat, han decidit no fer-ho i estalviar-se problemes donat que el control se’ls podria escapar de les mans per manca de personal, pressupost i capacitat de gestió. La majoria, però, obriran.

Als Pallaresos, municipi de 4.000 habitants que per bona part de la població de Tarragona és la seva segona, o primera, residència, la piscina d’estiu és un equipament molt necessari. ‘Ara com ara no tenim resposta a la pregunta de si obrirem’, afirma el regidor de Sanitat, Samuel Urbano. El consistori té previst acordar-ho aquesta setmana. L’Ajuntament s’està coordinant amb els consistoris veïns, El Catllar, la Secuita i Perafort per donar una resposta conjunta: ‘No té sentit que nosaltres obrim i el poble del costa tanqui, perquè aleshores ens vindran usuaris d’aquest poble i se’ns col.lapsarà la piscina’, subratlla el regidor.

Molts interrogants

‘Tenim molts interrogants plantejats’, confessa Urbano, la mateixa resposta que es dóna Prades o a Almoster. Urbano afirma que entre els dubtes hi ha ‘el problema de l’aforament reduït, amb les entrades i sortides de la gent, el tema dels vestidors i les dutxes, que en principi estarien tancades, i si cal fer cita prèvia’. L’Ajuntament s’està curant en salut i ha aprovat una reducció de preus dels abonaments: ‘No seria normal pagar el total de l’abonament i no poder anar a la piscina perquè l’aforament està ple’, afirma Urbano. En un estiu normal, la piscina dels Pallaresos obriria a meitats de junt i tancaria quan hi ha la tornada al col.legi, al setembre. Sobre el pagament, ‘la idea és que es faci amb tarjeta a l’Ajuntament. Estem estudiant si pagarien amb tarjeta o en mà si no ets abonat i hi vas un dia’, afirma. I finalment, hi ha el tema del personal: ‘Haurem de posar una persona de més per la desinfecció, a més del socorrista’. Els Pallaresos observa que la normativa estatal ‘és molt confusa’ i reclama ‘aclariments’.

Al Morell, el seu alcalde, Eloi Calbet, confessa també els dubtes que té el consistori hores d’ara: ‘Que volem obrir estar clar, però no sabem ni quan, ni com del tot encara, ja que estem a l’espera de novetats a partir de dilluns. Farem tot el possible per obrir-les però encara no podem donar massa detalls ja que no tenim clar com ho podrem i ho haurem de fer’.

Temes com els aforaments, el control d’accés, la vigilància de la zona de la gespa o els cursets de natació,… estan en debat, també ‘si deixem entrar la canalla dels casals o ho restringim tan sols a la població usuària del pavelló i a abonats a la piscina. Tot això són un seguit de dubtes dels quals a hores d’ara, malauradament, no en tenim resposta. Hi estem treballant, en primer lloc, per poder obrir pavelló la setmana del 15 a tot estirar si no passa res’. La piscina obrirà ‘quan tinguem clar com anirà tot’. La incertesa és ‘total’.

A Prades, el gran municipi d’interior que multiplica per nou la seva població a l’estiu i passa de 600 habitants a 5.000, també observa amb preocupació el cas de la piscina d’estiu. ‘Hem d’obrir -confessa l’alcaldessa, Lídia Bargas- i potser haurem de contractar una persona que faci el control, a més del socorrista. Ens hem de plantear com fer l’abonament. Abans obríem per Sant Joan. Si enguany obrim, serà al juliol’. Tots els consistoris consultats tenen clar que serà un servei deficitari.

A Almoster, on hi resideix molta població de Reus i disposa d’una magnífica piscina municipal de grans dimensions, també tenen molts dilemes. ‘Tots els ajuntaments esperem a veure com evoluciona la pandèmia’, informa l’alcalde, Àngel Xifré. Estan en contacte amb ajuntaments del Baix Camp per coordinar accions i evitar el tancament d’unes piscines i l’obertura de les altres. ‘La nostra intenció es obrir-la amb les condicions que pertoquin. Cal determinar-ne l’aforament, amb el límit i control d’accés que això suposa, que fins ara era de 160 persones’. El consistori té damunt la taula si obrir o no tot el dia. ‘Havíem dit de fer torns de dues hores, però la piscina és un espai de relació, no només d’anar a rmullar-te i marxar, i ho hem descartat. Ara estem plantejant si fer torns de matí i tarda o obrim tot el dia’. Té clar el consistori que abans del 27 de juny no obriran. Molts municipis de la comarca ho faran entre el 20 i el 27 de juny. El pagament és un altre problema: ‘No tenin datafon’, assegura Xifré.

Torns de matí i tarda

Qui sí en té i sembla viure la situació amb més tranquil.litat és el consistori de La Pobla de Mafumet. Obrirà la piscina municipal al juliol, com sempre, amb la particularitat que per als usuaris d’abonament anual, ho farà el proper dilluns, 8 de juny. Succeeix que a la Pobla de Mafumet, la piscina té una coberta retràctil i a l’estiu es converteix en piscina oberta. La regidora d’Esports, Estefania Serrano, que també és presidenta del Consell Esportiu del Tarragonès, informa que existeix una Taula d’Esports del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre que es reuneix per establir criteris.

A La Pobla de Mafumet, l’Ajuntament ja ha decidit fer torns de matí i de tarda, de 12 a 14 i de 16 a 20 hores. ‘Qui hi vagi al matí no podrà tonar a la tarda perquè el recinte tancarà al migdia i el passi serà d’un sol ús’. Fins que esclatà la pandèmia, al migdia no es tancava. La Pobla té dos tipus d’abonaments: l’anual per la piscina coberta, i el d’estiu, quan es retira la cúpula. No té problemes quant al pagament: es farà amb datafon. Fins ara es feia per domiciliació bancària. El consistori està tramitant la cita prèvia per al pagament de l’abonament.

A la piscina hi haurà una franja restringida a persones majors de 65 anys i al migdia, quan el recinte estiqui tancat, ‘intensificarem la neteja i la desinfecció’. Com sigui que l’Ajuntament té externalitzat el servei a una empresa des de fa temps, readaptar-se als canvis no és tan problemàtic com en altres municipis on la piscina, la gestiona el propi Ajuntament. El consistori demana que els abonats siguin conscients que no sempre podran accedir si hi ha límit d’aforament. En el cas dels abonats anuals, se’ls compensarà econòmicament els mesos que la piscina ha estat tancada.

Jaume Garcia

 

La Ruta Jujol al Tarragonès amb Tarragona21

Josep Maria Jujol

Entrats en la nova normalitat, Tarragona21 us proposa que aneu preparant una ruta per l’obra de l’arquitecte tarragoní més universal, Josep Maria Jujol, centrada en la comarca del Tarragonès i a mesura que vagin obrin els riquíssims espais jujol.lians de què gaudim. L’ 1de juliol obre l’Espai Jujol i Mas Carreras a Roda de Berà, ruta que ja podeu consultar de la mà d’un testimoni de l’obra de l’arquitecte. Avui, recordem qui va ser Jujol, per què és tan important la seva figura en el món de l’art i del dibuix i per què és el gran desconegut. Volem contribuir a posar en valor el seu mestratge, innovador, modern i agosarat, però alhora tradicional, un gran amant del Camp de Tarragona, de la seva terra.

Qui era Jujol? Per què resta inconegut, ignorat? S’han donat moltes respostes per tractar d’explicar l’oblit d’un arquitecte i interiorista considerat un geni de l’alçada del mateix Gaudí, del qui conreà amistat i professió. Per què amagava tant la seva obra? Per què no acometia grans treballs, fulgurants recreacions de la seva fertilíssima imaginació? Per atzar? Per modèstia? Arribarem a conèixer Jujol algun dia?
“Conèixer l’arquitectura amagada de Jujol és descobrir-la, sovint, amagada dins d’altres obres, fins i tot en les pròpies” (1).

L’arquitecte tarragoní crea finestres en parets que s’ajunten, amb angles de 90 graus, un fet que no s’havia vist mai, i mobles impossibles: “A Jujol se l’ha de conèixer a poc a poc. Cada cop que els estudiosos contemplen una obra seva, que ja la tenien observada, descobreixen coses noves. El detall, l’adorn mig dissimulat, el caparró d’animaló que apareix de sobte al final d’unes lletres,… Detalls divertits. Un arquitecte observà que Jujol gaudia fent art”, relata el seu fill, Josep Maria Jujol júnior.

El Teatre Metropol, a Tarragona. Foto: ACN

Reconeix júnior que el seu pare, extraordinari dibuixant, “no es projectà cap a a l’exterior”. Un company arquitecte li va dir un cop: “Jujol, els pollastres canten per dir: eh, sóc aquí. Tu també hauries de cantar”. Però ell no era així: “Era molt prudent, molt discret, humil, i això el va perjudicar. Per sort va estar treballant tota la vida. Hi ha un equívoc, el dels qui diuen que només treballava per als capellans. Això és fals, justament a Sant Joan Despí hi ha enregistrades 50 obres civils”.

Roger Miralles és un arquitecte de Sant Cugat del Vallès. Va estudiar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès i es doctorà a Barcelona. És professor a l’Escola Superior d’Arquitectura que la Universitat Rovira i Virgili té a Reus des dels seus inicis.

Per casualitat començà a estudiar Jujol, amb Pep Llinàs. Redactaren el pla director de l’església de Vistabella. Van dibuixar cada una de les peces de l’església, 800 pàgines en total. Miralles s’interessà aleshores per l’obra de Jujol a Tarragona, que és diferent de la de Barcelona. “A Barcelona, Jujol s’havia de guanyar la vida, i en canvi a Tarragona molta obra va ser una decisió personal. Té un punt amateur. La feia perquè li agradava, no per imposició dels clients. És una obra molt lliure, molt més creativa. Aquí, al Camp de Tarragona, és on l’obra de Jujol excel.leix”.

De l’interès per l’arquitecte tarragoní ha sorgit Territori Jujol, que busca des de la URV i de la mà de la Diputació de Tarragona donar-la a conèixer la seva obra a casa nostra, però també que es tingui cura d’ella. “Si volem que es mantingui la seva obra, l’hem de donar a conèixer”. És un recorregut senyalitzat que actuarà de plataforma per més endavant presentar-la a les escoles de manera didàctica. Hi haurà més activitats. Territori Jujol buscarà reconstruir elements de l’autor que s’han perdut, convocant a tal fi tallers internacionals.

 

El Tarragonès

La nostra comarca és rica en obres de Jujol. Cal puntualitzar que l’arquitecte es dedicà generalment a obra menor. Ara bé, tenim excepcions. A Tarragona, disposem del Teatre Metropol -a Rambla Nova-, Casa Ximenis -a la Via de l’Imperi- o el Gremi de Pagesos, al carrer de Sant Llorenç. El Metropol va ser un encàrrec del Patronat Obrer de Tarragona, de caire catòlic -com Jujol-. La Casa Ximenis, exemple d’arquitectura domèstica, fou encarregada pel canonge Dr. Ximenis. A l’església de les Carmelites de Tarragona, n’és l’autor de la visible cúpula del cambril i de la capella. També a Tarragona existeix la capella del Sagrat Cor, al Convent de les Germanes Oblates, al portal del Carro.

Ara bé, nombrosa és l’obra documentada de Jujol a la capital, des d’un projecte de la Casa Iglesias, capella del caustre de la Catedral, una làpida sepulcral de la família Balcell-Suelves i diferents reformes a espais religiosos.

Reciclador de materials

Als Pallaresos, lloc on hi té estada l’Arxiu Jujol -al domicili del seu fill-, hi ha bastanta obra, començant per la més significativa de totes, Casa Bofarull. Ho explica ell mateix Jujol júnior: “L’antic Ajuntament, l’interior de l’església, l’altar de la Immaculada, el de Sant Antoni, amb un magnífic treball de forja. I davant de l’església tenim Ca l’Andreu -Casa Fortuny-, on les obertures de fusta dibuixen la creu de Sant Andreu. A dins hi ha un rentamans, un enginy jujolià. Es tracta de dos càntirs vells d’aram, vells i foradats, i on el pare els va ajuntar els culs, els revestí d’elements de ferro i ho convertí en una autèntica joia. I eren dos objectes per llençar”.

Miralles ho corrobora: “No li importava el buyol que li donessin, agafava el que fos, ho reciclava i ho millorava”. A l’església de Vistabella “no hi ha rebuig, en absolut. Tot es va aprofitar fent una estructura enorme”.

La Casa Bofarull, dels Pallaresos. Foto: Cedida

A Roda de Berà, sobresurten les reformes i la decoració que va fer a la capella del Mas Carreras, obres de les que en 2019 es van acomplir 75 anys. A Creixell trobem una obra característica i visible a la distància i des de la carretera nacional N-340: el coronament del campanar de l’església de Sant Jaume. A Constantí poden gaudir de tenir obra diversa de Jujol a l’església parroquial, on hi anà a treballar a instàncies d’un canonge penitenciari de la Catedral de Tarragona, el Dr. Sardà. L’Anell de Déu és una de les seves millores escultures i es troba en aquesta església. A Vistabella –La Secuita– hi ha la imponent església del Sagrat Cor. Les obres es van iniciar en 1918 per encàrrec dels habitants del lloc, que no disposava d’església. El temple es va construir amb un cert aire rústic utilitzant materials senzills com la pedra o la fusta.

Una capacitat espaial com la de Miquel Àngel

Què el fa que sigui considerat un geni? Miralles ho veu així: “Era molt intel.ligent. Un dels alumnes privilegiats de l’Escola d’Arquitectura. Però molts d’altres tambés ho eren. El que és extraordinari d’ell era la seva capacitat artística. A la capella de Mas Carreras, a Roda de Berà, hi ha un fris a l’altura de dos metres i mig. Pere Virgili -pare de l’actual alcalde-, que el va conèixer, explica que Jujol hi va fer cap, es va asseure a la bastida i sense plantejar res va escriure una oració en llatí, completa, de punta a punta, clavant l’espai, amb un càlcul increïble. A Casa Batlló, Jujol tenia al cap el dibuix senser, sense dibuixos previs. Miquel Àngel, quan esculpí el David ho va fer sense dibuixar. Aquesta capacitat espaial només la conec en ambdós”.

Un arquitecte i historiador afirmava fa anys que Gaudí va tenir de clients bisbes i gent important, i en canvi Jujol, a treballadors i rectors de poble.

Capella del Mas Carreras, a Roda de Berà. Foto: jujol140.cat

Un abans i un després

Miralles ens situa la modernitat: “Hi ha una història de l’arquitectura fins a la modermitat que després es trenca. El sistema grec, romà o barroc ja no servia. I aparegueren dues vies. Gaudí i Jujol volien una nova ornamentació, altres que no hi hagi ornamentació, com Mies Van der Rohe i Le Corbusier, que acabarien triomfant. Les dues vies conviurien fins després de la Segona Guerra Mundial. Acabada aquesta, tot està devastat, no hi ha diners per a renovar l’ornamentació, i aquest corrent mor”.

-Per què no es coneix l’obra de Jujol?
-Perquè a diferència de la de Gaudí, no es veu. Jujol no és un arquitecte central; cal apreciar-lo pels valors que té. No podem comparar un Gauguin amb un Van Gogh. Els valors són diferents. Gaudí és la concepció espaial, però Jujol discorre per la pell, per la decoració, pels revestiments. Jujol acaricia els ulls, les mans.

“…el país on Jujol proposà una nova estètica no estava preparat ni per rebre-la ni per assimilar-la com calia”. (2)

(1) Montserrat Duran i Albareda, ‘Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada’, p. 228, Barcelona, 2003
(2) Montserrat Duran i Albareda, ‘Josep M. Jujol. L’arquitectura amagada’, p. 228, Barcelona, 2003

Jaume Garcia

 

Els Pallaresos aprova tres línies d’ajut a famílies, comerços i autònoms afectats per la covid19

Xavier Marcos, alcalde dels Pallaresos, en una imatge d’arxiu. Foto: Tarragona21

El ple de l’Ajuntament dels Pallaresos ha aprovat aquest dijous 14 de maig les bases reguladores per a la concessió de subvencions al teixit comercial i serveis de proximitat i a les famílies dels Pallaresos amb motiu de la situació generada per la covid19.

La seva finalitat és establir tres línies d’ajuts per a diferents afectats. ‘La línia 1 està adreçada a famílies empadronades als Pallaresos per pal·liar la manca o disminució d’ingressos i cobrir les necessitats bàsiques de la unitat familiar de convivència’, destaca l’alcalde, Xavier Marcos.

La línia 2, ‘amb 250€ màxims per a empreses o autònoms que hagin patit el cessament de la seva activitat amb alta fiscal als municipis, subvencionant la despesa de l’activitat que s’ha hagut de seguir fent malgrat el tractament’, subratlla el mandatari. I la línia 3, ‘adreçada a complementar les targetes moneder de prepagament que el Consell Comarcal del Tarragonès va distribuir a les famílies dels Pallaresos, per tal de poder garantir els ajuts de menjador durant aquest període en el quals els centres estaran tancats’.

A més a més, ‘destaquem que aquests ajuts no són incompatibles amb altres subvencions o ajuts rebuts, fet que facilita molt més la seva concessió’, destaca Xavier Marcos.

Per tal de dotar aquesta convocatòria, s’ha aprovat una modificació de crèdit de 30.000€, provinents de les regidories de Cultura i Festes respectivament. En percentatges, Cultura ha aportat el 33% del seu pressupost anual i Festes el 33% del pressupost semestral per dotar econòmicament aquests ajuts. Tots dos regidors coincideixen que tot i que molts actes hagin estat suspesos, al menys es reverteix directament en les
més necessitats aquests imports.

Tanmateix, aquest import es inicial, doncs en el cas que s’exhaureixi, es dotarà de la quantitat que sigui necessària, doncs per l’Equip de Govern ‘és primordial pal·liar en la mesura del possible l’impacte de la covid en les famílies i el teixit comercial’.

Per posar un exemple, una família de quatre membres que acrediti una reducció dels seus ingressos del mes de març respecte dels de febrer de 2020 i tingui uns ingressos inferiors de 1.196€, podrà rebre una ajut màxim de 420€, subjecte a complir amb els altres requisits. ‘No ens hem pogut oblidar de les famílies mes desprotegides, que durant aquests mesos no han rebut la totalitat de les beques menjador. Des de l’Ajuntament, vist que el Consell Comarcat del Tarragonès no es feia càrrec d’aquest complement, hem optat per assumir el cost de complementar-les per assolir la totalitat de l’import, que en moments com aquests són tan importants’. L’alcalde destaca: ‘Desitgem que aquest ajut serveixi d’alleujament econòmic per aquestes famílies’.

Les sol·licituds es podran presentar telemàticament o presencialment a l’Ajuntament, un cop es publiquin les bases al Butlletí Oficial de la Província de Tarragona. Es crearà un apartat especialment destinat per tal fi al web municipal.

L’Ajuntament dels Pallaresos ha pres aquesta decisió com a resposta urgent en aquest context de dificultats generades pel Covid-19, que ha impactat de forma directe en la dinàmica econòmica del territori impossibilitant que un gran nombre d’empreses puguin desenvolupar la seva activitat ordinària o que aquesta s’hagi vist reduïda notablement, repercutint en una reducció dels seus ingressos i posant en risc els seus nivells d’ocupació. “Si bé som un Ajuntament amb un pressupost ajustat, per a nosaltres és essencial poder ajudar en la mesura del possible tant al comerç local com a les famílies,
especialment a aquelles més vulnerables”, en paraules de l’alcalde.

Els Pallaresos torna a avançar-se i reprèn dilluns les cites amb els ciutadans amb mesures de protecció

Façana de l’Ajuntament dels Pallaresos

Els Pallaresos torna a avançar-se en el desconfinament parcial. La setmana vinent, de l’11 al 15 de maig, l’Ajuntament dels Pallaresos rependrà l’atenció al públic en l’horari habitual mitjançant cita prèvia. Segons un avís que ha fet públic i del qual Tarragona21 n’ha tingut accés, per demanar cita els ciutadans poden contactar amb el consistori mitjançant el telèfon 977610600 o el correu electrònic ajuntament@ajuntamentdelspallaresos.cat.

Les cites s’establiran en franges de 15 minuts per persona, i s’assignaran hores segons disponibilitat. Els interessats hauran d’acudir a la cita sols, excepte que per motiu del tràmit a realitzar o per necessitats especials sigui imprescindible la presència d’un acompanyant.

Només es podrà entrar a l’edifici de l’Ajuntament a l’hora en què s’ha concertat la cita, mentrestant s’haurà d’esperar a fora. És obligatori l’ús de mascareta i guants. En cas de no tenir-ne, dins l’edifici n’hi haurà a disposició del públic, així com mesures per guardar la distància de seguretat amb el personal administratiu.

El consistori prega puntualitat a l’hora d’assistir a les cites ja que en cas de no presentar-se durant la franja de 15 minuts establerta, es passarà a atendre la següent visita. Tanmateix, demem fer ‘un ús responsable d’aquest servei’ i ‘intentar resoldre els tràmits que es pugui per mitjans telefònics o electrònics, a fi d’evitar desplaçaments i contactes innecessaris’.

L’Ajuntament ha anunciat aquests dies que dijous vinent celebrarà de nou un ple presencial, amb mesures de protecció i distanciament. Entrant el Camp de Tarragona dilluns vinent en fase 1 de desconfinament i permetent-se activitats donat el baix nivell de casos de nous contagis de coronavirus a la regió, el consistori dels Pallaresos vol transmetre un missatge de tranquil.litat i que la població vagi deixant enrere el temor que encara amb una pandèmia que ha castigat molt durament la residència d’avis Nostrallar del municipi.

Redacció

L’Ajuntament del Pallaresos, el primer que anuncia un ple presencial

Imatge de l’Ajuntament dels Pallaresos

L’Ajuntament dels Pallaresos serà el primer del nostre territori que ha anunciat que celebrarà un ple presencial. Serà el proper dia 14, dijous, tres dies després d’iniciada la fase 1 de desconfinament de la població i de l’activitat econòmica al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, on els índexos de contagi són molt baixos.

La decisió s’ha pres justament ‘perquè la Regió Sanitària del Camp de Tarragona entra en fase 1 de desconfinament el dilluns, dia 11, amb el descens de la corba de contagis, perquè el mateix parlament i el Congrés dels Diputats celebren plens presencials, com altres consistoris catalans i comunitats autònomes’, ha subratllat l’alcalde, Xavier Marcos.

Es considera que ja no té sentit celebrar plens telemàtics quan ja n’hi ha presencials i quan la població ja pot sortir en franges horàries, i a partir de la setmana que ve podrà gaudir de terrasses, comerços, hotels i càmpings o circular amb cotxe mantenint la seguretat.

Per fer efectiu el ple es posaran en marxa un seguit de mesures de distanciament, seguretat i precaució en la línia amb les que es posaran en funcionament a partir de dilluns a tot l’Estat i les que ja hi ha en marxa. Ho resumeix l’alcalde: ‘Hem instal.lat taules individuals per als regidors, l’alcalde i la secretària municipal seran els únics que s’asseuran a presidència. Els dos líders de l’oposició s’asseuran amb una separació de dos metres, i la resta de portaveus i regidors ho faran a la sala, amb taules individuals. Es retiraran per tant les cadires del públic’.

A l’entrada de l’Ajuntament hi haurà instal.lat un control amb hidrogel, repartiment de guants i mascaretes i la sala de plens estarà descontaminada, amb les finestres obertes. El públic s’habilitarà al vestíbul de l’Ajuntament, amb control d’aforament, i seguirà el ple per altaveu. Abans del dia 14 tindrà lloc també una comissió informativa presencial.

La decisió ha provocat el rebuig del grup municipal Junts x Catalunya-Els Pallaresos, a l’oposició, que ha entrat un escrit afirmant que els seus regidors no assistiran ni a la comissió ni al plenari, i reclamant un ple telemàtic. JxCat Els Pallaresos sol.licita que l’Ajuntament ‘celebri les reunions dels òrgans col.legiats (comissions informatives, Plens.) de manera telemàtica, tal com recomana l’Associació Catalana de Municipis, i la resta d’administracions públiques, donada la situació excepcional que estem vivint’, segons han fet públic a Facebook. També han demanat a l’Ajuntament que els informi perquè ‘incompleix amb l’establert al ROM (Reglament Orgànic Municipal) pel que fa a la periocitat de les sessions. Pensem que la prevenció i el benestar de tots, ha de ser primordial pels ciutadans’.

La decisió de l’equip de govern no amaga un intent d’anar retornant a la normalitat i la tranquil.litat, que la ciutadania vagi deixant enrere els temors que la pandèmia de la covid-19 ha provocat, especialment en un població castigada per les desenes de morts viscudes a la residència Nostrallar, que va ser intervinguda pel Departament de Salut després de la denúncia cursada per l’Ajuntament sobre la seva gestió. ‘Hem estat pioners en la denúncia de les pràctiques de la residència, i després van venir d’altres denúncies d’altres municipis, i ara som pioners a celebrar plens presencials’, ha subratllat l’alcalde.

Redacció

 

El Govern intervé la residència Nostrallar dels Pallaresos

Imatge de dos empleats d’una funerària retirant un cadàver de la residència Nostrallar. Foto: Roger Segura

El Govern ha intervingut la residència Nostrallar dels Pallaresos i n’ha adjudicat provisionalment la direcció i gestió a l’entitat STS Gestió de Serveis Sociosanitaris. El centre, sota investigació judicial, sumava dilluns 29 residents morts i 50 amb símptomes de covid-19, segons va informar aleshores la direcció.

La Direcció General de l’Autonomia Personal i la Discapacitat del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies va signar dimecres la resolució d’intervenció per fer front a la contingència produïda a causa de l’emergència sanitària provocada per la covid-19, segons informa Salut en un comunicat. El personal actual queda sota la direcció de la nova gestora, la qual aportarà les dotacions de personal que siguin necessàries.

L’empresa STS-Grup podria gestionar la residència Nostrallar dels Pallaresos

Imatge del carrer de la residència Nostrallar dels Pallaresos amb treballadors de la funerària accedint a l’equipament, al fons. Foto: Roger Segura

En els pròxims dies, l’empresa STS-Grup es podria fer càrrec de la gestió de la residència Nostrallar dels Pallaresos que actualment gestiona la Fundació Catalana Privada de Suport a la Gent Gran. La residència Nostrallar és un centre concertat amb la Generalitat de Catalunya que disposa tant de places públiques com privades.

Per això, un cop es produeixi aquest canvi es comunicaria als residents i a les seves famílies el canvi de titular amb la subrogació dels drets i deures dels seus contractes. STS-Grup quedaria exonerada de totes les responsabilitats en què es pugui haver incorregut fins la data de l’entrada en la gestió del centre.

Pel que fa a recursos humans, es realitzaria la subrogació dels treballadors amb la preservació de tots el seus drets i dels seus deures establerts en els seus contractes.

La residència nostra llar té una capacitat de 210 places registrals, de les quals 95 són concertades i 115 privades. Actualment hi ha una ocupació de 120 llits.

D’altra banda, aquesta setmana es coneixia que la Fiscalia de Tarragona ha incoat diligències d’investigació per la situació a la residència Nostrallar, que suma almenys 15 residents morts i 50 contagiats per la covid-19. Les diligències es van obrir dimarts arran d’una denúncia presentada pel propi Ajuntament.

Els Mossos d’Esquadra han assumit la investigació en funcions de policia judicial. En la denúncia, el consistori expressa la seva «preocupació» per la situació al centre i es mostra partidari que sigui intervingut. Per la seva banda, la direcció assegura que «mai s’ha amagat res», que els residents són la seva prioritat i que ha reforçat la comunicació amb les famílies.

Redacció

 

Baixa un 10% el consum d’aigua a Tarragona i un 9% el del CAT per l’estat d’alarma

Imatge de la seu d’EMATSA a Tarragona. Foto: EMATSA

El decret d’estat d’alarma i de confinament ha tingut una repercusió directa i automàtica en el consum d’aigua dels tarragonins i de la població de la província de Tarragona, a més de la gran indústria química dels polígons nord i sud del Camp, segons han informat a Tarragona21 fonts de l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües de Tarragona -EMATSA- i del Consorci d’Aigües de Tarragona -CAT-.

A Tarragona ciutat, EMATSA ha constatat un descens del 10% en el consum d’aigua en comparació amb la mateixa setmana de l’any passat, segons indiquen fonts de la companyia. Tot i que l’estat d’alarma situa l’empresa com a servei essencial i per tant concentra les tasques en temes urgents i així no disposa de dades mes detallades, sí dedueix que els sectors de l’hosteleria, bars i restaurants, càmpings, obres als carrers i la indústria han baixat el consum. En canvi, les llars domèstiques, on gairebé tothom està confinat, i els hospitals enregistren més consum, que no compensa la davallada general.

La caiguda va ser ‘abrupta’. Es va iniciar l’endemà del decret d’estat d’alarma, el dia 15 de març, i va ‘caure en picat’ el dia 16, que era dilluns, laborable, un descens que es manté fins dimarts passat, darrer en disposar-se de les dades. ‘Des dels dies 28 i 29 hem notat que s’ha estabilitzat el descens, és a dir, quan va acabar de paralitzar-se l’activitat econòmica, des d’aleshores es manté el mateix consum baix’, indiquen les mateixes fonts.

A banda de Tarragona, EMATSA subministra també als municipis dels Pallaresos, El Catllar i La Canonja. També hi ha descens de consums, tot i que són menors en aquests menys a La Canonja perquè no disposen de centres de treball com el Port de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, càmpings i hotels, on es concentra molta gent i activitat.

El descens del consum al Catllar ha estat del 6%; als Pallaresos, del 7,5% i a La Canonja, municipi fortament industrialitzat, del 10%.

Es tracta d’un descens d’unes dimensions que no s’havien donat des de feia temps. L’any 2008 es van sumar dues crisis, ‘l’econòmica i la sequera’, que provocà una intensa campanya municipal d’estalvi d’aigua, que va donar els seus fruits amb un descens que es va mantenir sostingut. La dada anual del descens de 2008 va arribar a ser de cinc punts sobre l’any anterior.

EMATSA va posar en marxa el dia 13 de març un pla de contingència en ser un servei essencial, amb l’objectiu de ‘garantir l’aigua potable i depurable’, la seva qualitat i quantitat. Ja va comunicar a l’opinió pública que no hi hauria escassetat ni pèrdua de qualitat. Ser servei essencial vol dir que alguns treballs no estrictament necessaris van deixar-se de prestar, com la lectura de comptadors i les obres que no són correctives. Altrament, el 51% de la plantilla practica el teletreball.

De cara al futur, es preveu una recuperació, però en funció de com es desenvolupi el final de la crisi i si el retorn a la feina i a l’activitat és o no esgraonat, com també dependrà del manteniment del teixit productiu.

Josep Xavier Pujol, el primer a la dreta, en una imatge d’arxiu. Foto: Tarragona21

CAT: descensos entre el 8 i el 9%

D’altra banda, el Consorci d’Aigües de Catalunya, el gran subministrador d’aigua en alta a 89 consorciats -que són ajuntaments de la província i indústries majoritàriament del sector petroquímic del Camp de Tarragona-, també ha viscut i viu un descens del consum. El seu director gerent, Josep Xavier Pujol, ho detalla a Tarragona21.

En el cas del subministrament als 63 ajuntaments de la província de Tarragona, el descens ha estat del 8,2% en data d’aquest dilluns. El dia 16 de març ja es constatava un fort descens. La comparativa es fa respecte a la primera quinzena del mateix mes de març d’enguany ja que cada any pot haver una pluviometria diferent i no seria correcte comparar-ho amb dades del mateix període de l’any passat. Quan plou menys, els consistoris i les indústries tiren de fons líquids propis, que solen ser pous i mines.

En el cas de la gran indústria, el descens és del 9,3%. Hi ha diferències entre el polígon nord i el sud. En el primer cas, el descens és de l’ordre de l’11% i al sud, del 8%. Al nord hi ha indústria que consumeix més i genera més volums que al sud. ‘Hi ha menys consum, menys mobilitat, menys exportació i això es reflecteix en el descens’, destaca Pujol sobre el complex químic.

En canvi, les empreses que subministren gasos, essencials en aquesta crisi sanitària, viuen increments notables del consum en haver de necessitar més aigua per a produir-los i poder satisfer la demanda.

Les dades del descens general són significatives ja que el CAT es mou en forquilles d’entre dos i tres punts amunt o avall, però no del vuit i del nou per cent.

Malgrat la davallada, l’afectació en l’economia del CAT no és significativa. ‘Simplement deixem de facturar un import variable’, subratlla el seu gerent. ‘No s’ingressen aquests diners però tampoc es gasten’, recorda. El CAT genera unes factures fixes i altres variables. ‘És com una comunitat de veïns, que suporta els costos fixos entre tots i a partir d’aquí hi ha un variable’.

La postcrisi presenta també incògnites, si més no ningú sap què passarà exactament ja que depèn de molts factors i caldrà estar amatent del retorn de l’activitat econòmica i de la diària.

A nivell intern, el CAT ha fet anàlisis al personal que ara és clau en l’operativa, té el 35% del personal teletreballant, el seu Consell d’Administració celebra reunions virtuals, té les obres no essencials aturades, i fa torns de 12 hores en comptes de vui per evitar contactes entre empleats. Continua fent operacions de manteniment i les que no són essencials ‘les posposem’. ‘La prioritat és el laboratori i la sala de control’, és a dir, tenir una aigua de qualitat i que es controli el seu subminstrament.

Jaume Garcia