David Vidal proposa un Pla Integral per a la Gestió de l’Aigua

15/05/2023

David Vidal ha fet la proposta en roda de premsa. Foto: Cedida

Reus en Moviment ha presentat aquest dilluns els eixos principals de la seva proposta mediambiental i ecològica, entre els quals destaquen caminar amb urgència cap a una nova cultura de l’aigua davant la greu situació de sequera i manca de pluges que viu la comarca i el conjunt del país. El cap de llista de Reus en Moviment, David Vidal, ha proposat un Pla Integral per a la Gestió de l’Aigua liderat per la Regidoria de Medi Ambient i Aigües de Reus que, entre altres avantatges, serviria per impulsar l’oblidada Anella Verda de Reus gràcies al reaprofitament d’aigües residuals de la depuradora de Reus. En aquest sentit, ha volgut denunciar “la hipocresia de l’equip de govern municipal, per demanar un consum responsable a la ciutadania al mateix temps que buiden l’aigua de les piscines municipals davant la mirada incrèdula de part del veïnat, que no entén com aquesta aigua no s’hagi utilitzat per netejar carrers o d’altres usos, com sí que s’ha fet en altres municipis”.

Al mateix temps, Reus en Moviment defensa la reutilització de plàstics i vidre reciclat bonificant les empreses i grans superfícies que facilitin carmanyoles als clients fetes amb materials reciclats procedents dels residus de Reus. Per a l’expert en canvi climàtic i membre del grup de treball de Mirada ecològica de Reus en Moviment, Sergi Cuadrat, “cal ‘convertir els residus en recursos’ per tendir cap al ‘residu zero’ o ‘petjada zero de carboni’ i fer que la ciutat de Reus sigui un exemple en aquesta política”.

Sergi Cuadrat ha explicat que “les ciutats són particularment vulnerables als efectes del canvi climàtic, i la freqüència dels desastres naturals relacionats amb el clima està augmentant a tot el món. A més, l’acceleració de la transició industrial té el potencial d’impactar negativament la nostra economia. Aquesta situació es veu exacerbada per la crisi de la COVID-19, que ha posat en evidència les conseqüències de la falta de preparació i resiliència davant d’una emergència global”. Davant d’aquests reptes, Cuadrat suggereix “invertir en infraestructures urbanes resilients al clima, donar suport a les empreses i comunitats més afectades per les crisis econòmiques i treballar en col·laboració amb altres nivells de govern per desenvolupar polítiques urbanes efectives. Una ciutat resilient és capaç de respondre de manera ràpida i eficaç quan es produeix un impacte, assegurant una resposta equitativa i eficient. Això no només requereix decisions sòlides per part de les autoritats, sinó també una forta xarxa d’institucions i relacions educatives i socials que puguin proporcionar una xarxa de seguretat per a les poblacions vulnerables”.

En aquest punt, Sergi Cuadrat ha detallat encara més un conjunt de propostes sota el concepte de ReUsiliència. Els grans eixos de la ReUsiliència són els següents:

• La idea fonamental de “convertir els residus en recursos”. Aquesta visió ens impulsa a treballar cap a un “residu zero”, en què en lloc de pagar impostos, generarem recursos financers per a la ciutadania amb una petjada de carboni zero. Volem que qui generi residus sigui responsable de gestionar-los, i això es tradueix en legislació que promogui aquesta responsabilitat individual i col·lectiva. Volem que la ciutat de Reus sigui un exemple en aquestes mesures que ens ajudaran a revertir el canvi climàtic i a adaptar-nos a aquest nou escenari. Això no només serà beneficiós per al medi ambient, sinó que també crearà recursos financers per a la ciutadania, alliberant-nos de la necessitat de pagar impostos i impulsant l’economia local. Per assolir aquest objectiu, cal que assumim la responsabilitat com a ciutadans i com a administració local. La legislació ha de garantir que qui genera el residu és qui se n’ha de fer responsable. Això significa establir normatives clares i exigents sobre la gestió de residus i promoure la innovació en tecnologies i processos que permetin una reducció significativa de les emissions i una millor gestió dels recursos. No obstant això, això no pot ser responsabilitat únicament de les autoritats formals. També necessitem una xarxa d’institucions, relacions educatives i socials que proporcionin suport a les poblacions vulnerables i assegurin que tothom tingui accés als beneficis de la transició cap a una ciutat resilient.
• Una de les propostes més rellevants és la reutilització de l’aigua de la depuradora. Treballarem en col·laboració amb entitats supramunicipals per dur endavant un projecte de reutilització de l’aigua de la depuradora, mitjançant estacions de bombeig i sanejament. D’aquesta manera, l’aigua que fins ara s’havia desaprofitat i acabava al mar servirà per satisfer part de les necessitats de la població i reviurem els trams de l’Anella Verda de Reus, afectats per la sequera i la intervenció humana. A més, realitzarem un estudi exhaustiu de l’aigua subterrània, de les mines i de l’aigua reutilitzada necessària per a la ciutat. Buscarem un equilibri que progressivament redueixi l’impacte en el consum i l’afectació ecològica a la zona de “Riudecanyes-Siurana” i a la conca hidrogràfica de l’Ebre. Rebutjarem el traspàs d’aigua del Pantà de Siurana i potenciarem el projecte de l’Anella Verda de Reus, una xarxa d’espais lliures que aprofitarà l’estructura hidrològica, les infraestructures viàries i els elements patrimonials per crear un entorn verd i sostenible a la ciutat.
• Pel que fa a l’Anella Verda de Reus, amb recursos econòmics i la col·laboració d’entitats ecologistes, treballarem per fer realitat aquest projecte, que ens permetrà gaudir d’espais verds i naturals dins del nostre terme municipal per adaptar-nos millor al canvi climàtic. “La construcció de resiliència no només implica prendre decisions sòlides, sinó també promoure una planificació participativa i inclusiva”, ha afegit Sergi Cuadrat. Cal treballar amb les empreses, les organitzacions de la societat civil i la comunitat per desenvolupar solucions conjuntes i implementar accions que beneficiïn tothom. En aquesta línia, Cuadrat ha afirmat que “augmentar la resiliència a les ciutats també implica abordar la reducció de la pobresa bàsica i assolir els objectius de desenvolupament sostenible”. “No podem veure la vulnerabilitat als impactes climàtics com una preocupació addicional, sinó que hem d’integrar la resiliència en tots els àmbits de les nostres polítiques i accions”, ha conclòs.

Més de 50 propostes al capítol Mirada ecològica

Les propostes mediambientals de Reus en Moviment són fruit de la feina que ha desenvolupat en els darrers mesos el grup de treball de Mirada ecològica, que ha col·laborat estretament amb el grup de treball de Ciutat habitable. El capítol de Mirada ecològica del programa electoral de Reus en Moviment es divideix en tres grans blocs: conservació de l’entorn, energia i sostenibilitat i tinença i benestar animal. Es tracta d’una cinquantena de propostes concretes, algunes de les quals inclouen diverses mesures per fer que l’Ajuntament de Reus i el conjunt de la ciutat siguin part d’una relació més positiva i sana amb l’entorn, l’energia i el conjunt del planeta.

Les propostes destacades en aquest àmbit són les següents:

• Fomentar la mobilitat elèctrica.
• Utilitzar material compostable en festes populars i assegurar la consegüent recollida selectiva, col·locant-los en la fracció “orgànica”.
• Generar ocupació en l’àmbit de les energies renovables i la millorar de l’eficiència energètica.
• En col·laboració amb Aigües de Reus i la Regidoria de Medi Ambient, dissenyar un “Pla Integral per la Gestió de l’Aigua”, consistent no només en potenciar una cultura i conscienciació en l’estalvi del consum d’aigua, sinó també en la identificació i implementació de projectes i iniciatives enfocades al reciclat i a la reutilització de les aigües residuals.
• Pel que fa a la gestió del plàstic: aprofitar els nous contenidors tancats amb un sistema de lectura personalitzada, per mostrar la traçabilitat del plàstic d’un sol ús i altres plàstics no reutilitzables, adaptant les taxes d’acord amb les aportacions fetes i permetent així bonificacions a aquella part de la ciutadania que faci compres i recicli plàstic reutilitzable. Al mateix temps, gravant empreses que no apostin per la utilització de plàstic reutilitzable, i obrir la porta que part de la gestió dels residus industrials el paguin empreses com Mercadona (que forma part del consell d’administració d’Ecoembes) i no pas la ciutadania que pren el plàstic cap a casa.
• Estudiar la possibilitat de beneficis i/o taxes especials a aquelles empreses compromeses amb el reciclatge i la reutilització de plàstics, pràctiques encaminades cap a l’anomenat “residu zero” o “petjada zero de carboni”.
• Impuls de recipients reciclables. Estudiar bonificacions a les empreses i grans superfícies compromeses amb l’ús de recipients i carmanyoles produïts a partir de la reutilització del vidre reciclat a Reus. Facilitar l’ús de recipients reutilitzables als establiments d’alimentació i fomentar la compra a granel.
• En el marc de la recollida orgànica, distribuir compostadors a diferents barris, de manera que es puguin fomentar horts urbans i iniciatives similars.
• Quant al paper i cartró, abastir l’Ajuntament i empreses municipals, el món del comerç i d’altres sectors amb un producte elaborat amb la mínima petjada ecològica.
• Reutilització d’aigua de la depuradora. Buscar consens ampli amb entitats supramunicipals amb la màxima ajuda econòmica per tirar endavant un projecte de reutilització de l’aigua de la depuradora i permetre a través de diferents estacions de bombeig i sanejament que l’aigua fins ara sobrant que va a parar al mar, serveixi per abastir part de les necessitats de la població. En paral·lel la recirculació de l’aigua per trams de la V verda permetria recuperar vida en un degradat territori afectat per la sequera i la petjada humana,dotant de significat el projecte pràcticament abandonat de V verda a la ciutat de Reus.
• Elaborar un estudi real de l’aigua subterrània (pous i mines d’aigua), superficial i de l’aigua reutilitzada que necessitaria la ciutat i buscar així un equilibri que de forma progressiva permeti reduir l’impacte en el consum i l’afectació ecològica que representa a l’entramat «Riudecanyes- Siurana» i a la conca hidrogràfica de l’Ebre.
• Rebutjar el traspàs d’ aigua del Pantà de Siurana.
• Potenciar V verda de Reus. L’anomenada ‘V Verda’, és una xarxa d’espais lliures aprofitant l’estructura hidrològica, les infraestructures viàries, la xarxa de camins, elements patrimonials que sobre el mapa traça la forma d’una V baixa dins el terme de Reus. Cal tirar endavant aquest projecte amb recursos econòmics i amb la coresponsabilitat i el compromís d’entitats ecologistes.
• Aprofitament d’aigües grises en edificis de la ciutat de nova construcció. Crear ordenança que reguli aquesta aposta per la reutilització d’aigües grises igual com fan en d’altres municipis. De forma prèvia caldria per una prova pilot en dependències municipals i estudiar així la viabilitat de bonificar aquelles comunitat de propietaris que malgrat l’edat de l’edificació volguessin optar per aquest mecanisme a fi i efecte de reduir el consum de l’aigua.

Reus en Moviment neix com un espai de reflexió i opinió política per aportar idees i contribuir a la millora de la ciutat de Reus. Des d’un enfocament progressista, es convida la ciutadania a generar propostes per reforçar la cohesió social, la cultura i el lideratge de la ciutat, amb el debat i l’autocrítica com a eines de pensament. A Reus en Moviment caminem cap a una nova consciència, més humana, orientada envers el bé comú.