Jordi Just, en una imatge d’arxiu. Foto: Cedida
Jordi Just acaba aquest dijous el seu mandat com a president de la Cambra de Comerç de Reus havent-la reflotat econòmicament els darrers quatre anys i mig, salvant-la d’una situació que l’amenaçava seriosament i desplegant un ventall d’activitats que poques vegades s’ha vist a la corporació reusenca. L’entrada de la Cambra al hub de tecnologia alimentària n’és el darrer pas.
D’entrada, la situació econòmica: el pressupost executat del 2022 va ser de 1.540.000,00€, que representava doblar el del 2019 (el de l’inici del mandat) amb un resultat de gestió (benefici) de 55.000,00€. Aquest 2023 el pressupost es consolida.
La liquidesa de la Cambra la dibuixa com a “totalment sanejada” sense tenir dependència de línies de finançament de circulant que es troben disposades al 0% (no disposades). S’està al corrent de pagament amb tots els proveïdors i s’ha implantat i se segueix un pla de pagaments a 60 dies de la data de recepció de la factura. Hi ha un fons de maniobra generat de més de 369.000,00€ (quan venien d’un fons de maniobra negatiu a l’inici del mandat) que permet assumir les amortitzacions del deute a llarg termini (hipoteques, bàsicament per la compra de la Llotja).
La territorialització de la Cambra
Especialment, la territorialització de la Cambra ha estat un dels vectors de l’acció de Just, que ha aconseguit envoltar-se d’un equip de professionals que ha aconseguit seguir-lo a roda multiplicant les activitats de la corporació en àmbits com la formació, la internacionalització, i amb l’eix central posat en el suport a les empreses i professionals. Quan Just va començar el mandat, des de Cambrils observaven amb escepticisme la tasca de la Cambra, que la veien massa reusenca, però Just va captar la cambrilenca Berta Cabré i va desplegar la Cambra a la segona ciutat del Baix Camp. Una de les fites és el suport que li dona a la Fira del Vi.
Just s’acomiadava aquests dies de la premsa recordant que quan va entrar a la corporació de les 22.000 empreses de l’àmbit de la Cambra de Reus -cinc comarques, la meitat de les que hi ha a Tarragona-, la corporació només tenia el llistat complet de 900 d’elles, que un cop buidades van acabar sent 400. “La llei de protecció de dades ens impedia tenir informació de les empeses”, reconeixia. Va començar aleshores una tasca de formigueta d’aconseguir, una per una, aquesta informació, de manera que el llistat actual de la base de dades completa suma 12.000 empreses.
Sota la seva presidència s’ha buscat el “finançament adequat” per dur a terme la funció institucional que la llei els reconeix i otorga. També s’ha donat cohesió amb d’altres actors del territori per treballar conjuntament i coordinadament. “S’ha començat i cal apretar amb aquesta actuació”, deia Just.
Altres fites han estat la implementació d’un Departament d’Internacionalització “potent i d’utilitat per a l’empresariat”. En formació, 1.300 alumnes han passat pel programa PICE, s’han celebrat 6 Fires de l’ocupació, 4 Fires de l’FP Dual, amb més de 130 empreses i 36 empreses que s’han activat amb convenis de FP Dual. Altrament, més de 78 empreses han estat beneficiàries de Fons FEDER amb 378.000€ de recursos repartits.
Altrament, s’han viscut increments acumulats des d’inici del mandat de més del 1.500% en la tramitació de certificats digitals d’identificació i signatura i s’han cursat més de 540 visites, diagnosis i acompanyaments a emprenedors per impulsar un pla d’empresa o aconseguir finançament a través d’ajuts o subvencions o convenis amb entitats financeres.
Finalment, deixa endegades les activitats de l’Espai Llotja, el recinte que ha recuperat un dinamisme mai vist abans i que el futur li pot reservar un paper central en la promoció agroalimentària i turística del territori, una mena de porta d’entrada a les comarques d’interior i de costa.
Jaume Garcia
Equip de redacció
