Jordi Just: ‘A la Cambra de Comerç he rebut més del que he donat’

🔊 Escoltar la notícia

Jordi Just clou el mandat de quatre anys com a president de la Cambra de Comerç de Reus. Conegut per ser home de paraula, fa el que es va comprometre a fer: no repetirà en el càrrec. Treballador incansable, Just deixa enllestida financerament la Cambra i havent-li donat un tomb, també amb la creació de l’Espai Llotja i havent fet nombroses gestions per la millora de les infraestructures per al territori. Impulsar el territori de la Cambra ha estat el seu nord. En aquesta entrevista repassa les fites assolides i els reptes pendents.

Van demanar la millora de l’N-420. Hi havia acord entre nombroses institucions i partits polítics, però no s’ha tirat endavant. Com ho veu?

Demanàvem una millora de les comunicacions de manera que ens estalviem molts quilòmetres per anar a Madrid, unint el Port, les empreses químiques amb el centre de la península i amb Portugal, però quan resulta que les cambres de Terol, Conca, Tortosa, Lleida i Valls, liderades per Reus hem demanat a la ministra diversos cops que l’acord es porti al Congrés dels Diputats resulta que després, per la raó que sigui, no ens ho permeten. Aleshores què hem de fer? Què puc fer més? El poder legislatiu ha aprovar incloure als pressupostos de l’Estat fer un estudi informatiu de la carretera i algú diu que no la faran. Alehores, qui manen? Resulta que manen alguns funcionaris de Madrid.

Vostè va ser polític. No intueix per què?

Jo vaig ser un polític amateur. No he cobrat mai de la política com es fa ara. Quan vaig deixar de ser alcalde, aleshores van començar a cobrar. Però més igual, ho faig per altruïsme, perquè m’estimo el territori i crec en el que defenso, però em preocupa el que ha passat. Hauríem d’anar a la justícia ordinària a dir: ‘Senyors, no fan cas al Congrés, que demana que es faci un estudi’.

Hi ha un problema: si un Corredor del Mediterrani tarda 40 anys a desenvolupar-se, si la N-420 tarda x anys, si per fer la B-40 han hagut de posar-hi tots els pressupostos haguts, hi ha alguna cosa que no va bé. De Saragossa no es podia venir a Salou si no era per autopista de pagament, però es pot fer una autovia, que és l’A68, per anar de Saragossa a Benicarló. Què costa l’autovia des de Saragossa a Vinaròs, que travessa un port, que és una obra gegantina? Com no ho acabo d’entendre plego. Això no funciona.

Quin va ser el primer projecte que va desenvolupar quan va arribar a la Cambra de Comerç?

La primera obra que vaig fer en entrar aquí va ser, de la mà del vicepresident i del secretari general, demanar a la Cambra de Terol fer una trobada, la vam fer a Alcanyís i els plantejo la necessitat de fer l’N-420. I ens posem d’acord. Li ho demanem a Conca, també a Tortosa perquè Tortosa volia que la carretra baixés per Tortosa. Jo vaig proposar una ‘Y’ a la basca, una bifurcació a l’altura de Gandesa, amb una línia cap a Reus i una altra cap a Tortosa. I a Tortosa li va semblar una bona idea. Vam parlar amb els diputats, els vam demanar que treballessin per la N-420. Van dir que ho espenyerien. Vam contactar amb Teruel Existe, que eren vots necessaris per al Govern central, i ens van dir que veien ‘imprescindible’ la carretera. Ells mateixos van presentar una esmena als pressupsotos de l’Estat i tots els partits polítics catalans ens van donar suport. Vaig parlar amb PP i En Comú Podem, menys amb la CUP i Vox perquè no coneixia els seus líders. Tothom va donar suport a una esmena en què poques vegades s’ha aconseguit tanta unanimitat. Ens pensàvem que estava tot al sac i ben lligat. I resulta que no. No hi ha estudi, ni carretera ni desdoblament. Torni vostè a la sortida!

Quina solució podria haver?

Avui en dia hi ha una sèrie de factors claus, com són la mobilitat, la sostenibilitat. Si no tenim una estació intermodal que ens permeti anar en mitja hora a Barcelona no ens en sortirem. L’últim dia que vaig venir amb Rodalies estàvem a 32 graus de temperatura dins el vagó al passeig de Gràcia. Vaig haver de baixar a Tarragona perquè era insuportable. Si no tenim mobilitat no serem sostenibles i així tampoc tindrem rendibilitat.

I l’autopista està col.lapsada

Per què no s’ha desdoblat l’autopista AP-7? Quantes vegades hem pagat aquesta autopista amb els peatges? Vas a altres autonomies i tenen autovies i nacionals desdoblades en paral.lel. Per què no tenim una nacional desdoblada per anar a Barcelona? L’Estat s’està aprofitant d’una autopista que vam pagar els catalans, per això que facin la nacional que hagin de fer. Hi ha algú que no ens deixa fer l’N-420 i en canvi fa l’A68.

Jo sóc optimista i lluitador, malgrat això, i no podem perdre el futur, com és el teletreball, que vol dir bones comunicacions amb fibra òptica i bones carreteres. La línia de tren R-15 és una sortida en cas d’emergència nuclear, però si van a més de 30 quilòmetres per hora descarrilen. Falta inversió, repeteixo. Jo pregunot: els milions que es queden l’Estat i la Generalitat de les nuclears d’Ascó i Vandellòs han servit per donar sortida legal a la gent que viu als seus entorns en cas d’accident? No. No han fet carreteres ni arreglat els trens. Potser hauríem de dur algú davant la justícia.

Solucions? Jo crec que cal llistes obertes als partits polítics. I en segon terme, que els que es dediquin a la política justfiquin que han passat per l’empresa privada. Que sàpiguen el que és pagar nòmines i què és un compte d’explotació.

L’energia és un problema a Catalunya i a Tarragona. Com ho veu?

Amb les nuclears es van pagar grans sous, amb la qual cosa es van crear descompensacions socials. Qui tenia un patrimoni ho passava malament i el que traballava en una nuclear cobrava molt. Hagués calgut crear entorns productius a la zona nuclear i ara tindríem unes comarques autosuficients. Quan tanquin la nuclear no hi haurà autosuficiència. Hem cobrat impostos per fer festes, però no per pensar en l’endemà, com feien els nostres pares.

I no es volen els aerogeneradors

Per què la gent es queixa dels parcs d’aerogeneradors? Perquè no reverteixes res al lloc. Jo no vull una via del Trancamp davant de casa meva: ara, si és gratuït i amb aire condicionat potser veuré menys impediments. Hem creat una càrrega i no un profit en tenir energia. El mateix està passant amb les plaques solars. Si a la gent se li donés un percentatge de la llum potser ho miraria d’una altra manera. Som un país que hauria de ser productor d’energia i resulta que la importem. Això vol dir que alguna cosa no fem bé. El problema és que volem l’energia a casa del veí. Els de Tarragona tenim la gasolina més barata per suportar la presència de la petroquímica? No.

Què ha fet la Cambra de Comerç en temes de sostenibilitat?

Hem arribat a un acord amb el Banc de Sabadell per finançar la retirada d’amiant. És un acord pioner. Hem vist que hi havia una necessitat per part de les empreses i ho hem articulat a través del banc. Tenim milers de metres quadrats d’amiant, que és cancerigen.

Estan molt immersos en la creació de comunitats energètiques i en promoure la instal.lació de plaques fotovoltaiques

Quant al suport que donem en materia de creació de comunitats energètiques, el problema menor és el d’instal.lar les plaques fotovoltaiques, el que més fa que s’allargui en el temps és tota la tramitació burocràtica i les gestions a fer amb les administracions i les comercialitzadores. A la Cambra funcionem amb un model madur on tenim tractats tots els riscos regulatoris i de gestió de manera que no tingui fuites. Hem contractat una tècnica i hem presentat un projecte on la Cambra de Comerç de Reus farà de tractora de totes les cambres de comerç de Catalunya fruit de l’expertesa que tenim amb dos anys i mig d’experiència. Finalment, les cambres seran actors principals en tot aquest procés. També en la implantació al territori de les comunitats energètiques, a partir de les oficines de transformació comunitària, és a dir, a partir d’una convocatòria de l’IDAE. A més a més, tenim línies de subvencions perquè aquestes arribin a les empreses.

En quin estat deixa la Cambra de Reus?

Veníem d’una situació en què ens trobàvem en xoc, amb l’eliminació dels ingressos per recurs cameral. Me’n vaig amb la satisfacció que amb tot l’equip i el comitè executiu deixem una cambra organitzada, amb gran potencial, amb un futur ampli i sobretot amb una economia sanejada. Hem posat la Cambra en ordre i ara es troba en velocitat de creuer. Hem externalitzat molt els serveis, som de les cambres que més treballem pel territori i el territori ens ho reconeix. Tenim fins i tot comptabilitat interdepartamental. Hem volgut fer assimilables models d’empresa privada tot i que no ho som. Nosaltres venem serveis, no productes. I la nostra filosofia és conseguir el benefici dels associats. Des del dia que vaig entrar vam implantar una auditoria interna continuada. Sabem com va tot.

Com està la salut de les empreses de Reus?

Depèn del sector. Va per barris. Hi ha sectors que amb la covid ho han passat molt malament. Hem tingut un canvi paradigmàtic de manera de fer, de ser i de vendre. Estem ajudant en aquest sentit. Segons la Generalitat som la Cambra que hem sobresortit més. Tenim entre 10.000 i 12.000 empreses. La Cambra s’articula amb un cens electoral que l’envia l’Agència Tributària de l’Estat: ens donen un NIF i un nom, però no ens diuen ni qui és el gerent, ni el conseller delegat, ni quin telèfon ni correu electrònic tenen. És així per la llei de protecció de dades. I hem hagut de demanar a les empreses si volien estar incorporades a la Cambra. Ha estat una feina ingent per part de la Cambra. De les 24.000 empreses del territori nostre tenim més de la meitat incorporades amb nosaltres. Necessitem conèixer-les a totes i per això estem constituint la federació de polígons industrials de les nostres comarques i ho traslladem a cada comarca. També amb la federació de comerç de la Cambra de Reus creem economia circular: els productes d’una empresa poden ser beneficioses per altres. Nosaltres faríem de motor. Cal posar en contacte també els comerciants del territori i nosaltres seríem l’interlocutor qualificat.

Després de la covid s’està recuperant l’hostaleria, però acabada la covid ha arribat la guerra d’Ucraïna, amb uns costos energètics brutals. No tenim ajudes de les administracions i quan fem alguna ens la copien.

Ja és bo que et copïn

Si ho fan bé, sí. Els Bons comercials han nascut aquí, a Reus, i s’han extès arreu de Catalunya. I ara s’està extenent al material escolar. A més, la Generalitat ho ha ampliat al turisme. A Cambrils vam validar nosaltres els Bons i també vam ajudar allà on ens ho vam demanar.

Falta personal qualificat en diferents sectors, com l’hostaleria. Com es pot solucionar?

Tenim un problema de formació. L’origen és que els nois i noies han de tenir una sortida, a través d’FP reals i tenir una formació especialitzada en sectors. Nosatres vam arribar a un acord amb la Generalitat i amb l’Institut Martí l’Humà, de Montblanc, per fer un cicle d’FP sobre energies renovables. Ho voldríem extendre a altres poblacions. Però l’FP, la porten cinc conselleries. I això no és fàcil de gestionar.

La Llotja i l’Espai Llotja ha estat un dels projectes més destacats d’aquest mandat?

Abans se’ns criticava dels preus dels fruits secs. A base de reunions amb les parts els vam fer veure que nosaltres som com els notaris: no és responsable del notari que es venguin cars o no els pisos. La Llotja fa el mateix. Té un abast superior al de la Cambra: arriba al sud de Lleida, nord de Catelló i est de Terol. Hem anat dibuixant un escenari en què els preus són reals, però no seran mai el que vol el que ven i el que vol el que compra. També és cert que cada cop hi ha menys pagesos independents que venguin, ho fan a través d’rganitzacions o cooperatives, i aquestes no sempre faciliten els preus perquè van a resultes i ens és difícil ficar d’acord el sector. Amb l’ou som un referent a Espanya i no s’amaga res del preu. De vegades se’ns acusa que a altres llocs fixen preus més cars. Nosaltres fixem el preu real nostre perquè no és el mateix un productor d’una regió que té milers d’hectàrees que el d’aquí, on hi ha petites hectàrees. No és el mateix el preu de mig camió que el de dos camions.

I vau crear l’Espai Llotja. Per què?

Abans, els dilluns venien centenars de persones a la Llotja a fer tractes i aprofitaven per fer compres i realitzar gestions a Reus. Cada cop es va anar reduint la seva presència física, però va continuar tenint interès el preu de la Llotja. Amb la covid es va tancar, però el nostre interès i esforç és que no hem d’enterrar la Llotja perquè és vital, és una eina necessària, però calia canviar la mentalitat: ara enviem la informació per via telemàtica, i des de tota Espanya ens demanen aquesta informació. Però aleshores va sorgir la pregunta: què fem amb l’espai de la Llotja? És un lloc meravellós i central a la capital econòmica, que és Reus. Tenim un projecte molt ambiciós per convertir-lo en una antena i una plataforma de l’enoturisme i la indústria agroalimentària del territori. Estem buscant la manera de poder rebre ajudes per tirar-ho endavant ja que Reus no entra en les ajudes europees dels fons Feder. Una persona que ve a Reus a visitar Casa Navàs, després podrà veure a través de pantalles les possibilitats enoturístiques del territori, les seves denominacions d’origen, el Cister, el Priorat, la riquesa que tenim. És molt possible que aquest visitant vulgui tornar per estar-s’hi més dies. Hem tingut molta ajuda de Reus Promoció. Aquest projecte, l’he presentat a Brussel.les.

És important anar tots de la mà pel bé del territori, cambres, empreses i institucions?

Si els ajuntaments i els empresaris van sols no aconseguirem res. Aquí ens hem bolcat amb l’estació intermodal, anant de bracet amb l’Ajuntament de Reus, jo no he volgut mai capitalitzar l’Aeroport. Si no anem junts serem pobres.

Canviem de terç: vostè no es presenta a la reelecció

No m’he presentat. Ja vaig dir que no em presentava més que un mandat. Venia per posar ordre a la Cambra i situar-la on crec que es troba ara. Un cop assolit l’objectiu, no segueixo.

Mantenir la paraula, tenir uns valors és essencial per vostè. Qui li va inculcar aquest valors?

Va ser el meu pare i crec que ho he trasmès als meus fills. No he demanat mai un favor pels meus fills. Tinc una frase que és: ‘Endavant les atxes’, una frase del meu pare que ve a dir que davant l’arribada de dificultats, s’ha de tirar endavant. Cal mantenir els valors. Jo estic aquí de pas. He estat alcalde del meu poble –Vinebre– i president d’una cooperativa que estava en situació caòtica, la vaig salvar, i acabat el mandat no vaig repetir. I aquí és el mateix: cal sàvia nova, idees noves, i tenim una base molt sòlida, amb professionals de primer nivell. No hi ha ningú imprescindible a la vida.

Va conèixer la Llotja de Reus de la mà el seu pare

Era una època en què quan la gent es donava la mà no calia signar res. I avui ho has de fer davant de notaris. Jo sóc de la vella escola. Un cop vaig tenir un problema molt seriós a la meva empresa. Va venir una persona i em va dir que em podia ajudar amb una acció que no era ètica. Li vaig dir: ‘El meu pare em va ensenyar d’una altra manera. I com que el meu pare és mort i no li puc consultar mantindré el que ell em va aconsellar’. Vaig poder superar la crisi. Hem d’aplicar bé l’ètica als negocis. I reconec que sóc imperfecte; com més coses fas, més falles.

És creient?

Sí, i practicant, mal practicant, això sí. Només pertanyo a una religió, que és l’església catòlica.

Li agrada menjar bé. I cuinar. Quin és el seu plat preferit?

Sí, fideus a la caçola, i els faig jo, o la cuixa de xai al forn. No cuino sempre, al meva dona ho fa molt bé. M’agrada la cuina tradicional. Formo part d’un txoco de Tarragona, on hi vaig menys del que voldria.

Diuen que elabora molt bé el limoncello

Això diuen. M’encanta. El faig jo i la meva dona fa el control de qualitat, sobretot el de vigilar que els taps estiguin ben posats. Tinc unes etiquetes que diuen: ‘Elaborat al terrat de les Oques de Reus sobre terra de Vinebre‘. Tinc terra del meu poble a les torretes de la terrassa: hi tinc un llimoner i també en tinc a les granges.

És amant del futbol?

Sóc soci 20.000 i escaig del Barça, i del Reus Deportiu, soci protector número 32. Ja no vaig al camp del Barça perquè és molt còmode veure el partit des de casa.

Anirà a veure el Reus Reddis?

Vull tornar a ser soci del Reus quan deixi la Cambra. Un dels plaers del futbol és fumar-te un puro, cridar i aplaudir. Però si no puc fumar-lo em frena. El cert és que em va saber molt greu el que li va passar al Reus, la seva desaparició. El Reus Deportiu era un motor de la ciutat.

Com va conèixer la seva dona?

Jo tenia vocació de solter i vivia molt bé. Per temes de feina vaig conèixer la Tona, la meva dona. Vam comprar una fitxa a una empresa de veterinària per poder fabricar i la que seria la meva dona era adjunta del director general. Hi hagué un feeling de seguida que ens vam conèixer… i aquella vocació de solter va desaparèixer (somriu): als vuit o deu mesos estava casat. Fa 48 anys que estem casats. Tins tres fills i els tres amb carrera universitària.

Està contenta que no segueixi a la Cambra?

La Tona té un sentit molt correcte de les coses: si el que jo faig té sentit i jo hi estic a gust, li agrada. La família, la dona i els néts em tindran més temps. Quan he d’anar a veure els néts, ara m’he de plantejar quina setmana no tinc compromís a la Cambra.

Se’n va satisfet de la feina feta?

Puc dir que he dedicat molt esforç en aquesta institució, però me’n vaig satisfet perquè m’ha donat més del que jo he donat a ella. Rebo més del que he aportat. I crec que he donat molt. Tinc una formació de la vida que és la que vaig aprendre a la Jove Cambra de Reus i allí ho deiem: reps més del que dones. És una gran escola de formació. Sóc senador de la Jove Cambra: quan fas 40 anys has de deixar la Jove Cambra, però  si consideren que ho vals pels teus valors, aportació o tarannà, et fan senador i ho ets de per vida. A Panamà vaig veure que se celebrava una conferència internacional: ser senador et permet anar a totes les assemblees, tot i que sense vot. Recordo haver anat a Andalusia i quan explicava què era la Jove Cambra, em deien que si hi ha els catalans pel mig és que alguna cosa en treuríem. I no és així. No la vam poder implantar i al final la vam crear de Catalunya, on hi havia moltes joves cambres en diferents ciutats. La Jove Cambra va aconseguir que fossim la Jove Cambra Internacional de Catalunya.

Jaume Garcia / Mayo Lorda