.

Joan Ruiz, passejant per Sant Pere i Sant Pau. Foto: Tarragona21

Joan Ruiz, passejant per Sant Pere i Sant Pau. Foto: Tarragona21

És el primer cop que encapçala una llista. Va ser número dos en l’anterior mandat i li va guanyar les ‘primàries’ al número u, Francesc Vallès, amb qui diu que manté una bona relació. Al final seran els mitjans els responsables de les bufetades que els seus respectius equips es van repartir en les eleccions internes. Joan Ruiz és un polític atípic, o més ben dit, d’un tipisme concret: d’aquells que no es presenten a les eleccions. No ho feia mai fins que un dia li van dir que li tocava posar-s’hi, i ara, en el porta a porta, li ha trobat el gust. Fins i tot li demanen que signi autògrafs. Té l’enorme avantatge que a diferència d’altres èpoques negres del socialisme, la campanya al carrer no genera rebuig, sinó una certa il·lusió.

Per què un tarragoní ha d’anar a votar després de tantes eleccions? Quina motivació pot tenir?

Perquè ens hi juguem molt, la salut del nostre sistema de pensions, tornar a tirar endavant la llei de la dependència –que entre Convergència i el PP s’han polit- i moltes coses més. Estem motivats. La societat tarragonina està més polititzada que en altres èpoques de la història. La gent parla de política als bars, al carrer, arreu…

Per què?

Per diverses raons. Fixi’s que les grans cadenes de televisió, en horari de màxim audiència, han popularitzat la política. Això ha fet que al gran públic els hagi arribat els temes propis de la política. Hi ha una repolitització molt forta del país.

La crisi ha canviat moltes coses i ara es veurà a les generals amb l’aparició dels emergents. Com viuen aquesta incertesa?

Com la major part dels tarragonins i tarragonines, nosaltres volem un canvi. Tres de cada quatre tarragonins ho demanen (tot i que després no et diuen què votaran). Nosaltres hem confegit un programa que connecta amb aquesta aspiració.

Hi ha nous partits, però estic convençut que amb l’experiència que acumulem, amb un programa realista i amb un lideratge clar d’una persona que és sensible als problemes de les classes populars i de la gent més feble com és Pedro Sánchez, que des del primer moment s’ha compromès a resoldre el problema de la relació de Catalunya amb Espanya, tenim moltes cartes per treure un bon resultat.

Resultat que és una incertesa, tot i que les enquestes donen la victòria ajustada al PP. Vostès confien molt en la sorpresa

Sí, i ens basem en la fitxa tècnica de les enquestes: entre el 39 i el 43 per cert dels enquestats no saben què votaran o diuen que aniran a votar, però no et diuen a qui. Les enquestes reflexen el que diu una part de l’electorat, però la resta no es vol expressar. Curiosament, quan pregunten qui volen que sigui el president del Govern o qui volen que guanyi, nosaltres anem al davant. Esperem que això s’expressi en les paperetes.

Les enquestes parlaven d’un empat a un diputat entre sis formacions a Tarragona

Si en una enquesta feta per tota Espanya extreus els enquestats d’una comunitat autònoma, aquesta perd fiabilitat. Si a més a més del resultat de Catalunya desagregues el de Tarragona, l’índex de fiablitat és més baix. I si a més el 41 per cent no sab què votaran, tot és possible.

Creu que mantindran els dos diputats de Tarragona?

Ja sé que ho he de dir, però n’estic convençut. A més, no vull anar sol a Madrid.

Té bona relació amb Francesc Vallès?

Sí, no he deixat de tenir relació amb ell. He tingut un contratemps aquesta setmana -un accident de cotxe- i el seu va ser el primer missatge que vaig rebre. Tothom diu que als partits falta democràcia, participació. La mateixa gent que ho diu, davant la presència de dos candidats en alguna elecció interna, llavors diu que es barallen. Això és una contradicció.

Això sempre s’ha dit, però la realitat és que es barallen els dos entorns, potser no els dos candidats

Hi ha gent que confon la discussió amb la baralla.

És difícil barallar-se amb vostè, pel tarannà que té

(Introdueix un tema familiar que vol obviar).

Per vostès, quines són les prioritats per als que viuen a Tarragona i a la província

Són bastant iguals. Passen de 35.000 les persones de la província a qui s’ha reconegut el dret a rebre un ajut per la llei de dependència i que encara no cobren. Aquests tipus de temes són els prioritaris per a nosaltres, encara que tothom parli d’infrastructures.

Insisteixen molt en temes socials, el salari mínim, les pensions…

El salari mínim el podem pujar en dos mandats un 40 per cent. Ens diuen que és molt. En uns pocs anys Zapatero el va pujar un 39,7%. El que cal és fer una reforma fiscal: molta gent ‘se’n va de rositas’ i paga molt poc. I l’evasió fiscal és un escàndol. Et trobes un empresari amb dos treballadors al qui li demanen tots els papers del món. A la província hi ha 1.500 milions d’euros evadits.

Què faran pels autònoms?

Els autònoms són treballadors i durant molt de temps se’ls ha identificat com a empresaris. I falsos empresaris n’hi ha molts.

La gent es busca la vida com pot…

Portem al programa que els autònoms paguin segons cotitzin. Han de poder cobrar l’atur. La idea és que siguin identificats com a treballadors. Un autònom no té vacances quan té un fill, per exemple. Hem d’acabar amb els falsos autònoms.

És inevitable parlar d’infrastructures. Qui és el responsable que no tinguem el tercer fil i que l’energia sigui caríssima per a la indústria química de Tarragona?

Evidentment és la deixadesa del Ministeri de Foment. Hi ha declaracions de la ministra on deia que al 2015 s’acabaria el tercer fil. Després de l’estiu de 2014 vaig preguntar quan es posarien les travesses ferroviàries. Van dir que en les properes setmanes. Fa dos dissabtes llegeixo que s’havia licitat les travesses del tram Tarragona-Castellbisbal, quan se suposa que les obres havien d’estar acabades el 2015.

Hi ha empreses químiques que estan anunciant la seva marxa de Tarragona

El preu de l’energia és un problema fonamental. I això ho controla el govern. Podríem produir molta més energia elèctrica a partir de fonts renovables. Ens pot passar que quan les centrals nuclears acabin la seva vida útil, el Govern ens digui que no les poden tancar perquè no tenim fonts d’energia alternatives suficients per suplir-les.

Queda clar que les companyies elèctriques manen més que la petroquímica de Tarragona

Aquí és on tenim el problema. El segon problema és el transport, és un cost afegit. El tercer fil ens ajudaria a dur les mercaderies a Europa.

Es comprometen vostès a reduir la tarifa elèctrica a les químiques?

El que hem dit nosaltres és que estudiarem el preu del rebut.

Ho estudiaran, per tant no es comprometen de manera contundent

Sí que ho diem, apareix al programa. I tornarem a apostar per les energies alternatives.

Portem una bona estona d’entrevista i la independència de Catalunya no ha aparegut per enlloc. Ha desaparegut de la campanya. És un símptoma?

(Somriu). Jo en sento a parlar poc. Em moc en uns ambients on la gent em pregunta més per temes socials, i m’exposa casos com el d’aquella noia que no pot pagar el lloguer del pis.

Governant vostès canviarà l’ambient que s’ha creat a Catalunya?

N’estic convençut. Cada vegada que hem governat nosaltres, no hem tingut especials problemes de relació amb el Govern de la Generalitat. Nosaltres vam tirar endavant l’Estatut que va retallar el Constitucional. Si governem, començarem a treure el país de l’atzucat en què es troba, provocat per Rajoy i Mas. No pot ser que portin un any sense parlar entre ells.

No? Si un diu que no farà cas de les lleis ni dels tribunals i només té l’objectiu de la independència, de què han de parlar?

Si un vol que el seu vot sigui productiu, votar Convergència i Esquerra, aquesta vegada, no ho serà. Ningú podrà negociar amb ells.

Jaume Garcia