.

Enrique Martín celebrant el 2-1. Foto: Tarragona21

La victòria agònica però merescuda del Nàstic davant l’Oviedo aquest migdia (2-1) ha doniat peu al nou entrenador grana, Enrique Martín, ha desgranar la seva actitud no només futbolística sinó vital davant dels periodistes. En la roda de premsa posterior a la segona victòria dels tarragonins en onze jornades, el navarrès s’ha deixat anar. “El 68% de les victòries són dels equips que tenen menys possessió. Jo vull guanyar. La possessió està molt bé, però també estan molt bé les jugades com la combinació de Suárez i Barreiro”, afirmava reconeixent “amb sinceritat”, que quan els asturians “ens han empatat, hi ha hagut moments durs, estàvem fosos. Em conformava amb l’empat. Però l’equip ha tret l’insitint de supervivència, i hi hem cregut”.

“El treball mental ha donat fruits”, assegurava fent incidència en una de les claus en les quals ha insistit des del primer minut. “Canviar el xip era la meva obsessió aquesta setmana. Si estàs bloquejat pot semblar que estiguis cansat. Si estàs fort mentalment no saps ni d’on treus la força. La ment és molt poderosa”, explicava en un discurs propi de Jedi. “Amb la meva intensitat només busco el jugador. A vegades no et senten o no et volen escoltar. Així no tenen més remei. A vegades els dono una clatellada perquè espavilin. És un carinyo agressiu”.

Tanmateix, Martín també reconeixa els límits de l’equip. “Queda feina física per fer encara per ser intensos durant tot el partit. Hem d’anar creixent, però són 3-4 setmanes per agafar el to físic, però a més a més hem de guanyar”. I per això “tractes de marcar uns conceptes en poc temps”, entre els qualspren especial rellevància “la posició de carriler. En aquest sistema és molt importat, cal un dipòsit de gasolina molt gran”.

Finalment Martín no s’ha oblidat dels patidors de la graderia. “M’agradaria veure l’estadi ple. Aquest ja l’he vist amb la promoció amb l’Osasuna. I el vull tornar a veure. Per això hem de guanyar, guanyar i guanyar un parell de mesos o tres. El Nàstic ha casa ha de ser infranquejable”, etzibava.