.

Un esmorzar preparat amb cura i mim, tot relacionat amb aquest fruit ple de gust, història i salut es va poder assaborir. Foto: Helder Moya

La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Avellana de Reus ha portat a terme un recorregut per conèixer i aprofundir l’avellana local, la capital del Baix Camp i el ‘Territori de l’Avellana’. Comencem la jornada a l’estació enològica de Reus on l’Ester Gomis, presidenta de la DOP Avellana de Reus ens dona la benvinguda i coneixem a la resta del grup, d’unes 20 persones format per influencers i bloggers del món de la gastronomia, productors d’avellanes i pagesos.

Ens recull un autobús i ens porta direcció el Gatellar, Mas Ripoll, a la Vall amagada on ens rep la Josepa juntament amb en Sergi, el Josep Maria i en Ricardo, pagesos. Fent una caminada agradable pel bosc , entre pins i avellanes, arribem a una clara, on les noies de ‘Caram Caram’, ens reben amb molt d’entusiasme i quedem sorpresos al veure el que ens tenen preparat: una degustació d’avellanes i un esmorzar preparat amb cura i mim, tot relacionat amb aquest fruit ple de gust, història i salut.

Les noies de ‘Caram Caram’, ara també col·laboradores la Gatroteca.cat, es dediquen a ajudar a petits productors a divulgar els seus productes. La gastroteca, tal com expliquen elles, és com el Google del producte català, una eina útil per que les empreses puguin accedir als productes de proximitat.

Ens parlen del panell de tast de l’avellana de Reus i ens proposen fer un tast d’avellanes amb els cinc sentits. La DOP protegeix les varietats negreta, paueteta, gironella, morella i culplana. L’escollida en el dia d’avui és la negreta, la més valorada, que tastarem crua i torrada.

El vermut de Reus també va ser protagonista a l'Avellana Tour celebrat a Reus. Foto: Helder Moya

El vermut de Reus també va ser protagonista a l’Avellana Tour celebrat a Reus. Foto: Helder Moya

Amb la vista ens fixem en la forma, la mida, el color (amb pell i beta la crua i pelada la torrada), amb el tacte comprovem si és rugosa o aspre la crua, suau i llisa la torrada. Amb la oïda escoltem la cruixida, més llarga en la crua i curt i sec en la torrada. L’olfacte també intervé, amb la mà tancada donem temperatura a l’avellana i quan s’ha posat a la temperatura de la mà, obrim i olorem. La crua ens recorda a terra, humitat, llenya; mentre que la torrada ens fa pensar en la calor, el toffee, el caramel, el forn de casa. Finalment el gust, la seca es presenta aspre en boca però saborosa i la torrada més oliosa i untuosa. La versió torrada és la que més agrada a tots els presents.

Ens sorprèn durant aquest tast, la visita del Sergi, el pagès, acompanyat de la seva família i dalt del tractor. El rebem entre aplaudiments i ell, la seva dona i el seu fill petit s’uneixen al grup.

Després del tast, iniciem amb ganes la degustació de l’espectacular esmorzar que ens han preparat les noies de ‘Caram Caram’,  format per pa de xocolata i avellanes de Cal Sisterer, amb oli de Siurana i formatge d’ovella, mini croissanets i coca amb crema d’avellanes i orxata d’avellana. Completa aquesta degustació un coc d’avellanes fet per la pròpia Ester, recepta provinent de les padrines del Priorat, fet només amb tres ingredients: clares d’ou, sucre i avellanes; el qual sorprèn i encanta a tots els presents. Sense mena de dubte, un esmorzar en un marc incomparable, en mig de la natura, amb producte de proximitat i en la millor companyia.

Seguim la jornada amb un passeig entre avellaners. Els podem observar florits, cosa que costa  bastant de veure. Observem una branca amb deu flocs d’avellana. Ens expliquen que és un arbust, que es pol·linitza per l’aire, que floreix a l’abril i que a partir de maig necessita aigua per engreixar-se. Llavors s’endureix i cau. Al setembre hi ha la collita. I llavors es plegaran les avellanes, no es cullen, es pleguen.

De tornada amb el bus a l’Estació Enològica de Reus; punt quilòmetre zero del vi i del vermut i on visualitzem un vídeo explicatiu que lliga una el vi, el vermut, l’avellana i Gaudí amb Reus.

La gastronomia al restaurant Ferran Cerro va ser el colofó de la jornada. Foto: Helder Moya

La gastronomia al restaurant Ferran Cerro va ser el colofó de la jornada. Foto: Helder Moya

Seguidament ens expliquen alguna curiositat sobre el vermut. Olorem una herba i ens desvetllen que és “ajenjo”. Una herba que porta el vermut. Que van començar amb cinquanta-sis marques i ara s’han quedat amb vuit.  Que el vermut es fa a partir de vi blanc, sucre, alcohol i que pot portar de deu a més de cent botànics. Que el vermell o negre es fa afegint caramel i que en comptes de quedar més dolç queda més amarg. El blanc és més suau i dolç. Per comprovar-ho, fem el tast d’un vermut, segons la nostra preferència, i com no, ho acompanyem d’avellana de Reus.

A les dues del migdia, ben puntuals arribem al restaurant Ferran Cerro, Sol Repsol durant tres anys consecutius 2020-2023 i dins de la prestigiosa Guia Michelin des de 2021. Ferran Cerro, xef amb una llarga formació, trajectòria i experiència al costat de grans cuiners com els germans Roca, Carme Ruscalleda, Arzak…entre d’altres, al 2017 torna a la seva ciutat natal per mostrar tot el seu talent.

Per escalfar motors comencem amb uns snacks de benvinguda, petits tasts de mossegada que desperten tots els sentits, posteriorment ens endinsem amb els entrants a cada qual més sorprenent, tots ells explicats al detall pel servei a sala. Després passem als plat principal, arròs de gamba vermella, on la gamba totalment crua es posa al mig del plat i amb l’escalfor de l’arròs que hi posen a sobre n’hi ha prou per coure-la al punt òptim. Deliciós.

I acabem de manera dolça amb els postres: xocolata, plàtan i xerès; i iogurt, maduixa i roses. Espectacular presentació i contrastos impossibles que casen a la perfecció. Petits fours i cafè, amb foto i salutació del xef inclosa, per posar fi a un àpat sorprenent de principi a fi.

Acabem la jornada amb una visita al centre Gaudí, on van poder endinsar-nos en l’arquitectura modernista i entendre una mica més la genialitat d’aquest arquitecte reusenc. Punt final a una diada didàctica, sorprenent, agradable i amb gust a l’avellana de Reus.

Helder Moya