El baríton tarragoní, Àngel Òdena, serà el pregoner de les Festes de Santa Tecla d’aquest 2021. Àngel Òdena (Tarragona, 1968) és baríton principal en òperes i sarsueles i és un dels tarragonins amb més projecció internacional en l’àmbit cultural. Va estudiar piano i cant a Tarragona, i al mateix temps simultaniejava els seus estudis de Geografia i Història, una de les seves altres passions. Més endavant va ampliar estudis a L’Accademia Lirica de Mantua, amb Katia Ricicarelli i amb Eduard Giménez.
Òdena sempre ha tingut una forta vinculació amb l’activitat cultural de Tarragona. Aquest estiu, protagonitzarà una altra cita destacada en l’agenda cultural de la ciutat. I és que Àngel Òdena encapçala la llista de veus destacades que sortiran a l’escenari del Teatre Auditori del Camp de Mart divendres 9 de juliol en l’estrena de l’òpera Rigoletto, la primera gran producció d’òpera produïda íntegrament a Tarragona, que servirà per inaugurar el Festival d’Estiu al Camp de Mart.
A nivell internacional, Òdena ha actuat a ciutats com París, Milà, Lisboa, Amsterdam, Hamburg i Nova York, entre d’altres, i al 2012 va ser guardonat com a millor cantant de sarsuela i òpera espanyola dels premis Lírics Teatro Campoamor per la seva interpretació a El Gato Montés.
La seva gran versatilitat com a intèrpret l’ha portat a interessar-se per un gran ventall estètic, incloent-hi un considerable repertori d’Oratori i Música Simfònica-vocal, encara que, sens dubte, en el terreny en el qual més s’ha prodigat és en l’operístic. En aquest camp debutà el 1994 amb La Bohème al Teatre Petruzelli di Bari, començant una carrera que inclou més de 50 títols, actualment. Del repertori clàssic, ha interpretat òperes de Haydn (L’isola disabitata, Lisboa) i de Mozart, com La Flauta Màgica (Barcelona), Don Giovanni (A Coruña) i Così fan tutte (Barcelona).
Les facultats vocals i interpretatives d’Àngel Òdena l’atansen especialment a les òperes de Giacomo Puccini, Turandot a Hamburg i a la reinauguració del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Madama Butterfly (Hamburgo, Sevilla, Madrid, Lausanne, Florència i Barcelona -Liceu-), La Bohème (Bari, Córdova, Barcelona i Nápoles) Le Villi (Oviedo i Théâtre des Champs-Élysées de París), Il Tabarro (Liceu), Manon Lescaut (Las Palmas i Deustchoper de Berlin) i Tosca (Oviedo).
El Pregó de les festes tindrà lloc, com és habitual, el proper 21 de setembre i donarà el tret de sortida a la part més tradicional de Santa Tecla.
Àngel Òdena, fotografiat la setmana passada a Tarragona. Foto: Mayo Lorda
‘Cavalleria Rusticana’ i ‘Pagliacci’ han estat les seves darreres representacions a Hèlsinki. Àngel Òdena (Tarragona, 1968), com a baríton principal en òperes i sarsueles, és el tarragoní més internacional en aquest camp operístic. Acaba d’arribar de Finlàndia i ve somrient malgrat haver vist com la pandèmia li ha cancel.lat els compromisos, tot i que té una relació d’actuacions fins al 2024. Òdena és un home proper, alt, amb bona pinta, que quan comença a parlar saps que és cantant. Sempre dibuixa un somriure a la seva cara, però si ha de cantar-li les quaranta a algú, no dubtarà a fer-ho.
Com ha estat l’experiència de fer òpera sense tocar els companys?
Els únics teatres oberts en tota Europa són els espanyols, on fan testos d’antígens cada tres o quatre dies, assagen amb mascaretes i en les funcions, els solistes actuen sense mascaretes i el cor, amb mascareta. A França els teatres estan tancats. A Alemanya han cancel.lat produccions, a Itàlia també estan tancats. Als teatres, la gent no s’infecta, van amb mascareta i estan separats. És una incoherència tancar-los. Després veus que als bars dels teatres no es respecten les distàncies.
Com has passat la pandèmia?
En un any he fet molt poca cosa. Al principi, amb el confinament, estaves a l’expectativa, com tothom, i suposaves que a l’estiu ja s’hauria acabat, però no va ser així. Jo m’il.lusiono molt amb la feina, actuï en un poble petit o en un teatre gran, i m’he mogut amb reptes, superant els obstacles. Enguany no ho he pogut fer, és un problema piscològic. Si cantes, has d’assajar cada dia, és la meva vida.
Econòmicament us ha afectat molt ?
Tot depèn del ritme de vida que portis. Si m’hagués comprat un Mercedes o visqués en un xaletàs, estaria molt malament econòmicament. M’he acollit a les ajudes d’autònoms. Nosaltres no tenim un sou cada mes. El 2020 vaig treballar fins al març i havia tingut força feina com per tenir un raconet estalviat, a més fa anys que treballo i la meva dona, la Marta, també treballa.
En què treballa la Marta?
Va estudiar Dret i música. Treballa en dues escoles de música. Treballa dur, la veritat.
Com us vau conèixer?
Jo, cantant. Ella cantava en un cor a Lleida.
La teva dona té sensibilitat per la música, però deu ser complicat conviure amb algú que no la té
A part d’això, el problema és la conciliació familiar. Per sort ella entén la meva feina. S’ha habituat que marxi de casa a treballar a fora. Quan estic a casa, hi estic les 24 hores, no vaig a una oficina.
A l’òpera t’has d’aprendre el cant i l’actuació teatral. Hi hagut cantants molt reconegudes, com Maria Callas, que potser no tenia la veu més gran, però era molt bona actuant, et feia viure el personatge
Maria Callas va provocar una revolució en el món de l’òpera, ajudada per Visconti, una revolució amb la seva teatralitat. Va humanitzar els personatges. No era de les veus més boniques; el bo de les veus és que les sàpigues identificar, i ella això ho tenia. Avui en dia, desgraciadament, ha guanyat molt la part estètica, més que la vocal. M’agradaria veure si les veus dels anys 50, 60 i 70 triomfarien ara perquè l’estètica ha canviat molt.
Què vols dir?
Físicament també: la cara, el cos,… Abans els cantants no es cuidaven el físic. Ja veuríem si Montserrat Caballé triomfaria ara. I un home gras, encara triomfaria menys. L’estètica ha canviat molt i les posades en escena s’han modernitzat molt. Abans només pensaves en cantar i interaccionar una mica, ara et toca saltar, mouret,… I la tècnica de cant va relacionada amb el moviment que fas. Com més et mous, més difícil és cantar. Em sembla genial fer-ho així, però mouret dificulta cantar. Avui en dia, el director d’escena té molt poder.
Tarragona està fent una aposta per l’hidrogen verd i es parla de treballar units per aconseguir les inversions europees. Al Camp de Tarragona, on tenim ciutats amb auditoris o teatres destacats com Tarragona, Reus, Vila-seca o Salou, no caldria unir-se culturalment i vendre les ofertes de cada lloc de manera conjunta?
Evidentment. Sempre he lluitat perquè existeixi una orquestra simfònica pública al territori. En aquest país s’ha gastat molt en totxo i poc en els artistes. Reus i Tarragona tenen dos teatres molt destacats i un palau de congressos. Hi ha auditoris a Vila-seca, a Salou, a l’Hospitalet, i a Cambrils a veure si l’acaben. També n’hi ha al Morell, a La Pobla de Mafumet, a Riudoms, i a Torredembarra està per acabar. D’equipaments n’han fet molts, però falta una orquestra simfònica pública amb el suport de la Diputació, la Generalitat i els ajuntaments, de manera que poguessin actuar en tots aquests escenaris. Cal un suport amb diners públics.
Ja hi ha orquestres, al Camp de Tarragona
Sí, però són empreses privades, molt lloables, però no són públiques. Si estudies música al nostre territori, no tens futur com a músic perquè no existeix una orquestra pública. A Catalunya tenim l’Orquestra del Liceu, l’OBC i la Simfònica del Vallès, on la Generalitat hi està al darrere. Cal una estratègia de territori.
Se li dóna importància a la música culta al Camp de Tarragona?
Vila-seca ha estat un món a part, els seus polítics sempre han tingut molta sensibilitat amb la música. Caldria obrir-ho al Camp de Tarragona, fer-ho entre tots. Jo entenc que hi hagi cocapitalitat. És una tonteria barallar-nos entre nosaltres. El que hem de fer és sumar. Ja som pocs i a més ens deixen de la mà de Déu com perquè ens barallem. El problema el tenim nosaltres. Jo visc a Lleida i allí el sentit de territori és més clar que aquí. La gent de Balaguer o de Tàrrega diu que és de Lleida, tothom diu que és de Lleida. Aquí no passa això. Entenc que un de Reus no dirà que és de Tarragona.
A Espanya existeix la carrera universitària de músic?
Està considerada com una carrera universitària. El conservatori superior està equiparat amb una carrera universitària, és el que va determinar la LOGSE. El que succeeix és que si vas al conservatori professional, no és el mateix que el de grau superior, on només n’hi ha dos a Catalunya, l’ESMUC i el Conservatori del Liceu. El primer és una fundació pública i el Conservatori del Liceu és privat. Els altres conservatori són professionals, de manera que quan acabes el batxillerat, acabes el conservatori professional. Aleshores decideixes si fer el grau superior o no. És curiós com les universitats públiques s’han obert al territori -a Catalunya n’hi ha moltes- i en canvi, de conservatoris superiors només n’hi ha dos. Estaria bé tenir-ne un a Tarragona, a Reus, a Vila-seca, o on fos. Un que aglutinés totes les comarques. Ara bé, això val diners. En altres països europeus, l’instrument i la música estan incorporats a la docència com es Secundària. Caldria fer-ho aquí, fusionar els dos ensenyaments.
Hi ha bon nivell de músics al país?
El cert és que a Catalunya i a Espanya estan sortint músics molt bons. El que ha succeït és que fins ara les orquestres professionals espanyoles, que es van crear fa dècades, les van copar músics estrangers i ara aquests són un tap per tota la generació jove, que surt molt preparada.
Hi ha bon nivell als nostres conservatoris de música?
Conec els seus directors i directores. Són bons conservatoris, tot i que la pandèmia ha fet molt de mal. La música vol dir compartir i les orquestres no s’han pogut trobar.
Tens un estudi a casa on assajar?
Tenim un pis a Lleida i en una de les habitacions tenim un piano. Allí ho tinc tot muntat. A Tarragona també tinc un piano de cua a casa meva. Visc a la zona dels Músics. Vam insonoritzar parets i sostre. Però no hi canto gaire, canto més a Lleida.
Has estat un veí molest pel fet de cantar?
Intento cantar en hores prudents. Un dia, un veí em va preguntar si tenia permís per cantar a casa, i li vaig respondre: ‘Tu m’hauries de pagar per escoltar-me, que ara et surt gratis’. (Riu). El pis de sota d’on vivim a Lleida se l’estan reformant i pensava que potser era jo qui el molestava, però és que porta tres mesos fent obres des de les vuit del matí. Després del que m’han fet a mi, no pateixo pel que pugui molestar. I al pis de sota crec que treballen als matins.
Has cantat tota la vida?
Vaig començar amb el Cor Al.leluia. Vaig entrar a l’aula de cant del Conservatori, als 16 o 17 anys. El meu pare ja cantava, havia cantat en una tuna de Tarragona i més tard va crear un grup amb dos amics, tenia molt bona veu. La meva mare canta en una coral de gent gran.
Amb quina òpera et vas estrenar?
Oficialment, amb ‘La Bohème’, a Itàlia, en 1994. Havia fet dos cursos amb una soprano molt coneguda, Katia Ricciarelli. Al final del curs havia d’interpretar una òpera. El curs es va fer a Màntua i l’òpera, a Bari, al sud del país. Allí és on vam fer ‘La Bohème’. Jo tenia aleshores 27 anys. Abans, havia participat en una escola d’òpera a Barcelona amb Lluís Homar, on vam fer una òpera de Mozart a Sant Andreu. Aquesta seria la primera òpera, però la de Bari va ser internacional.
En quins teatres t’agradaria actuar?
Hi ha tres llocs bàsics: l’Òpera de Viena, l’Scala de Milan i l’Òpera de París. A París he cantat, però no a la Bastilla. A Itàlia, he cantat a Torí, a l’Arena de Verona, a Venècia, a Florència, a Palermo, a Nàpols…
Què has de tenir per triomfar a la teva professió?
No ho sé. Ho dic de debò. Has de tenir una bona veu, intentar fer-ho bé, i buscar-te un bon representant, és a dir, que tingui la confiança dels teatres, que sigui algú que truca al director de l’Òpera de Viena, aquest li agafa el telèfon i com que creu en ell, et contracta. D’això només n’hi ha quatre o cinc al món. I cadascun d’ells tindrà deu cantants com a màxim, i és molt difícil entrar-hi. Jo sempre he vist la botella mig buida i he cregut que em queden coses per fer. He tingut companys que no han tingut fills per dedicar-se completament a la carrera musical, que només viuen per això. Són molt ambiciosos, ho viuen com una religió. També n’hi ha que després d’haver fet la carrera se senten molt sols i et preguntes si ha valgut la pena. No m’agrada mitificar ningú. Grans personatges no tenen per què ser grans persones.
Què els passa a aquesta gent que viuen només per la música?
Ara penso en una amiga que és una crack, una top, que no té fills, que viatja per tot el món, mentre el seu marit viu a Nova York i no viatja mai amb ella,… Al final, t’has de sentir molt sol. Un director d’orquestra em va dir un cop que si hagués sabut el que viuria, s’hagués dedicat a fer de professor de Filosofia. A mi, la feina no m’ha absorvit tant i hagués pogut arribar més amunt si m’hi hagués deixat la pell i la família.
Tu ets baríton. Els tenors són com els davanter centre de l’òpera?
No és ben bé així. El món del tenor és un altre món. El tenor és una veu més arriscada, és més aguda. La veu habitual de l’home és la del baríton, i en el cas dels tenors de vegades es tracta d’una veu ‘fabricada’. Sempre ha estat molt valorada, la veu del tenor. Però a ‘Macbeth’, a ‘Rigoletto’, a ‘Nabucco’, a ‘Simon Boccanegra’, el personatge principal és el d’un baríton.
Quin és el secret per estar a dalt de tot?
No ho sé. Hi ha una part que depèn que algú molt important cregui en tu i t’ajudi, i després, el teu treball personal. I som en un país, Espanya, on es creu molt poc en la seva gent, al contrari, no es valora ni l’òpera ni l’art en general. El 80% dels que actuen ara són de fora del país, i els cantants d’aquí agafen rols secundaris, i amb la covid ho segueixin fent.
Fa 50 anys es cantava millor que ara?
Hi ha gent que diu que sí, jo crec que no. Jo faig un ‘gall’ cantant a Castellvell, i amb el telèfon mòbil ho sap tothom. Abans no passava això i els Krauss, Domingo o Carreras també han tingut dies dolents. La gent està molt més preparada ara, i també s’exigeix més.
On no has cantat de casa nostra i t’agradaria fer-ho?
El públic en general és molt agraït. Tinc ganes de cantar a Reus, al Teatre Fortuny, i a Salou, que té un gran Teatre-Auditori i diuen que l’acústica és molt bona.
Quina es la propera actuació que faràs a Tarragona?
El 23 d’abril, el dia de Sant Jordi, al Teatre Tarragona. Em fa molta il.lusió perquè sóc de Tarragona. M’agraden molt els teatres. Després faré una òpera a Palma de Mallorca, ‘Il Trovattore’, després a Oviedo aniré a fer ‘El gato montés’, una òpera espanyola, al mes de juny. Al juliol tindré diversos concerts, també, i ‘Nabucco’, a Oviedo. I entremig, torno a Finlàndia. Al novembre i desembre farem ‘Madamme Butterfly’ al Palau de les Arts de València. Al gener tinc previst anar a Xina, al Teatre de l’Òpera de Pequín, a fer ‘Carmen’. Hi havia d’haver anat fa anys, però em van operar d’una hèrnia i no vaig poder actuar-hi.
Oviedo té fama de tenir molta activitat cultural
És brutal. És el que voldria tenir aquí. Per això us parlava de la necessitat de comptar amb una orquestra pública. Aleshores seria molt més fàcil fer moltes coses: pots fer una òpera, per exemple, ja que no caldria contractar-la. Igual que existeix el Consorci del Teatre Fortuny es podria crear aquest consorci de l’orquestra simfònica del Camp de Tarragona.
Podria ser l’orquestra simfònica Gaudí-Jujol
I tots contents.
Ens han dit que ets un gran seguidor de l’arquitecte Jujol. Saps que a Tots21 tenim una secció dedicada a Jujol?
Vaig estudiar història i m’encanta l’arquitecte Jujol. A Lleida vaig conèixer un tarragoní que es deia Magí que ve de la casa Bofarull, dels Pallaresos. Esperem que hi hagi el Museu Jujol a Tarragona. Heu de lluitar per això. A l’alcalde li vaig dir un dia que ha de fer la Rambla de la Cultura, amb dos teatres com tenim, l’edifici del Banc d’Espanya -que el porta Guillermo Fernández, que és molt bo, i ha treballat al nou museu del Bulli-. A la Rambla tenim també diverses escultures, l’edifici de les Teresianes, i cal fer l’Arxiu Jujol al damunt el Teatre Metropol. Hem de fer alguna cosa amb el desconegut Jujol.
Qui està molt engrescat amb Jujol és l’alcalde de La Secuita. A Vistabella tenen l’església del Sagrat Cor, feta per Jujol. Ara hi celebraran la Primavera Musical, dins de l’església
M’encantaria actuar-hi. Té una acústica fabulosa.
Com són les relacions amb els teus companys?
Sempre he dit que a la feina és el millor que tinc. Tots estem en la mateixa situació. Passem un mes fora de casa, allunyats de la família. Com en tot en la vida, amb uns et relaciones millor que amb altres.
Quina és la teva millor sensació quan estàs damunt de l’escenari?
La millor sensació és que he estat molt de temps sense ser als escenaris i em fa molta falta. És del què m’he donat compte: és la meva vida, ho necessito, però ho necessito ja! Quan surto a l’escenari estic molt nerviós, tot i que no se’m nota. Al Nadal, vaig fer quatre actuacions al Liceu. Sabeu el plaer que és estar a dalt de l’escenari? A mi em retiraran, jo no em retiraré. Aquesta és una feina on et retiren.
La qüestió és saber retirar-se
Els que poden decidir quan es retiren són quatre, a nosaltres ens retiren. Perquè els que et contracten ja no ho fan.
Quan decideixen plegar els més famosos?
Si a Plácido Domingo el contracten amb més de 80 anys i omple les cinc representacions, el seguiran contractant. Carreras va fer una gira de retirada i va durar diversos anys. Per plegar cal tenir gent al costat que et digui ‘prou’.
Aquest diumenge 3 de gener a les 19:00 hores, arriba un clàssic d’aquestes dates, el Concert de Nadal a Castellvell del Camp, que arriba a la XXIIena edició i tindrà com a marc l’església de Sant Vicenç, l’escenari habitual. Organitzat per l’Ajuntament i per Aurea Sonora, ho fa de la mà del baríton tarragoní de projecció internacional Àngel Òdena, que actuarà amb l’Orquestra Cum Jubilo del Camp de Tarragona, amb Raúl García de violí-solista i director-concertino.
D’aquesta manera Òdena repeteix en un escenari mig any després d’haver-hi actuat, en un concert d’estiu de la primera edició del Castellvell Music Fest que va suposar un gran èxit i fou la seva primera actuació a les nostres comarques en l’any de la pandèmia. Es podran escoltar peces de Txaikovski, Bach, Elgar, Mozart, Bellini, Toldrà i un repertori de cançons de Nadal. I hi haurà una novetat que ens comenta el regidor de Cultura, Jordi Jové, per respectar les mesures de seguretat: no actuaran instruments de vent, només de corda, i els instrumentistes duran mascareta, menys Òdena, lògicament.
‘L’aforament es reduirà a la meitat, amb un topall de 90 persones, i intentarem que es pugui emetre el mateix dia per streaming, donat l’interès que el concert està despertant’, destaca Jové.
Per poder-hi assistir, l’organització demana que contacteu amb el telèfon 630 742 613 o al correu info@arsaureasonora.org, per fer-vos amb la inscripció i assignar-vos localitat per les mesures sanitàries de seguretat.
Riudecanyes va decidir en 2000 implantar un sistema de recollida porta a porta, essent un dels trens municipis pioners a Catalunya. Posteriorment es van introduir millores al sistema, com l’extensió del mateix a tot el municipi o la reposició dels cubells existents per uns que incorporen un xip. Aquesta darrera acció es va realitzar amb vistes a la futura implantació d’un sistema de pagament per generació.
Es recullen porta a porta quatre fraccions -matèria orgànica, envasos lleugers, paper-cartró i resta- mitjançant l’ús de tres cubells diferents identificats cada un amb un TAG RFID d’alta freqüència. Per altra banda, el vidre es recull mitjançant contenidors superiors ubicats a la via pública.
L’ús de cubells amb xips suposa un major control de la recollida, la identificació de la participació ciutadana en el sistema i una resolució més eficient de les incidències associades al servei. No obstant això, l’objectiu de l’Ajuntament de Riudecanyes era impulsar un sistema de pagament per generació, el qual havia d’afrontar i resoldre reptes com penalitzar la fuga de residus existent al municipi, incrementar la participació ciutadana als esquemes de recollida selectiva, incentivar una correcta separació en origen dels residus i fomentar la prevenció de residus.
Després de fer un estudi d’implantació es va decidir impulsar un sistema de pagament per participació, amb la prèvia modificació de l’ordenança fiscal de la brossa.
Font: Plataforma Residus Municipals
Així, l’ordenança fiscal definia una quota tributària que consisteix en una quantitat fixa per habitatge -100 euros anuals- i una part variable en funció del nombre d’aportacions de cada fracció recollida porta a porta. La part variable es determina en base a la suma dels impostos resultants de multiplicar el nombre d’aportacions de cada fracció per un import unitari. Les fraccions reciclables -orgànica, envasos i paper-cartró- descompten respecte a l’import fix, mentre que la fracció resta penalitza i suposa un increment de la taxa, establint-se un nombre d’aportacions màxim i mínim semestrals per cada fracció.
L’import unitari únicament s’aplicava en aquells casos en què l’aportació es realitzava amb el cubell que incorpora un TAG-RFID, de manera que es pugui realitzar la lectura i verificar les dades. En els casos en què el nombre d’aportacions totals sigui nul i no es justifiqui degudament, s’aplicava el nombre màxim d’aportacions anuals de la fracció resta, establert en 26 vegades. En el cas dels habitatges disseminats i els habitatges buits s’aplica una quota fixa anual de 110 euros.
Font: Plataforma Residus Municipals
Com a resultat dels càlculs anteriors, la taxa mínima per a la recollida, tractament i eliminació de residus urbans a Riudecanyes és de 80.8 euros/any mentre que la taxa màxima pot arribar als 243 euros/any.
D’altra banda, la quota tibutària comercial es paga en funció del volum del contenidor sol.licitat per fracció. La quantitat variable es determina en base a la suma dels imports resultants de multiplicar els litres sol.licitats per fracció per l’import unitari establert.
Abans d’implantar el nou sistema, l’Ajuntament va enviar una carta als veïns amb una simulació de com seria el nou model de pagament per participació.
Font: Plataforma Residus Municipals
Els resultats
Així les coses, la recollida selectiva s’ha incrementat del 61 al 71%. També s’ha produït un increment d’un 3% en la generació de residus. En aquests sentit, si es comparen les tones de residus municipals recollides els mesos de gener i febrer del 2017 i 2018 s’observa com augmenta la captació de totes les fraccions selectives, excepte el vidre, que es manté constant. Per una altra banda es redueix la generació de resta un 33%.
L’any 2019, Riudecanyes repetia en primera posició amb el percentatge més alt de recollida selectiva dels municipis del Camp de Tarragona situats entre els mil i els 5.000 habitants, amb dades de l’Agència Catalana de Residus.
El pagament per generació va desaparèixer amb el canvi de govern local. La taxa de Riudecanyes només va estar vigent el 2019. El govern municipal sorgit de les eleccions del 2019 la va suprimir a partir del 2020.
La comarca del Priorat
A nivell comarcal, la comarca amb el percentatge més alt de recollida selectiva bruta de les quatre fraccions ordinàries o RMO (FORM + Autocompostatge, paper/cartró, vidre i envasos lleugers) és el Priorat, que ha assolit el 57,69 % del total de residus de recollida municipal. Les dades de l’Agència de Residus de Catalunya també situen la comarca amb el percentatge més alt de recollida selectiva neta, que ha assolit el 55,95 %.
Dues comarques superen la mitjana de Catalunya de recollida selectiva neta que es situa en 36,35 %, i que són el Priorat i la Conca de Barberà.
Els millors resultats de recollida selectiva neta ordinària els presenta la comarca del Priorat, amb un total de 258,59 kg/hab./any, i els valors més alts de 3 de les fraccions ordinàries.
D’altra banda, les comarques del Priorat i la Conca de Barberà superen la mitjana de recollida selectiva neta ordinària de Catalunya que es situa en 142,51 kg/hab./any. La comarca amb l’índex més baix de fracció resta és el Priorat, amb 0,58 kg/hab./dia, o 211,71 kg/hab./any. de manera no selectiva.
El director de l’Agencia de Residus de Catalunya, Josep Maria Tost. Foto: Cedida
12 Setmana Europea de la Prevenció de Residus Del 21 al 29 de novembre de 2020
Un altre any torna la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, del 21 al 29 de novembre. Enguany, n’és la dotzena edició! Fa doncs dotze anys que se celebra a Europa una setmana de sensibilització davant l’elevada generació de residus, que té un impacte directe en el medi ambient.
Aquest cicle setmanal va néixer com un projecte europeu, tutelat per la Comissió Europea, un projecte Life. Després del període de finançament que va gaudir aquesta iniciativa – durant tres anys- l’Agència de Residus de Catalunya va considerar que era una iniciativa molt valuosa que calia mantenir encara que ja no gaudís del finançament europeu. Així és com gràcies a la cooperació d’un bon nombre de regions i països europeus es continua organitzant i, a Catalunya, és l’Agència qui pilota el projecte.
Per posar-hi xifres: l’any passat es van dur a terme a Catalunya 1.368 accions de sensibilització. La major part d’aquestes accions es van dur a terme des de les administracions locals (el 45%) però és ben destacable també que el 33% van ser accions desenvolupades des d’escoles, que són els centres on s’eduquen el futur, les persones que es faran grans i hauran de ser sensibles amb el medi ambient.
La major part de les accions que es duen a terme durant la Setmana són campanyes de sensibilització a escala local, també hi tenen un pes important els “tallers de prevenció”, amb activitats diverses per ensenyar a generar menys residus, ja sigui a l’escola, en l’alimentació, en l’empresa, en l’àmbit dels aparells elèctrics i electrònics, etc.
Enguany, la 12 edició es dedica al que s’anomenen els “residus invisibles”, és a dir, descobreix tot aquell conjunt de materials i recursos que s’han utilitzat per elaborar un producte. Poden ser recursos com aigua (en la fabricació d’uns texans és destacable el consum d’aigua que hi ha associat) o, per exemple, residus miners, escòries i altres materials residuals en la fabricació d’un mòbil. De fet, la Setmana posa el focus en pantalons texans i telèfons mòbils. Ser conscient que darrere d’un smartphone de 169 grams hi ha 86 quilos de residus ens pot ajudar a pensar que cal tractar-lo bé, per exemple, amb una bona protecció, tractant-lo bé per no fer malbé la bateria, de mirar de reparar-lo abans de comprar-ne un de nou.
En aquest sentit, l’Agència de Residus de Catalunya ha elaborat unes vistoses infografies que posen negre sobre blanc a aquesta qüestió i que es poden descarregar des del web www.residus.gencat.cat. El trepant, que lingüísticament de manera errònia se l’anomena “taladro”, té una petjada de 51 quilos, és un dels productes que mostren les infografies.
Una altra de les novetats de la dotzena edició és el nou web de la Setmana Europea; s’ha renovat, presenta una imatge més atractiva i una navegació més fàcil. Aquesta és l’adreça web de l’European Week for Waste Reduction: https://ewwr.eu/.
Un altre fet destacat d’aquesta Setmana és que tracta enguany de la “petjada digital” i es convida a organitzar accions per alleugerar-la. La contaminació d’Internet, o l’impacte d’Internet sobre l’ecologia, és simplement la contaminació causada pel seu funcionament. Per molts, Internet és sinònim de desmaterialització però, lluny de desmaterialitzar-se, Internet es basa en una infraestructura física. Hi ha tota una xarxa de cables, centres de dades i servidors apuntalen el funcionament d’Internet. Es calcula que la despesa energètica i la petjada de carboni d’Internet superen les dels transports.
Podem reduir la nostra petjada digital. L’Agència de Residus de Catalunya publica al seu web una infografia que explica com fer-ho i mostra alguns exemple de l’impacte d’Internet: un correu electrònic d’un MB equival a una bombeta de 60 W encesa durant 25 minuts, 20 correus electrònics al dia per usuari durant un any generen les mateixes emissions de CO2 que un cotxe que recorre 1.000 km.
Des de l’Agència de Residus de Catalunya convidem un altre any a escoles, associacions, empreses i administracions a sumar-se a aquesta nova edició de la setmana, que és més necessària que mai. Hem de tenir en compte que cada any pels volts de juliol i agost té lloc l’Earth Overshoot Day que és el dia en què la nostra demanda de recursos naturals des va començar l’any supera la capacitat que té el planeta per regenerar-los en tot l’any. Això va ser aquest any el 22 d’agost. Per tant, es pot dir sense embuts que estem sobreexplotant el planeta, consumint-ne el rebost, per aquest motiu, és tant necessari que s’estengui la sensibilització al conjunt de la societat i la Setmana Europea de la Prevenció de Residus és una ocasió bona per contribuir-hi.
Pocs desconeixen aquella vinculació entre Reus-París-Londres. Entrat el segle XXI, i en l’àmbit cultural, caldrà començar a parlar d’una altra triangle, el format per Castellvell MusicFest-Reus- Les Estrelles. Una referència nascuda al caliu de la vetllada musical del dissabte nit en l’Ermita de Santa Anna, on es podien combinar les vistes de la capital del Baix Camp il·luminada, de sostre un cel perfecte que invitava a tocar els objectes celestials amb les mans i damunt l’escenari tres estrelles que podíem escoltar en directe. Un espectacle colpidor.
En una nit per vestir-se de llarg però còmode perquè havia de salvar uns metres de muntanya abans d’arribar a l’ermita, els artistes van demostrar maduresa i sintonia. El luxe del britànic Alan Branch al piano, que ballava amb els seus moviments; la soprano Ximena Agurto va electritzar amb l’emotiva Oh mio babbino Caro, I la veu plena d’energia i generositat del baríton Àngel Òdena, un gran mestre!
Pel que fa al repertori, cal destacar l’ària de les joies de ‘Faust’, la de ‘Rigoletto’, el duet de ‘La Traviata’ i d”Il Pagiacci’, aixó com una emocionada ‘Cançó d’amor i de guerra’ de Rafael Martínez. Dins de l’apartat de sarsuela es va poder gaudir de l’execució amb talent, gràcia i grans dots escèniques de ‘La del Soto del Parral’ i ‘Luisa Fernanda’. Com a propina es va poder gaudir de les peçes ‘Oh Mio Babbino Caro’, la cançó del torejador de ‘Carmen’ i ‘El Vals de la vídua alegre’.
Com organitzar un concert de música i no morir en l’intent en temps del Coronavirus? Entenc que ha de ser difícil, ja que és el principi i encara no sabem bé de què va tot aquest ecosistema. A més era gratuït, si bé es podia contribuir amb un donatiu en acabar el concert o de forma anticipada.
Li hem preguntat a Daniel Sanchis director artístic d’un Festival que conjuga qualitat amb mesures de seguretat, protecció civil prestant un servei modèlic, màscares, gels, i distàncies: “Després d’haver anul·lat tota la programació que teníem prevista en un inici per la Covid-19, i veient que a poc a poc la qüestió cultural s’anava animant perquè ja es podien fer concerts a l’aire lliure, ens vam arriscar i vam decidir muntar-ho tot molt ràpid amb l’ajut dels artistes. Estem molt satisfets del resultat obtingut. Ha estat un èxit total”. Sanchis, enamorat de l’acústica de l’ermita, també ressalta que tot i les dificultats “la gent no ha tingut cap por de venir” en cap dels tres concerts celebrats fins ara. “Al primer hi van assistir 150 persones, al segon 350 i aquest diumenge ben bé unes 200 persones”.
Per la seva banda, Jordi Borras, president d’Aurea Sonora declarava a tarragona21 que “en un moment en què tots els concerts s’estan anul·lant, és de justícia dir el valents que han estat l’alcalde Josep Sabatè i el responsable de Cultura de l’ajuntament, Jordi Jové, d’acceptar aquest projecte”. Precisament el regidor volia mostrar “la il·lusió d’haver pogut posar en marxa tot i les dificultats la primera edició d’un festival que ja neix consolidat com a referent cultural del mes d’agost”. Jové tampoc volia deixar passar l’oportunitat per “agrair l’esforç de tots aquells que hi han colaborat”
La cultura és sempre l’última perquè des de l’administració sempre es troben altres prioritats, i la pandèmia ha fet estralls entre els artistes. Però en les seves declaracions a aquest diari Àngel Ódena segueix amb els seus projectes 2021 a Finlàndia, Oviedo, Madrid i Itàlia. “La productora que munta aquest festival em coneix, em van cridar i fent tots un esforç ens hem acabat entenent. La gent que aposta per la cultura paga la pena de donar-los suport”, afirmava.
Al públic no li veia les cares per les enutjoses màscares però sí l’expressió dels seus ulls i estic convençuda que van tenir una experiència única i irrepetible que van gaudir i podran explicar a uns altres. No es tracta d’alguna cosa que compris i guardis en un calaix. És molt més que això, perquè l’experiència no es veu, no es toca, però se sent. Qualitat de so, l’acústica del lloc, van quadrar tots els astres perquè sortís rodó, fins a la temperatura era perfecta…
Sempre dic que la música clàssica és com un conte, i com a conte que menys que imaginar-te un mentre l’escoltes. Felicitats Castellvell del Camp pel primer de molts festivals.
El baríton tarragoní Àngel Òdena, reconegut internacionalment, torna a actuar al Camp de Tarragona, i ho farà en el marc de la primera edició del Castelll Music Fest, una aposta valenta que vol posar a la primera divisió de les activitats culturals i musicals la població de Castelvell del Camp, molt sovint oculta sota el potent focus de la seva veïna Reus.
Òdena actuarà en la primera Nit d’Òpera i Sarsuela, que tindrà lloc el 15 d’agost a les 21 hores a l’ermita de Santa Anna. No ho farà sol, actuarà també la reconeguda soprano Ximena Agurto, guanyadora del tercer premi del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñes, i amb el piano d’Alan Branch. Ximena Agurto és vencedora també del premi especial al millor intèrpret de sarsuela, atorgat pel Teatro Nacional de la Zarzuela, i premi extraordinari de l’Associació d’Amics de l’Òpera de Sabadell.
Ximena Agurto. Foto: Cedida
El Castellvell MusicFest vol ser ‘un esdeveniment que esperem veure ben arrelat en la iniciativa cultural del nostre poble, créixer i fer-se gran en edicions d’anys propers’, ha destacat a Tarragona21 el regidor de Cultura, Jordi Jové. Una proposta ‘en la que volem oferir la gran qualitat d’artistes professionals de renom, amb els que pugueu gaudir de la música. Seran cinc actuacions que oferirem de l’1 al 22 d’agost, a Castellvell del Camp’.
Jové ha destacat que a l’Ajuntament ‘sempre ens hem proposat que Castellvell sigui un referent cultural al Camp de Tarragona’, consolidant el festival de música. ‘Hem buscat també que en la mesura que puguéssim, fos gratuït, de manera que grans artistes hi puguin actuar i a la vegada, premiar d’aquesta manera el comportament que ha tingut la ciutadania de Castellvell durant la pandèmia, quan ha respectat les mesures sanitàries imposades per les autoritats’. L’Ajuntament garantirà les mesures de seguretat en el festival, amb control de temperatura, subministrament de gel hidroalcohòlic i distanciament social.
Cartell del programa del festival
El Festival arrencarà l’1 d’agost amb un concert de presentació, amb Sarah Hill -violí/viola-, Daniel Sanxís -viola- i Júlia Fortuny al piano. Serà al Pati del Consultori. El 8 d’agost se celebrarà el segon concert, a la Pista del Centre de Dia Puig de l’Àliga. Serà ‘Notes amb colors d’estiu’, amb el Trio Pléyades, format per Nèlia Sanxis -flauta-, Carles Pertegaz -clarinet- i Liana Baronaite, al piano. El menú passa a l’endemà, diumenge 9 d’agost, on al mateix lloc actuarà el Grup Aba Taano, un quintet de gospel. El dia 15 arribarà la Nit d’Òpera i Sarsuela i el dia 22, clourà el festival amb l’actuació de Cinc Quarteres, amb Esteban Donadio, Esther Cabré i Joan Pujol, també a l’ermita de Santa Anna.
Òdena fa dos anys que no actua a les nostres comarques. Ho va fer el juny de 2018, i en el marc dels actes culturals que Constantí celebrava en els Jocs Mediterranis de Tarragona 2018 -d’on n’era subseu olímpica-. El mateix any, el mes de febrer, havia actuat a Vila-seca. Òdena ha estat diversos cops al Teatre Tarragona, i molt especialment en la seva inauguració, i ha promogut un festival a Cambrils.
Com assistir-hi
L’entrada a les actuacions és gratuïta. Les persones assistents podran fer efectiu un donatiu en acabar el concert, o de manera anticipada a través de la web www.arsaureasonora.org.
Degut a les restriccions d’aforament amb motiu de la crisi sanitària actual, es prega que les persones que vulguin assistir als concerts es registrin d’aquesta manera:
Per correu electrònic: a info@arsaureasonora.org amb les següents dades: nom i cognoms, municipi de procedència i e-mail o telèfon de contacte. Per telèfon: al 630 742 613. De 10:00 a 20:00 hores. (trucada,missatge o Whatsapp).
L’organització recorda que cal evitar aglomeracions als accessos dels espais dels concerts i caldrà aplicar solució desinfectant per a les mans abans de l’accés a l’espai del concert. També caldrà fer ús de les mascaretes en els termes de la normativa legal vigent, estar atents a mantenir la distància interpersonal mínimia de seguretat (1,5 m), especialment en l’accés i la sortida dels espais.Finalment, caldrà seguir les indicacions del personal de Protecció Civil, que en tot moment atendrà les necessitats dels assistents, en matèria de prevenció.
Moviments de calat en el camp de l’energia verda a Catalunya. El tarragoní i expert en temes energètics i mediambientals Xavier Sabaté ha estat nomenat president del Green New Deal BCL, un Grup de Treball de BCL – Catalunya, una associació que aglutina els polígons logístics de Catalunya, del Port de Barcelona, el de Tarragona, el Consorci de la Zona Franca, l’organisme públic de gestió de polígons CIMALSA i altres polígons privats.
Green New Deal BCL ha decidit fer el pas de cara a la transició energètica als polígons logístics. Així, desenvoluparà una àmplia tasca de transformació cap a l’economia verda de manera que apostarà per reconvertir els polígons logístics catalans en espais de producció i subministrament d’energies verdes, principalment a través de l’energia fotovoltaica, però no només a través d’ella.
‘No es tractarà només que els polígons logístics produeixin energia neta a partir de plaques fotovoltaiques i la consumeixin, sinó de crear models de negoci adaptats a cada polígon segons les seves característiques. Això vol dir introducir intel·ligència a la generació, distribució i consum de l’energia, que les empreses guanyin competitivitat reduint costos i facilitant que aquelles empreses que ho desitgin, participin del negoci. En alguns polígons es poden derivar també excedents que es poden aprofitar per emmagatzemar energía en bateries, generamt hidrogen o fins i tot constituir-se en el que es coneix com agregadors de demanda per facilitar energia que pot ser usada en altres indrets de Catalunya o de l’estat espanyol com a energia verda fora dels moments en què la necessitin els polígons, com ara durant els caps de setmana o festius’, ha assenyalat Sabaté a Tarragona21.
L’ambiciós projecte busca també la complicitat de la ciutadania, de manera que el subministrament d’energia verda sigui aprofitat també pels ciutadans. ‘No som instal.ladors de plaques fotovoltaiques’, ha recalcat Sabaté, actual cap de projectes ambientals del port de Barcelona, president del Fòrum Ecològic i exconseller de Governació de la Generalitat. Es busca ‘com treure rendiment energètic per fer més competitives les empreses i fer-ho amb un ús més eficient de l’energia, compartint entre diferents empreses l’energia neta i instaurant un nou model energètic més social perquè s’afavoreix l’economia local en lloc de l’actual model centralitzat ‘.
No només les plaques fotovoltaiques seran font de generació d’energia, també es planteja abordar l’hidrogen, el gran oblidat les darreres dècades com a potencial d’energia neta ‘perquè en la mesura que s’avanci en la implantació d’energia renovable, la majoria de la qual és discontinua, necessitarem aviat grans quantitats d’energia emmagatzemada i l’hidrogen és un vector apropia’t.
Un grup d’ànecs, nedant al llac artificial. Foto: Mayo Lorda
El que és considerat el jardí romàntic més gran d’Espanya, amb espècies d’arbres d’una alçada inimaginable en territori mediterrani i que compta amb el conjunt de palmeres més nombrós de Cataluya ha obert portes. Es tracta d’un conjunt de 14 hectàrees d’una gran varietat d’arbres i de plantes i amb espècies de fauna típicament colonials i tropicals, com aus del paradís i diversitat de lloros, ànecs o gansos, rematat amb un llac central per on discorre una passarel.la que dona a una glorieta central situada al bell mig del llac que corona una gruta de pedra.
Es tracta d’un recinte d’una altra època, que ens transporta als jardins d’Aranjuez o el palau de la Granja, però més immens. S’havia perdut l’espai per al gaudi popular entre els anys 2000 i 2017, després que durant molt de temps fos un escenari obligat per confegir l’àlbum de fotos del dia del casament. Fa quatre anys es va recuperar gràcies a una iniciativa privada, amb una idea d’espai visitable on passen coses, activitats culturals i lúdiques, durant l’any en un recinte on el passeig per la natura desbordant és el gran atractiu, una fita que no es troba enlloc de Catalunya. Per aquest mes de juliol s’anuncia un concert dedicat a Isaac Albéniz, el gran compositor romàntic, en format reduït.
Au del paradís que passeja pel parc. Foto: Mayo Lorda
L’espai havia arrencat amb resultats excel.lents i cada cop era més conegut, fins que ha arribat la pandèmia del coronavirus. Tot i així, aquest dissabte, 23 de maig, s’ha convertit en la primer gran parc que ha obert portes, facilitat per les grans dimensions del lloc, que fan innecesari dur mascareta.
En un assolellat matí, el Jardí Històric del Parc Samà de Cambrils ha tornat a endegar sota uns rigorosos protocols higiènic-sanitaris que integren tots els requisits de seguretat exigits per als anomenats ‘Llocs Patrimonials’. En un breu acte inaugural, Francisco Javier Castillo, CEO de DNA Turisme i Oci, empresa gestora del Parc Samà, s’ha referit a l’estricte pla de contingència dissenyat, que segueix les recomanacions específiques de l’Institut per a la Qualitat Turística Espanyola (ICTE), amb el vistiplau de les autoritats sanitàries.
Els promotors del projecte, en un camp d’espígol que hi ha plantat. Foto: Mayo Lorda
“El parc es presta a gaudir de la natura amb calma i tranquil·litat, gaudint de la vegetació i de l’aire lliure sense cap tipus d’aglomeracions, però hem volgut implementar protocols que garanteixin plena seguretat als visitants”, ha explicat Castillo, que espera rebre el 2020 a l’almenys a un 30% dels 115.000 visitants que van passar pel Parc Samà el passat exercici: “Confiem que les fronteres es vagin obrint progressivament a el mercat nacional i estranger, i que Cambrils i la Costa Daurada ja estiguin ben posicionats com destinacions segurs “. Inicialment, el jardí històric preveu poder treballar amb els propietaris de segona residència -Aragó, Navarra i País Basc, principalment- fins que es permetin els desplaçaments entre províncies.
Pioner junt a l’Alhambra de Granada i els Jardins d’Aranjuez
DNA també ha recollit les indicacions del Comitè Nacional Espanyol d’ICOMOS (Consell Internacional de Monuments i Llocs), organització internacional no governamental associada amb la UNESCO, que ha posat en marxa un grup de treball sobre Patrimoni i Covid-19 de què el Parc Samà forma part. El vicepresident d’aquest Comitè, Jordi Tresserras, que també ha assistit a l’acte d’obertura, ha destacat que “el Parc Samà, juntament amb l’Alhambra de Granada i els Jardins d’Aranjuez, està sent pioner en la gestió d’aquests espais patrimonials durant i després del confinament. És el primer a obrir les seves portes i creiem que la seva estela va ser seguida a tot Espanya; tenen el nostre ple suport, perquè ho han fet d’una forma realment exemplar amb les màximes garanties “, opina Tresserras.
Una de les façanes del palauet del marquè de Marianao. Foto: Mayo Lorda
El Jardí Històric de el Parc Samà, erigit al segle XIX pel Marquès de Marianao, s’ha consolidat com una important atracció de visitants de Cambrils. El passat any va rebre a 115.000 visitants i el 2020, malgrat les circumstàncies excepcionals, espera contribuir a el posicionament de Cambrils com a destinació turística segura. “L’impacte econòmic d’aquesta crisi sanitària ho hem de mitigar entre tots, i el Parc Samà vol contribuir al fet que Cambrils i la Costa Daurada es posicionin com una destinació segura per al mercat turístic aquest any”, exposen els gestors.
La reobertura de parc ha permès rescatar d’un Expedient de Regulació Temporal d’Ocupació (ERTO) a 10 treballadors: “Volem que el visitant sigui conscient que amb la seva visita contribueix a la generació d’ocupació ia la conservació d’aquesta joia que uneix història, cultura i naturalesa”.
Construït per Salvador Samà, marquès de Marianao, en 1.881, al Parc Samà és un espai a l’aire lliure de 14 hectàrees de superfície on habiten més de 1.500 espècies vegetals. Es tracta d’un dels millors exemples de la jardineria del Romanticisme a Espanya; el parc pertany a la Xarxa Europea de jardins històrics i està protegit com a Bé d’Interès Cultural (BIC).
‘España ha perdido a cataluña para varias generaciones’ , esa es mi reflexión después de los hechos acontecidos ayer.
Mayo Lorda és editora de Tarragona21
Voy a hablar sin reservas, aunque no me guste demasiado la política y tampoco expresar mis ideas en público. Vaya por delante que lo que sí me ha gustado siempre es simpatizar con personas de todo tipo de ideales políticos y religiosos.
Hace 24 h horas estaba cabreadísima con el fracaso de nuestros gobernantes-(de todos)-, juraba en arameo! ¿Cómo es posible que se esté actuando de esta forma? 844 heridos… pero estamos locos!!
Conforme han ido avanzando las horas me ha invadido una tristeza que sólo me invita a reflexionar sobre las imágenes que el mundo entero ha visto.
El 1-O parecía que iba a ser el final del camino y en realidad es solamente el principio. Tiene que haber la voluntad de dialogar por ambas partes, se tiene que designar a personas con un perfil político más tranquilo y conciliador. Tiene que dimitir Rajoy, (se ha caído con todo el equipo). ¿Cómo piensa restituir la legalidad de Catalunya? ¿Cómo piensa restituir la imagen internacional de España? No se dio por enterado de una realidad muy grave: El Estado ha perdido el control sobre una parte de España, Cataluña. Ayer intentó ejercer ese control y se sintió desbordado y una vez más niega la mayor.
Tiene que dimitir Puigdemont. Anoche actuó rápidamente: Ha empezado la nueva etapa sin esperar a que acabara el recuento, dando a entender que no le interesaban los resultados de la votación, que todo era una maniobra para cargarse de razón propagandística y seguir con la declaración de independencia que es lo que buscaba desde el principio.
El 1-O parecía que iba a ser el final del camino, o eso se creían algunos y en realidad es solamente el principio… El futuro se ha acercado a pasos agigantados, pero si declaramos la independencia vamos a una vía muerta ya que entramos en un terreno que ya no es sólo una confrontación entre españoles y catalanes o entre catalanes, entramos en el terreno del derecho internacional. ¿O nos vamos a presentar al mundo con un simple ‘Buenos días aquí estamos, somos independientes’? Es muy complejo y si no hay legalidad es imposible sentarse a dialogar.
Ayer el independentismo salió reforzado gano la batalla de la imagen, sólo hay que ver la prensa internacional. Nos esperan días muy antipáticos por delante pero que eso no nos desmoralice, diálogo, diálogo y más diálogo, hacer un referéndum censado, legal y con garantías. LEGALIDAD la base de la democracia.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
