TOTS 21

Pocs desconeixen aquella vinculació entre Reus-París-Londres. Entrat el segle XXI, i en l’àmbit cultural, caldrà començar a parlar d’una altra triangle, el format per Castellvell MusicFest-Reus- Les Estrelles. Una referència nascuda al caliu de la vetllada musical del dissabte nit en l’Ermita de Santa Anna, on es podien combinar les vistes de la capital del Baix Camp il·luminada, de sostre un cel perfecte que invitava a tocar els objectes celestials amb les mans i damunt l’escenari tres estrelles que podíem escoltar en directe. Un espectacle colpidor.

En una nit  per vestir-se de llarg però còmode perquè havia de salvar uns metres de muntanya abans d’arribar a l’ermita, els artistes van demostrar maduresa i sintonia. El luxe del britànic Alan Branch al piano, que ballava amb els seus moviments; la soprano Ximena Agurto va electritzar amb l’emotiva Oh mio babbino Caro, I la veu plena d’energia i generositat del baríton Àngel Òdena, un gran mestre!

Pel que fa al repertori, cal destacar l’ària de les joies de ‘Faust’, la de ‘Rigoletto’, el duet de ‘La Traviata’ i d»Il Pagiacci’, aixó com una emocionada ‘Cançó d’amor i de guerra’ de Rafael Martínez. Dins de l’apartat de sarsuela es va poder gaudir de l’execució amb talent, gràcia i grans dots escèniques de ‘La del Soto del Parral’ i ‘Luisa Fernanda’. Com a propina es va poder gaudir de les peçes ‘Oh Mio Babbino Caro’, la cançó del torejador de ‘Carmen’ i ‘El Vals de la vídua alegre’.

Com organitzar un concert de música i no morir en l’intent en temps del Coronavirus? Entenc que ha de ser difícil, ja que és el principi i encara no sabem bé de què va tot aquest ecosistema. A més era gratuït, si bé es podia contribuir amb un donatiu en acabar el concert  o de forma anticipada.

Li hem preguntat a Daniel Sanchis director artístic d’un Festival que conjuga qualitat amb mesures de seguretat, protecció civil prestant un servei modèlic, màscares, gels, i distàncies: «Després d’haver anul·lat tota la programació que teníem prevista en un inici per la Covid-19, i veient que a poc a poc la qüestió cultural s’anava animant perquè ja es podien fer concerts a l’aire lliure, ens vam arriscar i vam decidir muntar-ho tot molt ràpid amb l’ajut dels artistes. Estem molt satisfets del resultat obtingut. Ha estat un èxit total». Sanchis, enamorat de l’acústica de l’ermita, també ressalta que tot i les dificultats «la gent no ha tingut cap por de venir» en cap dels tres concerts celebrats fins ara. «Al primer hi van assistir 150 persones, al segon 350 i aquest diumenge ben bé unes 200 persones».

Per la seva banda, Jordi Borras, president d’Aurea Sonora declarava a tarragona21 que «en un moment en què tots els concerts s’estan anul·lant, és de justícia dir el valents que han estat l’alcalde Josep Sabatè  i el responsable de Cultura de l’ajuntament, Jordi Jové, d’acceptar aquest projecte». Precisament el regidor volia mostrar «la il·lusió d’haver pogut posar en marxa tot i les dificultats la primera edició d’un festival que ja neix consolidat com a referent cultural del mes d’agost». Jové tampoc volia deixar passar l’oportunitat per «agrair l’esforç de tots aquells que hi han colaborat»

La cultura és sempre l’última perquè des de l’administració sempre es troben altres prioritats, i la pandèmia ha fet estralls entre els artistes. Però en les seves declaracions a aquest diari Àngel Ódena segueix amb els seus projectes 2021 a Finlàndia, Oviedo, Madrid i Itàlia. «La productora que munta aquest festival em coneix, em van cridar i fent tots un esforç ens hem acabat entenent. La gent que aposta per la cultura paga la pena de donar-los suport», afirmava.

Al públic no li veia les cares per les enutjoses màscares  però sí l’expressió dels seus ulls i estic convençuda que van tenir una experiència única i irrepetible que van gaudir i podran explicar a uns altres. No es tracta d’alguna cosa que compris i guardis en un calaix. És molt més que això, perquè l’experiència no es veu, no es toca, però se sent. Qualitat de so, l’acústica del lloc, van quadrar tots els astres perquè sortís rodó, fins a la temperatura era perfecta…

Sempre dic que la música clàssica és com un conte, i com a conte que menys que imaginar-te un mentre l’escoltes. Felicitats Castellvell del Camp pel primer de molts festivals.

Mayo Lorda