Vilallonga del Camp, la localitat del Tarragonès on vivia Núria López López, la dona assassinada dimecres a la presó de Mas d’Enric per un pres que estava internat per haver comès un assassinat amb brutalitat, ha sortit al carrer per celebrar un minut de silenci per la seva veïna.
I ha expressat el seu desengany amb el sistema penitenciari preguntant-se com és possible que el pres tingués accés als ganivets de la cuina, amb un dels quals va apunyalar diversos cops la Núria abans de llevar-se ell mateix la vida.
Un moment de la concentració celebrada a Vilallonga. Foto: Tots21
A la concentració hi ha assistit també el consistori i el seu alcalde, Gerard Gené, que ha pronunciat unes paraules de condol, de condemna i rebuig de l’assassinat “de la nostra veïna”, crim del que “exigim responsabilitats judicials a qui correspongui per permetre que un pres d’aquestes característiques hagués obtingut un grau de confiança tal” que li permetés estar a la cuina. En paraules adreçades a TotsTarragona21, l’alcalde Gené s’ha preguntat també: “Com és possible que passi això?”.
La Núria, recordava l’alcalde, “va venir a viure a Vilallonga fa set o vuit anys, crec que per temes de feina. Justament, vivia a prop de casa meva i era molt característic veur-la treure a passejar la seva gossa dos o tres cops al dia. Tenia un grup d’amics i amigues del poble”, que avui s’han sumat al dol.
Justament, la família de la Núria ha estat avui al seu pis i s’han endut la gosseta Fiona i el cotxe de la Núria. El seu cos serà incinerat, tot i que està per determinar a on, segons han indicat a TotsTarragona21 fonts de la família. La nit del crim una de les preguntes que es feien els coneguts de la Núria és qui cuidaria de la gosseta, que pateix d’un càncer i necessita medicació.
Imatge d’un exemplar de mallerenga carbonera. Foto: Wikipèdia
El Parc Samà, el jardí romàntic més gran d’Espanya, amaga molts tresors, moltes sorpreses per al visitant en les seves 14 hectàrees d’extensió. No és per casualitat que inclou fins a 1.500 espècies de flora i fauna. El seu jardí històric és lloc d’arribada de nombroses espècies d’ocells, que trien el nostre clima moderat per passar-hi l’hivern, i quin millor lloc que un enton com el Parc Samà, que li assegura els aliments i l’aigua que ofereix el llac.
Atent a aquesta realitat i en el context de la implementació de noves ofertes, el Parc Samà inaugura aquest any 2024 un cicle matinal de recorreguts ornitològics dissenyats per a observar el màxim d’ocells possibles en un mínim de temps.
Les sortides ornitològiques estan previstes per als pròxims dies 13 i 21 de gener a les 11:00h i amb una durada aproximada de dues hores cadascuna. El tret de sortida, per tant, és aquest divendres.
Per això, el Parc comptarà amb l’expertesa d’Enric Pàmies, un conegut expert naturalista aficionat a l’ornitologia, responsable del portal Birding Catalunya i copartícep del projecte ‘Ocells de butxaca’, a més d’un gran coneixedor de la fauna silvestre del Parc Samà. Pàmies ha agafat molt de renom a Reus i el Baix Camp pels seus coneixements sobre ornitologia i les seves sortides didàctiques. Diverses entitats de Reus, així com el propi Ajuntament, l’han reclamat per oferir-los xerrades i sortides.
El famós llac del parc, amb un grup d’ànecs. Foto: Mayo Lorda
Ell serà el conductor d’aquestes sortides, que sorprendran al visitant per la riquesa de les seves explicacions en un enton com el del Parc Samà, que enamora sempre que es visita, i més si és el primer cop que es fa.
Què té d’especial el lloc? Molt. El Parc Samà constitueix un punt d’interès especial per als ocells pels seus frondosos jardins i el seu gran llac. Conté una gran varietat d’arbres que creen diferents hàbitats molt útils per a diferents espècies d’ocells en cada època de l’any, i el seu gran llac constitueix un punt d’aigua permanent imprescindible per a la fauna de la zona.
Un exemplar de gaig, també visible aquests dies al Parc Samà. Foto: Wikipèdia
Què hi podem trobar?
Aquesta època de l’any és bon moment per a l’observació d’ocells: existeixen més de 80 espècies diferents. La presència de nombroses espècies d’arbres (pins, cedres, alzines, margallons, xiprers, roures o acàcies, entre molts altres) afavoreix la presència dels ocells, com ara el picot verd ibèric, la simpàtica mallerenga carbonera, cuallargues, raspinells, abellerols, oropèndoles, gaigs, bugaderes, xoriguers o àguiles marcenques, o espècies grans, com el corb o l’astor.
A la imatge, un picot verd. Foto: Wikipèdia
A més, gràcies a la presència constant d’aigua trobem espècies que hi resideixen tot l’any. Parlem del xoriguer comú, el pardal comú, el pardal xarrec o el verdum.
La idea és aprofitar la visita pel parc per a descobrir i identificar els ocells silvestres que habiten el jardí botànic amb l’experiència de l’ornitòleg i amb l’ajuda de la Guia Il·lustrada de Fauna del Parc Samà, que repartiran als assistents. Serà tot un espectacle per als sentits.
Marc Tarragó Director Golf Gaudí i Enrique Martín regidor de Salut i Sport Ajunt. Reus. Foto: Mayo Lorda
Més de 100 participants -concretament, 106- prendran part aquest dissabte, 2 de desembre, a la quarta edició del que ja és un clàssic del món del golf a les comarques de Tarragona: el Torneig Open Ciutat de Reus, que el Club de Golf Gaudí Reus i l’Ajuntament de Reus organitzen conjuntament a les instal·lacions del club. Es tracta d’un rècord de participants que consolida el torneig i de passada les iniciatives que s’estan gestant des del club.
El regidor de Salut i Esport de l’Ajuntament de Reus, Enrique Martín, conjuntament amb el Director del Club de Golf Gaudí Reus, Marc Tarragó, han presentat en roda de premsa aquest dimecres 29 de novembre el torneig
El torneig va carregat d’al.licients. D’entrada és una competició oberta a qualsevol jugador/a interessat i inclourà la presència d’inscrits tant de dins com de fora de la capital del Baix Camp. La prova tindrà inici a les 10:00 hores. Durant el recorregut al forat 10 tots els jugadors tindran un avituallament on podran fer un mos i beure quelcom.
Un cop finalitzada la prova, aproximadament a les 14:30 hores, hi haurà un pica-pica on s’efectuarà el corresponent lliurament de premis. D’aquesta manera, el Torneig Ciutat de Reus sortejarà gràcies als seus patrocinadors com, Reus ‘es esport, Estrella Dam, Vermuts Padró, Santi Pamies Joiers, Shweppes, Club hole in one , Embutics Paris, Ascensors Omega, Galpe Seguros, Booyaa, Agile i Holiday golf. No s’estalviarà ni en premis ni en regals, ja que en el cas dels regals del sorteig el total sumarà un cost de 2.000 euros.
L’organització d’aquest torneig té com un dels seus objectius fonamentals “la promoció del golf a la ciutat de Reus” ja que el considera “un sector estratègic destacat en el marc de la promoció turística del territori perquè pot ajudar a complementar l’oferta existent amb el seu corresponent impacte econòmic”, han destacat tant Tarragó com Martín.
El regidor de Salut i Esport ha afegit que “des de l’Ajuntament de Reus busquem la diversificació en el món de l’esport i el golf s’ha de donar més a conèixer. A més a més, el golf fomenta una sèrie de valors, com la companyonia i el benestar de les persones pel fet de desenvolupar-se en un entorn natural. És important, per tant, que aquest torneig obri les portes a la ciutadania, a més dels socis de l’entitat”.
El regidor i el coordinador del club han subratllat que es pot obrir a partir d’ara una línia de col.laboració mútua, que es pot verificar en la participació del Club de Golf Gaudí Reus en curses populars, bicicletades i altres esdeveniments.
Una llar d’infants
Com a propostes de futur que el club avaluarà figura la creació d’una llar d’infants, fruit de les peticions que li han fet arribar socis de l’entitat: “És un lloc perfecte per posar-la en marxa, situat molt a prop de Reus, en plena natura, on els pares poden fer esport -golf, pitch&putt o padel- mentre a la llar atenen els infants”, ha destacat. El club està a més posant en valor el camp de pitch&putt de sis forats-, que ha estat replantat i millorat per tal de tenir-lo operatiu al mes de gener. També s’ha replantat el camp de golf seguint criteris de sostenibilitat. El 100 per cent de l’aigua que s’utilitza és reaprofitada.
Passejant entre les paradetes del Mercat de les III Jornades Modernistes Els Pallaresos 1900, els visitants poden trobar i degustar un vermut que, per la seva imatge, podria ben bé ser modernista. Es tracta del Vermut Padró, de Casa Padró, un empresa que va néixer a finals del segle XIX a Bràfim, quan Daniel Padró Porta i la seva esposa Rosa Valldosera regentaven un petit establiment de vins amb escassa maquinària (una sola premsa) i una petita fàbrica per a la destil·lació d’alcohols per a comercialitzar aiguardents i anisats.
La segona generació del negoci, Daniel i Joan Padró Valldosera, va ser la vertadera emprenedora del desenvolupament de l’activitat industrial, traslladant la fàbrica d’alcohols, ampliant-la i construint el primer edifici de les instal·lacions que avui alberga Casa Padró, inaugurades el 1916, i un segon magatzem contigu finalitzat el 1932.
Els visitants es fan fotos davant el vehicle d’època de Vermuts Padró. Foto: Tots21
La producció i comercialització de tots els vins d’aquesta bodega havia estat sempre a granel fins al 1960, quan la quarta generació va iniciar l’embotellament d’alguns dels vins elaborats de grans empreses de l’època.
Casa Padrócol·labora en les conferències de les Jornades amb degustacions de vins i vermuts. La darrera xerrada es va regar amb IPSIS CHARDONNAY i IPSIS SELECCIÓ CRIANÇA, vins que també s’han pogut provar durant les Jornades Modernistes d’enguany.
La Montse Bové és qui regenta la paradeta de les Jornades i ha explicat a Tots21 l’oferta que es pot degustar de mans Casa Padró. I és que tot i que la marca sigui actualment coneguda pel vermut, l’empresa també elabora des de sempre diferents tipus de vi.
Enguany, Casa Padró ha portat un cotxe d’època on els visitants s’han pogut fotografiar durant tot el cap de setmana.
Les III Jornades de Divulgació Històrica Modernista del Camp de Tarragona Els Pallaresos 1900 estan a punt d’esclatar. Més de 250 persones vestides d’època seran les protagonistes aquest cap de setmana, 3, 4 i 5 de novembre. No us podeu perdre la gran quantitat de sorpreses que hi haurà en cada racó dels carrers principals.
Foto de família dels figurants.
Aquest dijous s’ha fet un assaig amb una petita part dels protagonistes que hi prendran part, assaig que ha comptat amb la presència de TV3– que demà divendres a partir de les 13:50 ho emetrà al Telenotícies Comarques-.
Una parella de burgesos de Barcelona -el marit, veterinari de professió i ella, baronesa de Florejacs-, amb els seus gossos i la marquesa de Tamarit, amb una umbrel.la. Foto: Tots21
Us oferim el making of de les escenes que s’han treballat avui, com ara un escombriaire que demana diners als seus rics patrons o la mestressa de la cuina de Casa Bofarull que es queixa que les carbasses estan mal col.locades.
D’esquerra a dreta, Petra Soler, Mayo Lorda, Jaume Garcia i Marta Kubalik. Foto: Marta Kubalik
També hi havia la marquesa de Tamarit, Zenaida Pireyro i de Queralt, que coneix l’editor de La Veu dels Pallaresos, el marquès de Marianao, Salvador de Samà, que la persegueix per conquerir-la ja que s’ha quedat vidu. També tenim les mares dels nens que reparteixen el periòdic, un obrer dels Pallaresos que se’n va a treballar a Alemanya perquè aquí no troba feina i se’n va amb la maleta a la mà,… O un pintor, Esteve, amb la seva aristocràtica esposa.
O una parella de burgesos vinguts de Barcelona -l’Anna i el Ramon- que vénen a visitar la seva amiga, la marquesa de Tamarit. Tota la feina ha estat dirigida per Elies Torres, coordinador de les Jornades, que apareix en aquest vídeo fent les indicacions pertinents. L’escenari és un dels que té captivat l’actor nordamericà John Malkovich, que ha visitat d’incògnit diverses vegades l’obra de Jujol als Pallaresos i Tarragona.
La marquesa de Tamarit, passejant els gossos dels seus amics, els barons de Florejacs. Foto: Tots21
Recreació del poble a principis de segle XX. Foto: Francesc Sech
També ha tingut un paper destacat la propietària de Casa Bofarull, Anna Manent. L’edifici és el protagonista d’aquesta edició de les jornades, dedicades a l’any 1914, que va ser quan va començar a ser reformat per l’arquitecte Josep Maria Jujol.
Els Pallaresos es convertirà aquest dissabte i diumenge en un immens ‘plató’ modernista amb escenes i personatges passejant-se pels carrers, com ara un sereno, un guàrdia urbà, infermeres, un mossèn, l’arquitecte Lluís Domènech i Montaner o amb duels a espasa. També s’escenificarà un bateig real d’epoca, que va enir lloc en 1914 -la nena batejada fou Rosa Maria Solé Valls-, bateig que se celebrarà a l’església. L’any passat ja es va escenificar una boda amb la mateixa parella, l’actriu i model Abril Garcia i el model Carlos Jurado.
També es podrà gaudir de més de 30 tallers infantils, dibuixants d’època, un retratista modernista, música amb una pianola, tast de Vermuts Padró… I amb foodtrucks preparats per donar resposta als visitants.
L’Ajuntament de Salou vol unes platges que siguin accessibles, inclusives i sostenibles. Foto: Cedida
Cada tercer dissabte del mes de setembre, se celebra el Dia Mundial de les Platges, una jornada dedicada a la conservació dels espais marins i el medi ambient.
Aquest any, l’Ajuntament de Salou aprofita aquesta efemèride per anunciar el seu compromís amb l’accessibilitat universal i la inclusió i la diversitat a les seves platges, convertint aquesta bellesa costanera en un espai que sigui accessible per a tothom, residents i visitants.
L’alcalde de Salou, Pere Granados, celebra el Dia Mundial de les Platges, recordant que es tracta d’un “valuós patrimoni que, entre tots i totes, hem de preservar” i fer que siguin espais de gaudi, de trobada, acollida, proximitat i convivència. Granados diu que Salou renova el seu compromís perquè les platges siguin accessibles, inclusives i sostenibles. Que siguin, en definitiva, platges per a tothom.
Platja amiga dels animals: un espai de companyia
L’objectiu de l’Ajuntament de Salou és redefinir el model de platja actual, en la línia del turisme responsable, sostenible i respectuós. Entre els projectes destacats es troba la zona de bany amb les mascotes. A partir de la propera temporada, s’habilitarà, a la Platja de Ponent, una àrea de 1217,21m2, on els animals de companyia podran gaudir de l’aigua (sempre) acompanyats dels seus amos. Les mascotes hauran d’anar lligades i els seus amos hauran d’adoptar les precaucions necessàries a fi evitar molèsties a la resta d’usuaris i banyistes.
Aquesta iniciativa té com a objectiu no només satisfer les necessitats dels amants de les mascotes, sinó també garantir la convivència pacífica amb els altres usuaris de la platja, amb l’estricta normativa ISO 13-009-2016 com a guia.
Platja naturista: un model de convivència
Un altre projecte que pren forma és la creació d’una platja naturista a la Platja dels Enlliscalls, on tant els que opten pel tèxtil com pel naturisme podran conviure harmoniosament en un espai de 1603m2 amb capacitat per a uns 190 usuaris. L’objectiu és, essencialment, fomentar la tolerància i el respecte mutu entre els banyistes que practiquen el nudisme i els que no, en una zona que s’estén per més de 130 metres de longitud.
‘La mar d’iguals’: accessibilitat universal
D’altra banda, en col·laboració, diversos departaments municipals de l’Ajuntament de Salou està posant en marxa una prova pilot que coincideix amb el Dia Mundial de les Platges. A la Platja de Llevant, a prop de la plaça de les Comunitats Autònomes, s’ha habilitat un espai de 40 m2 pensat i projectat per a persones amb mobilitat reduïda física o visual, TEA o altres discapacitats. En aquest espai es compta amb la presència de pictogrames i simbologia per facilitar-ne l’ús i la comprensió per part d’aquelles persones que el seu ús és molt més còmode.
Amb la campanya ‘La Mar d’Iguals‘, l’Ajuntament de Salou, que treballa per a una accessibilitat universal, subratlla la seva determinació perquè ningú sigui exclòs de gaudir de la platja. Aquest espai inclusiu i divers, actiu i segur ofereix ombra i una àrea delimitada dins l’aigua, i els usuaris – que hi podran accedir amb cadires amfíbies –comptaran amb la col·laboració de monitors i servei d’assistència. Aquest servei només estarà disponible quan onegi la bandera verda, garantint les condicions òptimes de seguretat per a la seva utilització.
L’Ajuntament de Salou reitera “el seu compromís amb la sostenibilitat i la inclusió, posant a la disposició dels residents i visitants espais de platja que satisfacin la diversitat de necessitats i preferències”, subratlla en un comuncat. A més, està treballant en col·laboració amb organitzacions locals i experts “per millorar encara més les seves iniciatives d’accessibilitat universal i inclusió en les properes temporades d’estiu”.
En aquest Dia Mundial de les Platges, Salou “fa un pas ferm cap a un futur on tothom pugui gaudir de les seves magnífiques platges, fomentant la conservació del medi ambient i la igualtat d’oportunitats per a tots els ciutadans i visitants”, conclou.
Inici dels treballs en el ferm del passeig. Foto: Cedida
Un dels llocs més atractius de la Costa Daurada, el Passeig de les Cales de Miami Platja, comença a mudar la pell. Seran més de tres quilòmetres de recorregut que serà millorat i que enllaça set cales.
El projecte peatonalitzarà tot l’espai i només permetrà l’accés en vehicle dels residents. A més, instal.larà tres miradors.
Dimecres començaven les demolicions del ferm després d’alguns dies de treballs previs de preparació. Les obres s’han iniciat entre els números 149 i 111 del passeig Mediterrani, tallant l’accés al passeig de les cales en aquesta zona. Per aquest motiu també, des de dijous s’han tallat els accessos a la cala dels Àngels, cala del Pescador, cala Bot, cala Califòrnia i Cala Santa Fe. A partir d’ara només tindran accés als aparcaments les persones residents d’aquests edificis.
Es tracta d’ unes obres que van a càrrec del Ministeri de Foment a través del servei de Costes del Ministeri per la Transició Ecològica (MITECO) amb un pressupost aproximat de 10’1 milions d’euros, en part procedent dels fons Next Generation.
Les obres comencen amb la intenció de tenir-les acabades el primer trimestre del 2024. Es tracta d’uns terminis ajustats relacionats amb la justificació dels fons europeus, que finançaran l’actuació, i que requereix que estiguin enllestides en aquest temps. Els responsables del projecte han comunicat que en els pròxims dies posaran a disposició dels veïns i veïnes un canal d’informació que estarà actiu mentre durin les obres.
Informació al veïnat
Ja fa dies que l’Ajuntament de Mont-roig del Camp ha notificat a través d’una carta enviada als veïns i veïnes afectats per les futures obres tota la informació que el consistori té actualment. Cal recordar que les obres del Passeig de les Cales no són una obra de l’Ajuntament, però que aquest anirà informant a la ciutadania a mesura que es coneguin els terminis, l’evolució de les obres o qualsevol circumstància que hi tingui relació. De fet, s’ha
habilitat un espai al web municipal on l’Ajuntament anirà posant tota la informació que rebi per part dels responsables de l’obra i que es pot consultar en el següent enllaç: https://mont-roig.cat/passeig-cales/
Què diu el projecte
L’actuació al Passeig de les Cales va des de la Cala dels Àngels fins a la Cala dels Penyals. La longitud total del passeig que es remodelarà serà de 3.129,34 metres i comprèn la Cala dels Àngels, Cala Bot, Cala Misteri, Cala Solitari, Cala Sirenes, Cala Vienesos i Cala dels Penyals.
Com es plantegen les obres?
Es configurarà el passeig com un espai per a vianants, permetent només l’accés als cotxes dels residents i als vehicles de serveis municipals i emergències. Les obres volen ordenar i urbanitzar el sòl, segons criteris de sostenibilitat ambiental i de recuperació i potenciació de valors paisatgístics propis de l’entorn natural.
El projecte també inclou tres miradors entre la cala dels Àngels i cal Bot, un altre a cala Bot i un altre a Cala Misteri.
Pel que fa al mobiliari, destaca la instal·lació de pèrgoles, dos grups de grades, baranes, tres zones de jocs infantils, circuits físics, mòduls per aparcar bicicletes, conjunts escultòrics, fonts i bancs, etc.
Una reivindicació històrica
El Passeig de les Cales de Miami Platja és una de les reivindicacions històriques per millorar aquesta zona, que no és de competència municipal, i que des de fa temps patia un greuge comparatiu amb altres localitats del litoral. Recordem que fa més de vint anys que l’Ajuntament va fer la tramitació urbanística per protegir aquestes cales i que l’any 2010 l’estudi d’arquitectura i disseny Capella Garcia Arquitectura va dissenyar el projecte original, que ara ha servit de base per desenvolupar l’actual proposta. Les obres, que tindran un cost
aproximat d’11 milions d’euros, permetran donar continuïtat al litoral de Miami Platja, millorant l’accés a les cales i naturalitzant l’espai.
El proper 15 de setembre tindrà lloc la primera edició de la Ruta del Rescat que, organitzada pel Club Esportiu Mountain Trail de Vila-seca, unirà Bagà amb Vila-seca, viles agermanades. La ruta, que compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vila-seca, rememorarà la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles, un relat medieval sobre el miraculós alliberament dels nobles catalans Galceran II de Pinós i el cavaller Sancerni, vassall de la baronia dels Pinós.
Diversos integrants del club faran aquesta ruta que tindrà com a punt de partida el municipi de Bagà, amb sortida el proper divendres 15 de setembre a les 18.30 de la tarda, i arribarà a Vila-seca el diumenge 17 de setembre a les 10 del matí.
Tothom que vulgui participar-hi, podrà recórrer els últims quilòmetres entre el Castell de Vila-seca i el Piló del Rescat de les Cent Donzelles, ubicat a tocar del Parc de la Torre d’en Dolça, el diumenge 17 de setembre a les 10.00 h des del Castell.
En ‘Tosca’ interpretes el baró Scarpia, el cap de la policia a Roma, un personatge totpoderós en l’època. Personatge menyspreable que també tracta d’aprofitar-se de la seva posició de superioritat per aconseguir el que vol. Capaç d’assassinar i violar. Com es prepara un personatge així?
Primerament, amb un treball vocal i musical important amb el meu mestre repertorista i amb el mestre de cant. També un treball de dicció que facilita una bona interpretació del text i ajuda que la interpretació teatral del personatge sigui l’adient.
A més a més també m’agrada contextualitzar en el temps històric en el què es desenvolupa la trama i així entrar a conèixer el personatge i la seva psicologia.
Puccini és acusat per alguns experts de ser massa sensibler i popular. Però en el cas de Tosca està de rabiosa actualitat; es treu del mig un rival polític i maltracta a Floria. Van triar aquesta òpera perquè la societat està sensibilitzada amb la violència de gènere o ha estat per casualitat?
Per començar no sé qui pot acusar Puccini de sensibler. Crec que això no té cap consistència, és un dels compositors més genials de la història de l’òpera i així ho reconeixen tots els grans intèrprets, compositors i directors.
Hem triat Tosca per molts motius, i evidentment un d’ells és que és una de les obres cabdals de Puccini, però també cal recalcar que Puccini posava la dona al centre de la dramatúrgia i això ens va molt bé avui dia per reivindicar-la i deixar palès el sofriment i maltractament que ha rebut a través de la història.
Tosca és la teva òpera favorita de Puccini?
És difícil triar, però segurament és la que més m’agrada.
Com tries els teus personatges, les teves òperes, a cada moment de la teva vida?
És molt difícil triar a cada moment el que vols fer, però jo m’he adaptat amb la meva vocalitat als rols que m’han anat oferint i amb l’evolució que ha fet la meva veu he pogut interpretar òperes molt diferents, de diversos estils.
Com heu organitzat l’espectacle i què es trobarà el públic?
Estem parlant de 50 persones als Cors, més de 40 músics a l’orquestra, 8 solistes, 4 actors, Director d’Orquestra, Directors de Cors, Director d’escena i 10 persones més a la part tècnica i de producción. Per tant són més de 100 persones que hi participen. Tot aquest desplegament ha d’estar molt ben coordinat prèviament perquè en el moment dels assajos tot rutlli. No és fàcil i s’han de seleccionar acuradament els professionals per aconseguir un alt nivell artístic, que és l’objectiu principal d’aquest projecte, equivalent a una òpera que es podria veure en un gran teatre.
Em peguntes què es trobarà el públic. Sense fer spoilers, aprofitant que la Tarraco Arena Plaça no és un teatre i és una espai diferent, la proposta també és diferent, pensada i creada expressament per aquest l’espai .
Serà una barreja d’elements tradicionals amb l’ús de noves tecnologies i intel.ligència artificial, que ha ideat el Director d’escena Emilio López.
Què has fet en aquests dos últims any des que vas interpretar Rigoletto al Camp de Mart?
La veritat és que he tingut la sort de tenir feina continuada, Liceu, Oviedo, Sevilla ,València, Madrid, Helsinki… repetint rols i debutant amb d’altres. La covid va sacsejar la professió, però afortunadament hem pogut remuntar i el públic té moltes ganes de tornar a veure òpera i assistir a espectacles.
El vostre treball va sempre envoltat d’un extra de glamur que moltes vegades no és real. Existeix un sindicat de l’òpera?
El glamur es crea des de fora, però és inexistent, el que sí que hi ha és molt treball, esforç, soledat i pressió infinita, però la passió que tenim per aquest feina fa que puguem superar aquests obstacles i ho compensi.
Quant al sindicat, durant la pandèmia es va crear un sindicat de cantants a nivell espanyol. A l’inici jo mateix i altres li vam donar intensament suport i vam creure en la necessitat que existís, però personalment no estic d’acord amb la línea que segueixen (jo i molts altres companys i companyes) perquè la situació dels cantants espanyols continúa essent precària.
Fa dos anys, el binomi Verdi i l’alcalde Pau Ricomà va funcionar perfectament. L’actual binomi Puccini-Rubén Viñuales també està funcionant?
Rigoletto es va crear per iniciativa de l’Ajuntament i en aquell moment el regidor de Cultura i alcalde, Pau Ricomà, hi va creure cegament i tothom recorda l’èxit aconseguit. Posteriorment, amb els canvis polítics a la regidoria, des de l’Ajuntament van deixar de donar suport a aquest projecte, que no havia fet res més que començar.
La tenacitat personal per continuar amb el projecte em va portar a crear l’Associació d’Amics del Teatre Líric de Tarragona i arribar a un acord de producció amb la Tarraco Arena Plaça. Ells sí que hi creuen.
Ha estat un gran treball de recerca d’espònsors i personalment estic molt agraït a aquestes empreses que mostren interès i sensibilitat en aquest projecte de territori. Afortunadament, les institucions també ens han donat suport i especialment he d’agrair l’alcalde Rubén Viñuales el seu suport tot i portar molt poc temps al seu càrrec. Des del primer moment es va mostrar interessat i bolcat en el projecte.
Tindrem òpera sovint a Tarragona? Es podrà consolidar la ciutat com a recinte operístic? I una programació operística estable és factible?
La meva il.lusió seria fer créixer aquest Festival d’estiu a Tarragona i consolidar-lo per situar aquest esdeveniment líric a nivell europeu com un referent, i això s’aconsegueix si s’aposta per la qualitat, de la qual en sóc ferm defensor. Buscar l’ampliació d’espectacles i si va creixent, el projecte tindrà una repercusió turística i d’imatge per la ciutat i el territori que potser ara no som capaços d’imaginar.
Dia: 28 de juliol. Lloc: Tarraco Arena Plaça. Hora: 20:30 hores. Obra: Tosca. Coproducció: Àngel Òdena, Vanessa Goikoetxea, Alejandro Roy i Tarraco Àrena. Director d’escena: Emilio López. Director d’orquestra: Oliver Díaz. Cor infantil del Conservatori de Tarragona i cor d’adults. Directora del Cor de la URV: Montserrat Ríos. Director d’escena: Emilio López.
Organitzadors i autoritats, durant l’apertura de la festa. Foto: Mayo Lorda
No van ser tants els que van tornar a Catalunya amb les butxaques plenes. Es calcula que un 6% dels 50.000 catalans que entre els segles XVII i el XX van marxar a fer les Amèriques, i molt concretament a Cuba, van fer fortuna. Hi ha molt de mite en els catalans que van anar a fer-se rics a Ultramar. Però els que van tornar, com el marquès de Comillas, els Partagàs o els Bacardit, van ser llegenda. I una colla d’ells foren, sense escrúpols, negrers, tractants d’esclaus negres africans.
Entre la vegetació s’entreveu l’edifici principal del palau del Parc Samà. Foto: Mayo Lorda
Dos recreadors vestits d’indians. Foto: Mayo Lorda
Un altre moment de la passejada a les cavallerisses. Foto: Mayo Lorda
El Parc Samà retorna aquest cap de setmana a l’època daurada dels indians, emparentada inevitablement amb l’art modernista, tan valorat darrerament al nostre país: només cal recordar les Jornades Modernistes dels Pallaresos i les recents de Reus i el seu èxit espaterrant de públic que frisa davant les escenes de recreació.
Recreació és el que s’ha vist aquest divendres inaugural de la Festa dels Indians i el Modernisme en el Parc Samà, que enguany compleix la seva cinquena edició amb un programa de tres dies i que en aquesta ocasió vol retre homenatge als grans atractius culturals de la Costa Daurada com a ‘Porta Cultural al Mediterrani’.
El Parc recorda els atractius de la Costa Daurada. Foto: Mayo Lorda
Una actuació d’actors indians, que relataven la història del Parc de la família Samà, amb el seu jardí romàntic -únic a Espanya-, les aus exòtics tan típiques de finals del segle XIX i una divertida confrontació cultural i històrica entre dos personatges de Tarragona i Reus han servit d’entrada al cap de setmana on tothom està convidat a gaudir de la natura en plena expansió, en aquest temps meteorològic que és un regal per als sentits.
Les autoritats han arrencat la festa, i també la música caribenya. L’alcalde en funcions de Cambrils, Oliver Klein, ha reiterat el suport municipal per a continuar rescatant l’impressionant llegat cultural del Parc Samà “com a complement molt especial i idoni per a altres atractius que ofereix Cambrils com les platges, la nàutica, la gastronomia o el comerç”.
La presidenta de la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme (FEHT), Berta Cabré, ha agraït l’esforç que es realitza des del Parc Samà per a enriquir l’oferta de producte de la Costa Daurada i augmentar la diversitat “des d’un racó idíl·lic pel qual perdre’s amb tota tranquil·litat i sense aglomeracions, i que a més enguany ens presta el seu laberint per a promocionar el territori”.
Planells que exliquen els atractius de les comarques de Tarragona al laberint de Blas de moro
El laberint de plantes de blat de moro que cada primavera creix en aquest jardí històric de Cambrils s’ha transformat en l’oficina de turisme cultural més gran de Catalunya, ja que en aquest 2023 presenta nous panells explicatius sobre Poblet i la Ruta del Cister, la Tarraco romana, els Castells, la Catedral i els conjunts medievals de Montblanc i Siurana, Gaudí i el Modernisme, la Cartoixa de Scala Dei i la cultura del vi, o el Paisatge dels Genis (Casals, Miró i Picasso), entre altres actius turístics de primer nivell.
Francisco Javier Castillo, CEO de DNA Turisme i Oci, -empresa gestora del parc- ha volgut subratllar tot aquest conjunt d’experiències úniques, inclosa la d’un Jardí Històric tan especial com el Parc Samà, que ofereix la Costa Daurada i que li aporten un segell d’identitat exclusiu enfront d’altres destins europeus i mundials. “És un desafiament continuar rehabilitant i posant en valor els increïbles espais del parc, com en aquest cas unes precioses cavallerisses que ara són visitables; continuarem en aquesta línia per a fer aquesta experiència cada vegada més especial”.
El cap de setmana s’obre amb animació per a les famílies, actuacions en viu de música cubana, així com visites teatralitzades i guiades per un grup d’actors. Després de l’esdeveniment inaugural d’avui, aquestes visites, -que inclouen un test de canya de sucre plantada al parc-, tindran lloc demà dissabte i el diumenge d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 19.30 hores. Les sessions musicals per a amenitzar l’hora del vermú arriben el dissabte i diumenge de 12.00 a 14.00 i de 18.00 a 20.00 hores, amb els integrants de l’Associació de recreació històrica retrofuturista Nautilus repartits pel jardí històric per a ambientar la festa.
Les Cavallerisses
L’arrencada de la V Festa dels Indians i el Modernisme ha estat aprofitat aquest migdia per a celebrar la reobertura oficial de l’espectacular espai que ocupaven les Cavallerisses, acabat de restaurar. Construïdes en 1890, ocupen 500 metres quadrats i estan cobertes per una teulada de dos aiguavessos adornada amb ceràmica esmaltada i policromada. Salvador Samà, Marquès de Marianao, era un gran amant dels cavalls. La seva col·lecció de cotxes de cavalls era considerada la millor d’Espanya, i guanyava habitualment tots els concursos d’enganxaments per la qualitat dels carruatges, la raça dels cavalls i l’abillament i direcció dels genets.
Els descomptes
Com cada any el colorit principal de la festa són els vestits blancs adornats amb barrets exòtics i ombrel·les. Parc Samà anima als visitants a gaudir d’aquesta festa vestits amb roba que rememori l’estètica dels antics indians i ofereix un descompte del 50% en l’entrada a les persones que acudeixin vestides de blanc. Durant els dos dies, el jardí obrirà les seves portes des de les 10.00 del matí fins a les 20.00 hores. La celebració de la Festa dels Indians i del Modernisme compta amb el suport del grup San Miguel i de vermut Yzaguirre.
Entrevistamos al director del Club Golf Costa Daruada Marcos Meury, pero sobre todo a la persona. De padre suizo, madre italiana y tarraconense de nacimiento, Marcos estudió Empresariales, pero la vocación lo lleva al mundo del golf, aunque su primera opción fuera el tenis. Tiene el corazón merengue porque su hermana mayor lo aficionó al Madrid, pero el resto del fútbol no le interesa.
¿Quién es Marcos Meury Scavini?
Tengo 47 años, estoy casado con Laura, tenemos dos hijos -Marcos, de 16 años, y Nicolás, de 11, los dos nacidos un mes de agosto. Yo nací aquí, en Tarragona, hijo de padre suizo y madre italiana. Mi padre vino de jovencito a trabajar a España. Había estudiado ingeniería industrial. Mis hermanas y yo ya nacimos en España.
¿Cuántas hermanas tienes?
Tengo cuatro. La mayor, Lidia, murió hace pocos años. Yo era el pequeño de la familia, el ‘mimado’ de mis hermanas, aunque no de mi madre, que siempre nos cuidó a todos por igual. Mi madre era muy matriarcal, siempre había trabajado en casa, cuidándonos. Mi hermana mayor, Lidia, tenía 16 años cuando yo nací, por lo tanto era como una segunda madre para mí.
¿Fue tu ojito derecho?
Sí, y la pobre murió joven. Cuando empezaba a salir con el que sería mi cuñado, me llevaban con ellos de vacaciones. La gente pensaba que era su hijo y no su hermano.
Murió de cáncer en el año 2016. Sufrí mucho su pérdida. Se preocupaba mucho por sus hermanas y por mí. Era como si fuera la madre de todos nosotros.
Cuando nací, mis padres tenían cuatro hijas, todas chicas. En el momento del parto, el médico le dijo a mi padre que había sido niña -entonces no se conocía el sexo del bebé hasta el momento del parto-. Era una broma. Cuando le dijo que era un niño se puso muy contento, tanto que bajó al primer bar que encontró e invitó a todo el mundo a cava: ‘He tenido un niño!’, exclamaba.
¿Cómo llegaron tus padres a Tarragona?
Cuando mi padre, Marcel, vino a España a trabajar ya tuvo claro que se quedaría a vivir aquí. Decía: ‘La primera tarde que vine a España ya supe que me quedaría a vivir aquí. Como aquí no se está en ningún lugar’, me decía. Yo soy de aquí, pero me siento suizo, y eso que he ido poco a Suiza. Cuando íbamos a Suiza con mi padre, con sólo cruzar la frontera ya le caían las lágrimas. Este sentimiento me lo transmitió. Quizás sea por eso que quiero tanto a Suiza.
Marcos, con su padre, Marcel, tocando el acordeón
Tu madre era italiana. ¿Cómo se conocieron?
Por el trabajo. Se conocieron en Barcelona. En España salíamos de la Guerra Civil y en Suiza estaban mucho más adelantados. Mi padre era capaz de instalar una cadena de montaje sin problemas. Fue a trabajar a Industrias Teixidó y luego a la Bic de Tarragona, a la sección de encendedores. Mi padre tiene creadas nueve patentes; inventó el encendedor Bic de botón y cedió la patente a la empresa. Yo le decía: ‘¿Cómo se te ocurre ceder la patente?’. Y él respondía: ‘Yo trabajaba para una empresa que me pagaba para inventar y montar cadenas’.
Mi madre, que se llamaba Amelia, trabajaba en la misma empresa, pero en Barcelona. Fue allí donde se conocieron. Cuando mi madre me estaba pariendo, el jefe de mi padre le dijo que después de haber tenido cuatro niñas si era niño, él sería el padrino. Y así fue. El jefe de la Bic Iberia en Tarragona es mi padrino.
Marcos, en brazos de su madre Amelia
¿Qué sueño tenías cuando eras pequeño?
Parecerá un tópico, pero yo quería hacer lo que hizo mi padre: formar una familia y tirar hacia adelante. Que un solo miembro de la familia lo consiga, es muy difícil repetirlo hoy en día.
Estudié Ciencias Empresariales en la URV. Ahí cursé una asignatura de prácticas empresariales y fui a trabajar de prácticas durante media jornada a Mapfre. Estaba en el departamento de siniestros. Hacía de todo, ayudaba a todo el mundo: iba a Correos, repartía la documentación, lo que tocara hacer. Me propusieron trabajar en la empresa cuando acabara los estudios. Así fue y empecé a trabajar como responsable de un departamento para potenciar la venta de seguros, donde formaba a los trabajadores.
También trabajé en Decathlon. En la facultad vinieron a buscar estudiantes para trabajar y me gustó lo que proponían. Yo me quería pagar mis gastos, mis padres ya habían hecho bastante tirando adelante la familia. Estudiaba por las mañanas y trabajaba por las tardes. En Decathlon tenía la ventaja que sabía mucho de golf y también de tenis.
¿Fue el tenis el primer deporte que practicaste?
Sí, fue el tenis.
¿Y cómo te aficionaste al golf?
Fue por casualidad. Yo iba para tenista y decían que era bueno. Jugaba muchísimo a tenis. En individuales no era muy bueno, pero sí en dobles. Tenía un buen revés. Desde los cinco años y hasta los 13 iba a jugar a tenis los lunes, miércoles y viernes, de seis a ocho, y el sábado, de 10 a dos con la selección provincial de Tarragona, en el Club de Tennis Tarragona. He llegado a jugar contra Àlex Corretja.
Sucedió entonces que cuando tenía 13 años sufrí una lesión en el talón de Aquiles. El médico me dijo que parara durante un mes. Mi padre, que jugaba al golf -muy mal, por cierto-, me trajo aquí, al Golf Costa Daurada. Y el primer día me dio un hierro del 8. Me gustó de tal forma que ya no volví a practicar el tenis. El golf me enganchó de una manera brutal. Y desde entonces, habré jugado solamente cinco o diez veces a tenis.
¿El golf era un sueño?
A los pocos meses gané la primera copa y comencé a bajar mi hándicap -el nivel que tiene un golfista-, pero sólo jugaba el fin de semana. Tenía un juego muy natural. Ganaba a amigos míos que jugaban cada día, jugando yo sólo los fines de semana.
Entonces me planteé que me gustaría dedicarme a jugar profesionalmente. Empecé como amateur y luego fui profesional.
Yo me había sacado el título de entrenador de golf y ayudaba a los pequeños los domingos. Estábamos en el año 2004 cuando un profesor de golf se fue del club y entonces me llamó el señor Artal -Javier Artal-, al que le debo mucho, y me preguntó: ‘¿Quieres empezar a trabajar mañana?’. Caray! -pensé- a mí me habían trasladado a otro departamento de Mapfre; el tema de los seguros había ido muy bien. Y me dieron el cargo de responsable regional en Tarragona y Lleida. Tenía un buen trabajo y estaba muy contento, pero por otro lado el golf era mi sueño. Y sólo tienes que mirar por la ventana y ver el entorno natural que rodea al Club de golf, es fantástico trabajar aquí. Y el mundo de los seguros era una selva, pese a que Mapfre te daba mucha libertad mientras cumplieras los objetivos.
¿Qué sucedió?
Artal me dijo que si a los seis meses no llegaba, me ayudaría. Y empecé en el Golf Costa Daurada. En agosto me casé, cambié de trabajo y me vine aquí. En dos semanas me cambió la vida. El golf era lo que siempre había querido.
De joven, practicando golf con su primer entrenador, Paco
Pero todavía no te encargabas de la gestión
No. Yo empecé como entrenador de golf y me saqué el título de jugador. Si eres entrenador no puedes jugar como profesional, y al revés. Superé las pruebas para ser jugador profesional, pero con la crisis se suprimió el circuito Peugeot y no pude jugar. Seguí dando clases. Siempre me quedará dentro pensar que podía haber intentado ser jugador profesional. Nunca empecé a jugar como profesional.
¿Y cómo empezaste a trabajar en el despacho?
En el Club, la persona que llevaba la contabilidad sufrió una baja por enfermedad. Yo había estudiado Empresariales, como os comenté, y les dije que podía ayudarles las horas que no tenía clases.
¿Tuviste algún niño o niña que despuntara en el golf?
Sí, Emilio Cuartero, Alvaro Perdrix o Neus Garau. De la escuela de golf salían muchos niños que competían a nivel nacional. De entrenadores, estábamos José Ramon y yo.
¿Cuándo colgaste los palos para dedicarte a la gestión?
Mi hijo tenía diez años. Yo trabajaba de lunes a domingo, sin vacaciones. Así transcurrieron diez años. Estaba muy cansado y eso no era lo que yo quería, que era ir a ver un partido de fútbol de mi hijo, ir a esquiar con él. Por casualidades de la vida me salió un trabajo en el departamento financiero de una empresa y me brindaron la posibilidad de trabajar con ellos, en La Canonja. Estuve allí tres años.
¿Por qué volviste al Club?
Porque me llamaron. Necesitaban a alguien que llevara el tema contable, en horario de lunes a viernes, ya sin clases de por medio.
¿Qué valores aprendiste en casa?
Los familiares. Os explicaré una anécdota: desde que nació mi hermana mayor, mi madre cocinaba siempre macarrones los domingos. Era como un ritual. Cuando comíamos con novio o novia de los hermanos, era la prueba de los macarrones, y es que la cosa iba en serio. Era como un control de calidad -se ríe-. Mi mujer también pasó la prueba de los macarrones.
¿Cómo conociste a tu mujer Laura ?
La conocí aquí, en el golf. Trabajaba en Recepción. Fue ella la que se atrevió a dar el paso. En mi juventud, yo no estaba para tener novias. Me gustaba ir con mis amigos, aunque no era mucho de salir. Parece que fuera como una obligación salir cada fin de semana. Yo tenía mis gustos, como ver por televisión al Real Madrid.
¿Eres seguidor de fútbol?
Me gusta ver los partidos del Madrid, y del Barça cuando pierde. No me gusta el fútbol, me gusta el Madrid, juegue contra quién sea.
¿Por qué eres del Madrid?
Por mi hermana Lidia, que era del Madrid. Recuerdo una escena muy emotiva –se emociona-. El día que murió, la familia me llamó para que viniera. Lidia quería despedirse de todos juntos. Y me dijo, como lamentándolo: ‘Me perderé el Madrid esta tarde!’. Jugaba con el City en la Champions League. Le preocupaba no poder ver el partido. Por eso soy merengue. Por ella y por mi cuñado Nani.
Las chicas que me iban detrás me pedían ir al cine y yo les respondía que no podía ser, que jugaba el Madrid. En un Madrid-Milan de Champions me quedo en casa, vamos!!. Y me llamaban diciendo: ‘Oye, esto no funciona’. Claro que no funcionaba. En cambio, Laura quedaba para otro día, era más lista. Ella lo aceptó. Con Laura nos compenetramos muy bien. Yo era jovencito y quería estar con mis amigos y no con novias.
Meury, con sus hermanas, de izquierda a derecha, Cori, Lidia, Meli y Elena
¿Y tus hijos, has conseguido que sean del Madrid?
Como no he sido muy futbolero, no se los he transmitido, pero el mayor sí lo captó, aunque nunca le dije nada del Madrid. Y en cambio, el pequeño me ha salido culé, creo que por tocarme un poco las narices. Y Laura es del Madrid, pero no es muy futbolera.
¿Juegan tus hijos al golf?
No. El mayor juega a fútbol. Está en el juvenil del Nàstic. El pequeño juega baloncesto.
Con su mujer Laura y sus hijos Marcos y Nicolás
Eres director del Golf. ¿Cómo está siendo la transición de ser contable a ocupar un cargo más expuesto al público?
Laura y mis hijos me echan de menos. Aunque tengo una estabilidad laboral que antes no tenía. Lo estamos llevando bien porque me puedo organizar de manera que puedo ver a mi hijo jugar al fútbol. Trabajo el fin de semana, pero al empezar el lunes me puedo tomar el día libre, acompañar a mis hijos al colegio e ir a pasear con Laura por la tarde. Mi prioridad es mi familia. Si a las seis de la tarde no tengo nada que hacer en el golf, me voy con la familia, y hago los deberes con mis hijos, o no, porque siempre acabamos peleándonos -se ríe-.
¿Cuáles son los proyectos que más te han llenado de los que has llevado en el mundo del golf?
Veo a mucha gente a la que yo les impartí clases. Es brutal cuando se me acercan a mí, me dan las gracias y me dicen: ‘Te agradezco que me hayas hecho amar este deporte’. Lo que más quieres es dar a conocer lo que a ti te gusta. Y hacerlo con absolutamente todo el mundo. Una vez me enteré que un jugador de golf llamado Dos Santos, que había sufrido un accidente y le habían amputado una pierna, seguía jugando a golf. Yo me dije: ‘Quiero enseñar golf a gente que tenga alguna discapacidad’. Sabía que el golfista Sergio García tenía una fundación y a través de ella me saqué un título para dar clases a personas con discapacidad. No es lo mismo ser invidente que tener otra discapacidad. Sergio García organizó un campeonato y yo le dije a un amigo que iba en silla de ruedas que viniera y jugamos un pro-am -un torneo por equipos con un professional contra tres amateurs- con un chico de Sitges. Con una silla hidráulica conseguía ponerse en pie para disputar las bolas. Eso me llenó.
Otra experiencia de voluntariado que me llenó mucho la viví con los chicos de La Muntanyeta, la asociación de afectados de parálisis cerebral de Tarragona. Les dije que quería ir a enseñarles golf adaptado a ellos, y que, por qué no probarlo?. Efectivamente, fuimos a La Muntanyeta, y se lo pasaron bomba. Viví una escena que me marcó. Uno de los chicos dio un golpe y la pelota empezó a rebotar por las paredes. Entonces me giré y vi a las terapeutas llorando de emoción. ‘Qué he hecho?’, les pregunté. Y me respondieron: ‘El niño llevaba aquí tres años y no hemos conseguido que sea capaz de que alguien le haya dado una instrucción y le haya hecho caso. Y tú, en cinco minutos que estás con él lo has conseguido. Es increíble’, me respondieron. Yo me quedé blanco. El chico había encontrado una motivación. Y luego vino una chica, que no se atrevía a decirme algo. La terapeuta le dijo: ‘Venga, díselo’. Y ella soltó: ‘Tío bueno’. Jajaja!!!
Se me pasó la mañana volando. Me decían que yo era buena persona, pero lo que me dieron esos chicos fue infinitamente superior a lo que yo les hubiera dado.
Otro chico no podía coger palos de golf y con una venda le atamos el palo a la mano y al cabo de nada le estaba pegando golpes de 50 metros. Estas satisfacciones son las más grandes que me llevo de este deporte.
Otra vez, pedí jugar un pro-am que se organizaba en PortAventura y resulta que les llamó Sergio García diciendo que estaría encantado que yo participara en el torneo.
¿Cambiemos de tercio: cómo harías para generar interés entre la gente que sigue pensando que el golf es un deporte para ricos?
Una forma es reunir a la gente que juega padel con la del pitch&putt, por ejemplo. Y que vean que el pitch es sólo un poquito más caro que el padel. Tampoco hace falta ser socio de ningún campo para jugar a golf. Hay que hacer que la gente lo pruebe, organizar bautismos de golf,…Es un deporte muy social.
¿Qué te gustará que descubrieran de ti los socios del club después de esta entrevista?
Que conocieran más a la persona, yo soy muy familiar, soy de carácter tranquilo, reservado, pero no me considero tímido. Me gusta ir a todos los eventos del club y los disfruto. Muchos me conocen como ‘el Marcos’. Llevo aquí desde los 13 años.
Lo primero que me ha sorprendido de Marcos es que tras ese aspecto reservado hay un hombre extremadamente solidario y empático que gana en las distancias cortas. Su discurso y saber estar denotan cordura y buen juicio.
De nuestra conversación me quedo con la emoción con la que ha hablado de toda su familia. Y de que sus pilares son su mujer Laura y sus dos hijos Marcos y Nicolás.
El Golf ha celebrat el tradicional esmorzar de Nadal amb la Premsa. Foto: Cedida
Les noves inversions que l’empresa que explota el Golf Costa Daurada estan desbloquejades per part de l’Ajuntament de Tarragona. Així ho ha anunciat avui Marc Miquel, president del Golf Costa Daurada, que ha comparegut en un esmozar de premsa amb el director de l’àrea de golf i pitch & putt, Marcos Meury, i Xavi Pueyo, director de pàdel, tennis i DiR.
“Avui m’hagués agradat poder-vos ensenyar les noves instal·lacions, previstes en el segon pla d’expansió, però no serà possible”, ha començat dient Miquel. “Els ritmes de l’administració no acostumen a coincidir amb els de l’empresa, per això lamento dir-vos que, a dia d’avui, encara no tenim els permisos necessaris per poder començar les obres”, ha continuat.
Tot i això, ha anunciat: “Ens asseguren, des de l’Ajuntament de Tarragona, que la tramitació tira endavant, per la qual cosa esperem i desitgem que ben aviat siguin una realitat i puguem comptar amb deu pistes de pàdel, amb l’objectiu d’arribar a les 14, cinc pistes de tennis, el nou aparcament amb carregadors per a vehicles elèctrics, plaques solars i un segon restaurant”.
De fet, l’empresa necessita aquesta ampliació “per seguir mantenint la qualitat en el servei que ens distingeix. Ara mateix ja ens acostem als 2.500 socis i les noves pistes de pàdel, tennis, restaurant i aparcament en són imprescindibles per continuar essent el centre multiesportiu de referència a Catalunya”, ha afirmat als mitjans.
L’empresa no veu cap “mà negra” en el consistori tarragoní que faci endarrerir la concessió de permisos, sinó una situació de lentitud generalitzada en la tramitació d’expedients al consistori de la ciutat, tot i la frenada que s’ha viscut en aquest mandat en el permís municipal per construir més de 200 habitatges al club.
Tot i amb això “no hem deixat de créixer en activitats i noves àrees esportives com és el Bike Point, un espai dedicat al lloguer de bicicletes de muntanya, tant convencionals com elèctriques, que serà únic a Tarragona i que ja disposa d’una vintena de bicicletes, de les marques Lapierre i Intense”, ha recordat.
Quant a activitats en l’àrea de golf durant 2022 s’han programat 97 dies de competicions i s’han superat les 50.000 sortides al camp. En pitch & putt, el club ha organitzat 46 proves esportives, 43 pools de boles i ha acollit el World Pitch & Putt Tour amb participants de tot el món.
En pàdel hi ha més de 200 alumnes a l’Escola. Des d’aquesta àrea s’ha coordinat l’Stage d’Estiu amb més d’un miler d’inscripcions. “A més, enguany hem estat els únics a les comarques de Tarragona en acollir i organitzar el Súper Gran Slam de la Federació Catalana de Pàdel”, ha recordat Xavi Pueyo. En tennis, el club competeix amb 10 equips i suma 150 alumnes a l’Escola”.
I pel que fa al DiR superen el miler de socis, oferint més d’un centenar d’activitats dirigides a la setmana.
Esport solidari
Miquel ha destacat especialment la vessant solidària del Golf Costa Daurada: “Enguany hem organitzat tornejos de golf, pàdel i tennis destinats a recaptar fons per Ucraïna, gràcies a la col·laboració que hem assolit amb ACNUR, i Rafa Nadal ens ha rebut a la seva Acadèmia, on hem participat al Campionat d’Espanya de Specials Olimpics amb l’equip SOLC de tennis adaptat. Hem organitzat els tornejos La Petita Emma i La Nineta dels Ulls, per fer costat a diferents necessitats i hem contribuït amb la Creu Roja en la recollida de joguines”, han conclòs Miquel i Pueyo.
Dos grups de jugadors del Golf Costa Daurada. Fotos: Cedidas
El dijous 10 novembre es va celebrar la 1r edició del torneig de golf Copa María al Golf Costa Daurada, torneig que es celebrarà cada mes fins a agost de 2023.
A l’esquerra, Pepe Sánchez, junt a Josep Gomà -organitzadors del torneig-, amb l’entrenador del club José Ramón. Foto: Mayo Lorda
En un dia assolellat de tardor, el torneig va començar a les 9 del matí amb sortides consecutives i es va jugar sota la modalitat Fourball Stableford per parelles.
Un assortiment de Caves María Casanovas. Foto: Mayo Lorda
El conegut tallador professional de pernil José Luis Ruiz. Foto: Mayo Lorda
En finalitzar la competició, es va oferir una carpa amb cava María Casanovas i el conegut tallador de pernil José Luis Ruiz, amb embotits servits per cortesia de pernils Los Calvo.
No va ser l’única sorpresa agradable de la jornada: els exfutbolistes Mauricio Pochettino i Toni Jiménez van estar presents a la mateixa. El primer va ser entrenador del PSG i Tottenham i gran jugador de l’Espanyol. El segon va ser un destacat porter de l’Atlético de Madrid i Espanyol.
Toni Jiménez, amb José Luis Ruiz i Mauricio Pochettino. Foto: Cedida
Els regals a tots els guanyadors de cada prova mensual es lliuraran en finalitzar el circuit el 10 d’agost 2023. Premi als guanyadors absoluts puntuable en els 7 millors resultats de les 10 proves. Una ampolla de Cava Magnum per als guanyadors parcials. Es finalitzarà l’esdeveniment amb un exclusiu sorteig de premis.
CALENDARI:
10 de novembre 2022
08 de desembre 2022
12 de gener 2023
09 de febrer de 2023
09 de març de 2023
06 d’abril de 2023
04 de maig de 2023
08 de juny de 2023
06 de juliol de 2023
10 d’agost de 2023
Festa final de lliurament de premis.
Santiago Llata es el director comercial GMI Dental Implantology de España, Marruecos y Portugal, empresa que ha organizado el 2 Open GMI en el Golf Costa Daurada. ¿Vuestras soluciones dentales en qué se diferencian de la competencia?
Buscamos siempre proporcionar las mejores soluciones a nuestros clientes, nuestra idea es proporcionar la mayor sencillez, basados siempre en productos innovadores y contrastado por nuestros Comité científico que nos permite conocer la auténtica realidad y necesidades de los profesionales de la odontología.
GMI nace en 1972 en Lleida como empresa familiar dedicada al mecanizado de piezas con máquinas-herramientas, transformándose en uno de los más importantes fabricantes y distribuidores de material odontológico de Europa y presente en 5 continentes. ¿Cómo se consigue?
Es un trabajo continuado de años, siempre basado en el mantenimiento de nuestra reputación de marca y en el desarrollo de productos de la más alta calidad, si unimos esto al conocimiento de hasta el mínimo detalle de la necesidad de nuestros clientes nos permite proporcionarles las mejores soluciones ante la problemática que se puedan encontrar y ser reconocidos por profesionales de todos los continentes.
Experiencias GMI están vinculadas al tenis, Formula 1, Motos GP, Golf … ¿Cuál de todos estos sectores os da más repercusión y prestigio?
Desde hace un año hemos apostado por un potente programa de fidelización para nuestros clientes, cuyo objetivos son: proporcionar experiencias diferenciales, mejorar la relaciones personales, conocernos a diferentes niveles, no solo a nivel profesional y que se sientan más partícipes de la familia GMI.
Mójate. Dinos tu deporte favorito para representar GMI
Para GMI, todos los deportes son buenos y favoritos, nuestro objetivo, como he comentado antes, es proporcionar las mejores experiencias a nuestros clientes, y qué mejor experiencia que compartir una jornada de deporte. Y no vamos a enseñar a nadie la importancia que tiene el deporte en la salud y la relación entre las personas.
El deporte del golf genera un entorno con múltiples oportunidades de trabajo y todas interesantes. ¿Habéis pensado ser sponsor de algún profesional del golf?
Siempre estamos dispuestos a actuar y proyectar nuestra marca, por ello analizamos todas las posibilidades que pueden ser válidas e interesantes con nuestros valores, por lo que no descartamos esta posibilidad, además el golf, en un deporte que tiene muchos seguidores dentro de nuestra familia GMI.
Promoción aérea del torneo. Foto: GMI
¿Qué ves mejor, concentrar esfuerzos en un gran torneo en España o repartirlo en varios con impacto pequeño?
Actualmente estamos trabajando en un solo evento de gran alcance y en ayudas o apoyos puntuales en otras actividades de nivel nacional e internacional.
¿Qué piensas acerca de este campo de golf Costa Daurada?
Es un gran campo de golf muy entretenido y que nos permite diferentes modalidades de juego, pero que principalmente son sus personas las que le aportan a este club ese valor diferencial.
El poder de convocatoria que tiene GMI es muy alto, cada vez más jugadores vienen a participar de toda España, de Madrid, de Santander… ¿Cómo lo consigues?
Como te he comentado, nuestro programa de fidelización que pusimos en marcha hace un año consigue que nuestros clientes estén perfectamente informados de las distintas actividades que pueden participar, eso les permite organizarse bien y acudir al evento.
¿Apostáis por el Pitch & Putt como modalidad más fácil en esta sociedad que vivimos de la inmediatez? Al final una partida de golf puede llegar a las 5h y eso tira para atrás….
Apostamos por el Pitch & Putt como una más de las actividades estrella dentro de nuestro evento, y entendemos que actualmente es una modalidad que tiene muchos seguidores por la falta de tiempo que comentas.
¿Cómo acercarías el golf a la sociedad que todavía no lo ha probado? Hay mucha gente que sigue creyendo que el golf es para la élite….
La visión de que el golf es un deporte para la élite está anclada en el pasado, y como muestra es que la Federación Española de Golf es la federación deportiva con más licencias activas de deportistas que hay en España, una clara muestra del alcance social del golf.
Photocall del 2º Open GMI. Foto: GMI
El segundo Open GMI tuvo caras conocidas que desfilaron por las instalacions del Golf Costa Daurada, com la del conocidísimo extenista Albert Costa, ganador de Roland Garros y campeón de la Copa Davis. La comida y la bebida fueron otros de los grandes triunfadores de la velada. Se vivieron colas para degustar las anchoas Codesa y sus sorprendentes ‘Gildas’ -aceitunas, guindillas y anchoas-, todo 100% Cantábrico. Un grupo de ‘fileteras’ se dedicaba a limpiar los pelos de cada una de las anchoas que se servían a los participantes del Open, con suma paciencia, un detalle final para acabar de degustar un producto top. La firma es de Laredo.
Las ‘fileteadoras’ uliendo las anchoas Codesa. Foto: GMI
¿Cómo consiguen esta calidad?, se preguntaban los inscritos en el torneo. Tras la elaboración y la curación del salazón en bodega por un tiempo medio de un año, es elaborado con mimo y respeto por expertas manos de “fileteras” cántabras, convirtiendo el salazón en apetitosos filetes de anchoa, para lo que mantienen en todo momento los métodos tradicionales y artesanales de elaboración, donde la calidad prevalecerá sobre la cantidad, asegurando así un producto final excepcional.
El tenista Albert Costa estuvo en el torneo GMI. Foto: Cedida
No le fue a la zaga el cava Grimau, de Cavas y Vinos Torreblanca, la masía renacentista del Penedès, situada en Sant Miquel d’Olèrdola, que regó con exquisito paladar la jornada. Desde hace unos años reúnen a un joven equipo internacional de profesionales, cuyo firme propósito es potenciar la valiosa cultura del cava, dando un nuevo empuje mediante la elaboración de cavas de primera calidad.
Marc Miquel, president del Golf Costa Daurada Tarragona Sport Center. Foto: Cedida
En l’antiga Grècia el gimnàs era el local destinat a exercitar tant les facultats físiques com a conrear la intel·ligència, el desenvolupament de la força i l’agilitat. En els antics gimnasos, els exercicis més importants que s’efectuaven eren: llançament de disc, salt, lluita, pugilat, pentatló i dansa. Però era també el lloc on calia relacionar el físic amb l’espiritual i on els filòsofs grecs impartien els seus coneixements.
Per a completar les seves rutines i superar-se a si mateixos els atletes aixecaven pesos, doblegaven barres de metall, corrien lliures, nedaven en la mar, tiraven d’arades, aixecaven toros o lluitaven amb lleons.
En l’actualitat els gimnasos no ens poden oferir la lluita amb lleons però el Golf Costa Daurada Tarragona Sport Center, per la seva situació privilegiada, ofereix altres activitats enfocades a viure experiències enmig de la natura, de tal manera que el soci aconsegueixi la salut física i mental com un Déu o una Deessa grega.
A Tots21 entrevistem Marc Miquel, president del club, per a conèixer una mica més aquest oasi al costat de la ciutat de Tarragona.
Abans d’aprofundir més en altres temes, ens agradaria conèixer a la persona que hi ha darrere d’aquest club. Ets o has estat esportista?
Sempre he cregut en l’esport, és una manera de disciplina de la vida que t’ajuda a sacrificar-te una mica per assolir els objectius. Jo sóc molt competitiu i el golf és el esport que m’ha agradat més; no jugues contra altres sinó contra tu mateix. És l’esperit de sacrifici i de superació per ser sempre millor amb tu mateix el dia de demà.
Al seu moment, el padel em va agradar molt, però per qüestions de feina no podia quedar amb els companys per jugar. Ha estat un esport fallit per mi, per qüestió de temps no l’he pogut practicar com hagués volgut. El gimnàs és un complement per trobar-te bé en el dia a dia.
Quin és el teu referent en el món de l’esport?
El meu ídol des de petit era Ayrton Senna, el pilot brasiler de Fòrmula 1, pel carisma que tenia. Venia del món de la pobresa del seu país, Brasil. Va entrar en un món de gent molt rica i elitista, en un ambient molt tancat, però ell va saber fer-se un forat a base de sacrifici i determinació. Amb el diner que va guanyar va crear una fundació per poder ajudar la gent pobre de Brasil. Tothom se l’estimava molt perquè va abanderar un país que era pobre. Em va enamorar com a persona i com a esportista. Jo vaig plorar el dia que va morir.
Què té el Golf Costa Daurada que el diferenciï de la resta?
Tot és diferent. Som únics a la província i a Catalunya. I per diverses raons, la primera, pel capital humà. Els nostres col.laboradors són els millors en les seves disciplines i tenen una ètica i un saber estar amb tots els abonats. Això és molt ben percebut i valorat per als socis. Aquí es viu un molt bon ambients en tots els àmbits. Els nostres gerents, tant Marc Tarragó com Xavi Pueyo, són molt bons professionals i ens han ajudat molt a millorar uns objectius que encara milloraran més. Hem de créixer molt més.
Ets ambiciós
No, crec que el volum fa la força, com més activitats esportives oferim més possibilitats hi haurà d’atreure les famílies. A un membre de la família li agrada el golf, a l’altre el bàsquet, i nosaltres oferim moltes possibilitats que ens ajuden a créixer.
Ampliarem les pistes de tennis i padel i calculem que en un any tindrem el permís municipal. Tenim el tennis abarrotat de nens i crec que oferirem l’escola de nens més important de la província. I en padel ens cal més espai. Tenim l’obligació de donar el servei que ens reclamen.
Quants socis teniu?
2.300, entre totes les disciplines esportives.
Quines accions feu per fidelitzar els clients?
Disposem d’un entorn que és espectacular. Molta gent aprecia l’entorn natural i els espais oberts, i més després d’haver passat la pandèmia. Nosaltres no parem d’organitzar activitats, tornejos de pitch and put, activitats dirigides al DIR, sortides en bicicleta, padel, tennis, festes,… Sempre hi ha activitats on apuntar-te. També n’hi ha moltes que són competitives. Quan la gent prova les nostres instal.lacions, s’hi queda. Hem passat del no res a fer moltes activitats. Abans organitzàvem un torneig setmanal i ara, tres o quatre. Tampoc volem morir d’èxit. També ampliarem l’aparcament, que és una necessitat que tenim.
Quan estarà fet?
Abans de l’estiu. Estarà integrat amb el paisatge, així que no l’asfaltarem. I a la zona de dalt hi haurà l’ampliació de les pistes de tennis i padel, que estaran en marxa a principis de l’any vinent.
Per als lectors més sensibles amb el medi ambient, quines accions feu en sostenibilitat?
Us puc dir que la Universitat Rovira i Virgili, la URV, farà servir com a model d’estudi el projecte d’ampliació i remodelació del Golf Costa Daurada. La decisió s’ha pres atenent a que representa un exemple molt didàctic d’avaluació ambiental en cascada, on s’hi pot fer un seguiment des de l’avaluació ambiental estratègica del pla territorial parcial del Camp de Tarragona, el POUM de Tarragona i el Pla Parcial 43 fins a l’avaluació ambiental del projecte de remodelació del camp de golf, segons ha dit la pròpia URV.
Tenim al costat del golf un turó, es diu Sant Simplici, que està pelat perquè es va incendiar. I ho ha fet tres vegades. El golf va evitar que es propagués l’incendi fent de tallafocs. Nosaltres consumim aigua, però mantenim una Anella Verda espectacular. La nostra intenció és que l’aigua que regenerarem de les viviendes i de l’hotel la usarem per al camp de golf. El tennis i el padel tenen un sistema que recull el drenatge de l’aigua de la pluja, connecta el llacs i l’usem per a regar. El gimnàs té una depuradora: reutilitzem l’aigua per al rec.
Tenir un DIR en un golf no és habitual
És l’unic situat en un lloc a l’aire liure. Es creen sinèrgies entre les diferents ofertes esportives. El DIR ha estat un èxit.
Des del punt de vista històric, què podem dir de les instal.lacions?
La casa club és una masia de principis del segle XX. Estava cremada i destruïda i el meu pare la va restaurar ja fa anys amb la idea de respectar-la tal com era abans. Volem restaurar el Mas d’en Sordé, que disposa de la cúpula modernista tan valuosa, i fer-ne un hotel-boutique molt ben dissenyat. La intenció és remodelar tota la masia i conservar-la. És el que li dona caràcter i personalitat a l’hotel el dia de demà. A mi no se m’acudirà fer-hi un hotel de 50 plantes perquè destrossaria tot el projecte. Un 25% dels que venen als circuits de golf són de fora. Necessitem oferir habitacions d’hotel.
Quan obrirà el nou restaurant?
L’obrirem a l’estiu per una qüestió de permisos. L’oferta culinària serà diferent, més saludable. Volem que també doni servei a la piscina, on hi col.locarem un food truck per fer-la més atractiva encara. Crec que li donarà molt ambient tenir un food truck i tenir música.
També volem que el restaurant doni servei a tot el camp de golf amb un boogy bar, de manera que no t’hagis d’emportar l’entrepà de casa quan juguis al golf. A més, l’any vinent farem una remodelació profunda de la casa club, apostant per la qualitat al restaurant de dalt i destinant l’actual restaurant de sota per a zona de tapes, usant més i remodelant el mobiliari de la terrassa. Es tracta de donar una oferta gastronòmica molt més àmplia. També readaptarem el saló de la casa club, que volem revitalitzar instal.lant-hi una pantalla gran per seguir els tornejos de golf i de futbol, ampliant el bar i amb zona de sofàs, creant d’aquesta manera el bar del club esportiu.
També tenim la intenció d’ampliar serveis fent sopars i creant una zona de nit. Si aquí tens el pàrking gratuït, il.lumines els punts i els greens, poses música en directe i portes algun grup, crearàs molt ambient i allargaràs la vida del soci, que gaudirà més de les instal.lacions.
La formació és també un aspecte al que se li dedica molta atenció al Golf Costa Daurada, no?
Així és, disposem d’Escoles de Golf, Pàdel i Tennis tant per a nens i nenes com també per adults, ateses en tots els casos per un equip de professionals de primer nivell. De fet, ara estem potenciant l’Escola de Golf per als més joves amb propostes molt atractives que tenen per objectiu posar de relleu els valors associats a la pràctica esportiva del golf.
I quines són aquestes propostes per l’Escola de Golf?
Ja estem oferint un 50 per cent de descompte en les quotes mensuals dels alumnes de l’Escola Infantil i Juvenil de Golf, fins a final de curs, al juny. Però la principal novetat de la temporada serà la presentació d’un Stage d’Estiu d’Iniciació al Golf, que serà tota una novetat i esperem que tingui tanta acceptació com ja té el Stage d’Estiu Multiesportiu, que seguirem oferint.
Què li diria als qui no coneixen el Golf Costa Daurada?
Que vinguin i que el provin, segur que s’hi quedaran.
David García és el gerent des de fa dos anys d’Oliva Motor Les Gavarres. Foto: Mayo Lorda
El gerent d’Oliva Motor afirma que en cinc o deu anys la majoria de vehicles seran elèctrics
David García és el gerent des de fa dos anys d’Oliva Motor Les Gavarres, concessionari oficial de BMW, MINI i BMW Motorrad. Porta 25 anys en el món de l’automoció, també va ser consultor en el propi sector. Li segueix sorprenent el potencial de les marques per les que treballa, la seva fiabilitat, el seu caràcter avantguardista: ‘Sorprèn més des de dins que des de fora’, afirma. García ha concedit aquesta entrevista a Tots21.
Parlar de BMW i MINI és parlar de marques molt consolidades, també al Camp de Tarragona?
Efectivament, no només la marca, sinó el propi grup i el concessionari. A Oliva Motor aportem el plus especial, es tracta d’un grup molt consolidat a la província de Tarragona, amb les marques Peugeot, Citroën i Honda, amb uns volumns de venda molt importants i un prestigi exquisit entre els fabricants en totes les marques, i BMW és la joia de la corona, és la marca Premium que sempre dona un plus especial.
El Grup Oliva Motor ha crescut molt les darreres dècades ampliant mercat i marques.
De fet, estem també a la província de Girona, on cada cop aprofitem més les sinèrgies entre els dos concessionaris. Quant a BMW, som dels que més venem en tota la Mediterrània, a Espanya.
Com veu el futur del cotxe elèctric a Europa?
Cada cop el veig més pròxim. Fa deu anys que diem que dintre de cinc anys tots els cotxes seran elèctrics i això mai arriba. Ara bé, els darrers dos anys s’està produint una acceleració molt important, molt empesa pel sector públic. A més, els fabricants han fet els deures. La pràctica totalitat de la inversió en investigació i desenvolupament que fan els fabricants està destinada al cotxe elèctric. Per tant, veig que serà una opció majoritària. La pregunta del milió no és si ho será, sinó en qui moment ho serà. Acabarem quasi tots amb cotxes elèctrics? Crec que la resposta és sí. Ara bé, la qüestió és quan succeirà i com es generarà aquesta electricitat. Serà una pila de combustible, seran plaques d’inducció a la carretera, endollant el vehicle a la paret o una combinació de totes? Ara sí que podem dir que en els pròxims cinc o deu anys veurem molts més cotxes elèctrics que els que hem vist fins ara, a Catalunya, Espanya i Europa.
A Espanya tenim una de les mines de liti més importants. Quan es podrà fer tot el procés de fabricació de les bateries a Espanya?
Les prioritats de la indústria han canviat. Avui en dia no es considera només el cost: La sostenibilitat és un dels factors que pesen més. A BMW usem cobalt sostenible i són els processos d’extracció els que condicionen l’elecció del proveïdor.
Reciclen peces?
Des del punt de vista industrial, en qualsevol BMW o MINI, el 95% de les seves peces són reciclables. Des del punt de vista del concessionari hi ha el tractament dels residus:
Els protocols de l’Administració quant a residus, els estàndards dels fabricants i la nostra pròpia convicció ecològica del grup Oliva fan que estiguin perfectament definits els processos de tractament de residus al taller: Aquí no es vessa ni una gota d’oli.
‘La sostenibilitat és un dels factors que pesen més’. Foto: Mayo Lorda
Com va la venda de cotxes dièsel?
A nivell nacional els dièsel representen el 30% de les vendes, quan solia ser el 70% fins fa 5 anys. Ara aquest 30% ja no està baixant. El dièsel segueix sent una tecnologia ecològica, les seves emissions de CO2 segueixen sent inferiors a les d’un cotxe de gasolina i és molt necessari en el transport professional.
A partir de l’any 2040 no es podran produir vehicles de combustió, ni gasolina ni dièsel, i en 2050 no podran circular. A Europa, i a Espanya en particular, vam ser molt prodièsel i això va fer que la seva tecnologia millorés de manera exponencial, de forma que el seu rendiment va arribar a ser igual o inclús millor que el dels cotxes de gasolina.
BMW ha adoptat una política denominada: “The power of choice”, la llibertat de decidir. BMW no s’ha decantat clarament per cap tecnologia; segueix tenint els dièsel més econòmics i ecològics del mercat i els millors motors de gasolina perquè és el segell de la marca; BMW vol dir “fàbrica de motors de Baviera”, i un dels seus avantatges competitius sempre ha sigut fabricar els motors més eficients i de millor rendiment de la indústria de l’automòbil.
Mantenim el motor de 6 cilindres en línia, que és reconegut pels enginyers com el motor perfectament equilibrat per concepció.
BMW segueix invertint en motors dièsel i de gasolina, però ha obert una tercera via, que és l’electrificació, tant de forma pura com a través de la gamma híbrida endollable.
Quin cotxe aconsellaria a un comprador? Un híbrid, un elèctric cent per cent?
La política “The power of choice” fa que no t’ho juguis tot a una carta i et permet ser millor professional. Nosaltres no tenim venedors de cotxes, tenim assessors comercials. El procés de compra ha canviat molt i cada cop parlem més del procés de compra i no del de venda: el comprador té més protagonisme, té més informació, més experiència, més opcions…
Què recomanaria jo, dièsel, gasolina, híbrid endollable o elèctric? Cal veure què faràs amb el cotxe i t’assessoraré. Tenim clients per als quals la millor opció és un gasolina; d’altres, un dièsel; uns altres, un elèctric, i uns quarts, l’híbrid endollable. I tenim altres clients que es troben en terra de ningú.
Qui s’hauria de comprar un elèctric?
L’elèctric té certes limitacions en autonomia i està més destinat als compradors que tenen molt planificat què faran amb el cotxe. Tenim elèctrics amb autonomia de 200 quilòmetres i d’altres, de 400. Si fas un ús més espontani del cotxe, és més complicat que gestionis un cotxe elèctric. Si ets planificador, un elèctric és meravellós: no tens gens de soroll, l’empenta és immediata i constant, una experiència que amb un BMW o un MINI és fascinant. La resposta del par motor és a l’instant i de manera constant, no escoltes ni sorolls ni vibracions. Ara bé, al contrari, són vehicles que tenen una conducció més pesada pel pes de les bateries.
Tot i això, MINI ho ha resolt molt bé gràcies al disseny i a la ubicació de les bateries: tens una sensació d’agilitat que no s’ha perdut amb l’elèctric, amb la qual cosa tens el millor dels dos mons: l’acceleració i economia d’ús dels elèctrics i l’agilitat característica de MINI.
La major part dels clients de MINI no necessiten fer més de 200 quilòmetres d’una tirada, en fan un ús més periurbà i urbà.
A Oliva Motor invertim molt en formació per tal de poder assessorar bé els clients. Cada cop englobem una gamma més àmplia en tecnologies i cal fer el vestit a mida als clients.
La moto elèctrica té sortida?
El posicionament de motos d’alta gamma elèctriques és quasi inexistent en el mercat. La moto elèctrica està molt més confinada a motos petites, en ús urbà, com el repartiment de productes, moto-sharing…
BMW va ser pionera en el segment dels maxi-scooters amb la C-Evolution en 2014 i en menys d’un any tindrem una nova moto elèctrica a la gamma: la CE04.
El client del Camp de Tarragona té les mateixes preferències que la resta? És diferent?
En l’essencial tots som iguals. L’important és saber veure les similituds, veure les diferències és obvi. I quan treus la pàtina del que és superficial i vas al fons, observes que determinats productes funcionen a tot arreu. Així, BMW, MINI i Select són productes que funcionen a nivell mundial.
Tenim un exemple en la comparació amb el nostre concessionari germà a Girona: Al principi ens vam fixar en el fet que a Girona veníem cotxes de gamma més alta i més equipats, i pensàvem que seria qüestió del “mercat”. Després vam decidir demanar cotxes més alts de gamma i més equipats per a l’exposició de Tarragona i actualment cada vegada venem més d’aquest tipus de cotxes: Els clients no van canviar: vam canviar nosaltres…
A la meva època de consultor, la frase amb què em rebien quan feia visites a qualsevol regió de l’Estat o inclús a altres països era que en aquella zona, la gent era diferent. I al final veus que el producte que en aquell moment oferia, anomenat Select, també funcionava a Catalunya, a Sòria, a Córdoba, a New Jersey o a Mèxic.
Què és el Select?
Una manera de comercialitzar els cotxes, que BMW usa des de fa uns 20 anys i que consisteix a basar la compra del cotxe més en el cost real d’ús que en el preu:
Un cotxe no “costa” el preu, si no la diferencia del que pagues per l’adquisició i el manteniment menys el que recuperes quan el vens. BMW i MINI són dues de les marques que menys es deprecien del mercat.
El producte Select calcula el valor que tindrà el teu vehicle dintre de tres o quatre anys, aquest valor es dedueix del preu d’adquisició i només pagues la diferencia més el valor del diners. Passats tres o quatre anys, pots decidir quedar-te el cotxe pagant l’esmentat valor o no pagar-lo i tornar-lo o canviar de cotxe. És una excel·lent manera de comprar i la que proporciona més flexibilitat.
Un producte com Select és ideal per a BMW i MINI per la poca depreciació que tenen. MINI té un públic molt apassionat i molt fidel i respecte a BMW, jo sempre dic que és com els “Beatles”. Agraden a tothom. En general les marques mítiques de cotxes tenen grans fans i grans detractors, però és molt difícil trobar algú que digui que no li agrada BMW. Per què? Crec que per una banda perquè les nostres marques representen com poques els valors d’una marca prèmium: La qualitat del material (tapisseria, plàstics, xapa, elements electrònics…), que suposa que si em compro un BMW de quatre anys, la vida útil dels seus materials pot ser igual o superior a si em compro un cotxe nou.
Però a més a més, BMW i MINI tenen l’estètica, la conducció i el prestigi. BMW té una personalitat com a marca que fa que et doni un gran plaer de conducció. I el que és aficionat a l’automòbil ho sap. MINI té, a més d’un aire retro, un estil propi i una personalitat única que ha conquerit a un públic molt entusiasta i fidel.
Com estan superant la pandèmia?
El cert és que la quota de mercat de BMW a Tarragona no para de créixer. Es ven un nombre de cotxes sorprenentment alt per tot el que ha passat, no massa lluny de les vendes de 2019. Al maig hem batut rècords en venda de MINI, possiblement un rècord històric. És cert que hi ha hagut una demanda que es diu embassada per la pandèmia, i el mercat no està venent encara el que li tocaria fer a Catalunya i a Espanya. La demanda que tenim pot venir de les condicions de compra, que com he dit són molt bones. També som molt presents al món digital: un de cada quatre cotxes que venem actualment al departament de Vehicles nous d’Oliva Motor Tarragona ho fem pel canal digital.
‘El 33% de les vendes de BMW a Oliva Motor és el BMW sèrie 1, que és el nostre model d’accés’. Foto: Mayo Lorda
Quins són els models més venuts?
El 33% de les vendes de BMW a Oliva Motor és el BMW sèrie 1, que és el nostre model d’accés. El X1 també és un dels “best sellers”. Estem millorant i cada vegada venem més gamma mitjana, com el X3 i el X4 i altes, com X5, X6 i X7.
També som un concessionari molt exitós en la venda de Select, i cada vegada hi ha més clients que descobreixen que poden tenir tres BMW en 12 anys per no molts més diners del que tindrien un cotxe de gamma inferior durant el mateix temps.
En aquestes coses no hi sols pensar com a client
…Fins que vens a Oliva Motor.
Quin és el pla de la marca per atreure els joves?
Potser és un mite que als joves no els interessen els cotxes. No està escrit a les estrelles que als joves no els interessen els cotxes. Sí que és cert que manifesten interessos que abans no manifestaven. Veus una autoescola que té cotxes MINI amb joves circulant tot el dia per les carreteres de Tarragona i Reus, i encara que ha baixat la proporció de joves que es treuen el carnet de conduir als 18 anys, moltes vegades és més per qüestions econòmiques que per falta de ganes.
Com fem a BMW per atreure públic suposadament menys interessat en els cotxes? BMW no té una imatge encarcarada, i sobretot MINI té una imatge juvenil. Al jove l’atreu l’electrificació i productes com el Select atreuen públic. El pla de BMW no és només fer vehicles més atractius per als joves, també ens posicionem a les xarxes socials amb una imatge molt juvenil, però a més, a l’hora de la veritat, veuen que es poden comprar un BMW amb els nostres productes, com el Select. Veuen que la quota al mes és la mateixa que la d’un vehicle de menor gamma d’una altra marca.
Per què hi ha autoescoles que només usen MINI?
Per qualitat, per ser innovador i juvenil, que són els trets que identifiquen a MINI. L’autoescola de la qual parlem comparteix amb MINI aquesta imatge dinàmica, actual, innovadora, però amb respecte per les tradicions, amb uns preus competitius per la qualitat del producte i per això funciona tan bé a escala nacional.
Finalment, recordem el MINI de quan érem nens, un cotxe molt característic. Ha triomfat aquell esperit i segueix produint-se amb èxit. Altres marques que van recuperar models icònics han fracassat. Per què ha passat això?
MINI va ser un miracle. És un cas d’èxit potser sense precedents, rescatar vehicles clàssics i que triomfin passa molt poques vegades. Va consistir a rescatar un vehicle retro i actualitzar-lo, amb un disseny que s’inspira en anterior i amb la conducció divertida i dinàmica pròpia del MINI original. El MINI dels anys 60-70 va guanyar el Rally de Montecarlo, amb 40 i pocs cavalls competint contra marques mítiques com Porsche, gràcies a la seva agilitat. És el que passa amb l’actual, però amb molts més cavalls de potència. Deien que el MINI seria una moda i portem 25 anys venent-lo. Apareix el MINI de quatre portes i es ven; apareix el dièsel i es ven; surt el Countryman i es ven… I al mercat de segona és un dels cotxes més demandats. A Oliva Motor venem quasi 200 MINI nous a l’any a la província de Tarragona, més uns quants de seminous.
Àngel Òdena (baríton); Carolina Fajardo (soprano), Roger Padullés (tenor) i Alan Branch (piano). Fotos: Teresa Olivé Climent
La Segona Edició del Castellvell Music Fest va comptar divendres passat amb la presència d’un cartell de luxe, amb Àngel Òdena (baríton); Carolina Fajardo (soprano), Roger Padullés (tenor) i Alan Branch (piano). El concert va superar l’amenaça de pluja sobre l’Ermita de Santa Anna, amb la presència de núvols que no van impedir fer brillar les estrelles dalt de l’escenari.
Estrena mundial històrica amb Miklós Rózsa com a protagonista
La vetllada es va encetar amb una estrena històrica, amb el trio de veus cantant 5 peces juntes del compositor cinematogràfic Miklós Rózsa, famós per bandes sonores com la de les clàssiques ‘Ben-Hur’, ‘Ivanhoe’, ‘El Cid’ o ‘Recuerda’
El repertori d’òpera va comptar amb el pròleg d’I Paglliacci’, amb un Òdena brillant a l’hora de transmetre la turmentada vida interior del personatge.
En el seu torn, Carolina va interpretar ‘Ebben’, la peça més coneguda de l’òpera ‘La Wally’, aconseguint l’admiració dels presents.
Per la seva banda, Padullés va escollir l’ària ‘El meu cor és tot teu’ (‘Dein ist mein ganzes herz’), interpretada en alemany d’una forma meravellosament lírica i elegant.
Cal destacar a Carolina i Roger en el rol de Mimí i Rodolfo, duet que els va permetre traslladar l’auditori les emocions d’O suave fancuilla’ de ‘La Boheme’. Per a sorpresa de tothom, van baixar de l’escenari i van entrar a l’Ermita, convertida en unes golfes de París, per fer-se acompanyar de l’acústica i expressar la senzillesa de la intimitat del seu amor.
Com a traca final el trio va cantar ‘Funiculí, Funiculà’, plena de vigor i fent participar un públic contagiat de la melodia napolitana.
El concert es va cloure amb agraïments a tots els participants per part del director artístic del Festival, Daniel Sanxis, i especialment a l’alcalde de Castellvell del Camp, Josep Sabaté, i al regidor de Cultura, Jordi Jové, per la seva contribució un any més a la difusió de la cultura.
Àngel Òdena, interpretant Rigoletto. Foto: Mayo Lorda
Ahir dimecres va tenir lloc l’assaig general de les tràgiques desventures del bufó Rigoletto, que s’estrenarà demà divendres, 9 de juliol, al Camp de Mart. Trenta-una goles entre solistes i cor sobre l’escenari i 45 músics van fer vibrar a un públic complint amb les mesures COVID i protegit amb màscares, com el mateix auditori protegit per la seva gegantina carpa blanca.
El baríton tarragoní Àngel Òdena, la soprano Sábina Puértolas, els tenors Antonio Gandia, Roger Padulles i les tarragonines Carolina Fajardo i Mireia Tarragó, entre d’altres, protagonitzaran demà un Rigoletto amb accent tarragoní dirigits per Montse Colomer, i l’escenògraf Llorenç Corbella.
Àngel Òdena, als seus 52 anys i amb uns quants Rigolettos en el seu gep, no va interpretar a Rigoletto, ell era Rigoletto i estava completament posseït pel personatge. Va sofrir amb ell i va aconseguir transmetre al públic tarragoní les emocions d’aquest pare Verdiano. Al capdavant de l’orquestra figurava el director Oliver Diaz, que els dirigia com Escipió a les seves tropes en l’antiga Roma.
Amb la lascívia de Màntua representada amb 1.500 quilos d’escenografia i al peu de les muralles romanes en el tercer acte va haver qui no va poder aguantar, i des del pati de butaques se sentien les veus que taral·larejaven entre el públic la famosa ària “La Donna È Mobile”.
Al final del concert, Gilda mor als braços del seu pare Òdena i més de 300 persones que com la que subscriu van tenir la sort de ser convidades a l’assaig no parem d’aplaudir durant 5 minuts. Aplaudiments i vítores ,’celebració pura’.
‘És la primera gran producció d’òpera produïda íntegrament a Tarragona’, deia a Tots21 un dels seus artífexs, Carles Figuerola. ‘Ha estat una inversió que amb l’ajuda d’empreses de la província ha revertit en el teixit comercial i cultural de tot el territori i en els sectors productius que hi estan vinculats’, concloïa.
Amb totes les entrades venudes, aquest divendres, el Rigoletto més tarragoní travessarà el seu Rubicon.
El baríton tarragoní, Àngel Òdena, serà el pregoner de les Festes de Santa Tecla d’aquest 2021. Àngel Òdena (Tarragona, 1968) és baríton principal en òperes i sarsueles i és un dels tarragonins amb més projecció internacional en l’àmbit cultural. Va estudiar piano i cant a Tarragona, i al mateix temps simultaniejava els seus estudis de Geografia i Història, una de les seves altres passions. Més endavant va ampliar estudis a L’Accademia Lirica de Mantua, amb Katia Ricicarelli i amb Eduard Giménez.
Òdena sempre ha tingut una forta vinculació amb l’activitat cultural de Tarragona. Aquest estiu, protagonitzarà una altra cita destacada en l’agenda cultural de la ciutat. I és que Àngel Òdena encapçala la llista de veus destacades que sortiran a l’escenari del Teatre Auditori del Camp de Mart divendres 9 de juliol en l’estrena de l’òpera Rigoletto, la primera gran producció d’òpera produïda íntegrament a Tarragona, que servirà per inaugurar el Festival d’Estiu al Camp de Mart.
A nivell internacional, Òdena ha actuat a ciutats com París, Milà, Lisboa, Amsterdam, Hamburg i Nova York, entre d’altres, i al 2012 va ser guardonat com a millor cantant de sarsuela i òpera espanyola dels premis Lírics Teatro Campoamor per la seva interpretació a El Gato Montés.
La seva gran versatilitat com a intèrpret l’ha portat a interessar-se per un gran ventall estètic, incloent-hi un considerable repertori d’Oratori i Música Simfònica-vocal, encara que, sens dubte, en el terreny en el qual més s’ha prodigat és en l’operístic. En aquest camp debutà el 1994 amb La Bohème al Teatre Petruzelli di Bari, començant una carrera que inclou més de 50 títols, actualment. Del repertori clàssic, ha interpretat òperes de Haydn (L’isola disabitata, Lisboa) i de Mozart, com La Flauta Màgica (Barcelona), Don Giovanni (A Coruña) i Così fan tutte (Barcelona).
Les facultats vocals i interpretatives d’Àngel Òdena l’atansen especialment a les òperes de Giacomo Puccini, Turandot a Hamburg i a la reinauguració del Gran Teatre del Liceu de Barcelona, Madama Butterfly (Hamburgo, Sevilla, Madrid, Lausanne, Florència i Barcelona -Liceu-), La Bohème (Bari, Córdova, Barcelona i Nápoles) Le Villi (Oviedo i Théâtre des Champs-Élysées de París), Il Tabarro (Liceu), Manon Lescaut (Las Palmas i Deustchoper de Berlin) i Tosca (Oviedo).
El Pregó de les festes tindrà lloc, com és habitual, el proper 21 de setembre i donarà el tret de sortida a la part més tradicional de Santa Tecla.
Àngel Òdena, fotografiat la setmana passada a Tarragona. Foto: Mayo Lorda
‘Cavalleria Rusticana’ i ‘Pagliacci’ han estat les seves darreres representacions a Hèlsinki. Àngel Òdena (Tarragona, 1968), com a baríton principal en òperes i sarsueles, és el tarragoní més internacional en aquest camp operístic. Acaba d’arribar de Finlàndia i ve somrient malgrat haver vist com la pandèmia li ha cancel.lat els compromisos, tot i que té una relació d’actuacions fins al 2024. Òdena és un home proper, alt, amb bona pinta, que quan comença a parlar saps que és cantant. Sempre dibuixa un somriure a la seva cara, però si ha de cantar-li les quaranta a algú, no dubtarà a fer-ho.
Com ha estat l’experiència de fer òpera sense tocar els companys?
Els únics teatres oberts en tota Europa són els espanyols, on fan testos d’antígens cada tres o quatre dies, assagen amb mascaretes i en les funcions, els solistes actuen sense mascaretes i el cor, amb mascareta. A França els teatres estan tancats. A Alemanya han cancel.lat produccions, a Itàlia també estan tancats. Als teatres, la gent no s’infecta, van amb mascareta i estan separats. És una incoherència tancar-los. Després veus que als bars dels teatres no es respecten les distàncies.
Com has passat la pandèmia?
En un any he fet molt poca cosa. Al principi, amb el confinament, estaves a l’expectativa, com tothom, i suposaves que a l’estiu ja s’hauria acabat, però no va ser així. Jo m’il.lusiono molt amb la feina, actuï en un poble petit o en un teatre gran, i m’he mogut amb reptes, superant els obstacles. Enguany no ho he pogut fer, és un problema piscològic. Si cantes, has d’assajar cada dia, és la meva vida.
Econòmicament us ha afectat molt ?
Tot depèn del ritme de vida que portis. Si m’hagués comprat un Mercedes o visqués en un xaletàs, estaria molt malament econòmicament. M’he acollit a les ajudes d’autònoms. Nosaltres no tenim un sou cada mes. El 2020 vaig treballar fins al març i havia tingut força feina com per tenir un raconet estalviat, a més fa anys que treballo i la meva dona, la Marta, també treballa.
En què treballa la Marta?
Va estudiar Dret i música. Treballa en dues escoles de música. Treballa dur, la veritat.
Com us vau conèixer?
Jo, cantant. Ella cantava en un cor a Lleida.
La teva dona té sensibilitat per la música, però deu ser complicat conviure amb algú que no la té
A part d’això, el problema és la conciliació familiar. Per sort ella entén la meva feina. S’ha habituat que marxi de casa a treballar a fora. Quan estic a casa, hi estic les 24 hores, no vaig a una oficina.
A l’òpera t’has d’aprendre el cant i l’actuació teatral. Hi hagut cantants molt reconegudes, com Maria Callas, que potser no tenia la veu més gran, però era molt bona actuant, et feia viure el personatge
Maria Callas va provocar una revolució en el món de l’òpera, ajudada per Visconti, una revolució amb la seva teatralitat. Va humanitzar els personatges. No era de les veus més boniques; el bo de les veus és que les sàpigues identificar, i ella això ho tenia. Avui en dia, desgraciadament, ha guanyat molt la part estètica, més que la vocal. M’agradaria veure si les veus dels anys 50, 60 i 70 triomfarien ara perquè l’estètica ha canviat molt.
Què vols dir?
Físicament també: la cara, el cos,… Abans els cantants no es cuidaven el físic. Ja veuríem si Montserrat Caballé triomfaria ara. I un home gras, encara triomfaria menys. L’estètica ha canviat molt i les posades en escena s’han modernitzat molt. Abans només pensaves en cantar i interaccionar una mica, ara et toca saltar, mouret,… I la tècnica de cant va relacionada amb el moviment que fas. Com més et mous, més difícil és cantar. Em sembla genial fer-ho així, però mouret dificulta cantar. Avui en dia, el director d’escena té molt poder.
Tarragona està fent una aposta per l’hidrogen verd i es parla de treballar units per aconseguir les inversions europees. Al Camp de Tarragona, on tenim ciutats amb auditoris o teatres destacats com Tarragona, Reus, Vila-seca o Salou, no caldria unir-se culturalment i vendre les ofertes de cada lloc de manera conjunta?
Evidentment. Sempre he lluitat perquè existeixi una orquestra simfònica pública al territori. En aquest país s’ha gastat molt en totxo i poc en els artistes. Reus i Tarragona tenen dos teatres molt destacats i un palau de congressos. Hi ha auditoris a Vila-seca, a Salou, a l’Hospitalet, i a Cambrils a veure si l’acaben. També n’hi ha al Morell, a La Pobla de Mafumet, a Riudoms, i a Torredembarra està per acabar. D’equipaments n’han fet molts, però falta una orquestra simfònica pública amb el suport de la Diputació, la Generalitat i els ajuntaments, de manera que poguessin actuar en tots aquests escenaris. Cal un suport amb diners públics.
Ja hi ha orquestres, al Camp de Tarragona
Sí, però són empreses privades, molt lloables, però no són públiques. Si estudies música al nostre territori, no tens futur com a músic perquè no existeix una orquestra pública. A Catalunya tenim l’Orquestra del Liceu, l’OBC i la Simfònica del Vallès, on la Generalitat hi està al darrere. Cal una estratègia de territori.
Se li dóna importància a la música culta al Camp de Tarragona?
Vila-seca ha estat un món a part, els seus polítics sempre han tingut molta sensibilitat amb la música. Caldria obrir-ho al Camp de Tarragona, fer-ho entre tots. Jo entenc que hi hagi cocapitalitat. És una tonteria barallar-nos entre nosaltres. El que hem de fer és sumar. Ja som pocs i a més ens deixen de la mà de Déu com perquè ens barallem. El problema el tenim nosaltres. Jo visc a Lleida i allí el sentit de territori és més clar que aquí. La gent de Balaguer o de Tàrrega diu que és de Lleida, tothom diu que és de Lleida. Aquí no passa això. Entenc que un de Reus no dirà que és de Tarragona.
A Espanya existeix la carrera universitària de músic?
Està considerada com una carrera universitària. El conservatori superior està equiparat amb una carrera universitària, és el que va determinar la LOGSE. El que succeeix és que si vas al conservatori professional, no és el mateix que el de grau superior, on només n’hi ha dos a Catalunya, l’ESMUC i el Conservatori del Liceu. El primer és una fundació pública i el Conservatori del Liceu és privat. Els altres conservatori són professionals, de manera que quan acabes el batxillerat, acabes el conservatori professional. Aleshores decideixes si fer el grau superior o no. És curiós com les universitats públiques s’han obert al territori -a Catalunya n’hi ha moltes- i en canvi, de conservatoris superiors només n’hi ha dos. Estaria bé tenir-ne un a Tarragona, a Reus, a Vila-seca, o on fos. Un que aglutinés totes les comarques. Ara bé, això val diners. En altres països europeus, l’instrument i la música estan incorporats a la docència com es Secundària. Caldria fer-ho aquí, fusionar els dos ensenyaments.
Hi ha bon nivell de músics al país?
El cert és que a Catalunya i a Espanya estan sortint músics molt bons. El que ha succeït és que fins ara les orquestres professionals espanyoles, que es van crear fa dècades, les van copar músics estrangers i ara aquests són un tap per tota la generació jove, que surt molt preparada.
Hi ha bon nivell als nostres conservatoris de música?
Conec els seus directors i directores. Són bons conservatoris, tot i que la pandèmia ha fet molt de mal. La música vol dir compartir i les orquestres no s’han pogut trobar.
Tens un estudi a casa on assajar?
Tenim un pis a Lleida i en una de les habitacions tenim un piano. Allí ho tinc tot muntat. A Tarragona també tinc un piano de cua a casa meva. Visc a la zona dels Músics. Vam insonoritzar parets i sostre. Però no hi canto gaire, canto més a Lleida.
Has estat un veí molest pel fet de cantar?
Intento cantar en hores prudents. Un dia, un veí em va preguntar si tenia permís per cantar a casa, i li vaig respondre: ‘Tu m’hauries de pagar per escoltar-me, que ara et surt gratis’. (Riu). El pis de sota d’on vivim a Lleida se l’estan reformant i pensava que potser era jo qui el molestava, però és que porta tres mesos fent obres des de les vuit del matí. Després del que m’han fet a mi, no pateixo pel que pugui molestar. I al pis de sota crec que treballen als matins.
Has cantat tota la vida?
Vaig començar amb el Cor Al.leluia. Vaig entrar a l’aula de cant del Conservatori, als 16 o 17 anys. El meu pare ja cantava, havia cantat en una tuna de Tarragona i més tard va crear un grup amb dos amics, tenia molt bona veu. La meva mare canta en una coral de gent gran.
Amb quina òpera et vas estrenar?
Oficialment, amb ‘La Bohème’, a Itàlia, en 1994. Havia fet dos cursos amb una soprano molt coneguda, Katia Ricciarelli. Al final del curs havia d’interpretar una òpera. El curs es va fer a Màntua i l’òpera, a Bari, al sud del país. Allí és on vam fer ‘La Bohème’. Jo tenia aleshores 27 anys. Abans, havia participat en una escola d’òpera a Barcelona amb Lluís Homar, on vam fer una òpera de Mozart a Sant Andreu. Aquesta seria la primera òpera, però la de Bari va ser internacional.
En quins teatres t’agradaria actuar?
Hi ha tres llocs bàsics: l’Òpera de Viena, l’Scala de Milan i l’Òpera de París. A París he cantat, però no a la Bastilla. A Itàlia, he cantat a Torí, a l’Arena de Verona, a Venècia, a Florència, a Palermo, a Nàpols…
Què has de tenir per triomfar a la teva professió?
No ho sé. Ho dic de debò. Has de tenir una bona veu, intentar fer-ho bé, i buscar-te un bon representant, és a dir, que tingui la confiança dels teatres, que sigui algú que truca al director de l’Òpera de Viena, aquest li agafa el telèfon i com que creu en ell, et contracta. D’això només n’hi ha quatre o cinc al món. I cadascun d’ells tindrà deu cantants com a màxim, i és molt difícil entrar-hi. Jo sempre he vist la botella mig buida i he cregut que em queden coses per fer. He tingut companys que no han tingut fills per dedicar-se completament a la carrera musical, que només viuen per això. Són molt ambiciosos, ho viuen com una religió. També n’hi ha que després d’haver fet la carrera se senten molt sols i et preguntes si ha valgut la pena. No m’agrada mitificar ningú. Grans personatges no tenen per què ser grans persones.
Què els passa a aquesta gent que viuen només per la música?
Ara penso en una amiga que és una crack, una top, que no té fills, que viatja per tot el món, mentre el seu marit viu a Nova York i no viatja mai amb ella,… Al final, t’has de sentir molt sol. Un director d’orquestra em va dir un cop que si hagués sabut el que viuria, s’hagués dedicat a fer de professor de Filosofia. A mi, la feina no m’ha absorvit tant i hagués pogut arribar més amunt si m’hi hagués deixat la pell i la família.
Tu ets baríton. Els tenors són com els davanter centre de l’òpera?
No és ben bé així. El món del tenor és un altre món. El tenor és una veu més arriscada, és més aguda. La veu habitual de l’home és la del baríton, i en el cas dels tenors de vegades es tracta d’una veu ‘fabricada’. Sempre ha estat molt valorada, la veu del tenor. Però a ‘Macbeth’, a ‘Rigoletto’, a ‘Nabucco’, a ‘Simon Boccanegra’, el personatge principal és el d’un baríton.
Quin és el secret per estar a dalt de tot?
No ho sé. Hi ha una part que depèn que algú molt important cregui en tu i t’ajudi, i després, el teu treball personal. I som en un país, Espanya, on es creu molt poc en la seva gent, al contrari, no es valora ni l’òpera ni l’art en general. El 80% dels que actuen ara són de fora del país, i els cantants d’aquí agafen rols secundaris, i amb la covid ho segueixin fent.
Fa 50 anys es cantava millor que ara?
Hi ha gent que diu que sí, jo crec que no. Jo faig un ‘gall’ cantant a Castellvell, i amb el telèfon mòbil ho sap tothom. Abans no passava això i els Krauss, Domingo o Carreras també han tingut dies dolents. La gent està molt més preparada ara, i també s’exigeix més.
On no has cantat de casa nostra i t’agradaria fer-ho?
El públic en general és molt agraït. Tinc ganes de cantar a Reus, al Teatre Fortuny, i a Salou, que té un gran Teatre-Auditori i diuen que l’acústica és molt bona.
Quina es la propera actuació que faràs a Tarragona?
El 23 d’abril, el dia de Sant Jordi, al Teatre Tarragona. Em fa molta il.lusió perquè sóc de Tarragona. M’agraden molt els teatres. Després faré una òpera a Palma de Mallorca, ‘Il Trovattore’, després a Oviedo aniré a fer ‘El gato montés’, una òpera espanyola, al mes de juny. Al juliol tindré diversos concerts, també, i ‘Nabucco’, a Oviedo. I entremig, torno a Finlàndia. Al novembre i desembre farem ‘Madamme Butterfly’ al Palau de les Arts de València. Al gener tinc previst anar a Xina, al Teatre de l’Òpera de Pequín, a fer ‘Carmen’. Hi havia d’haver anat fa anys, però em van operar d’una hèrnia i no vaig poder actuar-hi.
Oviedo té fama de tenir molta activitat cultural
És brutal. És el que voldria tenir aquí. Per això us parlava de la necessitat de comptar amb una orquestra pública. Aleshores seria molt més fàcil fer moltes coses: pots fer una òpera, per exemple, ja que no caldria contractar-la. Igual que existeix el Consorci del Teatre Fortuny es podria crear aquest consorci de l’orquestra simfònica del Camp de Tarragona.
Podria ser l’orquestra simfònica Gaudí-Jujol
I tots contents.
Ens han dit que ets un gran seguidor de l’arquitecte Jujol. Saps que a Tots21 tenim una secció dedicada a Jujol?
Vaig estudiar història i m’encanta l’arquitecte Jujol. A Lleida vaig conèixer un tarragoní que es deia Magí que ve de la casa Bofarull, dels Pallaresos. Esperem que hi hagi el Museu Jujol a Tarragona. Heu de lluitar per això. A l’alcalde li vaig dir un dia que ha de fer la Rambla de la Cultura, amb dos teatres com tenim, l’edifici del Banc d’Espanya -que el porta Guillermo Fernández, que és molt bo, i ha treballat al nou museu del Bulli-. A la Rambla tenim també diverses escultures, l’edifici de les Teresianes, i cal fer l’Arxiu Jujol al damunt el Teatre Metropol. Hem de fer alguna cosa amb el desconegut Jujol.
Qui està molt engrescat amb Jujol és l’alcalde de La Secuita. A Vistabella tenen l’església del Sagrat Cor, feta per Jujol. Ara hi celebraran la Primavera Musical, dins de l’església
M’encantaria actuar-hi. Té una acústica fabulosa.
Com són les relacions amb els teus companys?
Sempre he dit que a la feina és el millor que tinc. Tots estem en la mateixa situació. Passem un mes fora de casa, allunyats de la família. Com en tot en la vida, amb uns et relaciones millor que amb altres.
Quina és la teva millor sensació quan estàs damunt de l’escenari?
La millor sensació és que he estat molt de temps sense ser als escenaris i em fa molta falta. És del què m’he donat compte: és la meva vida, ho necessito, però ho necessito ja! Quan surto a l’escenari estic molt nerviós, tot i que no se’m nota. Al Nadal, vaig fer quatre actuacions al Liceu. Sabeu el plaer que és estar a dalt de l’escenari? A mi em retiraran, jo no em retiraré. Aquesta és una feina on et retiren.
La qüestió és saber retirar-se
Els que poden decidir quan es retiren són quatre, a nosaltres ens retiren. Perquè els que et contracten ja no ho fan.
Quan decideixen plegar els més famosos?
Si a Plácido Domingo el contracten amb més de 80 anys i omple les cinc representacions, el seguiran contractant. Carreras va fer una gira de retirada i va durar diversos anys. Per plegar cal tenir gent al costat que et digui ‘prou’.
Necessitem el teu consentiment per continuar. Utilitzem cookies per que aquest lloc web funcioni correctament. Si et sembla bé, fes clic al botó "Estic d'acord". Et recomanem que llegeixis la Política de Cookies Estic d'acord
Política de cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
